#443 - Actualitat, música, vins gallecs, videojocs i veus migrants: un viatge radiofònic de ‘El Refugi’

Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio Desbend. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm, Ràdio Desbend. Avui arrenquem El refugi de dimarts 22 de juliol amb l'espai d'actualitat 360. Les notícies destacades a nivell global i municipal, tot seguit la càpsula, la cançó destacada del dia. I també a la primera hora parlarem de vins amb en Jordi Clavero, el nostre anòleg de confiança. Tot seguit, a la segona hora, avui ens visita l'Amèrico per parlar de cultura pop i de videojocs. en aquest tercer capítol de l'Espacial Estiu que estem fent. I tot seguit tindrem veus d'emigrants a l'espai d'entrevista amb en Jordi i la Consol. Esperem que estigueu bé, que tingueu l'aire condicionat el ventilador encès. I ara sí, pugeu el volum del transistor perquè comença El refugi d'avui dimarts. Benvinguts. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat aquest dimarts el canvi de denominació del municipi per una versió bilingüe i la forma València, amb l'accent a la E, amb accent tancat en aquest cas, per la denominació en valencià. La denominació de... La Comissió de Cultura de l'Ajuntament de València, amb el suport del PP i Vox, ha donat llum verda a una proposta perquè el nom oficial de la ciutat passi a ser bilingüe. València a València, a proposta del partit d'extrema dreta. En aquest cas, no contindria accent. El procés s'ha traslladat aquest dimarts al ple municipal per iniciar l'expedient que requereix majoria absoluta. Un cop aprovat, s'obre un període d'exposició pública de 20 dies hàbils. Així s'enviarà al Consell de Generalitat per ratificació definitiva segons la normativa actual. La decisió es fomenta en un estudi signat per l'acadèmic Abelard Saragosà, que defensa l'accent tancat perquè, segons ell, s'ajusta a la pronunciació tradicional i majoritària entre els residents. El debat del ple ha estat tens. L'oposició de Compromís i Socialistes critiquen que la denominació bilingüe suposi un pas enrere per al valencià. El PSPB i el PSOE han criticat que la comissió hauria de paralitzar el canvi i acusar PP i Vox de generar un debat que divideix la ciutadania. I marxem a parlar d'una notícia en ple directe perquè ella estudia que el govern es personi en el cas Cerdan per les obres de DIF a Sant Feliu del Llobregat. En la compareixença al Parlament, el president de la Generalitat ha reiterat que ni el govern ni el PSC tenen cap vinculació amb la trama de comissions il·legals del cas Coldo. Quinze dies després que Pedro Sánchez comparegués al Congrés per donar comptes del cas Cerdan, Salvador Illa s'explica aquest dimarts a la tarda al Parlament. A petició de Junts es votarà la compareixença, tot i que va ser el mateix president de la Generalitat qui va demanar compareixer. Podeu seguir en directe aquesta compareixença pels canals de confiança. Illa ha començat la intervenció explicant que en conèixer l'esclat del Cas Cerdan la seva primera reacció va ser de sorpresa, decepció i ràbia. El president de la Generalitat també s'ha referit a la reacció del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de que ha aplaudit les disculpes i les mesures proposades. Illa ha qualificat la reacció de Sánchez de contundent, rotunda i ràpida. I acabem parlant dels mussos d'esquadra que han detingut 5 persones per una agressió transfua a Barcelona. Els fets van tenir lloc el 25 de juny al barri de Sant Antoni de Barcelona, quan la víctima es va citar amb un dels agressors a qui coneixia prèviament. Per sorpresa s'hi van presentar 4 persones més que la van agredir violentament a cops de puny i puntades de peu i la van arrossegar. Els autors dels fets, 3 dones i 2 homes d'entre 20 i 34 anys, van enregistrar l'agressió amb els telèfons mòbils amb la intenció de difondre-la a les xarxes socials. Arran de la investigació, els Mossos d'Esquadra van detenir la setmana passada els 5 presumptes agressors a Barcelona, Sabadell i Ripollet. 7 minuts per dos quarts de 6 de la tarda és moment de repassar les notícies de Caire Municipal. El dimecres 30 de juliol tindrà lloc una nova edició del Vuitantes Party, una de les activitats més esperades de la festa major organitzada per l'associació Sub-60, la festa arriba a la tercera edició i es consolida com un esdeveniment de referència per a una generació que, segons els organitzadors, estava una mica òrfana d'activitats dins de la festa major. L'acte celebra de 9 a les 3 de la matinada i, en aquest cas, l'organització preveu una assistència similar a la d'anys anteriors. Sentim els responsables d'aquesta activitat. Sentim a Carles Rius, Carles Palau i Toni Méndez. Tenim la zona de fotocoll. Dintre del que és la fotocoll hi ha un fotocoll que teníem l'any passat i el primer any també i que la gent pugui fer-se fotos divertides, amb perruques, amb mulleres, amb una mica de cadascú sofà. La seina sí, però realment hi ha dues persones de l'associació allà cuidant de cadascú, perquè no es trenqui alguna cosa perquè també tenim un vehicle per allà. Musicalment, la ballada estarà liderada pel DJ Carlitus i DJ Oscar, que punxaran una selecció eclèctica, en aquest cas, de temes dels anys 70, 80 i 90, i fins i tot alguna cançó actual. També es preveu la possible participació sorpresa d'Excel Pí, que farà el pregó i podria sumar-se a la cabina per fer una sessió musical. Tot plegat respon a una evolució del format inicial, que era més purista dels anys 80, però que ara es vol adaptar al públic més divers i intergeneracional. I acabem parlant de les entitats de Sant Just d'Esvern, que estan convidades a participar un any més en el projecte Prenentatge i Servei APS, que es desenvoluparà durant el curs vinent amb l'alumnat de quart d'ESO. La crida impulsada conjuntament per l'Ajuntament i els centres educatius de secundària del municipi estableix com a data límit per presentar propostes l'1 de setembre. El projecte APS combina l'aprenentatge acadèmic amb una acció real de servei a la comunitat. Té una durada aproximada de 20 hores, de les quals 10 es dediquen a col·laborar activament amb entitats o serveis locals. I acabem, com sempre, aquest espai amb l'efemèria del dia. Avui estem a 22 de juliol i repassarem una mica el calendari per veure què podem trobar d'interès. Avui volem destacar-vos el Dia Mundial del Cervell i també el Dia Europeu en Memòria de les Víctimes de Delits d'Odi. Ara sí, després de l'efemèria del dia, passem a l'espai musical del programa. La càpsula. Música sense límits. I avui us portem una cançó molt especial de Blaumut que es diu Pam Bolissal i que per mi dic que és especial perquè la recordo de la meva infantesa, d'escoltar-la, de cantar-la. Jo crec que s'ha consolidat com una de les cançons catalanes contemporànies més importants i en aquest cas, sentim ara, aquí, Blaumut. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estesa, el meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Un biorritme elemental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem, pam, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda és llarga i potser més, molt més la nit. Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat, camins d'arròs, camins de blat. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. Un biorritme elemental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus. Esmorzarem, pam, bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda és llarga i potser més, molt més la nit. Fins demà! Un autor al refugi Avui, a l'espai un autor al refugi, Michael McDowell. Michael McDowell va néixer l'1 de juny de 1950 a Alabama. Aquest escriptor i guionista nord-americà va començar a escriure novel·les de terror cap a finals dels 70, on la seva obra més reconeguda ha estat la saga Blackwater. Durant la seva carrera literària va utilitzar dos autònims, Axel Young i Nathan Aldine. En el seu treball com a guionista, destaquen especialment els seus treballs juntament amb Tim Burton a Vitalchus o Pesadilla antes de Navidad. MacDowell va morir de sida l'any 1999, deixant inacabada la peça Les voces del silencio, que completaria Tabitha King. A continuació, un parell de fragment de les seves obres. El dique, Blackwater 2. No sacaba las cenizas después de las 3 de la tarde para que no hubiera una muerte en la familia. Nunca barría pasada la anochecer para no echar la buena suerte por la puerta. No limpiaba el día de Año Nuevo para no tener que limpiar un cadáver el año siguiente. Lluvia. Blackwater 4. Y sin embargo, las cosas nunca salen como uno espera. Pero eso no importa. No importa lo más mínimo. Sister y Miriam tenían razón. No importa lo que hayas tenido que pasar. No importa lo que hayas hecho o sufrido. Ni tampoco los errores que hayas cometido. Por terribles que fueran, no importa que te rindieras cuando debías perseverar. O que perseveraras cuando debías haberte rendido. Ni tampoco que sucedieran cosas que te hicieran infeliz. No puedes desear que tu vida sucediera de otra forma. Un autor al refugi. Michael McDowell. El refugi recoman. I tornem a estar aquí al refugi. Recomana un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia. I molt més a l'abast de tothom. Catalunya. Catalunya és molt més que pobles i ciutats. És tot un territori ric en paisatges naturals que et deixaran sense paraules. Si ets amant de la natura i busques desconnectar amb una bona caminada, aquí tens una selecció d'excursions de muntanya que no et pots perdre. I comencem el nostre viatge a Montanyenc a Montserrat. Concretament a Sant Geroni, situat al punt més alt de Montserrat. Sant Geroni ofereix vistes espectaculars que abracen tota Catalunya. El camí es pot iniciar des del monestir i transcorre per roques espectaculars, boscos i trams de graons amb bones vistes. I on es troba? Doncs al parc natural de la muntanya de Montserrat, accessible en cremallera o funicular des de Monistrol. I marxem al Pedraforca, una de les muntanyes més icòniques de Catalunya. I és que hi ha rutes per a diferents nivells, des de travesses més exigents fins a opcions més assequibles per gaudir de l'entorn. I la podrem trobar a la Serra del Cadí, dins del parc natural del Cadí Muixeró al Berguedà. I la tercera opció que avui us oferim és la de la ruta dels set gorcs a Cap de Bànol, en aquest cas, ideal per qui busca una excursió refrescant a l'estiu. Aquesta ruta et porta per diversos salts d'aigua i gorcs naturals on pots banyar-te. Un paisatge verd i ple de vida que ens dona aquesta desconexió tan desitjada i també aquesta connexió amb la natura que tant ens fa falta i que tan poc a vegades busquem. Perquè moltes vegades amb els tràfegs del dia a dia no tenim temps de desconnectar i de connectar amb la natura. I en aquest cas, doncs, aquesta ruta dels set gorcs ens dona aquesta oportunitat tan buscada. On ho trobem, doncs, com dèiem, a Cap de Bànol, a la comarca del Ripollès, trobarem aquesta ruta dels set gorcs. I una de les meves preferides, la Vall de Núria, un clàssic familiar ideal per fer amb nens. L'excursió fins a Núria ja és una aventura que, doncs, ens encanta, no?, aquesta aventura amb cremallera. Des d'allà també es poden fer diverses caminades de diferent dificultat envoltades d'un paisatge d'alta muntanya espectacular. I la trobareu, doncs, a la Vall de Ribes, dins del Pirineu Oriental. I marxem al Congost de Montrevei, una de les caminades més impressionants pel seu pas estret entre parets de roca i el riu Noguera. En aquest cas, doncs, el riu Noguera-Ribaragursana ens dona aquesta meravellositat, no?, que dona als rius i que també dona, doncs, aquesta imatge tan bonica del Congost de Montrevei. Hi ha trams amb passarel·les de fusta i també, doncs, vistes vertiginoses, però segures. Això ja us ho dic d'entrada. Aquella gent que pateix una mica més dels vèrtics, doncs, que sàpiga, doncs, que no hi ha problema, que ho poden gaudir igualment. Es troba, en aquest cas, entre Catalunya i Aragó, el Pallars-Lluçà. Una opció, doncs, de muntanya que també ens agrada i és una opció que també volíem apropar-vos aquí a l'espai del Refugi Recomana. Marxem ara a taga de les Ribes de Freser, una ruta assequible per fer un matí o una tarda, però amb una vista panoràmica extraordinària del Ripollès i del Pirineu. L'últim tram és una pujada que val molt la pena i és sortint des de Ribes de Freser al Ripollès. Com veieu, fer excursions per Catalunya no només és una manera saludable de passar el temps, sinó també una oportunitat per descobrir racons increïbles del nostre territori. Doncs ja ho sabeu, agafeu les botes, la motxilla i deixeu-vos sorprendre per la natura més propera. Fins aquí, el Refugi Recomana d'avui especial Excursions de Muntanya. El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim al Refugi. Avui parlem del món del vi amb en Jordi Claver, el nostre anòleg de confiança, el qual salvem a continuació. Jordi, bona tarda, com estàs? Bona tarda. Amb una mica de mal de cap i no per ressaca. Ah, val. Si no és per ressaca, et perdonem. Et perdonem. Home, perquè no, el que no et perdonaria és que haguessis obert una ampolla de vi sense mi. Això sí que no t'ho perdonaria. Què t'anava a dir? Tinc una anècdota. Explicar-te que està fora d'aquí, oh, que fliparàs, fliparàs. Mira, l'altre dia vaig tenir els meus pares a dinar a casa i el meu pare va portar, i t'ho juro que t'ho estic dient en sèrio, una ampolla de xerès. De xerès? Ostres. De xerès. Com es deia? Ostres, no me'n recordo. Ja t'ho diré. Sempre t'ho jo, eh? Et passaré una foto. Crec que és d'algun dels que vam parlar. I amb què el vau acompanyar? Amb els postres. Amb els postres? Ostres, bueno. Clar, però era un xerès, clar, és que no t'he explicat la millor part de l'anècdota. Era una ampolla que conservava de casa de la meva àvia, que potser aquella ampolla tenia 20 anys. Ostres. 15 o 20 anys. Clar, l'ampolla estava reduïda bastant, s'havia reduït bastant el líquid, diguéssim, perquè clar, amb el temps es va reduint, i també ens vam trobar que el tap s'havia fet malbé i ens va costar obrir l'ampolla. Sí, sí. Un cop oberta vam haver de colar-ho, perquè ja saps que a vegades poden quedar restes del tap o del que sigui, del suro. O del poço que es fa a baix. O del poço. Sí, els sediments. Exacte. I el vam colar i el tinc a la nevera de casa, que si vens un dia d'aquests el tastaràs. Clar, si allò és una joia, eh? Sí, sí, està bo. Està bo. I mira que han passat anys, eh? Però aquell vi està molt bo. Home, és que aquests vins es conserven molt bé amb el temps, i, a part, si pots donar un plus de valor afegit si el tens durant un temps a la teva bodega personal de casa. Totalment, totalment, sí, sí. Bé, una anècdota curiosa que també et volia compartir. Molt bé, doncs ara sí, passem a parlar del tema d'avui, perquè sembla que aquesta tarda ens anirem al nord de la península ibèrica. Sí, exactament. Ens anem a Galícia. Has estat a Galícia? Sí, tant. L'any passat. Si menja bé i si veu bé, eh? Oh, s'està molt bé a Galícia. S'està molt bé. S'està molt bé. S'està molt bé. I sobretot a l'estiu. La temperatura és meravellosa. La temperatura és meravellosa. I també dir-vos una mica que... Anem a explicar, no?, com van començar els inices allà, no? I tant. Perquè també té uns orígens antics, i aquí a la vinya, doncs, com ens imaginem, no?, a la península, la majoria de llocs on ha arribat, és de fa més de 2.000 anys, no?, la primera data. Gràcies als romans, que van introduir i estendre el cultiu de raïm. Especialment a zones com la Ribera Sacra, que aquesta és molt famosa, perquè es planten les vinyes amb pendents molt vertiginosos, que donen el riu Sil. No sé si et sona la viticultura heroica. Doncs no, la veritat. Doncs la viticultura heroica fa honor al seu nom, perquè és heroica. O sigui, t'hi pots caure i et pots matar. Ostres! Seurà que hi ha hagut bastanta gent fent aquesta viticultura perquè és arriscada, perquè són pendents on està el riu Sil, i es diuen els carretilleros, que són uns vendimeadors que agafen el raïm i no poden allà passar un tractor. I això ho fa la gent, us heu d'imaginar en caixes de vinculos, que les puja i les baixa per la pendent del que seria Ribera Sacra cap a vaixells del riu Sil, perquè en aquella zona, degut a la infraestructura, a vegades s'havia de transportar amb un vaixell quan es feia la barema, o es feia també al mateix aller el vi. I això dona que també que aquell raïm sigui molt més car al quilo. Allà el quilo es paga potser dos euros, aquestes zones, perquè és més difícil d'acollir i també perquè hi ha menys producció. Molt bé, i què més ens has explicat d'aquesta terra tan meravellosa? Que a l'edat mitjana, a Gràcies al Monestís, sobretot al Camí de Santiago, va afavorir bastant les tècniques d'intercanvi i de prestigi del vi gallec, o sigui que està bastant relacionat una mica amb tradicions també de l'edat mitjana i de monestís. I cap al segle XVIII i el segle XIX va haver-hi molt de comerç, sobretot en zones com Anglaterra i Amèrica, també degut a les grans immigracions de gallecs que van haver-hi allà, que en diverses zones del món els espanyols els coneixen com a gallegos. i també va haver-hi un declivi degut a que tots sabem, el mildiu, la filoxera, l'oïdi, van bastar moltes vinyes i moltes terres es van abandonar o es van destinar a altres usos agrícoles. Un dels problemes, que n'hi ha també a Galècia, sobretot, és que n'hi ha molts minifundis. I què és això dels minifundis? Són petites parcel·les que són de diversos propietaris. I això a vegades impedeix molt créixer els cellers, perquè potser tenen 3 hectàrees i veus que una part de l'hectàrea allà en el mig de les vinyes, aquelles vinyes estan abandonades. I és perquè és d'una família. I entre els familiars que viuen a diverses parts del món, se l'han de repartir, aquelles vinyes no s'han posat mai d'acord i allò s'ha deixat abandonat allà. Ostres, que curiós. Us ho puc dir personalment perquè he estat a Galècia i m'han explicat això i ho he vist amb els meus propis ulls. I és un dels problemes que tenen de cara a expandir-se els cellers petits o cellers grans quan han de comprar vinya. Per això molts cops compren directament a molt petits productors, però molt petits. Galícia és el territori que ha triat el Jordi Clavero pel espai d'avui del món del vi. Recordem que Galícia es troba al nord-est d'Espanya i que té forta influència atlàntica. I ara el que hem de fer és parlar del clima perquè és també una de les qüestions més importants d'aquesta comunitat autònoma i també segur que ha d'influir d'alguna manera els vins. Sí, el clima influeix molt en els vins de Galícia. Per entendre'ns, bàsicament és un clima atlàntic humit amb pluges bastant freqüents i estius suaus. Bé, amb el canvi climàtic entenem, no? Que sempre pot haver-hi, no? Uns dies que faci molta calor. I també algunes zones d'interior com Ribé Sacra que tenen un clima més continental però amb una influència oceànica. predomina la viticultura heroica per la dificultat del terreny. També dir-vos que degut a aquest clima atlàntic i que el fruit no madura de la mateixa manera que en el clima mediterrani que tenim a la majoria de la península allà es fa una segona fermentació que és la fermentació melolàctica. Què és això? Per entendre'ns una mica. T'ho han explicat algun cop, Dani? No. La fermentació melolàctica vindria després de la fermentació alcohòlica que fan tots els vins. I aquesta fermentació serveix per canviar de l'acidesa màlica a la làctica. La màlica, perquè m'entenguis, t'has d'imaginar que és l'acidesa d'una poma verda. Quan menges una green, una poma d'aquestes verdes molt àcides, doncs allò seria l'acidesa màlica. D'acidesa màlica. I fent aquesta fermentació, la rebaixen a l'acidesa làctica, que seria la del iogurt. Quan menges un iogurt, és una cosa que és àcida, però té una acidesa més lleugera. I el que fan amb això, doncs rebaixen l'acidesa perquè no sigui tan verda ni tan punxant. I per això, quan et veus un albarinyo, un codillo o una treixadura, és un vi que acostuma a ser bastant fi i bastant fresc. si no haguéssim fet aquest procés, seria un vi desequilibrat, que costaria molt de beure i que tindria un excés d'acidesa. Per això es fa aquesta fermentació a Galícia. Interessantíssim. Interessantíssim saber aquesta existència de la fermentació que fan també de forma emblemàtica allà a Galícia, que li dona també un punt, no?, als seus vins molt característics. Exacte, sí, que són vins blancs i fins albarinyo, sempre es diu, no?, això li queda clar a la gent. Doncs vinga, fem un canvi de terç, també musical, perquè ara volem parlar-vos de les denominacions d'origen. Sí, exactament. Hem d'explicar als oients que normalment em poses una cançó per acompanyar els nostres viatges enològics. Sí, sí. Però avui no hi ha hagut cançó al guió. No ho sabia, eh? I jo he improvisat. Em feia mal al cap i no sabia què posar. Saps qui són aquestes? Les xungueires? Les tan xungueires. Xungueires no. Xungueires és de xungullo, crec. Ah, potser bé. Són les tan xungueires. És un dels grups més emblemàtics de Galícia i que van participar al festival de Vinidon Fest fa uns anys. Sí, sí, sí. I, bueno, són molt estimades arreu d'Espanya i tenen una música meravellosa. És que ser para querer valla una ignorancia i ara que estem ja ubicadíssims a Galícia anem a parlar de les denominacions d'origen gallegues. En concret, 5. I comencem per Ries Baixes, la reina del blanc gallec. Sí, bàsicament és la reina del blanc gallet perquè la seva varietat principal tothom la coneix. La coneixes tu també, Dani. I tant, ens encanta. és l'albariño i podem destacar algunes zones com Valdo Salnés, Conda Otea, Orrosal, Sotomayor, Ribera d'Ulla i té uns vins blancs molt frescos, cítrics, florals, amb bona acidesa, perfectes sobretot per maridatges amb marisc i peix i també, bueno, hi ha altres varietats que també es convenien amb l'albariño que són la treixadura, la loubreira i la caïño blanco. Alguna curiositat? Doncs el Valdo Salnés és considerat el bressol de l'albariño. Molt bé. Doncs marxem a una altra denominació d'origen, en aquest cas el Ribeiro, que per aquella gent que no el conegui també és un vi espectacular. Sí, sí, és una denominació d'origen que també té bastanta història des de l'edat mitjana en concret. La veritat principal aquí no és l'albariño sinó és la treixadura que és la reina i també tindríem la godello, l'albariño i la torrontés que alguns es pensen que és argentina però no, és de Galícia. Com sempre un gallec va emigrar allà, va portar la varietat i els argentins s'ho han fet seu. Molt bé. Els estils de vins són uns vins blancs amb cos mitjà una mica més de cos que a ries baixes elegants amb notes florals i de fruita blanca. també s'hi fan alguns vins negres amb la la feinllau, la sudson i tradicionalment és coneguda pels seus vins de taverna que se li diu vino d'un país que avui molts estan elaborats com si treballessin amb vins de molta alta qualitat. Abans estaven pitjors considerats però han evolucionat. Bye bye que te levo demo bye bye que te bailo bye bye que te levo demo marcho de carnaval Ens agrada aquesta música o què? Bueno, és que jo no soc molt fan. No ets molt fan? No, per això potser tampoc he pensat en posar-les. Potser hagués posat el Fito Fitipaldi que sé que és d'allà. El Fito és gallec? Sí, diria que és gallec. Diria que és gallec. Tu ves fent la teva i jo aniré fent la meva d'acord? Tinc dos deures. Un, corroborar que Fitipaldi sigui gallec que jo crec que és basc però ara ho corroborem i a veure qui guanya. I després també et buscaré una altra música a veure si t'agrada més que aquesta. Però tu mentrestant si et sembla vés explicant als nostres oients la ribeira sacra. Vale, doncs és una zona de viticultura heroica amb vinyes amb costers llargs dels rius del Sil i Minyo. Són rius que tenen que tenen un bon caudal no són com els nostres rius i està coneguda sobretot pels seus vins negres de Mencia però també per alguns blancs molt especials. Recordar-vos que la Mencia és del Bierzo que l'he considerat com a Castilla i Lleó però pràcticament podria considerar-la com Galícia perquè és bastant de símil amb algunes coses i fa uns vins negres que són de poc grau alcohòlic amb poc cos bastant equilibrada acidesa i performada i pot estar bastant bé per prendre't un vi negre a l'estiu més fresquet que no sigui un cavernet sovignon o una carinyena o un altre tipus de varietat que té molt més de cos perquè els negres no han de tenir sempre molt de cos i la Mencia pot ser una altra opció doncs més favorable de cara a èpoques que faci més calor el negre no té per què ser sempre a l'hivern la varietat blanca de la zona destacada doncs seria la Godello que la Godello aquí té un perfil molt diferent del que trobem a Val d'Horras que tens un perfil més profund i per enllensir-ho tindríem també Val d'Horras que és la terra d'or romà i avui un dels millors Godellos de la península que la varietat d'estrella bueno com ja he dit és el Godello i fa uns vins blancs estructurals amb molta mineralitat amb una gran capacitat d'envelliment i és una de les zones on el Godello ha renascut amb força amb cellers que aposten per la criança sobre lies o amb fusta el qual li dona una profunditat li dona que sigui més ontuosa que sigui diferent a altres vins blancs i està bastant bé també ara us parlaré una miqueta del que seria Monterrey que és la déu més petita i més continental de Galícia que està tocant ja amb la frontera de Portugal que la frontera de Portugal a Portugal hem de recordar que també hi ha algunes homilituds amb els vins gallecs degut al que fan frontera i també amb els noms de les varietats perquè ells també fan l'albarinyo i també fan alguns vins bastant semblant als gallecs i hem de destacar les mateixes varietats els estintes blancs en aquesta regió són més càlids però amb més frascor de fruita madura i amb un bon equilòbre i encara és molt desconeguda i està en plena efervescència les varietats blanques les autòctones de Galícia no són poques trobem l'albarinyo que seria la de Ries Baixes la treixadura que es trobaria sobretot a les zones de Riberyro i Monterrey la godello que es trobaria cap a Val d'Horres Ribera Sacra la Loureira que es troba cap a Ries Baixes i Riberyro tona branca que es troba amb Val d'Horres i a Monterrey i el Torrontès que es troba a Riberyro en quina en quedo? Doncs amb ninguna perquè cadascuna pot servir per cada cosa l'únic que molts cops són millors si es combinen ja que una li dona més potència a l'altra és una mica com la cuina no sabries en què ficar-te sinó què busques exactament quin plat vols fer doncs si volem fer un mono barretal del barinyo doncs trobarem una cosa si volem fer un mono barretal de l'albarinyo trobarem altra cosa tot i que els perfils entre elles són bastant semblants i es combinen molt bé els copatges tradicionals doncs pots trobar treixadura Loureira Torrontès això seria un copatge sobretot de Riberyro i estan guanyant molt els vins sobre lies que les lies són uns jabats morts que ajuden que el vi guanyi volum i complexitat i també ara s'hi fan més vins en criança ja que donen vins més elegants i estan bastant preuats els vins de la zona ara avui us he portat en aquests últims 5 minuts que us parlaré una mica d'una història personal d'un anòleg d'allà bueno d'allà és de de Léon però d'un anòleg de Léon que és el Riberyro que està bastant a prop de Galícia i que fa un vins d'aquests preuats perquè m'entengueu una mica el que és el concepte aquest dels vins blancs callets envellits enlies i fins on pot arribar internacionalment que aquí s'aconeix poc i no no es compren aquests vins no sé si més o menys t'obiques Dani del que t'estic parlant si ho has escoltat algun cop d'aquest tipus de vins sí ho he sentit anomenar però deixarem que ens ho expliquis que segur que ho faràs millor que jo no no no no ho deia per intimidar-te ho deia per si algun cop ja t'havia vengut la moto et veig venir et veig venir que em diràs i què és i jo aquí em quedaré em quedaré a quadros em quedaré blanc no sabré què dir mira m'ha sorgit ho he pensat ho tenien un llibre i he trobat que en Raül Pérez és una persona que és originari de León és un dels anòlegs espanyols amb major reconeixement internacional s'ha involucrat en projectes del seu vierzo natal i a diverses zones de Galícia Astúries Castilla i León Rioja i Sierra de Gredos no és poc és moltíssim no n'hi do el seu interès sempre parteix de la vinya i de les veritats autòctones començant per la Mencia a la qual indubtablement va contribuir a posar valor que és una veritat molt preguada que podrien fer un refugi de la Mencia la idea d'Àries de Montalbo que seria el vi va sorgir el 1997 perquè buscava un perfil de vins diferents del que hi havia ja a les ries baixes en aquell moment un cop va elaborar la primera anyada el 2017 va decidir esperar 5 anys per veure si realment el vi tenia consistència l'elaboració del 2019 és molt senzilla per donar tot de protagonisme al vi fermentació i criança d'un any amb bota per donar fusta i donar un altre tipus de perfil aromàtic a l'albarinyo sense baton i sense trasbalsos o sigui que és un vi que tindrà sediments segurament els vins que surten del sol sorrencs sempre són molt més glicèrics en què em refereixo amb glicèrics que són més ontuosos aquesta ontuositat em marca una mica l'acidesa i fa que siguin vins més amables en boca o sigui serà un albarinyo no tan ácid ni tan fresc sinó que estarà entrelligat entre l'entuositat i l'acidesa i des del punt de vista aromàtic no busca tenir molta fruita sinó tenir un caràcter més remarcat amb la fusta i tot el temps que està tan vellint i aquest pi quant creus que pot valer? home jo tal com me l'has venut jo diria uns 50 euros més o menys 50 euros t'estic dient que és una persona reconeixuda internacionalment més sí sí per fins quan arriba el cuento xino vale vale pensava pensava que m'havia passat de frenada no llavors què 100 no no més 200 210 euros 210 euros l'ampolla de vi ho pots buscar no t'he posat el guió perquè volia fer no no clar jo he dit 50 jo he dit 50 dient Dani t'has passat un huevo perquè normalment els vins que ens portes són de 15 euros 20 euros algun de 30 quan vam estar a Argentina sí que és veritat que hi havia algun de 90 sí però normalment els vins que ens portes són assequibles diguem-ne aquest no aquest no aquest és una cosa que normalment la gent d'aquí mai ho compra això ho compra els expats clar mira ens queden escassos segons per arribar a les 6 i haig de tancar dos temes que teníem pendents un he canviat la música he posat el sac de jamex que crec que també és molt gallec i dos Fito de Fito i Fittipaldis és basc de Bilbao ho sento però he guanyat aquest repte aquest mini concurs que hem fet res Jordi una abraçada cuida't molt i amb vosaltres ens sentim després els bolletins fins ara me'n vaig indignat que va Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Rafael de Ribot Aquest hora el govern espanyol s'ha sotmet al Congrés a l'examen més complicat de l'últim ple del curs l'executiu de Pedro Sánchez espera convalidar el paquet de mesures per reforçar el sistema elèctric arran de la grana pagada però de moment el PP evita revelar si facilitarà que tiri endavant Madrid Albert Prat bona tarda Bona tarda està en marxa el plat fort d'aquest ple escombra l'últim ple al Congrés abans de vacances el PP té la paella pel mànec perquè tiri endavant el decret antiapagada i aquesta hora l'expectació és màxima perquè el debat ja està en marxa i els de Feijós guarden el vot tant el govern espanyol com els sectors implicats creuen els dits perquè no decaigui el paquet de mesures la ministra de Transició Ecològica Sara Agessin ha fet una crida a la responsabilitat És qüestió de minuts que el PP agafi la paraula just ara estan intervenint els partits independentistes Junts ha carregat contra la manera de negociar del PSOE mentre que Esquerra ha confirmat que hi donaran suport Albert Prat Catalunya Ràdio Madrid Més notícies en Rosa Pujol El president de la Generalitat Salvador Illa ha replicat els grups de l'oposició que li han exigit al Parlament garanties que el cas Sardà no l'afectarà També ha defensat la seva tasca el govern espanyol durant la pandèmia Parlament Jordi Corbalan Bona tarda Bona tarda Interpel·lat pels portaveus de Junts i d'Esquerra Mònica Sales i Josep Maria Jové el president s'ha compromès a ser contundent Si el seu nom aparegués en algun moment en alguna d'aquestes causes el país es trobaria davant d'un escàndol de primer ordre Què farà si algun dels seus surt a esquitxat? Què farà si apareixen coses? Actua amb contundència Total Afecti aquí afecti No hi ha un altre camí El president ha replicat el popular Alejandro Fernández amb una defensa de la seva gestió al capdavant del Ministeri de Sanitat Su decisión de prohibir comprar mascarillas a las comunidades autónomas fue el socavón a través del cual se metieron coldo la chili y compañía hasta la cocina No va entrar ningú a la cuina del Ministeri de Sanitat defenso l'actuació de tots els càrrecs que jo vaig anomenar i m'emociona la feina que van fer Jordi Corbalan Catalunya Ràdio Parlament Polèmica a l'Ajuntament de Barcelona a causa de les declaracions del regidor del PSC Xavier Mercè a l'últim Consell Plenari de Nou Barris Mercè s'ha referit a les federacions esportives com una partida de nazis Sí, sí esta es así y una cosa se llama federación yo me las cargaría todas las federaciones de fútbol y tal pero existen yo me las cargaría son a partida de nazis y perdón me refiero a ellos no a vosotros pero existen Davant la pressió d'altres forces polítiques i un comunicat de denúncia a més per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya Xavier Mercè ja se n'ha retractat públicament Un accident amb tres vehicles implicats ha obligat a tallar durant una hora i mitja el tunnel del Cadí i la carretera C16 en els dos sentits a la marxa L'accident ha deixat una persona ferida greu que ha estat traslladada a l'hospital per Taulí de Sabadell i tres persones més que han estat ateses pels equips de SEM al mateix lloc del sinistre Els fets han passat a un quilòmetre de l'entrada a sud del túnel i per això s'ha tallat el trànsit per evitar que els vehicles es quedessin atrapats a l'interior Des de fa uns minuts s'ha obert un dels tres carrils en direcció nord i ja es permet als cotxes entrar al túnel però el trànsit continua tallat en sentit sud en direcció verga El vehicle elèctric per preu continua sent inaccessible per la majoria d'usuaris Ho constata un estudi de l'associació de venedors Ganbam i el portal cotxes.net Només dos de cada 10 conductors es comprarien un vehicle elèctric d'ocasió una situació que segons Jaume Dalmau periodista de cotxes.net a poc a poc va canviant Mica en mica aquest gap que hi havia entre el cotxe elèctric i el de combustió es va escurçant en el cas del cotxe d'ocasió encara s'escurça més i per tant sí que continua ventigent evidentment que no es pot comprar un cotxe elèctric perquè és car però cada vegada n'hi ha més que se'l poden permetre sobretot per això que parlàvem perquè està entrant al mercat de segona mà però també sobretot al mercat de nou una nova generació de cotxes molt més econòmics i els esports amb la Jordina Terrem el francès Valentin Paret Pentre ha guanyat la setzena etapa del Tour al Món 21 l'eslobeta d'Eipo Gatchar continua líder a 4 minuts 15 segons del danès Jonas Vinguegor Iris Tio s'ha proclamat campiona del món en la competició de sol o lliure en el Mundial de Natació de Singapur en la competició de Baterpolo la selecció espanyola masculina disputarà la final després de superar Grècia els penals el blaurana Alex Abrines es retira del bàsquet professional als 31 anys mentre que Ricky Rubió torna a la penya per una temporada en futbol el Barça ha fet oficial que el Como serà el rival del Gampard el 10 d'agost a l'estadi Johan Cruyff l'equip de Flix s'entrena a aquesta hora pendent de l'anunci oficial del fitxatge de Marcus Rashford Javi Rodríguez és el nou entrenador de futbol sala blaurana per les dues pròximes temporades i la Copa Ryder Cup de golf del 2031 es disputarà el PGA de Caldes de Malavella és la competició que enfronta els equips nord-americà i europeu Fins aquí les notícies Fins aquí les notícies i a partir d'aquí l'última hora de la Tarda de Catalunya Ràdio Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informo Mariona Salas Vilanova Les entitats de Sant Just estan convidades a participar un any més en el projecte d'aprenentatge i servei que es desenvoluparà durant el curs vinent amb l'alumnat de Quart d'ESO La crida impulsada conjuntament per l'Ajuntament i els centres educatius de secundària del municipi estableix com a data límit per presentar propostes l'1 de setembre El projecte APS combina l'aprenentatge acadèmic amb una acció real de servei a la comunitat Té una durada aproximada de 20 hores de les quals 10 es dediquen a col·laborar activament amb entitats o serveis locals L'objectiu és que els i les joves coneguin i participin en iniciatives del municipi reforçant el vincle amb el teixit associatiu Des del consistori i els centres educatius es destaca el valor pedagògic i social d'aquest projecte i es fa una crida especial a les entitats que encara no hi han participat perquè s'hi sumin en aquesta nova edició El dimecres 30 de juliol tindrà lloc una nova edició de la 80's Party una de les activitats més esperades de la festa major Organitzada per l'associació Sub-60 la festa arriba a la seva tercera edició i es consolida com un esdeveniment de referència per una generació que segons els organitzadors estava una mica orfana d'activitats dins la festa major L'acte se celebrarà de 9 a 3 a la matinada L'organització preveu una assistència similar a la d'anys anteriors on es van servir fins a 500 litres de cervesa fet que indica una participació notable Hi haurà dues food trucks la xerrua i una altra pendent de confirmació i una parada dolça de xero cakes per completar l'oferta gastronòmica A més han previst espais com el fotocol amb perruques i ulleres la presència de la clàssica Vespino i una novetat destacada una bola de discoteca original per recrear l'ambient de les sales dels anys 80 Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern El Club de Cards de Coixinets de Sant Jús informa que fins al 31 de juliol es poden recollir cadires a la Taneu de Sant Jús per qui les vulgui pel seu cart Les cadires provenen de la renovació de la sala del cinquantenari que actualment estan obres i es posen a disposició de qui les vulgui aprofitar La recollida es pot fer de dilluns a divendres de 9 a 2 a la secretaria de l'equipament No cal reserva prèvia però les cadires s'entregaran per hora d'arribada fins a esgut a existències Aquesta acció permet als participants de la cursa reutilitzar materials i millorar la comoditat dels seus vehicles I això ha estat tot Tornem a més informació als butlletens horaris i a l'informatiu complet Fins ara Fins ara Avui al Refugi Últim programa de la temporada de Videojocs amb l'Amèrico Amèrico Bona i trista tarda Com estàs? Bona i trista tarda Efectivament A més has posat la sintonia sencera del Dragon Quest que és una cosa que a mi em posa els pèls de punta Aquesta música sí, sí, sí jo el dic molt de carinyo I no sé i ho ha fet tot com molt emotiu Què tal tu com estàs Dani? Doncs molt bé Trist i nostàlgic perquè ara és el moment en què vines enrere i veus tota la temporada que hem fet tu a més a més vas arrencar el refugi als vols d'ara de juliol però de la temporada passada perquè vas venir com a convidat a l'espai de Friquis Miquis d'en Xavi PSX i a partir d'aquí va néixer aquesta amistat va néixer també l'espai i bé doncs d'alguna forma en Xavi no va poder continuar aquesta temporada amb nosaltres ha agafat-ho el relleu en comptes de ser un espai setmanal com ho era fins ara va passar a ser un espai quinzenal ens hem anat veient de tant en tant doncs per parlar de videojocs per xerrar d'aquesta indústria i avui doncs ens hem d'acomiadar perquè totes les coses bones doncs tenen un final i aquest és el nostre final com a mínim de temporada però sembla doncs que la temporada vinent molt probablement no podries continuar amb nosaltres per temes personals de feina evidentment que a vegades doncs aquestes coses doncs passen que comences un projecte amb moltes ganes però saps que en algun moment doncs potser l'has d'acabar deixant i bé nosaltres estem molt agraïts per haver-te tingut aquí el programa volíem també doncs tenir un espai per xerrar de tot per recordar tot una mica i res tant de bo poguessis continuar la temporada vinent si no és així doncs nosaltres estarem encantats de rebre't aquí al programa quan vulguis i quan puguis que això sempre sempre és guai les portes de la ràdio un cop s'obren ja no es tanquen per tant aquí estem sí jo em sap molt de greu realment perquè jo també és un espai que he sentit molt com meu com casa meva tu des del primer moment em vas obrir les portes de l'estudi i és això i crec que ha estat un lloc molt xulo on aprendre molt jo he après moltíssim la veritat d'aquest mondí jo a ràdio em sento molt còmode i sí desgraciadament el que tu deies per qüestions laborals no m'ho puc gestionar jo no visc especialment a prop de l'estudi sí que és veritat que he de fer un trajecto una miqueta llarg per venir però bueno fins ara m'ho podia compaginar bé i no m'importava venir perquè és això m'ho passo molt bé però ara els horaris són una mica diferents i se'm fa molt complicat i la veritat és que bueno no no m'ho puc compaginar vaja llavors doncs això no t'ho puc confirmar el 100% perquè jo què sé si em fan fora de la feina o alguna cosa potser espere que no potser puc tornar clar però idealment per aquesta cosa que necessitem diners per sobreviure doncs ja m'interessa conservar-la per tant bueno doncs no és un adeu és un fins aviat no? que diuen però però sí bueno és molt probable que durant la propera temporada com a mínim no em sentiu per aquí però bueno molt llàstima però nosaltres repeteixo en algun programa especial que fem en algun moment en algun arrabat que tinguis de necessitat radiofònica pots venir a fer aquí les teves necessitats vull dir les necessitats radiofòniques exacte les necessitats radiofòniques vull dir això m'ho estic fent a sobre saps necessito fer ràdio perquè m'estic fent ràdio a sobre això ens passa ens passa molt els que fem ràdio des de jo faig ràdio des de molt petit i llavors quan necessito quan sento com estic fent ràdio doncs vaig a l'emissora que s'està molt bé ara sí després d'aquesta intro i deixant-ne aquesta nostàlgia i tristesa enrere comencem aquest programa especial aquest programa d'acomiad de videojocs amb l'Américo i Américo què ha passat al llarg d'aquesta temporada perquè hem passat tantíssimes coses que si ho haguessis de resumir amb una frase amb una paraula com ho faries? hòstia amb una frase amb una paraula fixa't jo havia portat quatre conceptes que crec que podem tal però em sembla guai perquè crec que el primer és el que millor resumeix com tota la temporada que crec que els videojocs són cultura total sí, sí, sí això és com la meva jo crec que el meu discurs durant tots aquests programes ha sigut una mica venir a reivindicar aquesta vessant més cultural més artística més expressiva dels videojocs i ara també una mica el que volia en aquest últim programa de la temporada com tu deies doncs venir a resumir a concluir que és això que els videojocs poden ser i són de fet tant cultura com ho és el cinema la literatura la música o les arts escèniques vaja sí que és cert que doncs és un és un és un és un és un és un és un és un és un és un és un és un molt més jove no té tanta trajectòria com poden tenir aquests que ha mencionat però això no no li treu la rellevància cultural hem parlat durant durant bona part de la temporada hem parlat en molts programes doncs doncs d'això no? de perquè els videojocs són cultura i fins i tot d'algunes iniciatives no? que d'alguna manera intenten doncs reivindicar aquest mateix missatge no? hem parlat de la Sant Jordi Jam de les coses que es fan a Cotxeres hem parlat de la Cotxeres de Sants vull dir hem parlat de la Malaga Jam i d'altres Game Jams doncs que també reivindiquen aquest aquest valor així com més expressiu del medi videolúdic i no sé jo crec que ha sigut una temporada molt rica també a nivell de parlar de la història dels videojocs fins i tot hem parlat de la història de la Game Boy de la història de la Nintendo DS hem parlat de la història d'alguns gèneres hem parlat dels Walking Simulator i de cosetes així que també eren com tal no sé crec que ha sigut una temporada molt completa vull dir en el sentit de tocar diferents pals perquè al final i crec que això és el que fa sobretot que els videojocs i en cultura és que tenen moltes aproximacions podem jugar i no només jugar sinó que podem parlar de com juguem i mirar què juguem des de moltes òptiques que això és com també l'important crec quan ens apropem a un medi cultural així de ric Sí de fet moltes vegades quan em referia a l'espai de videojocs m'he acabat referint com un espai on parlem de la indústria del videojoc perquè no només parlem del videojoc com a tal sinó que hem parlat de totes les vertents perquè inclús recordo amb especial interès i carinyo un programa on vam parlar sobre la indústria a nivell econòmic a nivell de la situació laboral que hi havia dins de la indústria hem fet també això tocar aquests pals perquè a vegades aquest tipus d'indústria s'han d'aterrar una mica nosaltres el que veiem és el comercial veiem la part més comercial més de màrqueting de si els videojocs que la gent fa molts diners amb els videojocs perquè tenen molt d'èxit o els videojocs són l'arma del diablo que la gent està allà tot el dia jugant a videojocs i hi ha aquesta concepció que evidentment és errònia que el videojoc és una cosa dolenta i no té per què ser-ho el que és dolent és l'ús que s'està fent d'aquest videojoc o el control la falta de control quan agafes una situació en la que tu estàs agafant estàs desenvolupant diguéssim una dependència cap a aquest videojoc aquí és on està el problema però no el videojoc en si i tots aquests temes doncs crec que ha sigut interessant poder aprofundir poder parlar poder materialitzar una mica tots aquests conceptes però moltes vegades això ens quedem en aquella part més superficial del que és el videojoc i no entrem a aprofundir a matisar que realment és una indústria com qualsevol altra com la indústria del cinema com la indústria de l'art com totes les indústries que tenen a veure amb el món de la cultura per tant sí el videojoc és cultura i aquí jo crec que ho hem demostrat sí a més fixa't parles d'indústria i jo crec que és un tema molt interessant aquest que és que dins del videojoc podem parlar dels videojocs com a com a bueno com a artefactes culturals no? anava a dir com a productes però no vull plantejar-ho com d'una d'una òptica tan mercantil no? en plan podem parlar de l'artfacte cultural del videojoc i podem parlar de la indústria que l'envolta no? que molts cops no tenen per què estar relacionats aquest principis de juliol es va va sortir la notícia una notícia terrible una notícia terrible i que bueno i que ha tingut molt de recorregut a xarxes socials i a bueno i en general a la premsa especialitzada en videojocs que és que Microsoft l'empresa que fa la Xbox i que s'encarrega que té un munt d'estudis i un munt de franquícies importants no? dins de la indústria d'aquesta que t'enestimem i que hem estat parlant durant tota la temporada va fer doncs ja dic a principis del mes de juliol 9.000 acomiadaments dins dels seus estudis de desenvolupament sí sí aquests acomiadaments vull dir ojo eh en plan permet-me que remarqui un cop més la la xifra 9.000 acomiadaments és a dir hi ha molts pobles a Catalunya que no tenen 9.000 habitants que no arriben és que és molt heavy seria la meitat de Sant Just gairebé perquè aquí són 20.000 ara seria gairebé la meitat de Sant Just molt heavy doncs aquestes 9.000 persones que van ser acomiadades que van marxar a casa seva venen venen precedides durant l'últim any i mig que Microsoft ha arribat a fer fora gairebé a 20.000 persones en total això doncs crec que no sé si ho hem parlat en aquest capítol o ho hem parlat amb l'anterior que doncs aquesta aquesta inèrcia que tenia la indústria dels últims anys després del Covid i bueno doncs també una dinàmica molt recent i molt nociva diria jo d'adquisicions d'estudis no? de Microsoft ve i compra no sé quin estudi perquè faci jocs per ells o no sé què no sé què tal i qual doncs totes aquestes ja dic dinàmiques al final el que hem provocat és doncs aquests onades d'acomiadaments magius que també desgraciadament la temporada ha estat marcada doncs per notícies d'aquest estil menys menys il·lusionants no? diria igualment importants perquè de nou si volem considerar els videojocs cultura també hem de parlar d'aquestes coses que passen dins de la indústria que els envolten però que evidentment no són tan il·lusionants com el llançament d'un nou Mario no? podríem dir clar no no efectivament sí sí deies abans que tenies com quatre blocs quatre paraules has definit el primer com a cultura els altres tres sí doncs mira el primer és aquest que dèiem que els videojocs són cultura el segon jo et diria que és que els videojocs han de ser accessibles hem parlat molts cops de l'accessibilitat dels modos de dificultat te'n recordes aquell programa tan interessant molt xulo crec que els videojocs han de ser accessibles a l'hora de jugar però també a l'hora de fer-se i a l'hora de desenvolupar-se i per això també hem tingut programes o programes on parlàvem d'eines de desenvolupament que feien aquesta tasca més accessible de les Game Jams de la figura de la Game Jams hem parlat de la Sant Jordi Jam de la Màlaga Jam d'altres iniciatives de l'estil i és que crec això que al final quan parlem dels videojocs com una eina expressiva i aquí enllaço també amb el tercer punt que era aquesta que els videojocs poden ser més enllà d'un entreteniment doncs un mitjà narratiu i expressiu jo crec que aquestes dues van bastant juntes doncs ja dic quan parlem dels videojocs com a eina expressiva reivindicativa fins i tot podem és a dir hem d'entendre que no tothom té molts cops els l'habilitat o els coneixements tècnics per fer una cosa tan complexa com pot ser un videojoc que requereix disseny requereix dibuix requereix programació requereix narrativa fins i tot has de tenir certes nocions d'escriptura per poder escriure bé un videojoc i l'interessant i una cosa que jo he volgut també portar aquí és que existeixen moltes eines que ens permeten o que ens fan més senzilla la cosa d'una idea que nosaltres tinguem al cap transformar-la en un videojoc molts cops no ens donen les idees com a tal és a dir continua sent necessària aquesta primera xispa d'inspiració que després acabem transformant en una peça d'art però però sí que és veritat que ens donen eines o ens donen recursos per fer aquest procés una cosa més senzilla més agradable també i on el el creatiu té més pes que el tècnic que bé molt bona reflexió seguim amb un altre d'aquests termes que ens portaves estem fent aquest repàs de com resumiríem com descriuríem aquesta temporada de l'Amèrico pel seu pas aquí al refugi l'espai de videojocs una temporada que ha sigut supercompleta i que ha sigut coses com per exemple aquestes reflexions que estem comentant aquí sí efectivament he parlat ja del tercer punt que deia que en tenia quatre el tercer que era aquest que els videojocs poden ser un mitjà narratiu expressiu reivindicatiu havia apuntat aquí per tant aquest ja el deixem tatxaret i llavors tindríem l'últim punt de tots que és que i aquesta crec que és una reflexió molt important també és que existeixen molts tipus de videojocs i tots són igual de videojocs és a dir hem parlat durant aquesta temporada molt de videojocs independents i doncs això hem parlat potser d'experiències més personals no tan comercials o no tan mainstream podríem dir doncs com per exemple potser un joc de Call of Duty o els típics que surten sempre el FIFA no sé què el Fortnite i tal que sí que és cert que normalment quan parlem de videojocs pensem sobretot en aquests videojocs però no són els únics que existeixen no estic dient que siguin que estiguin per sota és a dir en la conversa cultural dels videojocs no crec que hi hagi tampoc com esblaons una jerarquia de què és millor o pitjor no? una cosa mainstream o una cosa molt coneguda o una cosa a la que tothom jugui no és menys cultural potser potser més industrial això sí estem parlant de la indústria dels videojocs evidentment el Call of Duty segurament sigui molt més industrial que un joc que fa un noi a la seva habitació i que el puja a internet i que el juguen als seus tres amics evidentment una cosa és molt més industrial que l'altra però cap d'elles és ni més cultural tots dos són igual de culturals són igual de peixes culturals i tots dos són igual de videojocs és a dir crec que això és una reflexió important que cal tenir present quan parlem de videojocs perquè i aquesta és una de les coses més que té una discussió més llarga dins de l'acadèmia dins dels game studies quan es parla de videojocs precisament que és que el videojoc és un el concepte de videojoc és un concepte paraigua molt ampli és a dir hi ha tantes coses que entren dins del paraigua de la definició de videojoc que molts cops és complicat fins i tot establir els límits on una cosa deixa de ser un videojoc hi ha pel·lícules interactives per exemple que d'alguna manera es podrien considerar videojocs hi ha videojocs que no no accepten cap interacció amb ells però tot i així es consideren videojocs hi ha videojocs que es desenvolupen amb l'objectiu de no ser jugats mai i tot i així són videojocs vull dir dins d'aquest dins d'aquest món tan creatiu tan estrafalari que pot arribar a ser l'acadèmia dels estudis i la part com més acadèmica del desenvolupament però també en el món mainstream i en el món és a dir comercial també durant els últims anys han sortit propostes molt alternatives i que han sigut igualment exitoses per tant si ens hem de quedar amb una cosa d'aquesta reflexió última jo crec que és amb aquesta que existeixen molts tipus de videojocs i que tots són igual de vàlids i igual d'interessants des de des de la perspectiva del jugador i des d'aquí doncs també enllaça clarament amb un d'aquests punts que comentaves que és de fer més accessibles aquests videojocs al final també si un joc està pensat des d'aquesta visió i des d'aquesta mirada d'obertura també el que és el receptor també ho rebrà d'aquesta manera clar efectivament molts cops quan parlem d'això el que deies tu aquesta accessibilitat a l'hora de fer videojocs parlem que si no és així l'alternativa que els videojocs siguin accessibles és perdre un munt un munt d'experiències perdem testimonis de persones que potser ens podrien explicar coses molt interessants a través dels videojocs parlem perdem representació al final si només les persones que tenen mitjans per fer grans videojocs els poden fer es perpetuen una sèrie de narratives i una sèrie d'històries que no són les úniques que existeixen per tant és molt interessant que aquests mitjans es democratitzin perquè també puguin sortir diferents tipus d'històries ens perdem moltes coses al final d'alguna manera perdem els jugadors si els videojocs no són accessibles en la part jugable però també en la part de desenvolupament totalment Américo no sé si vols afegir alguna cosa més abans d'anar tancant però nosaltres estem molt agraïts d'aquesta temporada que ha estat una temporada on no només hem videojugat sinó que també hem après ens hem educat perquè els videojocs per molt que la gent a vegades no s'ho cregui també educen i aquí hem après hem après moltes coses també en aquest espai i t'ho volíem agrair doncs jo volia acabar fixat amb un agraïment a vosaltres també perquè bueno doncs jo sí que és la veritat doncs que m'he volgut treballar els prodrames i tal i jo m'ho he passat molt bé però que al final heu sigut vosaltres qui m'heu donat aquesta plataforma per poder venir aquí a parlar de hablar de mi libro que deia que sempre que vaig als llocs acabo parlant de la cosa que a mi m'apassiona que és doncs això els videojocs per tant doncs moltíssimes gràcies per oferir-me aquest espai durant tota aquesta temporada i jope que animo a tothom a jugar videojocs a jugar-los concretament però sobretot a jugar-los amb curiositat a fer-se preguntes mentre jugues hòstia i això per què és així ah i doncs hòstia fixa't això que xulo ah doncs anem a veure què passa per allà i si trobeu coses que us agraden dins del món dels videojocs investigueu-les busqueu coses semblants tingueu aquesta aquesta curiositat aquestes ganes de descobrir més de no quedar-vos amb el que ja teniu sinó doncs de continuar expandint el vostre horitzó perquè al final així és com nosaltres també creixem i com nosaltres d'alguna manera ens desenvolupem en el món cultural que és lo xulo en definitiva viviu amb curiositat sigui a la vida real o a la vida que tenim a través de la pantalla Amèrico una abraçada molt gran cuida't molt que vagi molt bé l'estiu i ens escoltem de ben segur aviat encara que sigui per telèfon una trucada per veure com estàs una abraçada enorme cuida't adeu veus de migrants i tornem a estar aquí al Refugi al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern amb un nou espai de veus de migrants amb en Jordi i la Consol família com esteu bona tarda molt bé bona tarda molt contents molt contents de rebre la nostra convidada que ja s'ha presentat bona tarda bona tarda molt bé prou important l'Adida que portes tu en mind groen no la who great Unos tomates pequeñitos, muy chiquitins. Igual que las cebollas, las cebas, también lo cortamos en cortes de brunoise. Lo ponemos aparte y después ponemos el agua en el fuego, en una cazuela. Entonces lo ponemos en el fuego y después el agua empieza a hervirse. Cuando vemos que las burbujas están por encima, echamos el cacahuete dentro, empezamos a molerlo, moverlo con una espátula, revolverlo, revolverlo. Después de devolverlo, que ya se ha puesto bien, que ya se puede tocar y que el agua esté un poco suelta, echamos el tomate. También ponemos la cebolla también y empiezan a hervirse dentro del agua. Después si hay un condimento que llamamos el contriti, lo tenemos, es una hierba verde, un poco estrecho. El contriti lo usamos mucho también en mi país, Guinea Ecuatorial, y que da sabor a las sopas, porque además de ser un condimento de más, también sirve para la hierba del té, que lo solemos hervir y tomarlo también, porque es muy buena para la salud. Y le añades este condimento. Y lo añadimos dentro. Oye, mi mujer se ha enterado y lo va a preparar esta noche. Sí, yo en cuanto salga, yo ya me he enterado de todo. Comprar cacahuete, pero pelado, ¿eh? Cacahuete pelado. Cacahuete pelado, porque si no, si no, no, no, es que si no, igual lo echa entero. Con cáscara. Con la cáscara. Entonces, cuando lo ponemos, todos esos ingredientes, ponemos un poco de sal, si tienes un, esto, pollo, pollo en trocitos de bronoas también. Y también lo echas. Lo echas dentro y después empieza a, o sea, dar la vuelta hasta que tenemos esto, la salsa de cacahuete. Se puede comer con un arroz blanco. Claro. Acompaña bien, muy bien. Se ha hecho acompañado con un arroz blanco. El plátano, como lo tenemos en abundancia en mi país, Guinea Ecuatorial, ahí, porque es una tierra fértil. Sí, sí, es verdad, muy tierra fértil. Hay muchas comidas, pero el plátano, un poco semimaduro, si lo hervimos, también lo podemos comer con este plato. O sea, es un plato favorito. Perfecto, tomamos nota de este plato porque realmente debe ser bueno. No lo habrás hecho tú solo una vez en tu vida, seguro que no. Muchas veces. Exacto. Vamos a hablar de estas lenguas que decíamos, porque la lengua oficial, evidentemente, ya está clara, ¿no? Es el español, pero además hay más lenguas. Hay más lenguas que entre ellas la que tú hablas, ¿vale? Sí, bueno, el español es la lengua oficial, junta al francés. Es el único país del mundo en el cual francés y español son todos dos oficiales. Y tu lengua es el fang, que es la que se habla en la mayor parte de Guinea, de ecuatorial, ¿no? Porque ahí, si vemos el mapa de Guinea, prácticamente todo guineas habla el fang, que es una lengua que también hablan en Gabón y en Camerún y en el Congo, por lo que he podido ver. Y mientras que luego en la zona de costa es donde se hablan las lenguas bubi, venga, que son varias lenguas diferentes, ¿no? Pero el fang es predomina. Y tú vives en una región que es Quentem, que es la zona noroeste, nordeste de Guinea, si no me equivoco. Sí, te equivocas. ¿Por qué? Te he equivocado, porque yo vivo en la capital. Yo vivo en la capital. ¿En Malabo? En Malabo. En mi pueblo es el que llamamos Quentem. Bueno, pero tu origen es de Quentem. Entonces, mi origen es de Quentem, pero yo no nací en Quentem. Mis padres eran de Quentem. Cuidado, los orígenes son los padres. Entonces, el origen lo tienen mis padres, pero mis padres se trasladaron a la capital para vivir allá. Entonces, nací en la capital y crecí en la capital. Así que vivo en la ciudad que se llamaba antiguamente, cuando Guinea era colonia española, la isla de Santa Isabel, de Fernando Po. Pero bueno, aquí lo que cuentas son las raíces. No, que las raíces son las dos padres. Aquí cada uno reivindica lo suyo, ¿no? Aquí cada uno reivindica lo suyo, claro que sí. Y la lengua, tú hablas dentro del fan, Alba, es un dialecto que es el propio de Quentem, ¿no? Bueno, dentro de las lenguas hablo el fan. Hablo el fan, es el que hablo. Por ejemplo, en mi país, cuando quieres saludar a una persona, en la mañana puedes decir un bolaná. ¿Un bolaná? Un bolaná. Así. Eso significa hola o buenos días. O puedes decir un bombabaquiri significa buena mañana. Un bombabaquiri significa buena mañana. Buena mañana. Qué sonoro. Es que claro, no muy travíferú para cofaren malamén. Yo tampoco. A ver, ¿cómo es? Buena mañana. Buena mañana. ¿Cómo es? Bon? Bon. Bon. Bon. Bon. Bon. Bon. Bon. Bon. Bon. Bueno, ¿no se apruebas? Bueno, ¿no se apruebas? Pero bueno, no se aprueba. Con un cinco, con un cinco. Sí, porque son con un cinquillo. Con un cinquillo. Pero nos estabas diciendo que se está perdiendo la lengua esta. Sí, sí, porque los más niños que nacen ahora no tienen esta oportunidad para poder aprender esta lengua materna, porque es una lengua madre que los niños deberían que estar aprendiendo, pero ahora los niños que nacen ahora no quieren aprenderlo. Aunque los padres los hablen, pero ellos no quieren adquirirlo. Tendrán que buscar una estrategia o en mi país, más o menos, el gobierno tiene que ponerlo como una asignatura en las escuelas. Sí. En la escuela, más o menos, porque mientras que no se habla en la escuela o que no se ponga como una asignatura en la escuela, ellos no podrían aprenderla fácilmente. Si no se escolarizan, estas lenguas se pierden. Bueno, pero ya sabemos que aquí también con el catalán hay mucho problema ahora, ¿eh? Imagínate con el valenciano que encima han dicho de un plumazo que las quitan allá y que se habla castellano. Es decir, si nos metemos con todo esto, allí ellos van a tener también problemas. En Guinea Ecuatorial, que ya si nos metemos en política, aquello debe ser un poco complicado, un poquito complicado, los políticos también allá. Hablábamos de que hay mucha corrupción allá, hay mucha corrupción allá aquí, en muchos sitios, esto también. Escúchame, el petróleo. O sea, hay petróleo. De hecho, dices, bueno, a ver, ¿qué exportáis? Un exportador de petróleo, Guinea Ecuatorial, ¿a dónde va a parar ese dinero de la exportación de petróleo? Eso no lo sabía el gobierno africano, ellos mismos sabían dónde se va el dinero del petróleo, porque ese no es mi campo, más o menos. No, no, es verdad, fíjate, es un tema que desconeixen perquè potser està tan tancat, ¿no? Total, està molt tancat, es calla, no diguin res, evidentment. Y després de l'agricultura, lo que tú comentabas también, hay, l'agricultura. Sí, l'agricultura. Banana. Sí. Banana, que llamáis aquí el plátano, banana, café. Hay banano. Café, cacao. Café, plátano. Hay banana, hay plátano. Banana y plátano, igual que aquí, las dos cosas. Alguno me quiere decir exactamente la diferencia fundamental, porque yo me lío. Hombre, uno es como más grande, ¿no? Yo sé que tengo que comprar plátano, pero no sé. Mira, los más grandes lo llamamos plátanos. ¿Ves? Sí, como aquí. Pues aquí, ah, pues yo lo digo al revés aquí, ¿no? Tanto la banana, las bananas y el plátano, los chiquitines, yo aquellos, hay de todo tipo. El plátano es como más alargado, ¿no? Y la banana es más... Yo, yo, yo a veces me cuesta. Para mí no, para mí es al revés, pero no sé. Sí, sí. Por eso... Así es como... Para mí es, la banana es la grande y el plátano es el pequeño, aquí. Algo más pequeño, sí, también los hay grandes. En tu caso, ¿cuál es la diferencia entre la banana y el plátano allí? Vale, la diferencia que hay entre el plátano y la banana... Sí. El plátano es lo más grande y tienen, o sea, tienen las manos más largas, ¿eh? Y las bananas los tienen un poco flacos, pero un poco largos. Hay medidas de bananas, hay clases de bananas también. Hay unas bananas que son largas, pero no son robustas. No, claro. Hay otras que son muy chiquitas, que son muy enanas. Hay otras que son medianos, o sea... Claro. Pero vamos, el sabor, yo a veces me cuesta a mí un poco diferenciarlo, porque si me cierran los ojos, igual me cuesta, ¿eh? Porque, no sé, pero por eso he hecho la pregunta. He visto que tú lo entendías más que nosotros. Sí, sí, aquí hemos quedado en empate, ¿eh? Para nosotros dos es una cosa, para ellos dos es otra cosa. Sí, sí, sí. Claro que sí, que aprendemos cada día. Claro. Oye, Malabo, súper turístico. Súper turístico. Como la ciudad de Jibló, es muy turístico. La ciudad de Luba, Moca, que hace más frío ahí. Es una ciudad, tenemos playas, arenas, unas playas muy bonitas, hermosas. Sí, sí. Así. Es muy bonita. Es mejor visitarlo un día. Os espero en mi país para que podáis venir a hacer una visita turística. Hoy sí, hoy. Estamos, allá vamos. Más o menos, hombre, ¿qué pasa? Vamos a tu país ya. Bien chulo sería, bien chulo, sí, sí. Con la sopa de cacahuetes. Exacto. Y de postre ya sabéis que hay. Ya, ya, ya, está claro. Pero bueno, no, banana para vosotros dos y plata. Y para el plato, no, exacto, exacto. Bueno, y para todos los gustos. Escúchame, pero no solamente hay las playas, hay también las zonas boscosas. Sí. Que se ve que es una maravilla. Muy maravilloso. Que ves el bosque virgen. Sí, sí. Encuentras sitios silenciosos, un ambiente muy calmado en la naturaleza, que solamente recibes la naturaleza, el aire de la naturaleza, un sitio muy calmante, es muy bueno, que puedes ir a tomarte un tiempo relajándote, o sea, meditando. Es que, muy maravilloso. Yo me parece, en tu país, allá en Guinea, la religión es la católica. Bueno, ahora, primeramente es la católica, pero también aunque los musulmanes también están ahí, mucho, muchísima gente que también están ahí como inmigrantes, pero... O sea, allá están migrando los musulmanes. Sí, sí. Y también están con la lengua. Hay diferentes, también están, están con la lengua, ellos hablan el francés, unos hablan el inglés, o sea, están entremezclados. Ya sabes que el único país en África que habla el español es Guinea Ecuatorial, entonces ellos, para poder aprender el español, tienen que venir a mi país para que puedan, o sea, aprender el español, porque a ellos les gusta el idioma. Hablando el castellano les va mucho más mejor. Piensas quedarte, piensas una vez solucionado que veas a tus hijas, que tengas ya un trato ya más frecuente del que lo has podido tener, piensas quedarte aquí, piensas volver, ¿cuál es el futuro inmediato, o un poco lejano, inmediato es el que tienes, ¿cuál sería? Bueno, el futuro más o menos, que pienso yo, yo pienso, sí, llego de tener mis documentos, tener un buen trabajo, y por qué no, no formar una familia, una nueva familia, aquí en Barcelona. Aquí me gusta Barcelona, pero si no tienes ningún trabajo, pues con el futuro ya podré trabajar, por eso estoy en ello. Bueno, es que hay un orden, ¿no? Primero has venido aquí, pues de aquella manera que realmente con muchas dificultades, estas dificultades ahora ya no son tantas, porque al menos tienes un refugio, tienes un sitio donde dormir. Bueno, aunque las condiciones no son totalmente tal como lo esperamos, uno llega de, o sea, recibir golpes en la vida, cuando menos te los esperas, entonces, cada día hay que levantar, se dice hay que levantar con, o sea, pintada de colores, y así también son los días, así que el tiempo, ya lo dirá, el tiempo es la mejor cosa que encontramos en la vida, porque si no tenemos paciencia, si no tenemos sueños, si no nos levantamos cada mañana, no podemos hacer nada. Entonces, la voluntad tiene que ser partir de nosotros mismos, porque si digo hoy no puedo, tampoco puedo arriesgarme, entonces, hoy en día no podría conocer ni a mi gran estudio, ni ninguna parte de Barcelona, pero cada día me levanto y digo, puedo, hoy es un buen día. Entonces, me levanto, me voy, con la cara alta, pintada, y llegar donde fuera yo, y así. Está genial, María Rosa. Esta mentalidad es importante. Bueno, es muy importante, y a mesa, a mesa, a mesa, porque esa mentalidad te arribas. Claro. Porque, a eso, seguro que tú vas a hacer conmigo, vas a hacer conmigo, tú de entrada, querías, decías que también te gustaría dar, incluso tú, dar clases. Bueno, me gustaría ser voluntaria, para incorporarme también, porque hay muchísima gente de mucha cultura aquí, me gusta aprender diferentes culturas, porque estoy en un país que hay demasiadas culturas, entonces, desde una mañana he querido aprender diferentes culturas, y eso me cae muy bien, entonces, de aquí a una mañana, un futuro mejor, o a partir de ahora, por empezar también, si me ofrecen esta oportunidad, para poder enseñar también a la gente, para que puedan adquirir el conocimiento que tengo yo, para poder ayudarles también. ¿Qué te gustaría enseñar exactamente? Bueno, el castellano. Sí. El castellano me gustaría enseñar, porque hay mucha gente que les hace falta aquí, y el idioma inglés también, hay mucha gente que también le hacen falta mucho aquí. Pues sí, el inglés, ya te digo yo, que hace mucha falta. Sí, per tot arreu. Lo han comentado moltes vegades, pero sí, fa falta, fa falta. Escucha, muy interesante, realmente, todo este entorno que dices toda la vida que tienes. Una cosa, a ver, estamos hablando de África, espirituales negros, ¿sabes el espiritual negro, el jazz, la música, esa voz, esa... ¿en qué manera está presente ahora? Porque claro, aquí lo oímos todos en centros, en Estados Unidos, lo que es el jazz, lo que es la voz aquella, el gospel, la voz aquella que sale de tan dentro, ¿no? O sea, que te llega al alma. Esto allí, en Guinea Ecuatorial, hay sitios donde se canta. Si uno está allí, tú vas y oyes. Sí, hay muchos sitios en Guinea Ecuatorial, como en los centros culturales. Si vas en el centro cultural francés, en el centro cultural ecuatorianiano, vas a encontrar a mucha gente ahí. Hay programas que siempre lo organizan, entonces vas a encontrar a mucha gente. Igual que también montan espectáculos, ya sea en el paseo marítimo, también es una zona muy turística, ahí donde sale el aire puro. Entonces, de vez en cuando montan espectáculos, montan esas músicas como el jazz, una música lenta, culenta y así. Doncs amb aquest viatge musical, amb aquest viatge gastronòmic i aquest viatge per Guinea Ecuatorial, anirem tancant l'espai d'avui con sol, però volia agrair-li a la María Rosa que ha venido hoy aquí al programa, porque cada historia que sumamos en la sección de Beus de Migrants, es una historia que nos acerca más a las personas que habéis sufrido, que habéis luchado por una vida mejor. Y la verdad es que el hecho de que podáis venir aquí enteros, enteras a contar todo esto delante del micrófono muchas veces no es fácil. Y el hecho de que cojáis el toro por los cuernos que se dice aquí y cojáis este reto y hagáis esto, pues es muy bonito también. Y agradecemos muchísimo que os habláis de corazón y que nos contáis todas las cosas, intimidades, cosas que habéis vivido en los últimos meses, que muy probablemente no han sido fáciles. Y os lo queremos agradecer también, porque la verdad es que es un privilegio poder escuchar estas historias. Gracias. No sé si quieres decir algo. Ahora tienes el micrófono de aquí encendido, por si quieres decir algo a la gente que te está escuchando, a tus amigos, familiares. Vale. O a tus hijas. Exacto. A mis hijas que ahora que me están escuchando, más o menos, les deseo que sean fuertes, porque la vida no es fácil. Les invito también que puedan aprender de otras culturas, porque es muy importante para toda la vida. Entonces también me gustaría escuchar un poco de la música también de mi país, porque no lo he escuchado. Por supuesto, por supuesto. Tenemos una canción aquí preparada para terminar el programa. Tenemos una canción preparada que la vamos a poner. Consol, Jordi, muchas gracias por l'espai d'avui y nos sentimos muy pronto. Adiós yao. Gracias. ¡Aleluya! ¡Aleluya! ¡Aleluya! Cuantos pitados tienes tú. Dios es digno de perdonar. Ven a él y te alabará. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Gràcies! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Tamp? Fins demà! Fins demà! Fins demà!