#464 - Zoom informatiu (flotilla cap a Gaza, 1-O i Illa amb el Papa), esports (Barça-PSG i amistós Catalunya–Palestina), cançó del dia (Txarango), efemèride 1-O, món del vi (DOQ Priorat) i gran crònica de la San Diego Comic-Con Màlaga

Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Doncs ja ens hem plantat a la meitat de la setmana i si és que els dies amb el refugi volen. Avui estigueu ben preparats perquè tenim un senyor programa. A més, vinc amb ganes que tenim noves seccions. Però va, ara ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrita del dia. I a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero. Seguidament estrenarem una doble secció, amb el Sergio i el Dani. On primer parlarem de videojocs i després de cinema. Així que, això d'avui promet. Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu. La flotilla Global Sumut ha entret aquest dimarts a la zona d'alt risc establerta per Israel, a unes 85 milles de Gaza, per denunciar el bloqueig marítim imposat sobre el territori palestí. L'organització assegura que ha patit actes intimidatoris per part de la marina israeliana, tot i trobar-se encara en aigües internacionals. Mentrestant, el vaixell de salvament de l'armada espanyola que acompanya la missió ha anunciat que no travessarà el límit d'exclusió, per ordre de la Moncloa, per tal de preservar la seguretat de la tripulació i ha demanat a la flotilla que també s'aturi. Segons els organitzadors, els vaixells podrien arribar a Gaza en unes 20 o 30 hores, si les condicions meteorològiques ho permeten. Des d'una de les embarcacions, Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona, ha advertit que les pròximes hores seran crítiques, ja que és la primera vegada que més de 40 embarcacions i centenars de persones s'apropen de manera coordinada a la costa gaziana. Per la seva banda, l'eurodiputada franco-palestina Rima Hassan ha alertat de la presència de dos vaixells militars israelians a poques hores de navegació. I segons la ràdio pública israeliana Khan, l'exèrcit ja es prepara per interceptar la flotilla i portar els vaixells al port d'Esdod, on les persones participants podrien ser interrogades i deportades, com a operacions anteriors. El president del Parlament, Josep Rull, ha fet aquest dimarts una declaració institucional amb motiu del vuitè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre. Acompanyat dels membres de la Mesa de Junts i Esquerra Republicana i sense presència del PSC, Rull ha reivindicat aquella jornada com un símbol de determinació i democràcia del poble de Catalunya. El president de la Cambra ha afirmat que la voluntat del poble català continua viva i que l'1 d'octubre forma part de l'imaginari col·lectiu del país. També ha denunciat la repressió de l'estat espanyol recordant els empresonaments, inhabilitacions i exilis, com el del president Carles Puigdemont i l'exconseller Lluís Puig, que no poden exercir els seus drets polítics. Rull ha criticat la manca de coratge polític del govern espanyol per afrontar un conflicte amb arrels profundes i ha subratllat el dret inalienable dels pobles a l'autodeterminació. El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha reunit aquest matí al Vaticà amb el papa Lleó XIV, en la primera audiència d'un representant institucional de l'estat amb el nou pontífax. Després de la trobada, Illa ha explicat que ha estat una experiència molt emocionant i que ha volgut destacar la importància espiritual de Montserrat i el seu paper en la cultura i el catalanisme. Durant la reunió, el president ha convidat el papa a visitar Catalunya, coincidint amb la finalització de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, prevista pel 10 de juny, en el centenari de la mort de Gaudí. Illa també ha expressat la seva preocupació pels conflictes internacionals, especialment per la situació de Gaza, i ha defensat la necessitat de baixar l'atenció i promoure els valors de l'humanisme cristià. Com a mostra d'agraïment, el president ha obsequiat el papa amb dos llibres, un concert registrat, cinc ampolles d'oli de les denominacions d'origen catalanes i un lot d'embotits típics, a més d'una reproducció de la Torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família. Acabem amb una notícia internacional, perquè un ampli operatiu policial s'ha desplegat aquest dimecres al nord de Múnich, després d'una sèrie d'explosions i trets registrats aquesta matinada. Segons la policia a la Manya, tot apunta a una disputa familiar per una herència. Un home hauria disparat el seu pare, ferit la seva mare, i a un jove desconegut abans de suïcidar-se. Els serveis d'emergència han rebut l'avís cap a les 4 i 40 del matí, i poc després s'han produït incendis i explosions al barri de Lerxenau. El cos de l'agressor s'ha trobat a prop d'un llac amb ferides de bala i portava una motxilla sospitosa que podria contenir explosius. La policia també ha localitzat granades de mà i trampes amb cables al seu domicili de Starnberg. A més, l'individu ha deixat una carta de confessió on amenaçava l'Octoberfest, fet que ha obligat a les autoritats a suspendre temporalment el festival fins aquesta tarda. Ara toca ritme, ara toquen els esports! Aquest dimecres Barcelona i el París Saint-Germain protagonitzen un dels grans duels de la segona jornada de la Champions League, en un partit carregat d'història i rivalitat. La cita es jugarà avui a l'estadi olímpic de Montjuïc, ja que el renovat Camp Nou encara no ha rebut l'autorització per obrir portes. Els colers arriben amb aires renovats després de quedar com a únics líders de la Lliga gràcies a la derrota del Real Madrid contra l'Atlètic de Madrid. La tornada de la Minyamal recuperat d'una lesió és una de les bones notícies per a Flick, tot i que el Barça seguirà sense refinyar Gavi, Joan García ni Fermín López. El PSG, per la seva banda, arriba notablement disminuït respecte al seu equip campió d'Europa. Luis Enrique no podrà comptar amb la seva davantera titular. Dembélé, Cavarazquelia ni Due estaran disponibles, i tampoc el central Marquinhos, mentre que Vitinha i Joan Neves són dubte, però sembla que finalment arribaran al partit. Tot i això, els francesos van guanyar la Supercopa d'Europa i comparteixen el liderat de la Lliga 1 amb l'Olimpí de Lió, després de perdre aquest cap de setmana amb l'Olimpí de Marsella. Aquest duel tindrà un convidat especial al palco. Luis Figo, l'exjugador del Barça i figura molt controvertida entre l'afició, que segurament serà el focus d'atenció i de molts comentaris i xiulets abans i durant el partit. El que està clar és que serà un xoc de titans, amb història, rivalitat i molt en joc, mentre els aficionats esperen veure si Barcelona i PSG mantenen el seu excel·lent arrencada de temporada. La Federació Catalana de Futbol i el Govern de la Generalitat treballen per organitzar un partit amistós entre Catalunya i Palestina el pròxim mes de novembre. Segons avançat RAC1 encara no hi ha res tancat, però s'estan estudiant la disponibilitat dels jugadors i la possible seu, amb opcions com Montjuïc o Cornellà. El conseller d'Esports, Berni Álvarez, ha assegurat, adrescat, que s'hi està treballant amb molta implicació i confia que aviat hi hagi bones notícies. Álvarez ha remarcat que l'esport és una èmina de pau i visibilitat i ha destacat la implicació directa del president Salvador Illa en la iniciativa. El projecte segueix l'exemple del País Basc, que ha confirmat un partit solidari entre Euskadi i Palestina pel 15 de novembre, a Samamés. Si s'acaben confirmant les dates, el Catalunya-Palestina podria disputar-se el 18 de novembre, aprofitant el mateix desplaçament de la selecció palestina. Ara fem una petita pausa per publicitat i tornem. Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el gobell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas. I sents que pots fer-ho tot? Sé tu mateixa. I estimar a qui vulguis. Com el pas de trobar. El que et fa sentir bé. El de fer barri. O el de cuidar el planeta. Nosaltres el fem per connectar a aficions. Natros per gaudir en la colla. Jo per parar. Per fer un nou pas amb més força. Estar al pas de crec en mi i crec. Expressar-me. Vinga. Aprendre coses noves. Ok. Estar al de fer cim. I dormir a prop de les estrelles. Estar al de viatjar. No, no. Al de viatjar més, lluita. Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas. Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin. Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024. Ara sí, presentem la cançó del dia. Avui us porto una cançó que és un clàssic de la cultura catalana i que, no em pregunteu per què, he recuperat a la meva playlist aquesta setmana, després d'un munt de temps sense escoltar-la. És un tema que ens parla sobre un dels dies més bonics de l'any per als catalans. Un dia en el que els carrers s'omplen de roses i lliures. Jo crec que a tots us sonarà. La lletra transmet l'esperit de l'alegria, de festa popular i d'amor compartit que caracteritza aquesta jornada tan especial. La cançó aboca aquella sensació de sortir al carrer i trobar-se amb la cultura i l'efecte convertits en els protagonistes. Els llibres com a símbol de coneixement i les roses com a símbol d'estima. En definitiva, és un himne que combina música festiva amb l'essència d'una de les tradicions més estimades del país. El grup que la interpreta va marcar tota una generació amb el seu estil festiu i alhora compromès van portar els sons del carrer i de les places als escenaris més grans del món. Sempre amb un peu a la celebració i un altre al compromís social. No eren només una banda, eren una forma de viure. Un crit de llibertat i d'alegria compartida que ha deixat empremta més enllà de la seva música. Com sempre, us deixo tres pistes per veure si sou capaços d'endevinar-la. Una pista que ja us l'he pensat és que està ambientada en la Diada de Sant Jordi. El grup que la fa se'l relaciona molt amb la imatge d'un pallasso. I per últim, la cançó forma part del disc Benvingut a Llarg Viatge. Avui realment és molt fàcil, però abans de desvetllar-ho us faig una promesa. Perquè aquesta cançó tornarà a ser la cançó del dia al dia de les Diades de Sant Jordi. Però va, ara sí, que soni amagada a primavera. Tacharango! Tacharango! Havíem quedat a quarts de quatre a la plaça Felip Neri, on els carrers hi aboquen l'encantari. Asseguda la font sota l'ombra dels arbres, ja m'esperaves amb un vestit de flors, que avui pels carrers de Barcelona. He vist mal d'estres traficants canviar llibres per roses de tant en tant. Era Barcelona, com, com, com, mig primavera, no floreix per tothom, com, com. Tant vas de la ciutat, m'ho han dit, ja ho sé, però abaixant el cap em dius, avui fem com si res. I en un segon, i dos, i tres, tot va parar, tot va desfer-se, quan un petó sense permís batalla la conversa. que avui pels carrers de Barcelona. He vist mal d'estres traficants canviar llibres per roses de tant en tant. Era Barcelona, com, com, com, mig primavera, no floreix per tothom, com, com, s'espera. Era Barcelona, com, com, com, mig primavera, no floreix per tothom, com, com. Com, mig primavera, no floreix per tothom, com, mig primavera, no floreix per tothom. Que no t'espera. Dia a dia s'apaga, rosa, rosa, amor. Benvinguda i passatgera, que t'ha portat xitana, que la dona dona una flor. Benvolguda viatgera, que dus a la sanguerra, que dus la llança al cor. Ara sí, després d'aquesta bonica cançó, passem a l'efemèride del dia. Avui, 1 d'octubre, fa 8 anys que Catalunya va celebrar el seu referèndum d'independència. Avui, fa 8 anys que tot un poble es va alçar i imposar contra l'estat espanyol per exercir els seus drets fonamentals. El dret a decidir, el dret a la participació política i a la llibertat d'expressió. El que diríem que són els pilars essencials de qualsevol democràcia. Des de Madrid es van negar aquests drets, no es va voler escoltar el poble català, que simplement demanava poder votar per decidir el futur de la seva nació. Van il·legalitzar el referèndum, és a dir, la voluntat dels ciutadans. Però un poble és savi i quan s'organitza és molt poderós. Aquell dia, les urnas es van convertir en símbols de resistència i dignitat. Les escoles en trinxeres de democràcia i els ciutadans en guardians de la llibertat i de la pau. L'estat espanyol va decidir respondre amb una violència desfarmada, amb cops de porra, amb puntades, amb crits, amb una ferrador pròpia d'una dictadura. Els policies van culpejar a mestres, pagesos, oficinistes, pares, mares, avis i àvies, que simplement volien votar. Us repeteixo, simplement volien votar. Penso en aquell dia i encara se'm remou una mica tot. Em poso tens i l'angoixa i la ràbia m'envaeixen per parts iguals. Però alhora, quan recordo aquell dia, també sento un orgull immens. Malgrat la repressió policial, més de 2,2 milions de catalans van poder exercir la seva voluntat. La gent del poble es va plantar, es va unir i va protegir les urnes com un gran tesor. Perquè realment ho eren. Eren un gran tesor perquè eren el màxim exponent de la democràcia i de la llibertat. El llegat de l'1 d'octubre no és només el resultat del referèndum, sinó la força col·lectiva d'un poble que va trencar la por i que va lluitar pels seus drets. I vull deixar clar que el posicionament de cadascú no era l'important. El que comptava era exercir el dret a decidir. I en conjunt es va lluitar per defensar-lo. En definitiva, l'1 d'octubre no va ser només una jornada electoral, va ser una lliçó de dignitat, de coratge i sobretot de democràcia. I en conjunt es va lluitar-lo. Ara us deixo amb una cançó de La Fomiga que es diu Covards i ens retrobem dintre de molt poquet per la primera secció del dia. i ens retrobem dintre de l'1 d'octubre. i ens retrobem dintre de l'1 d'octubre. i se sap si és este el nostre últim abraç. Ja no vull ser aquí, t'he trobat a tu i m'has trobat amb mi. i ara sí que sí que hi penso i veig que la distància ens fa mal. I han sigut tantes vegades que ens hem trobat de nit d'amagades. Ens hem estimat fort, però a vegades no controles el final. que la vida és un carnaval i les penes se van, les penes se van, i les penes se van cantant. La distància ja no fa mal, però el temps es torna a parar. No podem tornar a intentar, que no puc més, que el cap no va, i el cor sense estar congelat. Ja no vull trobar-te a faltar, harem de soltar-nos les mans, apretant fort, que mai se sap si és este el nostre últim abraç. Ara sí, comencem la primera secció del programa. Comencem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero. Doncs molt bona tarda, Jordi, i benvingut de nou a l'estudi de Ràdio d'Esvern. Bona tarda, com estem? Doncs molt bé, amb moltes ganes d'escoltar-te i sobretot d'aprendre més de vi, perquè aquí el que fem és aprendre sobretot del món del vi. Sí, home, per això estem, no? No, no, sí, sí. I jo t'he de dir que estic aprenent moltíssim, eh, en aquest temps. Home, així m'agrada que sigui l'estudia més aplicat. Si no... Només n'hi ha un, que sóc jo. Bé, i amb tots els oients, realment. Sí, sí, bueno, qui s'escolti està aprenent nota a casa. Sí, segur que sí. A veure, Jordi, avui de què ens toca parlar? Avui ens anem al Priorat. No sé si ha estat algun cop, jo crec que sí. Sí, sí, de fet, vam estar junts, eh? Vam estar junts, vam estar junts. I, bueno, aquesta regió és molt especial i té bastanta fama. No sé si sabies que és una regió amb bastanta fama, jo suposo que sí. Sí, sí, sí, amb aquesta... aquesta zona justament la conec molt, perquè també tinc bons amics allà a Falset. Sí. I realment és una zona vinícola que és molt important a Catalunya, no? Sí, sí. Quina llàstima, eh? No vam conèixer el teu amic, que me'n recordo que... Va tenir complicacions. Va tenir complicacions el teu amic, eh? Al final, a la Fira del Vi, doncs, hi ha molt de vi i a vegades et pot passar una mala passada. Sí, és traicionera, és traicionera. Doncs sí, doncs sí. Però va, avui parlem del Priorat, perquè el Priorat està, bueno, una de les dues D o Q d'Espanya. Sí, és una dels D o Q d'Espanya, junta amb la Rioja, bàsicament, perquè va absolir un gran prestigi, i això no fa tant, no?, diguéssim. Ara em diràs que fa molt, però, sincerament, tampoc fa tant, perquè era una regió de primera, fins als anys 80-90, que els pagèsos es venien les terres per quatre duros, bàsicament, perquè no aconseguien treure-li valor al fruit i pensaven que aquelles vinyes mai donarien uns bons fruits ni collerien els suficients quilos, i van arribar uns senyors que es diuen René Barbier i Álvaro Palacios, no sé si et sonen d'algo. Sí, sí, sí. El René Barbier no tant, però l'Álvaro Palacios em sona molt. Et sona moltíssim, no? Sí, sí, sí. No són del Priorat, eh? L'Álvaro Palacios és de la Rioja i el René Barbier és francès. Vale. Però van anar cap allà. Sí, van anar cap allà i van començar... Jordi, crec que tens un amic, no?, a l'estudi avui. Sí, sí, hi ha un acompanyant, hi ha un acompanyant per aquí. Crec que hi ha aquí com una avispa o una abella, no sé què és, però, bueno, Jordi, esperem que no et piqui, eh? No, no, no em picarà. Va, centrem-nos en el vi. Centrem-nos en el vi i no ens deixem amb tonteries, que si no serà com l'episode aquí de Breaking Bad de The Fly, saps? Que estan mirant tota l'estona la mosca i no foten res. Bàsicament, que aquestes persones van donar-li prestigi al Priorat, ja que eren persones qualificades, que tenien uns certs estudis, un cert prestigi, també, de famílies de prestigi, i van saber donar-li la volta, fins que el 2000 va acabant sent la denominació d'origen qualificada, que és ara el Priorat. Digues, digues, Jordi, perdona. I, bueno, i això només ho comparteix amb la Rioja en tot l'estat. Vale. Aquesta DOQ, no? Sí. L'altre dia, que ho vam comentar, crec que va ser el primer programa, quan vam parlar de la Rioja, evidentment. Sí. I em vaig quedar molt sorprès. Jo pensava que això era com més popular o com que ho tenien més DOs i realment no, és superprestigiós. No, no, no. En tot l'estat són la Rioja i el Priorat. D'acord. Són aquestes dues. I el Priorat, aleshores, van ser aquests viticultors que van realment potenciar el terreny. Quines són les varietats de raïm que es fan en aquesta zona? Bueno, les varietats estrella són la garnatxa, la carinyena, sobretot en les vinyes més antigues. I aquestes varietats donen als vins una estructura i una frescor que els fa únics. Vale. No són varietats autòctones com a tal, diguéssim, són normalment d'altres regions i la garnatxa jo et diria que es deconeix de la regió on va néixer, la carinyena sí que és d'Aragó, però en el Priorat normalment les vinyes antigues són d'aquestes varietats i acostumen a fer uns fruits de molta qualitat. Fan poca producció, però fruits de moltíssima qualitat. D'acord. I això ho van entendre aquestes persones que van vindre de nou al Priorat i van entendre que aquests fruits eren sobretot de molta qualitat i que no havies de buscar fer quilos i quilos, saps? Sí. Perquè, si no, no faries bons vins. No, no. Havies de canviar el concepte i anar a fer vins de qualitat. I també hi ha el Cabernet Sauvignon, que és una varietat francesa, internacional, i també el Syrah, que també és internacional, però, bueno, sempre s'ajunten i li donen un toc diferent a les varietats locals. Perquè el Syrah aquest, d'on és? És francès també, el Syrah. D'on pensaves que era? Bueno, no ho sé, eh, perquè estic aquí veient una vejorra que se'ns ha colat a l'estudi. Espera. És impressionant. Si vols, podem posar una cançó que... Sí, perquè t'està molestant una mica, no? Sí, posem una cançó. Vale, posem la cançó que m'havies dit, no? Sí. Doncs posem una mica de Chine aquella de David Bowie i a veure si podem treure aquesta vejorra que se'ns ha colat. que se'ns ha colat. I feel a wreck without my little China girl. I hear her heart beating loud as thunder. The soul of the stars crushing. Well, Jordi, sembla que ens hem pogut desfer de la vella aquesta massiva que hi havia aquí a l'estudi, perquè realment estava incòrdient molt, eh? Sí, bueno, que descansi en pau. No volia dir, però que t'ha sigut el seu final, sí. Que descansi en pau. El Jordi l'ha aconseguit, bueno, reduir, diríem. Sí, sí, sí. Bueno, al final aquestes coses passen a la ràdio, que tot es fan directe i aquestes coses poden passar. Però va, seguim amb el que ens interessa, que és el vi, que és el priorat. Parlem de classificacions, ara, perquè és el que tu dius, no? He sentit que al priorat no es parla tant de criança, sinó que es parla més d'altres termes. Sí, la gent es pensa que en regions com el priorat, parlarem i valorem els vins segons el temps d'envelliment que tinguin, la criança o la reserva, però no és el cas, no? Perquè en el priorat, quan nosaltres anem a comprar, molts cops els vins que comprem més a peu de carrer en els supermercats o les tendes, trobem deu-que-ho priorat. I què és això, quan et posa deu-que-ho priorat? Això seria, diguéssim, dins de totes les viles que tenim i tots els pobles del priorat, la deu-que-ho priorat abarca totes elles i pot ser de qualsevol vila i aquell raïm pot ser de qualsevol vila i es pot barrejar amb raïms d'altres viles i d'altres regions del priorat. Després, com el segon clau de l'escala passaríem als vins de vila, que ja venen d'una mateixa vila, o sigui, si aquell vi posa que és de gratallops, la vinya haurà de ser de gratallops. O sigui, això és com la manera de classificar-nos i què entenem? Que va de pitjor, entre cometes, a millor? Sí, bé, jo et diria tant pitjor o millor, sinó més identitat o menys identitat. O sigui, el valor del priorat està en la identitat, no en el temps que vagi conservant aquell vi, sinó en la identitat que tu sàpigues exactament d'on surt allò. I partim de Déu-Cobriurat i després anem a vi de vila, que és el que estàs explicant. Sí, vi de poble, seria el vi de poble d'aquell poble exactament, doncs creix allà la vinya, es fa amb aquell cep i amb allò es fa el vi. I després, el vi de paratge, és d'aquelles vinyes que ja tenen una major qualitat i són paratges normalment qualificats, que tenen un sol molt potent amb una licorella molt interessant, el fruit dona uns fruits molt bons i, doncs, seria el vi de paratge. Ja seria una major qualitat, puja més d'escala i encara s'identifica més quines vinyes són i en quin lloc està. Tota l'estona és identitat i territori. I després ja passaríem als que són una anada d'olla i que ja són els típics vins que no pots comprar en ta vida perquè són caríssims, que seria la vinya classificada i la gran vinya classificada, que serien els vins aquests que fa l'Alvaro Palacios, que et sona a tu, perquè és el, diguéssim, dels millors del món, doncs estan allà. I això és ja el més prestigiós del més prestigiós, no? El més prestigiós del més prestigiós és vinya classificada i gran vinya classificada. que perquè ens, bueno, perquè ens fem una idea. Un vi de gran vinya classificada, quant podria arribar a costar una ampolla? 900 euros o 1.000 euros. Vale, vale, vale. Bueno, per donar-nos un capritxat un dia, no? Sí, exactament. Els vins que es compren als futbolistes serien gran vinya classificada. Vale. I, bueno, doncs això no et dic que sí ni millor ni pitjor, sinó serien de més valor. I aquesta estructura la vam començar a aplicar el 2019 i no és nostra, sinó això ho hem agafat de França. Vale. Perquè els franceses són especialistes en aquestes coses. Vale, vale. I fent aquestes piràmides al final el que fa és donar-li més valor al producte. Vale. Sí, que abans jo he dit, de pitjor, entre cometes, de millor, és de potser menys valor monetari, no a més valor monetari. A més car. Vale, vale. Sí, però no té per què ser pitjor. No, no. Perquè pot haver-hi un vi de Déu que priorat, que et posis allà l'etiqueta, te'l compres i t'encanta. Sí, sí, segurament. Sí, no tens que anar-te a comprar una cosa que tu no et puguis permetre. No vull que la gent s'hipotequi per... Per un vi. Exacte. I en temes d'innovació, com està el priorat? Perquè entenc que estan fent cosetes xules, no? Sí, estan, com et vaig dir, amb la Rioja, que no s'estan centrant tota l'estona en negre, sinó... Sí, estan obrint el vi blanc, també. Obrint i tot això, doncs anem al mateix camí, saps? Vale. Perquè el priorat és terra de vi negre, no? Sí, normalment ha sigut terra de vi negre, però sempre ha donat uns blancs interessants. I, primer de tot, vull parlar que s'estan també movent cap a algunes pràctiques més sostenibles, com l'agricultura ecològica i la biodinàmica, que són unes pràctiques que també a la zona es poden permetre fer, ja que no hi ha molta pluja, no molta humitat i no han de tractar tant el cep. I per això molts són ecològics o alguns altres, et diria que menys, són biodinàmics. Vale. I també estan experimentant, que això m'ho he sentit, amb les fermentacions naturals. No sé si has escoltat mai això dels vins naturals. Sí, sí, ho he sentit, ho he sentit. I n'he provat algun. Què? Què opines? Bé, són diferents, diguem així, no? Són diferents, no? Sí, són diferents. Com es diu això, quan té partícules, no? Sí, tenen sediments perquè no es filtren. O sigui, saps la cervesa de l'àguila sin filtrar? Sí, sí, sí. Doncs un vin natural, normalment acostuma a ser aquests vins que no es filtren. I per això tenen un poço, tenen sediments per allà, o que es fan servir menys additius. Bueno, en general s'intervé menys. I no per això vol dir que siguin ni més bons ni més saludables, sinó que són un producte totalment diferent. O sigui, el meu símil sempre és perquè la gent ho entengui, les cerveses artesanals. Tu et compres una estrella dam o una bui dam, vale, t'agrada molt. I després te'n vas a una cervesa artesanal i potser no t'agrada, saps? Ja, ja, ja. Ja, que no significa més natural, més bo. No, no té per què. No és com per exemple la carn, que sí que contra més natural és més bona. Exactament. No és això. No és això. Jo et diria que no és això. Són gustos diferents. Pa gustos colores, doncs és això. Vale, vale, vale. Perquè de fet el vi que bevem, que no està considerat natural, tampoc té res de l'altre món. No, no et mataran. Exacte. No et mataran. Com a molt li posen sulfurós, que és amb el que sempre hi ha més mania, però el sulfurós es fa servir des de l'època dels romans. Al final el sulfurós amb el vi està molt en lupa, però és una cosa que porten la majoria de productes. i que si la gent es posés tant en lupa no menjaria ni gambes ni marisc, perquè li han de posar sulfurós, saps? Per protegir-lo dels microbis i d'altres contaminacions que poden haver-hi, perquè amb el tema alimentari has d'afegir químics perquè si no pots tenir molts problemes amb fongs. Vale, perfecte. I ara ja portem una estoneta parlant dels vins del Priorat. I també m'agradaria que m'expliquessis com afecta el contrast tèrmic en el color dels vins d'aquesta zona, perquè crec que és interessant. Havies escoltat el terme contrast tèrmic un cop o és el primer cop? Ho havia arribat a sentir quan hem anat a la Fira del Vi, però realment m'ho has acabat d'explicar perquè no en tinc gaire idea. El Priorat bàsicament, perquè ens entenguem, els dies són molt calorosos. Això també passa en zones com Lleida. I les nits són molt fresques. Això és un contrast tèrmic, perquè tenim un canvi de temperatura molt bèstia, molt radical, degut a que en el dia potser estàs a 40 graus i a la nit potser tenim una nit que baixa als 20 graus, que no és una nit tropical. Això no passa a Barcelona, passa en zones més d'interior o zones d'interior on hi ha alçada. I el Priorat és un dels casos. I això passa quan el raïm està madurant a l'estiu, doncs fa que el raïm acumuli els sucres i a la nit amb el fred es formin més pigments a la pell. O sigui, amb el dia acumula sucres amb el sol i a la nit amb el fred, diguéssim, forma pigments a la pell. I com més pigments, més color té el vi. I per això els vins negres del Priorat tenen aquest tot intens i profund que tant els caracteritza. Més o menys t'ha quedat clar el concepte de... O sigui, vol dir que el fred fomenta la pigmentació, no? Sí, exactament. És a dir, el fred fomenta que els vins agafin més color fort, no? Per dir-ho d'una manera. Per tant, un vi que ha estat en fred serà molt més vermell, no? Més vermell no et diria, sinó tindrà un to no tan claret. Vale. Jo diria més... O sigui, més de translúcit o no, diria. Sí, exactament. Pigmentació no et diria... No opacació, no? Exacte. No et diria tant un to de color, de vermell, sinó que no el vegis transparent. perquè si t'hi fixes en alguns vins negres del costa, els veus com molt... Molt translúcids, saps? Vale. No sé si t'has provat mai algun vi negre de costa de... Sí, sí, sí. Jo bé, n'he vist vins que són negres, que realment, quasi, quasi que pots beure a través d'ells. I en canvi... a veure la varietat, eh? En canvi, el priorat no seria tan així, no? No és tan habitual. Vale. No és tan habitual. És una característica que tenen, que a part també afecta l'aroma, amb el gust... O sigui, estic comentant una petita part, però tampoc aquí li vull fer a la gent estallar el cap. Vale, vale. Sí, sí, sí. Doncs sí, sí, realment molt curiós. I això també afecta els vi blancs? Els vi blancs, jo et diria que no tant, perquè és diferent. Depèn del que es busqui fer. Abans, els vins blancs eren més senzills, però ara els cellers, el que t'anava a dir és que s'han posat a fer amb més cura i aprofiten i alguns es posen amb botes de fusta i els remenen per donar-los més gust. I fins i tot hi ha qui fa servir gerres de fang com en l'antiguitat, per donar-li més valor. Això és curiós, eh? Sí, sí, sí. O sigui, també el que t'he dit abans de biodinàmica, allò és molt, molt, molt étic i són pràctiques molts cops a cavall, que en el priorat es fan, però perquè, diguéssim, estan en bancals, saps, i passar el tractor a vegades és difícil. No dic que tothom ho faci, però n'hi ha alguns cellers com el de l'Álvaro Palacios que sí passaran al tractor, però pel preu que val i per com és el lloc on tenen les vinyes, però són pràctiques antigues molts cops, que no han evolucionat, sinó tirant-lo d'enrere per dir que, bueno, són ecològiques, perquè estan tractant més el producte. perquè entenc que és una mica manera de fer màrqueting, no?, i de cridar l'atenció. Exactament, exactament. De cridar l'atenció, posant valor en un producte, una tradició que s'ha fet durant molts anys, i, doncs, ho fas d'aquesta manera, tirant de coses antigues com les gerres de fang, que al final aquestes gerres de fang les han fet servir primer de tot, et diria que els de Geòrgia, amb els kibbutz, després els grecs, després els romans... Perquè el vi neix a la Geòrgia. Sí, el vi neix a la Geòrgia. D'on és el lluitador aquest tan famós que no hi ha el nom? A l'Illia. A l'Illia de Tubúria. Doncs d'allà neix el vi. Perfecte. I seguim parlant de blancs, perquè he sentit que hi ha una nova manera de fer-los, no?, allà al Priorat? Sí, bé, és, bàsicament, aquesta nova manera de fer-los és donar-li criança i donar-li una mica de fusta, no diria un excés, però donar-li una mica de fusta perquè també es soli una mica de tenir, que el tenir al final és una propietat que es troba a la fusta nova, i que mai ens haguéssim imaginat uns vins blancs amb tenir. Doncs això és una cosa que és prou en zones com el Priorat, en els quals es busca fer uns tipus de vins blancs diferents per haver de lluitar d'una manera que no sigui lluitar contra els verdejos de rueda, que serien els vins blancs més fàcils, sinó diferenciar-se d'una manera i fer uns vins blancs més gastronòmics per gent que li interessi més al món del vi i que estigui disposat, potser, a pagar 30 euros per un vi blanc, saps?, o 40 euros. Sí, això és el que parlàvem, no?, també amb la Rioja, no?, que estan buscant la seva manera de fer-los per crear un nou nicho de mercat. En el Priorat el mateix. Més del mateix, però de la seva manera. No et dic que sigui exactament igual, perquè... No, no, clar, clar, evidentment. O sigui que és la mateixa manera de diferenciar-se, però d'una manera totalment diferent. Sí. Molt bé, tenies calor d'ara. Sí, tenia calor, eh?, tenia calor. Perquè el Jordi s'encés l'aire. Perfecte, doncs, vi blancs, molt bé, molt apuntats. I també et diria, d'aquests vi blancs, ens els hem d'imaginar també, com a vegades, els vins negres, com a vegades, que t'omplen la boca. A mi em recorda que t'omplen la boca o realment no? Saps la sensació que t'escric? Que s'ha t'omplen la boca amb el vi negre i et passa així com molt suau per la... Quan és... Saps el que et vull dir o no? Sí, entenc el que vols dir. M'estàs dient que t'omplen la boca potser et refereixes al volum que té aquell vi, però el vi blanc sempre té un punt de més acidesa, acostuma a ser. Això també depèn de la veritat. L'únic que en el priorat, el madurat en el fluid, no té tanta acidesa i no et dona aquest toc. I sí que té aquest punt de càlid, de sec, i et diria que també de... que notem la sensació d'alcohol en boca, perquè som vins amb una gradació alcohòlica alta. Saps? Si hi ha els negres allà, se'n van cap a 15 graus, pràcticament tots, els blancs van cap a 13-14, saps? Que són prou alts, sí, sí. Són blancs potents, són blancs forts amb cos. Això em referia també, amb cos, que no sortia. Amb cos, exactament. Això és el que volia dir jo. Blancs amb cos, que si a tu t'agraden els verdejos, la pança blanca, o tipus d'aquests blancs que et veus de varietats així, molt aromàtiques i bastant suaus, no t'agradaran. Però si t'agraden les coses amb cos, fortes i amb persistència, diràs, aquests blancs a mi em semblen una bogeria. Estic disposat a treure els diners a les butxaques i tirar-los, saps? Sí, doncs sí. I, finalment, per a aquells que vulguin visitar el Priorat, quines activitats ens recomanes? Perquè jo he estat per allà i realment és un paratge molt maco, eh? Sí, és bastant maco. I es pot anar a diversos cops. Primer de tot, dir-vos a la serra del Montsant, que és molt maca. No sé si ja s'ha anat algun cop, però... Que també està la Déu Montsant. Sí, està la Déu Montsant, que algun dia parlarem, però pràcticament està tocant allà, saps? Sí, sí, no, no, estan enganxats. Estan enganxats. Però mai una Déu copriuretxa de Montsant, mai, no? No, no. O sigui, i a part, et dic una cosa, que la Déu Montsant és de la meva edat, és del 2001, o sigui, va néixer més tard. Vale, vale, vale. Sí, és alguna cosa relativament nou. Vale, vale, perfecte. Doncs això, sanderisme per la serra de Montsant. Exacte, sanderisme, podria ser una mica. També visites Calavell, que és molt maco, el monestir que tenen per allà. I no sé si vas estar-hi. Jo diria que sí, sí que vas estar a la Fira del Vida Falser, no? Sí, sí, sí, ho hem comentat. Sí, sí, vaig estar. O sigui, que tinc racons borrosos. Sí, sí, sí. No, no, vam estar i realment jo crec que és una de les millors activitats que pots fer al Briurat. Sí. Perquè hi ha vins de tots els colors, de tots els tipus. Sí, els tens tots. I a més hi ha molt bons cellers fent molt bona feina. No, no, tens tots els cellers del Peurat, també tens alguns del Montsant. Perquè al final, vulguis o no, són regions germanes cosines que resten a tocar i es coneixen entre ells. i, bueno, que és maco, perquè cau cap a principis de maig, encara no fa massa calor allà, tot i que sí que fa calor, però no fa la calor de l'estiu. Sí. i tenim això, doncs compres, l'any passat van ser 18 euros, teníem 8 consumicions i et pots provar de tot tipus de vins que normalment no provaries a casa. Exacte. Suficients diners com per comprar-ho tot i diries, ostres, no puc, doncs en els tastos aquests, bueno, en les files per tastar, doncs et donen oportunitat, això, de tastar moltes coses que tu no tastaries a casa. Doncs sí, sí, sí, al final és una molt bona oportunitat, per el que tu dius, no?, per provar vins nous, per descobrir nous sabors que potser no coneixies, i realment és una molt bona oportunitat, perquè no t'has de gastar potser 20 euros en una ampolla sense saber si t'agradarà. Exactament, a això em refereixo. i a més pel Priorat també hi ha pobles molt xulos com Gratallops, Porrella... Sí, sí, sí, val la pena veure'ls. Sí, sí, sí. I Falset? Bueno, vam estar Falset però realment no ens vam parar a veure el poble, però Falset és xulo, eh? Està bé. La plaça que tenen és molt xula. Està bé, és d'aquests pobles que té certa essència ja que és un poble molt tranquil i ha tingut molta tradició vinícola i tenim la cooperativa d'allà, però jo m'agrada més Gratallops, que l'has dit, em va fascinar Gratallops, també Porrera, també és molt maco. I, bueno, sobretot el que m'agrada molt són les vistes panoràmiques que tens quan vas pujant per allà amb el cotxe. Clar, perquè realment està altet. T'has alt d'altura, aquella zona. O sigui, no sé quants metres arriba, però el Figal hem de pensar que va escalant una mica i trobem algunes parts, no?, que sempre estan sempre amb aquests bancals i donen una sensació preciosa quan veus les vinyes florides, que és molt maca de veure. És molt maca de veure, és molt maca. Falset toca quasi als 400 metres, eh?, d'elevació, o sigui que realment, per ser Catalunya, està per igual. Doncs ara busca Gratallops i veurà quan toca. A veure. Perquè jo crec que Gratallops és més, si no m'estic columpiant. A més Gratallops està molt a prop de Falset, crec. Mira, Gratallops és una mica menys, eh?, 300. Ah, 300, m'he flipat. A veure, i Ull de Molins, que també està a prop. Mira, Ull de Molins, que està realment molt a prop, toca als 500 metres, d'elevació. Està bé, està bé. També per això tenim el contrast tèrmin, perquè estem a l'altura i al final per cada 100 metres que li sumes, doncs, baixen graus, baixen graus. Exacte. Exacte, el contrast és més gran. Doncs Jordi, no sé si ens queda alguna cosa per comentar. No. Jo crec que hem fet una repassada molt bona a la Deo Cupriorat. Sí, sí. I a veure si algun dia, algun celler d'allà ens envia algun bé, no? Estaria molt bé. Sí, bueno, jo vaig estar al celler Trossos del Piorat, que hi havia un excel·lumne d'Espies, i molt maco, per cert, els recomano anar-lo a veure'l i a veure si allà potser cau alguna cosa. Home, i si no, algun dia podríem portar aquí a un... com es diu el que té un celler? Ah, un... Bodeguer, no? Sí, bodeguer, cellerista... Un dia podríem fer alguna entrevista a algun Bodeguer o alguna cosa d'aquestes. Sí, a l'enòleg de turn, sí, li podríem dir, a veure si té el temps suficient. Ara, aquí ja no estem en Barema, potser cau alguna entrevista. És veritat. La Barema ja ha acabat, no? Sí, la Barema... Bueno, estic parlant de Vilafranca, sobretot, però en altres interès de Catalunya diria que no, eh? M'he patillat una mica, però depèn de les zones... Clar, depèn de les zones. No, però majoritàriament et diria que sí. Doncs Jordi, tu avui ens has portat una cançó de David Bowie. Si sembla, ens acomiadem amb un o un altre. Ens acomiadem amb la més famosa Under Pressure. Ah, aquesta és bona, eh? Sí, sí, sí. A més, és molt famosa. Doncs, moltes gràcies per tornar a ser aquí i ens retrobem l'estat d'anar que ve. Bueno, vinga, que vagi bé. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. M'he gust molt. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! L'Ateneu de Sant Just organitza el 5 d'octubre a les 5 de la tarda a la plaça Antoni Malaret i Amigó la tercera edició del Sant Just Canta, el concert bianual que reuneix nou grups corals al municipi. És un acte gratuït i obert a tothom. I participaran la Rock Choir Bas Llobregat dels Tallers de Música de Sant Just, la Casa d'Extremadora, el Cor Alfa de l'Escola de Música de l'Ateneu, el Cor Lopom de Flors, Coratjo, la Coral Harmonia, el Jus Gospel Cor, l'Orfeo Enric Morera i el Sant Just Pop. Cada formació interpretarà una selecció del seu repertori per mostrar la varietat d'estils corals del poble. El concert claurà amb un camp comú participatiu que plegarà tots els grups sobre l'escenari i l'activitat compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. La portaveu del PSC de Sant Just, Isabel Darder, ha fet balanç del ple municipal de setembre en una entrevista a Ràdio d'Esvern. Ha destacat que va ser una sessió relativament curta però amb punts importants, com l'aprovació inicial de l'Ordenança de les Olors, el Pla Local d'Infància i Adolescència, l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua i la modificació del Pla General Metropolità sobre l'àmbit del Parador i el Carrer Major. Un dels punts centrals va ser l'Ordenança de les Olors, que s'ha elaborat arran de les molèsties provocades pels residus d'una empresa del polígon. Darder ha explicat que es tracta d'una normativa pionera i tècnica amb inspeccions periòdiques i règim sancionador per tal de donar resposta a una problemàtica que fa temps que afecta el veïnat. El text s'ha consensuat amb especialistes i entitats veïnals i estarà un més a exposició pública per al·legacions. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. La CEA s'organitza el 5 d'octubre a dos quarts de vuit del matí una matinal al cim del Montau, amb sortida des de l'aparcament de l'Escola Montseny. La ruta serà circular des d'Olesa de Bones Valls, passant pel Puig de l'Antiga i retornant pel fondo de Montau. L'itinerari té una durada de dues hores trenta, de caminada efectiva i permetre gaudir de panoràmiques sobre les muntanyes de l'Urdal i Algarraf, així com de la depressió de l'Alp Penedès amb Montserrat al fons. Les inscripcions es poden fer a través del web de l'Ateneu i les persones que no disposin de llicència federativa s'han d'inscriure com a màxim el dijous anterior a l'excursió i hauran d'abonar 6 euros amb 90 pel cost de la llicència temporal. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Doncs ara sí, comencem amb l'última secció del programa, que és una secció doble avui, perquè tenim dos convidats, dos presentadors que ens la faran i realment l'estrenem, així que endavant amb la secció d'avui. Bé, nois, benvinguts. Benvinguts, Dani. Benvinguts, Sergio. Benvinguts per primera vegada aquí a l'estudi de Rèdia d'Esvern. Bé, el Dani no, però sí en aquest nou format, en aquesta nova secció. Benvinguts, ara sí. Bona tarda, Jaume. Sí, la veritat que feia bastant temps que no estava aquí a Rèdia d'Esvern, però al final una persona sempre torna on ha estat còmode i la veritat que aquest any ens espera una secció amb mi bastant llarga, però avui no venim a parlar d'això, que comencem la setmana que ve. Avui estem aquí amb el Sergio, que venim a parlar d'una cosa molt diferent. Exacte. Bé, per mi, la diferència del Dani és el primer cop, estem debutant primera vegada, llavors també donar-te les gràcies també a tu per l'oportunitat. Crec que tenim una oreta pel davant força interessant pel que venim a explicar. Igual que el Dani durant aquesta temporada anirà explicant cosetes una miqueta relacionades, avui fem una mica un punt i a part i expliquem una cosa bastant xula, que ara el Dani us explicarà. D'acord, perquè posem-ho primer en context una mica, perquè en principi vosaltres dos havíeu de tenir una secció com doble, que així ho havíem dit, de cinema i videojocs, un de vosaltres feia, s'encarregava de cada cosa, però finalment, per circumstàncies de la vida, el Sergio no la podrà fer, però avui sí que ha pogut venir, però sí que el Dani seguirem amb nosaltres a partir d'avui, cada setmana fins a... Fins a l'infinit. Fins a l'infinit, exacte, fins a l'infinit. Ja està parlant de pel·lícules fins a l'infinit i més enllà. Exacte, i la teva secció, Dani, de què serà? Bé, la secció meva serà, parlarem més o menys durant mitja hora, al final pràcticament de cinema exclusivament, i parlarem també de cinema antic, també del que ens espera en el futur, i principalment de la cartellera. Al final està al dia a dia del que està passant dins d'aquestes sales, que fa anys que estaven plenes, i animar la gent a que continuïn anant al cinema, perquè últimament estan més buides del que potser ens agradaria als fans d'aquest art. Bé, això, bàsicament, estrenes de Netflix també, parlarem, estrenes futures dins del món friki, també dins del món no tan friki, i també, potser, una mica de repàs de clàssics, també gales de premis i de més, al final, un programa dedicat únicament al cinema. Vale, perfecte. I amb tu, Sergio, malgrat tot, no podrem arribar a comptar amb tu, però, bueno, encantat que avui puguis venir, i molta sort en la nova etapa. Exacte, sí, sí, bueno, farem una miqueta el que puguem avui, ja et dic, una oreta pel davant, per parlar de coses una miquetes i les que anàvem a fer aquí amb vosaltres. Exacte, exacte. De què parlarem avui, endavant? Avui, doncs, ni més ni menys, venim a parlar segurament de l'esdeveniment friki més gran, segurament, no diria del món, perquè hi ha la versió americana, però, si més no, la reunió més gran del món del friquisme, a Europa segurament, que ha estat la San Diego Comic Con, que s'ha celebrat la setmana passada, aquest cap de setmana, s'ha celebrat a Màlaga. Llavors, venim a parlar d'això perquè hem estat allà presents els quatre dies. Vale, perquè tinc entès que això és com... Jo no soc tant d'aquest món, tot i que alguna noció en tinc, però tinc entès que és com la gran fira dels còmics i de l'univers, així com vosaltres dieu, de l'univers friki, i normalment es fa als Estats Units, però ara hem fet la primera versió aquí a Espanya, no? Sí, això dèiem, és San Diego Comic Con, Màlaga, que és una mica estrany, però el San Diego és perquè es va començar a fer a San Diego i ja és com el cellell de qualitat que si aquesta fira porta aquest San Diego davant, ve d'aquesta marca, i és la primera vegada que es fa a Europa i per això el Màlaga de darrere, que aquí en aquest cas no enganya, es va fer a Màlaga. Vale. Exacte. Si vols, Jaume, ens podem situar una miqueta, tant per tu, potser si hi vas una miqueta més perdut, o fins i tot pels oients, podem situar una mica el que és la Comic Con, l'original, la dels Estats Units, per així dir-ho, és la convenció de cultura popular més gran influent del món, del món friki, del món guic, com vulguem dir-ho, se celebra cada any a San Diego, a l'estat de Califòrnia, normalment coincideix cap a les dates d'estiu, finals de juliol, principis d'agost, acostumen a acumular-se aquestes setmanes, i això reuneix milers d'assistents de totes parts del planeta, des d'Amèrica Llatina, des del nord dels Estats Units, Canadà, i fins i tot d'Europa i altres continents. Llavors, és un esdeveniment que va néixer el 70, concretament, mira, el 1970, per inaugurar la dècada, i va ser realment un esdeveniment una mica més petit en el seu origen, que no va dedicat principalment als còmics. En aquella època, oblidem-nos de les pel·lícules, de les sèries, de tots els formats existents avui dia, estaves entrat en el petit comerç dels còmics. I, clar, amb l'evolució del temps del temps, ha arribat fins als nostres dies i s'han afegit pel·lícules de ciència-ficció, de sèries de televisió, fins i tot temes de videojocs, evidentment, altres tipus d'animació, com podria ser l'anime, que està molt de moda últimament, i fins i tot temes de col·leccionisme, és a dir, abarca tot un ventall de disciplines dins d'aquest món friki. Pràcticament, resumint una mica, tot aquest entreteniment que tu no entenguis d'acabar, probablement estigui dins de la San Diego Comic Con. Si tu tens un entreteniment i dius això ho veu poques persones dins del meu entorn, però probablement més en el món, vés a la San Diego Comic Con que trobaràs alguna persona que li agradi. Al final, és un ventall molt gran d'entreteniment. Molt bé. Al final és això, no va néixer amb el còmic, amb una cosa petita, però s'ha fet un univers gegant, no? Exacte, sí. Sobretot perquè, si ens situem a la dècada dels 60-70, que és quan això es va instaurar a San Diego, clar, la gent en aquella època, la manera d'entretenir-se era, no tothom tenia un televisor a casa, no tothom podia potser tenir una ràdio a casa i sentir-nos, llavors la manera més fàcil d'entretenir-se era llegir. I pels més joves o per qui no li agradava tant la literatura més passada, agafaven els petits còmics de diferents editorials i s'entretenien amb això. Van començar als anys 40 a inaugurar-se tot el que són els còmics de Marvel o BDDC i llavors amb l'evolució del temps la gent va començar a agradar, agradar, fins que 30-40 anys després d'aquest moviment es va decidir de fer una fira que agragués tota la gent d'aquest art. Molt bé. Doncs sí, sí, realment és un esdeveniment superimportant i jo me'n recordo també de Comic-Cons perquè alguns youtubers molt famosos de la nostra època, de les nostres generacions, me'n recordo que anaven allà i feien vlogs des de la San Diego Comic-Con i jo, el meu primer record de la San Diego Comic-Con és aquest. Sí, al final també la fa especial això, el fenomen viral. En un inici és com diu el Sergio, que era un event més petit que es va fer cada vegada més gran i al final el component viral l'ha fet créixer molt perquè l'ha fet com universal. al final és un esdeveniment que és als Estats Units i aquí a Espanya, a Europa, tothom volia anar per això, per aquest component perquè és el joc on les grans marques Marvel, DC, també de televisió d'entreteniment van amb les seves exclusives, amb els seus directors, amb els seus actors a donar aquestes novetats. Si surt alguna cosa nova probablement surti allà un trailer o de més i això és el que et dona aquestes ganes, ser el primer en veure això perquè moltes vegades aquests esdeveniments per exemple a moltes sales no es pot entrar fins i tot amb mòbil perquè té aquesta exclusivitat que el que vegis allà no ho veuràs a cap lloc. I a part d'aquestes coses que tu dius perquè això és realment el que fa especial aquesta Comic Con, quines més coses n'hi ha o podem veure que és realment això que li donen aquest text distintiu? Doncs realment això, el que ha comentat el Dani Primer, els panels que són, per així dir-ho, les conferències que es reuneixen en grans auditoris i venen les productores o les marques a presentar els seus nous productes. En aquest cas normalment coincideixen que venen acompanyats com ha dit el Dani també de grans sectors per donar aquest impacte mediàtic, aquest rebombori a l'hora que l'anunci funcioni. Evidentment, més enllà de tot això a la gent també li agrada bé veure les coses de les seves pel·lícules en primera persona. Per així dir-ho, si tu ets molt friki per així dir-ho, en les edicions dels anys 80 t'agradava molt Regres al Futuro doncs potser en aquestes convencions portaven el cotxe de Regres al Futuro i la gent, ostres, veure el cotxe a la vida real més enllà de la pantalla també quedava molt guai. Llavors fan mostres d'exhibicions, de còmics, de productes a la vida real però en els últims anys el que crida molt més l'atenció és un fenomen que cada cop guanya més força és el tema del cosplay que el cosplay per qui no ho sàpiga és la manera el moviment que la gent segueix d'alguna manera que consisteix en disfressar-se del seu personatge preferit del còmic de la sèrie de la pel·li de torn. Això ho estem veient també per exemple al Saló del Manga aquí a Barcelona que realment es fa també molt i també ho s'ha portat en aquesta Comic Con i vau veure molta gent disfressada? La veritat que jo crec que vaig veure més persones disfressades que no disfressades i si l'any que ve vaig jo crec que m'hauré de disfressar si o si ja arriba un punt en què sents que és una obligació al final i veus disfressades molt currades també veus unes altres que no estan gaire currades però al final el que compta és la intenció i hi ha un molt bon ambient tothom es vol fer fotos l'uns amb els altres i al final jo crec que això també la fa especial les persones que van allà i que es senten còmodes de fer el que vulguin al final exacte si potser t'aquest component que abans d'arribar allà o les setmanes prèvies quan estàs preparant el viatge per ser-hi allà penses i si em disfresso alguna cosa o em poso alguna coseta per bueno per caracteritzar-me una miqueta amb l'ambient i tot plegat i penses no potser dono massa la nota i quan arribes allà t'adones que realment no que tothom va disfressat que el que porta una samarreta blanca i uns texans és el que més es diferenciar dels altres llavors no passa res no no això està molt guai perquè al final és això que tu dius que molts cops no ho fem per vergonya i en aquests espais si ens podem sentir lliures i podem realment fer el que ens doni la gana si volem anar de qualsevol personatge doncs anem home jo un dels records que se'm queda d'aquesta San Diego Comic Con que ja ho vaig parlar amb Sergio és una Dora l'exploradora d'uns 40 i escaig anys que era un home amb barba que et cridava hola soc Dora hòstia un record que no se m'oblida mai home és que és difícil d'oblidar això sí ostres però més enllà de la Dora n'hi havia més persones disfressades i t'he de dir que s'assemblaven bastant és a dir hi havia gent com diu el Daniel socorrava bastant i en alguns moments tenies la incertesa si t'estaves trobant algun actor o alguna persona allò que dius és una persona d'aquí de Màlaga o un actor de les pel·lícules reals sí al final era això i bueno jo crec que ja passem una mica el contingut d'aquesta fira com deia el Sergio tu pensaves que et trobaves un actor no els actors te'ls trobaves a un altre lloc i al final la San Diego Comic Con és famosa per això perquè porta els actors més grans del món però al final també teníem aquesta consciència que no seria el mateix per exemple el 2024 va venir el Robert Downey Jr l'actor d'Iron Man i va donar una exclusiva si vols explicar-la tu Sergio un exemple sí perquè vegeu la importància d'això Marvel durant els últims anys s'ha tingut alguna pel·lícula podríem dir que ha fracassat ha fet bons números però la gent estava descontenta amb els resultats amb les històries que estaven explicant i per aprofitant una petita polèmica que van haver d'acomiadar un actor que no va ser el principal personatge dolent de la trama de cara a les futures pel·lícules van aprofitar aquesta polèmica i el que van fer és una estratègia de màrqueting és portar l'actor que havia estat Iron Man durant els últims anys que la gent se l'estima molt per fer-lo ser el pròxim personatge dolent de la saga llavors si voleu aquesta va ser la reacció de l'auditoria allà a Sant Diego quan ningú s'esperava que aquest senyor estigués darrere de la màscara del doctor Doom hi ha un character molt important que es requer per fer la justiça ladies and gentlemen als proof of the unimaginable possibilities in the marvel multi-universe we give you the one person who could play Victor Von Doom New mask Same task What can I tell you I like playing complicated characters We will see you in two years with Doomsday Well, well, well euphoria total aquí a la Comic Con del 2024 va ser això Exacte sí, sí podria confondre's que no es confoqui la gent amb el Camp Nou no, no és cap obvio del Camp Nou no és cap gol de la Minyamal es tracta d'això de la Comic Con o sigui, aquest ha estat només un exemple o sigui, l'agència es pot es posa a mirar any per any el que ha passat a Sant Diego amb cada edició podrà al·lucinar de veritat llavors si vols passem ja a explicar-te una miqueta tot plegat quines han estat les estrelles dels protagonistes d'aquesta edició a Màlaga que el Dani porta de primera mà Sí, al final hem dit que portaven grans estrelles però també sabíem que era la primera edició a Europa que és complicat que aquestes estrelles que són d'Amèrica creuint fins aquí fins a Espanya llavors va haver-hi grans estrelles no al nivell de Màlaga però jo o sigui al nivell de Sant Diego però jo crec que és un aprovat fins i tot un notable comencem per l'estrella màxima Arnold Schwarzenegger va ser l'estrella total que presentava aquesta Sant Diego Comic Con i a més va donar la sorpresa que en el seu panell estava acompanyat d'Alex de la Iglesia i Antonio Banderas al final conegut l'Arnold Schwarzenegger dins d'aquest món friki és Terminator sí, sí, evidentment Schwarzenegger és igual a Terminator això per a tothom exacte en el segon cas una de les grans estrelles i mira a més jo no era estrangera era d'aquí de Barcelona va ser el Juan Antonio Ballona que va va fer-se present a la Sant Diego Comic Con va venir a presentar bueno de fet va venir a rebre un homenatge perquè la Sant Diego Comic Con li tenia preparat un homenatge a tota la seva carrera en relació a totes les seves pel·lícules pel que havia contribuït amb la seva feina al gènere de la fantasia totes les seves pel·lícules com Un monstruo Vinaverme Lo Impossible La Sociedad de la Nieve Jurassic Park del que va fer també va fer un Jurassic Park Los Anillos del Poder del Senyor dels Anells la sèrie la sèrie de televisió llavors va sortir el director allà davant de la sanira a tothom i li va rebre el premi davant de la gent amb molta emoció la veritat perquè es va emocionar davant de tot un auditori potser de 2.000 3.000 persones que no deixaven de dir el seu nom i en Bayona tenim una anècdota curiosa que el Dani concretament nosaltres ens trobàvem a la quarta tercera fila de l'auditori Ostres, a prop, eh? Home, vam fer bastanta cola per entrar i tan a prop llavors cap al final d'aquesta xerrada d'aquesta convenció normalment sempre hi ha un torn de preguntes de vegades si l'estrella és molt internacional les preguntes estan preparades perquè no hi hagi cap tipus d'embolic però amb els artistes o amb els directors locals bé, deixant que el públic pregunti perquè saben que no hi ha cap malícia no? Aleshores va arribar el torn de preguntes i teníem el micròfon al costat i va dir el presentador bueno, qui està disposat a fer alguna pregunta i el Dani que ens expliqui va fer una pregunta ni més ni menys que Juan Antoni Ballona Ostres, això no sabia aquesta anècdota Sí, sí, sí la veritat jo vaig veure que teníem el micro així a la dreta i li dic al Sergio oi, Sergio jo crec que no van preguntar per internet preguntes pel Ballona diran ràpidament que algú aixequi la mà com estava al costat del micro deia la dona una pregunta per Ballona instantàniament em va veure vaig sortir i al final vaig poder fer una pregunta a Ballona però va ser estaves sentat o vas apropar-te i tot al Ballona No, jo estava en un al passadís sí, al passadís amb un micròfon amb un micròfon i era face to face Ballona amb mi i 3.000 persones Sí, això no va dir i 3.000 persones aquest és el problema que em van pinxar a la pantalla aquesta de 3.000 persones mira gràcies a Déu que jo només estava mirant el Ballona i li vaig fer la pregunta i després vaig veure el vídeo que em va fer el Sergio que sortia a la meva cara i jo dic hòstia, tu si arribo a veure'm a la pantalla no podria haver parlat bàsicament i bueno li vam fer una pregunta que era sobre les bandes sonores que a cop treballava amb productors tan importants com per exemple el Michael Iaquino i bueno ens va dir que al final aquestes persones són tan bones que tu li dones una idea però al final la idea que ells el retornen és encara millor ells entenen millor la teva pel·lícula que tu mateix i que per exemple en pel·lícules com La societat de la nieve que va participar el Michael Iaquino va ser una avancion després quan ell va arribar a la producció no, totalment al final és que parlem a vegades poc de la música o les pel·lícules però realment és que et donen molt, eh et donen molt context et donen molt ambient et donen també molts sentiments i aquí no termina la història amb Bayona a la tornada el vam trobar a l'avió nostres sí el mateix avió anava davant de nosaltres tres fileres més endavant que nosaltres o sigui és un senyal hem de ser amics al Bayona i jo a l'avió no li vau dir res sí, sí ja li vaig dir hòstia Bayona et vaig fer una pregunta ahir jo crec que ni se'n recordava ara l'altre 8 del matí però bueno aquí està l'anècdota molt bona anècdota i qui més vau aconseguir veure? doncs mira de fet pels fans de la Casa de Papel o la sèrie de Berlín vam veure en Pedro Alonso que concretament dona vida a Berlín el personatge de la sèrie que és un personatge que com ella explicava i s'extenia bastant en les seves explicacions però parlava molt bé en Pedro Alonso parlava de la seva experiència amb el personatge i sí que és veritat que a l'inici de la sèrie no sé si tu has dit la Casa de Papel sí, sí, sí clar parlava que al principi de la sèrie quan va sortir als primers anys ell rebia una mica d'odi pel carrer anava pel carrer i sentia aquesta culpabilitat aquest sentiment d'odi que de la gent però i sense estripar la sèrie sense fer cap espòiler amb el pas dels anys de fet els últims dos, tres anys ell sempre que està pel carrer i es troba algun aficionat de la sèrie ha notat que ha canviat aquest sentiment que ara la gent li té una miqueta més d'estima i se'l troba com un personatge més tendre i ell defensa que no que realment el personatge és el mateix que no és cap cosa tendra i que és la percepció del públic general que li ha agafat una miqueta més d'estima i que amb el pas dels anys ha deixat de ser una mica més odiat sí, al final això també ens passa molt que ens acabem encarinyant també d'aquests personatges que no són del tot bons i l'acabem veient aquesta part humana i aleshores com que el perdonem sí bàsicament estava en un panell d'això mateix que era entre héroes i villanos i en aquest panell li acompanyaven el Luke Evans que és l'actor del Hobbit que feia d'Elfo i al final és bastant sorprenent perquè tothom pensava que anava per el Hobbit i totes les preguntes que li van fer era sobre Gaston de La vella i la bèstia de Life Action o sigui ell pensava que li anaven a preguntar per una pel·li i li van a preguntar per una altra si faria més musicals i el tio va flipar després tenim estrella total l'Aaron Paul de Breaking Bad també va participar i aquí jo crec que va ser el moment del Sergio perquè el Sergio és molt fan de Breaking Bad de l'Aaron Paul i del seu personatge del Jesse Pinkman exacte de fet era un personatge o sigui és una persona tan inaccessible que moltes d'aquestes persones tenien estants per després de la sortida tenir alguna firma alguna fotografia moltes persones no tantes però algunes tenien havies de fer cua i era una fotografia gratis no hi havia més però en el cas de l'Aaron Paul o d'altres actors o actrius de gran nom havies de pagar per una fotografia més de 60 euros per una foto per una foto o una signatura una signatura era 55 i em sembla que una foto 70 i alguna cosa i un mit en grit 90 i alguna cosa depenent de la persona la Daphne King que és una de les altres actrius de gran renom que va venir tenien la fotografia amb uns 60 euros l'Aaron Paul que jo crec que era d'un dels noms també més grans 90 euros i sense treure's les ulleres de sol la foto i algun de vosaltres ho va fer o no? no no home em sembla que ja que a sobre perquè la fira aquesta va amb entrada i és una entrada que costa diners 50 euros al dia i eren 4 dies exacte vull dir que a sobre que aquest preu fer una foto o sigui fer cobrar per una foto però a més ostres em sembla una foto de respecte inclús els fans nosaltres érem inexperimentats perquè era la primera vegada que anàvem a una fira així i resulta que és normal és normal sí sí sí ens va sorprendre bastant a Amèrica també com ho comercialitzen tot és el que t'anava a dir perquè a diferència de la convenció de San Diego el preu és diferent és a dir aquí és evidentment més barat però no deixa de ser barat vull dir l'entrada d'aquest any va ser 50 euros per dia per dia però ja han confirmat que de cara a les properes edicions l'any que ve i l'altre pugen al preu no sé si 70 l'any que ve i 80 l'altre és a dir i tot i així es queden curtes respecte al preu americà que crec que està per sobre dels 100 dòlars ja ostres sí sí bastant car i al final però bueno la gent segueix anant no? entenc que tenen èxit igual home les coses com són jo tornaré l'any que ve i bueno ara ja després parlarem de valoracions i què us ha agradat i què no us ha agradat perquè jo crec que això és molt interessant no tot és bonic aquí s'ha de parlar que hi ha coses molt dolentes dins d'aquesta organització i el que va passar a nivell logístic i que moltes persones van sortir bastant estafades jo he vist bastantes crítiques també a socials però parlarem després parlarem després i bueno al final d'actors fem una petita marató perquè si hem de parlar de cadascú però bueno destaquem el Taz Skylar pels fans de One Piece que interpreta Sanji la Daphne King que al final ha sortit a l'última pel·li de Deadpool i Lobezno i també va sortir a Logan sent X-23 també Ashley Eckstein l'actriu i la veu de Ashoka pels fans de Star Wars Brian Osteen Green també la Natalia Dyer que és la Nancy de Stranger Things va tenir un panell conjuntament amb la Daphne i la Gwendolyn Christie que és l'actriu de Joc de Trons i també de Mièrcoles i de Star Wars pràcticament de tot i bueno també ha de destacar una de les grans estrelles conjuntament amb Schwarzenegger o la gran estrella el Norman Reedus que és el Daryl Dixon de The Walking Dead i tothom es va tornar boig exacte exacte molt bon molt bon molt bon actor la veritat que a part crec que també té un videojoc no? sí ara no em recordo el nom el Death Stranding pot ser? Death Stranding potser m'he tirat un triple no no Death Stranding ja fas bé després la Melissa McBride també de The Walking Dead que és un clàssic que fa de Carol a The Walking Dead i ja després teníem un panell reservat que era d'actrius del gènere fantàstic sorpresa i van vindre l'Esther Exposito que van dir que era sorpresa fantàstica per la peli de Venus amb l'Àlex de l'Eglésia Belén Rueda una llegenda i després la Elle Fanning que és una actriu estranger que també ha participat dins del gènere fantàstic i que en un futur participarà a la saga de Los Jogos de l'Hambre molt bé doncs realment un bon elenc d'actors és indotable per ser la primera vegada la veritat i bueno després això són actors al final li s'en diu Comic Con ens centrem una mica en el còmic va vindre el Jim Lee que és directament el president de DC Comics i va tenir dos o tres panells al final aquesta és una estrella massiva dins del món del còmic després C.B. Cebulski que és l'editor de Marvel Comics després tenim el Matt Fraction que ha estat dibuixant bueno dibuixant no guionista de la nova saga de Batman que acaba de sortir i que ha venut crec que era mig milió de còmics en un any mig milió no la veritat també ha estat fent l'última saga d'Ojo del Con Hawkeye que jo me'l vaig comprar una pena que no me'l pogués firmar i bueno dibuixants com el Jorge Jiménez el Pepe Larraz la co-creadora dels Miles Morales l'últim Spiderman la Sara Picelli Jesús Alonso Iglesias al final molt d'espanyol dins d'aquesta indústria que ens va sorprendre bastant és que aquí a Espanya tenim una indústria potent de còmic sobretot potser abans eren més reconeixibles pels mortadores i Filemón però realment aquí tenim una bona escola també no, anava a dir que de fet més enllà que estiguin presents dins de la indústria més enllà que estiguin presents tenen gran pes en la seva feina perquè en el cas per exemple del Jesús Alonso Iglesias o el Pepe Larraz estan directament implicats en les pel·lícules d'animació de l'Spiderman del Miles Morales directament s'encarreguen del disseny de la roba de dibuixar el personatge és a dir l'últim o sigui ells donen el primer pas que és dibuixar el personatge i a partir d'aquí es desenvolupa la pel·li sense ells no estaria possible sí aquesta última pel·lícula del Miles Morales de l'Spiderman que és una pel·lícula que ha estat un punt a part dins del cinema d'animació i ha sentat un precedent com va sentar Pixar en el seu moment aquesta pel·lícula ha canviat l'animació d'aquí en endavant per sempre doncs hi ha persones espanyoles al darrere i això és bastant sorprenent i és una cosa que no es destaca després podem tancar una mica amb el Marc Andrews que és tota una estrella ja que va ser l'encarregat de fer l'storyboard complet de Spiderman 1, 2 i 3 del Tobey Maguire amb el Sam Raimi i va ensenyar per exemple escenes que no es van veure dins de la pel·lícula l'storyboard que havia fet ell i després també una estrella dins de les bandes sonores el Novo Uematsu que és l'encarregat de les bandes sonores dels mítics jocs de Final Fantasy que és japonès aquest sí que va vindre de molt lluny i va ser un dels millors ja que va signar gratuïtament i va donar voltes i tothom que podia ell signava i signava i signava fins que se'l van emportar fins l'últim moment pràcticament molt bé doncs em sembla que ara obrirem una quarta secció obrirem els panells i les activitats més que es van fer però abans fem una petita pausa d'un minut perquè posem una cançó i així ens relaxem una mica quedem la cançó de Sunflower que de pos mal on però que també surt a Max Morales sí de fet molt bé vinga va endavant Música Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! tenim el Village que era tota la part lateral de la fira que era la part de menjars de descans, taules de pícnic que ara parlarem una miqueta més endavant de tot plegat del que eren els menjars, els preus i tot plegat, i per últim hi havia la part de l'expositor, l'expositor era la part de la fira on s'aplagaven totes les marques com ara Funko l'Efnac Nintendo, que portaven els seus productes perquè la gent pogués anar a fer les seves compres i veure figures els Funkos, que hi ha una cosa molt a destacar ja parlarem de les guerres Funko les Funko Wars, o com li vulguem dir però va ser molt bèstia, algunes coses que es van veure allà dins, va sortir l'instint violent de moltes persones perquè entenc que aquí a la fira també hi havia molta tenda per poder comprar exacte, sí, de fet hi havia petits comerços de Obeda, Fuengirola, de Màlaga, de les ciutats del voltant, que havien posat la seva paradeta, però després hi havia grans marques que portaven les seves botigues és a dir, Funko pròpiament Fnac Nintendo no tenia botiga, però tot tenia tot un espai gegant amb les Nintendos noves perquè la gent provés el Donkey Kong crec, si no m'equivoco sí, el Donkey Kong, el Mario, la nova Nintendo Switch Sony tenia un stand amb la Playstation i són per jugar al FIFA i hi havia tot plegat, o sigui, la gent els podien entretenir dins d'aquesta sala hores i hores i pel que fa a les activitats durant els diferents dies, passem una miqueta ràpid per tot plegat, el primer dia és on van venir gran part de les figures que la gent es va queixar perquè era un dia elaborable, que molta gent no podia venir, és quan va venir la Daphne Keen, el Tazer Skyler, el David Gleisner, que era el president de la Comic Con, streamers com el Canecro o el Karcher. van fer una activitat de Mario Kart, que la gent podia assistir, ja estaven per allà i per exemple van fer el Rival Plus, que és un podcast que està superbé, que tracta de recordar moments de pel·lícules i es va fer com un debat Marvel contra DC, allò de Marvel, Spider-Man contra Batman, no? Perquè clar, era dijous, 25 era dijous, clar Exacte, i el divendres, que era el dia següent, també va estar bastant bé d'aforament, no havia molts problemes, però de nou les queixes anaven per aquest sentit, que la gent estava treballant i no podia venir en aquell dia, el més destacat, doncs, va venir el Miguel Ángel Román per fer una miniactivitat de com ser professional en el FIFA, no?, en l'Easports 26 va venir el Dani Ramos, que és un dels actors que ha participat únicament a Marvel Is Español bueno, ja ha parlat una miqueta de la seva experiència i el Matt Fraction i el Jorge Jiménez, com ha parlat abans el Dani van presentar la seva nova versió de Batman Clar, al final, perquè jo aquí tinc tot el programa complet, que aquí me l'heu enganxat realment, són activitats, o sigui, a cada hora i en cada hora hi ha diverses coses Exacte, si tu tenies una activitat a les dues de la tarda i volies anar a la de les tres, potser no arribaves havies de jugar amb els marges de l'hora I diverses que coincideixen, també Hi havia una activitat que es va repetir els quatre dies que volíem anar i perquè va coincidir amb unes altres quatre que ens interessaven més no vam poder anar No, no, sí, és que és brutal, és molt difícil escollir aquí dint Sí, sí, sí, si les queixes, al final, el que van haver-hi no van per ja Al final, el nivell dels panells és notable excel·lent, o sigui, sí, però ara parlarem del tema logístic per entrar en aquests panells Exacte, ja per acabar amb el divendres, una de les grans sorpreses Ja no el divendres, possiblement de tota la convenció, va ser a la presentació de Tronares, la pel·lícula va aparèixer de sorpresa en Jared Leto Allà, llavors, es va celebrar el Joleme, aquest que és gegant, va aparèixer, ningú se l'esperava i, de fet, va estar molt simpàtic perquè es va aparèixer moltes fotos amb la gent I, a més, tenia aquest panell d'espacial, que no podies entrar amb el mòbil i van posar els vins primers minuts de la pel·lícula Ostres, molt bé I ho podeu poder entrar? No, no, no Entre que no teníem reserva, la cola era infinita i que, al final, era molt llarg i coincidia amb altres coses, vam dir Pa, impossible I vam posar els vins primers minuts de la pel·lícula, no? Sí, exacte Entrats al fin d'allà i per anar acabant van ser els dos pitjors dies pel que fa la gent a les seves activitats La gent va poder fer molt poquetes activitats i gairebé eren les que tenien reservades Però, per destacar, van estrenar uns episodis de les Tortugues Ninja una nova sèrie que ha de sortir un altre debat similar entre Marvel i DC però era més reflexiu en va venir en Darlie Dixon amb The Walking Dead i, per exemple, Lillo Juan l'estreamer que és d'allà, bueno, és del publet de Font Girola, del costat es va apropar per la tarda a fer un directe des d'allà, des d'una de les parades entenc que amb una miqueta de seguretat, amb algunes tanques pel voltant i va fer un directe des d'allà es podia sentir la gent cridant, cridant i va anar fent preguntes pel voltant de la fira i res, l'últim dia va ser el més important, jo crec, perquè esperava la gent pel tema de Schwarzenegger El 28, no? Exacte, que no van poder... que no van poder... molta gent no va poder assistir perquè es van quedar fora va ser... les portes s'obrien a les 10 del matí i a les 11 començava això molta gent no va poder entrar i molta gent, sí que és veritat, que va poder veure en Jim Lee que era el president de DC mentre dibuixava en directe i feia... responia preguntes als fans Destacada Jim Lee, que era molt graciós, que va explicar que estava de vacances i que l'organització li havia pagat la meitat del creuer en el que anava perquè si es parava en Màlaga el creuer aquest dia ell no visités Màlaga vingués a la fira i després anés al creuer però el tio estava de vacances o sigui, i és curiós i es va queixar també molta gent de, hòstia, del diner públic li estem pagant la meitat d'un creuer a un home? Però això de la Sant Diego és públic? Tenia una inversió pública molt i molt gran per això per aquí van les queixes L'Ajuntament i la Junta d'Andalucía van fer una forta inversió perquè suposo que tot això era un concurs de diferents ciutats que podien portar-se al guardó d'organitzar tot això i sí, han invertit perquè de fet el primer dia va haver una inauguració que va tenir molta queixa la inauguració com a tal perquè la gent s'esperava un programa d'activitats que vinguessin actors o tal i no va ser més que un acte institucional on va venir l'alcalde, el president de la Junta a fer una miqueta de politiqueo d'ensenyar el peig, o no? Exacte, treure una miqueta de pit i això, o sigui que sí, té un import d'inversió pública I el Schwarzenegger va ser com el main event inclús de la Comic Con, podríem dir però vosaltres vau poder entrar? No, tampoc Impossible Perquè aquí ja venen les experiències, no? Sí, jo crec que és el moment de parlar de l'experiència al final és un event amb moltíssim potencial que em gaudi moltíssim però també perquè en vam anar els quatre dies dijous i divendres hi havia bastanta cola per entrar a qualsevol cosa qualsevol cosa que tu volguessis potser una hora de cola dijous o divendres dissabte i diumenge va ser un tema massiu per entrar, per exemple nosaltres habitualment obria el recinte a les 10 habitualment estàvem allà a les 9 i 20 vam entrar els dissabte a les 12.30 i el diumenge perquè no vam fer la cola de l'expositor i ens vam anar a una activitat que teníem reservada que si no potser entraríem a la una o una cosa així ja per començar, horrible ja, continuem amb el fet que la cola no estava organitzada no hi havia valles tu arribaves i cada dia la cola tenia una forma diferent i era la que havia decidit les persones que estaven a la cola perquè s'havien d'adaptar d'alguna forma després no sabies per què estaves fent cola després o sigui, cues interminables per tot arreu sí, sí, sí li van dir la San Diego Colacón la que li deia la gent i després la cua per entrar a l'expositor era la mateixa que per entrar a l'auditori 1 a l'auditori 2 a l'auditori 3 al lavabo llavors estaves fent una cola potser de 2-3 hores per entrar al bany al lavabo jo li vaig dir a un hòstia que pugui anar al lavabo i dient no, no, has de fer tota aquesta cola ja per començar aquesta urbanització és pèssima jo crec que van superar per moltíssim l'aforament perquè a més feia bastanta angoixa en molts moments sí, de fet s'esperava jo crec que tenien unes estimacions d'unes 60.000 persones i van segons han anat publicant jo crec que han arribat a superar el centenar o sigui més de 100.000 persones o no sé si fragana els 120.000 persones és a dir s'han venut això és seguríssim s'han venut més entrades de les que calculaven que podien acollir clar el tema és els edificis tenen un aforament tot espai interior té un aforament per llei el que aquí la trampa legal per així dir-ho és com part del recinte és d'exterior té uns jardins té una part de village per fer dinars clar es van permetre fer això de vendre més entrades perquè si l'aforament es completa dins dels edificis bueno la resta de gent pot quedar fora i la tenim per aquí i no passa res estem dins del marge legal clar però la gent que es quedava fora no tenia res a fer o sigui fora dels edificis realment o anaves a dinar o no hi havia res més i recordem que està a les dues del migdia les dues de la tarda a Màlaga que potser superàvem els 30 graus encara seria encara a setembre no és gens agradable també el fet de totes aquestes cues inimaginables que cap estava organitzada per exemple això és el que més ens sorprèn que no hi hagués cap tipus d'organització en el tema de les cues no és que és sorprenent i no demanàvem gaire demanàvem una valla sí, sí, sí un sistema de tanques per controlar una mica la forma el diumenge el sistema de tanques i el vam posar a l'interior a l'exterior continuava sent una bogeria total després hi havia activitats que per exemple posava per ordre pots reservar que el sistema de reserves anava fatal vam tenir sort que vam reservar algunes coses i després hi havia unes altres que nosaltres volíem anar i no teníem reserva i el Sergio i jo anàvem potser dos hores abans de la cua i fins i tot quedaves entraves de miracle o sigui no té sentit la quantitat de gent que hi havia allà dins perquè tu fallis una cola dues hores abans i potser no entris no té cap sentit i no hi havia un personal que et digués a aquesta altura de la cua que sàpiguis ja que no entres tio on vés-te'n a donar una volta però va entrar a un altre lloc sí, sí és que clar és evident després tema alimentació el primer dia no es podia entrar ni matxar ni aigua i després els preus per exemple el més barat era un grab de 10 euros però que estava fred de màquina pràcticament i després el següent ja era 16 euros 18 euros una hamburguesa però una hamburguesa de mercat una hamburguesa un pa una hamburguesa i tal i la cua per aquesta hamburguesa que et costava 20 euros que no tenia ni formatge ni ketchup era una hora i mitja de cua una hora i mitja de cua per menjar no i per 20 euros i per pagar per això que és que era una bogeria després ja van parar una mica i van deixar entrar aigua van posar fons que el primer dia hi havia suposadament fons per la font dues hores si volies agafar aigua i van haver d'afegir més i després a partir del divendres us van deixar portar entrar aigua a menjar no però aigua sí el primer dia el menjar ja era depenent de la persona que et trobessis perquè al final les persones el millor que podem dir també és que les persones que treballaven allí sí que feien tot el possible perquè tu perquè tu estiguessis bé i que si portaves un plàtan el tirava no tampoc no no no però o sigui van evolucionant de manera paulatina és a dir els primers dies el primer dia de fet no podies entrar res cap ampolla cap aigua cap res el segon dia jo crec que van rebre tota la crítica i es van adonar del que l'estava caient sobretot a xarxes tema d'opinions i el que van permetre és entrar aigües no sé si amb les ampolles buides perquè tu te les omplissis dintre el dissabte ja van permetre bueno mira fiqueu l'aigua amb les ampolles plenes i ja diumenge van dir bueno mira fem una mica de vista gorda ens fem una miqueta els bojos i si entren amb un entrapà amb una peça de fruita no farem res sí sí era bastant bo és a dir per la explicació que m'esteu donant dona la sensació que com que realment no s'ho van pensar del tot bé el tema organitzatiu i van anar fent sobre la marxa una mica una mica atropellat jo penso que es va fer bé en un inici però després quan es van esgotar les entrades mesos després van treure més i després mesos després van treure encara més i després encara més i va arribar un punt en el que era insostenible jo puc dir que ho vaig passar molt bé perquè vaig anar els 4 dies si jo sóc un pare tinc un fill em gasto 50 euros amb mi 50 euros amb el meu fill i vaig només el dissabte no faig res em passo del dia de les 8 hores que estic allà que a més l'expositor tancava a les 7 bastant aviat si obres a les 10 de les 7 hores que estava obert l'expositor què? a la cua què? 5 hores i mitja? una hora i mitja gaudies potser estic sent massa optimista i després el tema aquest de les funcos que jo em perdó de qualsevol persona que sigui fan dels funcos a mi em va fer molta gràcia i que al final que no mereixien això tampoc aquestes persones però que feien cua a les 5 del matí i després a les 10 obrien entraven corrents les persones caient però al final es va solucionar saps com? posant fulles de reclamació perquè al final hi havia quarts de 3 hores pels funcos les persones que volien aquesta experiència tenir aquest record que era exclusiu d'allà van haver de posar fulles de reclamacions perquè no hi havia estoc suficient perquè no hi havia estoc suficient perquè havien ficat persones de més allà sí, però el tema dels funcos no deixa de ser per una banda si podem confiar en que la gent vol tenir una peça un record exclusiu del moment perquè com era això? les venien? les regalaven? les venien o sigui, les venien i era un funco especial només especial o sigui, hi havia diferents botiguetes que venien funcos però hi havia l'estand oficial de la marca funco perquè el que no sàpiga que ens està escoltant que és un funcos una figura col·leccionable sí, un ninot petitó amb el cap gran llavors un cap gros però per tota la vida a l'era moderna exacte el tema és que la marca oficial de funco tenia la seva botiga i venia exclusius no sé havia un Spiderman blau o algunes cosetes així jo entenc que hi ha molta gent que pot tenir vol tenir un record però no deixa d'haver un component especulatiu a moltes de les persones que volien anar allà perquè de fet si entres aquests dies a Wallapop i busques Funko Pop Màlaga 2025 és una bogeria et trobes funcos de Spiderman o del que sigui per sobre dels 300 400 euros és a dir són persones que van anar van matinar per intentar guanyar-se 500 400 600 euros ja hi havia un autor que és el Jorge Jiménez que és de Granada que havia aconseguit fer un còmic que era Superman a Granada i el tio el va regalar i després te'l signava i hi havia persones que hi havia fotos a Wallapop que es veia que ja estaven venent aquest còmic potser a 200 euros que te l'havien regalat que normalment val 3 euros i que és que el terra de la foto era el terra de la Comic Con no s'havien esperat d'arribar a casa eren molt boig i una pregunta perquè encara m'ha quedat a mi un petit dubte quan parleu d'expositor què ens hem d'imaginar? la sala principal com un stand una fira gran com si vas a una fira i és una sala quadrada enorme amb paradetes que et pots trobar expositors dins d'una vitrina l'escut del Capitán Amèrica o després hi havia això les Nintendos tot plegat i inclús per entrar aquí és el que dieu que hi havia inclús molta cua aquí és el centre neuràlgic de la fira això és com hauria de ser el primer on entres el primer lloc on entres potser hi havia una persona que arribava tard i li tancaven a la cara no és que hi ha ni que fes cua li tancaven a la cara i fins que no surtis algú tu no entrabes clar, paraforament hi havia gent que fent cua dues hores i quan arribava jo a la porta a la vorella a punt de creuar li deien no, Alto està cerrado sí, sí la veritat que va ser bastant vergonyós i igual que et dic que van haver-hi moments que vaig gaudir molt anant els quatre dies ho dic una altra vegada si vas uns dies t'estafaven directament jo penso que t'estafaven perquè si toquen el dissabte que no hi ha una cua no feies res al final no feies res i hem parlat de l'ho dolent anem a parlar una mica de les coses que van estar bé al final l'experiència està bé del que hem parlat durant tot el programa les persones que van vindre els panells estaven molt i molt i molt interessants molt bé no he vist ningú que es queixés pràcticament de cap panell exceptuant un de Toy Story que va haver-hi una polèmica que van posar una pel·lícula de Toy Story i això era el panell però bueno fora d'això va ser molt bo també i com va dir el mateix autor aquest que va regalar els còmics està bé que un dia nos juntemos todos los raros de fet jo et diria que una de les coses bones més enllà d'activitats no sé de coses físiques per així dir-ho jo crec que una de les coses bones ha sigut l'actitud o l'ambient que hi havia entre la gent tothom estava una miqueta desesperat tothom estava fent cuves tothom sabia que arribava tard enlloc però l'actitud en general de la gent s'ajudava arribaven a la cuva preguntaven esta es la cola para no sé dónde si ostres dónde empieza allà cap al fons ostres bueno tal no sé què venga gracias tal i tot i així la gent bueno una actitud positiva de tant en tant et trobaves això gent amb disfresses o cosplays superxulos hi havia gent d'Star Wars amb els típics les típiques disfresses d'Star Wars mega ben fetes dels soldats blancs amb les armes preguntaves em puc fer una foto sí sí i tal vinga vai s'ajuntaven 3-4 soldats amb tu a fer-se una foto o a les cues per exemple a cop i volta havies d'anar a la bú oi Spiderman me guardes el sitió tal qual tal qual tal qual clar que al final també aquests espais són xulos perquè entenc que clar tots al final formeu part d'un col·lectiu un col·lectiu que us agraden aquestes coses i realment es fa una mica una mica no es fa molt de germà no sí al final i més quan tens com es diu això que diuen que no hi ha cap que un neixi més que un enemic en comú l'organització com enemic en comú va fer que la Germano fos molt gran exacte per exemple a la nit sortien vídeos de les persones que havien anat dient hòstia consells perquè els que aneu demà tal tal tal perquè no feu aquestes errades i perquè se'ns està acabant el temps anem a centrar-nos en l'any que ve perquè quina és la ho tornaran a fer on ho tornaran a fer es millorarà com l'any que ve el contracte que té firmat l'Ajuntament de Màlaga amb això és que celebren les edicions del 25 del 26 i del 27 amb una opció ampliable depenent d'algunes clàusules que s'haurien de veure el 28 és a dir es podrien donar 4 anys d'aquesta convenció aleshores de cara a l'any vinent s'haurien de mesurar algunes coses en primer lloc fer més gran l'espai no sé com perquè aquella fira és l'espai que hi ha o l'altra manera és reduir el número d'entrades jo crec que haurien de fer ambas clar perquè són auditoris que ja estan fets clar ja estan fets potser haurien d'aprofitar la zona exterior clar però el tema el tema és que si montes qualsevol paradeta qualsevol cosa fora del que és la fira encara que sigui el seu espai propi a Màlaga a les 12 del migdia segons quines coses la gent no pot aguantar sí, sí, totalment i poqueta cosa més jo et diria fer una miqueta més de provisió de l'aforament perquè és realista perquè al maig compres les entrades i saps el número de gent que va ja, sí, sí, totalment al final és això ser realista a l'organització i no tenir tant aquesta feina de guanyar tants diners i cuidar més els que realment van és un esdeveniment que té molt marge de millora i que si es fan com s'hauria de fer amb el tema d'organització logística i de més pot ser un esdeveniment espectacular i un referent no únicament a Espanya a Europa i al món sí, sí, totalment doncs nois si us sembla ens acomiadem avui per aquí no sé si us ha quedat alguna cosa per comentar jo crec que ho hem tocat una mica tot doncs res de veritat moltes gràcies per venir per fer-nos aquesta superexposició de la Comico San Diego Comico Màlaga que és una mica llarg i res ara tu amb Dani ens retrobem la setmana que ve i Sergio quan vulguis venir o quan puguis o quan et deixin doncs t'esperem també aquí estarem aquí pendents doncs res moltes gràcies adeu adeu adeu Sous-titrage ST' 501 Sous-titrage ST' 501