Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugiares. Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern. Avui dimarts 22 tornem d'aquestes festes de Setmana Santa i ja avui amb les piles carregades arrenquem la setmana radiofònica amb l'espai d'actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal. Tot seguit també l'espai de la càpsula, la cançó destacada del dia. També parlarem de vins avui al programa amb en Jordi Clavero. I a la segona hora farem una miqueta de teatre i també veus d'emigrants, l'espai d'entrevista amb en Jordi i la consol. Esperem que heu tingut una molt bona Setmana Santa. Nosaltres hem gaudit molt d'aquests dies de descans, però ja us trobàvem a faltar i avui tornem, com dèiem, amb les piles carregades i també molta emoció perquè demà tenim un programa especial Sant Jordi des de les 5 de la tarda fins a 7 del vespre. Als Jardins de Can Ginestar rebrem l'alcalde Joan Bassaganyes, els col·laboradors i col·laboradores del programa habituals i també espais de tertúlia com amb el Club de Lectura de l'Ateneu. Tot això ho trobarem en directe des dels Jardins de Can Ginestar demà dimecres. Però avui és dimarts, 22, han passat moltes coses i ens actualitzem aquí, a l'espai Actualitat 360. Comencem! Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Mort el papa Francesc als 88 anys. El papa Francesc va morir ahir dilluns a les 7 i 35 del matí a la seva residència a la casa Santa Marta. El papa, que ha mort als 88 anys, deixa enrere 12 anys de pontificat reformador i també en què ha intentat lluitar contra els abusos sexuals a l'Església, progressista en l'àmbit social i ortodox en l'àmbit sexual, en especial en la relació de les dones i els homosexuals amb l'Església. El Vaticà ha explicat en un comunicat que Francesc ha mort d'un hitus cerebral que li ha provocat una parada cardíaca i un coma irreversible, tal com recull el certificat de la mort signat pel mitjà Andrea Arcangeli. En aquest cas també ampliem la informació perquè avui s'ha assegut el dia en el que serà enterrat. Dissabte 26 d'abril. Parlem ara doncs d'aquest funeral l'endemà de la mort del papa francès, la Santa Seu avui ha difós la primera imatge del fèretre. Si es veu doncs un tagut obert custodiat per dos guàrdies suïssos a la capella de la residència de Santa Marta. Teòricament demà aquest cos es traslladarà a Sant Pere. La fotografia va ser feta dilluns, just després del ritual de la constatació de la mort del pontífax als 88 anys, en el qual els metges del Vaticà han determinat que la causa de la mort ha estat un ictus cerebral amb coma i fallada cardiorrespiratòria irreversible. Mostra el papa en aquesta imatge una mirtra blanca i una casulla vermella i amb les mans entrellaçades al voltant d'un rosari. Abans que dimecres a les 9 del matí el traslladin a la basílica de Sant Pere, on s'obrirà la capella ardent durant tres dies. Per primer cop no hi haurà vella privada, serà la mateixa per tothom, sense distincions. Segons ha informat el Vaticà, la processó passarà per la plaça de Santa Marta i la plaça de Sant Pere i entrarà a la basílica per la porta central, a l'altar de la confessió, al que Marlenc presidirà la litúrgia de la paraula. I després d'aquesta litúrgia de la paraula tindrem aquests tres dies que comentàvem, que seran tres dies de dol i que la gent podrà acomiadar-se del pontífax. Des d'aquest dimarts del matí, però, els cardenals presents a Roma estan reunits en la primera congregació per estipular com serà la litúrgia fúnebre. A funerà la celebrarà la plaça de Sant Pere dissabte 26 d'abril a les 10 del matí. La cerimònia, on es preveu que hi assisteixin caps d'estat de tot el món, l'oficiarà el degà del col·legi cardenalici Giovanni Battista Re. I aquesta està sent la notícia de la setmana, podríem dir, però avui també ha sortit a la llum una notícia amb el següent titular, el Pla de Defensa de Sánchez, amb 10.471 milions d'euros més per arribar aquest any al 2% del PIB. El Consell de Ministres ha aprovat diverses mesures en l'àmbit de defensa per acostar-se a l'objectiu marcat per l'OTAN de dedicar el 2% del PIB a la despesa militar. Un fet pel qual s'invertiran, com dèiem, 10.471 milions d'euros. Fa poques setmanes, el govern ja va anunciar que estava preparant un pla d'inversió en seguretat, que aquest mateix dimecres s'enviarà a Brussel·les per tal que la Unió Europea l'avalui. Aquest dimarts, Pedro Sánchez ha sortit a concretar quines seran aquestes mesures que, com ja havia anunciat, no aniran en contrapartida de la despesa social. Ho farem, diu, sense pujar impostos, sense tocar ni un euro de l'estat del benestar i sense incorre en dèficit públic. I avui també us volem parlar de les creus de Sant Jordi 2025. La cineasta Carles Simón, el músic i fundador de Mishima, Marc Lliuret. A títol pòstum, la pedagoga Mireia Montaner, el pagès i líder sindical Joan Cavall, el biòleg Ramon Folch i l'actriu Lolis León són sis de les 21 personalitats que rebran la greu de Sant Jordi 2025. A més, també han estat guardonades 10 entitats, entre les quals es destaquen la Fundació Catalana Adela, Miquel Valls, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya i la companyia teatral La Cubana. Els noms de les persones, 11 homes i 10 dones i col·lectius que rebran aquesta distinció, s'han fet públics avui dimarts després que el govern hagi donat el vistiplau a la llista proposada per la consellera de Cultura, Sònia Hernández. Entre les persones guardonades hi ha figures destacades del món de la recerca, l'esfera cultural i l'àmbit cultural, polític i empresarial. 9 minuts per dos quarts de 6 de la tarda marxem a l'espai municipal, a l'espai d'aquelles notícies que ens interpel·len de prop perquè, de fet, són les que publiquem també al web de Ràdio d'Espern. Comencem parlant de la programació especial d'aquesta casa per la Diada de Sant Jordi des de Can Ginestà. Ràdio d'Espern celebrarà demà la Diada de Sant Jordi amb programes especials en directe des de Can Ginestà. El 23 d'abril la missora instal·larà una carpa per ametre una programació especial a l'aire lliure amb la participació de col·laboradors i col·laboradores habituals i de convidats del món local. Al matí, el Magassin de la Rambla dedicarà el seu programa a entrevistar les escoles del municipi. També s'entrevistarà el regidor d'Educació a Jus Fosalba i es farà de lectura de la llegenda de Sant Jordi. A la tarda, aquest programa, el Refugi, prendrà el relleu amb un especial que inclourà entrevistes com la de l'alcalde Joan Bassaganyes, també a paradistes i autors locals i també s'oferirà una tertúlia amb el Club de Lectura de la Taneu i col·laboradors del programa. Evidentment, també farem un balanç de la jornada i treballarem per portar-vos a les vostres cases aquest esperit de Sant Jordi que es viurà a Can Ginestà. Acabem també destacant que el Servei Local de Català organitzar l'acte de lliurament dels premis de concurs de prosa i poesia en català que tindrà lloc el 25 d'abril a les 7 de la tarda a les escoles situat al carrer Montserrat número 2. L'esdeveniment comptarà amb l'acompanyament musical a càrrec de tallers de música. i acabem com sempre amb l'afemèrida d'avui 22 d'abril avui es celebra el dia internacional de la Mare Terra i el dia mundial de les botigues de discos o sigui que ja ho sabeu que si teniu si esteu per Barcelona o si teniu una botiga de discos al costat doncs compreu-vos un bon vinil un bon CD perquè a mi m'alegra és una cosa que m'agrada el fet d'anar a comprar algun vinil jo soc molt fan del retro i els vinils m'encanten els col·lecciono i és una cosa que m'agrada la setmana passada ho vaig fer i la veritat és que ho deixes de valent allà remenant entre discs i també doncs trobant parletes joies aquelles joies que dius ostres això ja no no ho hagués trobat si no hagués sigut en una botiga de segona mà per exemple molt bé doncs després d'aquestes afemèrides passem a l'espai musical del programa això és La Càpsula La Càpsula música sense límits i avui a l'espai musical del programa us deixem amb aquesta cançó de Toto Àfrica i avui a l'espai musical i avui a l'espai musical de Toto i avui a l'espai musical de Toto i avui a l'espai musical de Toto i avui a l'espai musical de Toto i avui a l'espai musical de Toto i avui a l'espai musical de Toto i avui a l'espai musical de Toto i avui a l'espai musical de Toto i avui a l'espai musical de Toto i avui a l'espai musical de Toto i hear the drums echoing tonight and she hears only whispers of some quiet conversation Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! l'espressionista, el doctor Frankenstein, destaca per la seva il·luminació tenebrosa i els seus decorats gòtics. La direcció de James Whale i la interpretació de Boris Karloff van donar al monstre a una humanitat inesperada, creant empatia amb el públic. La pel·lícula va establir moltes de les convencions del gènere de terror i va influenciar generacions de cineastes. I ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula. Oh! It's alive! It's alive! It's alive! It's alive! It's alive! Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida It's alive en veure la seva creació cobrant vida és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale. I és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria també va ser una de les més importants, tot i que acaba tràgicament. La persecució final amb els militants portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre també ha estat una de les escenes que ha marcat la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions. El doctor Frankenstein no només va consolidar el cinema de terror de l'Universal sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda. La seva interpretació del monstre amb el seu camí pesat i la seva expressió de desconcert i tristesa va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein. La pel·lícula va tenir diverses seqüeles destacant La núvia de Frankenstein el 1935, considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema. Si encara no heu vist el doctor Frankenstein, prepareu-vos per viure una experiència única, un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic. I si ja la coneixeu, mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació. I això és tot per avui al refugi del cinèfil. Ens retrobem en el proper episodi amb un clàssic o amb alguna pel·lícula que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat. I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny, pot tenir conseqüències inesperades. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no, al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024. I la setmana passada vam acabar la setmana amb ell i avui la comencem. Jordi Clavero, bona tarda. Bona tarda, què tal, com estem? Molt bé, molt bé, molt bé. Vam marxar de Setmana Santa amb tu i ens tornem a reprendre aquí la nostra rutina radiofònica amb tu, que també està bé. Home, jo diria que està molt bé. La setmana passada vam parlar de cerveses, per això, no vam parlar de vins, però avui reprenem la nostra temàtica central, que és el vi, el que passa que amb permís del Barcelona Beer Festival, la setmana passada vam fer aquest temàtic on vam parlar de cerveses i de la nostra crònica, de la nostra experiència al Festival de la Cervesa de Barcelona. Avui, com dèiem, tornem als vins. Avui parlem d'un altre viatge vinícola perquè marxem i marxem bastant lluny. Avui cap on marxem, Jordi? We make America great again Això jo crec que ja ens diu una mica, ens dona algunes pistes. Per ser mítica de Donald Trump. Sí, sí, sí. No, aviam, Jordi. No és que pensi com ell, però és per donar unes pistes, ja que en la terra dels arancels i els magnats de les xarxes socials, que estan una mica sonats... I dels Teslas, i dels cotxes, volia dir, perdó. Sí, sí. Bé, senyors i senyores, Amèrica. Tal com ho sentiu, també s'hi fa vi. Tu sabies que s'hi feia vi, Amèrica? Bé, ho podia intuir, però sincerament tampoc crec que es destaquï per això, no? Amèrica, pels vins, o què? És el quart productor a nivell mundial, però l'únic que té un terme que és dolent, que allà el terme autòcton és relatiu, perquè hem de pensar que és el low-moon i varietats autòctones poques poques. I, com tots els països del nou món, ha hagut una mica d'imitar el que seria l'antic món. Doncs comencem una miqueta amb la introducció. M'agradaria saber per on vols començar aquest especial de vins als Estats Units, perquè hi ha molta teca avui. Sí, sí, n'hi ha moltíssima teca. Pràcticament és un continent més que un país i és dificilíssim parlar d'una visió conjunta. I per això he agafat algunes parts per explicar una mica el panorama complet del continent americà. A nivell mundial, per fer-nos una idea, com he dit abans, és el quart país productor de vi. Amb Califòrnia com a regió neurològica de referència, ja que a Califòrnia es troba més del 90% del vi produït. Quedeu-vos amb aquesta regió, amb la de Califòrnia, perquè després tornarem amb ella. Seguim, Jordi. Sí, sí, ja hi tornarem, eh? I tant. En la part occidental hi ha que mencionar alguns estats, Oregon i Washington, i en la part oriental, Nova York. I Nova York em fa bastanta gràcia perquè té una sorprensió que es diu Finger Lakes. Saps què vol dir, Finger Lakes? Els dits de llac o llac de dits o alguna cosa així, no? Sí, exactament. La traducció literal seria aquesta, no? Sí, sí, és una cosa bastant estranya, però són uns llacs que són bastant allargats. I tenen forma de dito o alguna cosa així. Sí, sí, sí, sí, per això tenen aquest nom. Està a cinc hores en cotxe a Nova York. O sigui, està dins de l'estat de Nova York, però no al costat de la ciutat. D'acord? I té un clima amb uns hiverns molt freds, però molt freds. I els vins es fan d'un estil centre europeu. Fan ús de la veritat. Riesling i el Chardonnay. Sobretot el Riesling, que és una varietat que s'utilitza en vins en països com Àustria, Alemanya... Per això dic que es fan vins d'un estil centre europeu. I, per últim, deixa'm dir-te que a l'estat de Nova York també s'hi fan vins escumosos. Això ho sabies? Ah, mira bé, no, no. Jo avui vaig una mica perdut, ja et dic. Sí, és que d'entrada pensava que no s'hi feien vins, el que passa que ja podia imaginar-me que sí, perquè si no, no exportaries aquesta regió del món, no? Però, clar, és allò de dir, tens ubicats els vins europeus, no? Tens ubicats... Sí. Bé, bàsicament els vins europeus, no? Després també a altres parts del món s'hi fa vi, no? Però, clar, aquesta és curiós perquè s'hi parla molt de les exportacions. Abans parlaves dels aranzels, no?, d'aquests vins que nosaltres exportem als Estats Units, però no s'hi parla tant a vegades d'aquest vi que s'hi fa allà. O sigui que avui vaig una mica, doncs, per escoltar i també per fer preguntes. Però deixa'm que reprenguem una mica aquest tema perquè els escumosos també es fan a Nova York. Sí, també es fan a l'estat de Nova York i, en concret, Long Island. Et sona aquest lloc? Home, sí, Long Island. Molt bé. Sí, sí, ja. I què et situes? De les sèries i de les pel·lis. Exacte, exacte. Si has vist alguna pel·li o alguna sèrie nord-americana, sabreu on està Long Island. Doncs allà, amb les varietats Pinot Noir i Pinot Meunier, que són varietats vermelles, no són varietats blanques, bé, negres, perdoneu, exactament igual que el xampany, es fa servir el mètode tradicional. O sigui, es fan servir les mateixes varietats i el mateix mètode. l'únic que no es pot anomenar xampany, ja que no es fa a la zona de la xampanya. I seria un vi escumós fet pel mètode xampanós. O sigui, que ara quan estiguem a casa mirant la tele i veiem una sèrie d'Estats Units i ens pensem que s'estan bevint un cava o s'estan bevint un xampany, pot ser una mentira. Realment pot ser un escumós de Long Island. Doncs sí. Potser ens estan enganyant i s'estan prenent els escumós de Long Island i diuen, ai, que bueno el xampany, ai, que bueno el cava. Però no, és un escumós de Long Island. També en els Hamptoms he trobat que allà també hi ha vinyes i s'hi fa vins. Els Hamptoms seria com un lloc on va la classe més alta neoyorquina a estiuejar. Els diners, els diners t'anava a dir una mica, sí, sí. Sí, sí, també està una mica associat, no?, a aquestes coses. A la part oriental també tindríem com a productors a Virginia, Pennsylvania i Ohio. I cap al sud també trobarem a Vita, Texas i Arizona. Cuidado amb la Vita, Texas. Molt bé, doncs seguim amb més qüestions. Marxem a Oregon i al Pinot Noir. Quina regió en recomanaries pel seu interès vinícola? Jo t'he posat Oregon, bàsicament, perquè és relativament recent i, bueno, relativament, eh? I pot dir-se que va començar a la dècada del 1960 i s'ha guanyat l'atenció dels focus en el mapa amb la seva agricultura ecològica, ja que va ser tota una revolució en aquella època, a la dècada del 60, no?, aquestes noves maneres de treballar. Es van fer servir petites produccions, no són grans elaboradors, si anem allà serien més petites produccions, això és una cosa estranya per al nou món, i buscaven similituds amb l'antic món, o sigui, associaven segons quines zones d'Europa a la seva manera de fer. S'ha de considerar la regió vitinimícola més jove i prometedora del món. Anem al compte, no?, anem al compte perquè això és interessant. Podria fer la competència una mica al vi d'aquí, de casa, no? Sí, sí, o sigui, hem d'apuntar aquestes coses perquè tenim competidors molt serios i hem de donar valor al que tenim a casa perquè, si no, se'ns mengen. Està situada entre els estats de Washington i Califòrnia i es caracteritza per la presència de elaboradors artesanals anomenat Kraft. Això també us pot sonar si us agrada el món de les cerveses. Al final, el dels elaboradors artesanals és una manera molt semblant de fer en el món del vi i de la cervesa, ja que, en aquest cas, es fan els vins de garatge. No sé si tu també, Dani, trobes una mica aquí el símil entre els salubrosos artesanals de la cervesa i del vi. Home, totalment. Totalment. És molt similar, no?, en aquest aspecte. Sí, sí, molt curiós. Comences en el garatge i, bueno, ja després acabes tenint el celler. Aquí, per fer vins, som una mica més bèsties. Comencem amb el celler directament. Sí, sí, sí. Com una masia petita, com a mínim, no? Però, clar, allà van amb el que poden. Home, vas amb el que pot i és una altra concepció del món del vi perquè és el nou món. El 58% de la superfície està coberta de vinyes Pinot Noir. La Pinot Noir és una varietat difícil de cultivar, ja que té problemes fitosanitaris i, si no es cuida bé, pot donar mals resultats. Però, si es fa bé, pot donar uns vins molt excel·lents i que destaquin molt per sobre els altres. i hi ha diverses àrees productores dins d'Oregón, però jo en quedarien dues per parlar una mica. Walla Walla Bali, que Walla Walla vol dir en indiamericà lloc on hi ha aigua, si no m'equivoco, i Willamette Bali, que seria l'altra subregió. Doncs deixa'm que les comentem després d'aquesta petita pausa, perquè si dèiem abans que tornaríem a sentir el nom de Califòrnia, ara ho farem més que mai, no? Perquè ens has portat amb una cançó per ambientar-nos una mica en aquest ambient yanqui, no? Sí, sí, he portat una cançó per ambientar-vos en aquest ambient yanqui i perquè potser després de Walla Walla Bali parlarem d'un altre lloc que no està a Oregón, que està a un altre estat. A l'estat de Califòrnia. A l'estat de Califòrnia It's understood that Hollywood sells Californications And if you want these kind of dreams, it's Californication It's the edge of the world in all of Western civilization The sun may rise in the east, at least it's settled in a fun location It's understood that Hollywood sells Californication Hey, you're Sergeant Barry While it breaks the smell of aging Celebrity skin, is this your gender Is that what you're waging First born unicorn A course of home Dream of Californication Dream of Californication Dream of Californication Dream of Californication Dream of Californication I amb aquest Californication del Red Hot Chili Peppers continuem l'espai d'avui de vins. Com dèiem, hem marxat fins als Estats Units per parlar d'aquesta regió vinícola que, pel que sembla, també se van fer vins als Estats Units i se'n surten prou bé inclús. Hem comentat aquí el programa que als escumosos no els hi surten gens malament, que s'hi atreveixen i aproven amb nota. Ara marxem a una subregió que ens recomana en Jordi. Comenta, en Jordi. Bueno, primer dic, espero que siguin uns fans del Red Hot Chili Peppers. Home, jo fanàtic, m'encanten, m'encanten. I aquesta cançó és un temazo, vull dir, la tindrem de fons una estona, va. Va, vinga, així m'agrada. I ens anàvem a Walla Walla Valley. Sí. I encara no ens hem anat a Califòrnia, recordo, estem a Oregón, i tenim un clima que seria sec, amb molt de sol, i com deia el seu nom, que hi havia aigua, doncs tenim uns jacks de grans dimensions que influencen la climatologia de la zona, i per això és comú l'ús de reg en les plantacions de les vinyes. Això d'un ús comú del reg, veurem que és una cosa que passa en el nou món, que no passa tant en l'antic món. I també una de les varietats que funciona molt bé és el cirà, ja que amb el terreny pedragós de Walla Walla permet fer uns vins negres amb un bon cos i una bona estructura. Canviem de zona perquè anem ara a Willamette Valley. És la zona més adequada per la Pinot Noir, que he comentat que és una varietat bastant conflictiva, però en aquesta zona rendeix molt bé. I és on els anys 60, agafant com a estilos o manera de fer el model de la vergonya, van començar a elaborar aquests grans vins. Aquest Pinot Noir que es fa a Willamette Valley té un color sirena intens amb uns aromes de confitura de maduixa, grossella i regaliu. I amb boca és un vi bastant suau, no acostumar a tenir un alt grau al quònic. Ok, interessant. Estem parlant de vins, com comentàvem, el nostre anòleg de capçalera, amb en Jordi Clavero, i avui estem fent un viatge als Estats Units. Estàvem comentant aquesta regió, que ens sembla interessantíssima, una subregió que promet molt, i ara parlaríem d'una regió amb un clima més mediterrani, per dir-ho així, no? Sí, ara potser sí que anem a fer el Californication. Californication. Vinga, va, agafem el cotxe i carretera i manta, tu. Sí, agafem el cotxe, com en els videoclips del Rejo Chili Peppers, i a més d'una hora en cotxe, cap al nord de San Francisco, és on es troba el territori de Napa Valley. Els orígens de la regió es remunten al segle XIX. Si bé eren productius, van donar un salt qualitatiu fins la dècada dels 60, que és quan el donen. A la dècada del 1960 donen aquest salt qualitatiu a l'igual que a Oregón, que podem entendre que aquesta època, que també era dels hippies, doncs va ser també l'època, no?, del vi. Mira, una cosa per l'altra, tu, està bé, està bé. L'abadia, amb un clima mediterrani, genera una boira matutina, que permet refrescar les vinyes i que s'extén per tota la vall. Sense aquestes condicions, el clima seria massa colorós i resultaria quasi impossible el cultiu de la vinya. Dir-vos que Califòrnia, jo crec que ho sabreu tots, és un clima mediterrani i que facilita, no?, tenir aquesta vinya i tenir algunes plantacions que no n'hi ha en els Estats Units i plantar segons quines varietats. També, ara explicar-vos què és el terme ABA. Què és una ABA? No, no és un grup. És una American Viticultura Area. Que també, també és un grup, però en aquest cas estem parlant d'una cosa totalment diferent. Perquè les segles són A, P, A. I això consta des del 1981 que va ser i la primera va ser reconeguda, va ser Califòrnia. També tindríem alguns termes dins d'aquest Napa Valley que són els Cool Whites. No estic dient Cool amb doble O, sinó C-U-L-T. Que són uns vins extra exclusius com Screaming Eagles o Harlan Estates que consten de centenars o de milers d'euros. Són molts buscats pels col·leccionistes, per això són tancats. Quan n'hi ha poca oferta d'algú que està molt buscat també puja el preu. Ja no és un tema de les criances que hagi tingut o també potser d'una gran anyada. Potser és una cosa tan exclusiva i tan buscada pels col·leccionistes que per això és cara i després potser proves aquell vi i dius hòstia, això no m'agrada. Sí, sí, productes exclusius que fan potser poca remesa i per tant són més cars. Interessant aquest Cool Whines que com comentàvem són vins molt, molt, molt exclusius. I quina és la varietat estrella, Jordi? La varietat estrella a Napa Bali és el Cabernet Sauvignon. Acostuma a fer-se un vinegre amb criança amb barriques de roble. Això és algo típic que ho trobarem aquí i a França. No té res extravagant. Que molts cops són noves, d'acord? Aquestes barriques i això dona més abstringència, més contundència, podríem entendre'ns així. Té un perfil aromàtic que ens podria donar uns tocs des de grossella fins a xocolata negra i, bueno, això, que el Cabernet Sauvignon és la principal, però acostuma a anar combinada. I de què va combinada? Acostuma a anar amb el Merlot, que s'utilitza de component de copaig, ja que molts vins de Napa imiten l'estil de Bordeaux. En copaig Cabernet, Merlot, Petit Perdot i Malbec. També tindríem la Pinot Noir, que és la joia delicada, com li diria jo. Val. La seva zona preferida de Napa serien els carneros. I per què és la seva zona? Per la boira fresca del Pacífic. També, el perfil que presenta aquesta varietat a Napa Bali són aromes frutals, florals, com la fruita roja, el gerç, a maduja, també espècies i un toc de terra humida i uns tenins molt suaus. És un estil bastant dedicat, és una varietat que normalment no té un caràcter molt consistent i Napa treu especialment bé la personalitat d'aquesta varietat. I què més ens destacaries? Perquè, clar, hem parlat dels Cool Wines, d'aquestes varietats estrelles. A partir d'aquí, què voldries matisar també d'aquesta regió vinícola de la regió de la qual parlem avui, que, com comentem, és els Estats Units? D'Estats Units, en general, a mi m'agradaria dir que són uns cracs en el cinema, ja que, des d'allà, donen importància als seus productes. Ahà. Interessant. Vull explicar-vos això bé. Sí, sí. Tu, quan mires Pulp Fiction, et quedes amb l'hamburguesa aquella, que és la Vic Cajuna, si no m'equivoco. Correcte. I et donen ganes de comprar-te-la i menjar-te-la. I menjar-te també el batut que es demana l'Oma Thurman, que és, ja no me'n recordo quin era, però et donen ganes de menjar-te allò i combinar-ho, encara que sigui alguna cosa, potser, que no sigui d'una gran qualitat. Que d'alguna forma tenen aquesta facilitat de que tu amb aquella filmació t'entrin ganes de consumir aquell producte. Exacte. I reproduir allò que estan fent ells. Interessant també. En això són les millors. I anar per l'Eli i en el món del vi no és menys. Perquè vull comentar-vos d'una pel·li que es diu Entre copes i pot estar molt bé per poder veure visualment el que és Napa Bali i entendre alguns conceptes del vi. No us tornarem experts, mireu una pel·li, però per entendre uns mínims. I així s'entenen algunes coses i també perquè als Estats Units s'ha posat de moda fer tastos de vins. Perquè aquesta pel·li va ser en els 2000 i arrel d'aquesta pel·li encara va pujar més la febre de fer tastos dins del celler i dins de les zones vinícules. Allà el tema del tast ens porta molt d'avantatge. Són uns avantajats. Nosaltres som avantajats amb potser temes de la vinya o temes de la història del nostre celler perquè ells no poden tenir aquella història, però el tema d'aquests tastos i màrqueting és molt superior. Molt superior. Doncs interessant també aquesta proposta cinematogràfica que ens fa avui el Jordi Clavero parlant d'Entre copes, aquesta pel·lícula del 2004, que podeu trobar la plataforma digital de Disney Plus i que també va recollir bastants premis, entre ells Oscars, Globus d'Or, Premis BAFTA, entre d'altres. Jo és una pel·lícula que he sentit anomenar, l'he tingut a les mans però mai l'he arribat a veure. Saps allò que estàs a una biblioteca o una botiga de pel·lícula o una botiga de pel·lícules que és estrany dir botiga de pel·lícules perquè ja gairebé no n'hi ha perquè tot és per plataforma però jo he sigut molt friqui de... Bueno, soc molt friqui del cinema i del format així físic doncs també m'agrada força. No em considero friqui del format físic de cinema, de música sí, però de cinema no tant. Però aquesta pel·lícula jo l'he tingut a la mà. Jo recordo haver-la tingut a la mà però no l'he arribat a veure. O sigui, que és una excusa perfecta ara per veure-la entendre una mica més d'aquesta manera de fer vi que tenen els americans i també doncs conèixer més a fons com dèiem això que tu comentaves que és tan important que és el fet que a partir del cinema ens acaben injectant als nostres cervells necessitats que no sabíem que teníem. Exacte. Allò de dir volem això, volem aquell batut, volem aquella hamburguesa, volem aquell vi, no? La vi cajuna burger, quina la vol? Totalment, totalment. I el batut aquell del Pugfield, tio. És que no recordo que portava aquell batut i mira que l'he vist fa poc, eh, la pel·lícula? Jo crec que... Però era un batut així estrany, era una cosa curiosa. Coca-Cola i llet o alguna cosa així. Algo així, una mica... Era una mica... Molt estrany, extravagant per prendre-t'ho amb una hamburguesa però s'ho pren de tal manera que, ostres, que a tu t'entren ganes. Portava vainilla. Sí, portava... Em sona que portava vainilla. Portava vainilla. Portava vainilla, sí, sí. Jordi Clavero, deixa'm que et feliciti que demà és el teu sant. Moltes gràcies. Moltes felicitats. Ja que no ens veurem, ho faig avui. I res, que tinguis bona tarda, bona setmana i ens sentim la setmana vinent. Espero que tots tingueu un bon Sant Jordi i que podeu estar amb la gent que estimeu i que regaleu moltes roses i molts llibres. I tant que sí. Gaudir d'aquesta festa tan nostrada que és meravellosa. És una de les millors festes. Millors. Tens molta sort de tenir un sant tan xulo, eh, Jordi? Sí, sí. Molta sort. Prefereixo el meu sant que el meu aniversari. Doncs mira, és maco això, eh? Sí, sí. Ho prefereixo. 100%. Que maco. Jordi, una abraçada. Cuida't. Adeu. Que siau. Dos minuts i escaig per arribar a les sis de la tarda. Seguim el Refugi al Magassin de Tardes d'aquesta casa. La segona no tindrem teatre i també parlarem de veus d'emigrants. Espai d'en Jordi i la Consol. Fem un petit recís musical. Us deixem amb una cançó d'U2 i de seguida connectarem amb els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i amb els d'aquesta casa. Esteu escoltant Ràdio d'Esvern al Magassin de Tardes d'aquesta casa és el Refugi. Benvinguts. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. Fem un petit recensó. I've found what I'm looking for. I am curious. Oh, yeah. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Sergi Molero. El funeral del Papa Francesc es farà dissabte a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Un acte que es preveu multitudinari, ja que aquesta plaça té capacitat per a 300.000 persones. Demà s'obrirà la Capella Ardent del Pontífex. Enviada especial a Roma, Mònica Mas. Bona tarda, demà a les 9 del matí comença el trasllat del fèretre del Papa Francesc des de la seva residència privada de Santa Marta a poca distància de la Basílica de Sant Pere, on quedarà exposat perquè tots els fidels li puguin dir adeu. Serà un trasllat que es farà pels carrers adjacents al Vaticà i de manera pública. Mentrestant, aquesta tarda, treballadors del Vaticà i membres de la cúria s'acosten fins a Santa Marta per acomiadar-se del Pontífex. I a la plaça de Sant Pere del Vaticà, des de primera hora, molts fidels i turistes s'han acostat a la plaça per resar pel Papa o visitar la Basílica Vaticana. Aquesta turista mexicana ha lamentat la mort de Francesc i ha destacat el paper que va donar a les dones dins de l'església. Me gustaron todos los cambios que propuso, el respeto, la igualdad, la inclusión de las mujeres. Mónica Mas, Catalunya Ràdio, Ciutat del Vaticà. Més notícies, Natàlia Ramon. El Senat Esquerra i Junts han retet al govern espanyol que Catalunya sigui a la cua de les inversions de l'Estat, com demostren les dades d'execució pressupostària del primer semestre del 2024. Esquerra Republicana demana la compareixença de la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, per donar explicacions. Madrid, David Melgarejo, bona tarda. Bona tarda. Sense la ministra Montero a la sessió de control al Senat, els retrets de les forces independentistes catalanes han estat per al ministre de Transports, Òscar Puente. Ha arrencat Sara Bailac, la portava dels republicans, a la cambra alta, i ha seguit Eduard Pujol per Junts. Digan lo que digan, el Ministerio de Hacienda o el Ministerio de Transportes, el Estado no cumple con Cataluña. Conoce el teorema de Puente, el teorema de Puente. España invierte, dice usted, como nunca en Cataluña, pero el desastre es el de siempre. Yo le digo que el gobierno de España no toma ninguna decisión deliberada de no ejecutar ninguna partida presupuestada en Cataluña. Habrá razones, en algunos casos, que tienen que ver con la dinámica de las obras, razones, incluso de carácter climatológico, las que sean, pero no son decisiones políticas. David Melgarejo, Cataluña, Ràdio Madrid. Més de 100 rectors d'universitats i institucions acadèmiques dels Estats Units han publicat un comunicat conjunt contra els atacs de l'administració Trump a la independència educativa i per donar suport a Harvard, tot després que aquesta universitat de Massachusetts hagi denunciat als tribunals la decisió de retallar-los més de 2.300 milions de dòlars en finançament per a investigació. El comunicat conjunt el signen rectors d'algunes de les universitats amb més prestigi del país, com Princeton o Brown. En el text es mostren disposats a fer reformes constructives en l'educació, però no a acceptar interferències del govern en la vida dels que estudien i viuen al campus. Harvard s'ha negat fins ara a acceptar les pressions del govern Trump perquè modifiqui alguns dels seus criteris d'admissió d'alumnes i també en la selecció de professors. Les fonts ornamentals de Barcelona comencen avui a recuperar la normalitat després de dos anys i mig tancades per sequera. La primera que s'ha posat en marxa ha estat la cascada del Perc de la Ciutadella, però al llarg del dia d'avui també tornen a arrencar fonts tan emblemàtiques com les de la plaça Catalunya. Per posar-ho tot en marxa ha calgut revisar mecanismes, comprovar que no hi ha fuites i reomplir les canonades. El director d'operacions de Barcelona, Cicle de l'Aigua, Gustavo Ramon, diu que les estan trobant força bé. De moment les fonts que estem posant en marxa, els sistemes estan funcionant correctament, amb un petit ajust, i ens hem trobat alguna fuita menor i alguna reparació menor que de moment hem pogut anar solventant i posant en marxa les fonts. I encara han apunt sobre la mort del papa, perquè centenars de persones continuen desfilant per la catedral de la ciutat de Barcelona per signar el llibre de condol instal·lat amb motiu de la mort del papa Francesc. La majoria de fidels destaquen del pontífex el seu esperit integrador. Barcelona, Ferran Guerrero, Iaida Clemente. Bona tarda. Últimes visites a la capella de Santa Llúcia per expressar el condol per l'amor del papa Francesc, que al llarg de la tarda hi ha hagut un degoteig continu de persones, tant de Barcelona com també alguns turistes, que s'han apropat fins aquí per recordar la seva figura. Han destacat la senzillesa del papa i la seva capacitat per arribar a tothom. Per la gent homosexual, per la gent pobra, per les guerres, per tot. Per tot. Una persona molt propera, molt conciliadora. A mi m'ha encantat aquest papa. Un papa inolvidable, un papa que el portarem sempre en el cor, per la seva senzillesa, per estar al costat dels febles, dels més malalts, dels més necessitats. Amor al papa, por cariño, por rezar por él, porque él rece por mí. Acollir totes les religions i ha sigut un home de pau. Ha sido padre de todos, de los pobres, en fin, ha hecho unas renovaciones importantes y muchas que se han quedado por hacer. esperemos que los que vienen detrás sigan el camino. La capella estará oberta fins a les 7 de la tarda. Ida Clemente, Catalunya, Ràdio Barcelona. Esports, Ruth Vilar. Aquesta tarda s'obre una nova jornada de la Lliga Masculina de Futbol. A les 7, l'Espanyol juga al Camp del València. En cas de victòria, els blanquiblaus gairebé certificarien la permanència. El València espanyol el podeu seguir a la transmissió que en farem al Totgira de Catalunya Ràdio, pocs minuts abans de les 7. a l'11 de l'equip blanquiblau hi ha un canvi respecte a l'últim partit entre apogador per Antonio Roca. El Barça, per la seva banda, amb la final de Copa a l'horitzó de dissabte, rep avui el Mallorca a Montjuïc. Els de Hans i Flick busquen consolidar-se al capdavant de la classificació davant d'un equip que ara mateix és 7è amb posicions de places europees. El Barça-Mallorca començarà a dos quarts a 10 i, com sempre, també el podreu seguir a la transmissió que en farem a la TDT de Catalunya Ràdio. El Barça d'Embola ha renovat Luis Frade fins al 2029. En Waterpolgo, a les 8, l'Atlètic Barceloneta buscarà classificar-se matemàticament per a la final a 4 de la Champions masculina. Els mariners visiten la piscina de l'Oradé a Romanès, cué del grup, en partit de la cinquena jornada de la Lligueta de quarts de final. Una victòria dels barcelonins combinada amb una victòria també del Fener Baros, el líder davant el Sabona, classificaria directament ja l'Atlètic Barceloneta per a aquesta final a 4. I a la Lliga de Futbol Sala, dos quarts de vuit, i l'Indústria Santa Coloma visita avui la pista del Palma amb partit avançat de la 28a jornada. Els colomencs són vuitens a la classificació i ocupen plaça de play-off. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salas-Vilanova. El Servei Local de Català de Sant Just organitza el lliurament de premis del 37è concurs de prosa i poesia en català. L'acte tindrà lloc el divendres 25 d'abril a les 7 de la tarda a les escoles, al carrer de Montserrat número 2, i comptarà amb acompanyament musical a càrrec dels tallers de música. Enguany, el concurs ha batut rècord de participació amb 344 obres presentades. Durant l'acte es donaran a conèixer els guanyadors i guanyadores de les diferents categories. La iniciativa compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just, l'Ateneu, els tallers de música i el mateix servei local de català. L'Ateneu de Sant Just acollirà el 25 d'abril una nova sessió del documental del mes. A partir de dos quarts de vuit del vespre es projectarà fragments d'una biografia amorosa de la directora francesa Chloé Barró a la sala del 50 d'anari. La sessió inclourà un col·loqui dinamitzat per la documentalista Sant Justenca Lua López Ribas. Abans, a les 7 de la tarda, es podrà veure El futur sense nom, un curtmetratge de 15 minuts dirigit per la mateixa López. Les entrades tenen un preu general de 7 euros i de 5 euros per socis i sòcies de l'Ateneu i es poden comprar entre polis.com o el mateix dia a taquilla. Fragments d'una biografia amorosa recull les històries sentimentals de la directora entre París i Roma i ha estat presentat al Festival de Venècia amb la col·laboració de Docs Barcelona. Ràdio d'Esvern celebrarà aquest dimecres 23 d'abril la Diada de Sant Jordi amb un programa especial en directe des de Can Ginestà. L'emissora instal·larà una carpa als jardins per oferir una programació a l'aire lliure amb la participació de col·laboradors habituals i convidats del món local. Al matí, el magazín La Rambla dedicarà l'espai a entrevistar les escoles del municipi a conversar amb el regidor d'Educació Jusfos Salva i a fer la lectura de la llegenda de Sant Jordi. També es recomanaran llibres per part dels col·laboradors. A la tarda, el programa El Refugi prendrà el relleu amb entrevistes a l'alcalde Joan Basaganyes, a paradistes i autors locals. A més, s'hi farà una tertúlia amb el Club de Lectura de l'Ateneu i es farà balanç a la jornada. La programació espacial combinarà entrevistes, recomanacions literàries, tertúlies i música en directe. Tots els continguts es podran seguir pel 98.1 FM i en streaming a través de la web de Ràdio d'Esvern. I això és tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! ! Fins demà! que els saludem ara mateix aquí als estudis de Ràdio d'Esvern! Anna bona tarda! Hola! Bona tarda! Com estàs? Molt bé! Molt bé! Molt contents! Explica'ns una miqueta més sobre aquest projecte! què et vas sentir en el moment en el moment del moment de formaràs part d'aquest projecte! Estem treballant amb Fantàstic Ramon! Llegeixes el guió! Què són les primeres sensacions que et vénen a tu? Bé! Fantàstic Ramon neix. Fa deu anys que Clàudia Sado, la directora, el tenia al Calaix. Amb diversos intents de muntar-la en diferents teatres de Catalunya. i aquest any, el 2024, la direcció del Teatre Lliure li proposa de fer un muntatge amb ella de muntar-li, de produir-li un espectacle seu, propi i la Clàudia va tornar a treure del calaix aquesta història del fantàstic Ramon Llavors, de seguida vam començar a treballar amb els actors i actrius que hi surten que som d'Escenaris Especials que és el projecte creat per la Clàudia el 2016 a Banyoles que és una escola de teatre per a persones amb diversitat funcional que alguns d'ells ja van participar de Mare de Sucre el 2021 una producció del Teatre Nacional i bé, clar, és que al final som tots una família jo també formo part d'Escenaris Especials doncs soc la coordinadora dels cursos, que en tenim 10 Llavors, clar, vull dir que tot va sorgir de manera natural entre l'equip que forma part d'Escenaris llavors vam ser com les primeres a saber la proposta del Teatre Lliure a la Clàudia ens va preguntar l'avís, ens va demanar com l'opinió de què fem, ens embranquem o no en aquesta nova aventura i totes vam dir que sí, que seria una gran oportunitat per veure la llum a aquesta fantàstica història que és Fantàstic Ramon Llavors, la manera d'escriure de la Clàudia és que ella ja tenia tota una història escrita però al final per poder-hi incloure les veus d'actors i actrius amb diversitat funcional i més quan la temàtica va una mica d'això clar, llavors va agafar aquella història que tenia embrionària i vam començar a incloure-hi totes aquestes veus que van sortir d'improvisacions conjuntes llavors de diversos temes que surten a l'obra com bé dius tu, de la dependència de l'esforç, de què és ser productiu en aquesta societat Bé, diversos temes que en ells s'hi senten interpel·lats moltes vegades en el seu dia a dia de si no ets productiu què aportes a la societat a tot el tema això de la dependència de l'acompanyament de la paternalisme que tenim envers les persones amb diversitat funcional bé, he de fer molts temes llavors la Clàvia va començar com a escriure amb tots els actors i actrius que formen part d'escenaris i que formen part de Fantàstic Ramon llavors el guió el vam anar creant entre tots i això és meravellós, és molt bonic que bé, que bé com d'una idea inicial que parteixes d'allà, d'aquella base vas creant un guió fet a mida, com aquell qui diu sí, quasi, sí, sí és la manera que tenim com ho diria que en ell els interpel·la més perquè parteixes d'una cosa que has pensat tu i que sents tu en el teu interior o el que penses llavors quan ho has d'aixecar en un escenari doncs és és molt més òptim per les persones amb diversitat i les que no crec que és una manera d'escriure guions que pot ser com molt beneficis per tothom és la forma diguéssim més efectiva d'arribar al gran d'arribar allà on realment doncs vol arribar el projecte si haguessis de definir el propòsit de Fantàstic Ramon quin creus que seria? més o menys ja hem parlat de cosetes però si haguessim de filar més prim diguéssim cap a on tiraries? crec que per el que hem anat parlant des de l'inici d'aquest projecte i amb totes les persones que s'han anat vinculant amb les xerrades que hem tingut també amb els actors que s'han anat incorporant al projecte de l'equip artístic fins i tot de l'equip de comunicació d'aquí del Teatre Lliure i creiem que el gran, gran tema és trencar aquesta barrera envers la diferència i diferència entre cometes però al final tots som diferents però vull dir que no ens agrada mai parlar de la inclusió vull dir incloure no inclous ningú enlloc vull dir que al final tots hauríem de viure amb les mateixes condicions i si no doncs hem de fer cari acompanyament però per nosaltres és com apropar o trencar aquest tabú d'apropar-nos a la discapacitat i que no ens faci por i que tothom és diferent i que tothom té la seva llum i té té les coses que ha de portar com tothom en aquesta societat llavors no sé si has dit alguns reels que han sortit a Instagram des del Teatre Lliure on en Ramon va fer cafè sí amb el Jordi Évole per exemple per exemple o amb la Maria Rodríguez vull dir al final és això és anar prentre o trencar aquesta por anar a fer un cafè amb algú diferent a tu i això farà que aquesta mirada la trenquis envers de tothom però sigui quina sigui la diferència vull dir que ara estem parlant de discapacitat però potser envers de no ho sé persones trans diverses de gènere racialitzades vull dir totes les minories que ara mateix se senten minories en aquesta societat i que no haurien de ser-ho vull dir que haurien de ser tots iguals doncs seria això una mica crec que el gran el gran lema no? i és un tema que va sortint molt recorrentment durant l'obra i a tu com a ajudant a direcció quin creus que ha estat el principal repte perquè clar ja no només és aquest projecte Fantàstic Ramon sinó també l'enclau on l'estreneu que és el Teatre Lliure un dels teatres més importants de la capital catalana quin ha sigut aquest repte que has hagut d'assolir i t'has hagut d'enfengar probablement allò de dir vinga va anem a treballar amb això perquè això ha de sortir és tenir en compte moltes coses que tenen a veure amb el mateix objectiu final que és aixecar aquest monstre i que ara ja està com girant és que aquest eix transversal o aquest objectiu comú s'entenguin tots els apartaments del que composa la producció d'un espectacle així és que la comunicació entengui que treballar amb persones amb discapacitat o amb diversitat funcional suposa d'una adaptació d'aquest procés llavors hem hagut de treballar per afegir un apartat de producció adaptada és a dir que els actors i actrius en diversitat estan acompanyats 24 hores d'educadors socials de manera assistencial en els assajos i també fora que també hi hem hagut d'afegir regidories adaptades això vol dir que són dues persones que estan entre cametes i que ajuden en moments donats i en moments puntuals els doctors de universitat per recordar un peu per recordar que han d'agafar un objecte per sortir a l'escenari per també adaptar totes aquestes entrades i sortides posada de vestuari tot aquest personal adaptat que afegim en una producció convencional diguéssim també adaptar-nos als ritmes perquè són ritmes diferents hem hagut hem hagut d'allargassar diguéssim els assajos que una producció a l'Ulçó diguéssim farien entrar a la sala d'assaig dos mesos estrenem i cinc setmanes de funcions aquí no ja fa un any i mig que hi treballem vull dir que tot això és com anar adaptant tota aquesta producció i això també vincular-nos amb tot l'equip artístic també s'han hagut d'adaptar també aquests ritmes i adaptar tota aquesta producció clar si hi ha un element que crec que és important en aquest tipus de produccions i que crec que has destacat bastant és el tema de la comunicació el fet que tothom pugui dir la seva que hi hagi aquest marge de comunicar algunes incomoditats o algunes coses que per part de l'equip artístic potser tenen unes necessitats i que potser tu des de fora no ho has vist i ells et diuen ostres mira és que a mi això m'aniria molt bé perquè tal i al final és aquesta escolta activa que heu de fer entre tots i totes i intentar que les peces acabin encaixant i que potser amb un ritme diferent també et dic que no sé fins a quin punt entraríem en un debat de dos mesos per una producció normal ho hem normalitzat que al final també són coses que les hem normalitzat molt però és trist dir-ho perquè neix d'una situació econòmica de retallar diners producció industrial però clar al final jo crec que potser un any i mig no però mig any o un any inclús potser t'hi podries estar amb un projecte gran com aquest sí de fet els actors i actrius que no són d'escenaris que s'han anat incorporant o Fantastí Ramon o també Mare de Sucre jo he sentit l'Ivan Benet de dir ostres a mi m'encantaria que sempre fossin així aquests ritmes que poguéssim poder no vull dir i també pots anar cavalcant altres feines vull dir que al final entenem que bueno que és precària la situació que no pots estar vinculat amb un sol projecte durant tot un any vull dir que això s'entén però és que a més a més pots tenir aquest allargament de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de com altres feines no al final crec que tots els actors hi treus això ho agrairíem sí sí totalment seguim amb més preguntes avui estem parlant amb l'Anna del Barrio ajudant a direcció d'aquest fantàstic Ramon que podeu trobar al Teatre Lliure de Barcelona i també et volíem preguntar sobre el moment més complex que hagueu trobat durant el procés hem parlat sobre els assajos que han tingut una estructura fixa però allargada en el temps que heu tingut doncs també aquesta situació més de creació no? de núvol de creació a l'inici del projecte on tothom podia portar una mica a nivell de text al guió i ara vull vull que parlem una miqueta d'això no? d'aquell moment que hagis dit ostres aquest és un moment complex anem a veure com solvantem això no? doncs no sabria això no sabria què dir-te potser no us hi heu trobat potser ha anat tot tan rodat que no us hi heu trobat que també podria passar sí la veritat és que gràcies a aquesta adaptació hem pogut anar treballant no dir que tranquils però bueno les coses s'han anat solventant amb temps llavors ens hem pogut hem pogut preveure moltes coses que han passat posteriori llavors hem pogut tenir tot aquest acompanyament que ha sigut meravellós vull dir que això ha sigut com imprescindible perquè això tirés endavant tota aquesta adaptació de la producció i de l'acompanyament això ha sigut clau potser el moment més bueno doncs ajuntar les peces que com hem dit a vegades no en moltes ocasions no s'ha pogut fer que aquests assajos allargats també vinguessin els actors que no no tenen discapacitat diguéssim no hagin pogut venir els assajos aquests previs llavors ha fet que hem hagut de fer família quan hem entrat a la sala com passa en les produccions de l'usó que dèiem abans no? clar llavors com que bueno creiem que també això és una part important de l'adaptació del procés que és que tots ens coneguem trencar aquestes pors trencar aquests tabús veure que bueno que treballar una persona amb diversitat funcional no dista tant que un altre company llavors aquestes no? aquestes semi pseudopors que tens ja les trenques molt abans i llavors quan entres a la sala d'assaig doncs hi ha tot que avalca més amb més ritme no? poder aquí és on bueno hem hagut de de remar més ràpid quan hem entrat a la sala d'assaig però la resta és sobretot aquestes coses de de de de fer un bon acompanyament de fer una bona adaptació de tot plegat fa que bueno que tinguis això més previst més temps de marge per per fer cops de volant i això això és meravellós llavors diré que no hi ha hagut una gran clar hem anat fent hem anat fent i superbé i creus que hi ha hagut uns canvis significatius des de des de l'inici és a dir des d'aquella idea que teníeu preconcebuda no? de com anava a funcionar l'espectacle a com l'esteu aixecant i com ha acabat doncs arribant a la sala? sí no farem gaire spoilers però és veritat que des de una idea inicial que volíem que fos una idea un espectacle una mica boig que no es perdés aquesta comèdia que volíem realment plasmar a l'espectacle va haver-hi un moment de ai ai ai no sé si ho aconseguirem i ara crec que estem molt contents d'això i ho hem aconseguit que és una història molt divertida amb la seva part de drama però com és la vida en si que té parts còmiques i parts dramàtiques però però n'hem perdut aquest punt d'una mica de bogeria i de comèdia i d'extranyisme en aquest poble de Santa Aurora de la Pietat que crec que això enganxarà el públic enganxarà el públic si haguessin de descriure de forma breu el que succeeix a la peça o aquell argument doncs aquell clickbait per captar una mica els oients que ens estiguin escoltant com ho resumiries què és el que està passant a Fantàstic Ramon? Santa Aurora de la Pietat és un poble molt tranquil un poble que podem imaginar-nos al mig del Pirineu o al mig del Nowhere diguéssim una mica això estrany i molt tranquil on una parella de gent jove estan embarassats i apareixen en Ramon que en Ramon és un nen de drap i aquí és on tot el poble anirà convivint amb en Ramon alguns el creuen bo i altres malèvols llavors d'aquí no podrem fer més espòilers però veurem com es desenvolupa i com creix en Ramon en aquest poble interessant de fet la premissa pinta molt bé i amb ganes de poder rebeure el teatre lliure preguntar-te també una pregunta potser més a nivell de pressió si esteu diguéssim còmodes si teniu també esperança que aquest projecte tan meravellós també tingui una gran rebuda pel públic comparant-lo una mica també amb l'herència que ha estat l'obra que ho ha patat aquesta temporada podríem dir que és l'obra que us precedeix que ha estat abans el teatre lliure que era una obra molt especial perquè tenia una durada de sis hores partida en dos peces per dir-ho d'alguna manera hi ha algun tipus de pressió de dir ostres ara hem de mantenir la línia que ha tingut el teatre fins ara o vosaltres tranquil·lament confieu en el projecte i tireu endavant perquè sabeu que el que teniu entre les mans és bo i pot també causar molt interès al públic clar és que per tipus també que som dos projectes molt diferents i per públics diferents llavors crec que el nostre projecte el que tindrà de meravellós i fantàstic és que creiem que també és un projecte on generarem nous públics per fi crec que és com el moment que obrim les portes del teatre en lliure a qualsevol persona que tingui interès de venir al teatre intentarem posar-hi totes les accessibilitats possibles perquè qualsevol persona en qualsevol condicionant pugui venir al teatre ha gaudit d'un espectacle que parla i que finalment veiem referents envers la diversitat sobre l'escenari ja ens va passar mar de sucre i vam tenir una rebuda meravellosa tot i ser època Covid vam obrir totes les funcions fins i tot la setmana de pròrroga i això el Teatre Nacional no ho va viure mai aquí és un gran repte per escenaris especials i per la Clàudia i per Fantàstia i Ramon però creiem que hem d'arribar a tot aquest públic que potser no va al teatre perquè això perquè no veu referents sobre l'escenari perquè no els interpel·la la història tot i que el teatre és universal i les històries són universals però al final també hi ha una cosa alguna història que parli potser del que estàs vivint tu al teu dia a dia sigui el que hem dit abans sigui la diferència que sigui entre cometes potser fa que que t'interessi venir a veure Fantàstic Ramon llavors però jo sí tenim moltes ganes que s'ompli que vinguin molta gent a veure-la que ningú s'espanti per no ho sé per l'adorada o per per venir fins aquí dalt vull dir que hem de fer que també Fantàstic Ramon travessi les pintures de Barcelona la ciutat i que arribi a les províncies i que també puguin venir perquè també és una lluita que tenim de descentralitzar una mica la cultura però al final estem aquí i estem superfeliços i tenim ganes que tothom que vulgui venir que tingui les facilitats per poder-hi venir i gaudir de l'espectacle que bé doncs Anna del Barrio moltes gràcies per atendre'ns avui aquí a Ràdio d'Esvern al magazín de tardes d'aquesta emissora El Refugi nosaltres supercontents de poder difondre Fantàstic Ramon una obra amb dramaturgia i direcció de Clàudia Sedó i que s'estrena estarà al Teatre Lliure de Barcelona amb un joll que la sala fa bé a Puig Cerver del 2 d'abril al 4 de maig del 2025 una abraçada molt gran cuida't molt cuideu-vos molt i que vagi molt bé aquest estat al teatre Gràcies esperem veure'ns a la platea Adéu-siau Una abraçada Ara escoltes Ràdio d'Esvern Sintonitzes Ràdio d'Esvern La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Ràdio d'Esvern 98.1 Veus de migrants I tornem a estar aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern ara per saludar a la Consol i a en Jordi que ja els tenim aquí als estudis Molt bona tarda Com esteu? Hola, molt bona tarda Què tal? Hola, què tal? Com ha anat aquesta setmana Santa? Puc descansar una mica o què? Maravellosa tot i que el temps ja saps que ha estat una mica difícil la primera part Ai, jo he estat molt bé perquè mira jo he estat a València i ostres, superbé menja el vent que ens va fer molt de vent però per la resta molt bé Sí, potser És fortet, és fortet el vent de València És molt bé S'ha portat bé a València que si sempre es porta bé menys quan plou quan plou que plou de tant en tant Exactament Però bé, molt bé Parlant de viatges avui seguim fent viatges però radiofònics avui viatgem fins a Bolívia Sí Avui viatgem fins a Bolívia amb la Marcela Marcela, bona tarda Com estàs? Hola, buenas tardes un saludo para todos los radio oyentes del programa Gràcies Marcela Nosaltres contents de convidar-vos aquí al programa tu i el Jordi Consol perquè sempre ens porteu propostes d'allò més interessants i segur que aquest viatge també ho serà Però on vols començar Consol? Doncs mira vull començar amb la Marcela Parlem de que ella s'ha casat fa poc Quants temps fa que t'has casat Marcela? Pues hace un año y unos dos meses Año y dos meses Sí Pero tenemos que decir que tu marido se quedó allí te casaste y él se quedó allí y tú viniste Sí, sí ya lo habíamos decidido hace mucho, mucho tiempo Incluso el tema de venir acá porque yo tenía pensado hacer ciertas cosas pero al mismo tiempo estaba el tema de casarnos que bueno teníamos que hacerlo porque ya estábamos bastante tiempo aparte que nos que nos amamos como debe de ser y después de hablarlo de digerir toda esta información decidimos casarnos y yo estoy acá cumpliendo una etapa de mi vida que todavía no sé cuál será el destino pero es una etapa que quiero disfrutarla Él está en mi país haciendo también sus actividades con sus metas que se ha propuesto y bueno aquí seguimos juntos y apoyándonos a la distancia Sí, porque desde que os habéis casado nos habéis vuelto a ver No Y estamos bueno lo más probable ojalá que Dios quiera que venga este año Muy bien de visita Muy bien Estamos yo estoy ansiosa pero no me quiero hacer ilusiones primero seguir todo lo que es la documentación y demás Claro Y pues viene todo feliz yo encantadísima de mostrarle lo que es Barcelona que me gusta muchísimo Comparto muchas ideas que tienen acá me gusta la ciudad me gusta el transporte todo me gusta me gusta es muy bonito Exactamente ¿Cuál es tu profesión? Yo soy ingeniera industrial Ingeniera industrial que aquí no puedes desarrollarla de momento o tendrías que convalidar Sí, tendría que convalidarlo y me estoy especializando en lo que es marketing digital que ahora está como que el boom y aprendiendo ¿no? de manera autónoma también creo que el mundo está avanzando tan rápido que uno tiene que seguirle porque cada día cosas nuevas entonces uno tiene que nutrirse de alguna manera con todas las informaciones ¿Decidiste venir a Barcelona? ¿Por qué motivo? ¿Para aprender? ¿Para formarte ahora en esto también? También, sí ¿Por algún motivo en especial? Bueno mi madre está acá ya hace mucho tiempo y también era un objetivo de venir a verla acompañarla y eso el primer motivo el segundo motivo era tener otro tipo de experiencias que vayan a nutrir a mi vida tanto en lo personal como en lo profesional estoy conociendo personas increíbles que compartimos algunas ideas actualmente estoy tomando un un un máster de transformación digital que lo vi por las redes sociales y me pareció muy interesante eh actualmente estoy en también viendo a las clases que son híbridas presenciales y online pero mira yo pienso tú has venido aquí para formarte tu marido igual luego vendrá os veréis aquí tardaréis más o menos pero vendrá pero tú la idea de formarte aquí es para luego ya volver a tu país por cierto que vives en en Cochabamba sí ya no hablarás un poquito de Cochabamba claro para formarte pero realmente volver allí y quedarte allí no lo sé vale es un poco difícil de responderlo ahora la verdad es que en estos momentos no quiero dar una respuesta porque a veces uno se plantea ciertas cosas y al final no se cumplen voy a dejar que el destino haga lo que tenga que hacer ¿no? pero mientras tanto yo quiero aprovechar al máximo me gusta estudiar me gusta aprender cosas nuevas siempre siempre desde niña yo recuerdo que si había un documental que se estaba transmitiendo por la tele pues me ponía a verlos y me encanta mira Bolivia es un país de aproximadamente un millón cien mil kilómetros cuadrados es muy grande ¿y cuántos? siete o ocho millones de habitantes once o doce ¿cuántos aproximadamente? aproximadamente vamos a estar con los doce millones no estoy muy segura ocho millones esto todo Bolivia ¿la capital es La Paz? ¿la capital no? qué buena pregunta a ver aclaremos esto un poco quiero aclarar esto para todos los que nos están escuchando porque cuando llegué acá cuando conversábamos me preguntaban respecto a mi país y todos tenían la idea de que la capital de Bolivia era La Paz y que me habían indicado que les habían enseñado desde la escuela etcétera pero no la capital siempre ha sido Sucre y creo que acá en catalán significa azúcar ¿verdad? sí azúcar sí y siempre ha sido Sucre siempre Sucre Sucre sí la ciudad blanca pero sin embargo la política la económica quizá la sede de gobierno es La Paz ¿no? sí la sede de gobierno está en La Paz y cuando veo las noticias que muestran de mi país generalmente siempre muestran lo que es La Paz pero en mi país la verdad que tenemos diferentes culturas diferentes vestimentas diferentes climas pero la mayoría de las personas conocen lo que es La Paz ¿no? pero Sucre Sucre es la capital Sucre que quede esto claro pero aquí no tenemos este problema aquí de capital solo hay una para todo aquí solo hay una para todo eso es verdad escúchame si ahora dijéramos nos vamos a ir a Bolivia ¿qué sería imprescindible que viéramos en Bolivia? bueno yo creo que en las redes sociales han debido ver bastante lo que es el salar de Juni no tuve todavía la oportunidad de conocerlo es un espejo como si estuvieras en el cielo claro que hay fechas que uno tiene que ir especialmente en las épocas de lluvia porque el reflejo del agua hace que estuvieras como que en el cielo eso por un lado es que tenemos de todo tipo para todo gusto tenemos climas fríos para invierno para el clima frío y el clima más cálido clima más clima templado y clima caluroso entonces hay para todo gusto yo pertenezco a lo que es Cochabamba que es el clima templado que es mi tierra que la amo muchísimo lo clásico de Cochabamba sería por ejemplo el Cristo de la Concordia también tenemos lo que es la laguna Corani que está muy bonita y personalmente mi lugar favorito de Cochabamba es Villatunari que es el trópico donde hace mucha calor me gusta el río me gusta el verde todo eso me encanta siempre que voy a esos lugares a descansar siempre me relajo no pienso en nada porque la paz está muy alta en el nivel y Cochabamba es más llano y el oriente es mucho más todavía entonces es extremos totalmente bueno si hacemos un viaje nos haces una ruta turística evidentemente pero mira ahora vamos a hablar de las lenguas porque nos ha sorprendido al mirar un poco la cantidad de lenguas que hay y cuidado a ver Jorge Jordi nos dirá ¿todos oficiales? ¿cómo es esto? no no por lo que yo he podido ver bueno hay el español lógicamente como en todos los países de Latinoamérica es lengua oficial pero desde hace desde el año 97 ya fue oficial también el quechua que creo que es frecuente en la zona de Cochabamba el quechua y el este y el aymara pero desde el año 2009 según he podido leer hay 37 lenguas oficiales que son 37 lenguas indígenas es decir las lenguas que hablan pequeñas comunidades a veces el estado las ha hecho oficiales o sea que hay 37 lenguas oficiales ¿no? sí pero las más comunes es el quechua también el aymara y también lo que es el guaraní que es de la parte del oriente cerca de Paraguay esto ¿no? sí por todo el oriente entonces el oriente sería Pando Beni y Santa Cruz ¿no? entonces se divide por tres zonas bueno eso es lo que yo hemos estudiado en el colegio ya viendo las redes sociales empieza a salir otro tipo de información entonces nosotros conocíamos los de mi generación lo que es la zona occidental que son los tres departamentos que es La Paz Oruro y Potosí sí la zona de los valles que sería Cochabamba Sucre y Tarija y la zona oriental que sería Pando Beni y Santa Cruz tuve la oportunidad de visitar a todos los departamentos solamente me estaría faltando la capital que no tuve la oportunidad y que está en mi lista y también me falta Beni que la parte donde está la Amazonía la más la más frondosa que me encantaría conocerla bueno conocí un pedacito pero quiero conocerlo más porque a mí me encanta todo lo que es el verdor la selva los ríos me encanta has hablado del oriente en el oriente hay zonas indígenas sí claro también tienes verdad que sí porque me suena también que por igual que en el Ecuador que también hablan del oriente en la zona del Ecuador estas zonas indígenas que hay son tribales son tribus o sea están protegidas tienen algún tipo de protección o o aquello están muy desprotegidas estatalmente que sabes de todo esto la verdad no sé mucho ya te mentiría si dijera que sí pero imagino que sí habían tribus en unas zonas creo que se llama el tipnis que por el cual querían hacer una carretera para conectar dos departamentos pero es una zona donde es bosques bosques vírgenes y obviamente si va a haber una carretera pues va a haber la gente va a empezar a querer construir casas entonces van a ir deforestando deforestando mucho más entonces es algo que se tiene que pensar muy bien si queremos hacer un camino en una zona donde todo es verdor y son selvas vírgenes entonces sí habían tribus habían comunidades que están un poquito más alejadas que tienen obviamente sus reglas sus costumbres también y su medicina sí porque tratan muchos con remedios naturales también sí sí sí de hecho estaba trabajando cuando estaba en Bolivia en un proyecto fuimos a visitar diferentes comunidades y al hacerle las preguntas de cómo se asistían al médico o cómo se curaban cuando algo les dolía nos decía que ellos hacían sus propios medicamentos tomaban algunas hierbas que les ayudaba bastante ¿no? y por eso dije más a bueno había mencionado que conoce un pedacito de la Amazonía porque me tocó trabajar casi frontera con Beni que es Cochabamba y Beni tiene una frontera y entramos a a la selva que me encantó da mucho miedo tienen que ir con un guía ¿entraste a la selva a un pedacito? un pedacito al pedazo que que que era accesible en cierta manera hablando con las personas me decían nosotros tenemos nuestros chacos o bueno donde donde habitan y siempre van con un machete para hacer el camino ¿no? y si de aquí a un tiempo no lo visitan un mes por ejemplo pues ya como la naturaleza es sabia empieza a crecer y ya no hay el camino que se había marcado ha vuelto a crecer ¿no? sí y recuerdo que un día entramos y era todo oscuro ¿por qué? porque todas las plantas todos los árboles estaban tapando todo y daba miedo pero a la vez era como que a mí me encanta ¿por qué? porque animales salvajes o bueno sí sí los dichos por la exuberancia y animalito algún tipo de animales también habrá no pero por lo que dices es una zona quizá protegida ahí no se van porque si luego vuelve a crecer todo y está todo que miras al cielo y casi ves árboles es una zona que realmente no se están cargando todavía ¿no? o sea bueno al menos por donde entraste sí claro era una era la frontera era un pedacito de lo que es la Amazonía porque claro la Amazonía es bastante grande Bolivia tiene su Amazonía también el departamento creo que tiene la mayor parte dentro de Bolivia es Beni Pando también lo tiene y también yo estoy yo soy de Cochabamba entonces estábamos con la frontera del Beni y claro hemos entrado a la jungla entonces y era pues increíble a mí me encanta yo me encanta para ir a conocerlo es otros aires y recuerdo también que hablaba con uno de los comunarios y le pregunté del famoso anaconda porque yo tenía miedo de que por ahí saliera uno y me decía yo le pregunté y acá hay anaconda y él me dijo que antes había y yo le dije pero cómo cómo sabe que antes había porque antes acá habían unos pescados unos peces enormes así me dijo bueno no lo pueden ver pero pero a ver como unos 50 centímetros medio metro y los comunarios pescaban esos peces enormes y un día uno de sus tíos estaba en su canoa en su barquito pescando y escucharon como un silbido debajo del agua y todo el agua empezó a como que a temblar y como todos los árboles son bien frondosos empezaron a quedar pajaritos o aves y el el que estaba pescando me comentó que tenía bastante miedo y su tío le decía pero vente para acá vente para acá entonces empezaron a remar y se fueron y hubo una lluvia bastante fuerte que pues se inundó todo el río se desbordó y después de un tiempo volvieron y ya no habían esos peces entonces él dice que el guardián de esos peces grandes era la anaconda según lo que él me cuenta ¿el guardián era? la anaconda de los peces grandes la anaconda eso me contó yo le creí ¿el anaconda se los comía o no? no yo creo que los protegía solo el guardián él me contó así que era como el guardián y por eso se dieron cuenta de que la anaconda ya no estaba en la zona ¿por qué? porque ya no habían esos peces esos peces habían y la anaconda ya era como su guardián y yo dije y caimanes caimanes hay también ahí o no? sí hay de todo hay de todo de todo incluso uno me decía y yo tenía miedo porque estábamos entrando y hay un tigre hay tigres se van a aparecer algún tigre y me decía sí pero no te preocupes es normal yo ¿cómo que es normal? y yo buscando en mi mochila si tenía algo para defenderme por si me dejaba el guía de un tigre y yo dije no tengo que buscar algo porque acá aquí le vamos a jahuar al tigre que llamáis vosotros bueno también allá sí sí pero no yo enamorada de la selva me encanta escúchame qué extrañas de tu país ahora que llevas aquí un año qué extrañas especialmente o sea la comida la comida la comida extraño mucho obviamente a la familia al esposo pero más allá de eso la comida ¿y cuál es la comida básica del día a día? del día a día o sea del día a día bueno es que ¿qué ponéis en la mesa de comer? no me digas todo lo habitual bueno yo creo que eso depende de cada familia eso depende mucho de cada familia comemos los platos típicos que son nuestros platos del día a día decir un plato típico del país es un poco complicado porque como somos nueve departamentos cada departamento tiene su gastronomía personalmente a mí me gusta mucho el plato uno de mis platos favoritos es el piquero macho que me encanta siempre donde sea que vaya siempre lo como porque es mi plato favorito extraño mucho a unas empanadas que se llaman salteñas acá también he visto que la gente que es de Bolivia también lo trae lo hace es muy rico después me gusta la yuca que es también un plato del oriente que me gusta muchísimo yo recuerdo que en la plaza la plaza principal de Cochabamba venden la gente con sus con las yucas y con su clásico café entonces yo feliz comiendo no las comidas la comida y la fruta también y la fruta seguro y en Barcelona hay un restaurante de comida boliviana si he visto he visto varios has visto pero has comido he ido he ido si si si he ido y se acerca en algo a la de ahí no al 100% porque claro los ingredientes hacen que varíen poco el sabor pero de alguna manera si lo probamos y algunas veces cuando vienen algunas personas amigos nos los traen algunos ingredientes con lo cual se preparan y se sienten yo pensé que no iba a extrañar pero después de ese tiempo si mi estómago lo extraña mucho te has sentido bien con los catalanes si si si te hemos recibido bien has estado siempre a gusto si desde mi experiencia la pasé muy bien no tuve ningún percance en nada me parece gente muy educada muy amable y creo que eso es lo más importante más que todo la educación ante todo gracias al cielo no tuve ninguna mala experiencia y con el idioma el idioma es bueno estoy aprendiendo como te dije me encanta aprender y trato de aprender algunas palabras una palabra nueva porque escucho las noticias en catalán entonces aprendo ciertas palabras y ahora yo creo que entiendo mucho más al principio dije se parece un poco al castellano alguna palabrita pero después ya viendo hablando en otros contextos pues te das cuenta que no hay algunas palabras que son completamente diferentes como por ejemplo el zanahoria que es pastanaga bien pastanaga muy bien muy bien muy bien muy bien muy bien bueno igual igual las preguntas las hauríamos podido hacer en catalán porque igual sí que las entendrías veus sí bueno a ver vamos a ver es la prueba ahora venga va fes una pregunta en catalán venga fes una pregunta li faig yo vols que la faci yo venga va al llarg del programa d'avui m'has estat escoltant cançons de casa teva de Bolivia y m'agradaria saber per què has triat aquestes dues cançons que ens has portat aquí al programa ah la entendí la entendí sí perfecta bueno escogí dos canciones la verdad fue muy difícil escoger personalmente no soy muy una gran fanática de la música folclórica claro que lo respeto y me gusta también opinar respecto al trabajo y como digo cada departamento tiene su música entonces son como polos extremos polos opuestos perdón entonces escogí dos canciones una que es una chacarera si no me equivoco rojo amarillo y verde de Juan Enrique Jurado que habla prácticamente de Bolivia y la que ahora están poniendo la de Saya Sensual de Los Carcas que es un un grupo folclórico bastante conocido están teniendo giras creo que están en Madrid si no me equivoco entonces de todas las canciones creo que esa es una de mis favoritas es un poquito me gusta esta sí mira l'escoltem una mica venga cuantas noches de pasión perdida te soñé vencida Saya Sensual d'aquesta cançó amb la que anirem tancant una mica l'espai d'avui de dos emigrants consol alguna pregunteta més que tinguem en el tinter abans de marxar i acomiadar-nos del programa d'avui pues has parlat dels teus projectes dels teus somnis al primer de tot pude que sí que vingui el teu marito aquí amb tu a veure al primer de tot al primer projecte la primera il·lusió lo que más ganas tienes ahora es de volver a ver después de un año y medio porque fue casarte y venir supongo que deseando verlo sí a mí lo que me agradaría sí que tú le diguessis alguna cosa ahora porque le enviarás el programa o a lo mejor lo estoy escuchando Lievolstie ¿quieres decirle algo? bueno espero que que podamos reencontrarnos este año y podamos disfrutar de todo de todo lo que quiero mostrarle hay cosas que lugares que he visitado y me han encantado y claro lo hice sola disfruté de mi compañía claro que sí pero ahora quiero disfrutarlo con mi esposo entonces tengo una lista de lugares que me faltan visitar y quiero hacerlo con él con él muy bien pues muy bien el primer proyecto que venga el teu marito y el segundo que venguen las empanadas bueno yo voy a intentar hacerlas y cuando creo que estén decentemente para invitarles pues les voy a les voy a les voy a traer muy bien muchas gracias muy bien familia muchas gracias por el espacio d'avui ha sido un placer ha sido un placer también conocerte igualmente y res nos sentimos aquí a dos semanas consol Jordi una abraçada cuida nos veremos muy bien gracias gracias a tú gracias a toda la gente a toda la gente que ha fet posible el programa d'avui dimarts nosotras com sempre tornem demà de 5 a 7 aquí a Ràdio d'Esvern però no estarem aquí aquí estarem uns metres més amunt perquè ens trobarem a Can Ginestà als Jardins de Can Ginestà per gaudir d'aquesta festa de la Diada de Sant Jordi demà de 5 a 7 als Jardins de Can Ginestà programa especial en directe des de Can Gi amb aquesta fira amb aquestes activitats amb tot plegat no us ho perdeu vinga va fins demà que vagi molt bé adeu-siau
#379 - Actualitat Global i Municipal · Música, Cinema, Vins als EUA · Teatre Inclusiu · Veus de Migrants
El refugi arrenca amb Daniel Martínez presentant un magazín de tarda que inclou:
-
Actualitat 360: Parlem de la mort del Papa Francesc, el Pla de Defensa de Sánchez i les Creus de Sant Jordi 2025.
-
Espai municipal i efemèrides, seguit de la Càpsula musical amb “Africa” de Toto.
-
El refugi del cinèfil: crítica del clàssic Dr. Frankenstein (1931).
-
Especial Vins amb Jordi Clavero, viatge vinícola pels Estats Units (Califòrnia, Oregon, New York, Long Island, Napa).
-
Entrevista a Anna del Barrio sobre Fantàstic Ramon, espectacle inclusiu al Teatre Lliure.
- Veus de migrants: experiència d’en Marcela, emigrant boliviana a Barcelona.
Episode Sections

Introducció i avanç de continguts
0:00Daniel Martínez obre el programa, presenta les seccions del dia i avança el programa especial de Sant Jordi.

Actualitat 360
1:48Notícies globals i nacionals: mort del Papa Francesc, Pla de Defensa de Sánchez al 2% del PIB i llista de guardonats amb la Creu de Sant Jordi 2025.

Espai municipal i efemèrides
6:49Notícies d’àmbit local, programació especial per Sant Jordi i recordatori d’efemèrides com el Dia de la Mare Terra.

La Càpsula musical
9:08Espai musical del dia amb la cançó destacada: “Africa” de Toto.

El refugi del cinèfil
16:18Crítica i comentari de la pel·lícula clàssica _Dr. Frankenstein_ (1931), direcció de James Whale i interpretació de Boris Karloff.

Especial Vins als EUA
20:24Amb Jordi Clavero, recorregut pel vi nord-americà: producció de Califòrnia, Oregon, Finger Lakes, Long Island, Virginia i sub‑regions com Napa Valley.

Entrevista _Fantàstic Ramon_
1:01:31Anna del Barrio parla del muntatge inclusiu de Clàudia Sedó al Teatre Lliure, la creació col·lectiva i l’accessibilitat per a persones amb diversitat funcional.

Veus de migrants
1:22:04Consol i Jordi reben Marcela, emigrant boliviana a Barcelona, que comparteix la seva experiència personal, projectes i la seva visió de la seva terra natal.