#372 - El Refugi: Actualitat, Música, Estrès, Videojocs Indie i Teatre 'Fantàstic Ramon'

El refugi Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugeros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm i al www.radiodesvern.com. I arrenquem el programa d'avui dimecres 9 d'abril amb l'Espai Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal. Tot seguit, la càpsula, la cançó destacada del dia i també a la primera hora preguntant s'entén la ciència d'espai d'en Jan Bigata. I avui a la segona hora del refugi ens visita l'Amèrico a l'espai de cultura pop i videojocs. I parlarem de teatre, de l'obra Fantàstic Ramon, una obra que podeu trobar al teatre lliure. Parlarem amb l'ajudantia de direcció, en aquest cas, a Mana del Barrio. Sigueu benvinguts i benvingudes al magassin de tardes d'aquesta casa. Comencem, com sempre, amb Actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. I comencem parlant de Sant Jordi 2025. Més parades i menys massificació. Torna a Sant Jordi, la gran festa dels llibres i les roses, carrers plens a tot arreu, i un delit lector, o com a mínim, de compra de llibres insòlit. Tota una celebració en dia feiner aquest any, tot just dos dies després del dilluns de Pasqua, amb més parades que mai i espais més esponjats. La Cambra del Llibre de Catalunya, que agrupa els gremis i associacions d'editors, llibreters, distribuïdors i la indústria gràfica de Catalunya, ja té a punt tot el dispositiu per aquest 23 d'abril. El sector en ple té el convenciment que aquest 2025 Sant Jordi tornarà a ser un èxit i una gran festa ciutadana a tota Catalunya. La roda de premsa ha comptat amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Mercè, i el president del gremi de llibreters, Eric Delarco. També ha comptat amb el president de la Cambra del Llibre de Catalunya, Patrici Tixis. Patrici Tixis ha reconegut, de fet, que el Sant Jordi actual no es podria fer sense el suport institucional. El fet que Sant Jordi a celebri aquest any tot just després de Setmana Santa fa preveure que les vendes dels dies previs, també molt intenses, estiguin força repartides a les llibreries de tot el país. I ara parlem de la Font Màgica de Montjuïc. A Barcelona tornarà a brullar aquest setembre la Font Màgica, després de gairebé 3 anys aturada per la sequera. Ho farà gràcies a la fi de les restriccions que ha aprovat el govern i que situen Barcelona i l'àrea metropolitana en fase de prealerta. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha concretat que la voluntat és obrir la Font Màgica per les festes de la Mercè, pels vols del 24 de setembre. Tornarà a ser, doncs, quan una de les ofertes més emblemàtiques de la ciutat tornarà a estar en actiu. En aquest cas, pel piro musical. A Barcelona hi ha 330 fons ornamentals que es van aturar el novembre del 2022 per la sequera, del qual, a aquestes, n'hi ha 245 que estan buides, mentre que 85 fons, el 25%, tenen aigua perquè hi ha flora, fauna o biota. I quedaven exemptes d'aquestes restriccions. L'Ajuntament de Barcelona ha programat la reobertura de les fons de forma progressiva en tres fases. I en l'àmbit autonòmic, destacar que el govern salva el decret d'habitatge que permetrà limitar el lloguer temporal i d'habitacions. Sílvia Paneque llueix el primer gran acord de totes les forces d'esquerres, mentre que Junts contraposa el seu model d'habitatge a la recepta que ha pactat el govern. Sabent que el problema que més preocupa la ciutadania és l'habitatge, segons el CEO, el govern no es podia permetre sortir del Parlament sense la seva recepta per respondre-hi aprovada. I és que ha aconseguit, salvant el decret de mesures urgents en matèria d'habitatge, gràcies a l'acord per regular el lloguer de temporada i d'habitacions, tancat aquest dimarts amb Esquerra, Comuns, CUP i el PSC. Són els quatre grups que aquest dimecres ja han donat llum verda a la cambra, ara amb la certesa que el text es tramitarà com un projecte de llei per poder inclourar totes les modificacions pactades. Nit europea Montjuïc, el Barça rep el Borussia Dortmund a l'anada dels quals de final de la Lliga de Campions a l'estadi olímpic Lluís Companys. Els colers volen començar l'eliminatòria amb bon peu per afrontar de la millor manera aquesta possible tornada a Alemanya. Aquests són els futbolistes convocats per Hansi Flick, trobaríem a la llista, Covarsí, Valde, Araujo, Martínez, Gabi, Ferran, Pedri, Lewandowski, entre d'altres. Destacar que l'equip dirigit per Hansi Flick arriba al duel europeu en una bona dinàmica malgrat no passar de l'empat en el darrer partit de la Lliga davant del Reial Betis 1, Barça 1 a Montjuïc. Els blaugranes continuen amb aspiracions als tres títols en aquest tram final de la temporada. Marxem a les notícies a nivell municipal. El Baix Llobregat torna a celebrar aquest mes d'abril la campanya El Supermés, una iniciativa del Consorci de Turisme al Baix Llobregat que ofereix activitats familiars amb descomptes i promocions especials a tota la comarca. L'objectiu és promoure el turisme local amb propostes d'oci, cultura i gastronomia dirigides al públic familiar. Els principals atractius turístics del territori participen en aquesta edició amb activitats gratuïtes o a preu reduït. I si hem començat parlant de Sant Jordi a nivell autonòmic, volem parlar també de Sant Jordi a nivell municipal. Llibres roses i tallers ompliran els jardins de Can Ginestar per Sant Jordi. Sant Just d'Esvern celebrarà la Dia de Sant Jordi el dimecres 23 d'abril del 2025 amb una tarda plena d'activitats als jardins de Can Ginestar. A partir de les 5 de la tarda hi haurà paradetes de llibres, roses, entitats i afes de les escoles del municipi en una jornada pensada per compartir la festa en comunitat. Els serveis municipals, carreu blau i l'espai de joc dinamitzat, en aquest cas són un dels espais d'aquesta fira amb tallers i activitats infantils oberts a tothom. Paral·lelament es poden visitar també les aules de Can Ginestar on s'impartiran tallers d'arts plàstiques com es fa de forma regular amb demostracions de treball en directe per part del professorat i alumnat. També s'habilitarà un espai d'assignatura de llibres amb la participació de diverses autores i autors i l'activitat és organitzada per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I acabem amb l'efemèrida del dia. Tal dia com avui, 9 d'abril, va néixer Isabel Coixet, directora de cinema. Tal dia com avui, però de 1960. Amb aquesta efemèrida tanquem l'espai d'actualitat i marxem a l'espai musical del programa. La càpsula. Música sense límits. I avui us deixem una cançó d'Esteing i The Police, un clàssic. Això és, Every Breath You Take. Every Breath You Take And every move you make Every bond you break Every step you take I'll be watching you Every single day And every word you take And every word you say Every game you play Every night you stick I'll be watching you Oh, can't you see Oh, can't you see You belong to me Oh, can't you see You belong to me And my poor heart aches And every step you take Every step you take Every step you take And every move you make And every vow you break Every smile you fake Every claim you stick I'll be watching you I'll be watching you Since you're gone I'll be lost with other traits I dream at night I can only see your face I look around But it's you I can't replace I feel so cold And I long for your embrace I keep crying baby Baby, please Oh, can't you see You belong to me And my poor heart aches And every step you take And every move you make And every vow you break Every smile you fake Every claim you stick I'll be watching you Every move you make Every step you take I'll be watching you I'll be watching you Every breath you take Every move you make And every bond you make I'll be watching you Every single day And every heart you say There will be meaning I'll be watching you Every text you take Every move you make Every vow you make Every smile you make I'll be watching you Or voice you make Every single day Every . Every rule you say I'll be seeing you Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I ja li dic de morir-nos perquè el previst I cauen quatre quissos i no són suficients Quatre quissos ens estem coneixent Quatre quissos, com dos quissos contén Quatre quissos mitjançant el patès Quatre quissos i no són suficients Quatre quissos ens estem coneixent Quatre quissos, com dos quissos contén Quatre quissos, quatre, quatre quissos Quatre quissos, com dos quissos, com dos quissos, com dos quissos, com dos quissos, com dos quissos, com dos quissos, com dos quissos i no són suficients Per l'autopista Derrapant com el vin diesel Tornant com gancel i gretel Perdo per les teves essences Com un tortista Una bona tolomeses Com a vella per fer més mel I se li empanyen los lentes I cago en quatre quissos I no són suficient Quatre quissos Ens estem coneixent Quatre quissos Com no quissos content Quatre quissos Mitjançant el fetes Quatre quissos I no són suficient Quatre quissos Ens estem coneixent Quatre quissos Com no quissos content Quatre quissos Quatre quissos Regga't a Moula T'os ready pa'lacar sudada Yeah T'os ya potu no ya Yeah Tú sa Vinga flava Dicen los cartí DJ Dei, dei Siembra en bona compañía No, levanto la bandera Jejeje Amb tots vosaltres Veus de la parròquia Compartim notícies Actualitat Experiències socials I espiritualitat Ens pots escoltar Dimecres A dos quarts de vuit del vespre Amb repetició els dissabtes A dos quarts de dotze del matí Veus de la parròquia Un dia t'aixeques i dius Vinga, que avui faig el pas I sents que pots fer-ho tot Sé tu mateixa I estimar a qui vulguis Com el pas de trobar El que et fa sentir bé El de fer barri O el de cuidar el planeta Nosaltres el fem per connectar a aficions Natros per gaudir la colla Jo per parar Per fer un nou pas Amb més força Estar al pas de Crec en mi I crec Expressar-me Vinga Aprendre coses noves Ok Estar al de fer cim I dormir a prop de les estrelles Estar al de viatjar No, no Al de viatjar més I oi Un dia descobreixes que per fer-ho tot Només has de fer un pas Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat A CaixaBank o a Imanegint Fes el pas Baixa't l'app I gaudeix dels avantatges del carnet jove I del Pac Jove 2024 Ara escoltes pel viu d'esquerre Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones. 0-12. La Generalitat al teu costat. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa Voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern. Seguim al refugi. Avui, a Preguntant s'entén la ciència, parlem de l'estrès. Queden pocs minuts per començar la funció. Ets darrere del taló i les comerces del públic, impacient, inunden l'espai. El cor se t'accelera i se't fa un nus en l'estómac. Mires de recordar el diàleg, però tens una boira al cap que no et deixa pensar clarament. No m'ho sé pas, però si porto dies preparant aquest guió, com pot ser que ara estigui completament en blanc? És que potser no en soc suficient. I ara què dic? Què pensarà la gent? Com pot ser que cada cop que haig de parlar en públic em passi el mateix? I ara sí, comencem aquí un nou capítol de Preguntant s'entén la ciència. 1, 2, 3, ho! Jan Bigata, bona tarda, com estàs? Molt bona tarda, Daniel. Després d'aquesta obertura tan bucòlica... Què et sembla d'entrar en el món de l'elocució? Molt bé, molt bé, molt bé. Crec que molt encertada, molt encertada. Sí, sí, molt interessant, molt interessant. Escolta'm, d'on t'has inspirat en fer aquesta entrada tan poètica? No ho sé, m'ha deixat bastant pasmat, la veritat. Bé, o sigui, últimament està investigant bastant com transmetre, perquè quan transmet les idees en forma de storytelling, la transmetre en forma d'història, i tu et sents dintre d'aquest context, crec que reps les històries d'una manera diferent. Aleshores també és una mica la meva intenció de reinventar, com explica amb la ciència, i fer-ho una miqueta més pràctic, com que ho sentis més a prop i no siguin nombres raros que estan allà. Aleshores, la primera situació que ens posem, estem davant d'un escenari, hem de parlar en públic. Quantes vegades has estat en aquesta situació? Buf, unes quantes, unes quantes, i des de ben petit, perquè vaig començar a presentar esdeveniments amb 14-15 anys, i ara té 25, o sigui que com a mínim fa 10 anys que estic a sobre els escenaris, i sí, has tingut moments de tot, no? Quan estàs a sobre d'un escenari, doncs tens moments que desitjaries estar a sota, que desitjaries estar en un altre lloc, que no fos a sobre de l'escenari, i a vegades, doncs, estimes molt estar... La gran majoria de vegades estimes estar a sobre de l'escenari i estimes fer el que fas, vull dir, al final, també, doncs, moltes vegades estàs per raons artístiques o per raons comunicatives que, evidentment, doncs, ja neixen de tu, no? Ja neix de tu també ser-hi allà, ja t'ho busques una mica. Vull dir, la gent que té pànic escènic, i la gent que, doncs, fuig una miqueta, doncs, d'aquest espai, diguéssim, més oberta a crítica o més oberta a, doncs, estar interpel·lant a un públic, doncs, ja el fuig, no? No s'hi posa de bones a primeres a sobre d'un escenari. Però la gent que ens agrada, doncs, ens agrada pel bueno i pel malo. I a vegades, també, aquest estrès, aquest neguit que pots passar a sobre de l'escenari és part, també, de l'ofici, no? Gajes de l'ofici, no?, que diuen. I, res, comencem una mica el capítol d'avui, que està dedicat a l'estrès i que, també, d'alguna forma, doncs, volies lligar-lo amb l'estrès de, doncs, això, del pànic escènic o de l'estrès d'haver d'entregar una feina, una tasca, o, per què no dir-ho, l'estrès crònic, no?, que, per desgràcia, els joves últimament el tenim com molt arraigat. Sí, estem molt arraigats. Tenim situacions especials, com veurem el Covid, vam veure moltes situacions d'estrès i d'ansietat que van augmentar d'una forma bastant preocupant, alhora que l'evidència cada cop ens dona més informació sobre com això ens afecta a nivell de salut, que és una cosa que veurem posteriorment. Ara centrem-nos en aquest exemple que hem posat al principi i volem parlar de què és l'estrès. Aleshores, ens posem en aquesta situació, tu estàs a sobre d'un escenari, d'un públic, i et comença a donar una por, però realment el teu cos no està allà. El teu cos, en aquell moment, està en una altra època, en una sabana d'un lleó, en una situació de vida o mort, i és o pujo o lluito, i no tens altra opció. Aquesta és una metàfora que està una mica subada allà, és molt a nivell evolutiu, però em sembla bastant xula per representar això. Aleshores, l'estrès realment és un mecanisme evolutiu que el que ens ha permit és sobreviure. Si no fos per l'estrès, ara mateix no estaríem aquí. Aleshores, ens permet enfrontar-nos a situacions que són perilloses o que són reptes, i ens dona una situació més òptima per enfrontar-nos a aquestes. Aleshores, anem a mirar quins mecanismes tenim per fer aquest front. Veiem que quan tenim una situació que nosaltres percebim com estressant, la primera situació que activem és l'amígdala. L'amígdala és una regió del cervell que està príncipament centrada en processió d'emocions, i aquesta emoció tan forta farà que s'activi i li donarà una senyal a l'hipotàram. A partir d'aquí, començarem a tenir una cascada de molècules i hormones que farà moltes funcions. La primera és l'adrenalina. Per tant, avançant deies de com, és molt estressant, però alhora també tenim una petita, dic perdó la paraula, però una petita adicció aquesta posada en públic. Totalment, sí, sí. Aquesta gent que li agrada tenir l'adrenalina, doncs allà la tens ben present. Aleshores, per què ens serveix l'adrenalina? Primer, augmenta el ritme cardíac. Per tant, tenim un major volum de sang que els estem movent per tot el cos. A més, tenim una hiperventilació, que són síndomes que crec que en són comuns a tothom. Aumentem la freqüència de respiració i tenim més oxigen a aquesta sang. Podrem enviar aquesta sang cap als músculs. En una situació on hem de córrer o hem de tenir una activitat física per protegir-nos, estarem molt més òptims. També els músculs necessitaran més energia. Per tant, agafarem energia que està dintre de les reserves i la posarem de forma més disponible a la sang. Per últim, també augmentarem la suor perquè és important mantenir la temperatura corporal. El que farà la suor és que no ens excedim d'una temperatura i tindrem un gran augment de la tensió. O sigui, tots els sentits veurem que estaran completament activats. I en aquest moment és quan et ve la paranoia de aquesta persona m'està mirant, aquesta m'està dient no sé què de mi i ja venen com tots els inner thoughts, no? No sé, entenc que tu també estaràs acostumat a aquests. Sí, sí, totalment. Al final, també, quan estàs damunt d'un escenari o quan tens un públic nombrós davant teu, a vegades tens que parar una mica aquesta ment que et va dir en cosetes i que en algun moment no són massa positives, no? Perquè són coses que, bàsicament, et posen més en tensió i, en comptes, que tu el que estàs buscant és relaxar-te, concentrar-te, focus, en aquell moment et trobes tot el contrari, no? Que comences a alimentar aquell petit dimoni que tens al cap que et va dient no seràs capaç de fer-ho o no sé què o no sé quantos i llavors has de parar això. No sempre passa. Hi ha vegades que puges més confiat en un escenari, hi ha d'altres que no puges tant, però bé, això és una cosa que tornem una mica al mateix, no? Són els gajes de l'ofició i és el que ens porta aquí. Però hi ha una cosa, hi ha un aspecte molt interessant del que ens ha anat comentant i que, de fet, ja feies bastant d'èmfasi en aquesta primera metàfora que portaves del lleó i tot plegat, que jo l'havia sentit molt amb el cortisol, que és un tema que també tractarem avui, suposo. El cortisol, al final, també és un factor clau, no? Moltes vegades nosaltres, en el nostre dia a dia prehistòric, entenc que el cortisol ens alertava que en un moment ens ajudava, que en un moment d'alerta, més ben dit, poguéssim reaccionar de forma ràpida, no? Perquè és com que s'activen algunes mecanismes del nostre cap i, de cop i volta, és com que podem reaccionar de forma més ràpida i més loquas. Però el problema que tenim és que ara aquest cortisol cada vegada ens activa més sovint i amb menys motiu, no? Que tenim molta facilitat, sobretot als joves, tornem una mica amb tot plegat perquè realment la situació de l'estrès, doncs ho hem comentat en diverses ocasions aquí al programa, però realment els joves ara, avui dia, no només estan en situacions d'estrès molt problemàtiques, sinó que, a més, també sento que els recursos que tenen una vegada són limitats, no?, per fer fròndic. Clar. Aleshores, crec que amb la teva ajuda després donarem uns petits consells de com podem portar millor aquestes situacions. Si em permets, primer farem una relació també amb com aquest estrès ens porta a les malalties. Aleshores, tu ens has mencionat el cortisol. El cortisol és la segona via que tindríem després d'aquesta activació de l'adrenalina i veiem que simplement ens donarà una activació de tot el cos i aquesta situació estarà activa tant llarg com necessitem per reaccionar a aquest estímul estressant. Vale. Què passa? Que nosaltres volem que aquesta reacció sigui puntual. Nosaltres tenim un estrès, reaccionem aquest, quan l'estrès se'n va, nosaltres volem tornar al normal perquè hem vist que tenim tots aquests sistemes que s'estan activant, però alhora estem deixant d'altres, com de banda, que també són importants. I si estem en una situació d'estrès constant, això ens acabarà portant a patologia. Per tant, és important que quan parlem d'estrès diferenciem entre un estrès episòdic, que és, jo ara mateix tinc un programa de ràdio, estic nerviós, però realment això m'està portant a... o sigui, m'està fent més òptim per fer-lo, d'un estrès crònic, que és el que ens porta, com hem parlat abans, a malalties. Em sembla molt curiós com, realment, un estrès concret d'entre minuts i hores pot donar-nos beneficis. Parlaven de millora del sistema immunològic, recuperació després d'una operació, millora del rendiment físic, o inclús millora del rendiment mental. Aquest el posa una mica entre cometes, perquè també parlaven de com també aquest pànic, a vegades ens dona com un bloqueig, i com a vegades ens costa més en recordar-nos del guió, no? Ho he estat investigant, és una mica complex. La idea és que tu en aquest moment estàs activant unes vies cognitives, que són les que necessites per processar la situació i fer el que necessites per protegir-te la sortida allà, i en aquell moment altres processos cognitius que no són tan importants es veuen una mica rebaixats, per la banda disminuint una mica l'activitat del còrtex prefrontal, no? Aleshores, a l'hora que tu estàs molt més actiu, tens l'atenció molt més alta, inclús, connectant-ho ja fa dues setmanes, bé, quatre ara, amb una pregunta que vas fer, no? De com, quan tenim una situació d'estrès, aquest temps passa molt més lent, quan tens un accident o alguna cosa, no només passa més lent, sinó que, a més, aquest record et quedarà gravadíssim a la memòria. Et va agradar aquella pregunta, eh? Bueno, és que l'artigua i ets molt, m'està anant molt bé com a connexió. Bon recurs, bon recurs. Aleshores, clar, si és una situació d'estrès que és molt important per la teva supervivència, aquest record se't quedarà molt gravat. En canvi, altres processos com, per exemple, càlcul o, per exemple, recuperar records que en aquell moment el teu cos no considera tan importants, es veuen una mica perjudicats. Per això pots arribar a sentir un bloqueig i algunes coses que et costa una mica més de processar. A mi això, sincerament, de veure-li beneficis a l'estrès em resulta una mica difícil, però puc entendre per on vas, eh? Però realment em costa d'entendre, no? El fet de poder treure beneficis de l'estrès. Clar, repetim. O sigui, recordo, l'estrès és un mecanisme de supervivència. Clar. És primer de tot. En un moment en el qual tu i ja la teva supervivència no està en risc, l'estrès té una funció una mica diferent i hem d'aprendre a utilitzar aquest estrès per fer front amb els estímuls estressants que tenim, que no és un lleó. Com hem dit abans, el teu cos no sap diferenciar entre un lleó o entre un públic. Tu sí, per tant, hem de parlar de com aquests mecanismes ens ajudaran a regular aquest estrès per tenir les parts positives, perquè tu també em diràs, si estem aquí a la ràdio i jo m'estic dormint, tampoc és positiu. També vull tenir una mínima activació, no? Val, entenc. Veurem que té coses negatives o positives. O si tens una vena esportiu, tu allà necessites tot aquest estímul muscular, aquesta energia, la sang, tota la hiperventilació, però hem de saber regular-la quan siguin en situacions que no ens interessen tant. I si deixem de banda, diguéssim, aquest estrès de curta durada que sí que ens podria provocar certs beneficis, venim a parlar d'un problema que cada cop, doncs, ens genera una mica més d'aneguit perquè ocupa molts titulars, no? Que és l'estrès crònic. Ja l'hem citat una miqueta abans, però explica'ns una miqueta més què és l'estrès crònic i quins símptomes patològics podem trobar derivats de l'estrès crònic. L'estrès crònic és, com hem dit, si quan l'estrès, la situació estressant se'n va, tu no ets capaç de regular aquest procés i desactivar-lo i anar amb un sistema de relax, o també quan aquest estimul estressor és molt constant. Que hi ha situacions, per exemple, amb el Covid, que hi ha molta població que tenia aquest estrès, que si és tan constant i el teu cos no té cap moment de relaxar i recuperar-te, pots començar a tenir problemes patològics. Entre aquests podem mencionar alguns com facilita l'aparició de símptomes de depressió, ansietat o estrès posttraumàtic, que com aquests dos primers, com has mencionat, veiem que són més incidents amb la població més jove i és un factor bastant preocupant, però també porta altres problemes com aquest augment de la pressió arterial pot donar-te problemes cardiovasculars. També pot augmentar l'apetit i si, al final, si menges més del que consumeixes, això farà que ho amagatzemés en forma greix i augmentarà el pes. També pots tenir... Per tant, de fet, això ho vull parlar un altre dia, com els rols alimenticis i l'addicció és un tema molt interessant però ara m'aniria de temps, o sigui, ho deixarem per un altre dia. També símptomes metabòlics, o sigui, problemes metabòlics, respostes hiperinflamatòries que ens poden donar símptomes semblants a malalties cròniques, o sigui, malalties inflamatòries cròniques. En resum, veiem que aquest estrès crònic ens pot donar bastants problemes. Per tant, jo ara et pregunto a tu, com a expert, amb una persona que s'enfronta a situacions estressants dia a dia, quins consells ens podries donar tu per, primer, fer que aquest estrès agafa les parts més positives d'aquest, com intentar evitar tenir aquests símptomes negatius i com fer que aquest estrès, si tenim una situació estressant, que sigui en un moment puntual, que no sigui una cosa constant, perquè veiem que és bastant negativa. Per tant, Dani, quins consells dones tu a la població? M'encanta, m'encanta, perquè has anat a trucar, jo crec que la persona menys indicada per parlar de consells de l'estrès, perquè sóc una persona que pateix molta fatiga i molt d'estrès, però per la forma que tinc de viure les coses, perquè sóc una persona que he vist les coses d'una forma molt intensa, llavors a mi em costa a vegades el fet de parar la moto, i dir, vinga, va, anem a controlar el tema. A mi, si parteixo d'una base personal, a mi m'alivia molt tenir les coses controlades, i això està molt bé, però no sempre les podem tenir del tot controlades, com ens agradaria. Vull dir, nosaltres a vegades volem tenir un control sobre les coses que se'ns escapa de les mans. Aquí en aquest programa sou una vintena de col·laboradors, convidats setmanals, etcètera, etcètera. Passeu entre 15 i 20 persones cada setmana pel programa. Per mi, el fet de controlar aquesta gran massa, que tothom estigui al seu lloc, que tothom vingui quan toca, que em passeu el guió, que no sé què, que no sé quantos, al final arriba un punt que hi ha coses que s'escapen de les teves mans i del teu control i has d'acceptar que hi ha coses que a vegades aniran fluint pel seu canal i que s'anirà fent. Llavors, per controlar l'estrès en aquestes situacions, el millor és entendre que hi ha coses que a vegades no poden estar sota el teu control i està bé. Vull dir, està bé. Hem d'acceptar a vegades el fet aquest d'acceptar jo crec que també ens ajuda a dir, val, d'acord, no ho tinc tot en el meu control perquè tampoc puc tenir-ho, no? I després, jo crec que cadascú ha de tenir les seves eines, els seus mecanismes i també en funció de la feina que tingui o de la necessitat que tingui aquella persona, doncs, farà servir uns mecanismes o uns altres. A mi m'agrada molt llegir llibres d'autoajuda, llegir llibres de mindfulness, de teràpies d'aquest tipus perquè m'ajuden a entendre bastant com funciona el cervell humà i també com funcionem nosaltres, no?, com a persones. Diàriament, setmanalment, mensualment, anualment, les persones tenim uns reptes. Cada dia teniu reptes, cada setmana, cada mes, tal. I aquests reptes de vegades són positius i d'altres no ho són tant. I quan no són tan positius que són més aviat negatius, que ens porten cap a un estat d'ànim més negatiu, més pessimista, hem de saber sortir d'allà, hem de buscar la manera, no?, tenir un recolzament psicològic, jo crec que també és una cosa que cada vegada més doncs està de moda entre moltes cometes perquè jo crec que és una cosa que no és que hauria d'estar de moda sinó que és una necessitat que haurien de tenir tots en el sentit de coberta, no?, hauria de ser una necessitat coberta que haurien de tenir tots per via pública i això de moment doncs és impossible, no?, perquè si vas al cap a demanar una cita amb un psicòleg doncs et donen per mesos i mesos i ja no m'estic referint només a un psicòleg doncs per una situació anímica dolenta o per un batxe o per un tema psicològic o el que sigui, no, també per gestionar aquest tipus de situacions, no?, a vegades tenim situacions que se'ns escapen de les nostres mans i hi ha professionals que ens poden ajudar també a com agafar eines per sortir-nos d'aquestes situacions d'estrès. A mi em va molt bé escriure les coses, quan estic en un moment que no sé ben bé què em passa m'agrada fer una llista de pros i contres, veure què m'està passant, coses bones que tinc a la vida, coses dolentes, no sé què, situacions, moments, situacions que em donen estrès, situacions que no me'l donen, aquell moment també de tranquil·litat i pausa, a trobar-lo, buscar-lo, insistir, perquè moltes vegades tenim uns dies, un dia a dia, tenim una dinàmica que és tan estressant, perquè és així, tenim dinàmiques molt estressants, que a vegades hem de ser nosaltres els que parem el carro i diem prou, fins aquí, no? Mira, ahir, per exemple, al sortir de la feina me'n vaig anar a passejar per la vall de Sant Just, que és un lloc preciós, que té molt de verd, que ens ajuda molt també, vull dir, són mecanismes que ens poden ajudar molt en etapes d'estrès, sortir a córrer, fer alguna cosa d'exercici, també ens va molt bé, ens ajuda molt, al final cadascú ha d'anar trobant les seves eines, la música també ens ajuda, a mi la música, el jazz em relaxa molt, el so, el so de... Quin t'agrada més? Jazz, el jazz clàssic, a mi m'agrada molt el jazz clàssic, però també hi ha bandes sonores, per exemple, la pel·lícula We Plush, que ve molt al cas, perquè jo crec que aquella pel·lícula, si la podem definir d'alguna manera, és l'estrès en pel·lícula, vull dir, l'has vist, la pel·lícula? Evidentment, com a bateria, com a bateria, em pot dir que no has vist el We Plush, evidentment. Sí, sí, és brutal, és una pel·lícula brutal de Damià Chazelle, el mateix director de La La Land, i és un director molt guai, que fa pel·lícules molt interessants, i aquesta en concret, doncs és l'estrès en persona, personificat, bé, en pel·li, i és brutal, és brutal, l'ansietat, l'angoixa que pateix el... Acabes la pel·lícula, catatònic, quasi, acabes la pel·lícula que acabes amb un neguit brutalíssim pel nivell de vida que porta el personatge i també pel nivell, pel ritme que porta la pel·lícula, no? A què venia això? Doncs venia el fet aquest de l'estrès, el fet que ve, doncs, moltes vegades la música, ara venia parlant de la música, la música ens pot ajudar, però també ho pot fer a vegades el contacte amb la natura, com dèiem, amb el passeig, o també a mi m'ajuda molt el fet d'escoltar les zones del mar, és una cosa que m'arregla i que em connecta molt, i això, doncs, m'ajuda molt també a connectar-me amb el present, amb l'aquí i amb l'ara, etcètera, etcètera. Al final, també jo crec que hi ha molt d'això, eh?, quan patim estrès, que ens anem al passat o al present, ah, i al passat o al futur. Cert. Moltes vegades estem al passat per coses que volem canviar, que no ens agraden, que no ens agraden de les nostres accions passades, o de coses que volem canviar del nostre futur, de, és que vull això i ho vull ja, no ho vull en el futur, ho vull ara, no? i això també genera molt d'estrès, el fet d'estar aquí i allà amb una pota al present i l'altra al passat o amb una pota al present i l'altra al futur. I el fet d'arreglar-nos, de respirar, de fer meditacions, de relaxar-nos, de connectar-nos amb l'aquí i amb l'ara, també genera, doncs, que aquest cortisol que comentàvem abans es dissipi i acabi marxant, no? I tu acabis tornant una mica a la rutina i a la vida. Em fa gràcia que estigui explicant això jo, quan potser ens ho podries explicar millor tu amb bases científiques, però perquè jo no soc psicòleg i potser aquí la gent s'està creient que aquest tio que bé parla. Bueno, parlo des de l'experiència, que cadascú també explica el que ha viscut i crec que això també és interessant, però no sé, que potser hi ha coses que estic dient que no estan basades en temes, aspectes més científics, sinó en aspectes més vivencials, no ho sé. No, clar, però és que al final la ciència arriba fins a un punt. Sí que jo ara mateix sí que puc connectar algunes idees, per exemple, es parla de la respiració, no? Hem vist tant quan estem estressats augmenta la respiració, però s'ha vist que si tu conscientment rebaixes la respiració, li dones senyats al teu cervell de, ei, tranquil, no hem d'estar, no tenim un lleó ara mateix. Sí, sí, sí. O també parles de, també podem ficar, però és que al final la ciència a nivell psicològic arriba fins a un punt. Jo per això pregunto de la teva experiència i d'una persona que s'enfrenta a obres, a ràdio, a un... Arriba un nen nou de pràctiques que no té ni idea o el teu... el teu tècnic senat, però el Rubén l'estimem moltíssim i aquí un molt d'amor des d'aquí. Vull dir que... O sigui, vull donar-li també valor a cadascú la seva experiència i perquè al final tots vivim situacions d'estrès. Per això també parlava a nivell pràctic. Si poguessis dir ara com tres punts, tu quan estàs davant de l'escenari i dius ostres, què estàs de tot que estic, quines són les coses que fas just abans de l'escenari? A mi m'ajuda molt abans la part prèvia és el fet de tenir tot controlat. Jo necessito tenir bastant de control amb allò que estic fent, allò de la preparació, preparació i més preparació. I abans de sortir, el fet de respirar, de fer el concret, d'activar el cos per tenir el cos actiu perquè quan jo trepitgi l'escenari tot comenci a fluir. I sobretot sentir que jo ho tinc tot controlat i la gent que ha de treballar amb mi també ho té controlat. aquella acció que ha de fer o allò que hagi de fer que pugui fer-ho bé. I després, un cop estàs amb el públic, a mi m'ajuda molt connectar, fer una primera connexió amb el públic. Això m'ajuda molt a dir, el públic està connectat, jo també, hem connectat el bluetooth i a partir d'ara ja podem activar l'obra i tot el mecanisme. I m'agradaria seguir parlant més coses però és que ens queden 20 segons per arribar a les 6 de la tarda. Hem de connectar amb els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern. Ens hem menjat aquí la mitja hora de secció però està molt interessant. O sigui que, Jan Bigata, gràcies i fins d'aquí dues setmanes. Que vagi bé. Fins d'aquí dues setmanes. Adéu. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Sergi Molero. Les borses europees viuen una nova jornada de pèrdues. Els principals parquets han registrat caigudes de més del 2%. La batacada més gran se l'ha emportat avui París que ha caigut més d'un 3% mentre que l'IBEX 35, el selectiu de la borsa espanyola, ha reculat un 2%. Les pèrdues més importants les han registrat avui els valors de les farmacèutiques com Novartis, AstraZeneca, Sanofi o la catalana Grífols que ha perdut més d'un 7%. Als Estats Units la volatilitat continua instal·lada als mercats. Wall Street viu una sessió movent-se entre el vermell i el verd. Els mercats han reaccionat amb nervis a l'entrada en vigor dels aranzels de Trump i també a la seva resposta xinesa. El Consorci del Museu de Lleida recorrerà al Tribunal Suprem la sentència de l'Audiència d'Osca que confirma que les més de 100 obres originàries de la Franja són propietat de la diòcesi de Barbastre-Monsó. Les obres ja es van traslladar l'any 2020 des del Museu de Lleida fins a l'Aragó. Lleida, Júlia Albacar. El Consorci del Museu de Lleida integrat per la Generalitat l'Ajuntament la Diputació el Bisbat Lleida i el Consell Comarcal del Segre ha acordat avui presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la decisió de l'Audiència d'Osca que confirma que les obres traslladades del Museu de Lleida són propietat de la diòcesi de Barbastre-Monsó. Sobre doncs un nou capítol judicial d'un litigi que fa més de 30 anys que s'allarga primer per la via eclesiàstica i posteriorment als tribunals. Els entenats obres són originàries de 43 parròquies de la Franja que al segle XIX Lleida va recuperar i traslladar a la ciutat per evitar que es fessin malbé o fossin espoliades. En aquell moment les parròquies pretenien al Bisbat de Lleida i no va ser fins a meitat del segle passat que van passar a mans del Bisbat de Barbastre. El 2019 el jutjat de primera instància de Barbastre ja va dictar que les obres eren propietat del Bisbat de la mateixa població i va ordenar-ne el trasllat fins a l'Aragó. La sentència es va recórrer a l'Audiència d'Òscar que a principis de mes va confirmar el posicionament del jutjat de Barbastre. En un comunicat des del Consorci del Museu defensen que la decisió de l'Audiència no està adequadament fonamentada i que s'ha demostrat que la diòcesi de Lleida va adquirir la propietat de les obres mitjançant compra-vendes per mutes i donacions i critiquen que en el cas del Bisbat de Barbastre Monçó no s'ha legat cap títol legal que acrediti la propietat de les obres. S'incrementen a 124 les víctimes per l'esfondrament del sostre d'una discoteca dilluns a Santo Domingo la capital de la República Dominicana. Els equips de rescat mantenen les tasques per buscar supervivents i calculant que encara en podrien trobar en les properes hores. Els fets van passar durant un concert de merengue del cantant Rubí Pérez que és una estrella internacional d'aquest gènere i que també ha perdut la vida. També hi ha 155 ferits. La Guàrdia Civil apunta que José Luis Abalos es va beneficiar d'unes vacances pagades a Marbella com a agraïment pel rescat públic d'Aire Europa durant la pandèmia de la Covid. Segons el cos policial l'aerolínia va agrair el paper clau sostenent de l'exministre de Transports en l'operació amb el lloguer d'un xalet a Marbella l'estiu del 2020. Un contracte amb un cost de 9.800 euros. La suposada trama va ser gestionada pel llavors assessor de l'exministre i presumpte cervell del cas que l'investiga el Suprem i l'Audiència Nacional Coldo García. L'informe també apunta I actualitzem aquesta hora la situació de la mobilitat perquè s'arrosseguen alguns problemes a la xarxa ferroviària. Mariluz García bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs sí, encara hi ha retards que poden superar els 20 minuts a R1, R2, R2 Nord, R3, R4 i R7 de Rodalies. Aquesta tarda ha calgut tallar dos cops la circulació entre Fabra i Puig i Alclot per dues incidències que han afectat la senyalització automàtica i que han obligat a regular el pas de trens de forma manual. A les carreteres destaquem que ja ha tallat a l'eix de Bracons la C37 entre la Vall d'en Blas i Sant Pere de Torelló en totes dues direccions per un vehicle variat. Mariluz García, Equip Viari de Catalunya Ràdio. Som-hi ara amb els esports. Xavier i Mami, bona tarda. Bona tarda, Sergi. El Barça rep el Borussia Dortmund a Muntschwick a partir de les 9 del vespre a l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions. Hansi Flick ha convocat 23 jugadors per al partit d'avui on la principal novetat és la tornada d'Iñigo Martínez un cop superades les seves molèsties. Des de les 8 tota la prèvia del partit amb l'equip de la TDT la transmissió d'en Torquemada. L'altre partit de la jornada també a les 9 el PSG de Luis Enrique rep l'Eston Villa d'Unai Emery. El Girona ha anunciat l'ampliació del contracte de Ricard Artero fins al 30 de juny del 2027. Format a les categories inferiors Artero de 22 anys i nascut a la Bisbal d'Empordà va entrar en dinàmica del primer equip el 2021. En embol el Granollers ha fet oficial que la jugadora Martina Capdevila no continuarà vinculada a l'equip Vallès a la temporada que ve. Capdevila capitana del Granollers afrontarà 9 reptes personals i professionals i sorprès el Masters 1000 de tenis de Monte Carlo on el servi Novak Djokovic ha quedat eliminat en mans del xilè Alejandro Tabilo per 2-16-0 6-3 i 6-4 Per la seva banda Carlos Alcaraz ha passat ronda després de desfer-se de l'argentí Francisco Cerúndolo per un... Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova El casal de joves de Sant Just projectarà la pel·lícula titulada Escape el dimecres 16 d'abril a 2.45 de la tarda a la Sala Utopia La sessió gratuïta i oberta a tothom forma part de la programació del cicle Cinema Utopia i no requereix inscripció prèvia Dirigida per Rodrigo Cortés i protagonitzada per Mario Casas i Anna Castillo Escape explica la història d'un home que vol ingressar a la presó a qualsevol preu per deixar de prendre decisions i fugir de la llibertat El film planteja una reflexió inquietant sobre els límits personals i el desig de renunciar al control de la pròpia vida L'activitat és organitzada pel Cine Club Utopia i el casal de joves de Sant Just El Baix Llobregat torna a celebrar aquest mes d'abril la campanya El Supermés una iniciativa del Consorci de Turisme del Baix Llobregat que ofereix activitats familiars amb descomptes i promocions especials a tota la comarca L'objectiu és promoure el turisme local amb propostes d'oci cultura i gastronomia dirigides al públic familiar Els principals atractius turístics del territori participen en aquesta edició amb activitats gratuïtes o a preu reduït També ofereixen tallers temàtics i amb ganes activitats amb animals rutes a la natura visites teatralitzades i experiències nàutiques Les promocions es poden activar a través del web elsupermés.cat i a més durant tot el mes s'hi organitzaran sorteig per guanyar experiències familiars completes amb activitats àpats i marxandatge exclusiu La iniciativa compta amb la col·laboració de nombrosos agents públics i privats del territori consolidant-se com una aposta estratègica pel turisme familiar al Baix Llobregat Cristina Capella veïna de Sant Jus i nutricionista ha presentat el seu primer llibre Vivir sin inflamació en una entrevista a Ràdio d'Esvern L'obra publicada recentment ofereix un pla de quatre setmanes per adoptar un estil de vida antiinflamatori a través de canvis graduals en l'alimentació l'activitat física la gestió de l'estrès i el descans El llibre està pensat per ser accessible i adaptable a cada persona amb l'objectiu de millorar el benestar general i prevenir la inflamació crònica un fenomen sovint silenciós però vinculat a problemes de salut Capella que abans de dedicar-se a la nutrició va treballar en el món de la moda ha explicat que la seva experiència personal i professional l'ha portat a comprendre la importància de cuidar-se des d'un punt de vista global Durant l'entrevista ha destacat com els mals hàbits quotidians especialment el consum d'alcohol i aliments ultraprocessats contribueixen a l'aparició a l'aparició d'inflamació i a l'augment de problemes com l'obesitat que ella considera un dels grans reptes de salut pública actuals Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'smood jazz el funk el sol o la música electrònica més suau 100% música relaxant Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem Ho hem estat meditant molt I sí El Refugi és la millor alternativa de les tardes El Refugi El Refugi El magasin de tardes de Ràdio d'Esvern Cada tarda de 5 a 7 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com parlem de cultura oci de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern 98.1 i ara al Refugi parlem de videojocs I ho fem com cada dues setmanes amb l'Américo que ja el tenim aquí a l'estudi Américo bona tarda Què tal Dani? Com estàs? en aquesta meravellosa tarda de 9 d'abril dimecres 9 d'abril Com estàs? Doncs molt bé amb ganes de posar fil a l'agulla de veure quin tema portes avui que me l'esxivat abans d'entrar en directe la veritat és que em sembla un tema molt original i també un detall que hagis pensat en mi per aquest tema que ens ocuparà els propers minuts Expliquem una mica a l'audiència de què consistiran aquests minuts d'aquesta secció d'avui perquè has decidit fer un programa dedicat a jocs a la Nintendo Switch que d'alguna forma puguin puguin tenir cert interès cap a la meva persona és a dir que d'alguna manera avui després de tots aquests comentaris que hem anat fent al llarg de la temporada que deia mira tinc la Nintendo Switch no sé què no sé quantos estic començant a jugar aquest joc tu et vas quedar amb la cobla i dius mira anem a veure si amb això fem un programa i li dediquem al Dani alguns jocs que podria en aquest cas provar jocs no sé com s'ha d'acudir això però em sembla molt divertit sí efectivament mira t'explico estava jo l'altre dia donant-li voltes al tema al programa jo normalment el que faig és anar mirant periòdicament les notícies sobre videojocs i tal intento agafar alguna que em resulta interessant i a partir d'aquí doncs elaborar un programa de 25 minuts mitja hora què passa aquesta última setmana amb l'anunci de la Nintendo Switch 2 que vam fer un Nintendo Direct molt elaborat molt llarg com donaven com totes les especificacions doncs gairebé no hi ha hagut gaire més notícia i però què passa nosaltres ja hem parlat de la Switch 2 aquí per tant tampoc tenia no em semblava una idea especialment estimulant la cosa de tornar a parlar un altre cop ja havíem parlat feia molt poquet d'aquesta consola llavors donant-li voltes vaig pensar espera un moment això que deies tu jo sé perquè ho hem anat comentant que tu tenies una Nintendo Switch però que sobretot m'havies dit que la feies servir per jugar al Fortnite que no hi ha cap problema el Fortnite és un joc que jo he jugat molt i que està molt xul és molt interessant i fins i tot a nivell sociològic és un fenomen molt important però sí penso també que ja que tens aquesta consola estaria guai doncs potser explorar altres treure-li partit d'alguna forma d'alguna manera exacte conèixer una mica més el mitjà videolúdic i doncs això treure-li una miqueta partit descobrir al final altres bueno altres experiències al final és com tenir una tele i només mirar una pel·lícula només fer servir la tele per mirar sempre la mateixa pel·lícula és com valer ok pot ser una pel·lícula molt bona però hi ha més coses que pots veure per tant doncs això jo volia proposar aquesta dinàmica que ara veurem doncs que on ens porta que on ens porta efectivament de jo recomanar-te en base del que sé de tu de les coses que hem anat parlant davant del micro però també fora de micro doncs això no les teves particularitats com a persona i doncs he escollit unes quantes recomanacions que bueno doncs tu ja després jo de moment te les llenço i doncs tu si hi ha alguna que t'interessa doncs ets lliure de jugar-la si no doncs no evidentment i si al final jugues alguna cosa doncs potser més endavant podem fer una crítica i tu m'expliques què t'ha semblat i jo bueno no sé això ja ja anirem veient sobre la marxa i en funció també del que juguis i què t'aporta però com a mínim sí que volia fer aquest programa de recomanar coses que també penso que és interessant perquè no només tu estàs en aquesta situació segurament hi ha altres persones que també tenen una consola a casa i que la fan servir per jugar a dos o tres jocs només i doncs els agradaria tenir doncs aquestes recomanacions potser una miqueta més específiques o més entre cometes desconegudes jo el primer pas ja l'he fet que ha sigut obrir una nota al mòbil i ja posa aquí llista de recomanacions de jocs i jo a partir d'aquí m'aniré apuntant tot allò que diguis per anar-ho després provant a casa dir-te primer de tot explica'ns una mica com has fet per fer aquesta selecció és a dir has fet servir algun patró per exemple a jocs independents has fet servir algun patró d'un tipus de gènere per exemple o d'una dècada o d'un any en concret aquests videojocs o més o menys els has anat seleccionant a mesura que se t'anaven ocorrent i com deies abans a mesura que veies que aquell joc podia entrar una mica en el paràmetre de la secció d'avui molt bona pregunta mira sí que establert abans de començar a apuntar noms a la llibreta unes bases i crec que està guai comentar-les la primera d'elles és que siguin jocs que estan publicats per Nintendo Switch evidentment és una cosa lògica però tot i així és un punt important a tenir present després una altra cosa que he pensat també és jocs que no siguin gaire cars perquè els videojocs tenen definitivament un preu i de vegades està bé donar a conèixer experiències que no han d'arribar a aquests 50, 60 o 70 euros de preu de venda que són definitivament molts diners per tant això ens vincula d'alguna manera no té per què ser-ho però sí que d'alguna manera ens enfoca una miqueta més al que tu deies jocs independents jocs potser una miqueta més petits o una miqueta més d'estudis més humils que també fan experiències i que això també és una cosa que he tingut present que són experiències que a mi personalment m'agraden molt per tant són jocs que jo he jugat i jo he disfrutat i doncs que també trobo que si més endavant volem parlar d'ells doncs està interessant que puguem establir un diàleg en aquest sentit i l'última cosa que he tingut present també és que siguin videojocs accessibles que no siguin coses molt complexes de jugar no per tu en específic sinó en general a mi quan faig una recomanació m'agrada que sigui una cosa que no depengui molt de les habilitats de la persona sinó que bueno doncs es pugui tingui un diguem tingui un rerefons o tingui una una possible interpretació estimulant però que no depengui de doncs tenir una habilitat molt elevada perquè molts cops doncs hi ha gent que simplement no no té aquesta traça al jugar videojocs i no per això ens hem de limitar doncs això no a experiències més més més mainstream diguem de fet fa uns mesos li vam dedicar aquí un programa a les dificultats als jocs i a les seves dificultats i també va ser interessant com d'alguna forma vam destripar tot aquest tema perquè semblava que podia ser un tema més banal o que no tindria tant de recorregut i realment el tema de la dificultat als videojocs és un tema que té molt de suc i que es pot parlar de forma molt d'atinguda de fet ja ho vam fer com dèiem fa uns capítols ara sí si et sembla entrem en matèria comencem a comentar aquells jocs que ens portes jo me'ls aniria apuntant aquí a la llista i aviam i aviam què tal vale doncs començant pel principi el que deia anem a descartar primer doncs aquests jocs que podríem dir que són desenvolupats directament per Nintendo no? és evident que la Nintendo Switch doncs té molts jocs molt bons i molts d'ells estan creats per la pròpia Nintendo estic pensant per exemple en el The Legend of the Wild en el Mario Odyssey fins i tot en l'Splatoon l'Splatoon 3 crec que és un joc que et podria agradar-te molt perquè sí que té aquesta cosa competitiva i de un joc doncs de d'atrets i tal és un shooter però és un shooter que consisteix més aviat en pintar el terra i no tant en atacar els enemics sinó en cobrir la màxima superfície possible del teu color llavors qui té un tant percent de superfície pintada més gran al final de la partida doncs guanya per tant aquesta cosa de la punteria i aquestes coses que són com també més limitants desapareix de l'equació però ja dic no vull com centrar-me molt en aquests jocs perquè són jocs que segurament la majoria de persones coneixen jocs que venen milions d'unitats i que estan sempre a totes les botigues de videojocs físiques a les que podem anar a supermercats i tal i volia el que deia centrar-me en recomanacions més específiques començant per la primera que no és que tingui una preferència especial però sí que és un joc que a mi m'agrada molt és un que es diu Kentucky Road Zero és a dir la ruta zero de Kentucky aquest és un videojoc molt narratiu té una una estructura diguem per capítols i en cada i en cada escone d'ells doncs anem avançant en la història d'un senyor que es diu Conway i que treballa conduint un camió llavors la història del que tracta és que ell ha de fer una entrega en una direcció que és la ruta zero de l'estat dels Estats Units de Kentucky i el joc tracta de com durant aquest procés de buscar aquesta direcció que al poc de començar ja es descobreix que és una cosa com mig màgica es relaciona molt amb el realisme màgic amb les històries doncs de Gabriel García Márquez o fins i tot també té un toc de gòtic sureny aquestes històries de William Follner o de no me'n recordo de més de més gent que ha escrit sobre aquest estil però són històries com molt opressives que tenen un ambient com molt molt dens uns llocs on ocorreixen doncs el típic que parlem sempre d'espais liminals de llocs així com molt de transició d'experiències de persones molt complexes molt profundes doncs és un joc així que tira molt d'ambientació que tira molt de totes aquestes coses així com més relacionades amb la literatura amb el teatre també i per això crec que et podria agradar d'alguna manera perquè també té un apartat visual molt t'anava a dir molt interessant i em sembla que a nivell visual és molt maco té una estètica també molt marcada amb un punt així com més aviat fosc jugant amb alguns blaus amb alguns tons de grisos i em sembla molt interessant aquesta proposta a nivell a nivell gràfic que contempla el videojoc i més enllà de la part visual que és el que és molt estimulant a mi m'agrada molt el fons de pantalla que tinc en l'ordinador que és el meu és d'aquest joc però més enllà d'això sí que és veritat que també té una cosa que és que està especialment ben escrit és una cosa que s'acostuma a criticar molt dels videojocs que no tenen especialment bones històries i que les històries que expliquen no estan especialment ben escrites però aquest no és el cas de Kentucky Road Zero és un joc que està molt ben escrit i explica una història molt interessant ja dic els personatges que van apareguent a mesura que avancem per aquesta ruta de Kentucky són tots molt interessants plantejen situacions que ens remouen coses per dins i al final també té una cosa molt que trobo que et podria agradar per això perquè algun cop hem parlat de la teva relació amb el teatre i en aquest joc molts cops es parla d'ell precisament en clau d'això d'interpretació perquè nosaltres el que fem la manera principal que tenim de jugar és escollir què és el que diuen els personatges no perquè sigui un d'aquests jocs on les nostres decisions afecten a la història la història és una ja està escrita és una història molt bona però ja està establert des del principi i llavors el que nosaltres fem és interpretar el personatge nosaltres escollim què és el que diu i com per exemple ell reacciona a les coses que li van passant o com d'alguna manera doncs això quines decisions pren i encara que el resultat final d'aquestes decisions sigui el mateix a nivell de trama no del que passa al final de la història el personatge que nosaltres construïm per nosaltres mateixos no és el mateix perquè depèn molt de això de la percepció que tenim del Conway i de com ell es va formant dins del nostre cap trobo que és una cosa molt interessant jugar molt bé en aquest sentit amb aquestes coses i amb els límits fins i tot et diria del videojoc de fins a quin punt estem jugant fins a quin punt estem llegint i a mi en general em va semblar una història superinteressant i superestimulant et diria que bé que doncs ens l'apuntem ens l'apuntem perquè aquest Kentucky Road Zero és un dels jocs que avui l'Américons està recomanant per Nintendo Switch aprofitem també doncs com dèiem per aportar-lo a la llista de jocs recomanats al programa d'avui i en volem sumar més per tant seguim amb el següent joc que ens portes avui Américo molt bé seguim amb un segon que tinc aquí apuntat que també és un dels meus videojocs preferits que es diu Sayonara Wild Hearts és a dir Sayonara Cors Salvatges en aquest cas tenim una proposta que si bé és cert que visualment et podria dir que té algunes semblances a nivell de com estan construïts els models dels personatges o fins i tot de les vibracions dels estímuls que ens dona és un joc completament diferent aquest és un joc essencialment musical i del que tracta és d'una noia que està passant per una fase de dol no vull explicar exactament què és el que ha passat perquè s'entén més o menys clar quan jugues al joc i trobo que és interessant descobrir-ho a mesura que vas jugant però partim d'això d'una protagonista en un moment una mica baix de la seva vida i llavors comença a veure doncs una sèrie de projeccions o una sèrie d'escenaris que la transporten a unes fases musicals on nosaltres hem d'anar doncs amb una moto recorregant aquests espais i movent-nos d'alguna manera per la carretera al ritme de la música és un joc molt estimulant la música que té és molt bonica i a mi personalment m'agrada molt i trobo que és especialment és especialment interessant per una banda perquè ens demostra com els videojocs poden transmetre històries molt serioses i molt profundes amb els seus propis mètodes diguem no cal que el joc ens posi una parrafada de text al davant per explicar-nos una cosa la manera en la que es juga molts cops és suficient per transmetre aquestes idees i també trobo que és molt interessant perquè és un joc molt curtet dura el que dura un àlbum un disc de música al final és com una espècie de videoclip jugable d'un disc d'un disc sencer i doncs això també té una estètica com molt de neons i com molt dels 80 com aquests roses aquests liles aquests blaus molt més colorida que la proposta que ens feies abans totalment aquest Sayonara Wild Hearts és una proposta molt més colorida amb aquest toc també doncs dels 80 amb aquesta cadència i és interessant veure també en imatges si els oients també estan interessats en aquest videojoc recomano que el busquin a Google i veureu imatges que realment al ser una estètica totalment diferent a l'anterior també hi trobem aquí certa bellesa i també hi trobem aquí que té un punt aquest tipus d'estètica ens recorda una mica s'abaven les distàncies evidentment els jazz dents també pels colors que fa servir aquell videojoc però és interessant aquesta proposta més musical de videojoc i a més sabent que tu també ets un fan de la música i que t'agrada molt tot aquest rotllo és una música molt pop molt animada molt de ballar però també fa coses experimentals té rotllo amb sintetitzadors són músiques molt expressives diguem i per aquesta part crec que també et pot ser interessant i una altra cosa que vull dir abans de passar amb aquests jocs que no si te'n recordes quan fa uns mesos també parlaven dels millors videojocs de 2024 que jo et vaig portar un en concret que era el Lorelei and the Laser Eyes el Lorelei i els ulls de láser que és de la mateixa gent aquest Lorelei el vam publicar en 2024 i el Sayonara Wild Hearts és de 2019 si no em falla la memòria però tots dos són jocs de Simogo que és un estudi del nord d'Europa que fa unes coses molt interessants recomano en general fer un cop d'ull a tota la seva obra perquè tenen molts jocs i per moltes plataformes la majoria estan en format mòbil per tant són bastant accessibles tenen un per exemple també que es diu Device 6 és a dir Device i el número 6 que és un joc de llegir i que a mesura que vas llegint el text es va transformant i et va explicant una història i aquest text que t'explica la història es va adaptant al que diu el propi text per tant és una proposta molt xula també aquesta no la tenia apuntada però m'he recordat ara mentre parlem i trobo que era guai també mencionar-la deixem que et faci una pregunta abans de passar al següent videojoc abans comentaves que aquest videojoc dura el que dura un àlbum però és rejugable és a dir tu quan acabes pots tornar a jugar una altra partida sí i tant o sigui aquest joc té una cosa molt guai que és que funciona per puntuacions per tant tot i que cada fase sigui curteta potser durar un minut dos tres en funció del que duri la cançó però et posa una sèrie de rancs que et diu el típic puntuació plata puntuació or puntuació platino no sé què i llavors hi ha molta rejugabilitat en la cosa d'intentar treure sempre la màxima puntuació o simplement per la part visual o per la part musical et diria fins i tot tornar a jugar alguns nivells jo ho he fet molt això la cosa de aquest nivell m'ha posat els ulls a punt de plorar vull tornar-lo a experimentar te'l poses un altre cop sí que és cert que en aquest sentit doncs les persones que disfrutin més de treure bones puntuacions doncs li podran treure molt més suc perfecte doncs vinga seguim amb altres amb altres propostes perquè ara marxem un altre videojoc per Nintendo Switch que avui ens portes en aquest programa especial de recomanacions sí efectivament de moment aquesta és la la tercera i última si veig que ens quedem amb una miqueta més de temps puc dir algun altre nom però si no em guardo els que tinc apuntats per una possible segona edició d'aquesta nova secció perfecte de moment acabem si et sembla amb What Remains of Edith Finch el que queda d'Edith Finch diríem que es podia traduir el títol aquesta és una experiència que potser està una mica entre les altres dues entre Kentucky Road Zero i entre Sianera Wild Hearts per una banda té de Kentucky Road Zero aquesta idea del realisme màgic d'aquesta història tan fantasiosa però a la vegada tan real que li passa a una persona i és que en aquest cas el que fem és seguir la història d'Edith Finch d'una noia de 17 anys que després de marxar de la casa de la seva família quan era una nena petita doncs ara em torna per descobrir què és el que passava en aquella casa realment perquè ella té doncs el record i és el que li diu tothom sempre i el que li ha dit la seva família i el que li diu en general tothom que és que la seva família té una maldició que és que tothom està condemnat a morir de maneres estrambòtiques diguem i llavors la seva mare quan ella era una nena petita se la van portar d'aquella casa perquè no volia que li passés això també i llavors el que descobrim és que al principi del joc l'Edith arriba a aquest joc o sigui a aquesta casa per bueno per anar obrint les portes de les habitacions de les persones que havien viscut en aquella casa i anar d'alguna manera rememorant què és el que li va passar a cadascun dels seus familiars en els moments abans de morir és un joc molt estimulant en aquest sentit perquè proposa moltes maneres diferents de jugar cada mini experiència això que deia de descobrir com van morir els seus familiars és una proposta jugable diferent i doncs algunes ens porten per exemple a interpretar doncs un nen jugant simplement doncs amb les seves joguines i un altre ens porta al punt de vista d'un ocell per exemple o un altre doncs amb una jugualitat més de shooter de joc d'anar amb armes potser són moltes experiències petitones molt compreses però que no deixen de llançar-nos idees noves i estimulants i és molt guai també per aquesta part del que deia que seria el que s'assemblaria més el Sayonara Wild Hearts que també és un joc molt accessible i relativament curtet és a dir ens parla de totes aquestes històries i ens explica una bé una una història molt molt personal i molt introspectiva però ho fa en una duració que no és doncs potser 15-20 hores que és una cosa que de vegades a algunes persones els pot fer una mica ferragosa és interessant també aquesta imatge més lúgubre però també en alguns moments amb color aquí sí que mescla una mica aquestes dues estètiques quan veiem interiors de la casa podem veure potser una mica més de llum una mica més de color i també amb aquesta portada que és la casa i un paratge així com molt misteriós també ens està abocant una mica a que serà un joc on també haurem de posar una mica de la nostra part per descobrir què està passant sí exactament a més parteix d'una premissa molt interessant molt fantasiosa també que és que en aquella casa en aquella famosa casa podríem dir pràcticament que la casa és un personatge més és una d'aquestes situacions i llavors en aquesta casa el que passa és que quan una persona mor la seva habitació es tanca i no es torna a obrir mai més per tant a mesura que van avançant les generacions la casa es va quedant sense habitacions i per tant han de fer com reformes constants per anar ampliant la casa i de fet si busqueu imatges del joc una de les més característiques és com una espècie de silueta de la casa que es veu així com amb una manera amb una forma molt estrambòtica perquè és això l'han anat ampliant l'han anat fent creixent cap amunt en busca de noves habitacions i és el que li ha donat com aquest amb aquest perfil és una cosa molt guai la veritat i un altre un altre tret que a mi em sembla especialment interessant en aquest sentit i amb això ja potser ja podem anar acabant és que la manera que es relaciona What Remains of Edith Feeds amb el text amb el fet propi de llegir i és que la història el que ens va explicar l'Edith que és la persona que va narrant el joc les paraules que va dient van apareixent en l'escenari per tant és com una manera molt visual i molt també una vegada més molt física de relacionar-nos amb el que ens està explicant i de tenir-ho constantment present en pantalla també aquesta accessibilitat que parlem molts cops dels videojocs doncs no cal ni tan sols estar sentint el que t'estan dient perquè ja va apareguent estar integrat dins de la pròpia jugabilitat el propi subtítol diguem aquesta informació que et va donant també més més pistes de per on avançar el joc exacte doncs amb aquest acabem l'espai de recomanacions d'avui de jocs de Nintendo Switch hem parlat del Kentucky Route Zero del Sayonara Will Hurts i també de What Remains of Edith Finch aquests tres jocs que podeu trobar també com comentàvem per Nintendo Switch però també he vist que hi ha alguns que estan ja disponibles també per altres per altres consoles o sigui que també interessant aquesta aquesta vessant per si algú no té Nintendo Switch i té una Play o té una Xbox doncs que sàpiga que molts d'aquests jocs també estan disponibles en altres formats i res m'agrada molt ha sigut molt molt interessant el fet també jo de poder anar veient aquestes imatges a través del mòbil veient aquestes fotografies i fotogrames del videojoc m'han pogut donar una idea més clara de com són aquestes recomanacions i crec que s'han cert bastant i ja investigaré investigaré aviam amb quina em quedo que guai ara mateix ràpidament quin és el que t'ha semblat més interessant de primeres de primeres el primer el Kentucky Road Zero m'ha semblat molt interessant però haig de dir que aquest últim també m'ha m'ha cridat molt l'atenció pel que comentaves tu una mica per aquesta estètica que ja ens presenta només a la portada aquesta casa que va creixent creixent i creixent m'ha ja anat curiositat això el fet de com poder jugar a través d'un mapa que sigui tan tan poc intuïtiu per dir-ho en alguna manera i el Kentucky Road Zero m'ha semblat una proposta interessant la trama i també aquesta part més visual m'ha semblat molt tentadora o sigui que ja veurem potser em poso a jugar al Sayonara Will Hurts i em dona una sorpresa també t'ho haig de dir bueno ho veurem oi que sí o acabarem comentant segurament en el futur que guai quines ganes investigarem investigarem perfecte doncs una abraçada a jugar molt i anem parlant una abraçada molt fort adeu adeu 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club t'hi esperem ara escoltes ràdio d'esvent sintonitzes ràdio d'esvent la ràdio de Sant Just 98.1 ràdio d'esvent 98.1 i un home ràdio d'esvent durant l'avui doncs seguim a les tardes de ràdio d'esvent seguim al refugi ara parlem de teatre marxem fins al teatre lliure de Barcelona per parlar de Fantàstic Ramon una obra de teatre que podreu trobar al Teatre Lliure del 2 d'abril al 4 de maig del 2025 a Montjuïc a la sala Fabià Puigcervé aquesta nova proposta teatral és una comèdia amb tocs fantàstics que vol reflexionar sobre l'exclusió la dependència la sobreprotecció i la convivència familiar amb un fill amb discapacitat i per parlar una miqueta més d'aquest projecte teatral avui hem convidat a l'Anna del Barrio ajudant-te de direcció d'aquest projecte a la qual saludem ara mateix aquí als estudis de Ràdio d'Esvern Anna, bona tarda hola, bona tarda com estàs? molt bé molt bé molt contents explica'ns una miqueta més sobre aquest projecte com et vas sentir en el moment en què et diuen mira, formaràs part d'aquest projecte estem treballant amb Fantàstic Ramon llegeixes el guió què són les primeres sensacions que et vénen a tu? bé, bueno Fantàstic Ramon neix no ho sé fa 10 anys que Clàudia Sado la directora el tenia al calaix amb diversos intents de muntar-la en diferents teatres de Catalunya i aquest any el 2024 doncs el Teatre Lliure la direcció del Teatre Lliure li proposa de fer un muntatge amb ella de muntar-li de portuir-li un espectacle seu propi i la Clàudia va tornar a treure del calaix aquesta història d'en el Fantàstic Ramon llavors de seguida vam començar a treballar amb els actors i actrius que hi surten que són d'escenaris especials que és el projecte creat per la Clàudia el 2016 a Banyoles que és una escola de teatre per a persones amb diversitat funcional que alguns d'ells ja van participar de Mare de Sucre el 2021 una producció del Teatre Nacional i bé clar és que al final som tots una família jo també formo part d'escenaris especials doncs soc la coordinadora dels cursos que en tenim 10 llavors clar vull dir que tot va sorgir de manera natural entre l'equip que forma part d'escenaris llavors vam ser com les primeres a saber la proposta del Teatre Lliure de la Clàudia ens va preguntar a l'avís i ens va demanar com l'opinió de què fem ens embranquem o no en aquesta nova aventura i totes vam dir que sí que seria una gran oportunitat per per veure la llum a aquesta fantàstica història que és Fantàstic Ramon no? Que bé llavors sí la manera d'escriure de la Clàudia és que ella ja tenia tota una història escrita però al final per poder-hi incloure les veus d'actors i actrius en diversitat funcional i més quan la temàtica va una mica d'això clar llavors va agafar aquella història que tenia embrionària i vam començar a incloure-hi totes aquestes veus que van sortir d'improvisacions conjuntes no? Llavors de diversos temes que surten a l'obra com bé dius tu no? de la dependència de l'esforç de què és ser productiu en aquesta societat bé diversos temes que en ells s'hi senten interpel·lats moltes vegades en el seu dia a dia no? de si no ets productiu què aportes a la societat a tot el tema això de la dependència de l'acompanyament de l'apeternalisme que tenim envers les persones amb diversitat funcional bé ja tenim molts temes llavors la Clàudia va començar com que a escriure amb tots els actors i actrius que formen part d'escenaris i que formen part de Fantàstic Ramon llavors el guió el vam anar creant entre tots i això és meravellós és molt bonic que bé com d'una idea inicial que parteixes d'allà d'aquella base vas creant un guió fet a mida com aquell qui diu no? sí, quasi sí, quasi és la manera que tenim com ho diria que en ell els interpel·la més perquè parteixes d'una cosa que has pensat tu i que sents tu en el teu interior o el que penses llavors quan ho has d'aixecar en un escenari doncs és és molt més òptim per les persones amb diversitat i les que no crec que és una manera d'escriure guions que pot ser com molt beneficis per tothom és la forma diguéssim més efectiva d'arribar al gran d'arribar allà on realment doncs vol arribar el projecte si haguessis de definir el propòsit de Fantàstic Ramon quin creus que seria? més o menys ja hem parlat de cosetes però si haguessim de filar més prim diguéssim cap a on tiraries? crec que per el que hem anat parlant des de l'inici d'aquest projecte i amb totes les persones que s'han anat vinculant amb les xerrades que hem tingut també amb els actors que s'han anat incorporant al projecte de l'equip artístic fins i tot de l'equip de comunicació d'aquí del Teatre Lliure i creiem que el gran, gran tema és trencar aquesta barrera envers la diferència i diferència entre cometes perquè al final tots som diferents però vull dir que no ens agrada mai parlar de la inclusió vull dir incloure no inclous ningú enlloc vull dir que al final tots hauríem de viure amb les mateixes condicions i si no doncs hem de fer d'acompanyament però per nosaltres és com apropar o trencar aquest tabú d'apropar-nos a la discapacitat i que no ens faci por i que tothom és diferent i que tothom té la seva llum i té les coses que ha de portar com tothom en aquesta societat llavors no sé si has dit alguns reels que han sortit a Instagram des del Teatre Lliure on en Ramon va fer cafè sí amb el Jordi Évole per exemple per exemple o amb la Maria Rodríguez vull dir al final és això és anar prentre o trencar aquesta por anar a fer un cafè amb algú diferent a tu i això farà que aquesta mirada la trenquis envers de tothom però sigui quina estigui la diferència vull dir que ara estem parlant de discapacitat però potser envers no ho sé persones trans diverses de gènere racialitzades vull dir totes les minories que ara mateix se senten minories en aquesta societat i que no haurien de ser-ho vull dir que haurien de ser tots igual doncs seria això una mica crec que el gran el gran lema i és un tema que va sortint molt recorrentment durant l'obra i a tu com a ajudant a direcció quin creus que ha estat el principal repte perquè clar ja no només és aquest projecte Fantàstic Ramon sinó també l'enclau on l'estreneu que és el Teatre Lliure un dels teatres més importants de la capital catalana quin ha sigut aquest repte que has hagut d'assolir i t'has hagut d'enfengar probablement allò de dir vinga va anem a treballar amb això perquè això ha de sortir no? Sí bueno és tenir en compte moltes coses que tenen a veure amb el mateix amb el mateix objectiu final que és aixecar aquest monstre i que i que ara ja està com girant no? és que aquest eix transversal o aquest objectiu comú s'entenguin tots els apartaments del que composa la producció d'un espectacle així no? És que la comunicació entengui que bueno doncs treballar amb persones amb discapacitat o amb diversitat funcional suposa donar adaptació d'aquest procés llavors hem hagut de treballar per afegir un apartat de producció adaptada és a dir que els actors i actrius de la universitat estan acompanyats 24 hores d'educadors socials de manera assistencial en els assajos i també fora que també hi hem hagut d'afegir-hi regidories adaptades això vol dir que són dues persones que estan entre cametes i que ajuden en moments donats i en moments puntuals els actors de la universitat per recordar un peu per recordar que han d'agafar un objecte per sortir a l'escenari per també adaptar totes aquestes entrades i sortides posada de vestuari tot aquest personal adaptat que afegim en una producció convencional diguéssim també adaptar-nos als ritmes perquè són ritmes diferents hem hagut d'allargassar diguéssim els assajos que una producció a l'ulso diguéssim farien entrar a la sala d'assaig dos mesos estrenem i tinc setmanes de funció ja fa un any i mig que hi treballem tot això és com anar adaptant tota aquesta producció i això també vincular-nos amb tot l'equip artístic també s'han hagut d'adaptar també aquests ritmes i adaptat d'aquesta producció clar si hi ha un element que crec que és important en aquest tipus de produccions i que crec que has destacat bastant és el tema de la comunicació el fet que tothom pugui dir la seva que hi hagi aquest marge de comunicar algunes incomoditats o algunes coses que per part de l'equip artístic potser tenen unes necessitats i que potser tu des de fora no ho has vist i ells et diuen ostres mira és que a mi això m'aniria molt bé perquè tal i al final és aquesta escolta activa que heu de fer entre tots i totes i intentar que les peces acabin encaixant i que potser amb un ritme diferent també et dic que no sé fins a quin punt entraríem en un debat de dos mesos per una producció normal ho hem normalitzat que al final també són coses que les hem normalitzat molt però és trist dir-ho perquè perquè neix d'una situació econòmica no de retallar diners una producció industrial però però clar al final jo crec que potser un any i mig no però doncs mig any o un any inclús doncs potser t'hi podries estar en un projecte gran com aquest no sí sí de fet els actors i actrius que que no són d'escenaris que s'han anat incorporant Fantàstic Ramon o ens va passar també Mare de Sucre no jo he sentit a l'Ivan Benet de dir ostres a mi m'encantaria que sempre fossin així no aquests ritmes que poguéssim poder no vull dir i també pots anar cavalcant altres feines vull dir que al final entenem que bueno que és precària la situació que no pots estar vinculat amb un sol projecte durant tot un any vull dir que això s'entén però és que a més a més pots tenir aquest allargassament de fajos i entremig anar cavalcant altres projectes vull dir com bueno com altres feines no al final crec que tots els actors i actrius això ho agrairien sí sí totalment seguim amb més preguntes avui estem parlant amb l'Anna del Barrio ajudant-te a direcció d'aquest fantàstic Ramon que que podeu trobar al Teatre Lliure de Barcelona i també et volíem preguntar sobre el moment més complex que hagueu trobat durant el procés hem parlat sobre els assajos que han tingut una estructura fixa però allargada en el temps que heu tingut doncs també aquesta situació més de creació no de núvol de creació a l'inici del projecte on tothom podia portar una mica a nivell de text al guió i ara vull que parlem una miqueta d'això d'aquell moment que hagis dit ostres aquest és un moment complex anem a veure com s'ho solventem això no? doncs no sabria això no sabria què dir-te a lo millor no us hi heu trobat a lo millor ha anat tot tan rodat que no us hi heu trobat que també podria passar sí la veritat és que gràcies a aquesta adaptació hem pogut anar treballant no dir que tranquils però bueno les coses s'han anat solventant amb temps llavors ens hem pogut hem pogut preveure moltes coses que han passat posteriori llavors hem pogut tenir tot aquest acompanyament que ha sigut meravellós vull dir que això ha sigut com imprescindible perquè això tirés endavant aquesta tota aquesta adaptació de la producció i de l'acompanyament no? vull dir això ha sigut clau potser el moment més bueno doncs ajuntar les peces que com hem dit a vegades no no en moltes ocasions no s'ha pogut fer que aquests assajos allargats també vinguessin els actors que no no tenen discapacitat diguéssim no hagin pogut venir els assajos aquests previs llavors ha fet que hem hagut de fer família quan hem entrat a la sala com passa en les produccions de l'usó que dèiem abans no? clar llavors com que bueno creiem que també això és una part important de l'adaptació del procés que és que tots ens coneguem trencar aquestes pors trencar aquests tabuts veure que bueno que treballar una persona amb diversitat funcional no discreta tant que un altre company llavors aquestes no? aquestes tecnic pseudopors que tens ja les trenques molt abans i llavors quan entres a la sala d'assaig doncs hi ha tot que valca més amb més ritme no? poder aquí és on bueno hem hagut de de remar més ràpid quan hem entrat a la sala d'assaig però la resta és sobretot aquestes coses de fer un bon acompanyament de fer una bona adaptació de tot plegat fa que bueno que tinguis això més previst més temps de marge per fer cops de volant i això és meravellós llavors diré que no hi ha hagut una gran hem anat hem anat fent hem anat fent i superbé i creus que hi ha hagut uns canvis significatius des de des de l'inici és a dir des d'aquella idea que teníeu preconcebuda no? de com anava a funcionar l'espectacle a com l'esteu aixecant i com ha acabat doncs arribant a la sala sí no farem gaire spòilers però és veritat que des de una idea inicial que volíem que fos una idea un espectacle una mica boig que no es perdés aquesta comèdia que volíem realment plasmar a l'espectacle va haver-hi un moment de ai ai ai no sé si ho aconseguirem i ara crec que estem molt contents d'això i ho hem aconseguit que és una història molt divertida amb la seva part de drama però com és la vida en si que té parts còmiques i parts dramàtiques però no hem perdut aquest punt d'una mica de bogeria i de comèdia i d'extranyisme en aquest poble de Santa Aurora de la Pietat que crec que això enganxarà el públic enganxarà el públic si haguessin de descriure de forma breu el que succeeix a la peça o aquell argument doncs aquell clickbait per captar una mica els oients que ens estiguin escoltant com ho resumiries què és el que està passant a Fantàstic Ramon Santa Aurora de la Pietat és un poble molt tranquil un poble que podem imaginar-nos al mig del Pirineu o al mig del nowhere diguéssim una mica això estrany i molt tranquil on una parella de gent jove estan embarassats i apareixen en Ramon que en Ramon és un nen de drap i aquí és on tot el poble doncs anirà convivint amb en Ramon alguns el creuen bo i altres malèvol llavors d'aquí no podrem fer més espòilers però veurem com es desenvolupa i com creix en Ramon en aquest poble interessant de fet la premissa pinta molt bé i amb ganes de poder rebeure el teatre lliure preguntar-te també una pregunta el millor doncs més a nivell de pressió si esteu diguéssim còmodes si teniu també esperança que aquest projecte tan meravellós doncs també tingui una gran rebuda pel públic comparant-lo una mica també amb l'herència que ha estat l'obra que ho ha patat aquesta temporada podríem dir que és l'obra que us precedeix que ha estat abans el teatre lliure que era una obra molt especial perquè tenia una durada de sis hores partida en dos peces per dir-ho d'alguna manera hi ha algun tipus de pressió de dir ostres ara hem de mantenir la línia que ha tingut el teatre fins ara o vosaltres tranquil·lament confieu en el projecte i tireu endavant perquè sabeu que el que teniu entre les mans és bo i pot també causar molt interès al públic clar és que partim també que som dos projectes molt diferents i per públics diferents llavors crec que el nostre projecte el que tindrà de meravellós i fantàstic és que creiem que també és un projecte on generarem nous públics per fi crec que és és com el moment que obrim les portes del teatre lliure a qualsevol persona que tingui interès de venir al teatre intentarem posar-hi totes les accessibilitats possibles perquè qualsevol persona amb qualsevol condicionant pugui venir al teatre a gaudir d'un espectacle que parla i que finalment veiem referents envers la diversitat a sobre l'escenari ja ens va passar en mar de sucre i vam tenir una rebuda meravellosa tot i ser època Covid vam obrir totes les funcions fins i tot la setmana de pròrroga i això el teatre nacional no ho va viure mai aquí és veritat que estem a sala gran és un gran repte per escenaris especials i per la Clàudia i per fantàstic Ramon però creiem que que hem d'arribar a tot aquest públic que potser no va al teatre perquè això perquè no veu referències sobre l'escenari perquè no els interpel·la la història tot i que el teatre és universal i les històries són universals però al final també hi ha una cosa de no? alguna història que parli potser del que estàs vivint tu el teu dia a dia sigui el que hem dit abans sigui la diferència que sigui entre cometes potser fa que que t'interessi venir a veure Fantàstic Ramon llavors però jo sí tenim moltes ganes que s'ompli que vinguin molta gent a veure-la que ningú s'espanti per no sé per l'adorada o per per venir fins aquí dalt vull dir que hem de fer que també Fantàstic Ramon travessi les funteres de Barcelona la ciutat i que arribi a les províncies i que també puguin venir perquè també és una lluita que tenim de descentralitzar una mica la cultura però al final estem aquí i estem superfelices i tenim ganes que tothom que vulgui venir que tingui les facilitats per poder-hi venir i gaudir de l'espectacle que bé doncs Anna del Barrio moltes gràcies per atendre'ns avui aquí a Ràdio d'Esvern al magazín de tardes d'aquesta emissora El Refugi nosaltres supercontents de poder difondre Fantàstic Ramon una obra amb dramaturgia i direcció de Clàudia Sedó i que s'estrena estarà al Teatre Lliure de Barcelona amb un joí que la sala fa bé a Puigcerver del 2 d'abril al 4 de maig del 2025 una abraçada molt gran cuida't molt cuideu-vos molt i que vagi molt bé aquest estat del teatre gràcies esperem veure'ns a la platea adeu-siau una abraçada i fins aquí El Refugi d'Avui Moltíssimes gràcies per escoltar-nos a la tarda d'Avui nosaltres ràdiu-nà