#385 - Actualitat, Cinema, Literatura, Teatre, Cultura Local i Tertúlia LGTBIQ+

Fins demà! Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern, benvinguts al Refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estaré amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern. També ens podeu escoltar al www.radiodesvern.com i al programa d'avui dimecres 30 d'abril, últim dia del mes, últim programa del mes, demà farem descans, que també ens ho mereixem, demà dia del treballador, com que nosaltres som uns corrantes, demà descansem. I dir-vos que el programa d'avui, Actualitat 360, música a l'espai de la càpsula i una entrevista molt especial al món del teatre. Avui parlem amb Alejandra Jiménez de Blanca Desvalada, una obra que podeu veure al Teatre Quitània de Barcelona. A la segona hora, Tertúlia de la setmana, amb Transbash Power, i avui farem una entrevista molt especial a un activista que ens visita avui al programa. Per la nostra part, tot llest per començar el programa d'avui dimecres. Comencem, com sempre, amb Actualitat. Benvinguts! Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Rodalies recupera totalment el servei dos dies després de la pagada. Dos dies després d'aquesta gran apagada, que va deixar tot el territori sense electricitat, Rodalies de Catalunya ha aconseguit aquest migdia restablir totalment el servei en totes les seves línies a la nostra comunitat autònoma. Durant el matí, la major part del servei funcionava a totes les línies, excepte l'R3 i l'R4, on hi ha hagut dues incidències que han causat talls i retards en la circulació. L'última línia a recuperar tot el servei a Estratler R4, que cap al migdia ha solucionat l'averia de la senyalització entre Monjos i Arbós, que ha obligat a tallar la circulació entre Sant Vicenç de Caldés i Vilafranca. Tram, que s'ha cobert amb un servei alternatiu per carretera. L'averia també ha causat retards de fins a 40 minuts en la resta de la línia. Ara, els horaris i la freqüència de pas dels trens, està recuperant la forma gradual al seu servei establert. Com comentàvem, aquesta recuperació de Rodalies significa un pas més cap a la recuperació completa després d'aquesta gran apagada de dilluns. El govern fa marxa enrere i frena l'augment de la taxa turística, que entrava en vigor demà. El govern ha anunciat aquest dimarts que, per la inseguretat jurídica que podria comportar, frena l'augment de les taxes turístiques per tramitar-lo com a projecte de llei. El sector turístic ha celebrat la decisió de l'executiu. És un augment que havia d'entrar en rigor aquest mateix dijous, dia 1 de maig, i amb l'ajornament no es podria aplicar com a mínim fins a la tardor, quan es preveu que el Parlament l'hagi tramitat i aprovat. El govern el va aprovar per decret després que al febrer el pactessin PSC, Comuns i Esquerra. I s'hi va afegir, però, fa dues setmanes al Consell de Garanties Estatuàries, el CGC, el CGE, que el va instar a frenar-lo. Ho va fer en un dictamen demanat per Junts, en el qual va afirmar que no hi havia cap motiu d'urgència que justifiqués l'aprovació de la mesura amb un decret i li va reclamar que fes un projecte de llei. Aquesta urgència no justificada. Per tant, aquest pas enrere del govern, aquesta marxa enrere cap a l'augment de la taxa turística ha portat moltes alegries al món dels allotjaments i al món turístic, i per tant és una notícia que han celebrat. Passem a la tercera notícia a nivell global. Volem parlar-vos de la presidenta de Reta Elèctrica, que defensa el paper de l'empresa i descarta dimitir per la pagada. Beatriz Corredor, presidenta de Rezeia i de la seva matriu Reta Elèctrica d'Espanya, ha descartat dimitir i ha defensat la gestió de la pagada elèctrica de la companyia. Aquesta casa ha respost a l'altura del que s'esperava. Corredor ha recordat que la fallida es va produir en el sistema elèctric i ha dit que les responsabilitats s'hauran de repartir entre tots els actors implicats. Tots els que estem en el sistema elèctric haurem de fer-nos càrrec de la responsabilitat en la mesura que ens correspon afegit. En aquesta línia, la presidenta també ha assenyalat els operadors privats, ja que són els que determinen a cada moment el mix energètic. A nivell municipal, nosaltres avui volem destacar les obertes, l'obertura d'aquestes inscripcions a les activitats culturals dels equipaments municipals de Sant Just. Les persones interessades a participar en les activitats culturals dels equipaments municipals ja poden inscriure's a la xarxa d'equipaments culturals del municipi, que ha obert de nou aquestes inscripcions per a una nova programació que inclou tallers, itineraris, conferències i visites al patrimoni. L'oferta es reparteix entre el centre cívic Joan Maragall, els centres cívics Soledat, Sants i Serafini i la casa de cultura Can Ginastà. Entre les activitats programades hi ha cursos d'anglès, cuina, costura, tas de vins i l'ús del mòbil, així com rutes guiades per diferents barris de Barcelona. Les inscripcions es poden formalitzar presencialment a cadascun dels equipaments o bé també contactant-hi per correu electrònic o telèfon. Podeu consultar la programació al web de Ràdio d'Esvern. I tanquem parlant del parc natural de la serra de Collserola que ha reforçat la prevenció d'incendis amb actuacions en 500 hectàrees durant l'hivern 2024-2025. Aquestes intervencions inclouen la creació de franges de protecció i la gestió de punts estratègics amb l'objectiu de reduir la càrrega de combustible forestal i facilitar l'accés als equips d'emergència. S'han dut a terme treballs en 313 hectàrees de franges perimetrals i en 185 hectàrees de punts estratègics. Amb finançament del Departament d'Acció Climàtica, les zones d'actuació inclouen Tibidabo, Vallvidrera, Roques Blanques, Puig Madrona i Les Planes. A més, s'han implementat mesures com la silbopastura, amb ramats en més de 1.100 hectàrees i tasques de gestió forestal adaptativa. Vuit minuts per dos quarts de sis de la tarda seguim al Refugi i ara és moment de destacar l'efemèride del dia. Tal dia com avui, 30 d'abril, celebrem el Dia Internacional del Jazz. I tot i que avui la cançó triada no és del gènere de jazz, escoltarem una bona música aquí al Refugi amb l'espai de la càpsula. La Càpsula. Música sense límits. I us deixem amb Tears for Fears i el seu Everybody Wants aquí, a Ràdio d'Esvern. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Welcome to your life There's no turning back Even while we sleep We will find you Acting on your best behaviour Turn your back above the nature Everybody wants to rule the world It's my own design It's my own remorse Help me to decide Help me make the most Our freedom and our pleasure Nothing ever lasts forever Everybody wants to rule the world There's a room where the light won't find you Holding hands while the walls come totally down When they do, I'll be right behind you So glad we've almost made it So sad they had to fade it Everybody wants to rule the world And I'll be right back in the middle Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! El refugi del cinèfil Benvinguts a El refugi del cinèfil, l'espai del refugi on viatgem en el temps per redescobrir pel·lícules clàssiques i excepcionals. Avui parlem d'un autèntic referent del cinema modern, Pulp Fiction, del 1994, la pel·lícula que va revolucionar Hollywood i també va convertir Quentin Tarantino en un dels directors més influents de la seva generació. And I'll execute every motherfucking last one of you! Pulp Fiction va ser escrita i dirigida per Quentin Tarantino amb col·laboració en el guió de Roger Avery. La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cants el 1994 on va guanyar la Palma d'Or i es va convertir ràpidament en un fenomen cinematogràfic. Amb un pressupost relativament modest de 8 milions de dòlars en va recaptar més de 200 milions a tot el món, consolidant-se com una obra de culta. La pel·lícula està estructurada en una narrativa no lineal i segueix diferents històries entrellaçades que giren al voltant de la màfia de Los Ángeles. Entre els protagonistes hi trobem Vincent Vega, John Travolta i Jules Winfield, interpretat per Samuel L. Jackson, dos assassins a sou amb una filosofia peculiar sobre la vida. També hi és Mia Wallace, interpretada per Uma Truman, la carismàtica i misteriosa esposa del cap mafiós Marcelus Wallace, interpretat per Bing Reims. Aquí trobarem també personatges com el de Bruce Willis, que en aquest cas interpreta a Butch Coolidge, que és un bussejador amb un dilema moral i altres personatges memorables que converteixen aquest film en una experiència única. Tarantino es va inspirar en la literatura pop, el cinema de sèrie B, i el cinema negre clàssic per crear un estil visual i narratiu inconfusible. Aquests serien els estils i les influències més destacades d'aquesta pel·lícula. Pel·lícula, els diàlegs enginyosos, les referències a la cultura pop, l'ús magistral de la banda sonora i la violència estilitzada han convertit Pulp Ficció en un referent del cinema postmodern. I destaquem escenes icòniques com el ball de Vincent Vega i Mia Wallace, el Jack Rabbit Slims, també el monòleg de Jules sobre la Bíblia, que sentim a continuació un petit fragment, i és que aquest discurs, el Ezequiel 25-17, que en part s'ha de dir que surt de l'enginy i de la invenció de Quentin Tarantino, que no existeix a la Bíblia tal qual, és a dir, que hauríem d'entendre que és una reversió que va fer el director, és una de les escenes més icòniques i característiques. Aquest monòleg de Jules sobre la Bíblia el recita abans d'executar un dels encàrrecs. I és que també altres escenes icòniques són la de l'escena del malatí brillant, un dels grans misteris del cinema, l'entrada del lobo, de Wolf, per resoldre un problema en una situació límit, i això, doncs, genera una llista interminable d'escenes icòniques que realment ens porten a dir que és una gran pel·lícula, una de les millors pel·lícules del director Quentin Tarantino. Sentim el tràiler de Pulp Ficción. A més de ser un èxit comercial i crític, Pulp Ficción va redefinir el cinema independent i va demostrar que un guió brillant podia convertir-se en el veritable motor d'una pel·lícula. Va reactivar la carrera de John Travolta, va consolidar Samuel L. Jackson i Uma Truman com a estrelles i també va establir Tarantino com un autor en veu pròpia. Si encara no heu vist Pulp Ficción, és moment de submergir-vos en aquest viatge cinematogràfic ple de diàlegs inoblidables, personatges carismàtics i escenes que ja formen part de la història del cinema. I si ja l'heu vista, sempre és un bon moment per tornar-hi i descobrir nous detalls amagats en la seva trama intrincada. I és que això és tot per avui, al refugi del cinefil. Recordeu que anem portant més capítols i que nosaltres estem encantats de parlar-nos en la propera sessió. Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi parlem de Javier Castillo. Javier Castillo és un escriptor espanyol nascut a Màlaga el 1987, conegut pels seus thrillers psicològics. Va començar la seva carrera publicant de manera independent, la qual cosa li va permetre aconseguir ràpidament l'èxit. El seu estil es caracteritza per trames plenes de misteri i girs inesperats. Malgrat no seguir el camí tradicional de les editorials, va aconseguir consolidar-se com un dels principals autors del gènere en espanyol. Algunes de les seves obres més destacades són El dia que se perdió la cordura o El dia que se perdió l'amor. A continuació, sentirem un parell de fragments de les obres de Javier Castillo. Del dia que se perdió l'amor, aquest fragment que diu així. La soledad no te alimenta, hija. La soledad se alimenta de ti. Crece con cada minuto que pasas con ella. Se agarra a tus inseguridades. Te hace ver cosas que no existen. Y cuando te das cuenta y quieres escapar de ella, ya te ha invadido para siempre. Y a continuació, un altre fragment da la grieta del silencio. Avanzamos por la vida por un camino lleno de baches y accidentes inesperados. Y a lo máximo a lo que podemos aspirar es a llegar al final sin haber perdido demasiados pedazos de nosotros mismos. Un autor al refugi, amb Javier Castillo. Un autor al refugi, amb Javier Castillo. Avui parlem de teatre i ho fem amb l'Alejandra Jiménez, de Blanca desvelada. Una obra que trobareu al Teatre Aguitània de Barcelona. Dos històries que s'entrellacen en el temps i els seus personatges no entenen el per què. Avui parlarem amb la seva actriu i artífecs d'aquesta obra. Recordem que l'obra va ser candidata als Premis Mags 2016, la millor autoria revelació. i avui parlem amb ella, amb Alejandra. Alejandra, bona tarda, buenas tardes. Bona tarda, Dani. Com estàs? Molt bé, molt contenta d'estar aquí amb vosaltres. Que bé, m'alegro molt que estiguis aquí al programa, que puguem xerrar una mica de Blanca desvelada i que ens puguis explicar de ben a prop què és aquesta obra i què ens hi trobarem si anem al Teatre Aguitània i gaudim amb vosaltres d'aquesta peça. Doncs Blanca desvelada és una peça que parla del perdó i de mares i filles i també toca la memòria històrica del nostre país, la Guerra Civil. I és una obra dramàtica, però també amb molta llum i també molta tendressa i també moltes somriures. Així que, sobretot, és una obra per sentir amb moltes emocions, un viatge emocional. Que important que és tenir present la memòria històrica en els temps que corren, Alejandra. Déu-n'hi-do, perquè cada vegada veiem més obres, pel·lícules, llibres, que ens recorden allò que ha passat perquè d'alguna forma crec que s'ha de tenir molt en compte. Aquella història que s'ha viscut, que la nostra gent ha viscut aquesta història, a vegades la donem per oblidada, però allò ha passat, allò ha succeït. I, com diu la dita, l'ésser humà és l'únic animal que ens ho pega dues vegades amb la mateixa pedra. I, d'alguna manera, amb la memòria històrica, ens vol recordar això, aquells errors del passat, aquelles coses que vam arran en un passat bastant pròxim, perquè la gent es pensa que la Guerra Civil està com molt lluny, però no està tan lluny, no? Totalment, no està tan lluny, a més a més, som els, som una part nostra, és el nostre passat, i hem de conèixer'l, i hem de poder saber què sintieron els nostres ancestros. Sí, perquè al final són nostres abuelos, nostres abuel·las, nostres bisabuel·los, i totes aquestes històries han de ser, han de tenir voz, perquè no volgui a passar, i també per poder conèixer-nos a nosaltres mateixos, com a seres humans, i no anar cegos, per això és l'arte. Clar. Has comentat que Blanca Desvelada va néixer també de la necessitat de parlar del perdó. Per què et va portar a explorar aquest tema en profunditat? Bé, el perdó és el meu tema preferit, sempre, no? Això de com fem per viure, tots comencem a viure des de la innocència, i després el dolor fa que ens tanquem, no? El cor es tanca. I la història de Blanca és la història d'això, d'una noia que està molt enfadada, i com això afecta directament a la relació amb la seva mare. I per mi el perdó és això que ens ensenya a poder viure, acceptant el dolor, però sense tancar-nos a l'amor que està sempre present, no? Però sinó el perdó sofrímos mucho, no? Per això, per mi, parlar del perdó és alliberador. Totalment, totalment. Com va ser el procés d'escriptura? Perquè, clar, hem comentat a l'audiència que vas estar nominada, vas ser candidata als Premis Mags el 2016 per Millor Autoria Revelació, i per tant entenc que aquest procés d'escriptura va ser molt intens i ens agradaria saber una miqueta més d'aquesta experiència, no? Si vas tirar d'experiències personals, d'històries que has sentit, evidentment també comentàvem el fet aquest de tenir present la memòria històrica, que això ja diu molt de la peça que podem anar a veure, però com van ser els inicis i com vas anar desenvolupant la peça? Al començament, abans del Blanca d'Esvalada, vaig escriure una altra obra de teatre sobre un personatge que es viu ara a l'Uruguai, es diu Alejandro Corch, i ell és fill de desaparecidos de la dictadura en Argentina i aquest home parla molt del pardó i tot això i després d'escriure sobre ell, no podia parar d'escriure i com que jo també estava en un moment de la meva vida que tenia per davant aquesta decisió de si volia ser mare o no volia ser mare, Blanca d'Esvalada se m'escriviu a través de les manes en dues setmanes quasi, no? Fue molt fluid, molt ràpid, molt, molt, com un vòmito quasi, però clar, després amb el treball amb la directora, que està Montse Bonet, aquesta dramaturgia va agafar més terra, diguem, no? Perquè com que fem procés de creació llarg de dues anys on anem donant-hi vida a cada personatge, la dramaturgia va agafar ja la terra que té, no? La veritat. Clar, és que interpretes una dotzena de personatges en escenari. Com et prepares? Sí, des que vam començar a la quitània són 13. 13? Déu-n'hi-doi. Com et prepares per donar vida a tantes veus diferents? Bé, ara ja fa molts d'anys que ho faig. Ja, ho tens per la mà, no? Ara ja ho tens. Ho tinc per la mà, però abans de sortir em preparo molt, eh? Em concentro molt, repàs molt, tot això. Però va ser com... O sigui, l'única diferència entre fer un personatge o fer dues o 13 és el temps que es dedica a treballar-ho, sí? El que passa és que sí que de Blanca a Desdelada és una peça molt especial perquè és un unipersonal on no és un monòleg a l'ús, sinó que aquests personatges interaccionen entre si. Això és el que la gent que ve a veure Blanca a Desdelada més ens sorprèn. Perquè d'alguna manera ves a tots els personatges parlant com en una escena normal. A vegades t'oblides que és una sola actriu, diguem. Clar, això és complicat de fer, això és complicat de fer i que l'audiència també, en aquell moment, aquelles persones que tens allà expectants també entenguin el llenguatge, no és fàcil, no és fàcil i de ben segur que ho porteu a la perfecció. Sí, sí, no és fàcil, però ara la sensació quan vienes a veure-ho és que és fàcil, no? Gràcies a tot el treball fet, és com, guau! És, no, tothom diu, ostres, no m'he perdut mai, he sabut en cada instant on estaves, perquè també hi ha molts saltos en l'espai, en el temps, i és com una... és molt cinematogràfic. Clar, al final, la figura de direcció en projectes com el teu, Alejandra, són molt importants, perquè, com deies, treballes amb la directora Montse Bonet des de fa temps, i m'agradaria saber com ha estat aquesta col·laboració en el projecte i com ha influït també el resultat final de l'obra, perquè entenc que una persona que des de fora et vagi dient això funciona, això no, també és d'agrair. Sí, sí, no, el treball amb la Montse és imprescindible, jo la vaig conèixer perquè va ser professora mia a d'estudis de teatre i des del primer moment em vaig enamorar d'ella, del seu talent, de la seva mirada, de la seva veritat, i ja abans de Blanca Desdelada em va dirigir en un altre espectacle que es deia La locura que cura, també ha escrit per mi, i en Blanca va ser com, Montse, tinc un altre texta i vull que tu me diriges, i ja portem 23 anys treballant juntes, perquè el Salon Judit també ho ha dirigit ella, i per mi treballar amb ella és essencial, perquè som totes dues que investiguem, investiguem, investiguem i trobem el llenguatge. Nou anys, més de 200 funcions, Déu-n'hi-do, es diu ràpid, però és molt, és molt. M'agradaria saber si durant tot aquest recorregut que ha tingut Blanca Desdelada, hi ha hagut algun moment on un espectador o espectadora s'ha acostat i t'ha dit m'has ajudat o aquesta obra m'ha ajudat a entendre, o potser després d'un temps t'han vist i t'han dit gràcies a aquesta obra m'he reconciliat amb els meus éssers estimats. Has tingut algun feedback d'aquest estil? Doncs hem tingut molt de feedbacks en aquest sentit, per això continuem fent-la. Per exemple, un noi que ha vingut més de 20 vegades i sempre em deia, quan vinc a veure Blanca Desdelada, agafo la força per trucar a la meva mare. Que bonic. O també una noia que va venir i em va dir, per fi he pogut plorar l'amor del meu pare, que va ser fa un any i no havia pogut plorar-la. O també molta gent, un noi a Madrid una vegada em va dir, quan iba a tirar la toalla, tu obra de teatro me vuelve de un tortazo la esperanza en el teatro, no? Que bonic això també, perquè és un món tan difícil i tan dur, el món de les arsas escèniques, que a vegades és això, no?, el fet aquest de dir ho deixo estar. A tu t'ha passat, Alejandra, que has dit en algun moment ho deixo estar? Doncs no m'ha passat, perquè no puc deixar-ho estar, perquè m'enganyaria a mi misma. Clar, clar. Perquè la primera que ho necessita soc jo, és la meva medicina. Entonces, no puc dir això perquè no trobaria una altra alternativa. Però sí que és molt difícil, molt difícil, si hi ha hagut molts moments de mirar el cel i dir ojo, va, vinga, va, ajuda, no, por favor. Però ara estem en un moment més dolç. Sí? Tu creus que el sector de les arsas escèniques està vivint un moment dolç? O és una qüestió més teva personal que tu tens la sensació que personalment estàs en un moment còmode i confortable? Bé, ara mateix, la meva companyia, estem en un moment que venim remant, remant, remant i estan començant a abrir-se portes. Val. Està a la Quitània. Bé, i ho hem passat molt malament, eh? No te digo jo. Deuda, moltes coses, que no... Tampoc ho viuen al cas. No, no, però que són realitats, Alejandra. Són realitats que està bé també. Sí, són realitats. Però bé, sí que és veritat que com que jo des de fa 20 anys amb la meva socia, Natalia Boronat, que és l'altre membre de la meva companyia, hem lluitat per l'autoproducció. Sí que crec que ara, amb totes les crisis que estem vivint de totes classes, hi ha com una... O sigui, hi ha una mica més de reconeixement a aquest teatre que no és la élite, que no és el teatre més comercial. que al poc a poc, poc a poc, poc a poc, anem obrint una altra... Dones com l'Anna Tamayo, l'Àngela Palacios, Àngela Conde, Paloma Jiménez... Realment jo estic rodeada de dones amb tant de talent, tant de talent, i a poc a poc anem obrint camí, obrint camí. Que important que és, no?, el fet que hi hagi teatre per a tothom, no?, perquè ara ja no estic parlant només dels espectadors, sinó també per a la gent que fa teatre, no?, que hi hagi feina per a tothom, perquè hi ha altres comunitats, hi ha altres països, com, per exemple, Londres. Moltes vegades ens comparem amb Londres perquè realment tenen una estructura com més sòlida, no?, a nivell teatral, porten molts anys també treballant perquè així sigui. Però realment veus com a Londres petites produccions com la vostra poden no només sobreviure, sinó viure, no?, tranquil·lament. I aquí a vegades sembla, doncs això que comentaves, que si no estàs a l'elit no et pots guanyar la vida, has d'estar allà escanyada amb dues feines i gairebé que les arces escèniques passen en un segon pla perquè, tot i per tu ser la teva prioritat, a vegades per poder sobreviure has de fer a un costat la teva prioritat i posar, doncs, al davant una feina, a un supermercat, una feina de cambrer, de cambrera, perquè si no, no arribes. Sí, sí, és molt difícil perquè no hi ha visibilitat, perquè no s'entén encara el treball de l'arte, no?, no se li dona la veritat, la importància que té a l'arte, la necessitat que té. I que només poden viure d'ell el que tu comentaves, aquest elit, quan en realitat hauria d'haver pastís per tots, perquè realment es fa una de produccions brutals a Barcelona, jo recomano a la gent que ens estigui escoltant que també vagi als teatres petits, a les sales petites. Avui farem aquesta reflexió, farem la reflexió a l'audiència que vagi a les sales petites, que vagi a una Quitània, que vagi a una acadèmia, que vagi a sales petites de Barcelona, que gaudeixi del teatre que es fa allà, perquè es fa teatre de proximitat, es fa teatre que arriba molt, que arriba molt, i que la gent que està treballant en aquests teatres és gent que té gana, que té gana d'escenari, que té gana, que té garra, és com passar-se de Netflix a film. Total, totalment, totalment. Jo crec que no ho hagués dit millor. No ho hagués dit millor, totalment. Sí, sí. Alejandra, ho hem d'anar deixant... Perquè sempre trobes coses boniques, coses apassionants. Totalment. Deia que ho hem d'anar deixant aquí, però sí que fer-te uns minuts de, com a mínim, un petit forat aquí al programa perquè facis un missatge, perquè també reclamis a l'audiència que et vingui a veure al Teatre Quitània de Barcelona. Pues sí, muchas gracias, Rani. Os animo a que vengáis a ver Blanca Desvelada porque es una obra que no vais a olvidar, que seguramente vais a repetir. Estamos hoy, 30 de abril a las 8 de la tarde y el 7 de mayo a las 8 y el 29 de mayo a las 8 de la tarde. y si queréis venir a sentir y a ver un teatro diferente y a emocionaros, no os vais a arrepentir. Blanca Desvelada, una obra teatral escrita i interpretada per Alejandra Jiménez Cascón i dirigida per Montse Bonet. Alejandra, un plaer, moltíssimes gràcies atendre els mitjans de comunicació que intentem també fer arribar a la gent propostes com aquesta tan meravelloses i que tenim moltes ganes que ens vagin molt bé. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Una abraçada. Cuidat. Una abraçada. Adéu. Deu minuts per les 6 de la tarde seguim al Refugi, al magazín de tardes d'aquesta casa. Ara canviem de terç, marxem a escoltar bona música. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. El Refugi Recomana. I tornem a estar aquí a un nou episodi del Refugi Recomana, un espai on apropem opcions d'oci, cultura, art, gastronomia i molt més a l'abast de tothom. I avui no marxem gens lluny. Avui ens quedem ben a prop. Avui et proposem a descobrir alguns dels racons amb més encant del nostre estimat poble. Avui ens quedem a Sant Just. Des del Refugi ens hem proposat fer una petita ruta amb encant per descobrir aquells llocs més emblemàtics del nostre poble. Hem hagut de fer una tria perquè no els hem pogut escollir tots perquè si no estaríem aquí dues hores parlant. Però espero que us agradi aquesta tria que hem fet que arrenca ni més ni menys que el Parc del Milenari. El Parc del Milenari és un dels espais verds més estimats del nostre poble. Perfecte per passejar, llegir a la ombra, fer un pícnic o deixar que la canalla corri i gaudeixi de la natura. I avui tornem a mencionar el Gualdancet que ja l'havíem destacat en un dels espais del Refugi Recomana però creiem que aquesta icona de l'arquitectura contemporània doncs ha de ser ben reconeguda. dissenyada pel Ricardo Bofill arquitecte prestigiós català és un laberint vermell ple de geometria i poesia urbana només cal passar-hi per davant per sentir la seva força. També us volem destacar la ruta dels miradors tant si vas cap a Can Candeler com al Parc Natural de Collserola trobaràs miradors com el de Sant Pere Màrtir amb vistes espectaculars ideal per fer una sortida curta i respirar natura. I ara marxem de pet a la Casa de Cultura ara parlem de Can Ginestà. Nosaltres ens la coneixem molt perquè ja sabeu que els estudis de Ràdio d'Esvern estan just a sota de Can Ginestà. Can Gi és una antiga masia plena de vida cultural exposicions, tallers i una biblioteca encantadora amb finestres al jardí un lloc on sempre passen coses. També volem destacar espais amb molta calma com el barri de les bases de Sant Pere i el carrer Bonavista. Carrers amb molta personalitat, amb murs de pedra, plantes, veïnat i comerços amb ànima. Un passeig per descobrir el Sant Just més autèntic. I ara parlem del camí de Can Biosca i l'entrada a Collserola, un caminet que surt des del poble i tendins al parc natural, perfecte per desconnectar i deixar enrere el soroll, a un pas del centre però també amb molt desperit a muntanya. I si hi ha un passeig icònic i agradable també molt apropet del que acabem de mencionar és el passeig de la muntanya, un camí suau que puja des del centre fins a Collserola amb bancs, vistes i un ambient molt de poble, perfecte per passejar-hi al capvespre i també començar alguna de les rutes llargues que hem mencionat. També és cert que és un passeig que ens porta a l'Institut, que ens porta a la bona aigua, és un passeig que depèn de l'hora és més concorregut que si anem a hores més tranquil·les però a mi és un espai que m'agrada i que em fa també reflexionar amb la muntanya i si ja te'n vas a la vall de Sant Josep i t'explico llocs amb molta història i també amb molta natura. Doncs fins aquí el Refugi Recomana d'avui especial Racons amb Encant de Sant Just. Mig minut i escaig per arribar a les 6 de la tarda. Seguim al Refugi i seguim a Ràdio d'Esvern. A la segona hora tindrem Tertúlia amb Transbaix Power. Avui parlarem amb la Adela Padilla-Padilla que és activista del col·lectiu LGTB i parlarem amb ella també amb tot l'equip de l'associació Transbaix Power que ens visiten cada dues setmanes aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. 20 segons i als informatius de Catalunya Ràdio Ràdio d'Esvern. Fins ara. Me entró la melancolía y te tenía que hablar ¿Recuerdas aquella noche en la cabaña del turmogón? Bona tarda, us informa Sergi Molero. Continua reunit a aquesta hora el comitè especial que ha format el govern espanyol per analitzar què va provocar la pagada general de dilluns. La vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica encapçala aquest grup de treball mentre espera que avui mateix Reta Elèctrica i els operadors privats li enviïn tota la informació que tenen d'abans d'ahir. Anem a Madrid, Dani Sain, Deja, bona tarda. Bona tarda, els esforços es entrenarà a recollir tota la informació escampada per la xarxa elèctrica i a acotar l'origen de la pagada. Fons del Ministeri per la Transició Ecològica assenyalen que la clau és saber què va causar les dues pèrdues optades de producció elèctrica en un punt encara inconcret del sud-oest d'Espanya. I per això expliquen que cal tenir el mapa complet i el milissegon de tota la xarxa. A banda de l'ultimàtum que ha donat el govern espanyol a les elèctriques perquè donen la informació que tinguen també ha anunciat que enviarà agents del CNI a les seues instal·lacions per revisar-les. Volen descartar del tot la possibilitat d'un ciberatac. Dani Sainte de Catalunya, Ràdio Madrid. Més notícies, Natàlia Ramon. I mentrestant el govern espanyol quantifica les pèrdues de la pagada elèctrica en un màxim de 800 milions d'euros en l'economia espanyola. Segons el ministre d'Economia, Carlos Cuervo, 400 milions corresponen a la davallada de la producció industrial i la pèrdua d'existències i de productes. I els 400 restants són pèrdues en compres dilluns en què l'activitat va caure un 55% respecte al dilluns anterior. Los datos lo que nos están hablando es de toda la parte de actividad productiva que se puede valorar a través de los pagos diríamos durante el día de un impacto inicial el lunes en torno a 400 millones de los cuales martes y miércoles al tener ese efecto rebote se habrían recuperado ya en torno a los 130 a 140 millones. I encara sobre la pagada el Parlament Europeu celebrarà un debat sobre aquesta qüestió a Espanya i Portugal. Serà dimecres que ve 7 de maig durant el ple que se celebra a Estrasburg. Una avaria en el servei de telefonia està afectant una part dels centres d'atenció primària del país que tenen problemes per rebre trucades. Segons ha informat el Departament de Salut es tracta d'una incidència que atribueixen al proveïdor del servei de telefonia. Com a conseqüència d'aquesta incidència una part dels CAPs tenen avaries intermitents a l'hora de rebre tot i que sí que en poden fer de trucades. De moment l'Institut Català de la Salut no ha concretat quants centres estan afectats ni si la incidència és en alguna zona concreta de Catalunya però Salut informa que els centres funcionen amb normalitat. A més a més el Departament indica que davant qualsevol consulta urgent o dubte de Salut cal adreçar-se al telèfon 061 de Salut Respon. Una sentència judicial obligarà l'Ajuntament de Girona a penjar una foto del rei Felip VI a la sala de plens i a posar una bandera espanyola dins l'edifici. Això després que el regidor de Vox va posar un recurs al contenciós administratiu. Des de l'Ajuntament apunten que de moment no han rebut cap notificació. Girona Maria Rubirà. Bona tarda. El text de la sentència remarca que la imatge del rei s'ha de posar en un lloc preferent dins la sala de plens i també obliga el govern local a penjar una bandera espanyola dins l'edifici consistorial tot i que detalla que no ha de ser en aquesta sala de plens. El regidor de Vox a l'Ajuntament de Girona Francisco Javier Domínguez va presentar el recurs contenciós administratiu fa un any després de la inecció diu de l'alcalde Lluc Salelles per complir aquesta normativa. Des de l'Ajuntament apunten que a hores d'ara no han rebut cap notificació al respecte i que si finalment arribés estudiarien totes les vies legals possibles per evitar-la. Maria Rovira Catalunya Ràdio Girona. En marxa l'operació sortida del pont de l'1 de maig sapiguem com estan les coses a hores d'ara equip viari Mariluz Garcia bona tarda. Hola bona tarda doncs complicada aquesta operació per un accident a l'AP7 i a uns 15 quilòmetres de l'Altitud i aturades tot i que millora de la Granada del Penedès a Castellet i la Gurnal direcció tarragonà per un accident amb un turisme implicat que encara talla un carril afecta també N340 a Vilafranca en direcció a Tarragona i també de Castellbí de la Marca a l'Arbós i a l'altura del Vendrell també direcció sud a la mateixa P7 també cua de Molleta a Santa Perpètua de Mogoda direcció sud per un altre accident ja tots els carrils oberts complicada també la topista del Maresme la C32 amb 5 quilòmetres de Mataró a Argentona direcció Barcelona per un turisme volcat que talla dos carrils també afecta de Cabrera de Mar a Argentona en sentit nord i la C60 a Argentona direcció Mataró més a prop de Barcelona destaquem la C32 sud i B20 de Viladecans a Cornellà en direcció d'entrada i des de la Ronda a de les Plugues fins a la C32 a Sant Boi en direcció de sortida i complicada també la Ronda a dalt des de Cornellà fins a Canyelles en direcció Besos Mariluz García Equip Viari de Catalunya Ràdio Esports Sergi Andreu El Barça juga avui a Montjuïc l'anada de les semifinals de la Champions masculina de futbol contra l'Inter de Milà el tercer porter Estràlaga ha entrat a la convocatòria en lloc de Ter Stegen que no pot jugar a la Champions Lewandowski i Valde continuen baixa els italians no disposen de Pavard lesionat per tota punta que podran recuperar Turam el partit des de les 9 la TDT de Catalunya Ràdio començarà com sempre una hora abans a les 8 del vespre a l'Aurolliga de bàsquet el Barça juga avui a les 7 al Palau Blaurana contra el Mònaco el tercer partit del playoff de quarts de final amb un 2 a 0 pels monagascos a la sèrie una derrota deixaria el Barça fora d'Europa el Barça Mònaco el transmetran el tot gira pel canal exclusiu digital i la plataforma 3CAT i en Bater Polo el Sabadell i el Barcelona el primer partit de la segona semifinal de la Lliga Masculina Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova L'editorial Proa publicarà el pròxim 7 de maig tots els poemes el volum que recull la totalitat de l'obra poètica de Joan Margarit mort l'any 2021 el llibre inclourà tots els seus llibres des del primer recull crònica del 1975 fins al pòstum animal de bosc del 2020 Considerat una de les grans veus de la literatura catalana contemporània Margarit va destacar per una poesia d'estil directe intimista i compromesa amb la veritat emocional La seva obra tracta temes com la pèrdua la por el pas del temps i l'amor amb una mirada sempre humana i serena Joan Margarit va residir molts anys a Sant Just on va escriure gran part de la seva obra Al llarg de la seva trajectòria va rebre reconeixements com el Premi Carles Riba el Premi Nacional de Literatura el Premi Cervantes i el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana El Parc Natural de la Serra de Collserol ha reforçat la prevenció d'incendis amb actuacions en 500 hectàrees durant l'hivern del 2024 a 2025 Aquestes intervencions inclouen la creació de franges de protecció i la gestió de punts estratègics amb l'objectiu de reduir la càrrega de combustible forestal i facilitar l'accés als equips d'emergència S'han deut a terme treballs en 313 hectàrees de franges perimetrals i en 185 hectàrees de punts estratègics amb finançament del Departament d'Acció Climàtica Les zones d'actuació inclouen el Tibidabo Bellvidrera Roques Blanques Puig Madrona i Les Planes A més s'han implementat mesures com la silvopastura amb ramats en més de 1.100 hectàrees i tasques de gestió forestal adaptativa Tot i que el risc actual d'incendis baix gràcies a les pluges de primavera el Consorci de Collserol activarà un dispositiu de vigilància activa d'incendis durant la primera quinzena de juny per garantir la seguretat durant la temporada estival La portaveu d'Esquerra Republicana a Sant Just Desiree Triller ha passat pels micròfons de ràdio d'Esvern per analitzar diversos temes d'actualitat del municipi Un dels primers punts abordats ha estat la situació de l'Institut d'Escola de Maslluí Ha explicat que el Departament d'Educació s'ha compromès a posar en marxa l'Institut amb mòduls en un termini de dos cursos Ha defensat aquesta solució com a vàlida i ràpida destacant la qualitat dels mòduls actuals al costat del tenatori També ha celebrat que el centre pugui incorporar una línia d'ESO i esdevenir el segon institut públic del municipi En relació amb la taxa de residus Triller ha expressat el desacord d'Esquerra amb el model actual que penalitza famílies que reciclen correctament però que no generen prou fracció orgànica per arribar a les 144 obertures anuals requerides Ha reclamat una revisió del sistema per evitar injustícies i ha qualificat l'actual model de bona idea mal executada També ha apuntat que l'aplicació BitPay per obrir els subcontenidors no funciona amb prou agilitat i que prefereix fer servir la targeta física Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern Forever, forever, forever Forever young I want to be forever young Don't you really want to live forever? I want to be forever young De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual 100% música relaxant Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth jazz club, t'hi esperem Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra Tu sí? Esclar Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar Reciclar és massa evident per no fer-ho Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta Generalitat de Catalunya, sempre endavant En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo Cada martes a las 19.30 hora, te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana ¿Cómo puede crecer verdad? I tornem a estar aquí al 98.1 FM Ràdio Desver, sóc Tenir Martínez i us acompanyo totes les tardes aquí al Refugi El magazín de tardes d'aquesta emissora Ara fem un canvi de registre Perquè marxem a parlar amb el col·lectiu Transbaix Power Amb l'associació comarcal Transbaix Power Amb la qual cada 15 dies ens reunim per fer petar la xerrada Doncs comencem aquest bloc amb la tertúlia de la setmana En Transbaix Power, una secció on cada 15 dies posem el focus en temes que atreveixen els drets, les lluites i les realitats de col·lectiu LGTBIQ Més Saludem els i les membres de l'entitat que ja els tenim aquí Saludem avui en Jordi Salgado Jordi, bona tarda Hola, bona tarda Com estàs? Com a tot? Molt bé A la Bea Espejo, que també la tenim aquí, Bea, bona tarda Hola, què tal? Bona tarda I a la presidenta de l'entitat, Rosa Maria Maristain Rosa, bona tarda Hola, molt bona tarda Amb tu ja vam parlar dilluns Sí, sí En tot el caos Sí, sí El dia de l'apocalipsi Sí, sí Que vam aprofitar per fer tertúlia Per poder... Per fer arribar a la gent de Sant Just tot el que estava succeint en rigorós directe I t'agraïm molt... Un comportament exemplar de tota la ciutadania de Sant Feliu en aquest moment De Sant Feliu, de Sant Just, d'arreu de la comarca, Rosa Maria No sé Som una comarca exemplar Som una comarca exemplar A més, avui ens acompanya també una dona que ha estat i continua sent una veu imprescindible Per entendre les discriminacions estructurals que pateixen moltes persones dins del col·lectiu Ella és la Adela Padilla Padilla, activista i integradora social, educadora i gran defensora dels drets de les dones La Adela ha estat vinculada a la sectorial LGTBI del PSC durant més de 10 anys Ha exercit com a vocal secretària i avui dia forma part del Consell LGTBI del partit També és secretària de Dones i Joventut i LGTBI a Llissà damunt I Transbaix Power, la revista, ha escrit recentment un article colpidor que podeu recuperar en l'últim número I és molt necessari aquest article perquè ens parla de la doble discriminació que pateixen les dones lesbianes en una societat patriarcal i hipersexualitzada Adela, bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, molt bé Benvinguda al programa Gràcies Primera vegada a ràdio o ja havies fet ràdio abans? No, no, primera vegada i molt nerviosa Doncs estigues tranquil·la que tens un equip meravellós que et farà molt de costat i de ben segur que no et faran cap putadeta O sigui que... O sigui, o sigui, no ho sé No ho sé, no ho sé A mi o sigui ara sortirem una mica... No, segur que ens anirem del guió perquè coneixent-nos segur que marxem una mica del guió Però tornarem Tenim la Bea, això ens podem ficar contra la Bea una miqueta Una miqueta No gaire, eh, per això Bueno, una miqueta I aquell aranyo, eh Aranyo, aranyo, la Bea aranyo Escolta, Adela, com definiries la situació actual? Entrem ja a Barraca Volem parlar avui també de les dones lesbianes dins del col·lectiu LGTBI I de la societat en general Ens agradaria saber com definiries la situació de la L, de l'LGTBIQ+, explica'ns Molt bé, doncs actualment les dones lesbianes hem guanyat visibilitat i drets Però continuem patint invisibilització tant dins del col·lectiu LGTBIQ+, com a la societat Sovint les nostres veus queden relegades i encara hi ha esclisme i estereotips que ens afecten I cal seguir lluitant per una representació real i inclusiva Important Sí, molt important Molt important el que ens comenta l'Adela Anirem parlant al llarg del programa sobre l'article també que ha escrit per Transbaix Power La revista d'un article que com comentem el podeu recuperar al seu web, al web de transbaix power.cat I allà trobareu tots els articles, totes les revistes i entre ells el de l'Adela Entre 6 idiomes de nit, en català, en castellà i en glés Afequer l'ILGA i el T L'ILGA i el T I també tenim el registre ISSN i el dipòsit legal O sigui que ja estem a totes les biblioteques de tot el territori i de tota Europa O sigui que endavant les atges Hem presentat, diguéssim, de forma curricular a l'Adela L'Adela també ha fet aquesta primera crida a definir la situació actual de les dones lesbianes dins del col·lectiu Però Rosa, si haguessis de definir l'Adela, tu que la coneixes, com la definiries? Mira, de vegades és allò que sempre hem comentat Que dintre el col·lectiu de les Lleres és un col·lectiu altament invisibilitzat Més que ara perquè les dones ja sabeu que clàssicament les han volgut pel que les han volgut Per tenir cura, per criar aquestes coses Com que trenquen la cis eterna normativitat Sempre han sigut emmascarades De fet, a dintre aquesta revista hi ha un article del Jordi Salgado molt potent Que és el fil vermell, que parla del patronat de les mujeres I parla precisament de les dones lesbianes Jo des del primer dia que vaig entrar al partit, diguéssim, i vaig entrar al Consell Vaig tenir sempre el seu suport incondicional Vull dir, és una dona altament empoderada en tots els col·lectius La veritat és que jo me l'estimo molt perquè realment és una dona com el cop d'un pi Ella va estar visualitzant el col·lectiu de les lesbianes dintre el que és el partit Quan totes les lesbianes que ja estaven dintre el partit estaven als marges Vull dir, és que això, la seva feina ha sigut descomunal I jo te'n dono les gràcies Gràcies a ti Que bé, que bé Seguim comentant altres aspectes perquè al llarg de tot l'article L'Adela parla d'una doble discriminació que pateixen les dones lesbianes Com es manifesta en el dia a dia aquesta invisibilització És el punt del qual debatrem ara de forma extensa Perquè realment és interessant el fet de veure quin és el punt Com es manifesta en el dia a dia aquesta invisibilització I què implica per la seva salut emocional i visibilitat social, Adela Doncs mira, la doble discriminació que patim les dones lesbianes Es veu en la manca de referents La invisibilització en mitjans i espais públics I la poca representació dins del mateix col·lectiu LGTBIQ+. I això afecta la nostra salut emocional Generant aïllament i dificultats per viure la identitat amb llibertat i seguretat És difícil M'imagino que el tema que comenta ella, que és el fet de no tenir aquests referents És una cosa que no deu simplificar la situació És a dir, que la deu agreujar I més aviat perquè el 1990 l'OMS va despatologitzar el que era l'homosexualitat Totes les persones, tots els gais van ocupar els llocs de responsabilitat Van començar a abarcar tota la mirada organitzativa i política I les lesbianes van quedar també al marge Les coses com sigui També anem a quedar a les trenes al marge Que amb el mateix any ens van patologitzar Ens van dir que eren persones malaltes I els mateixos col·lectius de gais Sempre havíem anat juntets de la mà Doncs anem a ser rebutjades en aquell moment Les coses com sigui La Bela té molt d'aig amb això perquè és una època que acaba de viure Sí, té tot a la raó La Bela, pots hablar tu d'aigua Ah, sí, bueno Yo quería hacer algunos apuntes Porque yo tengo una trayectoria histórica Que es bastante larga Quiero decir Sí, bueno Desde 1993 Incluso con anterioridad Ya he tratado estos temas Evidentemente Por Cristina Galizaba En Parpineda No sé si te suenan En Parpineda, sí En Parpineda Cristina Galizaba El primer besó lesbiano de la historia Que salió publicado Quiero decir que Que de alguna manera Aparte de feministas Tienen mucho que ver en este tema Yo, a ver En primer lugar Definiría el tema de la discriminación Porque es una La frase esa de que somos doblemente discriminadas Yo lo diría de otra manera Doble y triplemente discriminadas Y cuatruplemente Podemos estar muchas personas Indistintamente de la orientación sexual O de Hay que atender un poco a las circunstancias El tema de la homosexualidad en general Y el lesbianismo en particular Evidentemente hay una diferenciación Entre la proyección pública Que resultaba más escandalosa a lo mejor Y la proyección privada Que resultaba como más Que esa ha sido una trampa En el mundo femenino Del sexo dentro de los armarios Es decir No solo la orientación En general El sexo Y eso ha sido una trampa A la hora de visibilizar El lesbianismo Pero eso evidentemente es una trampa Incluso yo diría que la participación De las mujeres lesbianas Porque por ejemplo Yo que fui representante Del consejo municipal de gays y lesbianas Hombres y mujeres transexuales Era curioso Que la mayor parte eran gays Trans femeninas de aquella época Unas cuantas Trans masculino Me parece que había uno Y lesbianas una ¿Pero qué pasa? Militan más en el feminismo Exacto Luego decía Decía Los gays ya sabemos Que están en todas las partes Decía Preciado Una patada, una piedra Y salen dos Sí, sí Preciado por ejemplo Beatriz Preciado decía Que el feminismo Era el gran armario De las feministas Beatriz Preciado Era el bueno Posteriormente Ahora se pasó a lo queer Se llama Paul B. Preciado Que es un filósofo No sé si te suena No te suena Hace poco Bueno además Es de Burgos Paul B. Preciado Paul B. Preciado Paul B. Preciado Paul B. Preciado Es un referente Apúntatelo a todo esto Sí, sí, sí Paul B. Preciado Yo tengo un recopilatorio De artículos suyos Vale Claro Apúntatelo Porque estos son referentes Muy importantes Perfecto Cristina Garizá Valenpar Pineda Paul B. Preciado Que se llama Beatriz Preciado Uy también había otro Que habla Sí, muy interesante Algún artículo Creo que publica No sé si es la vanguardia Bueno, publica Cuando se empieza a hormonar Publica todas las sensaciones Que tiene Sí, sí Como el cambio Bueno, yo diría que eso es una trampa Y luego A la hora de definir Yo especificaría más Quiero decir Que esa frase está muy bien Porque lo he oído mucho Nosotros también podemos estar doble Y triplemente discriminadas Y cuatruplemente Depende cuantas son las circunstancias Si eres trans Si eres pobre Si eres no sé qué Si eres prostituta Si eres patatín Que si eres el espectáculo Puede haber un montón de causas Que te lleven a pensar Y si eres inmigrante Si eres Si has pasado una paté Es una de situaciones Que pueden darse Donde la persona Discriminatorias, claro Exacto Donde la persona Por X aspectos Es susceptible de estar discriminada Sí, totalmente Esto lo llamamos intersexuos Intersexuos Entonces eso Porque luego también hay lesbianas Que no solo eran discriminadas Sino eran discriminadoras Estoy pensando ahora En Carna Sánchez La gran radio Sí, totalmente Quiero decir Que siempre ha habido Y eso ha pasado en todos los colectivos también De gente que Que no solo A lo mejor está discriminada Pero no de la misma manera Incluso a veces ellos mismos Son discriminadores Por ejemplo En el grupo de gays No vamos a hablar Porque había cantidad De homosexuales reprimidos La propia iglesia Que castigaba a la homosexualidad Por ejemplo En el tema de la transexualidad También está El padre de las Cardassian Que decía que la homosexualidad No es transexualidad Quiero decir Que siempre ha habido Depende de las circunstancias Generalizar a veces No es del todo Entiendo, ¿eh? Sí, las lesbianas han sido Visibles Más amplio Más amplio Y más específico Más rico Menos ¿Sabes? Pero si hablamos de visibilidad Los gays han sido más Más visibles Y las lesbianas Menos por el castigo social ¿No? Hacer a las mujeres Los gays Los gays han sido más visibles Los han llevado al palo más Quiero decir, históricamente Los que han massacrado más Han sido los gays Anem a concretar una mica més Perquè ja que tenim aquí l'Adela M'agradaria preguntar-li Que encara avui a dia Hi ha poques referents Com hem estat comentant Al llarg dels últims minuts En aquest cas Referents de les vianes En l'àmbit públic Creus que la manca de visibilitat És una qüestió individual Col·lectiva o estructural O estructural Com a activista Crec fermament Que la manca de referents De les vianes En l'àmbit públic És una qüestió estructural No és només que a nivell individual Algunes dones no vulguin visibilitzar-se Sinó que hi ha una societat Que hem visibilitzat sistemàticament Les lesbianes Tant per els perjudicis masclistes Com per la heteronormativitat També hi ha barreres col·lectives Dins del matèric col·lectiu LGTBI On sovint les veus les vianes Han estat relegades I cal trencar el silenci Promovent referents diversos Referents diversos I creant espais segurs On les dones lesbianes Puguen expressar-s'ho sense por Llegint directament del teu article Els càrrecs de primera línia política Continuen sent En la seva gran majoria Per homes gais Mentre que les dones lesbianes Gairebé no hi tenen presència Això és una frase Estreta directament De la revista De l'article Que l'Adela ha publicat Jo feixeria blancs Gais, homes, gais Blancs Blancs, sí Y mitjana edad No tinc constància Que els que no són I visibles Els que ten carracs No sé I visibles Menos que invisibles Que esa es otra ¿No? Que es invisible De aquellos que no se sabe No sé Se nota Que hay diferencial Es muy importante Una portada Una portada En la revista Cero Hace años ¿Qué pasaría Si tuvieras un presidente gay? Salía el Mariano Rajoy En primera portada ¿Quieres decir que...? Es que yo creo que lo es Que yo creo que esto Que sacamos del armario ahora Creo que lo era No, no Pero yo pensaba La María del Monte Lo que le ha costado Le ha costado mucho Sí, sí, sí Porque sortía De l'armario ¿No? Ho ha fet ya Cuando la seva mare Ya estaba Morta Yo diría una cosa Pero diré una cosa Pero por mí Cuando parleu de referents No, no Entonces Feu la reflexión Els referents Actors de cinema Grans polítics I aquestes coses Yo creo que Referents En el caso de la vela Per exemple Per mi es una referent Porque es una lluitadora nata Ni que hagi sigut Ni que hagi estat Diguéssim a l'ombra Pero eso no vol dir Que no tingui El mateix mèrit O com la vea Ho va ser amb mi En el seu moment O com la Natàlia Que no ho va ser Amb mi En el seu moment Vull dir Són referents Són referents Històrics Perdona Però d'història Sí, sí Històrica Històrica Todavía eres una joven Jo l'assumo Jo sempre La revista La revista No No No me acuerdo Sí Es igual La revista Sapiens He salido Està en el LIP Tu solista Està en el LIP No No No No No No Sé que és cert Que abans Les persones Que eren referents Eram més activistes No Ara amb les xarxes socials Doncs Qualsevol Efectivament Persona del colectiu LGTBI Doncs Pots fer viral Sobretot Doncs Amb els estereotips Que hi ha Hombre, jo me imagino Que quan hablas de referents Supongo referents en general Sobretot Para les jovenes Para la gente Públicamente Que és necessario Como he más He más tenido Muchas De gente Yo no Yo no me considero Una referente Para decir Sencillamente Porque no soy famosa Es que no Tienes por qué No, no, no Pero que sea referente Para alguien Sí Pero evidentemente No soy famosa Ni puedo decir Que soy referente Para una persona Que vive en Cuenca O para una persona Que vive en No sé dónde ¿Cómo que no? Yo referente Eres famosa Bueno, no sé Como sea por la red Pero vamos Nos han hablado de ti antes Claro que sí Pero que Yo me imagino Que tú A la gente Que está Que es referente Visible Socialmente En los medios De comunicación Que es relativamente famosa Que la gente Que está en su casa Diga Ah, yo soy como esta ¿No? A eso te refería Supongo, ¿no? A la vegada Están vendiendo De un propio partido De un propio sindicat De una propia empresa Eso es más difícil Eso es ya la gente Que ya está más conectada A estas historias Yo hace unos años Cuando conocía a Bea Bueno, ya empezamos Cuando conocía a Bea Me pregunté a Natalia Si era trans Ay, ay, ay Fíjate Era un vellazón Sigue siendo un vellazón Sigue siendo un vellazón Sí Ay, ay, ay Ay, ay, ay Si quieres Bea la muteo La puedo mutear Si quieres La quieres, ¿qué? Que la puedo mutear Si quieres Sí, sí Vale, la muteo Ya está Estás mutejada No, no, no Seguim Seguim amb l'entrevista Perquè hi ha moltes coses No li agrada Cal Camelín Però sí que li agrada Cal Camelín Ja, com a tots Com a tots Deu ser la veritat No et pensis Bueno, bueno Rosa, seguim amb aquesta entrevista Perquè la veritat és que és interessant també conèixer i sentir una nova veu En aquest cas la de la Dela Que s'estrena nosaltres avui a l'espai de Transvaxpower En el seu test és molt clara amb la crítica al fet que la representació política LGTBI més Sovint limita els homes gais, com hem llegit aquest fragment I ens agradaria saber com es podria garantir una representació realment inclusiva dins dels espais de poder Doncs penso que per garantir una representació realment inclusiva dins dels espais de poder cal aplicar una mirada interseccional i feminista Això vol dir assegurar la presència activa de dones lesbianes, persones trans, bisexuals i altres identitats sovint marginades dins del col·lectiu No hi ha prou en posar una etiqueta LGTBI Sinó només representar una part del col·lectiu Cal repartir la veu Promoure lideratges diversos i escoltar experiències diferents També és clau suport d'iniciatives creades per i per a dones lesbianes I exigir polítiques públiques que responguin a les seves necessitats específiques Em queda una frase Promoure lideratges Has comentat el fet de promoure lideratges compromesos i que siguin també de diferents veus En aquest aspecte crec que és una qüestió interessant també a la que aprofundir Seguim aquí a Ràdio Esvern, seguim al Refugi Passant quatre minuts de dos quarts de set de la tarda Avui estem parlant a la tertúlia de la setmana en Transbaix Power Amb la Adela que ens ha visitat avui el programa I estem fent petar la xerrada i descobrint una miqueta més Tots els intríngolis del col·lectiu Que realment hi ha coses que a vegades se'ns escapen Fa un parell de programes vam tenir una noia trans En aquest cas avui al programa tenim una referent del col·lectiu de lesbianes En aquest cas de Catalunya Perquè com dèiem la seva tasca ha estat molt important arreu de Catalunya I ara sobretot a Lliçà damunt I m'imagino que tu d'alguna manera Adela, tu vas néixer a Barcelona Després ara estàs vivint a Lliçà M'imagino que d'alguna manera tu també t'has anat buscant els teus referents Quins han sigut els teus referents? Doncs els meus referents han estat Bé, jo sempre he tingut una referent sobretot musical Que encara et diu que no és Però pensem totes que és Que és la Malú Ah sí, ostres I la Malú a tu t'ha acompanyat D'alguna forma la Malú t'ha acompanyat diguéssim En aquest procés Després he tingut també Que és que la música fa molt també, no? La música ens pot acompanyar molt I pot ser una gran companyia Sí, sí, com una via d'escapament Una via d'escapament Sí, sí, sí Totalment També he tingut més referents Interessant Jordi, avui estem... A mi és referent lésbic? Doncs ara, que no sabria qui dir-te A tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu és l'esbiar, Jordi És que no hi havíem quan jo era petitó Ai, però jo tinc moltes Lesbienos? Jo quan era petitó no... Jo diria fins que no vaig arribar a la universitat No... No, no, no Que raros que sois Sí, sí Era més la quotidianitat, no? Tampoc hi havia tantes xarxes socials Quan jo anava a la universitat De referentes lesbianos Tenia Pepi, Lucy Bond Y otras chicas del montón Que ya se morgan un buen numerito Vaya La cultura, la cultura, la cultura La cultura tracks esa de John Waters De cantantes, espera, a ver Bueno, estaban las vulpes Que eran, jugaban, soy zorra, me gusta ser una zorra Pero por ahí coqueteaban también con el lesbianismo Yo qué sé Y luego de revistas de, por ejemplo En los cómics, el víbora Salían muchas escenas de chicas Como la cosa más normal De cómics mezclando la vida real Con cosas así de bollerío y todo el rollo Y también mariconeo y de todo Yo qué sé Luego la revista Liz también trataba estos temas Luego después, evidentemente A nivel más de bajar a pie de tierra Por ejemplo, unas amigas mías Cuando yo empezaba, te estoy hablando Te estoy hablando cuando tenía 18 años Teníamos unas amigas en Burgos Siempre nos juntábamos En Burgos En Burgos Nos juntábamos todos los frikis Éramos el mundo normal Y éramos nosotras Nosotras Y bueno, nos juntábamos en un local Que se llamaba El Diablo Cojuelo Nos juntábamos todos los raros Allí Pues salía Mi amigo Enrique Una chica se llama Lourdes Otra chica no sé Ángela Todas estas lesbianas A ver Y además lesbianas raras Nada de lesbianas normalitas ¿Sabes? Lesbianas de aquellas vestidas rapadas Cosas así Queer, queer Lo que era antes Queer Pero estoy hablando de Cuando lo queer no existía Cuando lo queer no se nombraba No se nombraba, claro Sí, sí Yo he hecho los referentes Que comentabas ahora Yo he tenido muchos referentes Luego de cantantes Kitty Lang No sé si te suena a Kitty Lang Y el famoso beso con Cindy Crawford A nivel visual Que salió en la portada No sé qué El sueño de Kitty Lang Darse un beso con Cindy Crawford Hay un beso donde sale Cindy Crawford La tomó de lo Afitando a Kitty Lang Y así aproximada a ella Que era No vamos a una fantasía No, no lo tengo presente Hay muchas Luego está Orlando De Virginia Woolf Sí Bueno, pero era Y luego la película La película Que se llama Orlando De, no me acuerdo Cómo era la directora Bueno, pero tenían Esos referentes también Eran escenas muy ambiguas También salía Sí, ¿qué le pasó A Virginia Woolf Para escribir Orlando? La reina Isabel I Era Quintin Quintin Quintin Chris Me parece que se llamaba Un actor inglés Que hicieron una película Sobre él también El segundo oficial No me acuerdo Cómo se llamaba Pero también es una película dura Interpretada por John Hart Que era el que hacía De Calígula En Yo Claudio Quiere decir que De referentes ya Pero claro No hay que encontrarlo A veces son los espacios Que hay espacios En que no No hay referentes Yo de esos espacios ¿Tú hubieras ido A la calle Seneca? No Que era Seneca no Claro Por eso ya hay referencias Que se me escapan Es verdad que por ejemplo Locales de ambiente Cuando yo llegué aquí Había de gays Había un casco porro Por el centro Y de lesbianas No sé si había uno Había la rosa La rosa creo Yo no me acuerdo cuál En la calle Seneca había uno Sí En la calle Seneca Era subiendo Después del martes Pasado así girando Exactamente Ese es el local Sí, sí Bueno y el aire primero Era una referente tal Sí, sí Y luego está Estábamos hablando De otra época No, pero hablo De primer aire ¿Dónde trabajaba María Girán? Que era camarera Creo que en el Bocacho ¿No? Creo que fue Que trabajaba En el Bocacho Un papelitista Creo Un papelitista Y allí de lesbianas Pocas Madre mía Pocas Yo creo que si hubieran Si en los años 80 No hubiera habido El problema del SIDA Que luego tiró mucho Para atrás algunas cosas Estaríamos súper revolucionados Era una época Fantástica Revolucionaria Y había un ambientazo Y un de todo Por todos los lados Hija mía Claro Yo nací en el 80 Eso te lo has perdido ¿De el satanasa? ¿Te acuerdas? Hombre, el satanasa ¿Cómo me acordás? El satanasa Esto me suena De Santa Coloma El satanasa era genial No, no en Barcelona Allí en la calle Un día voy a tener yo fotos De esa época En el satanasa Me suena que Una vecina mía Me hablaba de satanasa Era genial Genial Genial Ya no hay pubs Como antes Hoy es día Todo virtual Más que analógico Casi No hay muchos Hay muchos Todavía Todavía hay muchos Hombre, el tema gay Mientras haya gays Habrá muchos parles El tema gay sí Seguramente sí El tema gay El capitalismo rosa Sí, por ahí Podrían tirar los derechos a veces ¿No? Más que Seguimos comentando Són altres qüestions Es clau Per normalizar Totes las orientaciones De los pequeños Y de las pequeñas A las experiencias De las dones lesbianas Aquesta combinación D'ajuda A crear Una societat Més lliura On hacerse visible Siga una opción Segura Y digna Aquí parlem moltes vegades En el programa Adela De que el moviment feminista Ha de ser transinclusiu Creus que també Ha de ser lésbic inclusiu? Evidentment Evidentment És a dir No ho és? La meva pregunta És no ho és encara? Bueno És que estem Que ho ha de ser Que ho ha de ser És evident que ho ha de ser La meva pregunta era Si ho és En diferents espais O no ho és Sí Ja manca d'espais Com diu El moviment feminista És molt ampli I molt divers Sempre ho ha sigut No és un únic pensament Hi ha moltes rames Del feminisme Exacte Del moviment feminisme Evidentment Les necessitats De cada dona Doncs són necessitats Que depenen del context Les dones lesbianes Tenen necessitats Es van agrupar Segons les seves necessitats Les dones burgeses Que volien el vot Es van concentrar en elles Les obreres Les negres Doncs es van ajuntar I agrupar Segons les seves necessitats I va ser quan Van començar A demanar Els drets No? Per adquirir Els seves necessitats La Betty Friedman Era una dona burgesa De la mística De la feminidad Que el que deia És que les dones Havien de sortir De la llar Però clar Aquesta dona No pensava Que hi ha un terç De la població En aquella època De dones Ja treballava Fora de la llar Llavors clar Hem de pensar Que depenent Del context On sorgeixi On hi hagi determinats grups De dones Bueno No sé si m'enteneu Depenent de la circumstància De cada dona I de cada grup Tenen necessitats Diferents Exacte Però a vegades Comincideixen Altres no Si la persona És afectada Por esa historia O está hablando De otras mujeres Que no son ella Exacte Eso también Eso lo contrario Seguramente Dependiendo De la intersexualidad Que la traves Sí Sí Sí Que poden ser Més o menys Solidàries Amb altres grups De dones Evidentment Això ha de ser Una prioritat S'ha de ser solidari I solidària No? Amb tots els col·lectius Vull dir En la letra LGTQQQ+, A mi hay cosas que Por ejemplo El tema de la intersexualidad Que es un tema Supertabú Que no Es que no se ven tan poco Y es que Estadísticamente Som más gente Que las cuestiones trans Sí, sí Sí, sí El pas que la ciència Ha sigut tan Tan cabrona Que Les han operat En edats tempranes No sé si les han operat No Sí, sí Ara ja no Ara ja Amb la nova llei, aquesta del 2023, ja no les obliguen a operar-se. ¿Pero a mí las voces de las experiencias? Hi ha, hi ha. ¿Estás hablando de las intersexuales? Pero cuesta, que cuesta. De fet, el Premi Orgull, el de la revista, el primer premi ara, se l'han otorgat a un activista intersexual. Pero que cuesta también, eh, mucho. Que té una obra de teatre molt interessant. Sí, sí, perquè medicament se les ha reconduït a dones. Y de intersexualidades leves o relativas, hay muchísimas, más de lo que... Uy, imagínate, en mi pueblo, por ejemplo, en mi pueblo, yo soy la única, pero de intersexuales ya ha habido, de casos de intersexualidad leves, si quieres decir, ¿no? Sí, sí, hay montas. Pero que... Y todos los sitios donde... En mi pueblo de nacimiento, en el otro, en el otro, siempre ha habido... Hay gente que... Yo creo que en Burgos hay algo. ¿Qué? Hay algo en Burgos. ¿Qué pueblo es? Hay algo que ahí pasa todo. Yo que pensaba que a Burgos... No, pero estábamos viendo varios sitios, pasa igual. Yo pensaba que a Burgos no me llevia furmacha y morcilla y ya os veo que hay datos. También tienen documentos guardados por allí, que deberían estar. No, pero personas intersexuales. ¿Qué pueblo es? ¿Eh? ¿Qué pueblo es? Bueno, yo es que he estado viviendo en Canfrán. He estado viviendo... No, de Burgos, de Burgos. De Burgos, de Burgos. De Burgos, de Burgos. Ah, de Burgos, yo conozco Torres Andino. Ahí cayó un meteorito ahí y me vieron todos intersexuales. No, aparecí yo y se contagiaron. Aparecí yo y la gente se contagió, se volvió rara. No, pero tornan a personas intersexuales. Hi ha el mateix nombre de personas intersexuales que de personas pels rojas, ¿eh? Això es... Estadísticamente es... Ya podría ser, ya podría ser. A vegades la natura. Sí, sí. Yo le dije a mi madre, mamá, no seré hija de un extraterrestre porque me encantaría. Seguim parlant del paper de les instituciones i en aquest cas també dels partits polítics en la lluita dels drets de les lesbianes i per la igualtat efectiva. Adela, això és clau també en el progrés d'aquest col·lectiu. Explica'ns una mica també com valores el paper de les institucions i els partits polítics. Doncs mira, com a... Sembla que em repiteixo una mica, però com a dona lesbiana i activista crec que el paper de les institucions i dels partits polítics, incluint el meu, que és el PSC, ha estat sovint insuficient i massa teòric. Hi ha un discurs públic de suport als drets LGTBI, però les realitats específiques de les dones lesbianes continuen sent ignorades o diluïdes dins dels discursos més amplis. Els hem sentit utilitzades com a símbols de diversitat, però no escoltades com a subjectes polítics. Quan es parla de drets LGTBI, es prioritzem altres realitats, sovint masculinitzades o centrades en la homosexualitat masculina, mentre que la lesbofòbia, l'exclusió sanitària, la invisibilització de l'àmbit educatiu o la maternitat entre lesbianes no són temes de prioritat. A dins del partit he vist avanços, però també resistències internes i manca de compromís real i decisions preses des de la comunitat institucional. I això és especialment frustrant quan saps que les eines hi són, però no hi ha voluntat política per posar-les en marxa amb valentia. Jo tinc una cosa a dir aquí, que amb la llei 4 del 2023 aquest tema de la maternitat de les dones lesbianes ha quedat bastant resolt amb l'article 16.2, precisament, i això atreia un manpus de relleu perquè va sortir en un acte que anem a estar. Doncs aquest article 16.2 dona el dret a la maternitat a les dones lesbianes i el seu seguiment obstetric. Això vol dir que no hi ha cap metge que es pugui negar a atendre una parella de dones lesbianes que vulguin gestar, que vulguin tindre família, etcètera. Ni les dones lesbianes ni cap persona trans gestant. I això està a l'article 16.2, però un home trans pot gestar. aquesta modificació ha estat molt important per afiliar les criatures de dues mares que poden ser, diem lesbienes, però poden ser dues mares bisexuals que també puguin... de dues dones, d'afiliació d'una criatura de dues dones que fins la modificació amb aquesta llei havien d'estar caçades legalment per poder-la registrar. i ara ja no cal que estiguin caçades per registrar a la criatura com a les dues mares. Evidentment, encara queda molt... I sobretot, és molt important ara els referents a les escoles, que les criatures ja comencin a veure que hi ha companys, companys de feina, de feina de classe, que tenen dues mares o que tenen dues tetes... Dos pares. Dos pares, no? Totes aquestes realitats fan molta... més incidència política que... Sí. És la pedagogia del dia a dia, de la quotidianitat, no? Sí, sí, interessant reflexió també, perquè al final és això, ens anem trobant cada vegada famílies que cada cop trenquen aquest classisme, no? Aquesta idea més clàssica de parella i ara de cop i volta és això de bé. Aquesta feina la fem a Transbaix també, que donem les formacions i donem aquests tallers a les escoles i a les instituts fomentant el respecte a totes les diversitats, a totes les identitats sexuals, eh? Sí, ja sé que tu ho has d'acord. No, no, i la veritat és que aquí Sant Just, de fet a tot el Baix, però aquí Sant Just en concret, com que veus l'evolució any rere d'any, les famílies, els nens ja pugen amb una altra mentalitat molt més oberta i no tan, saps, tan tancada, que al darrere doncs també s'estan obrint de mires, veuen que hi ha una societat paral·lela que està immersa dins la mateixa societat i que s'ha de respectar amb tota la seva extensió. Que de fet, Rosa Maria, si no m'equivoco, al llarg d'aquest mes de maig que entrem demà, tindreu alguna sessió als centres educatius aquí del municipi? Sí, sí. Hi ha alguna programada, no podem dir més, però hi ha alguna programada. No podem dir més, però bueno, ja ho hem dit quatre. ja la direm quan l'haguem fet, no? Exactament. Farem el balanç, no? El retorn sempre ha sigut molt bo, les coses com siguin, nosaltres no hem anat a adoctrinar ningú, sinó que hem fomentat el valor del respecte. A més que aquesta demanda ve molt de necessitat tant de l'alumnat com del propi professorat, no? Que reclamen sobretot formació, experiències... Primer érem nosaltres, primer era el professional que reclamava aquest tipus de tallers, després els nens fent el trasllat als seus pares, els seus pares algú deia que no, que no sé quantos, que es van al cel, però ara ja són els pares que donen les gràcies del fet que els seus fills aprenguin aquests tallers, doncs perquè ja aprenen els valors, de fet són valors democràtics, no? Per tant, si anem a mirar, són valors democràtics. jo el que veu cara al futur és que cada vegada hi ha que incidir molt en la variedad sexual en tot, en la orientació, en el gènere, el sexo, en tot, per que els críos no passen per coses, no sienten raros, no sienten estigmatitzats, sobre todo el bullying i aquelas mierdas que encara existen, per desgràcia. Sí, sí, sí. Entonces, todas esas cosas, ese es un trabajo de fondo terrible. A mí, por ejemplo, cuando hablamos de los menores de edad, sobre todo, me preocupa especialmente que haya protección, porque ahora, por ejemplo, el tema de la ley en contra de los menores de edad, por favor, si es que cuando más necesitada estás de protección, esas fases tan delicadas, cuando te notas que eres diferente, cuando crees que no encajas en la sociedad, esos son los momentos más, entiendo yo, que para un crío más frágil que nunca y más, y más posibilidades de que haya gente que te pueda mermar tú. Porque está creando sus bases y están estables. Claro, entonces, yo creo que ese tema, los políticos, desde luego, cuando oigo hablar en contra de las menores trans y esas cosas, deberían, como mínimo, informarse un poquito y morderse un poco la lengua, porque con todo lo que nos ha tocado pasar ya desde pequeñas, por favor. ¿Por qué hablan sin información? Claro, es que es informada. Vea, si todavía las clases de educación sexual, va allí una profesora que parece salir a yo que sé de dónde y les enseña a poner el condón. Un condón a las niñas. A las niñas. A las niñas. A los niños no. A los niños. Bueno, existe el condón femenino también. El condón femenino también, no sé si lo harán todavía, pero... Sí, me salen así. ¿No? Sí, yo me recuerdo, uno, clases de educación sexual es compresas, porque tampas no se atravesan en cara a portatampas i a posar preservativos. O sea, todo va de ese rollo. Sí, porque qué tipo de educación. ¿Tú me diste a poner un preservativo? Sí, sí, me'n recordo, en un penis, había una rodada de penis así de diferentes tamaños de fusta y de colores y era eso. Era como una cosa manual, como si estuviese en una fábrica. Lo vas a aprender a seguir, eres un alumno avantatxat, ¿no? No, no. Hi ha certa reclamació des dels joves perquè aquí al programa sabeu que som un programa molt transversal i que tenim gent jove col·laborant i hi ha una secció aquí al programa que es diu Conèixer't on, doncs, de forma com vosaltres, tertuliana, perquè és com una espècie de tertulia, però amb nenes adolescents, doncs venen aquí nenes i nens adolescents venen a parlar de temes que els angoixen, temes que els interessen, temes que els enfresquen, no, allò de dir, doncs mira, ens ve de gust parlar d'això, no? I moltes vegades has sortit el tema aquest i s'ha pogut parlar aquí del programa d'aquesta reivindicació històrica que fan els joves de volem formacions de sexualitat, però volem formacions de qualitat, no volem el cogombra un any més amb el... amb el... Sí, sí. El cogombra amb el d'allò, amb el preservatiu, saps? Però, Dani, el problema aquí és que hi ha moltes nanos d'aquests que consumeixen pornografia, i això espatlla... I cada vegada més aviat. Espatlla molt la... Bueno, està clar, està clar... Nosaltres també consumim amb la pornografia, que ha empezat antes. El problema... Internet. ¿Eh? Que ha empezat antes por internet. Sí, pero el tema de la pornografia yo lo definiría de otra manera. Debería haber una pornografia para jóvenes que es bastante inocua, que es gente practicándose... O sea, personas, un hombre, una mujer, una mujer, una mujer, practicando un hombre y un hombre, practicando sexo, en vez de poner esos dibujitos y las mariposas y las flores y los rollos. Que no se estigmatice más el cuerpo, ya está bien, que el cuerpo no tiene nada a la culpa y el acto sexual venimos de ahí y todo el mundo, bueno, ahora a lo mejor todo el mundo no, pero menos de echar un polvo. Hay gente que viene de burgos, ¿eh? Sí, pero que quiero decir que es que no sé a qué viene tanto dramatismo. Hay burgos más modernos que nosotros. Sí, sí, tú también, la verdad. No sé a qué viene tanto dramatismo. Por el tema del porno. Por el tema del porno. Claro, porque también luego suben con conceptos diferentes de las relaciones sexuales y piensan que estar con una mujer, mujer, hombre, hombre, o mujer y hombre es lo que ven en la tele. ¿Tú crees que eso es así? Yo creo que no, ¿eh? Yo creo que cada vez suben más. Evidentemente, hay una parte que es así, que es la parte funcional. Hombre, claro, la parte funcional. Ah, ah, claro, eso no tiene mucho que rascar. Eso ahí no hay mucho que rascar. Es tiki, tiki o lo otro y ya está. Son cuatro técnicas. Y luego el tema de los estereotipos, bueno, eso lo llevamos arrastrando siempre. Quiero decir, estereotipos, que es mucho más complejo en el día a día. Claro, y eso se lo van a encontrar. Eso se lo van a encontrar. Tornant al tema de l'accés a la pornografía, ara tinc aquí les dades, s'ha avançat als 8 anys i a generalitzar als 14. És a dir, l'inici és als 8 anys i a generalitzar als 14. I bé, el 50% del jove reconeix haver incrementat les seves pràctiques de risc després de consumir pornografia. ¿Pero tú crees que es después de eso? Porque en nuestra época también empezábamos las relaciones con esas edades. No lo tengo yo tan claro. Ahora, por ejemplo, a mí una cosa que me escandaliza mucho sobre estas cosas, ¿tienen un acceso a la violencia? Ah, eso sí. Eso sí. A la pornografía. Sí, eso no pasa nada. A la violencia, a las guerras, desde pequeños. Desde pequeños. O sea, tú puedes ver el teledadio con un padre, con un niño muerto en un bombardeo, no pasa nada, nadie se escandaliza. ¿Tú no crees que eso no está insensibilizando tan bien? Está provocando un efecto, por ejemplo, ante las tragedias que pasan en el mundo. Sí. ¿Hay tanta invasión y tanta cosa que no está produciendo un efecto anestesiante? ¿La gente se vuelve insensible? Las guerras son muy activas a nivel de redes y de información los primeros 45 días. Después ya va decayendo, aunque la guerra se va incluyendo. a mí eso me escandaliza más que el tema de la pornografía que siempre ha estado... Bueno, si hay mucha desconexión emocional, ¿no? Sí, exacto. Esto es la empatía, yo creo que esto es directamente la empatía hacia las personas. La gente está más preocupada que no tenga que portar un día sin ayuntas a casa seva, pero en cambio que a casa hayan pasado y hayan bombardado y hayan bombardado, te parece que no, ¿no? Claro. Lo que tú no veas en tu día a día no conecta. Un día sin móvil. Un día sin móvil. Ha sido tremendo. Bueno, tú vas venir aquí a recarregarlo. A carregarlo, pero no funcionaba. Per si les busques, eh? Per si de cas, no? I em van enganxar 40 minuts a un programa. Però, jo encantava. Col·laborar aquí sempre cal convinc. Avui se'ns ha anat el temps volant, ens queden dos preguntes en el tinter, les haurem de deixar per un altre dia, però volia agrair a la Adela que hagi vingut aquí al programa, també a tots els oients que tenim avui al 98.1 FM, també instar-los a que busquin transbaixpower.cat al cercador i llegeixin la revista, el seu article i d'altres. Com hem comentat, també un que va molt relacionat amb el tema d'avui és el del Jordi Salgado, del Fil Vermell, també interessant la seva lectura. Família, moltíssimes gràcies per venir aquí al programa. Demà dia del treballador o treballadora. Descanseu, demà descanseu. I ja d'aquí dues setmanes ens tornem a sentir. Gràcies per venir. Moltes desgràcies. Rosa Maria, Bea, gràcies. Moltes gràcies. Gràcies a tots. Moltes gràcies. I viva Burgos. Viva. I fins aquí, el refugi d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres. Nosaltres tornem divendres perquè demà és festiu, però divendres amb les piles carregades. No hi ha excusa. Que vagi bé. Fins divendres. Adéu-siau.