Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugieres! Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio Desvenç. Sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio Desvern i també al www.radiodesvern.com. I encetem el programa d'avui dilluns 14 d'abril amb l'Espai Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal, tot seguit també l'Espai Musical del programa, La Càpsula. I avui, entrevista del dia a La Pedrera, Marga Viza, responsable d'experiències expositives de la Fundació Catalunya La Pedrera. Parlarem amb ella de l'exposició de Cint Scully, que està actualment en aquest espai tan meravellós del Passeig de Gràcia. També parlarem avui a la segona hora amb la coordinadora de càsting de la Vox Kids, l'Amèlia Vázquez, que ens avisarà i ens explicarà una miqueta d'aquests timings del càsting de la Vox Kids, un dels concursos televisius més importants del nostre país. Acabarem el programa d'avui amb Gemma Janer a l'Espai Aixova de Cavalls, l'espai de quinoteràpia del programa. Sigueu benvinguts i benvingudes a Un Refugi Més, aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.fm. Ja sabeu que aquesta setmana de Setmana Santa ens toca treballar fins dijous i que serà divendres quan us emplaçarem a escoltar la programació que tenim preparada per aquesta setmana sada. A nosaltres, mentrestant, vida normal, vida de setmana regular, i comencem ara, aquest dilluns, amb Actualitat. Benvinguts. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. I arrenquem aquest espai de notícies amb una notícia que hem sabut aquest matí. Ha mort Mario Vargas Llosa, als 89 anys d'escriptor prolífic i premi Nobel de literatura que destaca per les seves novel·les meravelloses que aquí al programa hem comentat. I, de fet, avui al Refugi tindrem també un espai d'homenatge a l'autor, a l'espai de l'autor al Refugi. Ja sabeu que és un espai d'autors que dediquem aquí setmanalment al programa i en parlarem també de Mario Vargas Llosa, que, com dèiem, ha mort aquesta matí d'anals, 89 anys, a Lima, Perú, al seu país natal. Els seus fills han publicat a xarxes un comunicat dient que el Premi Nobel de Literatura havia mort envoltat de la seva família i en pau. També han informat que no hi haurà cerimònia pública i que serà incinerat tal com va deixar per escrit l'escriptor en les seves últimes voluntats. Amb aquesta primera frase que llegirem, doncs, els familiars han donat la notícia. Con profundo dolor, hacemos público que nuestro padre, Mario Vargas Llosa, ha fallecido hoy en Lima, rodeado de su familia y en paz. En els últims mesos, l'escriptor havia reduït les aparicions públiques, nascut a Arequipa, a Perú, el 36, tenia la nacionalitat espanyola des del 93 i la dominicana des del 2022. Mario Vargas Llosa va ser un dels grans noms de la literatura castellana. El 2010 va rebre el Premi Nobel de Literatura. I actualitzem la guerra a Ucraïna, perquè almenys 34 morts en un atac rus amb míssils en plena ciutat de Sumi, al nord-est d'Ucraïna. La ciutat ha patit diversos atacs en les últimes setmanes en el marc contraofensiu rus d'acurts que, per fer fora en aquest cas, les tropes ucraïneses. En concret, hi hauria 34 persones mortes, entre elles dos nens, en els que aquest atac, doncs, lamentem que ha estat el més mortífer de la guerra aquest 2025. Moltes de les víctimes anaven en troleibús, que ha quedat també totalment carbonitzat. Aquest bombardeig ha estat el diumenge al matí al centre de la ciutat. És a dir, ja fa un dia i escaig d'aquesta situació bèl·lica que va portar Sumi a aquesta situació tan, tan, tan desastrosa, que, com comentàvem, ha portat a 34 persones mortes. Hi ha 117 persones ferides de diversa consideració, entre les quals hi ha 15 nens. Segons l'alcalde de la ciutat, Artem Kopsar, totes les víctimes del bombardeig són civils. Les operacions de rescat continuen a la zona, amb la qual cosa el balanç de víctimes podria augmentar. L'atac ha passat aquest diumenge al matí, com dèiem, al centre de la ciutat, en un moment en què hi havia força gent al carrer. De fet, el president ucrainès, Vladimir Zelensky, ha anunciat a les xarxes socials que l'exèrcit rus ha llançat l'atac amb dos míssils, precisament el dia que els creients anaven a les esglésies, coincidint amb la festivitat de diumenge de Rams. Les imatges que veu trobar a internet també són difoses per Zelensky. En aquest cas, mostren un rastre de devastació al centre de Sumi, amb un gran nombre de cadàvers i persones ferides, cotxes calcinats i columnes de fum. I venint cap a Barcelona, l'històric capitol de Barcelona reobrirà com a teatre municipal la tardor del 2027. El Club Capitol de Barcelona, la històrica sala de teatre de la Rambla, tornarà a obrir després de cinc anys tancada. Serà com a equipament municipal de l'Ajuntament, tot i que la gestió accedirà per concurs. El consistori, per tant, repeteix el model que ja va fer servir per reobrir el Molinó i la sala per a les 62 a l'Avinguda Paral·lel, espais culturals municipals gestionats de manera externa. L'equipament combinarà l'activitat teatral amb l'administrativa i acollirà també les oficines del Consorci de Biblioteques de Barcelona a les dues últimes plantes. El teatre mantindrà les dues sales, una de 402 butaques i una altra de 198. Les obres per adequar l'espai estaran enllestides a la tardor del 2027, segons ha anunciat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. I acabem aquest espai d'actualitat, com ho fem sempre, amb dues notícies del portal de Ràdio d'Esvern. Jo Alexander presenta a Sant Jús el seu nou recull de relats amb mirada punyent i estil directe. La Biblioteca Joan Margarit acollirà dimarts 22 d'abril a les 7 de la tarda a la sala Isidore Consoli Girivert la presentació del nou llibre de Jo Alexander, Una mujer cualquiera vuelve a casa, s'ha publicat per l'editorial Al Revés i traduït al català com Una dona qualsevol torna a casa per columna Edicions. L'acte comptarà amb la participació de l'autora, acompanyada per Charo González Herrera. El llibre, compost per una sèrie de relats, s'inscriu en la tradició de grans noms com Cortázar o Mamed i destaca per una prosa directa, precisa i elegant. Alexander convida l'actor a espiar l'instant decisiu en que les vides dels seus personatges fan un gir inesperat en trames marcades per passions, justícia personal i transformacions sorprenents. La presentació, organitzada per la Biblioteca Joan Margarit, està oberta a tots els públics. I acabem parlant que Sant Just d'Esvern ha rebut distintius de compromís per la sostenibilitat turística, destinació a Barcelona i punt d'informació turística, en un acte celebrat a Viladecans el mes de març. La regidora d'Empresa i Ocupació, Isabel Darder, va recollir els guardons que reconeixen el compromís del municipi amb el turisme responsable. L'Ajuntament de Sant Just és una de les nou entitats del Baix Llobregat que obtenen per primera vegada aquest distintiu acreditat per l'Instituto de Turismo Responsable. I acabem amb l'efemèrica del dia. Tal dia com avui, 14 d'abril, però de 1894, Thomas Edison presentava el seu Kinetoscopi, un precursor de les pel·lícules cinematogràfiques. 10 minuts per dos quarts de sis de la tarda, seguim al Refugi, ara música. La Càpsula. Música sense límits. I avui us deixem amb una cançó de Fito i Fiti Paldis, això és Por la boca vive el pez. Algo lo que me invade Todo viene de dentro Nunca lo que me exacie Siempre quiero Un lobo hambriento Todo en mi queda grande Para no estar contigo Sabes quisiera darte siempre un poco más de lo que te pido Sabes que soñaré Si no estás que me despierto contigo Sabes que quiero más No sé vivir solo con cinco sentidos Este mar Cada vez guarda más barcos hundidos Tú eres aire yo papel Donde vayas yo me iré Si me quedo a oscuras luz de la locura ven alúmbrame Alguien dijo alguna vez Por la boca vive el pez Y yo lo estoy diciéndote Lo estoy diciendo otra vez Dime por qué preguntas Cuánto te he echado de menos Si en cada canción que escribo corazón Eres tú el acento No quiero estrella errante No quiero ver la aurora Quiero mirar tus ojos Del color de la Coca-Cola Sabes que soñaré Si no estás que me despierto contigo Sabes que quiero más No sé vivir solo con cinco sentidos Este mar Cada vez guarda más barcos hundidos No estás conmigo siempre que te canto No hago canciones para estar contigo Porque escribo igual que sangro Porque sangro todo lo que escribo Me he dado cuenta cada vez que canto Me he dado cuenta cada vez que canto Que si no canto no sé lo que digo La pena está bailando con el llanto Y cuando quiera bailará conmigo La vida eterna solo dura un rato Y es lo que tengo para decirte lo que nunca canto Para decirte lo que nunca canto Para cantarte lo que nunca digo No quiero desnodo Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! De la literatura hispanoamericana i en un guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! La pel·lícula La pel·lícula va tenir diverses seqüeles, destacant La núvia de Frankenstein, el 1935, considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema. Si encara no heu vist El doctor Frankenstein, prepareu-vos per viure una experiència única, un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic. i si ja la coneixeu, mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació. I això és tot per avui al refugi del cinèfil. Ens retrobem en el proper episodi amb un clàssic o amb alguna pel·lícula que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat. I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny, pot tenir conseqüències inesperades. Aquest matí hem visitat a la Pedrera una retrospectiva excepcional que recorre més de 60 anys de la trajectòria d'un dels grans referents de l'abstracció contemporània. Estem parlant de Cine Scully, que, organitzada cronològicament, aquesta mostra inclou més de 60 obres, pintures, escultures, dibuixos, fotografies i aquarel·les, procedents tant de la col·lecció privada de l'artista com de museus, com el Museu Reina Sofia. L'exposició mostra l'evolució d'Escully des dels seus inicis figuratius fins a la seva etapa d'abstracció geomètrica, influenciada per viatges a països com el Marroc i per la seva aspirabilitat cristiana. Entre les obres destacades hi ha grans peces que la veritat és que deixen impactat com Barcelona Band of Light, entre d'altres. Aquesta exposició la podeu trobar a la Pedrera de Casamilà i avui parlarem a fons sobre aquesta exposició i altres projectes amb Marga Viza, que la tindrem aquí als estudis de Ràdio d'Esvern en breus per trucada telefònica i podrem parlar d'aquesta exposició i, com dèiem, d'altres projectes de la Pedrera. Ara, però, us deixem amb un extracte d'una petita peça d'àudio on podreu escoltar, doncs, una miqueta més sobre Sinescully i la seva obra. Els meus orígens són irlandesos i vaig començar la vida com a immigrant. Vaig anar a una escola religiosa i em van fer fora perquè els meus pares es van discutir amb la direcció. Em van portar a un centre públic que era superficial i violent. En altres paraules, vaig anar d'un lloc molt curiós i complex, però interessant i ple de misteri i en què es creia en una altra realitat, una realitat que no es pot veure, que només pot ser imaginada, a una altra on només hi havia la realitat que es pot veure. Ni tan sols no hi havia lloc per la imaginació. La banalitat de tot plegat em va resultar devastadora i la impressió que em va causar va ser trasbalsadora. Em sembla que va ser aleshores, tenint en compte tot això, que de molt petit vaig decidir que seria artista. I believe in the kingdom come And all the colors Bleed into one Bleed into one But yes, I'm still running To the broken bones And lose the chains Carried the cross And all my shame All my shame You know I believe it But I still haven't found What I'm looking for I ara sí, ja és moment de saludar la Marga Viza, responsable d'experiències expositives de la Fundació Catalunya La Pedrera. Marga, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Com va tot? Molt bé, molt bé, molt bé. A punt de Setmana Santa. Això t'anava a dir gràcies per atendre'ns, perquè sabem que és una setmana complicada i que hagis fet un foradet a la teva agenda per parlar amb nosaltres i s'agrair. Encantada. Deixem que et pregunti primerament per què Sinesculi s'ha colat la Pedrera d'aquí de Barcelona en un espai tan emblemàtic i per què no ho havia de fer, no? Perquè realment és un espectacle d'exposició. Jo l'he pogut veure aquest matí i surto molt emocionat perquè realment m'ha agradat molt descobrir aquest artista que d'alguna forma desconeixia, que entenc que algun dels nostres oients també potser el desconeix, però que convido tothom a passar-s'hi. Doncs mira, primerament m'en alegro que t'hagi agradat perquè igual que tu creiem que és una exposició fantàstica. Son Scali és un artista que va viure molts anys a Barcelona, va passar etapes de 3-4 mesos a Barcelona durant més de 15 anys, prop de 20 anys, va estar des de l'any 94 fins al 2015 pràcticament passava 3 o 4 mesos a la nostra ciutat perquè per ell d'alguna manera era com el referent que tenia Europa mentre ell vivia a Nova York, era el que més li agradava. Son Scali no oblidem que és un dels grans artistes contemporanis de l'abstracció geomètrica, és un dels top, i per tant a la Pedrera ens venia molt de gust en aquesta línia que portem de mostrar grans artistes de prestigi internacional doncs un que fos abstracció geomètrica i en aquest cas doncs ell és un dels que té més prestigi i més renom a nivell internacional que a més a més ens agrada que torni a Barcelona per la Porta Gran i per tant després de 18 anys de la seva darrera exposició a Barcelona que va ser el 2007 a la Fundació Miró que era una exposició on només es veia una part de la seva obra nosaltres el portem per la Porta Gran en el sentit que li fem una gran retrospectiva més de 60 obres des de les primeres pintures que fa figuratives als anys 60 fins a obres d'aquest any del 2025 que acabat per portar just estaven talentes que diríem per portar-les a l'exposició de la Pedrera quina meravella la veritat és que és una exposició que jo crec que vas aclimatant-te una mica vas entrant tu comences una miqueta entrant en el món d'en Escoli i a partir d'aquí vas aprofundint amb el seu material que és meravellós jo crec que a tothom que ens estigui escoltant recomano que doni un cop d'ull a les imatges que podeu trobar a la pàgina web de la Pedrera perquè de seguida doncs us emocionareu ja només a entrar a la Pedrera trobem aquesta aquesta peça tan gran al pati que ja impressiona correcte això és una peça que li vam demanar si ens podia fer una obra una escultura ell fa escultures des del 2015 aproximadament abans no en feia i sabíem que fa escultures monumentals i que més bonic que demanar-li que fes una peça expressa per la Pedrera i ens va fer aquesta peça que es diu 55 que són 55 plafons un sobre l'altre quadrats pintats en pintura de cotxe de colors i que d'alguna manera enmarquen i dialoguen amb el pati central del passeig de Gràcia de la Pedrera i realment creiem que és una obra espectacular tot el dia hi ha gent fent fotografies és una obra que expressa també una mica trasllada en escultura el que això en escali fa en pintura que és aquest seguit de franges de ratlles de línies de colors que treballa de forma magistral en un dels textos que podem trobar a les parets de la Pedrera diu això procuro fer quadres que tothom pugui identificar a partir del dibuix aplico un sistema de càlcul molt simple es basa en ritmes o en estructures arquitectòniques senzilles també es basa en la música en estructures musicals rítmiques o també en estructures matemàtiques tot i així pintar-les comporta una gran càrrega emotiva i no només ho veiem de forma explícita en els quadres sinó que també al llarg del recorregut doncs teniu un material que jo convidaria molt a la gent doncs a fer-los servir que són unes peces d'àudio que també doncs van acompanyant de forma auditiva a la persona a la persona que està visitant aquesta exposició per mi ha estat molt interessant jo he vist l'exposició com aquell qui diu tres vegades una primera vegada per veure que hi havia una segona amb aquests àudios i una tercera amb la música perquè també teniu opció de veure l'expo amb músiques que d'alguna forma amb ell l'inspiren correcte doncs mira ho has dit molt bé nosaltres sempre el que procurem en aquesta exposició trobaràs dues coses complementàries una és la que tu comentes que és a partir d'un codi QR llegeixes el codi QR amb el mòbil i tens dos recorreguts un que t'acompanya portant-te informació adicional a el que és el que tu trobes a l'exposició doncs t'explica sobre la vida l'origen del pintor què va fer va néixer a Dublín va anar a Londres després a Nova York al minimalisme una mica tot el seu recorregut i l'altre és una cosa com més lúdica però que és molt important per Escali perquè ell per ell és molt important la música la música és un referent que l'ha tingut sempre ell pinta escoltant música té molts referents musicals i per tant els que vosaltres podeu escoltar visitant l'exposició són els seus preferits diguéssim ens va fer com un llistat d'això m'agrada això també això també i per això els hem posat i per tant que t'acompanyen a l'hora de gaudir i de mirar i de reflexionar i d'observar les seves peces escoltant aquesta música que d'alguna manera amb ell també l'acompanyen quan crea aquestes obres quan les pinta després hi ha una altra cosa destacada que m'agradaria fer incís és que ell és un artista molt culta molt llegit ha llegit molta literatura és un gran amant de l'art i per tant és molt viatjat li agrada molt el Quattrocento el Renaixement Italià té molts referents d'aquest període així com pintors més propers de l'impressionisme Matís Morandi Mondrian inclús Rodko que en algunes composicions d'alguna manera alguna obra pot remetre algun Rodko i ell sempre explica que escriu i reflexiona per què ha fet aquella peça el motiu l'origen el referent en què s'ha inspirat i a partir d'aquests textos que ell ha escrit hem fet unes carteles en algunes de les obres que d'alguna manera t'acompanyen a entendre-les o t'acompanyen el per què l'artista ha escrit o explica quan va fer aquella peça o per què la va fer i això crec que va molt bé i més quan és una exposició d'art abstracte que en aquest sentit com tots sabem l'art abstracte és molt fàcil d'interpretar i molt difícil alhora és a dir tu pots no és que les seves obres tinguin un significat concret sinó que tu el pots interpretar tot i així ell intenta transmetre una experiència visual i emocional a partir de la seva evidència i per tant aquestes carteles t'ajuden molt entendre algunes de les seves peces i penso que això és molt important perquè t'acompanya al llarg de tota l'exposició i jo penso que és una exposició visualment magnífica molt atractiva i a més a més quan entens algunes de les seves obres per què les fa i en el motiu que ell explica que les fa doncs acabes d'entendre moltes coses de l'art abstracte totalment totalment totalment a més l'art abstracte a vegades té gent també té gent a favor però també té gent en contra és un tipus d'art que a vegades hi ha gent que no acaba d'entendre o que no acaba de connectar i penso que amb l'obra d'Escully passa que és molt fàcil connectar jo he tingut un parell de peces després comentarem una que per mi ha sigut doncs molt no sé he tingut una connexió molt ràpida i molt profunda amb ella però també comenta això aquest text que llegia ara fa uns instants que tractava sobre el ritme sobre la pintura sobre la decadència d'aquesta pinzellada que també és interessant el fet que d'alguna forma l'artista t'estigui acompanyant perquè tu puguis entendre una mica més com es realitzen aquestes tasques de recerca de trobar aquell significat per després ser pintat no? Correcte correcte és així realment jo sempre ho dic la pintura pot tenir un significat a un altre però si a tu no t'agrada no t'entra pels ulls doncs encara que l'artista hagi fet el màxim per fer una cosa pel gaudi general aquí la part interpretativa del que l'observa doncs evidentment és el que el compta i si a mi per exemple veient els escali me'n recordo quan els anàvem traient de les caixes per penjar-los és que deia ostres és que aquest encara m'agrada més que l'altre i el següent i el següent tots semblen que siguin iguals perquè és això que deies tu és una mica que nunca siempre igual com diu el comissari de la mostra Javier Molins que és una frase molt maca extreta de chillida i que diu nunca siempre igual que sempre sembla el mateix però no ho és hi ha ratlles però són diferents hi ha quadres són diferents hi ha estructures que semblen arquitectures però els colors o les formes o el contingut és a dir sempre semblen repetitius però no ho són i per tant és aquest ritme és aquestes carències com la música com les variacions de Goldberg d'alguna manera que sembla el mateix però mai és el mateix i per tant jo crec que és la riquesa també d'aquest artista el color aquesta capacitat que té de crear unes capes de color sobre les altres que en el punt veus el de sota i que et fa que que li trobis com una calidesa a la pintura i que no sé a mi personalment m'encanta doncs sí la veritat és que és un viatge que jo recomano a tota la gent que estigui per Barcelona aquests dies de Setmana Santa perquè és un viatge en un món artístic doncs ple de ple de moviment perquè al final encara que sigui doncs només com comentàvem aquest art més abstracte doncs no té per què no tenir moviment i aquests quadres aquestes ratlles ens poden remetre també a aquesta acció i també moltes moltes coses mira comentarem un quadre que es diu Black Window Grey Land que és del 2020 que no sé si el tindràs al cap Marga però és un quadre meravellós amb tonalitats de grisos amb un negre al mig que a mi m'he posat allà davant i era com si m'absorbís el quadre d'alguna manera com si el meu estat anímic com si la vida que jo porto connectés amb la vida d'aquell quadre com si d'alguna forma doncs no sé hi hagués una una connexió entre visitant i quadre i crec que això també és una de les experiències que busca aquesta exposició no? Totalment a més aquesta exposició té la gràcia que comença amb obres dels anys 60 quan escali pinta figuratiu i molt colorista molt fevista molt així com expressionisme alemany aquest tipus de figuració que les figures les formes estan plenes de color i acaba l'exposició també en figuratiu t'hi has fixat no? que és com un cercle que es tanca perquè a partir del 2015 malgrat ell continua pintant abstracció geomètrica doncs a partir d'unes fotos que fa de la seva família de la seva dona i del seu fill a una platja li ve de gust traslladar aquestes fotos a pintura i són aquelles dues últimes obres que trobem a la sala i per tant expliquem una mica que quan comença és figuratiu però que fa pocs anys malgrat continuar pintant abstracte doncs fa algunes incursions figuratives i coloristes aquesta obra que dius tu és totalment a l'inrevés és una obra has triat una obra grisa fosca amb un quadrat negre al mig que et remet a la pintura de Malevich el quadrat negre de Malevich aquesta pintura precisament la va fer el 2020 a l'època de la pandèmia i efectivament et transmet com una com una grisó com una una sensació de templança de calma de serenor no ho sé potser com un buit bueno almenys és el que em transmet a mi en comparació amb les altres que són tan coloristes tan com més vives més alegres és una pintura preciosa a més a més fa aquestes ratlles horitzontals que ell en diu l'Online que són aquesta sèrie que fa de quadres que com ell explica que com a immigrant com va néixer a Dublín és Dublín irlandès i va emigrar als Estats Units doncs quan estàs a la costa dels Estats Units i veus les terres les illes al fons veus aquestes franges de sorra o de terra després murs de pedra seca després el mar després els núvols el cel són aquestes franges horitzontals que ells pinta i en diu landlines que són aquestes línies de terra que és preciós hi ha un quadro molt semblant a aquest però amb colors blaus que és una meravella i aquest exactament que tu dius doncs té aquesta característica que el va pintar és una sèrie que va fer durant la pandèmia que en va fer 4 o 5 i que té aquesta peculiaritat de colors grisos i foscos i com diguéssim terrosos i poc vius i sobretot aquesta finestra aquestes finestres que ell sempre posa a les seves obres que són com metàfores de personatges o metàfores d'un veure i més enllà i en aquest cas doncs és una finestra negra de dir no té sentit la vida quina foscor no sé on t'anirà a parar doncs és aquesta el que vol transmetre ell que sempre diu que vol humanitzar una mica la pintura abstracta sí, sí la veritat és que és interessantíssim perquè en un altre moment molt probablement jo m'hagués fixat més per un quadre més colorit perquè m'encanten els colors m'encanten les textures també que donen però en aquest cas en canvi doncs mira m'he eclipsat per aquest quadre que d'alguna forma no sé si té a veure doncs amb el present que tenim ara doncs que sembla que tot és una mica fosc no sé si tu veus igual Marga però amb tota la situació que si la guerra dels aranzels que si la guerra a Ucraïna a la de Gaza no sé què és com una situació d'un present tan fosc que d'alguna manera sembla que aquell 2020 d'aquella pandèmia no n'haguem sortit encara de problemes i de batxes que han anat sortint pel camí correcte correcte sí sí totalment d'acord pot reflectir una mica això com un buit existencial en el qual estem inclús ell en altres quadres també explica una mica per exemple un quadre del 87 que és Em Tijert que està fet en honor al seu fill gran que es va matar en un accident de cotxe i llavors és un quadre que té uns colors negres però té uns blancs i uns rosats però molt freds i és aquests moments de desesper i de tristesa que ell plasma en aquest quadre en honor al seu fill bé els colors et diuen moltes coses i les formes doncs ho acaben d'explicar tot en aquest cas jo crec que l'obra d'Escali és una meravella i per això hem volgut portar-lo a Barcelona perquè es veiés amb tota la seva trajectòria que no s'havia vist mai també trobarem obres que porten el títol de Barcelona perquè en les etapes que ell havia estat allà doncs hi ha diverses pintures també hi ha uns dibuixos i unes aquarel·les molt maces i fotografies també si no m'equivoco exacte i ell ell és un gran fotògraf a partir d'uns viatges que va fer a Marroc els anys 60 finals dels anys 60 es va enamorar de la fotografia i bé té tota una sèrie preciosa de fotos de diferents països i de Barcelona en va fer unes quantes i sobretot aquestes tres que veieu a l'exposició són molt significatives perquè d'alguna manera quan tu observes la fotografia veus plasmada una mica el mateix que ell pinta sí oi aquelles ratlles horitzontals diagonals amb l'arquitectura correcta és veritat unes finestres com una mena de portes horitzontal vertical com uns blocs i a més a més també explica que esclar ell ve d'una família bastant pobra que ho van passar molt malament de molt petits doncs que li reflecteix o li recorda la seva Irlanda natal els primers anys que va estar a Londres amb unes cases doncs bastant precàries i que li recorda doncs aquella infantesa i per això plasma és com una doble metàfora aquests murs que d'alguna manera expliquen tota la seva vida i a més a més són reflexes de la seva existència Marga permeta'm que fem un apunt abans de de tancar l'entrevista perquè ens queden cinc minutets i m'agradaria comentar ràpidament aquest petit documental que veiem al final del recorregut un documental de David Trueva que em sembla també molt bonic i que d'alguna forma doncs podem veure treballar el mestre en aquest documental de David Trueva Sí aquí com fem amb tots els projectes expositius de la Pedrera de la Fundació Catalunya al Pedrera intentem que es plasmi d'alguna manera una mica l'experiència del pintor o de l'artista a l'hora de venir a exposar en aquest edifici que és singular i per tant el que fem és ara heu vist a la sala hi ha la projecció curta que dura un quart d'hora on es veu a l'artista el seu estudi de Londres i que ens explica com ell crea com ell pinta se'l veu pintar se'l veu treballar la magnitud de les seves peces la forma com fa anar la broixa amunt i avall la força física que necessita també pujant a l'escala fent servir aquesta broixa gorda és a dir és molt maco veure el procés del pintor i que a més a més ell explica com funciona d'aquí pocs dies el 6 de maig farem la presentació de la versió llarga que això sempre ho fem la versió llarga és la suma d'aquesta petita afegit a lo que hem anat filmant de més a més que és la seva arribada d'ella a la pedrera com està per aquí a la sala passejant explicant explicant anècdotes explicant algunes peces i per tant és la suma de les dues coses i d'altres experiències d'ella en altres indrets Santa Cecília per exemple saps que va pintar i caracteritzar la capella romànica de Santa Cecília de Montserrat i per tant el van filmant allà també i doncs aquest audiovisual que presentarem a la pedrera el 6 de maig amb el mateix David Trueva doncs explicarà una mica tot aquest recorregut més intens de l'artista des del seu estudi fins que ve aquí a l'exposició Que bé doncs per aquella gent que ens estigui escoltant i que encara no ha fet la visita recordem recordem la gent horaris i també fins a quin dia podem veure aquesta exposició Sí mira aquesta exposició els horaris són de 10 a dos quarts fins a les 7 a dos quarts de 7 de l'última entrada i després fem tota una sèrie d'activitats que en diem l'exposició expandida que per si algú s'anima pel diumenge 27 d'abril per Santa Montserrat precisament fem una jornada a la pedrera que la fem sempre que és el dia de la jornada de l'exposició és jornada això en escali i aquell dia hi ha tota una sèrie d'actuacions musicals al llarg del dematí fins a les dues tenim tenim diferents estudiants que han interpretat interpretaran peces en honor a l'artista també partint dels seus referents i després hi haurà tres persones Bernat Vivancos Lucía Millet i Herola Valls un és un compositor l'altre és arquitecte i l'altre és una curadora d'art que han triat unes peces i a partir d'aquestes peces que han triat doncs ens explicaran la seva experiència en el seu propi món un des de la part de la música i composició o des de l'arquitectura o des de la part de l'art han vers l'obra de l'artista i es fa com una mena de diàleg quan la gent escolta per fer preguntes i és molt bonic i tot això doncs t'interpel·la el que t'expliquen amb actuacions musicals això el 27 d'abril i després si mireu a la web a part del 6 de maig que presentem l'audiovisual del David Trueva al nostre auditori el 12 de maig tenim un concert de l'Anastàcia Covequina que és una xelista russa boníssima que toca al Foller del Liceu el 22 de maig fem un concert al Palau de la Música Catalana amb l'Escolonia de Montserrat l'Orquestra del Miracle i el Juan de la Rúbia que és a l'Orga i el 14 de juny acabem fent una visita a l'església de Santa Cecília que us comentava abans aquesta església romànica que hi ha pintat escali on hi farem un petit concert i per tant això és més o menys les activitats que fem de l'exposició expandida per portar o explicar aquest projecte des d'altres punts de vista o des d'altres arts que no sigui l'art plàstic d'acord doncs ja sabeu no us podeu perdre aquesta exposició d'escali a la padrera i també doncs amb aquesta exposició expandida que doncs pinta molt bé la veritat Marga un ventall de propostes molt interessant que podrem gaudir com dèiem en els propers mesos una abraçada molt gran Marga gràcies per atendre'ns avui aquí a Ràdio d'Esvern i ens sentim en properes entrevistes que ens agrada saber què es cou a la padrera perfecte moltes gràcies a vosaltres i sobretot no us perdeu l'exposició perquè és una exposició magnífica això n'escali farà 80 anys ara el juny i per tant bueno jo crec que és un un molt bon projecte que no cal perdre's moltes gràcies per més informació i entrades a www.lapedrera.com Marga una abraçada cuida't abraçada a vosaltres adeu Música Música Música Música Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Sergi Molero. Punt final a la declaració de més de 3 hores de durada de Cristóbal Montoro a la Comissió del Congrés sobre l'Operació Catalunya. L'exministre Dizenda amb el PP ha negat la guerra bruta contra l'independentisme i ha acusat líders del procés de tenir diners a Andorra. Madrid, Àngels, La Fuente, bona tarda. Hola, bona tarda. Després d'amenaçar d'abandonar la Comissió o de deixar de respondre als portaveus... Usted está utilizando un tono chulesco y bravucón. ¿Usted se retira esas palabras o yo ya no respondo más? ¿Pero qué palabras, señor Montoro? Se acabó. Cristóbal Montoro ha sortit de la Comissió de la mateixa manera que hi ha entrat, menys tenint l'Operació Catalunya i afirmant que la compareixença d'avui ha servit per ratificar que no hi ha cap prova contra ell sobre la possible implicació en l'enfonsament de la banca privada d'Andorra. Pero lo de hoy. Es decir, no es que sea... Es que esto es una acusación sin nada, porque pasaba por ahí. Entonces, o sea, quiero decir, es lo que estamos viviendo y en ese sentido, pues, en fin, me vuelven a mostrar que no tienen nada. O sea, porque si tuvieran algo, ciertamente, pues ya quedaría expuesto. Àngels, La Fuente, Catalunya, Ràdio Madrid. Més notícies, Marta Cristià. Pujades generalitzades a la borsa animades per les exemptions arancelàries que podria anunciar l'administració Trump. Els parquets europeus han tancat amb increments de més del 2%. Gairebé tots els valors de l'IBEX 35 s'han apuntat guanys i els més importants han estat per la banca i les tecnològiques. El selectiu de la borsa espanyola ha pujat un 2,64% i ha tancat per sobre dels 12.600 punts. Wall Street ha obert en positiu i els principals indicadors es mantenen en verd. Apple, Nike i American Express lideren les pujades als Estats Units. Detingut a la seu d'Urgell, un home que ha romput en una escola de la ciutat i ha fet diverses destrosses. Més detalls des de la seu Joaquim Albalaté. L'home ha fet destrosses a diversos vehicles que hi havia aparcats al carrer a la seu i ha increpat els veïns abans d'entrar de manera violenta a l'escola Pau Claris, que aquests dies això sí està tancada per les vacances escolars. Ha provocat diversos desperfectes a l'escola i després s'ha trinxerat a la sala de professors. La policia local i els Mossos han intervingut per reduir l'home que ha estat detingut i ja ha passat a disposició judicial. L'Ajuntament de la seu assegura que es tracta d'un fet puntual i aïllat i han demanat prudència a la ciutadania abans d'escampar rumors i informacions falses que ja circulen per les xarxes. El Parlament hongarès ha aprovat una esmena a la Constitució que consolida la prohibició de la marxa de l'orgull aprovada per llei el mes passat. Una altra de les esmenes aprovades a la mateixa sessió preveu que els hongaresos que també siguin ciutadans d'un altre país de fora de la Unió Europea puguin perdre la ciutadania durant un període determinat. L'objectiu d'aquesta mesura és contrarrestar el que les autoritats anomenen xarxes de pressió política finançades des de l'estranger. Aquestes esmenes constitucionals que s'han introduït recentment formen part de la campanya política del primer ministre al nacionalista Víctor Orbán de cara a les eleccions de l'any que ve. Amb l'economia en dificultats i un nou partit de l'oposició que representa el desafiament més gran que ha trobat fins ara el seu mandat intenta ampliar la base electoral i atreure vots de l'extrema dreta. I us expliquem també que la companyia de l'helicòpter accidentat a Nova York tanca. Segons ha confirmat l'administració federal d'aviació l'empresa deixa d'operar després de l'accident mortal amb cinc víctimes en què viatjava una família catalana amb tres fills menors. Mentrestant, continua la investigació que ha revelat que l'helicòpter no tenia caixa negra. Segons la Junta Nacional de Seguretat en el Transport dels Estats Units l'aeronau tampoc tenia cap sistema de gravació de vol ni càmeres. En el cas dels helicòpters no és obligatori que disposin de caixa negra cosa que segons els experts pot complicar la investigació. Ho ha explicat l'instructor de vol i pilot Josep Figueres en una entrevista al Canal 324. Els helicòpters d'última generació poden portar alguna caixa negra però no és l'habitual. Es pot donar el cas i això és una simple suposició que el pilot entrés en zona de poca visibilitat es posés nerviós per intentar compensar la màquina o per sortir podria haver generat alguna maniobra de buscar. Esports Rut Vilà. El Barça ja és a Dormun on demà juga la tornada dels quals de final de la Champions masculina de futbol amb la renda del 4-0 de l'anada. D'aquí uns minuts l'equip s'entrenarà al Westfall Stadium. Amb l'equip blaugrana ha viatjat Dani Olmo ja amb l'alta mèdica ha quedat fora en canvi de la convocatòria Alejandro Valde per lesió. I tenim en marxa la primera jornada de Barcelona Open el Goto de Tenis l'està seguint des del Reial Club de Tenis el Pau Bombardó. Pau, quina és l'última hora? Doncs ara mateix en joc encara el partit entre Holger Runa i Albert Ramos Vinyoles tot just ara ha començat el segon set del partit d'augment un resultat de zero iguals. El primer set l'ha guanyat Runa per 7 a 5 el número 13 de l'ATP per això que no li ha trencat el servei a Ramos fins als 5 iguals. Recordem que el mataroní de 37 anys ha anunciat que aquest serà el seu últim Godó i ha estat convidat per acomiadar-se a la pista barcelonina. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informo a Mariona Sales Vilanova. El Casal de Joves de Sant Just acollirà el dimec divendres 25 d'abril dues activitats obertes a la ciutadania vinculades al Servei de Mobilitat Internacional. A les 6 de la tarda a la Sala Utopia tindrà lloc l'acte de difusió de l'intercanvi juvenil Hunger of Change feta durant aquests dies a Catània. Les persones participants compartiran la seva experiència amb el públic a través de relats imatges i vídeos de les activitats que han dut a terme amb joves d'altres països. El projecte Hunger of Change combina gastronomia, cultura i història en un intercanvi intercultural que serveix com a espai de trobada i aprenentatge entre joves europeus. L'acte de difusió inclourà un petit aperitiu i està obert a persones a partir de 12 anys. No cal inscripció prèvia i l'entrada és gratuïta. A continuació, a les 7 de la tarda a la mateixa Sala Utopia acollirà l'acte de comiat del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just que posa fi a una trajectòria d'11 anys. L'acte repassarà els moments més destacats del servei amb imatges, testimonis i paraules de l'arroa, tècnica responsable del projecte des dels seus inicis. El Casal de Joves i el Servei de Mobilitat Internacional conviden tothom a participar d'aquest reconeixement col·lectiu a una etapa que ha facilitat a molts joves la descoberta del món a través d'experiències internacionals. L'associació de gent gran de Sant Just organitza una visita matinal al Museu Prehistòric de Gavà el dijous 24 d'abril. L'activitat començarà a les 10 del matí amb sortida des del parador i inclourà un recorregut del Parc Arqueològic i les mines prehistòriques de Gavà. El preu de la sortida és de 15 euros per a persones associades i de 20 euros per a no-socis. Les inscripcions i el pagament s'han de fer el dia 16 d'abril de 10 a 12 al centre cívic al Milenari. L'activitat compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just i per més informació les persones interessades poden contactar amb l'organització a través del correu electrònic gen.gran.santjust arroba gmail.com L'associació Dona i Empresa de Sant Just ha inaugurat recentment el seu primer local propi situat al carrer Cervantes número 32. La presidenta de l'entitat Pila Mas ha explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que aquest nou espai dona resposta a una necessitat urgent de l'entitat després de gairebé 12 anys de trajectòria sense seu fixa. L'objectiu principal del local és reforçar l'arrelament i oferir un punt de trobada estable per impulsar projectes, promoure la xarxa entre sòcies i potenciar el creixement professional de les dones vinculades a l'associació. El nou espai permetrà desenvolupar reunions, formacions i trobades de treball així com oferir serveis pràctics com espais d'emmagatzematge o reunions amb clients. També es preveu utilitzar-lo com a parador pels negocis de les sòcies amb la possibilitat de fer exposicions o mostres de productes. Paral·lelament l'associació ha iniciat una reestructuració interna per adaptar-se al creixement i fer més eficient la gestió de les activitats. Un dels projectes immediats és crear grups de treball per enfortir les relacions professionals entre les membres. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això és tot, tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca, els informatius i els butlletins. Fins ara! Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres està a les teves mans. Sintonitza Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM cada matí de 10 a 1 del migdia i escolta la Rambla al magatzin de Segell 100% Sant Justenc presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat de cuina, de tendències a les xarxes de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'app de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé, seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 9 8 1. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. I seguim les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim el refugi, ara parlem de la Vod Kids. Aquest programa familiar obert a tots els gèneres i estils musicals que obre les seves portes als càstings i ara parlarem amb una de les seves responsables. Tenim al telèfon a l'Amélia Vázquez, coordinadora de casting de la Voz. Amélia, buenas tardes. ¿Cómo estás? Buenas tardes. Buona tarda. Muy emocionados de este nuevo casting que abrís. Me comentabas ara, fuera de micrófonos, que habéis abierto de forma paralela tanto la, digamos, la versión adulta como la versión para niños. Estos castings que també, evidentemente, afectan a nuestra comunidad autónoma, Cataluña. Es así, es así. Gracias, Daniel, por adelantarlo ya. Efectivamente, yo soy la responsable del casting de Kids, pero voy a aprovechar también, ya que estamos en antena, agradecemos tanto este espacio que nos abrís dentro del Refuge, para comentar también que, bueno, los castings para mayores de 18 años también están abiertos y también todo aquel que nos escuche o al escucharnos se acuerde de alguien que canta muy bien y que cree que debería intentarlo, pues que se anime, claro. Pues claro que sí, claro que sí. Explícanos un poco cómo funcionan los castings que entiendo que en las dos modalidades más o menos será lo mismo, ¿no? Sí, es lo mismo para ambos. Os cuento muy brevemente, iniciamos hace un mes, abrimos la temporada de ambos, tanto de La Voz Adultos como de La Voz Kids que recuerdo que es para niños de 7 a 15 años cumplidos en 2025 y estamos prácticamente agotando la primera fase que es una preselección que llevamos a cabo de forma totalmente online a través de los vídeos que los aspirantes nos envían. Este es el momento, por cierto, para aquellos que nos escuchen y que se animen para ponerse en contacto con nosotros para inscribirse a través de la página web de Antena 3 sencillísimo Casting La Voz La Voz Kids enseguida te lleva el enlace donde puedes hacer la inscripción o bien a través del teléfono de Nuria de nuestra compañera que estará encantada de atender tanto a las familias de niños de 7 a 15 años que pudieran estar interesados en participar como a cualquier adulto mayor de 18 que quisiera hacerlo. La segunda fase que empezamos justo después de Semana Santa es lo que llamamos fase presencial porque lo que es aquellos que hemos preseleccionado viendo los vídeos que nos envían los citamos en las distintas capitales que vamos a visitar presencialmente. Estaremos por supuesto en Madrid, Sevilla, Bilbao, Barcelona, La Coruña, Valencia y Las Palmas de Gran Canaria. Ahí hacemos una prueba presencial que se lleva a cabo en un hotel y a los seleccionados se les indica cuando llega el momento. Ahí escuchamos ya presencialmente esas voces y todo ese material nos lo volvemos a traer a Madrid donde volvemos a revisarlo. Hacemos una selección de lo mejor que hemos visto en esa ronda provincial en las principales capitales españolas y de ahí elegimos a los seleccionados que harán una prueba final en Madrid pues en torno a finales del mes de mayo principios de junio y en esa prueba proponemos ya a los candidatos cantar acompañados con un pianista del programa y a partir de ahí tomamos la decisión definitiva de quienes serán los seleccionados para ser concursantes de las audiciones saciadas de la próxima edición de la voz kids que será la decimoprimera y de la decimosegunda de la voz adultos como veis creo que muchos de vuestros oyentes de estos oyentes de la comunidad del refugio si han seguido pues saben que somos ya un programa muy veterano que llevamos muchos años ya haciéndolo si, si, si por supuesto os seguimos desde la primera temporada y deja que te pregunte también porque me imagino que aunque sea pues la decimoprimera edición que celebráis de la voz kids los nervios y también las ganas de que todo esté listo están ¿no? claro claro y la ilusión sobre todo la ilusión la ilusión de volver a encontrar esas voces extraordinarias esas voces excelentes que buscamos tanto en solistas como en agrupaciones vocales eso yo creo que también es importante que lo recordemos puedes participar como solista pero también como dúo como trío como cuarteto en algunos casos pequeñas agrupaciones vocales a lo mejor de 6, 7, 8 personas así que como veis estamos abiertos a muchas distintas formas de expresar la música que bien que bien yo ahora me acordaba ¿no? de los gemeliers por ejemplo ¿no? que eran un dúo maravilloso que también tuvieron muchísimo éxito que salieron de vuestro programa con lo cual pues es una opción más ¿no? también de presentarse no solo esta opción digamos individual que es la más conocida sino también otras opciones que también baraja pues el programa para que puedan pues entrar a participar de este concurso cuando cuando entran ¿qué es lo que lo primero que ocurre? es decir cuando cuando el concurso ya se está activando cuando ya están empezando a entrar los concursos los concursantes y todo esto me imagino que de alguna forma es como que ya los engranajes ya empiezan a rodar ¿no? ya empieza la edición también se vive mucha ilusión y muchos nervios como nos comentabas y por parte de los concursantes ¿qué se vive? pues mira lo primero que sucede después de estas fases de preselección y selección que os he comentado anteriormente realmente es la parte más emblemática del programa y que quizás es la que conocéis todos perfectamente que son las audiciones a ciegas que son además lo que da entidad al formato de la voz en todo el mundo pues asumir y disfrutar de que vas a cantar de espaldas a cuatro coaches que tienen sus sillas giradas tú vas a salir a un escenario vas a interpretar tu canción y a partir de ahí es el gran momento de esperar que se dé la vuelta a la silla que al final lógicamente es lo que esperan todos los candidatos cuando llegan a ese gran escenario pues todo el mundo va con la ilusión de ser capaz de girar una y ni te cuento lo que significa girar las cuatro sillas porque los cuatro coaches se den la vuelta por ti supongo que esa es la mayor ilusión que tienen la mayoría de los participantes aspirantes que luego se convertirán en ese momento en concursantes ya de pleno derecho y te iba a decir ¿se se veían los coaches de esta edición? no todavía no de momento no de momento no sabemos si repiten si no repiten hay nervios yo creo que es una de las cosas que también motiva más ¿no? a los chicos bueno yo creo que motiva en general a todos a los adultos también por supuesto claro un interrogante que se mantiene abierto prácticamente pues hasta principios de junio que en ese momento probablemente ya sabremos algo pero hasta este momento ni tenemos confirmación de quienes serán los coaches del programa para adultos de mayores de 18 ni quienes van a ser los esperadísimos coaches de esta edición para niños claro porque me comentabas un poco los tempos ¿no? ahora se está realizando este casting a principios de mayo estas pruebas presenciales que nos comentabas y la temporada ¿cuándo empieza? ¿se rueda en directo? ¿se rueda antes con antelación y luego ya se van emitiendo los capítulos? efectivamente mira ambos programas tienen una producción previa en la que vamos grabando a partir de principios de julio pero pero no se ve todavía pensad que es una producción de larguísimo recorrido muy grande en marzo con el casting empiezan las en las grabaciones en julio para que nos aclaremos esto mira es importante dentro de nada vais a ver porque se está anunciando ya en Antena 3 televisión la Vod Kids ese programa que vamos a ver a partir de ahora es el que se grabó el año pasado porque claro porque nuestro programa esta producción lleva un proceso muy largo entonces solo en adultos hay un punto en el que toda la producción que ya está grabada y que se va emitiendo pues no sabría decirte en qué momento porque eso es una decisión que toma la cadena pero bueno a partir pues probablemente del mes de septiembre empiece a verse la nueva edición de la voz de la voz adultos en un momento determinado si se hacen varios programas en directo que suelen coincidir siempre con la semifinal y la final en adultos que además eso permite bueno primero a los artistas medirse ya en directo en un directo de esta envergadura y después al espectador le permite también participar con su voto eso suele ser siempre entre noviembre y diciembre de cada temporada con el programa de adultos el programa de niños se graba íntegramente se edita bueno ya sabéis que es la edición y la postproducción para que todo quede perfecto como sucede también en el cine y ese es el programa que se ve siempre al año siguiente en este caso normalmente suele ser en primavera como va a pasar ahora muy próximamente que ya Antena 3 ha anunciado que dentro de muy poco tiempo empiezan las emisiones de la Vox Kids de última temporada de lo que estamos hablando ahora a vuestros espectadores a las personas que nos estéis escuchando es solo el aviso de lo que vais a ver ahora se grabó el año pasado lo que estamos haciendo ahora es buscar a los concursantes que serán el año que viene los protagonistas de este programa oye pues que interesante también descubrir como funcionan estos programas porque es lo que tú comentabas al final son programas grandes producciones que nosotros las vemos y nos asombran porque al final nos entretienen y también pues cubren esta necesidad que tenemos pues de desconectar y de disfrutar pero a veces no tenemos la conciencia de la gran envergadura que tienen estos programas y de todo lo que comportan o sea que es interesante también escucharlo ha sido un placer hablar contigo Amelia Vázquez no sé si tienes alguna cosita más que comentar sencillamente también a los oyentes pues que si quieren averiguar más sobre estos castings que entre en la web de Antela 3 Exacto Daniel y si me permite por supuesto una con respecto a los menores la Vodkid para niños de 7 a 15 años cumplidos en 2025 tengo que decirlo supongo que se sobreentiende pero lógicamente ningún menor puede apuntar inscribirse o participar sin el consentimiento de ambos padres o tutores de edad esto es así así que atentos si hay algún pequeño que nos está escuchando que cree que puede que tiene que hablarlo con sus papás para poder inscribirse y luego si te permites por favor Daniel dar el teléfono de Nuria que es la persona que está pendiente de recibiros de recibir vuestras llamadas ¿vale? Sí en el 8997 30 23 ¿lo repito? Lo repito yo si quieres que así si se corta o lo que sea mira es el 689 97 30 23 ¿verdad? efectivamente muy bien Nuria Prieto que es la compañera en este caso de Amelia y que pues os atenderá rápidamente estos días de Semana Santa entiendo que será un poco más dificultoso pero a partir de la semana que viene pues ya todo vuelve un poco a la normalidad también entiendo que estos son castings que hay que prepararlos porque como comentabas pues hay que también añadir algún vídeo o algún documento ¿no? con lo cual mejor hacerlo con tiempo Sí, pero que sepáis que nosotros estamos activos hasta el miércoles por la tarde Estupendo Solo descansamos jueves, viernes que son festivos y el sábado y el domingo y el lunes que uno estamos a vuestra disposición y a toda máquina y sobre todo además estamos agotando ya el plazo de esta primera fase de casting así que no vale con ya lo haré o ya lo pensaré no hay que ponerse ya las pilas ponerse en marcha o a través de la página web de antena o bien a través del teléfono de Nuria Prieto poneos en contacto que estamos deseando recibiros y además os estamos buscando os estamos buscando con mucho cariño con mucha ilusión porque creemos que hay muy buenas voces en Cataluña no hace falta que te diga que nos ha dado grandísimas voces ni más ni menos que el ganador de la voz 15 hace dos años Paul Calvo era de ahí sabemos que hay mucho talento que hay mucha gente que estudia música que es maravilloso la gente que estudia además instrumentos que tiene esa formación musical que ayuda muchísimo en Cataluña tenéis una grandísima tradición cultural musical que siempre siempre siempre nos ha regalado grandísimas voces así que confiamos en vosotros no solo en todos los sanyustenses que nos estén oyendo seguro que habrá mucha más gente del área metropolitana de Barcelona que lo escuche en este momento pues gracias a todos bienvenidos os estamos esperando pues ya sabéis si queréis apuntaros a la voz kids a este casting lo podéis hacer en la web de Antena 3 o también llamando al 689 973023 Amelia Vázquez un placer tenerte aquí en el programa y eres una refugiada más estás refugiado con nosotros aquí en el programa y ya nos gusta tener buena compañía o sea que muchísimas gracias y nos saludamos pronto muchas gracias buena tarde hasta pronto te digo con todo el cariño todo lo que estoy en mi me encanta m'encanta hasta pronto hasta pronto hasta pronto hasta pronto hasta pronto y seguimos las tardes de Radio Desbend seguimos el refugi beu pausa y tornemos hasta pronto hasta pronto Nascut entre blaners i cada que és molt tocat per la tramuntana d'una sola cosa pots estar segur quan més vell més tocat te l'ala sempre deia que la matinada es mataria però cap al migdia anava ben torrat somriu i diu que no té pressa ningú m'espera allà dalt i anar a l'infern no m'interessa és molt més bonic l'encordat van a morir a l'шеps com a la t suiset vint per la taula i li avoiding Sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat. Sosriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt. I anar a l'infer no m'interessa, és molt més bonic l'Empordal. Sosriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt. I anar a l'infer no m'interessa, és molt més bonic l'Empordal. I quan veig la llum de l'alba, se'm treu les ganes de marxar. Potser que avui no em suïcidi, potser el deixi fins demà. I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esberna. Us deixem amb un nou espai del Refugi Recomana. I tornem a estar aquí a un nou episodi del Refugi Recomana. Un espai que el dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art i gastronomia a l'abast de tothom. I avui, un cop més, centrem aquest espai a la ciutat comptal, la ciutat de Barcelona, que la tenim escassos minuts de Sant Just. I és que Barcelona és molt més que una ciutat. També ha estat escenari perfecte de moltes històries, històries captivadores que han conquerit audiències a la petita i a la gran pantalla. Aquí, avui, us presentem una selecció de sèries rodades en la ciutat comptal. Una ciutat vibrant, que té llocs emblemàtics i que també ha fet úniques aquestes sèries. No us podeu perdre la llista que ve a continuació. Una llista que el nostre parer és de les millors sèries que s'han rodat a la ciutat de Barcelona. Comencem amb Marlí, una sèrie catalana que segueix en Marlí Bergeron, un professor de filosofia poc convencional que inspira i desafia els seus alumnes amb mètodes únics. A través de les seves classes i reflexions, els joves del grup dels peripatètics exploren temes com l'amistat, l'amor, els dubtes existencials i els problemes propis de l'adolescència. Amb una combinació d'humor, drama i filosofia, la sèrie ofereix una mirada captivadora sobre la joventut, l'educació i el creixement personal. I on es va rodar? Doncs concretament hi ha parts d'aquestes sèries rodades al barri de Sarrià, un entorn autèntic que també aporta proximitat i calidesa a la història. Margem a una altra sèrie que es diu Cites Barcelona, una sèrie catalana que segueix les vides de diversos personatges que busquen l'amor a través de cites organitzades per una agència de matchmaking. A cada episodi ens presenten una nova història amb diferents persones que, malgrat les seves expectatives i dubtes, es veuen immerses en situacions emocionals i divertides. La sèrie explora temes com les relacions sentimentals, les desil·lusions amoroses i la recerca de la felicitat, tot amb un to fresc, proper i també molt curiós, perquè la veritat és que es formen escenes bastant curioses. En aquest cas, trobem aquesta sèrie rodada en llocs com el Parc de la Ciutadella, el Born i el majestuós Hotel Vela, que també capturen d'energia i romanticisme aquesta Barcelona nocturna en moltes ocasions. Hi va haver una sèrie que ens va captivar tots i a totes, és Polseres Vermelles, aquesta sèrie que anava la història d'un grup de joves que es coneixen mentre estan ingressats a un hospital. A través de les seves experiències lluiten contra diverses malalties i superen dificultats físiques i emocionals. Amb un to motiu i ple de vida, la sèrie explora l'amistat, la superació personal i la importància de viure amb esperança, malgrat les diversitats. I és que aquestes sèries que hem comentat avui són sèries que la gran majoria són sèries que han marcat el panorama català. Polseres Vermelles és una d'elles. Aquesta reflexió sobre la força humana i la capacitat de fer front a les proves més difícils és un dels missatges claus de Polseres Vermelles. On es va rodar? A les piscines de Montjuïc, per exemple, que s'ofereixen com a escenari icònic i ple d'esperança per a aquesta història. I ara parlem de Beer Box Barcelona, que forma part de l'univers de Beer Box, on la humanitat s'enfronta a una amenaça mortal. Una entitat misteriosa que obliga les persones a suïcidar-se si les miren. La trama es centra en un grup de supervivents a Barcelona que han de mantenir l'esperança i la seva salut mental. Amb un ambient tens i ple de suspens, la sèrie explora els límits de la resistència humana i les relacions entre els individus en un món de caos. Espais emblemàtics on es van rodar són com, per exemple, la plaça Catalunya, l'Eixample i la platja de la Barceloneta, que també es converteixen en escenaris impactants per a aquesta història. I acabem amb dues sèries. El Cuervo en Llames, de Netflix, aquesta sèrie espanyola de True Crime, produïda per Netflix, estrenada el 8 de setembre del 2023. Basada en el conegut crim de la Guàrdia Urbana, un cas real que va sacsejar a Espanya el 2017, quan es va trobar el cos calcinat de Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, dins del seu cotxe, cremat en aquest cas, al pantà de Foix. On es va rodar? Doncs en diversos racons de la ciutat, que serveixen de taló de fons, reflectint la seva cara més integrant, com, per exemple, l'Hospital Clínic de Barcelona. I acabem amb el Cor de la Ciutat, una sèrie catalana que segueix la vida de veïns d'un barri de Barcelona, on les històries d'amor, amistat, conflictes familiars i aventures personals es barregen amb els reptes socials i econòmics de la ciutat. A través de diversos personatges, la sèrie explora relacions humanes i les dinàmiques socials, oferint una visió propera i realista de la vida quotidiana a la capital catalana. Amb un toc de drama i emoció, el Cor de la Ciutat captura les llums i les ombres de la convivència en un entorn urbà. I els barris de Sant Andreu de Palomar i Sants són el cor d'aquesta història que mostren la vida a la ciutat des d'una perspectiva molt i molt propera. I ara sí, acabem aquí a l'espai del Refugi Recomana d'avui, però abans dir-vos que veure aquestes sèries no només és un plaer per la seva qualitat narrativa, sinó també una oportunitat per redescobrir Barcelona des d'una nova mirada. Gaudeix-les i deixa't també sorprendre per la màgia de la ciutat en pantalla. Fins aquí, el Refugi Recomana d'avui. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o enbicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Sabies que al teu municipi tens el servei d'en Bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en Bici. Dóna't d'alta ara a enbici.cat. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns el rock. El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca. Passant vuit minuts de dos quarts de set de la tarda. I molt probablement molts de vosaltres esteu ja de vacances de Setmana Santa o si no vosaltres, els vostres fills, els vostres nets, els vostres cosins, nebots, nosaltres seguim el peu del canó, seguim treballant fins dijous, com hem comentat. Dijous farem programa fins a set i divendres. Deixeu-nos descansar encara que sigui quatre dies perquè ho necessitem. I també aquí hem fet treballar avui dilluns, és a la Gemma Gené. Gemma, bona tarda. Bona tarda i encantada de treballar. Sí, sí. Tu sempre pringues perquè no sé què acaba passant. La setmana que ve el dia de Pasqua celebro la mona, però vaja, que per mi encantada de venir els dilluns. És un bàlsam. I no sé si a tu t'ha passat, però jo, mira, aquest matí he estat a Barcelona, i he sentit com un Sant Jordi avançat a la ciutat brutal. I tant. Brutal, però molt bèstia. Avui he estat a la Pedrera, doncs justament veient l'expo d'en Cing Scully, que hem comentat avui a primera hora del programa, a la Pedrera, que és una exposició que m'ha agradat moltíssim, art abstracta, no sé, he connectat molt i m'ha agradat molt. I quan he arribat a Barcelona cap a les 11, quarts de 12, m'ha donat la sensació que la ciutat encara no vibrava gaire, estava una mica adormida. I quan he sortit de l'expo cap a quarts d'una, la ciutat ja estava bullint. En marxa. Ja estava en marxa, estava bullint, m'he ficat a la casa del llibre, donant una volta, m'he trobat amb una pila de llibres de Mario Vargas Llosa, amb el cartellet de Dave, de Descansa en Pad, vull dir, han anat ràpits, aquests de la casa del llibre, han anat ràpits, han dit, vinga. Ja passa, no?, és com quan un cantant, un grup, en plan, algú mor, la gent li dona per escoltar o per llegir els llibres o per llavors... Total, total. I a part, suposo, a nivell literari, fer-los un petit homenatge, per descomptat, no podem oblidar que és un premi Nobel. I tant, per suposat, i la veritat és que m'ha fet il·lusió veure aquesta columna de llibres, i bé, he començat a sentir aquesta escalfor de Sant Jordi, ja hi havia les senyeres posades, el cartell de Felís Sant Jordi, ja estava tot. I falta encara una setmana, però quan cau la Setmana Santa tan lluny i que moltes vegades acaba coincidint amb Espai Temps amb Sant Jordi, doncs clar, el que acaba passant és això, no?, que et trobes que estàs de Setmana Santa però ja estàs vivint una mica aquesta festivitat de Sant Jordi. També, per altra banda, t'haig de dir, he passat per la fàbrica Moritz, que... A mi m'agrada el teu itinerari. Que a mi m'agrada, sí. M'agrada molt, eh, que t'itinerari, padrera, casa de llibre, moritz, això, això m'agrada. Sí, sí, sí, és que ho vull compartir amb tu perquè sé que coincidim amb moltes coses i per això t'ho volia dir. He anat a la fàbrica Moritz perquè han fet la cervesa de Sant Jordi, que és una cervesa amb rosa, ja et diré què tal. Oh, que interessant, ah, doncs mira, jo estic, el dia de Sant Jordi passaré per allà, suposo que la Moritz estarà a petar, però m'encantaria tastar-la, jo soc molt, molt fan del pa de Sant Jordi. Home. Molt, però molt, o sigui, jo compro un per mi i me'l menjo jo. Que bo, que bo. Ara, el pastís ja no tant, perquè no soc tant de dolç, però el pa de Sant Jordi és en plan, saps mi tesora? Doncs el mateix. Jo no tinc tradició a comprar-lo, però aquest any potser faig per fer-ho, eh? Potser faig per comprar-lo, ja et dic, la cervesa de la rosa ja la tinc, tinc dos llitres, que he comprat dos llitres. Fantàstic. De cervesa fresca a la Moritz. Per brindar. I a veure què tal, a veure què tal. Vinga, va, arrenquem el programa perquè volia fer aquesta prèvia perquè avui tu també avances una mica a Sant Jordi i ens portes una proposta de llibres que d'alguna forma també tindran relació amb els cavalls, entenc. Exacte, sí, us he portat una mica de, com sempre, ofereixo una miqueta d'aventall diferent, però el no està el dilluns que ve, perquè és dilluns de Pasqua, i doncs volia aprofitar una miqueta per recomanar llibres, que sempre llegir és un plaer, però a més, quan és la dia de Sant Jordi, crec que si no recomano el llibre, exploto. O sigui que... Perfecte. Comencem. Doncs vinga, comencem, com sempre, també acompanyats de bona música. I que sàpigues que per aquest recorregut que t'he dit, també he passat per la Revolver. Mmm, home... M'he comprat tres vinils... I d'aquí, d'aquí t'has comprat dos vinils, m'encanten. Simon & Garfunkel, Supertramp... Fantàstic. I Elton John. Molt bé, molt bé. Home, molt clàssic, eh? Per les joves aquests, són tres clàssics, clàssics, eh? Sóc un clàssicorro. Molt bé, però m'agrada molt, per això estan els vinils també, per recuperar aquests clàssics. És una passada, és una passada. Fantàstic. I Revolver, la d'entrades de concerts que he anat a comprar, Revolver, quan es compraven allà, mare meva. Doncs sí, sí. Vinga, va, passem els llibres, perquè ens portes un gran ventall de llibres. Agrair-te també aquests regalars que m'has fet. Vaig a agafar-los perquè els he entrat a l'estudi. Avui la Gemma m'ha fet una avançada de Sant Jordi meravellosa i m'ha portat a aprendre a parlar amb plantes, de la Marta Burriols i de la Irene Solà, El canto jo i la muntanya balla. És que et tanqueixen tant aquests llibres a tu? Vull dir, m'encantar. La veritat és que ja et dic, trobo que avui que parlàvem de llibres i que no et veig la setmana que ve, dic, no pot ser. Dic, hem de començar una mica de Sant Jordi i fer això de... que jo sempre recomano molt i que també es fa Sant Just, que és el del book cross, que vagin rotant. De fet, els he portat sense saber si els havies llegit o no. I dic, si els has llegit, els comparteixes amb una altra persona, però que no tornin, que girin, que a l'altura giri i tanqueixen. Que xulo, que xulo. Doncs vinga, comencem amb una saga plena d'aventures. Sí. I quina és? És una saga que molts coneixereu també per les pel·lícules, que és la saga de Nàrnia, d'acord? Que és així com màgica i tal. De fet, és una saga que data dels anys 50, o sigui que és bastant antiga, però continua una mica d'actualitat. I en aquest cas he escollit el tercer volum, que es titula El cavall i el noi. Sí. I és una proposta per a un públic més jove, està plena d'aventura, de màgia, on el cavall, en aquest cas, no és només un mitjà de transport, sinó que es converteix en un personatge, en un personatge clau. Pot obrir la porta a parlar de com els cavalls es poden sentir com guies i com companys. i per això m'ha semblat interessant per la gent més jove poder tenir aquesta història, apropar-se una miqueta a aquesta història, que el que ens presenta és una aventura molt emocionant, que està protagonitzada pel Sasha, que és un noi que fuig una mica del seu passat, i en Brí, que és un cavall que parla i que somia amb la llibertat. I aleshores es tracta que junts estan creuant desdees, desafien imperis per arribar fins a Nàrnia, però el que sembla com simplement una fugida, doncs el que es converteix és en un viatge de descobriment interior, no? Que és aquestes sagues d'aventura el que també fan és una mica aquesta evolució dels personatges i sobretot els nanos joves, que és aquesta adolescència, aquesta primera joventut que estàs conformant al caràcter, doncs et dona una miqueta de claus. I la veritat és que és molt interessant la sensibilitat que tenia aquest escriptor britànic, el C.S. Lewis, i ell era un professor d'anglès a Oxford, a la Universitat d'Oxford, i a més també era molt amic de Tolkien. O sigui que com per Tolkien, per qui segurament tots ho sabeu, però fem l'apunt que és l'escriptor de la saga del Senyor dels Anells, i m'encantaria no imaginar... Imagina't els dos a Oxford comentant a la gespa les seves històries meravelloses. Total. Ja només per aquest punt d'encontra que tenien aquests dos, doncs jo crec que val la pena entrar en aquest món d'anàfnia, que ja et dic, està enfocat a gent jove, però jo crec que sempre, de tant en tant, revisitar un llibre d'aventures o així també és molt interessant. Totalment, totalment. La veritat, una gran proposta que ens porta avui també la Gemma Janer. No recordava el títol del Cavall i el Noi, eh? Sí que hi ha un que fa referència a l'armari... Sí, exacte. Crec que és el primer. Aquest és el tercer volum. Aquest seria el tercer volum. I el que passa és que potser no ho recordem tant perquè no estic segura, aquí, dubto, de si han fet la versió cinematogràfica o no. Ja. Això ja no ho tinc clar. Home, Déu-n'hi-do, eh, la de pel·lis que hi ha d'anàrnia? Sí, sí. Hi ha unes quantes, sí, sí. Vinga, passem a la següent, continuem amb una obra més científica i de què es tracta? Mira, en aquest cas, us dic que el títol està en anglès, és Zen Mind, Zen Horse, The Science and Spirituality of Working with Horses. La traducció seria una mena en zen, un cavall zen, la ciència i espiritualitat de treballar amb cavalls. Aquest llibre està escrit per Alan Hamilton, que és un neurocirurgià. és un professor de medicina de la Universitat d'Arizona i també és expert en domenatural de cavalls. O sigui, és una combinació una mica poc habitual, però molt potent, que combina una mica aquesta ciència i aquesta espiritualitat que van unides per entendre el que a vegades és el que he comentat, aquesta connexió amb cavalls, i perquè el cavall també és un animal molt positiu per teràpia. Aquest és un llibre totalment molt més científic, he pensat potser persones, en el meu cas com jo, que tinc molt interès amb els cavalls, però potser també és una manera, per gent que no estigui tan relacionada, d'entrar i de conèixer aquest aspecte, però des d'un punt de vista això, més científic. A Hamilton el que fa és aplicar coneixements de neurociència, de lideratge, de mindfulness, de quinoterapia, tots temes que, si els que ens segueixin més habitualment, hem tractat a l'espai d'això va de cavalls, i aquí ell el que fa és explicar com els cavalls ens poden ajudar a estar més presents, més autèntics, coses que també hi ha emocionalment més intel·ligents, que si et dones compte també són coses i pautes que jo he fet servir, jo i tots els equinoterapeutes, a les sessions amb cavalls. Utilitzar aquesta presència dels cavalls per sanar-nos. I en aquest cas també ell parla de com els cavalls ens poden ajudar a créixer espiritualment i emocionalment, però també s'interessa una mica això, científicament, per aquesta teràpia dels cavalls, des d'un punt de vista científic profund. Ens ensenya com els cavalls poden ajudar-nos a ser conscients i autèntics, però com si diguéssim ho analitza des del punt de vista també més etològic, o sigui, realment amb l'observació de com es comporten aquests cavalls i com poden repercutir. Però ja et dic, aquest sí que seria, jo si hi ha gent que treballa amb equinoterapia, doncs seria un bon manual per repassar una mica conceptes. Per endreçar i també tenir alguna forma, una espècie de llibre que recull tot. I per aprofundir la comunicació amb els cavalls tenim un llibre de l'autora Linda Kohanov, no sé si ho dic bé, que en aquest cas és The Tao of Ecos. Exacte, sí. The Tao of Ecos, en el que tracta en aquest llibre, no només és un llibre, sinó el que fa aquesta autora és com un viatge molt profund, molt transformador. La Linda ens explica una mica la seva pròpia història, de sanació com emocional, a través del vincle amb els cavalls, i també ens mostra com aquests poden llegir les emocions més profundes, ajudar-nos a reconnectar amb nosaltres mateixos, però ho fa amb una mirada que combina sobretot, ella ho fa des d'un punt de vista molt més psicològic, molt espiritual, també es dona suport amb ciència, però seria una miqueta diferent de l'anterior, que sí que té una base més científica. En aquest cas, la Linda Kohanov es basa una miqueta més en la seva experiència vivencial pròpia, doncs per donar-nos a conèixer aquesta part tan espiritual, tan comunicativa, que tenen els cavalls. Ella, perquè us situeu una miqueta, la Linda Kohanov, tot i que aquest cognom que té una mica, com sembla, una mica... Arrel soviètiques, no? Exacte, sí, una miqueta. Doncs ella és nord-americana, ella és conferenciant i és bastant pionera en el camp de la teràpia assistida amb cavalls. Ella va fundar un centre que es diu Epona Quest, a Arizona, als d'Estats Units, i allà combina molt aquesta saviesa dels cavalls amb eines de creixement personal, amb intel·ligència emocional i amb lideratge conscient. El que fa ella és, en pla, en aquest llibre, ja et dic, recull una miqueta la seva experiència tant personal com el que treballa amb diferents usuaris. i ella no prové del món clínic tradicional, però el seu enfocament ha estat realment com molt influent, sobretot en terapeutes, en educadors i en professionals de la salut emocional que treballen amb cavalls, perquè ja et dic, a part de recollir-ho amb manuals i de fer classes, ella sobretot és una gran conferenciant i formadora. O sigui, vas treballar per equips, jo he seguit el seu Instagram i potser se'n va a un centre de salut mental i els hi fa una formació, d'acord? O un team building o un cotxe professional, però sobretot pensant això en transmetre coneixements. I acabo d'entendre ara la relació que tenen amb tots els músics que ens has portat avui. S'està rient ara. És que no m'ho havia pillat. No, no es pot ser més naïf jo mateixa. Cada vegada busco el fil més, l'excusa més petita per buscar l'storytelling de la llista d'Spotify. Que bo, que bo, que bo. És que em sembla increïble. És que estic al·lucinant. És que ara mateix m'has pillat. Saps allò que et pillen a contrapeu? Doncs igual. És que ara mateix m'acabo de caure el basalt directament, el basalt musical. La Gemma Gené cada setmana ens porta música, música de molta qualitat i agafa alguna excusa per portar un artista. Que si un artista ha tret nou disc, doncs ella porta les millors cançons d'aquell nou disc. Que si no sé què, doncs no sé quantos. i en aquest cas, com que l'afemèrida és Sant Jordi, ha portat tot d'artistes que es diuen George. Exacte. Tots. Tots. George, Jorge, bueno, no sé com sigui. Sí, perquè és en plan, un era el Josh Michael, el britànic, després Josh Mustaqui, que és d'origen, no sé si diria que és grec o armeni, no me'n recordo, i és però francès, Josh Harrison, que estem escoltant ara, i després per acabar un Jorge Dresler. que bo, que bo, m'ha encantat, m'ha encantat, però saps allò de... Jordi no l'he trobat per això. No, Jordi, estic intentant... Jo ara, ara em quedaré, però no busquem, perquè he posat a Spotify Jordi, però em sortia la de Jordi, saps aquella cançó, que era un nen petit que cantava. Ostres, doncs no. No te n'acordes? No, no. Era una cançó, era una mica com el Baby Shark, que horrorosa. O sigui, no. Bé, doncs ho deixarem per un altre dia, si us dieu Jordi, teniu una banda musical, envieu-nos el vostre àlbum. Això. Vinga, va, marxem amb un llibre, que en aquest cas és Cavall, Aleta, Ocell, de Manuel Baixaulí, Déu-n'hi-do amb els noms, eh? Sí. En aquest cas és un llibre que sedueix una mica, doncs, per qüestions realment interessants, no? Sí, és més literari. El nom és Cavall, Atleta, Ocell, ha guanyat un, ara no ho he apuntat perquè volia aportar, però va guanyar un premi de la crítica i realment és, aquest sí que és un llibre que salta, o sigui, si hem començat en ficció, no? Hem tractat una miqueta dos manuals d'equinoterapia, aquí ja tornem a la literatura, totalment. és un llibre que jo recomano que si podeu regalar aquest Sant Jordi, la veritat és que és una novetat força interessant, perquè sobretot el Manuel Baixaulí, que és valencià, que nascut a Sueca, doncs, és un autor que és, és un autor que el que construeix, ell té moltes influències de cinema. Aleshores, el que, quan narra una història, doncs, el que fa és fer-ho des d'una manera, doncs, com molt cinematogràfica, fa un recorregut allò, com si portés una càmera i vas passant d'un personatge a l'altre. Aleshores, en aquest cas, la història gira al voltant de l'Alapón i l'Aristides, que són pare i fill. L'Aristides està atrapat una mica en la tempesta de l'adolescència, el fill, i sent la necessitat, doncs, de trencar amb tot allò que el vincula a l'allar. I la figura del pare, doncs, representa una mica això, que aquest enemic, com una mica derrotar, que de vegades passen aquestes coses generacionals, però el que és important és que aquest llibre, Cavall, Atleta i Ocell, no es limita, doncs, a ser una crònica entre les friccions, entre generacions, sinó el que fa és com, és la possibilitat de trobar una mica la salvació, el pare treballa amb fusta, trobar la salvació a través de l'art. I aleshores, doncs, aquí el que construeix és això, és una sèrie d'imatges, d'esdeveniments, de records compartits, que realment no és una lectura fàcil, per dir-ho d'alguna manera, heu d'entrar, heu d'estar concentrats, però que realment, si acabeu aprofundint, és un llibre molt recomanable. I parlàvem del premi, si no m'equivoco, ha guanyat el premi de l'octava edició a Òmnium, a la millor novel·la de l'any en català. Sí, perfecte. Sí, és que ja et dic, sabia que tenia un premi especial i realment, a més, és un autor que va estar presentant-lo a la llibreria Ona, no me'n recordo si va estar a finestres, però va fer un tour important i la veritat és que aquí el que el llibre té també, quan a vegades el vaig regalar just a una amiga i ell mateix, en Roger Cònsul, em recomanava que deia que era això, que era una lectura força interessant. Mientras se pisaba el vino que bebió tu boca roja, tu boca roja en la mía, la copa que gira en mi mano. Ara saps què ens faltaria? Què ens falta? Ens faltaria un tas de cervesa de rosa. Doncs sí, estaria molt bé. Estaria molt bé. Ah, però la pots reservar pel dia 23, però... Sí. Caduc el 24, eh? No et creguis. No puc allargar gaire. Home, perquè és d'aquesta natural. Clar, és artesana. Sí, sí, sí. És natural i llavors... Com la llet fresca, em penses. I a més, amb el mateix envàs, eh? Saps aquests envasos així de vidre? Sí, m'encanta. No sé, crec que he descobert avui una nova forma de prendre cervesa sense utilitzar tants plàstics que potser per un futur... Que passa que, clar, si cada vegada heig d'anar a la fàbrica Moritz a buscar-la, doncs és una mica... Han de fer una seu petitona aquí o, si no, saps els que venen als festivals? Ens envien uns parell a rellenar, a reomplir. A reomplir, ja està. Podrien enviar, és veritat, a mi m'agrada quan estic en un festival de música. Jo no vull anar a la barra, a mi m'agraden els nois que venen amb la motxilla, amb la cervesa. És divertidíssim. Clar. És divertidíssim. Que vinguin els de la Moritz aquí. Què vols, de la motxilleta? Ens podem convidar. Sí, sí, totalment, totalment. Ja et dic, nosaltres amb el 63 ho teníem ràpid perquè ens deixa allà a Arribau. És veritat. l'agafem davant dels cinemes, ens deixa una mica més avall, però, mira, és un momentet i ja està. L'excusa és bona. Gemma Gené, moltes gràcies. A tu. Molt bona setmana santa. Gaudeix d'aquests dies de descans. Gràcies. A veure si no plou gaire i pots fer passejos per la muntanya, que sé que t'agraden. M'encanta. I res, doncs, ens sentim ben aviat. Que vagi bé, una abraçada. Gràcies. Doncs, Déu-n'hi-do, quin programa més rodonet ens ha quedat avui al Refugi. Hem parlat una miqueta de tot, des d'art fins a música, també hem parlat de cavalls, i ara ens toca dir aquesta frase que a mi tant m'agrada perquè, d'alguna forma, també, doncs, és com la cirereta, del pastís. Fins aquí, al Refugi d'Avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dilluns. Nosaltres, com sempre, tornem demà dimarts de 5 a 7 aquí a Ràdio d'Esvern amb més entrevistes, amb més música i, com sempre, amb bon humor. Que vagi molt bé. Sóc Daniel Martínez. Ha estat un plaer estar amb vosaltres en aquesta tarda dilluns. Fins demà. Adéu-siau. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà.
#375 - El Refugi: Actualitat Global, Música, Exposició Cint Scully, Castings de La Voz i Sèries a Barcelona
Resum
El Refugi amb Daniel Martínez és un magazín de tarda que combina notícies, música, entrevistes culturals i recomanacions d’oci. Avui trobem:
- Espai Actualitat 360: Homenatge a Mario Vargas Llosa; atac rus a Sumy (Ucraïna); reobertura del Teatre Capitol de Barcelona; novetats editorials i reconeixements locals.
- La Càpsula (Espai Musical): Cançó de Fito y Fitipaldis, “Por la boca vive el pez”.
- Entrevista a Marga Viza (Fundació Catalunya La Pedrera): Xerrada sobre la gran retrospectiva de Cint Scully a la Pedrera, recorregut de més de 60 obres i activitats paral·leles (documentals, concerts, tallers).
- Castings de La Voz Kids i Adults amb Amèlia Vázquez: Descripció de les fases (inscripció online, proves presencials a capitals, audicions “a cegues”), terminis i calendaris.
- Refugi Recomana amb Gemma Gené: Selecció de sèries rodades a Barcelona (Marlí, Cites Barcelona, Polseres Vermelles, Beer Box Barcelona, El Cuervo en Llames, Cor de la Ciutat) i els seus escenaris emblemàtics.
- Tancament: Recordatori de cites i bon humor fins demà.
Episode Sections
Actualitat 360
1:58La secció de notícies "Actualitat 360" és com un tour complet per les notícies més importants del moment. Aquí no ens quedem només amb la primera història que trobem; volem entendre tots els angles d'un esdeveniment. Si hi ha una història que cal conèixer, la trobaràs aquí, i no només els titulars ràpids, sinó una immersió profunda en el que realment està passant. Parlarem de tot, des de política fins a cultura pop, i ho fem d'una manera que tothom pugui entendre i gaudir.
La càpsula
8:39"La Càpsula", l'espai musical que et transporta a altres dimensions a través de la música. És com obrir una caixa plena de sorpreses sonores i deixar-te endur per un viatge emocionant a través dels diferents estils i èpoques musicals. En aquest espai, no hi ha límits: des dels clàssics intemporals fins a les últimes tendències, tot té cabuda. És com una aventura musical que et captiva i et fa vibrar amb cada nota.
Entrevista "La pedrera"
24:11La Pedrera acull l’exposició «Sean Scully», la retrospectiva més completa de l’obra d’un dels grans referents de l’abstracció contemporània. Amb més de seixanta obres, aquesta mostra ofereix una visió única de la trajectòria de l’artista dublinès amb nacionalitat nord-americana, des dels seus inicis figuratius fins a les seves creacions més recents.
Càstings "La Voz"
59:35Avui parlem amb l'equip del programa viral sobre els Càstings en versió Kids i per adults.
Això va de cavalls
1:26:27"Això va de cavalls" amb Gemma Gené ofereix una plataforma per compartir informació, experiències i recursos sobre equinoteràpia, amb l'objectiu de promoure el seu ús com a eina terapèutica efectiva i accessible per a tot tipus de persones.