#422 - Revetlla de Sant Joan, Ateneu i Cultura Local · Receptes d’Estiu · Malbec Argentí

. Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres. Bona tarda i feliç Revetlla de Sant Joan. Avui un dia molt especial, 23 de juny. Avui dilluns comencem el programa, com sempre, amb el sumari d'avui. Començarem amb Actualitat 360, amb la Càpsula, i també tenim un programa molt especial avui per totes i tots vosaltres que esteu preparant la Revetlla i que de ben segur també us entretindreu amb la jornada d'avui del refugi. Un programa especial on parlarem de tot i més aquí, a Ràdio d'Esverda. A la primera hora del programa començarem també parlant amb l'Ateneu de Sant Just, amb les sòcies d'honor de l'Ateneu, amb l'Imba Periques i la Dolors Cardona. A la segona hora parlarem de cuina i també parlarem de vins amb en Jordi Clavero. Tot això guarnit amb una miqueta de música, doncs ja ho tindríem fet de 5 a 7 aquí, a Ràdio d'Esvern, avui refugi especial de la Revetlla de Sant Joan. Comencem! I ho fem, com sempre, amb Actualitat. Actualitat 360, les notícies a prop teu. I avui l'espai d'Actualitat 360 també es vesteix per l'ocasió. Avui parlarem sobre les activitats per aquest 23 de juny, per aquesta Revetlla. La Flama del Canigó arribarà a Sant Just de la mà de la Seas jove el 23 de juny. És a dir, avui mateix dilluns recorrerà diversos carrers del municipi abans d'encendre el pavater a la plaça Malaret com a símbol de cultura, tradició i identitat col·lectiva. Sant Just d'Esvern rep la Flama del Canigó avui dilluns 23 de juny en un acte simbòlic i popular que recorrerà diversos carrers del municipi. L'activitat començarà a les 5 amb una plec al Parc Júlia Quieta i continuarà a partir de dos quarts de sis de la tarda amb recorregut de la Flama per punts com el Parc Maragall, la plaça del Gualden i la plaça Antoni Malaret i Amigo. A les 7 de la tarda, la plaça Malaret es farà la lectura del manifest i l'encesa del pavater acompanyada amb un brindis amb coca de Sant Joan i Cava. La Flama arribarà de la mà dels joves de la Seas que l'hauran anat a recollir al cim del Canigó, mantenint viva una tradició que simbolitza la cultura i la transmissió de valors catalans a través del foc. i seguint amb més qüestions, també parlem de la sala que organitza aquesta rebetlla de Sant Joan a la plaça Malaret. En guany, com dèiem, la rebetlla es coordina amb Òmnium Sant Jús coincidint amb l'arribada de la Flama del Canigó que es mantindrà encesa durant la vetllada. Fins al moment hi ha una seixantena de persones inscrites al sopar, esperem que també s'acabin d'omplir i l'organització també espera una altra participació basada en l'èxit de l'edició anterior. De cara a avui, la sala organitza una rebetlla popular de Sant Joan. La celebració començarà a dos quarts d'avui del vespre amb un concert de rumba. Continuarà amb un sopar de Carmanyola amb taules compartides, amb reserva prèvia i barra oberta tota la nit. L'acte es farà també a la plaça Malaret. I també us recordem que per celebrar aquest cinquantè aniversari del Walden 7 al llarg de la nit d'avui també hi haurà música, rebetlla, sopar i molta festa als voltants d'aquest edifici emblemàtic del nostre municipi. I evidentment, si hem de triar una efemèride, triem aquesta, no? La rebetlla de Sant Joan i demà el Sant. Demà Sant Joan 24 de juny. Moltes felicitats als Joans i Joanes que demà, doncs, celebren el seu Sant. Ara marxem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula. La Càpsula. Música sense dins. I avui a La Càpsula us deixem amb una cançó que a mi m'encanta. Això és Eye of the Tiger. I avui a la Càpsula. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Avui a l'Espai Un Autor al Refugi us portem a la gran Isabel Allende. Una escriptora xilena que és reconeguda per les seves grans novel·les que combinen realisme màgic, història i temes socials. Amb obres com La Casa de los Espíritus o Eva Luna, Allende ha captivat els lectors amb les seves narratives envolvents i els seus personatges vívids. La seva prosa poètica i la seva capacitat per explorar qüestions com l'amor, la família i la identitat han fet que sigui una figura destacada en la literatura contemporània en llengua espanyola. Avui us portem un fragment de La Casa de los Espíritus. Ese fue el viaje más largo de Marcos. Regresó con un cargamento de enormes cajas que se almacenaron en el último patio entre el gallinero y la bodega de la leña, hasta que terminó el invierno. Al despuntar la primavera, las hizo trasladar al Parque de los Desfiles, un descampado enorme donde se juntaban el pueblo entero para ver marchar a los militares durante las fiestas patrias, con el paso de ganso que habían copiado de los prusianos. Al abrir las cajas, se vio que contenían piezas sueltas de madera, metal y tela pintada. Marcos pasó dos semanas armando las partes, de acuerdo a las instrucciones, de un manual en inglés que descifró con su invencible imaginación y un pequeño diccionario. La Casa de los Espíritus, Isabel Allende I seguim a les tardes de Ràdio Desbens, seguim al Refugi. Avui tenim una secció molt curiosa que ens fa molta il·lusió tenir aquí al programa i és que avui parlarem amb les sòcies d'honor de l'Ateneu d'aquest 2025. Recordeu que la festa major de l'Ateneu va ser a finals del mes de maig i avui ens visiten l'Imma Periques i la Dolors Cardona. Bona tarda, com esteu? Oh, molt bé, molt bé. Molt bé, moltes gràcies d'anir. Perfecte, no? Aquí disposats, el que sigui. Home, és que va ser un acte molt bonic, no? Allà al Pati del Roure, que us van fer també aquesta entrega d'aquest reconeixement de sòcies d'honor i què, bueno, què vau sentir que us va generar aquest reconeixement? Ja, bueno, a mi de moment una sorpresa perquè no me'n recordava que fes tant temps que estava inscrita allà, però realment... Quant de temps, quant de temps? 25 anys. 25 anys. 25 anys, eh? I, bueno, em va sorprendre, em va fer molta il·lusió que això es reconegués, que se'n recordessin de mi i en aquell moment, doncs, al veure tota aquella gent que teníem al davant, doncs, feia una mica d'impressió, perquè jo, que soc molt gran, fa pocs anys que estic aquí realment a l'Ateneu, però, bueno, i des del primer moment que vaig venir a viure, perquè abans de viure hi havia vingut a treballar des de l'any 72 que estic aquí, Carai. Doncs, quan vaig venir a viure, la primera cosa que vaig fer va ser apuntar-me a l'Ateneu i a Sant Jusolidari. Ah, sí. Sí, sí, que xulo. Que xulo. I, Dolors, tu també 25 anys o més? No, jo 50. Fuf! Clar, és que a mi 25 per la Dolors em semblava poc, perquè dic, home, és curiós. I tampoc me'n recordava, eh?, que feia els 50 anys. Carai. Jo va ser una trajectòria molt curiosa, perquè vaig entrar a través de les CES. Clar, com la meva avia, la meva avia estava a les CES, també. Ah, sí, sí. I a través de les CES, l'Ateneu anava recuperant, perquè t'estic parlant de l'any 60 i pico. Jo tenia 14 o 15 anys, 67 o 68. L'Ateneu anava recuperant el que havia d'haver sigut l'Ateneu, perquè va ser realment, després de la guerra, va ser bastant castigada la llengua i tot. I anaves veient tota una sèrie de socis, més grans que nosaltres, que agafaven la responsabilitat i van començar a engegar tots uns projectes, que ja els tenien anteriorment, de cultura, d'excursions, el billar, totes les coses, no? Vull dir, jugar a ping-pong i portar bones conferències. Això t'estic parlant, entre els 60 i 70 ja portaven conferències magnífiques. Van fer l'escola, l'escola de l'Ateneu, com a primer projecte, crec, a Catalunya d'escola catalana, portada per pares. Clar, jo tot això era molt joveneta, però tot això, a casa meva, que no hi havia tele ni hi havia res, a la taula se'n parlava molt. Perquè a l'hora de fer la segona etapa de la CES amb el senyor Baños, eren molt amics del pare i de la mare, i tot aquest projecte de crear l'excursionisme una altra vegada amb una base cultural i amb uns ideals catalans, doncs ho vaig respirar-ho molt. Ho respirava. Per mi l'Ateneu era un espai que hi podia anar, però l'Ateneu també ho respirava a casa, comentava amb tot, es comentava tot. Jo recordo molt la meva àvia parlar de la secció excursionista, del cinema de l'Ateneu, que eren espais d'oci i de lleure del nostre poble. Deixeu-me que us pregunti sobre com va ser el vostre primer contacte amb l'Ateneu. Tu ja ho has definit una mica, Dolors, per això començo amb tu. Més o menys serien aquests primers records, amb les CES, les excursions... Sí, jo primer vaig iniciar-me a anar d'excursió als 14 anys, era un excursionisme que també t'hi entrava en moltes conferències i moltes coses, era un excursionisme cultural i la gent que ho portava, els monitors tenien 18 anys o 19, i es van proposar en contacte amb el SEC donant-se una cultura excursionista molt interessant. A partir d'aquí jo només pagava com a soci de CES, però arriba un moment a l'any 70, per això és el moment que entro a ser sòcia de l'Ateneu a l'any 75, perquè es demanava que els que entràvem a les CES i pagàvem com a socis també havien d'ajudar l'Ateneu a pagar les instal·lacions i tot això. Sí, que ara ja és una cosa que diguéssim que ja va per ser, que quan t'inscrius en una secció de l'Ateneu hi ha formes part també del centre de l'Ateneu, però abans això no era així, no?, en els seus inicis? En els seus inicis no, perquè era, pensa, que allà anàvem gent molt jove que començàvem a treballar i allà ho pagaves amb els teus diners. Però no, està clar, no hi ha un altre. Era com et veig a tu, Dani, moltes vegades, no? Sí, sí. De quina manera aconsegueixes les coses a base de treball i d'esforç personal i econòmic, eh? Totalment. Ima, com va ser la teva experiència? Doncs jo diria que també vaig entrar a l'Ateneu, estava en plena època de treball i aleshores... Clar, en el teu cas estem parlant a principis de segle, no?, com aquell que diu. Exacte. A principis d'aquest segle. Jo vaig venir aquí a viure l'any 99. Jo sí que ara farà, en juliol farà 26 anys. Bé, doncs, com que jo tenia realment el temps molt, molt ocupat amb la feina que feia, en realitat on vaig entrar, on vaig posar els peus va ser també a les Seas, eh? I vaig fer alguna excursió, perquè, clar, es feien dissabtes o es feien diumenges majoritàriament, i vaig anar a alguns dels sopars de lluna plena que havíem disfrutat molt, molt, molt, molt. Alguns ja no hi són, dels que eren i que feien molta gresca. Molta gresca, sí. Cosa que fa una certa tristesa. Però, bueno, jo vaig entrar per allà. I després, en tenir més temps lliure, últimament, doncs, he pogut participar-hi més. I deixeu-me que us pregunti sobre aquells canvis significatius que recordeu de l'Ateneu. La Dolors potser té algun referent més, però, clar, ara, per exemple, hi ha hagut aquest canvi de junta, no?, fa uns anys, que ara, des de fa uns anys, ho està portant també Miquel Obrador i el seu equip, o, per exemple, també, el Pati del Roura ha viscut alguns canvis, no?, amb aquesta nova escala d'emergència que ens ha permès, doncs, també tenir més seguretat a la sala del cinquantenari, però ha trencat una mica, també, aquella germà, no?, i aquell espai que, potser, tenia, doncs, més, que respirava més, ara també amb la venda de la sala gran, no sé quin moment de canvi recordeu més. Jo, bàsicament, l'Ateneu sempre, arrel d'haver fet l'escola catalana, sempre portava un deute, un deute econòmic que li quedava penjat. Arriba un moment que l'Albert Macià, el Manel Ripoll i el Jaume Campreciós, que és l'Ajunta anterior a la del Miquel, doncs, a través, també, que l'Ajuntament fa un pacte i la sala gran de l'Ateneu s'havia de renovar i tot això, en aquest pacte, doncs, l'Ateneu aconsegueix uns diners, també, perquè representa que a veure la sala gran però hi haurà sempre alguna cosa que coordini tant l'Ateneu com l'espai aquest nou. A partir d'aquí que es té diners, això va molt bé, perquè ha permès, va permetre poder fer una sèrie d'actuacions que ha culminat amb el Miquel, aquesta Junta del Miquel, que realment és que l'Ateneu no para, i coses molt interessants i un dels objectius que portava a introduir gent jove que ho està aconseguint amb el teatre i amb les Cees, que hi ha el Martí, també. I amb les Cees, vull dir, això és molt important i, bueno, penso que estem en un moment com molt esplendorós, però hi ha un treball, per exemple, l'anterior a l'anterior van aconseguir que el bar quedés de lloguer, perquè el bar era important, que el portés a una gent que donés una riquesa també a l'Ateneu. Doncs aquest cantó del bar, ja veieu, que ara està més que solventat, no?, perquè ara hi ha una gent que ho porta, que és meravellós, que a més també tenen dos restaurants més a part d'aquest, vull dir que ho porten molt bé, xerrues. Tot això va anar assentant una mica a l'economia de l'Ateneu. Jo crec que ha donat molta vida a l'Ateneu també, perquè hi hagi aquest restaurant. Sí, sí, tu també. Ima, deixa'm preguntar-te a tu sobre l'espai de relacions i vincles, perquè l'Ateneu no deixa de ser això, no?, i a més a més, tu ets autora d'un llibre que acabes d'estrenar fa molt poquet. És veritat. I licor d'aranyons, pot ser? Licor d'aranyons. Mira, tinc bona memòria, tinc bona memòria. Bona memòria. I el vas estrenar allà, el vas presentar allà? Sí, bueno, jo aquests dos últims anys he fet moltes coses allà dintre, perquè vaig fer una exposició de quadros, vaig participar en una altra exposició, amb la Mariona Rivalta i la Pilar Carseller van fer aquella representació d'un treball que havien fet sobre la Karen Blixen de Memòries d'Àfrica, que jo crec que va ser molt maco i la vam representar dues vegades. Ara es va presentar aquest llibre meu. És a dir, que d'alguna manera he rebut la possibilitat de fer tota aquesta, d'oferir aquesta feina que hem fet nosaltres i per una altra banda, doncs, bueno, doncs, jo he ofert també una mica aquest aspecte, no? És a dir, que jo he rebut i he intentat donar una miqueta. no? Però, ara que parles tu de joves, jo hi ha una cosa que estic pensant i ja sé que ens preguntaràs després pel futur, però jo t'ho engego ara. Val, d'acord, t'escoltem. Sí. amb el Ton han parlat alguna vegada i amb l'equip també, que també està a la Junta, que seria molt bo si poguéssim obrir a l'Ateneu les persones amb discapacitat. L'Ateneu té espais, l'Ateneu té gent preparada, doncs, amb música, amb pintura, amb teatre... i amb moltes disciplines, està clar. Amb moltes disciplines i a mi m'encantaria, seria el meu somni, pensar que algun grup de les persones amb les que jo tracto... Clar, perquè tu també ets una figura molt important per no dir fundadora, no?, de Nou Xanfrà. Sí. Clar, llavors... jo vaig ser fundadora amb uns pares del Xanfrà. No, Xanfrà, Xanfaliu. I aleshores, bueno, vam començar aquí, eh? Ah, mira, això no ho sabia. Sí, al costat de Can Sagrera. Ostres, això no ho sabia. L'any 72, o sigui, ja fa 52... Jo sempre us he dedicat a Xanfaliu, mira que bé. Bueno, perquè tots menjurem. Clar, és que jo al 72 no estava viu. Però jo la tenia localitzada, ja, eh? Sí, eh? Sí, jo recordo això. Doncs estàvem allà i, bueno, i aleshores una mica la meva idea és dir, estem parlant d'integració d'aquestes persones en el món escolar, en el món laboral, les coses no són fàcils, però jo crec i realment aspiro i em faria una il·lusió tremenda doncs aconseguir que poguéssim entrar potser una mica de moment una mica tímidament i utilitzar eines que té a l'Ateneu perquè aquestes persones poguessin tenir part del seu lleure aquí dintre. Això m'encantaria, vaja. Això seria ideal pel nostre poble. Que bé, que bé, que bé. Jo també penso que seria una cosa magnífica que també donaria molt de valor a l'espai cultural de l'Ateneu. Obrim un altre bloc que és el de cultura i compromís. A mi m'agradaria preguntar-vos per què vol dir per vosaltres fer cultura des de la proximitat i el voluntariat que també és una paraula que crec que s'ha de posar molt en valor. perquè moltes de les tasques que es duen a terme des de l'Ateneu no tenen un afany de lucre, no tenen un espai diguéssim per guanyar diners, sinó que senzillament es fan des de la voluntat de fer-ho. Dolors, tu com ho veus això? Jo dintre de l'Ateneu he tingut diverses etapes. Hi ha hagut moments que m'he pogut fer un voluntariat o portar coses a nivell de les CIES quan era més jove que creien jo que sé una secció infantil o participant en moltes coses o ajudant a muntar coses, no? Aquesta etapa ara correspon sense deixar-la perquè participo com a persona que m'hi porten però crec que la prepara una altra gent i ho fa molt bé, no? Però ara estic amb el tema de la llengua, amb Òmnium estic amb el tema de la llengua. Que també esteu fent feina molt bonica a l'Ateneu perquè hi ha el cinema per xics, no? Exacte, el cine xic. Vull dir, és important, el tema de la llengua és important. Ara fa pocs dies també des d'Òmnium es va connectar amb l'escola, amb l'escola, amb el tema del català, amb les parelles que fa des de l'escola Parelles lingüístiques. I junt amb les CIES agafant aquestes parelles lingüístiques vam fer una sortida fins a ensenyar-los el que era la penya del moro. Allà els hi vam la regia d'ell, la Montserrat regia d'ell els hi va explicar la història tot en català i ens va venir com 10 o 12 persones diferents, no? Amb les seves parelles i va ser molt agradable. Aquesta implicació va ser poble. Ens vam aproximar uns als altres i evidentment vam acabar cantant, eh? Això és una cosa que es portava al centre. La música uneix. La música uneix. I va ser molt bonic. Jo estic ara més aviat amb aquest tema i l'altre, doncs mira, vull dir, en beneficio de la quantitat de coses boniques que trobo a l'Ateneu. I amb aquests 25 anys de sòcia, Imma, com creus que la funció de l'Ateneu com a poble de Sant Just ha pogut canviar, no? Perquè al final també juga un paper molt important a la vida del municipi. Sí, sí, jo crec que realment ha tingut un paper i el té aquest paper important d'oferir activitats culturals a part de les activitats d'aprenentatge, de música i de teatre i d'aquestes altres coses que hem parlat, altres activitats com la tertúlia, els concerts, els documentals, els documentals, tantes coses maques. però seguint una mica en el fil que us deia i també agafant el que tu has dit de l'Apenya del Moro, una altra cosa que tindríem que intentar és que aquestes persones que potser no se senten tan integrades en el poble, tot i que n'hi ha que són aquí des de fa molts anys, també sentissin l'Ateneu com a seu. Perquè és a dir, que també hauríem de treure persones que potser no senten tant el català, la llengua, la cultura nostra, però que sapiguessin fer-ho atractiu perquè ells també s'integressin i d'alguna manera també s'integressin més com a persones a ser dins d'aquest país nostre. Amb això estic molt d'acord i a més també penso i aquí em dóna l'oportunitat d'obrir un altre meló que és el fet que a vegades és injust, no és que siguem elitistes però a vegades em dóna la sensació que si no ets de Sant Just de tota la vida saps? No pot ser Sant Justenc i crec que aquesta imatge és una imatge errònia que s'hauria de trencar perquè al final hi ha gent que potser porta 25 anys aquí o porta 30 anys aquí i que ha donat i s'ha esforçat pel poble i ha aportat i s'ha involucrat en les activitats a nivell cultural com sigui i té el mateix valor i té el mateix dret de sentir-se Sant Justenc com un que ja ha viscut i que potser no ha fet ni la meitat de feina Jo aquí a Dani veig un problema econòmic ser de l'Ateneu vol dir peles també ja jo ho sento molt quan vam començar vam intentar integrar la classe treballadora molts companys que havien treballat amb mi es van fer socis vull dir teníem gent que venia però ser de l'Ateneu soci per això va haver-hi un problema a partir d'aquí era difícil que la gent de les CES es fes soci no perquè no valoressis que et deixessin l'espai és que és que no podies i actualment és un dels problemes l'Ateneu és d'elite en el fons és una mica elitista si tu tens l'oportunitat ara no tant potser perquè és més obert però no és un problema que no vulguem que la gent captar la gent però això que estàs dient de l'Ateneu jo crec que és extrapolable el poble en si jo crec que és una cosa extrapolable com de forma orgànica s'ha anat generant és que aquí tenim fixa't que som el poble més car de Catalunya no oblidis només pagant impostos ens hem convertit en el poble més car de Catalunya sí, sí Matada Pere ha baixat el deselloc la gent nostra la gent pròpia del nostre país la gent nostra els nostres fills ja han d'anar a viure no a Sant Feliu i a Esplugues ja se'n van a viure cap al Berguedà cap a Olot és a dir estem fent una explosió que la gent se'ns en va cap a altres llocs no és una qüestió de Sant Jus només sinó la corona la corona metropolitana efectivament tu ho veus com un problema jo veig que fan santíssimament de marxar de l'àrea metropolitana és salut és salut que realment Sant Jus s'hi veu molt bé efectivament però realment si anéssim una mica obrint xamplant i que la gent vagi per tot per tot el país a viure tenim un tros de país però el que mou la gent són dues coses poder tenir una economia i poder que aquella petita economia que ara tens et pugui servir per pagar-te el teu pis per pagar-te el... és que no serveix perquè això i aquest és el gran drama si no es cavallis per promunça que també és difícil aconseguir bueno ara ja potser m'estic allarant no, no, no us estic tallant perquè em sembla superinteressant però el problema el problema de Sant Jus i el jovent es troben d'una altra han de treballar moltes hores perquè fan moltes coses i el temps lliure que nosaltres podíem dedicar perquè jo tenia vuit hores de treball em dedicava a l'Ateneu me n'anava a l'Ateneu i allà era el meu lloc de trobada és difícil no és fàcil Sant Jus ens serà difícil però és que la meva la meva la meva il·lusió opció seria de dir bueno Sant Jus és estupendo molt bé i mirem de de mantenir i millorar Sant Jus tant tot possible però que la gent es dispersi cap altres pagues no, no, això val la pena escolta jo trobo és salut és salut mirem-ho mirem-ho mira, amb el Covid va haver-hi molta gent mira, amb el Covid molta gent que vivia a Manresa ha anat a veure a Solsona perquè tenia treball d'això Sí, exacte telemàtic i llavors si això li permetia treballar a Solsona el pis de Manresa això ja va ser una cosa obligada però la gent ho va fer molt de gust de marxar jo si tornem a l'Ateneu jo l'únic que trobo a l'Ateneu és difícil és car en el fons al moment d'ara és car no perquè no és culpa de l'Ateneu però mira, jo sí per ser sòcia de l'Orfeó pago per ser sòcia de l'Ateneu pago i per ser sòcia de l'Ateneu pago vull dir quan t'havia aquest rebut vull dir se't pica els pèls de punta no? Sí, sí Bueno, jo estic pensant a veure si som un dels pobles més rics que hi ha en aquest país no podríem crear unes beques perquè hi hagués gent que pagués la meitat del que s'ha de pagar o una cosa així si som rics demostrem-ho que ho som i que ho som de veritat no? No només amb els carrers no només amb les festes sinó també amb les coses del dia a dia diguéssim Sí, sí jo crec que això seria una opció que permetria en aquestes persones que diem que no poden accedir que si hi ha algú que la traiem que li interessa el que s'està fent allà doncs també ell pugui pugui entrar-hi no? Totalment d'acord Últim bloc obrim el bloc de Futuri Relleu perquè m'agradaria parlar també de les generacions joves que ho hem començat a fer de fet però m'agradaria saber doncs això què podem fer o què es pot fer o què li podem dir a les generacions joves que es vulguin apropar al món associatiu i cultural perquè ho estem veient per exemple amb la sala amb el CUP associacions joves que tenen ganes de seguir fent coses a Sant Just que els hi podríem dir perquè seguissin anys i anys i anys 50 com els que portes la sòcia o 25 com els que porta l'Aima que agafar un compromís i creure-te que aquell compromís tires endavant sigui cultural sigui per exemple la sala ara és més reivindicativa la Taneu que em sembla fabulós jo vull dir admiro aquests nanos que en la societat actual saben el que reivindiquen el seu futur jo els hi demanaria els hi diria que no es desanimin que les coses al final surten i mica en mica el que passa que els grans ens han d'implicar més amb ells però ells no estan a l'Ateneu no perquè és per això la part econòmica marca però ja està bé en qualsevol organització que hi hagi gent des de fora que empenyi també va bé perquè tot això ajuda a anar fent una evolució a dins de les associacions o institucions que si no tendeixen a viure amb més comoditat però si hi ha gent jove que empenya des de darrere tot això ens és molt bo i gent molt formada gent que està jo he tingut poc contacte perquè alguna vegada he pogut anar a alguna reunió i estan jo m'entrec al barret vull dir saben el que és ser un Ateneu ells són un Ateneu popular però ells saben el que és ser Ateneu i el compromís que comporta és estar en un Ateneu molt interessant també aquesta visió més reivindicativa com comentava la Dolors i tanquem ja com us agradaria que fos l'Ateneu d'aquí 10 o 20 anys ui sé que és un repte però és que no hi he pensat ni poc ni molt però jo veig això l'obertura que allà hi pugui entrar més gent gent d'altres condicions gent que a través de l'Ateneu doncs s'enriqueixi amb la cultura del nostre país i gent que també porti les seves reivindicacions que dius tu o la seva manera de veure la vida i que ens enriqueixi a tot és a dir que pot ser un feedback no? Com vas materialitzar això? de veritat que no no ho veig però és qüestió de rumiari sí és qüestió de rumiari jo veig que les seccions que tenen gent jove per exemple la CIES té un grup el teatre el teatre ha sigut extraordinari la factoria de teatre que s'ha muntat ara i segur que em deixo alguna altra aquesta gent li donarà futur serà un futur perquè agafaran la cultura agafaran altres aspectes més que el reivindicatiu però hi haurà un moment que això s'ajuntarà perquè per necessitat vull dir també serà necessari que aquests problemes que a més afectin directament a les persones també vull dir l'Ateneu nostre l'Ateneu que ens ha anat bé perquè no hem tingut les problemàtiques han partit de diferents punts doncs jo penso que hi haurà un retrobament que ja hi és perquè hi ha una col·laboració vull dir si fan una verbena o així hi vagin jo què sé jo veig jo veig col·laboració saps i llavors sí jo crec que el futur de l'Ateneu nostre és seguir aquesta línia cultural de tradició ser un lloc d'acolliment a veure com ho podem solucionar el tema sobretot dels diners però mira ara jo vull dir una cosa el tema dels escacs hi ha nanos que no tenen joves de 40 i escaig d'anys que estan amb el tema de la família que a través de l'escacs d'anar a jugar una hora estan dintre de l'Ateneu vull dir hi ha cosetes puntuals que ajuden potser no poden agafar un compromís fort però hi són doncs amb aquest desperit de seguir fent xarxa de seguir fent Ateneu i de seguir fent Sant Just doncs finalitzem l'entrevista amb les sòcies d'honor Imma Periquès i Dolors Cardona moltíssimes gràcies per estar aquí amb nosaltres l'honor ha sigut nostre gràcies un plaer que vagi molt bé gràcies gràcies a tu segut a la plaça del sortidor Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar. La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec. El Refugi Recomana I tornem a estar aquí a un nou episodi del Refugi Recomana, un espai que el dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art i gastronomia a l'abast de tothom. I avui, un cop més, centrem aquest espai a la ciutat comptal, la ciutat de Barcelona, que la tenim escassos minuts de Sant Just. I és que Barcelona és molt més que una ciutat. També ha estat escenari perfecte de moltes històries, històries captivadores que han conquerit audiències a la petita i a la gran pantalla. Aquí, avui, us presentem una selecció de sèries rodades en la ciutat comptal, una ciutat vibrant, que té llocs emblemàtics i que també ha fet úniques aquestes sèries. No us podeu perdre la llista que ve a continuació. Una llista que el nostre parer és de les millors sèries que s'han rodat a la ciutat de Barcelona. Comencem amb Marlí, una sèrie catalana que segueix en Marlí Bergeron, un professor de filosofia poc convencional que inspira i desafia els seus alumnes amb mètodes únics. A través de les seves classes i reflexions, els joves del grup dels peripatètics exploren temes com l'amistat, l'amor, els dubtes existencials i els problemes propis de l'adolescència. Amb una combinació d'humor, drama i filosofia, la sèrie ofereix una mirada captivadora sobre la joventut, l'educació i el creixement personal. I on es va rodar? Doncs concretament, i a parts d'aquestes sèries rodades, al barri de Sarrià, un entorn autèntic que també aporta proximitat i calidesa a la història. Margem a una altra sèrie que es diu Cites Barcelona, una sèrie catalana que segueix les vides de diversos personatges que busquen l'amor a través de cites organitzades per una agència de matchmaking. A cada episodi ens presenten una nova història amb diferents persones que, malgrat les seves expectatives i dubtes, es veuen immerses en situacions emocionals i divertides. La sèrie explora temes com les relacions sentimentals, les desil·lusions amoroses i la recerca de la felicitat, tot amb un to fresc, proper i també molt curiós, perquè la veritat és que es formen escenes bastant curioses. En aquest cas, trobem aquesta sèrie rodada en llocs com el Parc de la Ciutadella, el Born i el majestuós Hotel Vela, que també, doncs, capturen d'energia i romanticisme aquesta Barcelona nocturna en moltes ocasions. Hi va haver una sèrie que ens va captivar tots i a totes. És Polseres Vermelles, aquesta sèrie que narra la història d'un grup de joves que es coneixen mentre estan ingressats a un hospital. A través de les seves experiències lluiten contra diverses malalties i superen dificultats físiques i emocionals. Amb un to emotiu i ple de vida, la sèrie explora l'amistat, la superació personal i la importància de viure amb esperança, malgrat les diversitats. I és que aquestes sèries que hem comentat avui són sèries que la gran majoria són sèries que han marcat el panorama català. Polseres Vermelles és una d'elles. Aquesta reflexió sobre la força humana i la capacitat de fer front a les proves més difícils és un dels missatges claus de Polseres Vermelles. On es va rodar? A les piscines de Montjuïc, per exemple. que s'ofereixen com a escenari icònic i ple d'esperança per a aquesta història. I ara parlem de Beer Box Barcelona, que forma part de l'univers de Beer Box, on la humanitat s'enfronta a una amenaça mortal, una entitat misteriosa que obliga les persones a suïcidar-se si les miren. La trama es centra en un grup de supervivents a Barcelona que han de mantenir l'esperança i la seva salut mental, en un ambient tens i ple de suspens. La sèrie explora els límits de la resistència humana i les relacions entre els individus en un món de caos. Espais emblemàtics on es van rodar són com, per exemple, la plaça Catalunya, l'Eixample i la platja de la Barceloneta, que també es converteixen en escenaris impactants per a aquesta història. I acabem amb dues sèries. El Cuerpo en Llames, de Netflix, aquesta sèrie espanyola de True Crime, produïda per Netflix, estrenada el 8 de setembre del 2023, basada en el conegut crim de la Guàrdia Urbana, un cas real que va sacsejar Espanya el 2017, quan es va trobar el cos calcinat de Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, dins del seu cotxe, cremat en aquest cas, al Pantà de Foix. On es va rodar? Doncs en diversos racons de la ciutat, que serveixen de taló de fons, reflectint la seva cara més integrant, com, per exemple, l'Hospital Clínic de Barcelona. I acabem amb el Cor de la Ciutat, una sèrie catalana que segueix la vida de veïns d'un barri de Barcelona on les històries d'amor, amistat, conflictes familiars i aventures personals es barregen amb els reptes socials i econòmics de la ciutat. A través de diversos personatges, la sèrie explora relacions humanes i les dinàmiques socials, oferint una visió propera i realista de la vida quotidiana a la capital catalana. Amb un toc de drama i emoció, el cor de la ciutat captura les llums i les ombres de la convivència en un entorn urbà. I els barris de Sant Andreu de Palomar i Sants són el cor d'aquesta història que mostren la vida a la ciutat des d'una perspectiva molt i molt propera. I ara sí, acabem aquí a l'espai del Refugi Recomana d'avui, però abans dir-vos que veure aquestes sèries no només és un plaer per la seva qualitat narrativa, sinó també una oportunitat per redescobrir Barcelona des d'una nova mirada. Gaudeix-les i deixa't també sorprendre per la màgia de la ciutat en pantalla. Fins aquí, el Refugi Recomana d'avui. Un, dos... Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estesa, el meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Un biorritme lamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres creus. Esmorzarem pan, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat que la tarda es llarga i potser més, molt més la nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat Camins d'arròs, camins de blat. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. Un biorritme lamental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres creus. Esmorzarem pan, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tarda es llarga i potser més, molt més la nit. Gràcies. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Sarge Molero. La cap de la diplomàcia europea, Kaya Kalas, assegura que mantenen un contacte estret amb totes les parts implicades en el conflicte iraniano-israelià i sosté que han fet una petició molt específica a Teheran per evitar efectes col·laterals indesitjats. També enviem missatges clars a l'Iran en el sentit que una escalada d'aquesta guerra no beneficia ningú. Ens preocupa el tancament de l'estret d'Hormuz perquè té un impacte enorme sobretot al comerç mundial. Kalas ha afegit que parlaran amb Israel sobre l'informe de la diplomàcia europea que acusa els israelians de lesionar les seves obligacions humanitàries a Gaza. La cap de la diplomàcia europea també s'ha mostrat confiada que divendres tancaran el 18è paquet de sancions contra Rússia arran del conflicte que manté amb Ucraïna. Més notícies, Maria Costa. El Partit Popular ha sortit avui en tromba a abonar la tesi de José María Aznar que el PSOE podria alterar els resultats de les eleccions generals. El líder del PP, Alberto Núñez Feijó, ha defensat la teoria que si Pedro Sánchez va manipular les primàries del PSOE del 2017, tal com apunta un informe de la Guàrdia Civil, també pot adulterar les eleccions espanyoles. Són declaracions en una entrevista a Airs Radio. Està acreditado que él, detrás de un biombo, intentó modificar también para que no le chancen de secretario general previo a las primarias, por tanto, está acreditado que les gusta el fraude y que lo han cometido y, por tanto, Aznar hace un ejemplo bastante desenchato, oiga, si uno ha robado una joyería ¿por qué no puede robar un banco? A la mateixa línia que feixó l'expresident del govern espanyol i exlíder del PP, Mariano Rajoy, també troba lògic que hi hagi gent que adopti de Pedro Sánchez. Els serveis jurídics del Museu Nacional d'Art de Catalunya han presentat avui als jutjats d'Osca un escrit on manifesten la incapacitat tècnica de treure les pintures murals de Cixena i portar-les fins al monestir aragonès sense posar-les en risc. Un escrit que tècnicament s'anomena petició d'incident d'execució i que fa aquest advertiment malgrat mantenir la voluntat de donar compliment a la sentència. Fins a les 12 de la nit està previst que avui prop de 300.000 vehicles es desplaçin per l'àrea metropolitana de Barcelona a causa de les rebelles de Sant Joan. Segons el Servei Català de Trànsit es tracta de desplaçaments de mitjana i corta distància fins a les 4 de la tarda ja n'havien sortit 100.000 vehicles un 34%. L'aprovisió de trànsit és que la resta vagin sortint de manera esglaonada tenint en compte que de moment no s'han registrat grans afectacions al trànsit. El director del Servei Català de Trànsit Ramon Lamiel recomana que els vehicles circulin en les millors condicions possibles encara més amb les elevades temperatures. Rodes perfectament inflades i això en referència als camions les pressions de les rodes s'han de revisar permanentment i en el que fa referència als vehicles turisme ull que no resisteixen un escalfament i no tenen un sistema de refrigeració en perfecte estat perquè si ens trobem en un embús on les temperatures apreten els vehicles poden no resistir aquestes hores de retenció. Doncs tot seguit actualitzem com està a hores d'ara la situació del trànsit Equip Viari Mariluz Garcia Bona tarda Hola Bona tarda Doncs les poques cues estan provocades per incidències A l'AP7 un carril tallat a Bàscara a l'Alt Empordà en tots dos sentits a causa d'un foc forestal genera retencions en totes dues direccions 3 quilòmetres més al sud tallat el vial de sortida a l'àrea de servei l'Empordà per l'incendi d'un vehicle pels vehicles que circulen en sentit nord en direcció França A l'autovia A2 un camió pulcat al col·letge el Segrià talla el carril esquerre en totes dues direccions i el transport públic retards a l'R1 R2 R2 R2 R4 R8 a Rodalies per una incidència a la infraestructura Mariluz Garcia Equip Viari de Catalunya Ràdio I som-hi ara amb la informació esportiva i Ruth Vila Confirmada la sortida de Jabari Parker del Barça de bàsquet Club i jugador han arribat a un acord per a la rescissió del seu contracte després de dues temporades com a blaugrana Mentrestant l'escorda nord-americà Kenny Hasbrook se'n va també de Lleida El Múndio de Clubs de Futbol a les 9 del vespre Seattle Sanders PSG i Atletic de Madrid Botafogo els de Simeone han de guanyar per 3 gols o més per passar de ronda En futbol sala Diego i Lozano que s'han perdut els últims partits per lesió han entrat a la convocatòria del Barça per jugar demà el tercer partit de la final de la Lliga Barça i Cartagena empaten a un aquest playoff al millor de 5 partits i per tant els blaugranes estan obligats a guanyar un dels dos partits a fora per assegurar-se un cinquè hipotètic partit a casa La multinacional de comunicació i esdeveniments Liberty Media té via lliure de la Unió Europea per adquirir el 84% del Mundial de MotoGP L'empresa nord-americana és propietària també de la Fórmula 1 La Comissió Europea permet l'adquisició sense posar condicions I l'excampiona olímpica de natació Kirstie Coventry de 41 anys pren possessió del càrrec de presidenta del Comitè Olímpic Internacional és la primera dona de la història de l'organisme Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Salles Vilanova Sant Just d'Esvern viurà aquesta nit dues celebracions destacades per la revetlla de Sant Joan D'una banda el 50è aniversari del Walden 7 amb música dels anys 80 i projeccions audiovisuals a la placeta de l'edifici De l'altra la revetlla del Casal Popular La Sala a la plaça Malaret que començarà amb rumb en directe continuaran amb un sopar de Carmanyola i concerts del grup Trencadisc i punxadiscos fins a entrada de la matinada Avui, 23 de juny coincidint amb l'increment habitual de l'ús de petards i fogueres s'han difusit de consells de seguretat per evitar incidents durant la nit Podeu consultar totes les recomanacions a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern La nit d'avui amb motiu de la revetlla de Sant Joan es reforçarà el transport públic a l'àrea metropolitana A Sant Jus i municipis propers el tram oferirà servei ininterromput amb les línies T1, T2 i T3 circulant cada 15 minuts entre Francesc Macià i Montesa i cada 30 minuts fins a les terminals El nitbus mantindrà el servei habitual d'11 a 5 de la matinada amb possibles reforços a les línies més utilitzades També s'ha ampliat la xarxa amb noves línies com la N23 i la N24 Els ferrocarrils circularan a les dues de la matinada i reprendran els serveis el dia 24 a les 5 de la matinada amb la línia Llobregat-Anoia donant cobertura a municipis com Sant Boi i Molins de Rei Els operadors reforçaran la presència de personal neteja i seguretat en els punts amb més afluència especialment als accessos a platges i al centre de Barcelona Es recomana fer ús del transport públic per seguretat i comoditat El professorat del Baix Llobregat podrà descobrir l'oferta educativa i cultural de la comarca durant les jornades de portes obertes del 27 al 29 de juny La iniciativa impulsada pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat té com a objectiu facilitar la planificació de sortides escolars pel proper curs Durant 3 dies equipaments patrimonials culturals i naturals com el Delta del Llobregat la Cripta Gaudí el Museu de les Aigües o Can Negre de Sant Joan d'Espí entre d'altres oferiran accés gratuït al personal docent que podrà assistir amb un acompanyant adult i fins a dos infants Com a novetat el 2 de juliol s'organitza una visita guiada amb autocar a les coves de Montserrat i al nou Museu del Renaixement de Molins de Rei amb places limitades per centre L'acció forma part del Pla de Dinamització del Turisme Escolar del Baix Llobregat I això ha estat tot Tornem a més informació als botlletins horaris i a l'informatiu complet Fins ara Fins ara Fins ara Fins ara Sabies que el teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona Per moure't bé Millor amb bici Dona't d'alta ara a ambbici.cat Des de l'est De l'est Hasta esta cama Con la misma fuerza Es la luz de la mañana Desde l'est L'est Hasta esta cama Con la misma fuerza es la luz de la mañana Paparura, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá Facto de la fe y las flores azules, la luz de la mañana, la luz de la mañana Facto de la fe y las flores azules, la luz de la mañana, la luz de la mañana Tarda de refugi, tarda de fudis, amb Anna Pobeda. Anna Pobeda, bona tarda. Tarda de marxar amb les mans buides. Exacte. Exacte. Vinc a proposar una mica què ens hauríem d'emportar per anar a la platja, que sigui alguna cosa lleugereta, estiguenca, fresqueta, saludable, per passar el dia. Perquè és veritat que ara que aconsegueixes arribar a la platja, aparcar, trobar lloc, és com per després matxacar-te i anar dint a algun lloc. No. Llavors, el meu plan és, ja que anem a la platja, passar el màxim d'hores possibles, sempre amb un tipus de recomanació i precaució del sol en compte. Sí, sí, aneu amb compte perquè és perillós. Jo ja et dic que només he anat un cop a la platja aquesta temporada i m'he cremat. O sigui, amb això t'ho dic. Jo és que no soc molt de platja, jo soc més de piscina. I em vaig anar i em vaig cremar els peus i les cames i ja està, per favor. Sí. Escolta. Sí. És que hem de tenir la pell bastant protegida. Jo que soc bastant blanquet, també. Doncs també afecta això. Exacte. O sigui, sí que en altres programes vam estar parlant sobre com preparar la pell per la platja, per el sol, l'exposició solar. No que havíem de menjar una dieta bastant específica perquè fos ric amb antioxidants. Podem parlar una mica de quina dieta o quins aliments podem portar a la platja que siguin ideals per a l'exposició solar. Sobretot que hi hagi antioxidants, vitamines E, sobretot beure molta aigua. La meva recomanació és que fiquem la mitja ampolleta aquesta al congelador d'aigua i després al dia de la platja li fiquem una mica d'aigua i ens l'emportem. Perquè sí que és veritat que hi ha molta gent que fica l'ampolla sencera al congelador i després no pot beure aigua perquè no se li desfà suficientment ràpid a la platja. Aleshores, si fiquem mitja ampolleta d'aigua a congelador i després ens l'emportem amb una miqueta d'aigua, ens durarà i alhora estarà fresqueta. La podrem fer servir perquè la podrem beure. Aleshores, què més? Sobretot factor de protecció solar, que ara últimament s'està ficant en controvèrsia si ens hem de protegir la pell amb protecció solar, bla, bla, bla, bla. Sí, sisplau, fiquem-nos el factor de protecció solar perquè és superimportant. Fem-ho, fem-ho perquè si no després haurem de pal·liar aquelles cremades amb l'oe vera, amb cremes que al final dius, home, si podem prevenir, millor que curar, no? I tant, totalment. És a dir, això, portar molta aigua, protecció solar, evitar molta exposició prolongada, si tenim moltes hores a la platja a portar alguna cosa que ens protegeixi el sol, i així sí, jo aquí estic donant una mica d'idees d'àpats que podem portar a la platja. Perfecte. Des de snacking, que porto també recepta d'algun snack que podem fer a casa que sigui supersaludable per portar a la platja i per picar alguna coseta, que les típiques plates fregides també poden ser una opció vàlida, però si les podem evitar, millor que millor, perquè la patata fregida és tot oli i allò supergreixós i no ens farà gens bo. Clar, per una banda tenim aquesta concepció dels tàpers de platja, amb els talls de síndria, amb l'escalopa, o per exemple, amb tot el tema aquest de les amanides, amanida russa, el típic que se'ns ve al cap quan pensem en tàpers de platja. Clar, hi ha alguns tàpers de platja que se'ns poden fer malbé si no estan ben refrigerats al llarg d'aquella estona que estem nosaltres a la platja. Exacte. Això també vol dir anar carregats d'aquella navareta blava típica, amb els seus glaçons de gel, vull dir que al final també implica això, implica el fet d'anar preparat a la platja. Sí, si no volem portar la típica navareta, aquesta blava, mamotreto, sempre podem portar, embolicar un paper de platja o una cosa que estigui aïllant, una mica d'aïllant tèrmic, i ho podem posar sota el parasol. Si no portéssim parasol, aleshores sí que hauríem d'agafar una navareta o alguna cosa, perquè potser en comptes de menjar-nos a una manida de llenties fredes, ens agafarem un estofat de llenties, que al final hem de vigilar una mica on posem les coses i amb quina exposició solar li donem també. Si no portéssim sombra, parasol o el que sigui, podem ficar-ho sota la nostra roba mateix, sota la tovallola on prenem el sol, i intentar cobrir el menjar la major part possible, perquè si no, exacte, en comptes de prendre la cíndria, ens podem prendre una sopa de cíndria bastant calenta. És molt important com conservem els aliments, sobretot amb el que portem. Has comentat això, que a vegades fèiem l'escalopa, fèiem aquestes coses, sí que és veritat que hi ha... Sí, potser és més de muntanya, no?, el fet de portar pollastres rebossats i tot això. Jo no m'heu portat mai a la platja. Sí, potser és més de muntanya que de platja, però no ho sé, m'ha recordat a la infància, quan sortíem de casa. No, no, no. Escuchaves o no jugamos. Si tu portaves l'escalopa, jo no diré res amb això. No la proposo com a plat, tampoc, però sí que és cert que hem de tenir una mica de compte dels ingredients que portem i com els conservem, d'acord? Clar, està clar que la platja és sinònim també d'aberatir un pla de cap de setmana, no? Allò de dir, ostres, volem fer un estiu assequible, econòmic, allò de no gastar gaire. Marxes a la platja, doncs, perquè bàsicament és gratuït, és a dir que et pot costar diners aparcar o anar fins allà, però bé, bàsicament són plans assequibles que gairebé tothom es pot permetre, no? I en aquest aspecte, doncs, és interessant tenir-ho en compte. Però, clar, hi ha molta gent, doncs, que opta pel fet aquest de fer-la premium, no?, l'escapa de la platja, que és, doncs, això d'anar al xiringuito, de fer la paelleta, de fer la mariscada, o el que sigui, i després seguir amb la platja. Exacte. Que és totalment lícit. Sempre aquesta opció. Però, com que això és una secció de cuina, doncs, anem a parlar de cuina, anem a parlar de receptes que podem fer i també d'allò, doncs, que es conservi bé al llarg de tot un dia. També, doncs, tenint en compte això, que si volem anar més equipats o menys, no?, amb el parasol... Sí, més carregats o menys, exacte. Exacte. Amb la sombrilla, amb els nens, amb la canalla, amb no sé què, amb la pilota... Al final, també, hem de fer-nos una mica fàcil i còmode, no?, que sigui gestionable i que no ens estressem, perquè, si no, pot generar-nos estrès, també. Exacte. O sigui, pot ser el contraproduent, aquest pla, també. És el que també volíeu dir una mica, que a l'hora de preparar els tàpers o el menjar que ens emportem a la platja, hem de pensar, també, en un tipus de batch cooking, no? No ens ficarem a cuinar uns cargols a la llauna a les 7 del matí per marxar a la platja, perquè llavors ja estarem, vamos, estressadíssims, acaloradíssims i amb poques ganes de gaudir de la platja, no? Aleshores, han de ser receptes que siguin fàcils de preparar, que inclús ja puguem preparar el dia anterior, de dir, escolta, mira, ho preparo la nit anterior i així ja ho tinc ben fresquet per emportar-me a la platja, això seria l'ideal, d'acord? Sobretot receptes que no requereixin d'escalfar o de processar en aquell moment, vull dir que siguin, bàsicament, que obris el tàper i te'l puguis menjar sense molta història, d'acord? I que sigui fàcil això de preparar, que no ens embrutem, que no haguem de portar els coberts, com més coses portem, doncs pitjor. Ens complicarem més. És una mica més complicat. Fem-nos-ho fàcil, gaudim de l'estiu, no? No ens vulguem complicar la història, perquè si no és pitjor. Vinga, va, anem amb aquests consells, amb aquestes recomanacions, amb aquestes receptes. Receptetes. Que et volem escoltar. Aleshores, en quant a la més típica i tòpica serien els sàndwits, els entrepans, però no fa falta que els fem als entrepans típics, xosos i insípids de sempre. Sí, sàndwits mist o no? Exacte. Us hem fet una altra cosa. Donar-li una innovació. Aquí sense estar molt creatius, però podem donar-li un twist en el sàndwits, en l'entrepà. El podem fer de pollastre i espinacs, perquè la fulla verda de l'espinac també ens donarà molt de calç i ens donarà vitamines que necessitem, amb una mica de maionès o una mica lleugereta. Si és vegana, molt millor, perquè com que no implica l'ou cru, no se'ns farà malbé. Bona. Fer una maionèsa vegana és superfàcil, es fa amb llet vegetal i la tindrem, és que no se'ns espatllarà, aquell entrepà. El podem fer l'entrepà de verdures de la brasa. Des d'aquell dia, enxanem la planxa, fiquem les verduretes que es facin una miqueta, podem ficar pastanaga, podem ficar carbassó, podem ficar esvergínia, podem ficar tomàquet, inclús les verdures que vulguem, i la podem ficar a l'entrepà i se'ns mantindrà, perquè encara que ens mengem aquest entrepà amb les verdures fredes, són les verdures que han estat cuinades i que no importa que estigui a temperatura natural, quan ens el mengem. Clar, comentaves una cosa abans que era el fet de parlar del batch cooking, que n'hem parlat aquí al programa moltes vegades, però el tema de la previsió també és molt interessant en tot això, perquè realment, com que tenim tants plans ara a l'estiu i cada dia fent coses, potser el dia anterior hem fet una barbacoa. Exacte. I ens ha sobrat menjar o hem pogut ja pensar, programar el planning del dia següent i dir, com que jo demà me'n vaig a platja, doncs mira, com que avui hi ha barbacoa, faré aquestes salxitxes, o faré aquest pollastre, o faré aquestes verdures, i amb això podré fer l'entrepà o el que sigui. Sí, perfectament. O sigui, quan aquí parlem d'elaborar un plat per portar-nos a la platja, és molt millor que estigui fet des del dia anterior, perquè si no és que el mateix dia potser... Clar, no ens hem d'imaginar encendre a barbacoa a les 8 del matí. Clar, caos de planificació. Sí, exacte. Si pot estar des del dia anterior, el podem guardar a la nevera, un altre pa, si tenim els ingredients, els fiquem en el mateix moment, o sigui, anem a comprar una barra de pa rapidíssim, que pot ser molt fàcil, l'obrim i li fiquem tots els ingredients que tenim preparats, això també pot ser molt fàcil i molt còmode. Clar, jo amb aquest tipus d'entrepans que m'estaves oferint ara, els tampitxos aquests i tal, jo m'imaginava un pa més o menys curioset, alguna cosa curiosa, perquè moltes vegades tendim a fer aquests entrepans amb el pa de botlla o amb el de barra, i potser un pa de coca, un pa així com una mica més, un pa de vidre, o algun pa que també aguanta molt bé el fet del trajine, perquè el podem moure a altres temperatures, etcètera, etcètera, i no és el mateix que menjar-te aquella bagueta que potser està xiclosa quan t'ho vagis a menjar. Ah, exacte, està seca, xiclosa, que segurament està congelada abans de fer-la. Probablement, sí, sí. No té massa qualitat en si. Però sí, exacte, aquests entrepansment una mica més sofisticats, inclús podem agafar un pa de molla de cereals, de llavors, que també van molt bé les llavors, perquè són un tipus de vitamines que ens fan falta també per l'oxidació de la pell, de l'exposició solar. Podem donar-li un tuïst també al pa, vull dir, no fa falta que sigui el pa de barra, que això que ens queda tou a l'hora de menjar. Sí que hem de tenir molt en compte la humitat que li fiquem a dins. Ah, exactament. Perquè aleshores també pot quedar bastant pastós segons quin tipus de pa li posem. Llavors, hem de comptar la humitat del pa i la humitat del que estem introduint a dins del pa. Perquè l'humitat de l'entorn en el que estarem allà set, vuit hores, depèn del dia, també és considerable. També. Vull dir, a la platja també hi ha bastant humitat. Llavors, això també ho hem de tenir en compte. Totalment. Llavors, sí, ha de ser un mix de factors de dir, escolta, escollo aquest pa, però alhora sé que se'm conservarà. O inclús, jo què sé, podem preparar l'esmorzar del matí amb un tipus de pa i després, pel dinar, utilitzar uns cràquers, que després parlaré com podem fer uns cràquers de casa i portar-los. I llavors, podem fer un altre pa amb cràquer o menjar aquest pollastre, no?, amb els espinacs amb cràquers i li estem donant un tocte més diferent, que tampoc no fa falta que sigui un sàmbit senzill. Què més? Per tancar una mica el tema dels sàmbits, també podem posar pollastre amb mozzarella i maduixes, que és el que donarà, serà hidratació de les maduixes, ens donarà vitamina A i vitamina C, que va molt bé per la pell. I també li estem donant la proteïna que necessitem amb el pollastre i la mozzarella. Que bo. O també agafar una mica més la bartenda a l'alvocat, que tampoc l'havíem tret fins ara, però podem agafar pollastre, alvocat, formatge i espinacs, també per donar-li aquest tuís una mica més complert a l'entrepà de pollastre, típica entrepà de pollastre. Em sembla boníssim. Que és molt bon. Molt fàcil de fer. Sí, sí, no? Però pollastre, alvocat, i tant, que tens un ou dur per allà, doncs també l'hi poses. Exacte. Que tinguis, no? Al final és molt adaptable. I podem fer-ho, com deies, amb diferents tipus de pa, inclús podem fer un wrap o podem fer tacos, o sigui, en forma de tacos o en forma de wrap. Podem ficar-li aquests ingredients o podem ficar-li un remenat de tofu o qualsevol cosa que ens funcioni tan bé per portar-nos a la platja i estigui perfectament adaptat, val? Molt bé. Si sortim d'aquest ventall de sandvitjos o entrepans, wraps o tacos, ens anem a la zona de les amanides. Aquí sí que hi ha un gran ventall que podem portar a la platja de diferents amanides. Ens podem agafar una amanida grega amb tomàquet, formatge, ceba i olives, que això ens donarà, que és una cosa molt fresca, que ens donarà hidratació, però també el tomàquet ens donarà aquestes vitamines antioxidants que necessitem pel sol. Ens podem agafar una amanida d'arròs o una amanida de pasta. Depenent de què la fem, posar sol i podem ficar... Això també ho portàvem a la platja. A veure, això m'encaixa més. Això sí. Tot i que és veritat que acaben els ingredients per tot arreu per sobre teu. Sí, sí. Jo trobo una mica incòmode, sobretot la d'arròs, la de pasta encara, però la d'arròs és una mica incomodeta. Llavors portem cullera gran o alguna cosa així que ens ajudi a menjar també. Siguem conscients. Posem-nos-ho fàcil. Exacte. Si agafem la forquilleta aquesta de fusta que se'ns trenca per tot arreu, doncs no, no farem res amb aquesta amanida. Un desastre. Acabarà més fora que a dins. Aleshores, això, podem agafar una amanida d'arròs o de pasta, depèn del que el volem ficar. La de pasta li podem ficar salmó, inclús xampinyons o una coseta així una mica més sofisticada. La d'arròs hi podem ficar tonyina, oudo, aquestes coses que... Tomàquet fresc, que podem fer fresc i ens quedarà genial. També ens en podem anar a amanida de llagums. També podem fer una amanida de cigrons amb pèsols, patata bullida líquida, molt bé el cigró també. O ens en podem anar a una amanida de llenties ficant-li fruita. Li podem ficar poma, li podem ficar maduixes. I aquí notarem aquesta hidratació que ens podrà donar aquesta amanideta que ens la farà molt més lleugereta. I es conservarà bé perquè al final la fruita el que li dona és que es mantingui aquesta aigua a l'amanida i quedarà molt bé. Podem portar escalopa, però jo opto més potser per la fruita de patates que també se'ns pot conservar molt bé. L'ou està cuit, per tant no tindrem problema que l'ou se'ns faci malbé i la fruita de patates també és una opció molt bona perquè ens sacia, aporta la patata, aporta l'ou, aporta la proteïna i és una opció molt completa també. Li podem ficar una mica de pa, si volem, unes llesquetes de pa i també ens fa gust això, un pinxó de truita molt correcte per portar a la platja. Vé de gust, ve de gust. Sempre es diu que l'aigua cansa, el que és la platja, la piscina, sobretot per la canalla són plans ideals perquè així els hi poleixes la bateria ràpid. Si els deixes cau. Sí, no, no, he arribat a descobrir per què ens cansem tant que això potser ho fem en una altra etapa del programa però té a veure amb la nostra temperatura, amb la regulació de la nostra temperatura i llavors això fa que el cos es cansi molt més que és supercuriós també. En plan que s'està equilibrant, estabilitzant tota l'estona. Constantment, exacte. Sí, sí. També com a plat que ens podem emportar a la platja tenim el salmerijo o el gazpacho i això sí que us recomano si tenim navareta o si l'hem deixat amb uns glaçons que el podem conservar bastant bé perquè això si no és fresquet malament. Malament. Malament ens entrarà una mica com una petada. També podem agafar una manida de frites o portar frites perquè la frita és una molt bona opció tant com a snacking com a postre com a refrescar-nos o hidratar-nos a qualsevol moment de la platja així que portar frites si ha estat fresqueta o ara tenim fresqueta ideal perquè això també el que farà serà refrescar-nos el cos. Quin picoteo també saludable ens podem emportar a la platja? Ens podem emportar el picoteo de sempre als frites secs que els frites secs són molt energètics són molt saciants i també van molt bé a nivell d'antioxidants per al cos però també podem fer aquí un gir i preparar nosaltres alguna coseta podem fer edamames espaciats al forn que és una cosa que ningú se li acut però podem agafar els edamames cuits que són les mongetes de soja li podem ficar una mica d'all amb pols una mica de pebre vermell li podem ficar el que vulguem els fiquem al forn fins que queden secs i ens queda un snacking que ens podem menjar a qualsevol moment com si fossin pipes salades però té molt més nutrients que no pas menjar-nos unes pipes salades mondes i lidondes podem agafar galetes salades o cràquers i aquí podem preparar uns cràquers d'estibada i llavors que són superfàcils de fer puc donar quantitats o puc dir-ho més o menys però al final necessitem flocs de cibada necessitem pipes de carbassa pipes de girassol sèsam llavors de de xia una miqueta de sal oli d'oliva i una mica de sirop d'àgave si volem endolçar una miqueta i li piquem aigua tot això ho barregem les llavors el que faran seran això hidratar-se ho estirem amb una capa ho fiquem al forn i al cap de 15 minutets hi donem la volta i li tornem a ficar uns 15-20 minutets més i veurem que com aquesta capa de llavors s'ha secat ha quedat una massa compacta la podem trencar i ens serveix com a com a un snacking per portar a qualsevol lloc i que enganxa amb qualsevol cosa podem portar també saitons a la platja que el peix aquest va molt bé també a nivell de pell podem portar una mica de saitons i amb això menjar-nos els saitons com a cràquers o com a torredetes i ens sentarà superbé també com a snacking o com a aperitiu també podem portar xips de frites o de verdures també els venen fets però també els podem fer nosaltres al forn o al micro on podem fer aquests xips de verdures o de frites ens els podem portar nosaltres directament i així ens evitem saber si n'hi han ficat molta sal si estan fets amb molt d'oli si hi ha molt de sucre potser les frites sabem que és un snack natural que podem fer a casa ens el podem preparar doncs això el podem preparar el cap de setmana anterior i tenir-lo per tota la setmana vull dir que no fa falta que el fem el dia d'abans o dos dies abans sinó que el podem tenir fet ja per tota la setmana i ens aguantarà bastant bé en un lloc sec que no ens entri humitat sobretot i ja està exacte si tenim un pot d'aquests de vidre tancats o un pot d'aquests metàl·lics on posem les galetes típiques quan acabem de fer-les a casa ho podem guardar allà i això ens durarà totes les setmanes sense necessitat de mantenir la nevera o que se'ns faci malbé i ho podem portar a la platja en qualsevol moment o inclús el dia de cada dia per anar a la feina podem esmorzar-ho o podem menjar-ho en qualsevol moment que tinguem sí, sí com a snack com a acompanyant també a un plat també ens pot servir si hem fet una hamburguesa per exemple o un sandwich que deies abans tenir-ho d'acompanyant amb el sandwich doncs és més saludable que les patates de bossa sí això per suposat per suposadíssim i el que deies abans que m'ha fet molta gràcia que és que vigilem sempre quan fem algun àpat o alguna coseta si ens ha sobrat alguna cosa perquè nosaltres aquí hem vingut amb idees una mica generals de coses que podem portar a la platja o una idea una mica més específica de coses que hem de preparar o podem preparar per portar a la platja però és cert que si fem una barbacoa o si fem algun àpat que ens ha sobrat alguna cosa sempre podem reaprofitar aquestes sobres o retransformar-les per portar-les a la platja és a dir l'altre tio una amiga meva deia és que els meus fills els encanta el puré de patata i al final me'n sobra molt i el que ha après a fer ella és que fa com unes croquetes amb aquest puré les passa per ou i després els hi posa sèsam les torna una miqueta al forn i li queden unes boles de puré de patata que se les pot emportar a tot arreu també com a snacking llavors ella em deia faig tant de puré que a vegades me'n sobra una mica o a vegades me'n sobra molt depenent de la gana dels crius i dic ostres és una molt bona idea tenir en ment tot el que ens sobra per poder-ho retransformar o reaprofitar per aquestes ocasions perquè moltes vegades diem hem de preparar el menjar a la platja i potser reaprofitant quatre sobres que tenim ben apanyades ens les podem emportar i ja fem el dia en aquest sentit Totalment Escolteu aquest espai si us heu incorporat a mitges perquè és superinteressant el que ha comentat avui l'Anna Pobeda trobareu aquesta i totes les seccions al www.radiodesben.com i avui la veritat és que hem pogut fer un viatge fins a la platja sense anar-hi però que a dins de l'imaginari entren moltes coses de les que hem comentat avui Sí sobretot és superimportant això que quan anem a la platja estiguem ben preparats o tinguem una guingueta ben a prop on podem comprar aigua si no n'hem portat d'acord també podem passar a hidratar-nos en qualsevol moment és a dir si ens ve de gust un gelat si ens ve de gust un refresc vull dir que no ens fiquem les mans a cap escandalitzats vull dir no passa res ho podem fer perfectament el tema és això tenir la previsió econòmica que hem dit abans jo crec que a partir dels 40 ja ens ve més de gust estar el de menjant que no pas a la sorra però bueno això a partir això va a gustos i a planificacions però sí que és veritat que ho hem d'adaptar molt a la nostra situació al nostre pressupost i a les ganes que tinguem de passar un dia amb família o sols a la platja ben alimentats i ben hidratats estupendo Ana Pobeda gràcies gràcies a tu una abraçada molt gran cuida't i el dia que anem junts a la platja ja et portaré escalopa anirem ben preparats adeu-siau adeu-siau i el dia que vols és diversió una mica d'imaginació tu posa'ns unes mirres que el demés ja ho faré jo la birra em fa vibrar em fa riure i cantar si hi ha suc de cibada no puc parar de ballar birres i més birres birres i més birres birres i més birres al meu poble viu d'això birres i més birres birres i més birres birres i més birres al meu poble vol això si segueix el bar obert no s'aturarà el concert la birra és adictiva però et manté despert la birra és un tresor del mateix color que l'or m'engresca i m'atabala perquè em té robat el cor birres i més birres birres i més birres birres i més birres al meu poble viu d'això birres i més birres birres i més birres birres i més birres al meu poble vol això birres i més birres birres i més birres birres i més birres Virres i més virres, el meu poble vol això. I vinga, va, prepara la copa, que parlem de vins. Jordi Clavero, bona tarda. Bona tarda, com estem? Home, doncs bé, quan arriba el teu moment, el moment de treure aquí l'ampolleta de vi, de treure les copetes i tal, sempre estem bé, home. Per provar un bon vi i per parlar de vins, sempre estem a punt. Sempre estem entre copes, no?, en aquest moment. Totalment, totalment. Benvinguts de nou a un nou espai del món del vi. Avui a Parlem de Vins, doncs, marxem un altre continent. Concretament, avui el Jordi ens vol portar a Sud-amèrica. I aviam, a quina part, perquè Sud-amèrica és molt gran, Jordi. Sud-amèrica és molt gran. I hi ha parts, ostres, on si plantessin vinya potser tindríem problemes. Però avui tenim un país que no és un simple productor, ja que compta més de 210.000 hectàrees de vinya plantades. I el seu nom comença a parar. Bé, no és molt difícil, l'Argentina va... Bueno, en vez de tomar una cerveza, nosotros nos vamos a tomar una copa de vino. Però bé, sigui com sigui, avui parlarem d'Argentina i ho farem, doncs, amb en Jordi Clavero. Explica'ns una mica més d'aquest país. Bueno, aquest país, dir-vos tot, que bàsicament li deven als espanyols i als italians la gran tradició que tenen el vi. Pràcticament hem de pensar que els argentins són tots immigrants europeus i una de les extensions més grans que n'hi ha de vinya en el país és Mendoza, que compta amb el 70% de les vinyes plantades. Després tindríem Sant Juan i la Rioja. Mira, com la d'Espanya. Com la nostra, com la nostra. Exacte. Descrenarem una mica la seva història i les seves regions. Les varietats de raïm, que trobarem poques autòctones i que hem de pensar que és del nou món i que totes les varietats que van arribar van arribar a l'antic món que serien els països europeus que van portar aquestes varietats i ells els han donat noms diferents o s'han adaptat d'una manera diferent en la qual les han revoloritzat, com veurem. Vinga, anem a veure-ho. A veure què tal, l'Argentina. Som-hi! I ens hem posat una mica folclòrics també perquè la música típica argentina o amb la que l'associem ràpidament són els tangos i de fons tindrem uns tanguitos. Ara parlarem de la història d'Argentina que, evidentment, amb el vi també té tela, eh? Sí, té molta tela. Té bastanta tela. Cap on comença la història del vi argentina? La història del vi argentina doncs comença una mica amb les Amèriques, no? Però, no, no, cap a les Amèriques, no. Cap a 1556 he trobat els primers arxius que va ser quan els missioners espanyols, especialment els jesuïtes, van portar les primeres vinyes des de Xile a través dels Andes i aquestes vinyes es van plantar a la regió de Santiago de l'Estero. Recordeu, Santiago de l'Estero. Va ser la primera de totes a l'Argentina. I després es van expandir a Córdoba, San Juan i Mendoza, on el clima era ideal pel cultiu. La varietat inicial que es va plantar va ser la criolla. La criolla és un cep autòcton derivat de varietats espanyoles. No és autòcton com el tant pel que ve de l'alistant negro i d'altres varietats espanyoles que podríem dir que han patit un creuament i diguessin que la criolla s'ha adaptat d'una manera diferent i per això s'hi diu d'una manera diferent, però és l'alistant. O sigui, aquí a Espanya es coneix com a l'alistant. Si anem a les Canàries la trobarem allà. És resistent i és productiva. I també dir-vos que alguna cosa molt important en la història d'Argentina va ser el senyor Domingo Faustino Sarmiento. Cuidado amb aquest segon cognom perquè ja declarava intencions per fer alguna cosa important en la història d'aquí. El senyor Sarmiento intrudeix la Malbec des de França a finals del segle XIX. I avui en dia la Malbec és la varietat més plantada del país. Ara marxem a parlar de les seves regions i també del clima que hem de tenir en compte que és un clima més aviat calorós el de l'Argentina. Sí, molta calor. Si aquí tenim calor allà en tindríem bastanta més. Que allà a l'hivern no sé com el deuen viure però el viuen diferent. El viuen diferent perquè hem de pensar que estan a una altra latitud. Estan a latitud 21-46 i hem de pensar que ells colleixen el març-abril. O sigui, nosaltres entenem la primavera si no m'equivoco al principi de primavera a finals d'hivern ells estan fent la varema. O sigui, això ens toca una mica i diem ostres, però què fan aquesta gent? I al Nadal ells estan en ple estiu. No sé, és un xoc cultural, no? També. dir-vos bàsicament que a Argentina les pluges són escases en general i és molt comú l'ús de rec. Ok. I hem d'imaginar-nos les vinyes plantades en grans extensions, o sigui, no per ser les petites sinó normalment són grans extensions com hi ha a les de Vall d'Uco o a Mendoza i també imaginar-nos molt la influència que tenen els Andes. Els Andes protegeixen dels vents del Pacífic i generen un efecte foen. Què és l'efecte foen? L'efecte foen bàsicament per entendre-ho més fàcilment doncs podríem dir que quan hi ha una muntanya molt alta i en una part de la muntanya n'hi ha els que serien els vents més humits, més freds, quan pugen aquests vents es van refredant però arribat d'un punt al punt més àlgid de la muntanya més alt quan baixen els vents es van calentant es van calentant i el que generen un canvi de clima i també té efectes podríem dir com és el paisatge de la muntanya veurem una diferència notable entre la cara sud i la cara nord veurem una diferència notable entre el que seria Xile i el que seria Argentina així més o menys podrem entendre l'efecte foen més o menys t'ha quedat clar tu Dani? total total si ho has explicat molt bé d'una forma molt gràfica tot i no tenir el recurs visual ho hem entès perfectament deixa'm que et pregunti per quines zones creus que són les més afectades a l'efecte foen una de les zones més afectades per mi bàsicament és Mendoza és Mendoza Mendoza perquè està pràcticament el peu de la muntanya i també que es pot fer servir pel ric que és quan s'estabilitza tot una mica la Patagòria la Patagòria era un bosc frondós com els d'Europa de l'est o sigui imagineu-vos quin canvi generen aquestes muntanyes i avui en dia és el vuitè desert del món i és un desert fred perquè té molt poca sorra o sigui bàsicament per això perquè té poca sorra per això és fred i l'àrea està penetrada per molts rius grans i petits que drenen dels glaciers i llacs de la muntanya un altre cop hem de donar gràcies a aquests andes que ens donen aigua perquè si no malament rai o si no els tinguéssim potser tindrien boscos o sigui no sé què passaria exactament si no els tinguéssim doncs ara seguirem aprofundint una miqueta més sobre la Patagònia i Mendoza i també per entendre'ns una miqueta més en clau de regions i la diferència entre regió i denominació d'origen però abans deixa'm que faci una breu pausa perquè avui tenim també una proposta musical pels nostres oients com que hem viatjat fins a Argentina fins a Amèrica del Sud avui portem una cançó d'un artista que és d'allà en Andrés Calamaro que ens dedica a aquesta flaca que doncs també ara a aquesta hora de la tarda una miqueta de musiqueta també ens agrada vinga va reprenem d'aquí no res Jordi fins ara Fins ara Fins ara amés I seguim parlant de vins, seguim xerrant una micetona més amb en Jordi Clavero i avui deixa'm que et pregunti per què has triat l'Andrés Calamaro. Creus que té alguna vinculació directa o indirectament amb els vins? L'Andrés en té molta. Jo estic molt segur que ell entén una mica de les relacions de Mendoza i segur que sap la que vaig a nombrar ara. Perquè si sé una mica, si no m'equivoco, és una persona que li agrada bastant el vi. Ara no me'n recordo molt bé d'alguna cançó, però és una persona que li va bastant allò de beure. I en la seva faceta més artística també ho expressa de forma veraç, per dir-ho d'alguna manera. Deixa'm que reprengui la pregunta que et feia abans de la pausa musical. Et preguntava sobre si havíem d'entendre la Patagònia i Mendoza com denominacions d'origen. No, són les regions. Una de les deos de Mendoza seria la Vall d'Uco. Això segur que ho sap l'Andrés. Ok. Llavors, d'alguna manera, les regions són Patagònia i Mendoza i dins d'aquestes regions trobem denominacions d'origen com la Vall d'Uco. Sí, que està al peu dels Andes. Ok. I el raïm produeix vins rics i robustos, amb fruits negres de muntanya i dolces notes florals. i hem de comentar que la regió del Vall d'Uco tot i que està al peu dels Andes ens trobem amb les cases pluges, calamars a principi i estius i al fons van de bala anomat sonda que he comentat abans. És una vall que està formada per la serrada frontal i la regió de Guayaqueras, cuideu amb aquest nom, i l'altitud ha d'estar entre 900 i els 1.250 metres. Estem bastant alts. I està al sud-oest de la ciutat de Mendoza. Els hiverns són rigurosos i els estius són càlids i els dies bastant temperats. O sigui, temes de temperatura és bastant adequat. I és una zona de grans estaccions com us he comentat abans i podem parlar de quasi 30.000 hectàrees. Principalment les varietats que es planten en aquesta zona són el Malbec, el Cabernet Sauvignon, el Merlot, el Pinot Noir i la Bonarda o Dos Noir. I per part de la Patagònia, o sigui, en l'exemple de Patagònia tindríem la regió de Río Negro. Aquesta regió té molta menys extensió, no sé si anem cap a les 1.500 o 2.000 hectàrees, he posat un cas contrari de no tanta extensió i és un clima continental semidesèrtic amb precipitacions bajes i amb molt bona insolació com a pràcticament tota Argentina. A la tardor canvien els vents i baixen les temperatures en la quarta cosa permet que els raïms conservin l'acidesa i tinguin una bona maduració dels sucres i puguin acabar fent una bona càrrega de polifenols i tanins amb una bona maduració organolèptica que és molt important per fer bon vi. I és una zona d'extensions petites, sols, unes 1.500 hectàrees. Les principals varietats negres són el malbec, la marlot, el pinot noir, el cavernet, el cirà, el cavernet franc i la marietat malbec presenta el 33% del cultiu. I entre les blanques destacaríem el chardonnay i el sauvignon blanc. En quina et quedes? En riu negre o en baile de uco? Quina t'agrada més l'atenció? Home, a mi això de poques hectàrees d'una extensió més reduïda m'ha cridat bastant pel fet aquest que potser també pot donar un producte més selecte, un producte potser més petit, més reduït, no ho sé, potser estic associant coses que no. En nosaltres, jo et diria que si et fixes en Espanya, França, sí, però en el que seria el nou món, que seria Argentina, Estats Units, això no està tan vist d'aquesta manera, perquè allà posen grans estacions, posen rec i es dediquen a vendre el producte jo et diria que d'una manera una mica diferent i els vins es paguen per bastant. Clar. Bé, doncs, deixem que et faci una pregunta perquè ara estàvem parlant d'aquestes varietats, ens has mencionat que la veritat Malbec representa el 33% del cultiu apte per a elaboració i la meva pregunta és la veritat Malbec és la protagonista d'Argentina? Òbviament que ho és. Llavors, quina és la seva història? Explica'ns una mica. La varietat Malbec ha arribat amb el senyor Sarmiento, amb aquest cognom tan graciós en aquest cas. Per fer vins, és que és un cognom per fer vins, és que és meravellós. Jo el veig en una etiqueta Sarmiento, vinos per a l'escarmiento, alguna cosa així, saps? Sí, sí, sí. No, no, està interessant la cosa. Llavors, arriba la veritat Malbec que és una veritat estrella i a partir d'aquí què ens has d'explicar més? Que no és una veritat d'Argentina, que a vegades la gent es pensa que és Argentina. És una vinya que és molt feble en els climes freds, per això és idònia a Argentina, i on pot produir un vi que té sabor rústic de casa, però les millors vinyes de Caors, on és la zona originària, a França, la Malbec i també a Luján de Cullo o a Mendoza, a Argentina, pot derivar en vins de color fosc, d'intensa modulosa i atractivament sedosos, que mereixen ser envellits. Normalment són vins que poden tenir una bona guarda. Per haver estat tan ampliament cultivada d'Argentina, els productors locals tenien a considerar-la clarament de tercera categoria. Això ha passat amb moltes varietats en diversos xocs del món. Però els estrangers han aconseguit aturar el seu reemplaçament sistemàtic per la cabernet Sauvignon, que se segueix a tot el món. La vinya també es cultiva a Xile, Austràlia, Califòrnia i al nord-est d'Itàlia, però d'on és més famosa és a Argentina, on hi ha més extensió d'aquesta vinya és a Argentina. Un Malbec a l'Argentina tendeix a ser una pruna i friteria amb una textura suau i bellotara. A França, el Malbec tendeix a ser amb més estructura, tenir menys ferns i una qualitat fosca i melancòlica. O sigui, podríem comparar que notaríem una tipologia molt diferent entre un Malbec de l'Argentina de Mendoza de Valladéuco i un Malbec de França de Caors. No tenen res a veure, és la mateixa varietat però canvien molt. En els sols calcaris de la regió de Caors, el Malbec produeix la seva manifestació més fosca i tànica. O sigui, trobarem un vi molt més tànic que el de Caors, mostrant fruits de mora i en la seva juntamentut notes de tabac, cafè i carn a mesura que en balleix. fruits de mora la seva juntamentut, les notes de tabac i cafè quan en balleix, que ha sonat aquí una mica a l'inrevés. Interessant. Caors va... Ai no, aquí m'he confós una mica, que m'he saltat una cosa, t'anava ja a fer l'espoiler del vi. Home, doncs no me'l facis, no me'l facis perquè et vull parlar ara mateix, de fet et volia treure el tema dels tipus de vins a l'Argentina perquè moltes vegades aquest espai que ens queda últim de programa, el dediquem a propostes vinícules, en aquest cas parlarem de tipus de vins a l'Argentina, de bodegues i també de vins de prestigi. I què ens has de dir d'aquests? us heu de parlar de la bodega Catena Zapata i el vi elegit és el vi Malbec 2022 de la collita 2022. Les quatre figures femenines que trobarem en l'etiqueta a cuidar amb la storytelling que és molt important en vins que valen bastants diners representen les diferents fites en la història d'aquesta varietat. La primera dona simbolitza el naixement de la Malbec i és Leonor de Quitània i també una forta presència del vell món representada al costat del pont de Caors on es va originar el Malbec. La segona dona una immigrant que simbolitza els colons que van a immigrar cap al nou món i els exploradors i aventurers desconeguts que van connectar Europa amb Amèrica. La filoxera representa la mort del Malbec en el vell món i el seu posterior renaixement en Amèrica. Això estarà representada com una dona Escalet i finalment està Dona Zapata que simbolitza Arianna Catena qui representa el naixement la terra i la maternitat compartint les riqueses del nou món. Bàsicament aquesta senyora és la que produeix els vins i l'encarregada per això també surt ella. I aquest vi és un vi bastant car ara sabrem més o menys el preu i busca una perfecta integració entre la fruita i la fusta algú algú bastant comú amb vins que són elegants i té una extracció molt molt gentil i suau de sabors tenins i està fet engevats indígenes. Envelleix uns 10 o 15 meses en barriques d'errora francès. Jo personalment aquest vi el vaig tastar i en nas jo vaig alorar cuir suaument i la fruita olorava més a fruita computada que a fruita joa i quan vaig passar a provar-lo a boca vaig notar un tenit rodó equilibrat i que era un vi corpulent i amb persistència. Deixa'm dir-te que el preu d'aquest vi són 90 euros. Tu te'l compraries? Home, potser si estalvio una mica puc fer-ho. No ho sé, ja veurem. Tu me'l recomanes? Bueno, segons el que busquis. 90 euros són 90 euros. Ho has de tenir molt clar. Començarem a estalviar. Jordi, una abraçada, gràcies. Adéu-siau. Una abraçada, adéu-siau. I fins aquí el Refugi d'Avui. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos a la tarda d'Avui. Nosaltres tornem, com sempre, dilluns i divendres aquí a Ràdio d'Esvern les tardes de l'emissora municipal de Sant Just. sóc Daniel Martínez i ha estat un plaer acompanyar-vos al llarg de la tarda d'avui. Que vagi molt i molt bé i ens sentim molt aviat. Adéu-siau. Fins ara! Fins demà!