#461 - AENA i aranzels de Trump; pantans al 75%; efemèride antinuclear i Hipàtia; gana emocional i fitness; Barça i derbi català

Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Doncs ja és divendres, ara sí, ja estem a les portes del cap de setmana i obrim la porta a un merescut descans. A més, aquest cap de setmana ve carregat d'activitats. A Barcelona és la Mercè i a Reus la Misericòrdia, entre altres festes majors com la de Montroig. Així que, si us quedeu avorrits a casa, ja és per decisió pròpia. Però va, ara ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari! Doncs comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Començarem amb l'Albira i el seu espai de nutrició, on avui parlarem de com les nostres emocions ens marquen el que mengem. Seguidament, estrenarem secció amb l'Ivan Colom, el nostre nou coach de fitness. I acabarem amb l'Èlex Masdeu, amb qui analitzarem el partit d'ahir del Barça i els propers compromisos de l'equip de Hansi Flick. Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu! AENA rebutja compartir la gestió dels aeroports amb les comunitats autònomes. El president del gestor aeroportuari ha avisat que no cedirà cap competència als governs autonòmics i ha defensat el model de gestió centralitzat, en resposta a les pressions polítiques, especialment des de Catalunya i el País Basc, per compartir les competències. El president d'AENA, Maurici Lucena, insisteix que no hi ha cap proposta concreta sobre la taula i que, si n'hi hagués, l'empresa actuaria de manera immediata i contundent. AENA destaca que la cogestió podria entrar en conflicte amb la legalitat vigent i amb els interessos dels seus accionistes. I recorda que està previst invertir 13.000 milions d'euros en infraestructures com el Prat i Barajas. Aquest posicionament ha arribat enmig de les negociacions polítiques a Catalunya, on Esquerra Republicana reclama la cogestió de l'aeroport com a condició per pactar amb el PSC. Donald Trump ataca de nou. Aquesta matinada ha anunciat una nova càrrega d'aranzels als medicaments importats, que a partir del pròxim 1 d'octubre hauran de pagar una taxa del 100% del seu valor per entrar al país nord-americà. Trump justifica la mesura per motius de seguretat nacional i per protegir el procés de fabricació intern. Una decisió que suposa un cop dur per a països exportadors, com per exemple Espanya i especialment Catalunya, ja que el sector farmacèutic representa el 17% de les exportacions catalanes als Estats Units, amb vendes per valor de 707 milions d'euros. Grans empreses com Grifols, però, podrien esquivar els efectes, ja que tenen part de la seva producció dins del territori nord-americà. A més, Donald Trump ha anunciat un aranzel del 50% als mobles de bany i del 30% a les butaques antapissades, així també com un del 25% als camions pesants importats, protegint, bueno, això és un intent de protegir a les empreses locals com Peterbill o Freightliner, dues marques importants de camions pesants. Aquest nou gir de política comercial arriba tot just després de la rebaixa pactada d'aranzels entre la Unió Europea i els Estats Units, i trenca amb l'escenari de previsibilitat que es començava a dibuixar, tot plegat pocs dies després que el mateix Trump posés en dubte, sense cap base científica, la seguretat del paracetamol durant l'embaràs. Va, bones notícies ara. A l'inici de la tardor, les reserves als pentans freguen el 75%, el tercer millor registre de la dècada. Catalunya deixa enrere la sequera extrema, i enceta la nova estació amb les reserves d'aigua pràcticament garantides. Recordem que fa tot just un any aquest percentatge no arribava ni al 30%. Les pluges acumulades d'aquesta primavera i estiu han revertit completament la situació. De fet, fa uns mesos es va superar fins i tot al 80%, un nivell que no es veia des de juliol del 2021. Per trobar un registre millor en aquesta època, cal remuntar-se al 2020, any del temporal glòria, que va deixar els pentans al 86%. Final molt trist a Bòxols. Després de tres nits desaparegut, aquest divendres s'ha localitzat al cos sense vida del Josep, el boletaire de 83 anys, que havia sortit dimarts amb el seu germà a buscar bolets, però que no va tornar al punt de trobada. Els bombers, amb el suport dels Mossos, drons, helicòpters i diversos grups especialitzats, han patinat més de 80 hectàrees fins a trobar-lo, a poc més d'un quilòmetre d'on havia estat vist per l'últim cop. Per contra, i amb més fortuna, el cas de Gumbren ha acabat bé. Un altre boletaire de 77 anys i amb problemes de visió que va desaparèixer dimecres. Se'l va trobar ahir al matí, sa i estalvi, caminant per la carretera cap a Can Ros. O sigui que aquí tenim un final feliç. Ara toca ritme, ara toquen els esports. Comencem amb el Barça, que ahir va derrotar a l'Oviedo per 1-3 en un partit molt complicat i s'ho ofert al Carlos Artiere. L'equip de Hansi Flick va començar perdent i va haver de remuntar a la segona part, amb gols d'Eric García, Lewandowski i Araujo. L'equip Astorià va plantejar un partit molt complicat, amb una defensa molt poblada i ben posicionada. Una rada de Joan García va donar l'avantatge als locals i després d'una primera part molt espessa dels de Flick, van capgirar el marcador amb una gran segona meitat. Els canvis de l'Alemany van ser la clau i van desembosar un partit que semblava que no es podria. Frenkie de Jong va entrar després del descans i va ordenar el joc de l'equip i va crear molt de perill. Lewandowski, substituint a un tocat Rafinha, va ser letal a l'àrea, rematant amb excel·lència una centrada de De Jong. El Barça es manté a la segona posició a només dos punts del Real Madrid. Aquest diumenge els blaugranes reben a casa a la Reial Societat i ho faran amb una gran notícia, la tornada de la Minyamal als terrenys de joc. Així ho ha anunciat el mateix futbolista per les xarxes socials. El de Rocafonda reapareixerà després de lacionar-se al Pubis amb la Roja a l'anterior aturada de seleccions. I ara, atenció, perquè arriben notícies molt preocupants des de la ciutat esportiva. Segons ha avançat Gijantes, el porter Joan García s'ha lesionat durant l'entrenament d'aquest matí. Encara s'estan fent proves, però les primeres exploracions no són optimistes. I no s'acaba aquí. També s'ha confirmat la lesió de Rafinha, que ja va ser substituït per molèsties en el partit contra l'Oviedo. En tots dos casos, es preveu que es perdin el transcendental duel contra el PSG i que no tornin fins després de l'aturada de seleccions, unes tres o quatre setmanes de baixa per a aquests dos jugadors, pendents, doncs, de l'evolució dels dos jugadors. Sergio Busquets anuncia la seva retirada al migcampista de l'Inter Miami i un dels grans símbols del millor Barça de la història penjarà les botes a final d'aquesta temporada, als 37 anys. Busquets ho ha comunicat a través d'un vídeo amb motiu a les xarxes, on assegura que retira feliç, orgullós i agraït, després de gairebé 20 anys de carrera al màxim nivell. Acabem recordant que aquesta nit, a les 9 de la nit, tenim derbi català a Montilivi. El Girona rep a l'Espanyol en un duel que promet ser molt intens. Veurem si els de Mitchell aconsegueixen la seva primera victòria. Ara presentem la cançó del dia. Avui, com cada divendres, toca ritme, toca marxa i toca una cançó ben animada que ens prepari per un cap de setmana ben carregat d'energia i de bon rotllo. L'autor és un artista que ha redefinit els límits del gènere urbà. Ha sabut trencar esquemes, combinar sons tradicionals del reggaeton amb estils com el trap, el pop, els ritmes afro-llatins i fins i tot l'electrònica. Amb una actitud rebel però íntima, ha demostrat que es pot ser comercial i profund a la vegada. Ens parla de llibertat, d'amor sense etiquetes i de com sentir-se viu en un món que sovint ens exigeix massa. En aquesta cançó en concret, ens transporta a una trobada màgica, gairebé casual, entre dues persones que es coneixen al ritme de la música. Ell, amb una actitud humil, reconeix que no en sap gaire d'això de ballar, però que vol aprendre. I a més, que aprendre passos és el que realment busca, a part de... És a dir, més que aprendre passos de ball, el que realment està buscant és connectar, deixar-se aportar, oblidar el món exterior i gaudir d'aquell instant irrepetible amb una persona especial. Amb una producció suau, d'inspiració molt caribenya i amb tocs de dancehall i d'afrobit, la peça simplement flueix. És un d'aquells temes que quan sona, et traspassa unes ganes de ballar imparables. Com sempre, us deixo tres pistes per veure si sou capaços d'endevinar-la. La cançó es va publicar el 2022 i va ser un dels hits d'aquell estiu. L'autor és el màxim representant del gènere i la cançó i el disc sencer estan ambientats a Puerto Rico. Això ho hauríem de tenir perquè avui us ho he posat bastant fàcil, així que, que soni, ensenya-me a bailar The Bad Bunny. The Bad Bunny te sigue la luna Tu eres mi galla como tu ninguna La noche está buena Qué rico se pasa en Kikeya Mi corazón es de arena pero tú estás dejando tus huellas Cada vez que me miras sin parar le mueves las caderas Esto aquí no termina Nos fuimos a Ruli la noche entera Y enséñame a bailar Mami, yo no sé Pero ya estoy borracho Y son las tres Yo quiero ver contigo El amanecer Tú y yo solito y el sol Tú y yo solito y el sol Si me dejas te hago Todo lo que a ti te gusta A ti te gusta Rompeto que yo pago Esa vaina no me asusta No me asusta Si tú te tardas Te beso primero Te beso primero Pártate mala Dale, ponte cuero Que nadie se va a enterar No, no, no pares de bailar Nadie le va a llegar A lo de nosotros Esto es maya Si tú te tardas Te beso primero Pártate mala Dale, ponte cuero Y enséñame a bailar Mami, yo no sé Pero ya estoy borracho Y son las tres Yo quiero ver contigo El amanecer Tú y yo solito y el sol Tú y yo solito y el sol Y enséñame a bailar Mami, yo no sé Pero ya estoy borracho Y son las tres Yo quiero ver contigo El amanecer Y yo solito y el sol Tú y yo solito y el sol Pues ya os había dicho Que era una canción Muy animada Y espero que os hagi donat Aquest bon rotllo Necessari Para encarar El cap de setmana Ahora Deixem la música Y pasem A l'efeméride Del día Avui, 26 de setembre És el dia internacional Per l'eliminació De les armes nuclears Una data per recordar Que encara arrosseguem Una de les herències Més perilloses Del segle XX La capacitat de destruir La humanitat En qüestió de minuts Les armes nuclears No són només Una amenaça latent En temps de guerra Són una amenaça constant Fins i tot En temps de pau Amb més de 13.000 Caps nuclears actius Arreu del planeta El risc d'un accident D'un error de càlcul O d'una escalada incontrolada És real i imminent I el pitjor de tot És que només cal Una decisió equivocada O impulsiva Per desencadenar Una tragèdia irreversible Aquesta jornada També ens recorda Un episodi Poc conegut Però molt crucial El 26 de setembre Del 1983 L'oficial soviètic Stanislav Petrov Va ignorar Un avís informàtic Que alertava D'un suposat atac nuclear Dels Estats Units En plena guerra freda Si hagués seguit el protocol S'hauria desencadenat Una guerra nuclear Va triar Confiar en el seu instint I per sort Va salvar El món Aquest tipus de bombes Només s'ha utilitzat Una sola vegada Sobre població civil I ho van fer I ho van fer I ho van fer als Estats Units Al final de la segona guerra mundial Sobre les poblacions japoneses De Hiroshima i Nagasaki Deixant-les totalment devastades I provocant prop de 200.000 morts Una barbària Des de llavors L'existència d'aquestes armes S'ha utilitzat com una eina intimidadora I ja són masses els països Que en tenen a disposició Als Estats Units Disposa de 3.700 caps nuclears Rússia De més de 4.300 L'Índia I el Paquistan En tenen més de 100 cada un I Corea del Nord Prop de 50 Entre altres països Com França O el Regne Unit L'existència d'aquestes bombes No només ens fa Estar més insegurs Sinó que també Ens genera molta por Desconfiança I una tensió permanent Entre potències Realment Estem a una sola decisió De que a algun poderós D'aquests països Se li cregui Els cables I acabin Amb milions de vides No hi ha progrés Possible Mentre aquestes armes Continuin amenaçant La vida Al planeta La veritable seguretat Es construeix Amb diàleg Cooperació internacional I justícia global I mai de la vida Amb missils Ara us deixo amb una petita càpsula biogràfica Que ens explicarà una miqueta la vida d'un personatge molt especial La vida D'hipàtia Avui viatgem a l'Alexandria del segle IV Una ciutat bulliciosa Plena de sabers i secrets Que acollia una de les biblioteques més grans i prestigioses de la història Allà Enmig de llibres i papirs Trobíem una figura extraordinària Hipàtia Hipàtia d'Alexandria No només va ser matemàtica Sinó també Astrònoma Inventora I filòsofa En una època on les dones tenien un paper secundari Ella va aconseguir situar-se al capdavant de l'escola neoplatònica Un dels centres intel·lectuals més importants del seu temps Imagineu-la Envoltada d'alumnes vinguts de tot l'imperi romà Explicant geometria Mecànica O lògica Amb una claredat que captivava tothom Es diu que va construir astrolabis aparells per mesurar les estrelles I predir els moviments del cel I que fins i tot va millorar dissenys d'instruments científics Que encara avui són la base de la nostra tecnologia Però Hipàtia no era només ciència Defensava el pensament crític i la tolerància En un moment on les tensions religioses i polítiques creixien a Alexandria Malauradament aquesta valentia la va portar a un final tràgic El 415 després de Crist En mig de conflictes entre cristians i pagans Hipàtia va ser assassinada per una turba de monjos El seu crim, ser dona, ser lliure i atrevir-se a pensar de manera diferent Però la història no la va silenciar Avui Hipàtia és recordada com un símbol de llibertat intel·lectual i de coratge El seu llegat ens recorda que el coneixement sempre ha estat un acte de resistència Doncs ara anem amb una cançó d'Ava Això és The Winner Takes It All del grup suec I don't want to talk About things we've gone through Though it's hurting me Now it's history I've played all my cards I've played all my cards And that's what you've done too Nothing more to say No more ace to play The winner takes it all The loser standing small Beside the victory That's the destiny I was in your eyes Thinking I belong there I figured it made sense Building me a fence Building me a home Thinking I'd be strong there But I was a fool But I was a fool Laying by the rules The gods made brown with ice Their minds as cold as ice And someone way down here Loses someone dear The winner takes it all The loser has to fall It's simple and it's plain Why should I complain? But tell me Does she kiss Like I used to kiss you? Does it feel the same When she calls your name? Somewhere deep inside You must know I miss you But what can I say? Rules must be obeyed The judges will decide The likes of me are mine Spectators on the chart Always stay in love The game is on again A lover or a friend A big, big or a small The winner takes it all I don't wanna talk If it makes you feel sad And I understand You've come to shake my hand I apologize If it makes you feel bad Seeing me so tense No self-confidence No self-confidence But you see The winner takes it all The winner takes it all I don't want to change Where the winner takes it all Remember who's not Doncs ara comencem les seccions del programa i ho fem amb l'Albira, amb el seu espai de nutrició. Comencem! Hola, Albira, em sents? Sí, me siento muy bien, gracias. ¿Y tú? Molt bé, també et sentim molt bé. Doncs benvinguda de nou aquí a Ràdio d'Esvern, també a casa teva, i avui preparats per parlar una miqueta més sobre nutrició, no? Sí, sí, sí, como todos los viernes. Exacte, exacte. I avui, Albira, de què parlarem? Què tens pensat parlar? Bueno, pues, como sabéis, nosotros los lunes empezamos a decir con qué vamos a aburrir los oyentes este viernes, y siempre paso una serie de temas, y el tema que te había propuesto, que habíamos hablado, que posiblemente sería interesante, era saber cómo influye el estado emocional en los alimentos que elegimos a la hora de comer. ¿Vale? Entonces yo te pregunto, dime. No, no, sí, sí, que això, no? Que al final, depèn de com ens sentim aquell dia, podem escollir una cosa per menjar o una altra, no? Sí, yo te pregunto a ti una cosa, Jaume. Digue'm, digue'm. Sí, tú, sí, yo te cuento un cuento y tú me dices si te identificas. Algún día que has llegado de tener un día muy duro de casa, y no sabes por qué vas, atacas, porque en el camino a tu casa te has acordado de que en tu casa hay una tableta de chocolate, una bolsa de patatas chips, y tan solo llegas, dejas las llaves, los zapatos, te vas a por este, este chips o este chocolate. ¿Te has visto identificado en el cuento? Sí, sí, sí, la veritat és que sí, que algun cop que arribes molt estressat a casa o una mica angoixat o molt cansat, dius, va, em dono un homenatge i vaig a menjar una guarrada. Exacto. Entonces, básicamente, no es, eso no es un homenaje, ¿vale? Esto es una respuesta de nuestro cerebro. ¿Qué pasa? Miren, nosotros, antiguamente usábamos, o sea, el ser humano está preparado con la hormona del estrés, que el cortisol está preparado para defenderse. Antiguamente teníamos muchísimos peligros naturales, ¿de acuerdo? Claro. Entre los animales, en el medio oeste, los indios, etcétera. Había peligros que eran peligros reales. Entonces, nuestro cuerpo, como medio de defensa, pues tiene un sistema que capta el peligro a través de los radares que tenemos, oídos, sentidos, olfato, estamos, piensen que nosotros somos muy sensoriales, ¿de acuerdo? Entonces, captamos donde hay peligro y entonces, automáticamente, el hipotálamo dice, señor cortisol, usted tiene que salir a jugar. El cortisol, ¿qué hace? Y digo, no puedo jugar solo, tengo que jugar con un equipo. ¿Cuál es el equipo? Por un lado, va a contracturar toda la musculatura. ¿Por qué tiene que contracturar toda la musculatura? Porque, básicamente, tiene que haber una acción corrida, o sea, voy a salir corriendo, o si no, voy a pelearme, ¿no? Esas son las dos opciones, ¿de acuerdo? Entonces, claro, para eso yo necesito energía. Entonces, se va a mover un tipo de azúcar que es muy caro en nuestro cuerpo, que está, básicamente, almacenada en el hígado y en nuestros músculos, que se llama glucógeno, ¿de acuerdo? Y entonces, para poder utilizar ese glucógeno, tiene que llamar a otra hormona, que se llama insulina. ¿Qué pasa? Que una vez que estás contraído, tienes la inyección del glucógeno y sales corriendo, o te pones a pelear. ¿Vale? Ha habido una respuesta, y has gastado todo esto. ¿Qué nos pasa hoy en día? Que, evidentemente, los peligros, este tipo, hay un tipo de peligro real que no lo hemos evitado, que sigue ahí. ¿Vale? Porque siempre que si un accidente, que si te roban, etcétera, esos son peligros reales. Pero, hay un peligro que está constantemente con nosotros, y es como una vocecita que tenemos dentro de nosotros, que son los pensamientos. Y estos pensamientos, depende de cuáles, pues también nos va a subir el cortisol en sangre, produciendo este mismo sistema que acabo de contarles. Entonces, ¿qué va a pasar? Que el cerebro, cuando tienes, por ejemplo, que no he llegado al trabajo, que no he llegado aquí, que me he peleado con el novio, que me he peleado con la... Cuando tú tienes toda una serie de problemas durante el día, cuando tú llegas a tu casa, el cerebro que dice... Te pidas... Estoy... Dime. Que te pide azúcar, ¿no? Exacto. Exacto. Te pide la recompensa. Dice, yo he estado estresado, tú me tienes que compensar. Y justamente, él te dice lo que tienes que darle. ¿Por qué eso? Porque básicamente, cuando nosotros agarramos un chocolate, unos dulces, una patata chips, esto le va a dar un subidón de azúcar en sangre, y el cerebro está contento porque el principal material con que trabaja el cerebro es la glucosa, ¿vale? Entonces, sí, nos vamos a tener alegres en un rato, pero cuando pasen la hora, hora y pico, volvemos a estar down. Claro. Volvemos a caernos, ¿vale? Entonces, esto es como lo que se identifica mayoritariamente como hambre emocional. Es decir, el ser humano no está capacitado para tener vacío. Si nosotros vamos para atrás a nuestra historia, debemos de recordar que cuando nacemos y empezamos a llorar, y somos pequeñitos a la que nos empezamos a llorar, ¿qué hacen? Nos dan la teta por secar. Entonces, la teta sirve de doble consuelo. Es decir, me da leche, me da esta cosa calentita, el afecto de mamá. Y entonces, ahí es donde empezamos antes a relacionar la emoción con la alimentación. Claro. ¿De acuerdo? Pero esto se mantiene en el tiempo. ¿Por qué? Porque después cuando tú te enfermas, tu mamá te va a hacer la comida que más te gusta para que la comas. Ahora, también es cierto que si te portas mal, te va a castigar con un alimento de los que te gustan y no te lo va a dar. Claro. O, posiblemente, cuando tú vas al médico, que ese es el más tradicional de todos, cuando te van a poner las inyecciones, te daban un chup a chup. Y tú perdonabas el pinchazo porque te daban un caramelo. Entonces, así se ha ido, como quien dice, afincando el tema de relacionar las emociones con la comida. Claro, al final, también nos han creado este patrón, ¿no?, de lo positivo tiene mucho sabor, ¿no?, y lo negativo es una deficiencia de sabor o un comercio que se estipula que es como dolor, ¿no? Sí, bueno, lo que pasa es que esto ya son creencias limitantes que nos han hecho sentir, ¿vale? Entonces, el hecho es, la realidad es que el cerebro no va a querer fruta si tiene un hambre emocional. Porque esa es la gran diferencia. Vamos a hablar de la diferencia entre el hambre física y el hambre emocional. Vale. El hambre física va a aparecer de poquito a poquito. ¿Y por qué aparece? Porque nuestra, nosotros cuando comemos, ¿de acuerdo?, se procesa una digestión. El 20% de esa comida que hemos comido y se ha digerido, el 20% de las calorías la va a pillar el cerebro de entrada. Es un peaje, un impuesto revolucionario, digo yo. El 20% de lo que comas se va para el cerebro. El resto lo vas a usar dependiendo de tus necesidades, ¿de acuerdo? Entonces, evidentemente, cuando nosotros tenemos hambre, no es como el hambre emocional que viene. Te ha pasado el asunto y ¡pum!, va directamente. No. Va dando síntomas poco a poco, ¿de acuerdo? Pero también es cierto que si aparece una manzana, un puñado de frutos secos o un yogur, pues te lo vas a comer. No es selectivo. Vale. No hay un alimento específico. Te sirve una manzana, te sirve un yogur, te sirve tanto nutritivo como no nutritivo. Pero te sirve de momento. Sin embargo, el hambre emocional va a surgir de golpe. Y además, siempre, siempre, siempre por alimentos concretos. Y además, es tanto así que si por algún motivo tú te lo acabaste, eres capaz de salir a comprarte otro. ¿Vale? Sí. Entonces, la otra diferencia es que cuando es hambre física y tú te comes la manzana, te quedas tan ancho como pancho. No hay nada. Mientras, cuando hay hambre emocional, es curioso, pero se genera un sentimiento de culpa, ¿vale? No debía haberme lo comido o de vacío. Es decir, me lo he comido, pero al final, o sea, no me dio lo que yo quería. Porque la felicidad no la vas a encontrar después de un chocolate, ¿no? Entonces, estos son básicamente los dos tipos de hambre, ¿no? Entonces, la mayoría de las preguntas de las personas que vienen aquí me dicen, ¿y cómo lo puedo identificar? Mira, pues, básicamente... Es lo que te andaba a preguntar. ¿Cómo pueden diferenciar una de la otra? Bueno, fíjate que esto es como un círculo vicioso, ¿vale? Normalmente, el hambre emocional aparece con una emoción, en su mayoría de las veces, negativa. Esto no quiere decir que cuando tenemos una emoción muy intensa, por ejemplo, cuando nos hemos sacado un puesto, nos han subido al puesto de trabajo que queríamos, ¿no? Entonces, queremos alargar esa felicidad, también lo podemos hacer con la comida, ¿vale? Pero normalmente, el hambre emocional está más ligado con la tristeza, con las ansiedades, con la soledad, con el miedo, etcétera, ¿no? Entonces, básicamente, cuando aparece esta emoción, se produce todo el proceso de despedida, con lo cual aparece el comer, este comer, yo quiero comer esto, ¿vale? Entonces, evidentemente, tú vas y saqueas la nevera o saqueas la cena y te lo comes, que es un comer impulsivo, además, es rápido. Piensa que cuanto más impulsivo, más rápido se come y menos nivel de saciedad tenemos. Porque el nivel de saciedad, básicamente, viene dado por la masticación. Y si no masticamos, no tenemos sensación de saciedad. No, porque quien manda la sensación de saciedad es una parte del cerebro. Y entonces, si tú comes muy rápido, ¿vale? Como que si no se cansara de masticar, pues dicen, no estás comiendo. De hecho, muchas veces tú puedes seguir comiendo, comiendo, comiendo, comiendo. Y alguna vez nos habrá pasado a todos, inclusive a los oyentes, que hemos comido, comido, comido, sobre todo en fiestas, ¿vale? Sí, al Nadal o allí. Exacto, que vamos comiendo, vamos comiendo, estamos contentos y solamente nos damos cuenta cuando ya hay dolor a nivel de estómago. Sí, sí, sí. Y eso quiere decir que hemos comido muy rápido, básicamente, evidentemente, si tenemos alcohol de por medio, eso todavía va a acelerar más las cosas. Entonces, claro, el nivel de saciedad no se llega. Por eso, normalmente, a las personas que tienen, que comen con impulsividad, no lo podemos evitar. Mira, somos humanos y a veces necesitamos calmarnos. Todos, en un momento dado. Lo importante es ser conscientes y qué debemos hacer. Yo siempre digo a la gente que cuando tenemos este comer impulsivo, es muy importante, primero, tomar un vaso de agua. Es curioso, pero nos tomamos un vaso de agua porque a veces tenemos hambre, ¿vale? Y puede ser emocional, pero el vaso de agua por delante calma un poco el hambre. Sí, es verdad. Por decirlo de alguna manera, ¿vale? Entonces, lo segundo, evidentemente, es preguntarnos, ¿por qué queremos ese alimento? ¿Qué nos ha pasado para que tengamos que compensarnos con ese alimento? Y, evidentemente, el tercer paso, los dos comer bocados, estoy muy clara, muy segura de que no se van a comer lentamente. Pero si, por ejemplo, pillamos una bolsa, un paquete de galletas, el tercer bocado, tratar de masticarlo mucho, mucho, mucho. ¿Para qué? Para que llegue rápido la sensación de hambre, de saciedad, de esta manera se calma, ¿vale? Entonces, básicamente, como ven, para romper el ciclo vicioso de emoción negativa, comer compulsivo, el alivio momentáneo, la culpa, ¿vale? Y más emociones negativas, pues lo mejor, básicamente, es una escucha interna, que es lo que decía antes. ¿Por qué me pasa esto? Y diferenciar, ¿tengo hambre emocional o tengo hambre porque realmente llevo muchas horas sin comer? Mira, piensa que uno de los peores errores que veo yo en la mayoría de mis clientes, que pasan por consulta, es el siguiente. Pasan muchísimas horas sin comer, ¿vale? Entonces, evidentemente, esto va a afectar negativamente, porque cuando tú tienes tanta hambre de comer y tienes que llegar y pensar qué vas a comer, es más fácil vaciar la comida, la nevera sin pensar. Y cuando te das cuenta, ya estás lleno, ¿vale? O sea, es mejor ir a comer a poco a poco, ¿no? Y ir a hacer ingestas, que no pasarnos todo el día con ganas y llegar a casa y comer cualquier cosa. Exacto. Mira, yo siempre hago la comparación, ¿vale? De aquellas personas que tienen coche. Es curioso porque antiguamente la gente se quedaba sin gasolina en las autopistas porque no había señalización, ¿vale? Entonces, ahora hay señalización. Y cuando ve, aparece la primera señal de repostar. Es curioso, pero vamos corriendo a repostar, ¿vale? El coche sí que agarramos y lo vamos corriendo a la primera señal. Sin embargo, nosotros, con nuestro vehículo, con nuestro cuerpo, con lo que estamos trabajando, no somos capaces de escuchar esa señal de hambre. De acuerdo, un coche, tú lo llenas de gasolina a 50 euros, lo llenas full, ¿de acuerdo? Y si no lo mueves, no se gasta. Nosotros no, nosotros tenemos una serie de sistemas que trabajan 365 días al año, 24 horas. Y esto no funciona del aire. Esto funciona con energía. Y la energía que le demos a través de los alimentos va a beneficiar. Porque evidentemente piensa que la emoción influye. Pero lo que comemos, y nosotros somos unas personas que comemos muchísimo ultraprocesados, comidas fáciles, es mucho más fácil que las emociones nos afecten negativamente. Porque la relación entre comida y emoción es un camino bidireccional. Si yo me alimento mal, las emociones del sistema nervioso también estarán mal, con lo cual viene de vuelta. Y esto es otro círculo vicioso. Si yo me alimento conscientemente con los alimentos que necesita mi cuerpo, con un horario establecido y con unas pausas adecuadas para cada persona, no vas a dejar de sentir emociones. Lo único que vas a hacer es que la vas a saber reconocer. La vas a saber tratar. Y de eso se trata. Muchas veces aquí llega la gente pensando que va para perder peso. Y lo que tienes es un peso emocional. Cuando se trabaja el reconocimiento de sus emociones, el reconocimiento de que tu cuerpo es tuyo, es único, y que no tienes que compararlo con ningún otro, pues entonces se notan las mejoras. Así que, yo siempre digo lo mismo, ¿vale? Y esto es, cada quien que use la forma geométrica, pero a mí me gustó el triángulo. Yo siempre le digo a las personas, cuando llegan aquí, tú estás, le dibujo un triángulo y pongo su nombre en el centro, ¿vale? Un triángulo tiene tres ángulos perfectos y todos unidos, ¿cierto? Entonces, uno de los vértices es la salud mental. El siguiente es el movimiento. Y por último, la alimentación. En el momento que alguno de esos tres vértices de este triángulo se rompa, sea cual sea, el triángulo se deshace. Y entonces empiezan los desequilibrios. Ya no importa que sea, por ejemplo, tú puedes tener una salud mental genial, una alimentación real, pero es que el cuerpo te va a poder moverte. Y si no te mueves es porque estás inmovilizado. ¿Vale? Y esa inmovilización te va a atraer, porque normalmente cuando una persona se fractura o tiene que estar en cama, pues todo el mundo dice lo mismo. No, ostras, necesito moverme, como que te agobias de estar sentado. O estar en una cama cuando estamos enfermos. Claro. ¿Vale? Porque el cuerpo necesita, estamos pensados para movernos. Entonces, si por ejemplo nosotros tenemos problemas emocionales, tenemos problemas en casa, problemas en el trabajo, y no lo sabemos gestionar, no buscamos herramientas para poder salir adelante, evidentemente que lo vamos a pagar con la comida. ¿Vale? Y en el momento que nosotros caemos en un círculo donde comemos lo que es fácil para nosotros, pero que no es nutritivo, entonces vamos a estar siempre en ese círculo vicioso. Vale. Vale, vale, vale. ¿Alguna pregunta? No. Por ahora no. Ahora no. Ahora mateix no. La veritat que... Vale. Això dels tres vértices aquests del Triangle, també ens ho vas comentar la setmana passada i realment és molt interessant perquè al final és això a l'equilibri de tot, perquè si ens desequilibrem d'alguna part és quan tenim les mancances en nutrició, en salut. Sí, sí. Piensa que cualquier... O sea, nosotros somos... Nuestro cuerpo funciona como un equilibrio, ¿vale? Cuando aparecen enfermedades es porque hay algo que se ha roto dentro de nuestro cuerpo. Por ejemplo, una diabetes de tipo 1, por ejemplo, esto aparece ya de niños. Es decir, tu páncreas deja de segregar insulina, ¿vale? Necesitas algo que te ayude a que esa insulina esté en la sangre para que ayude a utilizar la glucosa de las células y te pincha insulina, ¿vale? Entonces, en el momento que estas personas, por ejemplo, porque piensan que ser diabético o insulino dependiente no es fácil, ¿de acuerdo? Esto de tener que estar pinchándote todo el tiempo para ver cuáles son tus niveles de azúcar para que no caigas en una hipoglicemia o una hiperglicemia, es frustrante para la persona. Tiene una carga emocional, ¿de acuerdo? Con lo cual, evidentemente, si tú puedes tener la insulina, puedes tener la alimentación, pero si tu carga mental está en negativo, no vas a lograr superarla. ¿Por qué? Porque eso es un equilibrio. Es decir, soy insulino dependiente, vale. ¿Qué no es divertido? Vale. ¿Qué vas a hacer? Pues tratar de no pelear contra lo que tienes, sino detrás de lo que se llama el autocuidado. Pues este es mi cuerpo, yo tengo esto, lo acepto y voy a tratar de cuidarlo lo mejor que pueda. ¿Vale? Y eso pasa igualito con las personas que tienen problemas de sobrepeso o de bajo peso. Lo que se tiene que aceptar es que tu cuerpo es único. Es único, no hay dos cuerpos iguales. Ni físicamente, ni metabólicamente hablando. Entonces, ¿por qué pretendemos meternos en un molde? No, no. Entonces, aquí lo que viene es el autocuidado. Es decir, necesitamos no prohibirnos cosas. Yo creo que las prohibiciones, lo único que está... Bueno, según qué cosas. Vamos a hacer incisos ahí, ¿no? Vamos a hacer un inciso que hay cosas que sí se deben de prohibir, porque básicamente nos hacen daño. ¿De acuerdo? Yo creo que el alcohol prohibirlo a menores de edad pues tiene un fundamento. ¿Por qué? Porque los menores de edad hasta los 21 años o 18, 21 años no tenemos el hígado totalmente formado. Con lo cual, si le damos alcohol antes de esa edad, lo que estamos haciendo es interrumpir el crecimiento normal de los órganos. Aparte de eso, el cerebro también a esa edad tomar alcohol pues le afecta muchísimo más. ¿De acuerdo? Pero prohibirle a un niño un chocolate o un helado porque es un procesado yo no estoy de acuerdo con eso. Si este niño come de una forma habitual normalmente sus frutas, sus verduras, si un sábado o un domingo se tome o un chupa chupa o una pizza o una hamburguesa no le va a hacer daño. Claro. Con lo cual, prohibir en este caso lo que hace las prohibiciones en según qué tipo de casos lo que hace es aumentar la ansiedad por el producto. así que yo creo que lo importante también es que tenemos que tener en cuenta que cuando somos conscientes de que tenemos esta actitud con la comida que vamos justo a comidas específicas que lo identifiquen como un hambre emocional para que lo puedan parar. Al final, crec que el més important és això que has dit, d'identificar i crec que una molt bona manera de fer-ho és, com tu has dit, fer-nos una interrogatoria a nosaltres mateixos, preguntar-nos això que em passa és tal, tal, tal, tal, tal, o és que realment tinc gana emocional com tu has dit? Al final, jo crec que aquest consell de preguntar-nos a nosaltres mateixos crec que és el més adient, no? Sí, fíjate que es curioso porque nosaltres nos hablamos a nosaltres mateixos però per criticar-nos. No has fet bé això, això potserà haver sigut millor, tu te pareixes idiota que no has terminat aquest treball, mira que tonto, has perdut les llaves. Nos hablamos així, però per criticar-nos, però nincs per preguntar-nos o per conocer-nos què ens passa. Això ens fa miedo moltes vegades. jo crec que aquí l'important és quan cuidem les nostres emocions, quan som conscients que soms humans i tenim emocions, de acord, quan les controlem podem fer una eleccions correctes de lo que comem. I quan comem amb consciència, és a dir, estic coment de la patata chip perquè tinc hambre emocional, doncs també estem cuidant les nostres emocions. Clar. Doncs sí, sí, molt interessant, Elvira. I jo crec que sobretot hem après a diferenciar aquestes dues ganes i també a com alimentar-nos i sobretot que algunes coses que realment no són bones pel nostre organisme les podem prendre però molt ocasionalment i sobretot tenir una dieta equilibrada que és el més important. Doncs... Digues, vols dir alguna cosa? Que no, no, que efectivamente, que es así lo que acabas de decir, esa Biblia. Exacte, doncs, Elvira, si et sembla, ens anem acomiadant perquè queda res, menys d'un minut per arribar a les 6 i ens toquen els butlletins informatius. Vale, pues nada, des de a nuestros oyentes esperar que nos escuchen el viernes que viene i que se porten mal perquè, en definitiva, las personas que se portan bien solamente van al cielo y las que se portan mal van a todos lados, eso se porten mal. Vale, doncs agafem aquest consell i moltes gràcies per tot, Elvira, ens retrobem el pròxim divendres. Hasta el viernes, buen fin de semana. Adéu. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Marc Güell. El discurs de Netanyahu a les Nacions Unides s'ha sentit també a Ghas, on l'exèrcit ha col·locat altaveus per l'ocasió. Les paraules del primer ministre israelià, gens conciliadores, les han celebrat els seus ministres més extremistes i les han criticat molt tant l'oposició israeliana com Hamas. Jerusalem, Jordi Brasco. Amb la intenció que els sentissin els civils ghasians, els membres de Hamas i, sobretot, tot i que sembla molt difícil, els ostatges, l'exèrcit israelià ha desplegat enormes altaveus al llarg de la franja de Gaza per tal que el discurs de Netanyahu arribés a tots els racons. Un discurs molt allunyat de la concòrdia i, en conseqüència, celebrat pels sospitosos habituals, els dos ministres més extremistes del govern, Itamar Benvir i Bezalels Motrich. Ben diferent ha estat la resposta de l'oposició política israeliana liderada per Yair Lapid que ha criticat la falta de propostes de Netanyahu per alliberar els ostatges o acabar la guerra. L'acusa de no haver fet res per aturar el tsunami polític internacional i que ha fet que pronuncies el discurs davant d'una sala pràcticament buida. Hamas, precisament, ha fet sang d'aquesta espantada massiva dels assistents en senyal de protesta. Ha dit que és conseqüència de l'aïllament creixent d'Israel i que els aplaudiments de la delegació de Netanyahu són la mostra d'una arrogància de l'Iran. Més notícies, Àlex Giralrobert. La desaparició dels pisos d'ús turístic farà baixar fins al 13% el preu del lloguer i fins al 6% el de compra a Barcelona. Ho diu un estudi encarregat per l'Ajuntament. Això significarà un estalvi de fins a 150 euros al mes en els arrendaments i d'uns 22.400 euros si s'adquireix un pis. L'informe, elaborat per l'Institut d'Economia de Barcelona, reconeix que l'extinció de les llicències turístiques prevista per al 2028 tindrà un impacte de 36 milions d'euros en l'economia de la ciutat. L'alcalde, Jaume Collboni, assegura que moltes ciutats s'estan plantejant seguir l'exemple de Barcelona. Som la primera ciutat d'Europa i del món que ha pres la decisió d'eliminar els pisos turístics a novembre de 2028. Un cas, com també he explicat abans, que s'està seguint per part de moltes ciutats europees i que a un, diguem-ne, neguiteja profundament a plataformes com les a Airbnb. Els principals dirigents d'Andalusia exigeixen a Jordi Turull respecte per la comunitat. Això després que el número 2 de junts hagi dit en una entrevista que amb els diners dels catalans el govern andalús subvenciona el gimnàs dels seus habitants. El president andalús, Juanma Moreno i Maria Jesús Montero, entre d'altres, han reprovat les paraules de Turull. Nou atac del govern d'Amazon contra el català, el PP del País Valencià ha presentat una iniciativa per vetar els autors catalans i de les illes al batxillerat i aposta perquè només s'estudien els valencians. Des del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià titllen d'absurd de la mesura i diversos escriptors ho qualifiquen d'atemptat cultural. És divendres, cop d'ull al trànsit, equip viari, Mariluz Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Les vies més congestionades són les rondes de Barcelona, ara la ronda litoral entre Sant Adrià i la Barceloneta, direcció al Llobregat en sentit contrari de passeig de la zona franca a Montjuïc i de fòrum al Nus de la Trinitat per alguna possible incidència. Ronda a dalt entre Pedralbes i el Velodrom d'Horta en sentit Besòs i de Canyelles a Sant Gervasi i direcció al Llobregat i destaquem també l'AP7 i la B30 amb congestió de Sant Cugat a Cerdanyola del Vallès direcció a Girona per un accident a l'altura de Barberà i també hi ha congestió de Castellbisbal a Castellbí de Rosanes direcció a Tarragona. Mariluz Garcia, equip viari de Catalunya Ràdio. I als esports, Rod Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda. El Barça perd el porter Joan Garcia pel pròxim mes i mig per una lesió al genoll. El de Sallent se sotmetrà demà mateix a una artroscòpia després que durant el partit d'ahir contra l'Oviedo patís un petit trencament al menisc. També s'ha lesionat Rafinha. El Brasileu té un problema muscular i el temps aproximat de baixa és d'unes tres setmanes. En canvi, la Minyamal i Alejandro Valde s'han entrenat avui amb el grup i podrien estar disponibles per jugar diumenge contra la Real Societat. L'Espanyol i el Giron obren aquest vespre a les 9 a la setena jornada de Lliga. El Giron a QE amb només dos punts encara no ha guanyat aquesta temporada dos empats i quatre derrotes. L'Espanyol, en canvi, és quart amb 11 punts i ha signat un gran inici de curs. Avui també comença l'Hockey Lliga masculina amb l'Igualada Barça a les 9. Els Blaugrana defensen el títol en una campanya on 11 dels 14 equips que disputen la competició són catalans. I també avui comença la fase prèvia de la Champions Femenina de Waterpolo amb presència del Mataró i el Terrassa. L'equip terrassec al Glifada grec. Les mataronines debuten demà contra el Rapallo italià. I a la Lliga Soval, tercera jornada, a les 7, Granollers, Nava. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salles-Vilanova. El ple municipal de l'Ajuntament de Sant Just va celebrar ahir, dijous 25 de setembre, la sessió ordinària del mes de setembre. La sessió, que es va poder seguir en directe pel canal de YouTube municipal, va incloure l'aprovació de diversos punts destacats. Es va aprovar la modificació del crèdit 15-2025 i també l'adhesió de l'Ajuntament al Pacte Nacional per la Llengua. El ple també va donar llum verd a l'aprovació inicial de l'ordenança reguladora de les olors i es va aprovar per unanimitat el segon pla local d'infància i adolescència, el PLIA, que fixa les estratègies municipals en aquest àmbit pels propers anys. També es va aprovar l'adhesió per la moció per adherir-se al manifest via la Ietana 43 Fem justícia, fem memòria, que reclama convertir la prefectura de policia en un centre d'interpretació de la repressió política i la tortura. Finalment, com a punt d'urgència, es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General Metropolità a l'àmbit del Parador i del Carrer Major. La sessió va concloure amb el torn de pregs i preguntes de la corporació i es pot recuperar el canal de YouTube de l'Ajuntament. L'UQA i Sant Just inicia la temporada amb una nova presidència i objectius de consolidació. Edu Borràs assumeix el càrrec de president agafant el relleu de Jordi Garolera després de 12 anys al capdavant i 22 a la Junta. El procés de transició va començar a principis del 2025 amb discreció i debat intern i ha inclòs una renovació parcial de la Junta per garantir la continuïtat del projecte. Garolera va rebre un homenatge emotiu durant la presentació d'equips de la nova temporada i continuarà vinculat com a aficionat. La nova Junta es marca com a prioritat mantenir l'estabilitat i el creixement assolit en els últims anys amb el primer equip masculí consolidat a l'HUK i el femení estrenat a primera catalana. Entre els reptes hi ha el retorn del segon equip masculí a una categoria superior i el manteniment del model esportiu que ha permès al club créixer en nombre d'equips i projecció. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. L'Ajuntament de Sant Just ha obert la convocatòria per adjudicar 32 horts municipals situats al passeig de la muntanya. Les sol·licituds es poden presentar fins al 13 d'octubre a través de la seu electrònica municipal o presencialment a l'OH. Les parcel·les d'entre 50 i 72 metres quadrats es destinen al conreu per consum familiar o projectes socials i educatius. Les autoritzacions tindran una vigència de dos anys prorrogables fins a un màxim de quatre. Per optar-hi que l'està empadronat al municipi amb un mínim d'un any està al corrent de les obligacions tributàries i no tenir altres terrenys de conreu a l'àrea metropolitana. L'adjudicació es farà per soteig públic i es crearà una llista d'espera. Les persones adjudicatàries hauran d'abonar una taxa anual de 100 euros amb 91 cèntims amb un descompte del 50% per jubilats, majors de 65 anys i persones en atur. Les entitats sense ànim de lucre n'estaran exemples. També caldrà dipositar una fiança de 100 euros retornable en finalitzar l'autorització si no hi ha desperfectes. I això ha estat tot. Tornem a més informació dels butlletins horaris i l'informatiu complet. Fins ara. Ara comencem la segona hora del programa i comencem amb una entrevista molt interessant perquè avui entrevistem a l'Ivan que és coach de fitness, monitor de gimnàs i un apassionat de l'esport i de la salut. Ara tenim aquí l'Ivan. Molt bona tarda, Ivan. Bona tarda, Jaume. Moltes gràcies per l'oportunitat que em brindes i jo encantat de fer aquesta entrevista. Molt bé. Doncs encantat també de tenir-te aquí a l'estudi i Ivan, comencem. Com estàs? Tot bé? Molt bé, home. És divendres. Hem d'estar bé, hem d'estar bé. Que content. Avui ja he anat al gimnàs tranquil·lament i ara toca una miqueta d'entrevista. Molt bé. I comencem perquè et volem conèixer una mica més. Presenta't una mica. Qui és l'Ivan? Bé, doncs l'Ivan és una persona apassionada molt pel gimnàs, que li agrada molt l'esport, des de ben petit que ha fet esport, natació, tot tipus d'esport, tenis, pàdel, inclús ho ha estudiat. He fet un grau mig en el medi natural, que hem tocat de tot, bici, cavall, hem tocat també rutes per la muntanya i després vaig fer el superior, que el superior bàsicament s'englobava amb tot el que havies fet del primer grau més teòric. Però, bueno, en general, després vaig passar a socorrisme, ok? Ivan, ves en compte que estàs donant cops i s'escolta. I a partir d'aquí, doncs, estem, on estem, entrenador personal, també socorrista i anar fent i anar pujant. I com ha estat el teu camí per acabar dedicant-te aquí a l'esport? Sempre havies dit que, acabes de dir que t'apassionava sempre des de petit, però quan vas decidir mira, és que el que em vull dedicar és al món de l'esport. Doncs mira, va ser molt curiós perquè me'n recordo que sempre tenia com... O sigui, jo era el típic que feia els típics exercits que jo crec que hem fet tots a casa, el típic que, hòstia, abdominals, i no sé quantos, vingui una app d'abdominals, tal, llavors a partir d'aquí vaig anar entrant, vaig entrar de monitor en un club esportiu, que ja hi ha gimnàs, ok? Vale. Doncs a partir d'aquí tinc un amic que sí que anava i em va dir, hòstia, Ivan, vine un dia al gimnàs, prova, tal, clar, jo no tenia ni idea, era un principat de però heavy. I bueno, doncs vaig anar provant màquines, tal, òbviament no sabia fer res, ni tècnica, ni res, i a partir d'aquí vaig dir, hòstia, això m'està agradant, tal, no sé què, i vaig anar anant, poc a poc, poc a poc, poc a poc, poc a poc, i em vaig anar enganxant. I a partir d'aquí, si ja porto com 3 anys i mig, 4, doncs, per mi mateix, entrenant al gimnàs. D'acord, o sigui, vas començar com un novato totalment i has anat perfeccionant amb el temps, no? Òbviament, jo crec que tots hem començat així, els que ja porten molts anys al gimnàs, jo crec que hem començat així, principiat d'ací, anar pujant, anar pujant, anar pujant, i, doncs. I quants anys portes ara, ja, dedicant-te amb professió, eh? Professió, a veure, professió porto un any i mig. D'acord. Clar, òbviament, professió en el sentit d'empresa, està dins d'una empresa d'entrenors personals, un any i mig, però ja entrenant altra gent, o ajudant amics meus, doncs sí que porto més d'un any i mig, porto dos anys i mig, i, i bé, la veritat és que molt bé. un bon bagatge. I quin tipus de persones acostumen a venir entrant amb tu? Gent que té objectius estètics, de salut, de baixar de pes, o de rendiment? Hi ha de tot, hi ha de tot. Més, hi ha molta més gent de tema de pes, la veritat de, ostres, vull baixar de pes perquè, per exemple, tinc una boda al setembre, ostres, no sé què, no sé. I llavors, òbviament, sí que tinc molta gent que també vol tonificar, vol, ostres, mira, vull augmentar massa muscular, vull, doncs mira, augmentar la força, tal, però la majoria de gent és per pes, és per pes. I què és més difícil per una persona? Perdre uns quants quilos o agafar un ton muscular? Depèn de la persona. Depèn de la persona. Depèn de la persona. Depèn de la persona perquè sí que és cert que, per exemple, la gent té un metabolismo diferent. Clar. Potser alguna persona que menja, doncs, s'engorda molt, parlant així, i potser a algun altre li costa més. Llavors, també molt depèn de la persona. Per exemple, a mi, menjant, doncs sí que és cert que em costa una miqueta. em costa una miqueta agafar el volum, per així dir-ho. Per exemple, un amic meu potser menjarà i no li costarà tant, saps? Clar, clar, clar. I hi ha alguna transformació d'algun client teu o una història personal d'algun client que t'hagi marcat especialment o que diguis, ostres, aquest va començar de tal manera i va acabar amb una dona totalment diferent? Sí, sí, tinc un cas, tinc diversos casos, però tinc un cas que em va agradar molt, que era, puc dir el nom, perfectament, es diu Dimas, i va entrar amb mi quan jo treballava a l'empresa aquesta que estic dient d'entrenors personals i bàsicament tenia una miqueta de pes, tenia pes i bàsicament deia mira, jo en un mes vull treure la panxa que tinc per estar com estava fa uns anys. Manta gent també va de ostres, quan era jove, vull estar així i tal i llavors li vaig dir farem això, això, això, o sigui, m'has de seguir el peu de la lletra perquè aquest objectiu es compleixi. Llavors, li vaig passar una rutina, li vaig passar també una dieta de regulació, i li vaig dir mira, em faràs això, això, el cardio, jo què sé, el dilluns, dimarts i mecres, per exemple, i si, en un mes, em vaig a t'ensenyar la foto, en un mes la panxa que tenia se li va treure, literalment. Llavors, jo crec que un canvi en un mes és dràstic, o sigui, dràstic és molt top, la veritat. Òbviament, ho vam tindre regulat, perquè sí que és cert que quan tu baixes molt de pes en poc temps, cuida't-ho, però si tu ho tens regulat, menges bé i fas bon esport, està perfecte. Perquè, per exemple, per algú que ens estigui escoltant i li interessi potser els teus serveis, on et poden trobar? A mi em poden trobar a diversos llocs, sobretot a Instagram, ok? Jo, no és una empresa com si, és un futur d'empresa que tinc amb un company meu que es diu Fusion Feet Online, ok? Ens podeu trobar per Instagram o directament a Ivan Fitness i allà, doncs, ens podeu explicar, doncs, ostres, mira Ivan, aquest objectiu actual, un assessorament totalment gratuït, i bàsicament és obrir-nos sense cap vergonya, sense cap por, tots hem començat així i dir-nos, vale Ivan, m'interessaria, el meu objectiu és, jo què sé, pujar de pes, tal, doncs, llavors fem un assessorament, una trucada, podem cada prendre un cafè tranquil·lament i podem parlar una miqueta d'això, de quins plans de projecte, quin projecte podríem tindre en comú. I res més per... I TikTok, bueno, TikTok no és molt de fitness, però també em podeu trobar per allà a Vives, directament. Molt bé, d'acord, perfecte. i una de les teves especialitats és l'entrenament en peses. Quins beneficis destacaries per la salut, especialment per persones que potser mai ho han provat? Vale, l'exercici en peses jo ho recomano a tothom. A tothom és tothom, ok? Òbviament, doncs, no fotràs molta canya o poca o molta, depèn també de la persona, però jo recomano molt l'exercici de peses. Més que res, no per tema de, hòstia, molta força no, sinó per tema de salut i també mental, perquè el gimnàs és un entorn i quan tu aixeques peses doncs és, en plan, estic al gimnàs, no penso en altra cosa, ja sigui amb la feina, problemes familiars, problemes de parella, és una, és com molt desestressant. o sigui, jo he tingut diversos problemes, per exemple, i vaig al gimnàs, aixeco peses, m'és igual si és molt pes, poc pes, però aixeco peses i no penso en els problemes. Llavors, jo crec que, a part de tenir i ajudar-te amb la força, també et pot alliberar de certs problemes que es puguis tenir. Sí, sí, totalment cert. Al final, jo també vaig al gimnàs i quan hi vaig sento totalment això que tu dius, d'un moment de desconnectar del món, d'estàs allà, tu amb la teva música normalment tranquil i realment és això que tu dius, no? Et serveix per, mentalment, a mi almenys m'ajuda molt també i desconnectes totalment dels problemes i et serveix per encarar-los després amb més ganes. Tal qual, tal qual. I també a part, l'objectiu, o sigui, i la recompensa que pots tindre al final, o sigui, dius, vale, estic, ostres, tinc els problemes, estic allà dels problemes, però és que a part, si tu vas seguint així, així, així, tindràs un físic que potser és el teu objectiu, i ara tindràs la teva recompensa. O sigui, jo crec que el gimnàs és, no només el gimnàs sinó altres esports, però jo ho enfoco més al gimnàs, saps, que fer el cap, esport, has de fer sí o sí. I al final, també és molt gratificant, no?, veure com vas evolucionant, jo crec que això és una de les coses que també motiva, veure com vas evolucionant, perquè realment, si vas al gimnàs, notaràs els canvis i això et farà motivar-te més. Òbviament, òbviament, jo he estat sempre atípica que ens hem fet fotos a l'espejito, i a poc a poc, no, però això, molta gent ho fa i molta gent, no, però o sigui, si tu fas una foto el primer dia que has entrat al gimnàs i portes, jo què sé, un mes, dos, tres, et tornes a fer una foto i dius, aquí hi ha hagut diferència. Llavors, aquesta diferència és la que et motiva per seguir. Sí que és cert que a mi m'ha passat, no sé si a altres també li ha passat, que portes un mes, dos mesos al gimnàs i no veus com millores, llavors, aquí et pots estancar. Llavors, aquí és on ha d'estar veient millores, òbviament hi ha, però tu físicament no les veus, personalment, visualment no les veus, però hi ha, sempre hi ha. Llavors, aquí és on ha d'haver la major força de voluntat. Visualment no les estic veient, però he de seguir anant. Un cop passis aquesta barrera, que a mi em va passar, o sigui, em va passar de, ostres, no estic veient res, m'he desmotivat, ara no vull anar al gimnàs, però vaig seguir anant. Llavors, al cap de tres mesos, vaig dir, ostres, he crescut. Se'm marca la vena del bíceps, et veus més gran, et veus més fort. O omplo la camiseta més. Sí, clar, i clar, dius, ostres, què ha passat aquí? Llavors, és quan t'allegres, et motives i segueixes anant. Molt bé. I encara hi ha molts mites, malgrat tot, de les peses, sobretot en les dones, perquè moltes d'elles creuen que a vegades entrant en peses les farà veure molt grans o com poc estètic o com un home, inclús he arribat a sentir. Què li diries per animar-les al gimnàs perquè realment això són mites, no? A mi m'ho han dit si faig força a màquina estal em posaré com un croissant, dic. Jo soc molt sincer, dic, mira, normalment no et passarà, mai et passarà de posar-te com un croissant. Si t'has de posar com un croissant, t'has de ciclar. No, és que és directament, o sigui, les noies aquestes que veieu competicions, jo crec que tenen una imatge de, ostres, és que no em vull posar com aquella noia que està competint, que està com un croissant, no. O sigui, bàsicament, això és un mite molt gran, no et posaràs com un croissant per estar quatre anys entrenant. directament t'unificaràs més, tindràs més força. Clar. Si vas menjant bé, no et posaràs així tot fibrat, tot, no. O sigui, no. Llavors, noies, no tinguéu pot entrenar, foteu entreno de força sense cap problema que no us posareu molt, molt, molt, molt fortes com les de competició. D'acord. I ja ho has dit una miqueta, però entenc que recomanes entrenar força, tot i que l'objectiu sigui baix a pes o estar en forma, simplement, no? Sí, sí, la veritat és que sigui força i després si ho pots convidar una miqueta de càrdio ja seria perfecte, encara que estiguis en fases de volum o definició, d'acord? És molt important el càrdio també per tema ja cardiovascular, d'acord? I, bueno, el càrdio també ajuda molt, la veritat. Però si fas un entreno de força, per exemple, hora i mitja, doncs després et fas 30-40 minuts de càrdio, que és el que faig jo a vegades i el que recomano a molta gent que faci després. i quins tipus de càrdio en recomanaries? D'acord, hi ha molts. Jo el que sempre, sempre, sempre, sempre recomano és cinta. Cinta. Cinta. Molta gent a la cinta corre. No dic que no estigui malament, però molta gent es pensa que, ostri, estic cremant més. Prova de fer, per exemple, inclinació 4,5 i velocitat 5 o 4,7. Faràs més exercici, entre cometes, per dir-ho així, cremaràs més així que no pas corrent. D'acord. Sí que la gent pot pensar, ostres, però si corro, me'n canso més. No. Prova això a fer durant un mes i veuràs el pes. O sigui, realment és més beneficiós caminar amb una mica de pendent que no corra. Que no corra. Òbviament. Aquest també me l'apunto per mi mateix. I per algú que vol començar entrant en peses però no s'hi veu o li fa molta vergonya o diu, ostres, és que no en sé res, per on ho hauria de començar? Per on hauria d'iniciar-se? Jo m'iniciaria sempre per un entrenador personal. D'acord. O sigui, jo sempre dic que en un nou àmbit que tu et poses, en un nou esport o en una nova feina o el que sigui, sempre intenta tindre consell d'una persona que ja ho has fet o té experiència amb allò. perquè un entrenador personal sempre t'ajudarà. Sempre hi ha aquella persona que, el que tu has dit, tinc vergonya, tal, no sé, no sé, no sé, però no, tu pregunta, no perds res, inclús tindràs més beneficis, milloraràs més, ens recomanaran coses, tindran consells. Llavors, jo, el primer que faria és si una persona entra nova aquest any al gimnàs o vol entrar al gener, per exemple, al gimnàs, un entrenador personal. o si tens un amic que també porta molts anys al gimnàs i és de confiança, per exemple, Jaume, tu, hòstia, Jaume, tal, soc nou al gimnàs, vull fer això, què em recomanaries? Bé, aneu a entrenar junts. Llavors, ja et dic jo que si tu vas entrenar amb el teu amic, tal, que ell sap potser més que tu, et motivaràs. I et motivarà. Segur. Jo em recomano això. I tu que treballes als gimnasos, realment ho veus molt, això de gent que dius que té molta vergonya o que li fa molta por començar? Sí. És molt habitual. Jo era un. Vale. Jo era un. Me'n recordo un cara que estava al gimnàs, Jalol al Petxo, sí, sí, sí. I estava fotent una tècnica, nen, lamentable. I em va vindre una persona, a vegades et vénen, eh, em va vindre una persona que, ostres, mira, Ivan, si inclines més l'esquena, treu el pit i tal, et sortirà millor. I em va sortir millor. Llavors, sí que és cert que hi ha molta gent que té vergonya. Jo, per exemple, he estat amb amics i li dic, pregunta-li a ell, i tal. Pregunta-li, no tinguis por. I no, és que em fa vergonya, tal. Treu la vergonya. Tu pregunta-li i ja veuràs com això et servirà. Sí, perquè al final una persona de gimnàs mai et dirà que no. Sempre t'han d'entrar a ajudar. Inclús, inclús si et veuen que ho fas malament, molta gent t'ajuda. Això és molt bé. Molta gent t'ajuda. Sí que és cert que potser m'he trobat en un cas d'ajudar una persona que estava, per exemple, fent malament el tríceps, posem un exemple, i dic, ostres, et puc ajudar perquè, mira, soc entrenador personal i veig que la tècnica està bé, però si poguessis fer aquesta millora estaria perfecta encara. Llavors, molta gent es molesta. Molta gent es molesta. És normal, eh? És normal que molta gent es molesti perquè jo crec que... Que els sembla un atac, no? Els sembla un atac, evidentment. I no ho és. Però no és un atac, és un consell, una ajuda. Llavors, us puc trobar amb això. I quin paper juga la nutrició en els entrenaments i en els programes que tu fas? Mira, jo sempre dic que la nutrició és un 85-90% dels teus beneficis. La nutrició és el més important, d'acord? El que menges. Tu seràs sempre el que menges. D'acord? O sigui, intenta menjar equilibrat, d'acord? La típica, no? Arroz con pollo, ternera, tal, però molta gent diu ah, és un... No, però va molt bé. O sigui, tot el menjar té un objectiu a dins del cos. Llavors, quan fas gimnàs, tal, hi ha uns certs aliments que van molt bé després de fer els gimnàs per tema de recuperació, perquè t'augmenta també la massa muscular, van directe al múscul. Per exemple, ens podries dir alguns? Bé, hi ha el salmó és molt bo, sobretot, d'acord? el lluix, tot tipus de peix és molt bo, jo el recomano 100%. La típica de pollastre, la planxa, també és molt bona, sí que és cert que és molt monòtona, però ho recomano molt. També la vedella, morguesa de vedella, arròs, que és hidrat, que va molt bé, o sigui, l'hidrat va molt bé pel múscul, perquè és la nostra energia, saps? O sigui, si tu estàs entrenant de dilluns a dissabte, infleta a hidrats. Òbviament, hidrats sants, estem parlant d'hidrats sants, pasta integral, arròs, patata, per exemple, llavors, òbviament hi ha molt més, però intenta menjar equilibrat. D'acord. I quan et falta una mica la motivació, quan t'està costant mantenir-la, què ens diries per treballar-la i millorar-la? Doncs mira, m'ha passat diversos cops això de que estic desmotivat, tal, però jo sempre tiro enrere. Què vull tirar enrere? Dic, on estàvem fa uns anys i on estem ara? llavors penso tot el que, entre cometes, he pogut sacrificar de temps per intentar tindre un bon físic, un bon estat mental i llavors dic, vale, mira, hem passat d'aquí a aquí, doncs a seguir, a seguir. Mira't enrere com estaves i digues, ostres, és que ho necessito. I si no, Spotify, la música que et prefereixis i entrenar directament. Això és veritat, hi ha molta gent que es motiva amb la música. Jo, per exemple, hi ha dies, per exemple, cama. La idea de cama, per mi, és mortal. Fa molta mandra anar amb fotoroc o músiques així animades i vaig. Em motiva sol, em motiva sol. Podeu provar d'aquesta manera també. Trobar al final aquestes coses que ens motiven. I si no, xagepetè, li dius, motiva'm per una entrada de cama. I el tio et motivarà, no és broma, provo això. Doncs és bon aquest consell. Sí, sí. I en un moment com l'actual on hi ha molta informació i a la vegada molta desinformació en les xarxes, tu com t'assegures de transmetre consells bons o a la gent de rebre consells bons, de no caure en consells dolents o que al final acaben sent perillosos. Clar, clar, clar. Bàsicament el que intento transmetre la gent perquè molta gent que m'arriba li ha passat amics meus, inclús m'ha passat a mi. Llavors, els poso com a exemple. Saps? Llavors, tinc un amic per exemple que ha tingut una miqueta més de pes, hem fet això o tal i hi ha hagut aquest objectiu o per exemple dic, mira, jo era un noi molt prim. Llavors, em costava molt avançar, volia ser gran, tal. Llavors, sempre els hi poso com el meu exemple perquè diguin, ostres, vale, no és mentida, no m'està enganyant. Clar, clar, clar. És veritat. Sí que és cert que hi ha molts gurus a les xarxes que s'aprofiten. Val. S'aprofiten, però això com tot, eh? O sigui, tot arreu i en d'aquests. Clar, en tots els sectors. Sí, llavors jo recomano molt si esteu buscant entre nou personal i tal, doncs una videotrucada o intentar quedar amb ell en persona per veure'l tal, preguntar-li una miqueta per ell i tal, llavors tindreu una miqueta més informació sobre l'entrenador personal. D'acord. I normalment, ara jo estic anant bastant al gimnàs i cada cop veig més gent. Trobo que és un sector en auge al gimnàs. Cada cop hi ha més gent, és una sensació o és una realitat que el sector del fitness està creixent a Catalunya? Està creixent, és una realitat, però no sé si està creixent a Bòdolet perquè molta gent que està anant ara, estic parlant de xavalets. Clar, què passa? Hi ha molt youtuber, molt, molt. El sector fitness, ara jo no ho consumeixo tant com abans, però abans jo també ho consumia molt el sector fitness, tal, i clar, molta gent, jo crec que veu, per exemple, Joan Pradell, posem l'exemple, ostres, Joan Pradell com a entrenar i el volen copiar. llavors, ostres, tal, que Joan Pradell, per qui no el conegui, és un culturista que està supermegafort i clar, no és... És un influencer directament, bueno, que, però puc dir-me més, però jo crec que hi ha xavals que està molt bé que vagis al gimnàs, que no estic dient que no hi vagis, però és això el que tu dius, està en auge perquè s'ha posat com de moda ara el gimnàs de cop i volta i llavors, doncs està a petar, està a petar, o sigui, hi ha gimnasos com a exemple el Fines Park que és un gran gimnàs, jo crec que el Fines Park, tema màquines i tal, és un molt bon gimnàs, jo recomano anar, però està ple, o sigui, jo he estat allà i està molt ple, molt, molt, o sigui, és una bomba. Ja, que es fa difícil inclús entrenar. Es fa difícil entrenar i a mi així, entrenar molta gent esperant per la repetició i tal, a mi personalment a mi no m'agrada, a mi m'agraden el meu temps, els meus descansos, tal, jo crec que tot això tothom vol. Sí, i per acabar ja l'entrevista, Ivan, què és el que més t'apassiona de la teva feina i també m'agradaria que ens diguessis quin és el teu objectiu, tant físicament com laboralment, aquí dintre, en un futur a curt, mig termini. Doncs... El que més t'apassiona i els objectius de futur i laboral. El que més m'apassiona és veure el canvi de la gent que fa, o sigui, el canvi físic que pot fer la gent, canvi físic mental, gràcies a l'ajuda que pot tenir meva. Llavors, això jo crec que és una de les coses que més m'agrada i més m'emociona per dins quan veig que una persona diu, hòstia, Ivan, mira, mira el que acabo d'aconseguir en un mes o en dos mesos gràcies a tu. Llavors, això jo crec que m'agrada molt, m'agrada molt, m'agrada molt veure la persona com canvia físicament, mentalment, aconseguir l'objectiu que s'havia propost. I l'altre, el projecte que jo tinc és, doncs, tinc això que es diu Fusion Fit, que és una empresa a futur, que tenc en un company meu i el projecte per mi més gran és que era el meu propi gimnàs. Obviament això porta molt de temps, molta paciència, però, bueno, a poc a poc jo crec que es podrà aconseguir, la veritat. I és que és un projecte bastant gran, la veritat. Home, sí, muntar un gimnàs de ser complicat, però, bueno, a poc a poc, comencem per aquí i, jo què sé, alquilem algun local que hi ha per allà, petitet, i anar fent, a poc a poc. No, no, i tant, Ivan, amb els teus coneixements segur que en pots muntar un bé, moltes gràcies per aquest temps i una xerrada molt interessant. Ens retrobem en dues setmanes, oi? Perfecte, aquí estarem. Molt bé, gràcies, Ivan. Que vagi molt bé. Ara fem una petita pausa per la música perquè fiquem mossego dels figaflaues i després ens trobem amb l'Àlex Masdeu amb qui tindrem una tertúlia esportiva. Menjant-se una cíndria, sucosa carregalina, el meu cap que ja delira, voldria saber com seria sentir-te a propet, jugar amb el conillet, gastant-te el meu carret, sentir-me el teu amulet, que em partia la pista i que no m'he resista, que en un quimicista ser el primer de la llista. em provocava amb la mirada quan parlava, jo notava i feia veure que no m'adonava seva cintura ben pegat quan ballava, la notava i feia veure que no m'importava l'amor cego-cego-cego. Em descontrolla'm el seu pas i m'arrossego-cego. Soltar els seus peus al seu compàs i em desespero-pero. La fantasia no és ficció, ja no em despego-pego. Ai, surto i pego. Baby, l'onestru és impossible, mira que tu ets irresistible, pensant-ho per escriure un llibre, tant no em posaria la vida. La més capritxosa de Barcelona, xuleixant tota la tona, amb el xal del rosa, molt venenosa, t'ajuro, la roça és per roça. Em torno la cuca cada cop que la veig, la gola seca, si t'aprop ja tinc cel. Si t'embolava cap a l'envellem, just la batxeta ben pegats. Em provocava amb la mirada quan parlava això notava i feia veure que no m'adonava seva cintura ben pegat quan ballava la notava i feia veure que no m'importava la no cego, cego. Hem descontrolat amb el seu pas i m'arrossego, cego. Soltar els seus peus, el seu compàs i em desapego, pero la fantasia no és ficció, ja no em despego, pego. Ai, surto i pego. Vamos a ver la bachateta catalana. Figa, flau, i se lo que artisti. Dei, dei, dei, sempre a la companyia. Recent arriba la invitació per la calçuta. Fui. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit