#433 - Informatiu, cultura pop i entreteniment al Refugi: Notícies d’incendis, vins sud-africans, videojocs indie d’autor i teatre amb «El Tigre»

Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esberna. I comencem aquí una tarda més al 98.fm, el magasin de tardes d'aquesta casa, El Refugi. Avui, dimarts 8 de juliol del 2025, arrenquem com sempre amb actualitat 360 les notícies destacades a nivell global i municipal. Tot seguit, la càpsula, la cançó destacada del dia, avui una de Fangòria, que el grup, conformat per Alaska i companyia, visitar la capital catalana, Barcelona, a la nit d'avui dimarts. També avui comentarem un parell de qüestions més. A la primera hora tindrem vins, parlarem de vins amb en Jordi Clavero. I a la segona hora farem un repàs de videojocs amb l'Américo, a l'espai de cultura pop i videojocs del programa. I acabarem parlant de teatre amb l'entrevista del dia al Tigre, la companyia que realitza aquesta obra al Teatre Aquitània de Barcelona. Doncs res més, comencem aquí al Refugi, sigueu benvinguts i benvingudes. Comencem, com sempre, amb actualitat. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. I comencem amb la notícia del dia, l'incendi del Baix Ebre, que encara està sense control. Es treballa per evitar que s'estengui més pels ports. Queden hores crítiques. Així és com ha definit la situació de l'incendi declarat a Pauls, al Baix Ebre, aquest dimarts al matí, la consellera d'Interior, Núria Parlón, que ha demanat prudència a la ciutadania. Un missatge que ha reiterat al migdia l'espera de veure com evolucionen les flames. L'atenció dels bombers es centra, sobretot, en el flanc esquerre, per evitar que el foc s'estengui pel Parc Natural dels Ports. Després de la reunió del Consell Executiu, el president Salvador Illa s'ha desplaçat al centre de comandament del pavelló firal de Ramolins de Tortosa, des d'on s'ha mostrat optimista de cara a l'estabilització del foc al vespre, gràcies també a l'entrada de la marinada. Illa ha fet una crida a la prudència per la climatologia adversa i ha recordat que els focs no són com els d'abans. L'incendi ja ha afectat 3.137 hectàrees, un terreny majoritàriament forestal, però també més de 800 d'agrícoles. Del total de superfície afectada, més d'un mili d'actàrees són del Parc Natural de Ports, de Tortosa, Baseit, els municipis amb més afectació són xerta, del Fara, de Carles i Pauls, mentre que en una menor mesura també s'ha cremat hectàrees a Aldover i Tibenys. Unes 18.000 persones estan confinades i 5 persones han hagut de ser ateses. Dos morts i 5 mosos ferits en un tiroteig en una casa de Calldatenes. Els Mossos d'Esquadra han batut aquest dimarts un home que s'havia trinxat a casa seva a Calldatenes, d'Osona, armat amb una escopeta on amenaçava i retenia la seva mare i el seu germà, el qual ha disparat i ha mort. Els fets han passat entre la matinada i primera hora del matí al carrer Folgaroles, prop del Cementiri, en un extrem d'aquesta població a Tocadabic. El cap de l'àrea bàsica policial d'Osona, Josep Periques, ha explicat que els Mossos han rebut una trucada a quarts de 3 de la matinada, alertant-los que sentien trets i aldarulls en un habitatge de Calldatenes. Quan la policia ha arribat a la casa, l'home ha rebut els agents disparant-los amb la seva escopeta i això ha fet que activés el grup especial d'intervenció, el cos d'elit que intervé en casos especialment greus i també el de mediació de la unitat central de segrestos i extorsions del cos de Mossos d'Esquadra. Segons fons policials, tot i que s'ha intentat parlar amb ell i obrir una mediació per alliberar els dos retinguts, l'home armat ha mantingut una actitud violenta i hostil contra els agents. Davant del risc que corria la vida dels dos familiars que eren a l'interior de la casa, la policia ha iniciat una operació per accedir-hi i alliberar-los. En aquest punt, l'home armat ha obert foc contra els agents i aquests han respost disparant-li i, en aquest cas, l'han mort. A l'interior de la casa, la policia hi ha trobat la mare i el ja mort germà de l'agressor que havia rebut un tret. I marxem cap a Barcelona. Adeu a Discos Revolver, l'emblemàtica botiga del carrer Tallers de Barcelona. Després de 34 anys en funcionament, el projecte s'acomiada entre cues de clients de tota la vida. Després de 34 anys, Discos Revolver tanca l'emblemàtica botiga situada al número 13 del carrer Tallers de Barcelona. Ha engegat aquest dilluns el procés de liquidació i abaixarà la persiana a finals de mes. Així, d'ara fins a l'agost, és probable que les cues de clients de tota la vida acompanyin els impulsors del projecte, alguns empesos pels descomptes que s'hi ofereixen, però la majoria moguts per les ganes de dir adeu a un projecte que els ha acompanyat des de sempre. Un final que es veu propiciat, malgrat que els fans del vinil s'han mantingut fidels a aquest format al llarg del temps. Arran del lloguer elevat que han de pagar els deutes i els canvis d'hàbits de consum, s'han vist obligats a aquest tancament. Tot i això, resistirà la botiga germana del mateix nom, la del cartell verd, i situada també al carrer Tallers, que està especialitzada en peces úniques, rareses, discos de col·leccionista i originals. I marxem cap a les notícies a nivell municipal. Parlem de Mart, protagonista d'una sessió divulgativa avui dimarts de Can Ginestà. L'Ajuntament de Sant Jús organitza avui dimarts 8 de juliol a dos quarts de vuit del vespre l'activitat divulgativa Per què volem anar a Mart, que es durà a terme a la sala Isidore Consul i Girivert de Can Ginestà. L'acte és gratuït i requereix inscripció prèvia que podeu fer a través de l'enllaç de Ràdio Desbem. La sessió abordarà l'interès històric i científic del planeta vermell des de les primeres representacions de marcians fins a les actuals missions amb rovers. També s'hi plantejaran qüestions com les possibles futures arribades al planeta vermell per establir bases permanents a Mart. L'activitat forma part de la programació cultural impulsada pel Consistori i tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre. L'Ajuntament de Sant Just d'Esberna ha convocat un concurs públic per arrendar un local comercial ubicat al carrer Rosa de Luxemburg 14, al barri de Maslluí. El procés s'ha obert aquest juliol del 2025 i es dirigeix a persones o empreses interessades a impulsar una activitat econòmica compatible amb les condicions establertes per a aquest espai de titularitat municipal. El local té una superfície útil de 61 metres quadrats i es licita per una quota mensual base de 614 euros. I tanquem, com sempre, aquest espai de notícies amb l'efemèrida del dia. Avui és el Dia Mundial de l'Alegria i us celebrarem ara amb bona música. Això és La Càpsula. I com dèiem, avui arriba a Barcelona, concretament al poble espanyol, Fangoria, Alaska, arribar ben acompanyada aquí a Barcelona per fer un concert, un concert de la seva gira d'estiu 2025, on podrem gaudir dels seus temes més emblemàtics, però també d'altres. Aquest que sentirem a continuació és d'Alaska, és de Fangoria, es diu Supervaga, però en aquest cas, en principi, no estan els setlis de l'artista per aquesta nit de juliol. Però sentim ara una de les cançons més mítiques de la nova era d'Alaska. Supervaga Digo que lo voy a hacer, pero nunca hago nada. No me preguntes por qué, te responderé mañana. No voy al paro porque no me acuerdo, no saco al perro porque se me olvida, no soy más dejada porque no me entreno. Demasiado vaga para tanto esfuerzo, levántate, no quiero, llámame, no puedo, ven a comer, luego. Demasiado vaga para tanto esfuerzo. Súper tranquila Súper calmada Súper relajada Súper vaga Súper serena Súper sosegada Súper flaccida Súper vaga En las cosas del amor Soy vaga por naturaleza Y no me insistas más Que me duele la cabeza Si quiero puedo, pero es que no quiero Si quiero puedo, pero es que no quiero Si quiero puedo, pero es que no quiero Demasiado vaga para tanto esfuerzo Levántate No quiero Llámame No puedo Ven a comer No me lo pide el cuerpo Demasiado vaga para tanto esfuerzo Súper tranquila Súper tranquila Súper calmada Súper relajada Súper vaga Súper vaga Súper serena Súper sosegada Súper flaccida Súper vaga Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Estrenada en l'any 1931, la pel·lícula va formar part de la primera gran onada del cinema del terror sonor. Amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars va aconseguir un gran èxit de taquilla i també va donar lloc a diverses seqüeles. El film segueix el doctor Henry Frankenstein, interpretat per Colin Cliff, un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta. Amb l'ajuda del seu assistent, Fritz, aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cossos. Però l'experiment es complica quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal. La criatura, interpretada per Boris Karloff, escapa i, tot i la seva innocència inicial, provoca el caos i el terror en el poble. Amb una estètica expressionista, el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa i els seus decorats gòtics. La direcció de James Whale i la interpretació de Boris Karloff van donar al monstre una humanitat inesperada, creant empatia amb el públic. La pel·lícula va establir moltes de les convencions del gènere de terror i va influenciar generacions de cineastes. I ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula. Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida It's Alive, en veure la seva creació cobrant vida, és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale. I és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria també va ser una de les més importants, tot i que acaba tràgicament. La persecució final amb els vilatants, portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre, també ha estat una de les escenes que ha marcat a la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions. El doctor Frankenstein no només va consolidar el cinema de terror de la Universal, sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda. La seva interpretació del monstre, amb el seu camí pesat i la seva expressió de desconcert i tristesa, va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein. La pel·lícula va tenir diverses seqüeles, destacant La núvia de Frankenstein el 1935, considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema. Si encara no heu vist el doctor Frankenstein, prepareu-vos per viure una experiència única, un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic. I si ja la coneixieu, mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació. I això és tot per avui, El refugi del cinèfil. Ens retrobem en el proper episodi, amb un clàssic o amb alguna pel·lícula que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat. I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny, pot tenir conseqüències inesperades. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Què? T'agrada la sintonia, eh? Sí, m'encanta. T'agrada la sintonia. Veig de llegir-la, això vol dir que t'agrada. Sí. Per tant, per la temporada que ve no la canviem. No, no, no la canviïs, sisplau. Ah, val, val, val, val. Perdó. Jordi Clavero, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? És estrany escoltar-la una tarda i no escoltar la sintonia. Ja, però com que has tirat a cantar-la, dic, aviam, vaig a preguntar-l'hi si és que no li agrada, que li agrada massa. Veig que és més la segona opció, no? No, queda molt bé, eh? Perquè t'anava a dir que n'hi ha una cosa que és fàbila franca, que és el viatge. No sé si això s'interpretaria com a jazz, aquest estil musical. Sí, no, és un estil swinguero, jazz, sí, sí. Però enganxa molt bé amb un programa de vins. No, home, totalment, totalment. Amb un programa de tot, eh? Perquè potser si parléssim de, no sé, de política, potser aquesta música també ens aniria bé. Bueno, depèn de quin cas, no? Per calmar els ànims una mica, saps? Sí, bueno, seria com, bueno, anem a veure les energies bones del candidat de tal partit i, saps, seria com una mica, com una persona molt hippie, no? Que parlaria de política amb aquesta música. En tot cas estem d'acord que, com que és una expressió artística bastant lliure, el jazz, o aquest gènere que m'han anomenat nosaltres jazz, estarem d'acord que enganxa molt bé, que caça molt bé amb la gastronomia, que caça molt bé amb la secció de vins. Per tant, com que no tenim tampoc secció de política, no perilla el fet que et puguin robar la sintonia. Vale, doncs molt millor, molt millor. Jordi Clavero, després d'aquesta introducció, anem a atacar el tema perquè avui hem de viatjar molt lluny, i hem d'agafar un vol d'aquells intercontinentals, i ens n'hem d'anar fins a l'altra punta del món gairebé. Sí, ens anem a l'altra punta del pont, i ens anem a la punta del món on hi ha un magnat, que algun cop ha apareixut en un podcast amb porros, que ha financiat un president dels Estats Units, i que crida molt l'atenció, no? Sempre quan apareix en públic, sempre ens deixa bocabadats, no? Podríem dir. Estic parlant del senyor Elon Musk, i diréu, què pinta en això? Si jo vinc aquí a escoltar el meu programa de vins, i m'estàs parlant un altre cop d'ell, del magnat de moda, doncs perquè és del país que parlarem avui. És de Sud-àfrica, això poca gent ho sap. I a Sud-àfrica, a part d'estar el senyor Elon, d'haver-se criat allà, entenc que formaria part de l'Apartheid. Podria ser. Podria ser, podria ser. Si fa vi. I si fa vi, podríem dir del millor vi que n'hi ha a Àfrica. Això ho sabies, Dani? Que el senyor Elon era allà i que si feia vi? No, jo ho desconeixia completament. El senyor Elon Musk ho desconeixia completament. El del vi, aviam, si una cosa hem après d'aquesta secció és que es fa vi gairebé tot arreu. Vull dir que hi ha moltes parts del món en què es fa vi i parts en què mai ho haguessis pensat. Per tant, no, no m'he plantejat mai que a Sud-àfrica es pogués fer vi, però tampoc m'estranya. Tampoc m'estranya. Tampoc m'estranya. Bueno. Parlem una miqueta dels orígens del vi a Sud-àfrica perquè ens hem de remuntar al segle XVII. Sí, hem d'anar un altre cop, un viatge enrere. Com es deia aquella sèrie que feien els viatges enrere? El Doctor Who? El Doctor Who, potser. El Doctor Who que es ficava allà en una... A la càpsula. En una cabina. Sí, que era anglès i anava amb una gavardina. Sí, efectivament. Però bé, Viatges en el temps també ha fet, per exemple, el Martin McFly de Regressor al Futuro. També. També feia Viatges en el temps. Però aquest no pega tant per viatjar tan lluny. Val, d'acord. Bueno. perquè t'ho diguis, perquè t'ho diguis, saps? Li venia més de gust al Doctor Who i no sabia com fer-ho. Home, doncs Doctor Who, no passa res. Té un estil més... No, més british. És la teva secció, tu, mana. O sigui, té un estil més de vins fins, més de Sud-àfrica, més de l'Apaheit. Sí. La viticultura a Sud-àfrica va començar a finals del segle XVII quan Jean Benric, un emissari holandès de la companyia de les Índies Orientals, planta els primers ceps prop de la ciutat del Cap, Ciutat del Cabo, perquè no us mengeu el cap, mai millor dit. Sí, sí, sí, total. I era un vi que què? Que necessitava què? Què és el que necessitava aquest vi? Necessitava provisions sanitàries als vaixells, ja que requerien de la vitamina C del raïm per evitar l'escorbut. O sigui, que hi havia problemes fitosanitaris i necessitaven aquesta vitamina C. I a partir del 1680, amb la ribera dels ugonots francesos, el cultiu del vi pren un gran impuls i porten tècniques, coneixements i varietats. D'acord. marxem a un altre bloc, perquè si ara parlàvem del segle XVII, ara parlem del XVIII, i del mític Constantia. Sí, sí, Costa. Constantia és? Sí. Què és això de Constantia? Això de Constantia és, com t'ho dic, és un vi mític, no? I un vi mític de l'època, ja que celebrava un dels vins més legendaris del món. El vi de Constance, com li diuen els francesos. De Constance. D'acord. És un vi dolç elaborat amb moscat blanc a petit gons. Val. Que aquest moscat blanc, jo he trobat que un senyor deia que venia de Catalunya, saps? Que ell s'ho apropia en tot, però potser hi venia de la Catalunya Nord o de Catalunya, perquè això també pot liar. Sí. I s'exportava a Europa aquest vi, que era un vi dolç, i era el preferit de Napoleó, Voltaire i Jane Austen. Jane Austen. Ostres, que bo. Imagina't, eh? Li agradava bastanta gent. S'elaborava amb les vinyes de Grot Constancia als voltants de la ciutat del Cap. Quin mal de cap, no? Sempre cap. Quin mal de cap, quin mal de cap. van haver-hi molts problemes racials a Sud-àfrica o creus que es va mantenir bastant al marge de tot plegat? No, no. Com amb la majoria de païns colonitzats, sempre hi ha problemes, no? I aquí us vull parlar potser més de la dècada més recent, que és el segle XX, i que parlarem de la decadència que va portar l'Apartheid, que abans he comentat fent alguna broma. El règim de l'Apartheid, el 1948 al 1994, va provocar un aïllament internacional de Sud-àfrica. Hem de pensar una època molt fosca del país. Les exportacions de vi gairebé es van aturar i es va incentivar una producció massiva però poc refinada, controlada per les grans cooperatives com el KWB Baixa. Els petits viticultors no tenien suport i la qualitat mitjana dels vins va baixar. O sigui, que durant dècades, degut a les males accions polítiques i el poc respecte cap a l'altra ètnia que no era la blanca, o sigui, l'ètnia negra que no se la respectava, el món va desconeixer el veritable potencial de vinícola del país. Ok. I què més ens has d'explicar de tot això? Perquè, clar, si parlàvem d'aquest potencial vinícola del país, ara podríem donar pas a una cançó que ens pugui amenitzar una mica aquest moment històric. I aquesta cançó es diu Oh Lord, Why Lord, de Brooke Benton. Per què ens has portat aquesta cançó? Perquè parla del tema, no?, del que seria el racisme, no?, que va patir la gent a Sud-Àfrica, que també ha partit la gent als Estats Units, sobretot cap al col·lectiu negre, i explica, no?, una mica de per què, per què senyor, per què a mi, per què el meu color de pell. I és una cosa que ha passat a diversos països, en diverses ètnies, també, potser, si mirem més al passat, potser li haurà passat també a una ètnia que no ens esperem que li hagués passat, però en les décades més recents, no?, als anys 60, 50, no?, va sorgir un moviment, no?, als Estats Units per lluitar en contra d'això, no?, d'aquestes discriminacions racials. Doncs vinga, sentim-la una miqueta de forma més present i després tornem i la tenim de fons i seguim xerrant del tema. . No, I cannot understand. No, I'll never understand. Oh, Lord, why, Lord, I've got to live and live and give much more than I can give. Oh, Lord, why, Lord. A tres minuts per arribar a tres quarts de sis de la tarda, seguim aquí al Refugi, al magazín de tardes d'aquesta emisora. Estem escoltant aquesta cançó que es diu Oh, Lord, why, Lord, de Brooke Benton, que ja ens ha fet quatre pinzellades en Jordi, de què va aquesta cançó i que va molt també lligada al tema històric que ens ha portat avui, que no només és els fins, sinó també la història d'aquest país de Sud-Àfrica. Marxem a parlar del post-Upperheit, el renaixement i l'obertura a partir de l'any 94. Estem parlant de finals gairebé dels anys 90 i, per tant, també canvi de segle. Explica'ns una mica què succeeix amb la fi de l'Upperheit. Bé, en la fi de l'Upperheit, gràcies a lluitadors, no?, les persones que van lluitar en contra d'això, tothom sabrà, saps qui, no?, qui és un dels principals protagonistes, no està posat en el guió. M'ho puc imaginar, però és que la cagaré. Diria Nelson Mandela. Sí, sí, molt bé, molt bé, molt bé. D'acord, d'acord. Molt bé. Ostres, t'he posat entre l'espasa i la paret, no? M'ha caigut una gota de suor per l'esquena, que dic, espero no liar-la, saps? Ui, ui, ui, i sense volguer t'he apuntat, amb un frangotirador. Sí, sí, ha sigut dur, ha sigut un moment... Sempre ho passes malament, amb aquesta secció. Un dels moments radiofònics més durs, sí. Exacte. Bé, hi ha una pel·lícula molt guai sobre tot això, Invictus, crec que es diu. Sí, molt bé. Que és molt interessant, que també explica una mica, doncs, el seu pas per la presó, és encarnat per Morgan Freeman, que és el responsable de portar-lo a la gran pantalla, i realment s'assembla en força. Doncs, com comentaves, no?, amb la fi de l'Upperheit a Sud-àfrica s'obre al nou comerç i també a la crítica internacional i també en el món del vi. Sí, i una pregunta, saps diferenciar Morgan Freeman de Nelson Mandela? És que jo de petit no podia, eh? No podies, eh? És difícil. Molt difícil. Sí, sí. Va haver-hi la representació de varietats nobles, l'enfocament en la qualitat per sobre de la quantitat, tot al contrari que passava en l'època de l'Upperheit, i el retorn a prestigi de zones com Stellenbosch, Swarland, Park i Erlgen. Anòlegs joves i valents van apostar per microvinificacions i també per la vinificació en llevats autòctons aïllats de la vinya i fermentacions espontànies, o sigui, vinificacions de mínima intervenció, diguéssim, vins naturals. I amb quines varietats van donar-se a conèixer internacionalment? La primera de totes, que us nombraré, és la semillón, que va ser introduïda al segle XVII. era una de les varietats dominants fins que el sauvignon blanc va guanyar més pes i actualment s'utilitza per a vins blancs secs, o vins barrejats amb el sauvignon blanc, amb un estil molt semblant al de Bordeaux. També alguns vins en criança amb bota, no molt pronunciada la bota, o sigui, intenten que no agafi molta fusta, però aquests vins agafen una textura untuosa i tenen una bona capacitat d'envelliment, ja que tenen una bona acidesa. En zones com French-Chic-Choc, el semillón ve i produeix vins complexos florals i amb notes de cera d'abella i també poma rostida. O sigui, que són molt bons aromes. I ara marxaríem al moscat blanc, que aquest és el que comentaves abans, que podria tenir orígens catalans, a petit gran que és anomenat localment com moscat de Fortinyan. Sí, sí. Bé, els francesos s'ho apropien tot, no ens ho creiem, això. Potser és nostre. Potser és nostre. O sigui, moscat de petits grans. Per això, a petit gran, de petits grans. Ens hem d'imaginar un raïm petitó, no? Ah, exactament. És la base del mític vin de Constants, que si heu vist al vídeo ho explico allà, i està produït a la inconstàntia. I és un vi dolç, natural, fet amb un raïm sobremadurat. Què vol dir quan dic un raïm sobremadurat? Un raïm que pràcticament s'ha pensificat, que ha madurat molt, ha concentrat els sucres i molts cops ja té aquella dolçor gràcies a aquella maduració. I es torna pràcticament més que un vi, sembla un licor de postres, ja que és molt dolç. Té unes aromes a flors blanques, albarcoc, mel, i espècies dolces. És envellit amb fusta i té una gran longevitat de vida aquest vi, ja que al final acostuma a tenir un bon greu alcohòlic, una bona protecció, ja que envellim durant bastant de temps, s'acostumen a ser vins que van com un licor, no semblen tant un vi, sinó s'emmagatzemen com si fos un licor, més ben aviat. Ok, i marxem comentant altres qüestions, perquè com és el territori de Sud-àfrica? Mira, el territori de Sud-àfrica està entre la latitud sud, com diguéssim, a parts com Xila i Austràlia. L'oceà Atlàntic envolta moltes vinyes sud-africanes, i el corrent fred de Benguela procedent de l'Artàntida actua com un aire acondicionat, com avui en dia nosaltres posem l'aire acondicionat, doncs allà allò actua com l'aire acondicionat i refresca les temperatures diurnes i aporta una gran amplitud tèrmica. Això és molt important, ja que ens dona una diferència entre dia i nit, que això en la vinya és clau per preservar els aromes i l'acidesa, ja que quan tenim nits tòrrides, la vinya no pot preservar això. O sigui, per això també és molt dolent el que ha passat aquestes setmanes, aquestes nits tòrrides, això és dolent per la vinya. No hem de pensar que tot és la pluja o la sequera, sinó també que pugui descansar el cep. Una de les regions més reconegudes pels seus vins negres és Telenboig, que s'hi fas la Cabernet Sauvignon i el Cirà, i també s'hi fan alguns vins blancs elegants. Swarland és la regió emergent on s'estan treballant molt bé el Semillon, el Xenim Blanc, i es fa sobretot vins naturals. A Franschuk, si no m'equivoco amb el nom, és un antic vestió de Semillon. Constàntia, ja l'he comentat, és la icònica per als vins dolços i alguns sauvinyons blancs i frescos. I com que últimament ens estàs portant recomanacions, i em fa molta gràcia perquè parlem d'una regió en concret, però després ens portes vins catalans, això és una cosa que em fa gràcia perquè es cobrés cap a casa i està molt bé. Avui ens has portat algun vi de Catalunya o què? Sí, torno a portar un vi de Catalunya i porto un moscat. Clar, m'imagino que ho has volgut relacionar amb aquest moscat de gra petit, no?, que comentàvem abans. Exactament, és un moscat de gra petit del celler Torre del Beguer, es diu el Ballerol de la Cullita 2022, i està situat a Sant Pere de Ribes, que això quedaria dins del massís del Garraf. Al costat de Sitges, això? Exactament, i això pertany a la Déu Penedès. Val. L'orientació sotès, situada entre el mar Mediterrani i el pic de Montgrós, en el parc natural del Garraf, dona, doncs, una bona maduració del fruit, ja que rebrà 4.800 hores de sol a l'any. O sigui, són moltíssimes. I el terreny, més o menys, com el descriuries? És un terreny bastant calcari, profund i amb molt baix contingut de matèria orgànica. O sigui, no és... És un terreny més ben aviat pobre. I té una gran influència la brisa marina que hi corre per allà. Val. Fes-nos una petita nota de cata. És a dir, com és aquest vi? Mira, per fer-nos una idea, si estem a casa, i així ens podem imaginar aquest vi de Torre del Beguer, de moscat de gra petit, seria un vi amb un color croc-pàl·lid brillant, amb una alta intensitat aromàtica, on les notes de flor del maller es combinen amb les notes afritades de taronja i persac d'aigua, i també té una part balsàmica i també mantolada. Les sensacions dolcenques sobretot es noten en l'entrada a bonca, que les notarem en la punta de la llengua, és on notem el dolç. És equilibrat i aboca els aromes també retronassals. i té un final molt llarg i agradable. O sigui, que quan ens beguem una copeta ens entrarà moltes més ganes de veure'n moltes més. i ens el recomanes per què? Per quin tipus d'àpat? El recomano amb aperitius, tapes, amb trancheugeix, també acompanya molt bé el peix blanc i la cuina asiàtica, i adequat molt bé per als formatges, el formatge de vaca, també algun formatge de cabra poc curat, i si voleu, potser també podrem anar amb uns carquinyolis, ja que estem parlant. Ah, m'encanten els carquinyolis. De per allà, no és Sant Quintia Madiona, però estem parlant del Penedès, no? No vull tenir amics en el mapa. Els dolços els fem bé a tota Catalunya, però. Els dolços és una cosa que tenim la mà trencada amb els dolços. I ara parlem de la barema i de la vinificació, que aquesta part del procés també ens interessa. Sí, la barema es fa manual en caixes de 20 quilos, això al final fa que no agafem fulles, no agafem coses indesitjables a l'hora de baramalla, que quan baramem amb una màquina collidora no s'obté la mateixa qualitat que s'obté quan ho fem a mà. El raïm prové exclusivament de la finca que ells tenen allà i està prensat molt suau obtenint el most flor, que el most flor és el most de més qualitat. I amb aquest most es fa una fermentació exclusivament per les diferents parcel·les que n'hi ha i les quals, després de fer la fermentació, faran una criància amb les seves pròpies lies. Què són les lies? Són llevats morts que li donen una entusitat en el vi, en boca, i quan fan la criància doncs donen aquest punt i també li donen més complexitat aromàtica i en la boca més entusitat. I estaran així durant quatre mesos fent aquesta criança amb les pròpies lies. O sigui, és un vi que et diria d'alta gamma, bastant bo, ara no he buscat preu, però seier Torralba que tampoc és molt car, però fa vins molt bons, molt bons, bastant econòmics i que pots trobar tot tipus de vins per al gust del client. Doncs ens quedem amb aquesta recomanació que ens fa en Jordi Clavero, amb aquest vi tan meravellós que ens ha presentat del celler Torra del Beguer, aquest Albe Llerol, que no ens podem perdre. I deixa'm, i deixa'm que comenti una cosa, que és que ara, amb aquesta època estival que ens agrada tancar amb les amistats, estar a la terrasseta aprenent alguna cosa, doncs crec que és un bon pla, no?, un aperitiu, un vermutet, el que sigui, i aquesta copeta de vi. Exactament. Amb aquesta, segur... Planazo, planazo. Segur que t'ho passes bé. Molt bé. Jordi, una abraçada molt gran, cuida't molt, que vagi molt bé la setmana i la setmana minent ens tornem a escoltar i seguim parlant de vins. Clar que sí. Vinga, adeu. Adéu-siau. I a vosaltres, fem una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb vosaltres aquí al Refugi. Avui dimarts estem gaudint d'aquesta tarda d'estiu amb tots vosaltres aquí al Refugi d'estiu. Fins ara. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot? Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me. Vinga! Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim i dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024. El Refugi Recomana. I tornem a estar aquí a un nou episodi del Refugi Recomana, un espai on t'apropem opcions d'oci, cultura, art, gastronomia i molt més a l'abast de tothom. Avui et convidem a fer de turista a casa amb un recorregut per espais emblemàtics del Baix Llobregat que potser no coneixies i d'alguns segur que els coneixes però sobradament. Avui fem un viatge per la nostra comarca, pel Baix Llobregat. Arrenquem aquest viatge a la cripta Gaudí de la colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, una joia modernista amagada entre carrerons obrers, l'arquitectura de Gaudí en la seva versió més experimental. I margem de pet al Prat del Llobregat, al Delta del Llobregat, un dels pulmons verds més sorprenents de la comarca, rutes a peu amb bicicleta, observació d'ocells i postes de sol espectaculars. i a Cornellà del Llobregat trobareu el Museu de les Aigües, un espai fascinant on l'aigua i la història industrial es troben, ideal per anar-hi amb criatures i aprendre d'una manera molt lúdica. I ara us parlem d'un espai patrimonial i cultural amb un entorn preciós, el Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts. Un lloc que podeu fer tallers, visitar les seves exposicions i conèixer el patrimoni rural de Sant Vicenç dels Horts. I també us volem comentar Sant Boi, evidentment, Sant Boi del Llobregat, concretament el casc històric d'aquesta ciutat i també les seves termes romanes, un passeig pel centre històric en parada obligatòria a les restes romanes i al Museu de Sant Boi, barrejant història, cultura i gastronomia. I ja sabeu que aquí al nostre programa parlem molt de gastronomia i de la importància del producte de proximitat. Per això també volem parlar dels mercats de pagès del Parc Agrari que podeu trobar en diversos municipis. Aquí en el nostre el podeu trobar els diumenges al Parc de Torreblanca. Si vols menjar productes de proximitat i entendre el territori has de visitar els mercats setmanals de productors locals. Autèntica Cultura Alimentària del Bas Llobregat. Recordeu, el mercat del pagès del Parc Agrari. I tornem a Sant Boi però ara fem frontera amb Sant Climent. Parlem del mirador de Sant Ramon. Des d'allà les vistes són espectaculars. Unes vistes que evidentment són de tota la comarca i de Barcelona. Perfecte per una excursió curta amb recompensa visual. I evidentment també volem destacar la ruta modernista de Sant Joan d'Espí. Segueix espetjades de l'arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble de gaudir amb cases plenes de colors, formes orgàniques i molta personalitat. I sense deixar enrere l'arquitectura deixeu-me que afegi especial menció al Walden 7 que aquest any celebra el seu cinquantè aniversari. El Walden de Ricardo Bofill és un dels emblemes del nostre poble de Sant Just. Doncs avui hem pogut descobrir que la comarca està plena d'història, racons i tresons culturals que sovint passen desapercebuts. Aquest cap de setmana, ja sabeu, deixeu-vos sorprendre pel Baix Llobregat. Fins aquí, el Refugi Recomana d'avui. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Natàlia Ramon. Els bombers treballen a aquesta hora per tancar el perímetre de l'incendi del Begebre i evitar que s'estengui pel flanc esquerre i més enllà de la zona afectada pel foc. El vent de marinada ha fet canviar la perspectiva de l'incendi que podria beneficiar les tasques dels bombers. Anem en directe fins al centre de comandament dels bombers a Tortosa. Manel Sastre, bona tarda. Bona tarda, des d'aquí continuen observant-se aquestes fumaroles al llarg de tot el perímetre de l'incendi que té més recordem de 3.100 hectàrees cremades als diferents municipis afectats per aquest foc que crema des de fa més de 24 hores. Aquí al centre de comandament no paran de aterrar i de passar també veiem hidroavions i avionetes per llançar aigua sobre la zona amb més dificultat d'extinció que és la part més alta d'aquest incendi i aquest flanc esquerre per evitar que s'estengui cap als ports on ja s'haurien cremat més de 1.000 hectàrees corresponents a aquest parc natural. Aquí els alcaldes preocupats també per l'evolució de l'incendi i però sobretot també pel que pot passar després a l'hora de reacondicionar tots els espais cremats que tant s'han cuidat els últims anys com per exemple ens explicava l'alcalde d'Arnes que també és bomber Joaquim Miralles. I més en un municipi com Arnes que ja fa molts anys que es va apostar per la conservació i que la gent pogués viure també en part d'aquest paisatge la veritat és que la preocupació és molt greu perquè tots sabem que després d'un gran incendi forestal com el que té aquest la recuperació és molt lenta i trigui moltíssims anys a tornar a ser el que té ara. Continuen les mesures preventives de confinament als diferents municipis que hi ha al voltant del perímetre d'aquest incendi forestal i un cert optimisme totes les esperances posades en que es pugui atacar el mal que queda de llum diurna amb els mitjans aèrits i també els prop de 500 persones entre bombers i unitats militars d'emergències per poder aturar les flames als llocs més complicats i passar una nit més tranquil·la que la que hi ha hagut aquesta passada nit. Marell Sastre, Catalunya Ràdio Unitat, Mòbil a Tortosa. I mentrestant els bombers tenen a aquesta hora altres fronts oberts. El més important és un incendi a Sant Pere, a Sallavinera, a l'Anoia. Sobre el terreny hi ha 24 dotacions en total, 6 d'aquestes són aèries. Segons els bombers preocupa el flanc dret que toca massa forestal i el foc ha començat en un camp de cereals. Però a tot això els bombers tenen 7 dotacions més en un incendi al Puig Moltor entre el Parelló i l'Ametlla de Mar, també al Begebre, i que ja tenen encerclat, aquest el tenen encerclat. Hi ha 7 dotacions més també en un altre foc a Trem. Aquí l'incendi ha afectat una zona de Camp Sant Bratz a Palau de Noguera, tot i que ha afectat en una zona verda. En aquest cas, les flames han baixat d'intensitat ràpidament. I a tot això, encara hi ha problemes a les carreteres. Carme Montero. Doncs sí, l'incendi a les Terres de l'Ebre obliga a tallar diverses carreteres de la zona afectada. són les comarcals C12 entre Rasquera i Tortosa i les C43 entre Benifallet i el Pinell de Brai. També estan tallades a la circulació l'ENA 230B a Xerta i les carreteres locals que van de Tibens a Benifallet, del Dover a l'Alfara de Carles i de Xerta a Pauls. Un home ha matat aquesta matinada passada el seu germà i els Mossos d'Esquadra l'han abatut per poder entrar a la casa on s'havia fet fort amb la mare de tots dos de 80 anys. Ha passat a Call d'Atenes, a Osona. Fons pròximes al cas han indicat aquesta emissora que l'agressor tenia una malaltia mental. Tres dels agents que ja han intervingut han resultat ferits de gravetat, si bé no estén per la seva vida. Ha explicat l'episodi l'inspector Josep Periques de la comissaria de Vic. Hem estat intentant mediar amb ell i ha estat impossible i al final s'ha decidit fer una intervenció donant el risc que podria perdre la vida aquestes dues persones i quan hem entrat un dels germans ja era mort. L'Ajuntament ha decretat tres dies de dol. I a les Balears el Partit Popular accepta les peticions de Vox i permetrà que la televisió pública de les Illes produeixi un documental sobre la suposada repressió del bàndol republicà que segons l'extrema dreta hi va haver a les Balears durant la Guerra Civil. Palma, Bruno Fortean. Per produir aquest documental el PP i Vox han inclòs dins dels pressupostos del govern balear una partida específica de diners. De fet, el text aprovat per la dreta i l'extrema dreta preestableix quins temes haurà d'abordar el documental. Se centrarà en la suposada repressió republicana a Menorca i a Eivissa i en els bombardejos sobre Palma. L'historiador Mateu Morro, expert en la Guerra Civil, admet aquests excessos però creu que plantejar així el documental no és rigorós. L'historiador recorda que els republicans estaven defensant una democràcia davant d'un cop d'estat feixista. Bruno Fortean I els esports, saps i Andreu. S'ha acabat fa una estona la quarta etapa del Tour de França. La seguida, com sempre, l'Isaac Vilalta. Isaac, bona tarda. Bona tarda, victòria de Tadell Pogatxar a la quarta etapa del Tour de França després d'imposar-se en un sprint molt reduït a Mathieu Van Der Poel i a Jonas Vinguegoran han estat els tres primers d'un grupet d'unes 10 unitats on també hi era Remco e Van Poole però no, per exemple, Primoz Roglic que està mostrant un nivell lluny de la resta en aquestes primeres jornades del Tour de França. A la general no hi ha canvis però Pogatxar s'acosta. De fet, estan empatats a temps amb Mathieu Van Der Poel que mantéu amb el lloc groc i Pogatxar és segon. Amb el mateix temps poc després darrere hi ha Jonas Vinguegor. Demà arriba la contrarrellotge que començarà a marcar diferències entre els homes importants de la general. Avui, victòria d'etapa per Pogatxar. A la general, Mathieu Van Der Poel es manté de líder un dia més. Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Roan. I aquest vespre a les 9 es juga la primera semifinal del Mundial de Clubs de Futbol Fluminense-Chelsea i demà es jugarà la segona semifinal entre el Madrid i el PSG. D'altra banda, Wimbledon ja tenim definit el primer semifinalista. És el nord-americà Taylor Fritz que ha guanyat Kachanov en 4-7. Ara a les 6 de la tarda ha de començar el partit de quarts entre Carlos Alcaraz i Cameron Norrie. El quadre femení, Sabalenka, també s'ha classificat per les semifinals. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. L'Ajuntament de Sant Just ha convocat un concurs públic per arrendar un local comercial ubicat al carrer Rosa de Luxemburg, número 14, al barri de Maslluí. El procés s'ha obert aquest juliol i és dirigit a persones o empreses interessades a impulsar una activitat econòmica compatible amb les condicions establertes per aquest espai de titularitat municipal. El local té una superfície útil de 61 metres quadrats i és lícita per una quota mensual de base de 614 euros. L'activitat proposada ha de respectar les limitacions d'ús establertes que exclouen expressament l'obertura de bars, cafeteries, restaurants, sales de jocs o apostes, supermercats, clubs de cànabis i magatzems. Es valoraran les propostes segons criteris econòmics i tècnics amb un màxim de 100 punts, dels quals 70 corresponen a millores en l'oferta econòmica. Les persones interessades poden presentar les seves ofertes fins al 30 de juliol del 2025. L'artista Montse Plaia exposa fins al 2 d'agost al celler de Can Ginastà la mostra titulada De quin color són les roses de Saturn? Una col·lecció de gravats realitzats amb la tècnica del linoleum. El concepte central de l'exposició són els flàliens, una fusió entre flors i éssers alienígenes que convida a imaginar la vegetació en altres planetes en un escenari de futur marcat per la crisi ecològica. La proposta va néixer mentre Plaia cursava formació en gravat i anotava idees visuals en una agenda personal. Inspirada per l'estètica fosca d'Aker Giger creador de la criatura d'àlien i per les reflexions del científic Carl Sagan l'artista va començar a desenvolupar imatges orgàniques que donen lloc a aquest món imaginari. Els flàliens són, així, una resposta artística a la pregunta com serien les flors en un planeta com Saturn. Podeu escoltar l'entrevista complet del podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. L'Ajuntament de Sant Just organitza aquest dimarts 15 de juliol a dos quarts de vuit del vespre l'activitat divulgativa amb el nom de Hubble al Hubble 100 anys de galàxies en expansió que tindrà lloc a la sala Isidore Cònsul i Giribet de Can Ginestà. L'acte és gratuït i requereix inscripció prèvia. La sessió commemorarà el centenari de la publicació dels treballs d'Edwin Hubble que va revolucionar la manera d'entendre l'univers. El recorregut històric i científic s'estendrà fins a l'actualitat com un telescopi especial que duu el seu nom que continua oferint dades clau sobre les dimensions i l'evolució de l'univers. programació cultural impulsada pel Consistori amb l'objectiu d'apropar el coneixement científic a tota la ciutadania en un format divulgatiu i accessible. L'acte tindrà una durada d'hora i mitja fins les 9 de la nit. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. a les contes a les contes a les viures i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu i a l'informatiu Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I ara al refugi parlem de videojocs. Amèrico, bona tarda, com estàs? Bona tarda, què tal, Dani? Benvingut al programa, una tarda més. Doncs sí, doncs sí. Jope, quina calor, eh? Sí, fa molta calor, però per això tenim el refugi d'estiu, que no només és un programa de ràdio, sinó també un refugi climàtic. Refugi climàtic, sí, sí, sí. Ideològic també, et diria, s'està molt bé aquí, un àmbit molt agradable per parlar del que ens vingui d'ús. I tant, i tant. Aquest és l'objectiu del programa i que des de casa també ens acondin escoltant-nos i també opinant, per què no? Avui parlem de videojocs com... De videojocs? De videojocs, com sempre fem amb tu. I res, ens has preparat un tema molt interessant, que vindria a ser videojocs que estan fets per una sola persona. Sí, efectivament. Pensant aquests dies en anar a veure què podíem fer per aquest programa i tal, tenia dos o tres jocs apuntats que últimament havia jugat i que m'havien agradat bastant. i amb la popularitat, doncs, això, que estaven fets només per una persona. Doncs pensava, hòstia, potser un tema vertebral interessant per parlar, doncs, això, no? Que molts cops entenem els videojocs com obres faraòniques fetes per centenars o fins i tot per milers de persones i sí és cert que molts videojocs estan fets per grans multituds, per estudis multitudinaris internacionals, però no té per què ser així. Hi ha videojocs, i no només videojocs, diguem, underground, que estiguin fora dels circuits comercials, sinó també videojocs que es venen i que triunfen molt, que estan fets per equips petits o fins i tot per persones individuals. Carai. Sí, s'hauria de fer, no obstant, el petit avís, el disclaimer, de que realment no és sempre així. És a dir, és molt complicat que un videojoc estigui únicament fet per una persona, perquè ja sigui a través de la banda sonora o de, doncs, jo què sé, qüestions de col·laboracions d'art o fins i tot amb les traduccions o més endavant amb quan es passa, per exemple, del joc de la versió d'ordinador a la versió per consoles, sempre o acostumen a entrar, doncs, terceres persones que col·laboren de manera ni que sigui tangencial, no? Però sí que aquestes experiències que comentarem avui, com a mínim el nucli jugable, no? És a dir, el joc com a tal, sí que estan fetes per només un desenvolupador. Doncs, feta la presentació, comencem! I, efectivament, quan dèiem jocs fets per un, no dèiem que estaven fets perquè només jugues una persona, sinó que era una única persona la que feia aquest joc. Interessant també, doncs, veure que els videojocs al món, aquesta indústria que s'està fent tan i tan gran, però alhora també que, com totes les indústries grans, s'està precariitzant. Aquí ho hem comentat al programa més d'una vegada, no? L'estat precari que tenen els contractes, que tenen també, doncs, els jocs de feina, la gent, doncs, que s'està trobant que no té feina, que aquelles grans contractacions que es van fer per la Covid ara, doncs, han passat a un segon pla, han passat a ser història i ara, en canvi, doncs, veiem això, equips que els conformen només una única persona, malgrat excepcions, com comentaves, al final, segur que hi haurà una persona que portarà el màrqueting, una persona que portarà no sé què, potser una que farà la caràtula, però el que és el nucli fort del videojoc, en aquest cas, seria confessionat per una sola persona, Américo. Sí, efectivament. Mira, tinc aquí tres jocs que m'he apuntat, comencem pel primer, que és un que es diu Donut County, desenvolupat per un senyor que es diu Ben Esposito i llançat el 2018. El Donut County és un videojoc de puzzles, podríem dir, en què controlem, i aquesta és una proposta molt interessant, un forat que està al terra. Llavors, la idea és que a mesura que ens movem i fem caure objectes dins nostre, el forat es va fent més gran, amb la qual cosa podem introduir dins nostres coses encara més grans. Per tant, cada pantalla es supera quan hem aconseguit netejar el nivell de tots els objectes que hi ha posicionats durant l'espai. A més d'aquesta premissa així com tan interessant, tan estimulant, té una història molt divertida i molt ben escrita, amb un humor àcid, però que no falta el respecte a ningú. No és el típic humor negre que molts cops es planteja, en plan de jaja, no sé què, no sé quant, no és aquest tipus de... Discriminant un col·lectiu, sinó que seria un humor negre inclusiu. Sí, caigna. Entre moltes cometes. A mi m'agrada dir-li humor, ah sí, perquè sí que és veritat que té com aquesta cosa així com una mica picant, no picant en el sentit... Eròtic. Eròtic, exacte. Si no, doncs, que pica una mica, però que no fa mal a ningú. No carrega contra cap col·lectiu ni contra cap persona. Ok. I a més té un grup de protagonistes especialment carismàtics, en el que ressalta un os rentador, es diu? Un mapatge? Sí, un os rentador. Un os rentador que és com qui controla realment aquest forat que hi ha a terra a través d'un comandament a distància. És un joc molt interessant que també té un apartat visual així com poligonal, que és una cosa que acostuma a passar molt en aquest tipus de joc desenvolupat per estudis petits, que és que la part visual, que normalment els videojocs sempre fan gala de gràfics com molt treballats i molt realistes, doncs clar, quan són equips així de petitons o conformats només per una persona, com és el cas d'avui, doncs s'han d'optimitzar els recursos, no? I per tant molts cops es fan servir estils visuals que no són tan realistes, però que igualment poden tenir, doncs això, no? Molta personalitat, molt carisma i aquest és un d'aquests casos. Que guai! Recorda'ns el nom de nou, sisplau? Sí, el joc es diu Donut, com els donuts que et menges a l'esmorzar, i County. Donut County. No sé quina és la traducció, ho sento molt, però sí, és aquest el joc. Però bàsicament un forat on hi van cabent i coses a dins d'aquest forat. Sí, efectivament. És, ja dic, un plantejament molt senzill, però també crec que és guai això, en els jocs que són així, no? Jocs fets per una persona o jocs més o menys experimentals, independents. Em sembla interessant quan agafen una única idea, com és aquest cas, i la treballen molt. És a dir, no apunten en moltes direccions, la típica cosa de qui en mucho abarca poco aprieta... Clar, no els hi podem demanar un de las dos fases, no?, a una persona que treballa sola. Exacte, no els hi podem demanar coses així d'ambicioses, però això no treu que una única idea pugui estar ben polita, ben treballada i ben plantejada, no? Clar que sí. Molt bé, doncs seguim amb més recomanacions. La propera, cap on ens porta, Américo? La següent, si aquest era un vídeo de 2018, si no m'equivoco, efectivament, doncs ara avancem un anyet més i ens anem al 2019 amb el Lucas Pope, que és un altre desenvolupador independent, i amb un joc que es diu Return of the Obradeen, el retorno, no?, el retorn del Obradeen. Aquest és un joc que ens ubica a 1802, al principi del segle XIX, no?, amb un vaixell mercant que es deia Obradeen i que va sortir de Londres cap a l'Orient amb més de 200 tonelades de mercaderies. Sis mesos després d'aquesta partida, encara el vaixell no havia arribat al seu primer destí, de la ruta comercial, i per tant l'Obradeen va ser declarat perdut en el Tamar. En aquest moment, el 1802, doncs aquest vaixell va desaparèixer, i cinc anys després, que és on s'ambienta el videojoc oficialment, es descobreix que l'Obradeen ha tornat al port des d'on va sortir, però ha tornat sense cap persona de la tripulació, i doncs això, amb les veles destrossades i fet pols. Per tant, nosaltres encarnarem a una inspectora d'assegurances que ha de descobrir què és el que ha passat amb aquest vaixell per tal de, d'alguna manera, poder cobrar aquesta assegurança. I llavors, a través d'aquesta premissa com tan estrafal·lària, tan misteriosa, el que tenim és que és una mica un joc de misteri, i d'inspecció també, com de descobrir què és el que ha passat a través d'un rellotge màgic que tenim que ens permet veure els últims moments de vida d'un cadàver. Mitjançant aquest artefacte i la nostra pròpia lògica deductiva, haurem d'omplir tot un glosari on identificar què és el que va passar amb aquests tripulants de l'Obradeen, qui els va matar i quina va ser la causa de la mort. És a dir, nosaltres tenim un llibre, al final, un llibre amb tots els noms de les persones que anaven en aquest vaixell i hem d'anar descobrint què li va passar a cadascuna d'aquestes persones i per què, que al final és el misteri principal del joc, per què no va sobreviure ningú. i d'alguna manera també com és que cinc anys després d'aquesta catàstrofe ha tornat ell sol al vaixell. És un joc molt interessant que també té un estil artístic, com dèiem amb el Donald County, també té un estil artístic molt peculiar. En aquest cas és un joc que està modelat en tres dimensions, com podria ser qualsevol joc dels que estem acostumats a jugar, però que només utilitza dos colors, fins i tot el blanc i el negre. i té també com una estètica així pixelada, encara que estigui en tres dimensions. I per tant, junta a aquest estil tan peculiar, amb ja dic aquestes lògiques deductives i amb una història que és realment interessant. És un joc, per així dir-ho, amb diferència amb el Donald County, que ens convida més a seguir la història, que ens convida més a seguir aquestes pistes, és una mica més d'aventures, per així dir-ho. Sí, efectivament. Si el Donald County era un joc més tontorron, podem dir així com de riure una estona, de passar un bon rato, l'Obradín és un joc que ens invita més a submergir-nos de la seva atmosfera, a recórrer aquest vaixell per dins, anar investigant què és el que ha passat i sobretot això, a sentir-nos dins de la seva història. Molt bé, doncs, tercer joc. Seguim comentant jocs que estan fets per una sola persona, com a mínim aquell cercle més gruixut de feina ha estat elaborat, aquell nucli ha estat elaborat per una sola persona, tot i que després, evidentment, hi ha equips que acaben ajudant per fer altres tasques. Passem a un altre joc. Ara, què ens recomanes, Américo? Doncs mira, en aquest cas ens anem a un joc que és molt més recent, de l'any passat, 2024, desenvolupat. Crec que aquest es va llançar al voltant de l'abril o el març de, ja dic, de 2024, desenvolupat per Billy Basso i que es diu Animal Well, alguna cosa així com, com es diu pozo en català? Pou. El pou, no? El pou dels animals, seria. Aquest joc és un metroidvania, que és un... Els metroidvania són un gènere de videojocs que agafen parts del disseny de les dues cagues principals d'aquest gènere, no?, que són els metroid i els castelvània i que són com una espècie de jocs de plataformes, normalment en dues dimensions, que requereixen exploració del mapa, ja, no? És a dir, que està com tot el joc està interconnectat, totes les sales que el conformen estan interconnectades i hem d'anar, d'alguna manera, obtenint habilitats per desbloquejar nous camins, no? El típic exemple de... Comences... Doncs podem fer un salt més o menys petitó, però en un determinat punt de l'aventura aconsegueixes una habilitat que et permet saltar més alt. Per tant, doncs, totes les zones abans no podies arribar, doncs ara se't desbloquegen nous camins que pots anar explorant i d'aquesta manera el mapa es va com... va com creixent orgànicament, no? A mesura que vas avançant. AnimalWale agafa aquesta premissa que és molt interessant i que s'ha explorat molt durant l'època de la Super Nintendo i es feien molts jocs d'aquest estil i ara des de fa uns anys també amb el boom dels jocs independents han tornat a aparèixer, no? Jocs com el Hollow Knight, per exemple, que és molt conegut, és un Metroidvania també i ja dic, l'animal well agafa com totes aquestes premisses, totes aquestes idees com tan instaurades i els hi dona una petita volta, una mica així com... com de broma en un principi perquè, per exemple, en comptes d'obtenir habilitats el que obtenim són joguines i d'alguna manera utilitzant aquestes joguines de maneres estimulants podem accedir a noves parts del mapa. Per exemple, tenim un frisbee que ens podem pujar a sobre i que ens ajuda a recórrer grans distàncies. Nosaltres ens llancem al frisbee i pugem a sobre... Recursos, no?, per així dir-ho. Sí, és clar. Tenim pilotes, tenim un jojo, tenim un pompero d'aquests que mulles en el sabó i fas bombolles. És una premissa interessant que ja dic que és divertida en un primer principi però que també és interessant com xoca frontalment amb l'ambientació tan oscura, tan immersiva i tan així com estranya que té el joc. Al final es diu Animal Well, pou d'animals perquè precisament està ambientat en una espècie de pou misteriós així com una mica fosc, una mica misteriós on hi ha moltes amenaces, molts animals molt cridaners i que té també un estil així visual una mica estrafalari. Molt bé, doncs aquest Animal Well que també forma part d'aquesta conjunció de jocs que avui tenen algú en comú, aquesta temàtica en comú que és que han estat elaborats per úniques persones, després en el procés han anat participant més gent i al final també són jocs que com comentàvem tenen aquesta característica comuna. Alguna cosa més que vulguis destacar, algun joc més que vulguis comentar? Sí, mira, primer, m'he apuntat aquí algunes mencions de jocs més o menys famosos que han sortit durant els últims anys que potser la gent no ho sap però que també estan fets per una persona només i després m'agradaria potser tancar amb un parell amb un parell de punts, de reflexions o de cosetes interessants a mencionar. Però primer, un parell de mencions. Jocs que han estat ja dic desenvolupats per una única persona que són bastant coneguts i que és una dada així com a saber, el Balatro que és un joc que va sortir també l'any passat així com de cartes estil de jugar al pòquer però una mica una mica loco està fet per una persona només. El Stardew Valley que aquest segurament és bastant conegut molta gent el coneixerà que és aquest de granges i de desenvolupar una vida en el camp i tal també està fet per l'Eric Barone crec que es diu i que doncs això va sortir a principis de la dècada passada desenvolupat exclusivament per aquest senyor. El Minecraft el famós Minecraft també està fet per una persona només el noi aquest que es diu Notch crec ara mateix Minecraft és una empresa estrampòticament gran però en el seu moment quan es va llançar la primera versió del joc que estava fet exclusivament per aquest senyor un paril de noms més el Tetris el Tetris també està fet per un senyor només un senyor de la Rússia que no me'n recordo com es diu però que en el seu moment se'l va vendre a Nintendo perquè companyés a la primera Game Boy i que va ser un pelotazo doncs també l'havia fet ell sol i a l'Undertale que no sé si saps quin és Dani l'Undertale és un joc així com mig d'aventures molt narratiu amb un estil com els RPG clàssics però que li donen una volteta a aquesta proposta també està fet per un únic senyor que es diu Toby Fox i que doncs està traient més jocs i tal d'una manera més pausada però que també en el seu moment va desenvolupar ell sol aquest primer títol i després d'aquestes mencions crec que hi ha un parell de coses que val la pena destacar la primera és que tots aquests jocs que com ja he dit han estat desenvolupats pràcticament per una persona són jocs que han portat molts anys de desenvolupar la majoria entre 5 i 8 anys dels que hem mencionat han estat ja he dit aquesta persona matxacant-se al cap per fer tots els apartats del videojoc des de la programació fins a l'art la música el disseny dels escenaris el disseny dels nivells i dels reptes que inclou el joc és molta feina és molts anys és una feina molt multidisciplinar diguem perquè requereix coneixements de moltes branques diferents i que al final és una abans deia al principi que entenem els videojocs com obres faraòniques i que no tots ho són però jo crec que potser fins i tot és més faraònic fer un videojoc sencer una única persona més que no pas un equip gran que sí que és cert que pot ser bueno doncs que pot ser una obra d'una envergadura més gran no? d'una diguem d'una ambició més clara però que bueno al final les persones que estan dins d'un equip gran tenen una feina molt més compartimentada diguem si a tu et toca dibuixar personatges doncs dibuixes personatges i ja està però no és el mateix que hagis de dibuixar els personatges animar-los dissenyar els nivells pels que caminen no sé què programar-ho tot fer la banda sonora fer el màrqueting com tu deies també aquestes coses de màrqueting de producció de parlar amb amb totalment amb tothom qui t'ha de donar els diners que hi ha molta feina al final al darrere sí, sí, sí total i doncs trobo això que pot ser interessant veure els videojocs des d'aquesta perspectiva també així com més més personal precisament per això i amb això volia i amb això volia acabar que és que si hi ha una cosa xula d'aquests videojocs que estan fets per equips petits o per persones individuals és que eminentment tenen una tenen una una càrrega personal molt gran una autoria podríem dir fins i tot en un equip de jo què sé 200 persones doncs l'autoria es dilueix molt però en un equip d'una de dues o d'altres persones és molt evident que hi ha un personatge un missatge vulguis o no molt molt personal aquí dins al final el que estem jugant el que estem el que estem veient el que estem sentint són els pensaments d'aquesta persona durant tots aquests anys per tant és pràcticament impossible que no hi hagi una bona part d'aquesta persona que ha fet el joc en el seu en el seu producte final abans parlaves del creador del Tetris i l'estat cercant era un senyor bueno és un senyor rus que com comentaves va ser enginyer informàtic desenvolupador de videojocs conegut com a creador del Tetris aquest senyor es diu Alexei Pazitnov o algo així o algo així Pazitnov molt bé Alexei li direm Alexei sí perquè el cognom Pazitnov o algo així seria però però és que encara n'hi ha un altre cognom encara més complex a l'inici que més talviat però sí sí el senyor Alexei Déu-n'hi-do eh Déu-n'hi-do un crac el tio eh sí sí Montau en el dólar escolta escolta una pregunta i va fer més jocs a part del Tetris perquè això és una pregunta que he tingut sempre doncs ho diu la Wikipedia això doncs ho cerquem clar que sí principalment el destaquen com a creador del Tetris com a obres notables després va guanyar bastants distincions i premis arran d'això i no se'l no se'l coneix no se'l coneix més enllà d'això ja està bé també t'ho dic vull dir si jo si jo fos el senyor Alexei i fes el Tetris jo potser diria bueno va estar aquí va muntar una va muntar una empresa que es va dir The Tetris Company ok va ajudar a dissenyar bueno no això va ser el disseny de les peces del Tetris ha creat també una nova versió de Hetchik per la Xbox 360 et sona això? no gaire Hetchik doncs sí sembla que forma parte de l'equipo que crea los videojuegos para Messenger ah bueno mira molt bé eh al final t'has de reinventar sí sí el tio tenia clar que havia de tocar molts pals i és el que va fer divida i venceràs exacte exacte no però jope és curiós això eh en plan com vull dir el que et deia abans ho deia en broma però no tant eh vull dir si pegas el pelotazo o així no com aquesta gent que fa un videojoc que al principi de la seva carrera fa un videojoc o una pel·lícula o una obra així o un escriu llibre superventes i tal jo potser no ho tornaré a intentar en plan si el primer que fas en la teva carrera com a desenvolupador és el Tetris el síndrome de la pàgina en blanco quan haig de fer una segona cosa jo me'n recordo que i amb això ja acabem última anècdota quan jo era petit i jugava a una Super Nintendo que tenia por ahí hi havia dins dels bueno de la capsa de jocs que em van donar hi havia un que es deia The Next Tetris com el següent Tetris ostres i era el Tetris igual o sea el que ve després del Tetris continua sent el Tetris és una cosa tan tan atemporal tan holística és com s'extend fins allà on arriba la mirada el que hi ha més enllà del Tetris continua sent el Tetris és curiós no no és una reflexió interessant perquè si féssim un joc d'abans del Tetris probablement també seria Tetris clar efectivament sí sí Américo gràcies per l'espai d'avui hem pogut aprofundir més en aquests jocs que han estat creats per una sola persona i també descobrir alguns jocs que potser per aquest estiu podem tenir a la llista per anar jugant una abraçada molt gran cuida't molt i ens sentim a re en uns dies que vagi bé adeu treu la llengua treu la llengua fora al carrer esclar que s'ha de treure la llengua però com puc treure la llengua? com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? o a la feina a l'escola a la universitat quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? o a internet quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua Hola sóc la Mireia Belmonte en la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida davant l'ictus trucar ràpid al 112 és fonamental si no tens un canvi brusque en una persona com ara pèrdua de força a una banda del cos canvis en la parla o en l'angès de la cara truca ràpid al 112 no t'ho pensis davant l'ictus truca ràpid al 112 Generalitat de Catalunya Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona Per moure't bé millor amb bici Dona't d'alta ara a ambici.cat A l'escoltes Ràdio d'Esbert Sintonitzes Ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert Ràdio d'Esbert 98.3 Ràdio d'Esbert Ràdio d'Esbert Ràdio d'Esbert Ràdio d'Esbert Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I seguim a les tardes de Ràdio Desbemps, seguim al Refugi, ara és moment de parlar de teatre quan queden 3 minuts per 3 quarts de 7 de la tarda. Canviem de terç i marxem cap al Teatre Aquitània de Barcelona. Avui tenim el plaer de parlar amb en David Olivares, que actualment està a l'obra El Tigre, una comèdia esbojarrada que ens parla sobre les crisis personals, les aparències i la recerca desesperada d'afecte. També estem a l'espera de poder parlar amb la Mercè Martínez, però per compromisos personals potser finalment no s'hi pot sumar. Però sí que tenim al telèfon en David Olivares. David, bona tarda, com estàs? Hola, bona tarda, com estem? Benvingut al programa. Bé, home, encantat que ens convidis. Res, per començar, explica'ns una miqueta de què va El Tigre, què s'hi trobarà el públic quan us vingui a veure a l'Equitània Teatre. Bé, primer de tot, El Tigre és una comèdia que parla sobre la felicitat. Hi ha un eslògan en el pòster que a mi m'agrada molt, que és La felicitat és un mal vici. Llavors, és la confrontació de dos personatges. El meu és un coach, d'aquests, un especialista en desenvolupament personal, que té unes fórmules i unes regles per poder aconseguir la felicitat, i que es dedica a fer TED Talks. En un passat havia sigut músic de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona, però un bon dia va tenir una piconia i va dir no sóc feliç fent això, tocant la trompa, sóc la cinquè trompa de l'Orquestra Sinfònica, no sóc feliç i he de canviar de vida, no? I fa un gir de 180 graus, es dedica a estudiar i ara és plenament feliç fent el que fa. I en el present, just quan comença l'obra, estem dins d'una xerrada d'aquestes, un TED Talk, que fa el meu personatge, i estem a l'espera d'una fotògrafa que ha de venir al lloc on s'ha fet el TED Talk per fer-me unes fotografies que sortiran al suplement del diumenge. Perquè li fan un reportatge molt extens a l'estiu. Llavors, aquesta és la personatge de la Mercè, que entra també en un moment vital, o sigui, en un moment vital al contrari que el meu, que el del meu personatge. Vull dir que el meu està en un moment dolç, tant professionalment com personalment, i el del personatge de la Mercè entra just en una trucada, està parlant per telèfon amb el seu marit, que ha enganxat en una paia, i està dintre destrossada, no? Llavors, res, a partir d'aquí, la comèdia està servida a les unes fotos d'ella, i ella no està equilibrada, ella no està bé, està molt nerviosa, jo necessito la tranquil·litat, la felicitat, primer he d'exposar-me, i bé, llavors, ella em va qüestionant totes les coses que jo vaig dient. A grans trets, eh, a grans trets. I no puc explicar res més, perquè hi ha un parell de sorpresetes que no es poden dir. Clar que sí. Parla'ns una miqueta d'aquests personatges. Com definiries el teu personatge? Què et té d'especial o de diferent respecte a altres papers que has interpretat? Bé, no, el meu personatge es regeix una mica per la seva veritat, no?, que he estudiat i això sobre aquestes... A veure, faig un parèntesi. El reconeixement personal, l'autoajuda, si entres a qualsevol llibreria, hi ha llibres i llibres i lletges i lletges de llibres sobre l'autoajuda, no? Sí. Des d'aquell típic de qui ens hi ha comida mi què, això, i aquestes coses, no? Llavors, el meu personatge té un tret característic, que ell és profeta de l'eslògan aquest de que l'actitud positiva és el que has de tenir. Amb l'actitud positiva, la felicitat, la crees tu, no les circumstàncies. Si et toca la loteria, la loteria no et fa feliç. Ets tu que has de ser feliç amb el que tens i amb el que et dona la vida, però la vida no et dona, ets tu qui has d'anar a buscar, no?, les coses. Llavors, profeta una mica aquesta filosofia, no vull dir filosofia perquè és ciència. I està molt segur de si mateix, el que passa que en la comèdia es veurà una mica trasbalsat i veurem si les seves pròpies fórmules li funcionen a ell mateix. Parlem una miqueta també de la direcció que recau sobre Ramon Madaula, tant l'autoria com la direcció. Com ha estat treballant en Ramon? Doncs no, és un luxe i un plaer perquè és l'autor, viu, coneixia l'obra perfectament. A més a més, també és una comèdia de dos personatges, de dos actors, actor i actriu, la qual cosa a l'hora de treballar i assajar ha estat molt plaent perquè, esclar, no és allò que de vegades quan ets una companyia gran doncs, hòstia, ara no em toca la meva escena, me'n descanso, saps? Sinó que treballava amb les quatre o cinc hores exhaustivament molt, molt fortes. Ell el coneixes, l'obra, és molt meticulós, molt exhaustiu, és un arquitecte, li agrada molt anar al detallet, que les coses no passin perquè sí, anar-nos a tocar, aquests dos personatges s'han de tocar, no físicament, sinó, saps? Ell sempre ens deia hem de tocar el violí, s'ha de tocar aquests dos personatges, hem de tocar el violí, hem d'estar en sintonia, hem d'estar una a la grega i l'altra defensant l'oceu i l'altra defensant... Bueno, com un esgrima, com un partit d'esgrima, com una tita d'esgrima. I realment ho hem aconseguit i ha estat molt treballada i molt assajada i molt bé amb en Ramon Collonut, és a dir, que és un paio molt maco. I amb la Mercè, com ha estat el procés de treballar junts aquesta comèdia? Doncs mira, amb la Mercè era la primera vegada que treballàvem, tot i que som de la mateixa promoció de l'Institut del Teatre. Ah, mira. Sí, jo vaig acabar el 99, vam començar l'Institut del Teatre a plegats, a Terrassa, primer i segon, el que passa que ella després se'n va anar cap a Barcelona a fer el Teatre Musical i l'especialitat de Teatre Musical i jo vaig quedar a Terrassa. vam estar els dos primers anys junts. Jo vaig acabar el 99 i ella el 2000, perquè va fer un any més. Per això, Teatre Musical. I no havíem coincidit ni treballat mai dels mais, dels mais, dels mais. I ha sigut... ha sigut molt bonic aquest retrobament i... i... bueno, ens ho ha passat molt bé, me l'estimo molt, perquè és que, a més a més, pensa que vam estrenar ara farà dos anys, aquesta comèdia. La vam estrenar a Molins de Rei el 3 de juny del 2023 i encara està en solfa. En un any hem fet tres temporades a Barcelona, aquesta és la tercera. En diversos teatres, que això també està molt bé, no?, el fet d'anar rodant també per teatres de la ciutat puntal. Exacte, vam estar... ara, tot just fa un any, vam estar al Teatre a l'Espai Texas. Sí. Després, per Nadal, vam estar al Teatre Gaudí i ara tornem a estar aquest estiu al Teatre Quitània. I molt bé, i molt bé, la veritat. Fa molta calor, però el teatre, t'he de dir que s'està molt bé, perquè ja hi ha condicionat. Està superbé, és un refugi climàtic collonut, per tant, convido a tothom, sisplau, a venir a veure el Tigre de dijous a diumenge al Teatre Quitània a les 8, 8, 8 i a les 6 de la tarda als diumenges. Quina falta més xula que t'has fet, eh? Has vist, ja està. Què et sembla? Maquetada, sí, sí. Més enllà de la riella que ens planteja l'obra, també, al final, l'acabeu parlant d'aquesta certa buïdor i de la necessitat de sentir-se estimat, no? Aquesta importància. Creieu? Què creieu que és el que s'endú al públic, tant de forma, diguéssim, immediata, com també per anar digerint pel camí, no? Allò que el públic es quedi pensant, a part de passar una bona estona, què creieu que s'emporta al públic quan surt al teatre? Home, el públic s'endú a la butxaqueta una bona comèdia i, a més a més, és que passa que parlem d'un tema tan transversal i no vol ser feliç. Qui no busca la felicitat, la pau, la tranquil·litat, l'estar bé amb si mateix? Això ho volem tots. Llavors, esclar, els dos personatges tenim la nostra veritat i sí que és cert que ens rebola les defensa molt bé les dues. Llavors, no pots dir, esclar, no surgen dient que jo estic amb el personatge de la Mercè mort, i el d'ell és un zero a l'esquerra o al revés, amb el meu i amb la Mercè, que no... Vull dir que sempre els personatges s'equilibren i jo crec que la gent que ve a veure la comèdia després, en el sopar o així, continua parlant ja no de nosaltres, de la Mercè i de mi i de la comèdia, sinó de i tu i això, i amb això, i amb això, és clar, ser feliç perquè està, jo conec aquest i... Vull dir que és un tema transversal i sobretot molt important, perquè és clar, és com estar bé amb un mateix i ser feliç és com... Bueno, és una... Ho necessitem. Sí, és primordial. Sí, sí, i la gent, ja et dic, s'ho haurà encantadíssima, no sé quants espectadors ens han vist en aquests dos anys i poc, però... potser n'hi trobaríem d'una o deu persones que no li haurien agradat, saps? Però bueno, ja haurien tot també. Vull dir que la comèdia és molt senzilleta, la fem molt bé, s'explica molt bé i la gent és molt contenta. poc a poc escenografia, una catifa i un taburet i poca cosa més, dos actors i un exèfici d'estil. I hi ha alguna escena, un moment de l'obra que et faci especial il·lusió interpretar en cada funció? Bé, em fa il·lusió tota la funció, el que passa que sigui un moment que hem de representar que em fa aquestes fotografies, les fotografies pel suplement. llavors, el meu personatge té una posse X per fer la foto que creu que li queda bé, un somriure, una mica, un arquetip de somriure, una cosa molt estilitzada que a la fotògrafa no li agrada gens. Llavors, intenta canviar-ho i el meu personatge és una menor porció amb aquesta. Així, com jo em veig, així és com vull que em vegin i el personatge de la Mercè que fa de fotògrafa és tot el contrari. Hi ha una bateria de fotografies i de poses que, bé, és el moment no més zènit de la comèdia però sí que és una mica el més hilarant i la gent no, la gent ho passa molt bé. Doncs convidem la gent que ens estigui escoltant a anar a veure el tigre, com deies, amb aquest eslògan que és molt curiós que és La Felicitat és un mal vici una obra que podreu trobar al Teatre Quitània de Barcelona al llarg d'aquest mes de juliol i res, una obra s'ha de molt gran David. I per cert, deixa'm dir que abans m'he sorprat que deies que la Mercè no podia entrar per problemes personals per temes professionals. Temes professionals, perfecte. Sí, sí, perquè està en un assaig i segurament no haurà pogut sortir de l'assaig. Estupendo. Vull dir que ella està superbé, tot està superbé, vull dir que si no ha pogut és perquè no ha pogut entrar perquè està assajant una cosa perquè ara afortunadament té molta feina. Doncs això és meravellós i també ens alegrem molt des d'aquí del programa perquè heu sigut persones que heu vingut al programa en dies separats i per obres separades però que ja heu passat pels micròfons de la ràdio i ens fa molta il·lusió que hi seguiu passant. I a nosaltres també que ens seguiu trucant. O sigui que moltíssimes gràcies, que vagi molt bé la funció i anem parlant. David, una abraçada. Moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. Merci, David. Adéu-siau. I després d'aquesta entrevista que hem fet a David Olivares per l'obra El tigre sentim un fragment del tràiler d'aquesta obra que podeu trobar al Teatre Aquitània de Barcelona. Molt. Els ullets, els ullets. Obra'm els ullets que no se tanquin que t'es vull veure tots dos. Perfecte. Molt bé. Ara relaxa la mandíbula que no es noti tant el probleme. Molt bé. relaxa. A sota sara, prou. Parem, prou. Para, para, para. És que així és impossible. És que no puc, no puc, no puc, no puc. Tu no estàs bé. No estàs bé. I així no es pot treballar. Em dedico a la felicitat, hòstia, a l'actitud positiva. He de riure, collons, que no ho entens. He de riure. Vale, vale, vale, ja. L'home veritablement feliç no riu. Això són xorrades. Hem de riure, sempre, encara que no en tinguem ganes. El riure modifica les zones cerebrals. Li diu al nostre cervell que tot està bé, que no hi ha perill. Si rius, el tigre no ataca. Riure cura. S'ha de riure. Aquest tio, aquest tio d'aquí, eh? Aquest tio d'aquí ets tu. Aquest tio és que ets més tu que tu. Hòstia, per un moment, per un moment he vist el tigre, eh? Però no. L'he fulminat. Fort, fort, fort. Manestal, no, no, no t'enganyis. Accepta la realitat. No, no, no et compadeixis a mi. No, no, no t'ho permeto. No t'ho permeto. Estic bé. Estic molt bé. Estic perfectament. Fins i tot estic content. Doncs el tigre d'aquesta obra amb David Oliveris i Mercè Martínez que podeu trobar al Teatre Quitània al llarg d'aquest mes de juliol. Ara fem una petita pausa i acomiadem el programa d'avui dimarts. Fins ara. El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Un autor al refugi. Avui, a l'espai d'un autor al refugi, Paloma Sánchez-Garnica. Paloma Sánchez-Garnica va néixer l'1 d'abril de 1962 al barri de Chamberí de Madrid. Des que va començar a escriure la seva primera novel·la, el gener de 2004, ha trobat el seu lloc en el món de la lectura i l'escriptura, omplint els seus dies en companyia imprescindible sempre del seu marit, el qual admira profundament. A més a més, també, a mesura que han anat passant els anys, s'ha donat compte i ha estat més conscient de la importància, de l'important que ha estat per ella, el fet d'haver après a llegir. I és que per ella és un gran referent, Mario Vargas Llosa, que diu que aprendre a llegir obra un món d'oportunitats extraordinari. A continuació escoltem dos fragments de dues obres de Paloma Sánchez-Garnica. Comencem amb la sospecha de Sofía. En el sufrimiento que llevaba padeciendo por querer pasar una frontera, ese era su delito, su único y gravísimo delito, la pretensión convertida en una obsesión de cruzar la frontera de su país, de poder experimentar por primera vez en su vida el significado de ser libre, de sentirse en libertad. I acabem amb un fragment de Últimos Días en Berlín. Yo sigo amando a tu padre a pesar de que la muerte me lo arrebató. Sé que no me recuperaré nunca de su presencia, ni de sus abrazos, ni volveré a oír nunca su voz. Pero eso no me impide que lo ame cada día, que cada segundo lo tenga en mi pensamiento. Ni siquiera la muerte ha podido acabar con ese amor. Un autor al refugi, Paloma Sánchez Garnicà. I fins aquí, al Refugi d'Avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ens ha escoltat aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm, el magazín de tardes d'aquesta casa, al Refugi, avui en versió estiuenca, com portem fent des de fa una setmana i mitja, al Refugi d'Estiu s'ofereix aquesta opció refrescant a les tardes del mes de juliol. Avui hem parlat de vins, hem parlat de videojocs i hem acabat parlant de teatre amb en David Olivares i l'obra El Tigre, que ja està disponible al Teatre Quitània de Barcelona. Nosaltres tornem demà, com sempre, de 5 a 7, aquí a Ràdio d'Esvern. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Fins demà!