#371 - El Refugi: Vins Argentins, Educació, Museus en Família i Veus d’Emigrants

I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez. I des d'ara, fins les 7 de la tarda, estarem amb vosaltres aquí, al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. El programa d'avui dimarts, 8 d'abril, ens visitarà l'enòleg Jordi Clavero. Parlarem de vins. Tot seguit, també parlarem d'educació, l'espai de la xarxa a les zones, l'espai de la xarxa educativa. Avui parlarem amb Joan Sabater, de la cooperativa Eines. I acabarem el programa amb veus d'emigrants, l'espai d'entrevista amb en Jordi i la Consol. Però abans de tot això, permeteu-nos un espai d'actualitat, l'espai Actualitat 360, on destacarem les notícies destacades a nivell global i municipal de la jornada. I acabarem també aquest espai més de notícia, amb l'efemèrida del dia. Tot seguit la càpsula, i així començarem el programa d'avui. i benvinguts i benvingudes al Refugi. Comencem! Actualitat 360. Les notícies a prop teu. El poble gitano es reivindica. L'estigmatització és una ferida que trigarà molt a desaparèixer. Les entitats reclamen més compromís social i polític en el Dia Internacional del Poble Gitano, l'any en què també es comemoren els 600 anys de la seva arribada a la península ibèrica. Les entitats gitanes reclamen més compromís social i polític per lluitar contra l'estigmatització de la seva comunitat. La reclamació la fan coincidir amb la celebració d'aquest 8 d'abril al Dia Internacional del Poble Gitano. Aquesta data comemora el Congrés Mundial del Poble Romaní, celebrat a Londres el 8 d'abril de 1971, en el qual es va instituir la bandera i l'himne gitanos i es d'haver des de fa anys una diada de reivindicació de drets i llibertats per part del moviment associatiu gitano. I ara parlem de cinema. Per a nostra, la pel·lícula de Manuel Uerga que va sobre les hores prèvies a la confessió de Jordi Pujol. No ho hauria de fer sense l'exigència moral que qualsevol líder ha de tenir com a divisa. Per a nostra, és el film que narra les hores prèvies a la confessió pública dels Pujol Ferrusola, la caiguda d'una de les famílies més determinants de la política catalana. I visca Catalunya! Què passa? Són els comptes corrents a Andorra. La pel·lícula de Manuel Uerga revela la gestió de la família després de les primeres notícies que destapaven una fortuna no declarada a Andorra. El llargmetratge no és la biografia del polític ni del procés. Com explica el director, és més aviat el dia D en el que a la família Pujol li cau la bomba de Ho sabem tot. ¿Sabes quanta gent a Catalunya té el diner a Andorra? Però no se llaman Pujol. Un dels papers més importants és el de Josep Maria Pou que s'ha posat en la pell de Jordi Pujol. El que a mi pots acabar no sabent si l'ambició serveix al país o el país serveix l'ambició. A pare nostre, l'espectador viu la crisi familiar i la seva repercussió. Què es va intentar fer i amb qui es va parlar? Carme Sansa interpreta Marta Ferrusola que va morir el juliol passat i analitza el seu pes com a matriarca. La manera de portar la família potser era també la que calia. I és que Uerga subratlla també la necessitat d'una pel·lícula com aquesta malgrat la repercussió que pugui tenir. Per tu mateix! Jordi! Deberes recordar-los que todos podemos salir perdiendo. Estás amenazando a la corona. I seguim amb més notícies. Avui a l'Espai Actualitat 360 també volem destacar els abonaments gratuïts de Rodalies i mitja distància que ja estan disponibles pels mesos de maig i juny. Són els últims d'aquesta modalitat i tindran una durada de dos mesos, la meitat que fins ara i el mínim de viatges per recuperar la fiança serà de vuit. Els abonaments gratuïts per a viatges freqüents serà vàlid pels mesos de maig i juny dels Rodalies i també de mitja distància. Es podran sol·licitar des d'avui dimarts 8 d'abril. Les finances que caldrà pagar per aconseguir-los seran les mateixes 10 euros per Rodalies i 20 euros per mitja distància. Però la durada serà de dos mesos, la meitat que fins ara perquè el juliol entrarà en funcionament el nou sistema. Com que la durada dels abonaments és la meitat, també s'ha reduït a la meitat el nombre de viatges que cal fer perquè tornin aquesta fiança. En comptes de 16 seran vuit viatges fets durant els dos mesos de vigència. El primer pas és registrar-se al web de Renfe amb el DNI i dipositar la fiança. I ara destaquem dues notícies del portal de Ràdio d'Esvern. L'atur es manté estable a Sant Just d'Esvern amb una de les taxes més baixes del Baix Llobregat. Sant Just d'Esvern ha tancat el mes de març amb 507 persones aturades registrades segons l'informe mensual publicat per l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat. Aquesta xifra representa una taxa d'atur del 5,2%, una de les més baixes de la comarca. En comparació amb el mes anterior, la variació és mínima. S'ha registrat una persona menys a l'atur, cosa que implica una disminució del 0,2%. En termes internals, el nombre de persones aturades també s'ha reduït en una persona. I ara parlem de cultura. neix la factoria de teatre per unir i impulsar les arts escèniques a l'Ateneu de Sant Just. L'Ateneu de Sant Just ha creat la factoria de teatre un nou col·lectiu escènic que agrupa companyies, residents, grups amateurs i l'escola de teatre Tamboret. l'iniciativa neix amb l'objectiu de coordinar esforços, compartir recursos i impulsar una programació estable. La proposta sorgeix de la necessitat de superar la fragmentació entre les diferents seccions teatrals del municipi i crear un espai comú per fomentar la col·laboració i el creixement artístic conjunt. Sentim Lluís Terres i Roger Cònsol. Doncs mira, nosaltres estàvem fent ara algunes produccions pròpies com pot ser de Just Teatre o de Pastorets per exemple. També hi ha altres coses com el 2050 i des de Tamboret també que és escola de teatre també s'havien fet algunes representacions i el que sí que veiem és que com tothom anava per la seva líme o pel seu camí i que era important com que conjuntament també ens poguéssim organitzar per col·laborar directament amb nosaltres mateixos i coses que a vegades com són tontes jo què sé Just Teatre té no sé quant vestuari no sé quantes cadires Pastorets té no sé quantos i aquestes coses tampoc no les posaven en comú llavors ara hem dit esclar tenim tota una sèrie material que quan l'has d'anar a buscar ostres potser ja el tenim directament dins casa nostra per tant per aquesta part La Factoria s'ha marcat com a objectiu produir sis obres pròpies al llarg del 2025 que són Eurodrama Roja Les Trollanes de Gaza Boscos Endins el Musical Infantil Matilda i Els Pastorets algunes d'elles ja s'han fet i aquestes produccions combinen talent amateur i professional I per acabar l'espai d'actualitat 360 acabem com sempre amb l'efemèride del dia tal dia com avui es celebra l'enterrament del papa Joan Pau II a Roma que en aquest cas es va celebrar el 2005 tal dia com avui 8 d'abril del 2005 20 anys ja de la mort del papa Joan Pau II com dèiem aquest enterrament que es va realitzar a Roma fa 20 anys ara sí passem a l'espai musical del programa La Càpsula Música sense límits I avui una cançó per aixecar una mica els ànims i també perquè com que estem a inici de setmana començar a remuntar aquesta setmana que ja demanarem dimecres i això ja ja estem a mitja setmana ja estem pensem pensem que el dimarts ja no existeix ja estem a dimecres gairebé i també doncs el nostre cos us ho ha de saber posem Cindy Lauper avui Girls Just Wanna Have Fun una cançó de les meves preferides d'aquesta gran artista estadounidense I come home in the morning like my mother said when you're gonna live your life right oh mamma dear we're not the fortunate ones and girls they wanna have fun oh girls just wanna have fun that's all they really want stop when the world when the world comes the phone rings in the middle of the night my body yells what you gonna do with your life oh daddy dear you know you're still number one but girls they wanna have fun oh girls just wanna have that's all they really want when the work when the work and the day is done oh girls they wanna have fun oh girls just wanna have fun girls they wanna wanna have fun girls wanna have some boys take a beautiful girl and hide her away from the rest of the world I wanna be the one to walk in the sun oh girls they wanna have fun oh girls just wanna have that's all they really want they stop when the work and the day is done oh girls they wanna have fun oh girls just wanna have fun girls they wanna wanna have fun girls i wannah they just wanna they just one they just wanna oh gosh girl they just wanna just wanna oh girls girls you wanna Bona nit Bona nit El Refugi Recomana I tornem a estar aquí, El Refugi Recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia a l'abast de tothom. I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona. Sabem que molts de vosaltres teniu criatures i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tediosos. Però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment. En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta. I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus. El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc. A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional. Així que no hi ha excusa. Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família. Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa, cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits. Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes. Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència, com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic, o també el Museu de la Ciència. I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell. Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura. És a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir. I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits i pels petits científics. Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives, ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències. Ideal per a totes les edats. A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers. I un altre museu que també agrada a petits i grans, i que també ja hem portat aquí al programa, és el Museu de la Xocolata. Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata des dels seus orígens fins avui. Hi trobareu escultures fetes de xocolata, i també els nens poden participar en tallers on es devenen xocolaters per un dia. I marxem cap al Museu Blau, on, situat al Parc del Fòrum, esdevé un museu dedicat a la història natural, amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta. També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran. També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona, un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment, sempre amb una proposta per a totes les edats. A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades que estan adaptades pels més petits i que fan una visita i una experiència cultural i educativa assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats. Marxem al Museu del Disseny, perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla, aquest museu és una visita obligada, amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda, el mobiliari i la decoració. Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica. I marxem al Museu de la Música. Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món. Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics i permet que els visitants experimentin amb sons en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència. I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. situat a Terrassa, un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica, amb una col·lecció de màquines antigues interactives que permeten comprendre l'evolució industrial i científica. És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història. I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya, heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya, un museu que, d'alguna manera més divertida i educativa, doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya, des dels seus orígens fins a l'actualitat, amb exposicions interactives i recreacions històriques. Els petits poden aprendre mentre juguen. I també una altra de les oportunitats per conèixer, en aquest cas, el món marítim, és el Museu Marítim de Barcelona. Situat a les antigues Drassanes Reials, aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat. És un dels meus museus preferits de Barcelona, un museu que, a més, també està en un espai únic, i els nens podran descobrir vaixells antics, models d'escala i fins i tot pujar a bord d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia. I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol. No és un museu convencional, sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya amb tallers artesanals, activitats culturals i espectacles ideals per a tota la família. Els nens poden córrer per les places i aprendre sobre les tradicions espanyoles d'una manera més interactiva. A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades en funció de l'època de l'any. I bé, amb aquestes opcions, Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals per explorar amb els més petits. Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi Recomana. Ens veiem a la propera edició. Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501 Que, evidentment, amb el vi també té tela, eh? Sí, té molta tela, eh? Té bastanta tela. Cap on comença la història del vi argentinà? La història del vi argentinà comença una mica amb les Amèriques, no? Però, no, no, cap a les Amèriques no. Cap a 1556 he trobat els primers arxius que va ser quan els missioners espanyols, especialment els jesuïtes, van portar les primeres vinyes des de Xile a través dels Andes i aquestes vinyes es van plantar a la regió de Santiago de l'Estero. Recordeu, Santiago de l'Estero, va ser la primera de totes a l'Argentina. I després es van expandir a Còrdoba, Sant Juan i Mendoza, on el clima era ideal pel cultiu. La varietat inicial que es va plantar va ser la criolla. La criolla és un cep autòcton derivat de varietats espanyoles. No és autòcton com el tant pel que ve de la listat negra i d'altres varietats espanyoles que podríem dir que han patit un creuament i diguessin que la criolla s'ha adaptat d'una manera diferent i per això s'hi diu d'una manera diferent, però és la listat. O sigui, aquí a Espanya es coneix com a listat. Si anem a les Canàries la trobarem allà. És resistent i és productiva. I també dir-vos que alguna cosa molt important en la història d'Argentina va ser el senyor Domingo Faustino Sarmiento. Cuidado amb aquest segon cognom, perquè ja declarava intencions per fer alguna cosa important en la història d'aquí. El senyor Sarmiento introdueix la Malbec des de França a finals del segle XIX. I avui en dia la Malbec és la varietat més plantada del país. Ara marxem a parlar de les seves regions i també del clima, que hem de tenir en compte que és un clima més aviat calorós, no?, el de l'Argentina. Sí, molta calor. Si aquí tenim calor, allà en tindríem bastanta més. Que allà a l'hivern no sé com el deuen viure, però el viuen diferent. El viuen diferent, perquè hem de pensar que estan a una altra latitud. Estan a latitud 21-46. I hem de pensar que ells colleixen al març-abril. O sigui, nosaltres entenem la primavera, si no m'equivoco, al principi de primavera, a finals d'hivern, ells estan fent la varema. O sigui, això ens toca una mica i diem, ostres, però què fan aquesta gent? I al Nadal ells estan en ple estiu. No sé, és un xoc cultural, no?, també. Dir-vos bàsicament que a Argentina les pluges són escases en general i és molt comú l'ús de rec. Ok. I hem d'imaginar-nos les vinyes plantades amb grans extincions. O sigui, no parcel·les petites, sinó normalment són grans extincions, com hi ha a les de Vall de Uc o a Mendoza. i també imaginar-nos molt la influència que tenen els Andes. Els Andes protegeixen dels vents del Pacífic i generen un efecte foen. Què és l'efecte foen? L'efecte foen, bàsicament, per entendre-ho més fàcilment, doncs podríem dir que quan hi ha una muntanya molt alta i en una part de la muntanya n'hi ha els que serien els vents més humits, més freds, quan pugen aquests vents es van refredant, però arribat d'un punt, el punt més àlgid de la muntanya, més alt, quan baixen els vents es van calentant. Es van calentant i el que generen un canvi de clima i també té efectes, podríem dir, com és el paisatge de la muntanya. Veurem una diferència notable entre la cara sud i la cara nord. Veurem una diferència molt notable entre el que seria Xile i el que seria Argentina. Així més o menys podrem entendre l'efecte foen. Més o menys t'ha quedat clar, tu, Dani? Total, total, sí, ho has explicat molt bé, d'una forma molt gràfica, tot i no tenir el recurs visual, ho hem entès perfectament. Deixa'm que et pregunti per quines zones creus que són les més afectades a l'efecte foen. Una de les zones més afectades per mi, bàsicament, és Mendoza. Mendoza, d'acord, eh? Perquè està pràcticament al peu de la muntanya. I també dir-vos que gràcies a la neu dels Andes i la seva extensió tenen els rius per poder regar tot el país. Perquè si no tinguessin els Andes i la seva neu es faria molt difícil el cultiu de vinya i d'altres coses en general, perquè seria tot un desert, que no plou quasi res, i que a sobre, a inicis de barema, tenen problemes perquè cau una pedregada, o sigui, que ho tenen complicat. Clar, és en el moment del de gel, quan hi ha aquesta aigua que es pot fer servir pel ric, que és quan s'estabilitza tot una mica, per dir-ho d'alguna manera. I tenen un senyor riu, saps? O sigui, no tenen cap problema de rec com els que tenim aquí. Allà poden regar tranquil·lament, com als Estats Units o altres països que tenen més facilitats amb l'aigua. Dani, doncs jo et diria que pràcticament tota Argentina es veu afectada per aquest efecte que us he comentat. L'únic que algunes són les més que altres. Com hem dit, Mendoza, és destacable aquesta influència. Aquestes muntanyes tenen un clima sec i solejat, i uns sols, una terra, que és alluvial, bàsicament per les baixades que tenen els rius i com han anat arrossegant aquestes pedres, aquests còduls. I aquests còduls fan possibles la maduració del raïm molt adequadament. Mendoza és un desert a una alta alçada, com diuen alguns. I l'única manera que tenen per cultivar és bàsicament fer servir l'aigua de rec i estan influenciats per un vent que es diu Zonda. Aquest és un vent que és sec i calorós. I quan aquest vent està actiu, ens informa que estan avants als Andes. Això també ve derivat d'aquest efecte fuent una mica. Una regió amb la qual podríem fer una comparativa a Mendoza és Patagònia. No sé si et sona la Patagònia, però és bastant famosa. I tant, i tant. Doncs és el desert de la Patagònia argentina i és gràcies a que els Andes retenen els núvols. Si no fos pels Andes, aquest desert no existiria. Ja que fa molts anys, la Patagònia era un bosc frondós com els d'Europa de l'Est. O sigui, imagineu-vos quin canvi generen aquestes muntanyes. I avui en dia és el vuitè desert del món i és un desert fred perquè té molt poca sorra. O sigui, bàsicament per això, perquè té poca sorra, per això és fred. I l'àrea està penetrada per molts rius grans i petits que drenen dels glaciers i llacs de la muntanya. Un altre cop, no? Hem de donar gràcies a aquests Andes que ens donen aigua perquè si no, malament rai. O si no els tinguéssim, potser tindrien boscos, saps? O sigui, no sé què passaria exactament si no els tinguéssim. Doncs ara seguirem aprofundint una miqueta més sobre la Patagònia i Mendoza i també per entendre'ns una miqueta més en clau de regions i la diferència entre regió i denominació d'origen. Però abans, deixa'm que faci una breu pausa perquè avui tenim també una proposta musical pels nostres oients. Com que hem viatjat fins a Argentina, fins a Amèrica del Sud, avui portem una cançó d'un artista que és d'allà, en Andrés Calamaro, que ens dedica a aquesta flaca que també ara, a aquesta hora de la tarda, una miqueta de musiqueta també ens agrada. Vinga, va, reprenem d'aquí no res, Jordi. Fins ara. Flaca, no me claves tus puñales por la espalda tan profundo no me duelen no me hacen mal lejos en el centro de la tierra las raíces del amor donde estaban quedaran entre no me olvides me deje nuestros abriles olvidados en el fondo del placar del cuarto de invitados eran tiempos dorados un pasado mejor aunque casi me equivoco y te digo poco a poco no me mientas no me digas la verdad no te quedes callada no levantes la voz ni me pidas perdón aunque casi te confieso que también has sido un perro compañero un perro ideal que aprendió y a volver al hogar para poder comer fracaso fracaso no me claves tus puñales por la espalda tan profundo no me duelen no me hacen mal lejos en el centro de la tierra las raíces del amor donde estaban quedaran deixen tan profundo y Música I seguim parlant de vins, seguim xerrant una micatona més amb en Jordi Clavero i avui deixem que et pregunti per què has triat l'Andrés Calamaro. Creus que té alguna vinculació directa o indirectament amb els vins? L'Andrés en té molta. Jo estic molt segur que ell entén una mica de les relacions de Mendoza i segur que sap la que vaig a nombrar ara. Perquè si sé una mica, si no m'equivoco, és una persona que li agrada bastant el vi. Sí, ara no me'n recordo molt bé d'alguna cançó, però és una persona que li agrada bastant el vi de veure. I en la seva faceta més artística també ho expressa de forma veraç, per dir-ho d'alguna manera. Deixa'm que reprengui la pregunta que et feia abans de la pausa musical. Et preguntava sobre si havíem d'entendre la Patagònia i Mendoza com denominacions d'origen. No, són les regions. Una de les deos de Mendoza seria la Vall d'Uco. Això segur que ho sap l'Andrés. Ok, llavors d'alguna manera les regions són Patagònia i Mendoza i dins d'aquestes regions trobem denominacions d'origen com la Vall d'Uco. Sí, que està al peu dels Andes. Ok. I el raïm produeix vins rics i robustos, amb fruits negres de muntanya i dolces notes florals. I hem de comentar que la regió del Vall d'Uco, tot i que està al peu dels Andes, ens trobem amb escases pluges, calamars a principi i estius i al fons bandaval anomat sonda que he comentat abans. És una vall que està formada per la serrada frontal i la regió de Guayaqueras, Guayaqueras, cuidao amb aquest nom, i l'altitud ha d'estar entre 900 i els 1.250 metres. Estem bastant alts. I està al sud-oest de la ciutat de Mendoza. Els hiverns són rigorosos i els estius són càlids i els dies bastant temperats. O sigui, temes de temperatura és bastant adequat. I és una zona de grans estaccions, com us he comentat abans, i podem parlar de quasi 30.000 hectàrees. Principalment les varietats que es planten en aquesta zona són el Malbec, el Cabernet Sauvignon, el Merlot, el Pinot Noir i la Bonarda, o dos Noirs. I per part de la Patagònia, o sigui, en l'exemple de Patagònia, tindríem la regió de Río Negro. Aquesta regió té molta menys extensió, no sé si anem cap a les 1.500 o 2.000 hectàrees, he posat un cas contrari de no tanta extensió, i és un clima continental semidesèrtic amb precipitacions bajes i amb molt bona insolació, com a pràcticament tota Argentina. A la tardor, canvien els vents i baixen les temperatures, en la qual cosa permet que els raïms conservin l'acidesa i tinguin una bona maduració dels sucres i puguin acabar fent una bona càrrega de polifenols i tanins, amb una bona maduració organolèptica, que és molt important per fer bon vi. I és una zona d'extensions petites, sols unes 1.500 hectàrees. Les principals varietats negres són el malbec, la marlot, el pinot noir, el cavernet, el cirà, el cavernet franc, i la marietat malbec presenta el 33% del cultiu. I entre les blanques destacaríem el chardonnay i el sauvignon blanc. En quina et quedes? En Río Negro o Baideuco? Quina t'agrada més la atenció? Home, a mi això de poques hectàrees, d'una extensió més reduïda, m'ha cridat bastant pel fet aquest que potser també pot donar un producte més selecte, un producte potser més petit, més reduït, no ho sé, potser estic associant coses que no. En nosaltres, jo et diria que sí, si et fixes en Espanya, França, sí. Però en el que seria el nou món, que seria Argentina, Estats Units, això no està tan vist d'aquesta manera, perquè allà posen grans extensions, posen rec, i es dediquen a vendre el producte, jo et diria que d'una manera una mica diferent. I els vins es paguen per bastant. Clar. Bé, doncs, deixem que et faci una pregunta, perquè ara estàvem parlant d'aquestes varietats, ens has mencionat que la veritat malbec representa el 33% del cultiu apte per elaboració, i la meva pregunta és, la veritat malbec és la protagonista d'Argentina? Òbviament que ho és. Llavors, quina és la seva història? Explica'ns una mica. La veritat malbec ha arribat amb el senyor Sarmiento, amb aquest cognom tan graciós en aquest cas. Per fer vins, és que és un cognom per fer vins. Per fer vins. És meravellós. Jo el veig, eh, en una etiqueta, Sarmiento. Sarmiento. Vinos para los carmiento, alguna cosa així, saps? Sí, sí, sí. No, no, està interessant la cosa. Llavors, arriba la veritat malbec, que és una veritat estrella, i a partir d'aquí què ens has d'explicar més? Que no és una veritat argentina, que a vegades la gent es pensa que és argentina. És una vinya que és molt feble en els climes freds, per això és idònia a Argentina, i on pot produir un vi que té sabor rústic de casa, però les millors vinyes de Caors, on és la zona originària, a França, la Malbec, i també a Luján de Cullo, o a Mendoza, a Argentina, pot derivar en vins de color fosc, d'intensa moduresa, i atractivament sedosos. que mereixen ser envellits. Normalment són vins que poden tenir una bona guarda. Per haver estat tan ampliament cultivada argentina, els productors locals tenien a considerar-la clarament de tercera categoria. Això ha passat en moltes varietats en diversos jocs del món. Però els estrangers han aconseguit aturar el seu reemplaçament sistemàtic per la carvernet sovinyon, que se segueix a tot el món. La vinya també es cultiva a Xile, a Austràlia, Califòrnia i al nord-est d'Itàlia. Però d'on és més famosa és a Argentina. On hi ha més extensió a aquesta vinya és a Argentina. Un Malbec a l'Argentina tendeix a ser una pruna i friteria amb una textura suau i bellotara. A França, el Malbec tendeix a ser amb més estructura, tenir menys ferms, una qualitat fosca i melancòlica. O sigui, podríem comparar que notaríem una tipologia molt diferent entre un Malbec de l'Argentina de Mendoza de Valle de Uco i un Malbec de França de Caors. No tenen res a veure. És la mateixa varietat, però canvien molt. En els sols calcaris de la regió de Caors, el Malbec produeix la seva manifestació més fosca i tànica. O sigui, trobarem un vi molt més tànic que el de Caors, mostrant fruits de mora i en la seva juntatut notes de tabac, cafè i carn a mesura que en balleix. Fruits de mora en la seva juntatut les notes de tabac i cafè quan en balleix, que ha sonat aquí una mica a l'inrevés. Interessant. Caors va... Ai, no, aquí m'he confós una mica, que m'he saltat una cosa, t'anava ja a fer l'espoiler del vi. Home, doncs no me'l facis, no me'l facis perquè et vull parlar, ara mateix, de fet, et volia treure el tema dels tipus de vins a l'Argentina perquè moltes vegades aquest espai que ens queda últim de programa el dediquem a propostes vinícules, en aquest cas parlarem de tipus de vins a l'Argentina, de bodegues i també de vins de prestigi. I què ens has de dir d'aquests? Us he de parlar de la bodega Catena Zapata i el vi elegit és el vi Malbec 2022, de la collita 2022. Les quatre figures femenines que trobarem en l'etiqueta a cuidar d'un storytelling que és molt important en vins que valen bastants diners, representen les diferents fites en la història d'aquesta varietat. La primera dona simbolitza el naixement de la Malbec i és Leonor de Quitània. I també una forta presència del vell món representada al costat del pont de Caors on es va originar el Malbec. La segona dona una immigrant que simbolitza els colons que van a immigrar cap al nou món i els exploradors i aventurers desconeguts que van connectar Europa amb Amèrica. La filoxera representa la mort del Malbec en el vell món i el seu posterior renaixement en Amèrica. Això estarà representada com una dona escalet. I finalment està Dona Zapata que simbolitza Arianna Catena i representa el naixement la terra i la maternitat compartint les riqueses del nou món. Bàsicament aquesta senyora és la que produeix els vins i l'encarregada. Per això també surt allà. I aquest vi és un vi bastant car ara sabrem més o menys el preu i busca una perfecta integració entre la fruita i la fusta algú algú bastant comú amb vins que són elegants i té una extracció molt molt gentil i suau de sabors tanins i està fet engevats indígenes. Envelleix uns 10 o 15 meses en barriques d'errora francès. Jo personalment aquest vi el vaig tastar i en nas jo vaig alorar cuir suaument i la fruita olorava més a fruita computada que a fruita jove i quan vaig passar a provar-lo a boca vaig notar un tenir rodó equilibrat i que era un vi corpulent i amb persistència. Però deixa'm dir-te que el preu d'aquest vi són 90 euros. Tu el compraries? Home, potser si estalvio una mica puc fer-ho. No ho sé, ja veurem. Tu me'l recomanes? Bueno, segons el que busquis 90 euros són 90 euros. Ho has de tenir molt clar. Començarem a estalviar. Jordi, una abraçada. Gràcies. Adéu-siau. Una abraçada. Adéu. Bona tarda, us informa Sergi Molero. El govern torna a reunir-se a aquesta hora amb Esquerra, Comuns i la CUP per salvar el decret d'habitatge que demà ha de validar el Parlament. Segons fons, el corrent de les converses hi haurà acord i passarà per limitar els preus dels lloguers de temporada. Habitatges turístics abandenem al Departament de Territori. Martí Ferreira, bona tarda. Hola, bona tarda. Fons de les negociacions han donat per fet a aquesta emissora que la reunió convocada aquesta tarda per la titular de Territori Silvia Paneque a la seu de la Conselleria amb els representants d'Esquerra, els Comuns i la CUP servirà per tancar l'acord definitiu. D'aquesta manera, el govern s'assegurarà els vots necessaris per convalidar el decret demà mateix al ple del Parlament. Les mateixes fons asseguren que es considerarà lloguer de temporada el destinat a usos turístics i vacacionals exclusivament i quedaran lliures del topall de preus. En canvi, quedaran fora d'aquesta consideració els habitatges amb usos professionals, mèdics o acadèmics i en aquests casos sí que tindran els lloguers topats. Martí Ferreira, Catalunya Ràdio, Barcelona. Més notícies, Marta Cristian. Jornada de recuperació a les borses. Els principals parquets europeus han tancat la sessió amb guanys d'entre un 2 i un 3%. L'IVAX 35 de la Borsa Espanyola ha recuperat un 2,37% i recupera els 12.000 punts després de 3 jornades consecutives de baixades. És la pujada més gran en dos anys. Han rebotat amb força els valors més castigats els últims dies com Indra, IAE, Fluidra o el Banc Santander. També Wall Street cotitza en verd i s'apunten guanys que també van del 2 al 3%. A aquesta hora el Deu Jons d'Industrials puja un 2,6% i el rebot del Nasdaq, el principal índex tecnològic, frega el 3%. La prohibició del teletreball per als càrrecs de la Generalitat arriba als tribunals. Segons avançat el matí de Catalunya Ràdio, l'Associació Fòrum d'Advocacia de la Generalitat, que té caràcter sindical, ha presentat un recurs contenciós administratiu per anul·lar l'obligació de treballar presencialment que el govern va implementar fa unes setmanes a les subdireccions generals. L'Associació defensa el treball a distància i demana una negociació sindical. També es rebutja que els subdirectors se'ls inclogui el mateix sac que els alts càrrecs polítics i no se'ls deixi teletreballar. Sentim la directora general de serveis consultius del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Aranza Zucolom. Tenim els equips preparats, la gent ha fet cursos de formació i estratègicament funciona millor tenir la gent més concentrada en el lloc que hagi decidit, que pot ser el teletreball a casa, hi ha gent que treballa a la biblioteca, però són mecanismes que funcionen i no s'ha donat cap cas que es pugui evidenciar que aquest teletreball no funciona. El govern per la seva banda defensa el treball presencial per poder liderar, diu els equips i atendre millor empreses i ciutadans. Multa de 20 milions d'euros a l'empresa que gestionava les entrades per al Colosseu de Roma. L'autoritat italiana de la competència ha imposat aquesta multa que també hauran de pagar diversos operadors turístics perquè durant molt de temps no hi havia entrades disponibles per visitar aquest emblemàtic monument romà. Diversos bots i altres eines automatitzades acaparaven totes les entrades. Això va obligar els consumidors a recórrer a operadors turístics i plataformes que revenien bitllets combinats amb serveis adicionals a preus significativament més alts. I els humans ja introduïen peixos als estanys dels Pirineus al segle VII uns 700 anys abans del que es pensava. És el que ha descobert un estudi publicat avui a la revista Nature Communications i que s'ha fet a l'estany redon a la vall d'Aran Viella Pau Rovira. Bona tarda. Es tracta d'una recerca liderada pel CREAF amb participació de la Universitat de Barcelona i el CSIC on els investigadors han identificat restes genètiques de paràsits que viuen a les branquies dels peixos un senyal indirecte però inequívoc de la seva presència. Jordi Catalán coordinador de l'estudi explica que aquests haurien estat introduïts per poblacions humanes de l'època visigoda molt abans del que es creia. Els documents més antics s'indicaven a partir del segle XIV-XV fins aquí arribaven els documents llavors analitzant els sediments hem vist que com a mínim tenim una data que ja es vien introduït al segle VII. L'estudi a més obre una nova via per entendre la història ambiental a través dels paràsits amb una metodologia pionera. Pau Rovira Catalunya Ràdio Viella. Som-hi ara amb els esports i Sergi Andreu. Aquest vespre arrenquen els quarts de final de la Champions de futbol amb dos partits l'Arsenal Madrid i el Bayern de Múnich Inter de Milà tots dos a les 9. Els podreu seguir tots dos partits al canal digital de Catalunya Ràdio a partir de dos quarts de 9 amb la transmissió que en farem amb el Ricard Torquemada. El Barça juga demà contra el Borussia Tormund. Els blaugranes podran comptar amb Íñigo Martínez recuperat dels problemes físics que patia. Dani Olmo en canvi es continua entrenant al marge del grup. El tècnic del Barça Hansi Flick diu que Rafinha està bé. Mentrestant la selecció espanyola femenina s'enfronta a les 7 de la tarda a Portugal a la quarta jornada de la Lliga de les Nacions de la UEFA. En embola el Granoller es disputa avui a partit únic l'eliminatòria de Copa contra el Torre la Vega que li ha de donar accés a la final a 8 de la Copa. El partit és a les 8 del vespre. I d'altra banda encara en embola el Barça fitxat fins a final de temporada el porter francès Vincent Gerard retirat després dels Jocs de París ara ha acceptat l'oferta blaugrana. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informa Mariona Salas Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol la proclamació de la República Esplugues i Sant Just i serà a càrrec de la historiadora Roser Vilardell i de Jordi Amigó arxivet municipal de Sant Just. L'acte tindrà lloc el dijous 10 d'abril a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió oferirà una anàlisi històrica del context local i nacional en el moment de la proclamació de la República amb especial atenció als esdeveniments que es van viure als municipis d'Esplugues i Sant Just. Els ponents aprofundiran en les repercussions socials i polítiques d'aquell moment clau de la història contemporània. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. Jusfo Salva portaveu de Sant Just en Comú ha abordat diversos temes d'actualitat local en una entrevista a ràdio d'Esvern. En l'àmbit de residus ha destacat la bona acollida de l'aplicació BitPaid que permet obrir contenidors intel·ligents amb el mòbil. Segons Fosalva un 20% dels habitatges ja fan servir l'app el doble del que s'esperava. També ha valorat positivament l'augment de la recollida selectiva fins al 60%. de 5,1% l'any 2024 i ha apuntat que el 2025 serà el primer any complet amb tot el sistema desplegat. En relació amb la taxa de residus s'ha estat treballant en una reforma del càlcul per fer-lo més just segons els hàbits i característiques familiars. Pel que fa a la deixalleria recentment inaugurada Fosalva ha explicat que encara funciona amb el contracte antic però que a partir del segon semestre del 2025 es preveu ampliar els horaris i posar en marxa serveis com el préstec de vaixella reutilitzable per entitats i la creació d'un espai de reutilització d'electrodomèstics. També ha avançat que s'està treballant perquè entre el 2026 i 2027 la deixalleria disposi d'un petit taller i botiga de segona mà per afavorir l'economia circular. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El Cor Coratjo de la Taneu de Sant Jus busca incorporar noves veus i fer una crida a noies joves d'entre 18 i 35 anys que tinguin ganes de cantar. Les persones interessades poden assistir a un assaig i fer una petita prova d'audició a càrrec del director del Cor. Els assajos tenen lloc cada dimecres de dos quarts de 9 de la nit a 10 a la Taneu. Tot i que no és un requisit indispensable, es valorarà positivament tenir experiència prèvia en altres formacions corals o coneixements musicals bàsics. La convocatòria està oberta a tothom que vulgui provar l'experiència i sumar-se a una formació consolidada dins l'àmbit musical local. Per més informació i inscripcions cal contactar amb la secretaria de la Taneu. I això ha estat tot. Tornem amb tot a l'actualitat. Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. Ràdio Nespers A l'escoltes Ràdio Nespers Durant d'avui molt bé Els ulls se t'il·luminen com les nits de París Mil tambors de guerra que es desperten dins el pit i de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç. Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim. Queda't amb mi aquesta nit perseguirem l'alba de fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a Tòquio amb un petó a vora del nas. a Tòquio i més enllà de fins a Rússia a Tòquio i més enllà de fins a Rússia i més enllà de fins a Rússia a Tòquio i més enllà de fins a Rússia a Tòquio i més enllà de fins a Rússia i més enllà de fins a Rússia i més enllà de fins a Rússia a Patí Tota nit de borratxera deixa pas a la ressaca pel matí i digue'm qui és el jutge dels amors i dels instints potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins però en algun lloc que en algun moment haurem de començar a escriure el destí Queda't amb mi aquesta nit perseguirem l'albada fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas Queda't amb mi aquesta nit perseguirem l'albada fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas és el deliri més gran el pols el pols que ens fa moure endavant queda't amb mi aquesta nit perseguirem l'albada fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas queda't amb mi aquesta nit perseguirem l'albada fins a Rússia i més enllà creuant el mar et despertaré a Tòquio amb un petó vora del nas dins un petó Un autor al refugi Avui, a l'espai, un autor al refugi, Michael McDowell. Michael McDowell va néixer l'1 de juny de 1950 a Alabama, Aquest escriptor i guionista nord-americà va començar a escriure novel·les de terror cap a finals del 70, on la seva obra més reconeguda ha estat la saga Blackwater. Durant la seva carrera literària va utilitzar dos autònims, Axel Young i Nathan Aldine. En el seu treball com a guionista destacen especialment els seus treballs juntament amb Tim Burton, Habitat el xus o Pessadilla antes de Navidad. McDowell va morir de sida l'any 1999, deixant inacabada la peça Las voces del silencio, que completaria Tabitha King. A continuació, un parell de fragment de les seves obres. El dique, Blackwater 2. No sacaba las cenizas después de las 3 de la tarde para que no hubiera una muerte en la familia. Nunca barría pasada la anochecer para no echar la buena suerte por la puerta. No limpiaba el día de Año Nuevo para no tener que limpiar un cadáver el año siguiente. Lluvia, Blackwater 4. Y sin embargo, las cosas nunca salen como uno espera. Pero eso no importa. No importa lo más mínimo. Sister y Miriam tenían razón. No importa lo que hayas tenido que pasar. No importa lo que hayas hecho o sufrido. Ni tampoco los errores que hayas cometido. Por terribles que fueran, no importa que te rindieras cuando debías perseverar. O que perseveraras cuando debías haberte rendido. Ni tampoco que sucedieran cosas que te hicieran infeliz. No puedes desear que tu vida sucediera de otra forma. Un autolrafugi, Michael McDowell I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern. Seguim al Refugi, ara en un nou espai de la xarxa a les zones. La xarxa educativa del nostre municipi ens porta cada 15 dies a aquest espai on parlem de l'educació a Sant Just. I durant aquests primers mesos d'aquesta temporada hem estat parlant sobre l'adolescència. Tanquem aquests capítols d'adolescència amb el convidat d'avui, que és en Joan Sabater, membre de la cooperativa Eines, Servei de Prevenció de les Drogodependències per a adolescents i joves. Joan, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui et volíem convidar aquí al programa per parlar una mica d'aquest servei i que ens expliquessis una mica la tasca que feu. Sí, mira, nosaltres com a cooperativa, que com molt bé deies, Dani, ens diem Eines, estem ubicades a Vallirana i existim des del 2010. Som, per dir-ho així, ens hem especialitzat en temes de prevenció de drogues, en els usos de drogues i prevenció de pantalles i assetjament. Serien una mica els tres eixos que tenim nosaltres de treball. Aleshores, a Sant Just, des de ja fa uns quants anys, com a cooperativa, portem el que vindria a ser el servei de prevenció de drogues, i des de fa uns mesos també s'ha incorporat tot el fenomen, per dir-ho així, de les pantalles, perquè també està molt en auge. És un servei que no només es presta a Sant Just, sinó que es fa de manera mancomunada amb els municipis de Sant Joan d'Espí, Esplugues i Cornellà. En el seu moment, preocupats per tots aquests temes, es van decidir mancomunar i poder oferir aquest servei a la ciutadania. Com definiries que està la situació a Sant Just d'Esvern amb tota aquesta situació de la prevenció de les drogodependències i també d'aquesta situació dels mòbils que, com deies, afecta a tots els joves, no? I vosaltres bé heu fet també de fer aquesta xarxa aquí al Basri Obregat, però avui també volíem preguntar-te per aquesta situació a Sant Just, que pot ser una mica diferent de la d'altres municipis. A veure, sí, cada municipi, el que havia fet té la seva idiosincràsia, la realitat de Sant Just, demogràfica, de realitat de poble, és molt diferent a la realitat que pot tenir Cornellà i dintre de Cornellà la realitat d'un barri és molt diferent a la de l'altre, no? Però sí que es tracen línies comunes, una mica, si ho afinem a la joventut, que són les preocupacions comunes una mica de la gent jove al voltant d'aquests temes. No trobem que la població jove de Sant Just sigui més... No sé, no? No sé quina paraula utilitzar. Vull dir que trobem una població que, com a tot arreu, en edat d'adolescència hi ha curiositat per certs temes, com tu deies a la capçalera, no? Una mica el tema de la sexualitat, el tema del sexe... entra aquesta curiositat. El tema de les drogues hi és fervent en aquesta edat, aleshores hi ha aquest desig i aquestes ganes de voler experimentar i aleshores nosaltres el que intentem és poder oferir entorns on es pugui experimentar, per dir-ho així, entengueu-me, amb els menors riscos possibles. També és cert que tot el tema de les pantalles ha aterrissat des de fa no gaires anys amb molta força i aquí sí que existeix com bastanta preocupació ja no tant per la gent jove, que sí que també ens estem trobant que cada cop la gent jove fa uns usos més conscients de les pantalles, sinó també per part de les persones adultes. No perdem de vista que nosaltres, per la generació que som, quan vam néixer no existien, almenys la meva, no existien els smartphones i això ens ho hem trobat. i els adolescents d'ara ja han nascut amb tot aquest paquetet, per dir-ho així, nadius digitals, que en diuen alguns, amb tot això. Però bé, sí que trobem que cada cop existeix per una banda la preocupació per part de la gent més adulta i també la part de consciència més important per la part de la gent, per la part de les persones adolescents. Això no treu que no s'hagin d'acompanyar aquests usos de pantalles, per dir-ho així, o aquestes utilitzacions de les pantalles per una mica amb la mateixa similitud a les drogues, oferir-ho amb menys riscos possibles. Pel que fa, diguéssim, als sectors de nois i noies on repercuteix més aquest inici del camp de les drogues, quin creus que seria i també en quina edat s'inicia el consum? A veure, el que diuen les dades és que des de fa des del 97, des de fa 35 anys, a l'estat espanyol es fan unes enquestes que són les tudes i indiquen que les edats d'inici de consum de drogues es donen entre, crec que recordar, entre 14 a 16, més o menys, i aquesta tendència és estable des de fa 35 anys, variant un parell o tres de mesos amunt, un parell de tres de mesos avall. Vull dir que, per una banda, no veiem que hi hagi un consum a nivell generalitzat molt més precoç de la gent jove en quant a les drogues i sí que és cert que aquest consum es dona bàsicament a l'adolescència pel que comentàvem de la curiositat i de les ganes i el desig de viure experiències, una mica de viure vida. Aleshores, clar, el tema de les drogues entra en aquesta qüestió. Entenc que les drogues amb les que s'inicien els joves són aquelles drogues més legals, com podria ser el tabac o podria ser l'alcohol, però quines drogues són les més consumides, les legals o les il·legals? El que diuen també les dades, per una banda, hi ha el tema de les dades, que les drogues més consumides són l'alcohol, el tabac i el cannabis per part de la gent jove. Després, en quart lloc, trobaríem tot el tema de medicaments, que això també és una realitat que no podem perdre de vista amb o sense recepta. és cert, com deies, que els inicis en el consum de drogues, la majoria és a través de l'alcohol i la majoria es donen en entorns familiars. Per una qüestió que és una de les drogues, però no és la droga, que està més normalitzada. Inclús alguns experts diuen que tot el tema de com s'han abordat les polítiques d'alcohol a l'estat espanyol ens hem passat de frenada. perquè fiquem molt l'ull moltes vegades amb les drogues que estan il·legalitzades, que tenen uns riscos, evidentment, però perdem de vista els riscos que poden tenir també les drogues legals. Com que l'alcohol està tan normalitzat i forma part intrínseca de la nostra cultura en quant a mediterrània, per dir-ho així, i en quant a cultura cristiana, també, que no ho podem perdre de vista, sembla que la banalitzem. De fet, d'alguna manera es podria dir, i aquesta frase l'he sentit, dir a algunes persones que han patit addiccions, que els primers camells a la nostra vida són els nostres propis pares, no? El fet que al moble bar o a la nevera són els primers que d'alguna forma ens acosten a l'alcohol d'una forma volguda o no, perquè moltes vegades no hi ha aquesta segona intenció, però, clar, d'alguna altra manida, doncs, clar, allò és allà, no? Sí, sí, sí, no, evidentment, quan en un dinar familiar es convida el fill o la filla que faci un traguet de cava, no es visualitza que pugui acabar tenint problemes amb l'alcohol, no es fa amb aquesta intenció, sinó que es fa des d'una intencionalitat més ritualística, no? De dir, hosti, no passa res, però també és important que no parlem de vista el fet que l'alcohol és d'una droga que molta gent a vegades no és conscient ni d'aquest fet i que és la droga que causa més problemes a nivell de salut a la població que la consumeix i que és la droga que costa més d'abandonar. Aleshores, i també, després, si ho traslladem també a la realitat més adolescent i joves, molt vinculada a accidents de trànsit, temes de violències que es poden donar, temes d'intoxicació, vull dir, és una droga que el seu consum s'ha d'abordar i s'han de treballar molt els riscos. Si parlem dels problemes, entenc que, en funció de la droga, una droga pot originar uns problemes i un altre, doncs, altres, però m'agradaria centrar-nos una mica així a nivell general. Quins problemes origina el consum de drogues, doncs, a una edat més t'empreneda, per dir-ho d'alguna manera? Sí, aquí a vegades també caiem en l'errada de voler vaticinar riscos que es poden donar a llarg plaç, és a dir, un dels riscos que poden passar amb el tema de l'alcohol és amb el consum d'alcohol, és que patim alguna malaltia relacionada amb això, però, sobretot, el que crec que és important sobre si treballem amb adolescents i joves és parlar d'aquells riscos més propers que es poden trobar al consum, que la majoria de vegades no són ni una addicció ni un consum problemàtic, això és una cosa, una relació amb les drogues que es pot donar, però al final parlaríem d'intoxicacions en el cas de l'alcohol, de comes etílics, d'accidents de trànsit, de violències, això són uns riscos que es poden donar amb l'alcohol i que hi ha manera de poder prevenir i evitar aquests riscos. Amb altres drogues com el cannabis, sí que podria haver-hi aquesta interacció una mica entre el cannabis, l'estat d'ànim i després la poca motivació que puguem tenir o que es pugui tenir per certes altres coses de la vida, però això no és una correlació directa entre el consum de cannabis i desmotivació, també no perdem de vista que el món que estem oferint o que als adolescents els hi ha tocat viure també està ple de tantes incerteses i tanta complexitat que conviure amb això és molt complicat. Això també crec que és important a l'hora de no podem agafar el binomi només de les drogues parlant de les drogues sinó que també s'ha d'analitzar el món en què ens ha tocat viure. I pel que fa a aquelles persones que es troben amb joves al seu voltant que tenen alguna drogodependència, què s'ha de fer quan algun noi o noia té drogodependència? Primer de tot escoltar-lo. Primer de tot escoltar-lo com dèiem les drogodependències o les addiccions són un tipus de relació que podem establir amb les drogues que la majoria de casos no són així. De fet, les dades el que ens diuen dades fruit de les enquestes que es fan a nivell global és que del 100% de persones que consumeixen drogues un 10% acabarà tenint problemes. Això vol dir que hi ha un 90% que no n'acabarà tenint. Aleshores, nosaltres creiem que sí que és molt important també canviar aquesta mirada problematitzadora, per dir-ho així, perquè la majoria de consums que es fan no són sinònim d'addicció. Això no vol dir que no puguin comportar problemes. Quan un xaval pugui tenir problemes amb una substància, per nosaltres crec que és important parlar amb ell, escoltar-lo, a veure què hi ha a vegades aquí darrere, perquè aquestes conductes de fuga que podem tenir amb les drogues, amb les pantalles, amb el sexe, amb les compres, normalment allotgen un malestar més gran. Aleshores, si no som capaços d'arribar a aquest malestar i mirar, a veure com el podem manegar, el consum no es remetrà. Per tant, és important veure aquest consum que s'està fent, però també és important veure totes les altres esferes de la vida de la persona. No quedar-nos només amb aquesta foto del consum de droga, sinó que anar una mica més enllà. I hi ha algunes línies prioritaris d'intervenció per evitar el consum? O com tu deies, a vegades és millor veure aquesta fotografia general, no?, per veure quin és el perfil d'aquella persona, perquè cada perfil deu ser diferent, m'imagino, deien també de perfil demogràfic abans, quan parlàvem de Sant Jus, que és un perfil molt determinat. Entenc que també hi ha molts factors que ens puguin indicar que aquestes línies prioritaris potser no són generals, sinó que en funció del cas ens hauríem d'adaptar d'una forma o d'una altra. Evidentment, cada cas és un món, cada realitat familiar, personal, social, és diferent i això és important tenir-ho en compte. El que sí que és molt influent és la comunitat, és a dir, treure el pes al codi genètic, per així dir-ho, i mirar d'incidir al codi postal, no? És a dir, aquest pes que té la comunitat i això també és important perquè ens responsabilitza tots una mica de tots aquests, de tot el que estem parlant ara, no? Per fer que uns consums puguin ser més problemàtics que uns altres. Aleshores, el treball a nivell comunitari és fonamental per prevenir aquests consums i després feines més individualitzades i més específiques per abordar aquells casos que realment siguin problemàtics. Clar. I ja per anar acabant, Joan, deixem que et pregunti sobre el paper de la família i evidentment també el paper de les institucions. El paper de les institucions és fonamental. És a dir, les institucions, no perdem de vista que la família també és una institució, així com l'escola, i les presons, per posar-me un símil així, però el paper de les institucions és fonamental perquè al final estem parlant de la salut i el benestar de les persones. Per tant, l'administració en aquest sentit sí que té la responsabilitat de garantir-ho. repeteixo, en aquest sentit, Sant Jus, amb els municipis que formen part d'aquesta mancomunitat, han apostat per tenir un servei de prevenció que pugui treballar per mirar d'evitar aquests consums problemàtics. Per tant, el paper de l'administració és fonamental. El paper de la família al final és el primer òrgan de socialització que et trobes quan ets un nen, no? I el paper de la família també és molt important, però tampoc perdem de vista que a vegades a la família tot això li resulta molt complicat de poder-ho abordar per por, per desconeixement, per prejudici, per estigma, perquè potser treballen moltes hores fora de casa i no poden estar en tanta presència perquè tampoc perdem de vista la precarietat que ens atreveixen. No sé com estan els lloguers dels preus, no? M'explico? Vull dir que totes aquestes coses, però el paper de la família és fonamental que sigui un entorn on es puguin acollir es pugui treballar tot el tema de les drogues i les pantalles, no? En aquest cas sí que és cert que també nosaltres en aquest sentit s'ofereix assessorament i informació a les famílies de fet a Sant Just. Tenim un espai d'assessorament que és el segon dimarts de més al Centre Cívic Salvador Espriu on famílies que tinguin neguits per tema de drogues i pantalles poden venir, ens poden trucar i podem acordar a una cita i així mirem a veure què està passant aquí i com ho podem solucionar. Doncs Joan Sabater, membre de la cooperativa Eines, gràcies per aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern, una abraçada i res, seguim una mica amb aquesta línia, fent pedagogia i també difonent aquest missatge que ens comentaves. Moltes gràcies a tu, Dani. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Fins demà! Fins demà! Fins demà! I seguim a les tardes de Ràdio d'Esverns, seguim al refugi, ara és el moment de Veus d'Emigrants. Veus d'Emigrants, amb en Jordi i la Consol. Molt bona tarda, família, com esteu? Hola, molt bé, Daniel, molt bona tarda, tots bé? Tot bé, tot bé, ja us teníem amb ganes, ja us trobàvem a faltar, ja fa dues setmanes, com que veniu cada 15 dies... Clar, clar, ja era hora, ja era hora, que avui farem un viatge per allà a Casablanca. Oh, que bé, que bé, ens encanta. Els nostres invitats, tots dos, l'Osama i Jacín venen de Casablanca. Jacín, Osama, benvinguts, bona tarda, bones tardes. Com estàs? Bona tarda, tot bé? Molt bé. I per introduir una mica a Casablanca, just parlàvem ara que Casablanca tenia dos milions d'habitants, però diuen que què, dos milions, que tenen sis o set? Hi ha més que seis de... Hi ha més de seis, o sigui que són uns quants. Es coneix com la Ciutat Blanca, que aquí és Casablanca, per la seva xarxa d'edificis i arquitectura modernista. És un centre comercial important amb una rica història, incluent, per què no, la seva passió pel cinema. Recordeu tots aquí també la pel·lícula de Casablanca, que ells no la coneixen. Ah, no? No, no, ells no la coneixen, que imagina't tu aquí, Europa famosíssima. I tant. La ciutat té un mix d'arquitectura escenesca i moderna amb influències europees. I la gran majoria, això sí, de la població són musulmans. Són musulmans vosaltres? Sí. Musulmans, la gran majoria, però n'hi ha que també són d'altres comunitats d'euroscosos i amararis. Casablanca és el port més important del país, oi que sí? Sí. O ho entès, eh? El port més important del país i serveix com a guarnició pel tràfic comercial. I ja per acabar, l'art, la cultura i la vida nocturna són eixos principals d'atracció turística local. Sí. És un país molt important. Una cosa. Nosaltres musulmanes, però també de Casablanca hi ha judíos, hi ha cristians marroquí. Però crec que... Hi també més, com 10 iglesias. Que quizà el 80% casi... Sí, el 80% és musulmane. Sí, el 80% és musulmane, sí. Que justo habíamos hablado y que habíais acabado hace muy poco ramadán. Sí, tienes razón, sí. El 80%... El 80% son musulmanes. Sí, la mayoría de la gente es musulmanes. La mayoría de la gente. La mayoría de la gente. Sí. A ver, vamos a empezar uno y por otro. Los dos nos decís. ¿Vinisteis los dos juntos? Sí, juntos. ¿Hace cuánto tiempo? Casi tres años. Casi tres años y más, creo, sí. ¿Cómo llegasteis? Nosotros terminamos tres años en el 2 de febrero pasado. Te recordáis hasta el día. Sí, sí, sí. Memorable el día. Sí, febrero... ¿Cómo llegasteis? Llegamos aquí... ¿Con qué medios? Sí, en el Patera. En Patera. Casablanca, de playa de Casablanca hasta Cádiz. Cientos... Sí, pasamos tres días y medio en el mar. ¿Y con penas? No, no mucho. ¿Tuvisteis un viaje más o menos bien? Sí, es un viaje peligroso, pero normal. Como tú tienes un objeto para... Nosotros después de Corona tenemos muchos problemas de economía en Marruecos. Por ejemplo, yo trabajo antes en contabilidad. Luego tengo un restaurante en Casablanca. Pero, sí. Pero cuando viene el Corona, todos los negocios, perder todos los recursos económicos de estos negocios. Por eso, hay gente que puede esperar ahí para mirar qué hay después de la Corona. Y hay gente que viene aquí en Europa, España o Francia o otro lado. Claro, también hay que destacar que gran parte del ingreso que tenéis allí en Marruecos también viene dado del turismo, ¿no? Sí. Y al no tener turismo por el coronavirus, pues eso también hacía bajar mucho las ventas, ¿no? Sí, eso también, sí. Tenemos turismo en Casablanca, pero es más famosa, por ejemplo, es Marrakesh, Agadir y Tánger. Pero también en toda la ciudad de Marruecos. Sí. Pero habíais hablado que habíais estado entre estos tres años, comentabais que habíais empezado quizás yendo a Francia. Sí, casi dos años también en Francia para trabajar, para... Sí, sí. ¿Bien recibidos en Francia? Más o menos. Más o menos. ¿Allí tuvisteis casa? ¿Tuvisteis...? Sí, claro. ¿Habían unos servicios sociales que os apoyaban? No, no, para servicios sociales no. Solo trabajar, pagar el lugar que... ¿Dónde pidíais? Alquiler. Oye, ¿y qué diferencia habíais encontrado entre la acogida en Francia o en España? ¿Qué diferencia? La diferencia que tengo para mí es la atmósfera de España es parece de Marruecos. Ya. Sí. Y también en España hay más derechos que Francia. ¿Más derechos? Sí. Y Francia tiene más racismo... Sí. ...con España, sí. Esto es bueno que España tiene menos racismo con Francia. Pero posibilidades de trabajo hay más en Francia, ¿no? Para trabajar, para conseguir un trabajo es mejor es Francia. Ya. Pero para otras cosas, también tener residencia, para estudiar, para vivir, para mí es mejor es España. España, sí. Sí, sí, claro. ¿Contempláis volver a vuestro país a la larga? Sí, a este momento no tengo esta idea, la verdad. ¿De momento tú tampoco? No, tampoco. ¿Tú piensas que aquí está bien? Porque vuestra familia os puede venir a visitar de viaje, de vacaciones, como puede ser tu hermana, como decíais... Por ejemplo, mi hermana puede venir aquí, sí, pero mi madre o mi padre no, sí. No podrían. Sí. Por papeles. Por papeles, sí. Por ejemplo, mi hermana tiene negocio ahí en Marruecos, puede venir aquí con visa más fácil, pero mi madre o mi padre no. Porque también yo todavía no tengo papeles hasta ahora. Todavía yo presento mis papeles estatalmente en extranjería. Todavía todo este asunto está en marcha, pero la impresión que tenéis de estos dos años que ibais aquí, ¿es buena o qué problemas? ¿Con qué problemas os estáis? Y también, a ver, decirlo, ¿eh? Sí. ¿Qué problemas os habéis topado aquí? Vamos a ver, Francia eran los problemas, estamos en España, estamos en Cataluña. Sí. ¿Qué mejoraríais de todo esto? ¿Qué os podría facilitar más la vida? Sí. El problema que yo tengo cuando llego aquí, por ejemplo, para conseguir un trabajo, para parar el adquirir de habitación. Por ejemplo, yo paso meses, yo durmo en la calle. Ah, tú has vivido en la calle. Sí, yo durmo en la calle, yo paso como cinco o seis meses. También cinco meses. ¿Cinco meses en la calle? Sí, sí. Porque no encontráis nada. No encontráis y también nosotros no tenemos para pagar. Eso es un problema. Tú no puedes conseguir un trabajo porque tú estás todavía sin papeles. Y también tú no puedes pagar ese adquirir. Y también el problema también aquí es no para solo nosotros, para gente, los españoles de aquí, ellos no pueden adquirir ninguna habitación. Exacto, es que es un problema general. Claro, es un problema general, imagínate, para los de acá. Imagínate, nosotros extranjeros y venimos aquí. No tienes papeles, no puedes tener trabajo, no puedes tener trabajo, no puedes pagar un alquiler y entonces es cuando se genera el círculo, ¿no? Es un círculo este que no se acaba. Pero aún así, seguís aquí. Sí, eso, sí. ¿Qué os expulsó de allí? ¿Por qué? Aquí pensabais que podíais vivir mejor. Para mí, por ejemplo, hay cosas en Marruecos más mejor de aquí. Y hay el contrario también. ¿Qué cosas malas no me gustan en Marruecos? Por ejemplo, cosas en la justicia, la justicia de Marruecos. Ahora, si tú estás en un problema, tú puedes entrar a cualquier cosa, tú puedes entrar a la cárcel. Tú no haces nada, pero tú puedes entrar a la cárcel. Ese es el problema que tenemos. Tenemos también el problema del sector de sanitaria. Asistencia sanitaria. Asistencia sanitaria. Si tú quieres una cita, tú necesitas esperar, por ejemplo, seis meses y más. Es porque tenemos hospitales, pero no tenemos más gente del médico. Ese es el problema que tengo en Marruecos. Pero para cosas de negocio o cosas... Hay futuro en Marruecos, pero esta cosa no me gusta. Por eso me voy a España. Hombre, realmente la atención sanitaria de España es buena. Es buena, sí. Es buena y es gratis. Quiero decir que la entrada te van a atender. No, también en Marruecos es gratis, pero él tarda mucho. Sí, tarda mucho. Si tú, en caso de urgencia, tú no puedes esperar, por ejemplo, un mes. Y tú tienes cita de cinco meses o seis meses o un año a veces. A ver, estáis en Casablanca. Sí. Vamos a ir todos a Casablanca. Vamos a viajar a Casablanca. Vamos a viajar a Casablanca. Vamos a viajar a Casablanca. Entonces, un domingo, un domingo a la tarde, que aquí uno dice, ¿qué hago yo por un domingo a la tarde? Sí. ¿Qué hacéis un domingo? Vamos a ponerlo difícil. Sí, vamos. ¿Qué hacéis un domingo a la tarde en Casablanca? Sí. Los jóvenes, ¿qué hacéis? ¿Dónde os metéis? ¿Qué hay? Por ejemplo, en mi caso, por ejemplo, antes, los domingos, me voy a un sitio en Casablanca, se llama India, cerca de la playa de Casablanca, se llama India. Puede ser, por ejemplo, a una discoteca allí o también para sentar en la playa, para ir a la playa, para jugar fútbol en la playa. Este es el plan que tengo los domingos en Casablanca. Esto está bien. Y las mujeres también, con chicas, con novias, con amigas. Sí, sí, es normal. Como aquí no hay ninguna diferencia, igual. Las chicas allí, no lo sé, es una pregunta, ¿eh? No estoy en contra para nada. No, no pasa nada. Llevan velo, o la que quiere, o la que no, ¿cómo lo hacen? Porque es un sitio como muy europeo. Yo, la que conocimos, la chica decía que no. Las chicas, igual como aquí, tienen derecho para hacer todo, sí. Muy bien. ¿Cuál cosa? Ponerle al valor para como ella quiere, ¿cuál cosa? Bueno, vamos a recordar una cosa, que el divorcio en Marruecos existía muchísimo antes que aquí. Ahora, el divorcio de Marruecos es más caro que el divorcio de aquí. Ahora, ¿habís más caro? Sí. Y también cuando tú querés casar, más caro de aquí. No, y no solo eso, que podrías tener los hombres, dos o tres mujeres, siempre que pudierais mantenerlas, creo. ¿O no? Aquí no. Aquí no se pueden tener, si se tiene, se tiene de escondida. Pero aquí no se puede casar dos veces. En la religión, una cosa, pero en la verdad, otra cosa. En la religión tienes el derecho para casar con cuatro. ¿Cuatro? Sí, en la religión. Pero, por ejemplo, en la ley de Marruecos, tú no puedes casar con la segunda sin el permiso de la primera. Ah, sí. Tú no puedes, sí. Es verdad, lo habíamos comentado. Sí. ¿Y la primera suele dar permiso? Debe decir. No, ahora no hay. Ahora no existe. Bueno, ya depende porque si está harto de ti. Ahora tú sabes, ahora las mujeres de Marruecos son muy egoísta. Ellos quieren lobre solo para ellos. No quieren compartirlo con nadie. No, no, pero además lo que te digo, antes nos comentaban que el hombre tenía que ser muy rico, porque además tiene, que si tiene cuatro, las tiene que mantener muy bien. Sí. Y oye, y entonces, si tienes dos, y para la tercera necesitas dos permisos, de primera y segunda. Sí, de la primera y de segunda también, sí. Oye, eso ya. O sea, que para la cuarta... Como tú entras a una administración, te necesitas muchas permisos. Eso está más feo ya, ¿eh? O sea, que llegar a la cuarta tiene que ser... Sí. Un patimen, un patimen. Sí, sí, sí. Hombre, tiene que ser un poco impresentable el personaje para que te lo den todas, ¿no? Escucha, bueno, y hemos dado un pequeño paseo. Es una ciudad con mucha luz, hace sol, o sea... Sí, hace sol, sí. Pocas veces al año tendréis un día feo. Mira, Casablanca tiene la atmósfera, parece Barcelona. Sí, igual. Más caliente. Porque nosotros también, ¿sabes? Marruecos es más cerca a España. Sí, es verdad. Por eso me gusta, me gusta vivir aquí, porque igual como Marruecos tenemos sol en el verano, tenemos la lluvia, el primavera, sí. Las estaciones, las cuatro estaciones. Cuatro, sí. Y aquí habéis hablado de lo que hacéis el domingo en Casablanca. Y en Barcelona, ¿qué hacéis el domingo? ¿En Barcelona? No, en Barcelona es sábado. Y viernes es sábado. Ah, el viernes es sábado. La noche de viernes y la noche de sábado. La noche de Saturday night. Oye, Jorge, vamos a hablar como siempre un poquito de las lenguas. Vamos a hablar de las lenguas de vuestro país. A ver. Bueno, la lengua oficial es el árabe, también es oficial el bereber. No, oficial es no el árabe, porque tenemos el árabe clásico. El árabe estándar. Es otra cosa. No toda gente de Marruecos, el aprender es el árabe clásico. Tenemos idioma, es derija. Derija, sí. Ese es solo de Marruecos. Solo de Marruecos, sí. Pero luego hay un árabe general. El árabe general es diferente, es muy diferente. Y derija, podéis entenderlo también con Argelia, ¿no? Es parece, no es igual. Pero cuando la gente habla, nosotros sabemos que dónde está, es Argelia, o extranjero, o tituán. ¿Y con túnes también, se entiende? No, es diferente, poco. ¿Y Libia? No, muy diferente. Libia parece de árabe literario. Ya, o sea, el más parecido al de Rija sería Argelia, ¿no? No, de Rija, Argelia y Marruecos. No, no, pero es de Marruecos, pero el que más se parece sería Argelia, ¿no? Sí, pero en Marruecos también de Rija es diferente. No es igual. Cuando habla la gente, nosotros sabemos dónde... De dónde son, de qué zona de Marruecos. Es de Marruecos. Sí, claro, sí. ¿Y os entendéis? ¿Los entendéis perfectamente? Sí, sí, sí. ¿Dónde estás? En Fez, en Tanger, o en Titúan, o en... Bueno, pues como aquí, también. Como aquí, si vienes de Andalucía. También imagínate, si eres catalán, ya sabes de dónde eres. Nosotros de Casablanca, nosotros no sabemos ninguna palabra de la gente de la Mazig. La gente de la Mazig es otra. La gente de parte de Agadir, Marrakech, nosotros no sabemos qué ellos hablan, ninguna palabra. Y también gente de Rif, de Nador y Huseima. Es un idioma muy difícil para nosotros. En el Marruecos hay tres diferentes de Bereber. de Rifño, otra cosa, pero del Sud, otra cosa, del Medio, en el Marruecos, otra cosa. Hay tres diferentes. En la parte de Bereber, de Sahara, también. Sí, sí. De todas maneras, parece ser que, bueno, por lo que yo me he podido informar, que el de Arilla también tiene algunas palabras del francés, del español y, sobre todo, de la Mazig, del Bereber. En cambio, lo que ocurre es que, así como el árabe, en otras regiones, en otras regiones musulmanas, tienen palabras del turco y en Marruecos no, porque nunca Marruecos formó parte del Imperio Otomano. Y entonces otras zonas del dominio musulmán formaron parte del Imperio Otomano y tienen palabras del turco. A ver, cuando vosotros veis estos reportajes, que los veréis en la televisión de compañeros, compatriotas de allá, compatriotas que vienen y veis esas tragedias, los que vienen en pateras, tantos muertos, ¿qué os viene a la cabeza? Porque, claro, son personas que, además, niños, mujeres, embarazadas, y muertes y muertes que se han arriesgado a venir aquí. ¿Qué pasa por la cabeza? ¿Pensáis en que vosotros tuvisteis un trayecto más o menos bien, no? ¿No tuvisteis grandes problemas? Pero, tú sabes, cuando hay una persona como deprimida, triste, ellos miran como aquí en Europa como una esperanza para venir aquí, para cambiar la situación de él. Nosotros no sabemos que él vive en su país. Esto, esto, esta cosa, es la verdad, el duele, el duele del corazón, pero... A ver, dicho de otra manera, en estos países de donde vienen, se les comunica, ¿saben que estas personas, que muchos se van a quedar, van a morir? Sí, ellos saben todo. Lo saben todo. A pesar de todo, ellos dicen, yo, en mi futuro, me lo busco fuera de mi país, porque, claro, vienen también de unos países con muchos conflictos, mucha gente, ya no digo Marruecos, mucho más para allá, que vienen con países realmente difíciles, y es verdad que se quieran buscar la vida mejor, ¿no? Pero dices, claro, ¿habéis tenido que pagar una cantidad de dinero para subiros en una patera? Sí. Sí, sí, sí, claro. Depende, hay gente, hasta 10,000, 15,000 euros para venir en la patera. Eso debe depender de la distancia. Sí. ¿Cuánta más distancia, evidentemente? No, no, no, no, no, es igual, menos distancia o más distancia. Ah, es lo mismo. Yo pensaba que, claro, si vienen de ahí, de no sé cuándo, hay que prepararles comida o algo. Hay, por ejemplo, cuando gente viene de la parte de Sahara a Canarias, y pagan más o menos 2,500, 3,000 euros. Pero hay gente que viene de menos distancia, por ejemplo, de Tanger hasta Algeciras o hasta, no sé, solo ellos pagan hasta 10,000, 15,000 euros. Sí, una cosa, estábamos hablando de las personas como vosotros de Marruecos que venís aquí, ¿no? Pero también a Marruecos vienen personas de otros países de África, ¿no? Sí, sí, sí. Es lo mismo, sí. Lo mismo que tiene aquí España, él tiene Marruecos con gente de Sudáfrica. ¿De qué países? Sí, tiene guerra en su país, para ejemplo, en Sudán, en Somalia. Sí, a veces de Mali, Guinea, a veces de Gambia, a veces de gente de Siria también. Sí. A ver, algún amigo vuestro que está allá y con el que os podéis comunicar, que te dice, quiero ir, ¿qué le decís de entrada? ¿Qué le aconsejáis? ¿Qué vía? ¿Por qué vías? ¿O vale la pena que vengas? ¿O vale la pena que vayas a Francia? O sea, te piden consejo, ¿qué le decís? A ver, ¿qué le dices, Osama? Para consejo es... Consejo, o sea, te dicen, oye, vale la pena que vaya, tengo que ir, ¿qué me aconsejáis? ¿Cómo voy? ¿Voy en patera? Voy en patera, claro. Yo nunca, nunca le dejo este consejo para una persona para venir aquí en el patera. ¿El consejo cero? Sí, si tú vienes aquí, quieres venir legal, legalmente, porque nosotros vinimos aquí en el patera, pero todavía nosotros sufrimos ahora como tres, hace tres años nosotros sufriendo aquí en España. Pero, sí, si tú vienes a hacer estas cosas, tú necesitas más paciencia para estar aquí, para evitar problemas, tú sabes. Nosotros sin papeles tenemos siempre miedo con la policía, con ellos deportar a nosotros, a su país. Y nosotros volvemos al cero otra vez. Y perdemos como 13 años, hay gente aquí 5 o 6 años sin papeles. Sí, sí, hay gente que ha estado aquí, hemos entrevistado a personas. También aquí el problema, si tú estás aquí en España, pero siempre, siempre tú necesitas un contrato para presentar tus papeles. Claro, siempre tienes que tener un contrato. Este tema es otra cosa, cuando tú quieres un contrato, hay gente que va a vender ese contrato aquí, 8.000, 10.000, 9.000, 5.000 euros para presentar los papeles y hacer ese trámite. Deja que os haga una pregunta, porque durante estos años estamos viviendo una creciente subida de los partidos de extrema derecha y también de los discursos de odio. Y estamos escuchando muchos discursos de partidos políticos que, de alguna forma, tienen un discurso muy agresivo hacia la gente que viene de Marruecos y todas las personas que venís, pues, en busca de una vida mejor. ¿Qué les diríais a esta gente de una forma educada y qué es lo que pensáis realmente de la realidad que vosotros estáis viviendo? ¿Puedo decir un nombre de un hombre y dice resto de cosas? Adelante. Sí, a Pascal. A Pascal, por ejemplo. A Pascal, sí, dice todo cosas de odio de gente de Marruecos. No sabía por qué. Sí, puede ser. Hay cosas que tienen razón. Si hay gente, por ejemplo, venir aquí para robar o para hacer ruina o para cosas de crimen, tú puedes deportarlo más fácil. Pero si viene uno tranquilo aquí, solo estudia o trabajar o hacer una vida tranquila, ¿por qué tú dices cosas del odio a molestar a este persona? Claro, el problema es que se está poniendo a todo el mundo en el mismo sitio. Y no todos sois iguales. Es decir, como nosotros también, habrá españoles que también robaremos y nos vamos fuera, ¿no? Al final. Sí, el problema es como nosotros, nosotros marroquíes aquí, por ejemplo, si nosotros aquí dos millones o tres millones tenemos diez mil millones de personas malas. Sí, qué verdad. Es nada para tres mil millones o cuatro mil millones de aquí. Pero Pascal, él coge esta cosa para decir todo marroquíes y hacer lo mismo aquí. Ya, generalizaciones. Sí, sinceramente, el consejo que quiero dar a cualquier persona que esté pensando en venir aquí es que debe saber que tiene que aprender el idioma español o el idioma del país al que quiere venir. También es importante tener experiencia con alguien en el campo para no sufrir como sufrió. Hay otras personas que todavía siguen sufriendo la vida que no es como muchos, si la imaginan. Y es fundamental informarse bien antes de enfrentarse a una realidad que no es como la que uno espera. Exacto. Exacto. ¿Tenemos dos? Sí, un minutito y medio. Alguna preguntita más, Consol, y ya anirem tancant l'espai de hoy. ¿Qué os gusta de las tradiciones de España? Porque también tenéis las vuestras allí, que las echaréis de menos. Sí. Y cuando pensáis en las tradiciones que hay aquí, al día de San Juan, por ejemplo, que dentro de poco tendremos la hoguera, tendremos... Bueno, y antes de San Jordi con los libros y la flor. Y antes de San Jordi con los libros y la flor. Esta es una tradición muy bonita. ¿Hay algo similar allí? Sí. ¿Hay algo similar allí? La flor, el día de San Jordi aquí, que se regalan libros, todos los libros, y luego la rosa. Pero dinos una tradición rápida. Sí, porque nos queda un minutito. Un minuto. Una tradición en un minuto. ¿Qué echáis de menos de vuestro país? ¿Qué os gustaría transportarla? Traerla aquí, exacto. Como miembro de la comunidad marroquí en Barcelona, yo he tenido la oportunidad de conocer y apreciar diversas tradiciones y aspectos de la lectura catalana que enriquecen mi experiencia en esta ciudad. Una de las festividades que más me ha impresionado es la Diada de San Jordi, celebrada cada 23 de abril. Durante este día, las calles se llenan de puestos de libros y rosas. Y es tradicional que las parejas intercambian estos regalos como muestras de amor y amistad. Esta celebración destaca la importancia de la literatura y el romantismo en la lectura catalana. Estas tradiciones reflejan la riqueza cultural de Cataluña y me han permitido integrarme y apreciar más profundamente la diversidad cultural de Barcelona. Te agradecemos mucho este discurso, pero tenemos que irnos ya a los boletines informativos. A las noticias. Familia, gracias. Venga, gracias a todos. Encantado de tenerlos con nosotros. Gracias.