#404 - El Refugi de Ràdio Desvern: Actualitat, Vins, Videojocs i Microrelats

I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugieres. Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern. El programa d'avui dimarts, 27 de maig, ve carregat d'actualitat, de bona música, de vins i a la segona hora de videojocs. I també parlarem amb l'Ateneu i els premiats dels relats curts d'aquest primer concurs de microrelats que es va celebrar el passat dissabte a l'Ateneu Sant Justenc i d'on van sortir aquests 3 guanyadors i guanyadores que avui seran amb nosaltres aquí. Xerrarem una estona d'escriptura, de lectura i de molt més. Sigueu benvinguts i benvingudes una tarda més al refugi. Comencem, com sempre, amb Actualitat. Som-hi! Actualitat 360 Les notícies a prop teu El Teatre Nacional de Catalunya, el TNC, dedicarà la temporada 25-26 a les dones amb l'objectiu que finalment puguin apropiar-se del relat que durant tant de temps els ha estat vetat. És per això que la trentena de muntatges que configuren la programació o bé estan escrits per dones o bé els protagonitzen personatges femenins. Hem fet una selecció dels més destacats. La mort i la primavera de Rodoreda. Mercè Rodoreda no podia tenir un anfitrió millor per mostrar-se al món escènic calabaronal, la companyia de dansa catalana més internacional. I és que també volem parlar de Teresa Cuniller i el seu boira. Cada text nou de la dramaturga Teresa Cuniller és una notícia a celebrar. En aquest cas, situar l'acció 25 anys després de la caiguda del mur de Berlín. Aquestes són algunes de les obres que formen part de la programació 2025-26 del TNC, del Teatre Nacional de Catalunya. Podeu veure tota la programació completa al web del teatre. Seguim amb cultura. Barcelona acollirà la gala dels Premis Goya 2026, el segon cop en 40 anys de guardons. L'única vegada que la capital catalana ha estat seu de la Ceremònia del Cinema Espanyol va ser l'any 2000, amb Todo sobre mi madre de Pedro Almodóvar com a millor pel·lícula. Barcelona acollirà la pròxima gala dels Premis Goya. L'edició del 2026 serà la quarantena i suposarà el segon cop que la capital catalana esdevé la seu de la Ceremònia dels Premis del Cinema Espanyol. Durant una roda de premsa celebrada a Madrid, Fernando Méndez Leite, president de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, ha assenyalat que 25 anys després dels nostres Goya a Barcelona, avui anunciem que tornem a la Ciutat Unida al Cinema i que és un gran escenari pels nostres premis. L'acadèmic no ha concretat ni el lloc ni la data de la gala, aspecte que s'acordarà amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Pel que fa a la data, Méndez Leite ha dit que caldrà ajustar-la tenint en compte altres premis que s'acostumen a celebrar en aquella època de l'any, com els Gaudí, els Òscars o els Bernil Berlinale, que en aquest cas també es celebren a principis d'any. Com dèiem, l'única vegada que Barcelona ha acollit els Premis Goya va ser l'any 2000 a l'Auditori. En aquella edició, la quinzena, Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, va guanyar el guardó a millor pel·lícula. Tot i que Madrid és la ciutat que ha acollit més ceremònies des del 2019, la seu ha estat itinerant en llocs com Màlaga, Sevilla, València, Valladolid i Granada. I parlem també d'esports i d'aquest homenatge a Dani Carvajal a Madrid, que ha acabat amb un d'art enverinat de la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso. El segon capità del Reial Madrid ha estat distingit amb la Medalla d'Or de la Comunitat de Madrid. en un acte oficial i Díaz Ayuso no ha desaprofitat l'ocasió per engrandir la figura de Carvajal amb un missatge directe al Barça. Compte que Carvajal té més Champions que el Barça en tota la seva història. Aquí ho deixo. Ha sentenciat Ayuso, que ha provocat l'aplaudiment massiu del públic. El comentari d'Ayuso al Barça s'ha viralitzat immediatament a les xarxes socials. I a nivell municipal volem parlar d'Oleguem Esquan, responsable dels tallers de música de Sant Just, que ha passat per Ràdio d'Esvern per destacar la implicació activa del centre en múltiples activitats socials i culturals del municipi. Els tallers de música del nostre poble estan situats a les escoles. En una entrevista recent ha explicat la participació dels tallers en actes com l'entrega de premis de poesia i pros en català i l'homenatge a Francisco Casares i el tradicional concert solidari amb Justícia i Pau, on aquest any actuen alumnes i professors amb un repertori de jazz i cançons vocals. I marxem a parlar de la festa major de Sant Just d'Esvern. El músic Axel Pí farà el pregó de festa major d'aquest any. Se celebrarà el pròxim 30 de juliol i a més del pregó, Pí oferirà una sessió musical com a punxadiscos a la plaça Verdaguer aportant el seu estil característic a la celebració. Nascut a l'any 74, Axel Pí és conegut principalment per ser el bateria del grup català Sidoní fundat a Barcelona l'any 97 juntament amb Mar Ros i Jesús Senra. La banda, amb una trajectòria de més de dues dècades, ha destacat per la seva fusió de rock psicodèlic i indie pop. I fem una ullada al calendari per comentar l'efemérida del dia d'avui. Avui, 27 de maig, es celebra el Dia Nacional del Celiac aquí a Espanya. Per tant, tota la gent que siguin celíacs que sàpiguen que avui és el seu dia. Passem ara, però, a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula. La Càpsula. Música sense límits. I avui us deixem amb la gran, amb la icònica. Avui us deixem amb Madonna. Música Música Música Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Cinema sense mesures En definitiva Cinema sense condicions Els dimarts de 8 a 9 del vespre Quan el cinema es fa ràdio I seguim a les tardes de Ràdio Desernes, seguim al refugi, ara és moment de parlar de vins, aquest espai del món del vi amb en Jordi Clavero, que el tenim cada setmana. Jordi, bona tarda, com estàs? Bona tarda, Dani. Bona tarda, Dani. Bona nit, va ser el teu primer contacte, el teu primer contacte va ser la fi de vida falset, que em va entrevistar a mi, però va ser algo molt casual que em va preguntar què era per mi el vi català i li vaig respondre, crec que li vaig dir màgic. Confirmem aquesta versió, Bona tarda? Bona tarda, que he estat exercint d'enòleg, que he estat exercint d'enòleg molts anys, la veritat, uns 5 anys almenys, i diverses deos de Catalunya, i després d'estar exercint dintre tot aquest mundillo i veure com s'acomunica, vaig veure que hi havia dos grans problemes en la nostra societat, perquè al final és un problema social, més que un problema d'un producte, sinó que és una cosa social, que és de com passaríem el vi. Com un cop veiem una ampolla o veiem algú amb una copa de vi, no és el mateix que veure algú amb una canya, o amb una cervesa a la mà. I, bàsicament, volia trencar una miqueta amb tots aquests tòpics que hi ha dintre del món del vi per fer-lo molt més fàcil, o sigui, trencar amb totes aquestes paraules difícils, que no s'entenen, i fer-ho jugant-hi, fer-ho per gaudir, bàsicament. I, sobretot, acompanyar aquest primer objectiu, aquesta primera cosa com a trencar, acompanyar-ho per potenciar una mica més les marques catalanes, de petits cellers, de petita producció, cellers familiars, que estan completament eclipsats per grans marques, tant catalanes com espanyoles, sobretot les espanyoles, i començar a veure una mica més de vi català a les cartes de restaurants, hotels, on sigui, a bars, i inclús a casa seva, perquè hi ha molta gent que li dius «Hòstia, i tu què veus?» i el primer que et solten és un Rioja o un Verdejo, i dius «Me cago en la mare, això no pot ser». Llavors, aquí és on va començar el projecte, ara ja fa tres anyets que va començar el projecte, però mentre treballava, i ara ja fa un any ben bo, un any i mig, quasi, quasi, que soc autònom, estic dintre del Club dels Patidors, que es diu, i res, ara, bueno, pues tirant endavant aquests tastos a domicili, tastos a nivell privat, amb tothom, faig tastos també amb, bueno, pues amb empreses més públiques, per dir així, amb Cavi, amb Teos, etcètera, i la veritat és que, bueno, amb moltes ganes de seguir endavant, amb molta pirada, és una feina, bueno, una... Soltem com unes escaletes, es d'anar pujant, i la veritat és que ara, últimament, superbé, molt content, i ja seguim endavant amb el projecte, que té moltes coses a dir encara. Pol, si no m'invoco, com has dit, vas estudiar a la Universitat Rovira Virgili, i m'agradaria que m'expliquessis quins van ser els motius per estudiar aquesta carrera tan bonica com és la de Neurologia. Doncs ara m'has enganxat, eh, perquè, o sigui, no per haver un motiu com a tal, sinó molts, d'acord? Realment, quan jo vaig sortir del batxillerat, vaig sortir que m'anava a estudiar Geologia a Barcelona, a l'UV, a les Pedres, m'anava a estudiar les Pedres, però ja tenia un bon inici, perquè des de les Pedres després surten les plantes i les plantes... Sí, sí, està relacionat. Tot va relacionat. És un fit conductor, està clar, el terroir. Totalment, el terroir, aquí, aquí. Aquesta paraula complicada, això és paraula complicada, eh? No, la veritat és que vaig sortir, el primer any a Geologia va ser complicat, la veritat que 18 anys a Barcelona era músic, no em va saltar gaire bé, deixem-ho així, i després ja vaig començar, bueno, me'n vaig anar a Lleida a provar forestals, enginyeria forestal, un altre cop, ja passava una miqueta més a les plantes, ja, i em va agradar, va ser una carrera molt xula, però vaig veure que no acabava de ser-ho meu, i al final vaig dir, bueno, aneu a baixar el llistó, aneu a veure què puc fer a Tarragona, tranquil, em vaig ficar a fer un cicle superior de laboratori, anàlisis de tot tipus, i allí és on, bueno, aquí a Tarragona està molt enfocat a la química, bueno, a Ritzol, BAT, totes les grans empreses que hi ha per aquí al sector, i, bueno, realment me'n vaig veure com ha atrapat, i dient, hòstia, he estudiat una cosa, que és molt de laboratori, és molt química, física, microirurgia, el que sigui, però estic molt, o sigui, m'estan encarant molt cap a una cosa molt que no volia acabar-hi, bàsicament. I estava, bàsicament, vaig estar a casa pensant-ho molt, perquè havia de fer com un treball d'una anàlisi complet, jo, del químic, tots els temes, d'un producte en concret, el que fos, i tenia una ampolleta de vi a casa, davant de la taula, per anar amb un parla, i al final vaig dir, pues què coi, no en tenia ni idea, jo no tenia ni idea de res del món del vi, ni del tema de tas, ni de com es feia, res, de res, de res. O sigui, des d'aquell moment era des de zero. Llavors és com vaig anar a fer una visita a un celler d'aquí de la zona de Tarragona, que es diu Mas Vicenç, i des de llavors què va ser? Entrar en aquell lloc, veure tot el que es fa, com es fa, i tot va ser com una roda, de descobrir com es feia el vi, tot el món organelèptic, tot el món del tast, i va ser molt, molt xulo. I a partir d'aquí, doncs, bueno, a la carrera ja no vaig tindre problemes d'estudis, perquè així va anar tot com un tiro, amb quatre anys me la vaig treure, i supercontent, mentre treballava. Clar, això t'anava a preguntar quina va ser la teva primera experiència en el món laboral, perquè, clar, a vegades s'han de fer un parell de coses o tres, no? Sí, sí, tant. Clar, hòstia, la meva experiència, la primera, primera. Sí, sí. O relaciona'm el món del vi. Potser relacionada. Primer li pregunten per la primera, perquè està insistint molt, i ara tinc curiositat per saber la primera. La primera, que va ser el de Caldón. Em pixo. Ho veus? Com tenia algú interessant, tenia algú interessant, tenia algú interessant. Has fet bé, jo anava a dir, digue-li del vi, però has fet bé perquè és interessant. Ostres, Pol, jo no m'esperava que haguessis començat una cosa, i després haguessis acabat el del vi per una mica de destí, una mica de mística. Sí, una mica, sí, sí, fot-me mística, cap. Pensava que venies potser d'una família de tota vida i que ja sabies, ho tenies com molt clar, però, ostres, m'ha sorprès molt, moltíssim, mola molt la teva història, i a mi m'agradaria saber quina és la teva primera experiència en el món del vi. Sí, ara sabem que gràcies al de Caldón saps triar bé les sabates per anar a la vinya, però, clar, ho veus, és que jo t'he clitxat. Ara per la muntanya. Jo t'he clitxat. Sí, la part de, o sigui, la primera feina com a tal dintre del món del vi va ser que ja el primer any, jo, bueno, soc un colinquiet, segurament ja es deu veure a les castes de tot arreu, i ja només el primer any de carrera vaig decidir que no podia estar a l'estiu treballant un altre cop de cambrer o del que toqués, d'acord? I en aquell moment vaig dir, hosti, doncs ja puc fer les pràctiques extracurriculars que es diu, que no compten per res, o sigui, al final les fas per remunerar-te, quasi, quasi, però, bueno, sí que hi ha una petita remuneració. I me'n vaig anar al Montsant, al celler Capsanes. Celler que al final he acabat, abans de deixar la feina, vaig acabar estant dos anys un altre cop. O sigui, vaig fer primer unes pràctiques, i allí és on realment em va agafar més les ganes de seguir estudiant l'enologia, perquè el primer any d'enologia al final també és un tercer de batxillerat. És matemàtica, física, química, i les troncals de tota la vida sí que comences a veure algunes coses, però és matxaquer, és matxaquer com totes les ciències, perquè al final és una ciència i una enginyeria, entre cometes, i, bueno, hi pots ganyar. Llavors, durant l'estiu vaig dir, va, me'n vaig a un celler, i allí és on vaig realment descobrir la feina del celler, la feina de mou mangueres, fes pillajos, treu la rapa, paleja com un animal. Hi ha feina molt, realment dintre del celler hi ha feina molt dura, feina que s'ha de fer molt bé, molt neta, i, hòstia, vaig descobrir un món molt xulo allí. I allí és com, bueno, després del segon any, tercer i quart, ja tenia com molt, molt, molt amplificat tot el que es pot fer al celler i el que m'expliquen a la uni, hòstia, ho veia molt ràpid. Llavors, va fer, va servir molt. Exacte, exacte. Quan t'expliquen aquestes coses, teòricament, i no les has fet pràcticament, no les acabes d'entendre, però tu quan ja has vist el procés que és la fermentació alcohòlica o la fermentació malolàctica, doncs t'és més fàcil entendre-ho, què sé. A mi també em passava, però jo vaig estudiar els PIs, no, o a... Però, bueno, va ser... També em va passar. Al final ho veieu tot, igualment. Veieu tots els processos i és la clau, és la clau. És la clau. És el que trobava a faltar. Dintre de la uni, al final, és com... Hi ha un moment que ja fas pràctiques, però necessitava fer-ho ja des del principi per entendre bé tot el que m'explicaven o per què està estudiant el que està estudiant, no? La química dels tenins, la química dels colors... Exacte. Per què està estudiant tot allò i no ho estava veient. Llavors, veure-ho va ser la clau de l'èxit, quasi, quasi. És molt important. I jo t'anava... Bueno, anava a canviar de tema un altre cop perquè m'agradaria saber per què et vas llançar cap a fer aquesta compte a Instagram d'Aromalbi. Sí que em diràs que també això de democratitzar una mica el que seria el món del vi i fer-lo més fàcil, però quines intencions poden haver-hi més a part d'això? N'hi ha alguna manera de dir, de dir, vale, mira, vaig a obrir noves portes laborals perquè potser no m'agrada fer tant de seier i prefereixo estar més en contacte amb la gent o... Sí que és veritat que hi ha la part aquesta que cal has de dir, el contacte amb la gent, que m'agrada molt, m'agrada molt estar davant de la gent. Com et deia, també he sigut músic des dels cinc anys, crec, més o menys, i sempre he estat davant de gent, una mica en comunitat, per dir-ho d'alguna manera, i des que estava treballant trobava a faltar una mica això. Sí que estava a la segona nola, que hi tenia unes responsabilitats molt concretes. En alguns casos vaig estar elaborant gairebé per complet alguns vins, i la veritat és que ara ho trobo a faltar, i trobo a faltar una miqueta el fet d'embrotar-se les mans, que es diu, de fer de cuiner, que els veiem això, a vegades de fer del cuiner. I, bueno, la veritat és que això és molt divertit, però ja et dic, teniu aquesta faceta pròpia, que és la comunicació, el parlar, el que no tinc vergonya d'estar davant de gent, no tinc cap problema, i juntament amb aquelles necessitats, aquests objectius que he vist que realment fan falta a la societat d'avui en dia del vi i de tot el que engloba el vi, doncs vaig dir, sí, he de tirar el carro, he de tirar endavant, i és una cosa que m'agrada, és una cosa que potser em desvincul una mica de la producció com a tal de l'anologia del vi, però en un futur espero que tot vagi bé per anar potser guanyant una mica més de diners, si es pot, i acabar fent un vi propi. Això seria la clau, la veritat. Doncs seguim comentant cosetes, que avui ja que tenim un convidat, doncs ens agrada també xerrar una mica de tot plegat. Quin és el teu procés creatiu a l'hora de fer un reel? Perquè, clar, normalment té una feina, això al darrere, vull dir, triar la música, triar el contingut que hi haurà en el vídeo, també triar les persones, perquè està bé que hi hagi personatges també en els vídeos, vull dir, han de sortir personatges de tant en tant. Llavors tot això s'ha de saber triar, no? Has de ser una mica com un equip de rodatge, però en una sola persona. Bé, realment a Roma som dos. Som dos persones. Estic jo, que soc la cara visible, i que porto el projecte endavant, però darrere de Roma també hi ha una community manager i una periodista, que és la meva parella, que és la Tània. I, clar, aquí el procés creatiu de quan tenim idees, de quan desglossem idees de quin reel volem fer, etcètera, ella té molt a dir i hi ha moltes idees que jo tinc que m'ha dit, t'han estat anant pel arreu, tio. Jo, vale, anem a fer-ho més concret, més així, més com de forma correcta, bàsicament. I, clar, aquí tinc una gran sort, que és aquesta ajuda i, la veritat, és que, bueno, és una cosa que s'agraeix molt, la veritat. He vist que fas tastos a domicili, m'ha semblat molt interessant i m'agradaria que expliquessis una mica quin és aquest funcionament dels tastos per entendre, bueno, si algun dia vull fer un. Sé que sonarà raro, però igual que quan demanes una pizza. Tu demanes una pizza i te la porten al cap de mitja hora. Jo, en aquest cas, sí que necessito una setmaneta que m'avisis abans, però si m'he deus tal dia a tal hora, m'agradaria... Mira, tinc una reunió amb 10 col·legues, amb 10 amics, i m'agradaria que fes un tast. Doncs tinc diversos preus, depenent dels tipus o de la quantitat de vins que es tasten, i el que porto, el que faig més, és, sobretot, que el tast sigui divertit, que sigui un... O sigui, a través dels vins vas coneixent moltes diferències que hi ha entre vins molt separats dintre de Catalunya, tot és català. Un moment de què m'estic ofegant. Cap problema, cap problema. Deixem que vegi una mica d'aigua amb Pol i que ens comenti una mica això, perquè, clar, a l'inici de l'entrevista ho comentaves i em sembla molt interessant, que és el fet de... Per què aquesta tendència aquí a Catalunya, a vegades, d'anar a buscar els vins fora, no? Perquè tenim molt bons vins aquí al nostre territori, i moltes vegades tenim aquesta tendència a anar a buscar un Rueda, anar a buscar un Rioja, anar a buscar vins francesos, i dius, per què? Bueno, la resposta és molt simple, marketing. És molt... O sigui, realment, aquí, no... Jo realment no treballo el vi català perquè tingui tir i el vi espanyol, o sigui, al final, si me'n vaig a Rueda, si me'n vaig a Rioja, m'encantarà d'estar a la Calle Iragorell, al mig de Logroño, i fotem de dir Río a tope, perquè la veritat és que tenen molt bon producte, però realment el que han fet molt bé aquestes D.O.s és el màrqueting, el màrqueting lligat a un nom, Rioja, o, per exemple, a una veritat, o sigui, a una regió, en el cas de Rioja, o a una veritat que és el verdejo. M'encantaria que aquí s'ha fiqués una moda, perquè al final són modes que s'han arrastrat, de, hòstia, me'n vaig a fotre una carnatge, o me'n vaig a fotre un macabeu, i ja està, com si te demanes un verdejo. Això és exactament el mateix, perquè estàs dient el nom d'una varietat. I tu vas a qualsevol restaurant i vius un verdejo i t'aporten un verdejo, el que sigui. Ves a saber quina marca o quin celler o el que sigui, però t'aporten un verdejo. I, clar, en aquest cas, crec que aquí hi ha feina a fer per part d'institucions com d'OS, etcètera, que ja s'està fent, la veritat és que s'està fent molt bé, i jo crec que vam molt de... Bueno, el carro està tirant endavant, però, clar, sempre hi ha la part negativa o la part que està darrere de tota la vida, que diuen, ah, no, és que ara ho farem tan fàcil que l'altre no valdrà res. I no és així. El que jo defenso molt és que hi ha una forma de comunicar molt fàcil, que és la que s'ha de tindre amb gent al carrer, normal, i els professionals han de seguir tenint aquests tipus de vins que són professionals, que són vins de gam alta, de preu una mica més elevat, d'unes maneres d'elaborar que són més complexes d'entendre i més complexes de tastar, que també m'agrada, òbviament, jo soc un fanàtic d'això, ara, mira, justament aquesta setmana estem amb els Premis Binari i estic tastant coses que dius, uau, són espectaculars els vins d'aquí. Però, clar, sempre hi ha els vins que podem conèixer de base, per dir-ho així, una base xarel·lo, una base m'acabeu, una garnatxeta negra, una carinyena, el que sigui, no? i que té molt valor perquè és valor quilòmetre zero de veritat, no quilòmetre zero espanyol, quilòmetre zero d'aquí, del costat de casa, que si el col·lega t'ha portat el vi a casa. Llavors, això és el que, com a emblema o com a objectiu del meu projecte, és donar força i acompanyar tot aquest procés i, bueno, estar una mica al capdavant de tota aquesta ona d'intentar fer que el vi es democratitzi i posar el vi català per davant. Totalment. Al final és apropar el vi, no? Perquè amb la cervesa, que és la beguda que li podria fer la competència, clar, és una beguda molt senzilla, no? En el sentit que moltes vegades no requereix ser un expert, no?, per prendre una cervesa i sembla que el vi sí que ho hagis de ser, no? Jo aquí discrepo perquè també a l'anologia també estudiem les birres. O sigui, tot el que hi ha darrere de la cervesa és espectacular, ja? No, no, totalment. Estic d'acord, però estaràs d'acord amb mi que la imatge és aquesta, una mica, no? Sí, sí, aquí és el que s'ha pot treballar molt a nivell marca, també. O que els fins se'ls presentessin mediterrània, em sap? Exacte. O sigui, seria perfecte. Sí, i parlant de tot això, tanquem amb la pregunta del públic objectiu, no?, per tancar aquest bloc, que és el fet del teu contingut ha de tenir un públic a qui va dirigit tot això. Va dirigit a tothom, realment. O sigui, amb això sí que no he fet una mica de... No he fet massa criba, però, òbviament, Instagram ja estàs acotant una mica el... Sí. El panorama, o sigui, si o sigui, t'atropes més als joves, i amb TikTok encara més. TikTok és totalment... Bueno, perfil juvenil. Llavors, bueno, és intentar arribar a aquesta gent per veure que el vi també és per ells. Que aquest és una de les grans... Bueno, un dels grans problemes que tenim ara mateix davant del sector del vi, bàsicament, ens trobem que el consum del vi està baixant i no està baixant per la gent de tota la vida. La gent de tota la vida, el que passa és que està arribant a unes edats que ja no veu tant o no veu gens i, per tant, ha de vindre la part del futur, el jovent, que estimi tot això, que estimi el vi, que estimi com es fa, les paritats i, sobretot, que estimi el propi vi d'aquí, de casa. I això, bueno, jo crec que s'aconsegueix amb Instagram, s'aconsegueix amb fires, amb festivals, s'aconsegueix amb moltes coses. Ara ja comença a veure una mica més de moviment amb tot això de vins posicionats en festivals, com el Cruïlla, el Primavera, etc. I la veritat és que jo crec que aquí és on ja... Com el... Bueno, és com el cap de... La cap... Bueno, ja no sortirà. La punta de llança, no? Què es diu? Com ficar el capet allí i, a partir d'aquí, crear que aquella persona comenci amb el vi i s'eduqui, per dir-ho d'alguna manera, o... Que vulgui, doncs, conèixer més coses i... Exacte. No turisme, que es mogui, etc. Que no li sembli complicat, perquè molts cops he vist la frase de... Ostres, a mi això dels vins em dóna cosa perquè és una cosa complicada. I l'he vist molts cops, eh? De que preferen altres begudes alcohòliques que no el vi perquè el del vi n'has de saber. I amb això s'equirroquen alguns professionals. Jo sempre que sento aquesta frase amb col·legues o gent que coneixes o el que sigui, sempre els dic... Hòstia, què n'entens, de cervesa? Què saps com s'ha de fer? I no en saben. No en saben. O què saps com s'ha fet aquest ron? O aquest whisky? No en tenen idea. I realment, aquí és on el vi durant molts anys s'ha posicionat com una part elegant del món del col. I, bueno, això és el que jo crec que s'ha... S'ha de separar. S'ha de separar. Sempre, a vegades, faig servir la paraula de trencar, però crec que el que s'ha de fer és separar la part professional i la part de gaudir. I punto. Ara que ja s'acosta a l'estiu, m'agradaria que recomanessis al nostre estimat públic alguns vins blancs d'aquí de Catalunya, alguns vins negres i alguns vins rossats per prendre així a l'estiu. Vale. Això... A veure. Vins blancs. Que et vinguin al cap així... Que et vinguin al cap així ràpid, eh? Vale. Vins blancs, jo et recomanaria començar per una garnatxeta blanca de la Terra Alta, que és molt fresqueta i ara l'estiu entran de conya, quasi soles. I així, per dir-te un celler, et diria celler pinyol. Vale. La veritat és que fa una garnatxa amb blanques molt xules. N'hi ha algunes que podeu trobar a bon preu. Hi ha altres de games més altes que són espectaculars. Les trobareu al celler i ara us diran botigues especialitzades. Si ens anem de la garnatxa, us recomanaria també algun xerelo. Ara, per exemple, em ve el cap pel xerelo de Castell d'Or, que és el millor celler de Catalunya. Sí, sí. I la veritat és que té un xerelo guardonat amb un binari d'Or l'any passat i està espectacular. Molt, molt xulo. Si passem a rosats, tinc un que per mi és el meu rosat preferit, que és el Nena de Viñel Pilàs. Està boníssim, la veritat, és una passada. És un vi fet amb 100% cirà i és com un caramel, com llepar una piruleta d'aquestes de tota la vida. I de vins negres per l'estiu, que també és una cosa que sempre m'agrada dir que sí, es pot beure vi negre a l'estiu. Sí. Hi ha vins negres que amb una mica de fresqueta són espectaculars. I et diria que, per exemple, em sortirà de nom... No passa res, eh? A l'Anaïs, Anaïs Negra, Anaïs Negra, que està molt bé, és del celler UNES1, del Penedès. I si ens anem ja cap a una mica més, cap a la zona de Tarragona i Montsant, de Tarragona et diria la Pascuala, que també és molt xulo, el celler Pallarades. Vale. I cap al priorat et diria el Gardinada. Gardinada, que és un priorat, però no és el típic priorat amb fusta, amb tanta criança. És més lleuger. Molt lleuger, molt fresquet. La veritat és que molt agradable. Perfecte. Doncs Dani, tu no li volies preguntar una cosa... Ai. Jo li volia preguntar més que res, que ara volem que fer com una espècie de repte, no? Perquè ens demostri les seves habilitats de maridatge i així, doncs, també descobrir una mica més sobre vins. Comences tu, Jordi, o què? Bé, que el repte consisteix que això que t'ha dit el Dani en que no cal que ens tornis a dir el vi, però en què maridaries aquest vi blanc que ens has dit, no dic els dos, sinó un vi blanc, en quin menjar a l'estiu el maridaries i en quin menjar maridaries el vi rossat i en quin menjar maridaries el vi negre. Vale. Perquè ho sàpigues, el Jordi és el que més o menys fa a la secció, no? Quan ens porta algun vi normalment doncs ens recomana algun maridatge. en aquest cas et toca a tu treballar. Cap problema, jo t'ho fai. Mira, doncs amb el blanc, tant amb el tusc que me t'heu dit, bàsicament, el tinc d'una part fresqueta i ara que ve l'estiu tinc moltes ganes ja de paelleta. Una bona paella amb marisc o realment amb una paella de verdures també quedaria perfecta i allí davant del mar és que ja està, que bueno, marco, adeu. Ja toca, ja toca. Sí, sí. A veure, i el rosat, el rosat el faria amb alguna cosa també molt fresqueta que també ve molt de gust ara que ja ve l'estiu, és amb un tàrtar, amb algun ceviche, alguna cosa així. L'acidesa amb la frescó també lliga molt bé i queda perfecta. I amb els negrats que t'he dit, que són molt afruitats, aquí ja et diria, ara que ve l'estiu i també amb ganes de coses ràpides i coses tranquil·les de la fresca i tal, és que no cal que compliquis la vida amb una pizza, amb una hamburguesa, algú que sigui proteic, algú que tingui xitxa i que ho acompanyi perfectament, que sigui un explotiu de sabors. Vale, m'ha semblat bastant, m'ha agradat, m'ha agradat, jo t'ho compro, eh? Molt bé, doncs si et sembla anem tancant una mica d'espai d'entrevista, que encara ens queden un parell de cosetes, però està sent molt interessant perquè mira, tenim aquí un Toma i Daca entre dos anòlegs que déu-n'hi-do, interessant. Bueno, vaig aprenent d'ell, no? Exacte. Heu d'anar i heu d'anar aprenent un de l'altre. No, m'ho he comprat. M'agradaria saber el teu Top 5 de sellers per visitar aquest estiu. Ok, vale, en tema anoturista, eh? Sí, en tema anoturista. No sé què visitar, digue'm un Top 5, així. Vale, et diria, entenem que per costat és el segre, però bueno, hauràs d'anar cap a Lleida. Hi ha un seller que la veritat que l'he visitat fa poc i m'han trejonat perquè és Lliga Art. Art i Dí, vale, l'art i el territori, que és Mas Blanc i Jove. Vale, perfecte. Aquest és espectacular. Després, un altre que també té més història i tot el paisatge que té el voltant també està al costat dels segres, Castell del Remei, també, molt xulo. Sí, sé quin és, sé quin és. Aquest és, bueno, és visita obligada, la veritat. Llavors, a veure, alguna cosa més. aquí a Tarragona la veritat és que és molt, clar, tens que no hi ha anat, però heu d'anar a Padró-en-Có. La família Padró, no sé si us sona, fa vins, també els ipsis, els vins ipsis, els fan ells, però el que fan més és vermut. i la visita de la part de vermut és molt, molt divertida perquè et mous a través de les, com de les essències, ho tenen tot allà disposat i la veritat és que és una visita molt, molt olfactiva, la veritat. I a veure, si marxem d'aquestes zones cap al Pla del Bages hi ha la part de Badal, el celler Badal, la veritat és que té un patrimoni de pedra seca que és espectacular, és chulíssim i ja no només el celler, sinó tota la zona, només que feu una mica, de ruta per alguna de les muntanyes, és espectacular, les vistes i sí, és que me falta un cinquè ja no sé què dir-te. Si no, no passa res, a mi amb els que m'has dit ja em va bé, eh? No val, doncs mira, te quedes en quatre al final. Ens quedem en quatre perquè... Home, ja tenim, ja tenim per dir. Bueno, mira, el cinquè, el que us deia al principi, els que em van introduir al món de l'enologia, els de Mas Vicenç, també fan molt bones visites i és aquí a Tarragona. Doncs perfecte, ens quedem amb el Mas Vicenç. Sí, amb aquest fem cinc, ja està, sí, sí, totalment. I tanquem, doncs, descobrint què és per tu el vi català i aviam si ens el pots definir amb una paraula, amb això tancarem. Per mi el vi català, ja sé que sona una mica així, però és vosaltres, no només vots dos, ni jo, sinó tots els que estem al voltant del vi, des del pagès fins al productor, l'enòleg i sobretot la gent que el consumeix, que és qui ha de valorar el producte i qui ha de comprar-lo, qui l'ha de posicionar i qui ha d'estimar, bàsicament. No només el producte que és el vi, sinó la feina que fa el pagès, la feina que fa el territori i estimar el paisatge. O sigui, estimar al final casa nostra, és que és una mica així, però sempre estem mirant cap a fora i la idea és mirar una miqueta més cap a dintre i valorar el que tenim. I amb una paraula? Vosaltres. Sí, sí. Maco, maco. Ho ha fet junt, ho ha fet junt. Escolta, Pol, un plaer, moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres al programa. A vosaltres. I res, seguir gaudint del vi i seguir gaudint també de tots aquests esdeveniments que s'estan fent en el món del vi, que són moltíssims. Abans comentaves els Premis Binari, nosaltres vam estar fa unes setmanes al Festival Binàriament, on vam poder tastar Premis Binari de l'any passat i la veritat és que super, molt interessant i re, que aquestes iniciatives acostin més el vi a la gent i que també acostin doncs a aquest sector que és tan apassionant. Gràcies. A vosaltres. Moltes gràcies. Adéu-siau, que vagi bé. Que vagi bé. Adéu. I fins aquí l'espai de vins d'avui. Jordi, moltes gràcies per estar amb nosaltres. Una tarda més. Moltes gràcies. està molt bé l'entrevista. Molt interessant, eh? Sí, sí. Una entrevista molt interessant. Ara fem una petita pausa i tornem de seguida. Vinga, fins ara. el fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. canalsalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tots. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir en la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de Crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer. Al carrer. Treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua. O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Imagine the bluest ocean The sound of a thousand waves The rhythm of love As we lay beneath the sun Spending our time Spending our time Watching clouds go rolling by These arms On the sweetest days Sweetest Giving your arms Giving your arms Imagine the love we lay Sweet love Under the stars Under the stars Sweet love Sweet summer day Picture the perfect sunset Picture the perfect sunset Walk under stone It's skies Holding you close Feeling your heart Be next to mine Sun on my skin Sun on my skin To win Touch of a dream To win Yeah Sun on my skin I ara marxem directament als butlletins informatius de les 6 de la tarda amb Catalunya Ràdio, Ràdio d'Esvern Tot seguit A les 6 i 10 Tornem amb la segona hora del refugi Fins ara Bona tarda, us informa Manel Elías La fundació privada creada per Israel i Estats Units per distribuir ajuda humanitària a Gaza ja ha començat a operar i ho fa amb moltes dificultats En un dels centres de repartiments han viscut escenes caòtiques que augmenten les sospites sobre les capacitats reals d'aquesta fundació Anem cap a Jerusalem Jordi Brascó Bona tarda El primer dia en què la fundació humanitària de Gaza ha entrat en funcionament ha desembocat en una escena de descontrol absolut Una munió de gazians desesperats han superat les barreres per aconseguir menjar i els membres de la fundació han disparat trets d'advertiment a l'aire abans d'abandonar les instal·lacions Gens Larka de les Nacions Unides acusa aquesta fundació de distreure l'objectiu principal de distribuir l'ajuda per als palestins de la franja És una distracció del que realment es necessita que és la reobertura de tots els passos a Gaza un entorn segur dins de Gaza i aconseguir més ràpidament els permisos i aprovacions finals de tots els subministraments d'emergència que tenim fora de la frontera i que necessitem entrar La fundació ha anunciat que reprendrà el repartiment d'ajuda demà Jordi Bresco, Catalunya Ràdio, Jerusalem Més notícies, Natàlia Ramon Des del Japó, n'és de visita oficial el president de la Generalitat, Salvador Illa ha expressat la seva ferma confiança que el català és més a prop d'assolir l'oficialitat a Europa tot i l'ajornament de la votació dels 27 Illa ha lamentat l'actitud obstreccionista del líder del Partit Popular Interpebo directament el seu president senyor Alberto Núñez Fijó per treballar contra l'oficialitat del català o gallec i la seva pròpia llengua, el gallec i l'esquera a la Unió Europea Crec que això deixa ben a les clares quina és la seva comprensió de la pluralitat d'Espanya i des del meu punt de vista vine a Vivita per governar Espanya i per ajudar a construir Europa El president de la Generalitat diu estar convençut que el reconeixement del català, el gallec i el basc enfortirà el projecte d'Europa La firma d'hipoteques torna a créixer al març i suma 10 mesos d'increments interanuals Al març es van fer 7.500 crèdits per a la compra d'un habitatge a Catalunya que és un 43% més que al març de l'any passat segons dades de l'Institut d'Estadística Espanyol És el deser mes consecutiu que milloren els registres d'un any abans coincidint amb les baixades de tipus d'interès del Banc Central Europeu Si ens fixem en les dades trimestrals passa el mateix Des del gener fins al març es van firmar prop de 23.000 hipoteques a Catalunya un 24% més que en el mateix període de l'any passat L'import mitjà dels nous crèdits supera els 175.000 euros i els interessos dels préstecs se situen de mitjana lleugerament per sota del 3% La majoria són a tipus fix i a un termini de 25 anys L'home de 53 anys detingut per haver embestit ahir amb el seu vehicle a una multitud a Liverpool estava sota els efectes de les drogues segons assegura un portaveu de la policia de la ciutat britànica Hem detingut un home de 53 anys de West Derby sospitós d'intent d'assassinat conducció negligent i conducció sota els efectes d'estopafants Està sota custòdia i està sent interrogat Segons els cossos de seguretat hi ha 65 persones afectades per l'incident de les quals 11 continuen hospitalitzades i en condició estable La policia diu que manté oberta una investigació àmplia per establir les causes del sinistre i reitera que descarta una motivació terrorista La sindicatura de Greuges de Barcelona veu irregularitats administratives en el cas d'una dona que va denunciar l'empresa Cementiris de Barcelona perquè havien exhumat les restes del seu pare de la tomba familiar del cementiri de Sant Andreu Els fets van passar l'any 2023 La dona va anar al cementiri i va comprovar que la tomba on havien enterrat el seu pare s'havia buidat i ja no tenia làpida ni vidre ni nom En demanar explicacions Cementiris va explicar que s'havia traslladat les restes del pare de la dona a l'usari general perquè no s'havia fet el pagament de la quota La empresa va explicar que havia enviat diverses notificacions abans de procedir a l'exhumació però la dona va comprovar que l'adreça on es van enviar els requeriments no era la correcta el síndic creu que Cementiris hauria d'haver fet més consultes per esbrinar l'adreça de la família i reconeix que l'error obre la porta a una possible indemnització Esport, Ruth Vilà La Minjamal continuarà al Barça fins al 2031 anem cap a les oficines del club per saber l'última hora de la seva renovació Ramon Salmurri La Minjamal ja és dins les oficines del club acompanyat del president Joan Laporta un lament que ha arribat fa tot just 10 minuts a les instal·lacions del Futbol Club Barcelona on l'esperava el president el director esportiu d'Eco el vicepresident esportiu Rafa i vostè i bona part de la comissió esportiva on la Minjamal somrient vestit amb pantaló cursa marreta blanca i gorra i que ja és dins les oficines per signar aquesta renovació de contracte fins al 2031 anirà també acompanyada d'un increment de la seva clàusula de rescisió o d'una millora del seu contracte Ramon Salmurri Catalunya Ràdio Barcelona Ensofati en canvi marxarà cedit al Mónacu amb opció de compra que encara estan ultimant els dos clubs el porter de l'Espanyol Joan García es mostra tranquil davant l'interès del Barça de fitxar-lo ho ha dit en declaracions del programa Tot gira de Catalunya Ràdio en el lliurament del trofeu Járquez que entrega cada any al programa el millor jugador de la temporada de l'Espanyol el porter assegura que vol pensar bé quin acaba sent el seu destí quan marxi de Cornellà l'entrevista sencera la podreu sentir aquest cap de setmana encara amb un clau blanc i blava Leandro Cabrera ha renovat el seu contracte per una temporada fins al 2026 i en ciclisme Primo Roglic es retira al giro després de tenir una altra caiguda avui a la setzena etapa Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova Ja sabem qui serà el pregoner de la festa major de Sant Just 2025 L'alcalde Joan Basaganyes ha anunciat a les xarxes que el músic i veí del municipi Axel Pí serà l'encarregat de fer el pregó el proper 30 de juliol Axel Pí és conegut com a bateria i un dels fundadors del grup català Sidoní creat l'any 1997 juntament amb Marc Ros i Jesús Sanra La banda amb més de dues dècades de trajectòria ha destacat la seva fusió de rock psicodèlic i indie pop amb àlbums com Costa Azul El Incendio o El Regreso de Ava A més del pregó Axel Pí oferirà una sessió musical com a DJ a la plaça Verdaguer aportant el seu estil eclèctic i personal a les celebracions A més de la seva tasca com a bateria Axel Pí ha desenvolupat una carrera paral·lela com a DJ participant en diversos esdeveniments i festivals arreu de l'Estat Amb aquest anunci Sant Just escalfa motors per una nova edició de la Festa Major que tornarà a omplir els carrers d'activitats culturals música i convivència Aquest dijous 29 de maig Sant Just s'assuma el Dia Mundial de Sense Tabac amb una caminada popular oberta a tothom L'activitat començarà a les 10 del matí davant del cap de Sant Just amb tres recorreguts diferents perquè les persones participants puguin triar el que més els convingui Tot seguit cap a les 11 hi haurà una sessió de zumba i soferirà fruita i aigua a totes les persones assistents A més es farà un sorteig d'obsequis entre els participants i l'objectiu de la jornada és sensibilitzar sobre els perills del tabac i fomentar espais lliures de fum per totes les edats La iniciativa compta amb la col·laboració dels Amics del Barri Sud i s'emmarca en la campanya de l'Organització Mundial de la Salut que en guany porta per lema Desemmascarem-los i denuncia les tàctiques de la indústria del tabac per atreure especialment els joves Oleguema Joan responsable dels tallers de música de Sant Just ha destacat la implicació activa del centre en múltiples activitats socials i culturals del municipi En una entrevista recent ha explicat la participació dels tallers en actes com l'entrega del Premi de Poesia i Prosa en Català l'homenatge a Francisco Cassares i el tradicional Concert Solidari amb Justícia i Pau on aquest any actuaran alumnes i professors amb un repertori de jazz i cançons vocals Durant el curs els tallers han impulsat projectes diversos com la Coral de Roc del Baix Llobregat que ha tingut una gran acollida al Casal de Joves i el grup Dulce Rebeca un duet de boleros reinterpretats que actuarà el 30 de maig dins del cicle Nits de Música Aquest projecte ha orientat especialment al públic gran combina música i interpretació i se celebra el claustre de les escoles També s'ha anunciat un concert de cinc pel 6 de juny i l'audició de final de curs pel 14 de juny amb actuacions de tots els alumnes de l'escola Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això ha estat tot Tornem amb tota la informació els informatius i els butlletins horaris Fins ara Fins ara Fins ara Quizà porque mi niñez sigue jugando en tu playa y escondido tras las cañas duerme mi primer amor llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya y amontonado en tu arena guardo amor, juegos y penas yo que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno que han vertido en ti cien pueblos de Algeciras a Estambul para que pintes de azul sus largas noches de invierno a fuerza de desventuras tu alma es profunda tu alma es profunda y oscura a tus atardeceres rojos se acostumbrat se acostumbran se acostumbraron mis ojos como el récord o al camino soy cantor soy embustero me gusta el juego y el vino tengo alma de marinero que le voy a hacer si yo nací en el mediterráneo nací en el mediterráneo y te acercas y te vas después de besar mi aldea jugando con la marea te vas pensando en volver eres como una mujer perfumadita de brea que se añora y que se quiere que se conoce y se teme ay si un día para mi mal viene a buscarme i seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern seguim al Refugi ara és moment d'encetar aquesta segona hora del programa d'avui dimarts i comencem aquesta segona hora amb l'espai de videojocs amb l'Américo ja el tenim aquí a l'estudi Américo bona tarda bona tarda Dani què tal com estem doncs molt bé amb ganes de saludar-te una tarda més com cada 15 dies et saludem per parlar de videojocs avui parlem de la tercera setmana del videojoc que ens tens bueno ens tens molt a dir perquè tu també formes part d'aquesta organització d'aquesta tercera setmana del videojoc i tenim moltes ganes de descobrir tots els detalls explica'ns una mica d'on neix aquesta tercera setmana i on es celebra sí doncs mira jo t'explico la tercera setmana del videojoc és un projecte que neix de cotxeres de Sants al centre cívic que tenen en el barri de Sants precisament a Barcelona i doncs que neix una mica de la idea d'intentar posar en valor el factor cultural que tenen els videojocs que és una cosa que ja hem parlat aquí algun cop i que jo trobo que és molt important per això precisament estic també com molt implicat en tot el procés i formo part de l'organització i la idea és aquesta portar persones de diferents sectors del mitjà de la indústria tenim gent que ha desenvolupat videojocs tenim gent de la premsa o tenim diferents perfils i que ens parlin una mica de diferents aspectes del videojoc com a artefacte cultural doncs perfecte em sembla em sembla planazo comencem comentant aquesta setmana més a fons sí jo mira tinc aquí ara mateix en el mòbil estic mirant el cartell el cartell d'aquesta setmana llavors si vols podem començar una mica donant una mica d'informació així més general com he dit l'esdeveniment serà a Cotxeres de Sants al Centre Cívic de Barcelona i són uns cicles de xerrades que duren uns quants dies que comencen el dimecres 11 de juny és a dir d'aquí dues setmanes més o menys i acabaran el diumenge 15 de juny per tant tenim gairebé 5 dies de contingut que totes les tardes hi haurà aquestes ponències començant pel primer dia pel dimecres tenim un parell d'activitats que trobo que són bastant interessants i que val la pena apuntar-les la primera és una xerradeta que ens farà un noi que es diu Pablo Brussint que tracta de l'atzar a videojocs es diu no decideixes tu tampoc jo usos i abusos de l'atzar en el disseny de videojocs la idea del Pablo en aquest cas és parlar d'aquests patrons de disseny de videojocs que molts cops estan dintre i de les pròpies entranyes diguem dels videojocs que estan com mig amagats però que tot i així doncs ens relacionen l'experiència de jugar amb aquesta cosa més de doncs això de jocs d'atzar o d'aquestes diguem estratègies una mica oscures que tenen de vegades les ficcions interactives ok doncs amb aquesta tercera setmana del videojoc el que es vol doncs és impulsar aquest videojoc aquesta cultura del videojoc a la gent del barri la gent de Barcelona i com comentaves és del dimecres 11 al diumenge 15 de juny sí efectivament seran aquests 5 dies de més o menys la meitat de juny i per acabar després el segon dia dimecres tindrem també una espècie de macroclub de joc diguem que es dirà Parlar per Parlar debat sobre Disco Elicium en el que ens reunirem doncs tota la gent que vulgui venir a parlar sobre aquest videojoc que va publicar un estudi que es diu FAUM si no recordo malament el 2018 o el 2019 que doncs és un videojoc que ja dic és molt dens té com moltes capes parlar d'anticapitalisme de sociologia de les maneres en què som les persones de conflictes entre diferents entre diferents maneres de pensar és un joc molt ric és un joc que dona molt per parlar i per tant la idea és generar un ambient de debat on tothom pugui dir la seva i d'alguna manera comentar aquest videojoc tan estimulant i marxem també a comentar les activitats del dijous 12 de juny que també celebraran l'Auditori de Cotxeres sí, efectivament a l'Auditori de Cotxeres són tots els dies en el cas del 12 de juny comencem amb una xerrada que es diu ni anticapitalistes ni globalitzades Game Jumps de Kilòmetre Zero en aquest cas és una xerrada marca de la casa de la Sant Jordi Jam que si les persones que ens estiguin escoltant se'n recorden és una associació en la que jo també formo part en aquest cas segurament jo no dono la xerrada perquè ja estic organitzant i tampoc vull que sembli una cosa molt endogàmica però sí que vam trobar que seria una cosa interessant donar un espai per parlar d'això precisament del videojoc del territori de coses que es facin aquí a Catalunya i de com podem crear videojocs crear en aquests espais que són les Game Jumps d'una manera com dic no capitalista i tampoc globalitzada perfecte una altra de les coses que tenim aquest dia després i la primera de les sis aquestes a les set són xerraderes que duren més o menys una hora doncs tindrem una de l'Eva Fit que és una periodista cultural molt de recorregut dins del món dels videojocs que es diu anatomia de l'abatar la narrativa dels cossos aquest és un tema que la pròpia Eva ha tractat ja diversos cops i que doncs ens parlarà una mica d'aquesta representació normalitzada dels cossos en els videojocs d'aquests tots aquests tipus de cossos que no s'acostumen a representar de per què passa i bueno no sé crec que és un tema molt interessant també en aquest sentit com més reivindicatiu semblant al que comentàvem també amb la xerrada anterior i que realment de nou recomano molt llegir a l'Eva Cida en qualsevol lloc però especialment si voleu venir a sentir el que té que dir en aquest sentit doncs estareu més que invitades i per acabar per acabar aquest segon dia del dijous tenim una xerrada que es diu 20 anys de Pep Sánchez el Pep Sánchez és una és una de les figures més importants del periodisme de videojocs aquí a nivell de Catalunya per suposat però també a nivell espanyol a nivell de l'Estat i és que doncs el 2025 es fan 20 anys que va obrir la seva primera web amb uns companys de batxillerat i tal i que van fer doncs van començar d'alguna manera a presentar aquesta crítica cultural que fins a aquell moment no tenia molta rellevància dins del bueno dins de la dins del periodisme nacional diguem i que va ser a partir d'aquí on es va començar a estendre llavors jo mateix aquí sí que participaré seré qui li faci aquesta entrevista al Pep i farem doncs una mica de trajectòria de com han sigut tots aquests anys de com ha arribat fins on està i també com han sigut doncs els altos i bajos diguem d'aquest trajecte em sembla molt interessant el fet que totes les xerrades que teniu programades tenen algun sentit no? perquè en algunes d'elles doncs parleu del capitalisme una mica en els videojocs també no? d'aquests jocs a quilòmetre zero d'un lloc a un altre com pot tocar tants pals no? el videojoc que sembla que a vegades el tenim allà i realment és que es poden parlar de moltes coses no? sí efectivament és ja dic una de les jo crec la principal idea darrere de la setmana del videojoc és precisament aquesta posar en valor i reivindicar això no? que els videojocs té un objectiu pedagògic i educatiu no? exacte exacte poden ser poden ser un entreteniment i està meravellós està perfecte a mi m'entretenen molt els videojocs però també poden anar una mica més enllà i si volem aprendre o si volem fins i tot expressar-nos amb ells doncs també ho podem fer igual que ho podem fer amb un poema o amb una cançó que bé i per divendres què tenim? doncs mira divendres comencem una miqueta abans els altres dies començàvem a les 6 aquí estarem ja des de les 5 de la tarda amb una xerrada de l'Andrea López que és una desenvolupadora d'aquí que viu a Barcelona i que ha treballat diversos projectes en la seva carrera que es diu com jugar o no amb els trops narratius l'Andrea és desenvolupadora és dissenyadora narrativa diguem i llavors ens parlarà doncs d'això de les típiques igual que per exemple quan mirem Star Wars i sabem doncs que hi ha com una sèrie de figures com de de trops narratius que estan molt establertes i que i que s'han de saber fer servir perquè funcionin doncs allà ens explicarà com podem aplicar totes aquestes figures totes aquests doncs ja dic no els clitxers però en el bon sentit doncs com ens els podem explicar com ens podem aplicar al desenvolupament de videojocs o simplement a escriure històries en aquest sentit i d'aquesta primera activitat que enceta la tarda divendres 13 de juny a les 5 de la tarda marxem a una altra a les 6 moda història com comptar un joc aquí al programa ho hem parlat moltes vegades el fet de de quantes maneres es pot arribar a explicar un videojoc o una narrativa dins d'un videojoc no? sí efectivament la traca final que tenim ara aquí el divendres és una que a mi em fa especial il·lusió perquè trobo que són dues activitats molt interessants i la primera és com tu bé deies aquest moda història com comptar un joc que és una xerrada que donarà el Víctor Martínez que és company de web del Pep Sánchez l'altra persona que hem comentat que tindríem també aquí a la setmana que és un dels referents a nivell nacional de la crítica cultural de videojocs i en aquest cas el que ens parlarà és com de de quina manera tots els videojocs tenen una història darrere no tant una història d'una història que ens vulguin explicar en els seus personatges i una història interna diguem sinó també una història externa es parla molt de molts cops doncs d'algunes històries d'èxit de jocs que els desenvolupadors doncs potser van hipotecar la seva casa per tenir els diners necessaris per poder fer aquest projecte que això ho hem vist al cinema però també ho hem vist per exemple als videojocs clar exacte i ens parlarà de quina manera totes aquestes històries d'èxit o de fracàs també com això pot d'alguna manera condicionar la visió que tenim dels videojocs i com això també ajuda a crear una narrativa dins del medi de què són els videojocs de per què tenen tant d'importància trobo que serà una xerrada molt interessant a més que el Víctor és una persona molt intel·ligent i segur que dóna sobre el que pensa home compartir un cognom amb això ja ho tenim fet bueno els Martínez els Martínez som intel·ligents de naturalesa clar més com sou poquets no és com jo que sou per raigolo que és com una cosa superhabitual exacte que sou molts que sou molts Américo marxem a les 7 que a les 7 de divendres també tenim una activitat molt interessant desenvolupament des dels marges sí exacte en aquest sentit deia que que és una activitat que a mi em sembla molt interessant i que em fa molta il·lusió tenir aquesta serà un taller no serà una xerrada sinó una cosa més interactiva i que organitzada parlaré amb Navi Lassó que és doncs una comunicadora i desenvolupadora de videojocs independents el que farem serà aprendre durant més o menys dues horetes dues horetes i mitja quines són les alternatives que tenim a l'hora de crear videojocs que no siguin els grans motors les grans eines que són com les més utilitzades però que també són les més complicades i les que requereixen uns coneixements tècnics més elevats molts cops hem parlat aquí ja que videojocs pot ser moltes coses no només els jocs més grans que juguem tipus el Call of Duty el FIFA o el God of War sinó que una experiència narrativa curteta de 30 segons pot ser un videojoc també i llavors l'Ari el que ens parlarà serà de diferents eines que tenim disponibles a internet gratuïtes i molt accessibles per poder fer aquest tipus de miniprojectes amb els que doncs també realitzar la nostra diguem la nostra ui no m'està sortint la paraula les nostres inquietuds diguem la nostra ambició com a creadores clar perquè això és molt important la gent que creem jo no creo videojocs però creo històries també perquè escric i m'agrada molt escriure i al final aquell cuquet de l'escriptura l'acabes tenint sempre però l'has d'anar satisfent és allò de dir ara escric això ara no sé què ara em remou això hi ha una situació que m'inquieta i vull escriure sobre això i al final l'acabes doncs fent això entenc que els videojocs és el mateix sí efectivament clar amb els videojocs a més passa una cosa jo penso que és que tenen el factor aquest de lo interactiu un videojoc de base o per naturalesa molts cops s'assumeix que és interactiu i això d'alguna manera ens permet tenir unes unes eines a l'hora de crear uns recursos que doncs en altres mitjans no estan sí que és cert doncs que sempre se li pot afegir una miqueta interactivitat hi ha llibres com el com es diu aquest el Rayuela es diu que pots anar saltant entre els capítols i que en funció de tal doncs tens una història o una altra o hi ha pel·lícules també que juguen una miqueta amb aquest factor d'escollir coses i de tenir diferents diferents finals en funció del canvi pel que tires però de base el mitjà que introdueix aquesta interactivitat potent diguem són els videojocs i això és un camp molt fèrtil el que explorar a l'hora d'explicar històries que doncs ja dic l'Ariadna en aquest sentit ens explicarà quines eines podem tenir a l'abast per ficar una miqueta el peu en aquesta piscina i marxem a dissabte 14 diumenge 15 de juny que en el mateix auditori de Cotxeres on s'han celebrat les anteriors activitats també celebrarà durant tot el dia el Cartoon Fever sí efectivament per acabar d'una manera una miqueta més festiva al final sembla que quan parlem de videojocs sempre ens posem una mica hipsters i ens agrada la gafa pastada de parlar de la rellevància cultural i tal i és cert a mi m'agrada molt fer-ho també però també jo crec que és molt interessant gaudir els videojocs i ja està i en aquest sentit tindrem com tu has dit el dissabte 14 i el diumenge 15 durant tot el dia a l'auditori de Cotxeres el Cartoon Fever és una fira que organitza la mateixa organització que ens portava o que ens porta a l'Indeed Day a Barcelona al setembre o a l'octubre cada any doncs també fan aquesta fira més petitona que va enfocada sobretot a jocs de cartes jocs de cartes tan virtuals és a dir videojocs on la manera de jugar és fent servir cartes com jocs de cartes analògics de tota la vida podem jugar al finquillo si vols podem fer un finquillo allà Dani o un pòquer o jocs més elaborats o jocs més elaborats a Ciutadeles o no sé què o no sé quant o m'agrada molt a Ciutadeles doncs tots aquests jocs estaran allà tenen com unes unes taules com per per jugar tranquil·lament tu pots entrar allà i doncs seure amb la gent que hi hagi fer unes partidetes tal pots provar aquests videojocs que dic que també basen la seva mecànica en les cartes i també hi ha de vegades doncs persones que han fet els seus propis jocs de cartes i els volen doncs provar o ensenyar a la gent que va perquè saben doncs que és un un ambient amb gent que sap del tema doncs per balancejar-los o per donar-los una mica de recorregut és un és un ambient potser una mica més de nínxol perquè doncs t'han d'agradar molt els jocs de cartes però tot i així jo crec que és molt guai es genera un ambient molt de confiança molt íntim i al final hi ha gent que li agraden aquestes coses i que s'ho passa bé que bé doncs amb aquest Cartoon Fever tancaríeu aquesta tercera setmana del videojoc recordem que això es celebra a Cotxeres de Sants i que esteu a tope des de l'organització sí efectivament estem ara doncs acabant les últimes cosetes acabant d'organitzar acabant de parlar algun mira això t'ho explicaré ara també que tenim una altra cosa que no apareix aquí en el programa en el programa però però sí veia estem a tope perquè això queden dues setmanetes només i bueno doncs ara sobretot el que estem fent és donar-li canya a nivell de bueno de publicitat i que la gent s'entegui que farem aquesta cosa el que deia que és un últim un últim projecte que tenim sota una última activitat que tenim sota el pareu aquest de la setmana és que estem organitzant també una activitat amb col·legis això no és obert al públic com si són la resta d'activitats però estem mirant d'organitzar doncs una petita jornada amb algun dels col·legis del barri on un noi que es diu Kevin Marín que és un bueno és un estudiós dels videojocs i jo mateix que també doncs em dedico a la crítica i a la premsa i aquestes cosetes doncs parlarem amb nens de sisèria primària i els explicarem una mica com els videojocs poden ser segurament més del que ells coneixen i els deixarem provar doncs algunes algunes experiències així una miqueta més experimentals una mica més alternatives i mirarem de generar també un petit espai de debat amb ells per veure què els hi semblen i què pensen d'aquestes coses que els ensenyarem Són dos quarts de set de la tarda seguim al refugi estem parlant de videojocs amb l'Américo i què? Alguna cosa més que vulguis afegir d'aquesta activitat que ens has portat avui? Doncs sí mira us afegiré algunes dades més per exemple que és totalment gratuïta que l'assistència és gratuïta és oberta sí que crec que hi ha algun per exemple en el taller que hem parlat de videojocs de motors alternatius sí que cal inscripció prèvia però això entrant a la web de Cotxeres a Sants podeu trobar el formulari i el Cartoon Fiber el cap de setmana sí que requereix un petit pagament que no sé si són tres euros d'entrada però bé és un preu que està molt aconseguit per tot el que ofereix aquesta fira i no sé què més Dani escolta ha passat una cosa què? que és que t'he vist molt ràpid quan hem començat a parlar sí avui hem començat a pinyon i he dit hòstia què? que listo el Dani ha començat així a pinyon perquè no li faci la pregunta de què és el que has jugat aquestes dues setmanes doncs sí doncs sí però ve que no m'escaquejo no he jugat a res no a res a res a res a res a res a res a res bueno no passa res et faré una recomanació que jo sí que he estat jugant jo he estat jugant bastant perquè perquè bueno he fet uns quants viatges aquests dies en tren i en autobús i tal i llavors doncs he aprofitat amb l'ordinador o a consoles portàtils fer algunes partides i de tot el que he jugat hi ha un joc que m'ha agradat especialment que es diu Formless Star o estrella sense forma en català que és un joc que és molt petitet és gratuït a internet si el busqueu segurament ja us surti en una plataforma de videojocs que es diu each.io i és un joc que tracta doncs d'una nau especial que arriba a un planeta desconegut que es diu Formless Star l'estrella sense forma i llavors el que han de fer els seus tripulants és d'alguna manera catalogar o descobrir totes les espècies animals que viuen en aquest en aquest món i és molt curiós perquè m'ha fet pensar d'alguna manera en com molts cops quan juguem a videojocs ens relacionem amb el món que ens proposa la pròpia obra d'una manera molt violenta sempre mirem d'atacar o de disparar o de matar i aquest joc doncs que té un plantejament més passiu el que hem de fer és explorar passejar per aquest món i anar descobrint les petites espècies o les grans espècies que poblen els ecosistemes així és el pensament que vaig tenir al principi però després vaig pensar hòstia espera un moment per un moment Américo i aquesta ambició de catalogar i de descobrir i de nosaltres com a humans imposar-nos sobre la natura i d'arreglar-la sota les nostres pròpies normes això no és també una mica agressiu potser no és una agressivitat o no és com un no és una imposició tan física però també trobo que és un comportament una mica una mica violent violència passiva exacte llavors doncs no sé és una cosa que m'ha fet pensar una mica i que ara així com estàvem estàvem tal dic crec que és un o sigui el joc no fa cap reflexió sobre això aquesta reflexió l'has fet tu i ens la regales clar és molt més senzillet però crec que és guai mira i per connectar amb el que amb el que dèiem al principi és guai quan els videojocs encara que no et parlin d'aquestes reflexions o que no les articulin directament crec que és interessant que sigui un mitjà tan ric com que pugui donar-les i que potser doncs mentre estem jugant estiguem pensant en aquestes coses i que ens permetin arribar a reflexions més més enllà del que ens volen dir les pròpies obres jo crec que un mitjà està realment consolidat quan permet això quan parles doncs que tu des del teu neocòrtex diguem el teu còrtex prefrontal tinguis reflexions molt més molt més enllà del que et volen explicar les pròpies obres Amèrico un plaer com sempre tenir-te aquí al programa nosaltres hem d'anar tancant aquí la secció perquè hem de seguir la programació d'avui però moltíssimes gràcies per passar-te pel refugi i res que tinguis molt bona setmana un petonet molt gran a tothom bai una breve pausa i tornem a ser vosaltres d'aquí no res un autor al refugi avui a l'espai d'un autor al refugi us portem l'escriptora Almudena Grandes Almudena Grandes és una reconeguda escriptora espanyola nascuda a Madrid el 1960 destaca principalment per les seves novel·les que sovint aborden temes com la història contemporània d'Espanya les relacions humanes complexes i els secrets familiars la seva obra més coneguda és la sèrie Episòdios d'una guerra interminable que inclou novel·les com Inés i l'Alegria i el lector de Julio Verne on explora la guerra civil espanyola i les seves repercussions en la societat espanyola amb una prosa detallada i emotiva Grandes crea personatges vívids que captiven els lectors ha rebut diversos premis literaris i es considera una de les escriptores més importants de la literatura espanyola contemporània avui us portem un fragment de la madre de Frankenstein d'Almodena Grandes Lo malo es que tenga la vista tan débil porque no le veo bien la cara pero conservo mi cerebro privilegiado superior y he activado todas mis potencias se lo expliqué muchas veces a los médicos al llegar aquí y no me hicieron caso mi corazón mis caderas mis pechos mis nalgas son de mujer pero el cerebro el cuello y los brazos las piernas y la clavícula son completamente viriles y si no se lo creen si no se lo creen que me hagan una autopsia cuando muera y ya lo verán no conseguí transmitirle esta facultad a Hild ella era mujer de los pies a la cabeza por eso se perdió las mujeres se pierden por el sexo pero a mí ningún hombre me ha hecho sentir nada de la cintura para abajo de ahí proviene mi fortaleza cada vez que él entra por la puerta mientras hago que escucho a la mosquita muerta me pongo en mi postura de pensar la madre de Frankenstein del Modena Grandes assegut a la plaça del sortidor aquí t'espero com si fos el primer bar a Boem on comença el carrer Blai que és la petita rambla del poble sec a Boem parlem de la pluja que ha plogut imatges molles els miralls damunt l'asfalt potser és per això que el teatre està tan buit potser és per això que avui sento tan buides les meves mans tornarem a la platja i la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens petran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rombes al port parlem de la vida que ha de vindre de tots els homes que estimen els altres homes et pregunto si existeix la humanitat si hem de declarar la guerra algun exèrcit d'ignorants mira jo ja t'he vist plorar i creu-me quan et dic que em passa igual quan em cantes les cançons mentre treballes assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens prendran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rombes al port i mentre la cuina s'acumulen dels plats i els gots del sopar d'ahir la nit tinc por de posar ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard ingress yht sent-te'n' timber l'oec en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim al refugi. Ara és moment de parlar d'aquest primer concurs de microrelats que ha organitzat el Club Literari de l'Ateneu de Sant Just. Avui parlarem amb els i les premiades. En primer lloc saludarem a l'Anna Roca, primer premi d'aquest concurs. Anna, bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Molt content de tenir-te aquí al programa una tarda radiofònica. Com estàs? Com va tot? Bé, bé, molt bé. Molt contenta de ser aquí. Gràcies per convidar. No ens vam poder conèixer l'altre dia perquè vas enviar la teva filla, me'n recordo, no? Vaig enviar la meva filla gran perquè estava veient la meva filla petita a Compatí, que estava a Castelló. Molt bé, i la gran va fer d'ajudant-te, va venir recollit premi i, no, la veritat, molta emoció, no, m'imagino? Sí, sí, va fer de mare, que ja li toca de tant en tant. Ben fet. Però sí, em va fer molta il·lusió. Ben fet. Jesús Ribols, a segon premi. Bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, gràcies. Ets el beneït del concurs. El beneït i el beneït. Exacte. M'anaves a dir, m'anaves a treure de la boca. I saludem també a la Teresa Caldés. Teresa, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Benvinguda. Molt contenta, ser aquí. Que bé, que bé. Doncs avui és un programa per parlar una mica sobre aquest concurs. Per la gent que ens estigui escoltant, ja sabeu que el Club Literari participa en aquesta casa, participa en el refugi de forma mensual, tenen l'espai on parlem de novel·la gràfica, on parlem de totes les lectures que fa el Club de Lectura, tant el de novel·la gràfica com el Club de Lectura de novel·la. I nosaltres estem molt contents de poder participar també aquí en aquest espai avui d'entrevista, perquè volíem tancar d'alguna forma aquest concurs, que ha sigut un concurs que s'ha dut a terme també amb Marc de la Festa Major de la Taneu. L'entrega de premis va ser dissabte, com dèiem, a la Sala Piquet, i avui volíem fer aquest tancament de cicle amb aquest programa, parlant amb els protagonistes d'aquest concurs de microrelats. Explica'm-nos una miqueta com vau rebre la notícia que éreu finalistes del concurs. Començo jo? Vinga, Ana. Doncs mira, a mi estava a casa, que hi ha dies que treballo des de casa, i vaig rebre una trucada per dir-me que havia guanyat el concurs, i que hi havia tres premis, i que m'havien donat el primer, i que m'havien enviat un e-mail, però com hi ha gent que no l'utilitza gaire, que no sabien si el llegiria o no. De fet, em va fer molta il·lusió, i de seguida vaig trucar a les meves filles, els vaig enviar un missatge perquè estaven a una a l'escola i a l'altra a la universitat, perquè les dues, de fet, escriuen, i escriuen més que jo i millor que jo, o sigui que hem de fer il·lusió compartir-ho amb elles. Que xulo, que xulo. Jesús, com va ser la teva experiència? Molt semblant, molt semblant. La trucada va ser clavada. A mi em va agafar a Mataró, que sortia de comprar, i bé, vaig tornar a la trucada a la Maria Àngels, perquè no l'hi vaig poder agafar el primer cop. I en el cas de la Teresa, com va ser això? Doncs jo era a la feina, i vaig veure que em trucàvem un número d'aquells que dius, ai, l'agafo o no l'agafo? No sabia si em vendrien alguna cosa. El vaig agafar, i era la Maria Àngels, que va ser tan amable, que jo només per aquella trucada, jo ja estava premiada, perquè va ser molt, molt, molt, molt amable. Us dic una cosa, les vostres respostes són com relats. Si fem així tota l'entrevista no acabarem, eh? Perquè, clar, és que són com historietes, són com historietes, cadascú ha dit la seva, i són com historietes. I què us va motivar a participar? Ja havíeu participat en altres concursos, ja coneixeu el Club Literari. Quina va ser la vostra motivació? Començo jo una altra vegada? Sí, fem la reda. A veure, jo em vaig motivar perquè, justament una amiga meva de Sant Just, em va passar la notícia, i em va dir, a veure si la teva filla s'anima a escriure. I li vaig comentar, i em va dir, no, mama, que estic d'examen, sinó, no. I llavors jo, que normalment no escric, però estava passant una època una mica difícil, la meva mare, és dedicat a la meva mare, que estava ingressada perquè havia tingut un ictus i tenia Alzheimer. I un dia tornant de l'hospital vaig arribar a casa i no sé, perquè va ser una cosa que com molt estranya a mi, jo generalment no escric, només en moments puntuals. I vaig a escriure i em va semblar que havia quedat bé i vaig pensar, bueno, doncs aprofito i l'envio. Que maco, que maco, que maco. Jesús, explica'ns una mica com va anar això. Sí. Què et va motivar? Bé, jo he escrit alguns microrelats, a mi l'afició em ve de, jo soc professor autònoma i llavors tenim un programa que es diu Llegim i escrivim en parella on vam preparar, un dels materials que vam preparar era perquè alumnes, un fent de tutor i l'altre de tutorat, puguin escriure conjuntament i vam preparar materials per ensenyar als nens a escriure microrelats. I clar, després de la feina de preparar els materials vaig pensar, bé, t'hi podries posar, no? I arran d'allò doncs vaig començar a escriure microrelats, a buscar petites iniciatives, petits concursos com el d'aquí doncs per poder trobar un petit incentiu, no?, per escriure que va molt bé, no?, escriure a vegades a la feina escrius per coses molt formals i va bé també trobar escriptures una mica més creatives, i a Teresa com li va anar això? Doncs jo no escric, no m'he presentat mai a cap concurs, no tinc el costum d'escriure, però sí que sé que quan faig un whatsapp dient alguna cosa sempre em diuen que agrada molt, no? I la meva filla que és a Austràlia, la Carla, veia que em sentia enyorada i em va dir per què no t'apuntes a fer un curset que tinc una amiga, la Paula Vidal que fa un taller d'escriptura, sí, i l'any passat doncs a mig curs, m'hi vaig apuntar i per mi és la dosi de felicitat de la setmana, vull dir, és el que em fa, és el que més m'agradat i la Paula ens va dir per què no us presenteu a aquest concurs i jo no m'hi hauria presentat però com que era Sant Jús i Sant Jús per mi és el poble on han nascut els meus fills, on han estudiat i no hi visc però és on tinc, on he estat més feliç, doncs vaig dir ho he de fer i ho vaig fer, mira. Que maco, que maco, que maco. Doncs històries, tres històries diferents però que estan unides per aquesta passió a l'escriptura. Avui ja els hi hem comentat així abans d'entrar a micròfons als nostres protagonistes però ara ho expliquem també a l'audiència. Tenim els tres relats que els hem pogut enregistrar per a aquella gent que no va poder venir a l'entrega de premis que pogués escoltar aquests tres relats guanyadors i si us sembla doncs comencem amb aquesta escolta activa. Començarem amb el tercer, amb el que va guanyar el tercer premi, en aquest cas la Teresa Calders. Això és Tot em parlarà de tu. Fill meu, recordes el dia que vas guanyar el concurs de cartells? Estaves d'Erasmus i t'havia vingut a veure. Quan et van comunicar que la teva proposta havia estat seleccionada érem dalt d'un autobús i aquell instant viu en mi inalterable. Et vas aixecar d'una revolada fins a perdre l'equilibri per fer-me una abraçada d'alegria inmensa. El reconeixement et va fer sentir molt valorat perquè quan tornessis al poble veuries penjat el teu cartell anunciant l'inici de la celebració més esperada i vas sentir que per fi podries compartir la teva creativitat artística. L'accident ens ha esquinçat la vida. Ara enmig de la força de les batucades que inicien la festa major el cor em batega en silenci. El sol de gos que crema intens m'arriba tènua. El ritme potent de la música el sento su mort. però a mesura que m'endinso en els carrers el disseny del cartell m'empara i revisca el teu somriure. I així m'arriba l'aroma de les flors dels balcons guarnits. Les sardanes les gralles el seguici el compàs de la cercavila el brugit dels carrers les rialles l'olor de botifarra a la brasa l'esclat dels dos colors rivals. T'hi trobaré sempre. Tot em parlarà de tu. Teresa Caldés Doncs aquest és el text de la Teresa que va quedar en tercer lloc. El teu relat combina bellesa formal amb emoció continguda. Com ho fas per equilibrar-ho? Perquè hi ha un equilibri preciós aquí. Bé, primer l'has llegit molt bé. Això és que clar qui el llegeix el pot fer malbé i no el fas que guanyi. i jo dono molta importància a les paraules i sí que és veritat que tinc la sensació que parlo amb el cor o sigui és com si no tinguis filtre. Quan escric sempre jo la sensació que tinc és que faig això i sé que la dono aquesta sensació perquè m'ho han dit això i crec que aquí també ho he fet perquè és la meva manera d'expressar-me i a tu dius quan escric un whatsapp ho faig així a vegades cansa. Doncs és molt bonic la veritat. Marxem al segon premi marxem amb Jesús Ribosa això és Beneït o Beneït Era festa major i havia aparcat el cotxe a un lloc de legalitat dubtosa. Mentre jo mirava i remirava el capellà que passava per la vorera va donar-hi el vistiplau. Esclar li vaig deixar de bona fe però casum d'Ena el guàrdia devia ser ateu. Beneït Jesús Ribosa I què és Jesús? Què hem de dir d'això? És la nota humorística d'aquest certamen i la veritat és que ben encertada la nota. Gràcies. No és fàcil fer humor. No és fàcil fer humor però potser és més fàcil que fer drama en el punt just. Ah, no ho sé, eh? No sé què dir-te. No ho sé. Bé, va ser un... Jo sempre dic que per mi els microrelats el més important és la segona fase la de revisió la d'esborrar tot allò que s'obre de fer una primera escriptura segurament més a raig i després dedicar-te a esborrar a triar les paraules justes i a intentar saber com la persona que el llegirà sabent que hi haurà informació que no podràs incloure o perquè estàs limitat per la llargada del relat doncs saber que la persona haurà de construir aquella història amb els pocs elements que li dones, no? Per això va molt bé tenir un lector sovint, no? En el meu cas, per exemple la meva parella que fa aquest rol de lector crític. Sí. No, que t'anava a dir que a més el text també destaca per la brevetat i l'impacte perquè té aquest final aquest desenllaç divertit llavors condensar tot això no deu ser fàcil. Com et dic és un procés sobretot de revisar de fer una primera versió i revisar-la sovint triant bé les paraules ara deixeu-me que us digui que m'he trobat el capellà que feia temps per venir a la ràdio però és aquest esforç diríem de triar bé les paraules per crear amb tan poc doncs una història on hi ha molta part que la porta el lector no? D'interpretació d'inferència com passa també en els altres dos casos. Clar, no és un text molt suculent haig de dir que els tres ho són vaig tenir l'honor de presentar l'acte i de preparar-me els textos i la veritat és que són els tres meravellosos perquè tenen molta història al darrere és el que tu dius al final són personatges molt rics que amb poques paraules amb poques frases tenen molt a dir i també tenen molt de bagatge perquè són personatges que els han passat coses i els estan passant coses al llarg de la història aquella que no hem vist i aquella que estem llegint en la brevetat d'aquest text marxem al primer premi Anna Roca entre somnis i records de festa major però les paraules s'ofeguen en un silenci profund em cauen les llàgrimes sense poder-les aturar ella em diu no ploris iaia no et vull veure trista hi ha anat a la festa major i he pensat molt en tu recordant quan m'explicaves que hi anaves amb la vipera i ballava-ho tota la nit entre somnis i records de festa major Anna Roca i Anna aquest text va ser destacat per part del jurat per la originalitat amb la que tractes la demència com vas construir aquest punt de vista tan delicat i alhora tan potent bueno primer intentaré no emocionar-me perquè últimament m'emociono molt la meva mare es va morir per Setmana Santa i això ho vaig escriure just abans quan ella estava a l'hospital i quan la veia o sigui ella havia tingut una demència i llavors va tenir lictus i llavors va caure com en picat i quan anava a l'hospital i la mirava i li agafava la mà tenia la sensació que la cara se li relaxava però no tenia clar que em conegués i llavors sempre penses què està pensant què li passa pel cap si està veient el present està pensant amb el passat hi ha una barreja de coses i llavors a partir d'aquí vaig escriure pensant que ella segurament quan estava amb els ulls tancats deuria estar pensant en algun moment de la vida que la fes feliç i que llavors obria els ulls i es veia d'aquella manera que no es podia moure que no reconeixia al seu voltant i ja està bueno el nom és fictici vaig fer un nom que no és del meu avi ni del seu avi ni res però bueno sí això és el que això de barrejar realitat en ficció també ajuda molt a vegades a filar prim i a agafar una mica de distància perquè a vegades necessites quan estàs escrivint explicar coses que t'estan passant però alhora vols agafar una mica de distància i això és el que et permet canviar noms canviar algun context etcètera ens queda poc temps però deixeu-me que abans us pregunti sobre quin creieu que és aquest el paper que tenen les iniciatives com aquest a nivell local si pot ajudar una mica que la literatura faci comunitat i comencem la roda al revés comencem amb la Teresa jo claríssimament sí a mi m'ha donat metge jo només tinc ganes d'apuntar-me a les activitats de l'Ateneu sí crec que sí que que ajuda a tenir ganes és que és una essència de comunitat saps vull dir saps que que escriuràs que algú vol llegir-ho no sé jo tinc moltes ganes de seguir en això i ja t'ho dic he anat a parar per casualitat i ara m'hi vull ficar més vull apuntar-me a cursets és addictiu està clar Jesús bé crec que són iniciatives molt interessants en el meu cas per exemple per conèixer Sant Just però també especialment quan són en llengua catalana per democratitzar també el que és la producció artística que molt sovint doncs pensem que és una cosa que ens queda lluny si no tenim si de petits a vegades no hem cultivat aquesta creació i crec que el microrelat és un gènere ideal per posar a l'abast de tothom diríem aquesta capacitat de crear en aquest cas un relat literari Ana? jo penso que és molt important mantindre el català però que el català a vegades és inaccessible els que parlem català a vegades no ens agrada que hi hagi barreges amb altres idiomes o amb algunes expressions actuals i jo crec que aquestes que l'important és mantindre'l i que aquestes iniciatives el que fan és que la gent escrigui en català i es comuniqui en català i penso que són molt importants perquè el català arribi a tothom totalment d'acord amb vosaltres tres perquè realment doncs és així és així han de créixer aquestes iniciatives esperem que això també sigui l'inici doncs d'aquests concursos de microrelats és a dir que hagi sigut el primer de molts agrair des d'aquí també la feina que fan des del club literari el club de lectura del Ton Gasull a la Maria Àngels i a tota la gent doncs que està implicada que fan una tasca meravellosa i que també col·laboran com hem dit a l'inici del programa amb aquesta emissora i també doncs és d'agrair aquesta implicació i que al final doncs som un poble petit i ens hem de ens hem de nutrir entre tots i totes i tots hem de posar el nostre granet de sorra per compartir que el meravellós de tot això és compartir família ho hem de deixar aquí Jesús, Teresa, Anna gràcies una abraçada molt gran i ens veiem a la propera que vagi bé adeu-siau gràcies i fins aquí el Refugi d'Avui moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 27 gràcies a en Jordi Clavero a l'Américo i també a la gent del concurs de microrelats tornem demà com sempre de 5 a 7 aquí a Ràdio d'Espern que siguen molt feliços adeu a Ràdio d'Espern