Música Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiros i refugeres! Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm i al www.radiodesvern.com. El programa de 8 divendres 30 de maig, que per cert és l'últim programa del mes de maig. A partir de dilluns ja encetem nou calendari, encetem el mes de juny. Tenim moltíssimes ganes d'obrir-li les portes de bat a bat al mes de juny, que ho farem oficialment diumenge, però nosaltres aquí al programa dilluns 2 de juny. Avui divendres 30 de maig tenim el programa carregat d'actualitat, de bona música i també de cinema. Parlarem de les estrenes cinematogràfiques de la setmana i també de nutrició i dietètica amb l'Elvira Sánchez. I per acabar la setmana avui tenim una entrevista molt especial a l'Elies i el Víctor, que ens venen a explicar un nou projecte cinematogràfic, Agape, que és el nou culmetratge que estan gestant i que avui ens aproparan aquí a Ràdio d'Esvern. També al programa d'avui tenim un espai molt especial a Maina del Pino. Això és Conèixet i serà cap a 3 quarts de 7 de la tarda, una miqueta abans. Quan faltin 20 minutets per arribar a les 7 del vespre, doncs estarem amb l'Aina del Pino parlant de cosetes, tertúlia, com cada setmana. Ara sí, sigueu benvinguts i benvingudes al programa d'aquí, de les tardes de Ràdio d'Esvern. Comencem! Noms i comnoms més freqüents a Catalunya el 2024. Avui desvetllarem aquells noms que han estat els més concorreguts, els més freqüents aquest any passat. Antonio García, Maria Martínez i José López, tres noms i comnoms que repeteixen per milers a Catalunya i que són, de fet, els més freqüents al país, segons les dades de l'IDESCAT relatives a l'any 2024. Segons l'edita de Josep, Joans i Ases, n'hi ha a totes les cases, tot i que a Catalunya actualment els Antonios i les Maries i la variant castellana Maria, amb accent a la I, els passen per davant. Aquestes són els dos noms més freqüents entre els catalans. seguit també dels José, Montserrat i els Jordis. El rànquing dels deu noms més freqüents els tanquen Maria del Carmen, David, Francisco, Manuel i Juan. I també tenint en compte que el meu nom hi és? Sí, el meu nom hi és per penúltim a la llista. O sigui que jo aparec allà, Daniel, allà a la llista. Tafanegeu-ho. Tafanegeu-ho perquè és entretingut i així sabreu si els vostres noms doncs estan dins d'aquesta llista del més freqüents a Catalunya. Marxem a una altra notícia. Parlem de Barcelona que trenca relacions amb Israel que preveu la moció aprovada al ple. Barcelona ha decidit trencar relacions amb Israel fins que respecti el dret internacional i els drets bàsics del poble palestí. Això ho ha aprovat el ple municipal aquest divendres al matí amb un text pactat entre el PSC, els comuns, amb el suport també d'Esquerra que inclou les clàusules contractuals per tal que l'Ajuntament deixi de treballar amb empreses que operen il·legalment en assentaments israelians o que els faciliten armes. O també l'impediment que la fira aculli pavellons d'Israel. En aquest cas, el consistori tampoc no vol que el port permeti atracar vaixells amb armament destinat a l'exèrcit a breu. D'altra banda, la proposta també exigeix un alto al foc immediat i permanent i l'aixecament del bloqueig de l'ajuda humanitària a la franja. Finalment, s'adhereix als esforços per convocar una cimera de pau amb el més aviat possible i també una proposta de solució dels dos estats. I parlem ara d'esports. L'avís de Flick a la Minyamal. Per jugar 15 anys al màxim nivell, cal treballar molt. Des que va arribar al FC Barcelona, Hansi Flick s'ha caracteritzat per anar de cara amb els jugadors. En una entrevista a Barcelona, el tècnic alemany ha passat revista a la seva primera temporada al Club Blaugrana. Els èxits l'han acompanyat en bona part gràcies al joc diferencial de la Minyamal. Flick ha alluat la figura del mataroní, però també ha aprofitat per enviar-li un missatge de cara al futur. Arribar a l'elit mundial és difícil, però mantenir-s'hi encara ho és més. L'entrenador Blaugrana està disposat a acompanyar la Minyamal en el seu creixement i confia que el mataroní es deixi acompanyar. I a nivell municipal destaquem la nova piscina infantil del Complex Esportiu de la Bona Aigua que ja està llesta i entrarà en funcionament aquest 1 de juny amb l'inici de la temporada d'estiu. Les obres, que han tingut lloc durant els darrers mesos, han finalitzat segons el calendari previst i han permès incorporar aquest nou espai pensat pel públic infantil. La nova instal·lació complementa la piscina exterior ja existent i acompanya d'una millora general de l'entorn. S'ha jardinat la zona amb gespa i s'han instal·lat pèrgoles per crear espais d'ombra i confort. Amb aquesta actuació, l'Ajuntament de Sant Just amplia l'oferta d'oci i serveis al Complex Municipal. L'equipament també obrirà portes el mateix 1 de juny. L'horari d'accés serà dilluns i divendres de 10 a 3 quarts de 8 i dissabtes, diumenges i festius de 10 a 3 quarts de 7 de la tarda. Els festius amb horari especial seran el 9 i el 24 de juny, el 16 i el 15 d'agost i l'11 de setembre, amb un horari d'obertura de 10 del matí a 3 quarts de 3 de la tarda. I acabem parlant de les CES, que proposa 3 rutes al Berguedà per la sortida de l'1 de juny. El diumenge 1 de juny la CES organitza una sortida al Berguedà amb tres opcions, una excursió llarga, una curta i una de caràcter cultural. L'activitat començarà a les 7 del matí des del Parador, la ruta llarga serà circular des de l'Espanyola i arribarà fins a la serra i al santuari dels Tussals, amb un recorregut de 14,4 quilòmetres i un desnivell acumulat de 880 metres. L'itinari passarà per Capulat i també pel cingle de Sant Salvador. Les inscripcions es fan a través del formulari disponible web de les CES i les persones sense llicència federativa han d'abonar una llicència temporal de 6,90 euros. El cost de la sortida és de 22 euros per socis i sòcies i 25 euros per no socis. I tanquem l'espai d'actualitat, com ho fem sempre, amb l'efemèrida del dia. Avui, 30 de maig, es celebra el Dia Mundial de l'Esclerosi Múltiple, però també celebrem el Dia Internacional del Papa. Perdoneu, però hi ha hagut una confusió molt divertida i és que no és el Dia Internacional del Papa, és el Dia Internacional dedicat a la papa, a la patata, a aquesta reina dels tubercles. Hem tingut una confusió aquí amb les lletres i amb les paraules que no ens hem aclarit. Doncs ho aclarim ara en directe. És el Dia Internacional de la Patata. A mi m'encanten fregides. Avui, per exemple, he menjat truita de patates, que també és meravellosa. Vinga, va, seguim aquí al refugi, ara amb bona música. La Càpsula. Música sense límits. Doncs ja sabeu que a nosaltres ens agrada acompanyar-vos amb bona música aquí al refugi. Avui ens acompanya una cançó d'Ava, que es diu The Winner Take You All, que ens acompanyarà al llarg dels propers minuts. També sentirem un espai del refugi recomanat dedicat a les sèries que s'han rodat a Barcelona i tot seguit parlarem de cinema. No marxeu perquè hi ha una tarda d'entreteniment preparada per tots vosaltres aquí, a Ràdio d'Esvern. Ara, Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Somorage YOUNG Ava amb The Winner Take You All. missed The Winner Take You All. Ava amb The Winner Take You All. Léan' by the rules The gods make paradise Their minds as cold as ice And someone way down here Loses someone dear The winner takes it all The loser has to fall It's simple and it's plain Why should I complain? But tell me, does she kiss Like I used to kiss you? Does it feel the same When she calls your name? Somewhere deep inside You must know I miss you But what can I say? Rules must be obeyed The judges will decide The likes of me abide Spectators on the shore Always stay in love The game is on again A lover or a friend A big, big or a small The winner takes it all I don't wanna talk If it makes you feel sad And I understand You've come to shake my hand I apologize I apologize If it makes you feel bad Seeing me so tense No self-confidence But you see The winner takes it all The winner takes it all To make you feel sad And I dominE But you know The winner takes it all Forever Eternal People The winner takes it all Fins demà! Fins demà! Fins demà! Una ciutat vibrant, que té llocs emblemàtics i que també ha fet úniques aquestes sèries. No us podeu perdre la llista que ve a continuació. Una llista que al nostre parer és de les millors sèries que s'han rodat a la ciutat de Barcelona. Comencem amb Marlí, una sèrie catalana que segueix en Marlí Bergeron, un professor de filosofia poc convencional que inspira i desafia els seus alumnes amb mètodes únics. A través de les seves classes i reflexions, els joves del grup dels peripatètics exploren temes com l'amistat, l'amor, els dubtes existencials i els problemes propis de l'adolescència. Amb una combinació d'humor, drama i filosofia, la sèrie ofereix una mirada captivadora sobre la joventut, l'educació i el creixement personal. I on es va rodar? Doncs concretament hi ha parts d'aquestes sèries rodades al barri de Sarrià, un entorn autèntic que també aporta proximitat i calidesa a la història. Margem a una altra sèrie que es diu Cites Barcelona, una sèrie catalana que segueix les vides de diversos personatges que busquen l'amor a través de cites organitzades per una agència de matchmaking. A cada episodi ens presenten una nova història amb diferents persones que, malgrat les seves expectatives i dubtes, es veuen immerses en situacions emocionals i divertides. La sèrie explora temes com les relacions sentimentals, les desil·lusions amoroses i la recerca de la felicitat, tot amb un to fresc, proper i també molt curiós, perquè la veritat és que es formen escenes bastant curioses. En aquest cas, trobem aquesta sèrie rodada en llocs com el Parc de la Ciutadella, el Born i el majestuós Hotel Vela, que també capturen d'energia i romanticisme aquesta Barcelona nocturna en moltes ocasions. Hi va haver una sèrie que ens va captivar a tots i a totes, és Polseres Vermelles, aquesta sèrie que ha anat a la història d'un grup de joves que es coneixen mentre estan ingressats a un hospital. A través de les seves experiències lluiten contra diverses malalties i superen dificultats físiques i emocionals. Amb un to emotiu i ple de vida, la sèrie explora l'amistat, la superació personal i la importància de viure amb esperança malgrat les diversitats. I és que aquestes sèries que hem comentat avui són sèries que la gran majoria són sèries que han marcat el panorama català. Polseres Vermelles és una d'elles. Aquesta reflexió sobre la força humana i la capacitat de fer front a les proves més difícils és un dels missatges claus de Polseres Vermelles. On es va rodar? A les piscines de Montjuïc, per exemple, que s'ofereixen com a escenari icònic i ple d'esperança per aquesta història. I ara parlem de Beerbox Barcelona, que forma part de l'univers de Beerbox, on la humanitat s'enfronta a una amenaça mortal, una entitat misteriosa que obliga les persones a suïcidar-se si les miren. La trama es centra en un grup de supervivents a Barcelona que han de mantenir l'esperança i la seva salut mental. Amb un ambient tens i ple de suspens, la sèrie explora els límits de la resistència humana i les relacions entre els individus en un món de caos. Espais emblemàtics on es van rodar són com, per exemple, la plaça Catalunya, l'Eixample i la platja de la Barceloneta, que també es converteixen en escenaris impactants per a aquesta història. I acabem amb dues sèries. El Corpo en Llames, de Netflix, aquesta sèrie espanyola de True Crime, produïda per Netflix, estrenada el 8 de setembre del 2023, basada en el conegut crim de la Guàrdia Urbana, un cas real que va sacsejar a Espanya el 2017, quan es va trobar el cos calcinat de Pedro Rodríguez, d'un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, dins del cotxe, del seu cotxe, cremat en aquest cas, al pantà de Foix. On es va rodar? Doncs en diversos racons de la ciutat, que serveixen de taló de fons, reflectint la seva cara més integrant, com, per exemple, l'Hospital Clínic de Barcelona. I acabem amb el Cor de la Ciutat, una sèrie catalana que segueix la vida de veïns d'un barri de Barcelona, on les històries d'amor, amistat, conflictes familiars i aventures personals es barregen amb els reptes socials i econòmics de la ciutat. A través de diversos personatges, la sèrie explora relacions humanes i les dinàmiques socials, oferint una visió propera i realista de la vida quotidiana a la capital catalana. Amb un toc de drama i emoció, el cor de la ciutat captura les llums i les ombres de la convivència en un entorn urbà. I els barris de Sant Andreu de Palomar i Sants són al cor d'aquesta història que mostren la vida a la ciutat des d'una perspectiva molt i molt propera. I ara sí, acabem aquí a l'espai del Refugi Recomana d'avui, però abans dir-vos que veure aquestes sèries no només és un plaer per la seva qualitat narrativa, sinó també una oportunitat per redescobrir Barcelona des d'una nova mirada. Gaudeix-les i deixa't també sorprendre per la màgia de la ciutat en pantalla. Fins aquí, el Refugi Recomana d'avui. Ho hem estat meditant molt. I sí, el Refugi és la millor alternativa de les tardes. El Refugi, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern. Cada tarda de 5 a 7, al 98.ufm i al 3w.radiodesvern.com parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat. Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern. Passen cinc minuts de dos quarts de sis de la tarda. Seguim el Refugi, el magassin de tardes d'aquesta emisora. Nosaltres, com cada divendres, ara parlem de cinema. Ho fem amb en Carlos Penela, però avui no pot estar aquí amb nosaltres. Però sí, ens ha enviat el guió, la secció, amb totes les estrenes d'aquesta setmana. I el nostre objectiu d'ara és fer un rebàs a aquestes estrenes cinematogràfiques que tenim ja a partir d'avui als cinemes d'arreu de Catalunya. Comencem amb una pel·lícula que es diu Hamburgo. Niña, coge lo tuyo que nos vamos. Vas a trabajar en otro sitio, de cinco minutos abajo. Tu què n'has? Germán. És una pel·lícula thriller que va estar al Festival de Màlaga, protagonitzada per Jaime Lorente, Roger Casamajor, entre d'altres, i ens explica la història de Germán, que trasllada dones explotades sexualment a clubs de la Costa del Sol. Quan decideixen robar la recaptació d'un d'ells per escapar d'aquest món, es veu atrapat en una espiral de perill, rodada en super-16 mil·límetres amb tot de cinema negre. ¿Cuando se entren de que no os quiero trabajar? Si no lo dicen nadie se entera. I marxem ara a la nova pel·lícula de West Anderson. En estos momentos, el equipo de rescate se afana en identificar los restos de... La trama fenícia, dirigida per West Anderson, és un drama empresarial excèntric amb Benicio del Toro, Tom Hanks, Scarlett Johansson, i ens centra als anys 50, quan un magnat megalòman i perseguit per mig món intenta passar el seu imperi a la seva filla monja. La trama única heredera de mi patrimonio, al qual accederàs més pronto que tarde. ¿Por qué han pasado seis años desde nuestro último encuentro? Tengo mis razones. ¿Cuáles son? Mis razones? No te las digo. Te digo que no te las digo. Un director que a mi m'encanta, West Anderson, veure-la en pantalla gran és brutal, perquè té tants colors, la seva imatge, la seva nitidesa fotogràfica, a mi no sé, m'encanta, m'encanta. És un director que m'agrada molt, a més les trames són molt delirants, i això també em provoca que m'enganxin més, que vulgui saber més de la pel·lícula. Passem a un altre film que també s'estrena avui divendres, això és He de ser una vez mi madre. Como Dios no puede estar en todas partes. ¿Le puedes decir a mi marido que me voy a dar a luz? ¡Vete al hospital! Dirigida per Ken Scott, aquest drama inspirador és un èxit de taquilla a França. Ens situa a París l'any 63, una mare es nega a acceptar que el seu fill mai caminarà. Una història d'amor maternal i determinació. ¿Tu hijo es discapacitado? No. I avui també us volíem parlar d'aquest film que es diu Blindado. Un thriller que narra la història d'un lladre que roba el cotxe equivocat i queda atrapat en una trampa mortal controlada remotament pel propietari. La recogeré cuando acabe aquí, ¿vale? Todos. I també arriba a cinemes avui, 30 de maig, El Jockey. Aquesta pel·lícula dirigida per Luis Ortega, de la qual estem escoltant ara mateix el trailer. Y aún así llegó a lo más alto. Un mític genet s'autodestrueix mentre la seva parella intenta salvar-lo abans que sigui massa tard. Un millón más traslados. se viene el día del gran premio. I vinga, repassem a altres títols que també arriben a cartellera aquesta setmana com Almes marcades, Les quatre fantàstiques i també Sus hijos después de ellos. Pel que fa Almes marcades, Xiao, estudiant de Medicina i Rul, tatuador rebel, han de decidir si el sexe i l'amor poden conviure amb l'amistat. Les quatre fantàstiques, una comèdia d'amigues, quatre amigues de tota la vida retroben per una boda inesperada a Florida i reviuen aventures hilarants. I Sus hijos después de ellos, un drama generacional on tres adolescents en una França postindustrial travessen quatre estius que marcaran les seves vides. Ara sí, tanquem l'espai de cinema aquí. Fins la setmana vinent. Esperem poder comptar amb Carlos Penela. Fem una petita pausa per la publicitat i tornem de seguida perquè volem parlar de nutrició dietètica amb l'Elvira Sánchez. Els dimecres a les deu de la nit Fabricants de Cançons Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de Cançons una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí a Ràdio Desver al 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Paneu gausats. Amb tots vosaltres Veus de la Parròquia Compartim notícies actualitat experiències socials i espiritualitat Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí Veus de la Parròquia Sentiu és la sintonia del benvinguts benvolguts i bentrobats. Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu. Fem ràdio amable per l'oient tranquil i culturalment curiós. Benvinguts convidat i amanitat. Benvolguts viatges història bentrobat cultura. Tot això ho escoltareu en el benvinguts benvolguts i bentrobats aquí a Ràdio d'Esvern. A tres minuts de tres quarts de sis de la tarda saludem a la nostra estimada Elvira Sánchez. Elvira, bona tarda. Buenas tardes, ¿cómo estás? Home, avui no em dius allò de feliz viernes? Otra. Yo digo, voy a dejarle una pausa porque hoy me va a querer decir eso. Le dejo una pausa allí. Elvira, ¿cómo estás? Buenas tardes. Bien, de viernes. Ahora, ahora digo, a ver si la muletilla que yo ya me la he acabado tan bien aquí, la tengo aquí, pues digo, de viernes, de viernes, estamos de viernes. Elvira, ¿sabes qué me ha pasado hoy? ¿Qué te ha pasado? ¿Me ha pasado una cosa en el directo? Pues mira, un hem explicat, yo ho hem explicat abans, en directa, pero ahora ho tornem a explicar. Capui, mirant la efemérida del día, posaba, Día Internacional del Papa, ¿vale? Y digo, pues mira, Día Internacional del Papa, me ha parecido raro, pero digo, no sé, a lo mejor es que el Papa de Roma pues tiene un Día Internacional que es hoy, ¿no? Y lo digo y a mí me ha sonado muy raro, lo he buscado y era el Día Internacional de la Papa. De la Papa, como tu verbo. De la patata, no del Papa de Roma, sino de la patata. Y claro, yo me he quedado aquí en directo que digo, vale, y ahora esto ¿cómo lo arreglo, no? Digo, se lo voy a contar a Lelvira que así se ríe de mí un rato, ¿sabes? Bueno, pues yo te voy a contar otra. ¿Qué? Ayer estaba en el programa de directo de Con la Comida Sí se Juega, ¿vale? Y entonces resulta que, pues estaba bastante colapsada porque no llegaba a tiempo al programa, como es directo, no llegaba tiempo. Sí. Y para finalizar, digo, bueno, para el principio digo, soy el, ¿cómo es? No, no. Soy Lelvira Sánchez. Soy, yo soy Con la Comida Sí se Juega, Lelvira Sánchez. Yo soy Con la Comida Sí se Juega. Bueno, mira, te has cambiado el nombre, te has salido barato. No, no, yo soy Con la Comida Sí se Juega, y tú dices, claro, claro, el problema es mío, es muy evidente. Sí, sí, sí. Estaba colapsada y ya te digo, fue un programa que estuvo bien porque era la hidratación, pero yo decía, no, pues que colapsó y ya me dicen que me quedaron las neuronas tú de entrada, así que esos colapsos no suelen pasar. Yo estaba ultra convencido, cuando he empezado, cuando he preparado el programa y he visto la efeméride, yo estaba convencido que era el día del Papa, digo, es el día del Papa hoy y claro, cuando lo leo digo, aquí pone el día de la Papa, no del Papa y me lo he mirado y efectivamente hoy es el día de la patata, del tubercle y aquí estén, mira, la pifia, surtiremos aquí, si hubiera programa de pifias, pues saldremos en el programa de las pifias. Elvira, esto... Por algo que se ha reconocido también. Se ha reconocido, se ha reconocido, que también es importante reconocer los errores. Esto viene a colación del tema de hoy porque ayer cuando estábamos en la sección de la efeméride, digo, acordaos de la efeméride de hoy porque la Elvira nos la va sacar mañana y es que avui parlem de nutrición dietética amb l'Elvira Sánchez y parlem d'un tema molt important y que sovint no cuidan prou, la salud digestiva. Ahí va a ser el día mundial dedicat a aquest tema y avui volem aprofitar per treure-li eines i consells a l'Elvira que segur que ens donarà molts tips. Bueno, yo quiero, primero, he buscado exclusivamente para vosotros las estadísticas porque yo trabajo pero a veces de estas cosas que tú dices nunca te preocupas por las estadísticas, ¿no? Entonces he buscado y es curioso porque las estadísticas globales dicen que una de cada cuatro personas en el mundo sufren algún trastorno digestivo y que aquí en España son 12 millones, 12 millones de personas que presenta. Entonces las estadísticas dicen que son más comunes en las mujeres de 50 años, ¿vale? Y que un 20%, por ejemplo, de los adultos sufren sufrimiento crónico, ¿vale? Entonces vamos a empezar por definir qué son los trastornos digestivos. Es curioso porque yo te digo trastornos digestivos, es muy probable que tú pienses en el estómago, más que en el intestino. Pues no, señores. El tubo digestivo, los trastornos digestivos se refieren a todo lo que compone el tubo digestivo y el tubo digestivo comienza por la boca y termina por el recto, ¿vale? Entonces, por ejemplo, si nosotros tenemos enfermedades en la boca, por ejemplo, las de los dientes, las gingivitis, ¿vale? Sería una. ¿De acuerdo? Eso es un trastorno también, ¿de acuerdo? Porque no podemos hacer bien la digestión. Ah, y a vegades se nos surten pupas a la boca por temas digestivos. Exacto, entonces ahí tú cambias tu forma de comer y eso es un problema, ¿de acuerdo? Esto es por ahí. Entonces, por ejemplo, muchas de las personas a lo mejor no conocen esta enfermedad, pero hay muchas personas que comen o toman líquidos y se atragantan, ¿vale? Por un problema de la epiglotis o un problema de las cuerdas vocales o un problema de la musculatura que se llama la disfagia. Eso también es un trastorno digestivo. ¿Por qué? Porque si nosotros no podemos tragar los alimentos no se produce la digestión. Claro. Luego seguimos bajando, tenemos trastornos como la esofagitis o el reflujo, el reflujo, ¿vale? que también son trastornos digestivos. Luego seguimos bajando y ya entonces aquí cuando hablamos de estómago, entonces sí, todo el mundo sabe que hay una gastritis, que puede haber unas malas digestiones, que tienes, por ejemplo, inflamación, ¿de acuerdo? O gases, etcétera, ¿vale? Entonces eso también es un trastorno digestivo y cuando llegamos al intestino ya están los que ya son como que más engorrosos porque son los que tienen síntomas quizás más visibles. Encontramos aquí el síndrome, por ejemplo, el estreñimiento, las diarreas, el SIBO, el síndrome de intestino irritable, el síndrome de dumping, el síndrome de las intolerancias, las seriaquías, las alergias a nivel intestinales, por ejemplo, las intolerancias y el aligeno. Entonces, aquí ya estamos hablando de que estas afectan básicamente a lo que es el intestino. Y después, es curioso porque para eliminar las heces también tenemos problemas que son las fístulas sanales. ¿De acuerdo? Entonces, ¿cómo ven las hemorroides? Entonces, ¿cómo veis la variedad de enfermedades digestivas son muy amplias? Entonces, hablar de cada una de ellas es muy difícil, ¿vale? Pero lo que sí es tan claro es que la alimentación puede favorecer muchísimas a unas y no, a otras no, ¿vale? Por ejemplo, vamos a empezar la más fácil. La disfagia, por ejemplo, en la boca. La gingivitis, pues básicamente con una buena alimentación y una buena higiene, alimentos con vitamina C, vamos a poder superarlo. Una buena masticación es importante en el proceso de digestión. ¿Para la disfagia? Para la disfagia, aquí tenemos que estudiar el caso, porque entonces aquí tenemos que cuidar mucho la consistencia de los alimentos, porque una persona que normalmente son enfermedades que están relacionadas con Alzheimer, con enfermedades mentales, aparte de disfuncionalidad de lo que es la epiglotis, ¿vale? Aquí hay que adaptarle la textura a las personas para que puedan tragar, para que no piensa que la disfagia lo que provoca la enfermedad más grave que provoca es la muerte por asfixia. ¿Por qué? Porque básicamente la epiglotis, que es como un órgano que va tapando cuando nosotros comemos, tapa la faringe y cuando nosotros estamos respirando, tapa el esófago. Entonces, en el caso de la disfagia, esas personas que tienen problemas de tragar, pues entonces no hace esto, no hace esta función a la epiglotis. Entonces, se le puede ir los alimentos por los pulmones ocasionando las broncos, apiraciones y las asfixias, ¿vale? Y esto, evidentemente, una persona que tiene una disfagia no va a comer de manera consecuente. En cuanto a los problemas gástricos, mira, tenemos la sobreproducción de jugos gástricos, ¿vale? Que son las gástricias. ¿A qué se puede beber esto? Pues entonces se puede beber, por ejemplo, el estrés. ¿Vale? ¿Vale? Según qué tipo de alimentos también puede, por ejemplo, hay personas que no deberían comer muchísimo picante porque el picante les acelera o incrementa la secreción de jugos gástricos. El alcohol, el picante y el café incrementa la secreción de jugos gástricos. Entonces, una persona con una gastritis no debería producir esto, ¿vale? Al contrario, debería buscar aquellos alimentos con residuos alcalinos o que fueran alcalinos para poder tomarlos, ¿vale? Entonces, por ejemplo, las malas digestiones. ¿A qué se deben las malas digestiones? Pues básicamente lo que siempre digo, que no mastican bien los alimentos, que comen de prisa y comiendo. Que això fa molt. dir que al final si no tractem bé aquell aliment que ens estem posant en el cos, doncs clar, la digestió serà més pesada, ¿no? Exacto. Entonces, básicamente, piensa que tú, el estómago, tenemos que ser consciente de que es un saco, ¿vale? Es un saco que está constituido de muchas capas. Cada capa se agrega un tipo de jugo. Esos jugos van todos y el nivel de acidez de los jugos gástricos es solamente igual al ácido clorhídrico. Vale. Si tú metes ese dedo en esos jugos gástricos, te quemas. De hecho, lo sabemos. ¿Por qué? Porque cuando nosotros tenemos reflujo o vomitamos, todo lo que es el esófago, todo lo que es la boca, o sea, nos queda ardiendo. El ardor, ¿no? El ardor de estómago que diem, ayoda, la cramó. Exacto. Entonces, básicamente, tenemos que tomar en cuenta de que esto, ¿para qué es? Esto es para hacer la digestión química. Y esta digestión química, ¿vale? Normalmente, es más fácil si nosotros masticamos bien los alimentos a que si nosotros no masticamos bien los alimentos. Si consumimos alcohol, si no consumimos alcohol. Entonces, en la medida que lo hagamos y masticamos mal, yo siempre digo lo mismo. Esto es, cuando masticamos bien, masticar bien quiere decir que va a ser una papilla lo que nosotros tomemos y esa papilla va a estar sumergida en ese líquido. Pero cuando nosotros comemos rápido, no estamos sumergiendo, no se va a sumergir si no son piedras y colocar la misma cantidad de alimentos en forma de piedra ocupará más volumen, con lo cual eso hará que el estómago se ensanche y segreguen más jugos gástricos. Y además le echamos agua, pues entonces ¿qué estamos haciendo? Diluyendo el jugo gástrico. ¿Vale? Entonces, volveré y aumenta el volumen. ¿Vale? Entonces, evidentemente, a mayor volumen, mayor necesidad de comer, no solamente para comer después sin arroz, sino mayor problema tendrá el tubo digestivo para poderlo solucionar. evidentemente, en el estómago pueden haber enfermedades del tipo la bacteria pylori, ¿vale? ¿Qué causa esta bacteria? Es una de las pocas bacterias que es curioso, vive en medio de una acidez. Es introducida en el cuerpo a través de los alimentos, ¿vale? Y tú tienes que tener una predisposición a poder desarrollarla, ¿vale? Entonces, esta bacteria se desarrolla y va generando gases y fermentaciones que generan dolor y distensión en el estómago. Mal. Con lo cual, las personas pues se sienten mal. ¿Cómo se trata? Pues básicamente, este tipo de bacteria se trata con un tratamiento médico, ¿de acuerdo? Va entre 10 y 21 días del tratamiento y evidentemente con una dieta, con una alimentación, con residuos alcalinos para favorecer la digestión y la mejora rápidamente del estómago. Luego, nos vamos para el intestino delgado. En el intestino delgado, ¿qué vamos a tener? Vamos a tener enfermedades básicamente del tipo intolerancia. ¿Por qué se termina una intolerancia? Una intolerancia es que una vez digerida, nosotros para digerir los nutrientes, ¿vale? Los alimentos están fuera, el bolo alimentario está en el estómago y cuando llegan al intestino son nutrientes, es decir, es ya todo desmenuzado, ¿de acuerdo? Entonces, estos nutrientes deben de encontrar una enzima para unirse a ella y entrar en las vellosidades del intestino para poder ser utilizada, para poder pasar a la sangre y ser utilizada por nuestro cuerpo. ¿Qué pasa en las intolerancias? Que esas enzimas son escasas o nulas. ¿Vale? Entonces, el alimento se queda ahí y al quedarse ahí lo que hace es generar una serie de reacciones del tipo de distensión abdominal, puede haber náuseas, vomitos, diarrea, puede haber estreñimiento, etc. ¿Vale? En este caso, las intolerancias deben de ser diagnosticadas con médicos, con pruebas, no porque una vez me caiga mal la leche tú ya eres intolerante a la lactosa, sino que tienes que hacerte las pruebas. Claro, con un serit de requerimientos que donguin positivo, ¿no? Exacto. ¿Vale? Entonces, aquí mucha gente me dice, no, me he quitado el gluten porque soy intolerante. ¿No me hace la prueba? No, te has quitado el gluten porque tú has visto en algún lado que... I a lo mejor era una otra cosa, ¿no? A lo mejor era, mira, després també et volia plantejar aquells factors que afecten negativament a la digestió i, per exemple, si ens pensem que a lo mejor som intolerants al gluten, a lo mejor el que estem tenint és estrés i mengem ràpid i, per tant, és això més que una intolerància al gluten, no? Per exemple. Sí, mira, piensa que el estrés no ayuda porque cuando nosotros comemos con estrés o con hambre, estrés y hambre, lo que hacemos es comer más rápido, ¿vale? Y el estrés ¿qué hace? Piensa que cuando un cuerpo está estresado, lo que es el sistema inmunitario, lo que es el sistema digestivo, todo el resto de los sistemas quedan aplastados porque el estrés se carga con toda la energía que nosotros necesitamos para poder salir. Piensen que estrés para el cuerpo está sin peligro y si está en peligro, no importa la digestión, no importa si tú estás respirando o no, no, es salir del estrés, vamos a salir del estrés. Entonces, claro, evidentemente, esto lo que hace es que todo el resto de sistemas pues queden deprimidos. Y entonces, como me quedan tres minutos... Sí, jo t'anava a fer una pregunta, Elvira, no sé si volies afegir algo, però en tot cas m'agradaria que acabessis amb consells per millorar la salut digestiva. no sé si anaves cap allà o què, però jo crec que als oients també els interessarà escoltar una mica aquelles coses que els puguin ajudar, no? Ostres, em sento interpel·lat pel que ha dit l'Elvira, com ho puc fer per millorar, per encarrilar aquesta salut digestiva? Primero, tenemos que tratar de consumir un grupo variado de alimentos, recordando que los probióticos y los probióticos son importantes para la salud intestinal, para mantener nuestro intestino sano, es vital. Entonces, debemos consumir alimentos probióticos y prebióticos. Estamos hablando de frutas, verduras, de yogures, de kefi, ¿vale? Que esto va a ayudar a que nuestra flora bacteriana se mantenga sana. Luego, por ejemplo, siempre es importante no saltarse las comidas, ¿de acuerdo? Es decir, comer a las horas que nos correspondan, masticar bien las comidas, porque esto, y con calma, porque esto nos va a ayudar a tener unas digestiones. En todo caso, si yo me siento mal por más de una semana o 15 días que estoy comiendo y me siento mal, estos síntomas tienen que ser notificados a los médicos para que los médicos puedan tratarlos adecuadamente, porque todas las enfermedades del tipo digestivo pueden tener un tratamiento nutricional y medicamentos adecuado. Doncs, Elvira Sánchez, amb això ens quedem, amb el fet de controlar, controlar, controlar, tampoc obsessionar-nos, però, doncs això, que a vegades ens pensem que, ostres, tinc llagues a la boca, serà, doncs, perquè m'he ficat alguna cosa o he menjat amb les mans, no sempre, no? Pot ser també d'algú a un problema. Tiene que ser repetitivo, tiene que ser una cosa repetitiva, muchas veces y durante mucho tiempo. Potser degut també, doncs, a un problema de salut digestiva. Elvira Sánchez, gràcies per l'espai d'avui on hem pogut aprofundir més sobre aquesta efemèrida que va ser d'ahir, l'efemèrida d'ahir del Dia Mundial de la Salut Digestiva. 10 segons i connectem amb Catalunya Ràdio i tot seguit també amb els bolletins d'aquesta casa. Fins ara. Elvira, que vaya muy bien, buen fin de i hasta el viernes que viene. Hasta el viernes. Adiós. Hasta luego. Des de les 6. Bona tarda, us informa Sergi Molero. El PP i Vox es tornen a donar la mà a les illes i pacten convertir el castellà en llengua vehicular a les escoles en detriment del català. Els dos partits han acordat modificar la llei d'educació que promocionarà també les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa, el que fragmentarà la unitat de la llengua. En relació a aquesta qüestió, el sindicat educatiu majoritari a les illes ha denunciat que l'acord entre el PP i Vox acaba amb la protecció del català a les aules. Pel sindicat Estell, la decisió busca en el fons afectar la presència del català al carrer. Ho ha dit el seu secretari general, Miquel Jalabert, en declaracions al Catalunya migdia. El Partit Popular ha venut la llengua pròpia de les illes, l'ha venut a canvi d'un pressupost i, efectivament, sabem que vots el que pretén a l'àmbit educatiu, res de qualitat educativa, el que pretén és fer que és català i sent residual a l'àmbit educatiu i, per tant, també residual que lleves en part a l'àmbit social. El sindicat avisa que prendran mesures per respondre a aquest acord perquè consideren que és nefast per a l'educació a les illes. Més notícies, Natàlia Ramon. La BBC haurà d'indemnitzar amb 100.000 euros l'històric expresident del Sinn Féin Jerry Adams. El Tribunal Superior d'Irlanda ha resol que la cadena pública britànica el va difamar l'any 2016 quan, en un documental, el van vincular amb l'assassinat del seu company de partit, Dennis Donaldson. Adams ha volgut eximir el periodisme de les sentències si bé deia que el desenllaç judicial demostra que la BBC no entén com la ciutadania irlandesa conviu amb els acords de Divendres Sant entre Belfast i Londres per posar fi al conflicte d'Irlanda del Nord. Conec molts, molts periodistes. M'agrada pensar que em porto bé amb la majoria d'ells i us desitjo el millor i defenso el vostre dret a fer la vostra feina. Però la BBC defensa l'ètica de l'estat britànic a Irlanda. els advocats de la BBC s'han mostrat decebuts per la sentència i han defensat la validesa de les fonts anònimes utilitzades per justificar l'acusació contra Adams. El dèficit comercial dels Estats Units es redueix un 46% a l'abril i dona un respira a Trump venient d'un mes de març on el dèficit va arribar a màxims històrics més de 140.000 milions d'euros per l'inici de la guerra aranzelària que va provocar que s'avancessin les compres de productes procedents d'altres països abans que pugessin els preus. Ara, després que Donald Trump anunciés la introducció d'aranzels recíprocs de manera massiva, el dèficit comercial nord-americà se situa per sota dels 80.000 milions la seva millor xifra des del setembre del 2023. Més d'un centenar de persones han mort a Nigèria fruit d'unes inundacions la darrera actualització per la del menys 115 víctimes mortals i diversos desapareguts a l'estat de Níger al centre del país. Segons les autoritats unes 3.000 cases han quedat negades pels aiguats que van començar dimecres. Nigèria és propensa a les inundacions durant la temporada de pluges que va començar a l'abril. El 2022 el País Africà va experimentar la pitjor onada d'inundacions de l'última dècada en què van morir més de 600 persones. 1,4 milions es van veure desplaçades i es van destruir 440.000 hectàrees de conreu. I és moment d'actualitzar la informació del trànsit. Equip viari Mariluz Garcia, bona tarda. Bona tarda. Destaquem les cues a la B23 del Papiol a Molins de Rei en direcció a Barcelona per l'incendi d'un vehicle que deixen només dos carrils oberts a la circulació. La C32 i la B20 la pot a sud amb cua de Viladecans fins a Cornellà en direcció a Barcelona a causa d'un vehicle avaliat que ocupa un carril en sentit contrari. També hi ha cua des del Prat a Sant Boi en direcció a Castelldefels. A la P7 l'antitud i aturades de Mollet del Vallès a Montornès en direcció a Girona. La C35 a Parets del Vallès per accedir al circuit de Catalunya i la C60 a l'altura d'Argentona en sentit suddirecció a Mataró. Mariluz García Equip Vieri de Catalunya Ràdio. I tot seguit de la informació esportiva amb Roger Bosà. A aquesta hora s'ha acabat ja la primera jornada d'entrenaments del Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 circuit de Barcelona Catalunya. Damià Kilar bona tarda. Bona tarda amb el domini en aquesta primera jornada d'Òscar Piastri el pilot australià de McLaren líder del Mundial seguit per George Russell el britànic de Mercedes i Max Verstappen el quatre vegades campió del món amb Red Bull. Setena posició per Fernando Alonso. Diferencia d'un segon i mig entre el primer i el vinter amb una primera jornada marcada per la moltíssima calor que serà la tònica del cap de setmana i amb molta feina de post a punt i pensant en la classificació de demà a les quatre de la tarda que podreu seguir pel tot gira. Damià Aguilar Catalunya Ràdio circuit de Barcelona Catalunya. El francès Nicolàs Prudom s'endut la dinovena etapa del giro la general Isaac del Toro treu 43 segons Richard Carapaz amb Baterpolo a l'Atlètic Barceloneta s'enfronta avui al 9 i veurà a la primera semifinal de la Champions masculina el partit a dos quarts de vuit a Malta. També avui quedarà tancada la fase regular de la Lliga ACB amb tres partits amb presència catalana a dos quarts de set viva o Barça amb la baixa d'última hora d'Àlex Abrines i a les 9 Manresa Tenerife i Unicaja Joventut. I es disputen també els primers partits de semifinals de l'Hockey Lliga masculina a dos quarts de vuit Barça Calafell i Liceo Reus. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda us informa Mariona Salas Vilanova. L'autora Sant Justenca Paula Vidal ha guanyat el Premi Menja Llibres 2024-2025 en la categoria de primer i segon d'ESO amb la seva novel·la Inversemblant. Aquest premi impulsat pel Servei d'Educació de l'IMET i la Regidoria de Cultura de Vilanova i la Geltrú vol fomentar la lectura entre l'alumnat de secundària. Els estudiants principis participants de primer i quart d'ESO llegeixen els llibres finalistes i voten el seu preferit. En aquesta edició Inversemblant ha estat l'obra escollida pels joves de primer i segon d'ESO. El projecte compta amb la col·laboració de la xarxa municipal de biblioteques i té com a objectiu principal promoure l'hàbit l'actu entre els adolescents tot fent-los protagonistes en la tria i recomanació de les obres. El diumenge 1 de juny la CEES organitza una nova sortida d'excursionisme al Berguedà amb tres rutes per triar. L'activitat començarà a les 7 del matí des del Parador i la proposta inclou una excursió llarga de 14,4 quilòmetres i 880 metres de desnivell que farà un recorregut circular des de l'Espunyola fins al Santuari dels Tussals passant pel Capolat i el Cingla de Sant Salvador. També hi haurà una ruta més curta de 7,5 km i 293 metres de desnivell pels voltants de Montclar i la seva riera i per qui prefereixi una activitat més tranquil·la hi haurà una opció cultural amb un recorregut pel nucli de Montclar. Les inscripcions es poden fer a través del web de les CEAS i les persones sense llicència federativa hauran de tramitar una assegurança temporal el preu de les sortides de 22 euros per a persones sòcies i de 25 euros per a no sòcies. El col·lectiu Tarlatana 17 exposa fins al 27 de juny una mostra de gravats al celler de Can Ginestar a Sant Just. La proposta inclou 24 obres de 18 artistes que treballa en diverses tècniques d'estampació com la calcografia les tècniques aditives la xilografia els fotogregats i el carburóndum. A més de l'exposició s'hi han programat activitats paral·leles com visites comentades una xerrada i un tall infantil. Carme Muñoz una de les integrants del col·lectiu ha explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que Tarlatana 17 es va formar el 2017 des d'una exposició conjunta a Mataró. El nom prové d'un estri utilitzat en el procés del gravat i simbolitza dins del col·lectiu. Actualment el grup està format per 17 membres molts dels quals provenen del Maresme amb perfils diversos des de docents i assistents socials fins a llicenciats en belles arts i autodidactes apassionats pel gravat. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Fins ara. La rumba que coneixem no és a la Xina ni del Japó. La rumba que coneixem no és a la Xina ni del Japó. La nostra rumba de Barcelona està marejada de volta al món. La nostra rumba de Barcelona està marejada de volta al món. la rumba no és a la Xina no és a la Xina ni del Japó. La rumba neix al carrer filla de Cuba d'un gitanet i sa germana que és la vanera ben cruxadeta entre mariners. i sa germana i sa germana que és la vanera ben cruxadeta entre mariners. i sa germana i la με cruxadeta i sa germana que és la diversa múltipa que és la divana i la realista que és la hija de luna i la vida que és allò i aquesta germana és la barça i la Α honey Se n'endrià per dos bloquetes, balleroles, cor s'agrera. Porta, coll, griguita, pella. La nena té un ritme inquiet, veig de compàs i belluga els peus. La nena té un ritme inquiet, veig de compàs i belluga els peus. I sa família de ritmes guapos viuen contents amb l'estranger. I sa família de ritmes guapos viuen contents amb l'estranger. La rumba deixa el carrer, filla de Cuba i d'un titanet. La rumba deixa el carrer, filla de Cuba i d'un titanet. I sa germana, que és l'habanera, veig ruixadeta entre mariners. I sa germana, que és l'habanera, veig ruixadeta entre mariners. I amb aquest ritme de rumba arribem a la segona hora del refugi, d'avui divendres 30 de maig del 2025. Soc Daniel Martínez i cada tarda us acompanyo aquí a Ràdio d'Esvern amb les tardes del refugi. ara fem un viatge, un gir al nostre programa perquè viatjarem cap al món cinematogràfic de dos joves que col·laboraven amb aquesta emissora fa unes temporades i que avui tornen aquí a Ràdio d'Esvern per explicar-nos Agape. Avui, com dèiem, parlem de cinema i de cultura. Avui, com dèiem, parlem de cinema i de cultura. Tenim el plaer de conversar amb l'equip creatiu darrere del curtmetratge Agape, una obra que ens parla de moltes coses. Per saber més, a l'equip artístic del projecte, amb Víctor i l'Alías, excompanys d'aquesta casa que van formar part durant una bona temporada del programa Plaça Mireia de la Mireia Redondo, companya d'aquí de l'emissora, des d'aquí una abraçada, Mireia, de cinema, i jo també m'hi sumo a aquest equip de cinèfils que compartíem a les tardes de Ràdio d'Esvern en aquell moment amb la Plaça i la veritat és que havíem compartit moltes hores de micròfon i avui els saludem de nou per compartir més estones microfonades. Nois, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda. Com estem? Quina il·lusió, no? Tornar aquí a casa. Sí, sí, moltíssima. Moltíssima il·lusió. Estàvem de camí, els dos amb un somriure tremendo. Estàvem saltant de l'alegria perquè és que feien molts anys, tio, i la veritat és que ens molava, ens molava molt parlar de cinema i sempre amb amics és millor. Clar. Que guai. I sobretot trobàvem a faltar el Dani o llavors. Sí, sí, sí. Home, aquelles tardes de parlar de cine aquí a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern era com, ostres, us recordo molt de carinyo que era en tota la colla, el Marco. El Marco, també. El Marco sense S, que li deia jo. Marco sense S. El Marco sense S. Sí, sí, sí. El Pol. El Pol Canopau, que jo li vaig començar dient Pau i em vaig aprendre això al Pol Canopau. I sempre li deies Pau. I sempre li deia Pau. I eren aquelles tardes de passar-ho bé i veig que heu vingut amb la mateixa sensació, com si els anys no haguessin passat, com si els minuts tampoc i de cop i volta estem aquí. Però sí que han passat els minuts i també han passat els anys. I primer de tot vull saber què és de la vostra vida, Víctor. Què ha sigut de la teva vida? I després li preguntaré a l'Alies també. Bueno, doncs la meva vida ha donat moltes voltes. O sigui, la veritat és que han sigut, bueno, des del temps que veníem aquí a la ràdio, sempre m'ha agradat tenir una vida intensa en certes coses, però des que vaig entrar a l'ESCAC doncs és molt intens tot perquè al final els rodatges, la gent del món, com et relaciones, com treballes, doncs és una de les principals coses que vius durant els teus anys d'aprenentatge a una escola com aquesta, a una universitat com aquesta. I realment jo estic molt content perquè he pogut fer una formació del que a mi sempre m'ha agradat, del que és la meva passió i ara doncs estic molt il·lusionat de poder tancar aquest espai de la meva vida, no? Aquesta etapa d'una forma tan màgica com és aquest curt del que parlarem ara, em fa moltíssima il·lusió i per la meva part doncs és el que volia comentar una mica. I la vida com t'ha tractat, Elías, a tu? Bueno, intentaré resumir, però jo amb aquestes coses m'enrotllo molt. També bastantes voltes, de veritat. O sigui, jo me'n recordo que quan vam deixar de venir a la ràdio tot va començar a anar malament. No sé per què exactament, d'acord? Però bueno, jo vaig decidir vaig començar a fer una formació que realment al final no em va resultar agradant i ja quan em vaig adonar que si volia... Bueno, jo vull ser actor. A mi el que m'agrada sobretot és el tema de l'actuació i el cinema també. són les formacions aquestes que em flipen. I bueno, ja em vaig adonar que, bueno, si vull ser actor, cony, he de posar-me a fer-ho, no? No puc quedar-me així dient-ho i ja està. I vaig començar també una formació a una escola que es diu Laura Jou, allà a Gràcia. Molt bona, la veritat. Una molt bona experiència. No vaig poder continuar i aquest any he estat treballant, bàsicament. He anat fent cosetes i fent una mica de diners per estalviar de cara a l'any que ve i ja tornar una mica a les sandades. I a part d'això, bueno, he anat fent... Per sort he anat fent projectes. He anat fent projectes perquè, bueno, tinc uns amics molt bons, tant com a nivell personal com a nivell artístic, la veritat. I he pogut ajudar-los, hem pogut treballar junts amb moltíssimes coses durant aquests anys, de veritat, sobretot amb el Víctor. He treballat un muntó. He treballat un muntó amb ell. I, bueno, bàsicament això. I ara estem els dos aquí amb Agape. Estem entusiasmados, la veritat. Molt il·lusionats. I a mi em fa molta il·lusió també perquè, bueno, treballar amb els teus amics és una de les millors coses que hi ha. Al final, doncs, tu passes bé, tens molta confiança per dir les coses. I és on es descobreixen les veritables amistats, no? Exacte, totalment. I, bueno, a l'Elia sempre l'he considerat un dels meus millors amics, si no el meu millor amic. I realment, doncs, poder comptar amb ell i amb aquest projecte. Al igual que hem comptat, doncs, amb interpretacions, també estar amb un altre projecte d'actor en el que jo estic present. No com a director, però sí... Sí, sí, Dani, aquest estiu estem... Sí, sí, sí. Ja us veig. No! I, de fet, una de les coses més xules també del tancament d'agapes és que jo, per exemple, doncs, aquest any volia tornar també a la interpretació, no? Estar una mica amb l'Elia, treballar-ho, això també, amb la música, amb coses que m'agraden molt, també, que no he tingut temps de dedicar temps, tant temps com m'agradaria aquests anys a escac. I ara, doncs, per fi, amb agapes, com que, bueno, agafo les coses que m'agraden, no?, de tot, les fico allà i, doncs, potser dono peu a una etapa diferent de la meva vida en la que, bueno, es fan punts i a part en certes coses. Primer de tot, m'has d'aclarir com es pronuncia això, perquè no sé si ho he fet bé o malament. Agape? Agape. Agape. I d'on ve, això? Jo, mira, jo el pronuncio Agape. Agape. O sigui, però tothom, o sigui, han passat moltíssima gent. Jo vaig estar diversos mesos dient Agape, també. Agape. Però no, l'accent és a la segona A. És a la segona A. O sigui, és molt en viu, perquè tothom que ha passat pel projecte li ha dit d'una forma, d'una manera diferent. De la seva manera, no? De la seva manera, però és que és veritat, perquè, o sigui, després tu busques la paraula a internet o on sigui, a un diccionari, i té diverses denominacions, perquè, clar, la paraula original és Agape, amb un accent a la A, i després té un guió a la E. I és una paraula d'origen grec de l'antiga Grècia i de més, que és com coneixien, no?, un amor ideal, no?, com totalment altruista, no?, cap a un ésser estimat que busca, doncs, el benestar total d'aquella altra persona. I, doncs, després, per altra banda, no?, doncs, s'ha anat adaptant aquesta paraula, no?, s'ha transformat a l'edat mitjana, no?, per tema, bueno, no sé si va ser a l'edat mitjana, però, després, el cristianisme també s'ha adoptat a l'Agape, doncs, ha arribat també, doncs, a la paraula més en anglès, en espanyol, i crec que l'accent va canviant. Per això hi ha tanta diferència, no?, de com ho pronuncia cadascú, però el curt en si agafa la paraula literal d'origen grec i la posem directament com de títol, amb aquest accent a la segona A, i el guió a sobre de la E. De fet, estem escoltant aquesta banda sonora, composada per Marc Domènech, que formarà part, no?, d'aquest projecte. Correcte, també s'enjusten, eh?, aquest home. Ah, mira! Sí, sí, sí. Que bé. Bueno, ara ja no, està vivint a Barcelona, però també de tota la vida, aquest noi. Tenim molta gent involucrada al projecte de fa molts anys, o sigui, molts amics. Fa molts anys. Un projecte, a part de personal, per part del Víctor, o sigui, perquè és un projecte bastant personal, que això ja parlaràs ara en una estoneta, és el personal en si d'equipo, està lleno de gente importante en nostres vides. i sobretot també de noves incorporacions igual de bones, també, que la veritat és que, bueno, jo estic content amb pràcticament tothom que m'ha pogut ajudar, perquè ja que m'ajudin és una gozada, no?, però ara l'últim equip que tenim de cara al rodatge final realment és un gust, perquè tenim gent com la Malena, no?, la Margot i, a més, que ens estan ajudant moltíssim, una barbaritat a poder fer-ho possible. Per tant, res, jo sempre estaré agraït que hi hagi gent que em pugui ajudar i que estigui contenta. Jo sempre intento que tothom estigui content amb el projecte, que pugui connectar amb tot el que expliquem, perquè al final és una de les coses més importants, no?, amb aquest tipus d'històries. quan expliques una història amb més gent, no?, que puguis arribar, doncs, a comprendre, no?, el significat autèntic del que un intenta explicar, no? Doncs vinga, entrem a Barraca, anem a parlar de l'origen, d'on neix la idea d'aquest curtmetratge i què us va inspirar, en aquest cas a tu, Víctor, a explicar aquesta història, de què va la història, fes-nos cinc cèntims i d'on venen, doncs, aquests orígens, no?, la intencionalitat d'explicar el que vols explicar. Doncs mira, la història em ronda pel cap des de fa moltíssims, o sigui, tampoc diré aquí moltíssims perquè realment no tinc tanta edat com perquè siguin més de 22 anys, no?, però sí que fa per almenys 3-4 anys que la tinc al cap, perquè sempre m'ha fascinat la idea de com la música, que és un element recurrent a la meva vida, del meu dia a dia, és capaç de comunicar moltes coses entre persones, no?, o és capaç de despertar records en la memòria d'una persona que té uns éssers estimats que potser no els té ja al seu voltant. Podem estar parlant de la mort, de separació, de qualsevol tipus de distància, tant emocional com física, que tingui una persona amb altres persones que estima, i com aquesta música desperta records i desperta emocions que molts cops tenim enterrades en el subconscient, i quan diguem que escoltem una cançó i ens recorda, o sentim que estem interpel·lats amb la lletra, amb la melodia, doncs allà sembla que desperta alguna cosa en nosaltres i ens genera una espècie d'explosió emocional, no?, que potser no som conscients en un primer moment. Doncs, amb tot això, amb tot aquest viatge personal que has fet al llarg dels anys, és a dir, tens aquella idea que es va gestant dins teu, finalment l'acabes vomitant, entenc, no?, perquè moltes vegades els creadors artístics ja ho fem això, allò de llançar-nos al Word, no?, i de cop i volta amb les tecles taclejar-ho tot i anar endreçant després allò que està desendreçat. Quins reptes us esteu trobant al llarg del procés, Víctor? Doncs, mira, el primer repte, o sigui, abans de la logística, abans de tota la producció, que és tot un viatge, no?, perquè primer, doncs, les persones van i venen en el projecte, no?, doncs, hi ha gent que es compromet més, hi ha gent que es compromet menys, sense que sigui algú dolent, perquè és com que, bueno, depèn del moment de les vides, no?, doncs, flueix més, flueix d'una altra manera, i, simplement, doncs, també el teu propi estat emocional també interfereix molt de com un projecte va cap a dalt o va cap a baix, depenent una mica de com tu mateix estiguis, l'Elies, doncs, també, per exemple, ho sabrà això, de molts cops que hem treballat en molts estats diferents, i el més maco de tot és que, doncs, he pogut portar a terme el projecte, perquè tu pots tenir al cap una idea molt clara del que vols parlar, no?, vols parlar de..., al final nosaltres estem explicant, com he dit, una història sobre distància, sobre emocions, també, i sobretot de la incomunicació, no?, estem parlant de com dos personatges en una història romàntica que comença des del trencament de la mateixa, doncs, comencem a parlar sobre aquesta distància des de la incomunicació. Per tant, el més xulo de tot això és que tot sembla molt ambviu, tot és com, uau, com abordes tot això amb un curt que duri 20 minuts, i a sobre, doncs, hagis de desenvolupar uns personatges en tan poc temps, que puguis connectar amb la història, i a més... Clar, a mi se'm feia una bola, tot això, amb la història original que tenia, perquè volia fer una espècie de fàbula que sigués un viatge pel bosc, una aventura, i que expliqués això en el subtext. Llavors, clar, a partir d'aquí, jo tenint aquesta història a base de qui eren els dos protagonistes, l'Alma i el Luca, em van ajudar molt tres guionistes, que ja havien treballat en projectes, ja han estat a la indústria, que des d'aquí els envio una salutació cordial, perquè són de les persones que més m'han ajudat en el projecte, es diuen Marta Aiza, després Rebeca Tolosa i l'Àlex Martínez, que els vaig contactar per separat, van començar a treballar junts, i van firmar un guió conjuntament, que reflexava tot el que jo havia pogut compartir amb ells, la història que volíem explicar d'una forma definida i aterrada, i sobretot han creat una història fantàstica en què estan tots els elements que a mi em fascinaria veure en una pel·lícula d'aquest tall. És un viatge emocional, però també és un viatge de pur suspens, d'intensitat, amb molts elements fantàstics. Al final estem com rescaten una espècie de reimaginació de la caputxeta vermella, agafada amb contes dels germans Grimm, però portada després al llenguatge emocional de sèries com Normal People, de les històries de desamor, de l'Ala Land, no sé, moltes pel·lícules que influencien més recents, més clàssiques, totes ens porten cap a un conte, cap a una història supersenzilla que s'ha simplificat en el conte que explica un avi a la seva neta. I a partir d'allà ella se'n va a dormir i es queda amb aquesta història al cap. Llavors és aquesta narració de l'avi que anirem descobrint, que la història que està explicant potser té un significat més profund en ell mateix del que podem arribar a pensar en un cert moment sense explicar massa més coses. Però al final és un viatge, és un viatge emocional, jo considero que és molt emocionant sobretot per mi, és un projecte que és molt catàrtic. Al final sí que la idea em va sorgir des de fa quatre anys, però gràcies a experiències que he pogut anar tenint al llarg d'aquests tres anys també he pogut definir més aviat la història, he pogut veure'm reflexat amb els dos personatges que estem creant i he pogut supervisar aquest guió i afegir-li certes coses perquè sigui el més fidel possible el que busco d'alguna forma o el que busquem explicar i també que sigui un viatge realment íntim, realment especial i que pugui connectar amb les grans audiències. Al final sempre ho deiem, volíem que fos un curt i ja paro perquè m'estic enrotllant moltíssim. No, no gens, t'estem escoltant i de fet és que m'estic quedant aquí absort amb les teves paraules perquè realment estàs transmetent molta emoció pel projecte i això es veu clarament. També vull escoltar l'altra part, també vull escoltar l'Elias. Clar, clar, òbviament, ara jo el deixo parlar tot el que vulgui, de fet em fa moltíssima il·lusió, però jo ja acabo dient que al final el que hem fet és, jo sempre ho dic, que Agape al final és un acte d'amor, sobretot, no només és el meu curt de final de carrera, sinó que busco que sigui realment una carta emocional a tot el que ha sigut una etapa en la meva vida. Trobo que gràcies a les experiències vitals que tenim tots, aprenem de moltes coses, les vivim de formes diferents, les revivim i al final tothom que pugui veure el curt, que pugui connectar amb ell, perquè al final és un curt per qualsevol tipus de públic, no té res explícit, és per tot el món, però sobretot per audiències joves, fins i tot per audiències adultes, es pot arribar a connectar perquè és una història molt humana, és molt real, òbviament utilitzem una metàfora que és la metàfora de la música, al final Alma i Luca tenen aquesta melodia que els connecta i que només ells entenen d'alguna forma per comunicar-se entre ells, que de sobte un dia falla i a partir d'allà comença tot un viatge, tot un viatge que serà el que ens porti a connectar amb això, perquè sempre dèiem el curt ha de contenir un llenguatge cinematogràfic complex, xulo de fer, que no sigui senzill, que no sigui tan mainstream, però després la narrativa en si i el que ha d'arribar ha de ser una cosa que estigui ben clar, que s'entengui perfectament i que pugui connectar amb tot tipus d'audiències, amb tot tipus de públics. Per tant, aspirem a això, aspirem a que pugui emocionar. Al final, jo des de sempre, des de petit, he gaudit de totes les pel·lícules que emocionen, que m'han arribat al cor d'una manera o de l'altra i és una història tan universal i és una cosa que fa, no?, aquesta sensació de tu acabar una pel·lícula i dir, uau, és que acabo de plorar perquè m'he vist reflexat i he vist tot això i ho he viscut, ho he viscut amb els personatges. Missatges que ressonen, no?, d'alguna manera. Missatges que ressonen i que sempre ens porten, jo crec que el món ara necessita, o sigui, jo ja ho sabeu que gaudeixo de tot tipus de cinema, però crec que el món necessita també històries honestes, sinceres, que transmetin amor incondicional perquè ja estem bastant fotuts com a societat, com a món en general, com perquè també, doncs, bueno, hi hagi creadors que puguin oferir aquesta visió, no?, de la maldat al món, de totes aquestes coses túrbies que succeeixen, però també està molt bé poder fer una reivindicació de totes les coses maques que hi ha i, sobretot, d'un aprenentatge dels nostres errors, dels nostres problemes i, sobretot, una exploració de la salut mental a les noves generacions. Sí, d'alguna forma jo crec que penso que falta una mirada més esperançadora, és a dir, pot tenir aquell vessant realista perquè està molt bé donar-li focus, com ara comentaves, per exemple, a casos de problemes amb salut mental, perquè són realitats, que a tots ens ha passat en algun moment, doncs, aquesta ansietat, no?, que està, doncs, assolant a la joventut, perquè hi ha molta gent jove amb problemes d'ansietat i amb problemes de salut mental, llavors... I Dani, perdona que et digui, aquí està molt representada també, o sigui, és un dels temes principals del CURP, precisament, però ho abordem des d'un punt de vista... Clar, el fet no és obviar-ho, el fet és, doncs, això, una mirada més esperançadora per trobar allò. Una mirada esperançadora, una mirada que ens connecti com a persones i que puguem trobar, doncs, aquesta manera de fer-ho millor, sempre. Doncs, hem començat escoltant la banda sonora del projecte, ara estem escoltant una llista de reproducció d'Spotify que es diu Canciones que inspiren a Luca per a componer Agape, i això és molt curiós perquè, a nivell artístic, doncs, la gent que escrivim, la gent que fem projectes artístics, siguin de teatre, siguin cançons, pel·lícules, curtmetratges... Ens agrada molt imaginar-nos, no?, aquell imaginari del personatge i aquí el Víctor reflecteix, doncs, en aquesta playlist que hem anat escoltant al llarg de l'entrevista, tot allò, doncs, que sent que connecta directament amb aquest Luca, amb aquest personatge protagònic d'Agape. Elías, deixa'm que et pregunti sobre temes més de producció, perquè tu t'encarregues de la producció del projecte. Intentaré respondre. I vull que em parlis, doncs, per exemple, des de la part més de finançament, sabem que en el món de l'art i de la cultura costa molt trobar finançament, costa molt tirar endavant projectes, i m'agradaria saber, doncs, amb què compteu, si compteu amb ajudes, si és una producció més aviat independent... Explica'ns-ho una mica. Doncs, primer de tot, comptem amb el suport de SCAC, la productora de SCAC, SCAC Films, que, bueno, com hem dit abans... Bueno, t'ho hem comentat abans d'entrar, crec. Sí, fora de micròfons. Sí, el procés de pitching i tal d'aquest any, doncs, el curt d'Agape ha sigut un dels seleccionats i ens han proporcionat una part del pressupost que necessitem pel curt. Però, bueno, a part de això també tenim la web d'Albert Cami, que és bàsicament una web de donació... Clar, aquí t'anava a preguntar. Hi ha alguna forma amb la qual puguem col·laborar? És a dir, hi ha alguna manera que la gent que ens estigui escoltant des de casa pugui donar sopa a la projecta? Doncs sí, perfectament, a la web aquesta d'Albert Cami. Si hi ha alguna persona apassionada del cinema o apassionada del cinema més amateur, així com emergente, estudiantil, doncs sí, nosaltres encantadíssims de rebre la seva ajuda i també dir que tenim algunes recompenses, algunes són simbòliques, algunes són més xules, com per exemple presència al rodatge o assistència a la projecció del curt, quan es facin les projeccions l'any que ve, si no m'equivoco, és el gener. I, bueno, més cosetes de recompenses i tal. Però, bueno, a part d'això també hem estat mirant... hem anat rondant pel tema Ajuntament, per parlar a veure amb el Departament de Cultura i tal, i amb algunes productores d'Aquí Sant Just també, que, bueno, mai ha estat de més parlar amb la gent, donar una mica de veu i, bueno, també és una mica insistent, que, bueno, m'he adonat que el Víctor i jo som bastants. Quan una cosa la volem, sí que sembla ser que ens dona bastant igual si són passats o no, però, bueno, també és que és així com funciona. Aleshores, bueno, això, bàsicament això. I sobretot, sí que és difícil, o sigui, s'ha de dir, és complicat aconseguir tot el tema de diners per treure endavant un projecte. però ho romantitzo, eh, d'alguna forma, tio. No sé què em passa, no sé si és el projecte, no sé si és, en general, la indústria que m'agrada. En general, romantitzem bastant tot. Sí, sí, també, l'Híctor i jo en general romantitzem tot, no sé per què, no sé per què, però m'està agradant, saps? És com que totes les parts del procés m'estan agradant molt i, bueno, i crec que això significa que al final el resultat també m'agradarà. Clar. I, bueno, per part de producció no sé si tens alguna més o una altra pregunta. Bueno, jo et volia preguntar també a nivell... Perquè de producció entenc, doncs, que hi ha molts temes, doncs, com comentàvem, econòmics per tirar endavant tot això. Si hi ha alguna cosa més de producció que vulguis afegir, doncs estàs convidat. Però també et volia preguntar a nivell artístic, perquè, clar, hem tingut la visió des de dins, des del Víctor, des d'aquell cap creador, però des de fora tu aquest projecte com el veus? Mira, jo, mira, comentaré una coseta, vale? Quan el Víctor em va mostrar el primer... Bé, ja teníem un teaser, teníem alguna coseta gravada, però quan em va mostrar el que... Perquè allò no ho utilitzarem, el que em va ensenyar fa uns mesos. No ho utilitzarem al final. Ho hem utilitzat de teaser, està penjat. Ho hem utilitzat de teaser, però vam gravar també una altra part, que aquesta sí que entrarà dins del curtmetratge. Jo, quan vaig veure això, jo vaig dir-li, però Víctor, ho tinc a Spielberg delante, perquè és que és un projecte que em recorda molt a aquest tipus de cinema, que sí que és molt mainstream, perquè Spielberg és un tio mainstream i, de fet, va ser un dels que va canviar tot el sistema de Hollywood als 70 i tal, amb el nou Hollywood, i, bé, que no té res a veure ara mateix això. Però em va recordar molt això, perquè sí que Spielberg és aquest tio que no sé com, ell ho diu, que ell quan fa una pel·lícula, quan fa un guió, ell pensa en el que vol veure ell, no? I resulta que el que li agrada a ell, li agrada a tothom, no? I és una cosa que dius, hòstia, que suerte, no? Que guai! I aquesta cosa la sento molt amb Agape, perquè és el que ha dit el Víctor abans. o sigui, tens coses que li agraden, o sigui, tens coses que li agraden a tothom, i molta gent es pot sentir identificada, al final. Avis, nens, adolescents, joves sobretot, perquè va enfocats a ells, i mares i pares també, o sigui, és que tothom, tothom... Animals, animals, animals també es poden sentir identificats. Rodem amb una gossa també. Sí, sí, sí, la naturalesa en si. La naturalesa en si es pot sentir identificada amb aquest curt. No, però ja, fora de bromes, és un curt molt bonic, és que és molt bonic. O sigui, tu, quan veus les imatges, les veus boniques, i a sobre, si la història t'atrapa, que, ja us ho dic, no és difícil que t'atrapi una història així, et dones compte que també és molt bonica, part trista també, en part trista, s'ha de dir tot. Però, bueno, no deixa de tenir aquesta barresa, tio, que li agrada tant al Víctor, pessimisme i optimisme a la vegada, que és la vida misma. Llavors, això, no sé si m'he explicat molt bé, però seria una síntesi del que em fa agapè. Que guai. Doncs, nois, ho hem d'anar deixant aquí, però m'agradaria que convidéssiu a la gent que ens estigui escoltant des de casa a contribuir amb el projecte, amb aquest Verd Cami, que està operatiu, que està amb bastantes bones xifres, perquè el tenim aquí davant, i Déu-n'hi-do, les aportacions que teniu, són molt considerables, però volem més, no? I és allò de dir a la gent que ens estigui escoltant, a la gent amant del cinema, del sete art, que col·laborin, que no costa res, i que en aquest aspecte, doncs, ells ho agrairan moltíssim. També per a aquella gent, doncs, que ens estigui escoltant des de casa i vulgui més informació, poden trobar-vos en el vostre Instagram, arroba agap.corto, i allà, doncs, també tindran accés directe amb vosaltres, que si us volem dir alguna cosa, també ho poden fer a través de directe. O sigui, que d'alguna forma, que no tinguin excusa, no, la gent, d'investigar-vos, de descobrir qui sou, que són nanos amb moltes ganes, amb molta empenta, i amb un sentit, doncs, de companyonia brutal, perquè és el que comentàvem, fa cinc anys estàvem fent ràdio aquí, i encara segueixen amb aquesta amistat. Els camins els han portat, doncs, per... la vida els ha portat per camins diferents, però aquesta amistat ha seguit, i això, doncs, es nota moltíssim, sobretot quan parlen l'un de l'altre, i també aquí amb l'essència d'aquest projecte, perquè hi ha projectes, a vegades, doncs, que cremen, que desgasten, i jo us veig vius, us veig amb ganes, i això és molt important. Nois, no sé si voleu dir alguna cosa més, però moltíssimes gràcies per venir aquí al Refugi. Res, que jo també agraeixo a tothom que no està aquí, estem només l'Elies i jo, però de veritat que tota la gent que està actualment amb el projecte està currant moltíssim, i només podem... bueno, que és el que ja he dit abans, també, però, bueno, una salutació també a tots ells, a l'Oliver... Tots els departaments, tots els departaments... A la NOA... Estan fent un treball genial. T'ho juro. O les que no ens posarem a dir tot a l'equip. A la Malena, a la Margot, a tothom, a tothom. És que jo estic flipant, sincerament, perquè és com un curro impressionant per part de tots els departaments. i al departament de producció, he de dir que he de saludar ara mateix aquestes dues persones, perquè són les companyes més directes, i Margot i Malena, la veritat és que us estic estimant amb tot el cor ara mateix. Ara mateix, o sigui... Que bé. Són unes heroïnes. Són unes heroïnes. Jo els estimo a tots. Jo també. I a totes. Doncs, nois, ho hem de deixar aquí, però, més endavant, quan la cosa ja estigui més encetadeta, jo us convido a tornar aquí al programa, seguir parlant de GAPE, i tant de poc puguem veure'l molt aviat, perquè tenim moltes ganes de veure com aquest procés arriba a la gran pantalla. Nois, una abraçada molt gran. Cuideu-vos. Moltíssimes gràcies, Dani. Molt bé. Fem una petita pausa i tornem de seguida. Fins ara. Avui, a l'espai un autor al refugi, Michael McDowell. Michael McDowell va néixer l'1 de juny de 1950 a Alabama. Aquest escriptor i guionista nord-americà va començar a escriure novel·les de terror cap a finals del 70, on la seva obra més reconeguda ha estat la saga Blackwater. Durant la seva carrera literària va utilitzar dos autònims, Axel Young i Nathan Aldine. En el seu treball com a guionista destaquen especialment els seus treballs juntament amb Tim Burton a Vital Chus o Pessadilla antes de Navidad. McDowell va morir de sida l'any 1999 deixant inacabada la peça Les voces del silencio, que completaria Tabitha King. A continuació, un parell de fragment de les seves obres. El dique Blackwater 2 no sacaba las cenizas después de las 3 de la tarde para que no hubiera una muerte en la familia. Nunca barría pasada la anochecer para no echar la buena suerte por la puerta. No limpiaba el día de Año Nuevo para no tener que limpiar un cadáver el año siguiente. Lluvia. Blackwater 4. Y sin embargo, las cosas nunca salen como uno espera. Pero eso no importa. No importa lo más mínimo. Sister y Miriam tenían razón. No importa lo que hayas tenido que pasar. No importa lo que hayas hecho o sufrido. Ni tampoco los errores que hayas cometido. Por terribles que fueran, no importa que te rindieras cuando debías perseverar. O que perseveraras cuando debías haberte rendido. Ni tampoco que sucedieran cosas que te hicieran infeliz. No puedes desear que tu vida sucediera de otra forma. Un autor al refugi. Michael McDowell. dup. Fins demà! I tornem als micròfons de Ràdio d'Esvern per encendre'ls a la nostra estima d'Aina del Pino, que ja la tenim aquí a un nou espai de conèixer't. Aina, com estàs? Bona tarda! Bona tarda, Dani! Com va tot? Doncs molt bé, la veritat. Què t'ha semblat l'entrevista que hi havia ara aquí amb el Víctor i l'Elias Guai, eh? Sí, m'ha agradat molt. Són nanos encantadors. Jo havia fet molta ràdio amb ells aquí al programa La plaça Mireia i avui tornar-nos a tenir per aquí m'ha fet molta il·lusió. Aina, avui de què parlem? Doncs avui parlarem una mica de la nostra, diguéssim, com etapa vital, perquè ara estem en un moment crucial, diguéssim. Carai, carai. Però és veritat. I llavors avui parlarem sobre tancar tapes i obrir les portes a les noves oportunitats. I per això tenim la Nayara González. Hola, Nayara. Hola. Crec que ha sigut la noia que més ha vingut tots els programes. De la segona temporada, segur. Sí, sí, sí. No ho sé, però de la segona se'ls pot. Mira, ja que hi hem de fer un regal l'últim dia o alguna cosa perquè... Una placa. Una plaqueta aquí a la cadira, saps? Cadira Nayara. Efecte. Nayara, què és el repte que ens porta avui l'Aina? Això de parlar de noves etapes? Doncs jo amb moltes ganes de parlar. Sí. Està interessant. Sí, sí. La veritat és que sí. Tenim poc temps avui, però amb 15 minutets ho condensarem perquè sigui d'allò més interessant. Sí. Per on vols començar, Nayara? Doncs jo avui intentaré no seguir els guions. Guai. O sigui, tot el diferent de sempre, no? I volia parlar una mica i posar en context a l'OIN, no? Perquè ara mateix nosaltres estem en segon de batxillerat. ja queda absolutament res per la CL, 12 monetes. Sí. El juny, de fet, l'11, 12 i 13... Perdó, m'he equivocat. No, sí. 11, 12 i 13 de juny, la CL. És la CL a Catalunya, perquè a Espanya és abans, no? Però sí, és veritat que són unes setmanes, jo crec que molt complicades. Molt intenses. on es viu, diguéssim, ansietat pura. Sí, sí, sí. I doncs volia una mica comentar-les amb tu, Nayara, perquè sento que nosaltres ens entenem i podem una mica transmetre allò que sentim nosaltres com a persones que estem en aquest moment i podem donar a conèixer aquests sentiments o pensaments a persones, pares o avis o qui sigui, si tenen un net o neta, que estigui en aquesta fase vital, diguéssim, no? Per tant, com has viscut tu, perdona, el segon any, diguéssim, com de batxillerat? Doncs jo l'he viscut bastant estressant, la veritat. O sigui, vaig començar, perquè ja a finals de primer ja et deien, avui ja estem a segon de batxillerat, ja heu començat segon de batxillerat. I ja començaves en plan, hòstia, que ja tinc la cel·le amunt, ja he d'escollir, efectivament, on he d'anar, què he de fer. I sí que és veritat que, bueno, doncs, clar, t'estresses. Potser primer i segon trimestre estàs més en calma, però després arriba el terça i et dius, mare meva, el que em ve a sobra ara, perquè, no, no, aquest últim trimestre, tots els profes, tothom, que si la cel·le, que si les carreres, que si les portes obertes, clar, al final t'estresses, perquè potser, potser el meu cas, la cel·le et pots fer al setembre, i, clar, és molt estressant, igualment, o sigui, tant i aquest, això és molt, sí, és molt estressant. La paraula seria estrès, o sigui, no es pot descriure d'altra manera. Doncs jo, per exemple, en el meu cas, a mi, bueno, res de comparació, primer amb segon, o sigui, una altra cosa, jo crec que potser en els nostres àmbits, com és tu amb arts i jo amb humanitats, és com on més es veu, diguéssim, la diferència, després hi ha vegades que el batxillerat de ciències, o el social inclús, pot, diguéssim, primer ser com, joe, menuda m'estan pegant, no? Com canvi de realitat, però jo sí que sento que a la meva modalitat, diguéssim, a humanitats, m'ha sigut molt més complicat aquest segon any, en quant a continguts i tot, perquè hi ha molt volum i és en molt poc temps. Sí, a mi igual, amb les arts i una cosa que penses, bueno, és més liberal, tal, en aquest segon de batxillerat, dibuix artístic que potser és la cosa més liberal del món a primer, a segon és com, no, no, és que és això, això i això. O sigui, pot ser liberal en aquest sentit, però ficant-te a dins del que et demanen, perquè tot ha de seguir el model de CL. És una mica, jo, com has definit abans, estressant, sí, perquè sento que jo, per exemple, m'ha passat al revés, o sigui, per mi, primer trimestre va ser el pitjor, perquè va ser com de realitat, d'adonar-me de la quantitat de matèria, coses que no tenia clares, he de reprendre, he d'estar estudiant dies, coses que pensava que les sabia d'abans, no? Exacte. Per tant, per mi, primer trimestre va ser el pitjor de tots, però he aconseguit, diguéssim, com remuntar i intentar, doncs, sortir, diguéssim, d'aquest pou, no? Tot i així, sí que sento que a mi, realment, o sigui, el batxillerat m'ha canviat la vida, eh, ja t'ho dic. Sí. Tant, jo penso que és una cosa que les persones escollien per seguir els seus estudis, però avui dia, si no escollim alguna cosa a fer-hi, no tenim res a fer en el món. Exacte. Bàsicament, o sigui, acaso que tinguis uns pares que no veus, o sigui, no. Exacte, exacte. Avui dia cal estudiar, no? I no només per aconseguir un treball, sinó per tu mateix, no? Per tant, una cosa que et volia preguntar és com ha sigut la teva experiència, diguéssim, pel que fa a l'ambient de classe, perquè es reconeix com que tu entres a primer amb gent nova, no? I a segons surtes com, ai, hi ha un boló de TikTok, no, diguéssim, de, a segons surtes amb els teus millors amics, amb un grup classe, doncs, molt nombrós, on hi ha bon rotllo, bon feeling, i tothom està feliç, i, oi, l'assetxaré mucho de menos, i coses així, que realment s'escolta això molt a la graduació, jo crec. Sí. Per tant, parla'm sobre el teu grup classe i com te parla. Doncs, sí que és veritat, doncs, jo sí que és veritat que, a primer, doncs, clar, entres nova, i, clar, molta gent està igual que tu, però hi ha molta altra gent que és del col·le tota la vida i es coneixen. Jo vaig tenir, no sé si la sort o la desgràcia, de conèixer persones que, bueno, van estar bé durant un temps, però, aleshores, en el grup classe, dic, eh, després, bueno, no ha estat molt bé. Sí, però sí que és veritat que després, en altres persones he trobat amistats molt bones, que és el meu grup d'avui dia, és el millor grup que tinc, no em puc queixar. I, bueno, primer va ser una atracció, va ser pujades i baixades amb amistats, perquè dius, hi ha gent molt igual que jo, però intentaves buscar on encaixar, saps? Perquè, potser, en el teu àmbit de moda i tant, sí, però no, però després ajuntar, bueno, un liu, però, bueno, ara parlant de segon, sí que és veritat que puc dir de grup classe i grup amistats, no té res a veure amb primer. O sigui, per mi, segon ha sigut el millor curs en nom d'amistats i gent, o sigui, he conegut, és que hi ha gent que he conegut molt més, o sigui, per exemple, és que és tot molt bé, o sigui, no em puc queixar. O sigui, potser que és veritat que també et dones compte de, de, vale, coneixes més a les persones, perquè primer, és això el que dic, no l'acabes de conèixer bé, però a segon ja dius, vale, aquesta persona és així, no l'acabes de conèixer del tot bé, perquè, clar, dos anys no et donen per conèixer tot amb una persona, però, no, sí, sí, o sigui, no té res a veure per mi primer amb segon, i és que he conegut molta gent que vull mantenir a la meva vida, com potser les meves amigues que es diuen Maria, Martina i Laia, també del podcast, he conegut a la meva parella, o sigui, que estic molt encantada i en segon. Doncs me l'alegro molt. Jo volia continuar posant la nostra cançó, diguéssim, que sempre fent aquí un paró musical, i avui porto una cançó que escoltarem breument, però bueno, és I found d'Amberran i m'encanta, em sembla una preciositat de cançó. Gràcies. I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim a l'espai de conèixer-te amb Aina del Pino, i avui, amb el tema que ens ha portat l'Aina, tancar tapes i obrir-ne de noves, doncs arriba el moment d'aquelles preguntes que potser estaven en el tinter i avui les acabarem de resoldre. Aina, avui ens portes una espècie com de joc, no?, per dir-ho d'alguna manera. Sí, he volgut fer un joc perquè penso que els jocs a vegades ens ajuden també a transmetre el que sentim nosaltres mateixos indirectament, no? Per tant, avui he portat un joc que es diu Ho deixo enrere o m'ho emporto. Per tant, farem dues rondes, és bastant ràpid, és a dir, ho deixo enrere o m'ho emporto, i si cal aclarir algun concepte, doncs es diu i ja està. Per la primera ronda, comencem. Records del passat, d'acord? Aquesta és la categoria. Per tant, els apunts de batxillerat, els deixo enrere o me'ls emporto? Ui, els deixo enrere, home! La motxilla plena de deures. També. Una relació tòxica. També, també, el passat, el passat. Les pors a no ser suficient. El passat. Els somnis d'infància. Jo aquesta me la porto al futur. Jo això me'n porto també. I aquella nena. Aquella nena petitona que ara t'està veient. Sí. Jo penso que, almenys a mi, estaria molt orgullosa. Jo crec que també. I molt agraïda de tot el que ha format. Sí. I ha aconseguit. La segona categoria és noves oportunitats. Un nou repte acadèmic. Ho deixo enrere o me'n porto? Me'n porto. Un viatge que et canviarà la vida? Me'n porto. Nous amics i experiències? Òbviament, m'ho en porto. La primera feina o projecte personal? També m'ho en porto. Un canvi d'estil o imatge? També. M'ho en porto tot. Doncs avui acabem el programa una mica parlant sobre el tema de la graduació. Com ho vas veure? Perquè jo vaig dir aquí que me'n graduava. Sí, la setmana passada, no? I ho vaig fer. I llavors parlem una mica per sobre de com vam veure aquesta experiència, què vam sentir, com va ser la cerimònia així a grans trets. Vale. I acabem, diguéssim, parlant una mica de la cel·la i les pors. Vale. Doncs jo em vaig graduar dissabte passat i sí que ho vaig passar molt bé, va estar molt guai, o sigui, no m'ho esperava així. Sí que és veritat que durant l'acte feia una calor horrible. Estàvem dins l'auditori tots amb ventalls així perquè no ens aguantàvem de la calor i clar, els nois suen amb els trajes i tot. Però molt bé, molt bé, m'ho vaig passar molt bé. Va estar molt guai. Els vídeos que vam fer, els discurs, tot. A mi, per exemple, jo veig a col·le religiós i vaig haver... Va haver una misa, Dani, t'hagués encantat. Per què? Amb un cor que va cantar el virulai. Oh, que maco, home, sí. O sigui, superbonic entrant allà amb el virulai cantat. Que bonic. Jo crec que no he estat en una misa tan maca. I a més, quan ens vam posar com unes escales i tiraven com el birret i tal. I me'n recordo que era molt high school musical, això. Però ens va encantar una cançó que es canta a Itàlia, que és en... O sigui, que la lletra, diguéssim, és en llatí. Per això em va fer gràcia. I es veu que es canta molt a les graduacions de la gent d'Itàlia. I ens la va encantar. I va ser molt maco, la veritat. Nosaltres també vam tenir això, musicals. Dos noies del nostre curs van cantar una cançó d'Indi Winehouse i també nois de l'ESA van fer una actuació en violí. O sigui, em va estar molt guai en el tema. Doncs m'agradaria preguntar-te, Nayara, ja sí, per acabar. Sí. Com et sents tu respecte al teu futur? Com et veus? Tens por? Una mica com és el que sents cap al teu futur? Perquè ara, diguéssim, com que ja tenim 18 anys, ja hem acabat el batxi i ara simbolitza com el canvi a una universitat o ja directament a treballar, no? Doncs jo personalment tinc moltes ganes de començar a estudiar el que realment vull estudiar, que és també comunicació visual. I tinc moltes ganes de començar aquest camí. Però sí que és veritat que tinc por de l'hora de ficar-me davant del món real i dir, vale, això no és el que jo veia. Sí, clarament, no és el que tu t'imagines al món real i, clar, ara comencen que si no me cogen, que si no sé què, clar. Clar, jo crec que el que més ens por, diguéssim, ens fa és el tema de la nota de tall, la nota de batxillerat que no ens arriba, o qualsevol cosa de, doncs, no m'ha tocat aquesta assignació, per tant... M'he de donar una altra cosa... Clar, jo crec que aquestes coses són molt angoixants i, a part, les fan molt angoixants. Sí, perquè no t'ho posen res fàcil, també. A mi, per exemple, una cosa que em passa, i és que jo crec que després d'aquesta graduació que vaig tenir divendres passat, és una mica com que aquesta seguretat que jo tenia, diguéssim, com a l'escola, ara és com si es trenqués directament. Tot i no tenia enllaços directes, doncs, és com si es trenqués i ara me'n vaig a un futur que no sé com serà, que em fa moltíssima por, de veritat, t'ho juro. Jo crec que patiré el primer dia d'Uni, però que sé que seré molt feliç. Sí, sí, jo igual. Sí, tinc moltes ganes, però tinc por. Abans dèieu, ho deixem enrere o ens ho emportem. Us heu d'emportar aquests moments, els moments de ràdio, els moments de reflexió i de tertúlia, i heu de deixar enrere les pors, perquè aquestes pors no ens serveixen per bé. Exacte, gràcies. Nallara, Aina, gràcies per tot, bon cap de setmana i ens sentim la setmana vinent. Que vagi bé. Adéu-siau. I fins aquí, El Refugi d'Avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible El Refugi d'Avui divendres. Tornem dilluns. Molt bon cap de setmana. Que vagi bé.
#407 - El Refugi: Actualitat, Música, Sèries, Cinema, Nutrició, Agape i Conèixet
El Refugi obre amb un repàs a l’actualitat: dels noms i cognoms més freqüents a Catalunya 2024, la moció de l’Ajuntament de Barcelona sobre Israel, fites esportives, infrastructures municipals i sortides de la CES. Tot seguit, gaudim de La Càpsula musical amb Ava i The Winner Takes It All, abans de descobrir les millors sèries rodades a Barcelona. Aleshores, arriba l’espai de cinema amb les estrenes de la setmana i, a continuació, Elvira Sánchez ens parla de la salut digestiva en motiu del Dia Mundial de la Salut Digestiva. A la segona hora, entrevistem Víctor i Elies sobre el curtmetratge Agape, retrem homenatge a l’escriptor Michael McDowell i tanquem amb l’espai Conèixe't d’Aina del Pino, reflexionant sobre graduacions, batxillerat i noves oportunitats.
Episode Sections
Actualitat i efemèrides
1:57Repàs de noms i cognoms més freqüents a Catalunya 2024; moció de Barcelona trencant relacions amb Israel; avis de Flick al jugador Minyamal; inauguració de la nova piscina infantil de Sant Just; sortides de la CES al Berguedà; efemèrides del Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple i del Dia Internacional de la Patata.
Música: La Càpsula
8:19Espai musical amb Ava interpretant *The Winner Takes It All*, una selecció de temes de Somorage YOUNG i música sense límits al refugi.
Refugi Recomana: Sèries a Barcelona
15:05Recomanació de les millors sèries gravades a Barcelona: *Marlí*, *Cites Barcelona*, *Polseres Vermelles*, *Beerbox Barcelona*, *El Corpo en Llames* i *Cor de la Ciutat*, amb escenaris i temàtiques destacades.
Cinema: Estrenes de la setmana
21:43Resum dels llançaments a la cartellera.
Nutrició i Dietètica
26:13Entrevista amb Elvira Sánchez en motiu del Dia Mundial de la Salut Digestiva: definició i abast dels trastorns digestius, estadístiques, consells d’alimentació, probiòtics i hàbits per millorar la salut del sistema digestiu.
Entrevista Agape
58:14Conversació amb Víctor i Elias, excompanys de ràdio, sobre el curtmetratge Agape. Parlem del procés de guió, equip artístic i tècnic, finançament, pitching a l’ESCAC i maneres de col·laborar.
Un autor al Refugi
1:26:51Homenatge a l’escriptor i guionista Michael McDowell: biografia, pseudònims, col·laboracions amb Tim Burton i fragments de la seva saga *Blackwater*.
Coneixe't: Tancant etapes
1:30:02Espai amb Aina del Pino i Naiara González: reflexions sobre la graduació, les pors del batxillerat, el joc “Ho deixo enrere o m’ho emporto” amb records i noves oportunitats, i com afrontar el futur.