#418 - Orange Wine Georgià – Bolletins, Menjar de Platja i Veus d'Emigrants de Mèxic

El Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Passen cinc minuts de dos quarts de sis de tarda, seguim El Refugi. Avui hem anat al búnquer dels vins. Hem travessat una porta del nostre refugi per anar a aquest petit celler que tenim que el porta el regenta en Jordi Clavero. Jordi, bona tarda. Bona tarda, com estàs, Dani? Molt bé. Aquí a punt d'obrir un bordeus avui, no? O què? O no? Bé, un bordeus, no. No? No et ve d'agost un bordeus? No, un xardoner. Espera, que el guardo. El deso, el deso. Espera, el deso. Deso el bordeus. Qui hem de treure avui, Jordi? Avui potser un vi d'un altre lloc del món. D'un altre lloc del món. Ostres, aquí ja ens està donant pistes, el Jordi. Aquesta tarda veurem un tipus de vi bastant interessant, oi? Sí. Jo anava a dir que està bastant de moda, en general. Que la gent es pensa que no té una cuna com a... no té un bressol com a tal, no? I sí que el té. I sí que el té, exactament. Avui parlarem dels Orange Wine, que és una varietat que hem parlat aquí al programa diverses vegades, no? Un tipus de vi que s'està freqüentant molt últimament, que és aquest color ataronjat, també doncs amb aquell pocillo, no? Perquè estan fets d'una forma molt natural. I és un vi que ens agrada molt. A mi personalment m'agrada molt. I avui, doncs, per parlar d'aquest vi, ens proposes que marxem fins al Càucas. Sí, exactament, al Càucas. A la frontera amb Rússia. I exactament allà n'hi ha un país que té el mateix nom que un estat dels Estats Units, que és Georgia. Molts pensareu que estic parlant de l'estat dels Estats Units, però no, és un país. Molta gent no sap algunes curiositats que ens poden fer una mica dubtar, no?, de si són certes o no. I una d'aquestes és que Estàlin va néixer en aquest país. Estàlin no és rús, és de Geòrgia. És geòrgià. I també, però no menys important, és que va ser el bressol del Vic, ja que s'han trobat llavors de fa més de 8.000 anys. Que bé. Molt interessant, molt interessant. De fet, et treig de dir una cosa. Fa unes setmanes, aquí al programa, a l'espai de veus d'emigrants, que de fet avui tenim capítol de veus d'emigrants amb en Jordi i la Consol, va venir un noi georgià que deuria tenir la teva edat, més o menys, i ens explicava la seva emigració, com va venir aquí a Barcelona, com va venir aquí a viure, i ens parlava molt bé dels vins, que allà els vins estaven molt bé, que estaven molt bons, i que hi havia molta feina en el món del vi allà. Sí, home, allà hi ha una gran cultura amb el vi. O sigui, quan parlem de Geòrgia, hem de pensar que no ha seguit la història del vi europeu, sinó que ells l'han escrit des de l'inici, han sigut ells els creadors. I el vi allà no és només una vegada, és un símbol de resistència, de fe, d'hospitalitat i d'orgull nacional. I per què? Per què? Doncs perquè són els que van iniciar. I això ho sabem gràcies a troballes arqueològiques que daten de fa més de 8.000 anys, com les que es van trobar algunes zones de Xulaberri i de Kefmo Carli. També s'han descobert algunes restes de polens de raïm, tiges i llabats dins de recipients d'argila, amb taques de vi, cosa que demostra que aquella fermentació era intencionada i que des d'allà fa molt de temps tenien els suficients recursos i la intel·ligència per poder fer el vi. Aquestes ànfores que he comentat serien l'embrió de l'esquebri, que després comentaré que és exactament això del quebri. Un sistema únic que ha arribat fins als nostres dies. Més o menys, et crida l'atenció la història de Geòrgia en el món del vi o... Molt, molt. Ja sabies una miqueta de què anava. Molt, molt. La veritat és que, ja et dic, gràcies també a l'espai que vam fer fa unes setmanes, em vaig poder ubicar una miqueta i, a més, amb tu crec que, si no, en els micròfons, fora dels micròfons de Ràdio d'Esvern, hem parlat també d'aquesta regió, però realment no em deixa de sorprendre, no? De sorprendre, sí. Sorprèn molt i això potser no sorprèn tant perquè al segle IV Geòrgia adopta el cristianisme com a religió oficial i al viat careix un simbolisme sagrat. Tots sabem, no?, del famós lluitador Ilias Tupúria, molt creient en Déu, que sempre es pren una copa de vi, no sé si abans o després dels combats, perquè és una cosa sagrada, no?, per ell, és un ritual. També el vi passa a fumar a part de tots els rituals religiosos i familiars, inclosa la famosa cerimònia del supra, que és on es fan els vindris dirigits pel tamada, que què és el tamada aquest? És una figura clau de l'hospitalitat georgiana. El vi també és una font d'hospitalitat dins de la societat georgiana. Carai, interessant, interessant, interessant. Sí, la veritat és que hi ha moltes coses curioses d'aquest país, de Geòrgia. També ara comentaves, no?, Ilias Tupúria, que té la doble nacionalitat espanyola i georgiana. Sí, sí. I bé, doncs que a vegades, que són països d'aquests que no els tenim molt ubicats o que a vegades els confonem amb estats, com deies, amb l'estat d'Estats Units, però realment, doncs, també tenen el seu paper important en tot aquest organisme i, evidentment, a nivell del món del vi, doncs, també formen part d'aquesta història, no?, que ens explica aquí cada setmana. I per musicar una mica aquesta història, avui ens portes una cançó típica d'aquesta regió. Sí, exactament. Porto una cançó que es diu Gandangana. Semblen sacs de jamecs, no, això? Sí, més o menys. Anem a posar una altra cançó, eh? Com gaites. Ah, doncs és xula aquesta. Bueno, està molt bé, està molt bé. Saps quina volia posar? Quina? La de Georgia. No sé si saps quina és, però és la d'un cantant negre d'Estats Units dels anys 60-50. It's raining my Georgia. Ara no me'n recordo molt bé el nom, no sé si és... Potser és aquesta? Espero. A veure? Per la definició que m'has fet, només pot ser aquesta. Però potser m'equivoco. Sí, sí, sí, aquesta. Ray Charles. Yeah. Georgia. Aquesta és molt bona. És molt bona. Està molt bé. També ens agrada, també ens agrada aquesta cançó. Vinga, va, parlem ara durant el domini persa que van fer els georgians, no? Perquè elaboraven aquest vi en secret. Sí, elaborant el vi en secret, bé, com fan habitualment, que el mantenen sota el terra i l'únic d'una manera més discreta, ja que l'imperi persa era bastant restrictiu amb el que seria el vi i era bastant autoritari. A diferència d'altres cultures, a diferència d'altres cultures mai van abandonar les pràctiques antigues. Els georgians van protegir el seu sistema quebri i les seves varietats autòctones, que podríem dir que són les que ens han influenciat a tots. Nosaltres, al final, l'hem agafat d'ells. L'únic que els hem canviat al món, ho han sortit diferents fenotips d'aquelles varietats. Quan Geòrgia... Bé, ara farem un gran salt en el temps, em puc explicar una mica, i quan Geòrgia s'integra a la Unió Soviètica, la producció de vi es massifica. L'Estat imposa les varietats d'alt rendiment, sobretot, deixa de banda la qualitat i la producció petita i artesanal, i imposa una varietat que es diu Rascateli, que és per fer amb vi amb massa. I, bàsicament, no dona uns vins d'alta qualitat, sinó dona un vi d'una qualitat potser més baixa i, sobretot, d'aquella manera que es va començar a fer en l'època soviètica. A partir del 2013, l'UNESCO reconeix l'elaboració en quebri com patrimoni material de la humanitat, cosa que li dona un fort impuls internacional, ja que això fa que tingui un reconeixement i un valor afegit al fet d'elaborar amb el quebri, la qual cosa també fa que el quebri pot costar un miler d'euros, o molt, o més. Carai! Ja que s'estan exportant a cellers d'Itàlia, de França, d'Espanya i, fins i tot, a Califòrnia. No sé si també a l'estat de Geòrgia, potser estaria xulo, no? De Geòrgia, Geòrgia, un quebri. Sí, sí, seria curiós. Però és una dada, perquè al final és d'on ve el vi i és la manera que tenien de fer el vi. I té tot un valor especial. Doncs sí, la veritat és que molt bonica aquesta història, aquest vi que cobra vida i que cobra també personalitat i, evidentment, que cobra preu. En aquest cas, doncs, avui estem parlant de Geòrgia, d'aquest país que també ens deleita amb aquests bons vins. I res, m'agradaria també parlar, evidentment, d'aquests Orange Wine, perquè és el vi que normalment fan els quebri, no? Què deies? Sí, els Orange Wine és un estil de vi que es pot fer en el quebri, igual que es pot fer... Bé, serien els vi blancs d'allà. I també tindríem els vins negres. Però deixa'm parlar primer de tot del quebri, perquè la gent entengui què li pot aportar aquest quebri als Orange Wine d'allà. Ok. El quebri pot tenir unes característiques úniques de textura tànica i, fins i tot, li dona els vins blancs, que els vins blancs d'allà són els Orange Wine. I, per això, li dona un punt d'oxidació controlada i una expressió molt pura del raïm. I tenim uns aromes i uns sabors totalment diferents a altres jocs del món, ja que té unes característiques bastant singulars. Es fa servir a gila local per fer aquest quebri, especialment de zones com Imereti i Cacchetti, i aquesta argila té una composició rica en minerals i molt resistent al foc i a l'àcid, cosa ideal per fer el vi. Es neteja i es prepara durant dies i les quebris es construeixen a mà, amb la tècnica de l'anell. Es fa un cercle, es deixa assecar una mica i es continua. Un quebri, bàsicament, pot tardar un o dos mesos a fer-se, depenent de la vida. N'hi ha de 200 litres i poden haver-hi fins a quebris de més de 3.000 litres. Imagina't, aquests poden costar molts diners. L'interior es recobreix amb una fina capa de cera de vella fossa i això es fa, bàsicament, per fer-lo més impermeable. I també afaurir la fermentació natural establement. O sigui, també hem de pensar que aquests vins estan associats a fermentacions, diguéssim, més espontànies d'una manera. Vins més naturals, no? Que no s'intervenen tant i es deixen fer més i acostumen a ser per un tipus de públic que no seria el que té la ment oberta per provar coses noves. Al consumidor tradicional no crec que li agradi massa els Orange Wine. En canvi, el consumidor que té una edat potser més cap als 30, 40, gent jove, que té una ment més oberta i busca noves experiències, doncs, ostres, provar els Orange Wine, sobretot ara que ve l'estiu, així ben fresquets, que us poden agradar. Doncs, totalment. Al final, el món del vi ens dona moltíssimes opcions. Una d'ells és aquest Orange Wine que, la veritat, a mi em xiflen, jo ho he dit al principi del programa, de fet, fa uns anys vaig fer un tast de vins que només era d'Orange Wine i em va semblar increïble el viatge. Perquè aquí també s'està fent molt bon Orange Wine, aquí a Espanya. Sí, s'estan fent vins molt bons. Jo després he portat una recomanació. Ah, val, i pensava que no vas a treure una ampolla aquí de la bossa, t'imagines? No, no, no. No, això després. No soc com el Doraemon, però, bueno, ho intento. La butxaca màgica, no? Estaria bé, estaria bé començar a treure una ampolla, saps, allà, pam, pam, pam, pam, pam. I trec l'ampolla. Mig cort inglès de, saps? No, no, no, això seria... No vull tenir problemes amb la policia. Sí, això seria ja una altra cosa. Això ja teníem problemes grossos. I tenint la policia aquí al costat, jo no me la jugaria, Jordi. Jo no me la jugaria. Respecte a la llei, és important. Totalment. Escolta, cap on anem? Anem, bàsicament, que us vull explicar ara, estimats soients, com es fa l'Orange Wine. Vale, doncs aquí és on volem pujar el volum dels nostres transistors, on volem escoltar-te bé, perquè ara començarem tots a fer a casa Orange Wine. No, és broma, és broma. T'imagines allà tothom agafant intoxicacions perquè fa malament els Orange Wine a casa. Amb el vi no et pots fer... Molt de mal. No et pots matar. Ah, bueno. Si destilessis, si tu destilessis, sí que pots produir metanol, ja pots quedar sec i ja pots morir. Si aneu al sud-est asiàtic en alguns llocs on l'alcohol està prohibit per temes religiosos, no vegeu alcohol perquè us podeu quedar secs. No vegeu alcohol de gent que destilzi legalment perquè és molt perillós. Molt perillós. Va en seriós? No, no, no. Va en seriós. M'està fent gràcia aquest... Sí, sí, no, no, no. He aprofitat perquè la gent... Aquest moment de no veus baixar alcohol ninyo, saps? Això no l'hagués a casa. No l'hagués a casa. No, no, no. Vale, ok. Doncs ara sí. Com funciona això? perquè ens hem de fer una idea, com a mínim. Si no ho hem de fer de casa, com a mínim quan el cambrer ens porti una copa d'oranjoany, sàpiguem el que estem bevent. Exactament. El cambrer potser sopatilla i no s'explica bé. Però jo s'ho explicaré bé. Vinga. Gràcies. El raïm... No es parava menys. El raïm, que ha de ser blanc, és raïm blanc, no és raïm taronja ni suc de taronja, es posa amb les peix i es posa en un quebri. i aquest quebri normalment està sota de terra, d'acord? I es deixa que el raïm caiqui, s'aixafi i, doncs, amb el most entri en contacte amb les peix i comenci a macerar, d'acord? Està macerant. Una maceració. Això ho entenem tots, no? De la fruita macerada. Després de la maceració, què vindria, Dani? Sí. Després de la maceració, doncs, marxaríem a la fermentació. Molt bé. I en comptes de separar les peix del most, deixem aquells peix fermentant amb el most. I gràcies a això, obtenim aquest color taronja. També, amb el pas del temps, afavorim alguns tocs d'oxidació que ens poden donar un taronja més apagat degut a que està en contacte amb l'oxigen, ja que els quebris també tenen certa porositat, d'acord? No són tancs d'acert inoxidable. Clar. I, doncs, bàsicament, és d'aquesta manera senzilla que es pot entendre, no? Perquè obtenim aquest color de l'orange wine i, també, si voleu entendre una mica els sabors, doncs, o els aromes que us criden tant, doncs, té un gust així una mica amarg i que es queda en el paladar que ens asseca perquè aquest vi té tenir, saps? És com els vins negres que també tenen tenir, doncs, a l'orange wine també tenen tenir perquè tenen el tenir de la llavor, d'acord? No d'una manera tan marcada com un vi negre, però, d'una manera mitjanament marcada. I això fa que tingui en boca un gust totalment diferent del que seria el vi negre i el vi blanc, d'acord? Ok. i el nas té uns aromes, doncs, també diferents, que s'assemblen, per dir-t'ho, doncs, més de tocs espaciats, també una mica de taronja, potser, toves, però jo et diria que són tocs molt espaciats, molt d'herbes, és una cosa bastant diferent de l'habitual, un perfil aromàticament molt diferent a d'altres tipus de vins. I això es nota molt en els orange wine i els orange wine que són naturals encara es nota més. M'agrada molt aquests punts que has marcat aquí al guió perquè realment s'entén molt bé d'una forma clara i ràpida com funciona l'orange wine, no? El fet aquest del raïm amb les pells, els llavors i les rapes, no? Exacte. Després, també aquest tancament i fermentació durant mesos, aquestes pells hipersòlides que acaben sedimentant de forma natural, vull dir, jo m'estic imaginant una ampolla d'orange wine que té aquests sediments, no? Sí. tot i que no els deu tenir tots, però una mica de boira té, no? Sí. No és la mateixa la primera copa que l'última que serveixes. Exacte. Molts acostumen a tenir, alguns no en tenen perquè potser no han seguit el procés de l'oració hortensanal amb el quebre exactament com el fan a Georgia i si fan, si filtren aquell vi perquè no tingui sediments doncs no en tindrà, però si no el filtren doncs en tindrà, va bé? Però acostuma a estar una mica lligat, aquest tema d'orange wine que tingui una mica de poci de sediments perquè va de la mà. I ara què? Ens podries recomanar algun orange wine? Sí. Us recomanaré alguns orange wine però que no són de Georgia. em sap greu dir-ho? Bé, no, millor. Això vol dir que escombrarem cap a casa en algun cas. Perquè no us compliqueu la vida i els podeu trobar aquí i podeu anar a qualsevol tende de vins especialitzada amb un sommelier que li podeu preguntar i dius mira, m'han recomanat aquest vi el tens i segurament els tindrà o si no els buscarà per fidelitzar-vos com a clients i anirà fins a la vinya per al raïm i us el portarà quasi. Home, és important. Home, si és un bon sommelier i sacrificat potser va fins i tot a la vinya potser no però al celler potser sí que va a buscar-t'ho. Clar. I es fa una cata ja. Exacte. Prova el vi primer perquè vosaltres no us intoxiqueu. Sí, sí. Són sommeliers que estan molt dedicats amb el seu ofici. Sí, cuidado, això dels sommeliers i els tests d'alcoholemia, eh? perquè si van amb un cotxe i es para la poli... És complicat, és complicat. Llavors, què? Què em recomanes? Primer de tot tenim un vi d'herència altès que és el celler que es diu llunari i aquest celler es situa a la Terra Alta i aquest llunari està fet que seria el vi de garnatxa blanca. És una varietat local de la zona. Quant diríeu que pot costar aquest vi? 15, 20 euros. Doncs sí, 19, 50. No estava mirant el guió, eh? Ho he dit a... Vale, vale. Mira'm a mi. Vale, vale. Ara sí que estava mirant el guió, però ja està, ja m'ho he tret de la pantalla. Vale, va. L'hem fet. Ara anem al segon. Sí? Aquest us farà gràcia el nom de la varietat perquè és bastant bastant estrany. Es diu calambur. És de Toledo i la varietat es diu cojón de gato. A veure. Jo crec que aquesta varietat és sauvignon blanc però li han canviat el nom. Quant creus que pot valer això? És una mica estrany, eh? Un cojón de gato. Un cojón de gato. Teu costar un cojón de gato. No, no sé. Diria que mantindríem el mateix preu que abans però per canviar una mica diré 25. Tots en 80. Tots en 80. Molt bé. Aquest és més econòmic. Si no us voleu gastar molts diners us podeu anar pel cojón de gato que està bastant bé. Jo l'he provat. Estic posant vins que he provat jo i que he fet cartes amb ells. Super. Teniu el meu visti blau per provar aquestes coses. Anem al tercer. Es diu hora. És de Zamora. i la varietat és Palomino Fino. Aquesta sona, no? Sí, i tant. Per què es fa servir el Palomino Fino? Pel vi finó, no? Pel vi fi. Bueno, pel Jerez. Pel Jerez, sí, que és típic de... d'allà, d'Andalusia. Bueno, molt bé. Sí, sí. A mi ens anava del vino fino que és similar a la manzanilla tot i que no són iguals però són molt similars, no? Mira, diguem d'aquí sona Andalusia perquè ni dius Jerez i de Sant Luca i això i tal i ells ja t'ho expliquen i ni ells s'ho enteren perquè busques vides d'allà. Quina diferència hi ha d'entre l'un i l'altre i no ho acabes d'entendre. No n'hi ha gaire. Bé, bé, bé. Està bé que t'ho digui una persona que en sap. No, no. Que a vegades n'hi ha... Bé, no ens anem del tema. Quant diries que pot valdre això? Això... Vinga, val, li diré 14 i mig. 13 i 60. Ah, bé, bé. Bé, bé, bé. Estic apuntant bastant alt, potser. Hauré de baixar una mica. Aquest és més del món convencional. Si no us agraden els vins naturals, potser aquest orange wine seria el que us agrada més. Bé, bé. Anem pel quart. Potser és el més radical junt amb el calambur, que és el parellada brissada. Quan dic més radical, més natural, més estrany, més diferent. Es diu parellada brissada, que parellada és la varietat de raïm, que és una varietat de raïm que es fa servir per fer el cava. És una varietat de raïm blanca que és autòctona. El Penedès, aquest vi es troba en el Penedès, a la zona del Pla de Manlleu, zona que he estat jo. Allà veiem com maduraven les parellades, que sobretot a aquella zona hi ha bastantes parellades, ja que tenen una collita doncs més tardana. Es colleixen cap al setembre ja que maduren més tard. I fan vins amb una acidesa més alta i que són més elegants i més fins. Quan diries que pot anar això? És una veritat que està bastant bé. Jo diria 18. Molt bé, eh? 19 o 95. Ah, bé, bé, bé. Em vaig acostant, però encara no... Bueno, excepte la primera que l'he encertat. Com a profe, no sé, eh? Després faré una revisió per veure si t'has copiat. Exacte. Després hauràs de fer... A veure... Control. Potser vas a la RECO, eh? Home, no. Bueno, mira, mentre no vagi a setembre, tot anirà bé. Jordi, ens queda un minut i escaig per acabar la secció. No sé si vols afegir alguna cosa més d'aquest viatge que ha fet fins a Georgia per parlar dels Orange Wine. que està bé per saber d'on ve el bressol del vi que les elaboracions artesanals tenen una gran importància, tenen un gran valor i generen, doncs, un gran màrqueting i un conèixer la zona i que potser hauríem d'adoptar, no? Una mica l'estil aquest de Georgia que ha intentat preservar aquesta elaboració artesanal i aquesta manera de fer que l'ha fet tan internacionalment coneguda tot i ser un país que ha tingut molts problemes de guerres molts problemes econòmics i que potser ho ha tingut més difícils que altres però s'ha mantingut allà i jo crec que el seu futur va a l'alça. Doncs, li desitgem un molt bon futur a Georgia, als seus vins i als Orange Wine. Avui, molt probablement, li hem descobert a molts oients una veritat diferent, un tipus de vi totalment atrevit i interessant i que també veu d'aquest origen del vi. Per tant, no deixeu de tastar perquè no us en penedireu. Jordi, una abraçada molt gran, cuida't molt i ens sentim la setmana vinent. Igualment, que vagi bé. Adéu. Fem una petita pausa i seguim. Estem a mig minut per arribar a les sis de la tarda. És el moment dels bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern. I a la segona hora, avui tenim Foodies amb l'Anna Pobeda i també acabarem el programa amb veus d'emigrants, l'espai d'entrevista amb en Jordi i la Consol. Fins ara. Fins ara. Bona tarda, us informa Sergi Molero. Dos mil joves es podran beneficiar cada any dels préstecs públics per pagar l'entrada del seu primer habitatge segons càlculs del govern. La mesura la va anunciar i el president de la Generalitat i aquesta tarda les conselleres Romero i Panec en han donat més detalls. Barcelona, Mar Güell. Bona tarda, el préstec el donarà a l'Institut Català de Finances i com a molt cobrirà el 20% del valor de l'immoble amb un límit de 50.000 euros. El 80% restant els compradors que poden tenir de 18 a 35 anys l'hauran de negociar amb les 8 entitats bancàries que ha treballat el govern per impulsar aquesta mesura. Els habitatges comprats d'aquesta manera passaran a ser de protecció oficial. Tot plegat ha d'evitar l'especulació segons la consellera Alicia Romero. Hem de garantir el dret a l'habitatge, no el dret a especular amb el primer habitatge i per tant el fet de posar-li en naturalesa d'habitatge protegit ja dificulta i limita el preu. Les peticions es poden presentar a partir del 30 de juny. Marc Güell, Catalunya Ràdio, Barcelona. Més notícies, Marta Cristià. El govern nega la crisi oberta al PSOE per l'escàndol de Santos Cerdan afecti de cap manera la seva estabilitat i la seva acció. Tampoc els acords d'investidura pendents com el finançament singular pactat amb Esquerra i que té fixat el 30 de juny com a data límit. La portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, defensa que es manté la celebració d'una comissió bilateral prèvia per segellar el pacte amb el govern espanyol. Hi ha una bilateral prevista, prèvia a aquest acord, però no li puc dir en aquests moments un calendari determinat, més que el govern continua treballant amb l'objectiu de poder tenir aquesta qüestió resolta en temps informe. També ha dit literalment que li sembla avergonyant i fins i tot insuportable la trama destapada amb els àudios inclosos en l'informe de la Guàrdia Civil que assenyalen l'ex número 3 del PSOE a més de José Luis Ábalos. Els darrers casos de corrupció en obra pública esquitxen grans constructores com Ferrovial, SACIR o ACCIONA que ahir mateix va destituir el seu director de construcció a l'estat espanyol. En declaracions al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio l'advocat Josep Maria Aguirre lamenta que el dret penal no s'aplica correctament contra aquestes grans empreses. En la majoria de casos tot acaba en una sanció i no s'aplica gaire la prohibició de poder-les contractar durant 5 anys com recull la llei de contractes públics. Jo crec que els fets ho demostren. Aquesta societat que esteu comentant ACCIONA ha estat en altres trames anteriorment i continua contractant o operant en el mercat. Certament és complicat de vegades demostrar el vincle entre la responsabilitat d'aquesta societat i els fets que s'han succeït. De vegades ni tan sols participa directament en aquestes societats sinó que fa a través d'empreses participades o matrius. Per tant, és difícil condemnar la corporació mare. Donald Trump avalua avui amb el seu Consell de Seguretat Nacional el rol dels Estats Units en el conflicte bèl·lic entre Israel i l'Iran. El president flirteja amb involucrar més el país en el conflicte amb el Pentàgon posicionant vaixells de guerra i avions militars a la regió. Israel pressiona Washington per obtenir més ajuda militar i acabar amb el programa nuclear iranià. Una opció que el president contempla amb bons ulls com deia després de marxar abans d'hora de la cimera del G7. Un final, un final real, no un alto al foc, un final, una concessió total, això és possible. I la jove de 24 anys que tenia concedida l'eutanàsia perquè es fes efectiva l'agost de l'any passat haurà de continuar esperant. El jutjat contenciós administratiu no aixeca la mesura cautelar perquè se li apliqui com havia demanat la Generalitat fins que la sentència sigui ferma. I és que, tot i que el jutjat contenciós li ha donat la raó el seu pare, assessorat per l'Associació Ultracatòlica Advocats Cristians, ha recorregut la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara caldrà esperar la resolució d'aquests magistrats. El president de la Lliga de Futbol Masculina Javier Tebas assegura que el Barça encara no compleix la regla econòmica de l'anomenada regla de l'1 per 1 i que és per això que, segons Tebas, si el club la grana vol fitxar Nico Williams haurà de fer diversos moviments abans. A més, Tebas afegeix que una cosa és fitxar Joan Garcia i una altra que el Barça el pugui inscriure. A 3.47 comença la final de la Lliga de Futbol Sala. El Barça s'enfronta al vigent campió és el millor de 5 partits i el Barça té el factor pista a favor. Aquest partit el podeu seguir per Esport 3. L'alè blaugrana Justin Anderson que acaba contractat el 30 de juny no renovarà amb el Barça. El Manresa per la seva banda fitxar l'alè de Danès Gustav Knudsen que firma per 3 temporades i el tècnic català Xavi Pasqual no continuarà els anit de Sant Petersburg la pròxima temporada. Pasqual acaba així un període de 5 anys i mig a Rússia. Fins aquí les notícies. Tot seguit les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El grup de tertúlies de l'Ateneu organitza el proper dimecres 18 de juny una sessió sota el títol Estem estressats a Sant Just que tendrà lloc a les 8 del vespre a la sala del 50 anari de l'Ateneu. La tertúlia estarà conduïda pel psiquiatre Jordi Blanc i abordarà l'estrès com a resposta física i emocional a situacions de preocupació o amenaça. Es parlarà dels símptomes associats i de com poden variar segons l'edat, el col·lectiu o el context sociocultural. També s'oferirà en perspectiva sobre com reconèixer i tractar aquests símptomes així com a estratègies per afrontar-los des de diferents enfocaments professionals i socials. Aquest dijous 19 de juny a dos quarts de vuit del vespre tindrà lloc una concentració a favor de la Pau davant de l'Ajuntament de Sant Just organitzada pel Grup Justícia i Pau del Municipi. L'acte sorgeix com a resposta ciutadana a la inacció de governs i institucions internacionals davant l'escalada de violència i les més de 30 guerres actives al món especialment la de Gaza que consideren un exemple colpidor de deshumanització. Les impulsores Esther Martre i Pilar Sánchez han subratllat la necessitat del Salabeu col·lectiva per rebutjar tota forma de violència i exigir responsabilitat global. La concentració es desenvoluparà en un to pacífic i simbòlic. S'iniciarà amb un repic de campanes des de la parròquia i la música de la d'Ajunt Sol Menor de Vivaldi en recorda les concentracions pels Balcans dels anys 90. Hi haurà lectures d'un extracte del Manifest de Justícia i Pau, un poema per la Pau, una intervenció d'Òmnim Cultural i dos minuts de silenci. L'acte es claurà amb la cançó col·lectiva Cal que neixin flors a cada instant de Lluís Llach interpretada pel guitarrista Joan González. Podem escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. A partir de l'1 de juliol la línia d'abús urbà Justram modificarà el seu recorregut per millorar la connexió entre tots els barris de Sant Jus i la xarxa de transport públic d'alta capacitat. El nou final de trajecte serà el barri de les bases de Sant Pere davant de l'escola Bressol Mainada en comptes de l'Hospital Moïseix Brogi que quedarà cobert per altres línies com la 157 l'Ela 21 l'X30 l'Ela 77 i el tram. Amb el nou traçat el just tram enllaçarà directament als barris de la Miranda Canigó i Can Candeler amb el pont d'Esplugues on es poden agafar les línies T1, T2 i T3 del tramvia amb una freqüència de pas de dos minuts. El canvi també inclou un nou tram final a l'Avinguda Laurea Amiró on el bus girarà per arribar al pont i el mateix recorregut es farà la tornada pel carrer Nord i Sant Ferran. Aquesta millora vol garantir una cobertura més eficient i augmentar l'ús de la línia passant pels 580 usos diaris actuals a una previsió de 900. El nou recorregut facilitarà l'accés als principals punts de connexió del municipi i als serveis hospitalaris des de qualsevol barri. Podeu consultar tota la informació sobre aquest canvi i la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletens horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. La Ràdio de Sant Just 98.1 Tarda de Refugi Tarda de Fudis amb Anna Pobeda Anna Pobeda, bona tarda. Bona tarda, Dani. Com estàs? Doncs molt bé. Aquí, ja de veranito. Gaudint, exacte. Aquestes temperatures m'encanten. Sí, sí, sí. Vas amb un vestit boníssim, eh, per cert. Gràcies. Molt animal print, no? Que es diu? Sí, és que avui no treballo avui m'he pres, vamos, la llibertat de dir vinga, la caça por la ventana. Ben fet, ben fet. Escolta'm una cosa, avui parlem també d'una temàtica molt estiuenca perquè marxem a la platja però no podem marxar amb les mans buides. Exacte, exacte. Vinga, proposem una mica què ens hauríem d'emportar per anar a la platja que sigui alguna cosa lleugereta, estiuenca, fresqueta, saludable, per passar el dia perquè és veritat que ara que aconsegueixes arribar a la platja, aparcar, trobar lloc. És com per després matxacar-te i anar dint a algun lloc. No, llavors, el meu plan és ja que anem a la platja passar el màxim d'hores possibles sempre amb un tipus de recomanació i precaució del sol amb compte. Sí, sí, aneu amb compte perquè és perillós. Jo ja et dic que només he anat un cop a la platja aquesta temporada i m'he cremat. tot, o sigui, que amb això t'ho dic tot. Jo és que no soc molt de platja, jo soc més de piscina i em vaig anar i em vaig cremar els peus i les cames i ja està, eh? Per favor. Sí. Escolta, sí. És que hem de tenir la pell bastant protegida. Jo que soc bastant blanquet també. Doncs també afecta això. Exacte. O sigui, sí que en altres programes vam estar parlant sobre com preparar la pell per la platja, per el sol, l'exposició solar. No que havíem de menjar una dieta bastant específica perquè fos rica amb antioxidants. Podem parlar una mica de quina dieta o quins aliments podem portar a la platja que siguin ideals per a l'exposició solar. Sobretot que hi hagi antioxidants, vitamines E, sobretot beure molta aigua. La meva recomanació és que fiquem la mitja ampolleta que està al congelador d'aigua i després el dia de la platja li fiquem una mica d'aigua i ens l'emportem. Perquè sí que és veritat que hi ha molta gent que fica l'ampolla sense la congelador i després no pot beure aigua perquè no se li desfa suficientment ràpid a la platja. Aleshores, si fiquem mitja ampolleta d'aigua al congelador i després ens l'emportem amb una miqueta d'aigua ens durarà i alhora estarà frasqueta. La podrem fer servir perquè la podrem veure. Aleshores, què més? Aleshores, factor de protecció solar, que ara últimament s'està ficant en controvèrsia si ens hem de protegir la pell amb protecció solar, bla, bla, bla, bla. Sí, si us plau, fiquem-nos el factor de protecció solar perquè és superimportant. Fem-ho, perquè si no després haurem de paliar aquelles cremades amb l'oe vera, amb cremes que al final dius, home, si podem prevenir millor que curar, no? I tant, totalment. És a dir, això, portar molta aigua, protecció solar, evitar molta exposició prolongada, si tenim moltes hores a la platja a portar alguna cosa que ens protegeixi el sol, i així sí, jo aquí estic donant una mica d'idees d'àpats que podem portar a la platja. Perfecte. Des de snacking, que porto també recepta d'alguna snack que podem fer a casa que sigui supersaludable per portar a la platja i per picar alguna coseta, que les típiques plates fregides també poden ser una opció vàlida, però si les podem evitar millor que millor, perquè la platja fregida és tot oli i allò supergreixós i no ens farà gens bo. Clar, per una banda tenim aquesta concepció dels tàpers de platja, amb els talls de cíndria, amb l'escalopa o amb, per exemple, amb tot el tema aquest de les amanides, amanides russes, típica que se'ns ve al cap quan pensem en tàpers de platja. Clar, hi ha alguns tàpers de platja que se'ns poden fer malbé si no estan ben refrigerats al llarg d'aquella estona que estem nosaltres a la platja. Exacte. Això també vol dir anar carregats d'aquella navareta blava típica amb els seus glaçons de gel, vull dir que al final també implica això, implica el fet d'anar preparat a la platja. Sí, si no volem portar la típica navareta aquesta blava, mamotreto, sempre podem portar embolicar un paper de platja o amb alguna cosa que estigui aïllant, una mica d'aïllant tèrmic i ho podem posar sota el parasol. Si no portessin parasol aleshores sí que hauríem d'agafar una navareta o alguna cosa perquè potser en comptes de menjar a una manida de llenties fredes ens agafarem un estofat de llenties, saps? Que al final hem de vigilar una mica on posem les coses i amb quina exposició solar li donem també. Si no portéssim sombra, parasol o el que sigui, podem ficar-ho sota la nostra roba mateix, sota la tovallola on prenem el sol, intentar cobrir el menjar la major part possible perquè si no, exacte, en comptes de prendre la cíndria ens podem prendre una sopa de cíndria bastant calenta. és molt important com conservem els aliments sobretot amb el que portem. Has comentat això que a vegades fèiem l'escalopa, fèiem aquestes coses, sí que és veritat que hi ha... Sí, potser és més de muntanya el fet de portar pollas terrabosa i no m'heu portat mai a la platja. Sí, potser és més de muntanya que de platja, però no ho sé, m'ha recordat a la infància quan sortíem de casa. No, no, no. Escuchamos o no jugamos. Aleshores, si tu portaves l'escalopa, jo no diré res amb això. No la proposo com a plat, tampoc, però sí que és cert que hem de tenir una mica de compte dels ingredients que portem i com els conservem. D'acord? Clar, està clar que la platja és sinònim també d'aberatir un pla de cap de setmana, no? Allò de dir, ostres, volem fer un estiu assequible, econòmic, allò de no gastar gaire. Marxes a la platja perquè bàsicament és gratuït, et pot costar diners aparcar o anar fins allà, però bé, bàsicament són plans assequibles que gairebé tothom es pot permetre, i en aquest aspecte és interessant tenir-lo en compte. Però clar, hi ha molta gent que opta pel fet aquest de fer-la premium, l'escapa de la platja, que és això d'anar al xiringuito, de fer la palleta, de fer la mariscada o el que sigui i després seguir amb la platja. Exacte. Que és totalment lícit. Sempre hi ha aquesta opció. Però com que això és una secció de cuina, doncs anem a parlar de cuina, anem a parlar de receptes que podem fer i també d'allò que es conservi bé al llarg de tot un dia. També tenint en compte això, que si volem anar més equipats o menys, amb el parasol, amb els carregats o menys, exacte. Amb la sombrilla, amb els nens, amb la canalla, amb la pilota, al final també hem de fer-nos una mica fàcil i còmode, que sigui gestionable i que no ens estressem, perquè si no pot generar-nos estrès. Exacte. O sigui, pot ser contraproduent aquest plat, també. és el que també volia dir una mica, que a l'hora de preparar els tàpers o el menjar que ens emportem a la platja, hem de pensar també en un tipus de batch cooking, no? No ens ficarem a cuinar uns cargols a la llauna a les set del matí per marxar a la platja, perquè llavors ja estarem, vamos, estressadíssims, acaloradíssims i amb poques ganes de gaudir de la platja, no? Aleshores, han de ser receptes que siguin fàcils de preparar, que inclús ja puguem preparar el dia anterior, de dir, escolta, mira, ho preparo la nit anterior i així ja ho tinc ben fresquet per emportar-me a la platja, això seria l'ideal, d'acord? Sobretot receptes que no requereixin d'escalfar o de processar en aquell moment, vull dir que siguin, bàsicament, que obris el tàper i te'l puguis menjar sense molta història, d'acord? I que sigui fàcil això de preparar, de que no ens embrutem, de que no haguem de portar els coberts, com més coses portem, doncs pitjor. Doncs pitjor. Ens complicarem més. És una mica més complicat. Fem-nos-ho fàcil, gaudim de l'estiu, no ens vulguem complicar la història, perquè si no és pitjor. Vinga, va, anem amb aquests consells, amb aquestes recomanacions, amb aquestes receptes. Receptetes. Que et volem escoltar, Anna. Aleshores, en quant a la més típica i tòpica serien els sàndwits, els entrepans, però no fa falta que els fem els entrepans típics, sosos i insípids de sempre. Sí, sàndwits misto o no. Podem fer una altra cosa. Podem donar-li una innovació. Aquí ens estaven molt creatius, però podem donar-li un twist en el sàndwits, en l'entrepà. El podem fer de pollastre i espinacs, perquè la fulla verda de l'espinac també ens donarà molt de calç i ens donarà vitamines que necessitem, amb una mica de maionès o una mica lleugereta. Si és vegana, molt millor, perquè com que no implica l'ou cru, no se'ns farà malbé. Bona. Fer una maionès de vegana és superfàcil, es fa amb llet vegetal i la tindrem, és que no se'ns espatllarà, aquell entrepà. El podem fer l'entrepà de verdures a la brasa, ja que aquell dia enxanem la planxa, fiquem les verduretes que es feixen una miqueta, podem ficar pastanaga, podem ficar carbassó, podem ficar esvergínia, podem ficar tomàquet, inclús, les verdures que vulguem, i la podem ficar a l'entrepà i se'ns mantindrà, perquè encara que ens mengem aquest entrepà amb les verdures fredes, són les verdures que han estat cuinades i que no importa que estigui a temperatura natural, quan ens el mengem. Clar, comentaves una cosa abans que era el fet de parlar del batch cooking, que n'hem parlat aquí el programa moltes vegades, però el tema de la previsió també és molt interessant en tot això, perquè realment, com que tenim tants plans ara a l'estiu i cada dia fent coses, potser el dia anterior hem fet una barbacoa. Exacte. I ens ha sobrat menjar o hem pogut ja pensar, programar el planning del dia següent i dir, com que jo demà me'n vaig a la platja, doncs mira, com que avui hi ha barbacoa, doncs faré aquestes salxitxes o faré aquest pollastre o faré aquestes verdures i amb això podré fer l'entrepà o el que sigui. Sí, perfectament. O sigui, quan aquí parlem d'elaborar un plat per portar-nos a la platja, és molt millor que estigui fet des del dia anterior, perquè si no, és que al mateix dia potser... Clar, no ens hem d'imaginar encendre la barbacoa a les 8 del matí. Clar, un caos de planificació. Sí, exacte. Si pot estar des del dia anterior, el podem guardar a la nevera, un altre pa, si tenim els ingredients, els fiquem en el mateix moment, o sigui, anem a comprar una barra de pa rapidíssim, que pot ser molt fàcil, l'obrim i li fiquem tots els ingredients que tenim preparats, això també pot ser molt fàcil i molt còmul. Clar, jo amb aquest tipus d'entrepans que m'estaves oferint ara, els ambitxos aquests i tal, jo m'imaginava un pa més o menys curioset, alguna cosa curiosa, perquè moltes vegades tendim a fer aquests entrepans amb el pa de motlla, no sé què, o amb el de barra, i potser un pa de coca, un pa així com una mica més, un pa de vidre, o algun pa que també aguanta molt bé el fet del trajine, perquè el podem moure, altes temperatures, etcètera, i no és el mateix que menjar d'aquella bagueta que potser està xiclosa quan t'ho vagis a menjar. Està seca, xiclosa, que segurament ha estat congelada abans de fer-la. Probablement, sí, sí. No té massa qualitat en si. Però sí, exacte, aquests entrepans una mica més sofisticats, inclús podem agafar un pa de molla de cereals, de llavors, que també van molt bé les llavors, perquè són un tipus de vitamines que ens fan falta també per l'oxidació de la pell, de l'exposició solar. Podem donar-li un twist també al pa. Vull dir, no fa falta que sigui el pa de barra que això que ens queda tou a l'hora de menjar. Sí que hem de tenir molt en compte la humitat que li fiquem a dins. Exacte. Perquè aleshores també pot quedar bastant pastós segons quin tipus de pa li posem. Llavors hem de comptar la humitat del pa i la humitat del que estem introduint a dins del pa. Perquè l'humitat de l'entorn en el que estarem allà set, vuit hores, depèn del dia, també és considerable. També. Vull dir, a la platja també hi ha bastant humitat. Llavors això també ho hem de tenir en compte. Totalment. Llavors sí, hi ha de ser un mix de factors de dir escolta, escollo aquest pa però alhora sé que se'n conservarà o inclús, jo què sé, podem preparar l'esmorzar del matí amb un tipus de pa i després pel dinar utilitzar uns cràquers que després parlaré com podem fer uns cràquers de casa i portar-los i llavors podem fer un altre pa amb cràquer o menjar aquest pollastre amb els espinacs amb cràquers i li estem donant un toque més diferent que tampoc no fa falta que sigui un sàmbit senzill. Què més? Per tancar una mica el tema dels sàmbits també podem posar pollastre amb mozzarella i maduixes que és el que donarà hidratació de les maduixes ens donarà vitamina A i vitamina C que va molt bé per la pell i també li estem donant la proteïna que necessitem amb el pollastre i la mozzarella o també agafar una mica més la vertent de l'alvocat que tampoc l'havíem tret fins ara però podem agafar pollastre al bocat formatge i espinacs també per donar-li aquest tuís una mica més complet a l'entrepada de pollastre típica entrepada de pollastre Em sembla boníssim que és molt fàcil però pollastre al bocat i tant que tens un ou dur per allà també li poses que tinguis al final és molt adaptable i podem fer-ho com deies amb diferents tipus de pa inclús podem fer un wrap o podem fer tacos o sigui en forma de tacos o en forma de wrap podem ficar-li aquests ingredients o podem ficar-li un remenat de tofu o qualsevol cosa que ens funcioni també per portar-nos a la platja i estigui perfectament adaptat Molt bé Si sortim d'aquest d'aquest ventall de sandvitjos o entrepans wraps o tacos ens anem a la zona de les amanides aquí sí que hi ha un gran ventall que podem portar a la platja de diferents amanides ens podem agafar una amanida grega amb tomàquet formatge ceba i olives que això que ens donarà que és una cosa molt fresca que ens donarà hidratació però també el tomàquet ens donarà aquestes vitamines antioxidants que necessitem pel sol ens podem agafar una amanida d'arròs o una amanida de pasta depenent de què la fem el sol li podem ficar això també això també ho portàvem a la platja això m'encaixa més tot i que és veritat que acaben els ingredients per tot arreu per sobre teu jo trobo una mica incòmode sobretot la d'arròs la de pasta encara però la d'arròs és una mica incomodeta llavors portem cullera gran o alguna cosa així que ens ajudi a menjar també siguem conscients posem-nos-ho fàcil exacte si agafem la forquilleta aquesta de fusta que se'ns trenca per tot arreu doncs no no farem res amb aquesta amanida un desastre acabar més fora que a dins aleshores això podem agafar una amanida d'arròs o de pasta depèn de qui la de pasta li podem posar salmó inclús xampinyons o una coseta així una mica més sofisticada la d'arròs li podem posar tonyina ou dur aquestes coses que tomàquet fresc que podem fer fresc i ens quedarà genial també ens en podem anar a amanida de llegums també podem fer una amanida de cigrons amb pèsols patata bullida líquida molt bé el cigró també o ens en podem anar a una amanida de llenties ficant-li fruita li podem posar poma li podem posar maduixes i aquí notarem aquesta hidratació que ens podrà donar aquesta amanideta que ens la farà molt més lleugereta i es conservarà bé perquè al final la fruita el que li dona és que es mantingui aquesta aigua a l'amanida i quedarà molt bé podem portar escalopa però jo opto més potser per la truita de patates que també se'ns pot conservar molt bé l'ou està cuit per tant no tindrem problema que l'ou se'ns faci mal bé i la truita de patates també és una opció molt bona perquè ens sacia porta la patata porta l'ou porta la proteïna i és una opció molt completa també li podem ficar una mica de pa si volem unes llesquetes de pa i també ens fa gust això un pinxó de truita molt correcte per portar a la platja ve de gust sempre es diu que l'aigua cansa la platja la piscina sobretot per la canalla són plans ideals perquè així els hi poleixes la bateria ràpid si els deixes cau he arribat a descobrir per què ens cansem tant que això potser ho fem amb una altra etapa del programa però té a veure amb la nostra temperatura la regulació de la nostra temperatura llavors això fa que el cos es cansi molt més que és supercuriós en plan que s'està equilibrant estabilitzant tota l'estona constantment exacte també com a plat que ens podem emportar a la platja tenim el salmerijo o el gazpacho això sí que us recomano si tenim navareta o si l'hem deixat amb uns glaçons que el podem conservar bastant bé perquè això si no és fresquet malament malament ens sentarà una mica com una patada també podem agafar una manida de frites o portar frites perquè la frita és una molt bona opció tant com a snacking com a postre com a refrescar-nos o hidratar-nos exacte a qualsevol moment de la platja així que portar frita si ha estat fresqueta o la tenim fresqueta ideal perquè això també el que farà serà refrescar-nos el cos quin picoteo també saludable ens podem emportar a la platja ens podem emportar el picoteo de sempre els frites secs que els frites secs són molt energètics són molt saciants i també van molt bé a nivell d'antioxidants per al cos però també podem fer aquí un gir i preparar nosaltres alguna coseta podem fer edemà més espaciats al forn que és una cosa que ningú se li acut però podem agafar els edemà més cuits que són les mongetes de soja li podem ficar una mica d'all en pols una mica de pebre vermell li podem ficar el que vulguem els fiquem al forn fins que queden secs i ens queda un snacking que ens podem menjar a qualsevol moment com si fossin pipes salades però té molt més nutrients que no pas menjar-nos unes pipes salades mondes i lirondes podem agafar galetes salades o crackers i aquí és on podem preparar uns crackers de cibada i llavors que són superfàcils de fer puc donar quantitats o puc donar dir-ho més o menys però al final necessitem flocs de cibada necessitem pipes de carbassa pipes de girassol sèsam llavors de de chia una miqueta de sal oli d'oliva i una mica de sirop d'àgave si volem endolçar una miqueta i li fiquem aigua tot això ho barregem les llavors el que faran seran això hidratar-se ho estirem amb una capa ho fiquem al forn i al cap de 15 minutets hi donem la volta i li tornem a ficar uns 15-20 minutets més i veurem que com aquesta capa de llavors s'ha secat ha quedat una massa compacta la podem trencar i ens serveix com a un snacking per portar a qualsevol lloc i que enganxa amb qualsevol cosa podem portar també saitons a la platxa que el peix aquest va molt bé també a nivell de pell podem portar una mica de saitons i amb això menjar-nos els saitons com a crackers o com a torredetes i ens sentarà superbé també com a snacking o com a aperitiu també podem portar xips de frites o de verdures també els venen fets però també els podem fer nosaltres al forn o al micro on els podem fer aquests xips de verdures o de frites ens els podem portar nosaltres directament i així ens evitem saber si n'hi han ficat molta sal si estan fets amb molt d'oli si hi ha molt de sucre potser potser amb les frites sabem que és un snack natural que podem fer a casa ens el podem preparar doncs això el podem preparar el cap de setmana anterior i tenir-lo per tota la setmana vull dir que no fa falta que el fem el dia d'abans o dos dies abans sinó que el podem tenir fet ja per tota la setmana i ens durarà i ens aguantarà bastant bé en un lloc sec que no ens entri humitat sobretot i ja està exacte si tenim un pot d'aquests de vidre tancats o un pot d'aquests metàl·lics on fiquem les galetes típiques que quan acabem de fer-les a casa ho podem guardar allà i això ens durarà doncs totes les setmanes sense necessitat de això mantenir la nevera o que se'ns faci malbé i ho podem portar a la platja en qualsevol moment o inclús el dia de cada dia per anar a la feina podem esmorzar-ho o podem menjar-ho en qualsevol moment que tinguem sí, sí com a snack com a acompanyant també a un plat també ens pot servir si hem fet una hamburguesa per exemple un sandwich que deies abans tenir-ho d'acompanyant amb el sandwich doncs és més saludable que les patates de bossa sí això per suposat per suposadíssim i el que dius abans que m'ha fet molta gràcia que és que vigilem sempre quan fem algun àpat o alguna coseta si ens ha sobrat alguna cosa perquè nosaltres aquí hem vingut amb idees una mica generals de coses que podem portar a la platja o una idea una mica més específica de coses que hem de preparar o podem preparar per portar a la platja però és cert que si fem una barbacoa o si fem algun àpat que ens ha sobrat alguna cosa sempre podem reaprofitar aquestes sobres o retransformar-les per portar-les a la platja és a dir l'altre dia una amiga meva deia és que els meus fills els encanta el puré de patata i al final me'n sobra molt i el que ha après a fer ella és que fa com unes croquetes amb aquest puré les passa per ou i després els hi posa sèsam les torna una miqueta al forn i li queden unes boles de puré de patata que se les pot emportar a tot arreu també com a snacking llavors ella em deia faig tant de puré que a vegades me'n sobra una mica o a vegades me'n sobra molt depenent de la gana dels crius i dic ostres és una molt bona idea tenir en ment tot el que ens sobra per poder-ho retransformar o reaprofitar per aquestes ocasions perquè moltes vegades diem hem de preparar el menjar a la platja i potser reaprofitant quatre sobres que tenim ben apanyades ens les podem emportar i ja fem el dia en aquest sentit totalment escolteu aquest espai si us heu incorporat a mitges perquè és superinteressant el que ha comentat avui l'Anna Pobeda trobareu aquesta i totes les seccions al www.radiodesvent.com i avui la veritat és que hem pogut fer un viatge fins a la platja sense anar-hi però que a dins de l'imaginari entren moltes coses de les que hem comentat avui sí sobretot és superimportant això que quan anem a la platja estiguem ben preparats o tinguem una guingueta ben a prop on podem comprar aigua si no n'hem portat d'acord també podem passar a hidratar-nos en qualsevol moment és a dir si ens ve de gust un gelat si ens ve de gust un refresc vull dir que no ens fiquem les mans a cap escandalitzats vull dir no passa res podem fer perfectament el tema és això tenir la previsió econòmica que hem dit abans jo crec que a partir dels 40 ja ens ve més de gust estar allà menjant que no pas a la sorra però bueno això a partir això va a gustos i a planificacions però sí que és veritat que ho hem d'adaptar molt a la nostra situació al nostre pressupost i a les ganes que tinguem de passar un dia amb família o sols a la platja ben alimentats i ben hidratats estupendo Ana Pobeda gràcies per l'espera d'avui una abraçada molt gran cuida't i el dia que anem junts a la platja ja et portaré escala anirem ben preparats adé adé adé Deus d'emigrants. I tornem a estar de nou aquí a un nou episodi de Veus d'Emigrants, un espai d'entrevista que de forma quinzenal encenem els micròfons d'aquesta emissora, en Jordi i la Consol, que ens porten a un convidat que ens fa viatjar pel món. Jordi, Consol, bona tarda, com esteu? Hola, bona tarda, molt bé. I tu? Hola, bona tarda. Benvinguts al programa. Avui encetem un nou capítol aquí a Ràdio d'Esvern per parlar d'un país meravellós. Avui marxem a Mèxic, Consol, perquè també ens agrada explorar l'autre lado del charco, que se'n diu. Naturalment que sí, que ens agrada explorar-lo tot. Tot, tot. I això també, clar. Exactament, exactament. Per on comencem avui parlant de Mèxic? Doncs mira, avui presentant primer la invitada, que és la Màfer, que ve de Mèxic. Ella és la Puebla. Puebla és molt gran també. ¿Cuánts habitants hi ha Puebla? Puebla-Ciudad. Tendrà uns dos millònes de habitantes. Puebla. ¿Cuál hay? Pero Puebla-Estado, uns 5,7, por ahí. Ja vienes de una ciudad. Hablábamos de México. México con, que me quedaba sorprendida també, jo he echaba muchos, pero casi 140 millònes. y la capital, Distrito Federal, 30 millones de habitantes. Déu-n'hi-do. O sea, son megacapitales. Déu-n'hi-do, eh? Primer de tot, Màfer, benvenida al programa. Muchas gracias. Un placer tenerte aquí també per poder hablar un poco más de tu país natal. I nos hace mucha ilusión también tenerte. Re, comencem amb aquesta roda de preguntes. La Consol, com ja sabeu, doncs ve amb els deures fets. I en Jordi també, amb temes de llengua, amb temes de curiositats. I ara els escoltarem atentament per descobrir una mica més Mèxic i la història de la nostra protagonista. Doncs, i també de tant en tant posarem un tros de les cançons que ens ha enviat. Ja la tinc a punt. O sigui, quan vulguis. Perfecte, també. Mira. Vinga. Doncs, per parlar una mica de tu, quant temps fa que estàs aquí? ¿Cuánto tiempo hace que has llegado? Llegué hace cinco años y medio. Llegué en septiembre de 2019. No venías decidida a venir a Barcelona. ¿A dónde querías ir cuando saliste de México? Bueno, venía, antes de salir de México, mi objetivo era ir a Alemania, más por tema de estudio, de idioma, porque trabajaba para una empresa alemana en ese momento, antes de emigrar. Y bueno, era mi objetivo, pero bueno, después recapitulé, un poco redireccioné mi camino y terminé en Barcelona. Y muy feliz, la verdad. Muy feliz. La mejor decisión. Dices que de momento te quedas aquí, has echado raíces. Sí, sí, sí. O sea, tenemos a otra persona enamorada de nuestra ciudad. Sí, sí, sí. Máfer. ¿Viniste sola? ¿Viniste acompañada? Vino sola. Como dije, vine por estudios, vine buscando una experiencia de trabajo internacional. Entonces, empaqué maletas, dejé a la familia con todo el dolor del corazón. Inicialmente era por un año y bueno, cinco años después sigo aquí. Pero has vuelto o han venido tus padres a verte, quiero decir, estáis lejos, pero os vais viendo. Sí, sí, voy una vez al año. Cuando puedo voy, voy dos. Hay veces que vienen a la mitad del año a visitarme. Y bueno, ahora con la tecnología, el WhatsApp, se acortan las distancias y todos los días estamos en contacto, claro. Estáis en contacto. O sea, estáis viendo, además. Sí. Sí, sí, cómo ayuda esto también. Totalmente. Estábamos hablando de las lenguas, hace un ratito, antes, que nos había sorprendido mucho, Jordi lo dirá, que no hay lengua oficial, que la Constitución no recoge una lengua oficial en México. Sí, sí, o sea, y sembra ser que a la Constitución no hay nada que consti como oficial, porque, claro, hay tantas lengües indígenas, en concret 68 lengües indígenas. Y eso es debido a que México es un país que se ha formado a partir de muchas etnias y pueblos originarios, que después se han juntado para constituir el que es el Estado de México, ¿no? Y bueno, la Constitución parece ser que, aunque oficiosamente, seguramente el español está considerado por la gente como la lengua de México, ¿no? Pero no por la Constitución. Sí, sí, muy curioso. Muy curioso, sí. Pero bueno, de todas estas, bueno, ¿aztecas? ¿Son los mayas? Sí, bueno, ya quiero. O sea, a ver, si ahora no hemos estado en México, pero ahora nosotros, cualquier oyente, mira, me estoy planteando ir a México, exactamente, ¿cuál es el viaje estrella mínimo? O sea, yo ahora quiero ir mínimo para México, que es imprescindible. Uy, Ciudad de México yo creo que definitivamente es un lugar que hay que visitar por tanto el tamaño, los contrastes que hay, la oferta que hay de cultura. Puedes encontrar algo, museos súper modernos como museos también de historia. Está también Tenochtitlán, que es todavía de la civilización de los aztecas, que es algo muy impresionante. Y bueno, parada obligada que creo que todo el mundo hace es ir hacia la Riviera Maya, ¿no? Hacia el sur, la península de Yucatán, donde está Cancún, Tulum, es muy chulo el Caribe mexicano y también, pues, el epicentro de la cultura maya, ¿no? También todo lo que es zona arqueológica maya es muy impresionante. Pero yo diría también hay que darle una oportunidad al centro y al centro, digamos, este, donde está también la huasteca potosina. También es algo más de, que sea, algo más selvático, más de naturaleza, algo que no está tan explotado como es Cancún, que es algo que todo el mundo conoce y todo el mundo se iría de primeras ahí. Y hacer una ruta de pueblos mágicos. Hay bastantes pueblos que están alrededor de Ciudad de México y por todo México que vale mucho la pena visitar. Yo a veces me pregunto, así como cuando vienen muchos a España, lo asocian, es verdad, a un tablao flamenco, hay mucha gente que España, pues sí, un tablao flamenco, allá va. Para nosotros, México, los mariachis. Los mariachis. Vamos a ver, estos mariachis, te los vas viendo por allí, ¿cómo va esto? No, bueno, no. Porque tablaos aquí hay, pero por todas partes. Sí. Y a veces hay por la, te metes según dónde y hay una gitanilla ahí bailando con muchísima gracia. Quiero decir, allá el mariachi es algo que hay cantidad de sitios donde tú realmente te están ofreciendo o una cena o restaurantes y son mariachis. Sí, a ver, el mariachi es originario de Jalisco, del estado de Jalisco y ahí es la cuna, ¿no? Que también es la cuna del tequila, curiosamente. Entonces, si se quiere escuchar un buen mariachi, pues hay que ir a Jalisco. Y después, obviamente, están por todo el país, pero creo que en Ciudad de México sí que hay un lugar muy famoso que se llama Garibaldi, donde puedes ir a escuchar mariachi. Yo que soy de Puebla, pues no hay un lugar así específico para escucharlo, sueles contratarlo, o sea, se anuncian y si lo quieres para una fiesta. Se suelen usar o contratar para eventos especiales, entonces van y hacen el show, pero no van por ahí por la calle. No van por ahí cantando, ¿eh? Bueno, y esto, y Acapulco, eso queda para los guiris, ¿no? Para los guiris. Sí, bueno, Acapulco es muy bonito, ¿eh? Debe ser muy bonito. Acapulco es muy bonito, pero sí es una zona muy turística, al igual que Cancún, ¿eh? Incluso diría que Cancún es mucho más turístico, más guiri que Acapulco. También como Los Cabos, ¿no? Los Cabos que está en Baja California, también es más para el turismo de Estados Unidos. También una zona súper bonita. En México pertenece al G20, también, y es una economía ahora emergente. Y Sean, ¿cómo se llama? Sean Baum. Sean Baum. Sean Baum, yo leí en el periódico que tiene un nivel de aceptación tocando el 80-84%, que es muchísimo. No sé si antes había habido nadie semejante con este nivel tan elevado. Seguro que si rascas mucho a lo mejor salía. Pero ¿a qué se debe? O sea, tú que habrás oído, llevas cinco años aquí, evidentemente, pero sí que te habrás informado, te habrán dicho, ¿a qué se debe esta devoción por ella? Bueno, a ver, Claudia Sheinbaum viene de un partido de izquierda, que no se había visto un gobierno de izquierda en, yo creo que en la historia de México, por mucho tiempo fue derechista y después centrista, y después la gente quería un cambio, ¿no? Y se fue por el gobierno de izquierda. El presidente anterior a ella, que era Andrés Manuel López Obrador, pues también causó mucha revolución en el país. Y, bueno, ella es su sucesora, digamos, su pupila. Es su pupila, fue su pupila, o sea, que él también era de izquierdas, esto está claro. Totalmente. Pero no sé si llegó a tener los niveles de aceptación de esta mujer, López Obrador, ¿tú crees? Diría que sí, ¿no? Sí. Y lo que hay que reconocer es la primera mujer presidenta, que eso es genial. Es un punto. Es un punto súper bueno. Aquí andamos detrás y no hay, ¿eh? No hay manera en España, no hay manera. Pero este López Obrador es el que quiere que los españoles le pidamos perdón, ¿eh? Ya, ya. Sí. Bueno, las historias hay en todas partes. Escucha, o sea, que bien, de momento bien, y México está bien. Y otra cosa que yo te quería preguntar, porque he leído sobre la ciudad Juárez, que siempre oyes cada cosa, que probablemente sale más, mucho más de lo que es, porque este tipo de noticias, asesinatos, mujeres tan asesinadas, siempre luego crecen de una manera exponencial. También he leído que está justo disminuyendo, que antes toda esta zona de Ciudad Juárez estaba entre las diez más peligrosas del mundo, pero que esto ahora está, no es tanto así. O sea, que está mejorando bastante, o sea, viendo menos asesinatos. A mí me intriga, no sé si tú, porque me intriga. Cuando yo digo asesinatos, asesinatos, machismo, ahí, imagínate en países árabes también, otros países sudamericanos, hay también mucho machismo, pero digo, Ciudad Juárez, ¿por qué allí? ¿Qué pasa? Además, narcotráfico, ¿qué relación hay? Bueno, claro, es una ciudad fronteriza con Estados Unidos, y yo creo que a inicios de los noventas salió este programa que se llama de maquilas, es decir, con el Tratado de Libre Comercio se instalaron muchas fábricas en la frontera, donde maquilaban, fabricaban cosas para enviarlas a Estados Unidos, y eran precisamente trabajadoras de la maquila que empezaron a desaparecer. Bueno, yo era muy, muy pequeña, así que no tengo el dato muy, muy fino, pero es verdad que fue un caso muy sonado, que había muchas mujeres desaparecidas, tampoco se salían las noticias mucho la razón, lo cual es una pena, pero yo creo que sí tiene que ver algo con narcotráfico, ¿no? Todo lo que es frontera, desafortunadamente. Pero el narcotráfico, allá y en todas partes, un narcotráfico es algo muy potente, muy peligroso, y los políticos, ¿cómo le hacen frente a todo esto? Con muchas dificultades, digo yo, porque además ha habido algunos asesinatos antes de ella. Sí, bueno, esto es a modo de opinión personal, yo creo que hay políticos, hubo gobiernos que pactaron, gobiernos que los enfrentaron y no les gustó, y gobiernos que lo toleraron, y para mí, otra vez a modo de opinión personal, este gobierno está tolerando y se está saliendo de control. O sea, que está tolerando. Bueno, pero está tolerando, a lo mejor a cambio también, que ya está mal, ¿hay esa disminución de asesinatos o...? Yo creo que hay, o sea, a lo mejor enfocados a esto que sucedía en la frontera, en la maquila, a lo mejor se ve una disminución, pero yo creo que el índice de violencia y de asesinatos está en el peor momento de la historia. Ahora también, usted que leía yo... A lo mejor no crimen, bueno, hay mucho feminicidio, es verdad, también, y no solo en Ciudad Juárez, yo creo que en todo México, pero el nivel de violencia que se está viviendo ahora mismo, yo creo que es brutal. También debo decir que, estando ahora fuera de mi país, empiezo a ver todas estas noticias que a lo mejor estando dentro, o en México, o sea, se publicaban y era sabido, pero a lo mejor no te llegaba todo. Y es muy distinto como lo ves estando fuera, ¿no? Pero a ver, Puebla, Distrito Federal, México, Distrito Federal, la capital, tú vas por allí con toda la tranquilidad del mundo, o sea, no vas pensando y mirando para atrás. Sí, no, a ver, yo viví 34 años de mi vida en Puebla y nunca me sentí insegura, nunca dejé de hacer nada. Exacto. Nunca viví algo que dijera, no sé, a un vecino, a un primo, a un familiar le pasó algo, nunca. O sea, esto está restringido a unas áreas determinadas y en un contexto muy determinado. ¿A qué te dedicas exactamente, si quieres contarnos? Sí, bueno, me dedico a, bueno, trabajo en la industria de la automoción, en área de compras y gestión de proyectos. ¿Y estás contenta en tu trabajo? Muy contenta. Sí, sí. Nos alegramos mucho. Aquí tenemos otra vez al experto que está aquí mirando qué más cosas decirnos de la lengua. A curiosidades. Sí, o sea, hablábamos antes de las lenguas que hay, indígenas que hay, y precisamente Puebla es el segundo lugar, después de Huasaca, donde hay más lenguas indígenas, por lo visto. Sobre todo predomina el náhuatl, ¿no? Sí, náhuatl. Náhuatl es la que más, es la más numerosa dentro de México. Y una curiosidad, lo que decíamos del español, que decíamos que no era oficial, pero resulta que precisamente México es el país donde hay mayor número de habitantes que hablan español del mundo. Sí, sí. Sí, sí. O sea, no hay ningún otro país, bueno, ni a España ni a hablar, ¿no? Pero quiero decir, no hay ningún otro país en Latinoamérica donde haya el número de personas. Bueno, por población. Bueno, 136 millones son muchos. Sí, no hay tres pocos, no hay tres pocos. Que además aquí, no sé por qué tenemos el vicio de escribir México con una J, cuando se ha de escribir con una X, se ha de escribir México, ¿no? Sí. Pero mira, ahora que mencionaste Oaxaca, Oaxaca es otro ejemplo, ¿no? Que se escribe Oaxaca, ¿no? Con una X y se pronuncia Oaxaca. Oaxaca. O sea, que la X, X, J. Sí. Tomemos nota. Pero aquí nos... O J, X, J, X. Sí, somos tan ignorantes que nos creemos que la J son igual en todas partes. Claro. Va a ser tradiciones. Uy. Vamos a hablar de una de ellas. Fin de año. ¿Cómo lo celebráis? En México. Igual que en España, comiendo 12 uvas con las últimas 12 campanadas, igual. Tiene gracia, ¿eh? Muchas gracias, sí. ¿Alguna otra tradición que eches de menos celebrar que aquí? Nada, no existe ni... Pero que tú que digas, ostras, esto me gustaría a mí, la he hecho de menos. Pues mira que el Día de Muertos, que causa mucha controversia, no es algo que... Que es como aquí, el 1 de noviembre. El 1 y 2 de noviembre, pero bueno, seguramente han escuchado hablar de la tradición de Día de Muertos en México, donde se suele decir que celebramos la muerte y no es que celebremos la muerte o que nos haga felices, Es simplemente honrar a tus antepasados o a tus familiares que murieron y que les rindes, en cierto modo, un tributo, les pones una ofrenda y hay la creencia de que cada 1 o 2 de noviembre vienen otra vez a la tierra a visitarte y que les recuerdas, ¿no? Les hace saber que no les olvidas. Entonces solemos poner una foto, una veladora o su comida que le gustaba a modo de un tributo, ¿no? Es una tradición un poco extraña, ¿no? Pero creo que es súper bonita, súper colorida. Pero allí, por ejemplo, no ha llegado como aquí ya la típica calabaza, las fiestas estas que se... También. Claro, o sea, México está muy influenciado por Estados Unidos. Muy, muy, muy. O sea, adoptamos, yo creo que palabras, las transformamos y las tradiciones, evidentemente, también se adoptan muy rápido, ¿no? O sea, Halloween, yo creo que también se empieza ahí a mezclar, ¿no? Porque muchos piensan, ah, bueno, la tradición de Día de Muertos es lo mismo que el Halloween, pero no tiene nada que ver. Bueno, aquí también. O sea, aquí antes era la castañada, pero ahora el Halloween ya... Ah, sí, sí, Halloween. Bueno, y que no lo quite porque los niños están encantados. Bueno, es que les encantan niños ya mayores y todo. La gastronomía, ¿notaste mucha diferencia al entrar aquí, al venir a España, con la gastronomía de tu país? O sea, dijiste, ostras, yo ahora me comería, no sé, algo típico de allí y no lo encuentro por ningún lado. ¿Qué hago? Bueno, la comida es algo de lo que más extraño de mi país, debo decir, porque tenemos, ya no sé si llamarlo diversidad, porque cada vez que lo miro, termino con la conclusión de que comemos lo mismo, ¿no? Una tortilla frita con salsa, queso y en diferentes presentaciones, pero te terminas comiendo lo mismo, pero no sé, ese sabor, no sé, es algo muy peculiar que quien ha estado en México o quien quiera ir a México ya lo probará y dará su propia opinión. Un sabor fuerte, además, ¿eh? Porque en México, y picante. Sí, pero aquí la verdad es que no he tenido problemas, hay muchos restaurantes mexicanos bastante buenos, entonces, debo decir, cada semana, al menos una vez por semana. Es verdad, hay varios mexicanos. Me doy el gusto y... ¿Y tú te cocinas comida mexicana? No, es una pena, pero... ¿Podrías hacerlo, eh? Podría. ¿Por qué? No se me da muy bien la cocina, pero... A lo mejor es que no te gusta muchísimo cocinar, porque... Ya, ya, ya, es más bien esto. Seguro que lo harías, porque sitios donde poder comprar especias de allí, de todo, seguro. Sí, sí, sí, aquí se encuentra todo de eso, no se sufre, la cosa es cocinarlo, ¿no? Pero fuera de lo que es, lo que les llamamos antojitos mexicanos, que es este street food, los tacos, o este tipo de comida... Los tacos. En el día a día comemos igual que aquí, ¿no? O sea, una proteína, un arroz, la sopa de pasta... Bueno, quizá, pero quizá la diferencia es el aderezo, ¿eh? Porque aquí es muy ligero, aquí es el aceite y échale un poquito de acoperejil, pero quiero decir que allí, ya te digo, se adereza... Sí, sí, se condimenta bastante... Claro, porque todos los que hemos estado aquí, yo en México no he estado, pero en restaurantes mexicanos sí, te das cuenta que la alimentación, que la comida se puede parecer a algunas cosas, pero cuando la pruebas dices, ¡ay! Esto pica, ¿eh? Sí, sí, sí. Esto pica. Una pregunta. A ver, ¿qué te gusta menos de aquí? ¿Qué dices? ¡Ay, esto de aquí, de Cataluña, esto de Barcelona, este comportamiento, esto así me choca! ¿Hay algo que te haya chocado? Sin decir qué horror, pero que digas, no sé, no acabo de entrar yo. ¿Algún defecto? Cuéntanos algún defecto. Uy, pues es una pregunta complicada, porque la verdad no he tenido muchos problemas, o bueno, disgustos, ¿no? Estando en Barcelona, pero me voy a asomar un poco a las protestas que hay de turismo. Que lo hablamos anteriormente, ¿no? Vienes, a lo mejor, yo al inicio entre casi como un turista, ¿no? Pero ya que vives aquí y que te integras en la sociedad y que tienes tu rutina y demás, sí, el hecho de tener tanto turismo que te limite, por ejemplo, a tener una renta asequible, ¿no? Que tengas que moverte a un lugar por trabajo o disfrutar de la ciudad, porque la ciudad es preciosa, ¿no? En un mal servicio. Bueno, las cosas que yo creo que afectan a todos los barceloneses. Esto es lo que comentamos siempre cuando nosotros viajamos por España, sobre todo, por algún sitio, siempre paramos a alguien y decimos, oiga, díganos un sitio donde comen ustedes, los de aquí. Y te lo dicen, ¿eh? ¿Ves aquel sitio allá? ¿Alguno te ha dicho, ves esa calle donde hay más gente? O sea, pero, ¿dónde coméis los de aquí? Porque sí que hay diferencia. Es igual que la diferencia que notamos entre playa, zona costera, costera, y más adentro, más hacia la montaña, que a veces también hay diferencia. Pero la masificación, la masificación. Sí, la masificación. Al barco, lo mejor es que vayas un día de lluvia con un paraguas y entonces podrás pasearte más tranquilamente. Claro. Es que, por ejemplo, ¿no? Que no puedo, llevo cinco años aquí y no pueda ir, por ejemplo, ¿no? Sí, sí, sí, sí, esto es verdad. Escúchame, ¿piensas seguir mucho tiempo más en Barcelona? Sí. Sí, ¿eh? Sí. Pues nada, bienvenida. Gracias. No, me encanta. Lo comentábamos hace un rato, ¿no? O sea, creo que la calidad de vida es lo que más valoro de estar aquí, ¿no? Una que tienes tanto vida de ciudad, que yo soy un poco más urbana, ¿no? Vengo de ciudad y es lo que me esperaba. Una ciudad. También tienes la playa, entonces tienes esa dualidad, ¿no? La oferta cultural súper buena. La oferta gastronómica, o sea, a mí no me hace falta tampoco la comida de México porque la tengo aquí de México y de, yo creo que todos los países del mundo. y la calidad de vida en cuanto a seguridad también la valoro mucho. Sí. Bueno. La seguridad, no, no, pero sí. ¿Qué? Sí. Bueno. Pero va a haber en todas partes. Sí, en contraste. Y según donde te metas y según tal. No, pero escucha, escucha. Hay una ciudad que es todavía mucho mejor que Barcelona y que es San Jusdésbert. Ah, bueno, sí. San Jusdésbert. Home, claro. Que hoy estoy conociendo, ¿eh? Bueno, estamos haciendo el programa, evidentemente. Ya tenemos dos votos. Sí, sí. Estem d'acord. Bueno, ahora igual el Daniel puede hacer alguna pregunta. Pues mira, quedan cuatro minutitos para acabar el programa. La verdad es que está siendo un programa súper inmersivo. A mí me encanta la sección de Jordi Kunzol porque de alguna forma nos da la oportunidad de poder conocer más realidades de gente que ha venido a su país, ¿no? De su país al nuestro. Y esto pues es de agradecer que os sabráis y que nos expliquéis vuestras historias de una forma tan bonita. Deja que te pregunte por la música. Estamos escuchando a Luis Miguel y hace un ratito que lo escuchamos. Y me gustaría saber qué es lo que más te gusta de la música de tu país. Uf, todo. Yo creo que, aunque, por ejemplo, el mariachi no es algo que... O sea, una música tan amigable para escuchar el día a día, cuando la escucho es alguna música que te eriza la piel, ¿no? O sea, como los sonidos, los instrumentos. Siento que es como algo muy, no sé, muy profundo. Me encanta. Pero bueno, también soy un poco loca de la música y cualquier tipo de música la disfruto muchísimo. Pero sí, no sé, siento que te transporta, siento que es alegre. No sé, transmite mucho. Pues sí, pues sí, pues sí. Yo creo que la definiría así también en la música mexicana, porque realmente, mira, abans comentabas, ¿no?, aquests mariachis que son tan enérgics y que donen tanta alegría, que es... Qué alegría, sí, es verdad. Bueno, yo la alegría tengo que decir, porque te he estado mirando todo el rato, hablando, ¿no? Y una sonrisa, es que me daba cuenta de que yo tenía una sonrisa de aquí a aquí, porque tienes una forma de expresarte. Reflejas realmente contentamiento, como si te sintieras feliz, bien. Yo entiendo que te sientes bien, porque realmente me ha ocurrido esto que no siempre, pero estoy con una sonrisa que no me la quito de encima mientras te estoy mirando. Así que gracias, gracias por haber venido. Gracias por la invitación. Doncs deixem aquí el programa. Gràcies, família, també per l'espai d'avui, Jordi, Consol, i a la nostra convidada. A tu, gracias a tu. Muchas gracias por venir. Molt bé. Una besada. Gràcies. Vinga. I fins aquí, el Refugi d'Avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 17 de juny del 2025. Hem començat repassant l'actualitat de l'espai d'actualitat 360, on hem parlat de les notícies destacades a nivell global i municipal. Tot seguit, també hem escoltat bona música a la càpsula. Avui ens ha acompanyat Rick Asley amb el seu Never Gonna Keep You Up. També a l'espai de vins hem parlat dels Orange Wine amb en Jordi Clavero. I a la segona hora hem aprofundit sobre les dificultats que té preparar menjar per endur-te la platja amb en Apobeda, l'espai de Foodies. I hem acabat parlant també a veus d'emigrants sobre el Mèxic, aquest meravellós país, aquest espai d'entrevista amb en Jordi i la Consol, on obrim els micrófons d'aquesta emisora a gent que ens vol explicar els seus viatges cap aquí, cap a casa nostra, cap a Barcelona. I realment és molt interessant i som molt afortunats d'escoltar aquestes veus amb tanta experiència. Nosaltres, com sempre, tornem demà aquí, a Ràdio Desbem. Que sigueu molt feliços! Fins demà! Fins demà!