#430 - Actualitat, música, natura i futbol històric: de l’incendi de la Segarra a la gesta del Nàstic de Tarragona

Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres! Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM. Comencem amb el sumari d'avui dijous 3 de juliol. Avui arrenquem amb actualitat 360 les notícies destacades a nivell global i municipal. Tot seguit la càpsula, la cançó destacada del dia. A la primera hora també repassarem les notícies a nivell esportiu amb FoodCat, amb Víctor Cortines, on també avui destacarem un equip de Casa Nostra, de Catalunya. A la segona hora, Cadaig Desastre amb Lídia Llames, l'espai del cor del programa. I acabarem el programa d'avui jugant a Jocs de Taula amb La Vida Joc i amb Ricard Garcià i Jaume Armengol. Sembla que la calor vol fer el gest de marxar, però encara persisteix en els nostres dies. Evidentment estem a l'estiu i l'estiu és això, calor. Però avui ja corria un airet que volia refrescar una mica les cases de Sant Just. Jo, sincerament, avui estic en un dia d'aquells que no sé com puc agafar la gripa en el mes de juliol. Sincerament, jo això és una cosa que no entendré mai. Però bé, que sembla que allò que estàs mig angripat, doncs així estic jo. Espero que no es noti gaire el programa. Benvinguts i benvingudes al Refugi. Comencem. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. I arrenquem, com sempre, amb les notícies. Avui destaquem aquest primer titular, Santos Cerdán, demana sortir de la presó i acusa el jutjar d'actuar de forma inquisitiva. L'exsecretari d'Organització del Partit Socialista Obrer Espanyol, Santos Cerdán, ha presentat un recurs d'apel·lació contra el seu ingrés a presó. El seu advocat, Benet Salellas, denuncia una causa general contra el seu client i assegura que l'objectiu és investigar per veure si finalment apareix algun indici sòlid que el relacioni amb alguna activitat delictiva. En l'escrit presentat aquest dijous al Suprem, Salellas, diu que l'exassessor Coldo García, a qui es van confiscar les gravacions incriminatòries, és un col·laborador habitual de la Guàrdia Civil, fins i tot condecorat l'any 2018, contractat com a escorta, indultat, i que, si es comprova, fa un paper clarament misteriós en aquest expedient i recorda que a casa seva es van trobar fins a 23 telèfons mòbils a partir d'aquell escurcoll que es va fer. També una gravadora Philips. Salellas considera que hi ha indicis que justifiquen l'ordre d'ingrés de Cerdán, que no hi hauria, perdoneu, indicis que justifiquessin aquesta entrada a presó de Santos Cerdán. Per exemple, la defensa recorda que la mateixa Guàrdia Civil admet que les metadades d'un dels àudios no coincideixen amb un altre àudio. Va haver de ser netejat. Doncs, i molts són inintel·ligibles. Salellas ja avança que pròximament aportarà un informe pericial sobre aquesta qüestió. I marxem a una altra notícia. Ja parlem de l'incendi de la Sagarra, la Noguera i l'Urgell, el pitjor en el que portem de temporada. Pot quedar totalment extingit d'aquí a unes hores. De fet, ja ho ha fet. Aquesta és una notícia que coneixíem fa escases hores. Sembla que la incidència ja estaria gairebé resolta. Aquest incendi de la Sagarra també fa que la pagesia vulgui reclamar. Reclamar menys traves per gestionar el territori i també avaluar pèrdues. El foc ha causat dos morts, dos pagesos de 32 i 45 anys, que van quedar atrapats per les flames i dos bombers ferits lleus. També ha gramat més de 5.500 hectàrees, la majoria, camps de Conreu, i ha afectat més d'una vintena de masies, coberts i pallers als municipis afectats. No només s'han perdut edificacions i conreus, les flames d'aquest foc, que va acabar sent extrem, també han fet malbé les instal·lacions de rec, unes destrosses que amenacen el futur immediat del sector. I malauradament avui en esport hem de destacar dues notícies molt tràgiques, que també farem el seu apunt a l'espai de Foodcat. Estem parlant de la tragedia de motociclisme, que ha mort Borja Gómez, de 20 anys, al circuit de Magni Cours, i també Diego Jota i el seu germà Andrés Silva, que han mort en un accident de trànsit a Samora. També volíem parlar-vos de Carrenca, l'Eurocopa més blaugrana, amb el plat Fort Espanya-Portugal. El combinat espanyol amb 11 jugadores del Barça espera començar amb bon peu, un torneig que encara no ha estat capaç de guanyar en la seva història. Víctor Cortines, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Permetam la llicència, que heu anitzat tres notícies també d'actualitat, de rigorosa actualitat a nivell esportiu, però ara el que farem serà també repassar les que comentarem després a Foodcat. Doncs sí, a part de les notícies que has comentat, la Reial Federació Espanyola va fer nou president del CTA, Fran Soto, que va ser presentat ahir dimecres. Per part del primer equip del Futbol Club Barcelona, ahir va sortir la primera equipació del Club Blaugrana, amb el lema definimos el mañana, entre d'altres conceptes clau. En el Mundial de Clubs de la FIFA ja tenim ja els emparellaments de quarta final de la competició, on començaran demà els quarta final, el Fluminense versus Alilal, el Palmeiras contra el Chelsea, PSG Bayern i Real Madrid Dortmund. En Clamotor, aquest cap de setmana tenim el disput del Gran Premi de Fórmula 1 a Silverstone, ara en Bretanya, i per acabar ja amb més futbol territorial municipal. La setmana passada en l'Atlètic San Josep es va anunciar el fitxatge del nou tècnic Conrad Garcia. Molt bé, doncs aprofundirem una miqueta més en aquestes notícies d'aquí 10 minutets, però ara marxem amb les notícies a nivell municipal. Fins ara, amb cortines, nosaltres ara, com dèiem, anem a parlar d'aquestes notícies que podeu trobar al www.radiodesvent.com. Comencem parlant de l'Ajuntament de Sant Jusk, que ha habilitat mesures específiques per fer front a l'onada de calor d'aquests dies. Avui demà, l'equipament municipal de la vagoneta romandrà obert a les tardes fins a les 8 i mitja, dos quarts de nou de la nit, com a refugi climàtic per a infants acompanyats. L'espai de joc habitual de l'equipament s'ha adaptat perquè famílies amb infants puguin refugiar-se durant les hores de més calor, segons ha explicat el regidor d'Esports David Magallón, s'hi han habilitat també dues sales amb llibres, jocs i material de dibuix pensades per oferir un ambient fresc i agradable. Paral·lelament, també volem destacar que la piscina municipal de la Bonaigua amplia l'horari de bany fins a dos quarts de nou de la nit, fins diumenge. Aquesta mesura permetrà disposar d'un espai aquàtic obert durant més hores per afavorir l'alleujament de les altes temperatures. Seguirem també pendents de totes aquestes notícies, de totes aquestes qüestions que van donades a la temperatura alta que està patint el nostre municipi. Passem ara, però, a destacar l'última notícia a nivell municipal. Volem parlar-vos també del curs intensiu d'estiu del Servei Local de Català de Sant Just, que comença aquesta setmana amb totes les passes ocupades i una petita llista d'espera al curs. De nivell bàsic 1, està adreçat a persones que acaben d'arribar al municipi i volen iniciar-se a l'aprenentatge de la llengua catalana. Segons ha explicat la responsable del servei, Marta Musac, la majoria d'inscrits són nouvinguts que només porten uns quants mesos al territori. Ara passem a l'efemèrida del dia. Avui, 3 de juliol, celebrem el Dia Internacional lliure de bosses de plàstic. Per tant, si tu encara ets un d'ells, dels que fa servir bosses de plàstic, ja saps, podem intentar evitar. Com a mínim a l'hora de comprar, perquè a l'hora de llançar la brossa, sí que és veritat que és una mica més complexa trobar aquelles bosses que siguin més còmodes pel compostatge, però n'hi ha. Però el que sí que costa ara més de perdonar és el fet de no portar una bossa a la motxilla, una bossa a la butxaca, aquestes bosses que ens permeten reutilitzar-les i anar a fer la compra d'una forma responsable. Ara sí, marxem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula. La Càpsula. Música sense dímits. I avui volem destacar una cançó que va sonar al Palau Sant Jordi la setmana passada, concretament el dissabte, en aquest concert que va fer de la gira Jesucrista Superstar, Rigoberta Bandini. Va passar per la seva ciutat i va cantar, entre d'altres cançons, aquesta que sentim, ha, ha, ha. Vivo con un monstruo, creo que soy yo. Vivo con la fiera de mi propio zoo. Cada tanto me preguntan si aún puedo volar. La verdad es que el peso ya nunca será el de antes. ¿Cómo voy a levitar si el monstruo tiene hambre? Soy una mujer con muchos miedos. ¡Qué desastre! Ja, ja, ja, ja, si, si, si, no pienso dejarte. Ja, ja, ja, sí, si, si, ahora empiezo a embura echarte. Ja, ja, ja, si, si, si, no pienso abandonarte. Ja, ja, ja, si, si, si, si, ya puedes robarte. Que colocón, que comunión, que conversación Tienes un nom, para cabrón, no quiero follón Me da terror, me da pavor, volverte a besar Me tomarás, me tocarás, me torturarás Ja, ja, ja, sí, sí, sí, no pienso dejarte Ja, ja, ja, sí, sí, sí, ahora empiezo a aborracharte Ja, ja, ja, sí, sí, sí, no pienso abandonarte Ja, ja, ja, sí, sí, sí, ya puedes drogarte Ja, ja, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. El Refugi Recoman I tornem a estar aquí, al Refugi Recoman, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia i molt més a l'abast de tothom. Catalunya. Catalunya és molt més que pobles i ciutats. És tot un territori ric amb paisatges naturals que et deixaran sense paraules. Si ets amant de la natura i busques desconnectar amb una bona caminada, aquí tens una selecció d'excursions de muntanya que no et pots perdre. I comencem el nostre viatge muntanyenc a Montserrat. Concretament a Sant Geroni, situat al punt més alt de Montserrat. Sant Geroni ofereix vistes espectaculars que abracen tota Catalunya. El camí es pot iniciar des del monestir i transcorre per roques espectaculars, boscos i trams de graons amb bones vistes. I on es troba? Doncs al Parc Natural de la muntanya de Montserrat, accessible en cremallera o funicular des de Monistrol. I marxem al Pedraforca, una de les muntanyes més icòniques de Catalunya. I és que hi ha rutes per a diferents nivells, des de travesses més exigents fins a opcions més assequibles per gaudir de l'entorn. I la podrem trobar a la Serra del Cadí, dins del Parc Natural del Cadí Muixeró al Berguedà. I la tercera opció que avui us oferim és la de la ruta dels set gorgs a Cap de Bànol. En aquest cas, ideal per qui busca una excursió refrescant a l'estiu. Aquesta ruta et porta per diversos salts d'aigua i gorgs naturals on pots banyar-te. Un paisatge verd i ple de vida que ens dona aquesta desconexió tan desitjada i també aquesta connexió amb la natura que tant ens fa falta i que tan poc a vegades busquem. Perquè moltes vegades amb els tràfegs del dia a dia no tenim temps de desconnectar i de connectar amb la natura. I en aquest cas, aquesta ruta dels set gorgs ens dona aquesta oportunitat tan buscada. On ho trobem, doncs, com dèiem, a Cap de Bànol, a la comarca del Ripollès, trobarem aquesta ruta dels set gorgs. I una de les meves preferides, la Vall de Núria, un clàssic familiar ideal per fer amb nens. L'excursió fins a Núria ja és una aventura que, doncs, ens encanta, no?, aquesta aventura amb cremallera. Des d'allà també es poden fer diverses caminades de diferent dificultat envoltades d'un paisatge d'alta muntanya espectacular. I la trobareu, doncs, a la Vall de Ribes, dins del Pirineu Oriental. I marxem al Congost de Montrebei, una de les caminades més impressionants pel seu pas estret entre parets de roca i el riu Noguera. En aquest cas, doncs, el riu Noguera de Ribagursana ens dona aquesta meravellositat, no?, que dona els rius i que també dona, doncs, aquesta imatge tan bonica del Congost de Montrebei. Hi ha trams amb passarel·les de fusta i també, doncs, vistes vertiginoses, però segures. Això ja us ho dic d'entrada. Aquella gent que pateix una mica més dels vèrtics, doncs, que sàpiga, doncs, que no hi ha problema, que ho poden gaudir igualment. Es troba, en aquest cas, entre Catalunya i Aragó, el Pallars-Lluçà, una opció, doncs, de muntanya que també ens agrada i és una opció que també volíem apropar-vos aquí a l'espai del Refugi Recomana. Marxem ara a Taga de les Ribes de Freser, una ruta assequible per fer un matí o una tarda, però amb una vista panoràmica extraordinària del Ripollès i del Pirineu. L'últim tram és una pujada que val molt la pena i és sortint des de Ribes de Freser al Ripollès. Com veieu, fer excursions per Catalunya no només és una manera saludable de passar el temps, sinó també una oportunitat per descobrir racons increïbles del nostre territori. Doncs ja ho sabeu, agafeu les botes, la motxilla i deixeu-vos sorprendre per la natura més propera. Fins aquí, al Refugi Recomana d'avui, especial Excursions de Muntanya. Fins aquí, al Fins aquí, al Fins aquí, amb Víctor Cortines. Passen dos minuts de dos quarts de sis de la tarda i som dos els que parlarem ara en els micròfons de Ràdio d'Esvern. Víctor Cortines, bona tarda. Hola, bona tarda de nou, Dani, com estàs? I un servidor que estarem aquí parlant d'esports al llarg dels propers minuts. Víctor, avui no només ens portes notícies, com cada setmana, sinó que després, tot seguit, també faràs una de les coses que a mi, ja saps, que m'encanten, que és això d'obrir la capsa dels records i trobar-nos petites joies que expliquen molt més que una simple classificació, perquè parlarem d'aquestes històries amagades dels clubs del nostre futbol. Abans de res, deixa'm que et faci una pregunta així per curiositat. Estàs seguint la lliga aquesta de clubs que estan fent, el Mundialito aquest? El Mundial de Clubs? Sí, el Mundial aquest. Sí, d'aquella manera, sí. I què t'està semblant? Sincerament, ho veig bastant descafeinat. És una mica estrany, això, no? Sí, perquè al final jo crec que és un torneig que, aviam, està bé sobretot per equips que no són tan europeus, també, perquè els europeus després ja tenen un cert prestigi, també, sobretot a la Champions, també a les seves lligues domèstiques, però veig que són partits en general, també, tampoc n'he vist massa, en veritat, però... Jo he vist un parell, jo he vist el de l'Inter de Miami contra el PSG. Ah, molt bé, sí, el del 4-0. Que va ser un drama, que va ser un drama. Sí, sí, pels Messi Boys. Pels Messi Boys, que a mi em va recordar molt a l'època aquella del Barça, no? Aquella època d'aura del Barça, perquè és que estan tots, estan tots imatxerant un trenant, que em va semblar una cosa curiosíssima, que no ho sabia. Era brutal, era brutal. Era com recordar una miqueta els bestens del Barça, al final. Era retornar a la infància, total, eh? Era retornar a la infància. No pot ser, si sembla que no hagi passat el temps, no? I tant. I després, per altra banda, vaig estar també xafardejant una mica l'altre dia el Madrid. Joventus. Fes-me'ho recordar. Joventus. Sí. Que va guanyar, sí, exacte, per la mínima, 1-0. Gràcies al Cantarà, Gonzalo. Sí, sí, sí, la veritat que ara també s'està destapant també aquest Cantarà, o sigui que... Que sembla que no se'l trauran de sobre, al final, no? Al final no. Jo crec que també pot fer, no sé si anava a dir una miqueta així, en plan per una competència, Mbappé, Vinícius també. Ja et dic, com els Pabellín, i ara, seriosament, tan Mbappé, i acabi de donar més rendiment a Gonzalo, igual Xavier Alonso... Per aquesta banda, jo crec que el Mundialito aquest, el Mundial de Clubs, sí que està servint per mostrar figures que potser estaven una mica més tapades, no? Més tapades. Sí que va començar a lluir a final de temporada, no? Al Gonzalo. Sí. Però quan l'estem veient lluir-se és en aquest campionat, que ja ha marcat tres gols, crec. Sí, i em sembla que també ja ha portat un parell d'assistències, si no m'equivoco, o sigui que la veritat que ho està donant tot, imagino també, com qualsevol jove, vol intentar destacar en un club com el Madrid també, per fer-se la plaça. Això al final ho fan tots els joves. També podem veure les primeres pilotades de Huygensen, es diu així aquest senyor? Sí, bueno, Huygensen, sí. Huygensen, Huygensen, Huygensen. Huygensen, tenim un problema, és una mica, és un nom difícil de pronunciar. De pronunciar, sí. Huygensen, que ja l'hem vist també a la selecció espanyola, que el vam poder veure a la Nacions League, i que ara doncs l'estem veient també portar la samarreta blanca. Bé, jo crec que és un món central, això sí, però el Madrid crec que aquí sí que hem fitxat molt bé. Sí, sí, un noi ràpid, alt i... Exacte, això total, sí, o sigui, mínim dos metres, o un oranta igual, por ahí, sí, sí. Sí, sí. Molt bé, doncs, després d'aquesta petita prèvia, marxem a les notícies, arrenquem amb Diogo Jota, aquesta tragèdia que hem comentat abans a l'actualitat 360. Doncs sí, a Diogo Jota, bé, doncs, és una tragèdia mundial en el futbol i també per part del Liverpool, perquè l'extrem del conjunt anglès, amb 28 anys, ha mort juntament amb el seu germà, que tenia 26, en un accident de tràfic quan estava passant les vacances per allà a Zamora, Espanya. Bé, esperem que... Bé, o sigui, des d'aquí, des del refugi, doncs, donar les nostres condolències, perdona, i bé, esperem que no sigui res al final. Sembla que la qüestió ha estat per un tema de la roda, no? Sí, exacte. Que ha tingut, doncs, una dificultat. Que va patar. I això ha obligat, doncs, a que prenguessin algun gir inesperat o el que fos, i han acabat rodant. I, bueno, s'han endut a dos grans futbolistes, perquè el germà també ho era de futbolista. Totalment. I res, des d'aquí, com deies, el condol a la família i amics. marxem a la Reial Federació Espanyola de Futbol, perquè Francisco Soto, nou president del CTA de la Reial Federació. Doncs sí, principalment, i de les novetats que tenim, és que va ser presentat aïe dimecres, i serà qui s'encarregui de designar la nova estructura arbitral, on, cal dir que, bueno, o sigui, Fran Soto no té cap bagatge quant a nivell arbitral, però això mai és... Però sí, a nivell jurídic, perquè si no m'equivoco, és advocat. Correcte. I això també pot ser interessant, no?, per la Reial Federació. Exacte. Que tinguin una figura, doncs, que domini de lleis, i que, a més, jo, a mi em va semblar un bon fitxatge. La primera sensació és la que vol implementar també intel·ligència artificial als partits, no?, vol començar a treballar amb totes aquestes noves tecnologies. Penso que pot ser interessant, com a mínim, escoltar-lo i veure què comença fent, quines són les seves primeres passes. Sí, totalment. Al final, jo crec que amb les paraules que va comentar ahir, o sigui, va dir que volia, doncs, promoure molt més el futbol espanyol, i jo crec que és el seu principal objectiu, al final. Molt bé, doncs, ara sí, passem al Futbol Club Barcelona, que ahir va sortir la primera equipació del Club Blaugrana, amb un lema bastant característic. Doncs sí, principalment és definim el mañana, somos un equipo con ganas, con hambre, con mucho que decir y todo por vivir, ¿no? Venimos a seguir el camino, venimos a marcarlo, el mañana comienza aquí y nosotros lo definimos. O sigui, jo crec que al final és una samarreta molt característica. A més a més, també cal destacar que a la part del Clatell porta una part, una meitat de la bandera de Catalunya i l'altra és la bandera blaugrana. Així que és una samarreta que ja es va estrenar ahí, ja la poden anar a comprar tothom qui vulgui a la botiga del Barça. I la que ha estat... Bé, la que té vinta que serà més venuda serà la de la Minya Mala amb el dorsal número 10. Sembla que això ja està bastant cantat, eh? Que serà el número 10. Sí, sí, sí, això ja és bastant definitiu que la temporada que ve començarà amb el número 10, així que... El futbolista, però, es vol esperar tenir els 18 anys per donar la nova notícia, no? La bona nova, i en aquest cas, doncs, començar amb la venda. La gent que està comprant les samarretes amb el número 10 de la Minya Mala no és que les hagin comprat així, sinó que les han comprat de blanques, i, bueno, blanques, sense cap dorsal, i s'han demanat posar el dorsal, perquè encara no està a la venda el dorsal número 10 de la Minya Mala. El que passa és que la gent fa aquesta triquiñuela, que és comprar la samarreta sense cap tipus de dorsal, i llavors implementen el dorsal que volen escollir. En aquest cas, el 10, que va ser el dorsal que va portar Lionel Messi, que encara el segueix portant a dia d'avui. Anirem veient, estarem pendents també d'aquesta campanya que està fent el Barça, doncs, per difondre aquesta nova samarreta, una samarreta molt estètica, i que també fa un cant al passat amb aires de futur, perquè són aquestes quatre barres característiques, el vermell i el blau, i en aquest cas, doncs, jo crec que és una samarreta que també juga una mica amb una petita... Crec que és com un petit tall, no? Exacte. Hi ha un tall com a la meitat de la samarreta de les barres. A la zona del cratell, això, eh? I de forma difuminada. És així, petita, en veritat, sí. Sí, sí, com tots els equips de la Lliga Espanyola, que sempre porten la bandera de... bé, o d'Espanya, o de la comunitat que els representa. Molt bé, doncs, seguim amb més notícies. Passem ara al Mundial de Clubs de la FIFA, que abans ja l'hem comentat una miqueta, però la qüestió és que ja s'està començant a discernir una mica quin serà el calendari pels propers dies. Doncs sí, correcte. Els quarts de final començaran just demà divendres amb el Fluminense Alilal a les 9 de la nit. Els altres emparellaments són Palmeiras-Chelsea, per una banda, i per l'altra banda del quadre PSG-Bayern de Múnich i Real Madrid contra el Dortmund. Així que aviam veurem quins són els quatre equips que passen a la final i veurem. Doncs ara sí, ens posem a la samarreta de la selecció espanyola per parlar de l'Eurocopa femenina, perquè tot just ahir va començar l'Eurocopa femenina de seleccions on el culminat de Montse Tomé s'estrena avui. Exacte, avui a les 9, és una edat important, davant de Portugal, la selecció femenina de Portugal. Cal recordar que Espanya està emparellada a part de Portugal, amb Bèlgica i Itàlia en el grup. Esperem que tinguin un bon camí les de Montse Tomé i anirem comentant aquests dies les seves passejades per Europa, amb la Eurocopa. És una de les cites, no?, d'aquest estiu a nivell esportiu, perquè l'any passat vam tenir moltíssimes, vam tenir les Olimpiades de París, vam tenir l'Eurocopa masculina i aquest any ens hem quedat una mica orfes de contingut esportiu, però per sort tenim l'Eurocopa femenina, que ja sabeu que ens encanta també. I aquest Mundial descafeinat de clubs, no? I aquest Mundial descafeinat de clubs que no sabem ben bé què és, a part de desgastar jugadors, però això seria clau d'un altre debat. Marxem a motor, Víctor. Doncs sí, perquè aquest cap de setmana es disputa el Gran Premi de Formula 1 a Silverstone, a Gran Bretanya. Cal recordar la victòria de Norris, Lando Norris, al circuit d'Àustria, la setmana passada, que retalla 15 punts a la classificació general amb el seu company d'Òscar Piastri. Per la seva banda, Marx Verstappen no va a puntuar perquè va tenir un incident amb Kimi Antonelli i de moment es queda tercer uns 155 punts. S'està allargant d'aquest top 2, top 1 de la classificació, mentre que Alonso, en els seus últims grans premis, està sumant bastants punts i veurem, sobretot, si millora el rendiment de Carlos Sainz en els últims grans premis perquè últimament no està acabant de donar un segon rendiment al pilot madrileny. Doncs passem a més qüestions. Parlem ara de futbol l'Atlètic Sant Just que està preparat ja per rebre el seu nou entrenador. Totalment, totalment. La setmana passada, com ja es va anunciar el seu perfil d'Instagram, es va anunciar el fitxatge del nou tècnic del primer equip de l'Atlètic Sant Just, Conrad Garcia, que aquest tècnic procedeix del Sabadell on ha estat entrenant-lo durant 12 temporades. Així que esperem que pugui donar forces alegries i experiències, sobretot, de cara al primer equip de l'Atlètic Sant Just a les últimes temporades i que es quedi més enllà, clar. Benvingut, Conrad Garcia, nou entrenador de l'Atlètic Sant Just. Ara sí, marxem a parlar del tema d'avui i ho fem amb una altra sintonia. Canvi de registre. de l'Atlètic Sant Just. Doncs sí, Dani, perquè avui en el setè programa explicarem com es va fundar el Club Gimnàstic de Tarragona, un dels mítics esquivis de futbol català i cal recordar que avui estava parlant amb un soci del gimnàs, del meu gimnàs, que esperem que potser estigui escoltant aquest programa en directe perquè m'ha dit que volies parar l'orella. Aviam, què és el que comentava del Club Tarragoní? Doncs vinga, ara ell no és l'únic que té curiositat, també tinc jo part d'aquesta curiositat, ja saps el que diuen, que la curiositat va a metalgat, però esperem que aquí no ens passi. Avui ens endinserem en un dels històrics del nostre futbol, oi, Víctor? Doncs sí, perquè el Club Gimnàstic de Tarragona va néixer gràcies a la iniciativa de 12 joves entusiastes de la ciutat de Tarragona que volien pràcticar un esport de manera que l'1 de març de 1886 reunits en el cafè del centre en el bar situat del número 56 de l'actual Rambla Nova van construir el Club Gimnàs perquè el primer esport que va practicar va ser la gimnàstica suèca i el primer president del club va ser Joan Estiles. Fixa't tu, eh? Carai, carai. És impressionant també pensar que Tot Plegat va començar només amb 12 joves amb ganes de fer esport i també en aquest bar, en aquest cafè, les bones idees acaben esdevenint en els llocs més curiosos, no? A més, també, fundat el 1886 és un dels clubs més antics d'Espanya. Correcte, correcte, correcte. No sé si anava a dir juntament amb el Llagostera també, perquè és un també dels que es va fundar per als voltants d'aquelles dates. Però, o sigui, ens anem endinsant amb l'història del gimnàstic de Tarragona. Amb l'entrada del segle XX es van començar a practicar noves disciplines esportives a part de la gimnàstica, com l'esgrima el 1890, el frontó el 1908, l'atletisme el 1912, o el ciclisme el 1911 també. Cal destacar que dos anys després, gràcies a l'impuls de William Terin, es queda la secció de futbol absorbint l'olímpic a l'estadi, encara que el primer partit oficial no es va jugar fins al 13 de gener de 1918. Tornem a tenir, doncs, un clar exemple que és un club molt polivalent, que no només ha tingut aquesta secció futbolística, sinó que n'ha tingut diverses i de diferents modalitats esportives. Això demostra que el Nàstic també sempre ha estat molt més que un club de futbol. Com el Sants també, la setmana passada. Efectivament, és un altre clar exemple. De fet, és gairebé un club poliesportiu de tota la vida, podríem dir, que ha anat creixent i adaptant-se amb el temps. Totalment, i ara ja passem a parlar amb l'ascens de primera divisió que, bé, doncs, va ser bastant doncs, coloriós, no?, pel club. Cal destacar que el 13 d'abril de 1947, gràcies a una victòria davant el Còrdua per 3 a 0, l'equip entrenat per Pepe Nogués i presidit per Joan Ricomà arribava per primera vegada a la màxima categoria del futbol estatal. El Nàstic va jugar a tres temporades consecutives de primera divisió. Entre els èxits aconseguits aquells anys destaca la victòria per 1 a 3 en el nou estadio del Reial Madrid, el nou Xamartín, l'11 de gener de 1948, fixa't, eh? I cal dir que ja a la dècada dels anys 50, a causa d'una delicada situació econòmica, el Club Tarragoní baixa de categoria i va militar durant 20 temporades a la tercera divisió. Clar, m'imagino que aquella victòria al nou Xamartín contra el Madrid devria ser un dels moments més èpics dels nàstics. En aquest cas, llàstima que l'alegria doncs, va durar molt poquet per culpa de problemes econòmics, que és un dels problemes que també hem anat esmentant per desgraciar en aquest espai esportiu, perquè al final també, doncs, aquests clubs més humils sempre, doncs, tenen aquesta mancança econòmica que els fa, doncs, a vegades dos passos dos passos per l'antè, dos passos per atràs, una mica, no? Exacte, exacte, és el principal problema i hàndicap que poden tenir tots aquests clubs. Però bé, anem a parlar de les noves instal·lacions a la Budellera, que ja ens remuntem als anys 70, al 1972, sota la presidència de José Luis Calderón, el Nàstic construeix un complex esportiu a la partida de la Budellera amb un nou camp de futbol que es dirà a Nou Estadi, on comptarà amb una pista d'atletisme i pistes de tenis també que serveixen per a crear la secció d'aquest, o sigui, la secció d'aquest mateix any. A més a més, recordar que aquella temporada als 71-72 l'equip entrenat per Vicenç Daudé aconsegueix l'ascens a segona divisió després de 19 temporades sense estar a la Catoria de Plata al futbol estatal i acabarà jugant quatre anys consecutius en aquella segona divisió. Doncs sí, el nou estadi va ser tot un pas endavant no només pel futbol sinó també per tot el que va portar al voltant. Atletisme, tenis i a més tornar a segona després d'aquests 20 anys devia ser una autèntica festa, Víctor. Totalment, no te recordes, segurament haurien saltar els cuates per amunt i per avall. I tant, i tant, i tant. Però seguim la història perquè, clar, van tornar també a primera divisió com tu denies en tots aquests anys després. El 4 de febrer de 2006 ja ens remuntem en el segle XXI després de guanyar en el camp de l'esporting de l'esporting, perdona, s'entra per primera vegada en una zona d'ascens on la Barea Grana seguia l'equip fora de casa en desplaçaments històrics en el camp de l'Iber, el Llevant, el mític Lleida o el Castelló. Però fins al 3 de juny de 2006 arriba el dia de l'ascens. Com faltaven encara tres jornades per acabar la lliga però l'equip entrenat per Lluís César ja veus que n'ha tingut si tenim forces entrenadors també el Nàstic amb un empat aconseguia matemàticament pujar a la primera divisió que va ser l'estadi Chapin de Jerez de la frontera s'inscrivia amb lletres d'or a la història del club ja que amb un empat a zero el somni es feia realitat i el Nàstic tornava a la màxima categoria del futbol estatal 46 anys després. Mala meva, 46 anys! 46 anys després! I amb tota aquella Maria Grana viatjant als camps de tot arreu. És quasi a mig segle, eh? Sí, sí, això és el que fa el gran un club també la seva afició que mai no deixa de creure-hi. Però tornem als diners, tornem a la crisi econòmica. Totalment, perquè és com comentava abans el principal hàndicap l'aventura a primera divisió del Nàstic va durar només una temporada i el club tarragoní entrava en una època convulsa en una crisi econòmica que gairebé li va portar a la desaparició. Fixa't tu, no? Els canvis en el Consell d'Administració a una nova línia de gestió esportiva i econòmica van fer que tot i que l'equip es mantingués a la segona divisió A a la antiga segona divisió a les següents temporades la massa social poc a poc que se n'és desapareixent perdona perquè clar quan no hi ha interès en el club l'afició no acaba de mostrar aquell ímpetu per anar a l'estadi. Sí, sí és un peix que es mossega en la cua que si no hi ha una cosa a l'altra doncs costa més trobar-la. És el peatge que molts clubs han de pagar quan pugen massa ràpid i després no poden sostenir-ho. Això doncs era una de les pors que per exemple aquí a Sant Just doncs hi havia quan el Hockey Sant Just va pujar a Hockey Lliga hi havia aquella por de dir ostres s'estan fent unes reformes al pavalló esportiu s'estan fent unes actuacions perquè es pugui complir tot allò que diu la federació i que puguin competir i a més a més també més entrenaments uns criteris que s'han d'acceptar i que han d'estar perquè els jugadors tinguin el màxim nivell per jugar a aquella competició. Però clar t'adones que això per un club de poble que viu diguéssim del que li pugui donar els jugadors i jugadores del que pugui donar una subvenció econòmica que rebin anualment per part de la Generalitat o de l'Ajuntament doncs a vegades amb tot això no arribes perquè són entitats esportives que normalment es nutreixen clar normalment es nutreixen d'aquestes formes d'aquestes maneres per tant el capital econòmic que pugui tenir un Sant Just no és el mateix que pugui tenir un Barça que pugui tenir un altre equip d'aquesta categoria però mira on estem que per exemple en el cas del Sant Just doncs ens hem mantingut i seguim jugant i seguim lluitant per la temporada vinent per la ciutat també i el poble de Sant Just també com dèiem però el Nàstic ho va haver de gestionar i jo crec que ho va aconseguir mantenir-se viu que ja que ja és molt en el futbol actual i ara parlem d'un canvi de rumb que també doncs ens remuntarem fa una dècada aproximadament doncs sí a la temporada el retorn a la categoria de plata segona divisió com tu deies en la temporada 2015-2016 l'equip va estar a punt de fregar el retorn a primera divisió perquè veig les vegades que ho han intentat pujar també fins a l'última jornada de Lliga el Nàstic tenia opcions d'aconseguir l'ascens directe però finalment el tercer lloc de la classificació el va portar a jugar la promoció d'ascens de l'Ossasuna on va acabar sent superat a doble partit tant a la nada com a la tornada aquell playoff amb l'Ossasuna encara fa mal a molts nàsticers segur però com a mínim van demostrar que el projecte esportiu anava per bon camí doncs sí perquè tot i que l'objectiu esportiu no es va acabar de consolidar el nàstic cal dir que finalment el 2018 es compleix bé o sigui es consolida com a entitat esportiva en el futbol professional perquè que sobretot el tercer objectiu sobretot era saldar el deute de 10 milions d'euros que s'havien heredat de l'anterior Consell d'Administració del Club exactament al final jo crec que algunes de les victòries que s'acaben aconseguint en aquest tipus de situacions estan fora del camp que són igual d'importants que les que poden aconseguir a la gespa però sanejar el club deixar-lo sense deutes també és garantir el futur i això era el més important pel gimnàstic de Tarragona doncs sí i al final ara passem també una miqueta a la part més humana també del club on el gimnàstic de Tarragona a més crea el Nàstic Genuín un equip per a jugadors amb discapacitat intel·lectual que serveix d'impuls perquè la Lliga creï la Lliga Genuín a partir de la iniciativa del club de reunir que maco aquestes iniciatives m'agraden molt i crec que també són molt necessàries en el món de l'esport que l'esport sigui inclusiu i que també permeti espais per a tothom però ara marxem a parlar una miqueta d'aquesta última temporada oi? sí perquè cal recordar Dani com sempre fem ja de cara final de la secció que aquesta temporada el Nàstic va disputar la temporada regular a primera federació on va acabar quart amb 59 punts no està malament però va haver d'accedir a jugar al playoff de 100 a segona divisió què és el que va passar a la sèrie final la va guanyar 2 a 1 en el resultat global davant el Múrcia però la final no la va poder superar davant la realitat B perquè va perdre 3 a 4 en el resultat global pel que s'ha llegit bastant amb força polèmica arbitral perquè sí que és cert que jo he vist els resums dels dos partits sobretot el segon el de la tornada van haver-hi alguns penals que no es van xiular a favor del Nàstic algunes accions que sí que es van assenyalar a favor de la realitat B llavors bé això al final ho deixem en el criteri ja a més de l'espectador però és una pena que no hagi pogut tornar a segona divisió perquè hagués sigut una fita molt històrica per per al Club Terramoní doncs Víctor amb això acabem l'espai d'avui dijous 3 de juliol un plaer tenir-te aquí al programa com sempre moltes gràcies la setmana vinent més esport totalment i també més futcat doncs bueno doncs doncs espero una setmana més i ja veureu que intentarem no suar intentarem no suar que vagi bé cuidat gràcies i ara fem una petita pausa per escoltar bona música i tot seguit també els bolletins informatius de les 6 amb Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esberna Mariona Sales al capdavant avui a la segona hora del Refugi parlarem també amb Lídia Llames a l'espai de Calaix de Sastre i tancarem el programa d'avui dijous amb la vida joc l'espai de jocs a taula amb en Ricard García i Jaume Armengol no ens deixeu aquí sols escolteu-nos una estona perquè aquí ens refrescarem tots plegats fins ara i Jaume Armengol i Jaume Armengol i Jaume Armengol i Jaume Armengol eren Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit