#448 - Actualitat global, cultura i oci: de Gaza a la Costa Brava, passant pel vi canari i els videojocs

Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugeros i refugeres. Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al Refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres, aquí al 98.1 FM, Ràdio d'Esvern, avui dimarts 29 de juliol del 2025. Arrenquem amb l'Espai d'Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal. Tot seguint la càpsula, la cançó destacada del dia, i avui també tindrem una entrevista molt especial. Parlarem amb Jordi Grangel, de Grangel Estudio, i de la nova exposició que podeu veure a la Casa Seat fins al 4 de setembre. A la primera hora seguirem parlant amb el nostre estimat Jordi Clavero, que ens visita cada dimarts per parlar de vins a l'espai El Món del Vi. I a la segona, avui parlarem de cuina, a Manapobeda de Fudis, on farem una recapitulació de tots els capítols d'aquesta temporada. Recopilarem els millors moments i acabarem el programa d'avui parlant de videojocs amb el nostre gran amic i company Américo, que ja sabeu que al llarg d'aquesta temporada ha sigut el responsable de l'espai de videojocs del programa. Sigueu benvinguts i benvingudes una tarda més al Refugi. Avui dimarts, com dèiem, programa molt etapaït, i demà dimecres pregó de Festa Major en directe aquí a Ràdio d'Esvern, amb el Refugi i amb l'equip de l'emissora. Comencem, avui, però, aquest programa previ a les festes majors de Sant Jus. Benvinguts! Comencem parlant dels morts a Gaza, que superen els 60.000 des de l'inici de la guerra. Més de 1.000 a les cues de la fam. L'ofensiva militar israeliana, en resposta a l'atac a Hamas del 7 d'octubre del 2023, ha provocat ja més de 60.000 morts a Gaza. L'atac de la milícia palestina territori israelià va provocar la mort de vora 1.200 persones. Segons el balanç que diàriament fa el Ministeri de Sanitat de Gaza, gestionat per Hamas, 60.034 persones han mort a la Franja i 145.870 han resultat ferides fins al 28 de juliol d'aquest mateix any. Aquesta xifra significa que a vora el 2,8% de la població de la Franja ha mort des de l'inici de la campanya militar d'Israel. Seguim amb més notícies, passem a parlar d'esports. Avui també volem parlar-vos de Marc-André Tere Stegen, que ha estat intervingut satisfactòriament dels seus problemes lumbars. Així comença el comunicat difós pel Futbol Club Barcelona sobre l'operació a què s'ha sotmès el capità aquest dimarts al Centre Esports Clínic Bordeaux-Merignac. L'alemany ha confiat en les mans de la doctora francesa Amélie Legisler, en aquest cas, per acabar d'una vegada amb les molèsties a l'esquena. Però la nota remarca que el procés ha estat supervisat pels mèdics del club, com marquen els protocols. En concret, seria el doctor del filial de la secció de bàsquet, Ignasi Moix, qui s'hauria desplaçat a Bordeus. Segons va poder saber també el mitjà de comunicació Esport 3, els metges del Barça i diversos especialistes calculen que tractant-se d'una lesió reincident i una zona operada, el temps de recuperació estarà entre 4 i 5 mesos. I acabem parlant del temps abans d'abordar les notícies municipals. Us volem parlar del temps que continuarà sense grans canvis avui dimarts, però sí amb petites novetats. El Mestral i la Tramuntana perdran pistonada durant unes hores, mentre que entrarà aire lleugerament més fred per les capes altes atmosfèriques. La temperatura estarà un dia més per sota de l'habitual en aquesta època de l'any. I dimecres es repetirà la dinàmica del temps després d'una matinada de xàfecs. Potser també a l'inici del matí pel litoral central tindrem hores de treva fins al creixement de nubulades de tarda amb alguns xàfecs dispersos pel nord-est. I ara sí parlem d'altres qüestions a nivell municipal. La Geocees de Festa Major 2025 va començar ahir a les 8 del vespre amb la primera pista que portava fins al Turó Rodó. L'equip groc va ser el primer a trobar la capsa i sumar el primer punt de la competició. Aquest matí a les 11 s'ha activat la segona pista amb la capsa amagada a la plaça Mireia. I en aquest cas han estat els blaus qui s'han endut el premi. Per tant, el recompte provisional de les Geocees és de blaus 1, grocs 1. L'equip que acumuli més troballes al llarg de la setmana obtindrà un punt per a la competició general de Festa Major. I acabem parlant del col·lectiu de música electrònica de Sant Just d'Esvern, el club, que organitza per segon any consecutiu la nit de Festa Electrònica de la Festa Major. Aquest dilluns 4 d'agost, després de l'èxit inesperat de l'any passat a Camp Freixas. Enguany, la Festa Estratllada de Ganji Nesta, un espai que consideren idoni per a actes musicals i culturals. I acabem repassant l'efemèride del dia. Avui, 29 de juliol, celebra popularment el conegut Dia Internacional del Mal d'Amors. Sabeu això que quan estem tristos per una ruptura o per alguna coseta d'amor, doncs avui és el Dia Internacional d'aquest Mal d'Amors. Vinga, va, seguim amb més cosetes, seguim avançant, marxem a l'espai musical del programa. I seguim amb més qüestions. Ara marxem a l'espai musical del programa La Càpsula, un espai que repassa les millors cançons que s'han fet mai. Avui volem posar una que ens agrada especialment, és catalana, és del grup Pets, i això és el seu bon dia. La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra tot cantant. Les primeres persianes sobre el feixugues pedallant. Rere el vidre entelat, el cop patés segura que no era penal, i és que es fa la conversa, igual tot el sucre del tallat. Bon dia, ningú ho ha demanat, però fa bon dia, que amb uns mescals un sol ben insolent, il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent. El vell mig de la plaça, la peixatera, pren paciència amb la consol, que remuda ens regala, grans gafarades del que vol. i el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall, i amb les quares preguntant, quants dies més té de regar. Bon dia, ningú ho ha demanat, però fa bon dia, que amb uns mescals un sol ben insolent, que il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent. Nens, disclan, olor i xundegar, veïnes que un cop has passat em critiquen, gent en sant, la brossa d'amagat, i un retardat que amb un esborreta se't mira i diu Bon dia! Bon dia! Ningú m'ha demanat, però fa bon dia, que amb uns mescals un sol ben insolent, que il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent. Bon dia! Ningú m'ha decidit, però fa un gran dia, que amb uns mescals un sol ben insolent, que il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent. I fa bon dia! I fa bon dia! I fa bon dia! El Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Doncs avui estem amb en Jordi Grangel, aquí a la Casa Seat, on per unes setmanes la màgia del seu estudi està envoltant les parets i està envoltant tots els espais de la Casa Seat. Jordi, bona tarda, com estàs? Hola a tothom, molt bé, perfecte, encantat. Explica'ns una mica, què podem trobar aquests dies a la Casa Seat d'aquí a Barcelona? Doncs a la Casa Seat podem trobar una de les més grans exposicions que ha fet l'estudi Grangel celebrant també aquests 40 anys de trajectòria que portem com a il·lustradors quan anem a començar fent còmic i il·lustració i també reflexa, sobretot, l'etapa en què ja anem a començar a treballar pel cinema i el metratge d'animació. Durant tot aquest procés, amb què et quedaries en aquests 40 anys? Quin és l'aprenentatge que heu fet durant aquests 40 anys d'història? Bé, tot ha estat positiu. De fet, si nosaltres no haguéssim començat en un principi treballant fent còmic i il·lustració, no ens hauria donat lloc a poder treballar a les grans produccions de cinema. Sobretot tenint en compte que la nostra tasca és fer el desenvolupament visual de la pel·lícula que pot comprendre, segons el client, ens poden demanar que fem els personatges per la pel·lícula creats, dissenyats a mà o ens pot demanar també que creem els fondos per la pel·lícula. Llavors ja estem tocant dos departaments de la preproducció, que seria el Departament de Disseny de Personatges, per un costat, i l'altre és el Departament d'Art. Clar, també veiem per aquí, no?, inclús les tipografies, tot això també ho heu tocat, ho heu treballat el tema de les tipografies per les lletres, per les pel·lícules, tot això també ha format part de la vostra feina. Sí, exacte. De fet, tenim el nostre company, el Carles Burgess, ja ens coneixem també des de fa 40 anys quan treballàvem en còmic o il·lustració, i ell ha treballat sempre de manera tradicional. És un calígraf que treballa a mà, fa el primer esbós en llapis, i l'acabat és un entintat amb pinjell o amb pluma i amb tinta tradicional. l'anem a adaptar de principi, perquè ens servia molt amb les entregues que fèiem, que ja no depenien d'una persona, d'un dissenyador, sinó que hi havia un petit grup de gent treballant en aquestes entregues, i de fet els clients de seguida es van fixar, i ens van demanar de seguida que aquell senyor podia també desenvolupar el títol final per les pel·lícules. Llavors ja era habitual que quan ens trucàvem, aquest equip, que som l'equip principal de Gran Que L'Estudio, ja derivés en diverses feines, disseny de personatges, disseny de fondos, disseny de cal·ligrafies. Parlàvem d'aquests inicis amb el còmic, amb l'il·lustració. Com va ser el sal a Hollywood? Com va ser el sal aquell de comencem a treballar pels grans, no? Doncs bé, mira, va vindre una mica per una percepció que anem a tindre del mercat en aquell moment. Abans de finals de l'any 89, que és de fet quan donem el pas en el camp de l'animació, a Barcelona, també a Madrid, hi havia moltes agències que feien el típic còmic que sortia en els quioscos i hi havia feina abundant. Però què va passar llavors? L'arribada dels primers ordinadors, sobretot també l'arribada del videojoc, aquest que anàvem a jugar a la maquineta, que posàvem la moneda i estàvem tot el dia jugant als marcianitos, no? Que en diuen. I tot això ja vèiem que anava a provocar un decliu en el que era la venda de revistes al quiosc, no? A més, també anem a tindre la mala sort que el millor per a un il·lustrador era firmar amb la teva firma, no? I fer còmic propi i ens anem a animar i just quan sortim amb l'editorial Bruguera, que era una de les potents, l'editorial s'enfonsa. Sí, sí, va sortir la primera publicació i a la setmana l'editorial... Bueno, ja no sabíem si era culpa nostra, si anem a gafes, si no, però el fet és que sí que anem a dir bueno, doncs potser ara que tenim coneixement il·lustratiu i ja tenim consideració a Réu perquè treballàvem per diversos països d'Europa, anem a fer una visita a Londres i fem alguna cosa d'animació perquè també érem apassionats de l'animació. Abans d'això, el Carles el que fa és anar a una escola, avui en dia hi ha moltes, era la primera que hi havia a Barcelona en aquells anys, que es deia Crea Tècnia, ja no existeix, però va fer un curs d'animació i amb tot el currículum que teníem de la gent de l'estudi va viatjar fins a Londres i allà va tindre la sort de trobar un abacant amb una de les companyies que era d'en Steven Spielberg, Amblimation, en la que feia animació, que ho produïen amb una altra gran productora que era Universal. Llavors, arriba el Carles, i ara del que fem hi ha una abacant i es queda cinc anys. Mentre aquí ens anem posant al dia amb el que era el tema d'animació i tot just va tornar, anem a començar a treballar tot l'estudi, ja amb la DreamWorks. Clar, nosaltres ara, per arribar on estem, que estem en una zona de la Casa Seat on podem estar tranquils, xerrant amb unes butaques, aquí amb el sol de Barcelona que també ens il·lumina. Hem passat per un espai que hi havia tot de portades de diaris, fotografies, i hi havia dues coses que m'han sorprès, per una banda, un titular que deia l'amic català de Spielberg, que a mi això em sembla molt graciós i molt bonic també alhora, i per l'altra banda una fotografia amb Tim Burton. Clar, tot això, vosaltres us deu d'un pli d'orgull, no? Bé, aviam, per supost, no? Treballar amb els més grans sempre és un luxe. Però també hi ha molta exigència, m'imagino, no? Bé, d'altra banda, és una mica el que anava a dir, aviam. Tots aquests cineastes es colleixen molt bé els seus equips, o sigui que realment també deleguen molt, o sigui, realment ells pensen en el producte, es fixen molt en el guió, després dirigeixen, no? Però no tots tenen dots com per fer disseny de personatges i d'a més. En Tim Burton podria, ell és un gran il·lustrador, però tampoc té el temps, no?, per posar 10 hores diàries durant 3 anys, que és el que anem a estar treballant per fer possible els personatges en aquesta pel·lícula. Hi ha hagut més, hi ha hagut el Guillermo del Toro, el Riley Scott, també ens truca per la pel·lícula Gladiator, l'Idiator, sabent que a DreamWorks Animation, és DreamWorks també, el Riley Scott, però és d'acció real, i sabia que a DreamWorks Animation hi havia un treballador de Barcelona, el Carles Burgess, que feia títols i li va demanar també que fes el títol de la pel·lícula. I després també anomenar que no són coneguts pel públic en general, però han treballat amb més de 50 directors, o sigui que realment hi ha molt de talent que no es coneix, que no citarem perquè són 50. Doncs, per anar tancant una mica aquesta entrevista, ho farem també en un dels últims espais que visites quan estàs a la Casa Seat, puges a dalt, a la segona planta, després d'haver vist tota la primera planta que és fascinant, des de les feines primerenques fins a les últimes que heu fet, i arribes a dalt i et trobes amb el Cat, que és un personatge superemotiu, superemblemàtic, amb el poc temps de vida que té, que s'ha guanyat la confiança de tots, perquè també ha deixat un Barça amb molts títols, un Barça campió, que va ser per a vosaltres que us vinguessin des de Can Barça i us diguessin ei, hem de fer la mascota del Barça. Bé, doncs què t'he de dir? Nosaltres, jo, ara ja he canviat de lloc, però fins fa un any vivia a menys d'un quilòmetre de l'estadi, vull dir que quan marcaven gol i hi havia les 70.000 persones, me n'entrava perfectament, a més la família tota era del Barça, a mi m'he d'acord a l'època del Johan Cruyff quan entrenaven a l'estadi, ara entrenen abans al miniestadi o ara van al Johan Cruyff, però abans s'entrenava al camp principal i no tenia ni menys de sis anys i la meva àvia ja em portava a veure el Johan Cruyff, vull dir, que realment el fet de treballar pel Barça era inesperat, encara que hem fet treballs per publicitat, però no esperàvem que el Barça ens truqués per fer aquest encàrrec i també ha estat algú emotiu i especial, a part d'una responsabilitat extra siguem del Barça, no? O sigui, com ho fem per fer-ho el millor possible. Jo crec que ho heu aconseguit, és una mascota que és entranyable, que tothom se l'està sentint seva i de moment, el que dèiem, està recollint també molts èxits, tant en categoria masculina com en femenina, per tant, llarga vida el CAT, no? Doncs sí, és una mascota que està sent molt estimada, per supost, també té molt a veure amb la gent del Barça Identity que ens fan l'encàrrec, però també li fan, li donen la vida i la personalitat, nosaltres en aquest cas només anem a donar una imatge i també unes premeses de com el vèiem, però són ells que fan tota aquesta tasca tan estupenda perquè està sent un superèxit el CAT. Totalment, totalment. Doncs, per anar tancant en Jordi, moltíssimes gràcies per atendre'ns, per dedicar-nos a aquesta estoneta aquí a la Casa Seat per poder xerrar i explicar-nos una miqueta tot plegat i res, per la gent que ens estigui escoltant, convida'ls també a que visitin l'exposició. Jo us diria a tothom que l'entrada és gratuïta, no teniu que fer cap mena de tràmit per internet per poder vindre, simplement us passeu per aquí, al Passeig de Gràcia Diagonal i entreu directament que d'alguna manera és com el fet de fer aquesta exposició que és de la més important sobretot en nombre d'originals és com tancar un cercle, anem a començar a Barcelona, no estem acabats perquè encara treballem en producció però després de 40 anys tornem a fer exposició la primera gran exposició que s'ha fet aquí, una de les més grans i que si us agrada el cinema d'animació, aquí està l'essència del cinema, així que us convido que passeu a tothom. Jordi Grangel, moltíssimes gràcies per atendre'ns, visca el cinema i visca el dibuix. Molt bé, gràcies a tothom. Adéu. Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusk en una persona, com ara, pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya Sabies que el teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici. Dóna't d'alta ara amb bici.cat Ràdio d'Esperma 98.1 El Refugi El magasin de tardes de Ràdio d'Esperma I avui estem ja a punt de desar les copes per aquesta temporada perquè ja sabeu que pleguem, ens anem de vacances, vacances molt desitjades, però també les coses com són. Us trobarem molt a faltar a vosaltres, oients, i també als nostres col·laboradors. Saludem ara en Jordi Clavero, el nostre anòleg de capçalera. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Com va tot? Bé, bé, tranquil·let. Sí, l'estiu bé? Sí, sí, sí. Amb ganes, no? De començar, diguéssim, el mes de les vacances. Jo us estimo molt. Us estimo molt, però jo necessito desconnectar una mica també. Perquè la meva petita neurona, perquè només em queda una ja, després de tants anys fent ràdio, només em queda una neurona i està ja al límit. Ja no pot absorbir més informació. perquè pensa, són dues hores de programa cada dia, són cinc dies a la setmana, estem parlant de deu hores a la setmana, en les que el meu cervell ja s'està, la memòria, la memòria interna del meu cervell s'està esgotant, haurem de posar una memòria externa ràpidament. Un ram. Una memòria ram. Però no, de moment el que farem serà descansar uns dies, que crec que ens anirà bé, i al setembre tornem amb les piles carregades. Però avui em penso que el programa de Vins del Món, aquesta tarda, marxarem cap a unes illes, oi, Jordi? Sí, sí. Jo et porto un usubé, ja que dèiem això de les memòries. Vinga, va, USB. I aquí tinc tota la informació de les illes que anem a veure ara. Sí. Que aquestes illes, tenen una mica aquesta gent que viu despreocupada, que viu tranquil·lament, que l'estrès ja no està treballant. Està més tranquil·leta, saps? Ja ha acabat la jornada oral. Però també perquè aquestes illes van d'una altra manera. Molt bé. Has estat algun cop? A les Canàries? Sí, a les Canàries. Ah, no podíem dir en Canàries. No, no, podies dir. Ah, ja ho podíem dir. He estat, sí, a Palma de Gran Canària. No. Palma de Gran Canària? No. A Gran Canària? A Gran Canària. A Gran Canària. Marxem? Comencem el viatge? Sí. Doncs vinga, som-hi. I, comencem el viatge de la canària de la canària de la canària de la canària de la canària. Ens hem posat avui, amb la música que tocava, aquest is de les Canàries, que és la típica cançó de Verbena de Pueblo. És a dir, que si aquest estiu aneu per Poblets de Catalunya, estic convençut que aquesta cançó, algun d'aquests grups verbeneros us l'acabarà cantant. Bé, jo mai l'havia escoltat, eh? Amb aquest estribillo, mira l'estribillo. El corazón de lo cuantier Islas Canàries Islas Canàries No? No et sona? No em sona, eh? Té un rotllo... Deixem dir-te un rotllo molt de... Molt mexicà. Una mica, una mica. Molt de ranchero, molt de... És una espècie com de passo doble, alguna cosa així... Bé, no sé el que és, no sé el que és, sincerament. Bé, no ve, vinga, després d'aquest moment musical, marxem a parlar de l'origen i la protecció històrica que ofereix les Illes Canàries en termes vinícules. Sí, perquè l'origen de la cultura vitivinícola de les Illes Canàries, com molts ja deveu sospitar, va ser gràcies a la corona de Castella, que al segle XV va arribar a les Illes i va importar, va imposar aquesta cultura del vi. Les pinyes de les Illes Canàries van resistir a la filoxera. Això es pot dir en pocs indrets del món i això va permetre conservar varietats autòctones que són extintes a la resta del món. El 2012 es va crear la denominació protegida de les Illes Canàries, que actualment integra totes les set illes productores, que són Tenirife, la Palma i l'Anfarote i les quatre més que n'hi ha. Les varietats autòctones, doncs, podríem destacar que trobem 80 varietats úniques, amb prop de 25 exclusives que no es troben arreu del món. I les varietats blanques destacades, sobretot quan parlem de les Illes Canàries, sentireu a dir molt de la Valbacia Volcànica, que és autòctona de l'Anfarote i es planta amb uns murs de pedra de la illa per protegir-la dels béns al·licis. I té una separació entre vinya i vinya i això al final dona un fruit molt més concentrat, amb més qualitat que altres tipus de plantacions i que és bastant singular, perquè és una manera de plantar que no la trobaries a altres jocs del món i que crida bastant l'atenció. I si tinguéssim una imatge aquí i li poguéssim mostrar al públic, es quedaria, bueno, bocabadat amb el que seria la plantació d'aquesta vinya. També tenim la Listan Blanco, la Mar Majuelo, entre algunes altres més. També de varietats negres allà i abans, doncs, podem trobar la Listan Negro, que és la més plantada i és expressiva, amb fruita vermella, espaciada i està usada molt, es fa servir molt en vins joves de maceració carbònica. Per entendre'ns d'una manera, aquests vins joves de maceració carbònica serien com el símil aquí del vi novell. N'has provat algun de vi novell? Em sona. O vejolet. Em sona. És el vi que es pren normalment cap al novembre i són vins negres que són joves, que apenes tenen envelliment, que no han tingut la fase de barrica i serien vins més fàcils de veure, però l'únic que són més àcids, més frescos, saps? Que són una altra tipologia de vins negres. Allà estaríem parlant de Listan Negro, seria això. Sí, aquesta és la varietat d'allà, Listan Negro. Moltes d'aquestes varietats han canviat el nom del joc d'un proserien, que era la península ibèrica. Algunes venen del sud d'Andalucía, altres venen de Galícia i altres venen de Catalunya. També tindríem la Negra Moi, que és una varietat carnosa, floral, remissent, o sigui, com el Pinot Noir. També la Vaso Negro, la Tintilla Castellana i la Virajeo Negro. El terroir i el clima i l'estil vitímonícola de la zona es basa bàsicament en aquests sols volcànics que li donen una concentració mineral i un excel·lent drenatge a les vinyes, al final. Ajuda bastant. I també que és un clima mediterrani subtropical, que en pocs llocs es troba, no?, plantacions de vinya, com en aquest cas. i també hem de parlar una mica de les vinyes a alçada, que és un factor que es ve molt a les Illes Canàries, sobretot a Tenerife, a la part, diria més, a la part sud que a la part nord. Hi ha vinyes que estan a molta alçada, ja que allà no gela segons quines alçades, és molt difícil que geli, degut al clima que tenen, i tenen allà vinyes plantades. Les tenen amb rec, perquè no plou l'ús suficient a la part sud, i també donen vins que estan bastant interessants. Molt bé. Doncs seguim avançant, però abans deixa'm que et pregunti una cosa, perquè tot això ens ho estàs explicant, perquè tu també ho has viscut, no? Sí, sí. Tu has estat allà en un viatge a l'escola, quan estàs estudiant enologia, i allà descobreixes tot aquest món vitivinícola que té les Illes Canàries. Sí, sí. Semblava que no fos per tant, però sí que és per tant, perquè tenen unes varietats i uns vins que són bastant icònics, i també té bastanta història. Bé, la varietat estrella que he parlat abans, que es fan amb els vins més ràpid, i abans seria amb el bacia volcànic, que seria una dels que m'emporto a casa i de les que més m'agraden, ja que es fan els vins secs, minerals, també es fan alguns dolços, i també em va agradar molt la lista en blanco, ja que et fa uns vins frescos, ja ho hi ha cítrics, i a l'albillo criollo. Entre d'altres, dir-vos que això, a part d'aquestes que us he comentat, amb els blancs, també hi ha alguns negres volcànics amb molta identitat, com serien els que fan amb la lista en negro, que es fan uns vins novells o bejolers, com en els altres casos. Com veiem, en aquesta illa es fan vins blancs, que són suaus i augers, també alguns vins rossats, i els vins negres careixen de criança, no es fan normalment en criança. També he portat una cançó, Dani. O sigui, que ens farà una competència, avui, o com va la cosa? Sí, sí, no fa falta que la posis tota, pots posar-la una miqueta. I per què ens l'has portat, aquesta cançó? Aquesta cançó es diu, el cantant es diu Patricio, i es diu Contando lunares. I em diràs, és que Don Patricio és de les illes? Sí. Ah, mira. Exacte. Muy imaginat. Forma un conjunt d'artistes que es diuen en Locoplayà, bueno, castellanabas. Ah, sí? Sí, y está el Don Patricio, el Bejo, al que canta May, que tenen aquest estil urban i són d'allà de les illes. I han fet cançons que ara avui en dia són bastant potents. Doncs vinga, amb aquesta música de fons, aquest Contando lunares de Don Patricio, passem a parlar de la regulació i alguna novetat, perquè des de fa molt poquet hi ha una novetat que és molt característica que ara ens comentaràs. Sí, des de fa poc es va entrar el 2021 la Deu Peix, les Deues Cadenàries, que ha introduït algunes tipologies com Regional Wines, Island Wines, Municipal Wine i Single Parcel. I aquesta etiqueta permet reflectir la singularitat i l'origen precís del vi, o sigui, la parcel·la, el microclima, el sol, oferir més informació al consumidor i més valor als elaboradors locals. molt bé. Molt bé, doncs ara passem a parlar dels cellers que vas visitar, perquè aquesta és la gran pregunta, no? Sí, ara passem a la part xula. Ara passem a la part xula, tot fins aquí de palla. Ara anem a parlar del marro, del que ens interessa. Sí, sí. Vas fer diverses illes, només vas fer una, explica'ns una mica, com va anar la cosa. Sols vaig fer una, Tenerife. Vas anar a Tenerife. Vam anar a Tenerife, hem estat per la part nord i la part sud, no sé si està a Tenerife. No he estat a Tenerife. T'ho recomano. Gràcies. T'ho recomano. Ho faré. perquè a part la majoria de viña plantada a les illes canàries és a Tenerife. El 65% del cultiu està allà. Val. I tens el contrast entre nord i sud, que es veu molt marcat amb el clima i la vegetació que n'hi ha. Perquè al tenir el Teide hi ha un efecte foen que fa que hi hagi uns núvols a la part nord que li diuen ells la panza de burro i està constantment provent o omitejant. I per això anem a aquest clima subtropical que dona més vegetació, més verd, que es puguin plantar fins i tot a bucats, saps? I a part, a la part sud veus una part com seria, per posar-te una idea, l'aragó. Però l'aragó sec, saps? Pràcticament desèrtic. Que si no li poses una mica d'aigua a la vinya jo no tira. Ho saps? Per fer-nos una idea. I això passa per l'efecte foen perquè la muntanya retén les precipitacions i els núvols a la cara nord i a la cara sud en canvi és seca però seca, seca. Molt bé, doncs comentem aquests cellers que vas visitar, un d'ells, aquest a l'orotava guanyes. No sé si ho pronunciu bé. Sí, sí. com sigui com sigui, aquesta la denomines com una descoberta singular del Valle de la Orotava. Sí, va ser un gran plaer estar-hi allà, primer de tot. I el Valle de la Orotava és el lloc on està, la denomació, si heu d'anar a neu al Valle de la Orotava. i tenien una tècnica de viticultura que es diu cordó entrenzado que consistia en anar com lligant la vinya i al final tenien com unes vinyes de 6 metres de llargada o més. Una barbaritat. I crec que és una tècnica que van portar els portuguesos si no m'equivoco i que em va flipar moltíssim. Que si ho busqueu al Google Imatges cordó entrenzado de vinyes podreu veure, no?, unes imatges que no és habitual veure amb les vinyes. Bueno, com està fent el Dani. Sí, jo ho estic buscant perquè ja que no m'ho has posat al guió dic, vaig a buscar-m'ho jo perquè, clar, hi ha col·laboradors que em posen les fotos, eh? Jo t'ho dic com a d'allò si algun dia t'interessa posar-me les fotos hi ha col·laboradors que em posen les fotos però no et preocupis que jo soc molt espavilat i em poso aquí al Google molt xulo, molt interessant, no? Sí, sí, sí. El cordó entrenzado és una cosa que em va cridar l'atenció que ho vaig veure sobretot en aquest celler i em va agradar bastant. El projecte era bastant nou d'aquesta gent però igualment feien vins bastant bons i si busqueu al seu Instagram podreu veure quina tipologia de vins que fan vins d'alta gama que estan bastant bé. Després vaig anar a les Bodegas Tajinaste que és una nova i diferent visió del Vall d'Eurotava i és un celler amb una gran projecció i vam fer una visita a les vinyes i del celler a la mà de la fundadora. O sigui que era Cecília Ferrais que era una una vella d'allà de tota la vida que parlava de Mollallo la papa los chicos saps? Sí, sí. Molava, no? Escolta com parlen els canaris, saps? Una persona autòctona que té l'accent i que ho té tot, no? Té l'accent ho té tot, saps? Singularitat que no sé si era per qui era amb nosaltres doncs va fer la visita i ens va agradar, saps? Perquè a vegades la gent de màrqueting doncs no és molt singular i aquella senyora era singular, saps? i els vins, bueno van estar bastant bé vam estar en una cata bastant especial que estava repleta de referències perquè també es dedicaven a vendre altres vins i bueno doncs la malvacia la llistat doncs els vins que trobaràs a Canaris que estan molt bé després van anar a Bodega del Lomo que està a la deó Tacoronte a Centejo que és un celler que sorprèn i que elabora vins molt interessants i Bodega del Lomo doncs Borja ens va Borja Mesa va ser l'enfritió i i ens va explicar una mica no? de com es van començar el projecte amb els vins canaris quines dificultats tenen allà a la illa per elaborar i d'on venia ell perquè Borja Mesa és de Palència si no m'equivoco que ens ho va dir i estava allà perquè bueno per motius de la vida i és un celler petit que estan els dos molt ficats i que ens va explicar bueno algunes anècodes de la barema que acabaven rebentats pujaven i baixant les caixes i que es van passar moltes hores perquè la barema sobretot en cellers petits la gent sap quan entra però no quan surt ja sí sí totalment molt bé després marxem a les bodegues monje que en aquest cas també Déu-n'hi-do-ret a les bodegues monje aquí tenim moltes coses per parlar Dani jo crec que a tu t'agrada no per el primer que diré que és una mica obsè però bueno a les bodegues monje a part de fer-hi dir que és el de menys perquè et caig clar si fa una cosa que es diu wines and sex wines and sex sí vino i sexo que és com un festival dedicat a la sexualitat o al sexe que ara no em sortirà el nom del senyor monje fa en una part que té soterrània que la té molt maca molt ben decorada fa un espectacle sexual de gent allà fent bais i la gent també va allà vestida d'una manera picantona per incitar-se i també si vénen condons a la tenda igual que pots comprar una ampolla de via pots comprar un condó ah meravellós sí sí però això vull dir després allò es converteix en una comuna i en una orgia o cadascú això ens va dir que cadascú s'ho feia a casa seva o a l'hotel que tenia per allà o no sé si en tenia ara i també que el que t'agrada molt sí que es feien com un altre d'avents era recrear la llei seca l'època de la llei seca a mi em tens per un friquí sí però però tu m'ho laria l'època de la llei seca i la gent anava vestida com si fos del segle XX sí de l'època als Estats Units si no m'equivoco a Chicago a Chicago que va ser-hi doncs anava a vestir com si fos d'aquell lloc i en aquella època i és bastant guai perquè ens va ensenyar un vídeo i ens va semblar ostres això està molt guapo i us ho dic perquè no us pot agradar el dir però podeu anar allà a provar aquesta experiència o a provar l'altra saps? curiós no us té que agradar el vi i aneu allà i la copa es veu de menys sí no no l'experiència immersiva total exacte són experiències immersives també fa cerveses artesanals que tenia per allà que feia cerveses artesanals i altres coses que fa fa moltes coses aquest home molt bé doncs mira ens queden 4 minuts per arribar a les 6 de la tarda i si et sembla anirem una mica més a Pinyon per poder per poder parlar de les bodegues que ens queden que són 4 en total o sigui una per minut sí doncs Bodega de Riberon tenia unes vinyes espectaculars a la cara sud del Teide a una alçada increïble que està salient les vinyes a una gran alçada per Cumbres de Bona i estava mirant a l'oceà Atlàntic el Dailo era un excel·lent tècnic i ens va explicar com era la viticultura allà a Bodega de Riberon i feien uns vins bastant fàcils de veure ens van fer un maridatge o sigui també tenen un local molt ben fet perquè tu estiguis fent el Weinberg diguéssim veient ja les copes del vi blanc vi rossat que tenen amb els menjars que tenen d'entrants que estan bastant bé abans vam anar a les Cumbres de Bona que diria que és una cooperativa no diria sinó és una cooperativa o sigui és un seie molt més gran que els altres que he comentat i té un dels millors anòlegs de Tenerife que és en Pedro amb unes idees molt clares i amb una capacitat de transmetre el coneixement d'aquestes persones que t'expliquen molt bé les coses que sent difícils doncs ell les fa senzilles i realment ens va saber explicar molt bé com a Laura i els vins i a les Cumbres de Bona i què buscava i quin públic buscava i buscava gent que tampoc anés a buscar coses complexes sinó que busqués entretenir-se amb el vi i ja està i em semblava bastant bo el missatge d'aquest anòleg també vam anar a Vinyazanata que això va ser el dijous d'aquella setmana i era en el centre històric de la Guanxa i va ser fidels a la seva història que està recuperant Vinyazanata la condució típica en Parral Alto i està molt adaptat al que seria la forta la influència atlàntica que té en aquella part ja que és una zona bastant verdosa que diguéssim que està més a la cara nord i la panza de burro deixa bastanta humitat bastanta aigua i han de buscar que les vinyes estiguin cap a dalt perquè no tinguin problemes fitosanitaris i també ens van fer un tast de vins en una zona molt maca i el qual ens va agradar molt perquè també hi havia un exalumne també una molt important Vinyà Tigo el Juan Jesús és el creador de Canary Wine que és una aposta molt forta i molt ferma que ha ajudat molt bé a les illes canàries a donar a conèixer els seus vins ja que s'han posat tot d'acord per donar-li més identificació al producte i a part és un home que en IMSD va sobradíssim ja que té l'aigua la reutilitza bé o sigui tot ho aprofita ell també per últim tenim a Bodegas Ferrera que va ser la cluenda del viatge i bé treballen amb biodinàmica i al final veus com fan servir els compostos com aprofiten també les ovelles que tenen per allà per la vinya amb la llana i tot que li tiren a la vinya i els vins que es fan que estan bastant bé al sobre del Guimar doncs avui hem fet un repàs de les Canàries que van ser un dels primers territoris vinícules del nou món Jordi Clavero moltíssimes gràcies per l'espai d'avui per tota la temporada et desitgem molt bon estiu i la temporada vinent seguim xerrant aquí al 98.fm igualment que vagi bé bon estiu a tots Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Ignasi Abad El primer ministre britànic Chris Tharmar ha comunicat al seu govern aquesta tarda que el Regne Unit reconeixerà l'estat de Palestina al setembre a no ser que el govern israeli aprengui mesures substancials per posar fi a la terrible situació que es viu a la franja de Gaza el govern britànic ho ha fet públic després de fer una reunió d'emergència justament sobre la situació a Gaza la setmana passada el president francès Emmanuel Macron també va anunciar que reconeixera l'estat palestí el mes de setembre aprofitant la reunió de l'Assemblea de les Nacions Unides que se celebrarà a Nova York la decisió del govern francès va ser durament criticada tant per Israel que va acusar Macron de premiar els terroristes i allunyar la pau com pel president dels Estats Units Donald Trump que va desacreditar el gest de la Lisi Israel convoca aquesta tarda l'ambaixadora dels Països Baixos després que el govern irlandès hagi prohibit l'entrada al país de dos ministres israelians d'extrema dreta el de finances i el de seguretat nacional segons el ministre d'exteriors neerlandès Caspar Belkamp se'ls ha denegat l'accés per incitar a la neteja ètnica a Gaza Belkamp també ha qualificat d'indolerable indefensable la situació humanitària a la franja motiu pel qual també ha convocat l'ambaixador israelià el Partit Popular exigeix la dimissió immediata del fiscal general de l'Estat després que el Suprem hagi confirmat que serà jutjat per revelació de secrets està acusat d'haver filtrat les dades del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso per la portaveu dels populars del Congrés Esther Muñoz la situació és insostenible és una autèntica vergüenza que els espanyols tengamos que sufrir que tengamos a un fiscal general de l'Estat que és el que hauria de perseguir el delit sentado juzgado y sentado en el maquillado de los acusados volvemos a exigir con mayor firmeza la dimisión immediata del fiscal general de l'Estat no hay otra opción el govern espanyol però manté la confiança en Álvaro García Ortiz i defensa que el fiscal general continuïa en el càrrec el Fons Monetari Internacional ha millorat les previsions de creixement de l'economia global calcula que avançarà un 3% aquest any i un 3,1 el que ve són uns pronòstics millors que els de l'abril l'FMI ho atribueix a una inversió més gran de l'esperada i a uns aranzels que fins ara han estat més baixos del que s'havia previst precisament avui s'han conegut dades de creixement econòmic a Espanya durant el segon trimestre de l'any el PIB va créixer 7 dècimes i manté la taxa interanual de creixement en el 2,8% la més alta de la Unió Europea a partir de la mitjanit es reobriran els 4 espais naturals que estan tancats per risc d'extrem d'incendis forestals o han avançat els agents rurals a Catalunya Informació són el Cap de Creus les serres del Vera de Cardó i del Boix i les muntanyes a Tibissa Vandallós el COS també preveu desactivar aquesta mitjanit el nivell 4 per risc extrem en el Pla Alfa que avui es manté en 44 municipis de 5 comarques l'Ala Empordà el Baix Camp el Baix Ebre el Priorat la Ribera d'Ebre la previsió més optimista és que també rebaixi el nombre de municipis amb el nivell 3 del Pla Alfa activat el Gran Teatre del Liceu tanca temporada avui amb el musical West Side Story de Leonard Bernstein en versió sinfònica dirigida per Gustavo Dudamel seran dues sessions aquest vespre i demà estrenada a Broadway l'any 1957 West Side Story és una versió lliure de Romeu i Julieta a la Nova York dels anys 60 una història d'amor entre Toni i Maria dos joves de Nova York que provenen de bandes juvenils enfrontades els interpreten el tenor Juan Diego Florez i la soprano Nadrin Sierra a mi me ayuda haber cantado tanta música popular puedo bajar el tono y puedo hacerlo un poquito más popular un poquito más músico sempre trobo molt divertit que tinguem l'oportunitat de treballar amb micròfons perquè és com enditzar-se en aigües prohibides per a un cantant d'òpera de la funció veureu que ens parlem que tenim diàlegs i el dos pas Oriol Corral el porter del Barça Marc-André Ter Stegen ha estat reintervingut amb èxit aquest matí de la lumball ja que li ha impedit començar la pretemporada amb normalitat el Barça en el comunicat però no especifica el temps de baixa mentrestant el primer equip ja s'ha entrenat aquest matí a Corea del Sud on continuarà la gira asiàtica en aquesta primera sessió Eric Garcia s'ha exercitat al marge per una sobrecàrrega muscular el Barça jugarà dos partits a Corea contra el Seul i el Daegu a la quarta etapa de l'edició femenina del Tour de França segona victòria consecutiva de la neerlandesa Lorena Vives amb aquest triomf puja a la segona posició de la general empatada amb Kim Lecourt les dues a 12 segons de la líder la també neerlandesa Marianne Bosch i seguint parlant de ciclisme l'alcalde de Barcelona Jaume Collboni ha explicat aquest matí detalls de la sortida del Tour de França de 2026 que el juliol de l'any que ve es farà des de Barcelona una de les novetats és que la presentació dels equips que participaran a la ronda francesa es farà entre la Sagrada Família i el recinte de l'Hospital de Sant Pau creuant l'Avinguda Gaudí la primera etapa serà una contrarrellotge per equips pels carrers de Barcelona i la segona unirà a Tarragona i de nou Barcelona al Mundial de Natació de Singapur la canadenca Samar McIntosh s'ha penjat la segona medalla d'or als 200 estils Katie Ledecky per la seva banda s'ha penjat l'or als 1.500 lliures i ja en suma 22 en Mundials i 28 en total a només 5 de les 33 de Michael Phelps Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova El ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Just del mes de juliol se celebra avui dimarts 29 de juliol La sessió s'ha avançat respecte a la data habitual per no coincidir amb la festa major i es podrà seguir en directe pel canal de YouTube municipal A les 6 de la tarda es fa l'espai de pregs i preguntes de la ciutadania i amb participació presencial o per correu electrònic i a partir de dos quarts de set comencen els punts del ple municipal Els punts d'avui seran l'aprovació de l'autorització de la compra de pagarès a mesos per l'Institut Català de Finances per la col·locació dels accidents de tresoreria i l'aprovació inicial de la modificació de crèdit MC 11-2025 També es debatrà l'aprovació de l'increment adicional de les retribucions del personal al servei de l'Ajuntament de l'any 2024 l'aprovació inicial de l'ordenança reguladora de les Olós al municipi i l'adhesió al nou pacte de les alcaldies pel clima i l'energia Es presentaran quatre mocions una de Vox pel suport als autònoms una de Sant Jús en comú de condemna dels atacs xenòfobs i islamòfobs i en defensa de la convivència una moció d'Esquerra CUP i Sant Jús en comú en defensa de les veïnes i veïns de Sant Jús davant d'Inmo Caixa i una moció del grup municipals de Junts per la millora de la mobilitat a Sant Jús La geocènes de la festa major va començar ahir a les vuit del vespre amb la primera pista que portava fins al Toro Rodó L'equip grob va ser el primer a trobar la capsa i sumar al primer punt de la competició Aquest matí a les 11 del matí s'ha activat la segona pista amb la capsa amagada a la plaça Mireia i en aquest cas han estat els blaus qui s'han endut el premi Per tant el recompte provisional de les geocènes és de blaus 1 i grocs 1 i l'equip que acumuli més trobades al llarg de la setmana obtindrà un punt per la competició general de la festa major Les pistes continuaran publicant-se diàriament al compte d'Instagram de la CEA Jove fins al dissabte 2 d'agost La tradicional nit estelada tornarà a celebrar-se el dilluns 4 d'agost a Sant Just d'Esvern amb sortida des de Can Gin està dos quarts de set del vespre i arribada a la penya del Moro L'activitat organitzada per l'Omnium Cultural l'ANC i la CEAS combina una caminada popular amb compromís cívic i reivindicació política Durant l'acte es farà el canvi temporal de la senyera per l'estelada que es mantindrà durant la batllada i després serà retirada La nit estelada va néixer l'any 2012 quan un grup de veïns va impulsar la col·locació d'una bandera al cim emblemàtic del municipi Inicialment es va instal·lar una senyera amb el super de l'Ajuntament però l'acte va ser objecte de vandalisme en diverses ocasions Des de llavors el format s'ha anat adaptant i consolidant amb l'edició del 2013 marcada per l'Observació Astronòmica de Saturn i per la voluntat de combinar natura i identitat Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web I això ha estat tot Tornem amb més informació als butlletins, horaris i a l'informatiu complet Fins ara! Adiós, espera-me Durant d'avui Cada pareja con su pareja dispónganse a bailar los del centro con la derecha los de la izquierda para allá Gente borracha como cubas de ron gente tumbada por ahí gente peleando bailando y chillando gente con cara de Zulu todos son gente de la banda de Ioni Ioni el cara de Zulu todos juntos celebraban el robo de una pasta en el banco de un pueblo más allá ¿Dónde puedo ir a pasear? Venían los pequeños de los vencidos puedes correr hacia el valle del pozo donde verás a John Smith arde la cara de tu padre imbécil es lo que deberás decir saliendo por la ventana de la taberna el cara con Johnny me encontré de un golpe ya estaba bailando en la sala y una bota marcada en el revés conectamos con el salón y una bota de un golpe de un golpe de un golpe de un golpe de un golpe y una grieta en el suelo roja apareció todos nos fuimos de cabeza a la grieta todos saltamos con emoción pensamos que era una discoteca nueva moderna y con luces de color tarda de refugi tarda de fudis amb Anna Pobeda Anna Pobeda bona tarda bona tarda Dani com estàs? doncs molt bé aquí ja preestiuenca tot el dia l'estiu eh arriba l'estiu però bueno arriba no és que ens estem ja està aquí ens l'estem fent a sobre l'estiu sí sí ja està aquí ja arribat sí sí doncs avui últim capítol de la temporada últim capítol ha estat super super netflix eh sí sí últim capítol ja disponible no sí sí avui últim capítol de la temporada moltíssima il·lusió moltíssimes ganes i res explica'ns una miqueta perquè avui em consta que farem un recopilatori sí dels millors moments de fudis de la temporada número 2 d'aquí del refugi exacte de tot allò que hem comentat i que és d'interès pels nostres oients sí jo m'hagués encantat tenir-ho gravat com a vídeo i anar fiquant el play hagués molat això hagués molat sí sí tant els que ens equivocàvem com els que sortien bé vull dir que hagués estat molt bé això sí hagués estat xulo però aquest recopilatori el farem doncs això dels programes que hem anat fent que per mi han estat com més interessants o els que m'han sorprès o els que he après alguna cosa diferent i així fem una mica de wrap up que es diu en anglès super dels programes que doncs això més ens han interessat o més ens han aportat podríem dir jo crec que ha sigut una temporada i ho estic dit eren moltes seccions perquè no ets l'única que està fent aquests wrap ups tenim diverses seccions que han optat també per fer un últim capítol així recopilatori super com la Elvira Sánchez de Nutrició Dietètica que la setmana passada ja comentàvem el que et diré ara que és el fet que sento que aquesta segona temporada en la gran majoria de seccions del refugi hem pogut aprofundir més perquè hi ha algunes que heu repetit de la primera temporada i per tant aquesta segona moltes vegades doncs hem incorporat també nous conceptes però dels conceptes que ja havíem presentat la primera temporada hem pogut matisar i hem pogut aprofundir una mica més en la matèria i això crec que és interessant també jo crec que estic quan feia una mica el repàs d'això de les temporades de temporada anterior i deia més o menys el que havia passat em semblava com que estava una mica més buit de contingut ojo que no vull dir que els programes no fossin interessants sinó que al final repassaven conceptes que eren bastant interessants però aquesta temporada ha sigut com guai descobrir nous conceptes noves maneres de fer les coses nous tradicions que potser no havíem tret la temporada passada aquestes col·laboracions que també hem fet amb el Jan han sigut també molt interessants perquè hem explicat l'alimentació i la ciència com es poden unir perquè la ciència està en tot i veure en l'alimentació també ha sigut molt curiós de descobrir-ho i et dona un punt de vista que és completament diferent del que un està acostumat a percebre les coses i això també ha sigut per mi han sigut programes que han sigut molt interessants de fer i de descobrir aquestes coses noves des d'un punt de vista que potser no havia avaluat o havia pensat totalment sí sí jo crec que els dos episodis que vam fer de preguntant s'entén la ciència menjant bigata que van ser doncs aquests crossovers amb foodies van ser capítols doncs això on vam poder testejar una mica el terreny aquest de la ciència i com la cuina doncs té més de ciència del que ens pensem i tant perquè a vegades no ho reflexionem però la gran majoria de coses que fem a la cuina tenen un comportament científic total totalment al final quan estem posant aigua en ebullició això t'anava a dir sempre l'exemple de l'aigua bullint o congelar o aquestes coses o com es descongela o com hem de fer els processos de cuina té molt a veure amb la ciència perquè es mantingui al final l'aliment amb les majors propietats possibles quan congelem una cosa o quan cuinem una cosa al final el que ens interessa és no alterar massa aquest aliment ni el procés que hi ha perquè el consumidor el client rebi aquest aliment amb les majors propietats que té si oferim una pizza cremada com dèiem amb la reacció de Mallard que ens va explicar el Jan doncs aquesta pizza no tindrà el mateix gust que si la servim en el punt de cocció correcta amb l'aliment com toca és molt interessant veure com la ciència aplicada a l'alimentació ens dona un punt de vista molt diferent a aquesta temporada hem tingut programes de tot tipus els que jo crec que més hem fet servir han sigut el de les receptes hem ficat receptes per l'estiuet de Sant Martí hem ficat receptes per les dies plujosos hem donat idees de receptes de sopar d'estiu hem donat idees per portar taples a l'oficina i fer un menú per tota la setmana que estigui bastant complet hem fet receptes de tardor inclús també amb un menú per tota la setmana hem també elaborat receptes per si volem practicar esport en segons quins nivells doncs quines receptes ens poden aportar la millor solució per donar-li rendiment al nostre cos també hem repassat i ens sombrerà bastant interessant les tendències en alimentació saludable que hi ha actualment o que s'han donat en 2025 o en el 2026 sobretot hem aprofundit en l'alimentació vegana en l'alimentació sense gluten en l'alimentació orgànica i en l'alimentació sostenible vull dir en aquests punts els hem tractat de manera més profunda com tu has dit abans Dani no només una mica per sobre com havíem tractat la temporada passada sinó que hem pogut aprofundir en els diferents matisos que té cada tipus d'alimentació saludable que això per mi també m'ha semblat molt interessant i no només això sinó que dins de l'alimentació saludable hem repassat una mica el que havíem de buscar com les etiquetes netes la clean label que era allò que havíem de buscar que hi hagués pocs ingredients si era un processat també hem donat idees de buscar aplicacions als productes que siguin més saludables el contingut en sucres de com reduir-los perquè el contingut alt en sucres ens pot afectar també el nostre metabolismo i el nostre funcionament del cos hem donat exemples d'esnackings per anar a platja hem donat exemples de quina alimentació podíem portar per festes majors que aquest va ser l'últim sobretot d'estiu perquè no ens ha de fer una deshidratació durant les festes però a mi m'agradaria com repassar els que a mi m'han marcat una miqueta que han sigut sobretot adonant-nos de la quantitat de microplàstics que ingerim no sé si te'n recordes d'aní aquell va ser molt bèstia aquell va ser molt bèstia sí, sí aquest va ser realment dur de conèixer perquè estàvem dient que ens menjàvem de l'ordre d'una targeta de crèdit al dia amb plàstics i d'això que s'havien fet estudis de com aquests microplàstics en principi l'organisme els elimina però també s'han descobert estudis com que els podem passar a través de la placenta als nostres fills aleshores també és un tema que ens hauríem de començar a preocupar o començar a mirar no és res més que vigilar en tota l'alimentació que agafem la quantitat de plàstics que n'hi ha les ampolles de plàstics en l'aigua i en les begudes hem de vigilar millor vidres que es puguin reciclar o coses que puguem o recipients que puguem amagatzemar aquest líquid que no sigui de plàstic i que ens ajudin els botellins d'aquesta que es porten de metall doncs això superbé perquè a part que no generem tants plàstics o sigui t'estic veient fent una beguda en un pot de plàstic m'estic fent una Coca-Cola amb una ampolla de PET saps? d'aquestes de plàstic meravellós que sí, sí és que a més ha sigut en el moment just sí, sí m'estava dir l'ampolla i jo cuida d'ho i ja t'estàs menjant mitja targeta de crèdit però bueno no passa res no, què t'anava a dir jo crec que també vivim en una societat que no estem preparats és a dir tu mires arreu d'Europa altres països europeus i estan molt més avançats que nosaltres en aquest aspecte nosaltres ens hem enrederit vull dir molt probablement fa 100 anys estaven més al dia que no pas ara perquè fa 100 anys el plàstic no tenia la capacitat que té ara d'ocupar mig món perquè al final el plàstic no recordo ben bé quan es descobreix però crec que és per als 50-60 quan es comença més que descobrir que es comença a treballar bastant amb plàstic no sé si és en mitjans de segle ho estic dient m'estic tirant un triple però realment jo te n'abafo perquè no ho sé no, no però realment és una mica és una mica això que dèiem que hauríem de tornar una mica a aquests aquests hàbits que teníem que tenien els nostres avis el fet aquest de les ampolletes de vidre amb la llet per exemple amb la llet que venia amb ampolles de vidre que després tu podies tornar aquestes ampolles i te les tornaven plenes amb els vidres igual hi ha països que hi ha supermercats que portes els vidres i et donen uns dinerons per aquells vidres al final crec que hi ha molt poc d'això hi ha molt de castiguem a la persona que no recicla castiguem a la persona què tal en comptes de premiar les persones que realment fan coses interessants a nivell de reciclatge i de cuidar una mica el planeta amb el tema dels plàstics sí perquè al final és un esforç que tu has de fer però que a la llarga és molt més remunerat en el sentit de dir estic contribuint que no hi hagi tant de residu de plàstic generat perquè jo me'n recordo el meu avi abans quan agafava inclús és veritat agafava una garrafa de plàstic però en aquella època n'hi havia moltes menys però s'anava al celler que hi havia just a baix al carrer Badó que tu Dani no crec que el recordis però aquí a Sant Just hi havia un celler on estava el restaurant el Niu que feia cantonada doncs allà estava obert en aquella cantonada a baix a tot de carrer Badó i la gent i jo me'n recordo de les botes de vi i el meu avi anava a buscar allà el vi en les botes i deia qui vols dit blanc mescla rosat i llavors allà anava a buscar igual que el pinso el pinso pels ocells o per els animals de companyia doncs agafava de sacs molt grans i llavors sí que t'ho podies posar en una bosta de paper o on t'ha fos i t'ho portaves a casa i era molt menys la generada de plàstics que tenim ara en aquest sentit i és el que tu dius jo crec que s'hauria de premiar una mica més perquè és veritat que les empreses diuen has de reciclar has de reciclar però bueno les empreses també es podien pensar una altra manera d'oferir aquests productes sense tant de plàstics en aquest sentit totalment si tinguéssim coacoles amb vidres que després les vidres recicléssim d'alguna manera o coacoles d'alguna altra manera doncs segurament ens aniria bastant millor però bueno era per recordar la quantitat de plàstics que podem ingerir al cap d'un dia tinc dades tinc dades més o menys les primeres bosses de plàstic per exemple es van començar a repartir a fires i esdeveniments cap al 1960 és a dir a mitjans de segle més o menys d'acord i llavors doncs també una miqueta una miqueta això la novetat dels plàstics és bàsicament als anys 50 aquí ja s'està introduint una mica el plàstic a Espanya el que passa que no no comença a ser diguéssim més comercial a partir de la dècada dels 60 però als 50 ja començarem a veure coses amb plàstic llavors aquí ja s'introdueix a sac a la nostra vida i és exponencialment a la dècada dels 60 70 80 90 és a dir la meitat l'última meitat del segle XX i després ara a principis del segle XXI que estem envoltats de plàstic sí i doncs és això que les empreses han volgut fer un ull en tirem enrere però bueno ja farem la falca publicitana ja farem la falca d'opinió que jo crec que en comptes de substituir les coses que hi ha de plàstic per altres coses que no funcionen per exemple les canyetes de paper clar és que aquesta aquesta és una altra perquè jo me'n recordo de petit que a mi m'inculcaven a l'escola que no podíem fer servir segons que de paper perquè destrossàvem el nostre parc forestal exacte i ara de cop i volta estem fent tot en paper exacte s'estima el plàstic pel paper és que no es tracta de canviar sinó es tracta de reduir clar aquest és el tema però jo crec que això és un tema bastant a part jo crec que hem de canviar una mica d'hàbits i he de ser conscients però l'únic que ens hem acostumat a una vida bastant convenient ens hem acostumat a que les coses funcionen d'una manera que són supercòmodes i canviar-les doncs costa una miqueta més perquè és un esforç que hem de fer nosaltres clar, jo aquesta ampolla de plàstic per exemple l'he agafat perquè en el restaurant on jo estava si agafava la de vidre no me la podia endur emportar, clar i llavors m'he agafat la de plàstic perquè així me la podia portar a la feina clar vull dir que al final és una mica tot això, no? sí hem de repensar-ho hem de repensar-ho està claríssim totalment què més hem parlat d'aquesta temporada? perquè mira que hem arribat a xerrar a xerrar molt ja me n'adono hem fet com una cinquantena de programes perquè com que hem fet tota la temporada més o menys una mica menys potser potser hem fet 40 entre 40 i 50 capítols més els especials i tot això perquè també has vingut als programes especials que vam fer per Sant Jordi que vam parlar de llibres sí, és superxulo vull dir que al final hem parlat de moltes coses aquesta temporada totalment jo crec que a part dels micropràstics un dels altres temes que hem parlat moltíssim a part del pa que també el parlaré és que el pa per partida doble el pa, eh? jo no sé què va passar la teva cara quan vaig dir avui parlo del pa però si ja vas parlar i com això va ser això va ser fora de micròfons que vaig dir ah, vale, perfecte però fa dues setmanes i tu no i jo sí no, no, no però res, eh? si m'estic fent gran vamos, a part dels agantats i clar, l'Anna Pobeda com que ho porta tot escrit a la llibreta li vaig dir mira la llibreta i veuràs que fa dues setmanes i efectivament a la llibreta estava allà estava el pa bueno, doncs a part del pa jo crec que un dels temes que ha sigut bastant recurrent i hem parlat moltíssim ha sigut el batch cooking també per als oients que no han enganxat aquests capítols és com fer una producció a casa amb les coses que tenim per treure el màxim partit d'aquell moment que estem a la cuina de dir escolta, ja que estic a la cuina cuinant sembla redundant però ja que estic a la cuina cuinant anem a fer un menú per una setmana o anem a fer bases de coses que ens serveixin per portar a l'oficina per fer altres elaborats i així no hem d'invertir tant de temps a la cuina perquè és el que dèiem les nostres àvies estaven un munt de temps a la cuina i no li importava la meva àvia fer una paella de tres hores o quatre allà està la cuina però avui en dia no tenim aquesta percepció de voler estar temps a la cuina tenim moltíssimes coses a fer volem anar per feina aleshores amb el batch cooking al final el que fem és això amb les hores que estem a la cuina les aprofitem al màxim igual que les hores de forn quan fem una fornada podem ficar diferents safates en el forn per fer diferents elaboracions podem fer esvergínies per fer-les farcides podem fer carxofes per fer-les al forn o podem fer diferents verdures per ficar-les doncs a dins de cremes rostides o amanides vull dir que podem fer servir al final ja cansarem al forn per diferents coses i per mi el batch cooking també ha sigut un tema bastant interessant que hem tractat aquí en bastantes ocasions clar, perquè vam fer com una petita introducció a la temporada anterior on ens portaves al terme perquè al final és un terme que jo crec que s'està començant a inculcar una mica ara perquè ara quan parles de batch cooking la gent no et mira malament t'entén bastant del que estàs parlant perquè m'ha passat en algunes converses amb amics que dic no, tal cuinaré una mica per tota la setmana i algun amic et diu ah, faràs batch cooking sí, i et treuen el terme i tu dius oh, i mola perquè això vol dir que ho estem instaurant en una societat on doncs no tenim temps per res perquè anem de cul tenim dues feines tres en casos més després tenim fills tenim no sé què tenim els pares tenim el pis tenim tot i al final dius ostres, i jo també tinc vida jo també heig de menjar també li he de donar benzina al cos i al final doncs aquests batch cooking serveixen una miqueta per això perquè els caps de setmana que tens aquelles hores mortes aquell moment en el que doncs no saps ben bé què fer doncs arregles els dinars de la setmana fas això fas verdures al forn fas el que sigui després acabes fent cremes acabes fent acompanyaments per per pollastre planxa per exemple o el que sigui i ja tens el el dinar fet sí, jo crec que això el que fa el batch cooking per mi el concepte és que no acabis menjant o tirant sempre del mateix no, o sigui jo pecava molt quan estava sola de dir em faig quatre fulles d'encem amb quatre llavors i ja ho tinc fet no aleshores era el tema més ràpid el més còmode i al final tenia falta de tot no, perquè deia ostres és que em surt anèmia per un cantó em surt falta de no sé què ferro per l'altra banda perquè acabava menjant sempre el mateix i malament no llavors el batch cooking el que instaura una mica és això és amb el temps que inverteixis puguis menjar de manera variada durant tota la setmana i bastant complerta o sigui per mi el tema del batch cooking és aquest o sigui és trobar-li el partita poder menjar diferent i coses variades cada dia de la setmana d'acord per aquí hem tret les receptes de l'oficina els papers de la setmana els de tardor hem fet aquí una mica de tot amb el batch cooking les amanides aquelles que li poseves tot per capes i després ho barrejaves exacte les amanides en pot en pot de vidre sí al final les amanides aquestes en pot van molt bé per si t'has de desplaçar el que s'ha de tenir en compte és la col·locació dels ingredients i ja està i llestos perquè no se'ns quedin patxorros aleshores el que també ha sigut un programa així bastant interessant és el que vam fer sobre les destinacions de Setmana Santa i la gastronomia que en sóc conscient que et tombaçora a partir perquè vas tastar les tradicions locals de Setmana Santa del lloc on vas anar sí perquè de fet vam estar parlant de València i jo havia d'anar a València i vaig aprofitar per tastar coses sí exacte el ximet el ximet exacte que això em va resultar interessant perquè és veritat que les destinacions de platja tenien com un tipus d'alimentació i el per què i després com les altres localitats que siguin més de l'interior tenien un altre tipus d'alimentació o de tradicions durant Setmana Santa i em va fer gràcia doncs això descobrir com els podíem anar provant i descobrint arreu de les localitats i va ser interessant per això molt xulo un dels programes que també em va agradar molt va ser el de cuinar durant l'apagón me'n recordo de quan vam tenir l'apagada generalitzada que vam estar unes quantes hores sense poder fer res sense poder-nos comunicar el 28 d'abril no va ser crec va ser un dilluns perquè jo havia de venir a gravar i dic què hago és veritat vengo no vengo i abans et diuen és igual jo estava comunicat i jo et vaig poder escriure però tu evidentment perquè jo estava aquí a la ràdio i a la ràdio teníem comunicació però clar teníem amb l'exterior l'exterior no tenia comunicació amb nosaltres a l'interior no exacte que m'havies pogut desplaçar però bé quan tenia el dia de crios i tot millor que no un dia un dia per controlar i per portar-se bé exacte doncs aquí va ser interessant doncs això veure quantes hores es podia estar a la nevera sense electricitat sense que els ingredients de dins es fessin malbé o amb quins havien de tenir especial cura de dir aquests els hem de gastar abans que uns altres i llavors això també m'ha anat molt bé perquè per exemple se'm va espallar la nevera fa una setmana aleshores se'm va apagar d'un dia per l'altre i vaig dir ok què has de gastar primer quantes hores puc tirar del conservador perquè és un combo d'aquests i em va ajudar a estructurar una mica el consum de la setmana tenint en compte que no volia que es fes res molt bé i em va anar molt bé i espero que als oients també els hagin anat molt bé això a l'hora de tenir un apagó o a l'hora de tenir l'electrodomèstic que no et funcioni en si com organitzar la cuina o què cuina perquè els ingredients no es facin mal bé o que siguin segurs a l'hora de consumir perquè també una cosa que dius no no això dura 3 dies però potser al cap de 2 la vas a consumir i ja està per xurrar això també ho hem de tenir en compte clar saber detectar-ho exacte no sempre el càlcul aquest matemàtic és el que acabarà funcionant perquè no és exacte no tinguem en compte que els aliments abans d'estar a la nostra nevera han passat per algun procés que pot ser que no sigui del tot correcte aleshores no ens hem de fiar el 100% dels ingredients o dels timings que ens diuen sinó que ens hem de fiar una mica de ens refiar de quin aspecte té el producte de quin sabor té de quina olor ens amena una mica tenir una mica de sentit comú a l'hora de consumir-los perquè realment podem donar-hi un ensurt clar sí sí totalment ens queden res uns minutets per acabar la secció d'avui última de la temporada com dèiem Anna alguna coseta més que vulguis afegir algun record més d'aquesta segona temporada no en general que m'han agradat molt els programes que espero que els oients hagin descobert coses noves perquè hem parlat de les kombuches dels pokers de l'origen del carrer i del vent vull dir que hem parlat de coses que en si no són tan tan conegudes o tan per la mà que les tenim i a mi m'han resultat superinteressants de descobrir quan preparar els programes i això doncs espero que els oients i a tu Dani que sempre m'escoltes superatentament jo encantadíssim tinc aquesta cara de superatent quan l'estic explicant sí, sí doncs que t'hagis sigut profitós aquesta temporada també i tant i tant i tant per mi em resulta superprofitós perquè al final estic aquí en el control tècnic i us escolto presento el programa i també doncs ja que jo doncs haig de fer la programació i hem de convocar els col·laboradors i fer les seccions ja procuro que les seccions siguin interessants pels nostres oients i que ho siguin també per mi i tant perquè clar jo us haig d'escoltar durant dues hores cada dia i també intento que em puguin interessar i la veritat és que ho aconseguiu cada setmana em sorpreneu amb coses diferents i amb ganes d'enxegar la tercera temporada que bueno no podem dir gaire però ja s'està començant a gestar coses i serà temporadón coses interessants sí Anna Poveda gràcies unes amogues bon estiu i la gent que ens estigui escoltant si s'ha quedat amb ganes d'alguna coseta més que durant l'estiu aprofitin per recuperar aquests programes que hem fet que ja que estan fets estan penjats al nostre web al www.radiodesvern.com i allà trobaran totes les seccions de foodies si poseu foodies ràdio d'esvern trobareu totes les seccions i podreu escoltar atentament la veu dolça de l'Anna que ens ha presentat foodies aquesta temporada una temporada més aquí al Refugiana una abraçada encantadíssima adeu Dani i tornem a estar aquí a un nou espai del Refugi Recomana un espai on dediquem a presentar opcions d'oci cultura art gastronomia i molt més a l'abast de tothom Catalunya és molt més que una destinació urbana o de muntanya és també un paradís costaner ple de racons salvatges cales amagades camins vora del mar que conviden a perdre's i també a reconnectar amb la natura aquí teniu una selecció d'excursions de platja que no us podeu perdre i arrenquem el nostre viatge a la costa brava el camí de ronda de calella de calella de calella de palafrugell a l'afranc és una ruta curta i agradable entre dues de les localitats més encantadores de la costa brava el camí voreix al mar passa per roques boscos i petites cales que et conviden a fer una parada i remullar-te trobareu aquest recorregut a la comarca del Baix Empordà a la costa brava marxem ara a la cala tabellera des del port de la selva una excursió més exigent però plena de màgia s'ha de caminar unes dues hores per arribar-hi però la recompensa és una cala salvatge d'aigües netes i un silenci absolut no us perdeu cal a tabellera al parc natural del Cap de Creus i si sou amants del Delta de l'Ebre us proposem una ruta i és que és ideal per caminar o anar en bici a la platja del Travocador trobareu aquesta ruta amb un paisatge únic platges llargues planes i també buides perquè en aquest cas si la feu en funció de l'època de l'any trobareu una quietud també molt agradable aigües tranquil·les postes de sol impressionants i si tens sort pots veure alguns flamencs ho trobareu a Sant Carles de la Ràpida dins del Parc Natural del Delta de l'Ebre i de la platja del Travocador tornem a la Costa Brava per parlar-vos del camí de Ronda de Sagaró a Platja d'Aro un dels camins més cuidats i accessibles de la Costa Brava comença a la platja de Sant Pol i serpenteja entre jardins escales de pedra penyes segats i cales d'aigües turquesa ho podeu trobar entre el castell Platja d'Aro i Sant Feriu de Guixols i ara marxem a Calafonda una platja verge i paradisíaca envoltada de bosc mediterrani el camí per arribar-hi comença des del bosc de la Marquesa i és relativament senzill però cal caminar una bona estona ho trobareu a prop de Tarragona dins de l'espai natural protegit del litoral i acabem amb cales de Bagú Satuna Aigua Blava i molt més no és només una excursió sinó també diverses opcions connectades pel camí de ronda cada cala té la seva personalitat i pots fer una ruta combinada d'un dia o descobrir-les en diferents sortides les trobareu a Bagúr al cor de la Costa Brava i és que fer excursions de platja a Catalunya no és només gaudir del sol també és gaudir de la seva aigua i dels seus paratges és descobrir un litoral que combina natura patrimoni tranquil·litat i molt més una bona caminada un bany en una cal amagada i una aposta de sol jo crec que tots aquests ingredients no podem demanar molt més fins aquí el refugi recomanat avui especial platges de la hashtag Fins demà! Fins demà! Aquesta música sí, sí, sí, jo el tinc molt de carinyo i no sé, igual va fer tot com molt emotiu, no? Què tal tu com estàs, Dani? Doncs molt bé, trist i nostàlgic perquè ara és el moment en què vines enrere i veus tota la temporada que hem fet. Tu, a més a més, vas arrencar el refugi als vols d'ara de juliol, però de la temporada passada, perquè vas venir com a convidat a l'espai de friquis-miquis d'en Xavi PSX. Sí, exacte. I a partir d'aquí, doncs, va néixer aquesta amistat, va néixer també l'espai i bé, doncs, d'alguna forma en Xavi no va poder continuar aquesta temporada amb nosaltres, doncs ha agafat-ho el relleu. En comptes de ser un espai setmanal com ho era fins ara, va passar a ser un espai quinzenal, ens hem anat veient de tant en tant, doncs, per parlar de videojocs, per xerrar d'aquesta indústria i avui, doncs, ens hem d'acomiadar perquè totes les coses bones, doncs, tenen un final i aquest és el nostre final, com a mínim, de temporada, però sembla, doncs, que la temporada vinent molt probablement no podries continuar amb nosaltres per temes personals de feina, evidentment, que a vegades, doncs, aquestes coses, doncs, passen, no?, que comences un projecte amb moltes ganes però saps que en algun moment, doncs, potser l'has d'acabar deixant i bé, nosaltres estem molt agraïts per haver-te tingut aquí el programa, volíem també, doncs, tenir un espai per xerrar de tot, per recordar tot una mica i res, tant de bo poguessis continuar la temporada vinent, si no és així, doncs, nosaltres estarem encantats de rebre't aquí el programa quan vulguis i quan puguis, que això sempre és guai, les portes de la ràdio, un cop s'obren, ja no es tanquen, per tant, aquí estem. Sí, Jope, em sap molt de greu, eh, realment, perquè jo també és un espai que he sentit molt com meu, no?, com casa meva, tu, des del primer moment em vas obrir les portes de l'estudi i és això, i crec que ha estat un lloc molt xulo on aprendre molt. Jo he après moltíssim, la veritat, d'aquest mundillo de ràdio, em sento molt còmode i sí, desgraciadament, el que tu deies per qüestions laborals, vaja, no m'ho puc gestionar. Jo no visc especialment a prop de l'estudi, sí que és veritat que he de fer un trajecte una miqueta llarg per venir, però, bueno, fins ara m'ho podia compaginar bé i no m'importava venir, perquè és això, m'ho passo molt bé, però ara els horaris són una mica diferents i se'm fa molt complicat i la veritat és que, bueno, no m'ho puc compaginar. Vaja, llavors, doncs això, no t'ho puc confirmar al 100%, perquè jo què sé, però si em fan fora de la feina o alguna cosa, doncs potser puc tornar, clar, però idealment per aquesta cosa que necessitem diners per sobreviure, doncs ja m'interessa conservar-la. Per tant, bueno, doncs no és un adeu, és un fins aviat, no?, que diuen, però sí, bueno, és molt probable que durant la propera temporada, com a mínim, no em sentiu per aquí, però, bueno, molt llàstima. Però nosaltres, repeteixo, en algun programa especial que fem, en algun moment, en algun arrabat que tinguis de necessitat radiofònica, pots venir a fer aquí les teves necessitats, vull dir... Les necessitats radiofòniques, no? Vale, ok, vale, vale. Les necessitats radiofòniques, vull dir, això m'ho estic fent a sobre, saps? Necessito fer ràdio, perquè m'estic fent ràdio a sobre. Clar, clar. Això ens passa molt, els que fem ràdio des de... Jo faig ràdio des de molt petit i llavors, quan necessito, quan sento com estic fent ràdio, doncs vaig a l'emissora que s'està molt bé. Ara sí, després d'aquesta intro i deixant-ne aquesta nostàlgia i tristesa enrere, comencem aquest programa especial, aquest programa d'acomiad de videojocs amb l'Américo. I Américo, què ha passat al llarg d'aquesta temporada? Perquè hem passat tantíssimes coses que si ho haguessis de resumir amb una frase, amb una paraula, com ho faries? Hòstia, amb una frase, amb una paraula, eh? Fixa't, jo havia portat quatre conceptes que crec que podem tal, però em sembla guai perquè crec que el primer és el que millor resumeix, com tota la temporada, que crec que els videojocs són cultura. Total. Sí, sí, això és com la meva, jo crec que el meu discurs durant tots aquests programes ha sigut una mica, venia a reivindicar aquesta vessant més cultural, més artística, més expressiva dels videojocs. I era també una mica el que volia, doncs, en aquest últim programa de la temporada, com tu deies, doncs, venia a resumir, a concluir, no?, que és això, que els videojocs poden ser, poden ser i són, de fet, tant cultura com ho és el cinema, la literatura, la música o les arts escèniques, vaja. Sí que és cert que, doncs, és un medi cultural molt més jove, no té tanta trajectòria com poden tenir aquests que ha mencionat, però això no li treu la rellevància cultural. Hem parlat durant bona part de la temporada, hem parlat en molts programes, doncs, d'això, no?, de per què els videojocs són cultura i fins i tot d'algunes iniciatives, no?, que d'alguna manera intenten, doncs, reivindicar aquest mateix missatge, no?, hem parlat de la Sant Jordi Jam, de les coses que es fan a Cotxeres, hem parlat de la Cotxeres de Sants, vull dir, hem parlat de la Màlaga Jam i d'altres game jams, doncs, que també reivindiquen aquest valor així com més expressiu del medi videolúdic i, no sé, jo crec que ha sigut una temporada molt rica també a nivell de, doncs, de parlar de la història dels videojocs fins i tot, no?, hem parlat de la història de la Game Boy, de la història de la Nintendo DS, hem parlat de la història d'alguns gèneres, no?, hem parlat dels Walking Simulator i de cosetes així que també eren com tal, no sé, crec que ha sigut una temporada molt completa, vull dir, en el sentit de tocar diferents pals, perquè al final, i crec que això és el que fa, sobretot que els videojocs siguin cultura, és que tenen moltes aproximacions, no?, podem jugar, i no només jugar, sinó que podem parlar de com juguem i mirar què juguem des de moltes òptiques, que això és com també l'important, crec, quan ens apropem a un medi cultural així ben ric. Sí, de fet, moltes vegades quan em referia a l'espai de videojocs, m'he acabat referint com, doncs, un espai on parlem de la indústria del videojoc, no?, perquè no només parlem del videojoc com a tal, sinó que hem parlat de totes les partits, no?, perquè inclús recordo amb especial interès i carinyo un programa on vam parlar sobre la indústria a nivell, doncs, econòmic, a nivell, doncs, de la situació laboral que hi havia dins de la indústria. Hem fet també, doncs, això, tocar aquests pals, perquè a vegades aquest tipus d'indústria s'han d'aterrar una mica. Nosaltres el que veiem és el comercial, no?, veiem la part més comercial, més de màrqueting, de si els videojocs, que la gent fa molts diners amb els videojocs perquè tenen molt d'èxit, o els videojocs són, doncs, l'arma del diablo, no?, que la gent, doncs, està allà tot el dia jugant a videojocs i aquesta concepció que, evidentment, és errònia, no?, que el videojoc és una cosa dolenta i no té per què ser-ho. El que és dolent és l'ús que s'està fent d'aquest videojoc o el control, la falta de control, no?, quan agafes, doncs, una situació en la que tu, doncs, estàs agafant, estàs desenvolupant, diguéssim, una dependència cap a aquest videojoc, aquí és on està el problema, però no el videojoc en si, no? Sí, clar, clar. I tots aquests temes, doncs, crec que ha sigut interessant poder aprofundir, poder parlar, poder materialitzar una mica, doncs, tots aquests conceptes, perquè moltes vegades això ens quedem amb aquella part més superficial del que és el videojoc i no entrem a aprofundir, a matisar, doncs, que realment és una indústria com qualsevol altra, no?, com la indústria del cinema, com la indústria de l'art, com totes les indústries que tenen a veure, doncs, amb el món de la cultura. Per tant, sí, el videojoc és cultura i aquí jo crec que ho hem demostrat. Sí, a més, fixa't, parles d'indústria i jo crec que és un tema molt interessant, aquest, que és que dins del videojoc podem parlar dels videojocs com a artefactes culturals, no?, anava a dir com a productes, però no vull plantejar-ho com d'una òptica tan mercantil, no?, en plan, podem parlar de l'artefacte cultural, del videojoc i podem parlar de la indústria que l'envolta, no?, que molts cops no tenen per què estar relacionats. Aquest principis de juliol va sortir la notícia, una notícia terrible, i que, bueno, i que ha tingut molt de recorregut a xarxes socials i a, bueno, i en general a la premsa especialitzada en videojocs, que és que Microsoft, l'empresa que fa la Xbox i que, doncs, s'encarrega, doncs, que té un munt d'estudis i un munt de franquícies importants, no?, dins de la indústria aquesta que t'enestimem i que l'hem estat parlant durant tota la temporada, va fer, doncs, ja dic, que a principis del mes de juliol 9.000 acomiadaments dins dels seus estudis de desenvolupament. Sí, sí, aquests acomiadaments, a veure, és que, vull dir, ojo, eh?, en plan, permet-me que remarqui un cop més la xifra 9.000 acomiadaments, és a dir, hi ha molts pobles a Catalunya que no tenen 9.000 habitants, que no arriben, és que és molt heavy, eh? Seria la meitat de Sant Just gairebé, perquè aquí són 20.000 ara, o sigui, que seria gairebé la meitat de Sant Just. molt heavy, doncs, aquestes 9.000 persones que van ser acomiadades, que van marxar a casa seva, venen precedides durant l'últim any i mig que Microsoft ha arribat a fer fora gairebé a 20.000 persones en total. Això, doncs, crec que, no sé si ho hem parlat en aquest capítol, o ho hem parlat en l'anterior, que, doncs, aquesta inèrcia que tenia la indústria dels últims anys després del Covid i, bueno, doncs, també una dinàmica molt recent i molt nociva, diria jo, d'adquisicions d'estudis, no? De Microsoft ve i compra no sé quin estudi perquè faci jocs per a ells, o no sé què, no sé què, tal i qual. Doncs, totes aquestes, ja dic, dinàmiques, al final el que hem provocat és, doncs, aquelles onades d'acomiadaments magius, que també, desgraciadament, la temporada ha estat marcada, doncs, per notícies d'aquest estil menys il·lusionants, no? Diria, igualment importants, perquè, de nou, si volem considerar els videojocs cultura, també hem de parlar d'aquestes coses que passen dins de la indústria que els envolten, però que, evidentment, no són tan il·lusionants com el llançament d'un nou Mario, no? Podríem dir. Clar, no, no, efectivament, sí, sí. Deies abans que tenies com quatre blocs, quatre paraules, has definit el primer com a cultura, els altres tres? Sí, doncs, mira, el primer és aquest que dèiem que els videojocs és cultura, el segon, jo et diria que és que els videojocs han de ser accessibles, no? Hem parlat molts cops de l'accessibilitat, dels mòdols de dificultat, te'n recordes aquell programa tan interessant? Molt xulo. Crec que els videojocs han de ser accessibles a l'hora de jugar, però també a l'hora de fer-se i a l'hora de desenvolupar-se, i per això també hem tingut programes on parlàvem, doncs, d'eines de desenvolupament que feien, doncs, aquesta tasca més accessible, de les Game Jams, de la figura de la Game Jams, hem parlat de la Sant Jordi Jam, de la Malaga Jam, d'altres iniciatives de l'estil, i és que crec això, que al final, quan parlem dels videojocs com una eina expressiva, no? I aquí enllaço també amb el tercer punt, que era aquesta, no? Que els videojocs poden ser, més enllà d'un entreteniment, doncs, un mitjà narratiu i expressiu, jo crec que aquestes dues van bastant juntes, doncs, ja dic, quan parlem dels videojocs com una eina expressiva, reivindicativa, fins i tot, podem... És a dir, hem d'entendre que no tothom té molts cops l'habilitat o els coneixements tècnics per fer una cosa tan complexa com pot ser un videojoc, no? Que requereix disseny, requereix dibuix, requereix programació, requereix narrativa, fins i tot, no? En plan, has de tenir certes nocions d'escriptura per poder escriure bé un videojoc. I l'interessant, i una cosa que jo he volgut també, doncs, portar aquí, és, doncs, que existeixen moltes eines que ens permeten o que ens fan més senzilla la cosa d'una idea que nosaltres tinguem en el cap, transformar-la en un videojocs. És a dir, molts cops no ens donen les idees, no? Com a tal, és a dir, continua sent necessària aquesta primera xispa d'inspiració que després acabem transformant en una peça d'art, però sí que és veritat que ens donen eines o ens donen recursos per fer aquest procés una cosa més senzilla, més agradable, també, i on el creatiu té més pes que el tècnic. Que bé, que bé, que bé. Doncs, molt bona reflexió. Seguim amb un altre d'aquests termes que ens portaves. Estem fent aquest repàs de com resumiríem, no? Com descriuríem aquesta temporada de l'Amèrico pel seu pas aquí al refugi, l'espai de videojocs. Una temporada que ha sigut supercompleta i que ha sigut coses com, per exemple, aquestes reflexions que estem comentant aquí. Sí, efectivament. He parlat ja del tercer punt, que deia que en tenia quatre, el tercer que era aquest que els videojocs poden ser un mitjà narratiu, expressiu i reivindicatiu. Ho havia apuntat aquí, per tant, aquest ja el deixem tachadet. I llavors tendríem l'últim punt de tots, que és que, i aquesta crec que és una reflexió molt important també, és que existeixen molts tipus de videojocs i tots són igual de videojocs. És a dir, hem parlat durant aquesta temporada molt de videojocs independents. I doncs això, no? Hem parlat, doncs, potser d'experiències més personals, no tan comercials o no tan mainstream, no? Podríem dir, doncs, com per exemple, potser un joc de Call of Duty o els típics, no? Que surten sempre, el FIFA, el no sé què, el Fortnite, tal. Que sí que és cert que normalment, normalment, quan parlem de videojocs, pensem sobretot en aquests videojocs, però no són els únics que existeixen. No estic dient que siguin... que estiguin per sota, no? És a dir, en la conversa cultural dels videojocs no crec que hi hagi tampoc com esblaons. És a dir... Una jerarquia de què és millor o pitjor, no? Una cosa mainstream o una cosa molt coneguda o una cosa a la que tothom jugui no és menys cultural, no? Potser pot ser més industrial. Això sí. Estem parlant de la indústria dels videojocs. Evidentment, el Call of Duty segurament sigui molt més industrial que un joc que fa un noi a la seva habitació i que el puja a internet i que el juguen als seus tres amics, no? Evidentment, una cosa és molt més industrial que l'altra. Però cap d'elles és ni més cultural. Tots dos són igual de culturals. Són igual de peces culturals i tots dos són igual de videojocs, no? És a dir, crec que això és una reflexió important que cal tenir present quan parlem de videojocs i aquesta és una de les coses més... que té una discussió més llarga dins de l'acadèmia, dins dels Game Studies, quan es parla de videojocs precisament, que és que el concepte de videojoc és un concepte paraigua molt ampli. És a dir, hi ha tantes coses que entren dins del paraigua de la definició de videojoc que molts cops és complicat fins i tot establir els límits, no? On una cosa deixa de ser un videojoc? Hi ha pel·lícules interactives, per exemple, que d'alguna manera es podrien considerar videojocs. Hi ha videojocs que no accepten cap interacció amb ells, però tot i així es consideren videojocs. Hi ha videojocs que es desenvolupen amb l'objectiu de no ser jugats mai. I tot i així són videojocs. Vull dir, dins d'aquest món tan creatiu, tan estrafalari, que pot arribar a ser l'acadèmia dels estudis i la part com més acadèmica del desenvolupament, però també en el món mainstream i en el món comercial, també durant els últims anys han sortit propostes molt alternatives i que han sigut igualment exitoses. Per tant, si ens hem de quedar en una cosa, d'aquesta reflexió última, jo crec que és en aquesta, en què existeixen molts tipus de videojocs i que tots són igual de vàlids i igual d'interessants des de perspectiva del jugador. I des d'aquí també enllaça clarament amb un d'aquests punts que comentaves, que és de fer més accessibles aquests videojocs. Al final també, si un joc està pensat des d'aquesta visió i des d'aquesta mirada d'obertura, també el que és el receptor també ho rebrà d'aquesta manera. Clar, efectivament. Molts cops quan parlem d'això, el que deies tu, aquesta accessibilitat a l'hora de fer videojocs, parlem que si no és així, l'alternativa que els videojocs siguin accessibles és perdre un munt d'experiències. Perdem testimonis de persones que potser ens podrien explicar coses molt interessants a través dels videojocs. Perdem representació. Al final, si només les persones que tenen mitjans per fer grans videojocs els poden fer, es perpetuen una sèrie de narratives i una sèrie d'històries que no són les úniques que existeixen. Per tant, és molt interessant que aquests mitjans es democratitzin perquè també puguin sortir de diferents tipus d'històries. Ens perdem moltes coses. Al final, d'alguna manera, perdem els jugadors si els videojocs no són accessibles en la part jugable, però també en la part de desenvolupament. Totalment, totalment. Américo, no sé si vols afegir alguna cosa més abans d'anar tancant, però nosaltres estem molt agraïts d'aquesta temporada, que ha estat una temporada on no només hem videojugat, sinó que també hem après, ens hem educat, perquè els videojocs, per molt que la gent a vegades no s'ho cregui, també educen i aquí hem après moltes coses també en aquest espai i t'ho volíem agrair. Doncs jo volia acabar fixat amb un agraïment a vosaltres també, perquè, bueno, doncs, jo sí que és la veritat que m'he volgut treballar els programes i tal i jo m'ho he passat molt bé, però que al final heu sigut vosaltres qui m'heu donat aquesta plataforma per poder venir aquí a parlar de... a parlar de mi llibre, no? que deia aquell, al final, sempre que vaig als llocs acabo parlant de la cosa que a mi m'apassiona, que és això, els videojocs. Per tant, moltíssimes gràcies per oferir-me aquest espai durant tota aquesta temporada i, jope, que animo a tothom a jugar videojocs, és a dir, a jugar-los concretament, però sobretot a jugar-los amb curiositat, a fer-se preguntes mentre jugues. Hòstia, i això per què és així? Ah, i doncs, hòstia, fixa't això, que xulo, ah, doncs anem a veure què passa per allà. I si trobeu coses que us agraden dins del món dels videojocs, investigueu-les, busqueu coses semblants, tingueu aquesta curiositat, aquestes ganes de descobrir més, de no quedar-vos amb el que ja teniu, sinó, doncs, de continuar expandint el vostre horitzó, perquè al final, així és com nosaltres també creixem, no?, i com nosaltres d'alguna manera ens desenvolupem en el món cultural que és lo xulo. En definitiva, viviu amb curiositat, sigui a la vida real o a la vida que tenim a través de la pantalla. Amèrica, una abraçada molt gran, cuida't molt, que vagi molt bé l'estiu i ens escoltem de ben segur aviat, encara que sigui per telèfon, una trucada per veure com estàs. Una abraçada enorme. Cuida't, adeu. I fins aquí, el Refugi d'Avui. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos a la tarda d'avui. Nosaltres tornem, com sempre, dilluns i divendres, aquí, a Ràdio d'Esvern, les tardes de l'emissora municipal de Sant Just. Soc Daniel Martínez i ha estat un plaer acompanyar-vos al llarg de la tarda d'avui. Que vagi molt i molt bé i ens sentim molt aviat. Adéu-siau!