#414 - Actualitat 360, Rubik, Selectivitat, Recycling Intelligence, Càncer de Pròstata, Dreams i Univers Goya

Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres! Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern. Començarem com sempre amb l'espai d'actualitat 360, on repassarem les notícies a nivell municipal i també a nivell global. Tot seguit parlarem de bona música, la càpsula, i també avui farem un viatge fins a l'exposició Goia, Univès Goia, entre la llum i la foscor, on parlarem amb una de les seves responsables. Tot seguit, a la segona hora, tertúlia de la setmana, avui amb Transbaix Power, on destacarem les notícies del col·lectiu LGTBI. Comença aquí, doncs, El Refugi d'avui dimecres, amb moltes ganes, amb molta il·lusió i, com sempre, amb molta actualitat. Benvinguts! Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Mòbils a l'aula. Informe dels experts avala prohibir-los també a l'ESO. Els experts avalen la proposta del govern de prohibir el mòbil a secundàries, segons ha avançat, al matí de Catalunya Ràdio. El Departament d'Educació, amb la consellera Esther Niubo al capdavant, va demanar a un grup d'especialistes que avalués la seva proposta de barrar l'entrada del telèfon mòbil a les aules dels instituts en tots els cursos de secundària. D'aquesta manera, totes les aules estaran lliures de mòbils des de la primària, on la prohibició ja és vigent des d'aquest curs, i fins a cap a l'ensenyament obligatori a quart de l'ESO. Com dèiem, la comissió que ha analitzat la conveniència de deslliurar les aules de secundària de mòbils està formada per prop de 50 persones, entre les quals hi ha experts en el món del desenvolupament digital, directors de centres escolars, docents i també associacions de famílies. Un dels integrants d'aquest grup d'experts és Xavier Casanovas, portaveu de l'associació Adolescència Lliure de Mòbils, que en aquest cas celebra la decisió. I ara parlem d'un noi de sampedor que competirà al Mundial de CUP de Rubik, el fa en 10 segons. Va començar a aficionar-se al CUP de Rubik als 8 anys i ara, als 14, competirà per primer cop entre els millors speedcovers del món al campionat que es farà a principis de juliol a Seattle, als Estats Units. És un dels dos únics catalans que hi participen d'entre 2.000 assistents previstos. El seu pare, Enric Socarrats, explica que va començar de ben petit i de manera autodidacta. El joc el va triar el mateix Arnau i ells van ser els primers sorpresos. Pocs dies abans del campionat, l'Arnau està molt il·lusionat per conèixer en persona els seus ídols, però també està nerviós. Mira de controlar els seus nervis com pot. L'Arnau fa el CUP de Rubik clàssic en 10,02 segons. I ara passem a parlar de la selectivitat perquè les correccions de la CL són els documents més buscats pels estudiants que s'enfronten als exàmens per accedir a un grau universitari. Amb les solucions de l'ESPAU de Catalunya, els alumnes poden comprovar si les seves respostes són correctes. Després de la finalització de cada examen, el Departament de Recerca i Universitats comparteix dos documents per cada matèria d'examen, un amb els anunciats i un altre amb les respostes vàlides. També un punt finalitzi cada prova i estiguin disponibles els documents, podreu consultar les correccions de la selectivitat 2025. Aquesta pàgina està en constant actualització durant els dies dels exàmens perquè es puguin revisar i descarregar els anunciats i les solucions. Marxem a les notícies a nivell municipal. Parlem ara de la jove arquitecta Cristina Valle i el mecatista Àngel García, tots dos de Sant Just d'Esvern, que han participat en Recicling Intelligence, un projecte seleccionat per ser exposat a l'Arsenal, en aquest cas de la Bienal d'Arquitectura de Venècia el 2025, que tindrà lloc del maig al novembre. La proposta explora noves tipologies d'habitatge i models de conveniència social a partir de les dades reals i d'intel·ligència artificial. I també es concreta en una instal·lació amb 370 maquetes impreses en 3D. El projecte ha estat desenvolupat per un equip format per Lluís Ortega, Júlia Campomaggi i també Nil Brullet. Entre d'altres, Recycling Intelligence es basa en la reutilització i la reinterpretació de propostes arquitectòniques presentades a concursos públics d'habitatge social. I si abans parlàvem de l'ESPAU, d'aquesta selectivitat a nivell autonòmic, avui també ens volem referir a tots els alumnes sanjustencs que s'hi estan afrontant aquestes proves d'accés a la universitat. Com dèiem, són més de 44.000 estudiants de tota Catalunya, un període crucial que determina el futur acadèmic i professional. Fins al dijous, els estudiants seran posats a prova en diverses disciplines per obtenir l'accés a la universitat. En particular, a Sant Just, més de 70 alumnes es presenten per afrontar aquest important repte a l'Institut de Sant Just d'Esvern i porta 34 alumnes, mentre que a la Miranda s'hi presenten una quarantena d'estudiants. I seguim a l'espai d'actualitat 360, quan queden 11 minuts per dos quarts de 6 de la tarda. d'avui us volem parlar de l'efemèride del dia, que la d'avui és molt especial perquè volíem parlar del Dia Mundial del Càncer de Pròstata. I marxem a escoltar música, si us sembla. Marxem a la càpsula. I avui es porta una cançó amb la qual m'he obsessionat aquests dies. es diu Dreams, és del grup Cranberries, i a mi, no ho sé, últimament m'està donant molta vitalitat, molta energia, i també m'ajuda a concentrar-me. No sé si ara esteu treballant, si esteu descansant de la tarda de dimecres, però, sigui com sigui, escolteu aquest temazo de Cranberries. Això és Dreams. Dreams. Dreams. Dreams. Dreams. Dreams. Dreams. Dreams. Dreams. Dreams. Dreams. Dreams. And. Farm Speaking. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Agafeu les botes, agafeu les botes, la motxilla i deixeu-vos sorprendre per la natura més propera. Fins demà! el refugi, el refugi, el refugi recomana d'avui especial excursions de muntanya. Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Xem, ! Pau! ! Doncs les tardes de Ràdio d'Esvern són les tardes del Refugi. Nosaltres vam crear aquest programa amb la intenció que tots vosaltres, des de casa, des del cotxe, des de la feina, ens poguéssiu acompanyar, us poguéssiu refugiar aquí al 98.1 FM. Avui refugia amb nosaltres també el programa, una persona que estarà al llarg d'aquesta primera hora aquí al refugi. Ja sabeu que de la gent a la que entrevistem els i diem refugiaros i refugiares, gent que forma part activa del programa. I avui és el torn de la Imma Fondevila, que és curadora de l'exposició Univers Goya, de la qual avui parlarem. I res, doncs la volíem saludar perquè ja la tenim al telèfon. Imma, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Moltes gràcies. Comencem parlant una miqueta d'això, de l'univers Goya, perquè aquestes 11 sales del Centre d'Art en Matller combinen innovadores i espectaculars creacions d'arts digitals desenvolupades en col·laboració amb estudis i artistes contemporanis, amb una selecció d'obra original especialment escollida. Comencem parlant d'aquest univers Goya, què simbolitza a nivell emocional i artístic la llum i la foscor de l'obra d'en Goya? Doncs mira, és una mica una expressió, diguem-ne, d'aquesta evolució que fa Goya en la seva trajectòria artística, començant amb unes pintures alegres, lluminoses, optimistes, en línia una miqueta també amb els ideals de la il·lustració, i com després, arran de tota una sèrie de crisis que pateix, es comparteixen en unes pintures fosques, tràgiques, amb aquests colors també foscos pròpiament, que indiquen aquestes etapes de crisi que està patint l'artista. I parlem també d'aquestes etapes que comentaves, de la repercussió de la vida personal de Goya, perquè d'alguna forma, des de la pèrdua fins també la salut auditiva, fins a tota situació final que va tenir, clar, d'alguna forma aquesta transició també ha estat una transició estilística, no? Es pot veure a l'exposició això? Exacte, justament amb el títol el que volem és evidenciar molt tota aquesta transició i queda molt ben reflectit amb la selecció d'obres, però acompanyat d'un discurs que fa molt entenedor, diguem-ne, tota aquesta evolució, perquè ens va relacionant, diguem-ne, la vida de l'artista amb les seves obres i quins són aquests factors clau, aquests factors que provoquen aquests canvis, eh? Com tu has dit, primer és la sordera, Bé, diguem-ne que també, i per entrar una mica en... També ens agrada molt que quedi molt reflectit el caràcter del personatge. És un personatge, doncs, ambiciós, amb talent, però... Bé, una persona, doncs, que sap buscar el camí per situar-se i per estar, doncs, fins a arribar, doncs, a les posicions més altes i entrar dins de l'acord, però... I, per tant, doncs, sempre fent una pintura al servei, diguem-ne, també d'aquesta ambició d'estar, doncs, al davant i al cim, cosa que aconsegueix en el moment de la plenitud de la seva vida. Però, després, doncs, una enfermedad com la sordera el deixa absolutament, bé, doncs, discapacitat, fa una llarga convalescència i reprèn, doncs, les seves pintures. Que ja canvia una mica el seu estil, tot i que encara rep encàrrecs i continua fent retrats, però sí que comencem a trobar ja aquestes temàtiques més relacionades amb la bruixeria, amb la ignorància, amb aquest retras que està vivint una mica Espanya. I, diguem-ne, que un altre moment d'inflexió és la guerra, la guerra del Francesc, que la viu en la seva pròpia pell, la seva dona mort també durant la guerra, i tota aquesta brutalitat que viu, que es viu en els carrers, i que ell la palpa i la viu, doncs, l'expressa també. I això, doncs, també és molt més encara, bé, potser no, no, no, no, no, potser tampoc és la manera, però vull dir-te que Goya era un ciutadà, diguem-ne, afrancesat, liberal, i el fet que arribi de França una invasió i que, doncs, actui amb aquesta brutalitat en el poble, doncs, això encara el desconcerta molt més, no, perquè una mica, doncs, trontollen els seus ideals. Per tant, clar, són esdeveniments molt tràgics que acaben, i després podem dir que és quan ell s'abadeix, se'n va de Madrid, se'n va a la Quinta del Sordo, els de Forres de Madrid, en una casa que hi ha al mig del Prat, i allà, doncs, comença, doncs, a decorar totes les parets de la casa, que són dues plantes amb unes pintures, amb un to absolutament tràgic, que són les que s'anomenen les pintures negres, i aquí estarà vivint, doncs, durant cinc anys, hem de pensar que viu envoltat d'aquestes imatges tètriques, fosques, dramàtiques... Que també l'inspiren, clar. Que són molt, sí, que són molt inspiradores, i després ja, finalment, marxa cap a Bordeus, s'exilia, i allà, doncs, ja, diguem-ne, que entra en una etapa ja més de, podríem dir, més reposada, més tranquil·la, continua fent gravats, fa miniatures, continua, en certa manera, pintant, dibuixant, i una última obra, o que s'atribuix com a una de la pintura darrera que fa, és la de la letxera de Bordeus, la llatera de Bordeus, i que ja té, doncs, un to més plàcid, uns colors més suaus, i, per tant, diguem-ne, que sembla que acaba una mica ja la cosa com... com aquesta situació una mica més apassiguada, no?, aquest moment de fer front ja als últims moments de la vida. Per tant, sí, sí, tota l'exposició, quant a el que és tota la narració que es va desgramant, al llarg de les diferents sales, vol mostrar, doncs, això, eh, quines són totes aquestes, tant a nivell del seu caràcter com de les vicissituds que li toca viure, que, doncs, es van reflectint en la seva obra. I ara passem a parlar de la tecnologia i de l'experiència immersiva, que també, doncs, formen part important d'aquesta proposta d'exhibició aquí a Barcelona, perquè, com sabem, al llarg d'aquests últims anys s'ha anat actualitzant molt tota l'experiència museística, cada vegada més hi ha, doncs, experiències immersives, es juga molt amb això perquè també el públic ho demana, i en aquest cas vosaltres no us heu fet enrere, al contrari, i també m'agradaria saber quina és la funció narrativa del mapping d'aquestes projeccions respecte al format més convencional que potser seria el que s'apropa més a Goya, no? Sí, sí. A veure, nosaltres, d'entrada, ens agrada dir que és una exposició, no? Posar-hi més adjectius de si és una exposició immersiva, no és, o... És una exposició en la que es juga amb tots els recursos, diguem-ne, que la museografia avui en dia ens brinda, que vol dir que hi ha tant els recursos que convencionalment o que habitualment trobem en els museus... Que també poden ser immersius. Perdona que afegi l'apunt, però és que és això? Vull dir, al final també... Absolutament. L'immersiu és qualsevol cosa que tu t'envolcalla i que et fa despertar els sentits i que et motiva i que et trobes immers. Com et pots trobar tenir una sensació d'immersivitat en un paisatge enmig dels Pirineus, evidentment, eh? Vull dir que el que passa que vol dir que hi ha d'haver tota una sèrie d'estímuls externs que t'envolcallin i que et desperdin tots els teus sentits, però nosaltres no volem perdre que al costat de desvetllar els sentits, doncs, que també desvetllem la curiositat i el coneixement, d'acord? Per tant, aquí el que fem és jugar amb tècniques més o menys tecnològiques, més o menys analògiques o més o menys convencionals o modernes perquè, d'entrada, el que volem és que l'experiència sigui molt dinàmica i que a cada sala, a cada moment, doncs, anem trobant coses diferents del que hem anat veient perquè cada una d'elles ens provoqui, no? De certa manera. Per tant, tant comencem amb una sala primera amb molts objectes de l'època, de mobiliari, d'objectes de vida quotidiana, de vida religiosa, etcètera. Per tant, anem també a objectes que trobaríem, doncs, no? Des d'aquesta mirada, com si diguéssim, més tradicional, però nosaltres no la rebutgem, al contrari i com després podem introduir, a part de, diguem-ne, tots els recursos a nivell visual, gràfic, d'un bon disseny, etcètera, un bon desplegament, doncs, dels materials i de la il·luminació, però després, sí, tota una sèrie de recursos que van més enllà, no? Més tecnològics, més digitals. Aleshores, també cadascun d'ells buscat perquè siguin també adequats per explicar el que volem explicar. Aleshores, per posar algun exemple, diguem-ne que hi ha en una sala, per exemple, tenim dues accions tecnològiques molt interessants, molt xules. Una és, diguem-ne, com una mena de videomàping que donem vida a molts dels retrats que fa, perquè hi ha molta profusió d'obra, eh?, dels retrats que fa Goya, val? I després també hi ha una altra, diguem-ne, una altra instal·lació que crea un efecte màgic d'aparició o desaparició, diguem-ne, de les majes, la majes desnuda i la majes vestida, simulant, una etiqueta, el joc que hi hauria realment que faria Godoy, la seva estança privada. Godoy, que tenia una estança privada en el seu palau i tenia aquestes dues majes, la vestida i la nua. I aleshores, en un joc de politxes, ell mostrava, en funció dels seus visitants o dels seus convidats, una o l'altra. Aleshores, nosaltres hem volgut una mica com recrear aquesta situació. Per tant, aquí també és un joc que diria més que tecnològic que una barreja mecànica o tecnològic, perquè ens ho estenguem. Per tant, aquesta també genera molta, un uau que la gent ho veu realment. Clar, impressiona. La gent estàs allà i diuen, hola, és màgia. Així, això ho sentit, de vegades, a gent, quan s'ho estan mirant. Després també tenim dues instal·lacions fetes amb intel·ligència artificial, fetes per un gran artista digital, que és Frank Aleu, on recrea, diguem-ne, els fets del 2 i el 3 de maig, amb una pel·lícula que posa la pell de gallina, realment amb un realisme, però també a l'hora amb una sensibilitat, però que ens apropa molt també al que es deuria viure pels carrers de Madrid en aquell moment. i després també d'un mateix artista, també hi ha una instal·lació, diguem-ne, un quadre, on quan ens posem al davant, doncs, capta la nostra imatge i ens reinterpreta una mica l'estiu de les pintures de les pintures negres de Goya. A continuació tenim la gran protagonista, que és la sala immersiva, una sala de 300 metres quadrats, bé, doncs, amb tot també tot un joc visual, però també narratiu, a partir de les pintures de la Quinta del Sordo, on anem una mica, doncs, entrant i veient les diferents emocions temàtiques i, bé, doncs, que trobem en l'obra de Goya. I finalment acabem, a nivell, diguem-ne, de recursos tecnològics amb una realitat virtual, que fem un viatge pels quadres que pinta Goya en l'escenari del riu Mancenares, i, per tant, doncs, anem com recorrent tots aquests espais virtualment del riu Mancenares on se suposa o on imaginem que es desenvolupaven les escenes dels quadres. Molt bé. Aquí seria ja el final de l'exposició. Doncs, amb el final de l'exposició a mi em ve una pregunta al cap que és el públic, no?, aquest públic que ha arribat fins a aquest final, quin balanç en fa? És a dir, durant aquests mesos com has vist el públic i també el més important de tot amb el projecte que vosaltres heu creat, creus que que també heu fet més accessible a Goya? És la intenció. La intenció és fer-lo accessible. De quina manera, doncs, com deia, d'entrada, que els recursos siguin molt variats i adequats a el que volem explicar en cada ocasió, que tinguin aquesta atractivitat visual, auditiva, etcètera, hi ha més elements del que jo ara us he explicat, però que allò que estem explicant doncs es vagi com desgranant a un ritme també, no?, que anem endinsant-nos en una història, i la idea també, a més a més, no és només a nivell d'aquesta narració i aquest desenvolupament, sinó també aquesta mirada també molt polièdrica, no estem sentant cap tesi, volem, justament, en aquest sentit d'accessibilitat, d'apropar Goya al públic en general i doncs que tingui aquesta visió tan polièdrica de l'artista, perquè el puguem entendre en tota la seva completesa, no?, en totes les seves dimensions, humana, professional, vinculada al seu context històric i social, efectiu, una mica en tots aquestes aspectes. I clar, el recorregut entenc que d'alguna forma, pel que ens has explicat, si no és cronològic és temàtic, però alguna cosa en té, no?, de tot plegat. A veure, és cronològic, relativament, com a ser per una contextualització, evidentment, però hem de situar el personatge en la seva època, hem de saber identificar qui és, inclús quin aspecte té, què està passant en el seu entorn, quines són les persones que viuen al seu voltant, diguem que hi ha un capítol al principi que diríem que és el d'una època per un artista, és el que ens situa en el context, després, en una altra sala, la següent l'hi diem, un artista fora del seu temps, és a dir, entendre també com en aquell moment s'estan donant una sèrie d'estils i com ell va entrant però també en va sortint per marcar sempre la seva, o per marcar la seva personalitat i la seva empremta particular en les seves obres i anar veient ja apuntant cap a aquesta evolució que està fent. Després, per exemple, tot el tema del seu univers humà, doncs, a través dels retrats o de les persones que coneix, del seu entorn també familiar, de les amistats, dels clients, etcètera, situem tot aquest univers humà de Goya. Després, també, una mica, doncs, donem una visió del domini que té de la tècnica, és un pintor que parlem molt de la temàtica, l'expressivitat i la radicalitat de la seva, de la manera com presenta els temes i les emocions, però també és un artista amb un gran domini de totes les tècniques de la pintura, del gravat, del dibuix, amb diferents suports, etcètera. Per tant, també hi ha aquest aspecte. I llavors, sí que comencem unes sales que sí que anem fent com hi ha aquesta visió més cronològica de l'evolució de l'artista des d'un punt de vista artístic. Tenim una sala a continuació, no us l'he explicat abans, que és molt interessant i diria que molt exclusiva en un sentit, li diem al taller de gravat. Tenim 25 gravats de Goya, per tant, són peces també gravats, és peça original de diverses sèries, però és que a més a més, diguem-ne que el protagonista d'aquestes sales és que tenim un tòrcul de Goya, el tòrcul que va tenir a l'última època a l'equip de Del Sordo i en aquest sentit i en aquest sentit això és una col·laboració i una sessió de la família de Joan Bernades, que era un gran gravador, que va adquirir aquest tòrcul. El tòrcul és un tema molt tècnic, és diguem-ne la taula de premsa on es feien els gravats, on s'estampaven els gravats a partir de la planxa i un corró de metàl·lic que feia que el que es dibuixava i en tintava damunt d'una planxa metàl·lica després es traspassava en el paper. Per tant, aquest tòrcul és una cosa molt, molt, molt singular. i després, a partir d'aquí, ja s'acaba, diguem-ne, tenim el tema de la sala immersiva i la realitat virtual. Per tant, diguem-ne que hi ha un joc entre lo cronològic i lo temàtic. I permetem també que et pregunti sobre com aquesta exposició ha sumat al món museístic de Barcelona. És a dir, tu creus que també l'arribada de l'univers de Goya amb aquesta proposta que feu també està sumant i la gent doncs està agraint aquesta rebuda també artística per conèixer millor aquest meravellós artista? A veure, vull pensar que sí. Les valoracions que rebem són molt positives i al cap i a la fi una mica el que estem fent doncs és posar una oferta més a l'agenda cultural de la ciutat i una oferta doncs que té aquesta vocació de donar a conèixer a l'artista i a més poder-ho gaudir amb aquestes activitats i amb aquestes instal·lacions més digitals. Sens dubte. I en aquest sentit el que volem és això, que s'uniquin amb l'oferta cultural i que estirar una miqueta també el gran públic i a tothom. Vull dir que jo em refereixo també a escoles, grups, al públic general, al turista, que puguin gaudir d'una experiència cultural en tots els sentits i en tot el rigor i tota la profunditat. I res, ara ja per anar tancant ens agradaria que fessis una invitació, que estenguessis la invitació dels nostres oients que vulguin visitar aquesta exposició que hem de tenir en compte i quan us poden veure i a un. Doncs mira, en fi, tant convino a tothom a venir, segur que s'ho passarà molt bé, grans, petits, joves, o sigui que realment és una proposta molt oberta a tothom, molt accessible. En un espai, ja ho sabeu, el Passeig de Gràcia, el Centre d'Art en Matllé, o sigui que també el centre de la ciutat. El Centre d'Art en Matllé està al costat de la Casa Balló per posar una pic d'algú a la casa. I podeu venir tots els dies de la setmana, de 10 a 9 del vespre i també teniu tot un tarifari que en funció dels dies i de les edats i de les característiques dels visitants hi ha un àmpli tarifari. Per tant, aquí hi ha preus una miqueta per a tothom, inclús entrades de pacs i per tant, en aquest sentit també la idea és que tothom pugui accedir-hi i res, que passar-ho molt bé, a disfrutar amb la cultura que és del que es tracta, que la cultura ens faci passar bones estones mentre anem aprenent. Ima Fondevila, curadora de l'exposició de l'Univers Goya, gràcies per atendre'ns, una abraçada molt gran i que vagi molt bé la setmana. Us agraeixo vosaltres també, moltes gràcies. Bona tarda, adéu-siau. Falten quatre minuts per arribar a les sis de la tarda, seguim al Refugi, a magasin de tardes d'aquesta emissora i ara és moment de fer una breu pausa musical, tot seguit tornarem amb els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i a les sis i deu avui us tenim preparada una tertúlia, la tertúlia de la setmana amb Transbaix Power, avui ens visitant Bea Espejo i Laura Anaís de l'entitat Transbaix, i en aquest cas parlarem, farem un repàs de les notícies més destacades del col·lectiu LGTBI. Tornem de seguida. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . . . . . . . . . Fins ara. . Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Albert Rollo i Roser Clavell. En aquests dos casos, el jutge segueix el criteri de la Fiscalia que demanava mantenir-los imputats per les despeses de dos contractes que considerava que no estaven vinculats al procés independentista. Més notícies, Marta Cristian. 215 alumnes de 45 escoles públiques de Barcelona han viscut un procés de desnonament durant aquest curs, segons una enquesta de la plataforma 200-080. És la primera vegada que s'obtenen dades concretes sobre l'impacte de l'infrahabitatge en el rendiment escolar, amb una mitjana de 5 casos per centre. Barcelona, Cèlia Furment. Bona tarda. La meitat dels centres educatius de Barcelona encastats afirmen tenir més de 10 alumnes afectats per situacions d'infrahabitatge. Això inclou pisos sobreocupats, sense condicions dignes o relloguers d'habitacions sense garanties legals. L'impacte sobre els infants és clar, com explica Anna Pérez de la plataforma 200-080. Més del 80% diuen que això afecta la salut emocional de l'infant. El baix rendiment acadèmic, doncs, evidentment baixa, perquè estan més desconcentrats, hi ha més nerviosisme. En el descans, perquè venien molt cansats. Penseu que molts dels que han estat desnonats estan reallotjats en pensions molt lluny del que és el centre escolar. Però també amb l'alimentació, perquè molts dels nanos venen sense esmorzar. Tot i això, l'escola continua sent percebuda com un espai segur. 7 de cada 10 centres han intentat donar resposta a aquesta situació. Cèlia Furment, Catalunya Ràdio, Barcelona. L'Aragó demana formalment al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'accés de tècnics del seu govern perquè puguin analitzar l'estat de les pintures i que aquestes puguin tornar al monestir de Sichena amb total seguretat. La vicepresidenta de l'Aragó, Mar Baquero, ha detallat que en una carta adreçada al Menac es demana l'accés de tècnics del seu govern per analitzar l'estat de les pintures murals i en una missiva enviada al ministre se li demana que emplaci el secretari d'Estat de Cultura, Jordi Martí, a defensar el compliment de la sentència. Precisament avui al Congrés el ministre Hurtasson, responent a una pregunta de Junts, ha dit que cal esperar que dilluns que ve els tècnics analitzin l'estat de les peces. Vostè sap que hi ha una sentència, jo comparteixo el criteri del president Illa, que les sentències s'han de respectar i s'han de complir. A partir d'aquí són els tècnics i el propi patronat del Menac, com vostè ha mencionat, que reuniran dilluns, que han de decidir com això s'executa. Més protestes dels taxistes a l'aeroport de Barcelona seran la setmana vinent en contra dels BTCs, els vehicles de transport amb conductor. Els sindicats Elite Taxi i Enjet volen que AENA retiri la concessió a diverses plataformes de BTCs d'un espai per recollir passatgers a la Terminal 1, a la mateixa zona on treballen els taxistes. Elite Taxi assegura que AENA ha adjudicat aquest espai privilegiat per 4 milions i mig d'euros a Volt, Cabify i Uber. El seu portaveu, Tito Álvarez, ho considera una provocació. Y ahora a AENA no se le ocurre otra cosa que ponernos todas las VTCs ilegales de Uber delante las 24 horas, 365 días al año, donde pasan más taxis por minuto de todo Cataluña. Vamos a hacer una macropitada. Unos 300 taxis estarán pitando continuamente, sin parar, hasta que nos hagan caso. Les protestes les preveuen fer de les 8 del matí a les 8 del vespre, de dilluns a divendres. Som-hi ara amb els esports i Sònia Olear. Ingrid Tengen no continuarà al Barça. La jugadora noruega de 26 anys marxa després de 4 temporades al club blaurana en els quals ha guanyat 13 títols. La defensa s'ha acomiadat amb un comunicat on es mostra agraïda a les seves companyes, al club, als seguidors i seguidores i a la ciutat de Barcelona. El Barça continua treballant per fer efectiva la clàusula de rescisió de Joan García, que es materialitzarà la setmana vinent. Paral·lelament, Frenkie de Jong ha assegurat des de la concentració de la selecció irlandesa que continuarà el Barça. L'espanyol, mentre ha fitxat Miguel Rubio per les pròximes 3 temporades, el defensa central de Liganés, de 27 anys, arriba lliure després d'acabar contracte amb el Granada, amb qui ha jugat les últimes 3 temporades. A Palma han començat els campionats d'Espanya de natació, que són les proves de classificació per al Mundial de Singapur d'aquest estiu. El tarragoní Carles Coll, or, en els 200 braços en piscina curta, no podrà participar-hi per problemes amb el visat dels Estats Units on resideix. Els campionats d'Espanya de natació de Palma s'hi atorguen dues places per prova que en cas d'aconseguir la mínima per al Mundial. I el joventut de Badalona ha renunciat a jugar a l'Eurocap de bàsquet per qüestions de calendari i econòmiques. Ha demanat, però, inscriure's per disputar la Champions FIBA. I a la Lliga CB avui es juga el primer partit de les semifinals. Entre el Madrid i l'Unicaja de Màlaga serà a partir d'un quart de 10 del vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales-Vilanova. Avui han començat les proves d'accés a la universitat per més de 44.000 estudiants de tota Catalunya, un període crucial que determinarà el seu futur acadèmic i professional. Fins al dijous, els estudiants seran posats a prova en diverses disciplines per obtenir l'accés a la universitat. En particular, a Sant Just, més de 70 alumnes es presenten per afrontar aquest important repte. L'Institut de Sant Just hi aporta 34 alumnes, mentre que de la Miranda s'hi presenten una quarantena d'estudiants. Aquests alumnes participaran en els exàmens que es fan de l'11 al 13 de juny. El calendari d'exàmens ha començat avui amb el primer examen de llengua castellana i literatura a les 9 del matí, seguit de llengua estrangera a les 12, i les proves de cor i tècnica vocal, física i fonaments artístics, geografia, geologia i ciències ambientals i literatura dramàtica a la tarda. Podeu consultar tots els horaris a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Des de Ràdio d'Esvern volem desitjar molta sort als i les estudiants santjustenques que es presenten a aquestes proves. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Dalí i serà a càrrec del periodista i assagista Lluís Permanyer. L'acte tindrà lloc el dijous 12 de juny a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió oferirà una aproximació a la figura de Salvador Dalí, tot destacant la trajectòria artística i personal en el marc de la seva relació amb el surrealisme i l'impacte mediàtic de la seva obra. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. Dues persones de Sant Just participen en un dels projectes destacats de la Bienal d'Arquitectura de Venècia 2025. Són l'arquitecte Cristina Valle i el mecatista Àngel Garcia, membres de l'equip que ha desenvolupat Recycling Intelligence, una proposta seleccionada per ser exposada a l'Arsenale entre els mesos de maig i novembre. El projecte combina intel·ligència artificial i fabricació digital per generar noves tipologies d'habitatge social. S'hi exposen 370 maquetes impreses en 3D basades en dades reals de concursos públics, formant un gran paisatge arquitectònic retroil·luminat. Recycling Intelligence ha rebut reconeixement internacional per la seva innovació i per la capacitat de repensar els espais col·lectius des d'una perspectiva social i sostenible. i això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat, s'enjustenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit