#403 - Actualitat 360, Tecno Rave, Refugi Recomana, Entrevista a El Consorcio i Cavalls al Baix Llobregat

El refugi Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugeros i refugienes! Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres una tarda més aquí a Ràdio d'Esvern. Comencem com sempre amb el sumari, el programa d'avui dilluns us portem a l'espai d'actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal. Tot seguit la càpsula amb la cançó destacada del dia i avui també parlarem de música amb el nostre DJ de capçalera, amb el DJ Jambu Jambito a l'espai de Hyperproduccions. A la segona hora, entrevista del dia, avui a Iñaki del Consorcio. Parlarem amb Iñaki Oranga, d'aquest grup mític musical espanyol que visita la ciutat de Barcelona, visitant el Liceu aquesta setmana i es passarà per aquí l'Iñaki a refugiar-se una estona amb nosaltres. També avui el programa, això va de Cavalls, l'espai d'aquinoterapia amb Gemma Jané. Sigueu benvinguts i benvingudes, una tarda més. Comencem, com sempre, amb Actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que accepta la treva arancelària amb la Unió Europea i pausa, en aquest cas, els agràfaments del 50% que amenaçava aplicar als productes europeus. La proposta s'ha tancat després de la conversa telefònica mantinguda entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president dels Estats Units aquest diumenge. Es tracta d'una de les poques converses públiques que han mantingut von der Leyen i Trump. El mandatari estadunidenc sí que s'ha reunit amb altres dirigents europeus, com ara la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. I marxem amb una altra notícia. Parlem ara de la crisi de l'habitatge a Barcelona, una comissió de la Unió Europea visita la ciutat per fer un diagnòstic. Avui dilluns arriba a Barcelona una delegació de sis eurodiputats de diferents partits europeus que, durant tres dies, es reuniran amb molts dels actors implicats en el món de l'habitatge per fer un diagnòstic de quina és la situació de la ciutat. El mes de gener es va constituir una comissió especial sobre la crisi d'habitatge amb l'objectiu de proposar solucions per garantir un habitatge digne, sostenible i assequible per a tots els ciutadans europeus. Té la tasca de cartografiar les necessitats en matèria d'habitatge, d'analitzar les polítiques en aquest àmbit amb els estats membres i de contribuir al pla europeu d'habitatge assequible de la Comissió Europea. Aquest migdia els eurodiputats han estat a Barcelona reunits a l'Ajuntament de la ciutat Comptal. Passa un minut d'un quart de sis de la tarda. Estem al Refugi, al magazín de tardes d'aquesta emissora, que arrenca, com sempre, amb aquest espai d'actualitat 360. Marxem a esports. Parlem de Xavi Alonso, que agafa les regnes del Reial Madrid. L'entrenador Quipusquà marca les línies de la nova etapa a la banqueta de l'equip blanc. Té 43 anys i torna per segona vegada al Reial Madrid. La primera sortida de Xavi Alonso del Club Blanc va ser per anar-se'n a jugar al Bayern de Múnich. La segona, després d'una temporada dirigint l'infantil A a Valdebebas. Aquella va ser la seva estrena a les banquetes. A partir d'aleshores va seguir creixent com a tècnic el filial de la Reial Societat i el Bayern Leverkusen. Els èxits a l'equip alemany l'any passat li han obert les portes del Santiago Bernabéu. En la seva presentació aquest dilluns, l'entrenador Donostiarra tenia un semblant lleugerament nerviós. La nau merengue imposa a tothom. Xavi ha signat per les tres pròximes temporades fins al 2028. La seva primera presa de contacte amb la plantilla tindrà lloc el proper 2 de juny. Sentim en declaracions avui aquest migdia a Xavi Alonso. Solo va haber una vez en la vida en la que pueda entrenar el Real Madrid y hoy es el primer día. Por lo tanto siento un gran orgullo, una gran responsabilidad, pero también mucha ilusión y mucha energía. La exigencia en el Madrid es máxima y hay que aceptar el reto, pero es un reto muy bonito. Xavi ha signat per les properes temporades. Com dèiem, el nou entrenador blanc té molta feina al davant. Més enllà de buscar un substitut per a Luka Modric, també necessita aconseguir que les dues grans estrelles de l'equip s'entenguin. L'èxit d'aquesta nova etapa dependrà en bon part de la sintonia entre Vinícius i Mbappé. I marxem a les notícies a nivell municipal. Avui us volem parlar de les trullanes de Gaza que s'estrenen a Sant Jús com a reflexió teatral sobre la guerra i l'exili. La factoria del teatre de la Taneu portarà escen a les trullanes de Gaza els dies 30 i 31 de maig a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari. L'obra dirigida per Roger Cònsul combina textos d'Eurípides, Sartre i Vinavé amb testimonis contemporanis per denunciar la guerra, l'exili, l'esclavitud moderna i els nous totalitarismes amb una clara voluntat de reflexió crítica la proposta de dramatitzar el patiment de les dones de Troia amb una metàfora de les víctimes de conflictes actuals com els desplaçaments forçats i les polítiques europees envers les persones refugiades. L'espectacle posa de manifest la vigència del teatre clàssic com a eina de denúncia i compromís social. I tanquem l'espai d'actualitat amb una altra notícia. L'ONG en bici sense edat de Sant Jus d'Esvern continua creixent i consolidant-se com una iniciativa social clau al municipi. Des del seu inici, de fet, ha estat aquest l'objectiu. I des de l'inici del 2024, l'entitat ha renovat i reforçat el seu equip de voluntariat amb noves incorporacions arran de les formacions de primavera i en preparar un altre més aquesta setmana. A més, han aconseguit la col·laboració de noves empreses locals com Comsa i han estat escollits per una ajuda de la Fundació La Caixa que els permetrà adquirir un nou tricicle. I tanquem, com sempre, amb l'efemèride del dia. Avui, 26 de maig, volem destacar que es celebra el Dia Mundial de Dràcula. Deu minuts per i mitja, ara és moment de música. I avui, de fet, ens quedarà un programa molt musical. Deixeu-me abans dir que ara mateix s'està duent a terme aquesta roda de premsa on Melody, la representant d'Eurovisió, d'Espanya-Eurovisió, aquest 2025, està fent les primeres declaracions després d'acabar en un mal lloc, en un lloc que ella no esperava acabar, d'aquella taula d'Eurovisió. En aquest cas, Melody avui està fent aquest primer contacte, aquesta primera presa de contacte amb l'equip de periodistes que s'ha desplaçat fins a Ràdio Televisió Espanyol a Madrid, on ella està donant en resposta a totes les preguntes de l'equip de premsa que s'hi ha desplaçat fins allà. Nosaltres ara, però, marxem a una altra banda, perquè la música que avui us portem no és pas de Melody, és una cançó que molts de vosaltres coneixerem. Això és 20 d'abril, això és Deltes Cortos. 20 d'abril de 90, hola, chata, com estàs? Te sorprende que te escribas Tanto tiempo es normal Pues es que estaba aquí solo Me había puesto a recordar Me entró la melancolía Y te tenía que hablar ¿Recuerdas aquella noche en la cabaña de Turmudor? Las risas que nos hacíamos antes todos juntos Hoy no queda casi nadie de los de antes Y los que hay han cambiado Han cambiado ¡Sí! ¡Sí! Pero me encuentro vacío ¿Recuerdas aquella noche en la cabaña de Turmudor? Las risas que nos hacíamos antes todos juntos Hoy no queda casi nadie de los de antes Y los que hay han cambiado Han cambiado Bueno pues ya me despido Y si te mola me contestas Espero que mis palabras Desordenen tu conciencia Pues nada chica Lo dicho Hasta pronto si nos vemos ¡Sí! Yo sigo con mis canciones Yo sigo con mis canciones Y tú sigue con tus sueños ¿Recuerdas aquella noche en la cabaña de Turmudor? Las risas que nos hacíamos antes todos juntos Hoy no queda casi nadie de los de antes ¡Suscríbete al canal! L'Eloi va néixer el 25 de gener de 1976 A Castelló És un escriptor conegut pel seu estil directe i accessible Les seves obres exploren temes com l'educació La societat i les emocions humanes Amb un enfocament en l'autoconeixement i la reflexió personal L'Eloi Moreno sovint utilitza les seves experiències personals per inspirar les seves històries que també ressonen especialment amb els lectors més joves Entre els seus llibres més coneguts es troben El medalló perdut La llegenda del mag Contes de l'àvia i també Tierra y Diferente El retrat de les emocions La música de les paraules i també aquest estil únic fan que cadascun d'aquests títols reflecteixi la seva manera particular d'abordar les inquietuds i també els reptes de la vida quotidiana I ara sentim dos fragments de dues obres d'Eloi Moreno Comencem amb Tierra Cuando uno ha probado la parte adictiva de la mentira ya no hay forma de pararla y se reproduce y crece porque siempre es posible crear una mentira mayor que la anterior Y acabem amb un fragment de la obra diferente Llegará un momento en que estaremos todos conectados sentimentalmente Ya no por poder sino también porque nos podemos hacer daño porque al hacerle daño a alguien nos lo estamos haciendo nosotros mismos como la madre que siente el dolor al gritarle a su hijo Unautol Rafugi Eloi Moreno El Refugi Recomana I tornem a estar aquí a un nou episodi del Refugi Recomana un espai on t'apropem opcions d'oci, cultura, art, gastronomia i molt més a l'abast de tothom Avui et convidem a fer de turista a casa amb un recorregut per espais emblemàtics del Baix Llobregat que potser no coneixies i d'alguns segur que els coneixes però sobradament Avui fem un viatge per la nostra comarca pel Baix Llobregat Arrenquem aquest viatge a la cripta Gaudí de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló una joia modernista amagada entre carrerons obrers l'arquitectura de Gaudí en la seva versió més experimental I margem de pet al Prat del Llobregat al Delta del Llobregat un dels pulmons verds més sorprenents de la comarca rutes a peu amb bicicleta observació d'ocells i postes de sol espectaculars I a Cornellà del Llobregat trobareu el Museu de les Aigües un espai fascinant on l'aigua i la història industrial es troben ideal per anar-hi amb criatures i aprendre d'una manera molt lúdica I ara us parlem d'un espai patrimonial i cultural amb un entorn preciós al Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts Un lloc que podeu fer tallers visitar les seves exposicions i conèixer el patrimoni rural de Sant Vicenç dels Horts I també us volem comentar Sant Boi evidentment Sant Boi del Llobregat concretament el casc històric d'aquesta ciutat i també les seves termes romanes un passeig pel centre històric en parada obligatòria a la resta romanes i al Museu de Sant Boi barrejant història cultura i gastronomia I ja sabeu que aquí al nostre programa parlem molt de gastronomia i de la importància del producte de proximitat per això també volem parlar dels mercats de pagès del parc agrari que podeu trobar en diversos municipis aquí en el nostre doncs el podeu trobar els diumenges al parc de Torreblanca si vols menjar productes de proximitat i entendre el territori doncs has de visitar els mercats setmanals de productors locals autèntica cultura alimentària del Basi Llobregat recordeu el mercat del pagès del parc agrari I tornem a Sant Boi però ara fem frontera amb Sant Climent parlem del mirador de Sant Ramon des d'allà les vistes són espectaculars unes vistes que evidentment són de tota la comarca i de Barcelona perfecte per una excursió curta amb recompensa visual i evidentment també volem destacar la ruta modernista de Sant Joan d'Espí segueix espetjades de l'arquitecte Josep Maria Jujol deixeble de Gaudí amb cases plenes de colors formes orgàniques i molta personalitat i sense deixar enrere l'arquitectura deixeu-me que afegi especial menció al Walden 7 que aquest any celebra el seu cinquantè aniversari el Walden de Ricardo Bofill és un dels emblemes del nostre poble de Sant Just doncs avui hem pogut descobrir que la comarca està plena d'història racons i tresons culturals que sovint passen desapercebuts aquest cap de setmana ja sabeu deixeu-vos sorprendre pel Baix Llobregat fins aquí el Refugi Recomana d'avui Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ser delicado y esperar, dame tiempo para darte todo lo que tengo. Ser delicado y esperar, dame tiempo para darte todo lo que tengo. Si quieres un poco de mí, dame paciencia y verás. Será mejor que andar corriendo, levantar vuelo y poco a poco olvidar el tiempo y su velocidad. Frenar el ritmo, ir muy lento, cada vez más lento. Ser delicado y esperar, dame tiempo para darte todo lo que tengo. Ser delicado y esperar, dame tiempo para darte todo lo que tengo. Si me hablas de amor. Si suavizas mi vida, no estaré más tiempo sin saber qué siento. Ser delicado y esperar, dame tiempo para darte todo lo que tengo. Dilluns 26 de maig, arrenquem de nou un nou capítol del Refugi, aquí amb tots vosaltres al 98.fm, en aquesta primera hora del Refugi. Hem parlat d'actualitat 360, de bona música i ara estàvem ben acompanyats de Julieta Venegas amb el seu lento. i seguint parlant de música, ja he dit que avui ens quedarà un programa molt musical i és que ara marxem a l'espai del DJ Jambo Jambito. El Refugi i Ràdio d'Esvern presenten... Hyperproduccions amb DJ Jambo Jambito I ja el tenim aquí el nostre DJ de capçalera. Fernando, DJ Jambo Jambito, buenas tardes, com estàs? Yo muy bien, encantado, una tarde más aquí con vosotros aquí en nuestro programa Hyperproduccions, muy bien. Ya empieza a hacer calor, pero ya te he puesto el aire, te he bajado aquí el toldo para que no te... No sa chicharres, porque ahora tocava el sol, pero ahora parece que se ha ido el sol. Sí, está el tiempo tonto, está el tiempo tonto. Está el tiempo ido, yo te digo. Sí, sí, sí, total. Doncs mira, avui el nostre DJ de capçalera, el DJ Jambo Jambito, ens porta un viatge musical al passat, com sempre, perquè ja sabeu que aquest espai tracta la música tecno, la música màquina, i avui posem La Mirada i la Oïda en una joia de finals dels 90, el recopilatori, el que més trenca, volum 2, editat per Max Music l'any 1998, un doble CD que és tot un document sonor de la cultura rave i màquina que va fer tremolar sales de festa de tot el país. ¿Por qué no os traigís este disco? Bueno, este disco, el otro ya estaba ordenando los tres, digo, hostia, que tengo aquí guardado, y luego te mando el whatsapp, te mando el whatsapp, ayer noche te mando el whatsapp. Hoy hablamos del que me cieca en volumen 2, que es un disco muy bueno. Qué bien, qué bien. Ese disco lo tengo desde hace muchos años, pero muchos años, desde el 98 que tengo este disco, ¿de cuándo salió? ¿Qué es? ¿Te da cuenta? ¿Cuántos años hace que tengo ese disco? De el 98 a 2025, ¿cuántos años van, Dani? Pues mira, 27. 27 añazos tiene ese disco conmigo. 27 añazos yendo a 28, sí, sí. Madre mía. Te acabas de delatar, ¿eh, Fernando? Acabas de delatar lo viejo que eres, ¿eh? Soy empureta. Bueno, tengo botas de plata con el disco del que me estrenca. Tengo botas de plata. Muy bien, muy bien. Pues venga, arrancamos. ¡Arrancamos, Ami! Oye, Fernando, que te he dejado un momento solo aquí en el locutorio porque me estaba quedando cegato y yo ya también estoy haciéndome mayor y que necesitaba las gafas, que no veía. Tres en un burro. Necesitaba las gafas igual que yo necesito para ver, para conducir todo esto. Es que si tenemos que hacer la sección aquí, tengo que leer del ordenador, es que me voy a quedar cegato. Tú vas a morir, Dani. Estaba así como apretando los ojos, digo, voy a buscar las gafas que si no todavía las liaremos. Escucha, Fernando, este volumen que nos traes hoy, volumen 2 del que me estrenca, empieza así, empieza cogiendo ritmo, ¿no? No es de aquellos que empieza a tope, sino que va cogiendo ritmo, ¿no? A medida que va pasando el tema. Sí, va poquito a poco, va haciendo. No, esto no es hardcore, es más bien máquina tipo... Es más tranquilo. Máquina progressive, ¿sabes? De la época, de la máquina de progressive del 98. Este disco está muy guapo. Pues venga, vamos a dejar este primer track. ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! ¡Chau! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Muy bien, pues recordamos este evento del 150, ¿no? Sí, del 150. Tienes un whatsapp, te mandaré el QR para que lo publiques. Estupendo. Para que haya difusión. La gente no puede venir, que le manden sus móviles en su casa. Claro, lo podrán ver por un directo que anéis desde YouTube. Sí, estamos en YouTube en directo, sí. Muy bien, pues ya lo sabeis. Podeu mirar també el nostre Instagram, arrobalrefugi98.1, que en els propers dies penjarem tota la informació d'aquest esdeveniment i podreu seguir en directe també aquesta sessió de DJ que té molt bona pinta, que serà un esdeveniment molt xulo i que la gent que es vulgui acostar a Moritz de Reis, ja ho sabeu, que també ho podeu fer, que no tengan vergüenza, que estarà xulo. Sí, que venga, que venga, que venga, que venga, que venga quien quiera, pero no la lia de pala, que no la lia, pueden mirar a escuchar, a bailar, a tomar algo y pasar la tarde ahí. A disfrutar, a disfrutar. ¡Escúchame! Venga va, Fernanito, más agenda que tenemos, la agenda ocupada, parece suministro ya, ¿eh? Sí, me quedan dos eventos, pero voy pausa por paso. Ahora te comento, os comento, el domingo por la mañana, desde 10 a las 2 de la mañana, y luego hay paella popular, en el Parque de las Palmeras, las fiestas, todas son diversas. Es el día de la discapacidad del verano. Vale, ¿y esto se celebra también en Molins? Sí, el Parque de las Palmeras, el Parque Ponte de la Cadena. Vale. A partir de las de la mañana hasta las 2 de la tarde, luego hay paella. Hay distintas actividades, como... Vienen a jugar boquia, ¿qué más tenemos? Presentación del jibre de un chico que se llama Nandú, que es de Senegal. Luego, bailes en línea, y luego el bermú musical, que me cabe el bermú musical. Y luego a las 2 la comida, paella popular, pa' nosotros. Qué bien, qué bien, qué bien. Hombre, la verdad, si hace buen tiempo, puede ser un planazo esto, ¿eh? Ya te digo, una pasada. Qué guay. Y ahora me comentas el último bolo que tienes, pero antes déjame que recuerda a los oyentes que estamos en Hyperproducciones, en este espacio quincenal del programa, que cada 15 días nos vamos encontrando para escuchar música tecno. Avui, el DJ de capçalera d'aquesta casa, el DJ Jambo, Jamvito, ens ha portat el que més trenca volum 2, un álbum editat per Max Music l'any 1998. Parlem d'aquest disc perquè és el segon volum d'una col·lecció que volia capturar el que més trencava, literalment i musicalment, a les pistes. El que més trenca era una declaració d'intencions, els beats més potents, els drops més explosius i també l'adrenalina de la música electrònica de l'època condensats en dues sessions espectaculars. El primer disc està liderat per tres noms que van ser autèntics referents de l'escena Oriol Carrió, en Xavi Escolano i el DJ Pijuli. I en aquest cas, estem escoltant avui aquest volum 2, que la veritat és que ho està petant molt. Ara sí, comenta-nos un poquit tota l'última activitat que tenies aquí en mente per als pròxims dies. El 12 de julio en Igualada, el Ballon Festival, el vento global oestàtic en Igualada, en Esplanada, la que no tiene el terreno, en Esplanada, entonces nosotros hacemos nuestro propio reservado en la Renault, en el terreno, ve una full track a la bocadilla, hamburguesa, para cenar, hagan servicios de bar para hacer cubatas, todo lo que quieren tomar la gente, y tenemos hasta la quimbamba. Con los Renault, nuestro mirador, nuestro terreno. ¡Qué bien! Nuestro mirador. Hombre. Y vemos las planas, vemos los globos, estaremos que sean las 9, y sean los bocadillos a las 9, por ver el globo ahí volando, ¿sabes? Hombre, qué privilegiado, ¿no? Y luego, a partir de las 10 y 11, a este, creo que el espectáculo, creo que se encheca las luces y de colores ahí las planas, y la gente aplaudiremos, es muy bonito. ¡Qué chulo! ¡Qué chulo, qué chulo! Yo no he ido nunca, o sea que... El año pasado, el año pasado, este año repito mi balón festival. Hablo con Víctor Cabez, gerente de la Casa de Renguitar, me dijo, Fernando, está tuyo, y me voy a hacer Víctor. ¡Qué bien! Es un cielo, le dije, es un cielo, Víctor. Y me dice, y tú eres un jefe, me dice, que soy un jefe, como me ocurre, pero él es el jefe. ¡Qué bien! ¡Qué bien! Pues venga, vas a ser el que me estrenca. Eso, eso. Vas a ser el que me estrenca. ¡Eso, eso! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! ¡Gracias! Que sou fans del programa, els que sou fans de Hyperproductions, doncs sabeu que hem parlat moltes vegades d'algunes sales con Ponaeri y moltes altres. ¡No V3! ¡No V3! ¡Scorpia! ¡Muy bien! ¡Scorpia se debe ser el próximo! ¡Os aviso! ¡Os lo dejo que la próxima sesión! ¿Estás haciendo spoiler del próximo programa? Bueno, no es spoiler, es un avance. Ah, vale, vale. Es un avance. Alguno, pero no lo he enseñado. Exacto, exacto. Que el próximo día hablamos de uno o dos veces que tengo Scorpia, hablaremos de SCD. Ah, pero un CD no lo decimos, ¿eh? No, no se puede decir hasta aquí quince años se puede, ¿no? Bien hecho, bien hecho. Así captamos, es un clickbait. Así captamos a la gente. Muy bien. Doncs, com dèiem, molts d'aquests locals, entre d'altres, eren locals de l'escena màquina, en plena efervescència. Aquest disc que avui ens ha portat en Fernando és un disc que recull l'esperit d'aquells caps de setmana, d'aquelles matinades sense fi i també de la cultura de les cintes de caset, dels amics compartint música que feia també tremolar la terra, ¿no? Allò d'anar repartint casets, jo no l'he vivido, jo he vivido la época de los CDs. Tú lo haces y lo de MP3, ¿no? Exacto. Que iba a compilar el MP3. Sí, sí, sí. El MP3, el iPod, el iPod era del Apple, que era el iPod aquel, que todo el mundo, buah, flipaba. Yo cuando algún compañero tenía un iPod y te sentabas, aquello de las excursiones, ¿sabes? Que hacías las excursiones con el cole, y te sentabas en el autocar con un compañero con iPod, ya tenías el viaje solucionado, ¿sabes? Es que guay, sí. Porque te metías allí el auricular en el oído y ya está. Ibas escuchando lo que llevaba en el iPod. Eso sí, claro, no te cabía todo. Ahora lo llevamos todo en el móvil. En Spotify, en Spotify, en Spotify lo llevamos todo, absolutamente todo. Yo te... Eres fan, ¿eh? De Spotify. A ti te gusta, ¿eh? Sí, fan, me encanta el Spotify. A mí también, a mí también. Porque es que es una app que yo no podría vivir sin Spotify. Yo tampoco, que necesito música para vivir también. Sí, sí, sí. Porque yo... Antes me quitaría Netflix y mira que me encanta el cine, ¿eh? Me encanta. Pero antes me quitaría Netflix o me quitaría HBO que Spotify. Que es que es lo mejor. Porque esto de escuchar música sin anuncios, de poder escoger, de poder descargarte la música. No estamos haciendo publicidad porque no nos pagan, ¿eh? No, no. Pero ojalá nos pagasen. Tú descargarte la pones en la nube. Claro. En tu nube. Muy cómodo, es muy cómodo. La nube se va muy bien en Spotify. Para pinchar no es tan cómodo, ¿no? Lo mejor o qué? Lo guapo va a pinchar, bueno, aquí en la vagoneta, en el estado de espíritu, pincho con el pincho con el Spotify. Vale. En el Bacus también, pero en el C50, en el Agenor, pincho con el... Le pongo el pendrive de la controladora y hago las sesiones de Tecno. Claro. Yo tengo mis canciones de Tecno, tengo mis pendrivers para la página en el chat, por ponerla. Claro, es más fácil. Yo si tú un día quieres, tengo la página aquí a la Hyperpression y grabamos una sesión y la publicamos. Hombre, estaría chulo, ¿eh? Lo podemos mirar. Pues toma nota y apúntate. Son deberes que te doy. Bien hecho. Tú siempre dándome faena, ¿eh? Así para el venanito podemos grabar algo para el venanito. Estaría chulo, estaría chulo. Grabarlo, o que no sea en directo, grabarlo. En la otra sala que se graba, se graba en la sesión de Tecno y ya la admitiremos en radio cuando tú te vas a ir. La admitimos que suene y que la gente lo escuche, que pues está guapo. Pues venga, me la apunto, me la apunto. Gracias, Dani. Venga, va. ¿Cómo te mueva esta pista, eh? ¡Guau, me encanta el Tecno! Que no puse el Tecno. Dios mío, este canela, Dani. Lo está viviendo, lo está viviendo. Hasta anima aquí al Jambos Jambitom las mansamón aquí que ha guastado un antot. ¡Déndolo todo! Qué pena que esto no sea tele, ¿eh? Y no te podamos ver. Bueno, yo sí te veo, pero claro, la gente de casa nos está escuchando, pero ya lo he descrito bien, yo creo, ¿no? Allí con el índice arriba y allí dándolo todo. ¡Ya te digo! Y déjame que hable también de una cosa que creo que hemos comentado poco aquí en el programa y también es interesante comentar, ¿no? Pels oients que ens escolten des de casa, a l'època de la música tecno, de la música en màquina, va ser una època de molta creativitat dins d'un gènere que sovint ha estat menystingut pels mitjans més generalistes, però que els que ho vivien, doncs això era molt més que música, era una comunitat. Y esto es lo que te quería preguntar, ¿no, Fernando? Que alguna vez creo que se ha menos tenido, ¿no? Que de alguna forma se ha despreciado un poco, ¿no? La música tecno. Sí. No se ha valorado tanto. La gente se ha ido con... Yo me he hecho socio en el Facebook, me he hecho amigo, de odiamos el reggaetón. ¿Odiamos el reggaetón? Me he hecho amigo ese en el Facebook porque me interesa. Hombre, yo no sé si es tanto odiarlo, pero... No, pero que no me gusta. Porque a ti como DJ alguna vez te tocará pinchar reggaetón. Lo pincho, pero no es lo mío. Pero si te lo piden, te toca. Me lo pide el cliente, yo me ha dado otro que el cliente paga, es el que paga manda. Pero en mi casa no escucho reggaetón, en mi casa tecno. Ya. Sí, sí, sí, sí. No, pero es lo que comentábamos. Al final, yo creo que esta mirada más generalista, esta mirada más comercial, al final es la que ha catapultado la música reggaetón, la música de más pop, la música rock, ¿no? Al éxito, a lo más comercial. En cambio, la música tecno no se ha valorado tanto. Dicho de otra manera, se ha infravalorado. Se ha infravalorado, eso es cierto, se ha discriminado un poco el tecno, la máquina. Mira que era guay, esa música me encantaba. Y las discotecas, se ha bailado, el Chimolins, Alan Au, El Pond, y Aguay. Sí, sí. Son guapas. Vamos a avanzar un poco en este disco, porque tenemos muchísima música. Es un disco que este volumen 2 tiene una duración de una hora, de 58 minutos, vamos, lo que viene siendo una hora casi, de música. Y quería avanzar un poco para que pudiera escuchar también la gente desde casa, pues, la parte final del álbum. Pero también avisar, ¿no? Que aquella gente que nos esté escuchando y quiera escuchar con más calma el programa o el álbum, lo puede hacer de dos maneras. Puede recuperar nuestro programa, como siempre, en el www.radiodesben.com, en el podcast del programa del Refugi, pero también si quieren escuchar solo la música que lo hagan por YouTube. Este álbum está en YouTube, es el que más trenca volumen 2 de l'any 1998 y trobareu aquest volumen CD1, Oriol Carrió, Xavi Escolano y DJ Piyuli, que lo encontraréis todo en el YouTube. Y si quieren comprar ese CD, están en Discogs. En Discogs lo encuentran. Vais al Discogs y lo compréis ese CD, que lo que hay que hacer, comprar el CD. Aquí como necesitas el Tecno, el Tecno tiene que volver, eso está claro. Venga, va, vámonos. A ver. a ver. Són les 5.57, falten 3 minuts per a 6 de la tarda, seguim aquí al Refugi i ho seguirem fent fins a 7 de la tarda, ja ho sabeu, aquest magasin de tardes està de 5 a 7 amb vosaltres, el 98.1 FM i també el www.radiodesbend.com Farem una petita pausa en breus pels bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio Desbend. Tot seguit, arrancarem aquesta primera hora del... Bueno, primera no, perdoneu, segona, perquè la primera es la que vam de cargar ara i ja ens hem cargat la primera hora. Sí. Me gustaría repetirla, volverla a empezar perquè m'ha molat molt la sesió de hoy. Ha estat molt guapo el programa, me ha gustado el programa de hoy, me ha encantat. muy chulo, porque la verdad es que hemos hablado del álbum, hemos hablado más de otras cosas a nivel de agenda porque tenías muchos bolos estos días y del álbum también hemos pasado por encima, hemos podido comentar cosas, pero tenerlo de fondo ha sido brutal, es que esto es un maquinote, maquinote, eh? Buena música, buena música. Te anima un día malo pero aunque no lo quieras. Esto levanta el muerto, como digo, levanta un cadaveto. Esto no puede ser un tanatorio y se levanta el muerto del tanatorio. Hombre, esperemos que no, esperemos que no. No me gustaría encontrarme con esa experiencia, eh? Ya te digo. Tampoco. Ya te digo, me daría mucho cague. Es un dicho que se dice en el mundo del máquina, un dicho que se dice en el mundo del tecno. Doncs venga, ya sabeu, si no coneixías aquest disc, et convidem a escoltar-lo, sigui doncs per YouTube, com dèiem, també amb el podcast del programa i a seguir-nos, com sempre, arroba al refugi98.1, allà anem penjant cosetes, anem penjant també tot el tema que ens ha comentat el Fernandito pel bolo d'aquest cap de setmana i res, a veure si s'anima gente i va a verte perquè, hombre, estaria molt xulo. Y si no pueden verme al local pues les pillamos un juego del 650 que les escuchen de Instagram que les ponen el QR que la gente se lo escane y se lo vean ordenado. I que se lo vean en YouTube, claro que sí. Que parecen guapos YouTube y que haya muchas visitas y muchos likes, por favor, chicos. Ah, pues mira. Dan like, chicos, acordados, es importante. Muy bien, lo tendremos en cuenta. Pues, fins aquí, aquest espai de Hiper Productions i després a la segona hora tindrem una entrevista molt especial amb l'Iñaki Oranga del concert que fan el Consorcio al Liceu, el concert que fan El Consorcio i després també acabarem el programa d'avui amb Aixoba de Cavalls l'espai de Gemma Janer. Màquina, un placer, como siempre, Fernando, cuídate. Hasta aquí 15 días, nos vemos. Estupendo, chao. No, no, no. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Sergi Molero. Els Mossos investiguen com a possible cas de violència de gènere l'assassinat d'una dona en un pis de Ciutat Meridiana a Barcelona. Els Mossos han detingut un home de 55 anys per la seva suposada vinculació amb el cas. El cadàver de la dona el van localitzar els Mossos aquest cap de setmana a l'interior d'un immoble en avançat estat de descomposició. Es calcula que la dona feia setmanes que era morta. De moment, la víctima no ha pogut ser encara identificada. Només se sap que és una dona i que la seva mort hauria estat violenta i amb signes de criminalitat. Un cop es pugui identificar s'establirà la relació entre el detingut i la víctima tot i que la policia confirma que el cas s'està estudiant com un cas possible de violència masclista. Més notícies, Natàlia Ramon. El Partit Popular admet que maniobrat per evitar que el català sigui llengua oficial a Europa. El secretari general de la formació a Catalunya, Santi Rodríguez, ha reconegut que estan pressionant amb trucades a líders europeus de governs populars europeus perquè votin en contra de l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec en la reunió del Consell d'Afers Europeus convocada per demà. I ho ha justificat com una reacció a les pressions en sentit contrari que estaria fent el govern de Pedro Sánchez. Si estan a 20, evidentment, trucades és perquè hi deuen haver també trucades en sentit contrari. No és una iniciativa que pren el PP, hi ha algú que està actuant i, per tant, aquest que actua per un determinat interès polític ha d'assumir que altres puguin fer exactament el mateix que fan ells. Segons publica el Financial Times, Madrid hauria advertit els països bàltics, uns dels més reticents a permetre l'oficialitat de les llengües minoritàries, amb la retirada de l'ajuda militar espanyola si bloquegen l'oficialitat del català. Hongria ha prohibit per primera vegada una manifestació pels drets LGTBI+, amb l'argument que ha de protegir els menors. La marxa s'havia de fer dissabte vinent i la policia ja ha denegat els permisos emparent-se en una polèmica llei que el govern de l'ultranacionalista Víctor Orbán va aprovar al març. La norma prohibeix les manifestacions que reivindiquen l'homosexualitat perquè diu que poden suposar una vulneració dels drets dels infants. La llei també posa en perill la marxa de l'orgull prevista per al 28 de juny. Les ONGs asseguren que continuaran endavant amb l'organització de la desfilada i que intentaran que sigui la més multitudinària feta fins ara. El nombre de fumadors a Catalunya s'estanca. Segons l'enquesta de Salut Pública sobre el tabac, més del 21% de la població segueix fumant i és una xifra pràcticament igual que els últims anys. Des del Departament de Salut els preocupa també el consum de cigarretes electròniques, sobretot en la població més jove perquè és la porta d'entrada al tabaquisme. Ho explica des de l'Agència de Salut Pública Josep Maria Suelves, cap de Prevenció del tabaquisme. Ocupen especialment, són dispositius que ensenyen a enganxar-se a la nicotina, ensenyen a fumar els més joves i són una pèrda d'oportunitat pels fumadors que dependen del tabac. De vegades recorden amb elles amb l'expectativa de deixar el tabac i acaben fent un consum dual sense abandonar les cigaretes electròniques però tampoc el tabac convencional. I un tribunal alemany ha condemnat quatre exdirectius de Volkswagen pel paper que van tenir en el conegut com a cas Dieselgate. És l'escàndol en què es van amagar les emissions reals dels motors d'iesel i que va esquitxar la imatge de la marca. Després de quatre anys de judici finalment avui s'han fet públiques les condemnes contra exalts càrrecs de la firma i la més alta arriba als quatre anys i mig de presó. Se'ls acusa d'haver instal·lat als cotxes un programari per manipular el nivell d'emissions i això va afectar milions de vehicles venuts tant a Europa com als Estats Units. Esport Xavier Mamí El seleccionador de Catalunya Gerard López ha facilitat la llista de convocats per al partit contra Costa Rica on destaca la presència de tres jugadors del Barça Eric Garcia Gerard Martín i Pau Víctor quatre de l'Espanyol Joan Garcia Eduxposito Pol Lozano i Jofre Carreras i tres del Girona Arnau Martinet David López i Oriol Romeu també s'inclouen jugadors com Alex Garcia Keita Balde i Ferran Juglar pel partit de la selecció femenina Xavi Llorenç no podrà comptar amb jugadores destacades ja que estaran amb l'Espanyola tot i que hi ha noms destacats com els de Marta Torrejón del Barça Vic Lozada del Brighton o Cristina Baudet de l'Espanyol i Jorge Vilda també ha facilitat la llista de la selecció espanyola per jugar a la final a quatre de la Lliga de les Nacions amb fins a sis blaugranes Pedri Gabi Fermín la Minyamal Olmo i Coversí també hi ha els catalans David Raya Marco Corella i Òscar Mingueza el Madrid ha presentat Xavi Leónçó com a nou tècnic blanc assignat per les tres pròximes temporades fins al 2028 i ja dirigirà l'equip blanc en el Mundial de Clubs i a Roland Garros l'empordanesa Pau Labados ha debutat en victòria en primera ronda davant la japonesa Naomi Osaka per 2-16-1 6-7-6-1 i 6-4 en canvi el mataroní Albert Ramos ha quedat eliminat davant Casper Rut mentre que Carlos Alcaraz ha passat ronda imposant-se en tres sets a l'italià Giulio Zepieri Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova La Biblioteca Joan Margarit de Sant Just acull l'exposició Salvem les Glaceres en el marc de la Setmana de la Natura i de l'Any Internacional de la Conservació de les Glaceres declarat per les Nacions Unides aquest 2025 La mostra ubicada a la planta baixa de la biblioteca ofereix una selecció de llibres i recursos que tracten la geomorfologia de les Glaceres la biodiversitat que hi viu el cicle de l'aigua i els efectes del canvi climàtic També s'hi poden consultar materials sobre l'impacte de l'activitat humana en el seu retrocés Les Glaceres tenen un paper clau en la regulació del clima global i en el subministrament d'aigua dolça per milers de milions de persones Amb aquesta exposició la Biblioteca vol contribuir a consciència sobre la importància de preservar aquests ecosistemes amenaçats La sala del cinquantenari acollirà els dies 30 i 31 de maig a les 7 de la tarda l'estrena de Les Troianes de Gaza una nova proposta escènica de la Factoria de Teatre de la Taneu Dirigida per Roger Cònsul l'obra combina textos clàssics d'Eurípides Sartre i Binabé amb testimonis actuals per denunciar la guerra l'exili les noves formes d'esclavitud i els totalitarismes creixents La peça posa en paral·lel el patiment de les dones de Troia amb les víctimes dels conflictes d'avui en dia com els desplaçaments forçats o la situació dels refugiats i reivindica la vigència del teatre com a eina de crítica social Les entrades es poden adquirir per 12 euros amb preu reduït de 8 per socis i menors de 30 anys L'ONGM Vici sense edat de Sant Jús continua creixent i consolidant-se com una iniciativa social clau al municipi Des de l'inici del 2024 l'entitat ha renovat i reforçat el seu equip de voluntariat amb noves incorporacions arran de les formacions de primavera i han preparat una altra per aquesta setmana A més han aconseguit la col·laboració de noves empreses locals com Cumsa i han estat escollits per una ajuda de la Fundació La Caixa que els permetrà adquirir un nou tricicle Aquest nou vehicle batejat com la justa s'afegirà als actuals La Vella La Bèstia el Rodamont i el tàndem Little Harley El finançament aconseguit de 16.000 euros es destinarà principalment a l'adquisició del tricicle valorat amb gairebé 13.000 euros i la seva gestió Aquesta incorporació serà clau per renovar la flota actual sovint afectada per avaries mecàniques i garantir la continuïtat de les passejades adaptades per gent gran i persones amb diversitat funcional Podem escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota l'actualitat S'enjustenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara S'enjustenca Tu no tienes alma y yo no tengo valor para ver cómo te marchas como si no pasara nada No tienes ganas y yo me muero por darte las fuerzas que hagan falta Tú no tienes derecho a decirnos adiós y yo no tengo el derecho a decirte que no Si no tienes ganas yo no tengo nada Dime si has visto por fin que una vida te basta Mira, no intentes Pasa la gente Pasan las cosas Y pasan tan rápidamente Y no tienes cara ¿Cómo tienes cara de abandonar la batalla? ¿Cómo puedes dejarte y mirarnos a los ojos? Como si no pasara nada Nada, nada Seguiré inventando Sin pararme en los detalles Sin pararme en los detalles Cada día otro motivo Para esperar al alba Seguiré gritando Que ni el cielo fue bastante Para olvidarte Pa' olvidarte Dame un alma Que no sepa nada Que no sepa nada De tus manos Tú no tienes alma Te abandonas cansado A un destino Que te marca Tú no tienes la vida Más tiempo que yo Y yo no tengo la llave Que cierra el dolor Si no tienes alma Yo no tengo nada Dime si ves por ahí Un espacio y te escapas Mira, no intentes Pasa la gente Y pasa la gente Pasa la gente Pasan las cosas Y pasa Y pasa Tan rápidamente Harto de oír Y de decir Que la vida es muy larga Mira, no intentes Mira, no intentes, pasa la gente, pasan las cosas y pasa tan rápidamente. ¡Suscríbete al canal! Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? ¿Voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem! Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns, el rock. El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns, el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns, el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern. Seguim al refugi. Avui tenim una entrevista molt especial amb Iñaki Uranga del Consorcio. Consorcio, y és que este mes de mayo Barcelona se prepara para vivir una noche mágica de esas que quedan grabadas en la memoria. El próximo viernes 30 de mayo de 2025 el histórico Gran Teatra del Liceu se llenará de emociones y recuerdos con la visita de uno de los grupos vocales más queridos en la historia de la música en español. El Consorcio, con más de cinco décadas de carrera, temas como Tómame o Déjame, Amor de Hombre o esta que estamos escuchando ahora en directo, el Chacacha del Tren, pues se han vuelto icónicas. Volverán a sonar en este caso en directo en un concierto titulado de Mocedades a el Consorcio donde repasarán toda la vida de éxitos. Y por eso saludamos ahora a uno de sus integrantes, Iñaki Uranga. Buenas tardes, ¿cómo estás? Hola, buenas tardes. Muy bien, muy bien. Feliz de volver a Barcelona y encima tener el honor de tocar y cantar en el Teatre, Gran Teatre del Liceo. ¡Qué maravilla! Es la primera pregunta. De hecho, ¿qué significa para vosotros volver a Barcelona y también actuar en un escenario como el Gran Teatre del Liceo? Hombre, pues la verdad es que es algo muy importante, ¿no? La meca de la música, de la ópera, de todo, ¿no? Una de las grandes figuras de los grandes teatros. Por todo uno, ¿no? Claro que sí, claro que sí. Nosotros encantadísimos de acogeros. Ya sabes que Barcelona es una ciudad muy acogedora que nos gusta acoger a todos los artistas que quieren descubrirla. Y en este caso, bueno, no es vuestra la primera vez, pero nos hace mucha ilusión teneros por aquí. Y nada, deja que te comente cómo ha evolucionado el consorcio desde sus inicios como Mocedades hasta el día de hoy. Pues no sé si ha evolucionado o no, sinceramente te lo digo. Bueno, no, gran evolución no ha habido porque nosotros al final lo que hemos hecho es... Bueno, desde los comienzos sí, sí que ha habido evolución. No, no, ahora que lo pienso un poquito. Nacimos todos... Bueno, el único que no nació con Mocedades fui yo. Yo me inicié en solitario, hice tres discos, pero todos nacimos en Mocedades y cuando estábamos fuera decidimos formar el consorcio. Y en él se reunían las carreras un poco tanto individuales como en grupo de todos los que estábamos allí. Sergio Estíbali, Zama Yuranga en solitario, Iñaki Yuranga, Carlos Zubiaga. Y bueno, la evolución sí ha sido grande porque en los diez primeros discos nosotros hemos hecho canciones distintas, ¿no? a las que todo el mundo conocía. Empezamos con la música de la radio cuando no había televisión, después hicimos un homenaje al cine... Bueno, sí, evolución, claro que ha habido. ¿Y qué os inspira a seguir cantando después de tantos años de carrera? Pues como decía mi cuñado, que es lo único que sabemos hacer. Total, bueno, eso está muy bien también. Nos inspira, lógicamente, una parte importantísima en nuestra vida musical, que es el público, ¿no? Si no fuera por el público, él es el que ha permitido que estemos todavía en los escenarios, algunos del grupo 58 años en el escenario y otros menos, ¿no? Pues eso es lo que nos inspira y que estamos haciendo lo que nos gusta y además de eso, pues bueno, fíjate, si nos gusta que nunca hemos, nunca hemos, salvo con todas las excepciones como el COVID, nunca hemos tomado ningún descanso de ningún tipo. Claro. Y además yo hoy preparando la entrevista, claro, una cosa que a mí me impacta mucho de vosotros es que sois un grupo que ha marcado muchas generaciones, ¿no? Hoy hablaba con mi madre, por ejemplo, que es muy, muy fan vuestra, claro, pero yo, por ejemplo, yo tengo 25 años, pero también he vivido ese momento de escuchar Mocedades, ¿no? Y eso es muy bonito. Sí, claro que es bonito y en concreto tú personalmente pues seguramente tienes la suerte, por decirlo de alguna manera, de no hacer ascos a la buena música, ¿no? Lo doy por sentado, espero. Y está ocurriendo, la verdad se ha dicho que hay mucha gente joven ahora, hombre, no exactamente de tu edad, pero algo mayores que están acudiendo a los conciertos. Y sí, estamos terriblemente orgullosos de haber marcado la memoria colectiva, ¿no? Musical, de alguna manera, ¿no? Claro que sí. Momentos inolvidables para el público. En concierto puedes ver el público ríe, el público llora, algunos. Pues hay muchos recuerdos, hay metidos, ¿no? De niñez, de juventud, y pues eso es otra de las razones por las que estamos aquí. Claro, de algún concierto, ¿no? De aquel momento de volver a veros en directo, pues que de alguna forma, pues, se enlaza con aquel momento de la niñez o con aquel momento, pues, de recordaros en el Festival de Eurovisión, etcétera, etcétera, etcétera, ¿no? Al final habéis sido un grupo que habéis sido muy icónicos y por eso, pues, también hay mucha memoria colectiva que también, pues, hace que sea intergeneracional, de alguna forma. Pues sí, la verdad. Deja que te preguntes sobre el concierto del 30 de mayo, porque lo hemos comentado al inicio, que estaréis en el Gran Teatro del Liceo. ¿Cómo habéis preparado este concierto tan especial? Bueno, pues, la verdad es que hay veces que la gente te pregunta preparar, preparar. Nosotros lo que hacemos es tocar en directo. Nosotros estamos ahora recién llegados de América, de gira por México y la preparación es... No hay mejor ensayo que una actuación y el directo. Y nosotros, pues, bueno, estamos continuamente girando y lo que va a oír el público catalán el día 30 es pues un recorrido por la historia musical de todos nosotros, tanto en solitario como en los diferentes grupos. Hay incluso alguna novedad. Hay una canción de Juan Carlos Calderón que él nos dio en el último disco que grabó antes de marcharse que se llamó Querido Juan. Y, bueno, pues eso es todo lo que van a oír. Claro. Resumen elegido, perdóname, elegido además precisamente durante esos años con el público, ¿no? Él, en cierto modo, es el que da la última clave, ¿no? Y a esa conclusión hemos llegado. Claro, totalmente. Al final, en estos conciertos os debéis al público y es el público el que acaba escogiendo mucho, pues, esas canciones más nostálgicas, esas que tiene ganas de volver a escuchar, etcétera, etcétera. Y, claro, de todas estas canciones que vais a interpretar, ¿hay alguna que tenga un significado especial para ti? Bueno, sí, muchas veces te pregunta el público, te pregunta a la prensa y demás a ver cuál es la canción que más te gusta. Es complicado porque son muchas y muy buenas. Pero sí es verdad que hay una a mí en concreto que siempre me ha tocado de cerca. Y, de hecho, en mi último disco en solitario que grabé con Big Bang y con repertorio estilo Kruner hice una versión de esta canción que es el Tomame o Déjame. Y, por cierto, para el que quiera escucharlo, el disco se llama Tengo un sueño y está ya en todas las redes y en todas las plataformas. Pues te escucharemos, claro que sí. Tengo un sueño, has dicho. Tengo un sueño se llama, sí. Y en este caso, claro, tú me comentabas que Tomame o Déjame es una de las canciones que te ha marcado más y entiendo que al público también, aparte de Eres tú, Amor de Hombre, estas canciones que, como comentábamos al inicio, han marcado una generación. ¿También lo notáis desde el escenario que son las que más llaman? Sin duda, sin duda. Bueno, vamos, hay circunstancias en las que se oye más al público que a nosotros. Y cuando te toca, por ejemplo, no sé, un auditorio o un gran auditorio de 10.000, 12.000 en México, pues bueno, el público ruge. Y es verdad que en concreto en esa canción el público la canta con más ansia, ¿no? Quizá que las otras, con más fuerza. Claro. Y lo comentábamos antes del hecho generacional, pero me gustaría saber cómo vivís que vuestras canciones sigan emocionando tanto a quienes os escuchaban en los 70 como en las nuevas generaciones. Pues, ¿cómo lo vivimos? Pues con una alegría inmensa. La verdad es que nos cuentan lo que nos está pasando ahora al consorcio después de tantos años y después de, bueno, de cómo, del mundo, lo que ha cambiado el mundo de la música y nos lo cuentan hace 30 años y no nos creemos lo que nos está pasando, ¿no? no paramos, estamos de gira, tenemos fechas cerradas en el 2026 y además con la suerte de estar llenando, llenando en todos los sitios. Pues lo llevamos con una alegría inmensa. Qué bien. Y hablábamos del espectáculo en directo que va a haber, pues, el 30 de mayo esta misma semana, pero comentame también sobre si tenéis previsto grabar alguna cosita nueva o reeditar alguna cosa. me comentabas ahora hace unos instantes este álbum que se ha publicado también tuyo. Cuéntame qué ideas tenéis pensadas porque claro, si te pregunto por la gira tú ya me decías que hasta el 26 ya tenéis cositas agendadas. Sí, sí, sí. Bueno, nos vamos otra vez a México ahora en junio, continuamos gira aquí en España, nos volvemos a marchar en agosto a Costa Rica y en agosto a Costa Rica y luego en octubre Colombia y todo eso pues compaginándolo con la gira con la gira española. De momento proyecto nuevo no hay pero en ello estamos en ello estamos y bueno ya que me me lo permites me tomo la libertad de adelante de hablar un poco de ese disco que te he dicho antes es un disco que desde muy joven tenía en mi mente ¿no? ese disco habla o en ese se cantan canciones pues que se oían en mi casa mi padre vivió en Estados Unidos muchos años y nos trajo él cantaba muy bien y nos trajo muchas influencias del folk de los baladistas y los crunes y demás y en ese disco pues he querido hacer un homenaje a mis padres específicamente a ellos ¿no? y en él en él colaboran con una canción cada uno pues mi hermana Maya mi hermana Estibaliz y mis sobrinas Allende y María la verdad es que es un disco maravilloso que bien que bien que bien pues pues lo tenemos que ir dejando aquí Iñaki ha sido un placer poder hablar contigo déjame antes que para cerrar la entrevista te pregunte sobre sobre el futuro de la música vocal en español en España ¿cómo ves el panorama musical actual? bueno en concreto si hablas de la música vocal hay hay muchas cosas pero pero que tengan que tengan relevancia o que tengan presencia mediática y demás pues es complicadísimo complicadísimo y el futuro de la música pues hombre yo lo veo bien lo que pasa es que va todo va todo muy rápido va todo rapidísimo tú publicas hoy una canción la semana que viene ya está fuera de de vigencia pero bueno es lo que toca es lo que toca nosotros pues por suerte pues bueno nos mantenemos nos mantenemos con nuestra música y con nuestra forma de hacer que se podría decir que es una especie de slow motion ¿no? Iñaki Uranga muchísimas gracias por atender a un medio pequeño como el nuestro nos hace especial ilusión cuando cuando gente pues de de vuestra talla pues nos dice que sí nos acepta las entrevistas porque nosotros luchamos día a día pues para sacar un programa lleno de contenido y de contenido de calidad y que nos hayas permitido estos 15 minutitos de entrevista te lo agradezco muchísimo nada pues yo encantado y feliz no sé por qué razón tiene que ser eso así encantado y feliz y encima además si si os dedicáis precisamente eso a la buena música pues que más queremos nosotros por supuesto por supuesto a luchar para seguir escuchando buena música Iñaki un abrazo un saludo gracias adiós i seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern seguim al Refugi amb aquesta entrevista que ens ha colpit el cor sentim alguna cançó de El Consorcio i tornem de seguida fins ara Siento renacer en mí tu amor al saber que volverás cuando vuelvas a mi lado al fin buscaré en tu mirar el inmenso consuelo de sentirme junto a ti y al llegar te diré mírame y al mirarme dirás quiéreme y mis ojos dirán bésame que tus besos me harán loca de ti si tu amor es verdad mírame para hacerme soñar mírame para hacerme feliz mírame si me quieres matar mírame doncs després d'aquesta entrevista amb El Consorcio concretament hem parlat a Miñaki Oranga però també volíem destacar la feina de Maya Oranga d'Estibaliz Oranga i de Carlos Zubiaga és el grup vocal per excel·lència del nostre país i els seus grans èxits romanen avui dia ells són l'única formació hispana que ha venut més d'un milió de còpies d'un senzill cantat íntegrament en castellà Toma-me o déjame El Vendedor L'Otra Espanya Què passarà mañana secretària Quien te cantarà des que tu te has ido entre altres cançons marquen la seva extensa intensa trajectòria amb més de cinc dècades d'història de la música espanyola les seves magnífiques veus amb un empastament i una qualitat incomparable els van portar a conquistar un gramí llatí el 2016 amb aquest premi d'honor avala la vibrant i brillant carrera durant tota una vida del consorcio doncs nosaltres molt contents d'haver tingut com deia Mayniac i Oranga avui al programa recordem que aquella gent que vulgui comprar entrades encara està a temps el concert és el Gran Teatre del Liceu aquest divendres 30 de maig del 2025 a dos quarts de nou del vespre i encara queden algunes entrades queden molt poquetes però afanyeu-vos-hi perquè encara trobareu alguna a bon lloc i així podreu gaudir d'aquesta experiència musical fem una petita pausa i de seguida tornem aquí al refugi fins ara El refugi del cinèfil Benvinguts a El refugi del cinèfil un espai del refugi on viatgem en el temps per redescobrir pel·lícules clàssiques i excepcionals avui ens endinsem en un dels grans clàssics del terror El doctor Frankenstein una pel·lícula del 1931 Aquesta va ser una de les pel·lícules que va definir el cinema de monstres de l'Universal i va convertir Boris Karloff en una icona del gènere basada basada en la novel·la clàssica de Mary Shelley el doctor Frankenstein va ser dirigida per James Whale i produïda per Universal Pictures Estrenada en l'any 1931 la pel·lícula va formar part de la primera gran onada del cinema del terror sonor amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars va aconseguir un gran èxit de taquilla i també va donar lloc a diverses seqüeles El film segueix el doctor Henry Frankenstein interpretat per Colin Cliff un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta amb l'ajuda del seu assistent Fritz aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cosos però l'experiment es complica quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal La criatura interpretada per Boris Karloff escapa i tot i la seva innocència inicial provoca el caos i el terror en el poble Amb una estètica expressionista el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa i els seus decorats gòtics La direcció de James Whale i la interpretació de Boris Karloff van donar al monstre una humanitat inesperada creant empatia amb el públic La pel·lícula va establir moltes de les convencions del gènere de terror i va influenciar generacions de cineastes i ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida It's alive en veure la seva creació cobrant vida és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale i és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria també va ser una de les més importants tot i que acaba tràgicament La persecució final amb els militants portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre també ha estat una de les escenes que ha marcat la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions El doctor Frankenstein no només va consolidar el cinema de terror de la Universal sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda La seva interpretació del monstre amb el seu camí apesat i la seva expressió de desconcert i tristesa va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein La pel·lícula va tenir diverses seqüeles destacant La núvia de Frankenstein el 1935 considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema Si encara no heu vist el doctor Frankenstein prepareu-vos per viure una experiència única un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic i si ja la coneixieu mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació i això és tot per avui el refugi del cinèfil ens retrobem en el proper episodi amb un clàssic o amb alguna pel·lícula que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat i això sí recordeu la ciència si es porta massa lluny pot tenir conseqüències inesparades no d'un film un estudi Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me. Vinga! Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024. Ara estem en un temps on ens agrada mirar també el que passa a casa. Ens agrada escombrar cap a casa. I jo crec que és una cosa molt important perquè, mira, aquest cap de setmana va ser la festa major de la Taneu i vam estar escombrant cap a casa perquè vam estar fent coses a Sant Just, vam estar gaudint de la cultura de Sant Just i a més a més va haver una xerrada superinteressant sobre la vinya a Sant Just perquè havíem sigut un poble de vins, havíem sigut un poble de vinya. I avui el programa crec que anirem una mica per aquí, escombrarem cap a casa. Gemma Gené, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Com estàs? Molt bé. Amb ganes de veure't. Sí, de comentar també aquest cap de setmana així a la Taneu, no?, de la festa de la Taneu. Molt xulo, molt xulo. Que això que comentaves és la can Calopa, em sembla, oi? Sí, sí, sí, hi havia diversos llocs a Sant Just que es feia vi. Jo me'n recordo la meva àvia, quan jo era petit, que m'explicava que ella amb els pauets aixafava i que feien vi, vull dir, perquè el meu besavi havia tingut vinyes, vull dir que aquí a Sant Just hi havia vi, hi havia hagut molta vinya, però s'ha anat perdent, tradicions que es perden i al final, doncs mira, què farem? És el que passa una miqueta, però com deies, si avui escombrarem una mica cap a casa perquè parlarem una miqueta del Baix Llobregat i de cavalls, per descomptat, això també. Avui el titular és El cavall al Baix Llobregat al segle XIX i a principis del XX. Exacte, sí, avui el que vull que fem és una miqueta com una mica un viatge en el temps, d'acord? Perquè estem moltes vegades en aquest espai, sempre parlo més això de la teràpia, del cavall en el moment present i que sobretot està molt relacionat amb temes d'esport i de teràpia, en el meu cas, però avui m'agradaria això, fer una miqueta de viatge històric per conèixer el paper que tenia el cavall al Baix Llobregat. Escolta, no em pots posar-ho de diàl·lent perquè llavors és que a mi, a mi, jo no sé si puc seguir, eh? M'encanta. Oi que sí, Dani, aquesta és la banda sonora per qui no hagi reconegut de Midnight in Paris. Tu i jo, jo et veig tu i jo pujant al cotxe i anar-nos de viatge temporal. A xerrar amb el Hemingway m'encantaria, m'encantaria. La pel·lícula és bestial per la gent que no l'hagi vist, jo crec que és una de les millors de Woody Allen, Midnight in Paris. I per mi una fantasia que seria meravellós, no?, poder fer això d'anar a conèixer i anar als cafès i viure amb aquests intel·lectuals. A més, m'agrada molt com ho porta la pel·lícula perquè no és una forma fantàstica, no és el condensador de fluzo de Regreso al futuro, no. És la senzillesa de París, que París ja et transporta a un altre lloc, eh? Sí, sí, qualsevol cantona. Però és una pel·lícula preciosa, preciosa, sí, sí, totalment d'acord. Doncs vinga, va, comencem aquest viatge, anem a viatjar en el temps per conèixer el paper rellevant dels cavalls a Catalunya i concretament al Baix Llobregat. Doncs sí, el que volem veure és que durant el segle XIX el Baix Llobregat va viure una etapa de transformació, tan marcada pel creixement agrícola i també una mica els primers signes d'industrialització. I en aquest entorn, els cavalls, juntament amb les Mules, que sabem que és una mica un híbrid, no, van jugar un paper, doncs, essencial a la vida quotidiana del món rural. I el cavall, doncs, no només era una eina indispensable pels pagesos, per les feines del camp, sinó que també era un mitjà de transport i un element clau, de vegades, a l'economia pagesa de la comarca. I comencem per una mirada general a les funcions principals dels cavalls. Perquè, clar, com comentaves, no només era el tema de la feina, del treball del camp, sinó que també tenien altres utilitats. Exacte. Els cavalls, en general, a tota Catalunya en aquest segle, era molt important pel transport i per la mobilitat. Tant el transport de persones com també el transport de mercaderies. Treball de persones, doncs, penseu que els cavalls eren el mitjà més habitual per viatjar per terra, no? Es feien servir per muntar cavall en carruatges particulars i en diligències que unien ciutats i pobles. De fet, l'altre dia vaig estar llegint un article, perdona que talli... Sí, no, i tant. ...del Nacional Geogràfic, que parlava sobre els òmnibus, l'origen dels òmnibus a Londres. Em va semblar fascinant. Un article supermac, a més amb imatges, amb pintures de l'època... Que reflectia això, no? Com la... No era precisament la gent pobra, eh? Que feia servir l'òmnibus. En aquell cas era la gent bastant noble, la gent que tenia feines als càrrecs funcionaris que es podien permetre perquè no eren gens econòmics i que trigaven, a lo millor, una hora de punta a punta de la ciutat o més. i això, i bueno, hi havia moltes dificultats perquè, clar, van intentar fer el carruatge el més gran possible per fer cabre 20 i pico persones, però només ho portaven dos cavalls. Clar. Déu-n'hi-do. Sí, sí, no, no, era complicat. Home, vull que me'l passis aquest article, perquè en el fons és comparar una miqueta a les societats i per descomptat que hauria de ser molt interessant. Totalment, totalment, sí, sí. Doncs com dèiem, el transport de persones, però també el de mercaderies. Exacte, sí, els cavalls eren essencials per moure productes agrícoles, materials de construcció i béns manufacturats, especialment abans de l'arribada del ferrocarril, que va ser a partir de 1848 amb l'arribada de la línia Barcelona-Mataró. Però a més també, com hem comentat, en el cas del Baix Llobregat, però en general a Catalunya, ja es feia servir molt per l'agricultura i pel treball rural i a l'avés també, sobretot, el que es feia servir era per llaurar i per batre i arrossegar una mica els carros carregats, no? Però després també hem de tenir en compte que es feia servir per altres usos, com pot ser l'exèrcit, d'acord? I les forces de seguretat, la cavalleria formava part destacada de l'exèrcit. I després també hi havíem aquí a Catalunya i en general a tot Espanya, però la Guàrdia Civil, que es va crear el 1844, empreava els que eren els cavalls per patrullar, sobretot per zones rurals, i protegir una miqueta el que eren els camins. I a més, digues... Sí, anem a parlar també de l'estat social i símbol de prestigi, perquè, clar, on hi havia diners hi havia cavalls. A més, mira, fem una analogia amb el que has explicat tu de l'omnibús, que no era per tothom, sinó que era per gent que tenia una mica de càrrec. Doncs en aquest cas també, clar, hi havia cavalls, que el que significava tenir un cavall d'ús personal, per desplaçar-te, era perquè tenies... Perquè si no, la gent, els jornalers, com si diguessin, anaven a peu, però era un símbol, especialment entre l'aristocràcia i la burguesia emergent, doncs era un símbol d'estatus econòmic i social. Clar, en aquest article, per exemple, aprofundia molt també en el sentit de les despeses. I les despeses més grans que hi havia eren amb el menjar. Clar. Amb el menjar de l'animal. Sí, és que penso que menja moltíssim. Amb el menjar de l'animal, que potser menja... És que ara m'ho inventaria, però menjaven molt. Sí, sí, sí, no, no, clar, per mantenir un cavall, moltes vegades, quan pensem allò de ai, em vull comprar un cavall, que és car, no, a vegades no són tan cars els cavalls, sinó el que costa realment és el manteniment, és tenir aquest menjar i establir-lo correctament i després pagar, doncs, un veterinari, no? Doncs mira, si ens centrem una miqueta ara ja sí en el Bas Llobregat, en aquesta riquesa agrícola que tu comentaves abans, en un cas era les vinyes, però també teníem el plat del Llobregat, no? Que amb aquest delta tan ric, doncs, aleshores, ens trobem que els cavalls doncs, feien aquestes tasques, sobretot gràcies a la seva riquesa, terres fèrtils que tenia el Bas Llobregat i la proximitat del Mercat de Barcelona. Aleshores, les feines habituals que feien aquests cavalls eren llaurar els camps, especialment en terres lleugeres, i també es feien servir per batre una mica el gra i transportar productes agrícoles com hortalisses, la fruita, el vi, els cereals, i també el carro estirat per cavalls era habitual per transport de productes frescos, perquè la llet, per exemple, també es distribuïa amb cavalls. I, aleshores, també, per comparar-ho una miqueta amb altres animals, en el cas d'aquí del Bas Llobregat, es feien més servir els cavalls i les mules, que és un híbrid de cavall i asa, més que no pas els bous, que s'utilitzaven més a zones més d'alta muntanya que podien tenir un ús més habitual en el Pirineu, per exemple. Ara no sé per què. A mi, a vegades, m'agafen aquestes dèries de preguntar-me coses i m'estic preguntant per què es diu allò de burro català. Ho haurem d'investigar. Home, jo diria... Sí, sí, el de burro català, jo diria, però ho investigarem i t'ho portaré pel següent espai, és perquè hi ha una raça específica de burro català. O sigui, és una... Com hi ha una denominació d'origen penedès, hi ha el burro català perquè és específic de criat d'equip. És que són animals superresistents, no? Són animals que resisteixen. Home, són molt resistents i després és un animal que és molt intel·ligent, també. I molt dòcil. Són tranquil·lons, no? No són tranquil·lons, no? No, dius, no. Seria la paraula. O sigui, pobres, no crec que és bo generalitzar, però jo... Hi ha alguns que tenen malallet? Deixen anar bastantes coses, eh? Els burros. Has de vigilar quan veus un burro pel costat. És que amb aquestes orelletes semblen inofensius. Sí, sí, perquè són molt monos, i sobretot quan són petitons semblen com un peluix, però s'ha de vigilar una miqueta. No te fies, no te fies. Cuideu, cuideu. Doncs vinga, amb aquesta música que ens acaba de transportar, si no ho hem fet, no? Aquella mentalitat de segles pesats seguim comentant diverses qüestions. Sí, mira, et volia comentar que va tenir molt impacte també l'ús del cavall tot el que va ser amb el tipus de conreu i la industrialització. Hem de tenir en compte que al segle XIX l'expansió del regadiu, gràcies als canals com el de la Infanta o la modernització del reg del Llobregat, ara mateix jo no tenia coneixement d'aquest canal, però ara està com si diguéssim que d'una mica soterrat i ja no es va... Són com 17 quilòmetres, o sigui, era molt important. Però ara mateix va caure com si diguéssim en desús i realment no es fa servir ni és gaire visible. Però en aquell moment es va fer aquest sistema de regadiu i clar, el treball animal per llaurar i per transportar tota aquesta hortalissa que era tan fresca doncs va propiciar que es fes servir el cavall. I després l'arribada del ferrocarril i la industrialització que després li donaria la volta, però va intensificar una mica cultius orientats al mercat urbà. O sigui, els cavalls es devenien essencials pel transport ràpid d'aquestes poblacions. I després, el que sí, com he comentat abans, també el paper social i econòmic, que els pagesos amb cavalls propis doncs tenien una miqueta més d'autonomia i de capacitat productiva i sovint els jornalers el que feien era havien de llogar aquests animals per treballar en els camps per altres propietaris. Però, a més d'aquesta funció com una miqueta laboral, doncs com dèiem, un cavall tenia cert estatus. I aquí t'he posat algunes imatges, aquesta imatge és molt representativa de la Ricarda, que la Ricarda és aquesta finca que va haver-hi tan rebombor i que està a prop del Prat del Llobregat perquè la volien expropiar per fer la nova pista de l'aeroport. I a la Ricarda abans era una granja i en aquest cas es veuen molta gent que està com muntant a cavall perquè el que organitzaven també eren com passejades a cavall, era com una zona una mica també de recreativa. I una cosa que jo desconeixia totalment i buscant informació sobre el paper del cavall aquí al segle XIX, he trobat que a Cantunis, o sigui, on estava la zona franca i tot això, aquí hi havia un hipòdrom. Anda! Hi havia un hipòdrom, l'hipòdrom de Cantunis, que com dic no és fàcil d'ubicar ara mateix, però estaríem parlant de la zona franca entre els terrenys portuaris que hi havia al costat de Montjuïc i va ser inaugurat el 1883. I aquí t'he recollit aquí, bueno, es va crear per la Societat del Foment de la Cria Cavallar, que s'havia unit a una companyia francesa i la instal·lació disposava d'una tribuna, o sigui, com et puguis imaginar, tu tens, no sé si tens en menys Mary Poppins, en plan, aquell dia al hipòdrom, doncs una mica així, o sigui, i t'he recopilat aquí unes imatges supermaques que les va fer l'autor, el fotògraf, és un senyor que es deia Josep Maria Coda Triola, que es veu que feia moltes fotos esportives i si miures les imatges són meravelloses i pels oients perquè es puguin fer una imatge és que sembla una carrera d'ascot, d'aquestes My Fair Lady, totes aquestes pel·lícules, aquestes Mary Poppins, perquè elles van vestides amb uns barrets, amb uns vestits vaporosos, la cavada blanc, aquesta segona fotografia, que hi ha una dona de blanca amb el barret que acaba de baixar del carruatge, és idèntica a Mary Poppins a l'escena que estàs mencionant, idèntica. No, no, i després... Faltant els pingüins. Exacte, que m'encanta, és que m'agrada molt aquesta escena que combina dibuix i realitat. I molt original per l'època. Sí, i tant. I també veiem una imatge preciosa d'aquest mateix fotògraf que és el cavall saltant en aquest hipòdrom i la veritat és que jo no tenia ni idea bonic trobar aquestes imatges d'una Barcelona totalment i d'una zona del Baix Llobrega també com molt desconeguda allà. I ara deies també el canal de la Infanta que l'acabaves de comentar fa una estona i jo a mi se m'havia quedat al cap i he investigat una mica perquè jo també he fet una mica de vida a Molins de Rei i a Molins de Rei hi ha un espai que era com la casa de comportes casa de comportes del canal de la Infanta. A més és un canal que travessava o sigui jo he trobat informació a blogs que per exemple hi havia gent a l'Hospitalet de Llobregat no sé si era Sant Feliu hi ha gent que volia com entitats culturals que volien com recuperar una mica la memòria d'aquest canal perquè es veu que realment va ser molt molt important i de sobte com si diguéssim va desaparèixer no sé suposo que perquè van obrir altres vies de ràdio o per altres formes però es va quedar en desús i realment era com espectacular i era un eix com vertebrador una miqueta d'aquesta d'aquesta economia agrícola del Baix Llobregat que a vegades oblidem i en la qual avui o a l'espai d'avui el que hem volgut és com reivindicar una miqueta que els cavalls també formaven part d'aquesta d'aquesta economia i eren i eren un animal essencial una eina essencial pel desenvolupament econòmic de la comarca doncs aquest canal de la Infanta que va ser inaugurat el 21 de maig de fet fa uns dies va ser l'aniversari d'aquesta inauguració el 1800 el 219 per la Infanta Luisa Carlota de Borbón i que en aquest cas en Bolins de Rí queda la Casa de les Comportes que constituïa la porta d'entrada del curs del canal superinteressant sí, sí la veritat és que dóna per buscar l'info doncs acabem parlant d'alguns canvis sí, exacte com sempre passa el temps ens serveix per evolucionar i això porta canvis que ens ho diguin ara amb la intel·ligència artificial tot el que ens ve però en aquest cas al segle XIX doncs clar la introducció del ferrocarril la millora de les carreteres també la industrialització l'aparició dels primers motors dels primers cotxes en plan tot això va fer que el treball el treball animal i l'animal com a eina a l'agricultura a la indústria inclús també i per transport doncs va anar a poc a poc quedant enrere i deixant pas al motor i a la gasolina i una miqueta més entre cometes la societat com ara la coneixem i deixant el que serien els cavalls per una com a com a animals més d'esport o en el meu cas que els utilitzo per fer teràpies al Pony Club Gemma Gené avui t'has guanyat el meu cor perquè has començat amb una banda sonora que m'encanta que és la de Midnight in Paris de Woody Allen una pel·lícula meravellosa que ja hem recomanat a l'inici del programa i després que ja saps que a mi la història m'encanta i el fet d'haver fet un viatge a la història de conèixer també el paper dels cavalls al Bas Llobregat m'ha semblat preciós Santàstic Ojo que no et pilli el Centre Estudi Sant Justens i et faci fer una miscel·lània o alguna cosa d'aquestes encantada si parlo de cavall genial exacte una abraçada que vagi bé i fins aquí el refugi d'avui moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dilluns 26 de maig gràcies perquè avui ha estat un programa molt completet hem començat parlant de música amb Hyperproduccions i també hem seguit parlant de música amb l'Iñaki Oranga d'El Consorcio i la veritat hem fet un viatge per Mocedades el Consorcio i també per aquest concert que tenen preparat per aquest divendres al Gran Teatre del Liceu hem acabat el programa fent una pinzellada històrica dels cavalls Albers Llobregat amb la Gemma Genera a l'Espai d'Aquinoterapia com sempre nosaltres tornem demà aquí a Ràdio Desvent que sigueu molt feliços