#453 - Gaza i sancions UE, reforma del taxi-VTC, DOQ Rioja i tertúlia “Vacances sobrevalorades?” + Phil Jackson 80, Wangari i Retrovisor d’efemèrides

Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 i comencen les tardes a Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al refugi. Doncs bon dimecres a tots i com quina vol la cosa hem arribat a la meitat de la setmana. Dilluns ja queda lluny i al cap de setmana cada cop més a prop, que jo sé que molts de vosaltres ja teniu ganes. Però bé, molts que ens estareu escoltant heu tornat a la rutina aquesta mateixa setmana, com jo mateix, i espero que la tarnada no estigui sent tan horrible com us havíeu pensat. Però bé, jo sé que alguns de vosaltres també teníeu ganes de tornar una mica a la rutina. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari! Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Seguidament, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia. I a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. El Jordi Clavero ens portarà una de les seccions estrella del programa. Parlem de vins, on avui repassarem el seu viatge pels cellers de la Rioja. Després, tindrem una tertúlia molt especial sobre les vacances amb uns convidats de luxe. I acabarem amb el retrovisor, la secció del Jordi Bernet, on repassarem les efemèrides històriques de la setmana. Ara comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu. La ciutat de Gaza s'enfronta al segon dia de l'ofensiva terrestre d'Israel, que té el propòsit de fer caure la capital de la Franja. És el nucli poblacional més gran del territori i està patint bombardejos constants, mentre els tancs i els soldats de l'exèrcit israeli avancen cruelment cap al centre de la ciutat. El ministre de Defensa del País Abreu ha anunciat que l'invasió podria durar mesos. Mesos escoltant això diàriament. Abreu ha anunciat que l'invasió podria durar mesos. En les últimes hores s'han assassinat aproximadament un centenar de palestins, que s'hi sumen a les més de 65.000 víctimes que deixa aquest conflicte. Mentre van caien bombes, bona part de la població de la ciutat escapa com pot cap al sud de la Franja, en un èxode massiu i descontrolat. Gairebé 400.000 persones ja han abandonat la seva casa, el que representa un 40% de la població de la ciutat. Aquesta passada nit, Israel també ha atacat amb drons bomba, l'únic hospital pediatric que queda en peu a la ciutat. Brussel·les ha anunciat aquest migdia que planteja suspendre les avantatges comercials que mantem Israel, aplicar sancions i sancionar a dos dels ministres més radicals de Netanyahu. Israel ja ha amenaçat que respondrà si aproven aquestes mesures. Malgrat tot, els membres del PP segueixen fent malabars per evitar qualificar el que està passant a Gaza com un genocida. Ara escoltem el que deia fa uns dies l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida. No hay un genocidio en Gaza. No me gusta lo que estoy viendo. No me gusta lo que estoy viendo, pero no hay un genocidio. ¿Y sabe por qué pienso que no hay un genocidio? Porque el genocidio fue el del pueblo judío durante la Segunda Guerra Mundial. Para mí... Sincerament, unes paraules molt difícils d'entendre. Veient el que veiem dia rere dia. Passem ara a la política catalana, i és que el govern de la Generalitat prepara una reforma profunda del transport de passagers a Catalunya, que pot canviar completament el sector. Aquesta setmana s'ha iniciat la tramitació de la nova llei del taxi i dels vehicles de lloguer amb conductor, és a dir, els coneguts com a BTC. El nou reglament entrarà en vigor a finals de 2026. La proposta limita de manera dràstica el funcionament de plataformes com Uber, Cabify i Volt, que ja no podran operar com ho fan a altres grans ciutats, i comportarà la desaparició de 600 vehicles de BTC. Els seus serveis s'hauran de contractar amb un mínim de dues hores d'entelació i quedaran reservats per trasllats especials, com bodes o fires. Aquestes companyies hauran d'adaptar-se i treballar plegats amb els taxistes sota les tarifes oficials, renunciant a la variació de preus segons l'oferta i la demanda que va fer tan popular aquest servei. Els taxistes, per la seva banda, també afrontaran canvis importants. No podran rebutjar serveis, s'endureixen les sancions per males pràctiques, i hauran d'acreditar el nivell B1 de català. A més, s'instal·laran mètodes de seguretat a taxis i BTC per controlar la seva activitat i, si cal, es concediran noves llicències per cobrir la demanda. Anem als tribunals. Ahir vam avançar-vos que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, havia pagat la fiança de 150.000 euros que li havia imposat el jutge Ángel Hurtado. García Ortiz està acusat de revelació de secrets per la filtració d'un correu electrònic de la parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Doncs bé, avui mateix el magistrat ha reconegut que es va saltar la doctrina del Tribunal Constitucional en calcular aquesta quantitat i ha decidit rebaixar-la, fins als 75.000 euros. Hurtado admet que va incloure de manera indeguda en el càlcul possibles indemnitzacions, multes i costos judicials, una prèctica que el Constitucional considera contrària a la presumpció d'innocència des de fa dos anys. Aquest estiu, la calor extrema ha deixat un balanç dramàtic a Barcelona. Es calcula que 786 persones han mort a l'àrea urbana i el 80% d'aquestes defuncions no s'haurien produït sense l'escalfament global. L'estudi, elaborat per investigadors de l'Imperial College i l'Institut de Medicina Tropical de Londres, situa Barcelona com la tercera ciutat d'Europa amb més mortalitat per calor, només darrere de Roma i Milà. Entre juny i agost, les temperatures extremes han multiplicat per 5 el nombre de morts esperades en un estiu sense canvi climàtic. La major part de les víctimes tenien més de 65 anys, confirmant la vulnerabilitat de la població enveillida. El problema és europeu. 24.400 persones han mort en més de 850 àrees urbanes del continent per l'onada de calor d'aquest estiu. 16.500 de les quals podrien haver-se habitat sense l'escalfament provocat per l'ésser humà. ARACULTURA L'Acadèmia de Cinema Espanyola ja ha fet la seva elecció per als Òscars. CIRAT, del director gallec Olivier Lache, serà la candidata d'Espanya per competir a la categoria de millor pel·lícula internacional. Aquesta impactant i explosiva aventura pel desert, a ritme de música electrònica, ha esdevengut un autèntic fenomen des de la seva estrena a les sales el passat mes de juny. Lache afronta ara una intensa campanya per situar el film a la conversa dels Òscars, però compta amb una carta de presentació immillorable, el gran premi del jurat del Festival de Canes, un reconeixement que ha impulsat la seva internacionalització. La pel·lícula ja s'ha venut a nombresos països i a França ha superat els 150.000 espectadors i el milió d'euros en taquilla, amb crítiques entusiastes tant de mitjans europeus com d'americans. Oliver Lache ha explicat que confia que aquesta vegada hi ha opcions reals d'arribar a la gala. La candidatura de Sirat torna a il·lusionar al cinema espanyol que no aixeca la statueta des del 2004, amb Mare Dentro. Ara toca ritme, toquen els esports. Ahir es va donar el tret de sortida a la Champions League en una primera jornada complicada per als equips espanyols. El Real Madrid va vèncer per 2-1 contra el Marsella, però amb molta polèmica. Els dos gols dels blancs van ser de penal, tots els convertits per Mbappé. El segon penal ha inciendiat les xarxes socials, ja que es va xiular una mà que no s'hauria d'haver sancionat. Carvajal va ser expulsat al minut 72 per una agressió al porter marsellès Jerónimo Rulli. L'Atletic Club va perdre 2-0 contra l'Arsenal en un maig molt complicat contra un dels grans aspirants del títol. Els bascos van fer un bon partit, aguantant amb solidesa fins al final els atacs dels anglesos, però els va faltar punteria en els seus atacs. el Villarreal també va punxar 0-1 contra el Tottenham. El partit es va decidir per un autogol del porter groguet, que se li va escapar la pilota cap a la seva pròpia porteria quan intentava blocar un centre del rival. Avui és el torn de l'Atletic de Madrid, que s'enfrontarà al Liverpool a Anfield. El Barça debutarà demà contra el Newcastle amb la baixa confirmada de la Minya Mall. I ara compta, perquè sonen les alarmes a Can Barça. En només dos dies del tancament del mercat de fitxatges, el Paris Saint-Germain està disposat a pagar la clàusula de rescissió d'Alexia Putelles, la capitana del Barça. Tot i això, la decisió ara recau en Alexia, que per ara manté la seva voluntat de seguir el Barça. Des de la directiva blaugrana asseguren que no negociaran i que la futbolista és clau en el projecte esportiu, renovada fins al 2026, amb opció a un any més. Ara, males notícies per l'atletisme espanyol al Mundial de Tòquio. Jordan Díez, campió olímpic i europeu de triple salt, ha decidit retirar-se de la competició després d'un primer salt nul, on ha notat moltes molèsties. L'Hispano Cubà arrossegava dolències al tendor rotulià i, tot i arribar amb bones sensacions, va decidir renunciar als dos intents restants per precaució. Díaz, que aspirava a la triple corona amb el títol Mundial, es queda fora de la final i posposa el seu somni. Ara presentem la cançó del dia. Doncs tornat a la rutina, però aquí ens seguim resistint al canvi d'estació i per això avui us porto un dels grans temes d'aquest estiu, tot i que també ho va ser de l'anterior. Però bé, quan una cançó és bona, perdura. O almenys, això ho diuen, no? Doncs el tema és un autèntic homenatge al bon rotllo, a l'energia, i és que aquest himne ha posat a ballar en mig món sencer, combinant ritmes urbans amb reggaeton, i un toc de cúmica argentina s'ha guanyat el lloc a la majoria de playlists del país. La cançó parla d'una noia que atrau totes les mirades i que, sense voler-ho, es converteix en la protagonista de la festa. És un clam a la llibertat i a ser un mateix quan el cos ho demana. Com sempre, us deixo tres pistes per veure si sóc capaços d'endevinar-la. La primera pista, la cançó, va sortir el 2023. Per tant, ja veieu que no és la cançó d'aquest estiu, però bé. Però bé, aquest estiu ha estat el top de les cançons més escoltades a Espanya. El nom de la cançó és una paraula que s'utilitza molt a l'Argentina per referir-se a una noia amb els cabells foscos. Què? Això ho hauríeu de tenir clar, eh? Però bé, abans de desvallar la cançó, se la vull dedicar a la dona més important de la meva vida, a la meva mare, que sé que li encanta aquesta cançó. Aquesta va per tu mamà, que soni la morotxa de Lucra. Elena mojada, me puse los zapatos, me pegué una perfumada. Me voy a la bailanta, a tomarme unas cuantas. Soy el rey de la noche y hoy salgo con la banda. Voy con los muchachos, pero están medio lento. Yo en la cacería siempre enfocado, atento. Hay una morocha, sola se está moviendo. Quiere un cuartetazo violento. Que alguien saque a bailar a la morocha, que se muere de ganas. No puede hacer todo el campeón, quiero que juegue la banda. Que alguien saque a bailar a la morocha, que se muere de ganas. No puede hacer todo el campeón, quiero que juegue la banda. A mí me gustan las morochas bien bonitas, y mi amigo busca una rubiecita. Esa quiere un cuartetazo violento, y si pone un reggaetón que baje lento. Lento, lento, pero siempre atento. Me gusta que te guste, pero cero sentimientos. Mi amor, yo soy así, no quiero meter cuentos. Pero si te digo que no te entro, yo te miento. Baby, yo soy el hombre que tu cuerpo necesita. Yo soy el que sabe que tenés ganitas. Sé que te saque a tirar unos pasos. Vamos paso a paso, me tomo un par de vasos. Y saco, saco a bailar a la morocha, que se muere de ganas. No puede hacer todo el campeón, quiero que juegue la banda. Y que alguien saque a bailar a la morocha, que se muere de ganas. No puede hacer todo el campeón, quiero que juegue la banda. L-U-C-K, Fontana, y me lo rento. B-M-L, rompiendo. B-M-L, rompiendo. Que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Nátros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi. I crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluny. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer. El carrer. No treu la llengua. És clar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? No treu la llengua. O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Avui, 17 de setembre, Phil Jackson compleix 80 anys. Jackson ha estat una de les figures més influents del món de l'esport. Va ser entrenador de bàsquet i es va proclamar campió de la NBA 11 vegades, més que cap altre entrenador. 6 cops amb Michael Jordan i 5 amb Kobe Bryant. Però Phil Jackson no va ser només un entrenador brillant, sinó que va revolucionar el bàsquet amb les seves tècniques de mindfulness i de psicologia positiva. Tot això en un esport on regnaven els egos i la pressió. Per això, se'l va rebatejar com a mestre zen, perquè va portar la calma i l'equilibri necessari a vestuaris farcits d'estrelles. La seva gran lliçó és clara. L'equip està per sobre de l'individu. Jackson ens va ensenyar a figures com Michael Jordan, Kobe Bryant o Shaquille O'Neal a confiar en els seus companys, a mantenir la calma en els moments decisius i a créixer tant dins com fora de la pista. És per aquesta raó que avui he volgut parlar de Phil Jackson. Per aquesta lliçó en concret, l'equip està per sobre de l'individu. Crec que és una frase que ens hem d'aplicar tots, perquè com a societat sempre serem més forts quan anem tots a la una. Sovint els ciutadans ens intenten polaritzar, manipular o fer creure que qui tenim al costat és un enemic. Però la realitat és que, entre tots, compartim moltes més coses de la que ens separen. Tinc la sensació que a vegades simplement ens volen distrets o entretinguts per desviar el focus del que realment és important. És aquí quan tots hem de ser responsables, no deixar-nos portar pel soroll i tenir una visió crítica i pròpia de les coses. No es tracta de pensar tots igual, sinó de saber escoltar i d'unir-nos quan una cosa ens afecta a tots. Perquè demanar les injustícies, som molt més poderosos, com deia Phil Jackson, anar aquí. Doncs aquesta ha estat l'efemèride d'avui. Ara presentem una petita càpsula biogràfica de la Wangari, una dona molt important. Avui viatgem fins a Quènia per descobrir la història d'una dona que va convertir els arbres en símbol de llibertat. El seu nom és Wangari Matai i va ser la primera dona africana en rebre el Premi Nobel de la Pau. Wangari va néixer el 1940 en una petita aldea de les Terres Altes de Quènia. Va créixer envoltada de natura, de boscos i rius, que li va despertar un amor profund pel medi ambient. Però també va créixer en un context difícil, desigualtats socials, pobresa i una societat que no donava gaires oportunitats de les dones. Tot i això, Wangari va destacar pels estudis i va aconseguir una beca per formar-se als Estats Units. Quan va tornar al seu país ja tenia clar que volia transformar-lo. El 1977 va fundar el Green Bell Movement, un moviment senzill però revolucionari, plantar arbres. Però no era només ecologia. Cada arbre representava també una dona empoderada, una comunitat més forta, un futur més digne. Les dones del seu país, sovint marginades, trobaven feina, recuperaven terres degradades i s'unien per una causa comuna. La seva lluita no va ser fàcil. Va ser perseguida, empresonada i fins i tot agredida pel govern cànià, que veia les seves iniciatives com una amenaça al poder establert. Però ella mai no va cedir. La seva veu es va convertir en un crit per la democràcia, pels drets humans i per la justícia ambiental. El 2004, el món la va reconèixer amb el Premi Nobel de la Pau, convertint-se en la primera dona africana a aconseguir-lo. El Comitè Nobel va destacar la seva contribució única, unir medi ambient, pau i desenvolupament humà. Wangari Matai ens va ensenyar que plantar un arbre és molt més que un gest ecològic. És un acte de resistència, d'esperança i de futur. Doncs fins aquí la càpsula i ara encetem les seccions i comencem amb la secció del món del vi, del Jordi Clavero. Ara, Jordi, jo crec que deus estar allà preparat, no per l'estudi? Sí, estic preparat. Doncs benvinguts al nou episodi del món del vi. Avui ens endinsem en una de les denominacions d'origen més prestigioses del món, la D.O.Q. Rioja. I qui millor per parlar-ne que el nostre expert en vins, en Jordi. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jaume. Bona tarda a tots i a totes. Hem tornat amb la secció i avui estem parlant d'un tema bastant apassionant i... i és la Rioja. Sí, faltava la música, no? Per començar la secció. Sí, sí, sí. He escoltat allà l'antic director d'orquestra que ens ha deixat, però encara segueix aquí a la sala, en estimat Dani. Sí. I, bueno, avui bàsicament descrenarem la història de la Rioja amb les seves regions i les seves varietats de raïm. D'acord. I, bueno, i algunes activitats enoturístiques que jo vaig fer, perquè aquest estiu vaig estar allà per la Rioja i us vull comentar algunes coses que vaig veure i que us puc recomanar personalment. Clar, perquè aquest episodi neix una mica del teu viatge d'estiu. Sí, també. Neix del viatge d'estiu i també perquè al final és una d'aquestes regions que et quedes amb elles, perquè la Rioja té molta història i té molt de prestigi, com veurem ara. Sí, sí, sí, és el que hem comentat al principi, no? Que és una de les més prestigioses del món, al final. Sí. Però, bueno, Jordi, comença explicant-nos com va néixer aquesta denominació tan prestigiosa. Com s'ha guanyat aquest nom? La Rioja, primer de tot, no tenia cap nom, com totes. Va començar a l'època dels romans i no va ser fins al segle XIX que va començar a solir una mica de nom. I per què comença a solir nom la Rioja, bàsicament? Bàsicament comença a agafar nom perquè té una influència francesa. I per què té una influència francesa? Perquè a finals del segle XIX, bueno, diria més aviat mitjans, allà arriba un bitxo que és un destrossatat. Sí. Que saps com es diu, Jaume? Sí que ho sé, però, o sigui, quan ho diguis diré, ostres. La filoxera. Això, la filoxera. Sí, et sonava així, ara sí, no? A més, perquè ho vaig sentir a les notícies l'altre dia. Suspès, ja està. Que envelado, eh? Retratado, eh? Basta ja. El marsella no s'intento robar. Doncs això, que la filoxera va arribar allà, va reçar amb tot i això al final també va fer que els francesos emigressin i anessin a altres zones. Sí. I una de les zones que es van refugiar a part de Catalunya va ser la Rioja. I els francesos que van portar allà, a la Rioja, van portar la seva manera de fer i van anar els vinyeters de Bordeaux que van portar tècniques noves com la criança amb bota de roure, que anava ideal per als vins de la Rioja. D'acord. I el 1925, a la Rioja es va convertir en la primera D.O. d'Espanya i el 1991 va rebre el màxim reconeixement com a denominació d'origen qualificada. Una distinció que només comparteix amb el priorat. O sigui, perquè en fem una idea no és l'habitual dintre les denominacions d'origen ser qualificades. És una distinció molt més elevada que exigeix un producte de qualitat més exclusiu. Doncs no ho sabia, la veritat. Jo pensava que això de qualificada ho donaven més fàcilment. No sabia que només ho teníem a dos llocs d'Espanya. Tenim a la Rioja i el priorat. Molt bé. Bueno, content que on sigui el priorat a casa nostra. I una pregunta que he tingut quan parlaves, allò de la filoxera, aquí no va arribar o sí? Ha arribat a tot el món la filoxera. L'únic que n'hi ha en alguns jocs que no ha afectat, com a Xile i a les Canàries. Que les Canàries ara està començant a afectar. Bàsicament és un bitxo que es fica a les arrels i es carrega l'habit. I això és perquè... O sigui, ara és perquè això... Bé, a causa d'això és perquè totes les vinyes són empaltades, no? Exactament. Amb el peu americà, perquè el peu americà, que és d'un bé la filoxera, és resistent a aquest bitxo. I s'empelta perquè el peu americà, si el plantéssim sol, dona un fruit molt dolent. O sigui, és peu americà amb un empelt d'aquí, per dir-ho. Sí, exactament. Exactament. Molt bé. Doncs seguim, perquè la Rioja no és un territori homogènic. Explica'ns una mica les seves regions i com el clima també juga un paper fonamental. Sí, la Rioja, diguéssim, que no és tota l'estona el mateix. Té diferents regions i les podríem diferenciar per, primer de tot, la Rioja Alta, que és un clima més atlàntic, amb estius frescos i vents freds, i s'hi elaboren uns vins amb una gran capacitat de guarda. O sigui, hauríem de pensar en aquests vins que són reserva, criança... Bé, que estan un temps allà. O sigui, són vins que tenen una criança més llarga, no? Sí, per lo general, sí. Perquè tenen més acidesa i quan tenim més acidesa en el vi podem guardar més aquell vi. També, la Rioja Alta Vesa és un clima fresc i influenciat pel Cantàbric. Els vins d'aquesta zona tenen una gran acidesa i un perfil més afruitat. Tot i tenir bastant acidesa, potser no s'aposta tant per una gran guarda, perquè es busca un altre tipus de vi negre que és més modern, que no són a vegades aquests vins tan consistent, amb tanta guarda i amb tant de tenir, sinó més suaus. Són vins negres més suaus. Després tindríem la Rioja Oriental, que té un clima més mediterrani, o sigui, més càlid, més sec, i els vins solen ser més corpulents i amb més gradació alcohòlica. Allà, tenir un clima més mediterrani, doncs el fruit madura molt més i fa més gradació alcohòlica. Són vins més alcohòlics. Ostres, m'ha sorprès molt perquè no tenien ni idea que en una mateixa comunitat autònoma tan petita com és la Rioja poguessin haver aquests canvis tan forts de temperatures. És que això al final passa per la influència de les muntanyes, que hi ha l'efecte foen, que això es veu molt clar amb les Canàries, amb les panzas de burro i tot això. Darrere la muntanya i davant hi ha climes diferents. Canvia, també tenir un riu al costat o estar en una plana o estar al costat del mar, no és el mateix. O també l'estar en altura, saps? I m'ha agradat també una cosa que has dit, que ara no estan de moda els vins tan forts, no tan corpulents. No, no. Perquè això què vol dir? Que ara els joves estem tirant per vins més suaus, més fàcils de bebre? Sí, a veure, jo t'ho explico. Els joves en el món del vi tenen 30-40 anys. Vale. No som nosaltres, perquè nosaltres encara no hem atrat a aquesta etapa de consumidors del vi, tot i que us porti ara en algunes fires o alguns jocs, nosaltres no som el públic objectiu. Els joves en el món del vi de 30-40 anys han entrat exactament amb el que tu estàs dient. Bona, ara hi ha molta gent que es considera jove i té 30-40 anys. Per això, bueno, perdoneu-me la gent d'aquesta edat, perdoneu-me, que no us vull insultar. És que nosaltres som molt joves. Exacte. La gent d'aquesta edat, entre 30 i 40, que són els joves consumidors del vi, doncs prefereixen aquest tipus de vins que no tenen tant de cos ni tant de tenir. O sigui, estan canviant amb l'altra generació dels boomers, que són més grans, els boomers. Els boomers volen els vins més forts. Volen els riberes del Duero, que es noti la barrica ben forta, que també el Riojas noti la barrica ben forta i el tenir, que li assequi la boca. O els vins del Somontano, mon pare se'ls pren, li agrada molt el Cabernet Sauvignon, i aquests vins que se'ls pren amb el got i que pesen, que pesen, que són forts. El meu pare és l'exemple ideal del que és l'antiga generació i que li agrada, saps? No, no, és molt interessant com van canviant els gustos amb les generacions. Exactament, i aquesta darrera generació està molt influenciada amb les dones perquè les dones tenen més decisió amb el tema de triar el vi i es consumeix més vi blanc que vi negre. I també es consumeix en perfils més suaus, perquè les dones també s'ha descobert que tenen més sensibilitat a l'hora d'olorar, de beure i n'hi ha moltes homiliers de dones. Et diria que potser a la part amb nois o més. Molt bé, doncs parlem ara una mica de varietats de raïma a la Rioja perquè quins són els protagonistes? Els protagonistes, bàsicament, tindríem una producció del 90% de varietats negres, sobretot. Les blanques s'estan començant a instaurar una mica, però tot i que sempre hi ha hagut a la zona algunes blanques característiques, és una cosa que ha tirat molt menys. La que s'ho menja tot és la Tempranillo. Què creus que vol dir el nom, Tempranillo? Que es recull abans. Sí, sí, sí, molt bé. Jo pense que ho va dir el Dani un cop, perquè va escoltar aquest nom, i ho va encertar. M'ho van explicar a la visita de Cune, i és cert que aquest nom, doncs, es refereix a què es coneix abans. I diguéssim que és la que s'ho menja tot i la que està a tot arreu. Després tindríem la Garnatxa, la Graciano i la Mazuela, que també li podríem dir Carinyena, que és d'on ve, que ve de l'Aragó. Que n'hi ha una denominació d'origen a l'Aragó que es diu Carinyena. Carinyena. I és d'allà. I aquí li diuen Mazuelo. Això ho veuràs molt amb el meu programa de vins, que a cada lloc li diuen d'una manera a la varietat. Perquè per fer una mica de... Marketing. No, i d'allà, per fer una mica de comparació, aquí a Catalunya quin és el tipus de raïm que més s'estipula? Què més? Sí. Ostres. O depèn de alguna... Bueno, suposo que depèn de zones, no? Depèn de zones. Depèn de zones. Jo et diria que té molta tirada la Garnatxa negra. Sí, és que a mi em sona molt Garnatxa. Garnatxa em sona molt. També té una bona tira el Cabernet Sauvignon a tot arreu. Que aquest és francès. És francès. La Garnatxa negra, en canvi, bueno, crec que és d'aquí teòricament, si no m'equivoco. I algunes varietats més estranyes, bueno, podem trobar el Somoi, el Trapat, saps? De varietats negres i de... i de blanques, doncs les del Cava. Si parlem de blanc, quins raïms blancs trobem a la Rioja, que és el tema d'avui? Bueno, de raïms blancs trobem el viure, que el que t'he comentat, que el viure li diuen aquí, a la Rioja li diuen viure, i nosaltres li demà que veu. O sigui, no t'has de pensar que és res autòcton d'allà, sinó que és la seva manera de dir-ho, saps? Al final és com els pescadors que li donen el peix d'una manera, en una zona determinada, i en una zona determinada del món li diuen d'una altra manera, aquell peix. Després tindríem la malvacia, que la malvacia, si em preguntes d'on ve, doncs jo et diria que la de Conca al Marri Terrani, que es desconeix exactament d'on ve, i la garnatxa blanca, i també el temprenillo blanc, que és una varietat autòctona bastant interessant. I de tots aquests que, raïms, que tu m'has dit, tu tens algun preferit o no? Jo pregunto perquè no tinc gaire idea de vins, i amb tu ho aprendré molt, i jo et ets preguntant. La malvacia és una varietat que dona molts problemes a la vinya, però tu com a consumidor, quan estàs olorant i estàs bevent, et dones compte que té qualitat, saps? Perquè no és una varietat per fer producció, sinó per fer qualitat. I quan proves un vi de malvacia, ostres, si t'agrada olorar aquell vi, si a tu t'agrada olorar i tens un nas desenvolupat per poder olorar, i també t'agraden els vins bastant aromàtics, la malvacia t'agradarà moltíssim. A veure, si busques un perfil més suau que no tingui tanta cosa, una garnatxa blanca pot anar molt bé, també. No, no, jo està preguntant ja per gustos personals, eh? Sí, sí, sí, però està molt bé, i el viure, el macabeu, depèn de la zona. Aquí, sobretot, del fent servir per fer cava al macabeu. També es presenta d'altres maneres en altres zones, o es pot fer vi blanc normal, però la majoria del macabeu aquí va per cava. Interessant. Doncs, Jordi, jo crec que ara toca una cançó que jo crec que és molt acorde, no?, a el que estem parlant. Sí, bastant, bastant. Bona, polas. Son los suspiros de tus escamas, que son los tiros que dan al alma, si quieres verme estoy en la rama. Fíjate un objetivo distinto, que soy como un vino tinto, que si me tomas en frío engaño, y con los años me hago más listo. Cariño, tómame calentito a tu ritmo, que soy como un vino añejo. Hace ya tiempo me ando buscando, y no me encuentro ni en el espejo. Porto ya hay olas, en este mar que tu ves en calma, tu eres el pez que muerde mi cola, yo soy un pájaro y tu la ramas. Estamos a solas, tartartartartartamudeo y no son trolas, yo nunca miento por la mañana, anda tal loro a última hora. Yo no soy malo, aunque me esconda entre las malezas. A veces voy un poco del palo, tú eres mi puzzle, yo soy un pieza. Pero tu cuerpo es un escándalo, hay un demonio que siempre me dice pruébalo, y un angelito que me dice que estoy reza, a que no hago caso de los dos. Fíjate un objetivo distinto, que soy como un vino tinto, que si me tomas en frío engaño, y con los años me hago más listo. Cariño, tómame calentito a tu ritmo, que soy como un vino añejo. Hace ya tiempo me ando buscando, y no me encuentro ni en el espejo. Recapacita, no vayamos a perder la cabeza, porque esta es nuestra primera cita, y yo ya llevo unas diez cervezas. No sé si me incitas o me incito yo por la mañana. Doncs fins aquí aquesta meravellosa cançó que ens ha recomanat el Jordi i que anava molt bé per un dia d'avui. Sí, gent de Sant Just. Bueno, de Cornellà, però aquí viuen a Sant Just. Per això t'ho dic. Sí, sí, sí. Però va, seguim amb els vins. Rioja és coneguda pels seus vins negres envellits, ja ho hem parlat abans, però quines són aquestes clasificacions principals que tenim a la Rioja? Vinga, que us ho vaig explicar i així no us li veu més quan aneu a una tenda i us estic venent el producte. Anar a un celler o anar a una botiga de vins, si no tens ni idea, és complicat. Home, és complicat. I si la persona que t'assessora no té els suficients coneixements, també encara més. Primer de tot, comencem per el Criança, que té dos anys d'envelliment mínim i un any que ha d'estar amb bota. Saps el que és una bota? Sí, sí, aquestes de fusta, no? Sí, les de fusta. I normalment són vins frescos i afruitats. Vale. Després tindria... Però una pregunta. Sí, no, no passa res. Un any en bota i l'altre any... En ampolla. Vale. Pot ser en ampolla i... Sí, serà en ampolla segurament. Vale, vale. Si no t'especifica el què, en ampolla també envelleix amb el tap de suro, el tap de suro esporós i deixa que entri l'oxigen i també envelleix. Perfecte. Anem amb reserva. Anem amb reserva, que reserva són mínim tres anys d'envelliment i posa aquí que un any en bota i són vins més complexos i amb un millor equilibri. Per què diu això un millor equilibri? Perquè ha de tingut més temps per madurar i el tenir és menys verdes. Vale. Diguéssim que ha madurat el tenir, és més suau, no pica tant, tampoc el tenir, i l'acidesa és més fluixeta i està més ben equilibrada. Vale. I el darrer seria el gran reserva, que serien mínim cinc anys d'envelliment, dos en bota i tres en ampolla, perquè us quedi clar, i són vins elegants i sodificats i ideals per guardar-los en el celler de la nostra classe. No sé si en teniu, però els podeu deixar ja temps perquè vagin envelliment perquè no són vins de ràpida conserva, que poden durar anys i anys. Perquè també la gràcia segons quins vins és que els puguis deixar un temps envellint i que també assoleixin més complexitat. Perquè al final amb el suro fem que aquella espolla vagi transpirant i vagi evolucionant el vi. I això que es diu, que és, bueno, no sé si és la realitat o és un mite, per això et pregunto, que com més vell és un vi més bo és, és real o no és real? Depèn, no té per què. Jo et diria que n'hi ha factors que delimiten la qualitat, com pot ser l'anyada d'aquell any, que hagi sigut bona, perquè si el raïm no és bo, el most... No serà bo. Sí, haurem de tirar altres anyades, diguéssim, perquè sempre es guarden altres anyades per combinar. i també et diria que una mica les maneres que tenen de treballar de cada celler, com treballen, i una mica el factor de si anem a fer molta producció o poca producció. Si fem poca producció a la vinya, normalment tindrem fruits de major qualitat. Si fem molta producció, tindrem fruits de pitjor qualitat. O sigui que realment es podria complir, però no té per què. No té per què. O sigui, l'envelliment és un factor d'envelliment. I això, saps? L'únic que amb el temps s'ha valorat moltíssim i se li ha donat molt de valor. Però ara l'està perdent, perquè els vinos de Jerez estan molt valorats per la gent de 70 anys, 60, però la gent d'avui en dia no en té ni idea de vinos de Jerez. I tampoc és que valguin molt. Pots comprar un que està perfecte per 15 euros. No els estic criticant per això, però no és un factor de major preu, de major envelliment 100% segur. Perquè n'hi ha 20 joves que són... d'acord. Una bogeria. Últimament, és el que hem comentat una mica abans, estem parlant molt de vi blanc, especialment dels vi blancs de la Rioja. Què està passant exactament? Mira, tradicionalment la Rioja ha estat coneguda pels seus vins negres, no ens hem d'enganyar. Però en els darrers anys hi ha hagut una revolució amb els vins blancs. Els cellers han apostat pels vins blancs de gran qualitat, que això també ha passat en el priorat, fermentats amb bota i amb un gran potencial de guàrdia. O sigui, que el fermentar amb bota li dona un altre tipus d'estructura a aquell vi blanc que no té normalment un vi blanc d'una altra sola. O sigui, diguéssim que ells fan els seus vi blancs a la seva manera, saps? A la manera de fer de la Rioja. O seria una manera semblant de fer del priorat. O sigui, vins blancs amb cos, no lleugés. I això normalment ho fan amb el viure, la garnatxa i el tempranillo blanc. I està donant uns resultats que estan bastant bé perquè són vins que tenen una bona estructura i que combinen molt bé amb el menjar. Perquè tenen bastanta potència. O sigui, s'estan com afegint aquest món però aplicant el seu distintiu. Exacte. La seva metodologia, la metodologia dels negres, doncs, l'adapten més o menys els blancs veient què poden fer i què no poden fer. Així es diferencien d'altres zones productores de tota la vida de vins blancs. Perquè, si no, seria una cagada. Exacte. Si no tens res distintiu, no compraré l'altre. Si vas a fer verdejos com Rueda, saps? Que és on fan el verdejo, no pots compartir-li a la cara. Si vas a fer vins joves com ells, ho has de fer amb el teu distintiu. Sí, sí, i tant. La teva manera de fer. I ara que ja hem fet una bona repassada a tots els vins i els tipus de vins, tipus de reïms de la Rioja, explica'ns una miqueta com va anar aquest viatge per la Rioja i quines recomanacions ens pots fer i ens pots fer a tota l'audiència per si ens animem a anar cap a la Rioja. Bé, jo vaig visitar sols un celler. No vaig anar a visitar molts cellers perquè al final visites un i ja fas amb un, a vegades. I també que són cars, no, crec? Sí, les visites són cars. També ha fet molt això. Que m'invitin, eh? Que m'invitin. Aquí, si algú ens escolta... Que paguen. Que paguen. Vaig anar a CUNE, que no es diu CUNE, realment es diu Compagnia Vinícola del Norte. L'únic que va haver-hi un error fa molts anys i molts anys quan es van presentar a un concurs i per això han acabat assolint el nom de CUNE. Clar, perquè Compagnia Vinícola del Norte. Excepte, la U d'on surt? La U d'una confusió amb una V baixa, perquè realment és una V baixa. Ah, vale, vale, vale. Exactament. Amb una confusió en l'etiquetat i per això li donen una V baixa. Clar, o sigui, realment és C, V, bueno, V baixa, N, E, però la gent li diu CUNE. Exactament, exactament. Això va ser per... bueno, un error. Bueno, és com... bueno, no se m'acorreix cap exemple, però una cosa que se li ha dit malament sempre i ja està. I ja està, i ja està. Bueno, és més fàcil de dir aquest nom que Compagnia Vinícola del Norte, això està claríssim. I aquest celler està a la capital de la comarca d'Albí de la Rioja, que es diu Aro, no sé si sabeu on és, doncs Aro està a la Rioja i és la capital d'Albí. A quina part de la Rioja? Està a... Alta, baja... no, oriental, no, que es diu? A la Pesa. Ho busquem? Sí, ho busquem, ho busquem, perquè ara no em ve el cap a quina part. D'acord. I en concret es troba a dins d'Aro aquest celler en el barri de l'Estación. I és un lloc on trobem molts cellers per visitar, perquè diguéssim que allà es junten tots els cellers. És el sumun. I tenim els wine bars i també els cellers bastant emblemàtics, on podem trobar Muga, López Heredia, bodegues de la Rioja Alta, bodegues bilbaïnes... Bueno, vamos, que estan tots, que si vols agafar una bona, pues vas allà i ja està. Doncs ho hem buscat i és Rioja Alta, eh? Rioja Alta, molt bé, molt bé. I com va anar això, com va anar la visita per Cune? Què t'ensenyen, què fas? Bé, la visita va començar bàsicament amb una mica d'història dels fundadors, ja que és un celler de finals del segle XIX, que va sorgir de dos germans que eren de Bilbao, no eren de la Rioja, perquè això té un significat, perquè la gent del País Basc, sobretot de la zona de Bilbao, estigueixen molt a la zona de Rioja. Vaig estar en un poble d'Ezcarai, estava ple de bascos, sobretot amb les samarretes de l'Atlètic, perquè estava jugant l'Atlètic, i és perquè estigueixen allà, no és perquè siguin pobles bascos. Això és com els manos, no?, que ens invadeixen Salou i a les costes del sud. Exactament, exactament. Ara, ens envaeixen, ho dic amb... Sí, amb carinyo. Amb bon carinyo, en bon sentit, eh? Amb una collejita. Doncs, a un dels germans li van diagnosticar asma i es van veure obligats a anar-se'n de Bilbao. Vale. I van trobar un refugi amb la Rioja, bueno, a la segona residència que tenia en Aro, i amb això va començar una dinastia familiar que avui en dia ja es compta per cinc generacions, perquè ell els va donar per fer vi. Molt bé. Després de la introducció en el celler que ens van explicar això dels germans, vam anar a un ferment al vi, que el maco del celler són les tines, que sabeu, no?, els recipients del vi, doncs, en aquest cas no eren de ser inoxidable, normalment són de ser inoxidable i aquestes eren de fusta. I era una cosa bastant estètica, que agrada veure-ho. I això no es diu tina, es diu fudre. I és una tina, doncs, de fusta. També vam anar al lloc on envelleix el vi, a la zona on fan les criances, i aquesta sala està feta per, diguéssim, el dissenyador de Terroifer, el senyor Eiffel. Ostres. i, bueno, t'explicaven això de què ho havia fet ell i... Perquè hi ha com, tinc entès, eh?, que hi ha com una espècie de batalla, no?, d'entre bodegues, no?, de veure qui fa el millor celler, no? Sí, sí. Per això contactaven arquitectes tan bons. No, i també, no, ja no és d'abans, saps? Sinó, bueno, és de fa temps. I, sobretot, et diria que més ara, que li dona un prestigi que ho hagi fet una persona en reconeixement en aquell celler, saps? Perquè el del Guggenheim va ser el marquès de Riscal. Si tu passes per allà, el dissenyador Guggenheim ho va fer. i això li dona un prestigi al celler, saps? Que sí, una obra d'art. I allà, a Cuner, vau fer algun tast de vins? Sí, vam fer un tast de vins, a part també de visitar una exposició del Jaume Plensa, que també és d'aquí de Sant Just. I vam començar primer amb el vi blanc, que va ser el millor, es diu Monopole. És de la Rioja, és un vi blanc sec, fet amb la varietat Viure, i que és com la varietat de Macau de la Rioja, i puc dir que és suau, fresc, i pot anar molt bé per fer un aperitiu amb els amics i treure una taula d'embotits i acompanyar molt bé. El segon vi es deia Ausa, i era criança, i tenia massa acidesa, era punxant, i un tenir que no acompanyava molt bé. O sigui, no em va agradar. El tercer era l'Ausa Reserva, i estava una mica millor equilibrat, era una cosa que havien ballit més, que no es notava tant el tenir, i que estava alguna cosa millor. Però jo em quedava amb el Monopole. Doncs Jordi, se'ns està acabant el temps, m'agradaria que m'expliquessin en 30 segons si hi ha alguna festa relacionada amb el vi, per allà, per aquella zona, perquè crec que hi ha alguna molt interessant, no? Sí, hi ha la batalla del vi a Aro, que és una festa relacionada amb la Déu Rioja, i cada any comença el 29 de juny, coincidint amb el dia de Sant Pere. I es fa a la ciutat d'Aro, que és la capital de la vida, la Rioja Alta, i té joc a l'ermita de Sant Felices, situa els passanyats de Biblio. Doncs ens està acabant el temps, i em vull acomiadar bé de tu, Jordi. Ens han quedat algunes coses per comentar, però bueno, si no, les podem aprofitar per un altre dia. I també, atents, perquè a les xarxes penjarem un o dos vídeos en format Reels, per promocionar una mica la feina que has fet, i també per veure com són aquests cellers de la Rioja, i perquè els oients li puguin posar imatges, no? Sí, que ho puguin veure, perquè al final que tu parlis i comentis on s'ha anat, no és el mateix que ho vegin. Bueno, que vagi bé, no? Doncs res, Jordi, moltes gràcies. Ens veiem dintre d'una setmana, no? Sí. Sí, perquè el dilluns tenim una entrevista especial. Ja parlarem. Ja parlarem. Vinga, Jordi, gràcies. Adéu. Bona tarda, us informa Marc Güell. Més de 65.000 palestins han mort a la franja de Gaza pels atacs de l'exèrcit d'Israel des de l'inici de la guerra, segons el Ministeri de Sanitat dirigit per Hamas. Més d'un centenar de persones han mort en els últims bombardejos sobre la ciutat de Gaza, on els tanks d'Israel continuen avançant. Les forces armades han anunciat l'obertura d'una segona via per facilitar durant dos dies l'èxode forçat de palestins cap al sud. En paral·lel, Israel amenaça Europa amb una resposta apropiada si tiren endavant les sancions comercials que proposa la Comissió Europea per la situació a Gaza. Es tractaria d'imposar en cels a gairebé el 40% de les seves exportacions a Europa. Paquia Calas és la cap de la diplomàcia europea. Vull ser molt clara. La intenció no és castigar a Israel. La voluntat és millorar la situació humanitària a Gaza. Tots els països membres estan d'acord que la situació a Gaza és insostenible. Hem d'utilitzar totes les eines per avançar cap a aquest objectiu. I més reaccions al tema, Ida Clemente. José María Aznar defensa l'operació de l'exèrcit israelí a Gaza. L'expresident espanyol ha assegurat en un acte de la Fundació FAES que si el país a breu en sortís derrotat, trontollaria tot Occident. Però si Israel perdiese el que està fent, no ens damos cuenta del problema que tendríamos en el mundo occidental i en Europa. Sería poner al mundo occidental en el borde de la derrota total. Centenars de persones es manifesten a Londres contra la visita d'estat que Donald Trump està fent al Regne Unit. Recorren els carrers de la capital amb pancartes on es pot llegir Trump no ets benvingut o deixa d'armar i rel. Mentrestant, el president nord-americà i la seva dona són al castell de Windsor on la família reial britànica els ha rebut amb tots els honors i en aquesta hora assisteixen a una cerimònia militar. Salvador Illa presideix aquesta tarda l'acte institucional de la Diada a Madrid acompanyat d'una amplíssima representació del govern espanyol, això sí, sense la presència de Pedro Sánchez. Madrid, Albert Prat, bona tarda. Bona tarda. Sí, el govern espanyol fa costat a Salvador Illa i almenys set ministres socialistes es deixaran veure aquesta tarda a la seu de la Generalitat a Madrid. El de la presidència, Fèlix Bolaños, encapçalarà la comitiva de ministres a l'acte de la Diada i falta per veure si s'hi sumarà a última hora la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero després que ahir es fes evident el xoc entre el govern català i el seu ministeri sobre com ha de ser el nou finançament per Catalunya. Més enllà de l'executiu espanyol també assistiran a l'acte institucional de la Diada càrrecs socialistes, líders sindicals i directius d'empreses públiques. Albert Prat, Catalunya Ràdio Madrid. A la Floresta, a la comarca de les Garrigues, ha prosperat la moció de censura contra el republicà Ignasi Arrastia que ha fet alcalde Arnau Salat de Junts. La moció ha tirat endavant amb el suport d'una regidora d'Esquerra formació que fins ara era el govern de l'Ajuntament des de Lleida Pere. Joan Àlvarez, bona tarda. Hola, bona tarda. El nou alcalde ha rebut el suport de l'altre regidor de Junts i de l'exalcalde, Joan Massató, a més de la regidora republicana Maria Gemma Aguado. Mentre Salat justifica la moció per les desavinences a Marrastia. El fins ara alcalde denuncia que la moció ha tirat endavant pel suport d'una regidora a Trànsfuga, el sentim. Hem fet aquesta moció de censura perquè teníem desavinències amb l'anterior alcalde i esperem poder millorar la situació del poble. El trànsfuga aquest ha fet molt de mal i s'ha anat amb el partit d'opositor. Però bé, crec que hem fet una molt bona fenya aquests dos anys i mig. Es tracta de la quarta moció de censura que es presenta a les comarques de Lleida des de les darreres seleccions municipals després de les dues de Ribera d'Hondara i de la de Puigverd de Lleida. Pere Joan Álvarez, Catalunya Ràdio Lleida. I als esports, Ruth Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda. El Barça s'entrena aquesta tarda a Sant James Park, a Newcastle, on demà s'estrenarà a la Champions i jugarà sense la minya mal lesionat com Gaby Ibalde. Qui sí ha entrat a la convocatòria és Frenkie de Jong, que ha estat 10 dies de baixa per uns problemes musculars. Avui s'han de jugar 6 partits més, corresponent-se a la primera jornada de la Champions, entre els quals destaquen el Bayern de Múnich-Chelsea i el Liverpool-Atlètic de Madrid. Encara en clau blau gran, el Barça i l'Èxia Putellas han acordat la continuïtat de la futbolista al club després que hagi rebut una oferta important del PSG dos dies abans que es tanqui el mercat de fitxatges de la Lliga Femenina. El club francès estava disposat a pagar la clàusula de rescissió d'Èxia. A l'Espanyol, Pere Milla ha estat sancionat en dos partits per l'expulsió contra el Mallorca. El davanter, per tant, es perdrà als duels contra el Madrid i el València. I en bàsquet aquest vespre comença a Tarragona la Lliga Nacional Catalana ACB amb participació de 5 equips catalans de la categoria i també l'Andorra. Avui a 2.47, Màxima enresa, Hayopos i Lleida. I a partir de les 9, Morabanc, Andorra-Barça. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salas-Vilanova. La 48ena cursa de Carts de Coixinets ja té data. Serà els dies 8 i 9 de novembre al carrer Freixes de Sant Just. Les inscripcions s'obriran el 6 d'octubre a través de la web carsdecoixinets.org i es tancaran el dia 26. El preu és de 70 euros per cart i l'organització informarà de totes les novetats per xarxes i per correu als antecs participants. Aquella mateixa nit, a les 12 en punt del 6 d'octubre, s'obrirà també el període per sol·licitar el préstec de cars. Caldrà enviar un correu a seguretat arroba carsdecoixinets.org amb el nom del pilot, el copilot i les dades de contacte. No s'acceptaran correus enviats abans d'aquesta hora. Els cars es llogaran per ordre d'arribada i caldrà deixar una fiança de 50 euros que es retornarà després de la cursa. Recordeu que no poden llogar a cart aquells que ja ho hagin fet en edicions anteriors ni es poden cedir a tercers. L'organització també recorda que no es fa responsable dels desperfectes dels cars i que és responsabilitat dels participants comprovar-ne l'estat abans de la cursa. La Biblioteca Joan Margarit organitza el dijous 25 de setembre a dos quarts de sis de la tarda a la sala Ejedor Consul i Giribet de Can Ginestà una nova sessió d'etat, sessions de moixaines, jocs i cançons per nadons, adreçada a nadons de 3 a 24 mesos acompanyats d'una persona adulta. La proposta, a càrrec de l'Isa Linares, vol transmetre a mares, pares i acompanyants recursos per interactuar amb els infants a través de la veu, el tacte, els gestos i les mirades. Les moixaines i cançons de bressol que es treballen en aquestes sessions formen part del folclore tradicional i contribueixen a desenvolupar la comunicació, l'efectivitat, el llenguatge, el moviment i la sensibilitat musical dels nadons. L'activitat és gratuïta i en places limitades i les inscripcions s'obriran el 18 de setembre i es faran a través d'un formulari en línia. L'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes, ha explicat a Ràdio d'Esvern que ja han començat les obres per construir 8 habitatges de lluque i protegit per joves i un aparcament públic de 70 places als antics jocs juvenívols. Els habitatges estaran destinats a menors de 35 anys empadronats al municipi i compliran els criteris de preus i ingressos establerts pel decret d'habitatge. Pel que fa a l'aparcament, seguirà el model de gestió del mil·lenari en prioritat per a veïns i persones amb mobilitat reduïda i preus ajustats. En l'àmbit educatiu, Basaganyes ha detallat que les millores d'estiu als centres escolars han inclòs actuacions de seguretat, pintura, nous punts d'aigua i adequació d'espais, prioritzades per les direccions de cada centre. Ha destacat que enguany només s'ha obert una línia d'I3 a l'Institut Escola per manca de demanda, però que el projecte educatiu rep molt bones valoracions de les famílies. Segons l'alcalde, és imprescindible que el Departament d'Educació concreti un calendari de trasllat a l'edifici definitiu per donar seguretat a les famílies i afavorir que el centre guanyi demanda en els propers cursos. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Sabies que el teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. canalsalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no s'ha parlat de la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot. Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar el que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim i dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024. Ara a les a les 6 i 11 minuts comencem amb una tertúlia molt interessant. Avui parlarem sobre les vacances ja que ara sí jo crec que tots nosaltres o gairebé tots ja les hem deixat una mica enrere. I ho fem al voltant d'una gran pregunta. Estan sobrevalorades les vacances? La idea d'aquesta tertúlia va néixer fa un mes ja quan el líder nacional del PP Alberto Núñez Fijo va dir el següent en anunciar que s'anava de vacances. L'escoltem. Les agradezco mucho su interés y si ustedes pueden descansar algunas semanas les felicito y los que no pueden descansar pues que sepan que las vacaciones están sobrevaloradas. Muchas gracias a todos y nos vemos a la vuelta. Una broma una mica de mal gust sobretot per la gent que realment no pot fer vacances perquè la realitat és que hi ha molta gent que treballa tot l'estiu per poder donar de menjar als seus fills per pagar el lloguer o per pagar els altres estudis. Però va deixem-nos de política una estona i presentem els nostres tertuleans d'avui. El primer Jordi Clavero que repeteix acció repeteix espai Jordi Clavero benvingut. Però Jordi que no t'havia encès el micròfon una reda tècnica. Ara sí Jordi benvingut. Com anem? Què tal? Benvingut a nou ens acabem de sentir. Ens acabem de sentir hem parlat una miqueta i bueno jo també he deixat les vacances bastant enrere ja fa una estona. Tu ja estàs en rutina. Sí bueno amb la rutina que m'he fet de moment espero augmentar-la encara disposar a més coses de fer amb el meu temps però sí rutina full. Molt bé també un altre integrant de la tertúlia serà el Jordi Bernet. Hola Jordi. Bona tarda Jaume què tal? Molt bé molt content que estiguis aquí la cosa pa de Jordis avui. Tu Jordi ja 100% a la rutina o encara no del tot? Bueno no del tot eh porto ja jo porto 20 dies de vacances com aquell qui diu no l'he pogut fer durant tot l'estiu però bueno s'està fent ja una mica fixuc i ja vull començar molt bé la tornada la rutina jo també a vegades l'agafo amb ganes la veritat jo aquest estiu l'he agafat amb ganes i per últim tenim un tertúlia molt especial el tutor el Daniel Martínez què tal Dani? Sí que em sento una mica amb tutoria aquests dies sí bona tarda com esteu? doncs bé bé bé la veritat és que les vacances em queden molt lluny ja sí tu vas començar fa bastants sí jo les vaig fer el mes d'agost vaig fer tot el mes d'agost però han sigut unes vacances molt gratificants perquè he pogut desconnectar molt no sempre pots desconnectar les vacances per mi les vacances més enllà dels viatges que es puguin arribar a fer per mi és desconnectar perquè si hi ha una cosa que ens passa als comunicadors comunicadores és que estem connectats 365 dies l'any perquè és molt important el que passa al nostre voltant perquè ho hem de comunicar i llavors doncs quan estàs en aquest moment de peron de vacances intentes desconnectar al màxim però sempre tens el canal 24 hores encès la cadena seda encesa fas un cafetonet al matí amb uns diaris digitals que repasses mentre tens tots aquests estímuls encesos tens la ràdio tens la tele i mentrestant vas llegint vull dir que desconnectar no acabes de desconnectar mai però està claríssim que el que hem sentit el tall de veu que hem sentit de Feijó està fora del lloc com moltes de les seves intervencions sí, sí, sí al final estic molt d'acord amb tu al final els comunicadors que en tenim tres aquí a la tertúlia menys del Jordi però bueno s'està fent un lloc és molt comunicador el Jordi és molt comunicador és molt bon comunicador dic de professió bueno depèn si veu aquí RAC1 o Catalunya Ràdio gent amb menys gent amb menys fa més gent amb menys fa més jo t'ho dic sí, sí i tal com estan les coses avui en el món de la comunicació pot ser una competència per això t'ho dic l'intrusisme laboral intrusisme a full no, no, però el Jordi és molt bon comunicador però em referiré sí, t'hem entès sí, sí, sí trobem un llibre després i ho solucionaré molt bé i ara jo vull que anem directe al gra tu Dani ja t'has avançat una mica però bueno comencem amb tu ja que t'has avançat una mica perdó és que m'agrada molt xerrar digues per tu estan sobrevalorades les vacances sí o no? per mi les vacances no estan sobrevalorades és molt necessari fer vacances és molt necessari descansar però certament a vegades tenim una concepció de les vacances que no té res a veure amb el que realment és les vacances és un període normalment estival tot i que molta gent també fa les vacances a tardor fa les vacances en altres períodes de l'any però és un espai per descansar per desconnectar per estar amb els teus per desvincular-te d'aquella rutina que t'arrossega un pou cada dia tot i que t'agradi la teva rutina moltes vegades et consumeix moltes hores et consumeix molt i encara que estiguis enamorat de la teva rutina jo ara mateix estic enamorat de la meva rutina però encara així també et cansa una mica és necessària aquesta aturada aquest espai per les vacances i sens dubte no estan sobrevalorades el que passa és que clar que a vegades sentim aquestes intervencions dels polítics o de qui sigui perquè moltes vegades aquestes frases també són dites per gent que potser no tenen necessitat de fer vacances perquè tenen una vida que s'ho poden muntar molt bé i potser no els convé fer vacances i que la jornada laboral dominer segur que és molt més dura que la que fa el feijo efectivament i que ho comentàvem una mica també a fora de micròfons que hi ha molta gent que no es pot permetre fer vacances que està treballant perquè ha de mantenir cases a vegades dues tres cases les familiars vull dir que la situació actual és molt jo crec que del tall de veu de fijó que digués que les vacances estan sobrevalorades t'ho puc arribar a entendre però el comentari previ per mi és vital i los que no tengan que no se preocupen que tampoc se'n parla tanto a mi això em sembla molt greu al final li estàs dient a una persona que potser perquè hi ha unes vacances per una parada de família que va just potser és un luxe que no es pot permetre i que mi diguis això a mi aquí en aquest incís previ és per mi on està la falta de respecte però bueno seguim també et dic una cosa i amb això ja callo una bona estona també et dic un espai polític com aquest com molts d'altres que hi ha en el Congrés que estan lluitant diguéssim d'alguna manera perquè o com a mínim no estan lluitant a favor perquè la reducció d'hores es dugui a terme que diguin això de les vacances home doncs té sentit no? perquè si no estàs d'acord amb una reducció de l'horari laboral tampoc has d'estar d'acord de les vacances per tant no té sentit tot i que no no ho compartim evidentment i Jordi per tu la pregunta estan sobrevalorades sí o no Jordi Bernet perdona que m'heu mirat hi havia una confissió aquí saps perquè jo estic al mig estan sobrevalorades sí o no? bueno una miqueta també perquè al final sí que és cert que necessitem trencar la rutina necessitem canviar d'aires necessitem doncs desconnectar però però al final ja arriba un punt que dius ostres ja hem de tornar hem de continuar fent el que fèiem habitualment perquè ja et dic jo ara per exemple estic de vacances com aquell qui diu i jo ja estic fins als nassos dient-ho així d'estar a casa de no fer res perquè ja tothom està a la rutina no? i també és una mica que ja ja hi vull ja hi vull tornar respecte al que diu Núñez Feijó vergonyós és vergonyós aquest tio porta tot l'any de vacances calentant cadira i fent-li invàlid dient-ho clar calentant cadira i fent-li invàlid cobrant del Partit Popular i dient que estan sobrevalorades bueno anem a veure igual també està cansat de fer-les tant és que en fa exacte potser és això si en tens moltes les acabes avorrint aquí està per això diu diu això i respecte també el que diu que no tinga no passa nada doncs una mica compartim el que el Gait també el company de que hi ha molta gent que no arriba a final de mes que necessita treballar i doncs bueno també s'ha de respectar no? doncs aquesta gent que per X situacions per activa o passiva no les pot fer doncs també hem de tenir cura molt bé molt interessant aquesta aportació ara queda només sentir el Jordi però el Jordi Clavero per tu sobrevalorades sí o no a veure jo crec que depèn si entenem per vacances el concepte d'anar a París fer-me una foto a la Torre Eiffel estar amb molts més guiris penjar 50.000 històries i anar-me a fer una foto a la Mona Lisa i penjar-ho tot a l'Instagram i estar a donar-te colzes i colzes contra l'altra gent per fer-te una foto jo crec que allò sí que està molt sobrevalorat perquè al final és estar com una sardina pagar molt per estar com una sardina i estar amb un constant caos però si fas vacances a un lloc tranquil per descansar que és el teu entorn que tu estàs bé allà i que no està massificat diguéssim que no hi ha una massa de turistes molt forta ostres potser allà sí que pots descansar i està millor jo et diria que depèn ostres el típic d'anar-te a Estats Units per mi està sobrevalorat el típic a vegades d'anar segons quins llocs està sobrevalorat a vegades els jocs desconeguts que no falta anar-se tan lluny perquè tenim un país molt bonic són els millors i els millors on es poden fer vacances ja no dic arreu d'Espanya dic a Catalunya mateix tenim molts jocs que no coneixem i que són preciosos i bueno jo arreu del Comantare Feijó fa populisme com sempre els polítics diuen coses que no sé qui els assessora exactament diu per cridar atenció però el que sí que trauria reflexió és que si no em puc permetre unes vacances per anar just jo no les faria saps o sigui si has de prescindir de segons quines coses per anar just durant tot l'any no les faig perquè al final la vida és tirar cap endavant i n'hi ha unes coses que potser un any no les pots fer i el següent any potser les podràs fer i ho gaudiràs saps si evidentment vull dir si has d'anar malament tot l'any per unes vacances no les has de fer però clar aquí està el problema que hi ha gent que va tan justa que no té ni el dret a poder fer-la saps sí sí però hi ha coses més importants que anar-te'n a viatjar no però potser vacances no és viatjar només sinó és el que tu deies tenir una desconexió i descansar la ment una mica sí trencar rutina sí perquè si tu estàs nou mesos treballant sense parar al final és que no respons mentalment estàs fregit no no totalment de fet la Diec tinc ara aquí mateix el significat que diu de vacances que és diguéssim del qual s'extreu la paraula vacances que diu el següent la segona definició diu temps de repòs durant el qual cesen els estudis d'una escola els treballs d'un tribunal etc i posa d'exemple les vacances de Nadal i també posa com a significat temps de repòs concedit a un funcionari o a un treballador que en aquest cas està però és el lapse de temps és aquest espai en el que cesen aquestes accions una cosa és els viatges i per mi l'altra són les vacances que és aquest període que tu tens després de treballar que et mereixes per estar per desconnectar és que és desconnectar una miqueta crec que hem de saber diferenciar aquestes dues terminologies entre viatjar i fer vacances a dia d'avui vas a viatjar a fer fotos no vas no vas a desconnectar és que estàs tot el dia fent fotos a l'Instagram què m'han dit aquests que hi ha aquesta necessitat que hi ha la necessitat perquè vivim amb això a la mà i molta gent no té aquesta necessitat de fer fotos i al final no desconnectes és el que també deies abans de que estàs allí al Museu del Louvre fent fotografies a la Mona Lisa barallant amb la gent això són vacances no anar a un altre lloc a veure què passa a investigar a fluir la meva segona pregunta també va una mica en aquesta direcció perquè ara què pesa més unes vacances entre cometes que siguin bones per a les xarxes socials és a dir que la gent atiri molts likes que les fotos facin molt goig o el que és la necessitat personal d'una bona desconnexió real no és això que estava connectant què és el que pesa més la foto actualment sembla que sí jo crec que sí però crec que no s'han de barrejar les dues coses perquè una és un caprici un espai on la gent gaudeix de les seves vacances anant de viatge i l'altra és un dret del treballador és a dir aquestes vacances anuals que són un dret fonamental i renunciable i retribuït regulat per l'article 38 de l'Estatut dels Treballadors per tant jo crec que no es poden barrejar els dos conceptes una cosa és el fet de tenir vacances i una altra cosa és el fet de fer vacances fer un viatge fer el que sigui però tenir vacances aquest espai de descans retribuït que està en els Estatuts realment això és que és necessari per a tothom a partir d'aquí viatges doncs comentava l'amic Clavero que moltes vegades per aquí tenim coses precioses a fer i llocs per gaudir que no cal marxar a no sé quants quilòmetres també és cert que a vegades fas números i t'adones que et surt més a compte anar-te'n de viatge potser a Malta o et costa el mateix una setmana a Malta que una setmana a Sitges i dius ostres si m'ha de costar el mateix doncs faig una setmana a Malta i això ja és un tema que entraríem en un debat sobre el turisme sobre sobre que realment doncs el turisme local doncs en surt molt car no? el turisme local realment doncs a vegades dius ostres potser hauríem de descombrar una mica cap a casa i que fos una mica més assequible el turisme local que al final s'està venent la que és la nostra terra per gent de fora i ens estem quedant els d'aquí sense res aquell turisme que hem sentit durant durant tants estius i que sembla que seguirem sentint sí turisme però també m'agradaria saber tota aquella gent que està darrere de tot això si coneix el que té a casa seva una mica també però no anaves tu Dani al final crec que també abans de conèixer món primer mirem què tenim a casa perquè com deia el Clavero aquí a Catalunya tenim llocs que són espectaculars són espectaculars jo no he viatjat molt no soc molt de viatge però aquí a Catalunya he visitat bastants llocs de Catalunya i la veritat que espectacular per tant jo crec que primer hauríem de mirar què tenim a casa i després ja mirem què tenim a fora exactament bueno a mi és que és com m'ha criat perquè jo amb la família quan fèiem vacances com el que s'entén ja fa temps anàvem aquí a Catalunya i anàvem a llocs com la Vall d'Aran que és preciós us ho recomano i també a la Costa Brava he anat i no sé i són llocs que són molt xulos i no els tenen a tot arreu del món la Conca al Mediterrani és un lloc molt molt molt bonic i i que per això la gent ve a viure aquí saps i els espats venen cap aquí perquè tenim jocs que són preciosos i no només el lloc sinó també el clima al final vivim en un en un indret que el clima és privilegiat realment perquè no tenim ni el fred de dalt ni la calor l'asfixien de baix que això està canviant una mica i ja les temperatures aquí ja ens comencen a apretar sobretot a l'estiu moltíssim però sí que és veritat que és un molt bon lloc climàticament i que ho tens tot molt a prop exacte la muntanya a la platja pots fer de tot en un espai molt reduït i pots gaudir de moltes experiències abans deia el Clavero ens explicava les seves vacances el seu viatge per la Rioja ja va haver un dirigent polític d'aquest país que deia viva el vino doncs una mica és això al final és anar a gaudir també d'això del vi i del territori i del país perquè realment doncs si te'n vas a un lloc doncs gaudeixes de la gastronomia d'un lloc a Espanya tenim la sort que tenim una gastronomia supercompleta a tot arreu i que podem gaudir molt d'aquesta gastronomia sense haver de marxar a prendre'ns un vi a França un Bordeus per exemple no cal podem anar també a Galícia a gaudir d'un bon vi un albarinyo per exemple exactament un bon vi i sobretot molt bona gastronomia també de menjar no només de bebra perquè ostres jo quan marxo de viatge a altres països a qualsevol país costa mai he menjat millor que aquí mai mai mai sempre és cap enrere que sí que està molt bé provar coses diferents però al final te'n vas a Galícia un pop a la Gallega és espectacular unes tamburenyes te'n vas al País Basc un xuletón com t'agrada això com li agrada ara en vas al sud tens el pescaíto frito no hi ha competència una mica de rebujito d'aquí dos dies preguntarà quan li toquen les vacances amb ells però quan em toquen sí, sí no, no hay que facturar hay que facturar i hi ha l'última pregunta abans d'anar tancant que tampoc tenim pressa però per anar tancant la tertúlia preferiu vosaltres vacances com més distribuïdes al llarg de l'any o totes de cop? Dani, no sé tu què penses Dani? jo, aviam a mi m'agrada fer-les jo soc bastant partidari de fer-les de cop això d'anar fent perquè jo sempre he tingut el costum de fer les vacances al mes d'agost ha sigut un costum de les empreses en les que he estat que tanquen a l'agost i llavors descanses tot el mes d'agost i a mi no m'importa en absolut però també és veritat que durant l'any intento fer alguna parada tècnica que aquesta sí que va lligada a un viatge o va lligada a alguna escapada fora de casa per dir-ho d'alguna manera per exemple a l'inici d'any intentes fer alguna cosa o per mes de febrer març que normalment els preus també són més baixos dels viatges i procures fer una escapada per desconnectar i allò també t'ajuda a desconnectar i després tornar amb les piles carregades però que són les vacances pròpiament dites aquests 30 dies que tenim més o menys per any treballat doncs jo prefereixo fer-les al mes d'agost perquè és quan tothom les fa i així doncs puc estar amb els meus amics puc estar amb la meva família i en aquest sentit sí que és veritat que t'acabes trobant moltes aglomeracions a tot arreu perquè tothom està fent vacances però no sé és una forma també de gaudir-ho i després ja fas l'any del tirón i això amb petites parades puntuals tot i que jo soc molt els que em coneixeu ja ho sabeu de buscar-me qualsevol lío o sigui que jo a vegades em palmo setmanes o saps allò de ostres no té per què ser treballant a vegades és pel gaudi però que a vegades no acabes de descansar ni fer net i és recomanable fer aquesta aturada de detox perquè el cos també digui vinga va que has de seguir amb la rutina doncs sí Jordi jo Jordi Clavero Jordi Clavero sí va Jordi Bernat Jordi Clavero és difícil tenint aquí dos Jordis aquí és difícil bueno jo us diria que m'agrada més repartides abans quan era més petit sí que m'agradava l'agost perquè quan estiuejava tenia un grup d'amics i a l'agost ens veiem però amb el pas del temps i com que també he estat treballant alguns estius m'ha agradat molt més el fet d'estar a l'agost a Barcelona que està tot tan tranquil i tu tens la teva rutina i fas vas en transport públic i estàs perfecte i prefereixo el novembre o a l'octubre anar a un lloc amb una persona de confiança i ja està saps? és perquè no està tanta gent fent el que tu vols fer i vas als llocs i estàs molt tranquil tens més espai per posar-te a parlar amb la gent que n'hi ha per allà perquè t'expliquin coses bueno que a mi normalment se'm posa a parlar la gent quan vaig a visitar els llocs però però si és més espiritual perquè quan vas a l'agost saps? a mi em dona la sensació que està tothom allà saps? i a mi no m'agrada saps? quan hi va tothom i al final és això és el que tu dius que potser el febrer si t'agafes 15 dies del febrer veus el lloc autèntic sense tanta turistada exactament també a finals d'agost també pot ser una molta menys gent potser és bona però bueno sí que encara hi ha gent encara hi ha gent però és això que m'agrada bueno soc una mica espassionat amb això i m'agrada que no i acabem amb el Jordi Bernet què? tu què en penses? jo també distribuïdes durant l'any sí que és cert que a l'estiu sí que m'agrada tenir una miqueta més de dies per gaudir una mica més de la platja jo que soc un poble de platja doncs poder anar a la platja poder quedar amb els meus amics poder fer festes majors festes majors que ens agraden molt però això no per fer això a l'estiu doncs estar pel poble estar amb els amics tenir aquest tipus de de vacances de descans diguem-ho d'una manera i després durant l'any doncs tenir alguna setmaneta tenir doncs períodes com Setmana Santa els Nadals doncs per poder fer doncs alguna escapadeta ja sigui amb algun amic amb algun familiar doncs que sempre sempre va bé doncs moltes gràcies nois acomiadem per aquí la tertúlia moltes gràcies Dani Jordi Clavero i Jordi Bernet ara sí ara l'esclavada ens sentim segur que dintre de molt poquet i Jordi en res en uns pocs minuts ens tornem a sentir perfecte vinga gràcies nois gràcies a tu adeus adeus adeus doncs ara posem una cançó que m'agrada molt que l'estic escoltant molt últimament i que es diu Jetlag de Marc doncs no aquesta no és la cançó la cançó que tant ens deia era aquesta l'esclavada a la cançó a la cançó premio otra vez otra vez que se me hace largo el vuelo otra vez otra vez otra vez que aterrizo y no te veo dónde estás sé que ya es muy tarde para contestar pero es que he llegado loco por entrar ahora quien me calma con este jetlag quizás salga más y dónde estás sé que ya es muy tarde para contestar si tú quieres puedes ser la oficial si te pones rey yo me pongo más yo me pongo más si me hacen sentir que hablo en otro idioma contigo solo soy una persona me hablan de dinero y yo pensando en ti si tú me lo pides yo muevo la coma si tú me lo pides nos vamos a Roma si tú me lo pides vamos a Berlín estuviste en el primer show de Barcelona y estarás en el primer show de París capaz te iría mejor con alguien con más tiempo que no sea como yo y que sé por qué bueno elegiste el cabrón ahora te toca tu por ciento no es fácil de decisión pero beba lleva premio uff Tienen que afetar más Tienen que afetar más Tienen que afetar más Tienen que afetar más Tienen que afetar más los pasé un par de meses con un nombre impronunciable y un par de traumas que paso no fue así estoy mejor pero casi me matas están buscando explicaciones raras brother de verdad vengo de nada eh tienes que afetar Tienen que afetar Tienen que afetar más Tienen que afetar más Tienen que afetar más Tienen que afetar más Soy el que la tiene, la sé avisar Desde abajo como un uppercut Desde abajo como tu jeva Euros, dólares y tirans Grito bingo al acabar la vuelta Mi hermanito no me nota cerca Mi piba no me nota cerca Estoy pensando en si me renta Estoy pensando en si me renta Y no, flexion menos de la cuenta Esto lo tenía ya desde menor Pero no me di cuenta Pero no me di cuenta Oye, prío tan poco Multiplico lo que toco Oye, prío tan poco Oye, prío tan poco Multiplico lo que toco Oye, prío tan poco Oye Todos quieren un verso del Golden Boy Ella, ella quiere un beso del Golden Boy Se le cobro hoy y lo gasto hoy Tienes capital, keep going No le tengo aprecio al money Quítame la tarjeta del móvil Desinversión si lo gasto en homies Desinversión si lo gasto en mi shorty Oye, prío tan poco Multiplico lo que toco Tienen que apretar más Tienen que apretar más Oye, prío tan poco Multiplico lo que toco Tienen que apretar más Tienes que apretar Tienen que apretar más Lo pasé un par de meses con un hombre pronunciable Y par de traumas ¿Qué pasó? No fue así Estoy mejor Pero casi Deixem la música enrere I ara comença la secció del Jordi Bernet Doncs ara comencem la nova secció del programa Comencem amb Jordi Bernet La secció aquesta que es dirà el retrovisor Benvingut de nou Jordi Gràcies Jaume Moltes gràcies per convidar-me I participar d'aquest gran programa Com és el refugi Doncs bé Aquesta secció anirà d'efemèrides Intentarem les vegades que passi per aquí Recapitular aquestes efemèrides De la setmana, dels dies propers I així la gent També Aprèn una mica Una mica d'història Que també és important Història, cultura, etc Exacte Doncs molt interessant aquesta secció Que també el nom m'ho has explicat fora de micros A mi el nom m'agrada molt perquè té un significat El retrovisor per què? Sí Doncs és com el retrovisor d'un cotxe Tu vas conduint i mires el retrovisor per mirar enrere Què són les efemèrides? Una mirada enrere, una mirada al passat De fer successos que van passar un dia en concret En un període de temps determinat D'acord, doncs Jordi Si et sembla comencem amb la primera efemèride Doncs comencem amb la primera efemèride I és aquesta una mica de literatura anglesa I ens hem de remuntar l'any 1890 Un 15 de setembre Que neixia una de les grans escriptores de novel·la policíaca del segle XX Agatha Christie Tothom la coneix, no? Sí, sí, i tant Una autora que fins l'any de la seva mort, el 1976 Va deixar una extensa obra literària Que també es va portar fins a la televisió i el cinema Christie va ser la creadora d'alguns personatges coneguts Com l'Hércules Poirot o Miss Marple Que van aparèixer en diverses obres seves Entre tots els seus llibres destaquen L'assassinat de Roger a Croy L'assassinat a l'Orient Express Mor al riu Nil Deu negrets, entre moltes d'altres L'escriptora britànica també va destacar En gènere teatral Amb l'obra La ratonera I una de les curiositats més destacades d'aquest personatge És la seva desaparició Durant 11 dies, l'any 1926 Ningú sap, a dia d'avui Per què va passar això, no? En tot cas, Agatha Christie És considerada com l'autora més venuda Amb un total de 12 milions d'exemplars Què et sembla? Home, doncs una barbaritat de còpies, la veritat I res, Agatha Christie al final és una Bé, és una icona de la literatura I al final llibres, o personatges com Hércules Poirot Al final també inclús han donat el cel a la gran pantalla Perquè jo me'n recordo que vaig anar a veure Una de les últimes pel·lícules que vaig anar a veure al cinema Va ser una d'Hércules Poirot Que vull dir que aquests personatges tenen tirada Sí, sí, tenen moltíssima tirada I per arribar a la gran pantalla, com és el cinema Doncs és perquè tenen una certa repercussió Ara viatjarem al segle XIII Amb una altra efemèride d'un personatge també important de l'època En concret, l'any 1254, 15 de setembre Naixia Marco Polo Un personatge Un gran comparidor Personatge que va destacar per la ruta de la seda Un venecià De pura cepa Com dirien Explorador, mercader i aventurer Que va fer aquests viatges I és un personatge dins de la història de la humanitat Un personatge bastant Bastant conegut I bastant important Amb al final molt famós I no només pel joc de la piscina del Marco Polo També, també Que és una nens Sinó per moltes altres coses Al final és el que tu dius Mercader, explorador, aventurer Aquest home va fer de tot I si ha passat a la història després de tants i tants anys És perquè va tenir un paper prou important Però jo crec que ara és el moment de passar a la tercera afemèrida Sí Perquè fa 50 anys de l'estrena d'una pel·lícula molt especial Posa, posa la música Posa la música A veure si la tenim a punt Doncs no la tenim a punt Un moment Jordi Que la tenim per aquí A veure on la tenim aquesta cançó La cançó, la cançó, la cançó Bueno Jordi, explica'ns una mica Ara busquem la cançó Digue'ns, 50 anys de l'estrena de quina pel·lícula? Star Wars, El Retorno del Jedi I és que el 15 de setembre d'aquest 2025 Feia 50 anys que es va estrenar aquesta èpica pel·lícula Que retrata la confrontació entre les forces de l'aliança rebel I l'imperi galàctic Que no només va marcar el destí d'una galàxia molt llunyana Sinó que també s'ha convertit en un símbol de resistència i esperança En la cultura popular Doncs Jordi, ara sí que hem trobat la cançó La tenim aquí I li donem el play I li donem el play Ludii, a ciné fly per times I li dono la cançó I li da sanction I li donem el play I li donem el play I li do co tengo A principal E Bridget I li donem el play I li de la crisp I will 아닌 erinnen I li donem el play Fins demà! Fins demà d'aquesta saga de la guerra de les galàxies ja tenen aquesta data segur que apuntada en el seu calendari, 15 de setembre de 1975 Jordi, tu què? Ets fan de Star Wars o no gaire? Bueno, jo no he mirat totes les pel·lícules Totes? Totes no Ah, d'acord, penses que havies dit totes No, no, totes no Que no t'has vist totes? No sé, n'hi ha 8 o 9, potser n'hi ha mirat 6 Hi ha moltes, hi ha moltes Bueno, prou bé I no és que sigui fan, però bueno, al final te'n mires una, te'n té la curiositat per mirar-ne una altra, no? Bueno, no ho sé, és com la curiositat, no? No soc fan de Star Wars, però bueno, són pel·lícules que m'agraden però l'únic negatiu que tenen és que són molt, molt, molt llargues Se't fan una mica llargues Doncs, Star Wars, per qui no ho sàpigui, té 11 pel·lícules, al final són 11, o sigui, han anat fent i la veritat que la saga ja és bastant llarga El que sí que també després han fet sèries, han fet de tot, han fet dibuixos animats pels nens Jo vaig tenir una època que era molt fan de Star Wars, quan era petit, me'n recordo Sí, sí No sé si feien una sèrie o alguna cosa així, el Super 3 Sí, hi havia sèries de Star Wars, hi havia videojocs de Star Wars, de Lego Sí, sí, de tot, de tot Els Legos, eh, els Legos de muntar, jo en tenia molts, eh, d'aquests Legos Doncs sí, sí, jo era fan, me'n recordo, perquè de petit, i després, no sé, és com que se'n va passar i la veritat és que mai m'he posat a veure a veure Star Wars una altra vegada, potser ho hauria de tornar a fer, però bueno Bueno, jo t'animo, jo t'animo que ho facis, que segurament anirà bé Doncs acabem de sentir la melodia una miqueta No, no, és que la veritat és que és una banda sonora maquíssima, eh És brutal, és brutal Però va, passem a la següent efemèride Va, passem a la següent efemèride, aquesta és una mica dura, d'acord? D'acord Això va passar l'any 1982, quan uns palestins refugiats que s'instal·laven als barris de Sabrà i Xatiba, la ciutat de Beirut, van ser assassinats per la falange libanesa amb el suport de l'exèrcit d'Israel, que ja havia invaït tres mesos abans en Líban Això va ser el 16 de setembre Això va ser el 16 de setembre de l'any 82, del segle passat D'acord En fons, això va ser degut a una venjança per l'assassinat del president Bashir Jemael dos dies abans Aquest fet es va estendre fins al 18 de setembre d'aquell mateix any, deixant un total de 460 víctimes segons l'informe de l'exèrcit del Líban La xifra podria augmentar fins a les 3.500 víctimes mortals segons fons secundàries L'ONU va definir aquesta massacre com un genocidi i un dels responsables dels fets va ser assassinat l'any 2002 Veiem que la zona no és que estigui en conflicte... Bé, no només ha tingut el conflicte que té ara, sinó que és una zona realment tensa, no? És una zona tensa, però de tota la vida Sí, al final El conflicte ara-israelià és un conflicte que ja ve des de abans de crisi, inclús És una zona complicada, malauradament ara estem vivint uns episodis bastant durs a la zona de Gaza i Israel Bueno... Sí, al final... a veure, a veure què acaba passant És política, nosaltres no hi entrarem Des d'aquí poc podem fer, donar el suport i prou més Però va, passem a la següent efemèlida Vinga va, passem a la següent i ara viatgem aquí a la Corunya, a la província de Corunya Molt bé, aquí a prop, aquí a prop no, però almenys a Espanya A Galícia, segle XIX Segle XIX Va, quin dia? El 16 de setembre Neix Emilia Pardo Bazán Emilia Pardo Bazán, una escriptora novelista, periodista i crítica que va introduir el moviment literari francès del naturalisme a la literatura espanyola Pardo Bazán va ser una precursora de les seves idees sobre els drets de les dones i el feminisme Va reivindicar la instrucció de les dones com a fet fonamental i va dedicar una part important de la seva actuació pública a defensar-ho Entre la seva obra literària destaquen els títols Los Pazos de Ulloa, la qüestión palpitante y la tribuna Podem dir que és un exemple de feminisme dins del que és Espanya i també en un segle, el segle XIX que potser ens queda una mica enrere i potser és un personatge que no s'hi ha parlat però aquí està, que va ser aquesta activista que va deducir pels drets de les dones A mi realment, abans que ho comentéssim, a mi ni em sonava el nom i clar, és que en aquella època també es silenciava molt més la veu de la dona i mira, una nova referent en el feminisme, una primera referent, una de les primeres referents aquí segurament a Espanya Tenint en compte que els moviments del feminisme van tenir ressò fa 95 anys amb la Segona República Va ser quan va tenir, doncs, potser més auge Abans d'això, molt poca cosa, desgraciadament Efectivament Sí, sí, sí Vinga, anem a una altra que aquesta t'agradarà segur A mi m'ha agradat molt, eh? Quan la vaig buscar i tal, dic, ostres Divertida, no? Està molt bé Aquesta va passar el 16 de setembre del 1924 Que va ser un fet insòlit que va marcar la història de l'aviació I és que un grup de pilots va realitzar la primera carrera internacional entre els Estats Units i Mèxic El més sorprenent de tot aquest xou no va ser la velocitat dels avions Que com podem imaginar, doncs, era una velocitat relativament lenta, no? Ah, lenta Sinó que va haver-hi, doncs, una sèrie d'obstacles que es van haver de superar com tempestes o la manca de benzina Aquest fet no només va desencadenar un espectacle de valentia Sinó que també va simbolitzar la creixent connexió entre les dues nacions, no? Estats Units i Mèxic Els pilots van convertir-se en herois de les seves localitats I els seus ideals van servir d'inspiració per a les futures generacions per a poder estendre els límits de l'aviació O sigui, a dia d'avui tenim uns avions espectaculars Sí D'aquesta manera, el 16 de setembre es recorda com una fita en la història de l'amistat entre Estats Units i Mèxic Molt bé, això sempre és positiu Molt positiu I al final, clar, el 1924, ni m'imagino com eren aquests avions I tu imagina't, avions que deurien ser com els de la Primera Guerra Mundial Una miqueta més avançats, eh? Sí, sí, sí, molt poca cosa, suposo Segurament, segurament serà molt poc Però bueno, per l'època, suposo que deurien ser els grans invents Els grans invents, i fer una carrera, doncs... Imagina't Deu ser xulo Ara, tu saps si ara es continuen fent carreres d'avions? Suposo que sí, no? Jo ho desconec, ho desconec Sé que hi ha xous d'avions A la Fórmula 1, veus aquells avions que fan xou Però jo desconec, no? El tema de l'aviació, ho tinc una mica a part Sí, és que també és difícil, no? Fer una carrera d'avions, la realitat Sí, sí, és molt complicat Però segur que hi ha, algun malalt segur que ho fa Doncs vinga va, passem a la setena afemèrida I endavant Vinga va, anem a parlar una mica de monarquia espanyola Això que ens agrada tant, eh? Bueno, no sé si ens agrada tant, però bueno, parlem-ne Així amb un to d'ironia Va, segle XVII El 1679 A la ciutat de Madrid va morir José Juan d'Àustria Primer ministre del seu germanastre El rei Carles III Molt bé Aquells monarques ja tenien germanastres, no? Ja veiem aquí que hi havia... Ja hi havia cosetes Ja les hi havia a dia d'avui En aquella època també n'hi havia D'una altra també que va passar, doncs Uns anyets abans L'any 1665 A Madrid mor Felip IV Que va regnar 44 anys I 170 dies Després de succeir el seu pare, Felip III I aquesta xifra, doncs Marca, doncs, el regnat més prolongat De la dinastia dels Asburgs Clar, perquè això és la dinastia abans Abans dels Urbons Els Urbons són els que tenim ara Perquè recordem tot el renou social, històric, polític Que va bé a l'època Amb el canvi de dinastia Efectivament Especialment aquí a Catalunya Fins el 1714 no tenim, doncs Que aquí les vam passar... Bueno, complicades Van passar molt malament I encara ho continuem passant malament I arrel d'aquestes guerres de successió de la Corona Venen una mica, doncs, el moviment independentista Neix una mica el moment a partir d'aquí Efectivament A partir d'aquí Històricament El sentiment neix una mica d'aquí, també I el nostre himne, d'on ve? D'aquesta guerra, també D'aquí, de la Guerra dels Segadors Exacte Exacte Doncs Continuem Continuem, va Vinga, va Aquesta és la penúltima Ja acabem, ja acabem La penúltima Aquesta és recent Aquesta és de fa un any I aquesta és... Està prou bé Pel tema de la medicina, no? El 17 de setembre del 2024, fa justament un any Un grup de científics aconseguia un autèntic salt en la història de la medicina Crea per primer cop un teixit humà completament funcional a partir de cèl·lules mare Molt bé Parlem d'un teixit que imita l'estructura i la funció de la pell Desenvolupat en un laboratori de Barcelona Un avenç amb un potencial enorme Des del tractament de cremades, fins a noves teràpies contra malalties de la pell Però atenció, perquè aquest projecte no va ser gens fàcil Es van enfrontar a grans reptes ètics i tècnics que gairebé el van fer descarrilar Un exemple clar és de com la ciència sempre camina entre la innovació i la controvèrsia En definitiva, un 17 de setembre cobria l'aport al futur de la medicina regenerativa Hi ha nous debats sobre els límits de la manipulació genètica Això són bones notícies, sí que és veritat que és això els conflictes ètics que n'hi ha Però al final jo crec que tot això acabarà beneficiant a la medicina I segur que ens porta alegries i benestar mèdics Està clar, tot el que sigui per millorar la nostra salut i la nostra esperança de vida Benvingut sigui Exacte, ara passem amb l'última, no? Doncs sí, anem Passem amb l'última efemèride, la número 9 i endavant Vinga va, aquesta, 17 de setembre de 1862 Durant la guerra civil dels Estats Units Va tenir lloc una de les batalles més inusuals i decisives La batalla d'Antietam El sorprenent d'aquest enfrontament és que, malgrat ser la batalla més sagnant d'un sol dia En la història militar nord-americana També va ser un punt d'inflexió en la lluita per l'abolició de l'esclavitud Enmig del caos i la confusió El president Abraham Lincoln va veure l'oportunitat d'emetre la proclamació d'emancipació Un acte que canviarà el rumb de la nació i la vida de milions de persones Però el que molts no saben és que enmig de la batalla Els soldats d'ambdos bandos es van trobar en un moment de treva inesperada Mentre el fum dels canons encara omplia l'aire Alguns combatents es van aturar per combatir aigua i tabac Recordant que tot i estar en costats oposats Eren homes amb històries i famílies Aquest breu instant d'humanitat en un context tan brutal Ens recorda que fins i tot en els moments més foscos L'empatia pot sorgir de les circumstàncies més inesperades Això és igual, al final és una mica com l'anècdota aquesta de la Segona Guerra Mundial Que el dia de Nadal els dos bàndols van fer un partit de futbol Doncs sí És una mica el símil, no? Sí, sí, sí És símbol i aquest símil que dius tu De que som humans, no? Sí, i que al final Al final sempre hi ha aquest efecte Sí Cap a l'altra persona i cap a Cap a, bueno, Persones que també poden ser conegudes, no? I que igual, pues, tenen ideologies diferents, no? Jo sempre ho dic Al final l'amistat està per davant de qualsevol altra cosa Sí, sí, sí Sí, i al final el que hem dit també una mica l'efemèrida del dia, no? Que al final si tot anem amb equip, pues, segur que la societat va millor Efectivament Jordi, fins aquí la teva secció, fins aquí el retrovisor La veritat, una secció molt interessant I res, moltes gràcies per venir I a veure si ens podem seguir escoltant Doncs sí, moltes gràcies Jaume i a tot l'equip del Refugi Ràdio d'Esbert Per poder ser-hi aquí, per poder, doncs, participar Fent ràdio i fent periodisme, que al final és el que ens agrada I no res, espero vos tornar aquí ben aviat Amb més efemèrides, amb més anècdotes, amb més històries I que segurament, doncs, ho passarem més i millor I tant, segur que sí, Jordi, moltes gràcies I el que et dic, ens escoltem aviat Adeu, Jordi! Adeu! Adeu! Adeu! Adeu! Adeu! Adeu! Adeu! Adeu! Adeu! Adeu! Adeu! Fins aquí el programa. Fins aquí el refugi. Ara ens acomiadem i res, amb moltes ganes de tornar-nos a sentir demà amb més programació, amb més accions i amb més riures segur. Ens retrobem demà. Moltes gràcies. Ara us deixo amb Tobà Cint, de Relsby. Gràcies i adeu. Bébé, en la calle todos saben quiénes somos, por eso que están mirando pa' aquí. Bébé, en la calle todos saben quiénes somos, por eso que están mirando pa' aquí. A mí me gusta que me tires corazones porque llevo tiempo detrás de ti. Yo quiero todo, quiero que tú te enamores, baby, yo te quiero solo pa' mí. Bébé, en la calle todos saben quiénes somos, por eso que están mirando pa' aquí. ¿Por qué brillamos como blib blibilla? Yeah. Blieb blíngin. Yeah. Blieb blíngin. Y Blieb blíngin. Vente, y no te quites que tú va. Así. Me dijo un man que tú eres mi señora. Se las tiró de que sí, y ahora les toca que sí. No tengo miedo si te tengo enfrente, tirando labia que yo voy pa'lante. Si yo sé que te la sabes todas. Siempre me salen for you, yo la quería pa mí. Mi bebé sí, bebé sí. Una varita diseñó su cuerpo. Y la verdad si esta es más buena. Explota.