#458 - Zoom informatiu, D.O. Alella i enoturisme, entrevista a Xènia Gabaldà i futur del català (amb esports i butlletí de les 18 h)

Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugí. Seguim un dia més aquí al 98.1 fent el que més ens agrada, Ràdio. Avui és el dia de la Verge de la Mercè, la patrona de la capital del nostre país, Barcelona. Espero que molts de vosaltres aneu a les activitats programades i segur que us ho passareu molt bé. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari! Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia. I a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Començarem amb el món del vi, de la mà del Jordi Clavero. A continuació, entrevistarem a la Xenia Gabaldà, mestre de ioga esportista i, a més, ha viatjat per tot el món. Segur que serà molt interessant. I acabarem amb el Joaquim Salines, amb qui parlarem sobre la llengua catalana. Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu. Gir radical al descurs de Trump. Ara creu que Ucraïna pot recuperar tot el terreny perdut i guanyar la guerra. Després de reunir-se amb el president ucraïnès Volodymyr Zelensky a Nova York aquest matí, en el marc de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Donald Trump ha abandonat la seva postura habitual de resignació davant l'ocupació rusa. El líder nord-amèricà ha qualificat russià de tigre de paper i ha assegurat que Kiv, amb el suport europeu, pot recuperar les seves fronteres. Trump ha declarat que després d'analitzar a fons la situació militar i econòmica, veu ara possible que Ucraïna guanyi la guerra. Un gir sorprenent en el seu discurs, ja que fins fa poc defensava que només hi havia pau si Ucraïna renunciava a part del seu territori. Durant la seva trobada amb Zelensky també ha avalat el dret dels països de l'OTAN a defensar-se d'avions russos, tot i que ha matisat que la implicació dels Estats Units dependrà de les circumstàncies. Tot i aquest nou to, Trump ha evitat comprometre's a augmentar el suport directe a Ucraïna i ha afirmat que desitja el millor als dos països, cosa que molts aliats interpreten com una manera de rentar-se les mans. La nova posició de Trump ha desconcertat a diversos líders europeus i sembla que ha fet les paus definitivament amb Zelensky. A tot això, el president ucrainès insisteix que Ucraïna vol la pau més que ningú i demana unitat internacional. El jutjar Juan Carlos Peinado ha decidit que Begoña Gómez, esposa del president espanyol Pedro Sánchez, serà jutjada per un jutjat popular, per una presumpta delicte de malversació de fons públics. Juntament amb ella també seran jutjats la seva assistent, Cristina Álvarez, i el delegat del govern a Madrid, Francisco Martín. Segons l'autojudicial, Álvarez, retribuïda amb diners públics, hauria dut a terme tasques privades per a Gómez, mentre s'exercia com a assessora a la Moncloa. El magistrat ha citat els implicats aquest dissabte per notificar-los formalment la decisió i donar-los cinc dies per presentar al·legacions. Aquest moviment judicial es produeix abans, fins i tot, d'acabar la instrucció del cas, i ha causat sorpresa a la Moncloa, que considera inèdit que es faci una citació, primer, en cap de setmana, i segon, sense haver resolt els recursos pendents, des del Partit Popular, Alberto Núñez Eijo, ha assegurat que no hi ha cap persecució judicial i que aquest és un cas avalat. Demana responsabilitat i dimissions immediates. Des del govern, Pilar Alegria ha qualificat la decisió de surrealista i el ministre Félix Bolaños confia que un tribunal imparcial posarà les coses al seu lloc. Jolanda Díaz, per part de Sumar, també ha criticat durament l'actuació del jutge. Després de la fallida de votació sobre el traspàs de competències d'immigració a la Generalitat, Junts i el PSOE intenten mantenir viva la seva relació, però el temps s'esgota. No hi ha hagut trencaments ni retrets públics, però Junts, liderat per Carles Puigdemont, ha posat una data límit, fins a Nadal, per avaluar la salut del pacte amb els socialistes. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha advertit que si no hagués avanços en qüestions claus, com el català, l'amnistia o la gestió de la immigració, podrien retirar el suport a Pedro Sánchez, deixant-lo en una situació molt complicada i de màxima debilitat parlamentària. El debat al Congrés, marcat pel Fons Compotencial, s'ha vist entarbolit pel discurs de Junts sobre la supervivència de la identitat catalana i el control del desbordament migratori, així ho diuen ells, expressions que, segons Esquerra Republicana i Comuns, filtreixen amb el relat de l'extrema dreta. Recordem que dos diputats de Sumar van desmarcar-se i Podem batillar la iniciativa de racista. Un altre tema que va de Bracet la vicepresidenta primera del govern espanyol, Maria Jesús Montero, ha reiterat la seva voluntat de presentar els pressupostos generals de l'Estat del 2026, malgrat les dificultats que es preveuen. En un cara a cara amb el diput de Junts, Josep Maria Cruzet, aquest ha denunciat incompliments amb Catalunya i ha avisat que podrien quedar-se sense pressupostos. Des de Junts, asseguren que Isenda encara no s'ha posat en contacte amb ells i Esquerra tampoc. També avisa que no tenen avenços en el finançament i això posaria en dubte els pressupostos. Ara, toca ritme, toquen els esports. El Barça visita demà el Carlos Artiera al Camp de l'Oviedo amb l'objectiu de sumar 3 punts i seguir l'estela del Madrid a la Lliga. Els de Flick volen seguir amb les bones sensacions, tot i que es preveuen rotacions, ja que el diumenge tornen a tenir partit de Lliga contra la Reial Societat. Un partit, el del Barça-Reial Societat, que aquest diumenge 28 de setembre finalment no es podrà disputar l'Spotify Camp Nou degut a que el club no té l'okei de l'Ajuntament. El Consistori argumenta que no està complementada tota la documentació i que existeixen deficiències, per exemple, en l'esquivació, en la, perdoneu, en l'evacuació del camp si hi hagués alguna incidència. I seguim amb males notícies perquè Gavi, que podria tornar a aparèixer al terreny de joc entre el mes de febrer i el mes de març. Això significa en uns 5 o 6 mesos de baixa. Aquest passat dimarts de la tarda el mig campista Blaugrana va estar sotmes a una artroscòpia per part del doctor Joan Carles Montllau i es va comprovar que la zona estava més afectada del que inicialment s'apuntava. Així que tot indica que estarà entre 4 i 5 mesos de baixa. Veloc Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! grace we are іл j I. estado well de oportunitat, perquè de veritat que no us empenedireu. Però va, ara anem amb l'efemèrida del dia. Avui, 24 de setembre, és el Dia Mundial de la Investigació contra el Càncer, una jornada per aturar-nos, reflexionar i recordar que darrere les xifres i els diagnòstics hi ha vides, hi ha històries, hi ha persones que lluiten, que esperen, que no rendeixen i també hi ha científics, professionals de la salut que treballen incansablement per trobar respostes, per avançar cap a un futur sense càncer. El càncer és una de les principals causes de mort a tot el món. Cada any és responsable del 15% de la mortalitat mundial. A l'estat espanyol es diagnostiquen prop de 300.000 nous casos cada any, però aquestes dades només són la punta de l'Isaberg. Darrere de cada diagnòstic hi ha una família que s'atura, una vida que canvia, una xarxa de persones que pateixen i estimen. El càncer ens ha tocat a tots, d'una manera a una altra, però a tots. Potser l'hem viscut en primera persona o potser ens ha colpejat a través d'algú molt proper, un pare, una mare, un germà, una amiga o un company de feina. És una malaltia que no entén d'edats, de fronteres ni de calendaris. Arriba sense avisar i sovint ens ho fa replantejar tot. Però també és una malaltia davant la qual la ciència ha demostrat que és possible avançar. Gràcies a la recerca, molts tipus de càncer que abans eren sinònim de sentència, ara tenen tractaments, esperança i futur. La detecció precoç, la medicina personalitzada i els nous fàrmacs, són fruits d'anys i anys de dedicació als laboratoris, d'assaig clínics i de persones que han volgut aportar el seu granet de sorra. Avui és un dia per donar les gràcies als investigadors, als metges, a les infermeres, als pacients que participen en estudis i també a totes aquelles persones que col·laboren donant suport o impulsant la recerca amb recursos, temps o visibilitat. Perquè la investigació no només salva vides, dona temps, dona esperança i dona segones oportunitats. Fins demà! Ara passem a una miqueta de música i que soni l'Empordà de sopa de cabra. Nascut entre blanes i cada que és, molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa pots estar segur, quan més vell més tocat te l'ala, sempre deia que la matinada es mataria. Música Música Música Música Música Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt, i anar a l'invern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà. I quan veig la llum de l'alba, se'm treu les ganes de marxar, potser que avui no em suïcidi, potser ho deixi fins demà. Música Música Música Música Música Música Música Música Música Música Fem les seccions del programa i ho fem amb El Món és Vi. No, mentida, El Món del Vi, perdoneu. Avui anem a un lloc molt especial. Però primer, que soni la sintonia que comença El Món del Vi. Doncs benvingut una vegada més, Jordi. Bona tarda, Jaume. Ja t'he canviat el nom de la secció, eh? Sí, sí, anava a fer ara una broma, però dic, bueno, no vaig a ser dolent. El Món és Vi, he dit, bueno, el Món del Vi, el Món del Vi. Però bueno, que el Món també és Vi a vegades. Sí, no estaria malament, no? Sí, no està malament. És una version nova, no? Acabaríem tots bastant borratxos, eh, si el Món fos Vi. Content, content. Bastant content tots. Però bueno, Jordi, avui de què ens parlaràs? Bueno, avui, ja que l'altre dia hem estat fent una entrevista amb una persona d'aquí de Catalunya, important, influent. Sí. Avui vull parlar-vos una mica de les denominacions d'origen i en concret d'una D.O. Però, primer de tot, vull, no?, posar-vos una mica el mapa de les D.O.s. No sé si tu, Jaume, tens alguna idea de com funcionen les D.O.s aquí a Catalunya i tot això. Clar, bueno, ara jo el que sé, des de la meva inexpertesa sobre aquest tema, és com un segell, no?, de qualitat que se li dona a alguna zona, però ampliem-ho tu perquè tu saps que ens ho pots explicar millor. Mira, les D.O.s, no t'has equivocat, al final és donar un segell de qualitat a una zona i entendre geogràficament aquella zona. I després n'hi ha una altra escala que seria D.O.Q., que és la denominació d'origen qualificada i aquí a Catalunya sosteniu el priorat. I, primer de tot, sols dir-te que el 1999 es va criar la D.O. Catalunya. No és la primera, però és la D.O. que abarca tota Catalunya. O sigui, alguns sellers que quedaven escloses de les altres D.O.s, doncs, on també s'ha de la vida de qualitat, doncs, també entren dins d'aquesta D.O. O sigui, realment, qualsevol celler de Catalunya és D.O.? No, no té per què, perquè les D.O.s tenen unes normes i es va criar també la D.O. Catalunya perquè, si tu ho feies amb vi, amb segons quines varietats, no entraves dins d'aquella D.O. I dins de la D.O. Catalunya, doncs, tens més possibilitats d'entrar. Potser a la D.O. Priorat no entres, però a D.O. Catalunya sí. Tenim un total d'11 D.O.s, i una d'elles és la D.O. Cava, que des de fa anys ja no és exclusiva de Catalunya. No ho sabies, això. No, no, no ho sabies. I on s'ha anat? S'ha anat cap a alguns jocs de Galícia, alguns jocs de la Rioja, si no m'equivoco, i alguns altres jocs d'Espanya, però amb molt petites produccions, on també, teòricament, s'hi fa cava. I això deriva a un enfrontament amb la gent de Sant Sadorní i Vilafranca, i per això, no sé si has vist a les notícies algun cop, clàssic panadès i corpinat. Sí, sí, com sona. Però no és cava, no?, com a tal, o sí? Sí, que és... O sigui, fan cava. Però s'han sortit de la de o cava, perquè la de o cava, com que es fa a diversos jocs d'Espanya o a jocs de Catalunya que no són productors de cava, doncs ells creuen que no està bé perquè el xampan, que és del que s'origina el cava, sols és d'una zona, saps? Ja, clar, exacte. I al final, si tu vas ampliant els marcs geogràfics, doncs el producte perd valor i qualitat, saps? I per això diuen, no, sols ha de ser aquí perquè aquí ho hem fet tota la vida i tenim la nostra manera de fer. Bé, clar, clar, sí, sí, té sentit. Bé, avui no ens perdrem en conflictes del cava, que ens podríem passar una estona perquè, Déu-n'hi-do, el que hi ha allà, parlarem amb les déus més petites de tot l'estat, per no dir la més petita. Està molt a prop de Barcelona, alguns li diuen el jardí de Barcelona. No sé si sabeu de què parlo. Tu, Jaume, a veure... Jo crec que, estant molt a prop de Barcelona, deu ser la D.O. a l'Ella, no? Ostres, tu, Jaume, ets una experta, eh? Bé, Jaume, estic aprenent, estic aprenent. Estàs aprenent molt, eh? Estic aprenent que ha sigut a tu, sí, sí, sí. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I més que l'Illa aprenent. Sí, i més que el Dani. Bé, bé, bé, bé. Bé, doncs sí, la D.O. a l'Ella és de les més petites i la superfície és de poc de més de 200 hectàrees, que això és molt poc en temes d'una D.O. Clar, perquè l'Ella realment és un poble. És un poble, sí, et diria que és un poble, però l'Ella aboca més puestos, no sols al joc de l'Ella, saps? Si no, també pot estar per diversos pobles del Maresme, que ara, bé, ho intentaré deixar-ho bastant clar. Bé, bé, es situa sobretot a la zona del Maresme i també al Vallès Oriental. També és una de les D.O.s més antigues, ja que porta des del 1932, i hi ha una varietat que és l'estrella, no sé si l'heu escoltat un cop, que és la pança blanca. És el nom que rep la varietat xarelu, a la D.O. a l'Ella. I aquesta regió es considera que aquesta varietat és autòctona d'allà, que això a vegades ho diuen algunes regions, que aquesta varietat, nosaltres, té aquest nom perquè és d'aquí, i se les apropien. i en això podíem entrar en una guerra. I no oblidar-nos tan bé del cas de la varietat Mataró, que també li podem dir monestrell. Et sona? La veritat és que no. Però aleshores, què vol dir? Que la pança blanca realment és el mateix que el xarelu o no? Sí, en termes generals sí. O sigui, és el xarelu de... És el xarelu que creix allà, no? Allà, exactament. Una mica diferent deu ser. Exactament. Clar que sí. Canvia. I passa el mateix entre el monestrell i el Mataró, el qual s'utilitza, en aquest cas, l'Ella per fer vins dolços i alguns vins esenstrals, també negres i rossats. Cal destacar la identitat d'un sol predominant, com és el sauló. No sé si he escoltat el sauló de l'Ella. Em sona, que això és el terra, no? El terra, exactament. El terra, exactament. I diguéssim, els dies de sol que tenim, ja que estem al costat del Mediterrani, i també aquesta salinitat que ens aporta quan estem vins del Mediterrani. Que ahir, bueno, el dilluns parlàvem del concepte del Mediterrani, doncs amb la deu l'Ella el trobem marcat. Clar, clar, clar. Al final està al costat del mar, l'Ella. Exactament. El vent ja porta sal. Sí, el vent, el terra... O sigui, influeix molt. Però també t'haig de dir que hi ha una vessant mediterrània de l'Ella i hi ha una vessant més fresca i húmida que és la vessant del Vallès Oriental, en la qual trobarem uns altres tipus de vins. Que això canvia molt, saps? Clar, sí. On està, si està a la cara nord o a la cara sud de la muntanya. Això ho veuràs molt. Clar, això ho hem parlat també del primer programa, que vam dir, de la Rioja, no? Que tenia tants microclimes. Sí, sí. I clar, aquí també és el mateix. L'efecte foen. Sí, exacte. I quin tipus de vi es fa aquí, a l'Adeo, a l'Ella? De tot una mica o...? Sí. Majoritariamente, en totes dios, s'intenten fer una mica especialistes de tot per diversificar una mica el volum de vi. però els vins, sobretot allà, es caracteritzen per els blancs de la pança blanca, com que heu muntat abans, és la varietat estrella. Es ve molt en els mateixos sellers, perquè molts guiris els porten a fer enoturisme allà, perquè està bastant a prop de Barcelona. O sigui, té bastant de sentit. També es fan rossats, també es fan alguns negres, però no solen destacar tant, ja que estem molt al costat del mar i a vegades és difícil fer negres tant al costat del mar. Hi ha alguns dolços que sí que tenen bastant de nom, com t'he comentat abans, amb la varietat Mataró. I a més, també, vins escumosos, com el que t'he comentat abans, que el cava es pot fer a diverses zones que no són dins de Sant Sedorn i de Noia ni Vilafranca i unes zones que trobaríem també serien aquí, a l'Adeo, a l'Ella, al Maresme. Perquè quan parlem de vi dolç, estem parlant de moscatell i coses així o com? Seria un símil, per entendre'ns, amb moscatell i amb aquest tipus de vins que acostumen a ser més generosos amb un altre tipus de perfil no dels vins secs o que trobaríem. O sigui, per entendre'ns, sí, més o menys. De l'estil. De l'estil, exactament. I, bé, el denominador comú dels vins és la mineralitat. O sigui, bàsicament el que li aporta el saulor és un saulor que ens dona la sona. El saulor és amb un d'analeia, a part que els sols tenen una estructura aranosa amb una altra porositat. Això és molt bo per la vinya. I això ho passa també en els sols de la xampanya o els de Jerez. L'únic que, a vegades, en aquests jocs es parla més d'això, li dona més valor i el producte es veu a un major preu. I a nosaltres ens fa falta també parlar-ho. Perquè és molt important aquest factor que si vas a un encat així més de gent pro player et diran terroir. Què és això del terroir? Doncs és això, el terra, bàsicament, de què es compón i què li dona la vinya i què li dona aquell vi. Doncs aquí seria un terroir mediterrani, del costat del mar, amb el saulor molt present. Vale. Vale, vale, vale. El saulor, eh? Sí, sí, sí. Queda't amb el saulor. Però hi ha un tema del balla-balle, no sé si saps qui és, que diu això, saulor, i un altre que, en una frase, diu autòctum com la pelsa blanca. Vale. Referències, clar. Sí, sí, perquè ell és allà al Maresme. Exacte, i fa moltes referències a la viticultura. Sí. Molt bé. Però, aleshores, saulor... És la pedra. És la pedra. És una pedra que n'hi ha. Ah, jo pensava que era la terra en sí. O sigui, mira, ho anem a buscar, però jo et diria què és la... I, en canvi, per altra, per exemple, el priorat, el saul té un nom o no? És, el priorat, si no m'equivoco, és la licorella. Vale, vale. O sigui, cadascú té la seva... Sí, sí, sí, exactament. Si no m'estic equivocant, ara ho estic dient de memòria. Vale, vale, vale. No, no està bé. Ho pots confirmar a internet, després... Sí, després ho confirmem. Sí, sí, després ho confirmem. per no deixar en dubte la gent aquí. I, bueno, dir-vos, bàsicament, que els vins de part del Maresme, més de la comarca del Vallès, oriental, on us he comentat que hi havia la diferència, trobem un altre tipus de sol i de clima i són vins que són més àcids perquè no tenen tant de sol, no madura tant el fruit i tenen més acidesa. I tenen menys aquest toc salí que li dona el sauló i està al costat del mar Mediterrani. Vale. És... Jordi, ja ho he buscat. Sí. El Priorat, tenies raó, és Llicorella. Vale. Sí, sí, sí. Vale, vale. Ja dic jo, és que tant de cop... Ho heia dit bé. Que m'ho havien repetit, saps? Sí, sí, sí. Sempre el Priorat, Llicorella. Molt bé. Perfecte. Ah, jo crec que ens podries portar una cançó, per l'ambientar una mica... Sí, sí. Per l'ambientar tot això. Vull portar una cançó al públic que potser... No sé si sabeu que aquest grup és del Maresme. Han fet en el nou àlbum, ho han deixat clar, han fet una cançó que es diu El Maresme i es diuen Detalles. Jo crec que... Són prou famosos aquí a Catalunya. Són prou famosos, no? Així que escoltem la cançó, va. Vaig néixer en un lloc afortunat On la platja toca la muntanya Des de Barna fins la Costa Brava I pujant del fins al corredor Vaig néixer en un lloc que em fa sentir millor Amb l'NA80 cada festa Canta fent ma meva el cuando sale el sol Quina sort estima casa meva I quina sort tenir el Maresme I la gent que ens ha envoltat A tu t'agrada molt el Maresme, no? Ho tinc entès? Sí, sí, sí. Tens vincles, no? Amb el Maresme? Sí, sí, tinc vincles sentimentals amb el Maresme. Mira, jo estaré, ho deia, no? La terra de vins. Sí. Molt bé. Doncs sí, sí, aquesta cançó dels de Tietz que es diu El Maresme, molt xula. Però va, seguim amb la D.O. I apartem una mica la música. Quines activitats de no turisme podem fer en aquesta D.O.? Mira, primer de tot la típica d'anar a un celler que seria el celler buquet. No sé si veus la foto aquí. Sí, sí, sí. T'agrada el primer pla d'aquesta massia del segle XIV? Home, és preciós, eh? La veritat és que sí. A més, això que veiem que té que amb un ple de flors liles, no? És molt bonic. Sí, sí, sí. La realitat és que és molt bonic. Home, jo molts cops que dius va, ve alguna miqueta fora. Busca, és que ve en Barcelona. I et surt. Ve a visitar els cellers de l'Ella. O sigui, que és molt famós, realment. No, no, i és maco de veure. Molts cops van els Quiris, com van allà. I nosaltres també hauríem d'anar allà, perquè són jocs bonics que els tenim per descobrir i on s'hi fan algunes activitats molt xules. I en aquesta, el buquet de l'Ella, es troba en el casc urbà de l'Ella. i no sols es visiten les vinyes, o sigui, no sols aniríem a passejar allà i mirar les vinyes, oh, que bonic, sinó que s'hi fan calçotades entre vinyes, ets fan de les calçotades. Mostros, sí, sí, i tant que sí. I més amb amics. Home, més amb amics, que es disfruta bastant. També esmorzar de forquilla, un concepte ara molt de moda. Sí, s'està ficant de moda, sí. i un taller de poda en verd, que la poda en verd, bàsicament, és a la primavera, quan el CEP ja ha començat a fer la massa vegetativa, ja que treure, doncs, d'aquesta massa vegetativa. I estaríem allà traient pàmpols i fulles, i després... Treballant gratis, no? Sí, però... Aprenent també. Això et dic una cosa. Si ho fas 8 hores o 10 hores, és dur. Però si ho fas una o dues hores, i ets una persona de ciutat que està normalment tenint un ofici normal d'oficina o d'atenció al client que no té un ofici manual, ho disfrutes espiritualment i estàs allà fent la poda en verd i després fas l'esmorzar de forquilla. I tu passes de puta mare. Home, sona molt bé. Realment sona molt bé. Sona molt bé d'un matí molt entretingut, sí. Exactament. És un matí de fer manualitats, que és com es planteja en algunes activitats, una mica manualitats per veure com es fa el producte, les diverses etapes de la primavera, també l'hivern, també podíem fer por d'hivern, que al final és unes tisores i tallar les branques i podem estar una hora o dues hores. Mentre que no siguin vuit o deu hores, que si estàs vuit o deu hores sí que s'ha de... Ja deixaràs de veure la part bonica, no? Ja deixaràs de veure la part bonica espiritual, doncs t'ho passaràs bé, t'omplirà i després et posaran l'esmorzar de forquilla, segurament. Això està molt bé. I provaràs els vins. I això, vulguis o no, és una cosa que es busca molt en cellers com el celler al buquet generarà una bona experiència de no turisme perquè tu te'n recordis d'ells, sempre pensis d'ells i quan vagis a buscar aquell bi blanc d'Aleia, doncs, ostres, és una pança blanca al buquet d'Aleia. Clar, sí, sí, sí, i tant. I ja està. I ja tinguis també un vincle, no?, amb aquesta zona. Exactament, sí. Els vincles del Maresme són molt importants. Què me vas a contar? Sí, molt bé, molt bé. I, a més, això, el que tu has dit, no?, també m'ha semblat important de reivindicar el turisme d'aquí, no? Sí. Al final, és el que... L'altre dia també ho parlàvem, no? Que ens anem a buscar a l'altra punta del món un celler i al final aquí també tenim cellers xuls. Jo per això ho dic. A vegades són una mica passat o arrogant, no?, criticant sempre el que fa la gent o distant, però jo dic a la gent, ostres, Catalunya és un país que té moltes coses per fer i amb el tema dels vins, es poden visitar moltes regions vinícoles que la gent no coneix i donar-li un valor, també amb el tema dels olis mateix. Exacte, és el mateix. És el mateix. Per priorat, és una minadora amb temes d'olis i també amb temes d'avis. I les Garrigues, sobretot. Sí, sí, que... Aquí tenim de tot. I diuen molt de l'oli de Jaén o sobretot l'oli d'Itàlia, que és la cosa més sobrevalorada que hi ha, no? Exactament. I la gent s'embala a Toscana i es deixa diners amb el vi i l'oli. Ostres, si ho tens aquí. Ja, ja, ja. Què vas allà? I és igual de bonic. Doncs sí, però bueno, seguim, va. I per a la gent que li agrada més la història enfocada al món del vi, saps d'algun lloc que podem anar que sigui xulo? Mira, jo vaig anar, farà cosa d'un any, més o menys, que és el celler romà i s'entra en un turístic arqueològic de Maïmora. Això es troba a sobre del Mas Nou, està a Tallà, que és, diguéssim, és el poble germà del Mas Nou. És un poble petitet, molt bonic. I el complex que trobem allà engloba un jaciment arqueològic de l'època romana i un edifici que compta amb un espai per a la recepció dels visitants, on, bàsicament, trobarem un centre d'interpretació on t'explicarà les tasques que feia un esclau d'aquella època que es dedicava a portar al celler. O sigui, aquella esclau, tenia per ofici sí o sí, doncs està treballant al celler. Bueno, encara estava bé el treball, eh? Estava esclavitzat, però per almenys... Sí, no era... Dintre del que cabia, no? Sí, no, no. I va aconseguir la seva llibertat perquè era un molt bon celler, eh? perquè era un gran bodeguer, perdoneu el nom que me l'he inventat, i al final va assolir la seva llibertat. És una història de suporació, també. El celler romà de Vallmora va ser un centre de producció vitivinícola de la lletana romana amb activitat documentada entre els segles I abans de Crist i V després de Crist. O sigui que porta fent via a l'Ella, bueno, a l'Ella, a la zona D o a l'Ella des de fa molts i molts anys. Exactament. Exactament. Són molt importants aquests centres d'interpretació per donar a entendre a la gent la història que hi ha darrere d'una deó. I la història que hi ha darrere de la deó a l'Ella és molt important perquè els romans van estar des de fa molts anys i suposo que també deu haver-hi potser indicis dels grecs, però això queda més clar amb la deó a Púrra, amb Empúries. Clar, sí, sí. T'anava a dir, com veus aquestes imatges? No, home, molt bonic, realment. O sigui, semblen... Bueno, és que ho són, no? Són runes al final del temps dels romans i sí que és xulo. A més, veig com està interpretat, no?, el que abans serien les premses i tot això. Sí. I realment és xulo perquè al final veure com funcionaven abans un celler també t'ajuda a entendre com funcionen ara. Sí, sí, exactament. Exactament. I veure com ha evolucionat. Perquè aquí també, no sé si veus les ànfores aquestes... Sí, al terra, no?, com enterrades o... Sí, això eren les tines. Clar, el que serien les botes de roure i això, seria això, no?, o no? No tant les botes de roure, potser més, et diria... Seria dipòsits. Vale. I seria dipòsits, bàsicament, perquè això d'envair el vi no arriba fins que els romans envaeixen els gals, la gàlia... Clar, i ho veuen d'allà, no? I ho veuen d'allà, perquè ho feien amb la cervesa, ells. Vale, vale, vale. Els francesos ho feien amb la cervesa i ells els hi copien. Vale, vale. I envaeixen el vi amb les botes de roure. Clar, es venien com les tines, no?, dels cellers. Exactament. Són les tines dels cellers i les tenien, bueno, tocant... No sé si... Ara me'n recordo. Tenien unes que estaven enterrades, però que sempre els hi donava el sol. Sí. Ostres. Que potser sortia un vi negre que olorava oliva negra, ben dur i una mica picat. Perquè també això del vi com es feia abans... Ostres, no sé jo, eh? Una mica avinegrat, no? Una mica avinegrat, sí, sí. Doncs, bueno, el celler romà de Vallmora, 22 segles després, l'equipament permet entendre com era el conreu, la producció, la comercialització del vi i la lletada de l'època romana, i el jaciment va ser inclòs en una vinya testimonial i una vinya experimental. I conté les dues reconstruccions. I el país de les premses, de vi tal com eren fa 2.000 anys. O sigui, té les dues úniques reconstruccions del país, de tot el país. De tot el país. De com eren les premses abans, no? Com fa 2.000 anys, de com ho feien els romans. Exactament. Clar, clar. I a més es conserven vestigis de sales de premsa, com hem parlat, i d'algunes tines de ceràmica. I la premsa és per xafar el vi, evidentment. Sí, perdona. Exactament. Perquè el que veiem sempre a les pel·lis o també a vegades a les festes majors, de la pandèmia amb els peus. També. També és una altra manera de premsar, que és amb els mateixos peus. Doncs, nosaltres... Però vull dir, no és una llegenda, és real. És real. És real. Primer de tot va a la premsa, però després, també tenim aquesta manera de fer, que s'ha fet més antigament, que amb les, com es diu ara, les esperdenyes, diguéssim, doncs, s'aprofiten, no?, tu et pujés a dalt i vas xafant el raïm. Clar, clar, clar, clar. O sigui, eren dues tècniques que potser convivien, no? Sí. La premsa i la menys. Exactament. Exactament. Un historiador t'ho diria millor, jo no sé tant, però sí, era també una tècnica a part de la premsa. I a part de tastos, què podem fer? A part de tastos, bueno, visitar el lloc, no sé si el podries reservar per a ús personal o per casar-te allà, això ja no arribo tant, però sobretot es quedaria amb alguns tastos dirigits d'alguns cellers de la D.O.L. ja que fan de tant en tant a un bon preu, que potser per 12 o 15 euros pots tenir un tast d'uns vins que són espectaculars. I no et fa falta anar al... Al Priorat, que està més lluny, potser de Barcelona. Exactament. I, bueno, també pots fer, pots anar a una obra teatralitzada on hi haurà uns actors que representaran, no?, diguéssim, com es feia el vi, o... l'Epic Ted, el que era l'esclau i les tasques que feia, com es desenvolupava. Aquest esclau que hem parlat, no?, que treballava la vinya. Sí, sí, sí, exactament, ell. I, bueno, pot ser una opció per passar el cap de setmana amb la família o amb la parella. Molt bé. No sé si tu t'animes a anar-hi, aquesta, o... Em falta la parella, Jordi. Bueno, amb els amics pots anar. Sí, sí, evidentment. Pots anar també. Evidentment, evidentment. Pots anar d'aguantar veles. Bueno, molt. No em fa tanta gràcia, la veritat. O sigui, tu vas anar amb parella, això sí. Sí, sí, sí, vaig anar amb la parella i... I tu ho recomanes, no? Sí, sí, ho recomano també la primera part, que és la que s'ha de fer primer, que és mirar els vídeos de l'esclau a Pictet i que expliqui la seva vida com, bueno, ella l'haurà vi i una part on diguéssim que n'hi ha els menjars de l'època romana, el que menjaven, que menjaven coses molt estranyes, que ja tenien la seva dieta mediterrània a la seva manera, però que potser nosaltres, ostres, ara ens ho mengem allò i diríem, uf, no m'agrada far. No és la mediterrània que coneixem, potser. Sí, sí, sí. No, en dos mil anys la gastronomia també ha evolucionat. Ha evolucionat. I també alguns productes que feien servir per clarificar el vi, que són productes molt estranys, ara no me'n recordo, però li tiraven algunes coses horribles al vi. Clar, com seria un vi d'aquell temps? Jo crec que... No gaire bo, no? No gaire bo. És que es bevia vi, sobretot, perquè hi havia problemes amb l'aigua potable. Clar, perquè això ho feies potable, no? Exactament. I al final era un concepte del vi diferent del que tenim ara. Ja. Sí que hi havia els vins de més prestigi que bevia la gent, no? Que tenia més poder en certs actes, però el vi del dia que beuríem tu i jo seria molt dolent. Clar, és que hem de pensar això que tu has dit, que realment era un substitut de l'aigua perquè l'aigua estava fatal. Sí, amb els romans no tant perquè diguéssim que van avançar i amb temes d'aigua i van ser més nets, més civilitzats. A edat mitja, jo et diria que sobretot que eren més bruts, no? En termes d'història. Sí, sí. Allà, 100% es bevia vi tota l'estona. Clar. Però també et diria que en el cas dels romans que vaig fer algun problema d'història i que a la mitjana en un dia un romà es bevia 0,75 litres per dia, saps? Perquè és molt, realment. Que és molt. Cada dia és una barbaritat. Una ampolla. Sí, sí. Es bevien una ampolla per al dia. L'únic que no tindria la mateixa gradació alcohòlica que aquells vins... Clar, això és el que et volia preguntar també. Tema graduació, què ens hem d'imaginar? Un vin més alcohòlic o menys? Molt menys. Molt menys. Perquè el fruit no maduraria de la mateixa manera. Pensa que potser no no deixarien madurat en el fruit perquè no tindrien les mateixes tècniques. També les tècniques potser de poda serien no tan avançades i si tu no podes bé et surt una altra gradació, un altre tipus de fruit i els desconeixements potser en alguns temes farien que no automitzessin encara cada varietat quan s'ha de collir i amb el temps ho acabarien sabent. Tot i que ja es van començar a fer alguns manuals de la vinya amb els grecs i amb ells que ja des d'on partim tots els coneixements de vinya suposo entenint l'època que no arribaríem al nivell que tenim ara i també una cosa que sé que feien els grecs que era baixar el grau alcohòlic del vi amb aigua salada depenent de la reunió que tinguessin si era una reunió més formal o informal i quan era molt informal el rebaixaven menys però si era molt formal li tiraven bastant aigua salada és la seva versió quan nosaltres li posem gasosa exactament més o menys per entendre'ns agafant-ho amb pinces sí, sí però en trets generals que si ens feguéssim un vi de l'època romana jo crec que a ningú li agradaria no triomfaria gens no seria una cosa molt estranya i que et sentaria malament a la panxa a mi em faria gràcia provar-ho també t'ho dic o sigui un tast per provar un gotet i res més per saber el que es bevien però clar tampoc ho sabríem a ciència certa no potser no perquè no tens el mateix fruit de l'època ni el mateix clima perquè has de pensar que hi ha hagut canvis climàtics perquè la gent diu ostres el canvi climàtic i canvis climàtics hi ha hagut en aquella època hi ha hagut canvis climàtics perquè en 2000 anys en 2000 anys ha canviat el clima segur sí a l'època dels romans al Reino Unit hi havia vinya saps i durant un temps va deixar-li d'haver-hi vinya i ara torna a haver-hi vinya saps ara estan començant és veritat saps o sigui el canvi climàtic sempre és constant l'únic que ara tenim molt d'escalfament global clar clar sí exacte molt ben dit la veritat doncs Jordi no sé si et queda alguna cosa més per repassar no avui ho he menjat tot molt bé l'altre dia ens hem quedat una mica amb ganes de parlar de més coses però avui ho hem clavat de temps perquè queden res dos minuts per les sis o sigui que ho hem clavat sí sí doncs si et sembla ens acomiadem aquí Jordi i ens retrobem la setmana que ve doncs moltes gràcies per tot i la setmana que ve amb més forces i tant que sí vinga Jordi que vagi bé adeu adeu ara posem una miqueta de música dels tiets que els hem nombrat en aquest programa així que més música dels tiets ens vam conèixer fa temps era batxillerat tu em vas tirar la canya jo la vaig agafar sempre de flor en flor però amb tu jo em vaig quedar comença una història que no té final i és per això i és per això que avui i és per això que avui m'en Volíem ser de petits i ho hem aconseguit. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual. Jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, que no cabi mai. Som el millor tandem, l'equip ideal. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual. Jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, que no cabi mai. i que no acabi mai. 1, 2, 3, 4! Des que estic amb tu, amor, quan faig el tonto ets el meu millor públic, et miro i em tornes boig. Saps que jo adoro el que fas perquè és únic. I és per això que avui som on volíem ser de petits. I ho hem aconseguit. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual. Jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, que no acabi mai. Som el millor tàndem, l'equip ideal. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Marguell. Nou revés per al govern de Pedro Sánchez. El ple del Congrés ha reprovat la ministra d'Igualtat, Ana Redondo. Ho ha fet gràcies a l'abstenció d'Esquerra i de Junts, que han exigit a l'executiu de Sánchez transparència i explicacions pels errors de les polseres antimaltractament que van deixar desprotegides moltes dones. Madrid, Angels Lafuente, bona tarda. Bona tarda. Amb 170 vots a favor, 162 en contra i 16 abstencions als vots dels diputats d'Esquerra i de Junts, el PP ha aconseguit aprovar una iniciativa que representa la reprobació de la ministra Redondo, que no és vinculant, és simbòlica i que no va més enllà de reflectir el malestar de part dels socis d'investidura i la feblesa de l'executiu de coalició. Pilar Calvo i Pilar Ballogeira argumentaven l'abstenció de Junts i dels republicans. Prou d'opacitat. Actuïn, en veritat, amb transparència i assumpció de responsabilitats. Perquè quan es tracta de protegir les dones no hi caben ni excuses ni silencis. Arriba la ministra i diu, què? Però, bueno, tenc gana en compte que és que no s'ha muerta ninguna mujer. Doncs aquí, senyors, hem decidit que ens abstindríem. Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio, Madrid. Més notícies, Joan Aleix Mata. Petició d'una dotzena d'alcaldes de Junts perquè la direcció del partit canviï de rum i aixequi el veto per votar al costat d'Aliança Catalana. Bona part dels dirigents s'han reunit aquest matí amb Jordi Turull, a qui també, segons ha pogut saber Tres Catinfo, han reclamat més pragmatisme per guanyar centralitat i pactar, si cal, amb el PSC al Parlament. El president d'Ucraïna, Volodymyr Zelensky, adverteix davant de l'Assemblea General de l'ONU que el món està vivint la cursa armamentística més destructiva de la història de la humanitat. La segona sessió l'ha obert al rei espanyol, Felip VI, que ha implorat a Israel que aturi la massacre a Gaza. La Terra ha sobrepassat un nou límit de seguretat, el de la acidificació de l'oceà. L'informe anual sobre la situació dels nou llindars que garanteixen la vida al nostre planeta constata que aquest any l'oceà també ha entrat en zona de risc. Això afecta la temperatura, les concentracions de diòxid de carboni a l'atmosfera, la pèrdua d'espècies animals i vegetals o l'estat de les reserves d'aigua. L'Efke César, una de les investigadores de l'Institut Potsdam que firma l'estudi, ho resumia d'aquesta manera. Quan mirem la situació del nostre planeta el 2025, constatem que ja s'han sobrepassat set dels nou límits planetaris i la pressió sobre tots continua augmentant de manera que cada cop som més lluny dels dindars de seguretat. Això fa que el risc d'inestabilitat del planeta creixi any rere any. Ja està en marxa aquesta hora a la plaça de Catalunya, Barcelona, una nova edició del Catalunya Freestyle, la primera competició oficial de rap improvisat en català de la història. Barcelona, Marc Ruiz. Catalunya Freestyle promou les competicions i batalles de rap en català i avui se celebra el tercer dels tornejos de Barcelona on s'escollien finalistes que competiran amb rapers de tota Catalunya i d'Andorra. Tot el que rapegen és improvisat i encara que requereix tècniques que es poden entrenar, cal tenir una gran agilitat mental per reaccionar en versos que tinguin sentit i que responguin allò que ha dit el rival. Els MC, Sarita i MT Black són qui posa ordre. Per Sarita calen finestres per rapejar en català. Hi ha molta gent que és català no parlant però que com no hi havia circuit, rapejaven en castellà. Però això no vol dir que el seu potencial... Quan ho fan millor pugui ser en català i aquest és l'espai... Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. L'Ajuntament de Sant Jus ha començat a instal·lar pictogrames inclusius en diferents equipaments municipals per fer del municipi un espai més accessible i acollidor per a totes les persones. Els primers s'han col·locat al centre pilot, la biblioteca Joan Margarit i Can Ginestar i aviat s'estendran a la vagoneta, l'Ajuntament, les escoles Bressol, centres infantil i primària i el CAP. La iniciativa forma part del projecte visual Pictogrames per la inclusió, impulsat conjuntament amb el centre pilot i l'IFP Antoni Algaró. El projecte utilitza pictogrames de lliure a ús d'aer a sac per senyalitzar serveis i espais socioeducatius de manera entenedora i visual. Aquests pictogrames són especialment útils per a persones amb TEA, síndrome de Down, discapacitat intel·lectual, dificultats de lectura o comprensió, així com per a infants, persones grans i aquelles que no dominen l'idioma local. La companyia de teatre Sant Justenca Quart Passadís ofereix el diumenge 28 de setembre a les 7 de la tarda el concert Instants, una nit de musicals, a la sala del 50-anari de l'Ateneu. La proposta és un concert íntim que convida el públic a submergir-se en la màgia del teatre musical. I l'espectacle comptarà amb sis veus i una pianista en directe que interpretaran un repertori que combina grans èxits de Broadway, peces de l'univers Disney i temes de musicals contemporanis. Les entrades es poden adquirir a través d'Antràpolis. L'International Club Sant Just organitza el pròxim 4 d'octubre la segona edició de l'Octoberfest, una festa que vol fusionar la tradició alemanya amb la vida comunitària del municipi. L'esdeveniment oferirà activitats per totes les edats des de les 10 del matí fins a les 11 de la nit i es farà el casal de joves. Segons els organitzadors, l'objectiu és crear un espai de trobada i convivència amb esperit familiar i comunitari més enllà de la cervesa. La primera edició, l'any passat, va superar les expectatives amb més de 1.200 assistents i va generar un enviant que ha animat a repetir la iniciativa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de les 7 de la tarda. Fins ara. Ràdio d'Esvern 98.1 Tot seguit Està sortint el sol, xerango al canet rock. Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot. Està sortint el sol, xerango al canet rock. Veig l'últim glob i penso, quina sort. I està sortint el sol, xerango al canet rock. Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot. I està sortint el sol, xerango al canet rock. Veig l'últim glob i penso, quina sort. I quina sort poder estar a les festes que hem estat. Des de petits quedar-nos fins tard. Dormint un portal, llevar-nos petats. Les recordaré fent l'animal. Passejant la nit a zona vila sa. Tent avui tantes ja no sé on baixar. Si paro a caldetes o arengs del mal. Acaba una plaça de premiar. i està sortint el sol, xerango al canet rock. Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot. I està sortint el sol, xerango al canet rock. és l'últim glob i penso, quina sort. I està sortint el sol, xerango al canet rock. Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot. I està sortint el sol, xerango al canet rock. És l'últim glob i penso, quina sort. Benvinguts, baixeu, baixeu, bona terra i bona gent Sempre tindreu a ma casa una amaca en la terrassa Al país dels musis de carrer, així ens parirem i així estem Per a nosaltres és urgent, un festi hivern a més tiets I està sortint el sol, xarangol, canet rock Els catem i plorem i els amics riuen de tot I està sortint el sol, xarangol, canet rock Insult i plop i penso quina sort I quina sort haver tornat sa i estalvi Haber trobat lloc a l'N80 i sense canvi Haber conegut gent dins la festa en un moment Haber compartit sangria per no sentir-me malament Passar pel parc i abans d'agafar el tren I corrarem que no el pillem Que hem d'anar a la Mercè, a la Mercè Tu truquen cornet, que vinguim en roca Li dius que espavili, que també hi ven coca Que ens gui pel metro, que jo soc novato Que jo soc capgros i amb això no la topo I està sortint el sol, xarangol, canet rock Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot I està sortint el sol, xarangol, canet rock Insult i plop i penso quina sort I està sortint el sol, xarangol, canet rock Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot I està sortint el sol, xarangol, canet rock Insult i plop i penso quina sort I està sortint el sol, xarangol, canet rock Ens cantem i plorem i els amics riuen de tot I està sortint el sol, xarangol, canet rock Surt i plop i penso quina sort Ara comencem la segona hora del programa I comencem amb una entrevista molt interessant Ara parlarem amb la Xènia Gabaldà Xènia, ens escoltes? Hola, Xènia? Em sembla que no ens escolta Hola, Xènia? Hola, Xènia? Ara tenim problemes, a veure Ara posarem una petita pausa per la música I a veure què ha passat aquí Seguim amb The Tieds i La Fumiga Hola, no m'ha escoltat, vas? Ah, doncs jo a tu no A veure A veure, el torno a intentar, vale A veure, tornem-ho a intentar Hola, Xènia? Hola! Ara, ara, ara, ara per fi tenim... Ara sí! En directe, vale, vale, perfecte Que ja estava una mica amoïnat que estigui, són els meus primers dies I ara no em funciona el telèfon, dic, mare meva Vale, perfecte, doncs et presento una mica Perquè amb tot això del Desto no m'ha donat ni temps Vale Ara farem una entrevista superxula amb la Xènia Gabaldà Que és una dona molt polifacètica i interessant, ja la coneixereu I és que no para mai I, en definitiva, no sap estar-se quieta Ella és patagoga, professora d'universitat, també professora de ioga I, a més, és addicte a l'esport, a la bici i al triatlo Per si no fos suficient, la Xènia ha viatjat per tot el món En moltes ocasions, sola Així que, donem la benvinguda, ara sí, a la nostra protagonista Perquè ens expliqui una mica de la seva vida Benvinguda, Xènia Hola, gràcies Uau, aquesta presentació és com... Sí, sí, tot això sóc Però és veritat, no? Al final no l'he inventat res Sí, sí, no, no és cap mentida Però, clar, quan t'ho diu algú Quan ho explico jo, és com no se'm fa tan loco i tan mogut Però, sí, sóc això Sóc molta energia, molt d'esport i molts de viatges Doncs, Xènia, has fet de tot en la teva vida, ja ho hem sentit Però, com et definiries a tu mateixa per la gent que no et coneix? Clarament, em definiria com una persona molt energètica I que no para mai i que no en té mai prou, també Sí, sempre, això que dius que he viatjat per tot el món No, encara no i encara em queda molt de món Encara tens països, no? Sí, sí, sí D'acord, i ets pedagoga, és la teva vocació, diríem? O què et va treure d'aquest món de l'educació? Sí, crec que la meva passió principal és el món de l'educació I quan vaig decidir estudiar pedagogia estava molt convençuda I quan vaig acabar encara més I sempre he sigut molt apassionada per tot el que faig en la meva carrera professional Perquè tinc com aquestes ganes de canviar el món I penso que la forma que jo puc contribuir en aquest canvi és a través de l'educació Molt bé I ara, com hem dit, ets professora a la universitat, a l'UAB Què tal aquesta nova etapa? A mi m'encanta És molt divertit I crec que, bueno, hi havia fet alguna classe així com més puntual i tal Però ara tinc estudiants, o sigui, tinc grups d'estudiants Com que els acompanyaré durant tota una assignatura I crec que això també és una forma com molt bonica d'això que et deia ara, no? D'aportar una mica de canvi I de fet, una de les assignatures que faig es diu canvi social O sigui, que és molt adient el que estic fent Com ha sigut passar d'estat-ho al pupitre, ara és impartir classe Com ha sigut aquest canvi? Bueno, impressiona bastant Perquè al final jo tinc converses amb els estudiants I creem coneixement conjuntament I, per tant, no em sento tant que estigui a la palestra O sigui, em sento com estic allà perquè, mira, he tingut la sort d'haver fet certs estudis I d'haver fet recerca sobre certes coses i puc aportar una mica Però és un granet de sorra el que aporto Perquè crec que la platja sencera la construïm a classe Quan participa tothom i quan ens posem en modo això Discutir sobre temes, etc. I que tothom pot aportar coses O sigui, no em sento com que hagi canviat gaire coses Ja era així quan jo era estudiant també Era molt d'aportar Al final aquesta idea de professor antic ja queda una mica enrere Que és el saber-lo tot i que no se li pot discutir res No, això no, no, no, exacte Molt bé I també ets professora de ioga De fet, et vas treure el carnet, si no vaig errat, fa molt poquet, a la Índia En un viatge del qual parlarem més endavant, tranquil·la Però d'on ve aquesta passió pel ioga? Vaig començar a fer ioga fa set anys Quan vaig marxar a viure a Finlàndia Que va ser el primer lloc on vaig marxar a viure així lluny I jo, bé, no sé, ho havia escoltat i tal Però no estava tan de moda com està ara I una mica em va animar per anar a provar una classe I ja des de la primera classe vaig sentir com una calma interna I una connexió amb mi mateixa Unes sensacions que mai havia sentit I des d'allí vaig començar a fer-ne Amb aquestes classes que anava allí a Finlàndia cada matí A les 8 del matí abans d'anar a classe I mai vaig parar I sí, sí, o sigui, vaig tenir l'oportunitat aquest any De viatjar a la Índia Per aprofundir més en els meus coneixements de ioga I sí, amb un viatge que ja en parlarem i en parlarem I què t'aporta la ioga especialment? I sobretot, què ens podria aportar a mi, per exemple, que no en faig? A mi el ioga em porta a l'altra banda del que també soc Que, com m'he dit al principi, soc molt energètica i soc molt moguda i molt inquieta Però també soc molt introspectiva, molt reflexiva, molt calmada O sigui, tinc moments de molta calma i a través del ioga és com ho trobo I com em regalo a mi mateixa aquests espais I jo sempre li dic a tothom que tothom pot fer ioga Que tothom ho hauria de provar algun cop a la vida I no només un cop, diverses vegades Perquè a vegades depèn també del moment en què ho proves O de la profe que tens o el que sigui Potser no poca tant, però crec que sí que pot aportar Bé, a part dels beneficis, diguéssim, físics D'estirament muscular, de l'esquelet, etc. També això, un moment de regal per la teva ànima O sigui, per allò que tenim amb nosaltres Aquella energia que tenim amb nosaltres dins d'internet Que molts cops no li donem cap moment ni cap atenció Sí, és veritat, això és veritat A més, amb les xarxes socials, tecnologies, tot això Al final estem una mica massa absorbits I pot ser un bon espai per connectar amb nosaltres mateixos Sí, se'ns oblida que som més allà que això Que matèria física aquí i ja està Doncs sí, a més, tens un projecte de classes Vols comentar una mica i de pas fas una miqueta de publicitat? Clar que sí Endavant Sí, bé, clar, quan vaig tornar a la Índia Em vaig animar a pensar Bé, tinc moltíssima experiència i trajectòria amb el ioga Evidentment encara en puc tenir més Però em sentia ja bastant preparada i segueixo formant-me Llavors vaig començar un projecte que es diu Nomad Elements Nomad Barbaixa Elements a Instagram I amb aquest projecte el que estic fent és fer algunes classes pop-up Així com a diferents localitzacions, a diferents moments Normalment en cap de setmana I la idea també és començar a fer classes online per poder combinar aquestes dues coses que m'encanten tant Que és viatjar i fer ioga Clar Poder seguir compartint el ioga I també a la pàgina d'Instagram comparteixo molts de tips Molts de tipus de ioga per exemple per a persones que fan ciclisme Que com ja saps també m'encanta la bici Per a runners, per a persones que naden I també com molt això enfocat per a tothom que vulgui donar-se un moment per a respirar i pensar en si mateix perquè també poso algunes coses més inspiracionals, més introspectives Molt bé, doncs que la gent et doni follow que segur que els ajudaràs molt Això, això Passem ara als viatges perquè hem dit que has estat a molts països, no a tot arreu, però sí que a molts països Què és el que més t'agrada de viatjar? Oh, no m'havien preguntat mai això Doncs mira Què és el que més m'agrada de viatjar? Jo crec que conèixer noves cultures, noves realitats i entendre millor el món des de primera mà Estar allà per a entendre una mica i sobretot connectar amb les persones locals dels llocs on vaig Perquè tu consideres que viatjar t'ha canviat la teva manera de veure el món? Sí, clarament Jo sempre ho dic que viatjar és el que et trau els ideals feixistes, els ideals racistes, els ideals sexistes perquè veus el món d'una manera molt més crítica i també crec... Més completa, no? Completa, exacte, doncs la complexitat real de la vida, no? I de com estem al món Que has estat a molts països de totes les races, realment no ho hem dit, Índia a l'Àsia, però també s'està a Brasil, a Sud-amèrica, a Centroamèrica... Bueno, per tot arreu i realment és això, no? Persones de totes les races i realment t'has adonat que persones bones hi ha tot el món Sí, exacte, bé, a l'Àfrica, al continent africà no hi ha estat mai, eh? M'encantaria, però no hi ha estat mai És la signatura per mi Sí, exacte, no tardaré gaire, crec Però sí, crec que això, veure com les violències que creem els propis humans afecten de maneres diferents Diferents llocs i com, bé, i com de privilegiats i privilegiades som... Ah, sí, això també Aquí a Europa i com això, no? Anem, o sigui, tenim aquests aires de superioritat que ens... Es desmunten totalment quan surts de casa i llavors veus una mica, ostres, no? Com obres els ulls Sí, totalment De la realitat que tens Va, ara parlem de la Índia Un viatge molt especial, però que tampoc va acabar de la millor manera possible, no? Què va passar en aquest viatge? Primer, per què vas anar? Bueno, ja ho has dit una mica pel ioga, no? Però què vas fer a la Índia i com va acabar? Perquè va ser una mica complicat tot al final Sí Vaig anar, o sigui, jo vaig començar a viatjar el desembre de l'any passat sense ruta, diguéssim Però vaig començar per Centroamèrica i jo anava a viatjar per Centroamèrica Doncs baixar per Llatinoamèrica, o sigui, per Sudamèrica En un moment que quan estava a Mèxic, que era, diguéssim, el primer destí Vaig tenir com una revelació, estava fent una classe de ioga per Cancún Vaig arribar allí i estava fent una classe de ioga i vaig tenir una sensació dins del cos de Xènia, has d'anar a la Índia, és ara, és el moment Has d'anar, perquè jo sempre havia pensat, ostres, seria tan guai poder anar a la Índia i aprendre el ioga del lloc original d'on va néixer el ioga I clar, vaig tindre aquella cosa tan forta que jo per un parell de dies o així m'ho vaig callar, no ho vaig dir a ningú i estava com tota l'estona pensant I al cap ja de dues setmanes o així vaig dir, mira, vaig dir a l'amiga meva, que una amiga meva estava viatjant en aquell moment amb mi Vaig dir, vaig tenir això i crec que ho vull fer I clar, allí vaig decidir què ho faria, no sabia quan, no sabia de quina manera, però sí, vaig decidir en un moment, al cap d'uns mesos, comprar-me el bol i, bueno, marxar cap a la Índia Després de 4 o 5 mesos per Latinoamèrica, a fer un yoga teacher training, que és el curset aquest de 200 hores que t'acredita el yoga O sigui, t'acredita com a professora de yoga Clar, jo vaig arribar a l'Índia, després de molt temps, com dic, ja viatjant i que havia estat també una mica malament de salut en alguns moments i tal Bé, resulta que els dos dies d'estar a l'Índia ja em vaig començar com a trobar malament de la panxa i això Però, bueno, jo aguantava perquè ja estava en el moment més preciós de la meva vida, podent aconseguir un somni de feia molts anys I aguantava, aguantava i vaig estar dues setmanes fent el curs, que ens despertàvem a les 6 del matí per a fer yoga i que acabàvem a les 8 de la nit fent yoga Tot això amb la panxa revolta, no? Una mica Amb la panxa revolta i també amb molta calor O sigui, jo ve, cada cop, jo vaig anar a l'abril Era com quan començava la calor a l'Índia I jo tenia calor, o sigui, tothom tenia calor, però jo tenia una calor extrema Però, bueno, jo simplement pensava, bueno, seré jo que tinc més calor, no sé Però sí que alguns dies m'agafa com molta calor i m'havia de quedar a l'habitació perquè no podia seguir i tal Fins un dia, que era com així al vespre i tal, i era hora d'anar a dormir I la calor aquesta que sentia era com multiplicada per mil i no em podia moure del llit, bàsicament O sigui, vaig estar tota la nit allà, em vaig servir la roba, seguia la calor, no entenia res I a les 5 del matí o així vaig escriure als directors de l'escola I els vaig dir, mira, crec que m'estic morint No sé què m'està passant, però crec que m'estic morint Em trobava fatal, em feia una mala panxa increïble Llavors, després de moltes hores vaig arribar a un hospital que estava com a dues hores de l'escola Perquè allí no hi havia res Ostres Jo estava totalment grogui, o sigui, la meva cara estava com literal groga I, bueno, res, em van fer proves i tal I em van trobar que tenia febre groga I d'aquí la calor La febre groga I també la cara groguenca també venia d'aquí, no potser I també groga, tot tenia sentit Llavors ja ho vaig entendre tot I sí, sí, bueno, va ser dur perquè vaig estar 7 dies a l'hospital 5 dies molt malament sense poder ni menjar ni beure Amb tobada I al final el seguro de viatge em va tornar repatriada a Espanya Menys mal del seguro, no també Sí, o sigui, també una cosa que sempre, sempre, sempre dic a tothom quan viatgen és agafa't un seguro de viatge I ha agafat el meu descompte, que tinc un descompte Perquè jo soc ambaixadora Ambaixadora dels segurs Perquè, sí, sí, em van salvar la vida, clarament Molt bé I, bueno, al final això vas tornar repatriada, no? I com és, com en un... Què vol dir tornar repatriada per algú que no conegui? Tornar repatriada vol dir que tu estàs a algun lloc del món que no és d'on tu ets originalment Sí I demanes, o sigui, ja estàs en unes condicions en les quals, normalment mèdiques, en les quals no pots seguir el viatge I això ho ha de dir un metge, i en el meu cas, doncs, jo al meu informe dia a aquesta persona Perquè jo havia de seguir viatjant, anar a Tailàndia, a Bali, etc. I els metges que em van estar allà atenent Van dir tornar a casa, no? Van dir aquest informe dient, no, has de tornar a casa, no pots seguir viatjant Perquè jo estava molt dèbil, molt, molt dèbil, i encara no estava recuperada Clar, m'havien posat una pauta d'antibiótics molt forta, alguns que em donaven al·lèrgia Vull dir, havia sigut molt, molt heavy, encara avui en dia Estem a setembre, encara estic com mig recuperant-me I llavors això, un vol d'aquests és que et porten allà En taxi, m'emportaven taxi, està a Nova Delhi 5 hores de taxi, tot pagat Per el segura, llavors et paguen el vol de tornada I també quan arribes a Barcelona Et porten de Barcelona on siguis No, no, a l'hospital no em van portar perquè no necessitava Si hi hagués necessitat, sí, però no ho necessitava O sigui, ja no estava entubada Em van portar a la porta de casa, a emposta A ma mare, vull dir a ma mare Molt bé, perfecte I, bueno, al final et vas poder recuperar més o menys bé, no? I ara ja, prou bé, no? Sí, o sigui, vaig tardar un mes, vaig estar un mes com molt dèbil Que no podia aixecar ni un boli I per a mi això va ser un xoc molt gran perquè sóc molt energètica Llavors no entenia res, no podia entendre com no podia fer dues passes sense cansar-me Era una mena de Covid, com un Covid així molt llarg I, bueno, però sí, després d'un mes vaig començar a entrenar a poc a poc En lloc de fer tres entrenos al dia com feia abans, em feia un cada tres dies I, bueno, respectant molt els ritmes del meu cos Exacte I quin destí ha estat el que més t'ha agradat? I per què? D'aquests, tot el que has vist en el món, què és això que has dit? Ostres, això, per mi és el top 1 Sense dubte, Brasil Brasil, vale I concretament de Brasil, em diria que el viatge que vaig fer a l'Amazones La selva i tot això Que va ser increïble, o sigui, va ser com... Que guai O sigui, unes setmanes d'estar al mig de l'Amazones brasileñ Sense connexió, sense saber res del món i supervivència O sigui, anàvem al mig de la selva amb res i menys I el que caçàvem ho havíem de menjar i era això, supervivència No sabia això, que fins i tot caçàveu el vostre problema de menjar Sí, sí, bueno, caçàvem, pescàvem Jo no vaig caçar res, però vaig pescar piranyes i alguns peixes Ostres, que guai I l'altra cara de la moneda Quin és el destí que menys t'ha acabat de convèncer Jo crec que això és molt difícil de dir perquè també... Bé, i Brasil també és molt emocional, però Brasil sí que diríem que no, és que... Hai de dir Brasil com a millor, però diria que el que menys m'ha agradat potser ha sigut Guatemala Que no estem dient que sigui dolent, sinó que és del que has vist el que menys, no? Sí, exacte, animalment és dolent i té coses precioses i té uns volcans brutals i el fet de poder veure volcans en actiu també és molt loco Però és un país que per a mi estan tan fotuts de la moral, diguéssim, que em transmetia una energia com molt, no sé, molt baixa I mira que jo estava com molt posada en moviments comunitaris, en comunitats indígenes, etcètera I allí vaig aprendre moltíssim i em sembla brutal Però jo també estava en un moment com... això, no està molt bé físicament i ja també vaig tenir una infecció i tal Però bueno, sí, Guatemala diria, jo què sé, per dir... Bé, perdó, no, o sigui, hi ha altres llocs d'Europa que em fan bastant de pal Que he viatjat i... però... Però sí, parlant a gran escala, no? Viatges així Sí, sí, sí Doncs mira, justament avui m'ha sortit un vídeo que ficàvem al meu top 10 destins del món Top 1, Guatemala Sí, Guatemala De veritat, top 1, Guatemala Però bueno Clar, sí, que depèn moltíssim de la persona del moment O sigui, jo potser hi torno i m'encanta, saps? Sí, sí, sí I anem a reivindicar una mica també el nostre territori, Catalunya Què ens recomanes tu visitar d'aquí, de casa nostra? Home, què t'he de recomanar? No, ja ho sé, ja ho sé el que diràs, ja ho sé el que diràs Però bueno, perquè la gent també ho escolti Clar, el Delta de l'Ebre, o sigui Visca el Delta, visca el riu S'ha d'anar al Delta perquè S'ha de conèixer la biodiversitat que tenim I la preciositat de platja també que tenim allí Al Trebocador, amb mar dels dos cantons I s'ha de tenir consciència també del riu Ebre Que desemboca allí i que molta gent ni ho sap I és com, com no saps on desemboca el riu Ebre? Que és el riu... Clar, que per nosaltres és una cosa òbvia, no? Per la gent que viu allà, però és veritat que potser Hi ha algú de Barcelona que no ho sap Sí, clar, s'ha d'anar a la desembocadura de l'Ebre Es pot fer una travessia amb barca per allà Es pot anar amb caiacs, es pot anar amb bici Si no t'agrada el desnivell, és el lloc perfecte Perquè és més pla que un paper O sigui, es pot fer de tot el Delta Molt bé Home, i també se menja molt bé, això segur Sí, clar, els arrossos del Delta Els restaurants del Poble Nou Molt bé Mira, una publicitat més No, no, però això és un consell Això és una realitat Exacte, és una realitat, exacte Doncs Sònia... Tot l'altre també és realitat, eh? La publicitat només és de coses reals i bones Exacte, exacte Que no recomanes res, que no ho faries per tu, no? Exacte Molt bé, molt bé Doncs Sònia, ens queda parlar encara de tota la teva faceta esportiva Però jo crec que potser és millor deixar-ho aquí I que vinguis un altre dia al programa I parlem d'aquesta faceta esportiva I també una mica mig d'influencer Perquè... Clar que sí Perquè ens queden molts temes per tractar I realment ho hauríem de tractar corrents I jo crec que és millor deixar-ho aquí I que tornis un altre dia Vale Súper, sí, us parlo de la meva aventura amb el triatló Exacte, exacte, exacte Doncs, si et sembla bé Ens acomiadem aquí I res, moltes gràcies per venir I per aquesta xerrada tan interessant Perfecte, Jaume, moltes gràcies Molt bé Adéu Ens veiem, adéu, gràcies Ara fem una mica de pausa per la música I fem una cançó que és molt xula I que es diu Toboggan de Zoo Escoltem-la Gràcies Fins demà! Dins el país una illa, dins aixa illa al final, una urbanització cara, un paradís amagat, dins el paradís set cases, pen gent d'un peny assegat, set propietats exclusives, que bo que rafa Nadal, dins el baló quatre cotxes, tres motos, bicis i un quad, un casu pet pel servici, que viu allà netejant, dins el jardí una piscina, una piscina gegant, d'aigua salada i jacuzzi, però ningú ha notat que... Un tobogà, li falta un tobogà, que vagi al guil i al poc, sé que està passant mal, un tobogà, li falta un tobogà, al pobre home, dins no donen la felicitat. Qui no voldria un tobogà? Qui no té un capritxet a sa casa? Als pobres tot vos sembla mal, pot ser no vas fer mèrit, res passa per alzar, ell se ho va tindre que currar, ell és bo, té talent i té traça, i he perd-li el cul els mos de fam, que Déu salve a la reina, sigam-li tots lleals. Un tobogà, li falta un tobogà, que vagi al guil i al poc, sé que està passant mal, un tobogà, li falta un tobogà, al pobre home, dins no donen la felicitat. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Una cançó que és realment molt xula, molt divertida, em dóna moltes ganes de ballar, no?, quan la sento, però ara passem a un altre clàssic, passem a un clàssic argentí, que es diu La Flaca, bueno, mentida, es diu Flaca, sense la preposició, i és d'Andrés Calamaro. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No me duelen, no me duelen, no me duelen, no me duelen. Ara comencem l'última secció del programa, i és que avui tenim un convidat que és realment molt especial, és el Joaquim Salinas, que està ara justament començant Filologia Catalana, una carrera que realment no és la més coneguda ni la que més èxit té, però realment és molt necessària i ens calen molts filòlogs catalans al nostre país. Així que, va, ara el presentem, però primer una mica de sintonia, una mica de cançó, i ara ja estarem amb ell. Doncs ara sí, Joaquim, benvingut. Molt bona tarda, i gràcies per convidar-me. Home, un plaer tenir-te aquí, Joaquim, ja ho saps. Joaquim, perquè la gent que no et conegui, qui ets i què estàs estudiant, que és realment el motiu principal que estiguis aquí a Ràdio d'Esvern? Soc una persona humana. Això m'ha respetat. M'agrada la Filologia Catalana, i doncs fa un any, any i mig, més o menys, vaig decidir, doncs, fer el grau de Filologia Catalana. Molt bé. I realment d'on neix aquest, aquestes ganes de fer Filologia Catalana? Perquè a mi m'agrada molt corregir a la gent. Els amics fan molts barbarismes, que es diu, i llavors, doncs, vaig dir... Realment, sí, ho portes fent, ens coneixem des de fa temps, Joaquim, i realment jo crec que ho portes fent des que tinc ús de raó, no? Que sempre et deien, ostres, Joaquim, calla allà, que ets el Pompeu Fabra. Sí, sí, és que tens raó. Sí, sí. Doncs, molt bé. I que t'està agradant la carrera, perquè, bé, abans de preguntar-te això, perquè, clar, tu ara comences Filologia Catalana, quants anys tens, perdona? 24 anys. Clar, tu no has seguit el camí dissenyat per la societat, no?, de fer batxillerat i de fer després la carrera, no? Tu has fet moltes coses, has fet cicles, mitjà, superior, i has acabat a la universitat. Com ha estat aquest camí que t'ha portat fins a la universitat? Clar, jo vaig començar, bueno, després de fer l'ESO, vaig començar amb el grau mitjà de gestió administrativa, que, bé, doncs, em va agradar molt fer números i tot plegat, però després no és el que m'acabava de motivar i vaig dir, bueno, vaig aprovar amb una altra cosa i vaig provar a fer audiovisuals i espectacles de grau superior i vaig dir, vale, em mola, però no és ben bé el que busco. Llavors, buscant, buscant, em volia treure el C2 de català, vaig seguir buscant i vaig dir, uau, Filologia Catalana és el que realment em motiva. Clar. Llavors, en un futur, doncs, vull acabar sent professor de català, o no, però, bueno, en principi és la intenció. O sigui, el teu gran objectiu ara és, realment, bueno, la teva gran passió, no, vocació, seria dedicar-te a l'educació i ser professor de català. La gran meta. Molt bé. Doncs això està molt bé, perquè és el que hem dit. Realment, Joaquim, falten professors de català, no? Falten, falten molts, però, bueno, jo crec que mentre es vagin donant beques i la gent s'interessa una mica pel català, que al final s'està perdent, doncs, jo crec que cada cop hi haurà més filòlegs. Si ho saben com portar bé i poder fer el bon màrqueting, hi haurà bons filòlegs. I quina és la teva relació amb la llengua catalana? Entenc que a casa parleu català. Sempre has estat molt lligat a la cultura catalana o realment t'ha vingut ara de nou? No, sempre he estat molt lligat a la cultura catalana, sobretot al meu poble, Vilassà de Dalt, que allà tots són catalans i sempre, doncs, ens ha agradat molt parlar català a casa, doncs, castellers, que són la cultura catalana, entre altres coses, gegants, que sempre ens ha motivat molt anar a veure aquestes coses, fer bai de bastons, fer la sardana a Plaça Catalunya. No, no, sí, sí. És veritat que el Joaquim és una de les persones que realment més, des del respecte i des de respecte a totes les ideologies i sense sentir-se superior ni molt menys a ningú, sempre ha portat la cultura catalana amb orgull, no? Òbviament. Molt bé. I ara sí, Joaquim, ens endinsem en aquest món de la filologia catalana. Com han estat aquests primers dies de classe i explica'ns una mica. Durs, perquè hi ha molt de tamari, sobretot, per mi el més dur és fer llatí, que no m'entero de res. Clar, perquè és el que hem dit, no, tu no has fet batxillerat, no tens aquest bagatge de fer llatí. Clar, exacte. I, doncs, l'altre que em costaria més, jo et diria que és literatura, que t'has de llegir molts llibres i, doncs, al final costa poder seguir tot, però, bueno, ho faig el millor que puc i trauré el màxim rendiment possible i les millors notes possibles. I amb ganes, no? També ho entenc, perquè t'ha costat arribar fins aquí i jo crec que també ho encares amb il·lusió, no? Exacte. Molt bé, molt bé, molt bé. I alguna assignatura t'has dit les que et costen més? Quines són les que més t'estan agradant o dius, ostres, em motiva? La que més m'està agradant és italià. M'agrada molt la llengua italiana. Bé, és una optativa que jo podies escollir entre grec, italià i no sé quin altre més, anglès i tal, i vaig decidir italià perquè sempre m'ha agradat la llengua italiana. He anat molt a Itàlia i, doncs, més o menys, si escoltes quan vas a Itàlia i ara a classe escoltes, doncs, et vas enganxant, al final, a la cultura italiana també. Sí, és una molt bona llengua, a més, em sembla molt bonica, molt... Això, no sé, a mi m'agrada molt, realment, em sembla molt bonica. Molt to bene. Sí, exacte. Jo també parlo una mica d'italià, eh? Així que potser el segon programa el fem en italià. Bueno, encara no, no? Encara no. I, perquè, explica'ns una mica, perquè, clar, a mi em dius filologia catalana i realment em penso que només és sintaxi o aprendre els adverbis o escriure bé. És molt més, no? És molt més. És aprendre l'origen de la llengua i per què s'escric d'aquesta manera. O sigui, saber l'origen de la paraula, jo què sé, del llatí, doncs tu has de saber moltes paraules per saber de, val, jo què sé, cavall, per què es diu cavall? Doncs per X motiu. Doncs així, 10.000 paraules que n'hi han. Molts cops és perquè Pompeu Fabra ho va dir. Sí? Sí, va dir, mira, jo vull que s'escrigui així, doncs escriurà així. En Jons ho ha explicat la professora, no m'ho invento jo. Clar, al final, clar, jo hi tinc entès, no és com que el Pompeu Fabra va com estandaritzar la llengua, no? La va fer com un diccionari, crec, no? Sí, diccionari Pompeu Fabra. Exacte. Però clar, al final estandaritzes i va aplicar la seva manera, realment, no? Sí. Molt bé. I quina part de la carrera et sembla més interessant del que has dit? Sintaxi, lingüística, literatura, la història de la llengua que ens estàs comentant? Home, la literatura a mi em vola bastant. Em sembla bastant tocho, per dir-ho així, però m'està mulant molt, perquè has de llegir molts llibres, ara hem de llegir Hamlet, per exemple. Un clàssic, sí. Tirant lo Blanc. Molt bé, clàssics. Molt bé, molt bé. Clàssics. Al final, llegir és important i realment crec que són clàssics i realment, si són clàssics, és perquè a la gent li agraden molt i jo crec que te'ls podràs gaudir. Sí, te'ls gaudixes de la teva manera, al final. Clar, quan te'ls imposen, doncs, bueno, el gaudir no és el mateix, però bueno, segur que sí, que li acabaràs enganxant, li acabaràs trobant aquest ganxet, no?, que la lectura té. Perquè tu abans eras molt lector o realment no tant i ara t'estàs començant a aficionar més? Com era això? Realment, abans no era gaire lector, fins fa un any que vaig començar a llegir, sobretot, Hàbits Atòmics, no sé si coneixes el llibre. Ah, sí, sí, home, és un superventes. Després vaig llegir Filosofia en la Calle, entre d'altres llibres que he anat llegint, algun de Poesia, de Miquel Martí Pol, entre d'altres, així que sí, m'interessa molt aquest món de literatura, sobretot. Molt bé, i com són els professors? Són molt participatius, demanen molta discussió a classe o com funcionen? Bueno, et suelten una teoria que tu vas anar enganxant com puguis, però bueno, sempre li pots preguntar i sempre pots quedar amb ell i dir, mira, no he seguit tota la classe, necessito aquests apunts i t'ho faciliten, tampoc són tan... torrecollons, per dir-ho. Bueno, està bé, que és una paraula molt catalana, aquesta. I la universitat, a quina universitat estàs? Estic a l'UB de plaça Universitat. Home, aquesta és la mítica, eh? I maca. És la mítica, és la més històrica del nostre país, realment de Catalunya. Correcte. Molt bé, molt bé, molt bé, Joaquim. I a veure, què més podem parlar del català, Joaquim? Què més vols saber, Jaume? Tens algun autor que sigui com una referència per tu o que t'agradi més de la cultura catalana? Hmm, bona pregunta. Jo et diria que Miquel Martí Paul és un gran referent, sobretot de la poesia. Molt bé, no, no, i tant que sí, i tant que sí. L'altre dia vaig veure una pel·lícula a TV3 sobre Jacint Verdaguer. Ah, Jacint Verdaguer, també, molt bo. Que també és un poeta històric, no?, i de la renaixença catalana. Sí, sí, sí, ens el faran estudiar, però espera't una mica. Clar, és que al final estàs a... re, acabes de començar, per tot, una setmana, realment dues, no? Una i mitja. Una i mitja, i clar, encara tens bagatge. T'haurem de fer una entrevista quan acabis la carrera, i perquè ens demostris tot el que has après, eh? Em sembla perfecte, aquí estaré encantat de venir. I què, l'ambient universitari a la UB, és com te l'havies imaginat? Sí, sí, sí, hi ha molta gent, hi ha moltes classes, però, bueno, més o menys, si vas parlant amb la gent, doncs vas anar coneixent. I, doncs, al final vas parlant amb diferent gent, perquè tu has de ser molt oberta allà a la universitat, per començar. Però la gent també té moltes ganes de conèixer gent. És fàcil, no? Bueno, depèn de la persona, eh, també. Depèn de la persona, això és veritat. Però, bueno, sí, la majoria de gent, doncs, té ganes de conèixer, sí que a vegades hi ha petits incidents o petites coses, però que no... Normalment la gent va de bona voluntat. Vale, vale, vale. I una pregunta, ja més, mirant cap al futur. Tu creus que els joves d'avui estan prou motivats per parlar el català, per seguir fent-nos d'aquesta llengua? No, perquè jo crec que veuen massa sèries, massa pel·lícules en castellà. Que també està bé, no és una llengua que l'audi ni molt menys. Però jo crec que hem de mirar més coses en català, hi hagi més en català, perquè, si no, les futures generacions anirem perdent la llengua catalana. Clar, i al final és el que diem, el que... Llengua és igual a riquesa. I quan resmés parlem, més diversitat i més riquesa lèxica tindrem, és que al final és tot positiu. Exacte. Doncs, ara, si et sembla, fem una petita pausa, escoltem una cançó mítica catalana, que es diu... Bueno, és molt difícil aquest nom. Cap Tatio Benevolentai, bueno, com es digui, de Manel, que això sí que és més fàcil de dir, perquè aquest nom, no sé si és llatí o alguna cosa. Potser és llatí. Doncs, fiquem aquesta cançó, que és molt xula, que a mi m'agrada molt, i fem una pausa i després tornarem amb una petita tertúlia d'uns minuts, que tindrem un convidat també especial i parlarem del futur de la llengua, no? Et sembla bé, Joaquim? Em sembla perfecte. Doncs vinga, endavant amb la cançó aquesta, que no diré el nom, perquè és molt difícil demanar-la. Endavant. Unora, unora, unora, unora, unora, Provem d'encaixar en escenes boniques amb ports de diumenge faracits de gavines en grans sobre taules on els avis canten en nits vora el foc abraçats a una manta es tracta de ser els simpàtics del barri els que ballen i ballen fins que els músics parin i rompen rugants lluint les millors gales amb discos, amb dones, amb feines estables i a vegades ens en surtin i a vegades ens en sortim i a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim i a vegades una cara amb bola de sobte ens demostra que ens en sortim Busquem que de bé en el retaule magnífic dels que van pel món han posat monolític i afronten la vida mirant-la a la cara i un dia contents compren flors a sa mare intentem trempejar per ser persones dignes el pare modèlic que volen les filles el de la veu greu el de la mà forta que apaga un vermut i que arregla una porta i després tanca els ulls i sentir el món en calma i a dos ocellets fent piu-piu del donat Doncs vinga, ara comencem la següena part d'aquesta secció comencem amb la petita tertúlia on tindrem també el Jordi Clavero una altra vegada aquí el tenim a l'estudi benvingut Jordi de nou Hola, bona tarda Ai, espera't que no t'encés bé el micro A veure A veure, ara Escolta, ara parla Hola No ho sé A veure, potser A veure, ara Hola Ara diria que sí A veure Ostres, però no se t'escolta molt bé Jordi A veure Hola No, no s'escolta gaire bé Jo et demanaria que et canviuessis a l'altre costat potser millor els petits incidents tècnics però bueno anem presentant la tertúlia parlarem una mica amb 5 minuts que tenim res més parlarem sobre l'estat del català que és un tema que realment ha donat molt a parlar en aquests últims temps i res Joaquim, no sé si estàs per aquí Tu, quina és la teva opinió ho hem comentat una miqueta però com veus? Com veus? La situació és tan greu com ens diuen? Sí, jo crec que és molt greu la situació perquè clar què passa? Que molts joves no paren de mirar Netflix Disney Plus entre d'altres plataformes que no t'ofereixen contingut en català molt d'elles Llavors jo crec que llavors està perdent si ho faressin català doncs la llengua aniria d'una altra manera aniria evolucionant diferent A veure, ara et provem Jordi, hola Bona tarda Ara, ara, ara és que no sé què passa en aquest micro que hem tingut alguna incidència tècnica Però bé, Jordi em dóna'ns la teva opinió també Tu com veus el català? Jo el català el veig amb un retrocés social molt fort per un tema de diguéssim de por a caure malament en certs àmbits de por a ser rebutjats perquè molts cops et reps un tracte dolent per parlar en català en segons quins jocs i et tracten de supremacista o de racista i al final és tot el contrari quan veiem una persona que potser no la identificaríem com a catalona parlant però li parlem en català no estem sent supremacistes de la nostra llengua estem donant a entendre qui ja ha tingut la capacitat suficient com per aprendre també la nostra llengua i això és una cosa que hauríem de portar-ho millor perquè a vegades t'ho dic perquè m'ha passat a mi perquè ja sabeu que jo normalment tot i que la gent em parla en castellà molts cops acostumo a parlar en català i un cop m'he trobat amb alguns problemes d'aquests de qui se m'ha tatxat de supremacista de català diguéssim d'una manera com que imposo la meva manera de fer i jo crec que no és això a mi m'és igual que ens ponguin en castellà però l'únic que vull fer és entendre la meva llengua clar, al final estàs al teu país i tens la possibilitat de parlar aquesta llengua perquè realment és la llengua oficial d'aquest país sí, la cooficial amb el castellà això ho diu l'Estatut d'Autonomia i també la Constitució Espanyola i què en penseu de, per exemple aquests dilemes que hem vist a vegades sobretot a les xarxes socials on certa gent que és una minoria realment però que es queixa perquè no perquè es veuen obligats a parlar català a institucions públiques és que és el que toca vull dir si estàs a Catalunya és a parlar català que també està com a llengua al castellà sí, però a Catalunya tu has d'aprendre el català com si ets professor doncs has d'aprendre el català vull dir jo crec que tothom ha d'aprendre el català exacte al final és el que dic és una minoria realment però és una minoria que a vegades fa bastant soroll molt i ara em preguntem tu has detectat Salinas Joaquim, perdona que un dels problemes és que tenim poca oferta cultural o que tenim massa oferta cultural en castellà quina seria una de les solucions per fomentar més el català sobretot en els joves que és l'objectiu clar les xarxes socials realment jo crec que si a Instagram fessin més contingut en català i la gent realment ho visualitzés jo crec que otro gallo cantaria que sigui aquesta frase castellana que està dita castellana d'acord Jordi, tu com ho veus? jo crec que a part de les xarxes socials a part de les xarxes socials un punt que trobo molt a favor que ha fet molt bé 3CAT és el Netflix que ells han tret saps? sí, la plataforma és en català i també han tornat a agafar dibuixos molt populars com el bola de drac és veritat i amb el Dragon Ball Super ho han doblat amb el català que caracteritza el bola de drac que és un català molt ben parlat sí no és un català dolent i li estan donant un nou impuls el català perquè al final tenim dobladors tenim dobladors tots de doblatge boníssims i que donen molta força a la nostra llengua en aquest àmbit això és veritat i creio que també és important jo crec que sí és molt important realment però partir des de la base des de l'educació des dels primers cursos sobretot parlant català i que els professors no camin d'idioma fomentar el català des de res des del principi perquè els nens a l'escola comencin a parlar el català i ja se'ls hi quedi per tota la vida Òbviament des de ben minyó has de parlar en català al final si estàs a Catalunya tu has d'aprendre el català o sigui és que no hi ha més que t'agradi més o t'agradi menys ja és una altra cosa però tothom ha de tenir una base de català tant per si tens un càrrec públic com per el que sigui has de tenir el català molt bé sí, sí jo també estic estic d'acord creieu que les polítiques de normalització lingüística perdona que s'estan donant sobretot de la generalitat estan donant els seus fruits o realment es podrien millorar teniu 30 segons jo crec que hem de ser més durs i hem de fer una mica com a Andorra des del meu punt de vista és una mica més radical però segons quins puestos d'atenció al client hi ha que exigir el català igual que exigeixes l'anglès per als expats que viuen aquí i exigeixes el castellà perquè no exigeixes el català també és un públic objectiu sí, sí el que s'ha de respectar i molts cops no ens respecten com a clients penso el mateix l'hauria de decidir la mateixa opinió sobre aquest tema d'acord d'acord doncs bueno al final és una situació realment complicada i que al final jo crec que s'ha d'abastir des de l'arrel i realment és molt difícil canviar les coses però jo crec que ho hem de fer és el moment ara perquè si no ja després serà massa tard i ens lamentarem molt moltíssim i al final és això que dèiem que la llengua és cultura i no la podem perdre exacte doncs nois ens acomiadem per aquí ha sigut una tardulia molt breu ho sé perdoneu-me però jo crec que hem tocat una mica tots els pals i segur que més endavant podrem parlar més sí vinga ens retrobem adeu que baixi bé un plaer ara tanquem la porta del refugi i ens acomiadem un programa més i ara ja us deixem