#394 - Actualitat, Música, Vins, Videojocs i Serveis Socials al Refugi

Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugiares! Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem vosaltres aquí al 98.ufm a Ràdio d'Esvern i també al www.radiodesvern.com, tant a la freqüència modulada com a la nostra pàgina web. També recordeu que després podeu recuperar tots els programes al podcast que trobareu al web de l'emissora. I avui, al programa, avui dimarts 13, començarem com sempre amb l'espai d'actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal. Tot seguit, la càpsula, l'espai musical del programa i també avui parlarem de vins amb en Jordi Clavero, el nostre anòleg de capçalera. A la segona hora, l'Américo ens visita de nou aquí al programa per parlar de cultura pop i videojocs i tancarem el refugi d'avui dimarts amb l'entrevista del dia José Antonio Monteagudo de Serveis Socials i Gent Gran, un gran professional del Basi Llobregat que ens visita també per posar algunes qüestions a lloc, perquè tenim algunes preguntes arran dels serveis socials i a vegades també són qüestions que són interessants per comentar i per fer tertúlia. Avui al programa parlarem, com dèiem, de serveis socials i de la gent gran amb el José Antonio Monteagudo. Comencem el programa d'avui, però, com sempre, amb actualitat. Benvinguts. Consum vol combatre l'espam telefònic obligant a identificar la trucada amb un prefix. Respondre al telèfon o topar-se amb la sorpresa amb una trucada spam serà més difícil si tiren davant l'esmena que Consum planeja volar en les pròximes setmanes. Les companyies telefòniques hauran de bloquejar les trucades comercials no consentides mitjançant els canvis que es pretenen incloure en la llei de serveis d'atenció a la clientela. El govern de l'Estat vol obligar les empreses a identificar clarament les trucades comercials. El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, en Pablo Bustinduí, ha explicat en una entrevista a la Gadèneser que aquest tipus de trucades s'hauran de distingir de la resta a través d'un codi numèric i un prefix telefònic. Totes les trucades d'atenció al client també hauran de provenir d'un mateix prefix que les indiqui. Aquest canvi llavors suposarà modificacions en la norma i comportarà que el govern ha afirmat el ministre hagi d'adaptar el Pla Nacional d'Enumeració per facilitar la implementació tècnica del nou sistema d'identificació i bloqueig, una adaptació que afectarà tant a les operadores de telecomunicacions, serveis de telemàrqueting i call centers com els usuaris. Passem a una altra notícia, marxem a parlar de Frank Cuesta, que està al punt de mira per confessar haver enganyat a tothom i que alguns animals han mort per negligència seva. El youtuber i presentador de programes naturalistes, Frank Cuesta, ha admès en un vídeo penjat al seu canal de YouTube que ha enganyat durant anys els seguidors. He estat un personatge i a poc a poc s'ha manat anant de les mans per un problema que tinc de mitomania i d'ego. En una confessió que segurament respon a una estratègia de defensa judicial després de la seva detenció, Cuesta admet que no és ni veterinari ni arpetòleg. En aquest cas, en aquest vídeo, també desvela que el santuari on resideix i fa feina a Tailàndia és més aviat una granja perquè tots els animals que hi ha són comprats. De fet, afegeix que la majoria d'animals que han mort al santuari han estat per la seva negligència. I també parlem del cap de setmana d'activitats intensa als museus de Catalunya. Aquest dissabte 17 de maig es celebra la nit dels museus 2025 com a prèvia del Dia Internacional dels Museus, que és el 18 de maig, diumenge. Els principals museus de Catalunya han programat activitats gratuïtes tant per dissabte com per diumenge, que inclouen portes obertes, visites guiades, tallers, concerts o altres espectacles. Avui parlem d'això perquè hi ha un recull d'activitats que no us podeu perdre. De fet, alguns d'ells són com, per exemple, els que es manarem a continuació. La nit dels museus s'estén per tots els racons de Catalunya amb propostes d'allò més variades, des d'Amposta, Figueres, passant per Reus, Mataró, Vic, Manresa, entre d'altres. A Santa Coloma de Gramenet, per exemple, el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya projectarà la pel·lícula El 47 amb una presentació teatralitzada. A Girona i a Tarragona la majoria de museus fan portes obertes fins ben entrada la nit amb activitats familiars, visites guiades i activitats nocturnes. Més enllà d'aquests actes, molts museus de Catalunya també han programat portes obertes i altres activitats, diumenge 18 de maig, pel Dia Internacional dels Museus. I marxem a les notícies a nivell municipal. A l'esperada del Casal de Joves, aquest divendres, acollirà una nova edició de Divendres al Parc, una tarda d'activitats lúdiques i familiars oberta a tota la ciutadania. La iniciativa, que promou l'ús comunitari de l'espai públic, proposa activitats per a infants, adolescents i famílies amb entrada lliure. En aquesta ocasió, el Casal de Joves participarà activament organitzant una activitat adreçada específicament per a adolescents i joves, una sessió de jocs de taula i jocs moguts en el marc del nou eix de programació dels divendres a l'equipament. A més, la tarda comptarà amb diverses activitats i espectacles, recol·lecció, observació i dibuix de fulles amb el carau blau, també valls amb l'arrel i la colla gegantera, experiments i berenar amb l'afa marrex i mainada, entre d'altres activitats. Com dèiem, el divendres al Parc porta jocs, tallers i espectacles a l'esplanada del Casal de Joves. I tanquem avui l'espai d'actualitat amb la tercera cercavila de l'agrupació Escolta Martin Luther King, que recorrerà als carrers de Sant Just aquest dissabte. L'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King organitza la tercera edició de la cercavila cultural de Sant Just d'Esvern, que tindrà lloc el dissabte 17 de maig, a partir de les 5 de la tarda. L'activitat començarà a la plaça Jacint Verdaguer i recorrerà diversos carrers del poble. Carles Mercader, Bona Vista, Badó, Josep Ancel Clavé, El Parador, Carrer Font i Carrer Arater. L'objectiu en aquest cas és oferir un espai de participació a infants i joves i alhora també visibilitzar la cultura popular local. 8 minuts per dos quarts de 6 de la tarda. Seguim aquí al Refugi, al magazín de tardes d'aquesta emissora. Tanquem l'espai d'actualitat amb l'efemèrida del dia. Avui en són dues, perquè avui 13 de maig ja celebra el Dia Mundial de l'Entrador de Futbol i el Dia Internacional de l'Humus. Jo soc un fanàtic de l'humus, o sigui que ja sé que tinc avui per sopar. I vinga, va, seguim la nostra escaleta, marxem a parlar de música. La càpsula. Música sense límits. I avui estem a dimarts, però us deixem amb aquesta cançó que es diu Manic Monday. Música sense límits. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Taipatiu. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. Música. històric d'aquesta ciutat i també les seves termes romanes. Un passeig pel centre històric en parada obligatòria a la resta romanes i al Museu de Sant Boi, barrejant història, cultura i gastronomia. I ja sabeu que aquí al nostre programa parlem molt de gastronomia i de la importància del producte de proximitat. Per això també volem parlar dels mercats de pagès del Parc Agrari, que podeu trobar en diversos municipis. Aquí en el nostre, doncs, el podeu trobar els diumenges al Parc de Torreblanca. Si vols menjar productes de proximitat i entendre el territori, doncs has de visitar els mercats setmanals de productors locals Autèntica Cultura Alimentària del Bas Llobregat. Recordeu, el mercat del pagès del Parc Agrari. I tornem a Sant Boi, però ara fem frontera amb Sant Climent. Parlem del Mirador de Sant Ramon. Des d'allà les vistes són espectaculars. Unes vistes que, evidentment, són de tota la comarca i de Barcelona. Perfecte per una excursió curta amb recompensa visual. I, evidentment, també volem destacar la ruta modernista de Sant Joan d'Espí. Segueix espetjades de l'arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí, amb cases plenes de colors, formes orgàniques i molta personalitat. I, sense deixar enrere l'arquitectura, deixeu-me que afegi especial menció al Walden 7, que aquest any celebra el seu cinquantè aniversari. El Walden, de Ricardo Bofill, és un dels emblemes del nostre poble de Sant Just. Doncs avui hem pogut descobrir que la comarca està plena d'història, racons i tresons culturals que sovint passen desapercebuts. Aquest cap de setmana, ja sabeu, deixeu-vos sorprendre pel Baix Llobregat. Fins aquí, el Refugi Recomana d'avui. Fins aquí. Fins aquí. Fins aquí. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! 12 estem demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! molt aromàtiques i una cultura vinícola ancestral. Vinga, anem-hi, anem-hi cap allà. Vinga, va. Hem agafat el bol ja. Hem agafat el bol i hem fet el check-in i ara ja estem ja despegant i aterrem a Alemanya, aterrem a Alemanya per parlar de vi, en aquest cas, primerament, amb un hebreu a punt històric, oi? Sí. Nadie back to the future, però no, no, és el contrari, sinó que fem... El Sherlock Holmes, no? Viatxava al passat? o...? Bueno, el Doctor Who, pot ser? No, el Doctor Who? Qui viatgeva al passat, ara? Bueno, no sé exactament qui viatgeva al passat, però nosaltres viatgem al passat. Bueno, a Regressa al Futuro viatgen al passat. Sí? Clar. Ah, vale, vale. I han de tornar del passat al futur. Regressa al Futuro. Ah, vale, vale. Doncs sí, com a la pel·li, doncs anem cap al passat. Doncs vinga. Vale. Som-hi. Anem a a l'època romana. Bueno, hem viatjat bastant al passat, doncs. Bastant al passat. Els alemanys eren uns bàrbars, havien cervesa, no tenien massa... Tenien molts déus, no sols tenien un déu. Sí. I especialment destacar que el cultiu d'Alemanya va començar a aquella època i, sobretot, a la zona del Rhin i al Mussela. Però no és fins a l'edat mitjana que, amb els monestirs i les ordres religioses, com els manedectings i els cisterencs, que es va perfeccionar la viticultura, establint algunes de les parcel·les més històriques d'avui en dia. O sigui, aquelles, doncs, es treu als millors raïms i pagant aquelles ampolles tan, tan, tan cares. Perquè a Alemanya hi ha algunes ampolles de molt prestigi. Al segle XIX, perquè en fem una idea del prestigi que ha tingut Alemanya en el món del vi, el Rhin del Rhin Gau i del Mussela, sobretot del Mussela, eren els més cars. Més cars que a Bordeós. Que els vins de Bordeós. Perdoneu, que he dit malament. Els dos noms en alemany i el de francès. Haig de millorar les lingües estrangeres. T'haig de dir una cosa. Això de Rhin que a molts de nosaltres ens sonarà, és un vinazo, no? Quan jo veig Riesling en una ampolla de vi, jo sempre... Vinazo? Sí, no sé, a mi em sembla que és un bon vi, no? O què? Això depèn. Hi ha molts Rieslings. Hi ha Rieslings que són joves per prendre-les en fred i ja està. Hi ha alguns Rieslings que són molt buscats al mercat i que poden costar molts, molts, molts diners i són per prendre-los en moments que han de ser molt exclusius, moments molt exclusius. i no és un valor segur el Riesling. O sigui, pot dependre del que t'ho busquis. Si busques un Riesling més jove, més fàcil, doncs potser hi ha algunes marques que t'ho permetran. També hi ha alguns que veurem que són uns Rieslings totalment diferents allò que pensem que és el Riesling. molt bé. Interessant apunt. Estàvem parlant d'aquests inicis, d'aquest cultiu de la vinya alemanya que remunta cap a l'època romana. Hem comentat també de les zones, la zona del Rhin i del Musella. I ara estàvem destacant els Rieslings que va haver un moment que aquests Rieslings eren més cars inclús que els vins de Bordeus. Sí, exactament. I ara ens remuntem al segle XX perquè també comporta molts desafiaments el segle XX. El segle XX, a principis del segle XX com crec que la majoria sabrem si hem fet història a l'escola. No sé, Dani i tu vas fer història a l'escola. Sí, sí, sí. Què va passar a Alemanya? Va haver una guerra. Bueno, van haver-hi dos. Un parell. Un parell. Una potser va... Bé, és que les dues van afectar molt. Una va impactar molt socioeconòmicament parlant perquè també va ser el desencadenant del segon, no? Sí, sí, sí. Sí, exactament. O sigui, això també va fer molt de mal a la indústria vitivinícola i va fer que es deixés una mica de cara a banda i que es perdés aquesta essència d'aquests vins de Riesling del Musella com hem comentat també perdessin aquest valor, no? Perquè quan les coses fallen cau tot en picat. I a més amb la crisi inflacionària que es va sometre a Alemanya en aquella època als anys 20. Bé, doncs seria una mica, no? La punt històric. La punt històric sense ser historiador. I destacant també que en les últimes dècades sí que s'ha vist un renaixement bastant espectacular, no? Vull dir que d'alguna manera ha tornat a ser el que era abans, no? Ha tornat, ha agafat molta empenta i si busques els vins alemanys que són cotitzats i 100% trobaràs alguns Rieslings que són molt, molt, molt cars. No sé si dir-te ara de memòria si alguns són més cars que aquests vins francesos grans crus que són vins molt cotitzats però potser sí, potser sí que en trobaríem. Ara no recordo preus de memòria però n'hi ha vins que poden arribar perfectament als 10.000 euros. Carai, carai, Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Vinga, marxem ara a les regions vitivinícules principals i també el seu clima. Quines són aquestes zones importants, Jordi? Primer destacar una que ja han comentat que és la Mussel o Vall d'Almussela com li volem dir i és una de les zones més antigues i més icòniques. Té unes pendents vertiginoses la qual la fan una viticultura heroica sobre el riu Mussela que dona nom a aquesta denominació d'origen. El raïm Estrella és el Riesling com tots el coneixeu una varietat molt aromàtica que en aquesta zona fa vins elegants lleugers amb acidesa molt viva i amb uns tocs minerals del terrer de la zona. Una altra zona que tenim aquí és la Riengau potser no tant coneguda però està a la riba dreta del riu Rien aquest riu sí que és conegut. Té un clima moderat són els calcàris i pissarrosos i els Rieslings són algú més estructurats que en la zona Almussela i sovint són vins més secs. Després la tercera que n'he triat és la zona de Fals P F A L Z Nosaltres l'altre dia vam estar Fals 7 i això és Fals. Sí, sí, sí. No sé si es diu així no sé alemany ho estic dir malament però probablement però ho he deletrejat per si hi ha algú que sap d'alemany. És la zona més càlida i seca i hi ha una gran diversitat de varietats. Tenim el Riesling el Pinot Noir que en alemany es diu Sparburgunder S'ho estan posant difícil avui, eh? Sí, no, no la pronunciació és molt difícil i el Pinot blanc i també tenim alguns vins més moderns i en cos. Després tindríem la regió de Franken que és coneguda pels seus vins blancs secs i l'ús del Boxbeutel que és una ampolla plana. També destaquem la varietat destacada que és el Silvaner i per últim tenim Baden que queda al sud de la frontera en Suïssa i França que això també és un incentiu de quedar cap al sud de la frontera perquè sempre hi hagi un intercanvi de cara de les regions culturalment les varietats i a vegades crea algunes confusions entre d'on és aquesta varietat d'on és l'altra i tenim aquí un clima més càlid que és més perfecte per a raïms negres com el Sparburgunder que és el Pinot Noir ho intento dir eh? No, no t'estàs en sortint prou bé jo ho intento jo crec que t'estàs en sortint prou bé i mira que t'ho estan posant difícil potser amb una copeta de vi et sortiria millor però clar aquests alemanys uff sí, sí, sí, sí tenen uns noms i unes coses que déu-n'hi-do que déu-n'hi-do vinga va marxem a les varietats principals i els estils de vins perquè clar avui en aquest viatge que estem fent a Alemanya doncs hem de destacar també quins raïms són els protagonistes del vi alemany les blanques són el 65% de la producció i hem de destacar la reina que la reina qui és? la reina? el Riesling? no sí, el Riesling és el Riesling ho pots dir amb autoritat sí, home és que ho he dit amb la boqueta petita perquè dic aviam si l'estaré liant saps? el Riesling és la reina exacte és la reina i és capaç de fer vins secs fins a dolços de llarca i també vins de llarg envelliment o sigui és polivalent o sigui val per tot el Riesling després tindríem el Müller Turgau que és una varietat més aromàtica bueno és aromàtica com el Riesling és fresca però es fa aquí he trobat per alguns vins més fàcils de veure no potser no és tan polivalent com el Riesling també tindríem la Silvaner la Pinot Plank i la Kevustraminer aquesta ja la sé dir perquè l'he tocat diversos cops però si hagués de deletrejar-la una mica com les altres que no les conec tindríem un problema té un nom bastant estrany ja després anem a bueno anirem a les varietats negres que tenim l'Espat Burgunder que és el Pinot Noir i és una varietat refinada elegant i en creixent popularitat el Dörfenler el Portuguesen i el Trönglinger serien les que els hi segueixen i els estils de vins habituals que es fan tant en les varietats blanques com en les varietats negres són el sec el bissec que ja se li diu Tröngen el mig sec que se li diu Half-Glocken el dolç que se li diu Lichblick o Fructit l'escomós que se li diu sec especialment es fa amb Riesling i també els famosíssims vins dolços naturals ok molt bé bé més o menys completet completet aquí la informació sí sí molt molt interessant em quedo molt amb això amb el que comentaves d'aquests estils de vins aquests vins dolços naturals aquests escumosos tot això que podem trobar en aquests estils del vi alemany perquè realment moltes vegades ens quedem amb els raïms amb aquest Riesling amb el Müller amb tot en el cas dels negres també has mencionat alguns que ens poden ressonar però clar també tenir clar el tipus i l'estil de vi que es consumeix i que també es comercialitza doncs també ens dona una idea de cap on pot tirar la cosa tenint en compte també que Alemanya és gran exportador i gran fabricant de cerveses que d'alguna manera també m'imagino que deuen fer la competència sí bueno són com dir-ho són sectors diferents que jo no crec que es mengin un a l'altre perquè la concepció de com es pren un o on es pren l'altre amb el temps ha fet que sigui una cosa diferent perquè el vi ja no és tant una cosa del poble sinó a vegades és una mica elitista no? depèn de quin vi no? però a vegades la cervesa sol ser una cosa més rutinària més de dia a dia per les persones en els bars sobretot aquí i el vi queda com en aquell moment especial doncs obrim aquella ampolla de vi i jo crec que això és bo per donar-li més valor a la beguda i que la gent gasti més en aquella beguda és curiós perquè potser fa 100 anys o 150 anys aquesta visió era impensable perquè el vi de taula que s'ha dit popularment era el que regnava també els dinars els sopars les cases de pagès és el que tenien tenien abans vi que serveix per exemple sí, sí i sense ampolla a granel i ja està sí, sí la puta de vi allà al pati o on fos tenien la bota i anaven fent canvien canvien les coses s'adapten als nous temps i al final les coses que són tan històriques com seria el vi o la cervesa no moren l'únic que van canviant relativament al temps i n'hi ha països que sempre han sigut més cervesers com Alemanya o els països nòrdics per posar-te un exemple i ara potser els països nòrdics es consumeix més vi que aquí a Espanya no sé quina seria la comparatòria però sé que els països nòrdics consumeixen bastant vi i bastant vi i back in box doncs mira també és un apunt interessant marxem a fer també un apunt musical si et sembla perquè avui es portes una cançó oi? sí avui deixarem córrer uns globus i que passin pels murs doncs vinga que volin m'encanta que és la dinàmica que ha agafat la secció ara de cop i volta que des de fa unes setmanes també ens acompanyes ens marides el programa ostres aquí la gent se m'adorn totalment doncs vinga seguim amb més qüestions perquè encara ens queda una estoneta de programa i volíem comentar també cosetes com per exemple l'ice wine versus vins dolços quina és la diferència? aquesta és la pregunta i esperem també que ens la respongués vale no és molt difícil l'ice wine s'elabora a partir de raïms congelats naturalment a la vinya degut al clima que n'hi ha en algun espat d'Alemanya no es pot fer a totes les espats però n'hi ha algun espat que ens permeten fer aquest tipus d'elaboració i estan collits a mà a menys 7 graus o menys i el que fa bàsicament quan el raïm està a aquesta temperatura el sucre quan es congela el sucre es concentra encara més es perd l'aigua l'aigua també dona la pèrdua d'aigua també dona pas a una major oxidesa i no hi ha cap mena de pudrerura noble o sigui que no seria un vi molt semblant al de potritris cinea saps? el de la pudrerura d'embotitis cinea que són a vegades vins amb més concentració i intensitat si no són vins més frescos i amb una acidesa vibran que congenia molt bé amb aquesta part dolça que li dona aquesta concentració de sucres en comparació tenim els vins dosos tradicionals que també es fan a Alemanya que sovint són elaborats en la botitis cinea que és la pudrerura noble com els berener saulasse i els troqueberener saulasse molt més densos i malosos bueno que avui t'enduràs t'enduràs com a mínim una diplomatura de no sé de B1 de B1 d'alemany com a mínim no sé però és que és difícil és difícil ho posen i tant que ho és i tant que ho és però interessant perquè clar per exemple l'Ice Wine ha sortit alguna vegada en alguna cata de vins que he fet s'ha parlat dels Ice Wine i em sembla una dinàmica de l'Auraví molt curiosa perquè com deia són aquests raïms congelats naturalment a la vinya i a partir d'aquí doncs fan un vi és curiosíssim i descarten molta acollita i per això són preus més alts no són vins exclusius són vins exclusius perquè al final amb aquesta manera de fer estem descartant molt de raïm perquè n'hi haurà ocells que ja es menjaran aquest fruit també n'hi haurà raïms que no els facilitaran aquesta producció i els haurem de descartar i estem deixant temps i temps i això mereix una supervisió espacial per fer aquests vins i per això paguem més He sentit a dir que a Alemanya es fa molt vi blanc sec de qualitat canviant una mica de tema i parlant d'aquest vi blanc sec alemany m'agradaria que em resolguessis aquest dubte és cert això? Sí també es fa vi sec de molta qualitat perquè a vegades s'acostumen a trobar-los als reslings aquests semidolsos o dolços doncs també els trobem secs que es diuen troquen com hem dit abans ara ho he dit alguna cosa millor i han guanyat molt de terreny a més també estan destacats varietats com el Weibenbruggen que és el pinot blanc o el Gravenguggen la clau és cridar una mica tona exacte ara ho he pillat una mica més en comptes d'anar tan lent i fan servir fermentacions parcials amb bota i amb això generen uns estils més gastronòmics per acompanyar-los amb menjars i donar un toc més exclusiu són vins molt gastronòmics elegants i longeus que ens duren bastant no són vins joves són vins que els podem tenir més anys a casa no els hem de prendre el mateix any que el comprem o sigui poden esperar i estan guanyant en mercats internacionals hi ha alguns són sellers molt top com Keller Dunoff Whitman Dr. Lussen i són veritables referents mondials que bé interessant també aquest apunt que fèiem doncs dels vins secs blancs a Alemanya que també tenen cabuda i també tenen cabuda les activitats no turístiques és un espai que també es va consolidant al llarg del programa que és que quan acabem de parlar d'aquesta regió vitivinícola doncs acabem amb aquestes activitats avui on marxem a fer no turisme mira avui anireu a Alemanya però no anireu a Berlín ni al mur de Berlín com us podíeu imaginar seria lo típic no? sí o anar al búnker on el Hitler es va suïcidar això són les coses típiques no? i la gent es fa una foto ella no mira aneu per creuer pel riu Mussela i així us deixareu sempre temes bèl·lics i d'ajuntar Alemanya amb guerres i recorrereu vinyes verticals mentre tasteu el Riesling i esteu a bord d'un vaixell i esteu tranquilment per allà veient el paisatge no? s'ha acabat sempre aquesta Alemanya bèl·lica podeu veure els seus paisatges clar que sí i també farem camins de vi per ringueu i falls amb paisatges de monestirs i sellers tradicionals d'Alemanya que això també és enriquidor no? veure una mica la cultura que trobem en aquest país també bueno per als més atrevits si voleu treballar de manera gratuïta podeu fer una parema participativa això no era alemany això era català participativa això no cal que ho cridis avui estic una mica una mica despistat si et serveix de consol jo no porto les ulleres avui i m'està costant una mica veure el monitor m'he hagut de fer la pantalla així de gran perquè si no em costava veure les lletres això és el que depenem de les ulleres però tu sí que les portes o sigui que no tens excusa estan una mica brutes jo crec que és l'excusa dèiem verema participativa molts sellers ofereixen aquesta opció també sí bueno podeu anar allà treballar una mica de gratis i també tenim els castells entre vinyes que el castell de Disney diria que no està entre vinyes però bueno també el podeu visitar perquè és molt bonic el que es passa al Disney hi ha regions com Musella on pots dormir en els castells amb el celler propi o sigui les parelles és bastant xulo i bueno es poden fer també marietges en cuina local que n'hi ha el sau crut o també xucruts formatges peix del rin al final tenen un riu al final hi ha que treure el profit d'aquest riu i ja deuen haver-hi els seus peixos que que deuen estar tan bé bé no tan bé com els nostres però bueno exacte l'oferta gastronòmica a Alemanya deu ser interessant home un bon vinet amb un Frankfurt jo sóc senzill eh amb un Frankfurt amb una Cervela amb una Cervela jo crec que això és més invent nostre la Cervela que una altra cosa però bueno no ho sé no ho sé ja arriba un punt ja que fem cada cosa però bé per això tampoc cal anar molt lluny podem anar al Frankfurt Pedralbes i gaudir d'un bon Frankfurt de tota la vida i ja està Jordi amic gràcies per venir al programa hem après molt qui diria que Alemanya donaria tant de sí i també ens faria riure tant amb aquests noms tan extravagants i tan curiosos sí sí dona molt de sí la podria haver haver tret més suc però bueno ens hem quedat amb això sempre podem deixar-ho per un segon capítol de Vins Alemanys exacte ahí lo dejo ahí lo dejo bueno Jordi una abraçada cuida't que vagi bé la setmana que ve adeu un minut i escaig per arribar a les 6 de la tarda seguim el refugi al magazín de tardes d'aquesta casa avui a la segona hora ens espera una bona tertúlia amb l'Américo a l'espai de cultura pop i videojocs i a la segona hora també però per acabar-la tenim una entrevista amb en José Antonio Montiagudo parlarem de serveis socials i de la gent gran fins ara vinga us deixem amb els bolletins informatius de la 6 a la segona a la segona a la segona un general de fliegerstaffel hinterher alarm to give an wenn so fair dabei waren dort am horizont 99 Luftballon 99 Düsenflieger jeder war ein großer Krieger hielten sich für el refugi el magazin de tardes de ràdio d'Esvern Catalunya ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Sarge Molero la patronal de la petita i mitjana empresa la PIMEC referma el seu rebuig frontal a la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja proposada pel govern espanyol i els sindicats una proposta que també compta també compta amb l'oposició de la patronal COE el president de PIMEC Antoni Canyet ha dit davant de l'assemblea general ordinària de l'entitat que aquest resultat que aquest resultat és fruit del fracàs del fracària de la tramitació parlamentària i tenim por que quan entra en el Congrés un cavall en un tràmit parlamentari pot sortir un camell La proposta que n'hi ha sobre la reducció de les 37 hores i mitja és absolutament inassumible de portar-se a terme la proposició tal com la planteja el govern seria nefast sobretot per les petites empreses i sobretot en alguns sectors i d'algunes determinades dimensions d'empresa Canyete també ha mostrat l'oposició de PIMEC a l'op hostil del BBPA sobre el banc Sabadell Preveu conseqüències nefastes per als autònoms i les PIMES perquè creu que es restringiria l'accés al finançament i es posaria en condicions de competència que generaria problemes de competitivitat a les empreses Més notícies Marta Cristian El govern espanyol portarà als tribunals la filtració dels missatges del president Pedro Sánchez si no s'obre una investigació d'ofici L'executiu espera que sigui la justícia qui mogui fitxa de forma immediata per saber qui hi ha al darrere de la difusió de les converses entre Sánchez i l'exministre José Luis Ábalos Madrid, Albert Prat El ministre Félix Bolaños ha pressionat perquè la justícia s'afanyi a esbrinar qui ha estat l'autor d'aquestes filtracions i si no ja ha anunciat que serà el govern qui denunciarà el cas Vamos a esperar que se abra esa investigación judicial Quedamos por hecho y en el caso de que no se abriera en un periodo razonable iniciaríamos las acciones que también permita a mí que nos reservemos en este momento qué acciones concretas serían Queremos llegar hasta el final Queremos conocer todo de la filtración En l'última entrega d'aquestes converses que publica avui el diari El Mundo s'hi pot llegir un missatge del president titllant de pàjara la ministra de Defensa Margarita Robles aquest migdia no ha volgut fer-ne sac L'Ajuntament de Barcelona remodela i amplia l'illa de Vianants de Sant Antoni Hi haurà més arbres, s'abandona la senyalització de colors a terra i els vianants i els vehicles estaran al mateix nivell sense vorera Barcelona, Miquel Jarque Bona tarda L'Ajuntament vol superar el que es va anomenar urbanisme tàctic i consolidar la pacificació d'aquesta zona de l'Eixample que ocupa gairebé 23.000 metres quadrats als carrers Comte-Burrell entre Manso i Paral·lel i el carrer Parlament entre Ronda Sant Pau i Viladumat i també el carrer Aldana La diferència més clara amb l'actual configuració serà una nova línia d'arbres Laia Bonet és la primera tinenta d'alcalde de Barcelona L'avantprojecta incorpora una priorització dels arbres als carrers i sobretot perquè els perterres que necessiten molt més sol els prioritzarem a la plaça, aquí on som, a la Cruella de Comte-Burrell en Parlament i en els carrers hi col·locarem una segona fila d'arbres a la part assolellada de cada un dels carrers Miquel Jarque, Catalunya Ràdio, Barcelona El fabricant d'automòbil japonès Nissan ha tingut pèrdues històriques de més de 4.000 milions d'euros arran de la davallada de les vendes i l'increment de costos Per redreçar la situació, tancarà 7 de les 17 plantes de producció que té arreu del món i eliminarà 20.000 llocs de treball el 15% de la plantilla fins al 2027 A Espanya, la companyia té dues plantes una a Àvila i una altra a Cantàbria però encara no ha concretat quines fàbriques tancarà Amb aquestes i altres mesures espera aconseguir un estalvi de 3.000 milions d'euros El president de la companyia, Ivan Espinosa ha defensat que la reducció de la plantilla és necessària per garantir el futur de l'empresa Encara que aquesta decisió és essencial per millorar l'eficiència operativa i garantir la sostenibilitat a llarg termini donarem el suport necessari als treballadors afectats durant la transició A més d'aquesta reducció de plantilla ens centrarem a disminuir els costos laborals ampliar els serveis compartits i aconseguir una millor eficiència comercial I t'arriben els esports amb Xavier i Mamí D'aquí poc menys d'una hora el Girona obre la 36ena jornada de Lliga visitant el camp del Cuer, el Valladolid Els blanc i vermells faran un pas important per aconseguir la salvació si sumen els 3 punts Des de Valladolid el nostre company Xavi Soler ja té l'11 amb el qual surt avui Mitchell Bona tarda, Xavi Bona tarda, amb 4 canvis respecte a l'11 que va alinear el dia de la derrota del Vilarreal amb Gazzani a la porteria Arnau, David López, Juan, Peiblin en defensa Oriol Romeu i Artur el doble pivot amb Siankov i Asprilla a les bandes Porto el mig a punta i Abel Ruiz en punta Segurament la novetat més destacada és la presència d'Abel en punta en el lloc de Cristian Astuani Recordeu, aquest partit començarà a partir de les 7 Xavi Soler, Catalunya, Ràdio Estadi José Zorrilla Gràcies, Xavi També avui a primera Reial Societat Celta i Sevilla Les Palmes Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda Us informa Mariona Salas Vilanova Sant Just d'Esvern ja gaudeix de la nova edició de les Terrasses Musicals Una iniciativa impulsada per l'Ajuntament que porta música en directe als establiments del municipi durant els caps de setmana de maig i juny La temporada va arrencar el divendres 9 de maig amb concerts a Food i Sant Just seguit de les actuacions del dissabte 10 a Mile Monkey Burger i al Sant Borant i la del diumenge 11 al Bar La Nata Totes les propostes són acústiques i de petit format Les pròximes actuacions tindran lloc en establiments com el toc personal, el vinal, el binomi la picoteca, a Sant Just Pà del Club o a la Trinis Cafè Bistró La música s'oferirà tant en horari de vermut com a la tarda i el vespre amb l'objectiu de dinamitzar l'activitat cultural i comercial de Sant Just en un ambient proper i a l'aire lliure La CEA s'organitza aquest dimecres 14 de maig la projecció del documental La Força dels Alps Julians La cita serà a les 7 del vespre a la Sala del Cinquantenari i l'entrada és gratuïta El treball, dirigit per Xavier Verdagí presenta en format novel·lat la recerca simbòlica de la força a través d'una travessa pels cims dels Alps Julians a Eslovènia El relat s'inspira en una sortida real protagonitzada per membres i amics de la CEA durant l'estiu del 2023 La proposta forma part del cicle de Taneus Visuals i busca posar en valor l'experiència excursionista la connexió amb la natura i l'esperit de superació col·lectiva Aquest dissabte 17 de maig arriba la tercera edició de la Cerca Vila Cultural de Sant Just una iniciativa organitzada per l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King L'activitat començarà a les 5 de la tarda a la plaça Jacint Verdaguer i recorrerà diversos carrers pel poble com Carles, Mercader, Bonavista, Badó Josep Ansem-Claver, El Parador, Font i Arate La Cerca Vila comptarà amb la participació de diverses entitats de cultura popular com la Colla Gegantera de Sant Just l'Esbart, Vandandarà, els Castellers de Sant Feliu els Bastoners de Venturell i els Trabucaires d'Esplugues que oferiran actuacions al llarg del recorregut Els infants i joves de l'agrupament també oferiran alguns valls La festa es tancarà a partir de les 7 de la tarda a l'esplanada del Casal de Joves amb el Casal Fest que inclourà música i sopar a càrrec de l'entitat, el CUP I això ha estat tot Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet Fins ara! El refugi del cinèfil Benvinguts al refugi del cinèfil la secció on recuperem pel·lícules clàssiques i excepcionals que han deixat emprinta en la història del cinema Avui ens endinsem en una aventura plena de misteri humor i amistat Avui parlem dels gunis Estrenada el 1985 i dirigida per Richard Donner Els gunis és una pel·lícula que ha marcat generacions senceres Amb un guió escrit per Chris Columbus i basada en una història original d'Steven Spielberg Aquest clàssic familiar ens transporta a un viatge ple de tresors amagats i perills inesperats L'acció ens porta a Astòria, Oregón on un grup de nens coneguts com els gunis descobreixen un antic mapa del tresor al soterrani d'un dels seus membres Amb la seva barriada en perill de ser destruïda per uns especuladors immobiliaris decideixen seguir les pistes del mapa i trobar el legendari tresor del pirata Willy Alborny per salvar les seves cases I és que el camí no serà gens fàcil Hauran d'esquivar trampes mortals resoldre enigmes i fugir de la perillosa família frateli que també va al darrere del tresor I és que un dels grans encerts dels gunis és el seu repartiment jove format per actors que desprenen carisma i energia com per exemple encarnant el personatge de Mikey tenim en Sid Astin el líder del grup ple d'imaginació i valentia o el brat interpretat per Josh Brolin el germà gran del Mikey que és responsable però amb un punt rebel Per què és una pel·lícula tan icònica? Aquesta pregunta tots els cinèfils ens l'hem fet mil vegades l'esperit d'aventura l'amistat i la infància i tots aquests conceptes doncs fan que la pel·lícula sigui única però és que realment és un homenatge a les aventures clàssiques amb enigmes, tresors i acció trepidant també retrata de manera fidedigna l'amistat infantil i la il·lusió de viure una gran aventura i té escenes memorables des del truffle shuffle del Chung en la versió original fins a l'escena final amb el vaixell pirata la pel·lícula està plena de moments inoblidables També destaca la banda sonora llegendària amb la cançó de Goonies Gottenock de Cindy Lauper que també és una de les cançons icòniques dels 80 Sentim ara un fragment del tràiler dels Goonies que per mi és una peça doncs meravellosa del cinema i que ara doncs podrem sentir un petit tastet que es esto si encara no l'eu vista o si voleu reviure una de les millors aventures del cinema dels 80 els Goonies és una aposta segura una pel·lícula que ens recorda que la infància és un tresor en si mateixa i això és tot per avui al refugi del cinèfil ens retrobem a la pròxima edició amb una nova pel·lícula per descobrir fins aviat cinèfils a la pròxima edició a la pròxima edició a la pròxima edició a la pròxima edició a la pròxima edició Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Després dels botlletins informatius de Catalunya, Ràdio i Ràdio d'Esvern, tornem a estar aquí a la segona hora del Magassin de Tardes d'aquesta casa. Nosaltres encantadíssims d'acompanyar-vos una tarda més al 98.ufm i com sempre ens agrada donar la benvinguda als nostres col·laboradors i col·laboradores. Avui parlem de videojocs i ho fem amb l'Américo. Américo, bona tarda, com estàs? Bona tarda, Dani, què tal? Com estem? Quant de temps, mare meva! Quant de temps, eh? Sembla que fas ja... Des de l'any passat, potser? Gairebé, gairebé, gairebé, sí, sí. Han passat moltes setmanes perquè hem tingut també un canvi. Ara et sentirem els dimarts, abans et sentíem els dimecres, ara fem aquest canvi de dia, però nosaltres contents que puguem mantenir-te la nostra craella perquè ens agrada molt parlar amb tu i també, doncs, que puguem fer patalà de xerrada sobre videojocs, que és el que venimos. Sí, superguai. Últimament hem fet aquest canvi de dia, bueno, per qüestions meves d'horari em va millor els dimarts, però, bueno, jo crec que la gent que ens escoltava... Jo crec que la gent que ens escolta són tan... són seguidors tan ferms que s'han enterat ja sense necessitat que ho diguéssim a xarxes ni res, que han dit, ja ho tinc la vibració, que l'Américo ara sortia els dimarts. Exacte. O sigui, que això... Havia pensat, Dani, fixa't, o sigui, saps que jo sempre et porto un tema per parlar de videojocs, hi ha molts temes que es poden relacionar amb els videojocs i sempre tindrem xerrades molt interessants, però jo he pensat que una cosa que podem fer ara, una dinàmica, aprofitar en aquest canvi de dia, no?, m'he posat creatiu avui mentre venia cap aquí i he pensat, o sigui, podria fer la cosa de, abans de començar amb el tema de la setmana, preguntar-li al Dani, i que sigui com la meva pregunta recorrent de totes les accions, si has jugat alguna cosa en aquest temps, o que és l'últim que has jugat, o alguna cosa així. Segurament em diràs, el Fortnite a la Switch, i jo estaré encantat, perquè el Fortnite mola molt, però així també t'obligo a variar una mica, ni que sigui per la pressió social. T'haig de dir que fa dies que no jugo res, d'acord? Que he estat uns dies bastant desconectat, però durant la Setmana Santa, que ja cau lluny, perquè ja fa gairebé tres setmanes de les vacances de Setmana Santa, bueno, gairebé no, fa tres setmanes o quatre ja, vaig estar jugant al Mario Bros, el típic, el de saltar i el d'aquestes coses, i, home, em va reconectar molt amb la meva infància, no?, el fet aquest de jugar al Mario, que amb totes les seves modalitats, doncs, esdevé un joc d'aquells per passar l'estona i per no cansar-te. Però quin Mario? El primer de tots? El del 90 i... No, no, no, el de la Nintendo Switch, però no em facis dir el nom, perquè no me'n recordo. Super Mario Wonder, potser. El Wonder no, l'altre. L'altre, l'Odyssey. No ho sé. És en tres dimensions, bueno, està bé. Pot ser, pot ser. Està bé, està bé, està bé. No me'n recordo, és dolentíssim. Deures pel pròxim dia, em recordo el nom, està perfecte. Exacte, exacte. Molt bé. Furtaré a la Nintendo i et diré, mira, és aquest, he jugat aquest. Com les partides en directe, està guai. Bueno, després d'aquesta pillada, anem a començar la secció, Américo. Sí, clar, i tant que sí. Doncs mira, avui, a mi normalment m'agrada portar coses que estiguin una mica relacionades amb l'actualitat del món dels videojocs. Mira, a veure què és el que ha passat últimament, no? I, doncs, una notícia, portar-la, transformar-la una mica i fer com treure d'aquí un tema per debatre o, com a mínim, per parlar una miqueta. Què passa? Aquests dies he estat una mica desconnectat perquè, bueno, doncs perquè la vida m'ha atropellat una mica. Llavors he tirat un dels meus temes de calaix, no? Que sempre estic aquí com mig preparats, que són una mica temporals, però que, doncs, sempre funcionen també perquè són interessants. I avui el que farem serà parlar d'un gènere, un gènere de videojocs que és especialment interessant, que a mi m'agrada molt i que trobo que dóna molt per parlar, que són els walking simulators. Simuladors de caminar, diguem-ho en català. Walking simulator. Exacte. Llavors, primer de tot, tu saps alguna cosa d'aquests jocs, Dani? Ho havia sentit mai? Gens absolut. No, saps algun joc que potser que pertany a aquest gènere, no? Sí, no ho sé, jo, clar, el primer que em va venir al cap és el que estem escoltant ara a la banda sonora, Sims, però no sé si hi té a veure, eh? Però, clar, com que Sims són humans i caminen, walking simulator, no sé, també com que fan una mica la vida humana, no? Es construeixen la seva caseta, fan les seves coses, vull dir, no sé, venia a pensar una mica això, no? amb un simulador de la vida real, però no sé si va per aquí la cosa. Vale, no va exactament per aquí, però fixa't, és un tren de pensament que jo crec que funciona bastant bé per entendre una mica què són aquests jocs i sobretot d'on ve el seu nom. Mira, jo et poso en situació. Els walking simulator són un tipus de videojocs que normalment tenen un pes narratiu molt important, expliquen una història, al final és com el seu objectiu principal, i per fer-ho utilitzen mecàniques normalment senzilles. principalment la més comuna és el fet de caminar, no? És un walking simulator perquè és un joc que tracta de caminar i, per tant, explorar un escenari, no? Moure's per aquí, moure's per allà, anar d'alguna manera interactuant una miqueta amb el que ens trobem en aquests espais i a través d'aquesta navegació, aquesta interacció, descobrir, doncs, una història, una història que es pot explicar de manera emergent, no? És una narrativa que pot estar dins del propi escenari o, doncs, pot haver-hi un narrador que ens va explicar la història també a mesura que explorem. Llavors, els sims potser no serien un joc molt de walking simulator perquè els sims tenen moltes mecàniques, no? Tenen la cosa de fer-te un personatge, la cosa de controlar les barretes, no? A veure que mengi, a veure que dormi, a veure que no es cansi, que no sé què, que no sé quant. Tot això, totes aquestes coses que al final nosaltres hem de fer per mediar l'acció amb el joc són el que es coneix com mecàniques. I, per exemple, doncs, en un... per posar un exemple, no? Un que tothom podra entendre. En el Mario, el que deies, la mecànica principal, quina és? Doncs saltar, no? Per tal de comunicar-nos amb l'escenari, nosaltres saltem. Podem saltar obstacles, podem saltar a sobre d'enemics, podem, bueno, doncs, fer una sèrie de coses que totes, o la majoria de coses, ja dic, s'interpreten a través del salt. I en els walking simulator la mecànica principal és aquest fet de caminar, de desplaçar-se per l'espai. Llavors, establert ja una mica aquest marc teòric, diguem, aquesta definició una miqueta allargada, crec que és interessant, quan parlem dels walking simulator, establir d'on ve aquest nom tan curiós, no? La cosa és que tota la història dels walking simulator comença al voltant del 2008, fa ja uns quants anys, quan es va publicar un joc que es diu Dear Esther, alguna cosa així com Estimada Esther, no? És un... aquest joc és un joc desenvolupat per un estudi que es diu The Chinese Room i el que van fer va ser agafar un joc molt famós que es diu Half-Life 2, la segona versió d'una saga que es diu... la segona edició, diguem, la segona entrega d'una saga que es diu Half-Life, i van agafar un... és a dir, van modificar una mica els escenaris, els... bé, el joc en general i van crear el seu propi joc a través dels recursos que tenia aquest joc inicial i van crear aquest Dear Esther. El joc del que tracta, el Dear Esther, com dic, és d'una... d'una illa, tu estàs en una illa, ets un personatge desconegut en principi, i estàs en una illa i l'has d'anar explorant a mesura que escoltes per un narrador que et va llegint unes cartes que va deixar escrites per la seva dona que va morir, que es diu Esther, es diu Esther. Sí. I doncs llavors el joc tracta de descobrir aquesta història d'aquest narrador amb aquesta senyora, per què va morir, tot això, tal i qual, la relació que tenien, a través de caminar per l'escenari. Hi ha diferents accions que podem fer que, diguem, activen noves narracions d'aquestes cartes i ja està. Això és tot el que és el joc. No hi ha possibilitat de combatre, ni de saltar, ni de parlar amb altres personatges. Estem sols en una illa i anem escoltant. Aquest joc, ja dic, es va publicar en un principi, el 2008, i no va fer gaire soroll. Però el 2012 es va com reeditar, es va treure, doncs, una miqueta més de publicitat i tal, i aquí sí que va agafar una mica més d'atracció i aquest va ser l'autèntic desencadenant. Quatre anys després, ja dic, el 2012, quan es va publicar, doncs la gent estava una mica més alerta i estava una mica més a internet, les coses que es publicaven, i això va generar dins de la comunitat de jugadors un moviment d'una certa part d'aquestes persones que no estaven del tot a favor per motius, doncs, jo què sé, perquè de vegades la gent és així, és així de poc comprensiva, i és el que deien, era que aquest joc no es podia considerar un videojoc, perquè no tenia cap repte d'habilitat, només era caminar. I com que caminar ho pot fer tothom i és una cosa molt senzilla i no hi ha res a nivell de repte, doncs no ho consideraven un videojoc, es van posar molt en contra d'aquest tipus de jocs, que també hi havia algun més que s'estava desenvolupant d'aquelles i estava agafant una miqueta d'atracció al gènere, i de manera pejorativa, com per riure d'aquest tipus de jocs, els hi van dir Walking Simulator, com per riure, d'una manera despectiva. Carai, però al final s'ha quedat com una marca, com un segell, per dir-ho d'alguna manera. Sí, efectivament, i aquesta és com, d'alguna manera, com la segona part de la història dels Walking Simulator, que és, doncs, més o menys a partir d'aquest 2012, 2013, 2014, fins i tot, et diria, que és com quan va ser el moment que la gent va tenir com un odi més marcat cap a aquest gènere, va haver-hi jocs que van continuar publicant-se d'aquest estil. Estic pensant, per exemple, i ara parlarem una miqueta més d'ells, però amb noms amb tant de renom, com el Go Home, per exemple, o el Stanley Parable, que són jocs que ara mateix tenen un... Bueno, doncs, són molt rellevants, no?, i han suposat una influència molt important per molts creadors de videojocs. Doncs tots aquests van sortir en aquesta època, i el que van fer va ser, d'alguna manera, anomenar-se ells mateixos com Walking Simulator des de l'orgull, no?, és a dir, sí, efectivament, som Walking Simulators i estem orgullosos de ser-ho, i a través d'aquest moviment de resignificació, doncs ara, uns quants anys després, més de 10 anys després, els Walking Simulators són un gènere consagrat, igual que poden ser els Shooter, els Plataformes o els Metroidvania. Curiós com un nom pejoratiu s'ha convertit en un subgènere de videojocs centrat en l'exploració, la narrativa, l'ambientació, més que no pas, doncs, com comentàvem, en l'acció o els reptes tradicionals que poden ser, doncs, els combats o trencaclosques, etcètera, etcètera. En aquest cas, el jugador acostuma a desplaçar-se a peu per escenaris molt cuidats mentre descobreix la història mitjançant textos, àudios, interaccions amb l'entorn o trobades amb personatges. I una cosa que a mi em crida molt l'atenció quan m'he documentat sobre aquest subgènere és que un dels videojocs que ens vas estar comentant a l'espacial de Nintendo Switch que vam fer fa uns mesos que em va recomanar jocs de Nintendo Switch és What Remains of Edith Finch que és un joc que em va recomanar i que també forma part d'aquest subgènere de Walking Simulator. Sí, efectivament. Just el tenia apuntat aquí per mencionar-lo una mica més endavant però mira, ja que me'l treus, no? però està perfecte perquè hi ha una cosa molt interessant a mi m'agrada molt recomanar els Walking Simulator primer perquè crec que és el fet que tinguin com aquesta barrera d'entrada tan baixa al final el fet que no tinguin, és veritat que molts cops no tenen un repte d'habilitat al darrere d'aquests jocs però jo crec que això és una cosa positiva al final el que permet és que més gent entri a jugar i disfruti de les seves històries i per una altra banda està aquest mateix punt, el de les històries que és el ser jocs tan basats en el fet narratiu en explicar històries interessants doncs també són molt guais per això perquè no és només una cosa de matar o de disparar o de tal, que a mi és una cosa que m'agrada molt, sincerament vull dir, a mi no hi ha cosa que m'agradi més que agafar una escopeta i rebentar-li el cap a un dimoni però de vegades està guai que t'expliqui una història interessant i quan ho fan i quan la història està ben explicada i saps que hi ha gent aquí al darrere que té una trajectòria com a dissenyadors narratius i aquestes coses doncs també és molt agradable i llavors dir que m'agrada molt recomanar-los per això perquè crec que són molt accessibles molt senzills d'entrar-hi amb ells i jo en concret vaig recomanar aquest World Remains of Ed Finch que recordant una mica era aquest joc que tractava d'una noia que es diu Edith i que arriba a la casa de la seva família i que va descobrint a poc a poc a mesura que l'explora doncs la història dels seus avantpassats i es va com d'alguna manera doncs va connectant amb ells i va descobrint que és el que els va passar la maldició de la seva família és una història molt interessant amb uns tocs de realisme màgic aquella casa que està en qüestió amb creixement constant exacte, exacte un rotllo molt realisme màgic com el que deia com el que feia Gabriel García Márquez amb Ferre Àngeles Soledad té un estil molt similar i molt referencial molts cops a l'obra d'aquest escritor i aquest era un dels que recomanava com dic aquest es va publicar en concret el 2017 però hi ha alguns quants que van sortir abans ja fa gairebé 10 anys de 2017 déu-n'hi-do però ara ho pensava en plan anava a dir és dels més recents però no tant però sí que hi ha alguns quants que són anteriors que ja els he mencionat abans però que crec que val la pena també posar una mica l'ull sobre d'ells el primer jo crec que després de Dear Esther que va fer molt de soroll en aquest sentit va ser going home o tornar a casa direm que és un joc que tracta precisament d'això d'una noia que torna de la universitat de les vacances de la universitat diguem a casa seva i es troba que no hi ha ningú entra a casa ella és la típica casa dels estadounidens que tenen com diverses plantes i tal i es troba que està sola llavors el que ha de fer és a través d'explorar aquest espai és una casa que està molt ben feta que té com doncs té molta personalitat la cosa aquesta que s'acostuma a dir de l'escenari és un personatge més en aquest cas és una cosa pràcticament literal i llavors a través ja dic d'explorar aquesta casa el que hem de fer és descobrir què és el que li ha passat doncs al pare a la mare i a la germana que són les altres tres persones que vivien en aquest allar descobrim per tant doncs històries pròpies de com estaven relacionades entre elles aquestes persones de com es relacionaven també amb la protagonista de les seves històries dels seus amors dels seus desamors i és molt guai perquè aquest joc en concret li passa una cosa que és que tot i que no és un joc de por no és un joc gens de por i en cap moment passa res relacionat amb la por però tenir aquests jocs els Walking Simulator una ambientació tan cuidada i tan immersiva fins i tot et diria molts cops passa que ens fiquem tant en la història que que poden donar una mica de por no? si tu entres en una habitació i estàs fosques i no saps exactament què ha passat estàs com molt interessat en descobrir aquest misteri tal i qual pots arribar a sentir una miqueta d'aquesta por encara que saps que en cap moment no sortirà cap monstre ni res perquè no és un joc que tracti això clar doncs interessant també a punt ens deies aquest és Gone Home no? sí exacte un joc del 2013 Déu-n'hi-do també han passat uns quants anys però com comentaves l'explosió d'aquest gènere es va dur a terme durant aquella època 2012 2013 por ahí amb Direster com considerat com un dels primers del gènere sí efectivament 2013 ha plogut ja un altre que és el 2013 també és l'altre que mencionava d'Stanley Parabol la paràbola de l'Stanley podríem dir-li que és un joc que tracta fixa't jo crec que és un joc que té moltes similituds amb Gone Home perquè també passa tota l'estona dins d'un edifici però en comptes de ser la casa de la protagonista és un bloc d'oficines passa passa dins del lloc on treballa l'Stanley que és un oficinista i que doncs té una vida molt rutinària tots els dies va al mateix diguem al mateix despatx i fa les mateixes coses i tal i qual i un dia s'adona que no hi ha ningú a l'oficina llavors surt del seu despatx i intenta descobrir què és el que ha passat aquest joc el que fa i pel que és molt recordat és per la figura del narrador perquè nosaltres el que anem fent és seguir el que va dient el narrador aquesta figura el narrador potser diu doncs l'Stanley va sortir de la seva oficina i nosaltres sortim de l'oficina va creuar el menjador i creuem el menjador i llavors anem fent a mesura que ens va dient però hi ha un punt decisiu que és no és espolla perquè passa els dos minuts de joc i és a partir d'aquí d'on els comença a construir realment tot el que és el joc que és que arribem a una habitació on hi ha dues portes i el narrador i el narrador diu l'estat li va entrar per la porta de la dreta però nosaltres tenim la possibilitat d'entrar ja sigui per la porta de la dreta o per la de l'esquerra i llavors en funció del que fem realment aquest narrador va interactuant amb nosaltres de sobte es trenca la quarta paret i si en comptes de passar per la de la dreta anem per l'esquerra doncs ens diu ei no no espera que t'has equivocat que jo havia dit que havies d'anar per la dreta i doncs a partir d'aquí es desenvolupa com una espècie de ramificació de finals on podem treure un munt d'històries que es van desenvolupant i al final sempre tornem quan arribem a un dels molts finals que té el joc tornem al principi i tornem a repetir i la cosa és una mica descobrir tots aquests finals ocults que té el joc en funció de les decisions que prenem i de nou això és una cosa que es fa només caminant només dirigint-nos per les portes i tal i qual que és com una qüestió jo crec una qüestió de disseny molt interessant que al final amb molt pocs elements pots arribar a fer una experiència molt suggerent i molt interessant podríem dir que també aquest és un dels segells d'aquest gènere el menys és mas sí sí completament hi ha un ja per no ens queda gaire de temps però hi ha un ja un desenvolupó de videojocs molt famós japonès que es diu Fumito Ueda que va crear d'alguna manera va acunyar diguem el concepte del disseny per substracció aquest senyor el que fa és agafar un joc o plantejar un joc diguem quan l'està desenvolupant i treure tot el que no és imprescindible és a dir doncs traiem els personatges si els personatges no aporten res doncs fora els traiem si la interacció amb no sé quines coses no aporta res pel que jo vull explicar ho trec fora pum pum pum pum pum pum i al final queden jocs molt minimalistes però que tenen una potència emocional molt pura i molt forta jo crec que d'alguna manera els walking simulators podrien ser doncs dintre de lo dintre de lo possible i dintre de vull dir agafant això amb les cometes que faci falta però són una mica l'evolució d'aquest concepte fumit o ue dels seus jocs són o més o menys de la mateixa època que estàvem parlant o anteriors però però jo crec que és una mica agafar aquesta mateixa filosofia de disseny i portar-la a un altre àmbit que seria doncs els jocs en primera persona i d'exploració doncs si una frase jo crec que descriu bastant bé aquests videojocs pel que hem estat parlant al llarg d'aquests minuts és la següent camina i escolta quan els videojocs expliquen històries d'alguna forma és allò de estar present d'observar allò que hi ha i de jugar amb allò doncs que et planteja la ficció que en aquest cas és un videojoc és un walking simulator i allò que va intentar ser doncs un un adjectiu amb mala fe doncs per per intentar descartar aquests jocs com a possibles jocs comercials al final ha sigut una porta doncs com una oportunitat comercial i en aquest cas són els walking simulators s'han també guanyat un espai de confiança dins del sector sí totalment jo crec que al final el que tenim aquí és una història molt bonica d'això de resignificació i de dir agafa això que molts potser riuen de tu per ser així però fes-ho teu fes-te fort amb això i senta-t'orgullós perquè al final el que et fa diferent molts cops doncs ens sentim una mica ens fem de menys per això però ser diferent mola i els walking simulators són diferents i molen per això perquè són diferents Américo gràcies per l'espai d'avui per aquests walking simulators i per tots els videojocs dels quals doncs ens has descobert i estic convençut que més d'un noient ja se'ls ha apuntat per provar-los que vagi bé i fins aquí dues setmanes que vagi bé adeu fem una petita pausa musical i de seguida tornem us deixem amb els amics de les arts ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema frances a la fresca el meu plàn era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca se'ns va fer tard va dir no agafis pas el cotxe si vols et pots quedar que al pis hi tinc un quarto express per convidats i et deixo aquí sobre un gobrellit perquè ara no però després fotràs que ja veuràs si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer pots fer com si fossis a casa la manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable vaig augurar una nit per la posteritat fer un cim fer 8.000 fer quelcom difícilment igualable però ja no passava res només aquell silenci trencat pel meu somier potser no era el seu tipus millor que no fer res i en una pareta al fons impresa en blanc i negre hi havia un pòster d'en Gavard potser ell podria dir-me perquè em ballava el cap aigem-me aigem-lo aigem-lo aigem-lo vull entendre-o però no puc aigem-lo aigem-lo aigem-lo aigem-lo aigem-lo Vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo, de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir, rija, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després què? Després, tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar i en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'any demà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. S'ha de marxar i lloc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Escorre-ho, però no puc. T'escorre-ho, però no puc. Fins demà! Fins demà! Cada martes a las 19.30 h te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Est denà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! que em dóna a venir a parlar amb vosaltres. Nosaltres molt contents que estiguis aquí i volem començar com s'ha de començar sempre, pel principi. Com definiries la realitat social del Baix Llobregat en temes de necessitats i serveis socials? Doncs, primer de tot, dir que parlar dels serveis socials a nivell de la comarca és parlar des d'una institució, que és la que en aquests moments represento, no com a conseller d'acció social del Baix Llobregat. I dir-te que el Consell Comarcal, és a dir, la realitat social de polítiques socials a la comarca del Baix Llobregat és molt diversa. És molt diversa perquè estem enfront de municipis grans, petits i mitjans. El més petitó, doncs, en 3.000, no arriba a 4.000 escatx habitants i el més grans, doncs, imagina't, no? El Marillà, El Prat, Gabà, Viladecant, Sant Boi... Són ciutats molt grans i per això l'organització administrativa és diferent. Vull dir, els municipis grans tenen contracte directe, contracte programa que es diu directe amb la Generalitat de Catalunya, amb el Departament d'Afers Socials, i els municipis més petits, aquells que són menys de 20.000 habitants, treballem des del Consell Comarcal per donar cobertura i per generar igualtat d'accés a les igualtats d'oportunitat. Ara obrim un meló, obrim el meló dels serveis socials universals. Parlem del concepte clau d'avui, que és aquest, serveis socials universals. Què vol dir exactament que siguin universals i per què és tan important que ho siguin? Doncs mira, per mi, penso que va haver-hi una transformació molt, molt gran amb aquest concepte i va bé de la mà del que és la posada en marxa de la llei d'autonomia personal, no? La llei que tot el ciutadà coneix com la llei de dependència. Aquesta llei, el 2007, el que fa és crear, crear un dret que és universal, que és venir, trucar a la porta dels serveis socials i dir, escolta'm, jo tinc una situació, una situació derivada, doncs, de una malaltia o una situació derivada de qualsevol qüestions que pateix la persona en un moment donat i necessito del vostre acompanyament per, bueno, per viure millor i per sentir-nos acompanyats i, sobretot, tractats, no? Que d'això es tracta, de tractar les persones perquè visquin amb millor qualitat de vida. I si parlem de l'accés als serveis i també del risc d'estigmatització, encara que avui en dia, doncs, sembla que ja està tot una mica més, d'alguna forma més normalitzat, no? Però encara moltes persones relacionen serveis socials amb exclusió o pobresa extrema. Com es pot trencar amb aquesta percepció? Doncs, mira, els serveis socials estan fent una feina aquí mateix al vostre municipi i es fa una feina increïble, no? Jo conec a la regidora i conec a partir de la regidora tot l'equip tècnic que treballa en aquest municipi i ho fan fantàsticament bé. però no ve en el sentit que hi ha bons resultats, que també, si no ho van... Ho fan des del carinyo, des de l'acompanyament, des de la manera de fer les coses amb empatia, en donar-li a cadascú allò que precisa en el moment que ho precisa. Jo crec que els serveis socials en aquests moments ja han donat uns pas endavant a aquest canvi de model de tractament, aquest canvi de model d'enfocar, doncs, els casos, que diem, les tècniques socials diem casos, els casos, enfocar-los en allò que precisa cada un d'ells. I la universalitat és això. No només es tracta, els serveis socials, les persones que tenen situacions de vulnerabilitat procedents de riscos econòmics, sinó es tracta un ventany de qüestions que en un moment donat tothom podem necessitar dels serveis socials en un moment puntual, no? Per exemple, en una situació de separació matrimonial, en un problema que et quedes a l'atur i tens un problema puntual en aquell moment que t'has quedat en una situació que han marmat els teus ingressos econòmics. no hem de deixar els serveis socials només per a aquelles persones que antigament, sí que és veritat, que érem les que tractàvem, no? Ara tractem la igualtat d'accés a la igualtat d'oportunitats i amb això està tota la societat ficada. I una altra de les coses, aquest canvi de paradigma que jo el trobo molt potent és que aquesta manera que té el servei social s'ha d'enfocar el tractament de forma universal el que està fent també sense voler i sota la taula, diríem, és redistribuir la riquesa. També, no? Som... els departaments de serveis socials en aquests moments també som la pota de l'estat de benestar que el que fa també és redistribuir aquella riquesa que tenen les comunitats entre aquells que en un moment donat precisen del nostre acompanyament i de la nostra ajuda, no? I això és solidaritat. El que fan els departaments de serveis socials amb un model econòmic com és el nostre, que és un model econòmic capitalista, doncs, realment, la solidaritat és la redistribució de les riqueses la millor forma des de lo públic, no? La millor forma que tenim per això, per intentar que les nostres comunitats siguin millors des de l'aigua tard. Em va molt bé que ho deixis aquí perquè així jo puc estirar d'un fil que em sembla interessant que és el fet de les institucions, no? Actualment, com creus o quin balanç faries de les institucions, diguéssim, a nivell comarcal, a nivell autonòmic i també a nivell estatal, com estan ajudant aquestes institucions a que es puguin tirar endavant aquelles accions que ajuden el veí veïna del tercer, segona o, per exemple, el nostre tiet, tieta, que també, doncs, necessita la vostra ajuda i, a vegades, doncs, com aquestes institucions fan que acabi arribant aquests diners a aquestes persones i que aquestes ajudes siguin tangibles? Doncs, mira, cada àmbit que li diem, cada àmbit d'intervenció, com, per exemple, la gent gran, estem parlant de la dependència o la infància i l'adolescència, que estem parlant d'una altra problemàtica totalment diferent, per això, si esteixen equips multidisciplinaris que estan els educadors, estan els treballadors socials, hi ha psicòlegs, hi ha tota una estructura tècnica de professionals que hi treballen amb els departaments de serveis socials d'atenció primària, que això ho trobem amb l'administració més pròxima, ho trobem amb els ajuntaments. Això seria un paral·lelisme, doncs, per exemple, al que podríem dir el CAP, l'ambulatori, de cadascú dels nostres municipis, cada municipi, a la nostra comarca, té això, uns serveis socials d'atenció primària que estan dintre de les estructures administratives dels ajuntaments. A la nostra comarca, com et deia, com és una comarca una mica típica en aquest sentit, que tenim municipis grans, petits i mitjans, la competència dels menors de 20.000 habitants, que aprofito per dir que en aquest municipi s'està fent una feina increïble, perquè el proper contracte programa, doncs, esteu treballant de valent amb l'Ajuntament, està treballant de valent per poder ja passar en un municipi de més de 20.000 habitants, no? Esteu a l'Llindan, no? Esteu a l'Llindan i esteu treballant amb això i el Consell Comarcal, doncs, acompanya amb aquesta transició, no? Doncs tenim el Consell Comarcal per això, per donar suport, per generar que aquesta intervenció des dels ajuntaments grans i mitjans puguin, els petits, també portar-les a terme, llavors, això li diem l'àrea bàsica dintre de, l'àrea bàsica de serveis socials, dintre del que és la institució administrativa del Consell Comarcal, que com sabeu, doncs, el Consell Comarcal és una institució que el que fa és ejecutar la competència transferida de la Generalitat de Catalunya i sobretot amb aquesta matèria, doncs, és una matèria exclusiva de la nostra comunitat autònoma, tal com ho diu l'Estatut de Catalunya. Després tenim la Generalitat, que evidentment hi treballa, diguéssim, el nostre cap, per si dir-lo, i després tenim d'altres institucions que també treballen de valent aquí a la comarca, que és, evidentment, la Diputació de Barcelona, que aposta molt des de la seva branca i des de la seva àrea social, aposta molt per totes aquelles iniciatives que portem de serveis mancomunats, doncs, ens ajuden també tant tècnicament com econòmicament a posar-les en marxa, com pot ser el servei d'especialitat d'atenció a les persones, grans que pateixen situacions de violència, ja sigui violència física, econòmica o d'altres tipus de violència, aquest servei CEAP que van posar en marxa i que tan bons resultats s'està donant, això és un exemple, la Diputació de Barcelona o bé també l'àrea metropolitana de Barcelona també realitza moltes feines d'acompanyament en projectes de desenvolupament social, i evidentment tenim l'Estat que això ens ve com més lluny perquè nosaltres directament hi treballem molt poc, tenim molt poca relació com a Consell Comarcal o com a comarca amb, diguéssim, directament de treballar projectes conjunts, els projectes que ens venen de l'Estat per generar igualtats d'oportunitats ens venen molt donats, no? per exemple, una de les quatre potes de l'Estat de benestar són les pensions, això ens ve molt marcat per l'Estat i aquí poc podem influir nosaltres des del món local, no? Parlem dels professionals perquè la gent que s'hi dedica a totes aquestes tasques últimament, sobretot en el sector de la salut, s'estan veient que hi ha moltes dificultats a nivell de a vegades de tirar la feina endavant, que les situacions laborals a vegades no són les òptimes perquè hem de treballar moltes hores i amb un nivell d'estrès que és realment impactant. Com es pot reforçar tot això perquè aquest sistema no es desmoroni? Doncs, jo dir, primer, si parlem de professionals anem a donar-los un aplauso, com fèiem amb els metges perquè jo també, com molts de vosaltres sabeu, jo soc treballador social i ejerceixo la meva professió a part de fer política perquè els treballadors socials tenim, a part d'exercir la nostra professió, tenim una obligació i una competència dintre de la disciplina que és influir en les polítiques públiques en matèria de política social i per això jo m'hi dedico activament a la política per des de la modèstia millorar també des de la visió que tenim a les taules de les companyes i cada dia veiem les dificultats que tenim. L'equip a la comarca, és a dir, les professionals que treballen a la comarca són dones, jo sempre dic que soc treballadora social perquè és que la gran majoria són companyes, per això dic sempre que jo soc treballadora social si fos camionero et diria soc camionero i hi ha un equip de persones increïbles amb una vocació i una dedicació i un voler servir al públic, servidores públiques que es diu, impressionant. Només fa falta apropar-te si tens una situació de vulnerabilitat a qualsevol dels equips bàsics d'atenció primària i veuràs la qualitat humana i professional que tenen els equips. Evidentment les dificultats assisteixen però qui no té a la seva professió problemes? Qui no cada dia té situacions que desajustos amb el temps per exemple vosaltres o problemes d'agenda o que has intentat fer una cosa i no t'ha sortit i has d'improvisar? Qui no té problemes? Evidentment som una professió com totes tenim les nostres dificultats però el que sí que jo vull fer una crida i un agraïment profund des de la meva responsabilitat que tinc en aquests moments com a paraula de conseller d'Acció Social del Baix Llobregat agrair la feina que fan les treballadores les educadores els psicòlegs és a dir els equips bàsics d'atenció primària les treballadores familiars les auxiliars de la llar les persones que estan com a administratives informadores a cada un dels llocs que estan atenent la primera trucada la primera visita tot aquest equip de diferents professions que estan treballant juntes per treure el millor de nosaltres perquè la persona tingui allò que es mereix i que ningú es quedi enrere José Antonio Montegudo ho hem de deixar aquí perquè ens queden 30 segons per acabar el programa conseller d'Acció Social del Baix Llobregat treballador social gràcies per venir aquí al programa i per dedicar-nos a aquestes paraules em quedo amb el fet que els serveis socials són de tothom i per tothom gràcies a vosaltres i us esperem en qualsevol dels equips bàsics d'atenció primària de la comarca gràcies i fins aquí el refugi d'avui moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui nosaltres com sempre tornem demà dimecres que sigueu molt feliços adeu-siau