#432 - Actualitat, Música Contra el Càncer, Alta Gastronomia i Equinoteràpia – Una tarda completa a “El Refugi”

Música Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Avui comencem el programa de dilluns 7 de juliol del 2025, com sempre amb el sumari. Arrencarem avui amb l'espai d'actualitat 360, les notícies a nivell global i municipal. Farem un repàs de les notícies d'aquesta jornada d'avui dilluns. Començarem també el programa amb bona música a l'espai de la càpsula i tot seguit l'entrevista del dia. Avui parlarem d'una cançó sobre el càncer amb la Joana Mireia i companyia que ens visitaran a continuació aquí a Ràdio d'Esvern. A la segona hora, Foodies, la secció de cuina amb l'Anna Pobeda. I acabarem el programa d'avui parlant de cavalls, l'espai d'aquinoterapia de la Gemma Gené. Espero que hagueu començat bé la setmana, que heu tingut també un bon cap de setmana. Nosaltres comencem aquí al refugi, com sempre, amb actualitat. Benvinguts. Actualitat 360 Les notícies a prop teu I com sempre, comencem amb les notícies. Avui fem un petit espai, un petit espai per parlar d'una crònica musical que ens encanta. El Canet Rock. Aquest cap de setmana passat, el municipi de Canet de Mar, al Maresme, ha estat l'epicentre d'una de les cites musicals més esperades del calendari musical, el Canet Rock 2025. Més de 25.000 persones han omplert el pla d'ençala per gaudir d'un festival que ja és història viva del nostre país. El Canet Rock va néixer l'any 1975 en plena efervescència cultural i ràpidament es va convertir en un símbol de llibertat i catalanitat. Després d'uns anys sense celebrar-se el 2014, va tornar amb força i des de les hores és cita obligada pels amants del pop, rock i també les noves músiques urbanes. Aquesta edició d'enguany ha estat marcada pels concerts de Julieta, Detallets, Musca, Doctor Prats, Els Catarres, Buós, Figaflaues, La Fumiga i 31 Fam, entre d'altres. El festival ha arrencat a les 6 de la tarda i es va allargar fins ben entrades les 6 del matí amb el moment en què sortia el sol, amb música sense separar. Aquest és també un dels missatges culturals del festival, el fet de valorar la música, valorar la cultura catalana i valorar també el fet de poder seguir vivint aquesta cultura catalana. En aquest respecte vam viure aquest pas del dia, del dissabte al diumenge, totes aquelles persones aficionades a la bona música que vam veure sortir el sol, que és un dels lemes d'aquest festival. L'experiència del Canet Rock sempre és una experiència molt gratificant, on podem gaudir no només de música sinó també de gastronomia, de bones amistats i també de noves amistats, perquè és un moment per conèixer a gent nova. La gent ha valorat molt positivament aquesta nova jornada de música, aquest festival de la música catalana. El fet de tornar a veure sortir el sol del Canet ha estat un dels símbols d'aquest festival que es va prellongant en el temps perquè és, com dèiem, una de les cites ineludibles de la música catalana. El públic ha pogut ballar a només uns metres de la platja, amb food trucks, zones chill i un ambient que, segons molts, recorda una mica aquell esperit hippie original del festival. També s'hi ha trobat gent vinguda a tota Catalunya i també turistes estrangers encuriosits per l'oferta musical i l'ambient festiu. Ja us deixem unes preguntes obertes per, si ens voleu respondre a les nostres xarxes socials, arrobaelrefugi98.1, què creieu que té el Canet Rock que el fa tan especial respecte a altres festivals? Val la pena un festival de 12 hores seguides o preferiu formats més curts? Nosaltres optem per aquest tipus de festivals perquè ens encanten, perquè es gaudeixen molt més. I quin grup del cartell us hauria agradat veure en directe si no vau poder anar al festival? Ens ho podeu dir a arrobaelrefugi98.1 a l'Instagram i ja sabeu, si us heu quedat amb ganes, apunteu-vos ja a l'agenda per l'any vinent perquè així segur que no se us escapa. Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat aquest 2025 és que les entrades volen literalment mesos abans. I seguim amb més qüestions, amb notícies d'última hora marxem ara cap a nivell polític perquè el PP i Vox aproven la llei Balear que permetrà requalificar sol rústic per fer habitatge. El Parlament de les Illes ha aprovat amb el suport del PP i Vox l'anomenada llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sol que, entre altres coses, permetrà requalificar sol rústic com sol urbà per poder construir més habitatges a les Balears. Els populars han cedit a les exigències del partit d'extrema dreta que havia amenaçat d'abloquejar un decret de llei per construir 20.000 vivendes a Palma si el PP no accedia a liberalitzar el sol rústic. Tal com es preveia, ha estat un ple molt temps a la cambra de les Illes Balears. També una notícia que hem conegut avui. L'Audiència Nacional ha condemnat a dos anys i dos mesos de presó l'actor de la popular sèrie Cuéntame como pasó, Immanuel Arias, pel cas Numaria. En canvi, l'actriu Ana Duato ha estat absolta de tots els càrrecs del que se'ls acusava. La condemna a presó per Immanuel Arias es manté tal com ja preveia el pacte de conformitat que va assolir a principis d'any passat amb la Fiscalia que va reconèixer cinc delictes fiscals en haver defraudat 2.023.000 euros entre 2010 i 2014. La intèrpret va acceptar 26 mesos de presó i una multa per deixar d'estar a la capçalera d'aquest repartiment tal com va declarar a l'inici del judici. El tribunal li ha imposat entre 4 i 6 mesos per cadascun dels cinc delictes i aplica a l'actor que va reintegrar a Isenda 2,2 milions d'euros les circumstàncies atenuants de reparació de dany amb la confessió dels fets i les dilacions indegudes. L'acord que es va conèixer en la primera sessió del judici de l'Audiència Nacional al qual s'enfrontaven ell i l'actriu Ana Duato i una trentena de persones més acusades organitza una xarxa empresarial fraudulenta per evitar pagar impostos a Isenda. El comptable Fernando Peña, que és el principal acusat del cas, el jutge l'imposa 80 anys de presó. I marxem a les notícies. A nivell municipal, la il·lustradora i dissenyadora gràfica Sant Justenca, Gina Hárster, està la guanyadora del concurs del cartell de Festa Major 2025 de Sant Just d'Esvern. L'obra, plena de referències de festa i d'entitats locals, reflecteix l'esperit alegre i comunitari de les celebracions. Hárster explica que va buscar representar l'essència de la Festa Major a través dels personatges festius i símbols com les gralles, el rifenyo, els capgrossos, les barraques o dues noies fent un pilar. I tanquem parlant del casal de joves de Sant Just que organitza aquest dimecres 9 de juliol a la 6 de la tarda un monogràfic de quadrela creativa al natural adreçat a joves d'entre 12 i 18 anys. L'activitat tindrà lloc a l'espai trobada del casal i té un cost de 6 euros. I ara sí, és moment de l'efemèride del dia. Tal dia com avui, 7 de juliol del 2025, repassem aquelles efemèrides que van tenir lloc tal dia com avui, com per exemple la mort de Sid Barter, component de la banda Pink Floyd, o per exemple també celebrem el Dia Mundial del Cacao. Ara sí, passem a l'espai musical del programa. I després d'aquest repàs pel Canet Rock, en 2025, avui marxem cap a un altre tema, a la càpsula, perquè volem escoltar una cançó que per mi també és molt estiuenca, és molt animada, això és per a no ver-te més, d'un grup que es diu La Mosca Cep Cep. La Mosca Cep. Cuando las alas de tu avión se derritan sin razón y el cáncer de la soledad te haya matado en la ciudad, yo romperé tus fotos, yo quemaré tus cartas para no verte más, para no verte más. Yo romperé tus fotos, yo quemaré tus cartas para no verte más, para no verte más. Y si logras sobrevivir al refusilo de maldad preguntarás en dónde estás preguntarás qué te pasó. Y si logras sobrevivir al refusilo de maldad preguntarás en dónde estás preguntarás qué te pasó. Me voy a poner a fumar sin preocuparme en nada más. Total, ya es tarde. Total, ya es tarde pa volver, total ya es tarde pa soñar y romperé tus fotos. Y romperé tus fotos y quemaré tus cartas para no verte más, para no verte más. Yo romperé tus fotos y quemaré tus cartas Yo romperé tus cartas para no verte más, para no verte más. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ja anava a dir també a l'abast de tothom, perquè normalment són opcions que estan a l'abast de tothom, però és que avui parlarem de restaurants amb estrelles Michelin i a vegades hi ha alguns restaurants que piquen una mica. I els d'aquesta llista són bastant potents tots, però si estalviem una miqueta jo crec que és una experiència que val molt i molt la pena. I ens centrarem en aquells restaurants Michelin de Barcelona, una ciutat rica de tradició culinària que compta amb diversos restaurants guardonats amb estrelles Michelin. A continuació us presentem alguns dels més destacats. Però si us sembla, canviem una mica de música. I ara que ja estem a punt pel nostre viatge culinari, comencem pel Las Arte amb tres estrelles Michelin. Dirigit pel chef italià Paolo Casagrande, sota la supervisió de Martín Berasategui, Las Arte va ser el primer restaurant de Barcelona a obtenir aquestes tres estrelles Michelin. Ofereix una experiència culinària excepcional, centrada en productes locals de temporada, tant del mar com de la terra. I seguim passejant i a l'Eixample trobem el Disfrutar, amb tres estrelles Michelin, liderat per Eduard Chatruc, Oriol Castro i Mateu Casanyes, antics membres del Bulli. La seva cuina creativa d'influència mediterrània combina tècnica i emoció, oferint plats que sorprenen per les seves aromes, sabors i textures. El 2024 van ser reconeguts com el millor restaurant del món. I qui no coneix l'Avac, el restaurant del xef Jordi Cruz, un dels restaurants més mediàtics del nostre país, conegut pel programa Masterchef de televisió espanyola. El reconegut xef Jordi Cruz, al capdavant d'Avac, fusiona influències internacionals amb la tradició mediterrània. El seu menú d'agustació de 14 plats i 4 postres varia segons la temporada, tot en un ambient elegant, amb un servei impecable. I hi ha uns germans cuinetes que són los hermanos Torres, amb la seva cocina hermanos Torres, ens presenten un únic menú d'agustació anomenat Revolució. Aquest restaurant també, amb 3 estrelles Michelin, està centrat en productes de temporada i tècnica contemporània. El seu espai espaiós, realment valga la redundància, que diuen en castellà, és un espai de 800 metres quadrats, Déu-n'hi-do, que inclou una cuina oberta que permet als comensals observar la preparació dels plats. I marxem a un restaurant de dues estrelles Michelin, que es diu Cinc Sentits. El xef Jordi Artal ofereix a Cinc Sentits dos menús d'agustació d'11 plats, que canvien amb cada temporada. Utilitza productes tradicionals transformats en mastria, per crear una cuina catalana moderna que li va valer la segona estrella el 2020. I en la mateixa línia, amb dues estrelles Michelin, trobem en Paco Pérez, la seva Enoteca. Situat a l'Hotel Arts i dirigit pel xef Paco Pérez, Enoteca es centra en productes del mar. El seu menú combina tècniques actuals amb tocs innovadors, oferint una cuina moderna de gran qualitat. I a punt d'acabar aquest viatge gastronòmic, oferim dos restaurants més. En primer lloc, Moments, amb dues estrelles Michelin, ubicat a l'Hotel Mandarín Oriental, al Passeig de Gràcia. Moments està liderat per Carme Ruscalleda i el seu fill Raül Balam. La seva cuina catalana innovadora presenta propostes fresques i molt saludables, amb dos menús d'agustació diferents i una carta molt variada. I també ubicat a l'Eixample, marxem a Xerta Restaurant, amb una estrella Michelin. Xerta Restaurant ofereix una finestra oberta dedicada a la cuina d'autor de les Terres de l'Ebre. Amb una estrella Michelin des del 2016 fins al 2024, la seva proposta es basa en productes de mercat, en tocs d'innovació i tradició. Doncs està clar que visitar aquests restaurants ens permet submergir-nos molt millor en l'alta cuina barcelonina, gaudint d'experiències gastronòmiques úniques que combinen alta avantguarda i també aquesta tradició que tant ens agrada. Esperem que hagueu gaudit d'aquest viatge, és un viatge culinari diferent, un viatge per les estrelles Michelin del nostre territori, concretament de la ciutat contal, de la ciutat de Barcelona, i nosaltres acomiadem aquí el Refugi Recomana d'avui. Fins a un altre capítol. Adéu-siau! Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Fins a un altre capítol. Estem a 4 minuts per arribar a 3 quarts de 6 de la tarda. Seguim al Refugi, al magasin de Tardes d'aquesta casa. Sentim de fons una cançó que serà el protagonista dels propers minuts perquè avui ens visita l'artista igualadina Elisa Mas que presenta 8.000 estels aquesta cançó està inspirada i dóna suport al conte 8.000 estels de l'Ània publicat l'any passat que recull les vivències de l'Ània una nena que ha superat un càncer i que va transformar la seva experiència en un relat ple de llum i esperança abans de presentar l'Elisa Mas deixeu-me presentar-vos a una veu que ja heu sentit aquí al refugi la primera temporada i que aquí a casa, a Ràdio d'Esvern doncs també sempre té els micròfons oberts Joana Mirella, bona tarda Bona tarda Com estàs? Molt feliç de tornar a estar aquí amb vosaltres La veritat és que encara guardo molta estima els minuts de ràdio que vam compartir l'any passat tant l'entrevista que vam fer al refugi com també l'entrevista que vam fer després per Sant Jordi i res, només saber com esteu com esteu a casa, com va tot i què us ha deparat aquest any que portem sense veure'ns Doncs moltíssimes sorpreses moltíssimes sorpreses quan vam venir aquí estàvem al ple inici de la nostra carrera de donar a conèixer la nostra història i no ens esperàvem que fent la vista enrere tinguéssim tan bona acollida i que tantes persones s'inspiressin de la història de Superació de l'Ània Que bé, que bé, que bé, que bé maco Per una banda, preguntar-te i demanar-te que ens presentis a l'Elisa Mas i per altra, preguntar-te d'on va sortir la idea de fer una cançó de tot això Doncs l'Elisa Mas és un regal de la vida Sí A través d'una persona en comú que tenim que és la Núria Burgada Com ja sabeu, el conte és el pròleg del Kilian Jornet I un dia la Núria Burgada ens va dir Tinc una amiga que us haig de presentar que segur que fareu una bona connexió I ens va presentar i va sorgir la màgia L'Elisa, doncs, ara us ho explicarà millor ella però crec que també es va inspirar de la història de l'Ània I un dia a les muntanyes va dir Jo us vull fer un regal i vull posar música a la vostra història I un any i mig després, doncs, va ser així Vaig rebre una trucada i em va dir Ara sí, ara tinc la cançó Doncs sentim un fragment d'aquesta cançó Elisa Mas, bona tarda Bona tarda Benvinguda al programa, com estàs? Moltes gràcies, molt bé, molt bé Molt contenta d'estar aquí Que bé, que bé Escolta, estem escoltant una cançó que a part de ser un cant a la vida també és un cant a l'alegria perquè estem sentint aquests ritmes que ens porten cap a un altre lloc és meravellós Gràcies, gràcies Era la intenció de la cançó, eh? Que donés vida, que donés força Que donés alegria I sí, sí I crec que pel feedback de la gent i quan la vaig fer doncs crec que s'ha aconseguit i estic molt contenta, la veritat Sí, sí Quan coneixes la història de l'Ània, tu? Quin és el moment que recordes com a primer, no? Com a primogènit, aquell moment que dius Doncs jo la història de l'Ània la vaig conèixer fa un any i mig aproximadament quan amb la Joana Bé, jo vaig anar pel meu compte i vam anar a fer una acció per la fundació Quilean Jornet de recollir brossa aquí Collserola de la muntanya i allà hi havia la Núria Borgada que em va presentar la Joana i em va explicar la història de l'Ània tota la fundació 8.000 estels tot el que estaven fent i em va semblar realment fascinant i vam tenir moltes coses en comú vam seguir en contacte i em va inspirar moltíssim i va haver un dia que vaig dir Joana, t'imagines la cançó del conte? Perquè és que em va inspirar moltíssim i vaig dir, és que hauria de tenir una cançó aquesta història hauria de tenir una cançó Que guai, que guai, que guai M'explicàveu també fora de micròfons que aquest primer contacte que vareu tenir també amb la cançó va ser ni més ni menys que en una muntanya màgica que és la de Montserrat, no? Sí Estàveu allà i vau començar com a a dibuixar, per així dir una mica, la forma que tindria la cançó És així? Sí, sí, vam quedar i vam recordar tota la història del conte quan es cau a la glacera i vam intentar fer la lletra que després la lletra va acabar sent totalment diferent perquè després em vaig bloquejar, la veritat vaig començar a fer una melodia, la cançó no funcionava i res, fa uns mesos concretament el gener vaig estripar tot el que tenia vaig començar de zero estava molt inspirada per un viatge que havia fet a Àfrica a Tanzània i vaig veure que hi hauria d'haver batocades africanes vaig estripar la cançó vaig tornar a començar des de zero i li vaig dir a la Joana Joana, tenim cançó Que bé, i a més també l'heu volgut internacionalitzar molt perquè l'heu fet també en anglès en català, en anglès quin és el motiu de fer-ho també en anglès? Primer, és molt bona pregunta perquè primer jo la cançó la volia fer només en català perquè vaig pensar és la cançó inspirada en el conte vull fer cançons en català alguna en anglès també però aquesta la farem en català però després, quan vaig començar a incorporar batocades africanes aquesta energia que té la cançó vaig dir és que a mi em transportava a Àfrica i vaig dir això ho hem de sentir internacionalment això li he d'ensenyar als meus amics de Tanzània això s'ha de ballar i visualitzava nens africans ballant gent ballant-la i vaig pensar fes-la en anglès fes-la en anglès i ensenya-la allà i ha funcionat molt, la veritat els ha agradat moltíssim La Joana Mireia m'explicava abans que la cançó vol ser un himne per la gent que lluita contra el càncer o la gent que lluita contra una lluita personal no té per què ser el càncer pot ser una dificultat que en aquell moment estigui atrevessant aquella persona i que la cançó també l'ajudi a fer front a aquella dificultat tu creus que arribarà aquest missatge? que arribarà amb força a l'objectiu que té la cançó? Jo crec que sí perquè no és només d'una superació del càncer com has dit sinó és és una cançó feta perquè tu quan les estàs escoltant sentis que malgrat les adversitats s'ha de celebrar la vida s'ha de ballar s'ha de posar alegria a la vida s'ha de viure el moment i crec que quan l'hem posat la gent la ballava la gent la gaudia i crec que s'ha aconseguit jo estic molt contenta la veritat clar, per una banda tenint en compte que la lletra també engloba diguéssim la història que ha viscut doncs l'Anna i la seva família que la cançó també està inspirada doncs en el conte per tant veiem aquests dos mons el món que podria ser més de ficció que ens pot abocar el conte i per altra banda la pura realitat que són aquelles situacions que ha viscut la família correcte per exemple hi ha el moment que diu si causa la glacera seria aquí que és el moment de recaiguda del càncer però això és extrapolable a moltes situacions de la vida que pots tenir alguna recaiguda a nivell sentimental a nivell d'una malaltia de qualsevol adversitat llavors és és aplicable a altres àmbits Totalment Aquesta cançó ha sigut produïda per Roger Rodés Com és això? Perquè és el meu productor preferit i la cançó quan la vaig començar a fer vaig dir ostres m'està molant molt aquesta cançó i és una cançó que ha de tenir una producció potent perquè vull incorporar aquests instruments vull incorporar batucades i vull que hi hagi una bona producció i vaig pensar quin seria el millor productor que ho podria fer i vaig pensar a Medus Studios el Roger Rodés i l'hi vaig dir i sí, sí ell va dir que sí i res i endavant amb ell i va ser amb la feina sí, sí va ser una experiència molt bonica el Roger és un crac i va ser una experiència a l'estudi amb ell clar perquè no només és el fet d'escriure una cançó de posar-li música sinó que després també s'ha de materialitzar perquè potser tu a l'hora de posar-li música a la cançó no sé si ets pianista entenc que potser sí o guitarrista o toco la guitarra jugues amb la guitarra sí, el piano toco una mica tens la lletra i amb la guitarra vas fent els acords i vas imaginant com sonarà aquella cançó però clar d'això dels primers sons de 8000 estels els que estem escoltant ara aquí en directe hi ha hagut un viatge grandíssim correcte hi ha d'haver algú a l'altra banda algun productor hi ha d'haver sempre la figura del productor que és qui té la capacitat de tot el que està a la teva ment poder-ho transmetre-ho en una cançó jo recordo un moment amb el Roger que va ser molt bonic de producció que estàvem revisant les batucades que jo li deia para, para aquí hi haurà d'haver un peron pam el moment ho vam posar és molt còmode i és increïble treballar amb ell llavors va ser un plaer que bé i parlem una miqueta també del disc després tornarem a 8000 estels però deixem que també parlem una miqueta d'aquest disc que estrenes la setmana vinent si no m'equivoco un disc que m'has dit que està inspirat una mica en aquest viatge al Kilimanjaro pot ser sí, correcte ostres, que xulo, no? sí, mira va ser va ser sense buscar-ho en realitat va ser sense buscar-ho jo sempre havia volgut fer cançons meves sempre havia fet versions havia tingut els meus grups de versions s'arrenca per aquí, no? moltes vegades sí, sempre s'arrenca per aquí per les versions es comença en versions sempre, sempre sí, sí és com el que fa cinema que arrenca pels curs doncs una mica això el que fa música doncs moltes vegades arrenca pels grups de versions sí doncs així va ser i jo no m'esperava sí que tenia unes quantes cançons al calaix però el març de l'any passat vaig anar a fer un viatge al Kilimanjaro amb 4 persones cegues i un grup de 15 4 de les quals eren cegues una d'elles és la meva amiga la Maria i jo li feia de guia al Kilimanjaro i va ser una experiència increïble o sigui impressionant va ser brutal la connexió que hi va haver allà amb els guies em van pujar una guitarra i vaig tocar 3.800 metres ostres bueno sota les estrelles va ser va ser espectacular i vaig arribar d'allà empapada d'Àfrica d'aquella energia d'aquella experiència d'una manera que a l'avió me'n recordo mentre la Maria estava dormint vaig agafar una llibreta que tenia i vaig escriure la meva primera cançó la cançó Wings que vol dir ales que estava inspirada en l'experiència en els guies que ens van estar donant ales durant tot el camí en la Maria i recordo que quan es va despertar la Maria li vaig agafar el dit vaig resseguir la llibreta i dic Maria mira això és la meva primera cançó l'acabo d'escriure a l'avió estic supercontenta i m'he inspirat en el viatge i se'n recorda d'ella d'aquest moment i sí, sí així va ser la vaig portar bueno vaig composar-la tota a cors etc. i la vaig portar amb un productor i la vam anar construint i a partir d'aquesta n'hi va haver d'altres de cançons llavors aquí hi va haver una altra cosa que clar jo em vaig inspirar molt i un dels guies del Kilimanjaro em va dir escolta m'han dit els del parc que volen fer una cançó promocional del parc del Kilimanjaro si tens pensat de tornar aquí la podríem gravar i al cap de tres mesos vaig tornar a Tanzània i vaig gravar algunes cançons allà i les vaig són unes de les quals he anat avançant però s'incorporaran al disc també un mitjà digital local de casa teva d'Igualada diu una cosa així de tu diu Elisa Mas reafirma el seu compromís social i artístic i posa la seva veu al servei de les causes que transformen ho creus així? sí potser sí però ha sigut una cosa que ha anat sortint i que no he buscat i sí però sí al final te n'adones que ha sigut així que hi ha cançons que són històries que m'inspiren i a través d'això doncs faig cançons no sempre són no sempre hi ha una causa darrere però m'he donat compte d'això que 8.000 estels era una història tan brutal que em va inspirar moltíssim això del Kilimanjaro també i bueno i sense voler doncs sí ha sigut així que bé que maco deixem que torni a la Joana Mireia Joana amb tot això de de la cançó de poder fer una cançó del conte clar jo m'imagino que aquí entreu en un món que a vosaltres era super nou no? vull dir si era nou al món editorial quan vau fer el llibre en aquest cas el món musical també era bastant nou per vosaltres totalment com ha sigut el viatge? doncs ha sigut un viatge meravellós meravellós perquè nosaltres crec que l'últim dia quan vaig venir t'ho vaig dir que intentàvem treure llum dins de la foscor que havíem viscut i sobretot volíem ajudar totes les persones que vinguin pel darrere o que actualment estiguin visquent això però en cap moment ens pensàvem que tindríem un conte en cap moment ens pensàvem que tindríem una cançó i el primer dia que vam sentir la cançó amb l'Elisa sempre tenim una broma i és que quan ens envia ja les coses nosaltres ens gravem per enviar-li les nostres reaccions perquè ens posem a cantar a plorar la primera vegada que la vam sentir és que estàvem en bucle l'Ania només feia la vull tornar a sentir la vull tornar a sentir la vull tornar a sentir i és que a la segona vegada se la sabia sencera i clar jo a dia d'avui ara quan han començat a sonar els primers acords quan comença a sonar encara m'emociono i ploro perquè no m'acabo de creure que hagi nascut algú tan bonic una cançó plena de tanta energia de tanta força algú tan preciós d'una situació de tant dolor perquè al final és això com les coses es sobreposen i a vegades doncs mira d'una situació de tant dolor pot néixer algú tan bonic i sobretot és molt difícil crear algú que uneixi a les persones i que vegis que les persones quan les senten no poden evitar moure les cames no poden evitar moure el cos somriure i que acaben d'escoltar-la i diuen vull tornar a sentir-la crear això és una cosa meravellosa és una cosa màgica i molt complexa i això és potser el que m'ha après totalment deies que que Dània quan la va escoltar per primera vegada la volia escoltar en bucle entenc que ella també a l'hora que l'escoltava s'imaginava un possible videoclip a lo millor o s'imaginava doncs poder-ho fer amb la gent que s'estima i finalment el videoclip va va començar a agafar forma i el veu gravar si no m'equivoco a la Cerdanya a la Cerdanya perdó i i en aquest cas a la Cerdanya va poder estar envoltada de la gent que s'estima que són els seus amics sí vam decidir fer un videoclip com no podia ser d'una altra manera dos apassionades de la muntanya com som l'Elisa i jo vam decidir fer-ho doncs a a la terra on nosaltres estem sempre fent muntanyes i evidentment doncs al cim el primer cim que va fer l'Ània quan va néixer el primer cim que va pujar després del càncer i va ser algo màgic perquè nosaltres havíem preparat una escaleta com un guió però és que els nens tenen això tenen aquesta capacitat de sorprendre't d'espontanietat totalment vam començar a ballar a jugar a cantar la cançó i vam decidir trencar com diu l'Elisa vam decidir trencar l'esquelet que vam fer i ens vam deixar endur i ha sortit un videoclip que creiem que transmet tota aquesta força i energia que perseguíem que bé que bé doncs mira farem una coseta perquè ens queden dos minutets per arribar a les 6 de la tarda i per tant connectar amb els bolletins informatius de Catalunya Ràdio Ràdio d'Esvern el que farem ara és acomiadar-vos per escoltar la cançó en català que és de versió en català que és la versió original i així doncs també els oients si estan escoltant l'entrevista doncs podran saber de què estem parlant d'aquesta cançó de 8.000 estels la podran escoltar amb calma i gaudint-la de valent perquè també és per ells pels oients que ens escolten i que la poden recuperar quan vulguin també a Spotify família moltíssimes gràcies una abraçada molt gran cuideu-vos molt visca la cultura visca l'art i el sentit aquest de comunicar a través de de les expressions artístiques que és meravellós adeu-siau gràcies fer-hi-ho amb els somnis a les mans preparada per volar el teu somriure no s'apaga cada pas et fa més gran Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! El partit de la selecció espanyola que des de la 6 s'enfronta a Bèlgica la segona jornada de la fase de grups de l'Eurocopa femenina Montse Tomé ha sortit amb fins a 7 jugadores del Barça però encara Maitana i Catacoll a la banqueta el minut 5 empat a 0 el marcador Encara en futbol el Barça i el Mallorca han arribat a un acord per al fitxatge de Pablo Torre per part de l'equip Balear que es farà oficial a les pròximes hores El club Laurana ingressarà 5 milions d'euros i es guarda el 50% del benefici d'una possible venda futura del jugador En basquet, la penya ha anunciat el fitxatge de l'escorta Cameron Hunt per a les dues pròximes temporades. Arriba procedent del Manresa, on ha jugat aquesta temporada. En tenis a Wimbledon, el serbi Novak Djokovic s'acaba de classificar per als quarts de final després de vèncer l'australià Àlex de Minyaur per 3-16-1. Ara s'enfrontarà l'italià Flavio Koboli per obtenir un lloc a semifinals. La parella formada per Marcel Granollers i Horacio Ceballos s'ha classificat per als quarts de final en dobles. Allà es trobarà la parella britànica formada per Salisbury i Skubski, els que ja van derrotar a la final de Roland Garros. I el Tour de França acaba de finalitzar la tercera etapa entre Valenciennes i Dunkerque de 173 quilòmetres. Bona tarda, Issa Quilalta. Bona tarda. Tim Merlier s'ha imposat a l'esprint en un final ajustadíssim a la tercera etapa del Tour de França per davant de l'italià Jonathan Milan. Tercer ha estat Phil Bauhaus en una jornada en què els esprinters sí que han dominat. El gran grup s'ho ha agafat amb relativa calma després de la tensió i dels nervis dels dos primers dies. Tot i així hi ha hagut caigudes. l'únic important de Jasper Philipsen, el primer líder d'aquest Tour de França, que ha hagut d'abandonar avui, per tant, victòria a l'esprint de Tim Merlier. A la general no hi ha canvis. Mathieu Van Der Poel manté el malloc groc per davant de Tadej Pogatxar i Jonas Vinguegor. Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Dunkerque. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. L'Ajuntament de Sant Just organitza aquest dimarts 8 de juliol a dos quarts de vuit del vespre l'activitat divulgativa Per què volem anar a Mart, que es durà a terme a la sala Isidore Cònsul i Giribet de Can Ginastà. L'acte és gratuït i requereix inscripció prèvia. I la sessió abordarà l'interès històric i científic del Planeta Vermell des de les primeres representacions de marcians fins a les actuals missions amb rovers. També s'hi plantejaran les possibilitats futures d'establir bases permanents a Mart i els reptes tecnològics que això comportaria. L'activitat forma part de la programació cultural impulsada pel Consistori i tindrà lloc de dos quarts de vuit del vespre a les nou amb l'objectiu d'apropar la divulgació científica a tots els públics. La il·lustradora i dissenyadora gràfica Sant Justenca Gina Hàrster ha estat la guanyadora del concurs del cartell de la Festa Major 2025 de Sant Just. L'obra, plena de referències a la festa i a les entitats locals, reflecteix l'esperit alegre i comunitari de les celebracions. Hàrster explica que va buscar representar l'essència de la Festa Major a través de personatges festius i símbols com les gralles, el rifenyo, els capgrossos, les barraques o dues noies fent un pilar. L'artista, que va créixer envoltada de llibres a causa de la seva vinculació familiar amb la llibreria Plató de Barcelona, reconeix la influència de figures com Roald Dahl i Quentin Blake, tot i que ha anat definint un estil propi. Durant el confinament va impulsar el projecte artístic Geroina, un espai personal d'expressió poètica i visual que va néixer com una manera de reconèixer-se i d'explorar nous camins creatius. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Ariadna Uroz s'ha incorporat com a nova diputada de Junts per Catalunya al Parlament, en substitució de l'exalcalde de Sallent, David Saldoni. El relleu es va oficialitzar la setmana passada a l'inici de la nova legislatura i suposa l'entrada al Parlament d'una Sant Justenca. Llicenciada en dret i advocada de professió, Uroz ocupava el número 19 de la llista de Junts per la demarcació de Barcelona a les eleccions del 12 de maig. En l'àmbit polític, ha tingut un paper destacat en l'organització juvenil del partit, la Joventut Nacionalista de Catalunya, on va exercir com a secretària general. Amb aquest nomenament, Sant Just guanya presència al Parlament de Catalunya a través d'una figura jove i amb trajectòria dins l'espai polític de Junts. Uroz, amb experiència en l'àbit juvenil i formació jurídica, esdevé una de les veus més noves del grup parlamentari i reforça la representació territorial de la comarca al Parlament. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Tarda de refugi, tarda de fudis, amb Anna Pobeda. Anna Pobeda, bona tarda. Bona tarda, Dani. Com estàs? Doncs superbé, eh? Què tal? Aquí, d'anir-te a face to face, és diferent, eh? Face to face, que fort, eh? Durant aquesta temporada d'estiu estem tenint aquests dies el Pol Ferreres per aquí per l'estudi, que és el nostre tècnic i company en pràctiques. I res, doncs, bueno, de company no és tan pràctica, és estar pràctica en el tècnic, de company és company a seques, però ja m'heu entès. Un tècnic company. Exacte. Anna, durant aquest estiu estem parlant de moltes coses relacionades amb aquesta època de l'any tan meravellosa i tan calorosa. Sí. I avui em penso que ens submergirem, ens capbussarem una tarda més en aquesta temàtica estiuenca, no? I tant. Vull dir, sí, a mi l'estiu m'encanta. O sigui, per definició l'estiu és com allà avui, és la meva època de l'any, predilecta, per tot el que es pot fer. Vull dir, al final s'allarguen molt més els dies, els aprofites molt més, perquè tens moltes més hores, i això també em dona que tota la temàtica giri entorn a això, no? Clar. Aleshores, sí que hem parlat molt sobre què menjar l'estiu, quins àpats podem preparar per anar a la platja, hem fet una mica de repàs de batch cooking, però no hem parlat dels sopars d'estiu, que és una temàtica molt important, a què se li dona també molta importància, perquè és una època ideal per sopar amb amics, és una temperatura ideal per estar fora, també. No fa tanta calor per estar als fogons, no? Perquè llavors durant el dia, amb aquell sol que et toca, potser et fa més mandra ficar-te els fogons, però per la nit et dona una mica més de joc o de descans. Et dutxes abans de cuinar i després de cuinar i ja està. També. Però no se't fa tan feixuc estar amb el solament que et dona, no? I està cuinant amb els fogons, que a vegades pot ser una mica feixuc, o amb el forn encès. A les nits d'estiu, doncs això, pots entrar a la cuina i pots anar sortint i agafar una mica de fresca. Que aquests dies hem tingut bastanta fresca. Sí, estem començant a recuperar. Sí, perquè la setmana passada va ser horrible. La setmana passada va ser horrible. Ara aquests dies sembla que el cap de setmana, avui estem a dilluns, sembla que avui dilluns està fent un dia més o menys agradable, no? Sí, no massa dur. Jo he tingut un matí bastant agradable, amb les portes obertes, amb les finestres obertes a casa, i corria bastanta ventilació. Ahir vaig dormir sense l'aire acondicionat. Ahir la nit va fer fresqueta. Amb les finestres i tal, i hi havia molt de corrents, està molt bé. Esperem que aquesta nit d'avui dilluns també sigui així. Esperem. I si no, portem algunes receptes. Ens hem de refrescar també amb l'alimentació. Per amenitzar, exacte. Aleshores, sí que de cara als migdies havíem parlat molt de menjars lleugers i ràpids, no? Per exemple, hem parlat del gaspatxo, hem parlat d'algunes amanides de llenties, de pasta, de cigrons, no? Amanides que són molt fredes, de sandvitjos també, d'acord? A la nit, com que teniu una mica més de temps, podem fer plats una miqueta més elaborats o plats diferents, d'acord? Ja, si ho amenitzem amb una copeta de vi, doncs segur que surt bé. Clar que sí, una copeta de verdejo, una copeta d'un vi blanquet, sí, un rioja també, evidentment, sí, sí. Aleshores, comencem amb algunes receptes que tenim preparades, tant com per picar, com per ser plat principal, d'acord? Perfecte. Ens portem de picar uns xampinyons farcits de gall d'indi, d'acord? Podem fer farcits de gall d'indi, de pernil, vull dir, hi ha gent que els utilitza, de verdures, d'acord? O sigui, podem fer-los tant vegans com vegetarians, com de carn, d'acord? I jo crec que el xampinyó farcit és un plat que també, com els ambitxos o com les amanides, accepta moltes variacions i les podem fer al gust, d'acord? Aleshores, per farcir els xampinyons, primer hem de fer com un tipus beixamel, d'acord? Amb la mantega, la farina, la desfem, d'acord? El rucs, no? Fem el rucs, que és aquesta barreja entre la farina torrada i la mantega, es diu rucs. Ah, jo no ho sabia, això. Sí, és una paraula francesa. Ah. Sí, sí, fer el rucs i després ja li afegeixes la nata. Exacte. I la deixes en el punt que tu vols, no? Si la vols més líquida, més líquida. Exacte. En aquest cas, jo crec que ens convindrà deixar-la mig-mig, no? Una mica més d'enceta, perquè si s'ha de farcir el que sigui, que puguem fer. Exacte. O sigui, ens ha d'aguantar que s'aguanti bé el xampinyó, que no quedi allò desbordat, d'acord? Per tant, l'hem de fer una mica més d'enceta, d'acord? Però com que li afegirem el gall d'indi, també això ho complementarem, d'acord? Llavors, per una part, fem la beixamel, aquesta suau, d'acord? I després, per una altra banda, fem el gall d'indi amb un sofregidet amb ceba, podem fer el pernil, podem fer els vegetals, podem fer el que vulguem, sofregidet. Després, el que hem de fer és buidar els xampinyons, sobretot treure-li el tall, d'acord? I ficar-ho dins d'aquesta barreja, la podem ficar, que sempre ens quedarà molt més rica i l'aprofitarem d'alguna manera. Ah, clar. I aleshores, exacte. Talles el xampinyó de dins, no? Exacte. Com quan fas el vergínia farcida, no? Totalment. Que poses l'interior de la vergínia dins del sofregit, això faríem el mateix. Exacte, amb el xampinyó, perquè si no, és una part que l'acabem llançant i no l'acabem aprofitant, i el tall del xampinyó sol, doncs, és una mica insípid i no ens servirà de res. Aleshores, si el piquem en aquesta barreja, doncs, li estem donant una segona vida, aquest tall del xampinyó, no? Ok. Aleshores, el piquem a dins de la barreja que hem fet, també sofregidet, i ho barregem tot per farcir els xampinyons. Els hi piquem formatge per sobre i el piquem gratinant al forn uns 20 minutets a 180 graus. I on ens sortiran els xampinyons, que ja s'hauran cuit, ens quedaran fets, i els poden picar perfectament per picar. Clar, amb aquesta beixamel, al final, el que acabes fent és com una espècie de massa de croquetes. Sí. Però una mica més líquida. Sí, exacte. I al final, per farcir aquests... Aquests xampinyons, perquè els hi donen... A veure, hi ha molta gent que els fa sense beixamel, eh? Vull dir que agafa el xampinyó, el buida, i doncs allà dins li pica el pernil, exacte, o el sofregidet, o el castellet. I pot posar una mica de formatge mental per sobre. Exacte, una mica de formatge. I et dona aquella sensació d'estar gratinat, no? D'una cosa diferent. Sí, sí, sí. Hi ha molta gent, inclús, que li fica ou a dins del xampinyó. Ah, mira. I també el fa... I allò ens queda com... Un o de codorniu, no?, d'aquells petitons. Ja hauria de ser petitó. Sí, és molt gran. O un oig, s'ha de petitó. I et queda com una espècie de quixi albats, també et queda com una espècie de quixi, on a la base també pot ser el xampinyó perfectament, d'acord? D'acord. I ens quedaria, doncs això, un aperitiu que el podem fer en diferents versions, però que, a més, és molt lleugeret, no és gens pesat, i que ens dona, doncs això, un gran mantell de possibilitats. Jo també, quan hi ha sopars d'estiu, el que penso és, amb la temperatura amb la que ens hem de menjar aquell aliment, no?, aquella preparació, perquè comences a fer, diguéssim, aquelles coses que s'han de prendre en fred, per tenir-les a la nevera, i un cop ja tens tot el fred, és a dir, si haguéssim de fer un gazpacho, un salmorejo, no sé què, doncs comences amb les preparacions calentes, no?, que poden ser preparacions una mica més copioses, o com tu decideixis, i després aquelles que són atemperades, no?, aquelles que ens podem prendre tan fredes com una mica calentones, com podrien ser aquests champignons. Sí, jo, personalment, a l'estiu prefereixo coses que es puguin prendre a temperatura ambient, sinó que estiguin supercalentes, perquè si no, a mi m'agafa aquell agobio, no?, de menjar coses molt calentes. Aleshores, els champignons es poden prendre a temperatura ambient, i els altres plats que porto, menys un salmorejo, una proposta de salmorejo, doncs es poden prendre com a temperatura bastant ambient. Qui ho vulgui calent, perfectament, els champignons sortits del forn, se'ls pot menjar calents, vull dir que això sí que accepta aquests registres, no?, però com que hi ha molta gent, al que tu dius, que pot prendre un... o sigui, pot tenir segons quines predileccions, és cert que primer hem de fer el fred, perquè es mantingui la nevera i es conservi allà molt fred, inclús el congelador. Nosaltres, quan comencem a fer el menú de la setmana, aquell gazpacho el fiquem al congelador un ratet, perquè agafi aquest fred tan fort, perquè a l'hora de servir-lo i a l'hora d'emplatar-lo no perdi aquesta temperatura, o sigui, et el mengis amb temperatura també fresqueta. Molt important. Sí, i després pots anar fent això, els plats que es poden menjar o a temperatura ambient o una mica calentons. Ok, perfecte. Aleshores, ja hem fet els champignons, i després portem una cosa que a mi m'encanta, perquè, com que saps, m'agrada molt el pa, portem una focatja de diferents sabors. M'encanta. Sí, jo no havia fet mai focatja, però la recepta sembla bastant senzilla. O sigui, el procés, no. He fet aquest sol, sí, perquè jo no he fet mai focatja tampoc, és un repte que tinc per fer. La meva mare sí que em va fer un dia, i certament en aquest tipus d'elaboracions, a la conclusió a la que arribo, quan digui aquest tipus em refereixo a masses de pizza, masses d'afocatja, masses de brioix, la clau està en la fermentació. Exacte. En el punt que estigui fermentant i que estigui bé bé, saps? Tenir un bon forn i la fermentació, les dues coses. Exacte. I això és on és temps, és temps. Llavors, esclar, la recepta de focatja, en el fons, no és gaire complicada, però el que sí que és complicat és tot el temps d'espera, de preparació, de fermentació, no és el que diem. Sí, sí, total. Aleshores, jo porto aquí una focatja de diferents sabors, la podem fer tant vegetariana com amb carn, perquè jo no havia vist mai una focatja amb carn, però aquí la plantegen com amb xistorra, la podem fer amb botifarra, vull dir que hi podem ficar diferents coses per sobre, que ens doni també aquesta, com si fos una coca de recapta, però amb massa de focatja. I com deies, com que no deixa de ser una espècie de pa, també es pot obrir i farcir del que vulguis. També. Pots acabar farcint, si vols, de pavo, pots farcir de pollastre, del que vulguis, vull dir, final, de formatges, al final pots acabar farcint del que vulguis. Un punt que a mi m'agrada molt per la focatja, per posar-hi al damunt, és el romaní, que m'agrada molt com queda el romaní amb la sal i l'oli, els tomàcters xerri també m'agraden molt, i les olives verdes. Sí, exacte. Vull dir, les focatxes molt tradicions tirant per aquest cantó, cap als tomàcters xerri, cap a les olives, cap a la ceba, inclús, vull dir que et dona aquest gustet. Mediterrani. Mediterrani, exacte. Que et recorda... Perquè amb l'oli d'oliva hi caça moltíssim. Però vull dir que al final ho podem fer, doncs això, amb verdures, li podem fer amb botifarra, amb pollastre, amb xistorra, vull dir que ho podem ficar-hi a sobre qualsevol cosa que vulguem nosaltres. Clar. Súper. Aleshores, jo a la massa no donaré molts detalls, perquè al final jo crec que és millor que anar a internet. Sí, no, i que la gent tingui paciència, que a vegades no surt la primera. Primer, jo crec que és una d'aquestes receptes, que no s'ha de fer amb pressa. No. És a dir, l'hem de fer un cap de setmana, que no tinguem pressa, que no tinguem distraccions, que puguem anar a fer-ho a poc a poc, que ara de cop i volta començo a fer la massa i em planto d'on de la tele em veig una pel·li, i després m'aixeco quan acaba la pel·li i segueixo fent la massa, perquè és una d'aquestes elaboracions que necessita temps i que necessita cura. Sí, sí, no podem fer-ho amb presses, perquè ja et dic que els repossos han de ser d'hores, mitja hores, vull dir que han de ser repossos llargs. Clar. En aquest sentit, com tu deies, doncs això ens dona per veure una pel·lícula o per anar a la piscina una estona i tornar, i seguim la recepta. Vull dir, això sí que ho hem de fer amb zero presses. D'acord, una de les altres receptes que em portava és un arròs melós amb faves, que porta costella de porc i porta una mica de botifarra, també. Súper. Sí, estic molt aquí amb productes de l'interior de la terra. Que bo, que bo, que bo. I això que no he anat a un lot fa temps, però vull dir que podem agafar, també fer aquesta versió de l'arròs amb faves, però també una mica més de carn i de condiment, no? Sí, total, em sembla un plat supercarregat de nutrients, de proteïnes, de el que necessitem a l'estiu, no? D'aquell dia de platja, perquè la platja es cansa molt la gent. Llavors, aquell dia de platja que acabes cansat o qui diu la platja diu la piscina, perquè l'aigua en general cansa, és a dir, ha d'estar fent capbussades, el sol, no sé què, no sé quantos, altres temperatures, al final acabes deshidratat, cansat i en gana. Exacte. I arribes i et fas un plat d'aquest arròs i estic convençut que recuperes tot allò, tota aquella energia que has perdut. I al final l'arròs també és un plat superversàtil, és un plat molt fàcil, perquè al final fas el primer sofregidet, al principi i tot, però vull dir que el pots deixar en repòs o en poca revisió i ja se't fa l'arròs, i un bon arròs substanciós. No és un plat que requereixi, doncs això, moltíssim esforç, sinó que el pots anar fent el xup-xup i tan tranquil·lament. Clar. Mentre que pots fer altres coses. Aleshores, l'arròs per mi també és un plat que és superversàtil, com dèiem els xampinyons, que et donaran moltíssimes versions i el pots fer al teu gust. Jo crec que a la gent li té també una mica de pànic a fer arròs, però al final és superfàcil de fer-ne. I tant, que no tingui tanta por. No. Que no tingui tanta por. El que passa que els valencians sempre ens han imposat una mica, no? Perquè clar, com que ells és com... Sí, és molt normatiu. Sí, tenen com la manera de fer arròs i si no ho fas així, ja no és paella, és una altra cosa. Exacte. És arròs amb coses, però no és paella, no? Llavors aquí és... Has de cuidar. Hi ha molta pressió. Certament, la veritat és que jo, ara aquí entre tu i jo, ho confesso, poden fer-ho. Poden fer-ho perquè fan uns arrossos. Sí. Jo tinc un amic valencià que fa uns arrossos que són per treure's el barret, però, clar, t'imposa, perquè dius, ostres, jo faig un arròs que no està dalt o malament, que m'apanyo. Potser no és una estrella Michelin, però m'està fos, saps? Llavors, a vegades tenim aquella por de dir, ostres, ara no sé si convidar el meu amic, jo què sé. Jo soc neta de Valenciana, la meva avia era valenciana i, clar, quan feia els arròs a casa era com, ja hi ha tu, vull dir, no entra ningú més, perquè, clar, ella sabia les excursions i tot. Clar, sortia brutal el seu arròs, però nosaltres hem anat adaptant, hem anat fent les nostres versions i tampoc, ets a dir, que tampoc surt tant del tot malament. clar, clar, clar. Nosaltres no tenim tanta facilitat per aconseguir fusta de taronger, que quan la fan amb fusta de taronger diuen que surten unes paelles boníssimes. I el llarg de porc i... Però bé, és difícil, és difícil. S'intenta, s'intenta i es fa. Un altre patat molt versatil que porto i també molt fàcil per fer a l'estiu, sobretot a les nits d'estius, és una truita de patates que la podem fer farcida de qualsevol cosa o la podem fer de qualsevol cosa. Vull dir, podem fer una truita de patates farcida de pernil i formatge, la podem fer de carbassó, la podem fer de carxofes, inclús una mica fora de temporada de carxofes, però també la podríem fer de carxofes si anéssim cap al febrer. I tenim carxofes congelades, vull dir que ara ja sé que no és el més apropiat, però que existeixen i que en un moment donat si tenim un antojillo, doncs mira. Exacte, podem fer truita, aquí el que em referia és que podem fer truita de qualsevol cosa. També és una versió que ens pot ser molt fàcil a l'hora de pensar un menú de nit d'estiu. També podem fer alguna quix. I he trobat una recepta molt interessant que la quix al final porta gluten, perquè la base és de gluten, o es fa amb farina, però he trobat una recepta molt interessant que la feia amb tortilles, tortilles de blat. No sé com es diu això en català. Bé, sí, les tortites. Les tortites. Les tortites. No sé com es diuen. És que m'explota també molt el cap. Tortilles? Truites? No, torites no. No. Però tothom sap de què estem parlant, no? Exacte, com les bases aquestes de blat per fer els tacos i aquestes coses. Exactament. Doncs si les fiquem sobreposades i fem que cobreixi tota la base, al final és un ingredient que no té, o sigui, és un aliment que no té gluten, que és 100% lliure de gluten, i podem fer una bona quix que també la podem fer de qualsevol cosa. La podem fer de carbassó amb bacon i formatge de cabra, la podem fer de pernil d'olts i formatge una altra vegada, amb xampinyons, la podem fer d'accediment qualsevol cosa. Aviam, estic anant al diccionari perquè no podia aguantar. Sembla que està acceptat Tortites de blat de moro. Tortites? A mi Tortites de blat de moro em sona molt malament. Sí. Em sona molt malament, però... Sona com l'adaptació ràpida i fàcil malament feta, no? Però sembla que està acceptat. No ho sé, i em seguirem... Ho buscarem. Troites de blat de moro, també hi ha gent que ho diu. Troites de blat de moro em sona una mica millor. Sí. Troites de blat de moro. És que quan vas a la truita te'n vas a casar amb l'ou, no? Sí, clar, clar, clar. Però bueno, ho deixarem com a... Corramos un tupido, bueno. Exacte, com deixem aquestes rodanxetes de blat planetes, que les podem fer servir, de blat de moro, que les podem fer servir com a substitutiu de qualsevol massa amb blat, i així sense gluten. I el que dèiem, podem fer una quix perfectament farcida de qualsevol cosa. La que portava jo era de carbassó, bacon i formatge de cabra, però que es pot fer de qualsevol cosa. Després podem fer també les coques de recapte o un pastís de pasta de full amb tomàquet i carbassó. Podem fer tipus coca, així estiradet amb un tipus massa de pizza o inclús amb massa focatge, o si no, podem fer tipus pastís de pasta de full com un entremig amb quiix, que hi hagi una mica d'ou, que hi hagi una mica de formatge, i per sobre el podem decorar amb tomàquet i carbassó, que quedi com un aspecte més de pastís. Ok. Aquí portava un salmorejo de pressa que també m'ha semblat molt interessant perquè a l'estiu es consumeix molt de pressa, com és una fruita molt estiuenca, i m'ha semblat molt divertit poder fer un salmorejo de pressa. Ja saps que a foodis fem gaspatxo de diferents fruites, com de cindria, de maduixa, inclús de cirera, n'hem fet algunes vegades, però aquest de pressa m'ha semblat com molt curiós. que ens vam provar. Jo el de cirera reconec que l'he fet alguna vegada i és molt bo, però de pressa no l'havia sentit mai. No, jo tampoc. Jo tampoc. Al final, s'agafen els ingredients d'un salmorejo normal, que això també hi ha molta gent que ens ho pregunta. Quan ve a dinar, diu, escolta, el gaspatxo de cindria porta tomàquet, i sí, sí, porta tomàquet, i a part dels ingredients del gaspatxo porta cindria. Però vull dir que hi ha molta gent que no ho acaba de quallar. Llons aquí explica que un salmorejo de pressa seria utilitzar la recepta amb un salmorejo normal amb tomàquets, coombra, pebrot, ceba, all i el pa del dia anterior sucat amb vinagre, que això és superimportant, amb una mica de sal i oli i després se li fiquen els pressacs, sobretot sense pell, perquè la pell del pressac és una mica xunga, de tritura, no ens quedarà la textura que volem. Però al final es triturar-ho tot amb un processador d'aliments o inclús amb una batidora o amb el que sigui i ens donarà aquest salmorejo de pressac amb un to una mica dolcet, més recordant l'estiu i un toc diferent, sobretot. Clar, jo l'altre dia, per exemple, vaig fer gazpacho amb una termomix, no, amb una turmix, perdó, una turmix, la batedora de mà, per així dir-ho, perquè no tinc got de batre i dic, ostres, doncs faré un gazpacho, com pugui, amb aquesta batedora de mà. I sí, em va quedar bé, el que passa que, bueno, vaig haver-ho de fer en tongades, vaig anar fent tongades, tenia un vol gran i anava volcant, anava triturant, no sé, ara els tomàquets, ara no sé què, no sé quantos, després ho vaig barrejant un vol gran i després ho vaig colar, perquè a mi m'agrada fer, com a mínim, com a mínim una vegada, passar-ho per colador, perquè així tot el que són les pells i tot això se't queden allà. i quedar un gazpacho amb una textura superagradable, supersuau, i a mi m'agrada més. Jo sé que porta feina, perquè al final, per fer el gazpacho, m'hi vaig tirar gairebé, doncs, una hora. Sí, sí, no, no, realment. Perquè, clar, entre que no tens el material, entre que no tens la batedora de got, que no tens, doncs, alguns estris, doncs, a vegades... Que vas anar fent per passos. Hi havia de fer per cinc persones, o sigui que al final, doncs, clar, vaig estar allà una bona estona. Sí, sí, és feina. Queda molt bo i val la pena, també, colar-lo, fer aquestes coses. I després, són receptes estiuenques que es poden adaptar perquè excepten moltes fruites, moltes variacions, que et permeten, doncs, que això, que quedi alguna cosa fresqueta i agradable per l'estiu. Ara que parles de fruites, que no ho portava aquí, la sopa de meló també ho trobo una molt bona opció per l'estiu. Aquí m'en recordo quan estava independitzada i vivia sola, que tenia temps per cuinar un munt, vaig fer una crema de meló i la veritat, una sopa de meló, i la veritat és que em va quedar boníssima perquè també els ingredients són poquíssims, però si aconsegueixes posar-ho a la temperatura amb menta i estigui ben fred, és una recepta també brutal per la frescassa d'estiu. Molt bona, molt bona. A mi m'agrada molt. És una opció que sempre em sembla brutal. Vull dir, quan jo era petit recordo un dels plats d'estiu que era el meló amb pernil, que era el típic plat de la cuina castellana perquè anaves de vacances a Castella de Manxa, jo en el meu cas, i tinc família menxega, llavors havíem anat a Castella de Manxa i allò de trobar pel camí del típic bar de carretera que et menges el plat de pernil amb meló. I quan ets nena et soluciona moltes coses perquè clar, ja no te metes con los cocidos ni en las cosas aquellas, sinó el meló pernil és ideal. Ja està, fresquet, bo, agradable, i ja està. I en aquest sentit, doncs després, quan vaig descobrir la sopa de meló doncs em va semblar una opció molt bona perquè li pots posar una mica de iogurt grec, li pots posar aquesta menta que tu comentaves, aquest puntet de sal perquè tingui també un toc més salat i després un cruixent de pernil per sobre que queda genial. Totalment. Super bo, fresquet i super bo. Molt bé, Anna, doncs anem tancant. Què més tens? Tenia unes torrades també de blat de moro, o sigui, si agafem la torta, com em dic que es deia? La truiteta. La truiteta. La truiteta. Si ja fem la truiteta de blat de moro i la fregim, que et quedarà com si fos un nacho, un nacho, exacte, a lo grande, li podem ficar per sobre el bocat triturat, només el bocat triturat, no guacamole, si li piquem per sobre el bocat triturat i a sobre li piquem una mica de cebitxe, aquest peix massarat amb llima, amb coriandre, una mica de ceba morada, lila, sí, ho piquem per sobre, ens quedarà com això, una torradeta també sense gluten, opció sense gluten, que també ens donarà aquesta suavitat del guacamole i el punt àcid aquest del cebitxe, de la llima, que també és una torrada molt curiosa per la nit i és molt refrescant i diferent que podem optar per posar-la. Que bé, que bé. I aquestes serien les propostes per si tenim algun sopar d'estiu, doncs portar-les perfectament, es poden fer en grup, com tu deies, per fer gazpatxo per cinc persones, doncs aquestes receptes són molt adaptables a bastantes persones i són molt resultones de cara a l'estiu. Doncs ho tenim present per als nostres sopars d'estiu i res, aquella gent que ens estigui escoltant i tingui, doncs, una cita aquesta setmana a casa, que li vingui gent, doncs pot agafar alguna d'aquestes receptes, podeu recuperar el podcast al www.radiodesvent.com i allà, doncs, ens escoltareu de forma extensiva aquí, doncs, al Refugi, l'Espai de Foodis amb l'Anna Pobeda. Anna, gràcies. Gràcies a tu, Dani. A vagi molt bé, cuida't molt i bona setmana. Igualment. Gràcies a tu. Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí sobre un cobranyit perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs si tens gana o vols aigua que tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. la manera que em va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cinc, fer un vuit mil, fer calcom difícilment igualable. Però ja no passava res. només aquell silenci trencat pel meu somier potser no era el seu tipus millor que no fer res. I en un paret o fons impresa en blanc i negre i havia un pòster d'en Babart potser ell podria dir-me perquè em ballava el cap. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre'ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre'ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-re i ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar. i en un plenu seqüència una frase magistral una dona és una dona no et preocupis tant se val. L'endemà vam esmorzar ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. em va fer un petó i a l'hora de marxar. a l'hora de marxar. Ai, en l'hora de marxar. Ai, en l'hora de marxar. Pou entendre'o, però no puc. Ai, en l'hora de marxar. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Aixoba de cavalls, amb Jean-Marc Jané. Jean-Marc Jané, bona tarda, com estàs? Bona tarda, molt bé, i tu? Molt bé, amb aquesta música d'introducció dels anys 60-70, això és brutal. Bueno, més vuitantera, no? Sí, exacte, més vuitantera. Sí, sí, no, ens encanta, ens encanta. I tu perquè ets jove, però no tens... Clar, jo quan sento aquesta cançó de seguida, en la meva ment desfila la intro amb les cares dels personatges que sortien. La Judi, el doctor, en plan, tu no ho tens, clar, perquè ets molt jove, però els oients que siguin més o menys de la meva quinta o més grans, o sigui, se'n recordaran perfectament d'aquells pentinats afro, aquelles ulleres otxenteres, el pentinaret de la Judi que porta un serrallet, vull dir, encara em fa somriure més. Ens encanta, ens encanta. Vinga, va, segona setmana d'estiu en aquesta temporada del refugi d'estiu, ens acompanyes de nou amb l'espai a xova de cavalls, però Summer Edition. Exacte. I estem avui en aquest segon capítol, que recordem els oients està enfocats d'una forma diferent. Sí, vam diferenciar, la setmana passada vam fer el primer espai, i tant, de coses que vam diferenciar en tres parts. la primera, que fem una biografia amb algú relacionada amb el tema de cavalls, la segona part que és dedicada a tu, perquè et faig com un tribal pursuit, per saber, en plan, què hem anat aprenent en aquest temps d'equinoterapia. Ja m'havia oblidat d'això. Ja, però t'ho recordem. I després, per acabar, simplement, com és un moment d'oci i d'estiu i així, doncs recomanar una escapadeta que poden fer a cavall, com sempre. Ja sabem que el cavall és l'eix en el que gira aquest espai, sigui d'estiu, d'hivern o de primavera. Doncs vinga, comencem amb la biografia del dia. I el protagonista de la biografia d'avui és un senyor que té pintes de tarzant una mica, no?, amb aquests cabells així llarguers, ben moranet... Exacte. Qui és aquest bon home? Mira, el personatge que us porto avui, abans d'introduir el seu nom i presentar-lo una miqueta a ell, avui el fet que avui vingui a parlar d'ell ve sobretot vinculat a la Fundació Miranda, tant que a la Fundació Miranda en vam parlar un cop en aquest espai, que és una fundació dedicada al rescat de cavalls i de tenir-los en llibertat. I a més, aquests cavalls fent una mica la seva funció de cavall, que és netejar els sotabors, de pastura, i que tenen presència al Garraf, al Parc del Garraf, i després també al Pirineu, i que està liderada la fundació per la Rosa Galindo, que la Rosa Galindo, a part de ser una gran defensora del territori, també és una gran actriu i directora del projecte de l'Escola Eòlia de Teatre. Aleshores, ella té com una persona de referència, moltes vegades ho anomena quan fa entrevistes o quan fa projectes, que és com una mica el seu mentor. I aquesta persona és de la qual parlarem avui, que es diu Pierre Henoff, i com sona bé, el seu nom és descendència francesa. Francesa francesa. Exacte. I he posat una imatge sempre, perquè m'agrada il·lustrar-li en el Dani una mica, d'aquí parlarem, i és això, és un home una mica així, és una mica com Marlon Brando allò a Superman, una mica així en plan amb la pell molt bruna, el cabell llarg i platejat, i en aquesta imatge més s'obrebraçant un cavall enmig de la muntanya, que significa, ja ens dona una primera pista de qui és aquesta persona. D'aquí és, dels valors que té, de com pot treballar, perquè hi ha com una espècie d'amor, gratitud cap al cavall, que la imatge el transmet, i de pau, i de pau, i de bon rollisme. Aquest somriure que té així com pícaro, em genera bon rollisme. Bé, doncs viatgem fins a París, per parlar de Pierre Henoff, que va néixer l'any 51. Exacte, ell va néixer el 1951, com bé dius a París, però el 1977, després de cinc anys d'estudis d'enginyeria mecànica i dos anys d'ensenyament, ell era professor, doncs el Pierre va canviar radicalment de direcció i va decidir anar a restaurar la granja en ruïnes de la seva via materna a la vall del Carol, a França. Llavors, durant el mateix període, ell va descobrir els cavalls i va començar a criar-los i va començar a guiar excursions pels Pirineus francoespanyols. Aleshores, d'aquesta aventura i a part dels seus coneixements previs de dinàmica adquirits durant els seus estudis i els seus 80 cavalls, va arribar a tenir 80 cavalls, va començar a guiar una mica les seves observacions, les seves investigacions sobre el seu comportament i la locomoció aquina. És a dir, hem de pensar això, que era un home que era bastant mestre, que era bastant estudiós en la seva part més tècnica i després va tenir aquest punt de recuperar una mica la tradició de la seva àvia i de la seva família de viure entre muntanyes i els cavalls. Que maco. Tornar als orígens sempre és una cosa que a mi m'encanta, no? Sí. Veiem en aquest tipus de biografia gent que torna a casa dels avis, de les àvies, amb les seves pròpies mans, els valors, sí. Doncs reconstruir aquell espai, aquell allar, no?, que era l'allar de la família que amb el temps s'ha anat deteriorant i al final, doncs, és tornar a posar la pedra on estava antigament. Em sembla una cosa preciosa i que crec que també diu molt de la persona. Exacte. I a més hem de donar-li un valor afegit perquè a més de recuperar aquest espai rural, aquestes visites a cavalls, ell aprèn també a donar un nou enfocament al tema dels cavalls. Ell, per exemple, després explicaré, perquè té com moltes facetes, no? Perquè veiem aquest ventall tan ampli d'opcions que és aquest home. Sí. És que al 92 ell va crear un espectacle equestre amb una quarantena de cavalls en llibertat. Carai. O sigui, és un home que en el fons és en plan, ha produït vídeos, ha col·laborat a revistes, amb centres de veterinària... Ha fet de tot. Ha fet de tot, fins i tot. Un dels seus últims treballs ha sigut assessorar el rei d'Human, sí, el rei d'Human, que té moltíssims cavalls i criem cavalls i això, per assessorar-lo. Té 1.200 cavalls, aquest... aquest, no sé si un G que o així, i ella ha assessorat. O sigui que és una persona, ja et dic, que té moltes vessants i també té una web perquè va fundar un projecte que es diu Equilibri, que es diu en francès, no ho pronuncio bé jo per això, però el que fa en aquest espai també és fer estaix d'aprenentatge per gent, no? Si tu vols formar-te una mica, vols conèixer una mica d'atologia i passar 3 o 4 dies allà formant-te, doncs també ho fa. També és molt interessant, ha escrit un llibre amb una visió com molt natural del cavall que es diu El silenci dels cavalls i en el qual, doncs, ell trasllada una mica aquesta consciència ambiental, el desig del benestar animal, no? Que en la nostra societat a vegades no és ben bé el que passa i en el fons aquest títol, no? El silenci ja diu una miqueta d'aquest enfocament diferent dels genets propietaris o professionals, que abans es troben una miqueta perduts en el món del cavall i ell els hi vol donar una miqueta de guia, d'atologia i per això precisament la Rosa Galindo quan ella fa transhumàncies, quan ella fa canvis de terreny o coses així, demana moltes vegades al Consell perquè ell té, doncs, això, té molts coneixements a banda d'aquesta versió, d'aquest silenci dels cavalls que podeu trobar. Que esperem que no tingui res a veure amb el silenci dels corderos No, és veritat, no, no. Perquè són silencis totalment diferents. Tot i que és una pel·lícula que m'encanta, Sí, sí, meravellosa. I a més la veig sovint, eh? Meravellosa. Però, no, no, en aquest aspecte és totalment natural i parlant des de l'atologia, però sí que és veritat que el Pierre Henova, a part d'aquesta part de formador i de comunicador, que és a través del cavall, doncs un altre vessant que també té és el que fa les conferències, d'acord? Ell, per exemple, ofereix fer conferències ja siguin en un estatus com més... Acadèmic. Un públic, exacte, més per acadèmic o més per un públic més familiar, també, però ell, sobretot, el que parla, doncs, per exemple, en aquestes conferències, una cosa que és molt interessant és com guiar... O sigui, ell parla de que aquesta tendència de portar els cavalls desferrats està molt bé, però s'ha de guiar una transició, no? Que de vegades hi ha gent que és en plan, està el cavall ferrat i de sobte el desferra. Clar. No, s'ha de fer una transició, hi ha molts problemes de salut al voltant, doncs, ell és, com t'ho diria, també és un guia sense jutjar els genets, o sigui, ell el que vol és ajudar, d'acord? I et donarà la millor opció per tu i pels teus cavalls dintre d'aquesta societat que no sempre és la més justa pels cavalls, d'acord? Aleshores, aquesta conferència, doncs, aborda una miqueta això. Després també hi ha una altra conferència, per exemple, que tot el que m'han dit sobre els cavalls i el món que els envolta, no? Doncs, aquí, el que vol és desmuntar com una per una les creences arrelades en el món acroestre tradicional, no? Ell vol, doncs, descobrir la veritable vida quotidiana, redefinir una mica la relació entre el cavall i el genet, desafiar una mica els valors educatius i els dogmes, doncs, que s'han heretat de l'època militar d'aquelles escoles militars de cavalleries, no? Que semblava que eren com la Bíblia. Doncs, una miqueta això. Ell, com a especialista en locomoció equina, ell també, doncs, dona una mica aquesta vessant científica, no? Que el benestar animal també farà que tu tinguis un cavall si tu cuides el teu cavall segurament serà un millor cavall de carreres o un millor cavall per saltar, saps? O sigui, és en plan sense treure aquesta part. Però, sobretot, ja et dic, el que a mi m'agrada del Pierre és que ell utilitza una mica el món dels cavalls com a pretext, doncs, per desafiar una mica les certeses, les consciències i ens porta de nou, doncs, a les nostres pròpies contradiccions i a les nostres pròpies preguntes relacionals. És a dir, que ens obre una mica els ulls i això, com a persona en aquest món que anem tots una mica ensegats, no? Per les presses o pel que sigui, doncs, crec que se li ha de reconèixer la importància que té aquest personatge. Totalment, totalment. A més a més, l'any 77 va crear també una organització, no? Va fundar Equilibre. Exacte. Que curiós també el nom. D'alguna forma també diu molt, no?, de la tasca que fa, com ha fet també amb el seu llibre El silenci dels cavalls, com ha fet, doncs, amb totes aquestes accions siguin més, diguéssim, divulgatives o més de feina personal d'anar picant pedra, com dèiem als inicis, però que hi ha lloc per tot, no? Sí. Molt bé, què més ens vols dir d'en Pierre Renov? No, mira, per acabar simplement és això, reconèixer el seu valor com a persona que ha portat al món del cavall d'una manera, ja sigui, com un espectacle, llibre o conferències, i sobretot això, creure que és un referent i animar els oients a llegir o a investigar una miqueta d'ell, també teniu a la web, si veieu, podeu veure moltes entrevistes amb ell, vídeos que ell parla una mica de la reacció amb els cavalls, inclús si algú s'anima a poder fer un estàge allà, vull dir, també és molt interessant a la granja aquesta francesa, als Pirineus, que també pot ser molt bonic i molt interessant, o sigui que, sobretot és això, una figura per posar en valor i si algú com la Rosa, que coneix també molt el tema dels cavalls i ha treballat molt pels cavalls, el posa com a referència, serà per alguna cosa. I tant que sí. Doncs ara passem a un altre espai del programa, d'aquesta secció de cavalls especial estiuenca, que es diu Trivial sobre quinoteràpia o com deixar malament el presentador del programa. I què? Quines preguntes portes avui? No, no, són senzilletes. Sí, sí, senzilletes. Com recordo, com vaig dir la setmana passada, són preguntes per refrescar la memòria. No t'he portat ni premi ni et tiraré aigua si no l'encertes. D'acord? O sigui que no passa res. Jo ja estic en tensió, eh? Sí, sí, no, no. Jo ja estic en tensió. I a més són senzilletes, però de fet, la setmana passada crec que de tres vas encertar dos, o sigui que anem bé, anem bé. Clar que sí, aprovat, aprovat. Si és el còmput total d'encertatge en tota la temporada d'estiu, potser encara ho podem salvar. Oi que sí? Potser encara ho podem salvar. Vinga, va. Em munto la cella i em preguntes. Prepara, agafa les regnes, els peus als estrems i comencem. La primera pregunta seria quin és el paper del cavall en una sessió de quinoterapia? Com sempre, et dono tres possibles respostes. Resposta A, és un mitjà de transport. Resposta B, és un coterapeuta. Resposta C, és un animal de companyia. Si vols que et repeteixi alguna cosa. Resposta B, és un coterapeuta. Molt bé. Fantàstic. Exacte. Molt bé. La resposta correcta és la resposta B perquè el cavall actua com a coterapeuta perquè la seva sensibilitat, el moviment i la capacitat d'establir vinques emocionals és clau perquè sigui un èxit la sessió sense cavall no hi hauria quinoterapia. No, no, total, total. Què més? Molt bé, vinga. Va, que ja t'has animat. Això va començar saltant. Sí, sí, ja m'estic començant animat. La segona pregunta, quants cavalls creus que es fan servir habitualment en una sessió de quinoterapia? Parlem de sessions individuals, per descomptat. La resposta A seria un cavall. La resposta B seria dos cavalls. La resposta C depèn del pacient o de l'usuari. Jo diria que un cavall. Val. Molt bé. Bueno, molt bé. Fantàstic, veus? Ja portem. Veus? De moment ja quasi tot, quasi tot perfecte. Perfecte. Home, jo crec que potser si es dona el moment o el cas potser jugues o treballes en dos. Sí, però és veritat. Però habitualment... Estem parlant aquí d'estàndards, però és com dius tu, exemple, en un moment donat es pot decidir introduir dos cavalls, això per descomptat. Però el que estem parlant és d'habitualment i és molt important normalment perquè ho posar-hi una mica d'argument és que així l'usuari estableix una mica més de relació i vincle i el cavall també. I a més ens focalitzem aquell cavall està responent com més mirall respecte a aquella persona. Si introduïm més cavalls podem introduir com més distorsió per dir-ho d'alguna manera. Molt bé. Vinga, va. L'última pregunta del Trivia és quin professional ha de ser sempre present en una sessió d'equinoterapia? A, un veterinari, Resposta B Un fisioterapeuta o psicòleg amb formació específica O, C Un genet professional Uau! Aquí Repeteix les opcions? Vinga, opció A Un veterinari Mal Opció B Un fisioterapeuta o psicòleg amb una formació específica C Un genet professional És una mica tricky Va, diré la C Ah, era la B Exacte T'ha fet dubtar Ho entenc, eh? M'ha fet dubtar molt M'ha fet dubtar molt Perquè psicòleg professional Sí, és en plan perquè aquí t'hauria d'haver acabat amb equinoterapeuta perquè també hi ha moltes opcions però clar, llavors era que cantava massa Sí, sí, cantava massa No, no, molt bé Molt bé Clar, sempre hem de recordar això sempre, entre cometes aquí el que assenyala ha d'haver-hi un professional de la salut amb formació en equinoterapia De vegades en plan pot ser algú que tingui més formació en equinoterapia i el coneixement de salut ho ha anat com avançant D'acord? Però sí que era una mica una mica trampa perquè era com una formació molt específica Però vaja L'important era remarcar això que era amb formació amb salut D'acord? Molt bé O sigui que Molt bé De moment portem com la setmana passada empat Però aprovat Jo segueixo mantenint una mica la mateixa dinàmica d'anar a encertar en dos Fantàstic Fantàstic Jo crec que la setmana vinent encara que me les sàpiga a les tres fallaré una A final d'estiu Per mantenir la mitjana Per mantenir la mateixa dinàmica Fantàstic Gemma Ara sí Escapades en cavall durant aquest estiu Vinga va Que ens agrada també I avui marxem cap al Camí dels Bons Homes al Bargadà una ruta que segueix un traçat molt característic Sí, exacte aquest Camí dels Bons Homes és un traçat càter entre gòsol i vagà i es pot fer com entre dos o tres dies amb estades en cases rurals que ofereixen serveis per cavalls és com molta tranquil·litat muntanya i història Per situar una mica les persones que ens escolten que molts ja ho sabran però el Camí dels Bons Homes també es deia per això perquè era el Camí dels càters que els càters o elvigesus són eren en l'època medieval promouen una fe basada en el cristianisme gnòstic caracteritzada en part per un dualisme estricte que distingeix entre el bé espiritual i el mal material és a dir que aquesta creença els porta una mica a rebutjar la riquesa material i a viure una vida d'austeritat i simplicitat i eren considerats heretges per l'Església catòlica d'acord? Aleshores aquesta zona catalana pirinenca que hem anomenat aquí en aquesta part del Bargadà esdevingué també un refugi i un centre d'activitats càteres i sembla que les doctrines van tenir com un ressò popular perquè aquí tenien activitats per exemple tant a Andorra a Tor a Carola a Berga a Josa a Goso a Castellbó i una bona part dels senyors d'aquests territoris protegien decididament l'heretgia com en aquell moment se'ls deia perquè heretgia simplement en contra de l'Església catòlica però ells eren com molt austers hi havia personatges com Ramon de Josa Ramon de Castellamar Baranguer del Pla sobretot Arnau de Castellbó doncs eren caps visibles senyors que defensaven una mica l'Església càtera catalana i aleshores t'he posat com una miqueta la guia que si algú vol fer a la web de camidelsbonshomes.com aquí trobaran informació sobre aquesta ruta que es pot fer tant a cavall com caminant però et posa una miqueta les etapes els dies que pots dedicar i després una miqueta els diferents pobles que passes des de Boix des de Porta Vilella Vallver de Cerdanya i acabar una miqueta al santuari de Caral aleshores realment és una ruta que organitzen entitats d'allà i ara que fa calor aquí la veritat és que trobo que pot ser molt interessant fer una escapada i tant si algú li ve de gust però sobretot ja et dic és important també destacar que el Camí dels Bons Homes si algú no s'anima a cavall també és bonic fer una camidata i tant a més es pot fer una mica com el Camí de Santiago que pot ser etapes exacte sí sí no no curiós m'agrada molt la idea veus i la deixem aquí per aquella gent que la vulgui explotar clar que sí www.camidelsbonshomes.com allà trobareu tota la informació Gemma Gené un plaer tenir-te aquí al programa com sempre que vagi molt bé la setmana gaudir molt d'aquest solet i d'aquest estiu i la setmana vinent més i tant preparat per l'examen aniré preparat aniré preparat adéu adéu i fins aquí el refugi d'avui moltíssimes gràcies a tota aquella gent que ens ha acompanyat des de casa avui dilluns 7 de juliol al programa del refugi el primer programa d'aquesta setmana segona setmana del refugi d'estiu avui hem parlat d'actualitat 360 on hem repassat també la crònica del Canet Rock 2025 hem fet també repàs de la bona música i hem comentat una entrevista d'allò més interessant amb la Joana Mireia parlant de la cançó 8.000 estels ja sabeu aquesta història que ens van venir a explicar aquí el programa la temporada passada sobre la superació del càncer de l'ània després tot seguit a la segona hora hem parlat de cuina foodies amb l'Anna Pobeda i hem acabat parlant de cavalls a l'espai de quinoterapia del programa amb la Gemma Janer demà tindrem una grella també molt atapeïda començarem amb actualitat 360 seguirem amb la bona música la càpsula i marxarem a obrir un bon vi a l'espai de Parlem de Vins amb en Jordi Clavero el nostre enòleg de capçalera a la segona hora l'espai de cultura pop i videojocs torna aquest estiu amb l'Américo per parlar d'aquells videojocs que ve demà de forma temàtica parlarem de videojocs que ha fet una sola persona ja us ho explicarem i tot seguit tindrem una entrevista cultural a l'entrevista del dia parlarem amb els i les protagonistes del Tigre l'obra de David Olivares i Mercè Martínez que podeu trobar al Teatre Aquitània de Barcelona Nosaltres deixem aquí l'emissió Ens tornem a sentir demà de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern Que sigueu molt feliços Adéu-siau