#466 - Oceans en crisi, estafes digitals, "Nochentera", Reunificació d'Alemanya, dieta DASH vs mediterrània, triatló amb Xènia Gabaldà i estrenes de cinema i teatre

Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lías i us dono la benvinguda al Refugí. Ja és divendres i és que ja estem a les portes del cap de setmana i espero que tots vosaltres hagiu tingut una gran setmana. Però encara us desitjo amb més ganes que gaudiu del cap de setmana. Feu plans, sortiu, moveu-vos i si no us ve de gust, doneu-vos amor, descanseu i carregueu ben bé les piles. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèria del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb l'Alvira, amb qui parlarem de la dieta mediterrània i de la dieta Daesh. Seguidament, tornarem a parlar amb la Xenia Gabaldà per a descobrir la seva passió per l'esport. I acabarem amb el Daniel Martínez, que ens portarà un recull de propostes culturals. Doncs ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu. Un nou informe de Copernicus alerta que l'oceà pateix una triple crisi planetària. Escalfament, pèrdua de biodiversitat i contaminació. L'oceà absorbeix el 90% de l'excés de calor generat pels gasos d'efecte hivernacle. Però el seu escalfament s'ha accelerat des dels anys 60, posant en alerta els científics. El Mediterrani és especialment vulnerable. S'escalfa més del doble de la mitjana global i les onades de calor marines han passat de 16 a 23 dies per dècada entre 1982 i 2023. Això posa en risc la pesca, l'aquicultura i la biodiversitat, amb espècies com la tonyina cada vegada més amenaçades. A més, el nivell del mar puja a un ritme sense precedents, 4,1 mil·límetres per any des del 2016, posant 200 milions d'europeus en zones costaneres sota amenaça. La contaminació per plàstics, inclòs els microplàstics, també altera ecosistemes sencers i tota la cadena alimentària. Els experts reclamen mesures urgents, reduir emissions, restaurar ecosistemes marins i reforçar polítiques oceàniques, abans que arribem a un punt d'inflexió irreversible. Els Mossos d'Esquadra i l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya han alertat d'una nova onada d'estafes digitals que circulen per SMS, correu electrònic i xerxes socials. Els delinqüents suplanten entitats com Correus i la DGT, enviant falsos missatges sobre paquets pendents o multes de trànsit. Els missatges inclouen enllaços fraudulents que porten a pàgines falses on es demanen dades personals i bancàries. També s'ha detectat una oferta falsa a Facebook d'un suposat extraballador de Decathlon que ve en motxilles de marca per només 2 euros. Les autoritats recorden que la DGT no envia SMS ni correus per notificar multes i els recomanen no clicar mai enllaços sospitosos, denunciar-ho i avisar a l'entitat bancària si s'ha facilitat cap informació. Anem amb cultura perquè la cubana arriba al teatre Romea amb la seva nova proposta, el musical L'amor venia amb taxi, basat en una popular comèdia de Rafael Anglada. El muntatge transforma l'obra en un musical 100% made in la cubana, amb guió de Jordi Milán, Toni Sanz i Rubén Montanyà i música de Joan Vives i Xavier Mestres. Una vintena d'intèrprets combinant amb actors històrics de la companyia com Anna Barrachina i Xavier Tena, amb noves incorporacions com Adriana Clapés i Albert Mora, portant escena aquesta nova producció que ha captivat el públic en les funcions prèvies. L'estrena oficial va ser el dia 30 i va ser tot un èxit. La cubana ha hagut d'adaptar l'escenografia i el vestuari al teatre Romea, demostrant que el seu teatre ple de creativitat i energia continua renovant-se sense perdre la seva essència. Acabem amb una notícia local i és que aquest dissabte 4 d'octubre Sant Just d'Esvern acull una nova edició del Mercat Circular de Solidança, que se celebrarà al carrer del treball número 5, de 9 del matí a 2 del migdia. En aquesta ocasió el mercat posa el focus en la roba d'hivern i els abrics, amb l'objectiu de donar una segona vida o tercera vida a peces que encara poden ser útils. Els visitants hi trobaran roba i accessoris des d'un euro i també articles a 2, 3 i 4 euros. En una proposta que vol fomentar el consum responsable i l'economia circular. El Mercat Circular de Solidança se celebra cada primer dissabte de mes i forma part d'un calendari que aquest octubre arribarà també a Viladecans, Olot i Salt, amb noves edicions els dies 11, 18 i 25. Una molt bona oportunitat per renovar l'armari de tardor de manera sostenible i contribuir a cuidar el medi ambient. Ara toca ritme, ara toquen els esports! Doncs avui comença la vuitena jornada de Lliga amb un partit que promet emoció. L'Ossasona rep el Getafe en un duel que pot marcar les aspiracions d'am dos equips en aquesta primera fase de la temporada. Demà el Girona rebrà el València, Montilivi, a la recerca de la seva primera victòria de la temporada. Els gironins volen fer valer el factor camp i sumar tres punts molt necessaris per pujar posicions a la taula. Mentrestant, el Real Madrid s'enfrontarà al Villarreal, en un partit clau per als blancs si no volen deixar escapar rivals directes en la lluita pel títol. Diumenge serà el torn del Futbol Club Barcelona, que visitarà el Sánchez Pizjuán per enfrontar-se amb el Sevilla. A les 4 i quart de la tarda, els blaugranes busquen seguir líders de la classificació mentre que el Sevilla vol sorprendre a casa davant del seu públic. A més, l'Espanyol rebrà el Betis a dos quarts de set, un duel amb molta expectació. Aquesta vuitena jornada promet emocions, gols i molts punts en joc, amb equips lluitant per consolidar-se a la part més a dalt de la lliga i aprofitar cada oportunitat per guanyar avantatge en la classificació. Anem al motor, perquè al món del motor viu una doble ciutat del voltatge amb el Gran Premi de Singapur de Fórmula 1 i el Gran Premi d'Indonèsia de MotoGP. A la Fórmula 1, el circuit urbà de Marina Bay torna a la classificació, que es torna al circuit, perdoneu, i la classificació es disputarà el dissabte a la tarda i la cursa diumenge. I se'ls preveuen molta calor i molta humitat. Mentrestant, en MotoGP, el campionat viatja fins al circuit de Mandelica, a Indonèsia, amb Marc Márquez ja com a campió del campionat. S'espera un bon paper dels pilots catalans de la Graella. Ara presentem la cançó del dia. Doncs com cada divendres, toca marxa, toca ritme i toca una cançó que ens posi de bon humor i ens faci moure els malucs, perquè hem de començar el cap de setmana al 100%. És per això que avui us porto una cançó que és un himne a la festa, a les nits de diversió i a la llibertat de deixar-se portar per la música, amb un estil electropop molt fresc, inspirat en els sons dels anys 80, combina sintetitzadors brillants amb un ritme contagiós que us farà moure els peus des del primer segon. La lletra és un cant a gaudir de cada moment, a deixar enrere les preocupacions i a viure la nit amb tota l'energia possible. Darrere d'aquesta peça hi ha una jove artista catalana que ha anat creixent en els escenaris des de ben petiteta, començant amb actuacions modestes i petites en presentacions locals fins a compartir escenaris amb grans noms de la música espanyola. La seva trajectòria combina talent, constància i passió per la composició, ja que no només canta, sinó que també crea les seves pròpies cançons. Aquesta cançó no només és música, és una crida a ballar, a cantar, a riure i a deixar-se portar per la màgia de la nit. És perfecta per començar el cap de setmana, per animar a qualsevol anar-se'n de festa o simplement per posar-te de bon humor i a gaudir de la vida. Com sempre, us deixo tres pistes. La cançó va participar en el Benidorm Fest i realment va estar a punt d'anar a Eurovisió. El títol combina dues paraules, fent un joc entre elles, i la cançó es va publicar el desembre del 2022. Jo crec que avui us ho he passat molt fàcil i ja ho hauríeu de saber. Així que, que Sony, noixentera de la Vico. Endavant! Música Sábado noche 19, 80 Tengo bebida fría en la nevera Luces neón por toda la escalera Toque de glitter chupito de absenta Y me pongo pibón Pues ya esta noche pasa el monte tú y yo Coilo, gotas de dolce pa' que huela mejor Y se va calentando el ambiente Yo te busco entre a toda esta gente Dime, dime, dime dónde está Tu boquita de fresa, mi mojito de menta Las cosas bonitas Al final se encuentran dos trocitos de fruta Si quieren se disfrutan Te invito a mi fiesta En mi casa a la una Noche ochentera Toda la noche entera Hay una cola que te da Pero vengo en quien quieras Noche ochentera Toda la noche entera Cógeme la cadera Que bailamos la lenta tú y yo La noche entera Como una noche ochentera La noche entera Como una noche ochentera Como una noche entera Como una noche entera Como una noche entera Como una noche entera Lo haremos como en Las Vegas Lo que pasa aquí, aquí se queda La policía en la puerta Pero nadie nos va a frenar No, díselo Que esta fiesta no acabó Dame vos, bien de ron Y salimos al balcón a gritar Que la vida es pa' disfrutar Que nos sobran ganas de amar La vecina empieza a picar Que quiere subirse a bailar Que quiere subirse a bailar Noche ochentera Toda la noche entera Hay una cola que te da Pero ven con quien quieras Pero ven con quien quieras Noche ochentera Toda la noche entera Cógeme la cadera Que bailamos la lenta tú y yo La noche entera Era, era, era, era Como una noche ochentera Era, era, era La, la, la noche entera Era, era, era Como una noche ochentera Era, era, era Tu boquita de fresa Mi mojito de menta Las cosas bonitas Al final se encuentran Al final se encuentran Noche ochentera Toda la noche entera Toda la noche entera Hay una cola que te da Pero ven con quien quieras Pero ven con quien quieras Noche ochentera Toda la noche entera Cógeme la cadera Que bailamos la lenta tú y yo La noche entera Era, era, era Como una noche ochentera Era, era, era La, la, la noche entera Era, era, era Como una noche ochentera Era, era, era Bueno, bueno, bueno Ja us havia dit que aquesta cançó era molt animada I realment dóna moltes ganes de ballar Amb aquest temazo de la Vico Noche entera Recordem aquest nom perquè jo crec que ens acompanya En moltes festes Molt bon rotllo d'aquesta cançó Però ara baixem una mica les revolucions Perquè ens toca anar a l'efemèride del dia Avui, 3 d'octubre, recordem un dels moments més importants de la història d'Europa del segle XX La reunificació d'Alemanya Fa 33 anys, una Alemanya dividida durant més de 4 dècades Tornava a formar un sol país La República Federal d'Alemanya a l'Oest I la República Democràtica Alemanya a l'Est Deixaven enrere anys de separació De murs físics i ideològics I començaven un nou camí cap a la unitat Per entendre la magnitud d'aquest esdeveniment Cal recordar que la divisió va començar després de la Segona Guerra Mundial El 1945 Les potències vencedores van ocupar Alemanya I van establir zones d'influència L'Oest sota control dels Estats Units França i Regne Unit I l'Est sota la Unió Soviètica Amb el temps, aquesta separació va derivar en dues realitats molt diferents L'Alemanya Occidental es convertia en un país democràtic Amb economia capitalista i llibertats individuals En canvi, l'Alemanya Oriental adoptava un règim comunista En control estricte sobre la població Limitacions de la llibertat d'expressió I sobretot, la impossibilitat de moure's lliurement El Mur de Berlín, erigit el 1961 Es convertia en el símbol més cruel d'aquesta divisió Separant famílies, amics i comunitats Però la història va mostrar que la voluntat de les persones És més forta que el ciment i el formigó La caiguda del Mur de Berlín, el novembre del 1989 Va obrir la porta a la reunificació Després de mesos de negociacions polítiques i econòmiques L'Alemanya reunificada va néixer oficialment El 3 d'octubre de 1990 Era la fi d'una era marcada per la por i la divisió I el començament d'una nova etapa plena d'esperança i oportunitats Reflexionar sobre aquell dia és recordar Que els murs, per més grans que siguin Mai poden aturar la necessitat humana de llibertat De connexió i de dignitat La reunificació d'Alemanya ens ensenya Que malgrat les diferències polítiques Les ideologies i els conflictes Sempre hi ha espai per reconstruir Per unir i per mirar cap al futur amb esperança Ens recorda també que cada gest de reconciliació Cada pas cap a la unitat Té un valor immens Perquè transforma no només països, sinó vides Avui, quan pensem en Alemanya En aquell 3 d'octubre de 1990 Recordem que la llibertat i la unitat No són només conceptes polítics Són drets humans Són somriures retrobats Són abraçades que travessen murs I sobretot, són la prova Que la història pot canviar quan la gent s'aixeca I decideix escriure un nou capítol Ara us deixo amb una cançó molt especial Una cançó que es diu Bohemian Rhapsody I que com tots ja deveu saber És del grup anglès Queen Is this the real life Is this just fantasy Caught in a landslide No escape from reality Open your eyes Look up to the skies Look up to the skies and see I'm just a blue boy I need no sympathy Because I'm easy come Easy go Little high, little low Any way the wind blows Doesn't really matter To me To me To me To me Mama Just killed a man Put a gun against his head Pulled my trigger Now he's dead Mama Life had just begun But now I've gone and thrown it all away Mama Didn't mean to make you cry If I'm not back again This time tomorrow Carry on Carry on If nothing really matters Nothing really matters Too late My time has come Send shivers down my spine Body's aching all the time Goodbye Goodbye Everybody I've got to go Gotta leave you all behind And play in the turn Mama I don't wanna die I sometimes wish I'd never been born at all I mean Aww Boy No Dying I don't wanna die You I don't wanna die I see a little silhouette of a man Scaramouche, Scaramouche, will you do the bandango? Thunderbolt and lightning, very, very frightening beat! Galileo, Galileo, Galileo, Galileo, Galileo, Picaro, Magnifico! I'm just a poor boy, nobody loves me. He's just a poor boy from a poor family, Sparing his life from this monstrosity. Easy come, easy go, will you let me go? Bismillah, no, we will not let you go, let him go! Bismillah, we will not let you go, let him go! Bismillah, we will not let you go, let me go! You'll never let me go! Oh, mamma mia, mamma mia, mamma mia, let me go! Béalgeboc has a devil put aside for me, for me, for me. Ara comencem les seccions del programa i ho farem amb l'espai de nutrició, amb l'Elvira. Doncs bona tarda, Elvira, què tal? Bien, bien, aquí de viernes, como siempre, ¿no? Sí, sí, ja volvemos a estar aquí un viernes amb tu, molt contents de tornar-te a tenir-te aquí a l'estudi i amb moltes ganes també de sentir-te i de parlar de nutrició, que és la teva expertesa, no? Sí, sí, bueno, sé poquito, eh, podrías saber más, pero bueno, sé poquito, lo poquito que sé lo comparto con ustedes. No, no, poquita no, poquita no, que per nosaltres ens donen consells molt bons i realment estem aprenent molt, molt sobre aquest món amb tu. Vale, hoy me dijiste que querías hablar de dietas raras, ¿verdad? Bueno, tu em vas comentar que hi havia algunes dietes i tal, que a mi em sonen una mica estranyes, perquè clar, jo no tinc tan coneixement, però em vas parlar sobre una dieta d'aix que no l'acabo d'ubicar i perquè tu ens puguis començar a obrir aquest món, no?, de les dietes. Bueno, la dieta d'aix, la dieta d'aix és una dieta que nace de la necessitat o una de las necesidades que se tiene en nuestra sociedad de controlar la tensión arterial. Si tú te fijas, la cantidad de morbilidad y mortalidad a nivel de enfermedades, las del corazón se llevan a palma, ¿vale? Sí. Entonces, la dieta d'aix nace de la necesidad de controlar de qué manera podemos controlar la tensión, ¿vale? Entonces, no es tan habitual hablar de la dieta d'aix aquí en Europa, porque aquí o en España, tenemos una que es muy parecida, que es la dieta mediterránea, ¿vale? Vale. ¿Cuál es la característica? O sea, ¿qué controla? ¿Cuál es la diferencia? ¿Cuál sería la diferencia, básicamente, de la dieta d'aix a una mediterránea? En cuanto a, por ejemplo, aquí se controla el consumo de sodio, ¿vale? Aquí la dieta d'aix dice que el sodio, en su forma de sal, debe estar entre 1.500 y 2.300 miligramos en zona día, ¿vale? Vale. Entonces, evidentemente, aquí la dieta mediterránea, pues, no hace esta salvedad. Y, por ejemplo, si nos vamos a cualquier otro tipo de dieta, pues, la americana, el consumo, el consumo es mucho más grande en sal, pero no en sal, no solamente en forma de sal, crudio y de sodio, sino en aditivos y conservantes, porque acuérdate que en Estados Unidos el consumo de alimentos precocinados es mayor, ¿vale? Sí, sí. Entonces, evidentemente, esta dieta d'aix desde Estados Unidos, desde la necesidad de controlar este consumo de sodio, ¿vale? Y entonces, por eso, el primer principio que te pone la dieta d'aix es el control del sodio. Del sodio, como produjo el sodio, esa sal añadida, ¿eh?, que tenemos. Y luego, evidentemente, la segunda parte, y en eso se parece mucho a la dieta mediterránea, es la del control de frutas, verduras frescas, los lácteos que se han desnatado, porque recordemos que, en principio, uno de los problemas de la tensión arterial alta es que las grasas que están circulando en la sangre se depositan en lo que son las arterias, haciéndolas más espesas y más difíciles, y cerrando el diámetro, haciendo más difícil que la sangre pueda circular de una forma fluida, y esto es lo que va a producir la hipertensión. Evidentemente, la negumbre, los cereales integrales, las carnes de caos magros y las grasas saludables. Per tant, Elvira, quan parlem de hipertensió, és perquè, perquè ens entenguem, el foradet de les nostres venes s'ha fet més petit, no?, per on passa la sac? Sí, eso se, y básicamente, eso ocurre porque se depositan ciertos elementos, y estos elementos, básicamente, es la grasa, ¿de acuerdo? También es cierto, y no debemos de olvidar, que nuestras arterias y nuestras velas, con el tiempo, con el paso de los años, van perdiendo elasticidad, ¿vale? Y esto también nos va a causar hipertensión, aunque las tengamos sanitas, ¿de acuerdo? Entonces, evidentemente, lo que busca la dieta DAS es el control de esto, y de otros elementos, también, evidentemente, otros elementos que debemos de controlar es el potasio, el magnesio, y evidentemente el calcio. ¿Por qué? Porque básicamente el potasio y el calcio y el magnesio sirven para regular lo que son los latidos del corazón. Cuando nosotros estamos, si el corazón se contrae, estamos usando calcio. Cuando el corazón se relaja, estamos usando magnesio. Entonces tenemos que aportarle calcio y magnesio a la dieta de una forma equilibrada para mantener este equilibrio, porque también piensa que cuando nosotros estamos corriendo, caminando, haciendo ejercicio, también estamos contrayendo musculatura, y también gastamos calcio y magnesio, ¿de acuerdo? Y, evidentemente, la fibra. La fibra tiene una doble función, tanto en la dieta mediterránea como en la dieta DAS. ¿Cuál es? Al consumir mayor cantidad de fibra, disminuye la sensación de hambre, por un lado. Segundo, la fibra, como no se absorbe, como no se digiere y no es absorbida, ella, cuando está durante todo el proceso de digestión, lo que va a hacer es arrastrar el exceso o una gran cantidad de grasa que lleva a los alimentos, eliminándola posteriormente por las excesos. De hecho, muchos de los productos que utilizan como suplemento son fibra. Por ejemplo, esas pastillas de alcachofa, las pastillas de glucomanano que recomiendan para las dietas, es básicamente esto, fibra. Y cuando tú estás consumiendo fibra, por encima de los niveles normales, esto lo que va a hacer es ayudar a arrastrar parte de la grasa que nosotros estamos consumiendo con la alimentación. Muy interesante, eso sí que no lo conocía. A parte, pero la fibra también costa digerir, ¿no? La fibra una mica. No se digiere, la fibra no se digiere. La fibra necesita... No, no, no, la fibra ahí, o sea, es un azúcar, se considera un azúcar, se considera un azúcar complejo porque no se logra digerir. Ella pasa a través del estómago, llega al intestino delgado y no es tocada, y es en el intestino grueso que algunas bacterias la utilizan para obtener energía, se utiliza para sintetizar vitamina B y la vitamina K y el resto se elimina. Y con ello, todo lo que esté alrededor de esta fibra, como casi pasa sin tocar a través de todo el tubo digestivo, pues él absorbe la grasa. Entonces, normalmente, es una de las recomendaciones que yo hago a las personas. Ah, ¿te quieres comer unas croquetas fritas? Perfecto. Pues añádele un poco de espárragos verdes. Vale. Es un molt bon consell, aquest, perquè, clar, així podem balancejar una mica, ¿no? Exacto. Evidentemente, el espárragos verdes no solamente te va a aportar fibra, sino calcio, magnesio, fósforo y minerales y vitaminas que te van a ayudar a nutrir. Con lo cual, la comida no es que sea ideal, pero recordemos que lo ideal no existe y lo perfecto tampoco, pero sí es saludable. Vale. Se puede considerar que es llevable. No tenemos por qué pasar. Entonces, básicamente, creo que dentro de las dietas, lo que no se me ocurre, alguna cosa más... Ah, exacto. La otra cosa que beben mucho en Estados Unidos y aquí también, que son las bebidas gasificadas. Sí, això es un pariña para nuestra salud, realmente. Exacto, porque piensen que uno de los componentes que tienen las bebidas gasificadas es sodio, que es una forma de sodio y eleva la tensión. Sí. Y, evidentemente, el café también sube la... O sea, el café es uno de los alimentos que se controla bastante más en lo que es en la dieta DASH. Sí, i a part també, a part del sodi, que, evidentment, com tu dius, està allà, també aquestes begudes són molt ensucrades, tenen molt de xucre, i ho veiem a països on, per exemple, com a Mèxic, que hi ha un consum molt elevat de la Coca-Cola, i realment són països on es registra una obesitat molt i molt alta. A ver, pero piensa una cosa. La obesidad, la alimentación, no es la causa única de la obesidad. Hay más cosas, y siempre lo digo, yo siempre digo lo mismo. A la persona hay que integrarla, meterla en un triángulo. En una parte está la parte emocional, en otra parte estará la parte de movimiento y la alimentación. Sí, sí, sí. Piensa que muchas de las personas, no es que tomen Coca-Cola, no es que lo tomo porque me da la gana. Muchas veces se está tomando para tapar un hueco. Claro, claro, claro. Es una parte emocional. Entonces, a mí, meter la obesidad en un saco de que es causante único por la alimentación no es justo. Que es causante único por un solo alimento, no. Aquí se está juntando la parte emocional, que no sabemos los problemas que tienen estas personas, que créeme, que he visto muchas, he consultado muchas, muchas con problemas que ni te lo crees. Y que el cuerpo, que ellas, como una medida de solución, han optado por esto, por comer, por beber, ese tipo de alimentos que le dan esa satisfacción corta, pero que se la da, ¿vale? Entonces, evidentemente, también ha cambiado. Porque yo tomaba Coca-Cola los domingos, cariño. Bueno, de todos modos, también te voy a decir que aquí la publicidad tiene mucho que ver, porque si yo veo una propaganda donde me dice, si tomas este producto, eres feliz, ¿vale? Y si la persona no analiza el producto, se tomará el hotel con una infelicidad, trataré de hacer feliz con el producto, ¿no? Sí, sí, claro, claro. Porque esto es lo que nos están vendiendo a nivel de marketing. A nivel de marketing nos están vendiendo de tú tienes que tomar esto, tienes que comprar ello o usar aquello para ser feliz. Y no, la felicidad no la vamos a encontrar en ningún alimento, ni en ningún producto, ni siquiera en perder peso, ¿vale? Sí. Porque muchas personas vienen a mi consulta buscando perder 15 kilos, ¿no? Y cuando llegan los 15 kilos te dicen, ah, pero es que no me siento feliz. No, porque el problema no era el peso. La felicidad es algo más que un peso, es algo más que una ropa. Hay muchos más factores. Entonces, tenemos que tener consciente de que tomar Coca-Cola no es la causa única. Tomar Coca-Cola influye negativamente, sobre todo las cantidades, ¿de acuerdo? Claro, claro. Pero también nosotros estamos normalmente siendo bombardeados con una serie de ideas y una serie de mitos que, si no somos conscientes, si no analizamos lo que nos están diciendo, nos pueden llevar a ese consumo irreflexivo, ¿no? Que es mayoritariamente. Clar, sí, sí. Dime, dime. No, això, el consumir reflexiu, no pensar en el que estem ingerint i fer-ho pel que tu deies, ¿no? Realment per la publicitat o perquè ens venen una idea d'èxit que no és real, no? O no és assolible. No. Entonces, evidentemente, yo siempre digo que los hábitos alimentarios que tenemos aquí en la semana de la Norte de Radio son súper cerebrales en relación a países, por ejemplo, en Alemania. Pero, por ejemplo, en Alemania, piensa una cosa, las frutas de las verduras son carísimas porque ya no la producen. El consumo de pescado es carísimo, ¿de acuerdo? Es decir, evidentemente, ellos no tienen una posibilidad de una alimentación mediterránea como nosotros lo conocemos. Ahora también te pongo que si nos vamos a Sudamérica, por ejemplo, en Venezuela, yo te puedo decir que la alimentación venezolana con la alimentación mediterránea pues están a la par. ¿Por qué? Porque básicamente, es más, nosotros comíamos un plato único y en ese plato único lo que hacíamos era, en una parte había ensalada, en otra había arroz, en otra había legumbres y carne. Y ese era un plato único y que te daba para todo el día. Porque una pregunta, Elvira, ¿es recomanable fer un plat únic així variat o també està bé fer un primer plat i un segon plat com fem aquí més típicament a Espanya? Bueno, vamos a ser como Pablo Olanés, que creo que dice que depende, ¿no? Vale, sí, sí. Depende, ¿de qué depende, no? Depende, básicamente, mira, el plato único yo lo recomiendo para aquellas personas que necesitan ver mucha comida en el plato, ¿vale? Como una técnica, una estrategia para engañar. Vale. ¿Es bueno o es malo? Pues eso depende, porque, por ejemplo, el hábito del primer plato y del segundo plato, si nos damos cuenta, es lo mismo, ¿vale? Es que el plato único. Sí, claro. Porque normalmente el primer plato siempre suele ser o una ensalada o una patata o un arroz y el segundo la parte proteica, ¿vale? Entonces, ¿cuál es el peligro del primer plato y del segundo plato? Son sus cantidades. Vale, claro. ¿Vale? Porque a lo mejor un primer plato y un segundo plato que pese 300, 400 gramos cada uno, ojo, ¿eh? Es mucha comida de Dios. Ya, ya, ya, qué clase. De acuerdo, entonces, a mí, por bueno o malo, depende. Si tú tienes el hábito de comer un primero o un segundo, pues vigila las cantidades, ¿de acuerdo? Sí. El plato único, pues a mí me parece mucho más práctico, realmente me parece más práctico ponerlo todo en un plato, ¿por qué? Porque tiene muchas más funciones. Mira, no solamente es la sensación de sociedad, sino que ves colores. Un plato único ves muchísimos colores y piensen que en un plato donde ustedes ven muchos colores naturales, artificiales, ¿eh? Por supuesto, vas a estar... vas a tener un mayor aporte de vitaminas y minerales. Sí, sí, claro, tiene sentido. Y al final también... Yo creo que también mengem mucho para los ojos, y si venimos un plato que hace mucho, también lo agafamos con más ganas, ¿no? Y quizás si es más bonito y también es bien emplatado, también tenemos más facilidad para comer verduras y aliments d'aquests. Piensa que hay seis tipos de hambre, y si quieres en cualquier otro programa lo hablamos, ¿vale? Y el hambre óptica es una de ellas. Clar, clar, clar, clar. Sí, sí, que això li passa molt també als nens, ¿no? Bueno, que es diu molt als nens, no, tu menges amb els ulls. Exacto, exacto. Exacto. Bueno, y comemos con más cosas, porque ¿a quién no le ha provocado para hacer una panadería cuando están haciendo cruisan? Sí, totalmente, sí, sí. ¿Vale? Sí, sí, sí. ¿También es con el cable de estos precios animados? Bueno, pues entonces, yo solamente me gustaría cerrar, ¿vale? con una idea muy importante, que debemos alimentar nuestra fuerza desde el plato. Claro. Desde el plato. Siendo conscientes que el plato, no solamente nos va a nutrir, el plato nos tiene que dar placer, de lo que hemos hablado, visual, sensorial. El plato tiene que estar compartir también. De acuerdo, todo esto entra en la alimentación. Alimentación no es solamente asegurarnos que lo que estamos comiendo nos va a nutrir. Alimentación es el qué comemos, el cómo comemos, el cuándo comemos y el con quién comemos. Alimentación es un concepto mucho más amplio. ¿Amb qui també afecta? Sí, sí, sí, por supuesto. ¿Vale? No sé... Comido con una persona. ¿A quin nivell ets pot afectar? ¿En qué afecta? ¿En qué afecta menjar una persona o amb una altra? Bueno, pues mira, piensa que si tú estás comiendo la típica pareja que está tramitando el divorcio, ¿vale? Sí. Tienen una comida que tienen, que están decidiendo en la comida que se van a separar. Básicamente vas a ver que no se mastica. Ajá. Vale. Segundo, no se mastica porque queremos tener la boca cerrada y entonces no soltamos ni los cubiertos. Vamos un bocado detrás de otro, un bocado detrás de otro. ¿Vale? Vale. Comemos más rápidamente. Y al comer más rápidamente, pues vamos a, en vez de tener un bolo alimentario con tipo pasta, tenemos piedras. Y esas piedras las tiene que digerir el estómago. El estómago va a necesitar más jugos gástricos y más tiempo. Si, por ejemplo, tenemos agua, vamos a tomar agua para poder tragar. ¿Vale? Sí. ¿De acuerdo? Porque se nos va a hacer bola la, según como estuemos hablando, se nos puede hacer bola la, la comida de la garganta. Entonces, si nosotros estamos tomando agua, ¿de acuerdo? Y esa agua va a disminuir la, la acidez del jugo gástrico y el estómago se verá forzado a segregar más jugos gástricos. Y esto aumenta el volumen del estómago. ¿De acuerdo? Y quieras o no, la parte emocional de comer a alguien que al lado de alguien que no te cae bien o que no estás pasando un buen rato, pues la parte emocional también te va a, en el momento no, pero a posteriori sí que va a afectar a nivel del, de la digestión. No olvidemos que tanto en el cerebro hay neuronas, pero que a lo largo del tubo digestivo también tenemos neuronas, que si estamos contentos, nos invitarán a comer más y si estamos tristes... Ui, aquí t'hem perdut un moment, que és l'últim que has dit? Perdona? Que se puede cortar la digestión. Ah, vale, vale, clar, sí. I al final... Corregeix-me si no es veritat, però jo també tinc la sensació que quan mengem amb una persona amb la que estem molt a gust, amb la que estem parlant molt, passa tot el contrari, no? Mengem més lent, tendim a... a cada bocado és cada... més pausat, amb més temps. Exacto. Pero es posible que comas más. También es posible que comas más. Que quieras compartir más cosas con él. Entonces, alargar el tema. Entonces, a lo mejor si tú comes un primero, comes un primero, un segundo, y a lo mejor dices, ah, va el postre, ah, vamos, y chupito, ah, bueno, vamos a tomarnos un café. Clar, clar, clar, perquè estàs a gust, estàs a gust, no? i vols allargar el menjar. Exacto. Vale, vale, vale. Exacto. Pensa que la emoción no se puede, las emociones no se pueden separar de la alimentación porque influye, ¿vale? Influye, y la digestión influye muchísimo más. Vale. Doncs molt interessant això, realment no... No... Mai m'havia parat a pensar-ho, saps? No. Yo creo que no... No somos conscientes, porque vivimos muy en automático. Totalmente. Entonces, claro, mientras que vivamos en automático y no seamos conscientes de conocer nuestro cuerpo, de cómo funciona nuestro cuerpo, pues va a pasar esto. Entonces, claro, debemos empezar a vivir conscientemente, comer conscientemente, seleccionar los alimentos conscientemente. Para todo debemos de ser conscientes. Somos conscientes para algunas cosas, pero para otras tenemos el piloto automático. Totalmente. Sí, sí. Arriba un punto en nuestra vida que es eso. Anem al piloto automático y... Y hauríem de reflexionar más, tens tota la raó. Don Zalvira, no sé si tendrá alguna cosa más que comentarnos sobre las dietas. Bueno, que yo creo que las personas no deben de regirse por una dieta. Deben de regirse por lo que necesitan. Porque si somos 47 millones de habitantes aquí en España, hay 47 millones de cuerpos diferentes. Entonces, debemos adaptarnos a nuestros hábitos, evidentemente, a nuestras necesidades, evidentemente, y escuchar a nuestro cuerpo. Porque la misma norma no va a funcionar igual para todos. Entonces, cuando hablan de dieta Dash, cuando hablan de dieta mediterránea, tenemos que bajarlo. La idea en el cielo está muy bien, pero tenemos que bajarlos a ver cuáles son nuestras necesidades. ¿Qué necesitamos? ¿Cómo lo adaptamos a nosotros? I al final, depèn també dels nostres horaris, de l'activitat que fem, del treball que tenim, perquè no és lo mateix estar a una oficina que estar a l'obra. I tot això influeix en com hem d'adaptar la nostra dieta, no? Así es. Tú lo has dicho, mejor imposible. Sí, sí. És que al final hem de tenir en compte moltes coses i realment és això. No seguir un model. Com tu dius, que està ideat, que està al cel, que és molt bonic, però realment s'ha de portar a la vida pràctica. Exacto. Tenemos que adaptar las nuestras necesidades, a nosotros. Yo siempre digo, las dietas hay que hacerlas suyas, los menús hay que hacerlos de uno, porque me da gracia porque se me dio un caso de una pacienta que vino a hacer su plan, vino muy bien, se lo adapté, pero sorpresa, le pasó la misma dieta a otra señora. y a la otra señora no le funcionó. Ya. ¿Vale? Y la otra señora evidentemente vino a mi consulta y le empiezo a hablar y tenía necesidades totalmente opuestas y entonces cuando se dio cuenta de que eran opuestas fue cuando me reconoció que ella había le había pedido las normas a su amiga que eran mías pero que era totalmente diferente. Las cazaste, ¿no? y esto es un hecho real, ¿eh? Pasados una semana. M'ho crec, m'ho crec perfectament. Perquè, Elvira, per acabar, on et podem trobar? Perquè crec que has vingut i és la tercera vegada que vens i realment mai t'hem preguntat on et podem trobar, on podem fer els teus serveis. Yo tengo la consulta en San Juan Despí en la calle Bombiache 42 Segundo Segunda y el teléfono para cualquier consulta es el 635-59-8179 Las hago presenciales y las hago online. Vale. I aquí els teus serveis de... Fins on arriben? Bueno, yo... Perquè la gent ho conegui, eh? Esa és una cosa importante. A ver, ¿a dónde arriben? Esto parece que... ¿A dónde quiere el paciente? Sí, sí, no puedo prohibir. Al que volia dir es que ufareixes, ¿no? ¿Qué insuas al tu serveis? Básicamente es una consulta nutricional donde en la mayoría de los casos yo intento adaptarlo todo inclusive saber la situación emocional, el porqué esta persona está ahí. Yo trato no solamente la nutrición clínica sino la nutrición a nivel de coaching nutricional también. Vale. De acuerdo? Perfecto. O sea, normalmente trabajo con psicólogos cuando los psicólogos tienen algún trastorno alimentario pues trabajo conjuntamente con ellos para adecuar las pautas alimentarias según el trastorno que tenga el paciente. Si tienes, por ejemplo, algún cáncer o alguna enfermedad metabólica pues también la trato conjuntamente con el médico que lo estés tratando porque esto es una colaboración. Claro. cada uno tiene un papel en su papel a nivel de la alimentación sola no cura. La alimentación ayuda a que los antibióticos puedan hacer efecto. La alimentación ayuda a que te recuperes. Pero necesitamos de las medicinas, necesitamos de la fisioterapia, necesitamos de los psicólogos porque hay que trabajar en equipo. I tanto, i tanto, això està clar. Doncs Elvira, queda aquí l'espai. si algú que ens estigui escoltant necessita algun servei nutricional i ja sap on acudir i res, ens acomiadem a Elvira i ens retrobem la setmana que ve, no? Sí, sí, por supuesto. Por supuesto. Doncs perfecte. Fue el fin de semana disfruten a tope que la vida es una y es corta. Exacte, és molt corta. Passa volant, no? Sí, sí, ya te lo digo. Molt bé. Doncs Elvira, de veritat, moltes gràcies i ens retrobem. A ustedes. Adéu. Fue el fin de semana. Hasta luego. Que el blanco sea blanco, que el negro sea negro, que uno y uno sean dos, exactos son los números. Depende. Depende. Que aquí estamos deprestado, que hoy el cielo está nublao, que uno nace y luego muere, y este cuento se ha acabado. Depende. Depende. De qué depende. De qué depende. De según cómo se mire, todo depende, depende. De qué depende. De según cómo se mire, todo depende. Que bonito es el amor, más que nunca en primavera y mañana sale el sol, porque estamos en agosto Depende, que con el paso del tiempo el vino se hace bueno que todo lo que sube baja, de abajo arriba y de arriba abajo Depende, depende, de que depende de según como se mire todo depende Depende, de que depende de según como se mire todo depende Que no has conocido a nadie que te bese como yo que no hay otro hombre en tu vida que de ti se beneficie Depende Y si quiere decir sí, cada vez que abres la boca que te hace muy feliz, que sea el día de tu boda Depende Depende Depende Depende Depende Depende Depende Depende Depende Depende Depende Depende Depende Bona tarda, us informa Marc Güell. Bona tarda, us informa Marc Güell. L'UNICEF, l'Agència de l'ONU per a la Infància, qualifica aquestes suposades zones segures de farsa i parla de camps de la mort. La població desplaçada amunt i avall des de fa dos anys esperava des de la platja notícies de la flotilla. Tan bon punt vaig saber que salpava la flotilla vaig venir cap aquí i des de llavors els he estat esperant cada dia a la platja. N'hi ha molts com jo que els esperàvem per rebre'ls. Malauradament hem sabut que els han interceptat i que els tenen aïllats. No sabem què els passarà. L'Organització Mundial de la Salut estima que l'ofensiva d'Israel contra gas ha ferit greument més de 42.000 persones. Més notícies, Aida Clemente. Els ministres europeus d'interior abordaran demà a Alemanya les incursions de drons no identificats a diversos països de la Unió. L'última, a l'aeroport de Múnich, va afectar ahir més d'una trentena de vols i 3.000 passatgers van haver de dormir a les terminals. Alemanya, anfitriona de la trobada, ha decidit modificar l'agenda destinada originalment a la immigració. La Guàrdia Civil alerta que l'exministre i exnúmero 3 del PSOE, José Luis Ábalos, va rebre més de 95.000 euros en pagaments no declarats. En l'informe, que és en mans del Suprem, també recullen alguns pagaments de quantitats menors que el PSOE no hauria justificat. Nosaltres els hem dit que ho recollim, però que aquest no és el nostre camp en aquests moments, que és desitjable a tothom millorar aquestes condicions. Evidentment, i en la mesura en què es disposi de recursos, que vol dir pressupostos, que fa dos anys que no en tenim de nous, doncs es podran contemplar millores. Eren declaracions de la consellera de Salut, Olga Paner, que assegura que la majoria de reivindicacions dels metges les han de gestionar al Ministeri. Avui que hi ha vaga als centres públics i concertats de Catalunya pel que fa a les condicions laborals, també ha reclamat nous pressupostos per disposar de més recursos. El Sindicat Metges de Catalunya xifra en un 58% el seguiment de la vaga, mentre que Salut el situa per sota del 10%. I una dona, la bisba Sara Mulali, ha estat nomenada per primera vegada arquebisba de Canterbury i líder de l'església anglicana. Mulali, que ja era bisba, agafa el relleu de Justin Welby, que va presentar la dimissió ara fa un any, després de les crítiques per la seva gestió en els casos d'abusos sexuals a menors. Tot i que, tècnicament, el rei és el cap de l'església d'Anglaterra. L'arquebisba de Canterbury ostenta el bisbat més alt i n'és el líder espiritual. És divendres, situació del trànsit a aquesta hora. Equip viari Mariluz Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Destaquem les cues a les C60 a l'altura d'Argentona en direcció Mataró. La ronda de dalt amb aturades entre Pedralbes i Vallcarca i també d'Horta Canyelles en sentit Besòs i d'Horta Vallcarca en direcció Llobregat per alguna possible incidència. i al transport públic encara es poden arrossegar retards, afectacions als trens de l'R2 Sud de Rodalies i Regional Sud per l'atropellament mortal d'una persona aquest migdia a platja de Castelldefels. Però ja s'ha recuperat en la circulació de tots els trens. Mariluz Garcia, Equip Viari de Catalunya Ràdio. I als esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. La min ja mala, recaigut de les seves molèsties al pubis i estarà de baixa entre dues i tres setmanes, segons ha informat el Barça. El davanter blaugrana, per tant, no podrà jugar davant del Sevilla aquest diumenge. Tampoc no viatjarà, òbviament, amb la selecció espanyola. Qui sí que viatjarà amb Espanya són els jugadors de la Barça, convocats per Luis de la Fuente, Coberci, Dani Olmo, Pedri i Ferran. També els catalans David Raya, Cucurella i Aleix Garcia. El combinat espanyol ha de jugar dos partits de classificació pel Mundial. El dia 11 d'octubre contra Geòrgia i el dia 14 contra Bulgària. D'altra banda, la vuitena jornada de Lliga comença avui amb l'Osasuna Getafe a les 9. Demà el Girona buscarà la primera victòria de la temporada davant de la València a Montilivier a partir d'un quart de cinc i diumenge a la tarda l'Espanyol jugarà a casa contra el Betis a dos quarts de set. A l'Eurolliga de bàsquet avui juga el Barça a la pista del Panacina i Cos amb la baixa de Juan Núñez a partir d'un quart de nou per l'API al web de Catalunya Ràdio i a la Lliga de Futbol Sala el Barça avui juga a la pista del Rivera Navarra a dos quarts de nou en partit de la cinquena jornada. Fins aquí les notícies. A la fi de la Guerra Civil, un dels molts fronts en els quals va actuar la repressió franquista va ser la depuració de funcionaris. L'Ajuntament de Barcelona, amb un volum de personal especialment elevat, va viure de manera molt intensa un procés de depuració que també va servir per ajustar la plantilla. En parlarem en el proper episodi de L'Enguàrdia, també disponible a la plataforma Tresca. L'Enguàrdia, amb Enric Calpena, aquest dissabte a les 3 de la tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. L'Atlètic Sant Just afrontarà el dissabte 4 d'octubre a dos quarts de sis de la tarda al partit de tornada de la ronda prèvia de la Copa del Rei, en què arriba amb un avantatge de 3-0 aconseguit en l'anada davant l'Atlètico Calatayut. El duel es disputarà al camp de San Íñigo, a estadi del Calatayut, on els locals hauran d'esforçar-se per capgirar l'eliminatòria. Amb un marcador favorable, els de Sant Just tenen la possibilitat de certificar la seva classificació amb disciplina defensiva i bones sortides a la contra. El triomf de l'equip local, en l'anada el 27 de setembre, va viure gols d'Eric Beti, Jan González i un autogol de Refusta. L'Atlètic Sant Just, debutant en aquesta fase de la Copa, ha de defensar el seu resultat i aspirar a fer històries i obter el passi. La tornada pren especial rellevància perquè el vencedor s'enfrontarà en la primera ronda oficial amb un equip de primera divisió, obrint la porta a un repte majúscul pel club. El diumenge 5 d'octubre al matí hi haurà afectacions al trànsit al barri de Masllu i de Sant Just a causa de la cronoscalada ciclista de Sant Feliu. El passeig del Comte de Vilardaga estarà tallat als vehicles entre les 7 i la 1. Segons ha informat l'Ajuntament, les entrades i sortides de vehicles s'hauran de fer pel carrer de Rosa a l'Everoni, tot garantint l'accés als guals. A més, durant el tall, les parades de l'X30 de Frederica Montseny i Rosa de Luxemburg quedaran traslladades provisionalment a Rosa a l'Everoni. Caritas Sant Just impulsa des de fa gairebé un any el Cafè de les 3, una activitat que es fa cada dimarts a la tarda a l'espai conegut com la CAPSA, darrere de l'església parroquial. Es tracta d'un punt de trobada oberta a tothom pensat per combatre la solitud i l'individualisme i per generar comunitat a través de la conversa i la relació. El nom respon a l'hora d'inici, les 3 de la tarda, encara que la participació és flexible i es pot arribar en qualsevol moment fins a les 5. A cada sessió hi ha dues persones voluntàries que van rotant, disposades d'escoltar i acompanyar. Les impulsores, Roger Piqui i Pila Sánchez, remarquen que no hi ha obligacions ni compromisos fixos, sinó la voluntat d'oferir un espai senzill i acollidor. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ràdio d'Esvern Ara escoltes Ràdio d'Esvern Sintonitzes Ràdio d'Esvern La Ràdio de Sant Lluís Ara comencem la segona hora del programa amb una entrevista molt especial i és que tornem a tenir aquí a la Xènia Gabaldà que avui ens parlarà de la faceta més esportiva de la seva vida ja que l'altre dia ens vam quedar sense temps. Bé, Xènia, benvinguda de nou. Ai, espera't, espera't, espera't, no t'havia connectat a l'àudio, ara, ara. Hola, Xènia, benvinguda de nou, ara sí. Hola, ja ho veig. Perfecte. Ara sí que ens sentim. Molt bé, Xènia, doncs res. Molt content de tornar-te a tenir aquí a l'estudi i realment, doncs, gràcies per venir. Hola, Xènia, benvinguda de la comunitat. Sí, sí, l'altre dia recordem que vam parlar de la teva faceta pedagoga, de la teva faceta viatgera també, però avui venim a parlar més de l'esport, del món de l'esport, perquè realment, explica'ns, perquè tu et defineixes també com un addicte a l'esport, no? Sí, bé, de fet, vaig anar en un programa de fombre, com a qualitat d'edicte a l'esport, però sí que és veritat que vaig començar amb el teat l'any passat, l'estiu que l'any passat, i a mi hi havia un punt d'edicció important, sinó això, enrosada l'obsessió i el sentiment aquest de sentir-ho malament si no entrenava dos o tres cops al dia. Clar, clar, aquest és un tipus d'addicció molt diferent del que normalment coneixem, no? Però que realment, tot en accés és dolent, no? Perquè tant esport, o què? O no? Sí, sí, clarament, o sigui, jo pensava que no i tenia com aquesta concepció d'esport, és saludable, per tant, tenir molt no pot ser una cosa perjudicial per a la meva salut, però sí que ho era, no tant pel cos, perquè el meu cos, bé, també podem parlar de les lesions, però més de salut mental, no? Més de salut mental? Sí, jo crec que sí, o sigui, de sentir-me malament i de sentir-me com aquest buit, si no puc entregar-me el que sigui, o ara, per exemple, que ja m'haig de combinar amb treballar a la universitat i entrenar i altres projectes, tu entrenaments, poder gestionar això sense que sigui un problema i que no pensi, doncs, ostres, estic fallant i estic fallant aquí, no m'estic, no m'he dit com això, no? És un obi. Doncs sí, clar, això està clar que és veritat que no ho he pensat i realment aquesta pressió que et poses a tu mateix també t'acaba afectant negativament en el teu dia aia, no? Clar, sí, sí, exacte. I la teva passió per l'esport, d'on ve? Des de petita has estat involucrada en l'esport o va ser una cosa que et va aparèixer més gran? Per l'esport, diguéssim que sempre he fet esport i... Sempre has estat vinculada a l'esport, no? Sí, des de molt petita em van apuntar els pares a tots els esports que existien perquè era una toitxada molt moguda i, per tant, havia de fer esport i crema aquesta energia. I vaig fer grima, vaig fer rem, vaig fer una passió, molts anys, també. I, bé, vaig provar, diguéssim que vaig fer el mateix. Creus que més, el té, el sol llimar, una passió, tot i que heu triat l'oe, així que és una cosa que em ve d'entrada, que fa això, doncs, un dia d'encaçat que vaig començar i em va venir tot arreu d'un paró molt sèrie que els hem vist per una lesió, que està d'an, perquè com faig tots els esports, un dia vaig decidir que volia escalar, els fauret i, doncs, té molt de mà del teu, però no s'acaba de curar, perquè no es trobàvem de que era i vaig estar molt desesperada. I, llavors, vaig dir, vinga, vol fer alguna cosa com feia quan eras petita, més disciplina, més constància. I, bueno, hi havia, vaig construir-lo al meu poble, en Costa, i ens ha posat mal, el vaig estar com analitzant, i vaig dir, guau, això, va ser que és molt guai, no? Cada any, es posen en llocs, i després, o sigui, aquesta gent està molt poca. Dic, ben, va, posa per totes. I vaig dir-me'l mare i vaig ser com... O sigui, també, ho pongo el seu de mà, i tal qual, comencem el dia següent. O sigui, que la motivació et va néixer, realment, que ho vas veure, que feien una cursa popular, no?, el teu poble, va néixer d'aquí. Sí, que jo no havia plantellons, no m'havia plantellons mai, i he fet triar-ho l'horme. Ja, ja, ja. I realment, després, quan et vas apuntar, dius, el dia següent, com van anar aquests primers mesos d'adaptació? Perquè, clar, has de saber de tres esports, ja no és només un, sinó són tres. Clar, sí, sí, o sigui, jo el que vaig fer, començava a fer-ho i, bé, doncs, ara que siguem tres, jo començo a prever la narració, que és un propósit que és en donar bé, i és tan fàcil com vaig a la ciscina municipal... I n'és una mica, no? I a veure què passa, i, bé, vaig començar a mirar molts vídeos de YouTube, d'Instagram, es començava a parlar de l'escrivia, i ens van preguntant, el qual, per xocar, el qual, etc. Ja, són tres esports, però les transigües entre l'altre fan bé d'un tema, això. Sí, sí, sí. És el de tenir bé, allò. Clar, al final, jo ho he vist, no, algun cop que ho he vist a les Olimpiades, sobretot en aquí fan el triató, també, que és, sobretot, aquest moment de fer la transició és molt important i també té la seva tècnica i la seva dificultat, no?, per fer-ho el més ràpid possible. Sí, sí, és la part que, diguéssim, és l'esport afegit, que has de fer perfecte, o sigui, ho has de tenir perfectament en el nostre, que no només ha de ser ràpid, i ho has de ser super... Censat. Clar, quan s'entén l'aigua, estàs mig marejat, quan baixis de la bici no fens cames i tota cosa de porra, no? Ja. No es pot tirar, sinó, et poden desqualificar, per exemple, que si toques la bici a la transició de l'aigua a la bici, si toques la bici sense tenir el casc posat i cordat, te poden desqualificar. Ostres. O sigui, que són comptades molt tècniques, i clar, això és... S'ha d'aprendre. Sí, sí. I sempre és... La transició sempre és en una ordre, o pot anar canviant? O sigui, sempre és... Digues, digues. Sí, si és un triatlo, sempre és primer natació, després bici, després corre. Vale. I hi ha també la personalitat que hi ha duatlo, que és pot ser corre i bici i corre, o corre i bici i està, a quatre llocs, que és corre i natació. Normalment és natació i corre, però a vegades també pot ser natació i corre i natació. I de les tres modalitats, quina és la que més et crida l'atenció, o quan arriba dius, bueno, va, que ara toca no sé què i ho agafo amb més ganes. I al contrari, quina és la que et fa més ràbia? Jo crec que la que em fa més il·lusió és la bici, perquè és com la més nova, la que no havia fet mai i per algun motiu sóc com molt bona i tinc molta paciència i tiro molt a la bici, sorprenent-me'l, i a més és més agraït perquè, bueno, veus molt com... Paisatge, no? Ah, millores, vale. Pensava que deies que també era més bonic de veure i d'anar passejant, bueno, passejant, corrents amb la bici. Bueno, sí, quan entrenes, sí. Quan estàs d'entrenes, sí, que només així en competició no veus res. Ja, ja, ja. Vas amb la bici de túnel, no? Clar. Amb l'entrenament, sí, és superbonic. Tots els països que pots trobar, les hores que t'hi passes, que són teràpia, també. I la que menys, ja veuria que clarament, això, córrer. Córrer. Perquè, bueno, des de l'octubre de l'any passat, uns mesos després d'haver començat a córrer, jo no sé si és perquè ja venien les lliures que vaig saber si ens tenia com abans, el teu i tal, però, bueno, no he superat una lliures que tindran a la feix, que és perióstitis, que és la inflació de les tibies. Ostres. I és com, moltes hores. I em poso córrer, m'encanta córrer, però em poso córrer, doncs, em poso córrer, m'haig de parar. I ara vinc d'esquizzo teràtos. Una mica anar contra córrer. Perquè aquesta lesió d'on neix? Com te l'has fet o és des de sempre? No, no, és una lesió molt difícil que els atletos també de la majoria tenen, que és de massa impacte, massa càrrega. massa ràpid. Per exemple, els atletes de l'atletisme, en la pretemporada, sempre ho tenen. Perquè, bé, sempre, no té per què, però això, que els músculs es debiliten una nit i tu comences a donar-li molta canya, vas com, tenen impacte, impacte, impacte, i l'estudies simplement. I és costós, de treure. I costa, no? Costa recuperar-te totalment, no? Perquè entenc que tu et sembla que potser estàs recuperada, no? Però quan et tornes a fer esport, dius, ostres, no, no estava del tot. Clar, jo dic, vinga, vaig corrent així, com poc a poc, vaig trotant una mica, i dic, ah, bueno, me sento bé, a la mínima que intento córrer una mica més ràpid, ja, com està, i ara, i llavors has de parar ben sec, perquè, o sigui, la conseqüència pitjor és que pots trencar, o sigui, pots fer tícules a la tíbia i, doncs, bastant heavy, ja, si passa el capó. I tornem una mica al passat, perquè has comentat que de petit, sobretot feies esgrima i rem, que realment són dos esports que a Barcelona no s'acostumen a fer, són molt de les terres de l'Ebre, sobretot d'en Posta, que se sap, es coneix que té una cantera molt bona de rem i d'esgrima. Quina connexió hi ha entre aquests esports i en Posta i per què és tan endèmica, diguéssim, d'allà? Bueno, clar, el rem, perquè tenim el rebre allà i és com l'esport, així que més que menys n'ha fet i que una de les activitats que feien al Polés en Encaiac era allà i de fet, gent de Barcelona veniu a Posta en Encaiac, no? i el medi, diguéssim, fa que el rem sigui natural i, bueno, hi ha una olímpica a Encaic que rem, que ha sortit d'en Posta i sí que és un esport que se li ha donat molt bé fet i també un club nou fa relativament poc i, bueno, sí, és bastant important i llavors l'esgrima també tenim històricament un club molt potent d'on han sortit càmpions del món i càmpions d'Europa, olímpics i, bueno, un d'ells, mon germà, que, sí, vam començar més o menys quan teníem vuit anys, o sigui, ell va començar als vuit, els nou, dos anys després, perquè ho veia que era el que agradava molt i que passava molt bé i, bueno, després, ja no t'ho passes tan bé perquè és molt dur Sí, sí, sí. i jo, és que ja vaig arribar a competir i tal quan era de l'ocent però en aquell moment n'hi havia tantes noies i jo sé que trobava a faltar com tenir un grupet de noies igual que el meu germà tenia un grupet d'amics que jo no tenia un grupet de noies perquè no hi havia ningú pràcticament i, bueno, jo em vaig pensar una mica de... de rotllo. Ja. Ja et faltaven suports, no? També? Sí, sí, sí. Molt bé. En canvi, mi germà ha seguit i estiguis representant Espanya per arreu del món amb la gruna. Doncs, sí, sí. Aquí també, de fet, l'Eugeni, el teu germà i el meu cosí va venir també aquí al programa i ens va explicar i també ens va explicar la figura de Fidel, que ha sigut molt important també per portar l'esgrima al poble. Sí, jo crec que és això, la tradició aquesta que dic bàsicament és ell i l'imperi que va muntar l'esgrima. Tot sí. Tot, l'esgrima. Has parlat també de la situació, bueno, això, que no tenies com companyes. Creus que l'esport femení ha anat pujant? Estem en el bon camí o encara queda feina per fer? Jo estic segura que sí, que ha pujat i de fet vaig tenir la conversa amb un dels entrenadors actuals del club de Grimán-en-Costa i sí que hi ha moltes nenes petites que em fan i això em va tornar molt contenta perquè era un esforç molt mestruït i ho seguís fent, o sigui que la proporció és més de homes però almenys hi ha més representació i bueno, de fet, jo me'n recordo la primera conversa que va fer amb un triatleta va ser la representació de homes com és? Perquè jo no tinc ni idea si moltes dones han fet o no i clarament em va dir bueno, hi ha molt poques però cada cop no comença a haver més però sí que el presentatge és molt petit i una de les motives que jo estic a tope amb el triatleta també és dir bueno, que hi hagi més dones no? Sí. Ampliar la base aquesta, no? Sí. Clar, exacte. I a les competicions s'entén que hi ha competició femenina masculina en el triatleta com són aquestes competicions? Com són els dies de competició? Quines rutines has de seguir? És molt estricte? Com funciona un dia de competició de triatleta? Sí, s'explica la pell de gallina perquè sempre hi ha com molta pressió als dies de competició i mira que jo per a més no m'ho fogui i no ens ho fem com no ens hi va a venir però clar, el fet d'estar un grup de triatló fa que fem a nivell estatal d'Espanya que fem a tercera divisió i no, perdó, a segona divisió aquest any, aquesta temporada ja fem a tercera perquè segona era massa que era com no hi havia forma de res o sigui, un moment, eh? o sigui, això va per clubs també, com si fos una lliga de futbol tens el teu club no pertany a un club i totes les aletes participeu en favor d'aquell club exacte i llavors hi ha el femení on escolé i llavors el meu club en femení estem a segona de nivell estatal i a primera a Catalunya ostres i clar, o sigui, jo, de cop, la primera competició va ser un campionat de Catalunya i jo era el primer que ho feia era com fora de context i clar, per això hi havia jo sempre i tinc moltíssima pressió a l'hora de competir és com una pressió increïble que per sort tinc el yoga la meditació i tot el que em fa a la mà perquè et poses molta pressió a lins i pensaves que estic representant un club que està primera que s'ha de mantenir i tal però però sí, m'imagino que si fos si anés per lliure no seria tanta pressió però igualment sí que hi ha com deies una rutina que normalment les competicions són molt aviat al matí i llavors es poden despertar a les 5 del matí per esmorzar a les 5 i mi dosis que tinguin dues hores o tres per a fer la digestió anar ingerint aigua a bloc per a estar hidratada per a fer-ho no plena a l'aigua i també si és que tens una mica de falta d'energia poter que el supe bé alguna cosa amb sucre com un dàtil o alguna cosa així tenir com la nutrició molt controlada perquè no et passi una mala jugada durant la carrera perquè a l'aigua es poden entrar ganes de conducir a la bici pots també sentir-te que no tens l'aigua i és el moment que t'has d'hidratar durant la bici es poden aprofitar i a la carrera necessites arribar o sigui necessites poder tenir l'energia suficient com per arribar al moment de córrer i que no em tiren les cames perquè ja quan arribes a la carrera entenc que ja vas en modo supervivència no? i especialment jo hi ha gent que va en modo supervivència per exemple a la natació perquè no nades tan bé i tal però jo a la natació vaig supercòmoda en la bici aguanto bé i arribo a la carrera que és com a veure què puedo hacer i de distàncies quines distàncies estem parlant perquè estem dient que corres que fas bici que fas natació però quines distàncies són? sempre són les mateixes o va canviant? hi ha moltes modalitats diferents diguem de menys distància a més hi ha super sprint sprint olímpic mig Ironman i una Ironman sense això estem parlant de distàncies super diferents super sprint normalment és una cosa que les úniques modalitats que jo he fet són super sprint i sprint i super sprint són més o menys 350 metres de nadar en bici uns 9 10 km i corrent uns 2,5 o així llavors més o menys és el doble d'un sprint que són 750 nadar 20 en bici i 5 corrent i ens anem pujant clar s'anar multiplicant no? més o menys molt bé molt bé doncs anem a un nou apartat de l'entrevista deixem l'esport perquè a mi m'agradaria saber ara ens has explicat tota la teva vida bé tota la teva vida no però les teves facetes les teves facetes de la vida tant professional com de hobbies com de com de el del ioga però quin és el teu objectiu vital diguéssim és una pregunta molt abstracta però quin és el teu objectiu a la vida ser feliç exacte doncs està molt bé està molt bé és un magasó tens un objectiu a la vida jo crec que a part de ser feliç que seria com diguéssim el màxim que sempre vull aconseguir que jo sóc sóc feliç cada dia i si alguna cosa no està feliç saps el que és per canviar-ho però crec que també deixem més aterrat i està sana està forta està orgullosa de mi cada dia i aconseguir dia a dia el que em proposa i disfrutar de la vida perquè són dos dies i avui ja estem i demà no això és veritat doncs molt bon missatge realment per tota l'audiència i ara sí et deixem tranquil·la volem acabar amb una última pregunta perquè també tens una vessant que no hem tocat que és una mica aquesta faceta una mica d'influèncer que et veiem a les xarxes socials molt activa què hi fas per allà? Sí és una faceta relativament nova amb el meu Instagram de Salmona Contracorrente que no en te ganxo és que clar els salmons els salmons que anaven contracorrent jo anava i a més també molt contracorrent i molt a tope és que és una idea és una idea que em va vindre mentre estava viatjant de dir ostres ho tindrem per tot el món perquè no ho comparteixo amb tothom i llavors quan vaig començar a viatjar i a més a més que he triat-lo mentre viatjava quasi com encara és més guai perquè fixament ho he dut perquè només m'apassionen i vull compartir amb tothom i bueno i va des de l'any passat va començar a fer part de la meva vida i simplement comparteixo una mica tot el que aprenc amb el diatlo el meu procés els viatges que faig també amb la furgo que és com un escrit de vida i realment podem trobar de tot des d'esport i ioga viatges nutrició també sí una mica és això la meva vida un escrit de vida saludable i molt actiu i molt l'incent de coneixement de tot i especialment del món i per això també els viatges molt bé doncs Xènia la veritat que molt interessant aquesta xerrada gràcies per dedicar-nos una mica més del teu temps i ara sí que sí que jo crec que et deixarem una mica més tranquil des del programa molt bé moltíssimes gràcies doncs res Xènia ens acomiadem moltes gràcies per venir i ens retrobem adeïu adeïu molt no Fins demà! I ho farem amb una secció molt especial perquè portem un convidat molt especial i molt estimat en aquesta casa i és que serà una secció que el Daniel Martínez, el presentador de la Rambla, ens portarà el recull cultural de la setmana i unes recomanacions tant de teatre com de cinema que realment són molt bones. Així que, endavant! Bona, Dani, benvingut a casa teva. Molt bones! Què tal? Bona tarda! Això de dir bona tarda he perdut el costum i ho trobo a faltar, ho trobo a faltar, però sí, sí, molt content de tornar a casa, de tornar al refugi, al magasin de tardes d'aquesta emissora. Els matins està molt bé, també, però haig de reconèixer que de tant en tant les tardes... Les tardes han faltat una miqueta. Sí, estic nostàlgic, ara mateix estic nostàlgic. Però bé, avui us porto un espai una mica diferent. L'hem titulat de la pantalla a l'escena, perquè parlarem d'estrenes de cinema i també de la cartellera de teatre de Barcelona per aquests mesos de tardor. Llavors, farem parada per aquests projectes cinematogràfics que ara mateix estan en cartellera i tot seguit també comentarem les estrenes teatrals. I és que avui divendres 3 d'octubre us portem estrenes bastant interessants que arriben a les cartelleres de Barcelona. I res, si us sembla, doncs comencem amb la primera pel·lícula. Doncs sí, sí, comencem, Dani, perquè realment tinc ganes ja d'escoltar aquestes recomanacions, perquè he de reconèixer que he d'anar més al cinema i al teatre i jo crec que d'aquesta recomanació alguna potser n'agafo per la gent. Segur que alguna caurà. Hem començat a la secció també amb Little Greenback, de George Baker, una cançó que va ser la banda sonora de Richard Wardogs, una de les primeres pel·lícules, per no dir la primera, de Tarantino. I és que no puc dir la primera perquè hi ha una abans que aquesta, el que passa que no hi ha proves d'aquella pel·lícula. És l'aniversari de Mi Mejor Amigo, que és la primera pel·lícula de Tarantino, que es va veure afectada per un incendi, o això és el que explica el director. Sempre tots pensem que el que va fer va ser crear mala cinta perquè no li va agradar. Però sí, sí, hi ha fragments de la primera cinta de Tarantino que, com dèiem... No tenia ni idea, realment, d'aquesta història. Sí, bé, és que la història de Tarantino és fascinant. És un home que no ha estudiat cinema de primera, sinó que ho estudia més tard, a posteriori, ja després de començar la seva trajectòria com a cineasta. Però els seus orígens estan en un videoclub. Ell comença treballant en un videoclub. Allà, doncs, fa unes hores treballa allà llogant pel·lícules i de tant en tant s'emporta alguna. I també, a partir de treballar en un videoclub, ell consumeix molt cinema. Molts cinema de Hitchcock, molts cinema de sèrie B. I a partir d'aquí ell comença a veure que li mola, que tot això li mola molt. I una miqueta, paral·lelament, també treballa com a taquiller en un cinema per adults, un cinema amb pel·lícules per adults. I fins que se n'adonen els jefes dels propietaris d'aquell cinema, que era menor d'edat, i el van fer fora. Però sí, ell sempre ha tingut molt d'interès pel cinema, per posar el nas allà on hi hagués cinema de tot tipus, i consumir cinema, i al final hem vist les pel·lícules que hem vist, no? I parlàvem d'això precisament perquè la primera pel·lícula que ell fa a nivell professional, i Reservoir Dogs, és una pel·lícula dels anys 90 que va tenir molt d'èxit, recordem que ara d'aquí molt poquet és el Festival de Sitges, que el Festival de Sitges també va arribar i va tenir molt i molt d'èxit aquest Reservoir Dogs, personatges icònics que sempre estaran al nostre cap. És una pel·lícula que ens va molt bé també per començar aquesta secció, perquè és molt teatral, és una pel·lícula molt teatral, on ens presenta molt els personatges, on tenim personatges molt extravagants, molt distòpics, i també amb aquesta obertura que veiem als 10-15 minuts de pel·lícula, hi ha una petita obertura amb aquesta banda sonora que comentàvem, i realment és brutal com arrenca la pel·lícula. Jo de Reservoir Dogs, la imatge que tinc sempre, de Reservoir Dogs, me'n ve la imatge aquesta de quan estan tots els personatges amb els tratges negres caminant cap a l'espectador, amb aquesta banda sonora, precisament. Exacte, amb el mur de fons d'això, com es diu això en català, els totxos, totxos, no? Sí, de totxones, això. Aquesta és la imatge que jo tinc, en Reservoir Dogs, me'n ve aquesta imatge a l'instant. Aquesta és la imatge, jo crec, que si diguéssim alguna imatge de Reservoir Dogs és aquest pla, un pla on podem veure perfectament a tots els personatges, és un pla bastant general, on veiem els personatges apropar-se a càmera, com tu ve deies, a càmera lenta, més, amb un ritme que ha estat disminuït, i amb uns trajes que eren dels propis actors, i això és pel baix pressupost que tenia la pel·lícula, no? I veiem trajes que realment no són massa, diguéssim, elegants, que més aviat estan bastant trillats, i, bueno, això els fan una mica més mafiosos de segona, no? Però realment, doncs, és aquest detall, no? El dir, no tenim pasta per llogar trajes, haureu de portar els trajes de casa vostra, i que algú, doncs, no tinc traje, et deixo un traje, i no és de la seva talla, òbviament, i també es veu a la pel·lícula, no? Com a algú li queda una mica més gran o més petit el traje, perquè realment, doncs, és això, és una pel·lícula molt experimental, però que va funcionar molt bé, perquè té un guió molt interessant. L'acció es concentra en espais molt concrets, sobretot en una nau industrial abandonada, i està molt bé com coneixem aquests personatges, no? Que tenen noms de colors, el senyor Rojo, el senyor Rosa, el senyor... Vull dir que al final també ens crea aquest univers que, bé, doncs, aquí ja vèiem que seria interessant veure com treballen els personatges, com treballa el guió, com és el cinema de Tarantino, jo crec que aquesta pel·lícula ho marca, molt marca, com seran les pel·lícules que vindran després. Per suposat, el pressupost era molt limitat, i això també limita molt les capacitats del director a nivell material, no? Però val molt la pena, val molt la pena veure aquesta pel·lícula. I tot això venia, doncs, perquè parlarem d'estrenes, Ens hem liat una miqueta, eh? Sí, no pas perquè restreni, tot i que estaria molt bé que restrenés, entenc que ja ho han fet, perquè aquesta pel·lícula, si no vaig errat, és del 92, o sigui que entenc que el 2022 ja van restrenar la pel·lícula, que ara ja sabeu que amb els aniversaris de les pel·lícules es restrenen, aquest estiu s'ha restrenat Tiburon, d'Esteven Spielberg, que ha fet la pel·lícula, si no vaig errat, 50 anys, i això, doncs, també és una moda que s'està... Una gran pel·lícula, també. A mi m'agrada molt, Tiburon. Però va, centrem-nos, anem a les destacades. Què ens destaques? Doncs mira, avui, aquesta setmana, volem destacar diverses pel·lícules que s'estrenen avui divendres. Sí. Per primera banda, The Smashing Machine, un drama biogràfic centrat en la figura de Mark Kerr i l'origen de la Mixed Martial Arts. també volem parlar de La Sospecha de Sofia, un thriller... Ah, de la MMA. De la MMA, exacte. Ah, aquesta pot estar molt bé. Sí, aquesta primera és The Smashing Machine, que va sobre això, precisament, sobre l'origen de la MMA, i és una pel·lícula que probablement trobarem a gairebé tots els cinemes, perquè és de les més comercials d'aquesta setmana. i té una nota ara mitjana de 6x2, per tant, és una nota bastant interessant que ens ofereix el portal Figma Affinity. Jo és un dels portals que sempre faig servir perquè trobo que és molt encertat a nivell de valoracions. És molt encertat. I en el repartiment, ja que estem, doncs volem destacar de Wayne Johnson, La Roca i Emily Blanc. Ah, l'he vist anunciada. L'he vist anunciada. Vale, vale, vale. Però és sobre la vida de La Roca o no? La història real del lluitador Mark Kerr. Vale. Aquesta és la història. Una figura clau en l'origen de la UFC que resalta, doncs, el seu meteòric ascens i la caiguda en brutal del món de les arts marcials mixtes, al qual, doncs, es va enfrontar amb molt de coratge i també, doncs, amb aquest recolzament incondicional de la seva dona, que en aquest cas està interpretada per una magnífica Emily Blanc. Doncs l'apuntem, sense dubte, perquè convenem dues coses que aquí ens agraden molt, no? Els esports, els arts marcials mixtes i el cinema. O sigui que, a punt de queda. Molt bé, doncs, passem a la següent, marxem cap aquí, cap a Espanya, i ara volem parlar de La sospecha de Sofia, una pel·lícula que és d'Imanol Uribe i, en aquest cas, doncs, està protagonitzada per Àlex González, Aura Garrido, entre d'altres, i tenim en guió a Gemma Ventura, que el que fa, doncs, és una adaptació de la novel·la de Paloma Sánchez-Garnica. Aquesta pel·lícula de thriller, intriga i espionatge dels anys 60 ens parla de la vida de Sofia i Daniel, que s'anticipa prometedora i feliç, fins que en Daniel, doncs, rep una enigmàtica invitació per anar a conèixer la seva mare biològica a un Berlín de l'Est, que en aquell moment està en plena Guerra Freda. Sense ell saber-ho, excepte aquesta invitació, que es convertirà en el major error de la seva vida, ja que es convertirà en una peça clau i essencial d'un plan secret de la KGB. Parill, aquí, eh? Sí, sí, aquí hi ha una mica de parill. I aquest seria, diguéssim, l'argument principal de la pel·lícula, La sospecha de Sofia, que també, doncs, entra a la cartellera d'aquesta setmana. Doncs també sona molt bé. I no sé si ho sabies, Dani, està basat en un llibre, eh? Sí, és el que comentava. És una pel·lícula que està guionitzada per Gemma Ventura i la novel·la és de Paloma Sánchez Garnica. Sí, sí, sí. Ho hem esmentat a l'explicació de la pel·lícula perquè creiem que és una dada que és molt important també destacar. Aquestes adaptacions que es fan al cinema, aquí a Espanya ho veiem molt, s'adapten moltes novel·les. De fet, la següent pel·lícula també és una adaptació novel·lística. En aquest cas, la novel·la és de Juan Bolea i el guió de Rafael Calatayut Cano. I estem parlant de Parecido a un assassino. És una pel·lícula d'aquest mateix any, espanyola també, dirigida per Antonio Hernández. I aquest film, doncs, ens narra la història d'Eva que viu un moment feliç. És a dir, una mica, la idea, la premissa, és com la que comentàvem abans, no? Un moment feliç, amb una nova parella, que és, en aquest cas, un escriptor d'èxit i amb la seva filla, però, doncs, evidentment, sempre ha d'haver un detonant, un moment que ens tregui de lloc els nostres protagonistes i que faci moure la trama. En aquest cas, aquesta pel·lícula, la seva premia va ser al Festival de Sant Sebastián i Miguel Ángel Sánchez de Hobby Consoles, doncs, diu que és un thriller notable i amb gran solvència i, en aquest cas, és una cinta perfecta per tornar a les sales i aparcar els típics prejudicis de... És una pel·lícula espanyola, que moltes vegades passa això, que tenim aquests prejudicis de pel·lícula espanyola no és bona, no? Aquí tendim a infravalorar-nos, trobo jo. Sí, a posar-nos les... Però i ja no només en els cins, sinó moltes coses i, en canvi, anem a Estats Units i quan veiem productes dels Estats Units i qualsevol cosa em sembla meravellosa i realment aquí a casa tenim un material que és boníssim. Pensa que allà als Estats Units també tenen un sentiment patriòtic brutal. Sí, això també afecta. Vull dir, que allà sigui el que sigui, tot és com... Yes, America. Sí, quan veiem pel·lícules americanes, que a mi em flipen, eh? Però quan veiem pel·lícules de... No totes, eh? Presidente dels Estats Units... Jo m'ho trago tot, eh? Jo tots els temes aquests de presidentes dels Estats Units, en no sé què, aliens en Casablanca, el que sigui, vull dir, tot el que passi a la... a la Casablanca o a Washington o el que sigui, jo a mi són coses que em flipen i me les veig i a vegades dic ostres, quin pal de pel·li i a vegades dic ah, pues bueno, doncs està bé. Bueno, sigui com sigui, com comentàvem, ells tenen un sentiment patriòtic bastant gran. També és veritat que tenen molts més recursos que nosaltres, però nosaltres fem molt bon cinema, tenim molt bons directors i també, de tant en tant, ens ho hem d'anar recordant perquè si no, ningú ho fa per nosaltres. I passem a l'última pel·lícula que destacarem avui, Maleficio, la regla de Oixa, que combina elements ocultistes, rituals i relacions humanes en un ambient fosc i misteriós. Aquesta és la quarta pel·lícula que destaquem. Podríem dir que és la pel·lícula de terror de la setmana, és un thriller de terror sobrenatural i que també és un film espanyol. Sabem que aquí fem molt bones pel·lícules de terror, Rec, per exemple, és una de les grans del gènere i tenim un festival que no ens l'acabem, que és el Festival de Sitges, que l'hem comentat a l'inici del programa, que seguirem comentant al llarg d'aquests dies a l'emissora perquè em consta també que hi haurà col·laboracions amb gent de l'emissora que anirà al Festival de Sitges. Recordem que comença el dia 9, està a punt de començar i s'estendrà 10 dies, fins al dia 19, o sigui que aquí, Dani, ja aquí ens has avançat una cosa, però si al programa vindrem carregadets de notícies sobre el festival que els avuiens ja aniran descobrint. No, i està molt bé perquè penso que és un festival que encara que és molt conegut, m'atreviria a dir que és el festival més important que es fa a Catalunya com a mínim, no sé si a Espanya, perquè a Espanya potser seria massa gosadat. Sí, Sant Sebastián és molt important, el festival de Màlaga també ho és. No, no, de Catalunya jo crec que segur que sí. De Catalunya, sens dubte, vull dir, de Catalunya és el festival més important, sens dubte. El que passa que també és veritat que toca un gènere que és molt minoritari, tot i que cada vegada menys, però que ha sigut durant molt de temps minoritari, que és el terror, que és un cinema gore, terror, fantàstic, que té un, al final és un ninxo de persones que anem allà i anem moltes vegades a diversos festivals del gènere i ens acabem trobant tots al mateix lloc perquè som gent que ens agrada molt el cinema de fantasia, de terror i ens anem repetint a les diversos actes i projeccions d'aquest tipus, no? Sí. Perquè si fos una altra cosa al Festival de Sitges molt probablement seria encara més reconegut, però el ser de... Bueno, o no, Dani, potser és això, el seu tret distintiu, no? Realment a Espanya jo crec que de terror sí que és el més important. Sí, no, no, sens dubte. i del món està dels primers. Per això, jo crec que aquí està la seva gràcia, no? Que és únic realment, és únic a Espanya i és únic també a Europa. Sí, però penso que no arriba a tothom per culpa del gènere que té, però que no estic dient que l'haguem de canviar, eh? Estic dient senzillament que si fos una altra cosa molt probablement arribaria més gent. si fos un festival de cinema... O potser no. O potser dius, ostres, un altre festival, saps? Podria passar. Sí, no, no, està clar, i els ingredients serien uns altres, però l'enclau és tan meravellós. Això és veritat. L'espai és brutal, vull dir, és que Sitges és un lloc tan magnífic per fer cinema, per consumir cinema i per fer esdeveniments d'aquest tipus. I que realment Sitges no fa cap por, al contrari, és que t'engalar-ne, t'engalar-ne. No sé què dir-te, eh? Has tingut experiències molt dolentes a Sitges? Sí, no les explicaré pel micròfon, però he tingut experiències bastant... Creepy. Creepy. Bastant creepy a Sitges. Però, tret de les experiències que hagi pogut tenir o deixat de tenir, dir-te que a les nits de festival hi ha un ambient molt xulo i a la Zombie Walk no sé si has anat alguna vegada. No, no, és que jo tinc molt pendent en aquestes coses. La Zombie Walk és brutal, és aquesta... com es diu això? Aquesta rua de zombies es concentra en una tarda que normalment acostuma a ser un dissabte i és una congregació de zombies i és tot zombies, gent disfressada de zombies passejant pels carrers del poble i això fa por. Ja et dic jo que això fa bastanta por. M'ho crec que sí. Per tant, que no ens enganyi la façana que pugui tenir el poble. El poble de costa bonic perquè també té la seva part creepy, no? Que diguéssim. Efectivament. Sí, sí, totalment. Així és. Molt bé, doncs si et sembla passem a l'altra qüestió que teníem avui, dèiem, de l'escena diguéssim, de l'escena més cinematogràfica a l'escena més teatral i és que volem parlar-vos també dels teatres de Barcelona que omplen ja aquesta cartellera de tardor per aquest mes d'octubre, novembre i també desembre que ja doncs ens donarà les portes a l'hivern i també és una època molt d'anar al teatre, d'anar al cinema per Nadal, no? Ens agrada molt consumir perquè ve de gust perquè, com diu un gran amic meu, el Xavi Bax, des d'aquí una abraçada, el Xavi, que és un dels fundadors de Cinebaix actualment aquí a Sant Feliu del Llobregat, diu és que les bicicletes són per al verano, no? Com la pel·lícula. I és totalment així, al final, les bicicletes són per al verano i els cines i els teatres són per la tardor, per l'hivern i inclús per la primavera, no? Però deixo d'enrotllar-me perquè ara volem marxar, com dèiem, a la ciutat contal i també a aquesta cartellera. Anem a fer un repàs d'algunes de les obres que estan ara mateix que tenen més repercussió. La primera de totes seria El fantasma de l'òpera, que la trobeu al Teatre Tivoli. És un muntatge que ve de Madrid. Ja sabeu, per la gent que entén de teatre, que ens està escoltant o que com a mínim té cert interès amb el teatre, que el teatre que es fa a Madrid és molt diferent del que es fa aquí a Catalunya. Jo sempre dic que el teatre català és molt més expressiu, és molt més natural i el teatre català és molt bon teatre. Això no vol dir que el teatre de Madrid sigui dolent ni molt menys perquè tenen obres com per exemple El rei León que aquest any celebra els seus 15 anys a Cartellera. 15 anys a Cartellera. Molt pocs teatres ho poden dir. A Barcelona ara mateix no hi ha ningú que ho pugui dir. I que cada cop que hi ha entrades s'esgoten. És brutal. Cada sessió està plena. És una passada. A més, m'agrada molt. Jo vaig tenir l'oportunitat d'anar l'estiu passat i em va encantar. I em sembla un muntatge meravellós. Sí que és veritat que amb el hype que es diu ara amb el hype T'estàs modernitzant. M'estic posant al dia. No, però amb el hype què passa? Doncs això que la gent va idealitzant l'espectacle i quan arriba a vegades es decepciona. Jo penso que has d'anar una mica neutre aquest tipus d'espectacles perquè són espectacles que si estan 15 anys és perquè funcionen i ja està a gaudir. Què vull dir amb això? Que el teatre a Madrid és molt diferent. No vull dir que sigui pitjor però és molt diferent i a vegades a nivell d'interpretació doncs fan servir altres estructures fan servir altres mecàniques que aquí doncs no fem servir. Allà doncs és un teatre una mica més més cridat més llançat aquí és un teatre més sentit més viscut i això es nota molt amb la posada en escena. Per què dic això? Doncs perquè El fantasma de l'òpera és una de les obres més esperades i en aquest cas doncs ha decepcionat bastanta gent hi ha hagut gent que ha marxat bastant decepcionada al teatre perquè s'han trobat ostres nosaltres anem a veure una obra de gran qualitat i no és que no la tingui sinó que és que estem acostumats a un tipus de teatre ens dona un tipus de teatre a Barcelona que quan ens porten coses de fora que surten una mica del que estem acostumats doncs ens distorsiona una mica aquesta imatge. La realitat és que no coneixia aquestes diferències que estaves comentant és que jo m'estic introduint a aquest món són molt òbvies però has d'estar i has de veure-ho Clar sí, sí, clar podria notar fàcilment la diferència però clar mai ho he vist mai ho havia sentit i realment m'he sorprès i a tu Dani jo et faig la pregunta una mica aquí ficant el dedo en la rida a tu què t'agrada més? Teatre català o teatre madrid l'any? Clar és que això no m'ho pots fer dir a la ràdio però jo et poso un compromís com es nota que ets periodista no, sens dubte a mi m'agrada molt la feina que fem aquí a Barcelona m'agrada molt com es treballa penso que busquem més la veritat que busquem més l'autenticitat de les coses que les accions siguin més orgàniques que el personatge es mogui per impulsos i trobo que a Madrid això a vegades costa una mica costa una mica no mullaré massa però sí que diré que m'agrada més com es treballa aquí també aviam les xifres parlen per si soles quants actors dels que treballen a Madrid són de Catalunya un fotimer molts un fotimer hi ha molt actor català que treballa a Madrid perquè es fa bé perquè hi ha una bona escola perquè es formen bé els estudiants d'arts escèniques i al final això es nota però hi ha molt actor de musical que està treballant a Madrid doncs Dani si et sembla passem ara al teatre català perquè una de les estrenes més sonades i que de fet l'hem sentit al Zoom informatiu és el de la Cubana perquè han fet un musical que realment té molt bona pinta sí la Cubana porta molts anys intentant diguéssim rascar rascar rascar d'allò que han fet tota la vida que és humor que és conya que és riure amb propostes esbojarrades i bueno teníem una Déu Arturo fa un parell d'anys a Cartellera ara tornen amb l'amor venia amb taxi i al final doncs és una obra que també si no vaig errat és una reposició d'una obra que ja havien estrenat en el seu moment i en aquest cas doncs torna amb una proposta fresca amb humor i també amb una mirada esmolada al present en aquest cas està en el Teatre Romea de Barcelona que feia un fotimer d'anys que no actuaven en aquest teatre i aquí estan jo aquí sí que trencaré una mica la llança a favor del producte nou és a dir penso que a mi m'agradaria començar a veure coses noves a la Cartellera de Barcelona que no no vol dir que no que no les estiguem veient però per exemple una cubana que es li que es li lamenta el cap i digui vinga va anem a fer alguna cosa nova m'agradaria m'agradaria veure en aquest punt de risc a la cubana fent coses noves últimament estan que estan molts cartutxos de coses que ja tenien allà a la butxaca i les estan traient les estan reciclant que està bé i és molt lícit però m'agradaria començar a veure coses noves com ha fet de goll de gom en el seu comiat que es va acomiadar amb una versió de Santiago Rosinyol i després va fer sí por todo lo alto aquesta aquesta última reposició de Maricel però m'agradaria una mica més de risc a les productores catalanes a més la cubana és una productora que no se li pot retreure que no risqui perquè sempre ha riscat de fet la història de la cubana és fascinant perquè van començar Sitges precisament que parlàvem abans de Sitges van començar allà fèiem molt de teatre de carrer inclús alguna vegada que havien anat a Madrid havien acabat presos és a dir havien acabat passant la nit al calabós perquè doncs trencaven molt la dinàmica de teatre que estem acostumats no? el teatre italiana no? amb ells això no podies trobar allà jo que sé gent que s'havia quedat tancada en un aparador i allò era un gag no? i el gag de la persona tancada en l'aparador i com surt aquella persona de l'aparador o sortides d'aquest tipus també aquestes performance que van ser molt disruptives en el seu moment sí, sí, sí totalment al final és que això és el que els ha caracteritzat sempre no? aquesta imatge esbojarrada de la cubana que també al final si tenen públic és perquè ha enganxat aquesta manera de fer Made in la cubana no? que abans també ho dèiem és és al final el seu segell de qualitat i la gent està enganxada realment però va passem a l'última recomanació perquè és pel davant i pel darrere no? sí faré una menció especial de qualitat però no hi entraré abans de parlar pel davant i pel darrere vull fer una menció de qualitat de gegant que és la nova obra de Josep Maria Pou que en aquest cas doncs el tatxen com un gegant de la interpretació i és que ho és Josep Maria Pou és un dels millors actors catalans de tots els temps i en aquest cas torna al Teatre Goya amb una obra a partir del 25 d'octubre la funció comptarà amb subtitulació i descripció i també doncs amb totes aquestes ajudes que puguin permetre fer més accessible l'obra res només volíem destacar aquest gegant de Josep Maria mestres a la direcció i en aquest cas de Josep Maria Pou a la interpretació i tanco amb el pel davant i pel darrere el Teatre Borràs una comèdia dins de la comèdia el teatre que parla del propi teatre amb situacions absurdes i girs que juguen amb l'escenari metaficcional crec que és una obra jo la vaig veure fa uns anys quan es va tornem una mica al mateix que dèiem abans de la Cubana són obres que s'han reposat vull dir són reposicions avui crec que l'única nova és gegant la resta són reposicions d'obres que han funcionat i les tornen a fer que és totalment lícit ho fan per guanyar diners i la gent s'ha de guanyar la vida i ho entenc però pel davant i pel darrere és una obra que funciona molt bé que és molt còmica i jo la recomano a la gent que normalment no va al teatre o que no li agrada el teatre per què? perquè és una obra que si tu no vas normalment al teatre o no t'agrada la gaudiràs la gaudiràs perquè és trencadora divertida riu del teatre riu de les formes de fer teatre i veus la funció dues vegades no faré spoiler però sí explicar això i això doncs és molt divertit és un detall molt característic d'aquesta obra i crec que val la pena destacar-ho doncs sí sí també realment té molt bona pinta i jo crec que no és que hi hagi gent que no li agradi el teatre sinó gent que realment no li ha donat una oportunitat sí que encara no l'ha trobat jo crec que no l'ha descobert exacte exacte però jo crec que el teatre és una forma de consum i cultura que realment hem de potenciar perquè és que és maquíssima és xulíssima i et dona coses que el cinema no et pot donar i que és veure els actors actuant a un pam teu totalment totalment el teatre és vida i s'ha de seguir s'ha de seguir vull dir s'ha de seguir donant vida al teatre perquè ens pugui donar vida també exacte al teatre a nosaltres totalment des d'aquí des del refugi reivindiquem sempre el teatre i res Dani doncs jo crec que la secció ha quedat molt completa i molt bones recomanacions que ja m'ha apuntat a l'agenda i no sé si vols comentar alguna última cosa o ens acomiaden per aquí doncs res senzillament agrair als oients que ens hagin escoltat al llarg d'aquests minuts que espero que aquestes recomanacions tant de cinema com de teatre els hagin agradat i res que gaudeixin de la cultura que consumeixin cultura sigui a Barcelona o sigui aquí a Sant Jus que a Sant Jus es fa molt bona cultura i res que seguir gaudint de la cultura el teatre el cinema del que sigui i una abraçada molt gran i que en el meu cas els escolto el dilluns ens escoltem perquè jo no és que els escolti amb ells però m'agradaria fer-ho m'agradaria girar les turnes i algun dia escoltar també a l'audiència com sigui seria molt guai el dilluns a la Rambla tornem a estar aquí operatius a Ràdio Desbem gràcies Jaume per convidar-me i res que tinguis molt bona temporada a tu Dani moltes gràcies per venir i ens retrobem adeu doncs ha arribat el moment de convidar el programa i realment ja hem acabat és que ja ha passat volant avui com totes les tardes que sempre passa volant però bueno ens acomiadem i ens retrobem dilluns recordeu que el cap de setmana no tenim emissió però ens retrobem dilluns de 5 a 7 com cada tarda vinga fins aviat adeu a les portes a les portes la riudas i la riudas és que no ete