#413 - El Refugi: Actualitat 360, ‘A Calorado’, Frankenstein i Vins d’Austràlia

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1. Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magazín de Tardes de Ràdio d'Esbert. Benvinguts al Refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al programa d'avui dimarts 10 de juny del 2025. Arrencarem amb l'Espai i Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal. Tot seguit la càpsula, la cançó destacada del dia i també avui passarem a parlar de vins amb en Jordi Clavero. A la segona hora, avui parlarem amb les sòcies d'honor de l'Ateneu de Sant Just d'aquest 2025, una entrevista a Imma Periques i Dolors Cardona. I acabarem el programa d'avui parlant del Teatro Flamenco de Barcelona amb en Javier Andrade, el seu CEO, que avui ens atendrà per telèfon per parlar d'aquest nou punt cultural de la ciutat comptal. Esperem que heu tingut un bon cap de setmana per molts llarg, perquè ahir va ser festiu. Nosaltres hem tornat avui dimarts amb les piles carregades i comencem, com sempre, amb Actualitat. Actualitat 360, les notícies a prop teu. El carril bus de la B23 estarà llest el juliol. Les obres per habilitar el carril bus a la B23 encendit Barcelona finalitzaran aquest juliol, segons ha anunciat el secretari de Mobilitat i Infraestructures Manel Nadal i Ferreres, durant una visita a la infraestructura. Aquest carril, que recorrerà 7 quilòmetres entre Sant Feliu del Llobregat i l'Avinguda Diagonal de Barcelona, passant per Sant Just d'Esvern, ha suposat una inversió de més de 20 milions d'euros. La B23 és un dels principals accessos a la ciutat per carretera i registra un trànsit diari d'aproximadament 100.000 vehicles. Més de 600 expedicions de bus passen cada dia per aquest tram, amb un volum anual d'usuaris que supera els 4 milions. Amb el nou carril exclusiu per a autobusos, es calcula que es podrà reduir fins a 15 minuts el temps de trajecte per a usuaris procedents del Baix Llobregat, el Bages, el Vallès i la Noia. Ricard Ostrell, Carles Francino en la categoria de ràdio, Gemma Nierga en tele i Òscar Muñoz en la de premsa escrita. Aquests són alguns dels guardonats en els Premis Nacionals de Comunicació 2024. També han premiat els Mitjans de Comunicació Ràdio Barcelona Premi d'Honor a la xarxa Més en la categoria de Comunicació Digital i el Diari de Tarragona en la de proximitat. Com dèiem, aquests són els Premis Nacionals de Comunicació i s'han otorgat avui aquests noms. S'han dit avui el nom de Ricard Ostrell, Carles Francino i Gemma Nierga i Òscar Muñoz com a Premis Nacionals de Comunicació 2024. Per primer cop els guardons inclouen set categories i un Premi Nacional d'Honor que el jurat ha decidit atorgar a EAJ1, Ràdio Barcelona, la primera emissora oficial de ràdio de tot l'estat espanyol. Aquesta és la notícia a nivell de comunicació, però també volem parlar d'educació, perquè el calendari escolar 25-26 a Catalunya ja està disponible i ja podem descobrir les vacances i totes les dates clau. El Departament d'Educació ja ha fet públic el calendari escolar 25-26 que afecta els diferents centres educatius de Catalunya, tal com va avançar la consellera Esther Niuvó fa un mes al Parlament. L'inici de curs a infantil, primària i ESO serà el 8 de setembre. Tenint en compte que els centres disposen de quatre dies de lliure disposició, a continuació també detallem algunes dates clau. Com dèiem, el 8 de setembre l'inici de classes per infantil, primària, ESO i cicles d'FP de grau bàsic, el 12 de setembre l'inici de classes de batxillerat i la resta de graus FP i PFI, i no més tard del 15 de setembre l'inici de classes d'ensenyaments artístics i esportius. Per acabar, no més tard del 22 de setembre començaran també les classes a les escoles d'adult i també a les oficials d'idiomes. Pel que fa a vacances i finals de curs, doncs cauran Nadal del 20 de desembre fins al 7 de gener, setmana santa del 28 de març al 6 d'abril, i al final de curs i vacances d'estiu seran a partir del 19 de juny a infantil, primària, secundiàrdia, FP i batxillerat, i la resta d'ensenyaments finalitzaran el curs d'acord amb la seva programació acadèmica. El final de curs a les escoles Bressol Municipals a Barcelona serà a mitjans de juliol. Un moment ara per repassar les notícies a nivell municipal i encetem aquest bloc amb una mala notícia. Avui us hem de comunicar la mort de Maria Quintana i Cortés, figura molt vinculada a la vida cultural de Sant Just. Va formar part de diverses entitats del municipi i va destacar pel seu compromís amb la memòria històrica i la cultura local. En la primera temporada d'aquest programa, del refugi, vam tenir el plaer de poder parlar amb ella en diverses ocasions. Maria Quintana i Cortés, veïna de Sant Just d'Esvern, ha mort avui als 81 anys, molt coneguda i estimada al municipi. Va destacar per la seva implicació constant en la vida cultural i associativa del poble. Va formar part de l'Orfeo de Sant Just, va ser vicepresidenta de l'Ateneu i va presidir el Centre d'Estudis Sant Justens, des d'on va treballar per preservar la memòria històrica local. També va estar vinculada a diverses entitats i projectes del municipi, sempre amb una actitud activa i compromesa. La seva trajectòria i experiència van quedar recollides en una entrevista al programa Gent de Sant Just a Ràdio d'Esvern. També s'emetrà avui en directe a dos quarts d'avui del vespre al 98.fm i es pot escoltar el podcast que trobareu al web de Ràdio d'Esvern. Des d'aquí, des del programa del refugi, ens volem unir també el condol a les famílies i amics, que des d'aquí al programa volem enviar aquesta salutació cordial. Passem a una altra notícia, perquè també volem parlar del primer campionat de futbol botons a Sant Just d'Esvern. La competició es celebrarà el 21 de juny amb categories per adults i joves al Complex Esportiu de la Bona Aigua. Sant Just d'Esvern acollirà per primera vegada un campionat oficial de futbol botons gràcies a la iniciativa Sant Justenca d'en Jan Busquets, que vol recuperar aquest esport tradicional català al municipi. El torneig, que tindrà lloc el 21 de juny al Complex Esportiu de la Bona Aigua, serà la segona edició del Campionat de Catalunya i també inclourà una categoria per adults i una altra per joves. I acabem comentant l'efemèrida del dia. Tal dia com avui, 10 de juny, va néixer Judy Garland, cantant i actriu estadunidenca. Ens haurem de remuntar per això a principis del segle XX, el 1922, quan va néixer aquesta gran actriu americana, que ens va donar molt bons moments a la gran pantalla. Ara sí, passem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula. La Càpsula. Música sense límits. I avui, a l'espai de La Càpsula, us portem una cançó que, quan hem escoltat la seva voció original, ens hem quedat aquí una mica pesmats, perquè, clar, ha plogut molt des que Los Diablos van treure a Calorado, aquesta cançó que l'any passat, Operación Triunfo, va versionar de la mà de Lucas Kuroto i Omar Samba. Això és a Calorado, que, amb els temps que corren de caloreta i d'estiu, crec que està molt encertada. A Calorado de Los Diablos, versionada per Lucas Kuroto i Omar Samba, aquí, a Ràdio d'Esvern. A Calorado de Los Diablos, versionada per Lucas Kuroto i Omar Samba, A Calorado de Los Diablos, versionada per Lucas Kuroto i Omar Samba, diodolosa per��ением Yparlosгов. A Calorado de los Diablos, versos clara ab сейчас. A Calorado de Los Diablos A Calorados A Calorados A Calorados A calorados a Calorados Acalorado estoy, dime tú lo que me has dado. Acalorado estoy, cuando tú estás a mi lado. Acalorado estoy, tengo todo un cuerpo malo. Acalorado estoy, como por el sol quemado. Tengo sed que tus labios blanca amarilla, porque son manantial de fresca sonrisa. No, no, no, no, no, no te vayas deprisa. No, no, no, no, espérame un poquito nada más. Acalorado estoy, tengo todo lo que me has dado. Acalorado estoy, cuando tú estás a mi lado. Acalorado estoy, tengo todo un cuerpo malo. Acalorado estoy, como por el sol quemado. Enamorado estoy, dime tú lo que me has dado. Enamorado estoy, cuando tú estás a mi lado. Enamorado estoy, tengo todo un cuerpo malo. Acalorado estoy, como por el sol quemado. Acalorado estoy, como por el sol quemado. Acalorado estoy, como por el sol quemado. El refugi del cinéfil. Benvinguts a El refugi del cinéfil, un espai del refugi on viatgem en el temps per redescobrir pel·lícules clàssiques i excepcionals. Avui ens endinsem en un dels grans clàssics del terror, El doctor Frankenstein, una pel·lícula del 1931. Aquesta va ser una de les pel·lícules que va definir el cinema de monstres de l'Universal i va convertir Boris Karloff en una icona del gènere. Basada en la novel·la clàssica de Mary Shelley, El doctor Frankenstein va ser dirigida per James Whale i produïda per Universal Pictures. Estrenada en l'any 1931, la pel·lícula va formar part de la primera gran onada del cinema del terror sonor. Amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars, va aconseguir un gran èxit de taquilla i també va donar lloc a diverses seqüeles. El film segueix el doctor Henry Frankenstein, interpretat per Colin Cliff, un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta. Amb l'ajuda del seu assistent, Fritz, aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cosos. Però l'experiment es complica quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal. La criatura, interpretada per Boris Karloff, escapa i, tot i la seva innocència inicial, provoca el caos i el terror en el poble. Amb una estètica expressionista, el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa i els seus decorats gòtics. La direcció de James Whale i la interpretació de Boris Karloff van donar al monstre a una humanitat inesperada, creant empatia amb el públic. La pel·lícula va establir moltes de les convencions del gènere de terror i va influenciar generacions de cineastes. I ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula. Oh, it's alive! It's alive! It's alive! It's alive! Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida It's Alive en veure la seva creació cobrant vida és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale i és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria també va ser una de les més importants, tot i que acaba tràgicament. La persecució final amb els vilatans, portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre, també ha estat una de les escenes que ha marcat a la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions. El doctor Frankenstein no només va consolidar el cinema de terror de l'Universal, sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda. La seva interpretació del monstre, amb el seu camí pesat i la seva expressió de desconcert i tristesa, va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein. La pel·lícula va tenir diverses seqüeles, destacant La núvia de Frankenstein el 1935, considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema. Si encara no heu vist el doctor Frankenstein, prepareu-vos per viure una experiència única, un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic. I si ja la coneixeu, mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació. I això és tot per avui al refugi del cinèfil. Ens retrobem en el proper episodi, amb un clàssic o amb alguna pel·lícula que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat. I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny, pot tenir conseqüències inesperades. En NEXT con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva, cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. I ja porto una estona que estic buscant aquí a l'obridor de les ampolles i com ja és tradició aquí a la ràdio hem perdut l'obridor però per sort tenim el Jordi Clavero que sempre em porta una sobre. Jordi, bona tarda, com estàs? Bona tarda. No sempre em porto una sobre. Ara, sabia que m'anava a deixar malament. Sabia que m'anava a deixar malament. És que és fer el xascarrillo, com t'agrada el xascarrillo. Sí, sí, m'encanta ficar-les allà ben dobladetes. Com estàs? Com va tot? Molt acalorat. Sí, eh? La cançó que hem posat avui a la càpsula anava a corde amb el moment vital que estem vivint tots i totes. Sí, sí. És aquesta calor que està començant a fer a Sant Jus, a Barcelona, a Catalunya en general. i bé, bueno, ja és cosa de les edats... de les edats anava a dir. També. També, també. De les dates, vull dir. Ja és cosa de la data. Però és que, clar, és que ens queixem per tot. Si fa calor, perquè fa calor. Si fa fred, perquè fa fred. A veure, és que és estiu, què volem? Bé, jo em queixo. Jo tinc molta calor. Tu et queixes, en canvi, al destí on anem ara, si ara anéssim en aquell destí, molt probablement ens trobaríem unes temperatures molt més baixes. Sí, molt més baixes. Això ho comentarem ara. Això ho comentarem ara perquè avui marxem a parlar de vi a Austràlia. Sí, ens anem al cul del món. Sempre em ets dir-ho. M'he passat? No, no, no. No, el vi és... Veuràs fins al cul de les ampolles, no? En aquest cas, avui, ens veurem al cul de l'ampolla, al cul del món. Exacte. Exacte. I ens anem al continent d'Oceania, en una illa gran, però bastant gran, que ens hi podem perdre. I ahir parlarem dels seus vins i de la seva cultura. Molt bé. Topendo. Doncs arrenquem amb els orígens perquè volem saber quins són els orígens de la viticultura a Austràlia, concretament, que és el nostre destí idílic d'avui. Destí idílic, eh? Jo crec que sí. Molt idílic. Jo crec que sí. Molt salvatge. Sí, bastant salvatge. Hi ha molts animals allà i primer dir-vos que Austràlia es va començar a repoblar amb exconvintes del Reino Unic que no sabien què fer amb ells. Todo bien, todo bien. Sí, sí, sí. Els enviaven allà i enviaven lo pitjor de la seva casa i ara avui en dia, si vols entrar, tindràs uns quants problemes. Curiós, eh? Sí, sí. Ha canviat la història. Sí, sí. S'han girat les tornes i ara és gairebé prohibitiu, no? Poder accedir a Austràlia. Exactament. N'hi ha molts problemes. Tot va començar com contigo empezo todo diria Gerard Piqué. Vale. Mort parcialment a les primeres dècades del segle XIX amb les varietats de raïm procedents de Sud-àfrica. Un cop van entrar aquestes varietats es van anar estenent per tot el territori d'Austràlia sobretot per Nova Gales del sud o Tasmània a les regions occidentals i maridonials de la illa i a l'estat de Victòria. Va ser una entrada escalaonada. Les varietats de raïm són precisament internacionals i no existeixen testimonis precisos d'espècies autòctones australianes. A la dècada del 60 és quan s'estableix les bases d'una manera de fer per tenir la qualitat actual que té Austràlia perquè té una alta qualitat i també els reconeixements que té avui en dia en el mercat. Doncs si abans deies contigo empezo todo això és empezo a partir d'aquesta dècada del 60 quan s'estabilitza tot diguéssim a nivell del vi i a partir d'aquí són els foments amb els que han construït aquest imperi del món agrícola del món vitícola vitivinícola i que en aquest cas doncs ara parlarem de les regions però entenc que tot comença aquí als 60 quines són les zones que són productores dins d'Austràlia n'hi ha bastantes però primer deixa'm ubicar la gent perquè no es perdi les zones vinícoles australianes es troben entre les latituds 30 i 38 sud que serien equivalents climàticament al Mediterrani nord però estan a l'atmisferi sud i això té unes conseqüències que ara us explico com que Austràlia està a l'atmisferi sud les estacions són invertides respecte a Europa i ens podem trobar que a la primavera o sigui ells estiguin a la seva primavera sigui al setembre i al novembre setembre, octubre, novembre és la primavera exacte el seu estiu és el del desembre al febrer desembre, gener, febrer que és aquella època que els veiem com aquell qui diu celebrant Nadal en banyador no? sí en vermudes sí, també depèn de la zona perquè hem de pensar que és un lloc bastant ampli on hi ha diversos climes però majoritàriament sí la tardor que seria el març i el maig acaba d'acabar la tardor com aquell qui diu exacte és que és estrany està a puntet d'acabar la tardor això és raro i a l'hivern de juny a l'agost clar estrany molt estrany i això doncs té unes conseqüències en el cicle vegetatiu de la vid ells al final estan collint en el que seria el nostre hivern totalment i entre les zones de producció podríem destacar Austràlia del Sud que és una de les més representatives i productives del país fins al punt que la meitat del vi d'Austràlia s'elabora en aquesta regió una de les regions més icòniques dins com poden ser Barossa Valley aquesta regió s'inicia la barema cap al febrer març més o menys i és una regió càlida seca ideal per a varietats com el xiràs l'havies escoltat un cop la varietat xiràs? no bueno és una varietat internacional que es troba a França però s'ha s'ha anat espant per tot el món i sobretot cal destacar doncs com es fa a Austràlia perquè fa uns vins potents rics en alcohol i amb una gran intensitat aromàtica també produeix uns vins blancs també en aquesta zona es fan uns vins blancs amb fusta bastant bons amb la varietat de Raim Chardonnay que també ve de França o sigui aquí trobarem que a Austràlia sobretot varietats autòctones no n'hi ha totes són internacionals però està curiós com dins d'aquesta regió es cultiven aquestes varietats i donen també uns productes molt guais també es cultiva el Palomino i el Pedro Ximènez en els quals també fan vins ricorosos l'únic que el resultat és diferent degut a les situacions climàtiques que es troben allà i a la manera de fer perquè hem de recordar que és el nou món no l'antic món i això té unes conseqüències en els vins que s'hi fan perquè són uns perfils totalment diferents de vins ok això ho haurem de tenir en compte a l'hora d'aquestes elaboracions que no seran exactament iguals marxem a Claire Bailey no Bailey's que és una altra cosa és una altra Bailey Claire Bailey que entenc que és el ball com una vall com un lloc que ens podem imaginar com un tanyós no? sí i en aquest cas el situem al nord de Brossa Bailey exacte Claire Bailey és fresc i temperat en canvi parlant de Barrossa Bailey hi era tot el contrari i és ideal per als blancs fragants i aromàtics entre els quals es destaca la varietat Riesling que ve de la zona d'Alemanya bueno centre Europa per no mullar-me entre Alemanya i Austràlia diré centre Europa perquè em puc equivocar i és un autèntic protagonista de la zona ja que fa uns vins molt elegants entre els negres cal mencionar alguns assemblatges que es fan de Garnatxa Xirà i Monestrell com veieu també agafen algunes veritats nostres com el Monestrell sí i ara marxem a una zona que és relativament petita no Jordi? sí sí Conoguarra un nom molt suggerent però espero que no li faci justícia el seu nom jo crec que aquest nom ve de de l'idioma que tenien els antics habitants d'aquestes illes que no són els habitants del Reino Unit sinó els que estaven abans que eren els Wandis si no m'equivoco que estaven des de fa 50.000 anys i al final com va passar amb els invasors van acabar sent minoria i van acabar sent minoritzats és una zona petita com ha dit el Dani però té un gran nom i el que la fa realment icònica aquesta zona és el seu sol únic anomenat terra rosa una terra vermella rica en òxids de ferro i amb molt bon drenatge aquest sol juntament amb el clima fresc marítim crea les condicions ideals per al cavernet Sauvignon que aquesta varietat també ve de França com la majoria aquí i ara passarem a parlar com deies d'aquest cavernet Sauvignon de Coneguarra que és conegut per el color rovintens exacte i també un punt d'opacitat sí fa uns vins que són bastant opacs i al nas podem trobar alguns aromes a cassis a grosella negra i a menta eucaliptada això és una cosa del nou món perquè a l'antic món no trobem aquests aromes home aquí a Can Ginestà si puges als jardins de Can Ginestà aquí a Sant Just et trobaràs molta olor d'eucaliptus no sé si menta eucaliptada trobarem però eucaliptus et puc assegurar que sí però aquests aromes són més típics del nou món d'aquest aroma de selva no? no de bisbaporuc és un aroma de bisbaporuc quan olorem aquests vins negres que diràs ostres això és estrany no és com un vi d'aquí és elegant amb tenins ferms amb una si desamarcada i amb una estructura sòlida i ara seguirem parlant d'aquest eucaliptus i de la seva influència però abans deixa'm que afegi un apunt musical perquè a mi us has portat una cançó que és d'un grup britànico australià que es diu ACDC i això és el seu Thunderstruck home això és un temazo la gent que ens estigui escoltant que el conegui segur que ara ja ha pujat el volum de la ràdio per escoltar aquesta introducció que et puja bueno et puja tot tu puja és a dir t'anima en una tarda xunga de dilluns avui és com si fos un dilluns no Jordi perquè avui és un dimarts estrany ahir molta gent tenia festiu jo em sento un dilluns avui sí i aquesta cançó aquest dimarts és molt dilluns i aquesta cançó és molt de dilluns sí aquesta és tenim el dia aquesta cançó i quan estàs enrabiat te la poses i està bastant bé i a petar-ho jo pensava que eren americans al principi ah sí però va ser no sé qui m'ho va dir que eren australians sí sí i avui hem fet l'apunt perquè som britànico-australians o això ens ha dit el Viquipèdia o sigui que Viquipèdia va a missa per tant els hem batejat esperem que siguin britànico-australians i si no doncs perdoneu-ho que a vegades les fonts també poden fallar margem a parlar sobre la influència de l'eucaliptus en els aromes del raïm perquè aquesta és una de les curiositats que ens portes avui l'eucaliptus sí perquè moltes vinyes d'Austràlia sobretot a la regió de Conowarra estan envoltades d'eucaliptus quines influències pot tenir això doncs alguns estudis que no són de la universitat com es deia Juan Carlos II era aquella tan polèmica han mostrat que l'oli essencial d'aquest arbre pot acabar els raïms donant aquest toc mantolat característic que jo el defineixo com a bisbe poruc llavors quin lloc ens podries recomanar per visitar perquè has parlat de molts i ara no sé amb quin quedar-me amb molts baleis has parlat de molts baleis però ara no sé quin balei he d'anar mira us recomanaré un lloc que no sols us pot cridar l'atenció pel tema de les vinyes del vi sinó que podeu anar a fer surf jo no faig surf però si us agrada el surf podeu anar a Margaret River sí i la història d'allà que està inspirada diguéssim en una qualitat vitivinícola que la destaqui o és bàsicament doncs això l'esport del surf que està bastant arrelat a aquella zona l'esport del surf està arrelat a aquella zona perquè té unes influències climàtiques que li donen una condició molt bona per surfajar i també per fer vins i aquí tenim uns aires que ens aireixen les vinyes i això fa que no les haguem de tractar tant i que no tinguem tants problemes fitosanitaris curiós eh com es vinculen les dues coses el fet que hi hagi un bon vent permet doncs poder tenir unes bones zones permet poder gaudir del surf però per l'altra banda també ens permet tenir doncs un espai per cultivar bons vins bona vinya i que tots dos plans siguin pràcticament compatibles no? perquè mira acabes de fer surf i te'n vas a prendre una copeta de vi jo no veig millor plan si m'agradés el surf que no l'he fet mai i molt probablement si el fes acabaria liciat perquè amb l'opatós que soc jo no acabaria molt bé però explica'ns una miqueta perquè ens has portat una curiositat no? d'un poblet que també té la seva història el poble de Guandandi que abans ho havia dit malament que he dit Guandis Guandandis ha estat custodiada Margaret River durant més de 50.000 anys és una de les civilitzacions més antigues del món les vinyes no s'han plantat aquí fins al 1967 o sigui que és bastant recent el cultiu de vinyes algú que ho trobarem a la majoria d'Austràlia en poc més de 50 anys Margaret River s'ha convertit en un productor de classe mundial del cavernet Sauvignon varietat negra i el Chardonnay varietat blanca la seva geografia que he comentat abans que és una geografia és sobretot amb muntanyes amb el mar també amb un clima influenciat pels vents i un clima bastant temperat un clima sobretot que el podrien comparar al Mediterrani es combinen ideals per les condicions per al cultiu del raïm tenen unes fortes pluges hivernals unes fresques brises marines que donen vida a la fruita i una llarga i seca temporada de marodació capaç de madurar el cavernet Sauvignon que és molt important que madura i que no quedi la pepita que es donaria el tenir que no quedi verda que pugui madurar adequadament sense perdre qualitats organolèptiques i en això les condicions són perfectes ja que madura fins a final de temporada llavors quins estils de vins podrem trobar aquí? els estils de vins que es fan són diferents de la resta d'Austràlia per això també he triat aquesta regió trobes la riquesa de la fruita i els sabors madurs ja que les condicions són òptiques per llargues maduracions però tens una elegància continguda degut a que la influència refrescant de l'oceà permet conservar molt bé l'acidesa en aquestes maduracions descobreixes pots descobrir tant vins negres i blancs excepcionals amb el potencial d'envelliment que poden tenir a Margaret River gràcies a l'acidesa que tenen aquells vins ok la superfície de vinya no és molt gran ja que consta sols de 5.830 hectàrees el cavernet Sauvignon és la varietat de raïm més plantada Margaret River és la llar de 200 productors de vi es troba a la lentitud 33 sud que és l'equivalent de l'aniferi nord de Dallas o Texas i en aquest cas també hauríem de parlar de l'elevació no? perquè tampoc és massa elevada no és molt elevada he comentat muntanyes però muntanyes sutilment comparat aquí perquè l'elevació més alta arriba a 228 metres això ens semblarà poc aquí perquè som un país de moltes muntanyes i allà en canvi no tant és força plana és una regió vinícola amb el 60% de productors que produeixen menys de 4.000 caixes anualment o sigui produccions limitades petits productors també productors d'una major qualitat no? i Margaret River té més de 80 milles o sigui 130 quilòmetres de costa i s'estima que el poble de Wandi va evitar aquesta àrea de l'Oest d'Austràlia durant a prop de 45.000 anys abans que els britànics arribessin al segle XIX que arribessin aquells britànics que no els volien ni al propi país imagina't quin tipus de britànics eren sí, sí totalment que se'ls treien de sobre i parlem ara dels sols de Margaret River que són predominantment argil·les granuloses vermelles profundes i ben drenades sí, sí us explico bé això què ens pot donar això aquest terra el drenatge és molt important en temes de la vinya ja que en èpoques d'escassetat d'aigua si tens un bon drenatge doncs arriba més fàcilment a les arrels del cep i permet que el fruit creixi sense problemes i pugui fer un fruit de millor qualitat també dir-vos que aquest aquest aquest aquest terra té una gran curiositat ja que la roca mare de granit de la serralada té entre 150 i 600 milions d'anys són molts anys i això també li dona un valor afegit que és l'antiguitat d'aquell terra o sigui són vins que es venen per el factor del terroir ja que tenen un terra molt antic molt antic i amb una alta qualitat de drenatge en alguns jocs també de pedra calcària de dos milions d'anys amb el temps la serralada ha creat una xarxa completa de sols basats en esquist i granit que són els més antics del món aquests sols són baixos en nutrients la qual cosa resulta en una baixa vigorositat de la vinya ideal per produir reïms d'alta qualitat doncs ens ho apuntem això perquè avui hem fet un viatge com dèiem a Oceania hem marxat fins a Austràlia per descobrir aquests vins ben lluny ben lluny dèiem al principi del programa que havíem marxat al cult del món i és que avui ens hem begut fins a l'última gota del cult de l'ampolla del programa gràcies també al Jordi Clavero que ens porta cada setmana a l'espai del món del vi aquestes curiositats vitivinícules avui hem fet com dèiem aquest viatge cap a Austràlia i res també hem fet un viatge un rapes musical amb aquests ACDC que ens han acompanyat al llarg de la secció Jordi un pla de tenir-te al programa com sempre que tinguis molt bona tarda i millor setmana i ens sentim la setmana vinent igualment bona tarda que vagi bé i ara fem una petita pausa per la publicitat i tornem de seguida aquí a Ràdio Desbend fins ara nicotina arsènic cianur poloni 210 naftalina botà quitrà el fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen fem un entorn lliure de fum per a tothom canal salut punt gencat punt cat generalitat de Catalunya doncs jo no separo la brossa em fa mandra tu sí esclar Marcel cada cosa em toca eh esclar reciclar és massa evident per no fer-ho envasos de cartró i paper el contenidor blau o el covell del porta-porta generalitat de Catalunya sempre endavant un dia t'aixeques i dius vinga que avui faig el pas i sents que pots fer-ho tot ser tu mateixa i estimar a qui vulguis com el pas de trobar el que et fa sentir bé el de fer barri o el de cuidar el planeta nosaltres el fem per connectar a aficions natros per gaudir la colla jo per parar per fer un nou pas amb més força està el pas de crec amb mi i crec expressar-me vinga aprendre coses noves ok estar el de fer 5 i dormir a prop de les estrelles estar el de viatjar no, no el de viatjar més lluita un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas fer-te el carnet jove a carnetjove.cat a CaixaBank o a Imanagint fes el pas baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024 no, no, no, no, no no, no, no, no, no no, no, no, no, no, no no, no, no, no, no no, no, no, no, no no, no, no, no, no no, no, no, no es pertama less ents consists estipa 스를 em Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit