#421 - Adeu a «Conèixet» – Especial de comiat amb anàlisi de la sèrie «Adolescència», batalletes musicals, plans d’estiu i reflexions post-selectivitat

Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al Refugi. Avui no comencem com sempre, avui comencem amb molta alegria, amb molta il·lusió, però també amb una mica de tristesa, perquè avui hem d'acomiadar una de les seccions més boniques, més entranyables que hem tingut aquí al programa, perquè ella va començar només amb 16 anys. Avui té 18, ha acabat segon de batxillerat, ha fet la selectivitat fa una setmana i està disposada a seguir estudiant i a seguir treballant pel seu futur. Però l'Aina del Pino ho ha donat tot per aquest programa i avui li hem concedit dues hores per aquest especial de Conèixet. Aina del Pino, bona tarda. Bona tarda, Dani. Com estàs? Doncs avui una mica nerviosa, perquè tot surti bé. Però també ja he plorat, o sigui que ja he fet el meu xec. Has vingut plorada de casa, no? Sí, sí. Bé, dir-te des del programa del refugi, estem molt i molt contents de l'acollida que ha tingut aquesta secció, de com ha funcionat, dels seus inicis. Recordaré sempre aquell primer programa que vam gravar a l'estudi de gravacions, a l'estudi número 2, que va ser en castellà, perquè tu deies que t'expressaves millor en castellà, que et senties més a gust, que tenies una veueta supertímida i que gairebé tenies el micròfon amb volum a tope perquè se't pogués sentir. I en canvi, doncs, hi ha hagut un progrés i hi ha hagut una acollida del programa espectacular, perquè durant aquestes dues temporades tu t'has volcat, ho has donat tot, has sigut de les col·laboradores més entregades que ha tingut el refugi, i et volem agrair des d'aquí també la teva implicació i també com has pogut enredar tantíssima gent que anirà passant tan bé aquesta tarda per aquí pel programa. Doncs sí, em sento molt contenta i molt feliç també d'haver estat rodejada de bones persones que m'han ajudat a impulsar aquest projecte. Avui és un dia, com dèiem, especial, per tant no és un programa qualsevol, avui és l'últim capítol d'aquesta aventura tan bonica. Aina, per on comencem? Vols dir algunes paraules abans de començar? Doncs sí, avui fem un pas enrere per tancar una etapa, però també per celebrar-la, per mirar enrere amb agraïment, mirar-nos endins amb orgull i mirar endavant amb pau. Han estat dos anys intensos, plens de converses que han fet riure, pensar, emocionar i sobretot acompanyar, perquè aquest programa al final no anava només de parlar, sinó anava de sentir, de connectar i de fer-nos una mica més humans. Gràcies a tothom qui ha escoltat i qui ha participat, qui ha confiat i qui ha obert el seu cor. Llavors comencem aquest últim programa de Conèixer't, un programa fet des del cor per arribar directament al teu. Per tant, comencem amb la nostra primera cançó, que comencem ben fort. Jo he estat a Granada fa uns dies i aquesta cançó ha sonat molt. Per tant, ho celebrem amb aquest l'aire de la calle de los delinqüentes. J어가 a la theat universitat i Sternaden jo me levanto temprano i m'estic agあり jo me depon d'arra bra Abans jo no bat que a mí me llaman el descalzo porque en invierno uso sangra y yo lo hago pa notarme en el fresquito de la mañana torde a la calle, en la plazuela, tomando el aire Soy un bohemio de la vida que yo no tengo nada que ver con los microtes señoriales que se pasean por Jerez que yo no tengo obligaciones y yo no tengo más que ver en los saquitos de la plaza cuando termina de llover los días de colores y en la plazuela, fumando flores y el aire de la calle a mí me huele a goma fresca yo lo asumo, me lo humo y me escapo por la huecha Te quiero, te quiero, como las peras los peros Yo te amo, yo te amo, cuando te pierdo y cuando te gano I aquest programa especial, com dèiem, tindrà molts convidats, tindrà moltes seccions i comencem per una que fa l'intent de crossover i jo crec que ho aconseguirà perquè el que vols és fusionar el teu espai, el de conèixer't amb l'espai d'un gran amic i company d'aquí del programa que és en Carlos Penela Carlos, bona tarda Bona tarda Com estàs? Molt bé, i tu? Benvingut a conèixer't Gràcies a l'Aina per pensar en mi La veritat és que avui l'Aina ens ha plantejat aquesta opció de crossover que el que vol és parlar d'una sèrie que ha estat a l'ordre del dia una sèrie de la qual tothom ha parlat però no només tenim el Carlos sinó que també tenim la Nayara González que ha participat en programes com el de l'angoixa, llenguatges de l'amor, límits Nayara, bona tarda Com estàs Nayara, tot bé? Sí, superbé, encantada d'estar aquí Que bé, un programa especial i també la Nayara, el prou del canó Una de les col·laboradores que potser més ha participat, no, Aina? Sí, sí, sens dubte Sens dubte, sens dubte Molt bé, doncs planteja'ns una mica aquesta primera hora com funcionarà i de què tractarà més enllà d'aquesta sèrie que comentàvem Doncs a la nostra primera secció parlarem sobre Adolescència una sèrie britànica disponible a Netflix que ha generat doncs un intens debat tant social i psicològic Amb només quatre capítols, aquesta producció aborda temes crucials com la salut mental juvenil, la violència de gènere i la influència de les xarxes socials en els adolescents A través de la història de Jamie Miller, que ara veurem la sèrie convida a reflexionar sobre els factors que poden portar un jove a cometre actes extrems Per això, avui hem portat el Carlos, que ens ajudarà també a veure aquesta perspectiva més audiovisual Per tant, la dinàmica anirà així, anirem una mica desglosant cadascun dels capítols perquè té bastant contingut, diguéssim, tan psicològic com audiovisual Per tant, fusionarem i parlarem una mica també de què ens ha semblat, quina ha sigut la nostra opinió i si creiem que és adient o no Per tant, Carlos, comencem amb tu parlant una mica així del capítol número 1 que et va semblar Sí I què ens explica Vols que et donin unes dades molt ràpides d'aspectes tècnics de la sèrie? Es va estrenar el 13 de març d'aquest any i en el seu debut va ser la sèrie més vista a 71 països amb 24,3 milions de reproduccions i en les seves tres primeres setmanes es va acumular a prop de 96,7 milions de visionats Té una puntuació d'un 98% en una de les webs més importants de valoració de cinema i de sèries i d'un 8,4 a internet mòbil data base Com tu ho dius, és una sèrie que està formada per 4 capítols que duren entre 51 i 61 minuts cadascun i cada capítol està rodada en una seqüència i cada capítol va requerir entre 3 i 16 tomes per poder veure el que veiem en pantalla L'episodi primer, capítol 1, va tenir 2 tomes el 2, 13, el 3, 12 i el 4, 16 i una curiositat és que no es va rodar en ordre cronològic i que van dedicar unes tres setmanes per l'episodi Ostres Carai, carai, carai Doncs perquè els oients també sàpiguen una miqueta més si us sembla sentirem un fragment del tràiler que estan buscant cometen un grave error si es solo un crío, por favor yo no he hecho nada, papà es un buen chico Jamie, escúchalo atentamente y empezaré preguntándote ¿conoces a una chica llamada Katie Leonard? ¿sí? la describirías como una amiga es lo que ha muerto ¿por qué lo preguntas? Una sèrie que va estar en boca de tots i de totes que va sortir a tots els mitjans de comunicació que va donar la volta al món i que avui arriba aquí al refugi després d'uns mesos de la seva estrena per ser comentada i també debatuda Aina, per on vols començar? Perquè hi ha molta amiga i no ens volem deixar res Exacte Doncs comencem amb el capítol 1 que és una mica ens presenta la situació diguéssim Veiem com s'entra a la casa d'una família i bàsicament la policia apareix i arresten a un nen Jo crec que la primera impressió, sobretot de l'espectador és dubtar perquè veiem una habitació molt infantil amb un nen que inclús es pixa de sobre i per tant veiem un nen que està molt mimat potser per l'edat que té, que són 12 anys i veiem com una actitud una mica absurda Per tant, l'espectador en aquest sentit jo crec que potser dubta si aquesta persona realment ha fet alguna cosa Què penseu vosaltres d'aquesta primera entrada, la veieu xocant o alguna cosa? Doncs, ui, perdó Doncs, jo sí, la veritat vaig veure el primer a part del primer minut i vaig dir això segur que ho ha fet aquest nen el que diu et dona una visió molt diferent del que després passa al quart capítol que no té res a veure amb el que t'explica és el que has dit l'habitació molt infantil es pixa a sobre i com que no he fet res que no he fet res i després t'explica una altra cosa i és com, vale, t'han enganyat I doncs, en aquest primer capítol el que veiem és sobretot l'acompanyament fins que el Jamie, diguéssim, acabar a la presó veiem com comença aquest nen que és tan petit que sembla que no ha fet res veiem que tota l'estona està dient però jo no he fet res ha estat mentint on vaig i estàvem com preocupat i comença a dir que ell no és culpable per tant, jo crec que aquí ens fa també dubtar com a espectadors de dir potser s'estan equivocant i s'estan portant una persona que no ha fet res per tant, és una mica que aquesta sèrie jo crec que va en progrés diguéssim comences tu com a espectador dubtant però després es van desvalant coses que et fan veure que potser aquest nen sí que ha tingut diguéssim ha fet coses que no estan bé i ha arribat a camins que potser no hauria de ser-hi perquè és un adolescent per tant veiem un advocat que fa doncs preguntes sobretot quan estan assentats i tal fan preguntes com preguntes com quina és la teva assignatura preferida o coses així que això en psicologia s'utilitza és el patró de comunicació s'utilitza aquestes preguntes absurdes diguéssim per saber com respon l'altra persona per saber si t'està parlant si et diu la veritat una mica també per relaxar l'acusat i s'utilitza bastant en psicologia després tenim el pare del Jamie que és com que s'enfada no saben què fer després veiem la mare que està plorant constantment i l'última part diguéssim d'aquest primer episodi veiem els policies que bàsicament doncs estan convençuts que han fet això per tant veiem algunes quan s'està fent l'interrogatori veiem mostres del Jamie de nervis o sigui es veuen com moments en els quals es toca el cap es rasca i són com signes que està mentint i després veiem els policies que mostren que aquest noi ha difundit diguéssim contingut sexual i es veu finalment aquest vídeo incriminatori on es mostra que ha matat a la nena i no s'ha fet ni càrrec ni de les coses que portava i ho ha deixat tot tirat i no ha tingut com el cap per fer-ho bé per tant Carlos digue'm què et va semblar aquest primer episodi i què et va aparèixer jo en la línia que comentaves em va sobtar diferents coses en primer episodi primer quan arriba la policia que crec que a la sè imagina que són les 6 de la matinada i van a una casa familiar que saben que està allà el nen dormint i allà ni hora judicial ni res o sigui ni picar la porta no no allà com si fos el cartel de la droga més perillós del món tirant la porta entren llavors amb l'actitud dels pares no sé espero mai viurem en aquesta situació però preguntar què ha passat què has fet perquè suposo que els pares no saben res si no tothom està obeint molt fidelment les ordres de les policies i després quan quan estan a comissaria i fins que el nen no el designa com a tutor d'acompanyament ara exactament no recordo el nom de la figura del pare no sé des del meu punt de vista preguntes tontes la porta ha quedat oberta trucaré a la veïna a veure que li facin cop d'uny jo crec que en aquesta situació no estaries per pensar en aquestes coses i estaries molt més nerviós jo volia dir que ho comentàvem abans de començar el programa que a mi la sèrie no m'ha convençut no m'ha agradat però com que jo sempre dic al Dani això no significa res és simplement una opinió més jo sempre defenso que ni les pel·lícules ni les sèries són bones o dolentes mentre que hi hagi alguna persona que li agradi doncs perfecte és simplement una opinió i bueno sé que no és l'opini majoritària però el meu punt de vista aquest primer capítol m'agrada des del punt de vista que et fa entrar a la sèrie perquè és una situació que no estem acostumats a veure a les pantalles és una sèrie bastant immersiva també pel format que tracta i aquí la meva pregunta tu creus que algun d'aquests errors que acabes de detallar també venen lligats al format de la sèrie és a dir el fet aquest que vulguin tenir molt de ritme pel tema del plànol conseqüència etcètera també pot implicar que en algun moment no s'hagin plantejat algunes coses perquè necessiten anar a barraca i anar amb aquest tempo jo des del meu punt de vista en aquest primer episodi encara no es fa tant valès com sobretot a partir del segon i del tercer que penso que més que un recurs bueno no sé si un capritxo dels directors que jo crec que al final sí que hi ha gent que diu que li cansa aquest recurs tota l'estona que sigui el mateix format de sèrie i potser sí que això clar no ha donat no és tot i que hem vist que s'han fet diferents tomes però això de veure quina és la toma més adequada des d'un punt de vista interpretatiu potser sí potser això li ha tret una mica de qualitat en interpretació dels actors i de les actrius clar nosaltres com a mans del cinema els plans seqüència no sé no sé si a tu et passa el mateix a mi els plans seqüència m'enamoren i m'encanten quan estan ben fets perquè realment doncs hi ha una feina al darrere brutal són immersius són frescos són àgils o acostumen a ser-ho l'exemple més clar que tinc ara al cap és la pel·lícula 1917 de Sant Mendes si no m'equivoco que es va estrenar fa uns anys i que és una pel·lícula amb fals pla seqüència perquè té quatre talls que tu no els notes gairebé és a dir són talls que s'aprecien molt poquet però li donen aquesta vitalitat i aquesta energia s'ha volgut portar en sèrie i jo penso que en el millor capítol en el capítol que funciona millor és en el segon en el de l'escola per mi el pla seqüència crec que és en el que millor funciona perquè és un recinte tancat tot i que hi ha un parell de recintes perquè allà juguen des de la comissaria fins a l'escola i després en el lloc de l'assassinat i tot allò d'on jugar amb aquell trasllat de càmera a un dron que això també tècnicament ho trobo dificilíssim i això de trasllar de la càmera al dron és brutal si veieu algun making of de la sèrie ho podreu veure i és meravellós com ho fan vull dir que té una feina tècnica aquesta sèrie al darrere que és brutal i els actors també amb la seva majoria estan bastant bé vull dir a mi m'agraden prou els actors sobretot el que fa de pare és un actor que a mi m'agrada molt és un actor britànic si no m'equivoco que ha fet diverses coses així també bastant viscerals i és molt interessant com treballa jo amb això del pla seqüència per exemple crec que és el quart capítol que els tres el pare, la mare i la filla agafen la furgoneta jo deia ostres clar tu veus el punt de vista des de com si fossis el vidre del cotxe jo crec jo he arribat a la conclusió potser m'equivoco però que no era una conducció real i que el que tenien eren pantalles i em posava nerviós perquè semblava que en comptes d'una furgoneta actual fos un cotxe de fa 20 anys perquè si us fixeu es mou molt i jo m'imaginava persones al voltant que cada cop que es girava el volant estaven fent el contrapès i jo crec que aquí es nota massa però bueno és la meva opinió a mi a veure el tema que fos la seqüència jo crec que ha fet que es viralitzés com a tal la sèrie però sí que és veritat que a mi m'agrada i m'agraden els plans així però després passa un temps i és que són capítols d'una hora i no deixes i sí que a mi em cansava inclús l'ull i tot per tant em va passar això però bueno anem al segon capítol que ens explica bàsicament l'entorn i un terme que surt aquí que és el tema incel que prové de l'anglès que és involuntari celibate es refereix a un tipus d'homes que no aconsegueixen establir relacions afectives amb dones per tant és per això que desenvolupen ressentiment cap a les dones i a la societat perquè les dones és com que en algun moment l'han rebutjat i agafen un ressentiment tan fort dins seu que comencen a implantar la ideologia de la misogínia i justament a internet per tant es comencen diguéssim a tenir un odi cap a les dones i comencen a actuar diguéssim doncs mitjançant xats en internet es fan reptes i es a veure com ho dic es fan accions per invalidar les dones etc. i és com un concepte que surt en aquesta sèrie que jo no hi tenia ni idea jo tampoc em va sorprendre molt tu tampoc jo tampoc llavors en aquest segon capítol apareix l'escola que jo personalment veig una escola que és curiós perquè veiem una escola que està plegada de banderes tant banderes de diferents països i cultures com banderes LGTBI i veus això i després a dintre és com tot el contrari tenim casos d'assetjament casos de nens que tenen pressió social i intenten ser superiors i anar de guais després tenim casos de maltracte després tenim també es veu una cosa que a mi em sorprèn molt que és el tema dels professors que els hi dona igual ja no saben com controlar la situació no tenen cap tipus d'autoritat diguéssim i ja comencen com que passen dels nens i diuen bueno la educació ja dona igual perquè com no soc capaç de controlar el que passa al meu voltant i he perdut la meva autoritat dona igual el que jo faci perquè no canviarà la situació i aquí això em va sorprendre us va sorprendre aquest o sigui jo crec que aquest capítol és com una mostra de la realitat i crec que en si tota la sèrie està connectada molt amb l'actualitat per tant què penses tu d'aquest capítol doncs a mi aquest capítol em va agradar bastant perquè com heu dit abans és un àmbit diferent que no és la comissaria aquest i el tercer que és on surt de psicòloga també m'han agradat molt aquests dos però sí jo crec que això que dius et pinten una escola com potser és una escola que atrau tot això no totes aquelles coses bones però després ho mires i veus els casos d'assetjament surt allà un al pati els nois inclús quan venen els policies van allà a l'escola insultant tirant papers i dius a veure no té res a veure no sé si és com t'ho pinten molt malament sí i a tu Carlos què et va semblar aquest capítol jo aquest capítol em va fer sentir molt malament perquè pensava ostres aquesta és la realitat que tenim ara a les escoles i a més sembla que l'escola sigui una escola privada i que bueno això no prejudicia res però que sempre socialment pots pensar que llavors a la pública amb els recursos la situació serà pitjor i dius ostres tu dius l'abandonament del professorat respecte als alumnes amb insults amb callater ja no t'aguanto més després la figura d'aquesta mestra coordinadora que va acompanyant a la parida de policies també em va semblar com un personatge feble perquè em sembla com no sé si fos massa servicial i no sé des del punt de vista psicològic no acaba de veure quin era l'abast que havia d'aconseguir aquest personatge permeteu-me afegir una cosa perquè clar avui estem fent aquest debat d'adolescents de la sèrie adolescència que a mi una de les coses que m'agrada d'aquesta taula rodona que tenim avui és que tenim perfils molt diferents estem parlant amb la Nayara i l'Eina del Pino que són adolescents perquè tenen 18 anys en el meu cas jo tinc 25 i ja tinc una altra visió diguéssim de la vida i també doncs vulguis o no doncs ens hem criat en èpoques diferents i el Carlos que és pare i pare de no sé si de dos però d'un adolescent i un pre-adolescent de dos de dos mega-adolescents dos mega-adolescents clar pot ser que això també hagi afectat la teva visió de la sèrie i pots dir la meva edat t'agraeixo que diguis pare però 47 47 no ho sabia sincerament no sabia l'edat 47 no doncs doncs el que et deia creus que això ha afectat també la teva forma de veure la sèrie o amb el que t'hagis quedat segurament sí sí perquè això tant en sèries com això ho veureu segurament que amb el pas dels anys tornes a veure sèries que havies de de petit o quan aneres adolescent i i com m'agrada això si era la meva experiència de vida em portar a tenir uns altres valors o a valorar més o menys un tema o diferent allò que vaig veure en el seu dia i que no acaba d'entendre però que em va resonar i que fa que ara li doni l'oportunitat de tornar a mirar aquesta sèrie a aquesta pel·lícula ara entenc per què i evidentment els nostres punts de vista són diferents doncs en aquest segon capítol veiem sobretot aquest concepte d'Incel que hem parlat que es veu una mica com els policies que representen els pares no tenen ni idea de les converses que tenen els fills perquè hi ha una escena que representa que els policies pregunten a un bueno al fill del bueno del comissari crec que és i li pregunten què simbolitzen aquells emojis i es pensa que li estan dient oi que bonito i resulta ser que no que tot el contrari per tant aquí veiem aquesta manifestació diguéssim que els pares no tenen no saben cap cosa del que passa diguéssim als telèfons dels nens per tant és una cosa que a mi em va sorprendre en aquest capítol i a més es veu la frustració i com es relacionen una mica els adolescents en aquella escola com es vol sempre fer accions que agradin a la resta per ser millors persones i ser més populars i ser més guais i per això veiem un Jamie que actua de tal manera perquè sent que d'aquesta manera aconseguirà ser el popular dintre d'aquest grup i ens anem al tercer capítol que per mi o sigui bueno és que és el meu preferit jo ho sento però és que és veritat jo també el qual se'ns presenta a mi aquest sí que em va generar molta tensió a mi aquest sí que em va generar molta tensió a mi em va posar de mala hòstia la veritat sí sí que li donaries un guantazo al criu per com s'està comportant en aquell moment amb tota l'actitud que té perquè jo en alguns moments de la sèrie sento que ell vol tenir la Sertén por el mango que es diu en castellà vol tenir el control i de fet juga molt amb això i amb aquesta sobreprotecció que jo crec que deu tenir aquest nen a casa seva allò que el tenen molt sobreprotegit i que ell també s'aprofita una mica d'aquest rol i aquest sent com poderós amb els adults o com a mínim amb els seus pares creieu que això és que és plenament conscient perquè a mi el dubte que m'ha generat la sèrie és aquesta persona a part del Intel es diu Incel Incel sí Intel Intel és lo del Pentium exacte sí és així o jo pensava o és no ho sé com un cas de la personalitat d'esquizofrènia realment o sigui realment es creu que ell no el que diu que no ha matat a la noia jo crec realment que tot s'explica diguéssim en el quart capítol amb el seu pare perquè es veu el comportament del pare per tant crec que tothom sap que quan som petits i tal i veiem un adult que està fent per exemple el pare té uns canvis de contrast d'actitud i d'humor i d'emocions brutal i es veu com que jo crec que tota la família diguéssim s'ha adaptat a que aquests canvis ocorrin per tant es veu com potser aquest nen ha agafat les actituds del seu pare i ha dit ui això és normal per tant en el meu cap totes les meves accions que faig si em comporto d'aquesta manera o em comporto de l'altra m'és igual si faig mal a les meves persones que estimo perquè segons jo aquestes accions estan ben fetes per tant jo crec que no és conscient perquè ho té normalitzat sí no creieu que el pare té com una una mena de barrera inconscient que no es pot adreçar o no li surt adreçar-se d'aquesta manera tan violenta a la dona i a la filla i amb la resta és quan es flota sí el que passa també té actitud masclista quan ja li diu et prepararé no sé quin esmorzar l'esmorzar l'escena de l'esmorzar és molt incòmoda estem parlant del quart capítol que bona esposa eres perdona perquè et facin l'esmorzar saps? i a més sembla que aquella escena estigui treta com de context no? sembla que que sigui abans del succeït fins que no fins que no et donen més informació fins que no et diuen sí sembla un flashback sí estic a estar a la presó no sé què no sé quantos et penses que ho ha passat molt de temps o és temps abans perquè la relació tal a mi el que trobo a faltar és que m'expliquin més del pare que hi hagi una mica més de context perquè sento que el veiem el primer capítol el segon capítol crec que fa una aparició breu al final i després ja no el tornem a veure fins al quart capítol clar per mi el quart capítol no està del tot justificat aquest per mi el quart capítol que després el comentarem és el que menys m'ha agradat però per mi aquest rampell d'ira tan sobtat aquests canvis no ho vaig acabar d'entendre volen que millor entenguis el concepte del nen de la situació del nen el que comentàvem allò de si el ve en casa després lo fa una mica això però no acabo d'acceptar aquest argument perquè em falta em falta que a mi sí que m'agrada té la sèrie però sóc exigent sóc exigent no però a mi en aquest aspecte sí que m'ha faltat una mica això que potser un capítol més per donar-me una mica més de context d'alguns personatges per poder doncs establir una mica les arrels de la trama ho hauria agraït doncs en el tercer capítol ara sí tornem en el tercer capítol tercera vegada ho intentem se'ns presenta un Jaime que bueno legalment en teoria un menor d'edat de 14 ha d'establir-se en en uns reformatoris en canvi si aquest nen doncs tingués 18 anys i que podria anar a la presó per tant s'estableix com un reformatori on bàsicament és com allà doncs fan classes i dormen i passen el temps perquè és com si es tinguessin retinguts però si fan coses bé i tal doncs els dona privilegis llavors estan com en una espècie de sala on ve una psicòloga que intuïm com que no és la que sempre o al que sempre ve no te va el deporte no nada la voleu sentir escoltem no se me da bien pero soy bueno librándome de gimnasia ¿cómo lo consigues? me duele la cabeza tengo mala tripa profe me mareo no puedo esas movidas ¿qué le parece a tu padre que hagas eso? él él no él no se entera sabe que no soy deportista ni nada de eso solía jugar él me llevaba a fútbol a los la podemos tener una miqueta de fons mientras comentem pero básicamente esto estamos veiendo una mica este rol de controlador este rol de noy que intenta también hacer el que quiere larga lejos es no a alguien la veritat. A tu, Nayera, què et va semblar? O sigui, com he dit abans, és el capítol que més m'ha agradat, però sí, sí, o sigui, el que diu, es nota amb els canvis d'humor que té igual que el pare, que ja ho comentarem després, però és que és igual el que... perquè es diu, o sigui, comença't com molt tranquil el nano, però després quan la psicòloga li ofereix menjar o no sé què li ofereix. De fet, l'escena és aquesta. Ni una puta paraula sobre mi! Ni se t'ocurra! Que deixa el sandwich allà a la taula i de cop i volta ha de venir un de seguretat a... Com que es revoluciona i mateix, comença a cridar, a insultar-la i dius, a veure, i això què tal. I és el que dius, t'has explicat una cosa molt greu que has fet, o sigui, no pots estar com revolucionant d'aquesta manera i com te estan intentant com ajudar o intentar com buscar la teva veritat. No sé, però un moment. Aquí com s'ha de ser el programa. Que jo crec, la meva conclusió és com que Sí, busca la validació dels altres, però també com que s'ha d'anar la paraula. Busca jugar amb la ment dels altres. El noi juga amb la ment. Tant amb la validació com els vols aquests i ja està. Però també vol que... Jo sento que vol fer dubtar la psicòloga inclús del que pensa. i a mi el moment més devastador és quan ha de sortir la psicòloga a anar a agafar-se un cafè i inclús surt plorant i després ha de tornar. O sigui, a mi aquest moment se'm va fer molt estressant i molt agobiant perquè, o sigui, ella, més que res, ja està fent la seva tasca del seu treball i ja està. Llavors, uf, a mi em va em va sobretot sorprendre el fet que no hi hagués o sigui, sí que hi havia un guarda de seguretat però estava fora. Però amb una persona que té aquests canvis d'humor tan dràstics i que es posa violent que inclús sembla que la vagi a pagar i tot. Que no hi hagi ni un guarda o algun tipus d'auxiliar o persona dintre a mi em va fer com joe, o sigui, això em passa a mi no sé què pot passar dintre i més sabent que és un nen que és violent té problemes amb les dones i ja ho veníem sabent per tant, a mi això em va sorprendre que no n'hi hagués ningú dins la veritat. Jo vaig patir molt per ella em sembla que hi ha una escena que agafa una cadira i entra de seguretat i tu bueno, ara l'agafaràs i te l'enduràs fora no, no? Però el va acompanyant com si hagués agafat una cadira diminuta i el que em va fer clic va ser quan en el primer episodi que té de ràbia contra ella que dubta si l'agradirà o no quan ella marxa per un cafè li diu que li porti un altre xocolata amb núvols i quan torna li diu no me lo has traído no? és que claro no me lo merezco però i el que tu deies que juga amb la ment intenta jugar amb la ment de la professional i dius ara sí que no el crec ara ja sé que ets mala persona sí, sí i després també veiem o sigui a mi em sembla una cosa curiosa ara ja anem al quart i és que quan parla sobretot la psicòloga et tracta com de que el Jamie parli del seu pare però veiem que sempre per el seu pare té paraules boniques o sigui el té com idealitzat en canvi per la mare té com paraules de sempre està llorant sempre està conecinant llavors es veu allà el masclisme i això em va sorprendre després el capítol quart es veu l'entorn familiar i jo crec que és el que més es veu una mica com es relacionen i quina és la dinàmica dins de la casa veiem una mare que o sigui plora sola no és capaç tampoc de mostrar les seves emocions davant de la seva família és que no parlen entre si mateixos a mi em va agobiar en aquest sentit perquè veig que no es relacionen no parlen no són per mi una família perquè no parlen diguéssim dels seus problemes amb ells i a mi això em va em va fer ràbia saps i doncs i els atacs diguéssim violents dels pares o sigui del pare perdó estan super normalitzats no es diu res no es comuniquen entre ells de fet es diu que el Jamie sempre estava a la seva habitació tancat i no sé em va sorprendre aquest quart capítol de fet tenim una escena ja preparada per ser escoltada que és l'escena del moment de la furgoneta intentes resoldre el dubte de Carlos Penela i en un article he trobat que hi havia dos furgonetes idèntiques llavors el que veiem en la primera escena és aquesta sense cap mamotreto i en la segona sí que té un mamotreto preparat per enganxar la càmera i llavors que surti i hi ha un operador a dalt a dalt jo entenc que la furgoneta sí que fa un circuit un recorregut però clar hem de tenir en compte que està enganxada al paraxocs la càmera i que per altra banda hi ha un operador a dalt del sostre del vehicle per tant aquestes oscil·lacions del vehicle podrien ser o de la càmera podrien ser d'això sí, sí clar perquè jo penseu que la càmera en si la posició que té dificulta la visió per conduir sí està just en el paraxocs i deu ser un recorregut tancat intern imagino sí, segurament sí, sí no, curiós curiós curiós què has de destacar d'aquest d'aquest capítol Aina? doncs a mi o sigui la meva escena preferida va ser la part on els pares parlen per primera vegada perquè després que el Jamie diu que es declararà culpable es queden allà callats i la germana li pregunta que si va al gimnàs és que a mi em va semblar allò sorprenent no? llavors la meva escena preferida és quan estan els pares diguéssim a la seva habitació i comencen a parlar i diu al pare explica una mica doncs que aquest home doncs ha patit abusos per part del seu pare crec que era i ho tenim eh podria sentir com me mirava i no podia mirar lo manda no mirava mi propio hijo ell te hizo la traba una escena en la que els dos estan ja molt sensibles perquè han passat moltes coses aquesta furgoneta pintada han marxat fins a la botiga de rotllo l'héroi Merlin no? de bricolatge però la britànica l'héroi Merlin de la britànica i van allà a la botiga de bricolatge per intentar netejar la furgoneta allà es troben també amb un noi que d'alguna forma doncs els increpa positivament perquè els dona recolzament diuen jo estic con tu hijo no sé què no sé quantos que és un dels treballadors de la botiga però després es troben els possibles vàndals no? aquell grupet aquella camada crec que són dos o tres que estan allà doncs que ell el pare intueix que són els vàndals que han fet aquestes pintades a partir d'aquí doncs arriben un altre cop a la casa i es troba aquesta escena on d'alguna forma doncs ell s'obre no? intenta obrir-se una mica amb la seva dona sí i a més o sigui és com jo crec que és l'escena com de xoc de realitat no? jo tenia la idea d'un fill que doncs era molt bon nano que sempre estava disponible que podies parlar amb ell del que fos no? com que ho tenien molt mimat diguéssim i era molt infantil i en aquest procés es veu la progressió de com arriben els pares a donar-se de com el seu fill ha fet això i en si l'acte que ha fet jo crec que és la suma de tots aquests entorns que ha provocat que ella acabés matant aquesta nena i per mi o sigui a mi em fa molta gràcia el moment on el pare diu que li va apuntar a futbol i el va impulsar a fer una cosa que realment era com més masculina i més per homes en canvi d'impulsar-lo a fer dibuix que era com el que realment a ell li apassionava no? i és la primera vegada com que veig aquesta conversa on ploren on s'obren i l'última escena que a mi personalment no la vaig com entendre del tot però és una escena on el pare agafa el ninot d'un adolescent i li dona un petó i el deixa allà i a mi l'acabament en si no em va agradar però bueno per tant ara per finalitzar m'agradaria que diguessi una mica com valoraríeu la sèrie de l'UAL 5 i una mica què us ha agradat més valoració personal la tornaríeu a veure la recomanaríeu no? per què? ha començat a tornar ja doncs a mi personalment aquesta sèrie per tot el el hype i tot això que li han donat a mi no em va agradar gens o sigui he de dir que no si no vaig entendre per què tan tan revolt per una sèrie que jo l'haig veure vaig dir primer no l'acabo d'entendre o sigui vaig acabar dient no entenc res vaig acabar estava mamant al costat i vaig dir no entenc res de la sèrie i a veure jo la recomanaria perquè és això et dona un xoc de realitat del que passa amb els nanos avui dia perquè miris on miris no dic sempre en tots els llocs però moltes vegades passa això hi ha molts nanos així i no tindria que ser així i bueno doncs això en resum jo a mi he de t'haurien d'esperar una mica per tornar-la a veure em dóna que és una sèrie que inclús veient la primera vegada em donava molt pal o sigui tan llarga quants capítols vaig dir vale em va costar primer això no el vaig acabar d'entendre com que crec que em falta com més informació que ho he comentat abans sí i després he de dir que el que m'ha agradat també és això les presseqüències o sigui a mi m'encanten però ja està o sigui i moltes i l'actors també o sigui no no rebutjo això o sigui ho han fet molt bé perquè és una sèrie que amb molt potencial però a mi personalment no em va acabar d'an no i a més es diu o sigui pel que he escoltat i tal que els actors molts d'ells portaven tantes hores ja gravant que inclús feien coses fora del guió perquè ja no podien més clar és que et crema molt et crema molt les hores de rodatge cremen molt al final també doncs hi ha un seguit de coses i quan són pla seqüències hem d'entendre pla seqüència com un pla molt teatral el teatre la funció no s'atura sinó que la funció segueix i si passa alguna cosa doncs l'actor té les eines i els mecanismes doncs per saber sortir del pas què passa que la gran majoria d'actors que treballen en aquesta pel·lícula hi ha alguns que crec que no són professionals crec que el nen no era actor si no m'equivoco correcta era el primer paper que interpretava i d'altra banda l'actor que fa de pare l'hem vist molt en cinema l'hem vist molt amb audiovisual què vull dir amb això que no és el mateix fer audiovisual que fer teatre per tant hem de tenir també molt en compte això que cremen que al final són escenes que cremen hi ha alguna que l'han fet fins a 13 o 14 vegades fer un capítol de 60 minuts 14 vegades són 14 hores estem parlant de moltíssimes hores llavors clar és normal que hi ha més també l'atenció si hi ha algun error agafar-ho canalitzar-ho això és una responsabilitat molt gran Carlos a tu què t'has semblat en què et quedaries ja ens has dit a l'inici que no ha sigut del teu gust però que jo m'imagino que alguna cosa li pots treure aquesta sèrie jo m'havia apuntat aquí una conclusió per dir que ara potser pot ser una massa abrupta però t'he apuntat Adolescència és una sèrie amb bones intencions formals però amb una execució des del meu punt de vista deficient planteja grans temes sense aprofundir-hi fa servir la seqüència com a truc visual i acaba desaprofitant l'oportunitat de provocar una reflexió real això en un context on l'adolescència necessita mirar les compromeses és una llàstima tot això recomano veure-la sí sí, sí sí que recomano jo pràcticament recomano veure-la tot perquè també defenso que si només veiéssim les coses que ens agraden no les podíem valorar tant com si sempre veiem pel·lícules o sèries que sabem que sí que ens agradaran no podrem sortir d'aquí i ja ve veritat jo si em permets fer també un tancament opino que és una sèrie que té moltes coses bones és a dir ja només que existeixin sèries com aquestes jo crec que només això ja és alguna cosa important crec que el fet de el simple fet d'existir ja és ja és important perquè estem veient molt cinema comercial moltes pel·lícules comercials i pel·lícules atrevides com aquesta sèries com aquesta jo crec que s'han de valorar jo crec que les hem de posar en valor estic amb el Carlos crec que hi ha algunes coses que passen molt per sobre i que es podrien matisar i es podria aprofundir més amb elles va tenir un boom en aquell moment al març s'estrena aquesta sèrie només la gent parlava d'aquesta sèrie penso que això també és interessant perquè la gent que no coneixia aquest tipus de fer cinema també hi aprofunditzi jo és una sèrie que recomano molt és una sèrie que recomano també que es vegi amb els fills amb les filles amb adolescents perquè crec que és una sèrie que també ens pot fer reflexionar i veure realitats veure si aquí a Catalunya els nostres centres estan plegats d'escenes com aquesta d'entesques o tot el contrari potser no és així i la ficció potser ha absorbit una mica aquesta realitat però sigui com sigui jo crec que és una una cita una de les cites de l'any a nivell audiovisual i que la gent si té Netflix no se la pot perdre Aina tu vols afegir una cosa més? A mi ja estic d'acord o sigui a mi m'ha encantat diguéssim tot el desenvolupament psicològic però després penso que no està ben feta pel que fa com expressar-ho i com exposar-ho sento que falta context que és una sèrie que m'ha agradat i evidentment com la primera vegada no la veuré amb els mateixos ulls mai però em falta com que fos plantejada d'una altra manera o sigui però entenc jo que no hagués triomfat si no hagués tingut la seqüència durant tota la trama i això és la meva opinió Aina del Pino vols acomiadar la primera hora de conèixer't d'aquest programa especial? Doncs sí ara ens anem canviarem totalment i ens anem amb la següent cançó que és una cançó que a mi em fa molta il·lusió presentar que és amb peu de guerra de Catarres m'encanta i re moltes gràcies als nostres convidats avui Moltes gràcies Carlos Nallara gràcies per aquest debat tertúlia d'adolescents gràcies Aina seguim aquí al Refugi i seguim a Ràdio d'Espern I com heu pogut comprovar avui no hem fet bolletins de les 6 perquè estem amb aquest programa especial de Conèixer't amb Aina del Pino i abans permeteu-me fer un petit refugi i recomana perquè aquest dissabte l'Escola Escena d'Esplugues ens porta a una jornada espectacular de teatre musical a Sant Jús si t'apassiona l'escena i vols descobrir joves talents apunta't a aquestes 3 cites a les 11 a l'Ateneu de Sant Jús Beatles un clàssic gamberro i divertit amb energia desbordant i molta creativitat una aposta esbojarrada per començar el dia a la una Orfes inspirat en Ani una proposta tendra i valenta interpretada per nenes i joves actrius amb moltíssima força una història d'esperança i somnis i a dos quarts de set de la tarda de la sis i mitja de 9 a 5 9 to 5 tancarem el dia amb aquest musical ple d'humor feminismes i també temes que continuen sent vigents cançons enganxoses i una gran posada en escena que tindreu doncs aquí a Sant Jús una oportunitat per veure com creixen les noves generacions d'artistes gràcies a la passió i al treball de l'escola a escena d'Esplugues una abraçada a la Judit Malet i companyia de l'escola Escena i demà ja sabeu a la sala 50 anys de la Taneu teniu una cita amb el teatre fem una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb la segona hora del refugi avui especial conèixer-te aquest tancament de temporada i també tancament de cicle perquè Aina del Pino ens ha comunicat que no continuarà la temporada vinent i avui estem fent un programa especial de dues hores donant-li les gràcies agraint-li la seva participació al llarg d'aquestes dues primeres temporades del refugi i també compartint amb tots els col·laboradors col·laboradores convidats i convidades d'aquest espai com dèiem una petita pausa i tornem de seguida fins ara El refugi el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern doncs jo no separo la brossa em fa mandra tu sí? esclar Marcel cada cosa em toca esclar reciclar és massa evident per no fer-ho envasos de cartró i paper el contenidor blau o el covell del porta-porta Generalitat de Catalunya sempre endavant un dia t'aixeques i dius vinga que avui faig el pas i sents que pots fer-ho tot sé tu mateixa i estimar a qui vulguis com el pas de trobar el que et fa sentir bé el de fer barri o el de cuidar el planeta nosaltres el fem per connectar a aficions natros per gaudir la colla jo per parar per fer un nou pas amb més força estar al pas de crec en mi i crec expressar-me vinga aprendre coses noves ok estar al de fer 5 i dormir a prop de les estrelles estar al de viatjar no no al de viatjar més lluita un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas fer-te el carnet jove a carnetjove.cat a CaixaBank o a Imagin fes el pas baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024 t'he dit que no em venia a gust ja però mira com estic ara no em pots demanar que pari cari qui t'estima et farà plorar mira la nova cap de màrqueting ui ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta deixa'm estar pesat ui ui ui mira que exagerada tia que només t'he fet una broma tampoc has d'estar bona ni biologia ni cultura ni prejudici ni broma ni hòsties prou violències masclistes les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives no ho són no hi contribueixis Departament d'Igualtat i Feminismes Generalitat de Catalunya treu la llengua treu la llengua fora al carrer treu la llengua esclar que s'ha de treure la llengua però com puc treure la llengua? com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? no treu la llengua o a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua o a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Hola, sóc la Mireia Belmonte En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida Davant l'ICTUS trucar ràpid al 112 és fonamental Si notes un canvi brusque en una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 No t'ho pensis Davant l'ICTUS truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya C'est un canvi d'un canvi d'un canvi d'un canvi d'un canvi d'un canvi Sweet dreams are made of the years Who am I to disagree I travel the world and the seven seas Everybody's looking for something Some of them want to use you Some of them want to get used by you Some of them want to abuse you Some of them want to be abused Sweet dreams are made of this Who am I to disagree We travel the world and the seven seas Everybody's looking for something Oh Oh Sweet dreams are made of this Who am I to disagree We travel the world and the seven seas Everybody's Everybody's looking for something want to see Never die new It's Not 25 Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Abans de jugar, he pensat que podríem definir, diguéssim, la nostra emoció que sentim ara mateix amb una cançó, amb un títol d'una cançó, citar-lo. Per tant, en el meu cas, seria Solucions i no Problemes de Figa Flauves. Per tant, vosaltres, com ho sentiu ara? Com ho combineu amb una cançó? Va, Laia, vinga, va. Que t'has animat. Jo diria Móvil Clous i Cartera de Sexeni. Vale. Tu, Martina? Jo, Aurora de De La Rose. I tu? Jo, La Morotxa. És molt divertida, penso. Tu ets perfecte. Si hi ha una cosa que ha definit el programa de Conèixer't, ha sigut la música. La música ha estat un element clau a l'hora de crear aquest podcast. Tant en la primera temporada amb la Itana Hernández i la Ona Bermúdez com a convidades de la secció de Música per Dècades, com en aquesta segona versió que hem fet de Música per Gèneres, hem explorat la multitud de melodies que podem escoltar arran de tot el món. Sempre fent referència a la importància d'escoltar tot tipus de músiques. Avui posarem a prova l'agilitat musical de les nostres convidades en un joc de batalles musicals. Per tant, jo he portat una capsa la qual té categories musicals. Per tant, traurem un paper i això serà el que haureu de cantar. Haureu de cantar una cançó que tingui a veure amb aquesta categoria. Qui s'equivoqui i canti una cosa que no té res a veure, falla. I qui no canti i no li vingui res al cap, doncs xau. Llavors, el premi són unes xutxes. Per tant, farem dues rondes, si podem. Vale. Llavors... Vaig a apuntar, vaig a posar aquí un Google Documentos. poso els noms perquè jo aniré fent el rànquing, no? Sí. Vaig apuntant els punts. Vaig apuntant els punts jo, vale? Vinga, va. Aviam. Ui. Pots començar, eh? Tu, si vols, jo vaig a la meva aina, com sempre. Doncs comença traient l'Aitana. Ah! Vinga, va. I lleixo. I lleixo. ¿Sabes? Miedo me da. ¿Y qué hago? Ho lleieixes i cantes. Lo que salga. ¿Qué canto yo? Sí. Pues si tú saps cantar. Canciones de mujeres en inglés. Oh, oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh. Look in the mirror. Oh, oh, oh. No? Se la he inventat, no conta. ¿Qué no? Que es de Katy Perry. Everywhere I'm looking now, I'm surrounded by your embrace. Can be. Can be. Can be. ¿Cómo es Martina? Buah, Martina Chao. Martina Chao. No, no, la tenía. Hombre. Sí, la puta de la nariz. Shine bright like a diamond. Bueno, venga, está la de yo en Permona. Una altra. Ah, de esto también. Sí. No, no val. No val. Sí que val. Hòstia. Bueno. Què? Pues chao. Que no. Li posem dos punts a la Martina i a la Dalla. Dos punts a la Martina. Dos punts a la Dalla, venga, va. Creo que això ha sigut un robatón i va tardar la Martina, eh. No, no, es que es muy deshazat. No, no val, no val, Martina. Yo no había antes la dinámica, no sabía que había dado una red. Bueno, pero ahora sí, ¿no? Sí. Venga, va. Pues de los errores se aprenden, venga. Exacto, siguiente ronda. Martina, agafa. A ver, Martina. Tría B. Las míticas canciones de verano. Oh. Me agrada que está. Y se formó la gozadera. Miami me lo confirmó. Vale, cambio y Aitana. Baby, no. Me rehúsa a darte un último beso, así que guárdalo. Cambi, Laia. Le gusta. Va para la mujer del pelotero. Cambi, Martina. Peppa y agua para las secas. Cambi, Aitana. Bailando. Bailando. Cambi, Laia. Tuveme la ràdio. Que tommy cancio. En fi, l'hem completat. Molt bé. Per tant, dos punts cadascuna. Bravo. Que me lo pasado. Venga, va. Dos per la Aitana. Quatre que té la Martina. I quatre per la Laia. Tenim un empat Martina-Laia i la Aitana amb dos punts. Aitana remuntarà, ¿no? Aitana remuntarà. Molt bé. Vinga, va. Margemos a la següent categoria que la agafa la Laia. Ai, ai, ai. Canciones de amor. Home, que esto es fàcil. Canciones de amor. Al partir. Un beso. Vale, cambio. Y tú, y tú, y tú. Y solamente tú. Cambi, Aitana. Sabes que eres la princesa de mis sueños encantados. Cambi, Laia. La sor que tinc de tú. Deo que es grases. Cambi, Martina. Martina va. Rojo. Martina ha panjat. Per tant, Laia dos punts, Aitana dos punts. Venga. Venga, venga. Ríete. La remuntada es posible. Venga, va, chicas. Venga, Aitana. De moment va guanyar la Laia amb sis punts. No, la Laia ara la desterramos. Següent categoria. Següent que agafa la Aitana. Vale. A veure què surt. Canciones de anuncios. Canciones de anuncios. Anuncios. Pero espera, ¿eh? Que tengo que pensar, ¿eh? Guau. No, no, no, no. ¿Qué es esto? Venga, que puedes. Venga, que puedes. Eso es chunguísimo, ¿eh? Es chunguísimo. No, no, no. Venga, va. Hostia. Pero, en plan, tiene que ser una canción de verdad que exista o la canción del anuncio. Lo que sea. Blah, blah, blah, blah, blah, blah, vale. Sí, sí. Ah, blah, blah, blah, blah, blah, blah, blah, blah, blah, blah, blah. Sacatan, sacatut-tan-tan-tan Que no como un pelguer... Del atún Vale Colacao Como un campeón Ahí está, ¿no? Sí, esto de Pipazo Como una calabaza Grefusa No, se la he inventado ¿Se la he inventado? ¿Qué era de las vivas de Grefusa? ¿Qué es lo que pasa? ¿Qué es lo que pasa? ¿Qué parece calabaza? Se lo he quitado, ¿eh? No Sí Se lo he quitado Se lo he quitado Oye, ¿cómo que sí? Aitana, ¿no lo has cantado bien? Hombre, y te lo he cantado yo encima Cinco puntos Dos punts la Martina Y dos punts la Laia Dos punts la Martina Dos punts la Laia Agafar a la Laia Se la deixará la Laia amb vuit Y la Martina amb sis punts Agafar a la Laia Vinga, va, Laia Canciones de TikTok He puesto a algún chico en un sordena He puesto a cadena La plena Uh, uh, uh Mal bé Aitana Aitana ¿Qué es eso? ¿Qué es eso? Aitana Aitana Aitana Aitana Que era un tren Que yo te lo bailo Que era un tren de TikTok Que no, Aitana Un tren de rodalías era Que no Que no Que a rain girl, rain girl, rain girl Ah, bueno, ese sí Ay, que estaba cantando por lo mismo Laia Wake up in the morning Feeling like a baby Tick tock on the clock Vale Sweet, sweet, sweet fish Everyone in the best Eso es jazz dance No es TikTok Mira, como el tren de hacer así No O no De rodalías De rodalías O no O no I tu Aitana Que chula esa Como era tío Buah, fatal Fatal Dos punts Martina Dos punts Laia Molt bé Ui, Aitana no ve Doncs vinga Seguim sumant punts Seguim Amb més cosetes Quatre a la Aitana Vuit la Martina Deu la Laia Aina Seguim? Anem amb la Martina Seguim, vinga va Martina Buah He perdido ya Hi ha categories xungues Transcions de música catalana Laia, la ganes Vinga va Alguna et sortirà Sí Mucha No sé Ninguna? 31 Fa més te Canta una Pero no me sale Una, ¿sabes? Como si fueras No, no Que va, que va Pues nada Dos punts Aitana Dos punts Laia Però si no ha cantado Que yo sé Que no ha cantado Noia, que yo sé moltes Si que et penses Doncs vinga va Això suma el marcador Queda la Aitana amb 6 La Laia Amb 12 I en aquest cas La Martina No suma Per tant queda Amb 8 punts Vamos Martina Te voy a darme igualmente Anem amb la Aitana I per cert sona 31 fam de fons Amb Valentina Venga Martina Està bé la Està bé la cosa Per si d'allò Saps? Per si la moca Canciones de Disney Oh I'll be the night I'll be the night A la nit Un mundo ideal Un mundo en el que tú y yo Cambi Martina ¿Por qué no? ¿Por qué no? A ver si te concentras con esta música ¿Por qué no? ¿Por qué no? ¿Por qué no? ¿Por qué no? ¿Por qué no? ¿Por qué no? ¿Por qué no es chulo o qué? Pues Chao eh Martina La Martina Andaba a volver Otra, otra ¿Qué otra? Otra de otra peli Tía Tía Let it go Let it go Sí, es verdad Vamos a ayudar Vamos a ayudar Es verdad Pero ya no No, es que ya No, porque me la han chivado Mi autoestima no me deja cantar esa hora Esta es la de Rapunzel Va, canta esta Venga va, ¿com repartim aquests punts? Dos la Laia Dos la Aitana Algo de ajedrez Adiós Martina Chao eh Y ahora agafa la Laia Y ya será la última categoría Aitana y Martina Empat a buit Decisivo Me ha cascado eh Canciones de Eurovisión Otra vez Guau Guau, guau Sí, sí Venga Dale, dale Una diva es valiente Poderosa Muy bé Cambi Martina Preso, maquiato, maquiato Vuelve, cami Hola mi pepepe Hola mi pepepe Vale, cami Llámame, llámame Devuélveme el alma en pie Devuélveme el amanecer No me acuerdo si eso es de Eurovisión Ah, vale, vale Fuego Vamos Y para última, Aitana Uno El piquindans Dos El cruceíto Tres El maquillazo Cuatro El robo Vale, pues dos punts cadascuna Molt bé Tenim guanyadora Tenim guanyadora Anem a repassar El top 3 En tercer lloc I empatades La Aitana I la Martina Bravo En tercer i segon lloc Encara t'empatades I en primer lloc Ella La que les han encertat totes La Laia Que es guanya les xutxes El premi del programa Xutxes Haribo Tu Patrocinador oficial Patrocinador oficial del Refugi Haribo Alguna cosa a dir, Laia? Moltes gràcies Estàs emocionada? Molt important per mi Molt bé, molt bé Així m'agrada Doncs ens anem Ja deixem a les nostres convidats Moltes gràcies I ens anem a la següent cançó Que és Sin Autotune De Lola Indigo I ja després anem Per l'última secció Oh, això vol dir Que s'està a punt d'acabar Sí Conèixer-te? Sí Buf, jo ara sí Que començo a estar una mica depré Ja Vinga Lola Indigo Tu creus que ens ha aixecat els ànims o què? Sí, m'encanta aquesta cançó Doncs vinga Lola Indigo Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern. Seguim al Refugi, sóc Daniel Martínez i cada tarda de dilluns a divendres de 5 a 7 us acompanyo aquí al 98.fm i al www.radiodesvern.com Hem escoltat aquesta cançó de Lola Índigo en aquest especial de Conèixet on avui estem acomiadant una de les peces clau d'aquest programa al llarg d'aquestes dues temporades. Molts programes, molta il·lusió i avui l'Aina del Pino torna per fer història amb aquest programa especial de dues hores de Conèixet per acomiadar-se d'aquesta etapa tan bonica i tan radiofònica. Aina, bonica, per on seguim? Doncs ara he portat una secció completament diferent i avui parlarem i tancarem una mica parlant sobre el nostre estiu, què volem fer, quines són les nostres aspiracions i què farem de cara a l'any següent, diguéssim. Per tant, per això, avui tinc el Rubén que va fer la seva pròpia secció orientativa aquí al refugi i després tenim la Ruth que ha fet programes com Inquietuts dels Joves i mites de l'amor. Per tant, comencem una mica parlant de tema estiu, què penseu, què fareu, viatges, coses a fer-hi. Deixa'm saludar-los, Aina, perquè ja saps que a la Ruth l'hem pogut escoltar diverses vegades aquí al programa. Ruth, benvinguda. Gràcies. I també deixa'm saludar el Rubén perquè va ser company d'aquesta casa durant uns mesos, va estar fent les pràctiques aquí a Ràdio d'Esvern. i, clar, aviam, li tinc cert carinyo. I res, doncs, que esteu benvinguts tots dos aquí al programa i volem tafanejar una mica la vostra agenda d'estiu, no? Dit d'una altra manera, seria això, que ens dongueu enveja, què fareu, què fareu? Segur que fareu coses xules. Encara que sigui per aquí, sempre està bé. N'enveja a ninguna, n'enveja a ninguna, jo penso... Arrenca tu, va. El meu estiu... El teu estiu, Rubén. A veure, el meu estiu el vull dedicar sobretot a treballar. O sigui, penso que ja que després del refugi, és moment de treballar, després de les pràctiques. I si hi ha algun viatge que sigui al meu poble o avui que parlàvem amb amics, anar un cop de setmana a Ibiza o qualsevol lloc d'aquests per sortir, no, de la norma, per dir-ho d'aquesta manera. Sí, sí. Així que és treballar i fer algun viatge espontani. Molt bé. I tu, Ruth? Doncs bé, per començar, aquest cap de setmana és la Festa Major de Sant Joan d'Espí. Sí. Així que gaudi. I balla, perquè ballo tant diumenge com dimarts. Després hi vendres marxo a Madrid, del cap de setmana, de viatjar als 18. Que guai. I després, el de juliol, començo a treballar fins al dia 31, pel matí, i a l'agost marxo a Itàlia. Ostres, que guai. Doncs jo la veritat és que també ho tinc una mica complet, o sigui, no sé si és perquè tinc 18 i ja se m'estava omplert, tot omplert, o sigui. O sigui, recentment, ahir vaig tornar de Granada, vaig estar amb amigues i tal quatre dies, que em va venir de conya. Després de la sala d'activitat, o sigui, va ser com si hagués passat dos, tres setmanes des de la cel·le, i en veritat no, però em va encantar i m'ho vaig passar molt bé. I ho recomano molt, eh? Com a lloc per gent jove, barato, saps? I amb molta cultura, m'ha encantat. Se't veia molt feliç, a les stories. Sí. Però clar, ja sabem allò que diu, no? Que la gent no és tan guapa com el seu Instagram, ni tan fea com el seu DNI. És allò que diu, és allò que diu l'Edita. És veritat o no és veritat? Mira, jo et diré una cosa, i és que a mi Granada m'ha vist molt feliç. No, no, això està clar. I no és per les històries. Ho transmeties, però ho transmeties a les històries, ja t'ho dic. I què destacaries d'aquest viatge? Perquè era un viatge que et feia molta il·lusió. De fet, aquí al programa vas parlar d'ell, no? En aquell programa que vas fer, doncs també xerrant una mica del futur, del present, no? D'aquella època batxillerat, ara ja enfocada, evidentment, amb l'any vinent. i tenies moltes ganes i et feia molta il·lulsió el viatge. Ha complès les teves expectatives? Les has superat. O sigui, jo anava normal. O sigui, jo deia, tinc ganes de passar-m'ho bé, però estava preocupada, perquè era un viatge, la primera vegada que m'anava de viatge sola. Clar. O sigui, amb amigues, però sola. Això també fa, clar. Per tant, tothom estava preocupat, els nostres pares estaven preocupadíssims. I re, o sigui, m'ha encantat, m'ho he passat superbé. Llocs preciosos i idíl·lics, per tant, no sé, i ha estat molt guai, perquè en el fons he anat amb les meves millors amigues, que són gent que conec des dels 3 anys, per tant, moltes sorpreses no em podrien dur. Llavors, doncs, molt guai, ha estat molt guai. I de què era l'estiu? Doncs res, ara, la setmana vinent, començo pràctiques de monitora de lleure, i després ja, doncs, a l'agost, les festes de Sant Jus, que mai fallo. Ben fet, ben fet. A la festa dels 80, no? A la festa dels 80, flash i ice cream. Això no falla, això no falla. I ja després, a l'agost, me'n vaig a Cantàbria amb els meus pares, i a Màlaga, a la fèria, amb la meva millor amiga. A la fèria, però a la fèria de Màlaga, quan és? El 20... Crec que del... Ostres, ara no ho sé. És cap a l'agost, no? Sí, sí, és a l'agost. Jo vaig al 20, que segueix, però és com als últims... Que fa més fresqueta, no? Fa fresqueta, en Màlaga. Sí, un fresquet molt buó. Clar, abans em deies, no? A Granada has tingut unes temperatures de desert, no? Desèrtiques. Sí, sí. Però és diferent, no? Perquè aquí hi ha més humitat que allà, o què? Sí, és que allà la teva gola era com una pedra. O sigui, no, no, en sèrio. Mira, si jo s'ho portat a l'agost a Còrdoba, amb 40 graus... Déu-n'hi-do. En ple agost. Ja, bueno, és que jo estava a 47, va arribar. Però bueno, i ja de cara a septembre faig de graduada del curs que et vaig dir, que vaig fer de comunicacions, o sigui, habilitats comunicatives i tal, doncs faig de graduada, que és com profe, així, raro. I doncs això. Per tant, que ara l'any vinent, perquè resulta ser que tots tres hem fet la sele i llavors, què tal us va anar la sele? Explica una mica. A veure, Rubén, explica la teva experiència. Perquè em consta que... que dos més dos són quatre, però a vegades... Què? Què va passar? No, a veure. No, amb 300 maneres de preparació, perquè sí que vaig tenir molts dubtes. Clar, no, aviam, aviam, anem a justificar una mica el Rubén. El Rubén ha estat fent un cicle formatiu de grau superior... Grau mitjà, que he mort-ho sense... De grau mitjà abans, vull dir que ell no ve d'un batxillerat que et preparen, sinó que ve d'un cicle formatiu que encara és més difícil. No, no, i sense informació. O sigui, he agafat apunts de la sele i em faltaven. I apunts que t'ha passat l'Aina del Pino, que ho sabem. També. També. Ho sabem, ho sabem. En la geografia estaves més satisfet, no? Sí, en la geografia estic esperant un cinc. Amb això estaré molt content. Amb matemàtiques, més d'un zero. Es suma. Vale, vale. Vale. Vas haver de situar en el mapa algun país o alguna cosa o no? Això hauria sigut fàcil, no? No, perquè això és geografia també, no? Vull dir, aviam, potser li hagués tocat allà situar algun país. Si fos això, nano... Sí, on està ixògia? Passa a palavra. Vale, doncs ja està. Aina del Pino, tu que has fet també el batxillerat, ara anirem amb la Ruth, però tu que has fet el batxillerat, que has fet ara la selectivitat, era tan dura com s'esperava o no? No. O sigui, bueno... Però tu anaves preparada. Tu anaves preparada molts mesos. A veure, és que, clar, jo porto dos anys fent batx i jo crec que els meus profes m'han preparat superbé, la veritat. Sí, és veritat que ja... Jo crec que és una qüestió de... Ja els profes ja no podien fer res, ja era com... Bona sort, amigo, i el soldat que queda de pie, doncs, adelante. Però sí que sento que en les meves assignatures, potser en altres no, sí que he escoltat tema química, mateixa social, no? Però, per exemple, a mi i a tu no em va ser fàcil. Vam putejar molt, la veritat. I, bueno, però no era per tant. Després ho vius i no ho vaig passar malament. Inclús m'ho vaig passar bé fent-ho. Però és més la qüestió dels nervis, els atacs d'ansietat de la gent, perquè no ho veus. I més que res, el que em va enfadar molt és el tema que vaig haver de fer l'examen en un palm de mà. O sigui, diguéssim, en una tabla de marera, així, superenana, i jo posant l'examen com cap avall i tal, perquè no podia ni escriure. O sigui, unes condicions nefastes, la veritat. En fi, en fi. Passem la pilota a la Ruti, que ens explica la seva experiència. Com va anar? Va ser tan complicat com esperaves? Jo les condicions, millors, perquè eren entoules normals i cadires normals. Que suerte, que suerte. Ja ens ho van dir, ens ho van dir, que teníem sort. però de l'experiència, en general, bé, encara estic buscant les vaques frisones de matemàtiques, perquè encara estem buscant quantes hi havia, perquè els anunciats, no sé si ho havia reactat, el XAGPT o... Horrible, horrible. Perquè va ser horrible. Però, bueno, però en general, bé, jo crec que bé nervis el primer dia, sobretot, però amb ganes ja... o sigui, jo tenia ganes ja de treure-m'ho de sobre i començar l'estiu, perquè no podia més. Dimecres esperem no entraran de pressió. Clar, perquè dimecres surten les notes, per això comentava la Ruth, el 25, després del pont de Sant Joan, arriben les notes a tots els alumnes que han fet aquesta selectivitat i per tenir nervis. Mira, jo tinc sort que és el dia 25, perquè tenim la festa major a Sant Joan d'Espí i acabem el dia 24, així que podré gaudir una festa major sense caure'm de pressió, jo crec. Dani, mira com estem, que m'acabo de sabant que els dimecres tinc la nota. Ah, no ho sabies? Molt bé, Rubén, molt bé. Clar que sí. El Rubén està d'estiu ja, eh? Oh, va! Escolta, Aina, t'haig de dir una cosa. Bueno, t'haig de dir una cosa que ja saps, però els oients no saben. I és que tenim un missatge que ens ha entrat per web, pel WhatsApp web, i res, el posaré més d'una col·laboradora que ha participat aquí al programa i que no ha pogut venir, però sí que ens ha fet arribar el seu missatge i l'escoltem a continuació. Hola, soc la Berta Gil i m'ha encantat formar part d'aquesta família, encara que hagi vingut només a un programa i haver pogut participar. vull donar moltes gràcies a l'Aina a partir d'endavant amb aquest projecte que simpatitza i sobretot connecta amb la gent jove a l'hora de parlar de les vivències, donant opinions i una miqueta de tot. I com a record, m'enporto, val poder haver anat a l'estat i gravació, als riures que ens vam fer en el seu moment i als podcasts que no he anat però que sí que he pogut escoltar a la ràdio. Moltes gràcies. Adéu. M'ha encantat el que ha dit de simpatitza i connecta amb els joves. Jo crec que ha definit molt bé l'essència del programa, de l'espai. És molt maco, molt maco. Aina, algun missatge també que encara que no t'hagi arribat físicament ha rebut d'aquells col·laboradors i col·laboradores que avui no han pogut estar aquí perquè, clar, han passat com una vintena, una trentena de persones al llarg d'aquestes dues temporades i la gent, quan sortia de l'estudi, què és el que et deia? Quin feedback et donaven? A mi, per exemple, la gent em deia molt que volia tornar. O sigui, com que volien repetir. Però, a vegades, també, tot i que sigui una experiència molt guai, cada persona té les seves prioritats a la vida i, tot i que volien retornar i reviure l'experiència, doncs, a vegades hi ha coses i no es pot venir perquè tens coses, no? I cada cop, jo, personalment, crec que això és veritat, però cada cop és més complicat combinar o quedar amb algú o fer alguna cosa amb algú. Almenys a la meva edat perquè veig que tothom està ocupat. Però estic contenta perquè hi ha gent que realment ha sortit d'aquest programa i l'ha ajudat molt. Tant a ser més obert com a parlar millor o inclús o inclús de saber comunicar-se o saber expressar el que sent. Per tant, jo amb això em quedo com a record i ja està. I hi ha persones com, per exemple, la Rocío o Joel que va venir crec que la primera temporada, sí, i ella, per exemple, sempre ha volgut tornar, però és que a vegades, per exemple, la ràdio estava molt lluny de la seva casa i no podia fer res. llavors, doncs res, sobretot també la Maria Baró que ha vingut molt a aquest programa, també persones com l'Astri, la Gena Barca, l'Abril Barca que també n'han col·laborat o la Blanca Colón i han sigut persones que han contribuït molt a que aquesta experiència sigui com és. Per tant, per últim, m'agradaria preguntar-vos una mica com us veieu de cara a septembre, què voleu estudiar i una mica si tenim com algun pla, per exemple, treure's el carnet o jo què sé, coses així pensades per fer. Comences tu, Ruth, si vols. Vale. A veure, la meva idea és fer, bueno, tinc idees, si ja he fet la preinscripció, la meva idea és fer ari dret a la Pompeu Fabra, però el problema és que la nota talla està altíssima. Aleshores, com no crec que arribi, doncs, tinc altres idees, tinc com a segona opció ciències polítiques i dret i si no, doncs, a dir dret o sigui, alguna carrera que tingui a veure amb el dret i polítiques o empresa. i ja està. I el carnet no, no? No. Com jo. Sí, jo crec que ja ho hem parlat algun cop. I tu, Rubén? Jo carnet ja el tinc, per sort, ja m'he tret i de cada septembre, doncs, depenent com hagi anat la sele, sobretot, i quan tingui la nota i mitja, que encara no la tinc del grau, és valorar perquè sí que m'agradaria tornar a fer-la a septembre, després, com ja vaig parlar i la idea és entrar a la UAB de Periodisme i, si no, doncs, sempre es pot fer la sele l'any que ve i seria dedicar-me l'any a treballar i poder treure idiomes com és l'anglès o, per exemple, l'al·leman, que són idiomes que m'encantaria aprendre i tenir titulació. Molt bé. Doncs, en el meu cas, per exemple, vull entrar a la UAB, també, a Comunicació Audiovisual. Aïdora. Però, mira, és que saps el que passa? Que aquests dies jo li he estado dando vueltas a mi cabeza i pensant, i pensant i dic, és que no sé si arribaré a la nota, no sé què. I, mira, menys mal que es pot canviar després que et donin les notes perquè, si no, me muero. He posat Educació Social, també. He dit, bueno, mira, potser m'agrada, no sé, i és una cosa que, bueno, com tens a la prescripció moltes opcions, dic, no meto i quizás entro perquè si és un buit, saps? Puc entrar. Com diu aquesta cançó de Rigoberta Bandini, que es diu A ver què passa, doncs això, a ver què passa. Que mai se sap que a vegades tenim les idees molt preconcebudes, no?, allò de dir anem a fer això, farem això, ho farem així i després les coses surten diferents però també surten bé perquè les coses, a vegades se les compliquem nosaltres, les coses surten bé quan ens deixem emportar, no?, i a vegades també l'estiu està per això, per deixar-nos endur i que al setembre, doncs, que arribi el que hagi d'arribar, no?, però està molt bé que sigueu tan espavilades i que també tingueu les coses clares perquè a vegades entre el jovent no es veu tan clar, no?, exacte, molt probablement entre els vostres companys i companyes de classe potser veieu això, no?, que hi ha una dificultat a l'hora de triar. Sí, sí, o triar o també veig molta gent que segueix un ramat, saps?, o sigui, persones que no fan aquesta recerca de què volen fer a la vida i segueixen els seus amics, les carreres, o molta gent que fa ADE. Sí, ADE... Jo conec gent que li flipa ADE i conec gent que fa ADE per fer ADE, perquè és una sortida laboral que et pot portar a bastants ports, no?, però veig molt això. Sí, o sigui, jo ho veig perquè ho veig també, ho he vist a la meva classe, que ADE és com l'opció majoritària del 60-70%, perquè com veu que té un gran ventall d'opcions laborals, doncs es fiquen en ADE i crec que ho fa més per seguir, com deia l'Aina, a seguir el ramat que per... que no dic jo que no ho facin alguns perquè vulguin estudiar ADE, però la majoria ho fa perquè... perquè l'ha fet el resto. I ja, per últim, volia preguntar-vos, aneu a algun festival d'estiu, de música o alguna cosa? A mi m'havia una oferta en el... Concert, alguna cosa. A mi m'havia una oferta en el Xare, aquest que és avui i demà, però he dit que no. Havia que venir avui aquí, no?, a conèixer-te. Clar. Qui toca el Xare aquesta setmana? Doncs un mig. O aquest any. Sí. Vaig aluna. Mike Towers, potser. Mike Towers? O Emilia. Emilia segur. Emilia també, Emilia també. Però Emilia no va venir ja... Jo què sé. O va ser a Madrid. No ho sé. Potser va ser a Madrid, potser va... Aviam, vaig a tafanejar el calendari del Xare. Mira, detallets. El Carrion, no? Detallets avui. I Figa Flauas. Figa Flauas, Saico, Batgal. Molt bé, eh? No, no, hi ha un bon cartell avui. Sí. Hi ha un bon cartell. I demà 21, Dena, que deu ser... Dena és la d'Operació Triunfo. Maki Trapella i Lluís Sánchez, Omar Montes, Flo Menor, Emilia i Eladio Carrion. Bueno, bé. M'agrada més el pla d'avui, eh? Per això. M'agrada més el pla d'avui. Família, encara ens queden 9 minutets de programa, podem seguir xerrant, però hi ha una pregunta que he vist per aquí pel Guiú que m'ha fet molta gràcia i crec que encaixa moltament aquesta època de l'any, que és la de menjar d'estiu. Ja sabeu que a mi m'agrada menjar i també m'agrada molt cuinar. teniu algun menjar aquí al cap que digueu és una cosa que no pot fartar mai a l'estiu? Sí. No pot fartar mai? Sí. Què, Aina? A mi, ensalada de pasta. Oh! A mi m'agrada amb salsa rosa. Sí. Amb ketchup i maionesa. Ah, no, jo, només maionesa. Però m'encanta. És com típica cosa que... Ai, que gusto. Però espero que me la posin a les pràctiques si pugui menjar algú que no sigui en macarrón, sisplau. L'altre dia, aquí al programa, vaig estar parlant amb l'Anna Pobeda de Foodies, l'espai de cuina d'aquí del refugi, i parlàvem de plats típics per anar, doncs, a la platja. I jo vaig dir el pollastre empenat, les escalopes i tot això, i a ella li va semblar com curiós, no? Vosaltres també heu menjat a la platja aquest tipus de menjar o què mengeu a la platja quan heu anat amb els vostres pares i heu portat el tàper? Pizza pollastre. Pizza pollastre, no? O amanida. Coses així. Amanida. Amanida d'arròs, de pasta. I si hi ha algun plat que us identifica amb l'estiu, quin seria? Uau. Ah! El gaspatxo. Ah, bueno, sí. I a mi les cileres m'encanten. I el mango. I el gaspatxo de cileres també, molt bo. L'altre dia el vaig fer. El mango, la cíndria. Sí, sí. Escolta, posem la cançoneta que tens preparada per ara o què? Sí. Doncs vinga. ens anem amb aquest Se ponen les nikes de Cano. Vinga, va. Aquesta cançó ja sabem que a tu t'agrada molt. Sí. La vaig cantar l'altre dia amb al·lalts de festa. Sí? Doncs vinga, per tu. mugre, va. Tan guapa que enamora, como tonight A 200 por hora, rozando el sky Se brancha el pelo cuando salimos Se pone la Nike, Nike Pone la Nike, Nike Pone la Nike Tan guapa que enamora Como tu no hay A 200 por hora, rozando el sky Se brancha el pelo cuando salimos Se pone la Nike, Nike Pone la Nike, Nike, pone la Nike Con ese vestido estás preciosa, ¿dónde vas? Coge la llave del Mercedes y ella se va sin mí Porque yo no salgo ya del barrio para nada Yo me conformo con poquita para poder vivir ¿Quién diría que somos mamá y papá? ¿Qué sería una niña? Dios la bendiga ¿Quién diría que somos mamá y papá? ¿Qué sería una niña? Dios la bendiga Tan guapa que enamora como tú no hay A doscientos por hora rozando el sky Se plancha el pelo cuando salimos Se pone la Nike, Nike, pone la Nike, Nike, pone la Nike No es un secreto que todo esto contigo va mejor Que si te escribo quince temas, nena, todos los pegos La gente se ha pensado que lo nuestro era un juego Pero ahora mirando ya no es cosa de dos ¿Quién diría que somos mamá y papá? ¿Qué sería una niña? Dios la bendiga ¿Quién diría que somos mamá y papá? ¿Qué sería una niña? Dios la bendiga Tan guapa que enamora como tú no hay A doscientos por hora rozando el sky Se plancha el pelo cuando salimos Se pone la Nike, Nike, pone la Nike, Nike, pone la Nike El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esbert Ara escoltes Ràdio d'Esbert Sintonitzes Ràdio d'Esbert La Ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 I per últim cop, m'agradaria dir de la temporada, però per desgràcia no pot ser així Sona aquesta cançó Una cançó que ens ha donat moltes alegries Que ens ha emocionat, que ens ha fet pensar, que ens ha fet emportar cap a aquella conversa que teníem en aquell moment Però sobretot que ens ha fet créixer Perquè durant aquests dos programes del Refugi, durant aquests dos programes de Conèixet, doncs jo crec que tots hem canviat una mica I ho hem fet un al costat de l'altre, Aina, perquè aquesta temporada també hem compartit molts minuts de micròfon junts Perquè, doncs, s'ha donat també la casualitat que ha sigut així Ha sigut molt bonic poder compartir amb tu també aquest espai més de tet a tet, no? De poder fer també aquests debats junts I ara tens, doncs, un missatge també per l'audiència Doncs sí, arriba aquell moment una mica Després de dos anys, arriba aquell moment que mai és fàcil, però que també és bonic El de dir gràcies i fins aviat Conèixet ha estat molt més que un podcast Ha estat un espai per parar, per respirar, per riure, per pensar i sobretot per connectar Amb nosaltres mateixos, amb els qui ens escoltava i amb tot aquell Que alguna vegada va sentir que les paraules que sortien d'aquí també li parlaven a ella o ella Res d'això hauria estat possible sense en Dani, el nostre tècnic, còmplice i àngel de la guarda sonora I per descomptat, gràcies infinites a la quantitat enorme de col·laboradors i col·laboradores Que han compartit les seves idees, rialles, coneixement i molta humanitat durant aquests dos anys Tot i que avui sembla que hem sigut pocs De veritat, han hagut 24 persones passant per aquí, no és conya Per tant, moltes gràcies a tothom Heu emplert aquest espai de vida i sentit I a tu que ens has escoltat cada setmana al cotxe, a casa o fent un cafè Gràcies per obrir-nos la porta, per deixar-nos formar part del teu dia Ens acomiadem d'aquesta etapa amb el cor ple i amb la certesa que quan un espai es fa des del cor no s'acaba mai del tot Potser tornarem amb una altra forma, potser amb una altra veu, però sempre amb la mateixa essència, la de conèixer-nos, cuidar-nos i compartir-nos Gràcies a la meva família, els meus pares, que han fet que tot sigui possible I a la meva àvia, Núria Villalba Zambrana Que sempre escolta cada veu divendres al programa i s'ha fet seguidora número 1 de Conèixer-te I fins sempre, família de Conèixer-te, una prestada sonora i emocional Jo sóc Aina i això és Conèixer-te I per finalitzar ens anem amb l'última vegada que sonarà aquesta cançó L'última gairebé que la primera perquè no l'hem posat gaire No, la veritat Però avui la posarem Però per despedir, crec que no hi havia millor cançó que Coti per Coti de detallets perquè va ser el primer grup català que em va enamorar Aina del Pino, gràcies Què hagués sigut si no haguéssim rebut aquell correu electrònic de tu Sí Perquè aquí no estaríem Gràcies, gràcies i gràcies Una abraçada i molta sort en el futur i en tot el que et ve Gràcies Adéu-siau Gràcies