El refugi Aquí i ara comença El refugi amb Daniel Martínez Molt bona tarda, refugiaros i refugieres! Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern Sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estaré amb vosaltres aquí al 98.fm i també al www.radiodesvern.com sigueu benvinguts una tarda més aquí a l'emissora municipal de Sant Just avui amb un programa que arrenca aquest mes de juny avui dilluns 2 de juny és el primer programa d'aquest mes estival i amb moltes ganes d'arrencar com sempre amb l'espai d'actualitat 360 les notícies destacades a nivell global i municipal també tot ha seguit la càpsula la cançó destacada del dia avui passarem per un hit musical de la Casa Azul i també a la primera hora Imma Bronat ens visitarà per fer una tertúlia d'art i a la segona hora parlarem de cuina a Foodis a l'espai d'Anna Pobeda i tancarem el programa d'avui dilluns amb l'espai d'Això va de cavalls Cap de setmana amb moltes emocions esportives tant a nivell internacional amb la victòria de la Champions del PSG i també a nivell local amb l'estabilitat de l'hockey lligar del hockey Sant Just, moltíssimes felicitats amb dos equips per aquestes victòries i nosaltres com sempre comencem el programa amb Actualitat, benvinguts Actualitat 360 Les notícies a prop teu I comencem parlant una micatona de cinema perquè la festa del cinema 2025 arriba a Catalunya amb entrades a 3 euros i mig i és que des d'aquest dilluns 2 de juny fins al dijous 5 es pot anar al cinema a un preu de 3,5 euros Són els 4 dies de l'anomenada festa del cinema que permet anar-hi amb les entrades a un preu força reduït És la 24a edició d'aquest esdeveniment que es va fer per primera vegada el 2009 i que ara es celebra dues vegades l'any a tot l'estat promoguda per diverses organitzacions cinematogràfiques A Catalunya hi ha una xeixentena de cinemes i complexos cinematogràfics adherits que en total tenen més de 500 sales d'exhibició On es poden comprar les entrades? Doncs bé, les entrades les podeu adquirir als webs dels cinemes i també directament a la taquilla i als quioscos situats davant dels vestíbuls d'aquests cinemes que estiguin adherits a l'oferta En anteriors edicions sí que calia una acreditació però en aquest cas doncs aquesta acreditació ja no cal i podeu fer la compra directament a taquilles com dèiem I margem fins a Barcelona per parlar d'un aparatós accident d'una dona que ha quedat ferida amb una fractura en una cama després de que l'atropellés un vehicle que ha envahit la vorera aquest dilluns al matí a la via Augusta de Barcelona La conductora del vehicle ha perdut el control del cotxe i també ha envestit dos arbres i un fanal abans d'encastar-se contra la façana d'un edifici Sentim un tall de veu que és del moment exacte d'aquesta situació Això passava, com deia, en aquest matí a la via Augusta de Barcelona I comentem més qüestions d'actualitat Seguim amb més notícies Marxem al temps El mes de maig ha trencat motlles amb un balanç de la primera gran calorada del 2025 El divendres es va registrar un rècord de temperatura màxima a 7 de les 120 estacions de la XM amb més de 20 anys de dades situades al Pla de Lleida i a la Vall de l'Ebre De fet, dijous ja es van superar dos rècords un dels quals va ser novament superat divendres com el cas de l'estació de Mayals al Segrià Aquesta primera glupada d'aire càlid procedent del nord d'Àfrica ha provocat un ascens descontrolat de les temperatures amb adors que s'han situat entre els 35 i gairebé els 38 graus De ben segur que molts de vosaltres ja ho heu notat que heu hagut d'aprem el botó d'aire condicionat i refrescar-vos una mica com a mínim a les nits perquè ja arriben unes temperatures que comencen a ser bastant desagradables i a les nits a vegades no es pot dormir amb tanta calor Vinga va, seguim parlant de més qüestions perquè marxem del temps als esports L'acord entre el Barça i Joan Garcia cada vegada està més a prop La seva sensacional temporada a l'Espanyol fa que Joan Garcia sigui el porter més desitjat del planeta futbol La combinació de joventut, 24 anys la seva qualitat i el seu preu 25 milions d'euros converteixen Garcia en el que ara s'anomena una oportunitat de mercat Entre les propostes que té sobre la taula la del Barça i al club blaugrana hi ha la sensació que les negociacions van per bon camí I seguim aquestes tel·la de notícies seguim parlant d'esports marxem a l'Hockey Lliga com hem dit també a l'inici del programa l'Hockey Sant Just ha assegurat la seva permanència a l'Hockey Lliga després de vèncer el Lleida Net a Hockey Club Alpicat per 4 a 3 en el tercer i decisiu partit del play-out disposar disputat aquest diumenge 1 de juny al Complex Esportiu Municipal La Bonaigua Amb aquest triomf l'equip dirigit per Mia Ordeig continua una temporada més a la màxima categoria de l'Hockey Patins Estatal El partit va començar amb avantatges pels visitants que es van avançar al 0 a 1 en els primers minuts del partit tot i això els enjustencs van reaccionar i van capgirar al marcador en un duel molt disputat i amb constants alternatives els gols locals van ser obra d'Iñaki Cabezas que en van marcadors Xavi Crespo i Joan Pujalte I parlem ara que Sant Just d'Esvern celebrarà la Revetlla de Sant Joan amb un acte especial dedicat als 50 anys del Walden Set La festa tindrà lloc el dilluns 23 de juny a la placeta d'aquest emblemàtic edifici i combinarà gastronomia música i projeccions La iniciativa és organitzada per l'Ajuntament amb la col·laboració de la comunitat de propietaris del Walden Set L'activitat començarà a les 9 del vespre amb un sopar popular i per participar-hi cal adquirir entrada anticipada amb un cost de 20 euros a través de la plataforma Antràpolis abans del 15 de juny A partir de les 11 hores la festa s'obrirà al conjunt de la ciutadania amb una revetlla ambientada amb música dels anys 80 I com sempre fem tanquem aquest espai amb l'efemèrida del dia Tal dia com avui però de 1963 va néixer l'actor i humorista Pepi Villuela conegut per un dels seus papers emblemàtics a la sèrie Aida que ara per cert estan fent també la pel·lícula que estarà estrenada en breus Passem-ne així a l'espai musical del programa Això és La Càpsula La Càpsula Música sense límits I avui a La Càpsula ve molt colorida d'un color el blau perquè avui escoltarem una cançó que es diu Revolucions Sexual és de la Casa Azul i és una de les cançons que va estar a punt de representar Espanya a Eurovisió però finalment no ho va fer no sé si recordeu una cançó que es deia Baila el xiqui xiqui doncs aquella va ser la que va marxar cap a Eurovisió i no pas la de Guillem Milky Way que sonarà aquí a Ràdio d'Esvern La Casa Azul Dímelo ya Necesitas descansar ahora dímelo ya esperar estar de más porque va a suceder el verano del amor sé que va a suceder la revolución sexual y hace días que sabes que no que a veces no hay que tener la razón bueno bueno ¿estás listo para ir? tú que decidiste que tu vida no valía que te inclinaste por sentirte siempre mal que anticipabas un futuro catastrófico hoy pronosticas la revolución sexual déjalo ya no pretendas despistar ahora déjalo ya a quien quieres engañar porque va a suceder el verano del amor sé que va a suceder la revolución sexual y hace días que sabes que no que a veces no hay que tener el control tú que decidiste que tu vida no valía que te inclinaste por sentirte siempre mal que anticipabas un futuro catastrófico hoy pronosticas la revolución sexual tú que decidiste que tu amor ya no servía que preferiste maquillar tu identidad hoy te preparas para el golpe más fantástico porque hoy empieza la revolución sexual ¿estás listo para ir? tú que decidiste que tu vida no valía que te inclinaste por sentirte siempre mal que anticipabas un futuro catastrófico hoy pronosticas la revolución sexual Teraz 生 y revolución Un autor al refugi Avui a l'Espai Un Autor al Refugi us portem a la gran Isabel Allende. Una escriptora xilena que és reconeguda per les seves grans novel·les que combinen realisme màgic, història i temes socials. Amb obres com La Casa de los Espíritus o Eva Luna, Allende ha captivat els lectors amb les seves narratives envolvents i els seus personatges vívids. La seva prosa poètica i la seva capacitat per explorar qüestions com l'amor, la família i la identitat han fet que sigui una figura destacada en la literatura contemporània en llengua espanyola. Avui us portem un fragment de La Casa de los Espíritus. Ese fue el viaje más largo de Marcos. Regresó con un cargamento de enormes cajas que se almacenaron en el último patio, entre el gallinero y la bodega de la leña, hasta que terminó el invierno. Al despuntar la primavera, las hizo trasladar al Parque de los Desfiles, un descampado enorme donde se juntaban el pueblo entero para ver marchar a los militares durante las fiestas patrias, con el paso de ganso que habían copiado de los prusianos. Al abrir las cajas, se vio que contenían piezas sueltas de madera, metal y tela pintada. Marcos pasó dos semanas armando las partes, de acuerdo a las instrucciones, de un manual en inglés, que descifró con su invencible imaginación y un pequeño diccionario. La Casa de los Espíritus. Isabel Allende. El refugi del cinèfil Benvinguts a El refugi del cinèfil, un espai del refugi on viatgem en el temps per redescobrir pel·lícules clàssiques i excepcionals. Avui ens endinsem en un dels grans clàssics del terror, El doctor Frankenstein, una pel·lícula del 1931. Aquesta va ser una de les pel·lícules que va definir el cinema de monstres de l'Universal i va convertir Boris Karloff en una icona del gènere. Basada en la novel·la clàssica de Mary Shelley, El doctor Frankenstein va ser dirigida per James Whale i produïda per Universal Pictures. Estrenada en l'any 1931, la pel·lícula va formar part de la primera gran onada del cinema del terror sonor. Amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars, va aconseguir un gran èxit de taquilla i també va donar lloc a diverses seqüeles. El film segueix el doctor Henry Frankenstein, interpretat per Colin Cliff, un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta. Amb l'ajuda del seu assistent, Fritz, aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cosos. Però l'experiment es complica quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal. La criatura, interpretada per Boris Karloff, escapa i, tot i la seva innocència inicial, provoca el caos i el terror en el poble. Amb una estètica expressionista, el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa i els seus decorats gòtics. La direcció de James Whale i la interpretació de Boris Karloff van donar al monstre una humanitat inesperada, creant empatia amb el públic. La pel·lícula va establir moltes de les convencions del gènere de terror i va influenciar generacions de cineastes. I ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula. Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida It's Alive en veure la seva creació cobrant vida és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale i és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria també va ser una de les més importants, tot i que acaba tràgicament. La persecució final amb els vilatans, portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre, també ha estat una de les escenes que ha marcat la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions. El doctor Frankenstein no només va consolidar el cinema de terror de la Universal, sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda. La seva interpretació del monstre, amb el seu camí pesat i la seva expressió de desconcert i tristesa, va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein. La pel·lícula va tenir diverses seqüeles, destacant La núvia de Frankenstein el 1935, considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema. Si encara no heu vist el doctor Frankenstein, prepareu-vos per viure una experiència única, un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic. I si ja la coneixeu, mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació. I això és tot per avui, El refugi del cinèfil. Ens retrobem en el proper episodi, amb un clàssic o amb alguna pel·lícula que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat. I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny, pot tenir conseqüències inesperades. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns el rock. El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Passen sis minuts de dos quarts de sis de la tarda. Seguim al Refugi, el magassin de tardes d'aquesta emisora. I avui donem la benvinguda a una gran amiga del programa i també gran artista Sant Justenca, Imma Boronat. Bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, què tal? Bé, molt bé. Benvinguda al programa. Gràcies, moltes gràcies per convidar-me. Ens fa molta il·lusió tenir-te aquí i poder fer una mica de debat tertúria. L'objectiu del programa d'avui és debatre i també fer aquest espai més de desplejar-nos sobre diverses notícies que volcarem a sobre de la taula amb temàtica artística. Perquè el món de l'art està en constant evolució, no, Imma? Sí, contínuament. De fet, és una expressió humana que va amb la nostra essència i evoluciona la humanitat, evoluciona l'art i va canviant segons el context. Vull dir, històric, personal, social... Doncs l'equip de redacció del programa ha triat tres notícies amb les quals, doncs, avui omplirem aquest espai d'aquesta primera hora del refugi d'avui, dilluns, 2 de juny. Començarem parlant de l'Expo d'Osaka, l'objectiu ambiciós de la sostenibilitat en un món convuls, fora de micròfons. Parlàvem d'altres expos internacionals que s'han fet, que s'han celebrat, la de Sevilla, la de França, no, que és com molt reconeguda perquè té una figura que després comentarem, i després també, evidentment, la de Barcelona. Però, si ens centrem en l'objectiu de l'Expo d'Osaka, d'alguna forma podríem destacar que és el de contribuir a dissenyar una vida millor en el futur. Perquè, tot i que sigui molt ambiciós, el que aposta aquest disseny d'aquesta expo és treballar en un entorn més sostenible, que salvi vides i també que empoderi i que connecti. Els autobusos desembarquen per milers, els visitants de l'Expo d'Osaka, els aparcaments habilitats, a un quilòmetre de l'accés. Comença una llarga caminada per un passadís de vianants que, en la part més propera, a l'entrada, que està cobert, van fent aquesta cova. Hi ha escolars, hi ha gent que s'hi està acostant, turistes... Hem d'entendre que el recinte s'aixeca en una illa artificial que ha estat la terra que ha guanyat el mar a l'oest de la ciutat d'Osaka, a la tercera de Japó. I aquesta primera llarga desfilada de visitants cap a l'entrada ja indica que és un èxit de públic. Abans d'encetar l'Expo no tenien molt clar quin seria l'èxit d'afluència. Ara ja poden dir que les dades són bastant positives perquè ha superat els 5 milions en les primeres 6 setmanes, 5 milions de visitants. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do l'afluència que ha tingut aquesta exposició a Osaka. I la veritat és que avui volíem comentar una mica això. Llancem un parell de preguntes a la Imma, però d'una banda volíem parlar si realment pot una exposició internacional com l'Expo d'Osaka tenen un impacte concret en la sostenibilitat global o més aviat es queda en una exhibició de bones intencions. Jo crec que sí que pot tenir un impacte, perquè en el moment en què ja exposem, és a dir, donem a conèixer obres o diferents materials o maneres de veure la vida o les possibilitats que hi ha cap a futur, doncs ja crees un impacte. Podria ser una utopia a vegades, perquè pensem, ostres, un món millor amb aquest món de notícies negatives que sembla que tot s'acabi, que el tema de la sostenibilitat és impossible, que tot va cap a un futur negatiu, doncs jo crec que dona un punt de llum que és important, i més avui en dia, doncs reflexionar en una possible ciutat que sigui molt més sostenible, que tingui una connexió amb els objectius de desenvolupament sostenible que estan previstos a l'agenda pel 2030, que diuen ja que serà 2050, però sí que et dona una visió de futur i a més el fet que contribuïssin tots els països, bé, molts països també és important perquè això vol dir que dins de cada país s'està fent un treball, no només a nivell d'artistes, sinó d'altres departaments que poden contribuir i que donen una visió. I quan tenim una visió de futur és com podem construir. A vegades es pensa que els petits granets de sorra no serveixen per res, però realment qui tingui aquesta percepció està totalment equivocat, perquè artistes com per exemple la Imma que ens acompanya avui al programa ja treballen amb productes que són sostenibles, perquè per exemple tu en les teves obres d'art moltes vegades treballes amb productes reciclats. Sí, reciclats, aquest seria per exemple el suport, i posen lones, per exemple, que es fan servir aquí a Sant Jús, per anunciar diferents esdeveniments, les gires i les pots pintar, i pots fer una obra d'art. Vull dir, el tema de reciclar està molt bé. I a més també els materials que utilitzo són pigments naturals, barrejats amb làtex, que sí que podria ser la part més de plàstic, però que sí, utilitzo aquesta part. Clar. Doncs per una altra banda, també volíem parlar sobre el paper que tenen la cultura i l'art en un món com aquest, en l'entrada d'aquest futur tecnològic, perquè clar, estem entrant en una era tecnològica que si ja havíem entrat fa 10 anys, ara és tot inversemblant, no? Sembla que no ens ho podem ni creure encara, no? El fet que la intel·ligència artificial ja ha vingut per quedar-se, que hi ha moltes coses que creiem impossibles i que realment estan sent possibles i s'estan duent a terme. I la cultura i l'art tenen alguna cosa a fer o a dir? És a dir, serveixen com a fil conductor, poden mostrar també un missatge o es queden opacades per la tecnologia? No, jo crec que sempre han anat de la mà, no? De fet, quan va aparèixer, per exemple, la fotografia, cap a 1880 i pico, doncs també es pensava que desapareixeria la pintura, no? I la pintura va canviar de rom. És a dir, tot el que era pintar per plasmar la part realista es va transformar també per plasmar les emocions. És a dir, van conviure, no? Igual que quan després de la fotografia apareix al cinema, doncs el mateix. Al final, tant la part analògica com la digital han de conviure i jo crec que sí que és veritat que la part de la intel·ligència artificial, per exemple, va molt, molt ràpida i la utilitzem cada cop més i això pot fer també que canviï la nostra manera, no?, de treballar. Potser treballarem molt més amb menys temps, potser farem rassons ràpids per produir obres, però això no vol dir que si apareix la intel·ligència artificial desaparegui, que és l'art analògic. Jo crec que no desapareixerà mai. Si tornem a l'exposició d'Osaka, de la qual, doncs, hem començat aquest espai comentant i llegint aquesta notícia del portal 3CAT. M'agradaria també destacar que, com dèiem abans, nosaltres també aquí a Europa, doncs tenim diferents referents, no?, per exemple, l'expo que es va fer a París, la comentàvem també perquè va tenir gran calat, sobretot per la Torre Eiffel, no?, que havia de ser un monument momentani, fet, doncs, d'aquest espai que delimités, doncs, l'expo, però finalment s'ha quedat i és un emblema de la ciutat, que ara no t'imagines la ciutat sense la Torre Eiffel, no? Per exemple, la Torre Eiffel era una... És a dir, una de les opcions per posar-la era Barcelona i es va descartar. Finalment va acabar sent a París i què hagués passat, no?, si haguéssim tingut aquí nosaltres la Torre Eiffel. Els turistes estarien barallant entre la Sagrada Família i la Torre Eiffel. Exactament, perquè tenim Gaudí, no?, i la Sagrada Família, que és increïblement orgànica, basada en la natura, no?, que seria una part una miqueta contraposada a la Torre Eiffel, que sí que ens mostra una forma que és molt romàntica, no?, que ja queda com un símbol, però el material en què està feta, doncs, clar, no és un material que recordi la natura, sinó que són materials que es van exposant a aquestes exposicions per demostrar, no?, com evolucionava la indústria, bàsicament, sí. Per tant, entenem aquest tipus d'exposicions com també l'oportunitat que els artistes puguin explorar i puguin fer... Perquè entenc que ja deu haver molts mitjans econòmics, que deu haver, d'alguna forma, clar, per fer tot això que han fet allà al Japó, aquí es necessiten uns mitjans brutals, no?, vull dir, aquí econòmicament estem parlant de molts diners i entenc que en el seu moment a París també, en el seu moment aquí a Barcelona, quan es va fer, a Sevilla, vull dir que al final, són d'alguna forma espais on també es pot donar oportunitats a grans artistes que d'alguna altra manera no tindrien aquesta oportunitat d'expressar grans mostres del seu art? Sí, jo crec que sí, evidentment. Sempre que s'injecta economia en la part artística, en la part cultural, fa que els talents artístics puguin desenvolupar les seves idees, i potser són idees impressionantment grans o difícils de fer o utòpiques del que dèiem abans, no?, com unes idees estranyes o difícils, però, clar, si tens darrere un recolzament econòmic és quan tu realment pots acabar d'expandir-te. I després, clar, és una exposició a nivell universal. Estem parlant que els grans talents o els escollits o els que tenen l'oportunitat de fer-ho podran desenvolupar els seus projectes amb un recolzament econòmic i després també mediàtic, no?, que això és superimportant per motivar també la creació. El que s'ha d'intentar és que no quedi allà només, no?, és a dir, que el sentit de l'obra és que moltes vegades aquesta obra perduri, no?, tot i que hi ha artistes que no creuen això. Bangsi, per exemple, doncs a vegades creu, doncs, en una obra, doncs, més... que té una caducitat, no?, per dir-ho d'alguna manera, però, clar, aquest tipus d'obres tan grans al final tenen, doncs, una continuïtat en el temps. Estem parlant, per exemple, ara de la Torre Eiffel que, com dèiem, segueix allà, no? Per tant, l'art perdura el missatge també. Sí, sí, sí, perdona'm el temps, forma part de la memòria històrica, després, no?, cultural i, evidentment, queda allà com un símbol, no?, com els egipcis que deixaven, no?, les seves piràmides o deixaven les seves grans escultures i tot això queda per sempre, sí, sí, molt important. I d'aquesta notícia que també té en passat, que n'has fet la lectura, que n'extreus, és a dir, a tu, que extreus d'aquest tipus d'exposicions com la d'Osaka? Jo estrec, sobretot, la part aquesta de la visió positiva d'un planeta sostenible, perquè s'enfoca molt cap aquí. El fet de guanyar una illa artificial al mar, també, jo crec que dona una visió que l'ésser humà no només destrueix, perquè molts cops, no?, veiem la televisió, les notícies, sempre, sempre, sembla que estem destruint, no?, també té la capacitat de crear i, sobretot, també de donar vida, de donar vida, de crear, de plantar, de fomentar també materials nobles, com la fusta, que és un dels materials més importants d'aquesta exposició. I que és preciós, tot aquell pavelló que es fa amb la fusta és meravellós. més meravellós, exacte, i després també, doncs, això, si pensem en construir realment i tenim una visió positiva, jo crec que és possible, perquè ara mateix falta molta visió positiva, perquè realment hi ha un ambient molt negatiu a la societat i, sobretot, també entre els joves, que a mi em preocupa. Sí, sí. Clar. Marxem a una altra notícia, Imma, perquè avui també volíem parlar sobre una notícia que té un parell de setmanetes. en aquest cas, doncs, és referència amb la Dana, amb aquesta catàstrofe humanitària que es va viure a finals d'octubre de l'any passat a València i és que ha aparegut o va aparèixer un grafiti que enviava Amazon a la presó per la Dana i la Generalitat Valenciana va demanar que aquest grafit es retirés. Anem a posar una mica de context en tot plegat. Aquesta polèmica a València per un grafiti que demana a presó pel president valencià Carlos Mazón per la gestió a la Dana i també que es va exposar al vestíbul de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politécnica, la Generalitat de València va considerar que l'obra era una mostra d'assetjament contra el president valencià i va demanar la retirada, però la universitat no va pensar en treure-la. Tenint el context ja sobre de la taula, Imma, comencem parlant dels límits de la llibertat d'expressió artística. L'art pot ser o ha de ser incòmoda? Jo crec que l'art sempre és un llenguatge per expressar i l'artista s'ha de sentir lliure per poder dir el que pensa. En el moment en què un artista s'ha de plantejar si el que està dient està censurat o no, està fora de lloc, no quedarà... Ja comencem a tenir una miqueta aquí de límits, que està clar que hi ha uns límits que són ètics i fins a quin punt jo puc dir el que penso en una obra d'art i sense faria ningú, però sí que és veritat que no hem de tenir por als artistes a expressar el que sentim i això al final no sé, jo veig que és una opinió, o sigui, tampoc... És una obra d'art, és innocent, no té cap mena d'alconseqüència, aquesta obra d'art no vol dir que passi el que diu l'obra d'art, no? També es consumeix molta informació a través, per exemple, del TikTok i de vídeos que no són obres d'art i que impacten contínuament i ningú fa res perquè no arribin els joves, per exemple, i vídeos molt més agressius. Aquesta peça de la qual parlem es titula No oblidem, és una obra de l'estudiant Adrià Laroc i és un grafiti de tres metres d'alçada i dos d'amplada i mostra una imatge del president Carlos Mazón amb una granota de presidiari taronja, aquest típic mono i un cartell a les mans amb el número 228 que és el nombre de morts per la dana. A sobre hi ha l'escrit a presó. L'obra és una de les 90 peces que els estudiants de màster han presentat al festival d'art emergent PAM que en guany celebra la 25a edició. Adrià Laroc l'alumne que l'ha fet diu que és una crida a la responsabilitat política per la gestió del temporal de fa set mesos. i amb tot plegat comencem a parlar sobre la intervenció institucional i la censura com la petició de la Generalitat de retirar l'obra podria esdevenir censura o protecció institucional. Clar, és que aquí hi ha una línia molt fina. Al final l'artista i interpreto perquè és la meva opinió tampoc vol dir que jo tinc la raó però la meva opinió és que l'artista ha plasmat una idea de molta gent és a dir l'artista ha plasmat el que ha sentit als mitjans de comunicació de milers de valencians de fet el que ha sentit als mitjans de comunicació ha plasmat un moment molt dur i simplement l'ha pintat vull dir no m'entens? no és una cosa que s'hagi inventat és una cosa que ha arribat a tothom aquest missatge a més a més hem de posar el context que no és m'ho invento un basc o un català que ha fet aquesta pintada no és un valencià que molt probablement coneix alguna de les persones que va morir o coneix alguna persona que ho està passant malament després d'aquestes inundacions per la Dana vull dir que el context és que molt probablement aquesta persona ha tingut una certa experiència que també és el que l'ha motivat a fer aquesta peça clar sí, sí suposo que és això i a més clar són moments suposo super duros jo no conec a ningú personalment però sí que treballo amb professors de València i he vist va ser horrible quan va passar i entenc el sentiment aquest de tristesa d'impotència i de pensar que potser hagués pogut passar una altra cosa però clar això és molt delicat és un tema que jo entenc que on està el límit de la llibertat d'expressió i el límit de poder fer mal a una persona o dir alguna cosa que no està bé això és complicat és complexa Imma deixa'm també referenciar que tu ets professora i això aquesta bena docent aquesta faceta docent doncs també ens podrà plasmar una mica el següent bloc que obrirem que és el fet del rol de la universitat com a espai de pensament crític tu ets professora tu també entenc que d'alguna forma a la teva aula doncs intentes que l'alumne tingui pensament crític que l'alumne doncs interpreti allò que vegi que també entregui conclusions a partir dels seus valors i de la seva mirada de la vida de la seva visió però clar en aquest cas les universitats què han de fer és a dir per una banda han de ser espais lliures per la crítica política o per la crítica de qualsevol tipus tu creus que les universitats o les aules haurien de ser espais lliures? han de ser espais lliures doncs per poder fomentar el pensament crític per poder crear i també han de ser espais on es fomentin els valors perquè jo crec que una cosa ha d'anar amb l'altra sí dintre de qualsevol matèria que donem a l'ESO estan les competències que es diuen les transversals està la competència social i ciutadana competències que d'aprendre a aprendre i que el tema dels valors dels drets humans no s'han d'oblidar mai a l'aula i podem tenir un pensament crític sempre des del respecte igual que quan creem qualsevol obra o fem jo què sé un dibuix un escrit sempre des del respecte i doncs tenint en compte això la dignitat humana la llibertat si tot això es valora i està molt present la diversitat i que ningú és superior a ningú evidentment són espais per construir per tenir una crítica sense por sense atacar ningú jo recordo jo recordo l'última exposició que vas fer aquí a Can Ginestà que entraves just al celler i et trobaves amb una peça que també simulava el panorama polític actual amb una imatge que ens podia recordar un Donald Trump o una Melania Trump això també té connotació política perquè al final la té tu també com a artista podries dir que no que són altres personatges perquè al final tu pots decidir no és una cosa que es vegi clarament que siguin ells sinó que senzillament també però la lectura primera que fa el públic l'espectador és aquesta el fet de l'artista ens vol dir alguna cosa aquí sí clar com que la vaig fer al Fabre i feia por que el Trump havia guanyat les eleccions i estava acabant les últimes obres i vaig haver de posar obres que feien referència a Itàlia a obres de Botticelli després també vaig posar una obra que feia referència a la Mona Lisa i aquest últim quadre el penúltim que vaig pintar que és sobre fusta apareix al mig Donald Trump que sembla com si fos un showman de fet el quadre es diu el show de Trump i sí que apareix una sèrie de personatges és un quadre allargat com si fos una vinyeta llarga una història i aquests personatges tots estan mirant el mòbil i a la dreta del tot apareix un altre personatge que està mirant el mòbil que està mirant la televisió i té el cap com blanc per dintre perquè realment jo el que percebo i el que vaig percebre perquè ara ja la cosa va increixent és que Trump comença a moure fils comença a donar canvis de rom i tot això impacta d'una manera molt directa a la gent a través dels mitjans de comunicació però també desorienta i és com un show al final és com una broma és una broma tot això i apareix a Marilyn Monroe també com una dona que va tenir també una història política la icona sexual apareix també la dona de Trump tapada amb el barret que també és un altre tipus de dona per mi la interpretació que jo vaig fer d'aquella manera de vestir com apareix amb el barret negre i tot això doncs té unes connotacions poso en la obra i aquesta obra de fet l'he presentat a un concurs de la Fundació Vila Casas aviam si tinc sort ostres sí crec que és una obra actual però clar és una no hi ha un missatge escrit tal qual literal i tampoc vaig voler posar res a sota perquè la gent m'interpretés una mica i és una manera més sutil de parlar del tema no és tan directa com el grafiti aquest de la universitat que el trobo més fort 3 minuts i mig per arribar a les 6 de la tarda hem d'anar tancant l'espai de tertúlia artística que hem encetat avui al refugi però abans vull comentar una última notícia que és el protocol aragonès per al trasllat de les pintures de Cixena que s'ha fet sense veure-les l'exresponsable de patrimoni cultural del govern d'Aragó denuncia que el Manac encara no ha permès l'accés dels seus tècnics per avaluar els riscos que alerten els conservadors catalans la decisió del Suprem hem ordenat el Manac que retorni les pintures morals de Cixena al monestir aragonès que continua portant cua el govern d'Aragó es manté ferm posant en dubte el criteri dels experts catalans que alerten que les peces poden quedar malmeses durant aquest eventual trasllat amb dos minuts i escats que ens queden de secció Imma què trauries de tot això? Bé doncs aquí és que s'ha de posar suposo que per davant sempre a l'obra d'art si l'obra d'art pot quedar malmesa doncs al final és igual on estigui perquè no deixa de pertany a un lloc és com les obres que es van treure de 8 a 8 també es van traslladar al Manac són obres que sí que quan es van treure potser no s'hauria d'haver fet i tenen un risc però ara tornar a posar-les en risc doncs aquestes obres trobo que potser s'hauria de valorar l'obra en si si tenir realment una cosa com a cosa o pensar si és una obra d'art és que és complicat també el tema aquest del trasllat de les obres on pertanyen perquè al final no deixa de ser com un bé un bé d'un patrimoni cultural que vol tenir doncs una regió no? Totalment totalment és així al final crec que la situació doncs haurem de veure com finalitza sembla que Salvador Illa està intentant doncs posar una mica de pau però també acceptant que aquesta és la condició doncs que ha acabat traient com dèiem el Suprem i per tant doncs és el que s'acabarà duent a terme però bé com dèiem l'exdirectora general de patrimoni cultural del govern d'Aragó en la passada legislatura doncs va admetre que el protocol que veu viable el trasllat es va fer sense haver comprovat in situ l'estat de les peces però també denuncia que el manac no va permetre aquesta entrada i amb aquesta notícia acabem l'especial de tertúlia artística que hem fet avui al refugi i m'ha estat un plaer tenir-te aquí al programa al llarg d'aquesta primera hora del refugi d'avui dilluns també convidar a la gent que teniu propostes molt interessants des d'Artaneu com tu com a representant també de la Casa Gran de Cultura de Sant Just que és l'Ateneu i també d'aquesta secció que és Artaneu que feu moltes coses i molt xules Sí, sí, sí aquest dijous us esperem a tots farem una a les set de la tarda un acte on hi haurà un concert d'harpa i farem dibuix en directe esteu tots convidats podeu comprar les entrades si voleu Doncs vinga fem una petita pausa musical per tornar ja de seguida amb els butlletins informatius Fins ara Fins ara Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Manel Elias Aquesta hora està a punt de començar el minut de silenci convocat al municipi de Sant Manat al Vallès Occidental per un possible nou cas de violència masclista Els Mossos investiguen si un home hauria mort el fill de la seva parella i després s'hauria suïcidat La dona també ha quedat ferida de gravetat Unitat Mòbil a Sant Manat Ferran Guerrero i Montse Pujol i Montse Pujol Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Estora el minut de silenci aquí a la plaça de l'Ajuntament de Setmanat. Ja ha començat, sentim el silenci, on molts veïns, sobretot nois o noies joves, amigues o amics del fill de la dona ferida, un noi de 22 anys que ha resultat mort a causa de les ferides que li ha produït l'agressor a un home que després de ferir la seva companya s'ha suïcidat a la nau on treballava a l'acte de silenci d'aquesta tarda està engapsalat per l'alcaldessa Montserrueda i per la consellera d'Igualtat i Feminisme Eva Menor. Els fets s'han produït aquest matí, primera hora, quan la policia ha rebut un avís i han arribat al lloc dels fets han trobat el cos del jove de 22 anys mort. Ferran Carrego, Montse Pujol, Catalunya Ràdio, Setmanat. Més notícies, Natàlia Ramon. El cap de Meteorologia de l'AM de Segura davant del jutge que investiga la gestió de l'ADAN al País València que no entén per què el govern no va convocar la reunió del Secopi durant el matí d'aquell dia. El cap de l'AM de ha declarat durant més de set hores el jutjat València, Alba Barbosa. Bona tarda, el cap de Climatologia de l'AM, José Ángel Núñez, entén que la Generalitat Valenciana va convocar tard el Secopi i ha criticat la falta de lideratge que va percebre durant la reunió. Ha afegit que no va ser fins a les set de la tarda que es va començar a parlar d'enviar el missatge massiu d'alerta als mòbils. A EMET avisa, però el que alerta és la Generalitat Valenciana. No sé por qué no se alertó adecuadamente, no se convocó la Secopi para gestionar la emergencia tranquilamente porque a las 17 horas, que fue cuando comenzó la Secopi, estaba ya media provincia de València inundada. El cap de l'AMET al País Valencià ha declarat com a testimoni davant la jutge durant més de set hores i ha dit sentir-se sorprès per la compareixença de Carlos Mazzone al matí de les inundacions, demanant prudència a la carretera quan, ha dit el tècnic, la situació ja era molt més greu i quan l'AMET ja havia activat l'alerta vermella per risc extrem des de primera hora del matí. El protocol aragonès per al trasllat de les pintures de Cixena s'ha fet sense cap visita tècnica al Museu Nacional d'Art de Catalunya, ho ha admès l'exdirectora general de Patrimoni Cultural del govern d'Aragó, Maris Sánchez Mejon, que en declaracions a Catalunya Ràdio ha lamentat que se'ls impedís avaluar l'estat de les obres in situ. Per tant, ha avançat que fins que el MNAC no els permeti l'entrada, no es podran corroborar els riscos de qui alerten els experts catalans. No tuvieron ningún problema, ninguno de ellos nos dijo esto es imposible, pero no se nos permitió, no se les permitió acceso al MNAC, todo lo que se dice de los microorganismos, etcétera, que eso les pasa a todas las pinturas modales del MNAC. Y se han movido, se han trasladado, los axiles se han seccionado. Entonces, hasta que no se haga una revisión propia, ponemos muy en cuarentena lo que pueda decirse. El primer ministre britànic, Kate Starmer, crida a la població a jugar el seu paper per assegurar que el país està llest per a la guerra. Durant la presentació del programa de defensa estratègica, Starmer ha ponderat la importància de refer la defensa i la resiliència nacional amb la col·laboració de tothom. Cada ciutadà d'aquest país té un paper a jugar. L'amenaça que ara afrontem és la més greu, més immediata i més imprevisible des de la Guerra Freda. A Lleida, un treballador ha mort aquesta tarda mentre feia tasques de manteniment en una línia de mitjana tensió. L'accident ha deixat sense llum més de 2.000 usuaris. Lleida, Júlia Albacar. Bona tarda. La víctima s'hauria electrocutat mentre treballava en el manteniment d'una línia de mitjana tensió a la partida de Rufé als afores de Lleida. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís al voltant de dos quarts de cinc de la tarda i ara s'estan investigant les causes de l'accident. Com a conseqüència del sinistre, uns 2.700 usuaris s'han quedat sense llum, afectant especialment el municipi d'Alcarràs i una petita part de Lleida. Segons la Paeria, no hi ha encara cap previsió sobre quan la podrien recuperar. Júlia Albacar, Catalunya Ràdio i Lleida. Temps ara pels esports, Ruth Vilà. Avui arrenquen els play-offs pel títol de la Lliga CB amb els quarts de final entre el Tenerifi i la Penya. El partit començarà un quart de deu del vespre i el podreu seguir al Totgira a través del canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio. El Barça jugarà demà a la pista de l'Unicaja de Màlaga. Aquesta eliminatòria de quarts de final és el millor de tres partits. El tècnic del Manchester City, Pep Guardiola, qualifica d'extraordinària la temporada del Barça de Hansi Flick. Guardiola ha lluat també la Minyamal i ha parlat del porter de l'Espanyol, Joan Garcia. El de Sant Padó assegura que és un gran porter però que el City ja té les places cobertes per a la pròxima temporada. Tal com va avançar Catalunya Ràdio, l'Olímpic de Lió ha fet oficial que l'exentrenador del Barça femení, Jonathan Giraldes, serà el nou tècnic de l'equip. Giraldes firma per les pròximes tres temporades després d'un any al Washington Spirit dels Estats Units, propietat del mateix grup que l'Olímpic de Lió. I avui, al Tot Costa, entrevista el jugador del Barça masculí, Gabi. L'entrevista és a partir de les set. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova. L'Hockey Club Sant Just continuarà una temporada més a l'Hockey Lliga després d'imposar-se per 4-3 al Lleida Net Hockey Club El Picat en el tercer i definitiu partit del play-out. El duel es va disputar diumenge 1 de juny al complex esportiu La Bonaigua i va confirmar la permanència dels Sant Justencs a la màxima categoria de l'Hockey Patins Estatal. Els Damià Urdeig van haver de remar a contracorrent ja que l'Alpicat es va avançar amb un 0 a 1 en els primers minuts. Tot i això, el Sant Just va saber reaccionar i va capgirar el marcador en un partit intens i amb alternances constants. Amb aquest resultat, el Sant Just tanca una temporada exigent en què va acabar un gel a fase irregular amb 25 punts i es va haver forçat a jugar la promoció de descens. Sant Just d'Esvern celebrarà la revetlla de Sant Joan d'una manera especial per commemorar els 50 anys del Walden 7. L'acte tindrà lloc el dilluns 23 de juny a la placeta de l'edifici i combinarà sopar popular, música i projeccions visuals sobre la façana. La festa començarà a les 9 del vespre amb un sopar obert a la ciutadania i per assistir-hi cal comprar entrada anticipada a través de la plataforma Entràpolis abans del 15 de juny. El preu és de 20 euros. A partir de les 11 de la nit, la revetlla s'obrirà gratuïtament a tothom amb música dels anys 80 a càrrec dels punts a discurs de l'entitat local, el CUP. Durant la nit també es faran projeccions especials sobre l'edifici per celebrar aquesta efemèrida. L'acte és organitzat per l'Ajuntament amb el suport de la comunitat de propietaris del Walden. El col·lectiu Artaneu, secció de pintura de l'Ateneu de Sant Just, ha organitzat pel dijous 5 de juny una activitat artística i musical anomenada Dibuixant la Música. L'acte, que tindrà lloc a les 7 de la tarda a la sala de l'Ateneu, combinarà un concert d'arpa en directe amb una sessió de dibuix oberta al públic. Ho han explicat en l'entrevista a Ràdio d'Esvern dues integrants d'Ateneu, Imma Poronat i Xenís Sostre. La protagonista musical serà Adria Jackson, cantant d'òpera i artista reconeguda al Canadà, especialitzada en música celta i bandes sonores com El Senyor dels Anells. Aprofitant la seva estada a Catalunya, oferirà aquest concert especial amb una arpa cedida per un taller de Sabadell, ja que no ha pogut traslladar el seu instrument des de Halifax. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjo estenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara! Salí de casa con la sonrisa puesta Hoy me he levantado contento de bordar El sol de la mañana brilla en mi cara Una brisa fresca me ayuda a despertar Yo digo La ciudad parece mi amiga Hoy es mi día y nadie me lo va a arruinar Las chicas en la esquina ríen con picardía Yo sé que es lo que quieren y se los voy a dar Yo digo Salta Salta conmigo Digo Salta Salta conmigo Salta Salta conmigo Voy por mi camino sin preocupación Pasa la gente y me miran mal Pero no me importa a mí me da lo mismo Hoy estoy alegre y tengo ganas de saltar Yo digo Salta salta conmigo Digo Salta salta conmigo Salta Salta conmigo Salta Salta Salta Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ja és estiu. Ja està, ja està, és que és l'estiu i d'aquí res els nens ja ho tenen col·le i llavors, ja està, a salt, sí, sí, sí. Tota la pesca, no, no, la veritat és que m'ha anat superbé per desconnectar, ja et dic que ha sigut també una mica d'oci, però també m'ha anat molt bé veure moltes coses que estàvem passant com no quan desconnectes i veus, ostres, això m'interessaria, ostres, això és molt guai, saps? I et pares de pensar en moltes coses de les que mengem avui en dia o de les que fem avui en dia, no?, que pots importar o estan relacionades amb la dieta, no? Clar. Doncs vinga, de què parlem avui? Avui parlarem del pa a la nostra dieta. Del pa? Sí, és molt curiós perquè realment quan vas fora t'adones de la quantitat de pa que acabes menjant, és a dir, jo en el meu sentit no menjo pa mai, és com molt estrany que tingui un caprich de dir, necessito un altre pa o necessito menjar pa em passa bastant poc a sovint però és veritat que quan vaig fora em ve molt de gust com menjar entrepans, que si torredetes per al morzar, que si pinxos, no? Perquè he estat pel país basc i llavors allà se comen molt així, no? Allà, els muntaditos, sí, sí. I me n'adonava de la quantitat de pa que menjava al dia i llavors jo pensava, dic, ui, que això no sigui del tot bo o dolent o què passa, no?, amb la quantitat de pa que mengem o restringim pa, perquè també hi ha molta gent que diu, no, no, jo m'he tret el gluten, no? Ara menjo només pa sense gluten i dius, oi, fins a quin punt tenim la potestat per fer aquests canvis a una dieta, no? Que està tan arraigada en el nostre dia a dia perquè sí que és veritat que quan te'n vas al soler és asiàtic doncs hi ha molt més arròs, no? Hi ha més molt cultiu d'arròs i a la dieta hi ha molta base d'arròs i a la nostra dieta hi ha molt de blat i llavors aquí va sortir el pa, no? I la pasta, les pizzas i tot el que ha vingut arrel del blat és basat en la nostra dieta Llavors, fins a quin punt dius? Lo vull eliminar perquè ara no me toca menjar pa amb gluten, no? I jo ens he començat a investigar aquest tema que m'ha semblat bastant interessant Aleshores, sí que és veritat que el pa moltes vegades l'associem a malalties inclús cardiovasculars o de diabetes o d'aquestes coses, d'acord? Però aquestes malalties venen per coses multifuncionals que puguin ser, saps? En el nostre dia a dia, en la nostra alimentació continuada però no directament relacionat amb el pa De fet, el pa és una cosa molt bona que incorporem a la nostra dieta perquè són carbohidrats d'absorció lenta No sé si entens una mica els carbohidrats o estàs familiaritzat amb els carbohidrats però al final els carbohidrats d'absorció lenta el que ens fa és que ens dona una font d'energia continuada És com la pasta pels jugadors Exacte La pasta i el pa ja estan som primos hermanos al final perquè porten una base de blat la pasta porta més aigua però vull dir que al final porten fibra les dues coses, el pa una mica més i llavors el que fa és això que tinguem una font de carbohidrats que ens aguanta una mica més durant el dia i molta gent es confon amb els carbohidrats d'absorció ràpida com poden ser sucres simples que et dona un subidon i ja et queda però al final el pa el que és molt bo és això que porta molta fibra porta aquests carbohidrats que ens ajuden a mantenir l'energia continuada i és molt bo pel nostre sistema pel nostre organisme Ok A nivell de tradicions deixa'm preguntar-te a fora d'Espanya és normal el fet d'acompanyar els apats amb pa o és més estrany? És a dir, jo entenc que a Europa sí que potser, doncs, Itàlia, França doncs tenen bueno, clar, França, la baguette que ens resona molt com a institució inclús com la baguette és com un símbol exacte, és com un símbol de França amb el croissant el croissant, l'éclair, la baguette però clar, després si pensem, per exemple amb els Estats Units jo no me'ls imagino, jo què sé sucant el rovell de l'ou amb un tros de pa No, no, o sigui, els Estats Units jo crec que en canvi sí que fan entrepans fan altres coses sí, ve molt d'indústries és a dir, tot s'ha de dir que que els entrepans i tot té ve molt arrel de les indústries que s'han donat o s'han exportat als Estats Units o sigui, el bim bo de tota la vida allà és al·lucinant la quantitat de pa que té però no és no és una cosa que estigui basada a la seva dieta o sigui, ells la basen moltíssim en proteïnes ja de ben matí, no? els huevos, el bacon aquestes coses no tan típiques o sigui, ells la basen molt en proteïna que no tan en hidrats, d'acord? és un tipus de dieta diferent sí que està present o sigui, igual que nosaltres també tenim la proteïna bastant present però l'hidrat és el que mana molt ells al contrari és a dir, els guia molt la proteïna i després la complementen amb hidrats aleshores sí que és veritat que hi ha presència de pa no és tan típic perquè quan intentava buscar jo un altre pa als Estats Units ara sí perquè ara tot està molt més donat però fa potser 15 o 20 anys buscar un altre pa als Estats Units era una cosa bastant complicada no hi havia pa baguette tot era bimbo des de blanditó que té sucre i té de tot allà a dins el típic pa de Viena que és aquest pa així com allargat per fer els típics entrepans així italians tot allò que li posen exacte doncs jo me'n recordo que vaig arribar a casa als Estats Units i vaig dir necessito menjar-me un altre pa cruixent de pa d'aquest de baguette de tota la vida meu però allà no tant aleshores sí que és veritat que el pa està present però d'una manera bastant diferent bastant diferent i llavors el que et comentava hi ha diferents països que tenen les seves tradicions França està molt arregada del tema del pa també però perquè tenen una tradició pastissera jo crec que molt allargada i molt treballada no perquè deies els croissants els éclers i tot això partint de la base que la tradició culinària ja és mil·lenària correcte perquè la cuina segons alguns neix a França exacte per tant això ja és una base però clar si després estirem el fil veiem que a nivell de postres de dolços del pa i tot això doncs també tenen tenen molta força i aquí doncs el nostre pa diguéssim referència al pa de pagès aquí a Catalunya que mengem molt pa de pagès amb torrades amb barbacoes exacte i que està boníssim és aquell pa que dius amb molta motlla has parlat moltes vegades aquí al programa el fet aquest d'aliments que et durin molt de temps perquè antigament fa molts anys tot el tema doncs de que a vegades no entraven molts aliments a casa ja havies de tenir aliments que es conservessin bé el pa de pagès és un d'ells llavors a partir d'aquí també pots veure una mica les referències tradicionals de cada societat sí al final és un dels ingredients que teníem més perquè al final fer pa ja veurem que porto la recepta de pastilla de gust anima a fer pa a casa després d'escoltar-nos el programa d'avui no necessiten tants ingredients no es necessita una tècnica o un forn especial o un tipus de massat especial és a dir que tothom el pot fer pa a casa amb una mica de cura i és el que estava més present en les cases o a les llars antigament de dir tenir blat tenir una mica d'aigua melanzotterpan a tipa perquè porta la fibra porten aquests carbohidrats lents que ens ajuden a estar associats durant més temps i era un recurs que es feia servir moltíssim això sí clar parlàvem també ara a l'inici de l'espai sobre tot el tema d'aquella gent que treu el pa de cop i volta de les seves dietes sí què diries d'això jo crec que bueno jo crec no el que he pogut llegir d'acord és que el pa ens dona un cert aliment que no el podem substituir amb altres coses és a dir aquests carbohidrats lents o aquesta fibra i aquesta aigua que té el pa és necessària a la dieta mediterrània és a dir que és veritat que el podem substituir o canviar per coses més concretes si algun dia mengem pasta si mengem més pizza l'únic que no és tot saludable depèn de com la fem però vull dir que sempre hi trobem com un substitut que puguem incorporar a la dieta però és necessari és a dir el que també alerten molts nutricionistes és que molta gent està canviant el pa per pa sense gluten i aquest pa resulta ser més processat que el pa normal i no tenir i no tenir tants nutrients ni tanta fibra com el pa que mengem normalment perquè al tenir altre tipus de farines no tens ja el blat incorporat i no et fa el mateix efecte en el cos nosaltres a la nostra dieta estem moltíssim acostumats a menjar blat és com el centre de la dieta mediterrània gairebé com aquell qui diu i no seria bo deixar-lo de menjar si volem tenir una dieta mediterrània saludable cosa sí que tinguem algun problema relacionat amb el gluten si tenim una celiaquia que al final afecta al menys del 10% de la població o sigui un 1% de la població és celíaca detectada un 6% és intolerant al gluten però que pot tenir unes reaccions que siguin bastant severes donat que només hi ha un 10% de la població l'altre 90% hi ha molta d'aquesta població que està canviant una mica cap al pa sense gluten o estan fent aquests canvis aleshores els experts alerten que si realment ens senten malament en comptes de retirar-lo nosaltres directament anem a un especialista que sempre ens donarà la valoració perquè potser no només és el gluten sinó és algun dels components del pa perquè a més conec bastants casos aquests sí em senta malament el pa el retiro exacte ens autodiagnostiquem i això és pitjor perquè aleshores a l'hora de fer-te les proves de celiaquia no et poden detectar aquest component que es troba a la sang o en diferents estudis que es fan a través de la vellositat intestinal clar perquè tu l'has deixat d'aprendre perquè l'has deixat d'aprendre exacte aleshores si el tornes a prendre doncs estàs sobre estressant a l'intestí i encara fas un efecte una mica més xungo abans de prendre qualsevol decisió el fet és anar a un especialista i que et recomani sobretot abans de treure'ns el pa per molt que diguem és que això no em sentava tot bé sí que seguim menjant pa o sigui seguim menjant pa sense gluten o alternatives sense gluten sobretot que ens vegi un especialista perquè aquestes alternatives no són 100% del tot saludables i alhora doncs podem ser celíacs o tenir alguna intolerància algun dels components del pa que no ens estem adonant per haver retirat aquest pa i potser menjant alguna altra cosa ens torna a sortir vull dir que hem d'estar supervisats sobretot per un especialista molt bé què més aleshores quan parlem de productes sense gluten te n'adones que realment els productes que són sense gluten han d'estar certificats i s'han de fer en un entorn que estigui lliure de gluten em feia molta gràcia llegir que hi ha fàbriques que han adaptat tot el seu procediment a fer pasta sense gluten o pizza sense gluten i moltes vegades els treballadors inclús els fa canviar de roba si van esmorzar perquè si menjen un altre pa a la meitat del descans de pa normal després entren a la fàbrica o poden contaminar aquella fàbrica o sigui fins en aquest punt estem i és clar és molt important pensar-ho perquè sí que és veritat que quan tu te'l prens el gluten si ets celíac no te n'adones però pot ser mortal inclús o sigui unes quantitats molt elevades de gluten si ets celíac et pot arribar a fer molt de mal a l'organisme i aleshores sí que és veritat que nosaltres a Fodis hem adaptat algunes coses a fer-ho sense gluten i la gent moltes vegades ens pregunta ostres això és amb gluten això és sense gluten no perquè al final ara s'han desenvolupat tal quantitat de farines no només vegetals sinó de llegums que que fan que quan prens alguna cosa sense gluten ni te n'adonis el que nosaltres diem des d'aquí és que es poden fer opcions sense gluten perquè al final ens poden sentar millor per la nit o el que sigui però si adaptem la dieta doncs que siguem conscients que això s'ha de revisar per un especialista que és el que solen utilitzar les marques o les fàbriques per fer aquestes farines sense gluten moltes vegades fan utilitzar farina d'arròs fan utilitzar farina de pèsol per exemple d'alguns llagums però sempre els acaben ficant un aglutinant perquè el gluten al final el que fa és tenir aquesta textura com llapiscosa aquesta textura com elàstica podríem dir més que llapiscosa una textura elàstica que moltes vegades quan la substituïm per alguna altra cosa no ens queda la mateixa textura aleshores sí que és veritat que molts substitutius del pa donen molt el pegó o sigui són com dient m'estic menjant pa sense menjar-me blat però sí que és veritat que molts altres se'ns trenquen no queden amb la consistència desitjada després la textura no és del tot de pa sinó que queda com algú una mica grumolós això depèn de les feines que s'utilitzen per fer aquest procés de pa sabem que a vegades és difícil trobar un pa bo o un pa dolent vull dir que diferenciar-lo així a primera vista pot ser difícil però si realment el mengem i veiem el color veiem la textura ens pot dir quin tipus de pa és i això també està relacionat amb com ens centrarà nosaltres a nivell de digestió moltes vegades ens hem menjat un pa que no estava del tot bo i això ho hem patit durant tot el dia llavors és molt en l'elaboració de la farina que utilitzin els pastissers o els peneders que facin el pa i a vegades també és la conservació d'aquest perquè on el pa té una mica d'humitat hem de vigilar molt a l'hora de conservar-lo que estigui en un lloc sec que estigui allà de molta humitat perquè pot desenvolupar fons en si el pa també sense adonar-nos així a primera vista quan parlem de pans sense gluten moltes vegades també ho relacionem amb una qualitat més baixa amb un gust desagradable moltes vegades s'havia relacionat això però ara ja portem uns anys que sembla que la indústria del pa sense gluten està millorant que va com un altre camí va un camí diguéssim a semblar-se més organolècticament parlant a les condicions d'un pa normal amb gluten amb blat totalment això va com les alternatives vegetals al formatge o a la carn que al principi era com ostres què és el que estic comprant i què és el que haig de menjar amb el pa ha passat una mica això el que passa és que tots els càl·liacs han crescut a ritmes exponencials estava llegint que marques que es dediquen a fer coses sense gluten estan creixent entre el 15% i el 30% anual això és un ritme de creixement brutal a nivell d'indústria perquè realment hi ha aquesta demanda de cada cop més coses i menjar bastant més específic que sigui sense gluten però que a l'hora s'assembli organolèpticament el que tu deies el pa que estem menjant avui en dia que no sigui alguna cosa de dir ostres soy el celíaco i encima me tomo esta bomba de pan que no tiene ni sabor a pan doncs això sí que les indústries s'estan fixant moltíssim i estan realment molt bolcades en buscar alternatives que siguin organolèpticament parlant semblen les que mengem qualsevol persona que l'experiència sigui la mateixa que una experiència sigui agradable que et puguis fer l'entrepar ara jo crec que el següent pas és a nivell econòmic estabilitzar això és el que anava a dir a nivell de preus sí que s'han demanat moltes vegades que hi hagi ajudes des dels organismes per intentar fer que el preu al consumidor no se li evitant però perquè el preu al consumidor és bastant més elevat per al tipus de farines que no són tan comuns en aquest sentit o sigui si ens anem a Vietnam i utilitzem la farina d'arròs segurament serà molt més barata la que tenim aquí que la farina aquesta és més cara per nosaltres que no tant el blat i al final tots els processos que hem dit o sigui la fàbrica ha d'estar desinfectada de certa manera ha d'estar que no contamini tot el procés de producció ha d'estar tancat per tant si hi ha un error en el procés de producció no te n'adones fins que ha acabat aquest procés de producció que ha acabat tot el baig també la gent ha d'estar molt més educada o sigui necessites un personal que sigui de formació mitja no baixa i tot això fa que la producció s'encareixi en aquests productes que són més específics i això el preu es reparticuteix a nivell consumidor per això diuen que si es podia obtenir algun tipus d'ajuda perquè les opcions sense gluten no fossin tan econòmicament cares la població les acabaria consumint molt més i per anar tancant una mica tona Anna aquestes conclusions aquelles cosetes que no ens podem oblidar doncs de la secció d'avui doncs al final és no oblidar-nos que el pa no és un enemigo sinó diria que és una part molt important de la nostra dieta que no li hem d'agafar por en el fons si mengem les coses en moderació no hem de tenir-li por a les coses que mengem perquè són un complement de la nostra dieta que el que faran seran fer-nos sentir millor a nivell organisme el pa és un aliment que realment és una base de la dieta però no només per les seves qualitats en quant a fibra i en què o a carbohidrats sinó també en què es pot conservar molt més temps pot ser un aliment molt més versàtil que qualsevol altre que tinguem a la cuina perquè podem fer entrepans torradades montaditos podem acabar fent un munt de coses amb el pa pizzos el que sigui i que també donat aquesta gent que té aquesta intolerància o aquesta al·lèrgia al blat es poden optar perfectament per opcions sense gluten que avui en dia estan super desenvolupades i tenen les mateixes condicions gairebé que si menjéssim el pa normal el pa que per una banda és un aliment molt especial i que també ens agrada molt perquè forma part de les nostres taules des de fa molts anys però que abans era vital a l'època de la guerra de la postguerra estem parlant d'èpoques on es va passar molta gana on va haver molta mancança d'alimentació que no hi havia gaire bé aliment i el pa era gaire bé vital per poder subsistir per poder tirar dia rere dia perquè encara que fos pa dur amb les sopes de pa amb el que fos s'apanyaven i amb allò construïen una dieta que saludable o no els donava alguna cosa per portar taula i això va passar aquí no fa tants anys sí, sí, totalment al nostre país i no fa tants anys però a vegades ens oblidem d'això sí clar, al final amb les alternàries que tenim avui en dia és fàcil oblidar-se de la importància d'aquest aliment però al final ha sigut un aliment i que està i estarà vull dir quan viatges fora de Catalunya o vas a diferents llocs d'Espanya t'adones de la importància que té el pa a les dietes i de la presència que té el pa o sigui tot arreu on te vas el pa és el primer que et posen gairebé i això és el que ens fa veure l'importància d'aquest aliment vosaltres allà a Foodies per exemple d'entrada no tenim un contacte amb el pa diguéssim molt agressiu sinó que va una mica a expenses de la persona que us vingui és a dir perquè la gent tinc una idea quan arribes a Foodies t'assignen taula o et deixen doncs triar taula i un cop estàs a la taula tu Anna també no és allò que portis directament la panera amb el pa com a molts altres restaurants sinó que l'únic diguéssim que podria tenir doncs cert d'allò són aquells grisinis que oferiu de forma doncs de detall no? de cortesia però clar són grisinis que estan en una bossa que en el cas doncs que hi hagi una persona seria que no li afecta perquè estan precintats envesats i per tant doncs no afecten i després els plats que arriben a taula doncs ja s'adapten en funció de les necessitats de cada persona sí això ho vam tenir clar des del principi i a més quan ens vam certificar per l'associació de celíacs vam tenir clar que havíem d'adaptar tot el que teníem que ja ho teníem bastant adaptat a l'oferta de gent que pugui ser celíaca que pugui tenir intoleràncies perquè al final si nosaltres som un restaurant en el que apostem per cuidar tot el tema de les intoleràncies alimentàries de les al·lèrgies no podíem ser un restaurant que d'entrada portés una panera amb pa perquè al final el que estàs fent és contaminar la taula i la resta d'elements que hi ha a la taula amb el gluten imagina't que una persona entra i et diu escolta sóc celíaca i li estàs servint en aquesta panera o ja està servida taula aleshores tot el que toquis estarà contaminat amb el gluten i nosaltres quan ens vam certificar o que teníem clar que ens volíem certificar el que teníem clar és que no podíem oferir el pa obertament a taula perquè això faria que es contamini i aquesta persona ja se sentiria incòmoda de dir ostres és un restaurant que està cuidant tant les intoleràncies i les al·lègies alimentàries i m'està portant una panera amb quatre trossos de pac que m'està fent que contamini la taula contamini la carta que estic tocant i no sé ben bé el que estic menjant clar sí sí totalment Anna per anar acomiadant l'espai d'avui deixem que destaqui una efemèride i és que aquest passat mes de maig en van haver dues a Espanya el dia nacional de l'enfermetat celíaca es celebra el 27 de maig però és que a més a més curiosament el dia internacional d'aquesta mateixa d'enfermetat es commemora el 11 de maig per tant aquestes dues efemèrides sobre l'enfermetat celíaca una a nivell internacional i l'altra a nivell nacional es celebra el mes de maig és a dir fa poquetes setmanes d'això i res avui doncs hem pogut dedicar el programa a parlar una mica més sobre el pa sobre aquesta condició celíaca i res que un plaer donar-te a tenir aquí al programa que ja feia dies que no et veiem i ens ha fet molta il·lusió tenir-te aquí gràcies adéu gràcies Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! El nom! Gaudit! Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec. Expressar-me? Vinga! Aprendre coses noves. Ok! Estar al de fer simp i dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no, al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant. I avui és una tarda molt especial per nosaltres, perquè les tardes de dilluns donem la benvinguda a la Gemma Janer, que porta l'espai a Xova de Cavalls, l'espai de quinoterapia del programa. Però avui, per partida doble, és una tarda especial, perquè hem incorporat de nou el nostre equip de treball, el Pol Ferreres, que ja havia estat amb nosaltres la temporada anterior, com a tècnic de so. i la veritat és que molt contents de tenir-lo aquí a l'equip. Benvingut, Pol. Estarà amb nosaltres unes setmanetes i la veritat és que supercontents de poder comptar amb ell. El Pol està fent les pràctiques a Ràdio Desbem des de la temporada passada i molt contents de poder comptar amb ell i també que jo, d'alguna manera, puc entrar a la Peixera Gran, que li dic jo, i estar amb els nostres col·laboradors, tet a tet, aquí estem més a prop i també és molt més agradable l'experiència. Gemma, Gené, bona tarda. Hola, bona tarda. Estic molt contenta de tornar a veure el Pol. Sí, eh? I també és això, canviem una mica, no?, que sempre parlem una miqueta a través del vidre, la gent no ho veu, però estem parlant a través del vidre tu i ja, doncs avui conversa més directa, fantàstic. Sí, sí, no, és que respirem el mateix aire. Clar, exacte. I aire d'idees, també, perquè així la complicitat augmenta, també. I tant. Molt bé, doncs comencem l'espai d'avui parlant d'activitats d'aigua sensorial i te? Què vol dir això? No, i tea, perdona. I tea. Tea. Clar, jo he associat en anglèix, british. M'he posat tea, què vol dir el tea? Ah, trastorns. Sí, trastorns de l'aspecte autista, però és veritat que el títol, perquè ho sàpiga la gent que t'ho, t'imagines, és un... està en majúscula i llavors ho has llegit tot segons. Saps què és la segona pífia que faig? Bueno, no passa res. Bueno, el divendres, saps quina pífia vaig fer? Què va passar? El divendres vaig confondre. A la femenida del dia, el dia internacional del papa, que jo pensava que el papa de Roma tenia un dia internacional, i vaig dir, bueno, em semblava alguna cosa estrany, perquè vaig dir, és alguna cosa estrany que el papa de Roma tingui un dia internacional, però bueno, vaig dir, tot és possible, hi ha un dia internacional dels mitjons que es perden de les rentadores. Exacte, exacte, vaig dir, tot és possible, i com que ara el papa és nou, doncs jo què sé, doncs mira, jo què sé. Doncs no era el dia internacional del papa, era el dia internacional de la papa. De la papa. De la patata. I ara mateix amb el te m'he sentit igual. Clar, he volgut traduir, dic, bueno, doncs mira, cavalls, activitat aigua sensorial, i amb què es fa el te? Amb aigua, doncs mira, amb te. No passa res. Això saps què vol dir? Que estàs tractant de tants temes que vas, m'has vist de pressa. Però et dic una cosa, després d'una jornada d'equitació intensa, una taceta de te britànica, allò un british. Fantàstic. Això es fa, a l'hivern és fantàstic, o sigui, no hi hauria millor opció. Ara mateix amb aquesta calor, no? Amb uns glaçons de gel. Sí. Té negre amb gel també està bo. Sí, també, això és veritat. Sí, sí. Doncs vinga, arrenquem l'espai d'avui amb la Gemma Gené. Bé, benvinguts. I què, Gemma, per on comencem? Doncs mira, jo el que us vull explicar avui una miqueta és això que has comentat abans amb el titular, no? Que és, avui parlarem... Sobretot m'ha vingut el tema perquè he fet tanta calor aquests dies, no? Que amb els nanos també has d'anar introduint noves activitats a cavall. I un tema que funciona molt és una... Avui us vull presentar com una proposta de sessió de quinoterapia on fem activitats d'aigua que estan pensades per un infant que tingui trastorn de l'aspecte autista perquè l'aigua és un aspecte sensorial que els calma molt a part que fa la seva activitat com qualsevol altre infant que els refresques i els agrada fer una activitat a l'aire lliure amb aigua però en aquest cas també podem jugar amb aquesta part sensorial que vinculada al cavall el que pot resultar és una sessió molt interessant. I arrenquem, com sempre, també amb bona música que ens acompanya sempre amb unes playlist brutals això és Beach Waves. que més aviat de música torno a acabar a fer una pifia avui una pifia rere una altra és que el tio, t'imagines que... Perdó, eh? Gemma, estàs fent un programa en contra meva avui o què? No, és que he pensat és veritat que el nom el nom de Beach Waves sembla que sigui un grup que ve el primavera a sauna aquesta setmana Totalment! Però no o sigui, és en plan aquí sí que és en anglès Escolta'm una cosa i només és el so només és el so de l'aigua per situar una mica A veure, a veure per favor amb la sincronia que hem tingut amb aquesta temporada i mitja i avui què estem fent? És que no sé què estem fent És perquè s'ha entrat a la peixera Sí, eh? Jo he entrat a la peixera i dic, no ho sé Mira, doncs... El Pol s'està rient aquí amb la Neu S'està fichant de riure de pensar aquests panolis No avançarem Avui no avançarem Avui no avançarem Doncs et diré una cosa i a mi m'encanta els beach waves que dius tu El so que també M'encanta perquè jo quan estic una mica estressat que passo episodis així com d'estrès d'ansietat li demano Alexa, sonidos del mar Doncs mira, era el que t'hauria posat I em posa els sonidos del mar Clar, si m'hagués posat sonidos del mar ja has dit Ok, ok Aquí ja et dic Jo accepto que aquí no hagis vingut venir però ha sigut veure com queies directament A la galleda A la galleda És una activitat sensorial total El pou més absolut Avui jo crec que de tota la temporada d'aquests 10 minuts Bé, no portem ni 10 4 minuts de programa podem extreure ja un parell o 3 de pífies Sí, sí Podríem fer allò Com és? Agafant el recul el rànquing aquest de pífies de ràdio No me'n recordo No sé com es diu Ja t'ho buscaré Però sí, sí, sí Totes les emissores ho fan Sí, exacte No és cap novetat Doncs ja tenim per tu Sí, sí, totalment Tornem Tornem a la piscina Una relació espacial, va Sí A veure El que us comentava abans és que aquesta és collir l'aigua no perquè sí sinó perquè la relació que molts infants amb trastorn de l'aspecte autista tenen amb l'aigua és molt habitual i a més té una base sensorial i emocional que és força interessant perquè seria com una mica que els aigua o sigui, saber per què l'aigua els crida o els agrada tant pot tenir des d'una regulació que és més sensorial és a dir, els fa aquest contacte amb l'aigua o ja sigui banyant-se o tocant l'aigua els calma una miqueta el sistema nerviós aquesta hiperactivitat que en alguns casos poden tenir ja sabem que els infants amb TEA l'aspecte autista és molt ampli per tant pot haver inclús nanos que tenen una mica d'aversió però no és el general és que els agrada després també els aporta una sensació com molt clara i previsible perquè és com l'aigua és com una sensació com molt ràpida toques i et mulles o fas aquell soroll és com una causa afecta molt ràpida i després també a vegades amb infants que són molt sensibles doncs els ajuda a sentir com una és una necessitat que els omple que els agradi jo per exemple tinc algun infant que li agrada molt regar això d'obrir l'aixeta veure com cau l'aigua regar les plantes o amb una mànega això és una cosa que quan està una mica desregulat em serveix molt perquè el canvi i després també hi ha una mica d'afecte contenidor en el cas d'una piscina quan notem saps allò una mica aquest concepte de ventre de la mare una mica aquesta aigua doncs això també per això els agrada molt la piscina normalment són espais que els agrada molt i el que t'he dit t'he avançat una mica abans aquesta predicció i control perquè l'aigua té una lògica com molt clara si la toques mulles si l'agites esquitxa si la deixes cau doncs això aquest causa és molt previsible aquesta interacció amb l'aigua i aleshores això fa que que sigui doncs un moment com molt interessant i després el joc sensorial ja sigui lliure o significatiu doncs el fet d'incorporar-ho a les sessions de cavalls els hi pot els hi pot donar aquest plaer una mica més social de gaudir de compartir de divertir-se i que és un tipus d'activitat que els joves amb trastorn de l'esprit autista els hi costa i amb aquest canal ho aconsegueixen doncs molt bé molt interessant tot això sí això sí és l'aúnic jo ja no sabia si diria el títol de la cançó o no vull fer un apunt és la primera vegada que et poso un efecte sonor quasi que recordi per això és normal que hagis caigut també en plan l'última vegada que va sonar un efecte sonor en aquesta secció el vaig portar jo que eren els àudios de Montserrat és veritat amb l'aigua els ocells les campanes però per això és lògic que hagis pensat que era música no no però molt interessant l'espai perquè al final avui el que ens vol transmetre també la secció d'avui és aquesta immersió que hem fet inicial amb l'aigua perquè pot demostrar també que una cosa com pot ser l'aigua com pot ser el soroll de l'aigua el foc tot això són coses essencials que ens generen coses que ens emotiven que també acció-reacció això que comentaves abans activem els sentits en el fons és això totalment i passem a parlar de quins serien els objectius generals d'una sessió d'equinoterapia amb activitats d'aigua perquè clar si hem presentat aquest element doncs ara anem a veure com el podem implementar en aquestes sessions exacte sempre ja sabeu que si us jo sempre introduixo elements però vinculats una miqueta al que serien les sessions d'equinoterapia aleshores si preparem aquesta sessió pensant en una activitat regular que faci en el Pony Club el que plantegem primer de tot són una mica els objectius generals per què fem aquesta sessió aleshores en aquest cas seria fomentar això la regulació sensorial i emocional d'aquest infant treballar una mica el vincle i la comunicació verbal o no verbal a través d'aquest joc amb l'ús de l'aigua també estimular una mica el sistema proprioceptiu vestibular i tàctil és a dir tots aquests el nostre cos una mica on acaba i on comença i aquesta interacció amb l'aigua d'apropar-nos a l'aigua de jugar amb ella una miqueta ser conscients del nostre cos també i després afavorir una mica l'exploració del medi l'autonomia dins d'un entorn segur és a dir aquest nen es desplaçarà per la pista sigui muntat o peu a terra per anar a tocar a l'aigua per anar a jugar és a dir és un espai d'experimentació sensorial però que el que es tracta és que es diverteixi això són els objectius com ho farem possible amb quin material primer clar jo mentre parlaves jo pensava home com ho fem això necessitarem un xivrell necessitarem algun espai on tenir l'aigua sempre que es prepara una sessió de quinoterapia a vegades fem activitats que poden no tenir material però en aquest cas sí que n'hem de tenir el primer de tot és un cavall amb una cella o amb una manta preparat això és principal en el meu cas però després el que farem és tenir recipients amb aigua podem tenir cobells més petits galledes també tenir esponges regadores petites pilotes d'aigua globus per posar-hi aigua si cal després també podem tenir com cintes com per marcar una mica el circuit o les activitats delimitar una mica exacte que això poso cinta però també pots fer una una ratlla de sorra exacte com la pista és de sorra pots fer una ratlla i després pots tenir també a vegades això ja és més de 13 alguna tovallola alguna roba de canvi si aquell nen tu els expliques als pares que aquell dia faràs aquella activitat doncs que porti una samarreta nova perquè així et pots mullar bé i a ritme de conga anem a conèixer com s'estructuraria aquesta activitat perquè clar tot requereix també d'una estructura d'un procés més que mecanitzar generar com una espècie de no sé si gincama però saps com m'ha recordat una mica això les gincames que ens feien a l'escola exacte quan hi havia aquestes èpoques de calor extrema que dius ostres què fem doncs mira tenim la canalla així ara passen per l'aigua ara passen per les bicicletes ara passen una prova exacte és tot això doncs es tractaria exactament d'això en el cas de sempre et comento també que a la quinoterapia les sessions estan estructurades ja per tenir una mica del mateix terapeuta nosaltres podem avançar i treballar uns objectius en cada fase però sobretot en el cas dels nens amb autisme els va molt bé tenir un ordre d'acord tu jo per exemple el que sempre és com més nou o imprevisible és el moment que estem a la pista que tenim activitats noves que jo sempre els anticipo però sempre comencem una miqueta amb l'acollida i amb el ritual d'inici que és anar a buscar el cavall preparar-lo saludar raspallar-lo donar-li una miqueta de preparar també posar la manta posar les regnes una miqueta saludar-lo i aleshores el nen és com perquè pensem que els nanos venen de mitja hora en cotxe que venen de l'escola és el moment de baixar-los i que estiguin com més concentrats amb el cavall després el que fem és ja un cop tenim tot preparat anem cap a la pista i aleshores aquí és on comencem a preparar l'activitat doncs fins aquí tindríem el procés d'acollida de recepció d'arrencar una mica amb l'activitat i ara sí que començaríem a jugar una mica exacte i aquí sobretot m'agrada diferenciar que jo a vegades ho utilitzo bastant a la mateixa sessió o pot haver-hi una sessió que sigui tot muntat o un altre peu a terra però en aquest cas faríem dos activitats diferenciades que era una muntata sobre el cavall que en aquest cas comencem amb una miqueta de passeig tranquil perquè relaxi tal i de llavors comencem a introduir activitats amb aigua això doncs li facilitem una regadora petita perquè comenci a regar una mica el cos del cavall el pots girar d'esquenes i que comenci a regar una mica la grupa jugar amb aquesta aigua que cau a sobre del cavall també podem fer que agafar una pilota que estigui molla i anar-se-la passant amb el terapeuta per damunt o per darrere del cavall i que vagi notant en plan la soquem una mica tornem a passar-nos-la l'altra cosa que és divertida és per exemple portar un got de plàstic o un recipient de plàstic a sobre del casc aguantar-lo perquè no se li vessi l'aigua també és una miqueta de prova en què ell ha de fer una mica d'equilibri però també si se li cau doncs està refrescant està content una altra cosa que a mi m'encanta perquè jo sóc una nena petita amb això són les pistoles d'aigua en plan fem una mica de batalles en plan sempre sense molestar sense tirar la cara però és una activitat que els agrada o fer punteria amb l'aigua tu els hi poses una diana i llavors van mullant cap allà això també és molt divertit o per exemple apropar-se en algun covell que estigui una mica alt omplir ampolles i per exemple anar a regar algunes plantes del voltant de la pista o anar a deixar les ampolles és una miqueta simplement són activitats molt senzilles però que en alguns casos li requeriran més joc, més divertit més punteria i en altres casos doncs seran com més una miqueta més d'equilibri o de prova així de repte doncs aquestes activitats sobre el cavall que com deia passen des del passeig tranquil fins a jugar amb l'aigua amb pilotes amb pistoles omplir ampolles al final doncs és generar aquest entreteniment no? mitjançant doncs a l'aigua al cavall i també la persona doncs que està allà amb ells que també col·labora molt i tant i a més sempre a totes aquestes activitats tu tens com si diguéssim una llista que t'has preparat però jo amb els infants amb autisme clar ells no no són capaços a vegades de demostrar-te què els agrada més o què no verbalment aleshores quan tu fas una activitat saps el que li està agradant doncs ho allargues i alguna activitat que no li agrada la retires saps? per això és molt important tenir com una mica de ventall ampli hem parlat ara les que hem fet muntat a cavall ara passaríem agafem l'infant el fem baixar del cavall i aleshores el porta com si diguéssim de la cabassada amb la corda i es desplaça per la pista que podem haver fet això com una espècie de gincama en què per exemple si la pista és rectangular en un costat tenim una zona de covells d'aigua que té que anar allà a recollir doncs per exemple tenim pilotes flotant o tenim alguna cosa que ha d'agafar amb la boca per exemple en allò que es fa la poma o coses així divertides doncs per exemple i sense deixar anar el cavall i potser per exemple desplaçar aquesta poma fins al covell que està a l'altra punta de la pista això seria un altre un joc després també seria fer jocs com d'esquitxar no? veure allò típic quan tires una pedra saps d'Amélie que tires la pedra i rebota? exacte doncs provar-ho això si fer-ho amb una pilota amb aquestes de goma que reboten molt o fer-ho d'alguna manera perquè ell experimenti aquest desplaçament una mica lateral que seria de l'aigua i després també en algun cas també demanar-li a ell que et demani fer alguna activitat o compartir algun moment i que això sigui un contacte verbal a través dels gestos o sigui utilitzar aquesta comunicació perquè ell et faci jugar amb aquesta aigua però ja et dic del que es tracta sobretot és això que s'ho passi bé i que es diverteixi i adaptar-ho doncs seguim l'espai d'avui Gemma ja doncs per anar tancant una mica tona i per saber una mica més sobre sobre aquelles qüestions doncs divertides i refrescants perquè també el cabell s'ho ha de passar bé i tant a més pensa que els cavalls una cosa que a mi m'agrada molt ara de l'estiu que és per tancar i que als infants també els agrada i sobretot també entra a l'aigua que és quan hem acabat de menjar el cavall que li hem tret ja la manta hem guardat la cella a les regnes el portem a l'espai de la dutxa que és hi ha unes dutxes pels cavalls i al poni club i llavors allà comencem a jugar una miqueta també amb el cavall a refrescar-lo perquè ells també les temperatures segons a quina hora si estan una hora a la pista trotant o fent activitat els hi va els hi senta fantàsticament i és una bona manera també com de reflectir aquest nen veure com el cavall també es diverteix ell s'ha mullat ell ha jugat i també podem compartir aquest espai amb el cavall o sigui que ja et dic és una molt bona sessió ara a l'estiu que ve i a mi ja la tinc preparada per posar-la en marxa aquest proper cap de setmana que bé perquè nosaltres també comencem a tenir calor com comentaves comencen a pujar les temperatures altes elevades entenc que el cavall més o menys està de temperatura com nosaltres o més elevat és més elevat els cavalls normalment estan a 38 graus o 38 i mig o així per això també va molt bé quan s'utilitzen tu el muntes a cavall a pell per exemple va molt bé per relaxar la musculatura i tal perquè és com si fos una esterilla de calor d'aquestes elèctriques són més altes ells tenen la temperatura més alta però també estan acostumats a viure a l'aire lliure amb la qual cosa s'autoregula molt millor que nosaltres es passen tot el dia al camp o sigui que que bo super interessant ja ens ha vingut de gust ara doncs fer una bona remullada ahir a més van obrir la piscina de fora per això vaig pensar que era en plan i és allò de dir ostres mira ja tinc ganes d'estrenar la piscina i de dir vinga anem allà esquitxar-nos una mica jugant a l'aigua a més ara han fet la petitona sí molt cucà molt cucà per la canalla la gran pels adults fantàstic genial és genial Gemma Gené moltes gràcies per estar amb nosaltres una tarda més de dilluns tornem la setmana vinent no val perquè m'he enterat que és festiu és veritat és la segona pasqua però jo anava a fer programa jo soc una persona tan alegre que m'ha dit una de les col·laboradores l'Anna Pobeda que ve a fer l'espai de cuina em veia i em diu la setmana que ve no no tens tota la raó i jo com que no i jo doncs no mira és igual ens vèiem 15 en dues setmanes dues setmanes fantàstic vinga una abraçada que vagi bé adeu i fins aquí el refugi d'avui moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el refugi d'avui dilluns 2 de juny avui hem parlat d'actualitat de música d'art hem fet una bona tertúlia d'art amb la Imma Boronat i a la segona hora hem parlat de foodies de cuina amb l'Anna Pobeda on avui el protagonista ha estat la Salia Kia i hem acabat el programa amb l'espai i això va de cavalls amb la Gemma Gené nosaltres com sempre tornem demà dimarts amb més actualitat amb més música i amb més refugi que vagi molt bé que sigueu molt feliços adeu-siau amb l'espai
#408 - El refugi: Actualitat, Música, Literatura, Cinema, Art, Cuina i Cavalls
Resum
- Actualitat 360 (07:47–07:53): Notícies de cinema amb la Festa del Cinema, accident a la via Augusta, rècords de calor, fitxatges esportius i victòria de l’Hockey Sant Just.
- La Càpsula (07:54–11:33): Escoltem “Revolución Sexual” de la Casa Azul, candidata no triada per a Eurovisió.
- Un Autor al Refugi (11:33–14:01): Presentació d’Isabel Allende i lectura d’un fragment de La Casa de los Espíritus.
- El refugi del cinèfil (14:01–18:15): Anàlisi de El doctor Frankenstein (1931), la seva producció, seqüències clau i llegat.
- Tertúlia d’art (20:46–43:43): Imma Bronat debaten sobre l’Expo d’Osaka i sostenibilitat, IA en l’art, grafiti de la Dana a València i el trasllat de les pintures de Cixena.
- Foodis (Cuina) (57:38–83:50): Anna Pobeda parla del pa, els carbohidrats lents, celiaquia, alternatives sense gluten i la dieta mediterrània.
- Això va de cavalls (83:50–103:40): Gemma Gené descriu activitats d’aigua sensorial combinades amb sessions d’equinoteràpia per a infants amb trastorn de l’espectre autista.
Episode Sections
Actualitat 360
1:53La secció de notícies "Actualitat 360" és com un tour complet per les notícies més importants del moment. Aquí no ens quedem només amb la primera història que trobem; volem entendre tots els angles d'un esdeveniment. Si hi ha una història que cal conèixer, la trobaràs aquí, i no només els titulars ràpids, sinó una immersió profunda en el que realment està passant. Parlarem de tot, des de política fins a cultura pop, i ho fem d'una manera que tothom pugui entendre i gaudir.
La càpsula
7:57"La Càpsula" et brinda una selecció eclèctica i vibrant que segur et captivarà. Així que endinsa't amb nosaltres en aquesta experiència musical única i deixa't portar per les emocions que només la música pot despertar.
Parlem D'art
20:26Avui, a la nostra finestra oberta a l’art, ens acompanya l’Imma, que ens convida a mirar el món amb ulls de creadora. Parlem de tendències, polèmiques i obres que remouen consciències. Prepareu-vos per una mirada crítica i sensible, perquè amb l’Imma l’art no només s’observa: s’interpreta, es qüestiona i es viu.
Foodis
56:46Cada setmana, explorem temes que abracen tot el panorama culinari, des de les tècniques de cuina més avançades fins a les tradicions culinàries més autèntiques. Discutim les últimes tendències, compartim secrets de cuina i descobrim històries fascinants darrere de cada plat
Això va de cavalls!
1:23:23La Secció "Això va de cavalls" amb Gemma Gené és un espai dedicat a parlar sobre equinoteràpia i altres temes relacionats amb els cavalls. L’equinoteràpia és una forma de teràpia que utilitza els cavalls com a part del tractament per a diverses condicions físiques i emocionals. Aquesta pràctica implica la interacció amb els cavalls, ja sigui muntant-los, cuidant-los o simplement estant al seu costat.