#471 - Salut mental, actualitat i Barça: del Zoom a la tertúlia

El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. És divendres, ja hem arribat, ja hem arribat al final de la setmana i ara toca gaudir del cap de setmana. Abans de començar el programa, però us aviso que si em noteu la veu una mica diferent és que he agafat un constipat, així que perdoneu-me. Però va, ara sí, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari! Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia, i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb l'Albira i el seu espai de nutrició. Seguidament parlarem amb el nostre coach fitness, l'Ivan Colom, i acabarem amb una tertúlia esportiva dirigida per l'Àlex Masdeu i la col·laboració de l'Ivan Colom. Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu. I per fi sembla que arriben bones notícies des de Gaza. Aquest divendres a les 11 hora catalana ha entrat en vigor l'alto al foc entre Israel i Hamas, anunciat pel president nord-americà Donald Trump. L'exèrcit israelià ha començat la retirada del 50% de les seves tropes de la franja en la primera fase del pla impulsat per Washington. Això ha fet que milers de gazians desplaçats hagin començat el retorn cap al nord de la franja per la via del Rashid, Segons l'acord, Hamas haurà d'alliberar 48 ostatges, dels quals només 20 continuarien en vida, en un termini de 72 hores, a canvi de prop de 2.000 presos palestins. El govern israelí va aprovar el pacte la nit del dijous, tot i l'oposició dels ministres més radicals, que reclamaven continuar amb l'ofensiva a Gaza. Trump ha assegurat que confia que l'alliberament dels ostatges es provadirà dilluns o, com a molt tard, dimarts, i anuncia que viatjarà pròximament a Egipte per la signatura oficial de l'acord. En un missatge posterior, el primer ministre Benjamin Netanyahu ha advertit que les següents fases del pla inclouen l'esarmament de Hamas i la desmilitarització total de Gaza, fins i tot per la força, si cal. Malgrat l'esperança que desperta aquesta treva, molts palestins desconfien que sigui definitiva i reben la notícia amb molta cautela. Després de més de dos anys de guerra i amb més de 67.000 morts, molts desconfien que Israel compleixi ara el pacte i temen que els atacs es reprenguin un cop s'hagin alliberat els ostatges. La líder opositora venezolana, Maria Corina Machado, ha guanyat el Premi Nobel de la Pau 2025. El Comitè Nobel de Noruega l'ha distinguida per la seva incansable tasca en defensa dels drets democràtics a Venezuela i per la seva lluita per una transició pacífica cap a la democràcia. Perseguida pel règim de Nicolás Maduro i condemnada a 15 anys d'inhabilitació, Machado ha viscut amagada durant l'últim any, però ha decidit quedar-se al país. El comitè Nobel destaca la seva valentia i la considera una figura clau per unir l'oposició venusolvana. Donald Trump torna a amenaçar Espanya i ara ha suggerit expulsar-la de l'OTAN per negar-se a augmentar fins al 5% del PIB la despesa en defensa. Ho ha dit durant una trobada amb el president finlandès després de criticar que Espanya sigui l'únic país de l'aliança que no ha complert amb la pujada del pressupost militar. Des de la Moncloa han respost amb tranquil·litat, recordant que Espanya és un membre de ple dret i compromès amb l'OTAN. i que compleix amb els seus jubil·lectius de capacitat com la resta de països. Ara, escoltem a la ministra de Defensa, Margarida Robles. Por tanto, el compromiso desde el punto de vista militar es total y absoluto y va a seguir siendo porque creemos en la Alianza Atlántica, porque somos un sorio fiable y porque creemos en la paz. Y al mismo tiempo hay que poner en valor que estamos cumpliendo porque el compromiso para este año 2025 era llegar al 2% y vamos a seguir cumpliendo firmemente comprometidos con la Alianza Atlántica. El conflicte entre Trump i Espanya ve del juny passat, quan Trump va pressionar els aliats per a la bala d'espesa militar del 2% al 5% del PIB per al 2035. El govern de Pedro Sánchez va aconseguir vincular el pressupost a objectius i capacitats concretes, en lloc d'un percentatge fix del PIB, tot i les crítiques d'alguns socis de l'aliança. Aquest divendres és l'últim dia perquè els accionistes del Banc Sabadell decideixen si accepten l'OPA hostil del BBVA. El termini acaba a la mitjanit, tot i que els resultats no es faran públics fins al 17 d'octubre. El BBVA busca aconseguir més del 50% de les accions, mentre que el Banc Sabadell creu que no superaran el 30% i recomana esperar a una possible segona OPA. Fins ara, només dos grans accionistes han fet públic el seu posicionament. David Martínez Guzmán accepta l'oferta mentre que l'asseguradora Zurich la rebutja. En els últims dies, amb dues entitats, s'han acusat davant la CNMV de dificultar l'accés dels accionistes a la informació. Els Premis Nacionals de Cultura de Catalunya 2025 han reconegut figures clau de l'escena catalana. La companyia d'Agoll Llegom ha rebut el guardó per la seva trajectòria teatral de més de 50 anys, mentre que el coreògraf Marcos Morau ha estat premiat pel seu impacte internacional en la dansa contemporània. També han estat guardonats l'artista feminista Marí Xordà, el duet musical Tarta, Relena i els castellers de Vilafranca, per la seva trajectòria en la cultura popular i l'excel·lència tècnica. L'acte s'ha celebrat a la carpa del circ Cric, amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa. Ara connectem amb el Sergi Herrada, el nostre corresponsal al Festival de Sitges. Hola, molt bona tarda. Torno a ser el Sergi Herrada en directe des del Festival de Sitges. Continuem amb la crònica diària aquí a les notícies de Ràdio d'Esvern. Avui puc comentar dues de les pel·lícules més importants i que més s'esperaven d'aquest dia, per un cantó Together, protagonitzada per Ali Sombrí i Dei Franco. Ells són parella a la vida real, però també interpreten una parella que, bueno, travessen una sèrie de problemes i tal, decideixen anar-se a viure a una casa perduda allà al bosc i després de beure una mica d'aigua a una cova que es troben allà, bueno, cauen dintre d'una cova i beuen allà aigua, comencen a apagar-se físicament pell en pell l'una amb l'altra. És una pel·lícula... Bastant curiosa, una mica també fastigosa, però no tant. També fa riure i tal. I al final és com una reflexió de la por a perdre la pròpia individualitat quan s'està dintre d'una parella. És una pel·lícula molt curiosa, des d'aquí la recomano bastant. I una altra pel·lícula que acabo de veure, que ha agradat moltíssim, és Primate. Una pel·lícula sobre una família que té un ximpancé com a mascota a casa. El mico agafa la ràbia. i comença a carregar-se a tota la gent que es troba pel mig. És una pel·lícula que promet el que es veu, si no guanyarà cap òscar ni cap premessi important, però si vols veure un mico despejejant la gent, arrencant extremitats fent mossegades per tot arreu, doncs aquesta és la teva pel·lícula, són 90 minuts, superentretinguts, la gent ha cridat, ha rigut, ha estat un dels plans forts d'avui. Fins aquí, ens veiem dilluns vinent i una abraçada ben forta. Adeu. Moltes gràcies, Sergi, per aquesta crònica del dia d'avui del Festival de Sitges i ara ens toca a nosaltres, ens toca ritme, ens toca esports. Fins demà! El virus FIFA ataca de nou el Barça. Dani Olmo s'ha trencat al sol i de la cama dreta, però encara està pendent perquè ara es veu que podria ser el bessó de la cama dreta aquest matí en un entrenament amb la selecció espanyola. La federació ha confirmat que Olmo no podrà jugar als partits els pròxims partits contra Geòrgia i Bulgària. Avui es quedarà a la Rozas tractant-se amb el fisioterapeuta de la selecció abans de tornar a dissabte a Barcelona, on dilluns se li faran noves proves mèdiques. Segons el comunicat, el jugador havia arribat amb signes de fatiga muscular i, tot i el millor i la millora amb el tractament, les molèsties han reaparegut durant aquest entrenament d'avui i ha tornat a caure lesionat. Veurem l'evolució. El Barça femení disputa aquest diumenge un partit clau per la lluita cap al títol. Les de Pere Romeu viatgen a Madrid per enfrontar-se a l'Atlètic de Madrid, el gran rival del Barça a la Lliga. Tots dos equips estan invictes, tot i que el Barça encara no ha cedit cap punt i els metalassers, en canvi, n'han empatat dos partits. L'Atlètic intentarà aprofitar el factor local i posar en dificultats a les culers. En tenis, demà es disputen les semifinals de l'ATP Shanghai. El rus Daniel Medvedev s'enfronta al francès Artur Rinderknech. I Djokovic, el gran favorit, s'enfrontarà a la revelació del torneig al monagasc Valentin Baixerot. Ara sí, ara presentem la cançó del dia. Doncs avui, com queda divendres, ja sabeu el que toca. Toca una cançó ben animada, en marxa i que ens prepari per un gran cap de setmana. Per això, avui us porto una proposta musical plena d'energia. La cançó combina ritmes electrònics amb reggaeton i hip-hop, creant un beat molt addictiu que enganxa des del primer segon. La lletra parla d'una nit plena d'adrenalina i de diversió. És un cant a viure el moment, a la llibertat i a deixar-se portar pel ritme, amb imatges de velocitat i una actitud una mica altra. El protagonista explica com tot i l'èxit i les noves oportunitats no pot deixar de pensar en aquella persona que li fa perdre el cap. És una cançó plena de desig i d'honestedat on s'intenta equilibrar la fama amb els sentiments reals. Darrere d'aquest tema hi ha dos artistes consolidats de l'escena urbana. Junts han creat un tema que mostra química i experiència. Són coneguts per les seves col·laboracions, com aquest tema, que porta dues col·laboracions molt importants, i per reinventar-se constantment. La seva música barreja humor, rebel·lia, vida quotidiana i, sobretot, connecta amb un poble, amb un públic, perdona, jove, ampli i molt fidel. Com sempre, us deixo amb tres pistes. Els autors principals de la cançó és un grup format per dos milions amics que malauradament es van separar fa molt poquet. Intervenen tres artistes, el grup esmentat abans i dos cantants més. I el títol de la cançó fa referència al cotxe d'un superheroi. Què? Com ho tenim això? Jo crec que ho hauríeu de saber. Així que que soni, Batmobile, Defunzo i Baby Loud, Hens i Pole. Ahora que parece que le gusta el rollo, voy a sacarte a bailar delante de ellos, hasta que llamen de multis y sellos, y decir no sé yo, pero vamos con todo, vente pa' mi lado, quiero todo el pastel, no solo un bocao, si vienen por dinero, pues hola y chao, voy a hacerlo yo, pero está planeado. Últimamente veo todo de colores, me dicen hoy no te enamores, pero es que tú y yo por suerte fluimos como los vapores. Y eso de ver está complicado, no lo encuentras en ningún lado, y yo ni sé lo que me ha pasado, pero a mi alma tú has entrado. ¿Y por qué no nos quedamos alejados? Y te canto, eh, tú me bailas un rato Estoy ocupado pero con ganas de verte Hoy no voy a grabar, ¿qué tal si paso a buscarte? Con un equipo que a veces no me lo creo ni yo Y a mi manager haciendo de psicólogo Tú tan adictiva y yo, que quiero de Tito Me tienes loquito Y si mañana en la portada, papi, tú ves esta cara Si la vida que me espera no es la que tú te esperas No, no, no Yo pillo el Batmóvil, mándame la Uri Que le ven a Roby Nos vamos solo los dos Solo los dos Vámonos a conquistar Godam Y te recojo con el Batmóvil Y nos montamos una peli Como si estuviéramos en Toy Story Vamos a quemar el money Y a darle por culo a la poli Un plan tentador Tú y yo con un litro, no sé, piénsalo Hasta que no salga el sol Yo no me piro, me deshidrato Que poquito he bebido Quiero tomar el sol contigo Pero no te pases que soy un vampiro Y ya sé la condena que me espera allá afuera Porque la vida que llevo no es la vida que te enseñan Pero si vienes conmigo no va a faltarnos de nada Te lo prometo, nena ¿Y por qué no nos quedamos abrazados? Y te canto, ey, tú me bailas un rato Estoy ocupado pero con ganas de verte Te invito al concierto pa' que me deses suerte. Con un equipo que a veces no me lo creo ni yo. Y a mí que vine haciendo de psicólogo. Tú tan adictiva y yo que quiero de ti todo. Hostia puta. Y si mañana es la portada, papi, tú ves esta cara. Si la vida que me espera no es la que tú te esperabas. No, no, no. No, no, no, no. Si me llama el móvil, yo pillo el bat móvil. Mándame la uvi que le den a Roby. Nos vamos solo los dos. Y si mañana en la portada, papi, tú ves esta cara, si la vida que me espera no es la que tú te esperabas, no, no, no, no, no, no, no. Si me llama el móvil, yo pillo el bandóvil, mándame la Uri, que le den a Roby, nos vamos solo los dos, solo los dos. Y si mañana en la portada, papi, tú ves esta cara, si la vida que me espera no es la que tú te esperabas, no, no, no, no. No, no, no, no. Si me llaman el móvil, yo pillo el batmóvil. Mándame la UBI, que le den a Rocky. Nos vamos solo los dos. Solo los dos. Doncs bé, una cançó mojula i molt animada. Però ara ens toca baixar una miqueta les reproduccions... Les revolucions, perdoneu. I anem amb l'efemèride del dia. Avui, 10 d'octubre, celebrem el Dia Mundial de la Salut Mental, una data molt important. Cuidar la ment no és una qüestió de voluntat ni de temps lliure. És un imperatiu, una necessitat, un dret i una urgència col·lectiva. La salut mental arrela quan hi ha pau, quan hi ha equilibri i, sobretot, quan hi ha justícia. quan ens sentim segurs, quan ens sabem escoltats, però també és molt fràgil i es veu amenaçada quan vivim envoltats d'estrès, de precarietat, de soledat o de dolor. Pensem en els infants que viuen en guerra, en les persones que han perdut casa seva, que han perdut un familiar o en aquells que cada dia s'aixequen amb el cor cansat, apagat. La salut mental també és per ells, sobretot per ells. Aquesta edat ens recorda que tots compartim vulnerabilitat, I és justament en aquesta vulnerabilitat on neix la força. Quan reconeixem que no podem amb tot, quan demanem ajuda, quan mirem algú als ulls i li diem, no estàs sol. Perquè la salut mental es defensa en comunitat, amb suport, amb empatia i amb drets. També és hora de mirar cap a dins dels nostres llocs de treball i posar valor especialment al sector sanitari i social, que es deixen la pell cuidant els altres mentre ells mateixos s'acaben esgotant. Perquè recordem, qui cuida dels que cuiden? Les dades són clares. Un 34% de la població reconeix que té algun problema de salut mental. Les baixes per problemes mentals van en augment i l'any passat es van registrar 3.846 suïcidis a Espanya. És important recordar que darrere de cada número hi ha una història, una persona que necessita una pausa, una mirada humana i una estructura que la sostingui. La salut mental no és un eslògan bonic, és un compromís real que exigeix inversions, recursos i sobretot respecte. Respecte per la vida, per les emocions, per la fragilitat i sobretot per aquesta fragilitat que ens fa humans. Avui més que mai compartim la nostra vulnerabilitat perquè és el que ens uneix i des d'aquí, des d'aquesta consciència col·lectiva, defensem la nostra salut mental. Perquè recordeu, cuidar la ment és cuidar la vida i la vida Sempre mereix ser cuidada. Ara fem una petita pausa i tornem. Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Ara comencem les seccions del programa d'avui amb l'Elvira, amb el seu espai de nutrició. Hola, Elvira, què tal? Buenas tardes, aquí ya de viernes. Una semana calentito. Bueno, no sé si será el calentito, pero... Sí, perquè aquests dies està fent una mica de mal temps, eh? Que ahir ens va ploure. Yo también, porque yo he estado en el maresme y estaba cayendo agua. Ostres, vale, vale. Doncs sí, sí, mal temps, però bueno, igualment es poden fer coses xules, no? Sí, por supuesto. Bueno, para eso se llama otoño, ¿no? Exacte, exacte. I, Elvira, avui és un dia especial, perquè avui és el dia de la salut mental. Jo tinc un dubte. Com la salut mental, bé, com la nutrició pot arribar a influir en la nostra salut mental? Bueno, mira, la parte más básica, fisiológica, que podríamos decir es que piensa que ¿cuál es nuestra gasolina para mantenernos vivos? ¿No son los alimentos? Sí, els aliments, el que mengem. Ok. Entonces, la gente piensa que cuando nosotros comemos el cuerpo absorbe. No, no. Aquí hay prioridades a la hora de absorber estos nutrientes. Y quien se lleva una mayor carga de este contenido nutricional, ¿vale? ¿Sabes quién es? El cervell. El cerebro, exacto. Se lleva el 20%, justo el 20%. Con lo cual, ¿qué pasa cuando nosotros echamos una gasolina, por ejemplo, a una moto, en vez de echarle la gasolina específica para la moto, echamos un diesel? Que se ha espallado y tiene que ir al mecánico, eh? Exacto. Piensen que la alimentación, si bien es cierto, no es el único factor que favorece la salud mental, es un factor que tiene una importante incidencia. Porque si yo estoy alimentando mi cuerpo solamente de azúcares, ¿de acuerdo? ¿Qué va a pasar? Si el cuerpo va a tener, el cerebro va a tener eso que necesita que se llame glucosa. Pero esta glucosa va a estar muy poco tiempo con él. Sin embargo, si yo tengo una alimentación en la cual aporto una serie de vitaminas, minerales, sobre todo ácidos grasos, omega 3, ¿Vale? Entonces, ¿qué voy a tener? Voy a tener una calidad de alimentación que no solamente va a ser persistente, sino que va a mejorar el funcionamiento de nuestro cerebro. Entonces, por ejemplo, uno de los elementos que es más importante para el cerebro, el primero es la glucosa. Punto. Esto es impepinable, ¿vale? Entonces, ¿la glucosa de dónde la podemos tener? La podemos tener de una manera fácil del azúcar, pero tan fácil como entra, se va, pero también la podemos obtener de las frutas, verduras y cereales integrales. Entonces, ¿qué pasa con este tipo de alimento? Este tipo de alimento tiene que llegar al estómago, tiene que romperse moléculas más pequeñas y van saliendo, se va suministrando a la sangre poco a poco, con lo cual nosotros tenemos esta energía, porque la glucosa es energía, más o menos de una forma pausada y controlada. Exacto. O sigui, aleshores vol dir que la que és la pura glucosa, que serien els sucres, el sucre més pur, diguem, entra molt ràpid al nostre cervell, però també marxa molt ràpid. Exacto, entonces la glucosa siempre va a entrar y salir rápido, pero el problema está en que cuando nosotros consumimos frutas y verduras, esa glucosa a nivel digestivo se va soltando más lentamente, entonces el cerebro la va utilizando en el momento que la tiene, ¿de acuerdo? Se va a ir igual, la va a usar igual y se va a gastar de alguna manera, ¿vale? Entonces, luego tenemos, por ejemplo, un segundo factor, ¿vale? El segundo factor es la lubricación, ¿vale? Nosotros tenemos que ver nuestro sistema nervioso, el sistema cerebral, que está formado por unas neuronas. Esas neuronas tienen unas membritas y esto necesita lubricación. Igual que un coche, ¿vale? Tú no lo pondrías en una carretera a ser kilómetros sabiendo que tiene el aceite gastado o que no tiene aceite porque te lo cargaría. Claro. ¿Vale? Porque el aceite en el motor tiene una función de lubricación de ciertas partes. El ácido graso omega 3, que es el principal con el cual trabaja el cerebro, pues lo que está haciendo básicamente es lubricar. ¿De acuerdo? Entonces, ¿qué más? Mira, a través de la alimentación existen también unas sustancias que se llaman neurotransmisores ¿De acuerdo? Que son obtenidos muchas veces a nivel intestinal. ¿De acuerdo? Entonces necesitamos aportarle una serie de nutrientes a nuestros organismos que aporten aminoácidos esenciales para generar, por ejemplo, la serotonina. La serotonina se produce principalmente en el intestino, que es, como sabemos, nuestro segundo cerebro. ¿De acuerdo? Entonces si nosotros, por ejemplo, no consumimos unas proteínas de una calidad I una pregunta, perquè hem sentit molt a parlar de la serotonina, però explica'ns una mica més què és i què ens aporta el nostre cos. La serotonina se conoce también como la hormona de la felicidad o la sustancia de la felicidad. ¿Cómo se produce? La serotonina la puedes producir a través de los alimentos. Cuando tú comes un chocolate negro vas a tener un aumento de serotonina. Cuando tú estás haciendo ejercicio vas a tener un aumento de serotonina porque al cuerpo le gusta. Cuando tú, por ejemplo, mezclas o escuchas música que te gusta, vas a subir serotonina porque el cerebro se pone contento. Pero la principal fuente de producción de serotonina se lleva a cabo a nivel intestinal. ¿De acuerdo? Es decir, una vez que están digeridos los alimentos a nivel del intestino delgado y del intestino hueso, és on se producen aquest tipus de substàncies que passen a la sang i arriben al cervell. Clar, i per tant, si la serotonina està directament relacionada amb la felicitat i aquesta major part de la serotonina es produeix al nostre intestí, realment és el que estàvem dient, que el que ingerim té molt a veure amb com ens sentim i si estem contents, si estem feliços o si estem una mica més apagats. Exacto, por supuesto. Lo que pasa es que también tenemos que tomar en cuenta que hay elementos y alimentos que pueden producir que te sientes más apagado. Por ejemplo, una alimentación escasa en vitamina B va a hacer que la persona se sienta más apagada, más cansada. La vitamina B la vamos a encontrar en los cereales integrales y en las carnes. ¿De acuerdo? Entonces, evidentemente, lo que comemos sí que está relacionado. Porque tú cuando comes, por ejemplo, un alimento ultraprocesado todos los días y no consumes ni fibra, ni vitaminas, ni minerales, evidentemente el cuerpo tiene energía, ¿sí? ¿El cerebro va a trabajar con la energía? Sí. Pero no es lo mismo... ¿Vale? O sea, aquí yo no sé si hay esta diferencia de gasolina 95-98 octanos. O sea, que cuanto más octanos tiene, más energía o mejor funciona el motor. Pues esto es lo mismo. Si yo escojo dentro de mi alimentación consumir lo que yo digo 5, es decir, 3 frutas diarias, mis vegetales crudos, mis ensaladas, y mi plato proteico en cada ingesta y frutos secos y grasas saludables, pues entonces esta es una gasolina de alto obstanaje, con lo cual el cuerpo no se va a ver obligado a hacer metabolismo para cubrir huecos. Cuando yo me pongo una alimentación en base a precocinados todos los días, Esto no quiere decir que yo un día, oye, que no tengo tiempo, me compro unos canelones, me hago una ensalada. Esto no es esto. Esto es que yo me como un donut por la mañana, me como los canelones y las patatas así por el mediodía, meriendo un perro caliente o una hamburguesa y cedo una pizza. Y esto lo hago todos los días. Claro, claro. Aquí está el problema. No es porque yo una vez vaya a consumir un precocinado el cerebro va a dejar de funcionar. No, porque afortunadamente el cerebro tiene nuestro cuerpo, fisiológicamente hablando, tiene muchísimos mecanismos metabólicos que pueden ayudar. Pero evidentemente no es lo mismo que ellos respondan en un momento de emergencia a que tú los obligues diariamente a funcionar, ¿vale? Y aquí volvemos al famoso triángulo que siempre hago mención, que es que la alimentación sola, en este caso para la salud mental, no va a ser suficiente. Es una base, es un vértice del triángulo. Això ho hem comentat molts cops, aquest famós triangle, ¿no? El famós triángulo. Jo crec que ja el tinc dominat, també. Sí, o què? Exercici físic, no? Exacte. Alimentació. I mental. I mental, exacte. Mira, hay una cosa que no sé si los oyentes son conscientes, ¿vale? Pero en nuestro cerebro... he leído por algún lado, genera diariamente un promedio de 60.000 pensamientos, ¿vale? Entonces, casi nada, ¿no? Entonces, de los cuales dicen que pueden llegar por encima del 50% a ser negativos. Mira, el cerebro está pensado para que en un momento piensa que es un receptor, un acumulador, ¿no? Entonces... Tenemos la vista, tenemos el oído, tenemos el olfato que nos indican, ojo, hay peligro, ¿vale? Y nosotros cuando hay peligro, nuestro cuerpo está adaptado a decir, bueno, hay que contraer músculos, hay que segregar adrenalina y necesitamos insulina, ¿vale? ¿Pero por qué? Porque viene el tigre a comernos. Esto era antiguamente. Eran peligros reales, ¿de acuerdo? Entonces, ¿qué pasa en nuestro día a día? En nuestro día a día, el cerebro no sabe diferenciar si es el tigre que nos está comiendo o si es el pensamiento negativo que nos está taladrando, ¿vale? Que le estamos dando vueltas a las cosas y dale que te pego. Y esto genera estrés. Pensaments negatius de qualsevol tipus, de malament la feina o he tingut un problema amb un amic o m'he discutit amb la parella, no? Jo no sé com le dicen ahora a ustedes, o sea, que se rayan rápidamente. Se rayan, sí, sí, que no rayamos, sí, sí. Se rayas porque... A ver, ¿qué te puede generar un pensamiento negativo? Pues básicamente que tú tienes unas expectativas con algo, con un trabajo, y ¡pam!, se te han caído. Y ahí empieza el círculo. Entonces, lo curioso de este sistema del cortisol y el estrés es que nos afecta también. ¿Por qué? Porque este trabajo lleva a lo que se llama... Si yo, por ejemplo, soy una persona que no tengo unos horarios de comida o que tengo ayunos prolongados, cuando el cerebro va a llegar a tu casa, te va a decir, oye, chato, yo he estado todo el día en estrés, así que me haces el favor de darme boca. Sí, sí, y además te recuerda que tú en la gabineta de la cocina, de la cocina, arriba de la nevera, tienes unas patatas chips y nos las vamos a comer como compensación. Y entonces, ¿qué estamos haciendo? Estamos jugando, estamos juntando lo que es el hambre, los ayunos, de que no comemos porque no tenemos tiempo, no nos... Con el hambre emocional, ese hambre emocional en el cual el cerebro dice, mira, yo he estado estresado, tú me tienes que compensar. Y el cerebro siempre busca esa compensación fácil y rica. Siempre. Entonces, básicamente, evidentemente, si se fijan, normalmente yo siempre le digo a la gente, cuando sea así, lo importante es llegar, ¿vale?, a casa i antes que vaciar la nevera comence un vaso d'aigua. Ja, perquè sàcia. Exacte. I una pregunta, Elvira, perquè quan ens passa això, que és el que tu dius, portem un dejú una mica ampli o perquè no hem tingut temps de menjar o per qualsevol cosa, per què nosaltres sempre anem directes cap al que seria pitjor nutricionalment i no anem, per exemple, cap a la fruita? Bueno, porque esta es la diferencia entre hambre emocional y hambre fisiológica. Cuando hay hambre fisiológica, te vas para la manzana. ¿Sí o sí? O sea, no. Cuando hay hambre emocional, que es estas cosas que te suben rápido la insulina y le dan energía rápida al cuerpo. Al cerebro, sobre todo. Entonces, por eso... Claro, y las grases, ¿no?, y todo eso nos da un chute rápido. Exacto. Piensa una cosa. Nosotros cuando comemos, no somos conscientes, pero comemos con los sentidos también, ¿de acuerdo? Entonces, cuando tú tienes hambre emocional, lo que te va a entrar por los ojos primero va a ser aquello que el cerebro lo asocia con dulce, con energía rápida. ¿Vale? Cuando tú tienes hambre fisiológica, la manzana te sirve. ¿De acuerdo? Tú ya vas por la manzana, por la pera, por lo primero. Ahí sí vas más, abrir la nevera y lo primero que encuentres. No seleccionas. Ahí no seleccionas. De la otra manera no, porque piensa, y si no, les invito a los oyentes que hagan el ejercicio, ¿no? Un día que tengan un día negro, ¿de acuerdo? Muy negativo, y que no hayan podido comer, que se fijen, que sean conscientes de que van a ir entrando por la casa, se acuerdan de un producto específico que hay en la cena que desean consumir. Sí, jo crec que a tots ens ha passat això, eh? Sí, sí. Jo almenys recordo aquests moments de, ostres, que arribes cansat o arribes fet pols, has tingut un dia dolent i ja estàs a l'ascensor, no?, pujant a casa dient, ostres, mira, a la despensa tinc unes patates fregides. Exacto. Entonces, esto es lo que pasa. Entonces, cuando nosotros hablamos, piensa que esto, hacer esto, una vez al comer de manera inadecuada, una vez, no nos va a hacer daño. Pero evidentemente, si nosotros lo hacemos a diario, vamos a generar carencias. El cuerpo va a tener que sacarlo de alguna parte, ¿no? Entonces, evidentemente, el cerebro dice, no, hoy no tengo ganas de trabajar, con lo cual me siento apático, no he salido... Y entonces caes en ese bucle, ¿no? De solamente alimentar puntualmente al cerebro, ¿de acuerdo? Con eso que le gusta, ¿de acuerdo? Entonces, claro, yo creo que está directamente relacionada, pero evidentemente no es un factor. Mira, esto, muchas veces las personas que tienen problemas de salud mental, que toman antidepresivos o este tipo de medicación, yo siempre les digo... La medicación es importante. No se debe dejar, no se debe jugar con esto. El cerebro es un órgano muy sensible. Ahora, también les digo que si cuidan la alimentación correctamente y hacen ejercicio, la medicación va a potenciar la mejora. Ese es el triángulo del cual siempre te hablo y ya casi que lo tienes aprendido. Ya, ya está aprendido, ya está. Ahora ya no se me olvidará mai més. Así que sí que tiene, como ves, creo que te he dado argumentos suficientes para per demostrar-te que la nutrició i la salut mental estan directament relacionades. No, no, totalment. Això està clar que hem vist com es crea una vinculació directa entre el que ingerim, el que ens alimentem i com ens sentim. Entonces es muy importante que con la salud mental no se juega, ¿vale? No, no. Con la salud mental pensen que el cerebro creo que es uno de los pocos órganos más desconocidos que nosotros tenemos O sea, ¿por qué? Porque básicamente abrirlo y ver cómo funciona y la persona esté viva es imposible. Entonces es una cosa que tenemos que tener todas las medidas preventivas que podamos utilizar o tener a mano para poder proteger. Nuestra mente es importante, por esto aquí el valor de las personas que trabajan en el área de la salud mental y trabajar en equipo va a favorecer la ayuda a todas las posibles personas que tengan este tipo de enfermedades mentales. Sí, a més que totes les afectacions mentals realment són molt dures, no? Perquè ens hem acostumat a que, ostres, em fa mal la cama o em fa mal l'estómac, mira, doncs m'ho podré curar. Però clar, quan ens sentim malament, tenim depressió, ansietat, realment no ho podem veure ni ho sentim com físicament, però és un sentiment que ens acompanya dia darrere dia i a mi per això em semblen enfermedades que són molt dures i que la gent que conviu cada dia amb elles realment fan un esforç titànic per seguir endavant? Jo crec que aquí el problema de les propiedades mentales, de la salut mental, també és que està molt estigmatitzada. Sí, sí, totalment. És a dir, jo, per molts anys, ha estat moltes vegades les que he oído No, esto es un capricho de ella que es una malcriada o es que no se conforma a lo que sea, ¿no? Sí, sí, sí. Yo creo que la salud dental está muy estimatizada. Por ejemplo, no es la primera vez que yo escucho a alguno que le dices, oye, ¿por qué no te vas a un psicólogo, un psiquiatra? Yo no estoy loco, ¿sabes? Porque... perquè anar a un psiquiatra o a un psicòleg no tenés perquè estaré enferma, ¿sabes? Sí, sí. Entonces, claro, yo creo que debemos quitar también esa estigmatización que tenemos con relación a la salud mental, ¿de acuerdo? Sí, es un... Que es muy importante. Sí, és un estigma que jo crec que la societat ha anat com intentant treure una miqueta, jo crec que sí que s'ha anat fent una mica de millores, que últimament s'està parlant més i és un tema més comú dintre del que cap, però sí que encara està aquest estigma real de molta gent que realment o li fa molta por demanar ajuda, o li fa vergonya demanar ajuda, o el que tu dius, ostres, és que si demà m'ajuda em diran que estic boig. No, això no és així. Pensa que pedir ayuda tampoco es fácil, ¿eh? Per això, per això, és una cosa molt complicada. Pedir ayuda porque se basa en que ahí estamos acostumbrados, esto es como las formas del cuerpo, ¿no? Estamos acostumbrados a que la sociedad ha estipulado una forma de cuerpo, una forma de comportamiento, y si te sales de esos estereotipos no entras, ¿no? Entonces, evidentemente, decir, oye, es que yo tengo un problema, ¿vale?, Porque para empezar, decirlo es muy duro. Reconocerlo. Reconocer uno mismo que está fallando algo es muy duro. Y después, evidentemente, el ayudar a las personas no es fácil. O sea, ayudar a una persona con ansiedad, a una persona con depresión, no es fácil. Para nada. Hay que ser muy empático. Hay que tener una amplitud Escuchar. Te recuerdo que escuchar no es lo común en nuestra sociedad, ¿no? Ja, no, la verdad es que no. A vegades hauríem de fer escolta més activa, ¿no? I realment, no només sentir, perquè una cosa molt diferent és sentir, ¿no? Sí, sí, t'estic sentint. Exacto. Però una cosa és escoltar, entendre el problema de l'altre i comprendre'l, ¿no? Sí, sí. Y la empatía, o sea, también entiendo, también siempre digo lo mismo, ¿no? O sea, tener empatía no quiere decir... Tener empatía para mí es, me pongo en tus zapatos un ratico, ¿de acuerdo? Siento lo que estás haciendo, pero me salgo. Sí. Sin más. Sentir empatía para mí es esto. Otras personas se ponen e intentan cambiarte los zapatos. Eso no es empatía. No, no, no. Sí, sí, sí. Entonces es muy importante, como ves, la alimentación, ¿vale? Entonces, evidentemente, siempre le digo, la alimentación básica es igual para todos y desde la alimentación básica vamos a tener los beneficios. Nosotros con la alimentación no podemos buscar, por ejemplo, a mí me da gracia cuando dicen quiero mejorar la salud mental a través de los alimentos. No, no. Tienes que mejorar la alimentación buscando tu salud y en consecuencia tendrás todos los beneficios que tiene una alimentación saludable. Clar, clar, que realment és el que diem, no? Si menjar bé t'ajudarà sempre, però no perquè ara comencis a menjar bé tots els teus problemes tampoc s'aniran. Exacto, porque esa es la cuestión. Estamos en la generación instantánea, entonces vienen, tú le das cuatro las recomendaciones, evidentemente, como siempre digo, no hay alimentos buenos ni malos, sino propiedades. Y yo si tengo una persona adelante con un problema de ansiedad, un problema de depresión, pues evidentemente trataré de darles, recomendarles aquellos alimentos que a la hora de ser digeridos, cumplan cierta función. Pero, ojo, es que tú me vienes con un cero y quieres ir a un cien en dos días. Claro, claro, claro. No, no. Esto no puede ser porque yo hoy me alimento bien. Esto tiene que ser todos los días debemos de hacer un paso por sentirnos bien y por alimentarnos bien. El proceso de alimentación no es una sopa instantánea que yo le agrego agua caliente y pum, pim, pam, pum, fuera. No, no, la alimentación, los beneficios de la alimentación, es un proceso que tenemos que tener muchísima paciencia, muchísima perseverancia, que no exigencia ni dictadura, ¿eh? Porque si un día nos salimos a tomar una pizza con una amiga y una Coca-Cola, eso también forma parte de lo que es la alimentación. ¿Vale? Y aquí quiero recordarles a los que no hayan oído, alimentación es el que... El cómo, el cuándo e incluso el con quién. Sí, sí, això me'n recordo que ho vam tractar en el primer programa, que és això, que tu ens vas parlar sobre com afecta amb qui mengem. I també me'n recordo que ens vas posar l'exemple de, depèn molt, si estem menjant amb una parella o amb un exparell que ens estem divorciant. Exacto. Aleshores, com ens sentarà aquest menjar és molt diferent. Claro, y comerás más o menos, pero también forma parte de la alimentación. La alimentación, siempre digo, la parte de la alimentación es consciente. Ahora, lo que la alimentación haga, lo que el cerebro, el cuerpo determine, porque claro, tú puedes darle pavo, ¿de acuerdo? Imagínate tú, el pavo me va a generar serotonina, ok. Pero resulta que si tú llevas unas semanas sin comer proteínas y el cuerpo necesita mejorar el sistema inmunológico, ese pavo va a ir para el sistema inmunológico, no va a ir para el cerebro. ¿Por qué? Porque el cerebro es el que va a decir, yo tengo las urgencias. Esto es una urgencia. Aquello es una urgencia. Una cosa es lo que nosotros desde afuera planifiquemos y otra cosa es cómo lo va a utilizar. Y eso es lo que forma parte de la nutrición. Ara també ho estava pensant, Elvira, i realment estava fent així com, a la meva ment no estava pensant, i dic, realment, moltes trastorns o moltes afectacions mentals estan molt relacionades amb el menjar. Per exemple, la bulimia, l'anorexia, la bulimia, tot això està directament relacionat amb la nostra relació amb l'alimentació i també l'ansietat. Per exemple, moltes persones que pateixen ansietat intenten calmar l'ansietat amb el menjar també. Bueno, a veure, aquí hay que tener cuidado, ¿vale? Porque la ansiedad va a tener personas que le dan por comer demasiado o no comer. o por no comer, ¿vale? En cualquiera de los dos casos, evidentemente, es un trastorno, es un problema con la relación con la comida, ¿vale? Entonces, los trastornos de conducta alimentaria, ¿de acuerdo? Tienen orígenes diferentes. O sea, básicamente, aquí hay, evidentemente, hay un problema, un trastorno, ¿de acuerdo? Porque, por ejemplo, en el caso de la anorexia, la persona puede estar muy, muy, muy delgada, sin embargo... Ella se ve gorda, es decir, hay un reflejo. Y esto también pasa con muchas personas que vienen a perder peso, ¿de acuerdo? Y la imagen que tienen es la imagen cuando tenían 15 años, ¿vale? Entonces, evidentemente, nosotros no vamos a volver nunca a los 15 años. Aquí hay un problema también evidentemente de una aceptación corporal, existe un problema de medios, existe un problema de redes sociales, existe un problema de marketing que nos exige de cumplir alguna normativa. Entonces los trastornos de conducta alimentaria son muchísimo más profundos y estos sí que tienen que ser Sí o sí o sí deben de ser tratados con un equipo multidisciplinario. Sí, sí, sí, totalmente. Porque una persona que sufra anorexia, lo que tú no lo puedes hacer es el día que te llegue la consulta darle 4.000 calorías para que engorde. No, no, no. No lo va a hacer, ¿vale? Esto tiene que llegar un proceso, un proceso de entender, un proceso de aceptación de su cuerpo. Es un proceso muchísimo más amplio y donde deben de intervenir mèdicos, psicólogos, psiquiatras y emocionistas en conjunto. Perfecte. Doncs, Elvira, no sé si vols comentar alguna coseta més, però ens queden uns 30 segons. Bueno, que la salud mental, el cuidado de la alimentación y la salud mental no debe ser un solo día, debe ser 365 días al año. Perfecte. Doncs amb aquest consell ens acomiadem. Moltes gràcies, Elvira, per tornar a ser aquí un divendres més i res, ens retrobem dintre d'una setmana. Venga, pues buen fin de semana y divertirse. Exacto, divertirnos. Adeu. Adeu. Fins demà! Bona tarda, us informa Marc Güell. S'han detectat dos casos més de dermatosi nodular en granges de la demarcació de Girona, segons acaba de confirmar el govern. S'han sabut l'endemà que començés la vacunació els 90.000 caps de bestiar que són en el radi dels primers casos detectats a l'alt empordà Girona, Maria Rovira. Bona tarda. Els dos nous casos són també a l'Alt Empordà, concretament a petites explotacions d'aparel·lada i per dret i marçà, segons fons del Ministeri d'Agricultura. S'afegeixen els tres que ja hi havia, dos a Castelló d'Empories i un també a Paral·lada. Mentrestant, continua el procés de vacunació iniciat ahir amb un primer lot de vacunes procedent de França que es completarà amb un segon lot que arribarà d'aquí uns dies. Paral·lelament, també ha començat una campanya solidària del gremi de pagesia catalana perquè els ramaders puguin donar o vendre alguns caps de bestiar a les granges afectades per la dermatosi nodular contagiosa. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Més notícies, Àlex Giralrobert. Els bombers han extingit l'incendi que aquesta tarda ha afectat un autobús turístic molt a prop de la Casa de les Punxes, a l'Avinguda Diagonal amb Rosselló, Barcelona. L'incendi no ha causat víctimes. Barcelona, Oriol Pujador, bona tarda. Bona tarda, la situació es comença. normalitzar, els bombers se'n recullen, però l'autobús, o més ben dit, l'esquelet de l'autobús, continua al mig del carrer Rosselló Calcinat, on ha quedat aturat. El vehicle pujava per Roger de Llúria i ha començat a fumejar. El conductor ho ha vist, s'ha aturat i ha fet baixar tothom. Això ha evitat que hi poguessin haver persones ferides. Josep Jimeno és cap d'intervenció dels bombers. Ha començat a fumejar per la part de darrera i el conductor ben bé ha parat de fer marxar tota la gent i això ha començat a agafar flambes importants Hi ha possibilitats d'agafar els arbres i els vehicles que estaven al costat, per sort en la natura ràpid. Ens ha donat feina, però no hi ha hagut cap persona afectada. Oriol Pujado, Catalunya Ràdio Barcelona. L'activista mallorquina Reyes Vigo, que anava en la missió de la primera flotilla a Gaza i que continua empresonada per haver mossegat una funcionària del centre penitenciari, ha arribat a un acord amb la fiscalia israeliana. Amb el pacte s'espera accelerar el seu retorn un cop hagi pagat la multa d'uns 2.600 euros. D'altra banda, 4 dels 8 espanyols detinguts en la segona flotilla pro-Palestina, abordada dimecres per l'exèrcit israelian a Aigües Internacionals, seran deportats demà. La primera dama dels Estats Units, Melania Trump, diu que, després de converses amb Vladimir Putin, un primer grup de vuit nens ucraïnesos capturats pels russos a Ucraïna han estat retornats a les seves famílies. La dona de Trump m'ha dit, des de la Casa Blanca, fet gens habitual, que més nens ucraïnesos seran repatriats i que hi ha un canal de comunicació obert entre Washington i Moscou. La deportació de nens ucraïnesos a Rússia ha generat protestes constants d'Ucraïna des de l'inici de la guerra. I és divendres i a aquesta hora també fem un cop d'ull a les carreteres. Equip viari, Mariluz García, bona tarda. Hola, bona tarda. Per dos accidents hi ha tallada l'N420 a García, la Ribera d'Ebre, en tots dos sentits. La ronda litoral amb cua de Sant Adia de Besòs al nus de la Trinitat per una altra topada que talla un carril. Afecta de retruc la ronda a dalt des de Sarrià i la pota nord la B20 des de Badalona. I a Barcelona, per l'incendi del bus turístic a la Diagonal, tallats la mateixa Diagonal entre Bruc i Pau Claris. Hi ha retencions des de Francesc Macià. També tallats els carrers Rosselló des de Passeig de Gràcia i Roger de Llúria des de Provença. Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. El jugador del Barça, Dani Olmos, ha lesionat el basó de la cama esquerra amb la selecció espanyola i demà tornarà cap a Barcelona per començar el procés de recuperació. Segons ha informat la federació, la terrassa va arribar dilluns a la concentració espanyola amb signes de fatiga muscular. El Barça de bàsquet rep avui al València en partit de la quarta jornada de l'Eurolliga. L'equip de Peñarroia té les baixes de Juan Núñez i de la Provitola. La transmissió d'aquest Barça-València a partir d'un quart de nou del vespre, el tot gira a través de l'app i el web de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. I avui, en partits de seleccions masculines de classificació per al Mundial, destaquem la presència dels jugadors del Barça, Kunde i Bardagi, amb França i Suècia, respectivament, dels blanc i blaus, Piquel, amb el Congo i Coleosho, amb Itàlia Sub-21, i del Girona avui juguen Banat, amb Ucraïna, i Huitzel, amb Bèlgica. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova. L'Ateneu de Sant Jus inicia una nova temporada del cicle Cinexic amb la projecció La sopa de pedres i altres contes capgirats, que tendrà lloc el dissabte 11 d'octubre a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari. L'activitat és gratuïta i oberta a tots els públics. La sessió presenta 5 curtmetratxes d'animació que adapten de manera original contes populars i costums universals entre els infants amb històries plenes d'humor, fantasia i valors. El fil conductor serà l'Almussol del cinema, un personatge animat que introdueix cadascun dels relats i estableix un vincle amb els petits espectadors. La sopa de pedres és el primer títol de la col·lecció d'Almussol al cinema, una proposta amb intenció lúdica i didàctica que combina entreteniment i educació audiovisual. L'activitat és organitzada per l'àrea d'activitats de l'Ateneu amb la col·laboració d'Òmnium Cultural. L'Ateneu de Sant Just acollirà el dilluns 13 d'octubre a les 7 de la tarda una nova sessió del Cafè Literari, que tindrà com a protagonista Pilar Carseller, autora de la novel·la Una franja d'aurada entre els ulls. L'activitat tendrà lloc a la Sala Piquet i és organitzada pel Club Literari de l'Ateneu. La trobada convida els assistents a compartir un cafè o un té amb l'autora i a conversar sobre els continguts de l'obra, el seu procés creatiu i els temes que hi tracta. El llibre explora la relació entre un pare i una filla a través d'una història íntima i poètica que parla de memòria, pèrdua i reconeixement. El Cafè Literari és un espai de proximitat i diàleg que promou la lectura i la creació literària al municipi i permet al públic conèixer de prop les autores i els autors de les obres que s'hi presenten. La portaveu d'Endavant Sant Just, Laia Flotats, ha analitzat en una entrevista a Ràdio d'Esberna els principals temes tractats del ple municipal de setembre, entre els quals l'ordenança reguladora de les olors, l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, el Pla Local d'Infància i Adolescència i els problemes de mobilitat al municipi. Flotats ha reconegut la importància de disposar d'un marc normatiu per garantir la convivència, però ha criticat la lentitud amb què actua l'Ajuntament i ha demanat que la nova ordenança no es converteixi en una càrrega afegida per les empreses del municipi. La regidora ha posat com a exemple la manca d'agilitat municipal en altres àmbits, com la construcció de l'escultura de Benvinguda a Sant Just, pendent des del 2022, i ha advertit que aquesta lentitud pot fer créixer la desconfiança ciutadana envers les institucions. També ha reclamat que els veïns puguin participar en la revisió de l'ordenança durant el període d'exposició pública. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació, els informatius i els butllets insuraris. Fins ara. Seca de llorar, me dio la razón sin ganas Juro alguna vez será como tú lo deseabas Sí, sí, tengo un plan Y una piba que es mi pana Sí, sí, vengo en plan Me quedo con todo y bye, bye Me quedo con todo Mi lifestyle, mi lifestyle Quiero hacer rica la fama Si me lo quedo yo me sabe mal No estaré roto nunca más Ya estuve roto y me lo noto Tengo un trauma Y tengo un trauma Me curaba estando más Compro cosas que no pude años atrás Llevo a casi subir la litera A mi abuela no le importa cuánto cash Me ha pagado el festival Mírame bien, nada ha cambiado Siempre he sido un chulo, ahora está justificado Si hoy desperté con la que me ha esperado I ara comencem la segona hora del programa i comencem amb el nostre coach fitness, amb l'Ivan. Què tal Ivan? Benvingut de nou. Benvingut de nou, un plaer un altre cop estar aquí amb tu i amb la gent que ens està escoltant. Molt bé, doncs nosaltres amb ganes també ja de sentir-te que tenim aquí cada 15 dies i ja et trobem a faltar, eh? Vinga, seguim i avui comencem directament amb les preguntes, perquè avui és el dia mundial de la salut mental i ell m'ha enfocat una mica les preguntes aquest dia, no? I parlem una mica de l'esport i com es combina amb la salut mental. Ivan, sempre que parlem d'esport, com una cosa física, però com influeix realment l'activitat física a la nostra ment? Doncs molt bona pregunta, i jo crec que, bé, crec que no, i m'ha passat a mi també que influeix molt positivament a la nostra ment, o sigui, jo crec que qualsevol esport que fem, qualsevol, no dic gimnàs, tal, córrer, gimnàs, tenis, pàdel, influeix molt sobre la nostra ment, perquè la nostra ment ja sigui amb la feina, amb coses i tal, està sempre carregadíssima. Llavors, quan tu estàs fent aquest esport, només penses en l'esport. Penses, hòstia, el tenis, vinga, vull a meter un drive, tal, no sé què. Llavors, estàs pensant en això i no penses, com diríem, en els problemes que tens tu, la feina i tal. Llavors, jo crec que influeix molt positivament. Clar, perquè al final és una manera, no, d'abadir-nos, no, momentàniament? Clar, és una manera d'abadir-nos, però d'abadir-nos sanament, també. Exacte. Llavors, jo recomano molt que feu esport per avair els problemes que tingueu, ja siguin personals, siguin de feina, qualsevol cosa, doncs feu esport, aneu a córrer, feu tenis, pádel, gimnàs, tot el que sigui esport va perfecte. Perfecte. I què passa al servei quan fem un exercici? Perquè molts cops sentim que es diu això de l'esport genera felicitat. Per què es diu això? Sí, bueno, genera felicitat perquè jo crec que, a part, quan tu veus que estàs fent exercici, veus també com... És que és el que vam parlar l'altre dia, el progrés. Saps? Genera felicitat al dir, ostres, simplement del fet he anat, i et genera felicitat, he complert, he anat, em genera felicitat, llavors l'esport genera felicitat, genera una certa felicitat que al final del dia dius he fet un dia complert, perquè si tu no vas pot ser que estiguis feliç per altres coses, no diem que no, però igualment mentalment diràs m'ha faltat fer una cosa, fer partit de tenis, paddle, gym, el que sigui. Llavors, fer esport genera bastanta felicitat, per no dir molta. T'autorealitzes, no? Òbviament, t'autorealitzes. I podem considerar que entrenar, en certa mesura, també es podria considerar com una certa teràpia natural per als nostres problemes? Sí, la veritat és que sí, és molt bona teràpia, és el que hem dit abans amb la primera pregunta, que és per abadir també els nostres problemes. Llavors és una recomanació molt gran per fer esport directament. I tu, en la teva experiència com a coach i també en el teu propi cas, has vist casos on l'activitat física hagi ajudat algú a superar algun trastorn, alguna condició mental o algun suture emocional? Sí, sí, he tingut un client que era un client que tenia baixa, tenia una baixa per, no me'n recordo el perquè era, però no anava a la feina i era una persona que es tancava molt a l'ordinador a jugar, no sortia a fer esport, no sortia. I em va dir, Ivan, jo no faig esport, estic tot el rato amb l'ordinador, m'explicava, estic jugant al LOL, i vaig dir, no passa res, no hi ha cap problema, però vindràs aquí dos dies a la setmana. Atenció, eh? Dos dies a la setmana, entrenem, tal, tal... Un dia no el tenia ell, el client, i el vaig anar entrenant sol, fent cardio sol, el que sigui. Va estar 4 o 5 mesos. D'aquests 4 o 5 mesos, primer es va primar, ok? es va primar, i a part, el tio, jo el seixo per Instagram, té parella, ja s'han casat. O sigui, ha passat d'estar tancat a l'habitació, ha tocat el món de l'esport, ha tornat a la feina, per tema de baixa, òbviament. Però era que una baixa... Sí, una baixa per lesió. No me'n recordo ara el que era, però ho vam estar entrenant per fer la recuperació, però igualment no per fer la recuperació, sinó per entrenar, perquè a part, ell ho necessitava, ell m'ho deia. Clar, mentalment també ho necessitava. Mentalment ho necessitava perquè està tancat, tal, tal, tal. Era una persona que es tancava molt. Llavors va tocar l'esport, va tocar el gimnàs en aquest cas, i ara s'ha casat, està millor, està perfecte. Està feliç, no? Està feliç, està feliç, i crec que encara està tocant el gimnàs. Llavors, o sigui, gimnàs, parella, treball, perfecte. Llavors, sí, sí, el que amb tu em dius és cert. al final va ser, l'esport va obrir la porta a la seva recuperació. Sí, jo a vegades, un dia li vaig recordar, tio, vaig dir, hòstia, me'n recordo tal com estàvem, estàvem com sempre amb negativitat, sempre amb negativitat, negativitat, i ara és positivitat total, total. Exacte, doncs mira, un cas on hem vist clarament que l'esport realment ajuda i ens pot ajudar moltíssim a superar una mala etapa o a socialitzar més, no? Perquè pel tema de la parella, per exemple. Òbviament, òbviament. I també, en el meu cas sí que m'ha passat per problemes mentals, no problemes mentals no, però problemes que he tingut, que m'ha ajudat com a superar-ho, saps? Ja sigui de parella o familiars, t'ha ajudat això, a superar. I també el gimnàs s'està convertint també en una molt bona eina, bueno, gimnàs o qualsevol esport, una molt bona eina de socialitzar, de fer amics, de trobar un nou grup. Jo literalment, quan vaig al gimnàs, me'ls conec a tots perquè és un gimnàs petitet, me'ls conec a tots, òbviament jo al gimnàs vaig entrenar, Sí que és cert, però abans d'entrenar, si ja que em prenc el pre-entreno 15 minuts abans, socialitzo molt, i allà és una manera molt de socialitzar. Òbviament, entrenes, s'ha d'entrenar, però entre sèrie i sèrie pots estar parlant una miqueta, o inclús, el que amb tu em dius, pots anar amb amics, entrenar sèrio, o allà directament coneixes gent i quedes, hòstia, tio, mira, m'ha agradat molt, no sé què, tal, doncs quedeu pel pròxim entreno, fem un entreno junts, i és una manera molt també per socialitzar, però no només el gimnàs, qualsevol esport. o sigui, qualsevol esport o sigui, és cert que potser el tenis clar, el tenis és 1-1 o 2-2 és com, no socialitzes tant, socialitzes però no tan com un gimnàs que està ple de gent o algun equip de futbol un equip de futbol també, per exemple i molta gent fa esport per alliberar tensió i quin tipus d'exercici tu recomanaries quan l'ansietat o l'estrès estan molt presents en el teu vídeo? Mira, jo recomano si tens estrès, ansietat esport, òbviament Però aquí podem tocar més el tema de força. Fotre molta força, fer molta força, jo crec que et desestressa. Alliberes molta tensió, no? Molta, ja sigui amb el crossfit, que amb el crossfit fas molt, o sigui molt, i també amb el tema de powerlifting, que és allò d'aixecar press banca, press mort, etc. 60 dies també... Fica pes, penses en aquella repetició sèrie i alliberes una tensió flipant. Aixeca molt de pes, vaja. Perfecte, doncs quedem amb aquest consell. I a vegades també és cert que hi ha dies que ens costa no trobar l'energia o la motivació per anar al gimnàs o per anar a l'entreno. Tu com entrenes la ment per no rendir-te o quins consells dones per dir vinga endavant? Jo el consell que dono és, com vam parlar també l'altre dia, mirar el progrés que has fet. Òbviament, a mi el gimnàs, ara ja no em costa anar-hi. Sí que hi ha dies que em costa, ja ho vam parlar, però ara no em costa. Llavors també has de trobar aquest punt d'equilibri. De dir, m'està arribant un moment que m'està agradant. Si tu trobes aquest punt, ja no et costaran al gimnàs. Però si et costa, motivar-te com sigui. Tu ho has dit, no? Ara, per exemple, el xat GPT. Sí, el xat GPT és el que vaig dir l'altre dia. Us poseu, xat GPT motivant per anar al gimnàs, jo què sé, diguem, una frase motivadora per anar al gimnàs que em toca cama o em toca petxito o no sé què. Abans el xat GPT et fotrà una motivació I aniràs al gimnàs 100%. No, però és una eina molt bona. És una eina molt bona que funciona per tot. Mira, les diners artificials realment estan tots. Home, ajuda molt a treure's notes a l'universitat. Jo no, eh? Jo conec algú que... Que li dóna bon ús, no? Hombre, li dóna bon ús. Paga el prèmium. I també la música, jo crec que ajuda molt. Sí, la música ajuda molt. Per exemple, la música que estàvem sentint abans, entre jo, és una música perfecta. A mi personal m'ajuda, el trap, la música agressiva, entre cometes. A mi m'ha ajudat molt també entrenar. Sí, justament abans d'entrar en directe, t'he preguntat, va, posem una cançó per entrar que serveixi a tu per motivar-te i que sigui com esporta. Sí, sí, i justament li he dit al Jaume, aquesta és la que per exemple em poso per entrenar, que tinc moltes més, però aquestes a mi m'encanten per entrenar, la veritat és que sí. I en una persona que entren habitualment, com per exemple podria ser el teu cas, quin va per jugar el descans, per allà de la salut mental també, perquè entenc que no podem anar cada dia al gimnàs, no? No, a veure, de poder pots anar, òbviament, però òbviament necessites tu, no per la ment, però sinó pels músculs també, perquè els músculs necessiten descansar, perdó, necessiten descansar, llavors, potser vas a dilluns i dissabte com faig jo, dilluns i descanses tranquil·lament i descanses perquè... Sí que és cert que hi ha molta gent que diu, no, no, no, vaig cada dia, cada dia de l'any, cada dia de l'any. Jo, per exemple, normalment faig dies de descansos. Quan dic dies de descansos, em puc passar una setmana descansant. Hi ha molta gent que diu, ostres, que si em passa una setmana descansant perdré múscul, no perdré res. Si tu tens una bona alimentació a part, no perdràs res. I inclús la setmana següent de descansant iràs amb més forces perquè el teu cos i la teva ment estaran descansades. Llavors vas amb més energia. Sí que és cert que hi ha un punt que potser descansa una setmana i la setmana següent et dona mandra. Pot ser que passi això, m'ha passat. Però és el que dic, motivació i li fots canya. Descansar al gimnàs va bé, també a part per evitar lesions. Sí, sí, va bé tant mentalment com físicament. Com mentalment i físicament, sobretot mental, o sigui, perquè dius, puf, descanso també la ment de, vale, no he d'anar al gimnàs tal, tal, descanso una setmaneta, dos, tres dies, i recuperem la setmana següent. Si són agafant unes petites vacances, no he d'anar al gimnàs. Petites vacances, sí, però i sempre l'alimentació l'heu de fer, encara que descanseu, l'alimentació també és important, i l'alimentació és molt important també per tema de... de la ment, eh? Sí, justament, acabem de parlar amb l'Alvira, amb la secció anterior, que estàvem parlant d'aquesta manera, que l'alimentació afecta molt a la forma en com estem en el ment. És que és això, o sigui, tenim aquell suplement que es diu creatina, que també va molt bé, o sigui, la creatina, o sigui, hi ha articles i està provat, provat, de que No és per nosaltres, sinó per la gent més gran, també redueix el tema d'Alzheimer. Ah, sí? Sí, sí, redueix el tema d'Alzheimer. O sigui, no per nosaltres, com he comentat, sinó per la gent més gran, creatina. La creatina va molt bé per tema de l'Alzheimer, per intentar reduir-lo, no treure'l, eh? Reduir-lo. Però bé, això està en els articles, ho podeu buscar perfectament, beneficis que té... I, doncs, té això. Però, òbviament, la creatina no la trobem amb suplements, no trobem amb aliments. O sigui, amb molts aliments naturals, saps? Guai, guai. Perfecte. I quan tenim estrès i ansietat, això que ens afecta el nostre rendiment físic? A veure, és fotut. És fotut, perquè tindràs 3 i ansietat. Estem més pendents del que ens passa que rendir el gimnàs o els esports en general. Llavors, jo crec que tenir 3 i ansietat pot afectar bastant el que tu m'estàs dient. Llavors, és un tema complicat de tractar. Llavors, tractar-ho no sabria dir-t'ho. És feina més d'un psicòleg. És feina d'un psicòleg. Però ja et dic jo, si tu tens la suficient... en plan capacitat mental, tinc estrès tal, i tu dius, vaig al gimnàs, desconnectes, i inclús et pot anar millor. Obviament, això, un psicòleg ho sabrà millor que jo. O sigui, si et passa això tal psicòleg, i potser inclús el psicòleg dirà, doncs fes exercici. És molt probable. He tingut casos d'algun client que em dic, hòstia, és que tinc ansia de estrès per X coses, i el psicòleg o metge o qui sigui m'ha dit, fes esport, aïlla't d'aquests problemes i d'aquest estrès que et causa, I sí, ha funcionat, eh? D'acord. I recomanes entrenar en grup, amb amics, o formant part d'una comunitat, o...? A veure, jo... O tu com ho valores? Jo, clar, jo porto 4 anys entrenant, he estat entrenant en grup, he estat entrenant sol, jo parlo per mi, en aquest cas, m'agrada entrenar sol. M'agrada entrenar sol. Sí que és cert que hi ha amics i amics. Hi ha amics per entrenar i a vegades hi ha amics que entrenes però parles més del compte. No estic dient que no sigui dolent, està perfecte, no passa res. Però a mi m'agrada personalment entrenar sol perquè em concentro per a mi mateix. Després, si entreno amb un amic, vull que aquest amic entreni fort o més fort que jo. O sigui que també es concentri en entrenar, entrenar, entrenar. Clar. Ja parlarem després d'entrenar. No passa res. Però jo recomano entrenar sol. Òbviament, si ets nou, entre cometes, doncs sí que pots anar en un grup. Clar. Ja vaig anar amb experts. amb experts, amb gent que tingui idea, tal, pots parlar, et pot ensenyar. Això també va molt bé. Per ensenyar-te va molt bé. Òbviament. Per aprendre, clar, a una persona que arriba nou al gimnàs li pot costar o no pot entendre la tècnica i anar amb una persona que li dona suport és molt interessant. Per exemple, l'altre dia estava parlant amb una persona que és molt principiana, ha començat fa dues setmanes i el vaig dir, jo no tinc cap problema anar a prendre un cafè i entrenar junts. Ai, quina vergonya, tal. És que és normal. A veure, jo li vaig dir, és normal, això també ho hem passat tots, però és molt bo que una persona experta, entre cometes, t'ensenyi una miqueta, perquè, o sigui, et pots lesionar, ja s'ha lesionat, em va comentar, es va lesionar. Per què et vas lesionar? Ah, perquè em sembla que vaig fer un exercici malament. Llavors vaig dir, mira, jo, quan era el principiant, vaig agafar un entrenament personal que va ensenyar-se la tècnica i tot, tal. I li vaig dir, o un amic, o el que sigui, el que estem parlant ara, o un grup d'amics que sàpiga i que t'ensenyi. D'acord. I quins hàbits hauria d'agafar immediatament? Algú que està passant per una mala època i diu, vinga, començo a l'esport, començo a moure'm. Quins són els primers hàbits que hi has d'agafar? Primer de tot, jo recomano un hàbit que és organitzar-te. T'has organitzat molt bé, perquè el gimnàs t'ocupa, òbviament t'ocupa poc, et pot ocupar una hora i mitja, dos màxim. Llavors, un hàbit és l'organització, t'has organitzat molt bé perquè tu estàs treballant, tens unes hores de treballar, després potser en aquest cas tens fi, llavors has de tenir una molta organització. A partir d'aquí, doncs anar fent, anar fent, anar fent, anar fent i amb calma, molta calma, no voler tindre resultats en una setmana o en un mes o en quatre setmanes. Anar amb calma i demanar ajuda, si fa falta. Per tu, primordial, l'organització... L'organització és molt important, en aquest cas. Algun hàbit més? L'alimentació. Canvis d'alimentació. Canvis d'alimentació és molt important perquè he tingut... Bueno, gent no, he parlat amb gent que, hòstia, m'estic posant fort, tal. Què estàs menjant? Els assats? Sugres? No estic menjant menjar real, entre cometes. Llavors, jo dic, és que el primordial és el menjar, hàbit, alimentici. 90% menjar, 10% gimnàs. Si tu menges bé i entrenes bé, tindràs resultat 100%. Llavors l'alimentació jo crec que és un hàbit molt important en això. És important que potser l'esport. Primer alimenta't bé i després entrena. D'acord. Sí, sí, al final molts cops diem, ostres, faig esport, menjo el que vull. Clar, a veure, òbviament podem fer-ho, però algun dia, per exemple, vaig al restaurant. El cheat meal, no? El cheat meal, menjar lliure, però no sobrepassar-se. I també potser jo el cheat meal ara el cuido més, que vull dir, si vaig a un restaurant intento menjar com el més entre cometes que pugui haver. Per exemple, l'altre dia vaig a un restaurant, bistec, pasta normal, blanca amb oli, bistec a la graella i una amanida. Boníssim, eh? A vegades al restaurant vaig intentar menjar el més sa per així dir-ho, saps? Llavors, sí, òbviament, un cheat meal, perquè és el que també estàvem parlant, o sigui, podem arribar també amb una obsessió molt gran, tema de salut mental, una obsessió d'obsessionar-se de menjar això, això, això, o sigui, està bé que ho facis, però tingues un dia per almenys de descans per també com la teva ment dir, descanso de pesar-me el menjar i tal, i menjo tranquil·lament el que m'agrada. un sushi, una hamburguesa, òbviament no s'haurà pesar, és el que he dit, menjar un dia. Això és molt interessant, el que dius, perquè realment és això, tampoc obsessionar-nos amb fer-ho tot superperfecte perquè ens acabarem cremant, no? Sí, sí, bàsicament, i que està molt bé que tu et pesis el menjar i tal, però és el que dic, un dia... Menjar lliure. Hòstia, m'agrada un sushi. Doncs per dinar o per sopar. És igual. Intentar ser... Jo intento fer el cheat meal si el faig. Molts cops no el faig perquè no em ve de gust. Fer-lo quan no estàs entrenant. Jo quan entreno, intento els dies que entreno, menjar el que em toca. Per exemple, el diumenge no entreno, intentaré o de restaurant, o em preparo una coseta a casa, una miqueta de pasta carbonara, tal o què sigui. Saps que és una miqueta més lliure. M'ho preparo a casa tranquil·lament i ja està. I puc fer un parèntesi amb el dels hàbits. Jo recomano deixar l'alcohol. És una cosa que molta gent no accepta, però l'alcohol, primer de tot, és tòxic, és el més tòxic que hi ha. Segon... te ralenteix els beneficis que pots tenir i elimina com la síntesi proteïca que pots tenir. Tot això de la síntesi proteïca. Sí, la síntesi proteïca és bàsicament que la proteïna que tu ingereixes diàriament, si tu prens alcohol aquest dia o el dia següent o el que sigui, no absorbeix tan bé com si no em prenguessis. Llavors, jo fa dos anys que ja no bec i ho he notat molt, molt. He crescut muscularment tot i també per la ment. O sigui, l'alcohol destrossa la ment. O sigui, et pot posar en problemes. Llavors, jo dic, jo és el que recomano, intentar deixar l'alcohol. O si no, beure cervesa sense l'alcohol, que és el primer pas, i després deixes l'alcohol. Sé que pot costar, però si ho feu, notareu un gran canvi. A la ment, sobretot. Està clar que per salut segur que és el millor. Sí, la veritat és que sí. Et pots divertir sense alcohol? Obviamente. Ets la prova, no, tu, mateix? Sí. fes la prova tu mateix, vés un dia de festa, que tampoc recomano sortir de festa perquè el cos necessita descansar, després un entreno, però bueno, que cadascú faci el que vulgui, eh? Però bueno, són aquestes cosetes, petits hàbits, que si tu els poses dins de la teva rutina, t'anirà tot millor, i jo ho he pogut comprovar i m'ha anat perfecte, eh? O sigui, no estic mentint ni res, o sigui, jo he deixat la festa, he deixat l'alcohol, m'he centrat en el gimnàs, tal, tal, alimentació bona, obriament, i perfecte. Tema mental, tal, tot perfecte. D'acord, doncs mira, molt bon consell, Joan. I per... Canviem una mica de tema, per començar a anar al gimnàs, abans de llançar-te anar al gimnàs, creus que és recomanable fer alguna activitat més suau al principi, anar a trotar algun dia o directament anem al gimnàs? Bueno, directament pots anar al gimnàs, òbviament. Et pots informar primer, anar tranquil·lament amb el monitor de sala, preguntar-li una miqueta, informar-te sobretot d'on et poses, d'acord? dir-li, mira, jo estic ara mateix que vull augmentar no sé què, X, massa muscular, no. Què em recomanes que faci? Doncs el monitor de sala, l'entrenador et dirà, doncs això, això, això. Obviament, potser, vull fer un dia una setmaneta de prova, per veure si em puc adaptar bé, tal, no sé què, i llavors, doncs això. Vale, vale, perfecte. O sigui, podem anar directament al gimnàs, eh? Sí, sí, podem anar directament al gimnàs, preguntar obviament i ja està. D'acord, doncs, Ivan, acabem amb l'última pregunta. Què li diries a algú que pensa que no val la pena o que fa mandra fer esport? Perquè està desanimat o està deprimit? En aquest cas, si estàs de manera deprimida, sí que val la pena, òbviament, que jo no deixaria una oportunitat tan gran. Només tenim... La vida és una, com diuen, i aprofita-la. Sí que és cert que hi ha altra gent que no té el que m'estàs dient, que no té estrès, no sé què, encetat i tal, que opina que els gimnàs no val la pena. veurem, a veure d'aquí uns anys, com està un i com està l'altre. O sigui, no, no, no, però ho dic de veritat. No, no, sí, l'edat és molt sàvia, realment. Si no et cuides ho acabaràs pagant. Sí, sí, la veritat és que sí. D'acord. Doncs, Ivan, si et sembla, et demano una cançó, diguem una cançó que et vingui de gust, i acomiadem la teva secció amb aquesta cançó. Doncs posa'm Amanece, sisplau. Ha, ha, ha. Una miqueta així de... Que és divendres, home! És divendres, Amanece de Noel, no? Sí, sí, Amanece de Noel. Doncs Ivan, et deixem amb aquesta cançó. Adeu. Perfecte, guapo. Adeu, nois. Siempre te llamo de madrugada porque quería decirte que Me encanta todo desde la primera vez Pero esta vez a mí me tocó perder No es casualidad, yo lo sé Te sucede también y estás ahí Aunque sabes que no es donde perteneces Y tú lo sabes aunque no lo confieses Quieres volver Con él no te sientes bien Si tú no estás las ganas solo crecen Quédate en lo que amanece pa' ir rompiéndote toa Yo sé que te sientes sola, pero yo te guardo. Gràcies. Ràdio Despert Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero! Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit. Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. Ara comencem l'última secció del programa i comencem amb la tertúlia esportiva de cada divendres, dirigida per l'Àlex Masdeu i amb la col·laboració de l'Ivan Colom. Així que benvinguts, nois. Què tal? Com esteu? Com estàs, Ivan? Molt bé, jo aquí acabo de fer una entrevista. Preparat per menjar-te amb Bulgaria-Romania d'aturada de seleccions? Bé, la veritat és que a mi l'aturada de seleccions no m'agrada i jo prefereixo el Barça. No, a mi no em ve de gust. A mi l'aturada de seleccions a ningú li ve de gust. Ara, Satria, què prefereixes? Veure't amb Bulgaria-Romania o sortir de festa? Ui! Ui, ui, ui, ui, ui! Quina pregunteta, eh? Un vagó Palamós. Bueno, bon partit, eh? Han baixat a primera catalana el Palamós. Espero que tornin, que ressuscitin. Bueno, esperem que sí, a veure si d'aquí uns anys Barça-Palamós. Sí, home, vinga, va, nois, ara sí, després d'aquesta introducció, comencem a la tertúlia, perquè avui venim a parlar sobretot del Barça, com sempre, però, home, Àlex, jo crec que és important parlar de Dani Olmo, que és la notícia del dia, que s'ha lesionat. Com diria Ginestar, fem del drama tres muntanyes, d'acord? Jo crec que aquí, a l'afició del Barça, som molt dramàtics, som especialment caòtics amb els nostres jugadors. Ja van voler vendre Rafinha, van voler vendre a Pedri, en el seu moment, quan es l'ajunava molt, es va parlar de Valde, i ara li toca a Dani Olmo. Jo crec que en general la premsa espanyola el que s'hauria de preguntar és per què un jugador que es diu Endri, que ha costat 70 milions al Madrid, encara no ha jugat aquesta temporada amb Xavier Alonso. Dani Olmo en el Barça no ha començat bé la temporada, estarem d'acord, però és un grandíssim futbolista, ho va demostrar la temporada passada. El problema que té Olmo són les lesions. Això ja ho sabíem. I realment és una pena perquè Dani Olmo no ha començat bé la temporada, però crec que és un jugador recuperable. És un jugador que ja ha demostrat el nivell que té i a mi no és una situació que em preocupi en excessiu. Al final, tots els jugadors tenen aquestes etapes a la seva carrera on potser n'hi ha partits on no estan fins o potser encadenen una reta de partits on no demostren el nivell que tenen. Ara li està passant a... a Dani Olmo, però també li va passar Rafinha en el seu moment. Recordo que van haver-hi l'any passat dos o tres partits, sobretot crec que era Leganés-les Palmes, on Rafinha no va estar fi. Bé, no només Rafinha, sinó tot el Barça, i després ja hem vist tot el que ens va donar. Jo demanaria tranquil·litat amb Dani Olmo. Jo ja us dic que estic molt tranquil, crec que és un grandíssim futbolista que ho demostrarà, i jo crec que ell és el primer que és conscient de la situació que està... que està tenint, però confio molt en Flick i crec que és un jugador recuperable. Però repeteixo, crec que les portades les hauria d'ocupar Endric, un jugador que ha costat a Madrid 70 milions i que encara no ha debutat amb Xavi Alonso i crec que el drama s'hauria de fer a Madrid, no a Barcelona. L'Àlex ja aprofita per atacar una mica el Madrid. No, és veritat o no? Sí, sí, sí. No sé. Però realment, sí que és el que tu dius, que Flick realment ha mostrat molta confiança envers Dani Olmo i és un jugador que realment a Flick li agrada molt, però és el que tu deies, no ha començat bé la temporada i realment està fent uns partits molt fluixos. No sé tu, Ivan, com ho veus? Sí, jo ho veig el mateix, jo començo els partits, dic, hòstia, l'Olmo no és el mateix a la primera temporada que ens van vendre. Saps, l'Olmo a principis de la temporada passada, estic parlant, Una bèstia. Sí, sí, sí. Els primers partits marcava. És que tenia tots els papers per quedar-se en el sentit del... Quedar-se en el... A l'11 titular, no? A l'11 titular. Ara no sé què li ha passat. No sé què li ha passat, que ha baixat com el rendiment i se l'està menjant Fermín. Sí, sí, totalment. O sigui, Fermín per mi ara... Però Fermín està l'assionat. Sí, no, no, però t'estic parlant dels partits que es va fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer fer Sí, per mi també. Realment, per mi Fermín, ara mateix, ja li ha passat per davant, tot i que ara està lesionat, sí, però quan estan els dos Sants, jo abans apostaria per Fermín. Òbviament. Potser Dani Olmo és més bo, tècnicament, però és que realment, quan ara està al camp, saps la sensació que tinc, Àlex? És una sensació que, com si no jugués. Ostres, ni m'he assabentat que ha jugat Dani Olmo. Jo crec que el de Dani Olmo... Abans que comencis, reconec que soc una mica crític amb Dani Olmo, eh? Jo crec que el de Dani Olmo és un tema mental de la mateixa manera que li va passar a Ferran Torres. Jo recordo Ferran Torres, que també va tenir una època de bloqueig mental total i ara té un nivell espectacular. Com he comentat abans, crec que Dani Olmo és recuperable. Ell ha demostrat el nivell que té, ha demostrat que pot jugar en aquest Barça, que pot ser important, que pot marcar gols. Jo recordo els seus primers partits amb el Barça, que era una barbaritat. Vull dir, recordo el debut al Barça. el camp del Rayo que va ser un espectacle després contra el Bayern que també va marcar després recordo partits boníssims contra el Madrid i com he comentat és una situació que no em preocupa perquè sé que és un jugador recuperable i crec que com he comentat abans l'afició del Barça són molt caòtics són molt dramàtics amb aquestes situacions que un jugador nostre encadena dos o tres partits dolents i el volem vendre el volem portar al matadero i crec que no hauria de ser així crec que hem d'intentar humanitzar els jugadors que són persones també passen males etapes, males ratxes, i crec que és una d'elles. I jo, el consell que li dono a l'aficionat del Barça és que no es preocupi, que Dani Olmo és un grandíssim futbolista, tornarà al seu nivell, i crec que també d'això és responsabilitat de Flick, i crec que té els coneixements i les eines per aconseguir-ho. Jo no em preocuparia massa de l'estat de Dani Olmo. Òbviament, si en cadena deu partits més, doncs sí que pensaria què li passa a aquest noi. Però no crec que sigui el cas, i crec que l'aturar les seleccions li vindrà bé a... a Olmo per tornar al seu nivell. Sí, sí, jo em preocuparia més que Montjuïc no sigui un cementiri, la veritat. Ho sento molt, havia de dir, és que... Iman, si et sembla, obrim aquest meló, també. Sí, sisplau. És que l'Àlex ha preguntat, no sé què de l'afició, que no es preocupi, jo em preocuparia més que Montjuïc no sigui un cementiri. O sigui que està molt bé, que necessitem calés, els necessitem. Òbviament que sí, que els guiris, els guiris, que no tinc res en contra d'ells, però... Ho sento molt. Jo m'he criat en un lloc on he anat sempre al Camp Nou, on tothom animava, i ara passar d'això a un estadi de l'espanyol, per dir-ho així, doncs no m'agrada gens. I el de l'agrada d'animació, què vols que et digui? Tampoc m'agrada molt. que ens ha comportat aquí a la porta. Que sí, que pot ser molt bo la porta, tema de gestions de calés, ens ha... Joder, d'on venim? Bueno, em tanquen l'exercici econòmic amb més diners perduts que l'anterior. No sé si gestionar calés és molt bo. No, però tu, quan estàvem amb el Bartomeu, tu pensaves que arribaríem on estem arribant ara? En un estadi... No, no, no. No. Ningú pensava que això... Bueno, i va ser l'únic que en tenien les pilotes de dir, mira, me la jugo i faig la remodelació completa. Bueno, i també va dir, eh, Leo, te voy a ofrecer un contrato que no vas a poder rechazar. No, però òbviament, és que jo no vull parlar de Messi, perquè a mi no en Messi no... La situació econòmica era molt complicada Era molt difícil Ara jo crec que sí que es podria Sí, jo crec que realment va ser molt dolorós Però realment crec que era el que tocava Però també dic una cosa que al Messi També li quedaven com poques temporades al Barça Li quedaven, eh? Jo, el que opino, eh? És el millor del món Però jo crec que al Messi li quedaven dos temporadetes El meu factor sobre Messi, i ara vaig amb l'agra d'animació, és que el pare de Leo Messi és més per jugir pel Barça que el pare de la minyamal, que al final és un tio que es fica a fer directes a fer croquetes. El pare de Messi, tio, el va assentar davant d'un tribunal i el va fotre en un merder a Misenda important. El pare de la minyamal és un tio que fa directes parlant de croquetes i que és una medellera que tant en tant peig una història, com si fos el Soto dient dubtaria... És urbà. A veure, sobre la grada d'animació. A mi em sembla una vergonya que el Barça sigui l'únic club de les 5 grans lligues, perquè no sé si, per exemple, la Lliga Sèrbia, algun club que no té grada d'animació, ho desconec. L'únic club de les 5 grans lligues que no té grada d'animació. Això és molt preocupant. Els jugadors ho noten. Ja no només és important el factor que no estem jugant a casa, que estem jugant en un camp que no és el nostre, que és Montjuïc, Si ara sobre els jugadors del Barça els hi treus la gran animació, és que per mi els partits que juga el Barça Montjuïc és com si estigués jugant a Aràbia Saudí, un partit de la Supercopa a Espanya. No, estem jugant a tenis. És que està jugant a un camp que no és el teu, amb una afició que sí, que és la teva, però que no anima, perquè l'aficionat del Barça, el que va al camp i el que es queixa de la gran animació és un pipero, és un tio que se senta a tribuna, que ha votat a la porta, que comença a menjar pipes i que no anima, i que ve a una bengala i és el típic de ni un paper a terra. Ja. Sí, realment la situació... Per mi, jo he jugat a futbol i per mi tenir gent alimentar a un estadi és molt important a nivell mental és que, tio, et pot canviar la dinàmica d'un partit. I la gent que no ho veu així és gent que no ha jugat mai a futbol i és gent que és una tribunera de l'hòstia. Aleshores, el futbol es va animar, no a menjar pipes. Així m'agrada. Home, és que té raó. Té raó perquè jo vaig anar a Milán... L'afició que hi havia? Jo quan vaig entrar al camp, el Meadza, no es diu? El de l'Inter. L'Inter o el Milan vas veure? Josep Meadza, l'Inter. El San Siro, aleshores. No, l'Inter de Milani. Estic igual a l'estadi. Ho sé, ho sé, però quan juga l'Inter és San Siro, Josep Meadza. Quan juga l'Inter, Josep Meadza. Quan juga el Milan, San Siro. Doncs quan vaig entrar allà, hi ha una caldera, tio. O sigui, jo quan vaig... Ho sento molt, no m'agrada dir això, però... Jo quan vaig entrar al camp vaig dir... O patirem o perdrem. Ho sento molt. És que quan vaig veure aquell ambient... Ah, perquè tu vas anar al desplaçament. Clar, ja vaig anar al desplaçament. Vaig anar a Milà. Però jo, quan vaig veure allò, vaig dir... Ui, ui. I a 40 s'han fotre l'altre. O sigui, tu vas per Europa, vas per... Hem d'aprendre molt d'Europa. Encara que tinguem la gana d'animació, eh? O sigui, la gana d'animació, jo crec que, òbviament, tenen moltes restriccions. Moltes. Si nosaltres, l'animació en general del Barça fos com un equip europeu, és que fliparíem. Ja, i li donaria un plus a l'equip que ara mateix no té. Hombre, ja li donava quan ja estava. El que a mi també em sembla que és un assumpte que s'ha de solucionar, però ja, és recuperar la grada d'animació a l'estadi. Perquè això realment és el que tu deies, és una vergonya que el Barça sigui l'únic equip d'Europa, o almenys així conegut, que no tingui grada d'animació. És que això és... És que jugué... He de trencar una llança fora d'Espanyol, que l'agrada que a Nito no aniria a sopar amb cap de les persones o personatges que habiten allà, però està molt guapa. Com la tenen estructurada tot el fons per ell, potser tenen 3.000 o 4.000 persones, i tu realment vas per tot l'estat espanyol, vas pel nord d'Espanya, vas a Ossasuna, vas al Camp de l'Alevesc, Vas per a Europa, tio, i se't cau la baba. Vas a Barcelona i la baba no se't cau, se't cau la cara de vergonya de veure el que ha fet Laporta amb la gran animació, tio, que sembla un parc temàtic amb un juit. Vull dir, ha treu la gran animació i ha fotut la kisscam, ha fotut la xaranga, loli loli, no? Vull dir, no sé... Sí, veig, veig, veig, veig... Jo tampoc dic que hem de ficar allà exconvictes, no aliar la part de Amat Penya. Però tio, una mica d'animació, una mica de sang, que el rival surti al camp i que s'acolloni una mica. Vas veure aquella foto d'una tia que diu, aixeca la teva bufanda. Sí, i ho fiquen en català, doncs el xino que ha vingut a la part i no s'entera. Que ho fiquen en català està bé, però aquesta és feina. Jo vaig al dia del Barça-leganès, que m'han fotut aquella xaranga. per la gent que no ho ubiqui va ser el partit contra el Leganés que en comptes de, bueno, el Barça no té gra d'animació perquè la porta a la suspès i per tant el Barça va decidir portar una xaranga en comptes de la gra d'animació i realment va ser esperpente i van perdre Sí, no, vam empatar. Vam perdre a 0-1, que va marcar Sergio González a córrer. Sí, i puc recalcar el per què els van treure la gran animació, simplement perquè van cantar càntics que s'han cantat tota la vida com coses contra l'espanyol, però no insults. Què vull dir amb això? Després, l'espanyol i el Madrid, què estan cantant? Bueno, los de Frente Atletico, aquests són uns tremendos. També, que no me l'havia d'aixir. Però perquè els seus directius no són uns piperos, tio, com els nostres. Que a la que canta, jo què sé, Madrid ja ha tancat la grada. Sí, o sigui, potser hi ha conductes dins de la grada que, òbviament, potser no s'han de permetre, però jo crec que els càntics que s'han fet tota la vida i que sempre es faran no s'haurien de prohibir. Jo crec que hauria d'haver-hi com llibertat a expressar-se i a... Animar, tio, animar. És que portem, amb la broma, portem gairebé set mesos sense agrada d'animació. Set mesos sense que el Barça tingui una animació en condicions al seu estat. Són molts mesos. És gairebé una temporada sencera, partida en dos, però és el que dura una temporada sencera. i crec que aquesta serà una de les grans taques de la porta la piloteta entra i potser és un tema que no interessa perquè al final hi ha molt resultatista a l'afició del Barça que com la pilota entra i ja està bé però realment tenim molts més problemes que els futbolístics és aquest i s'ha de solucionar i em sembla un tema capital perquè això participa i convida a l'artificialitat del futbol i no hauria de ser així el futbol és passió, és sentiment i si ens treuen tot això per mi el Barça morirà Sí, el que s'ha de recalcar... I anirem al camp del Vilanova. El que s'ha de recalcar és això, que des d'aquí demanem la tornada a la grada d'animació, però mai, mai, mai defensarem actituds nazis o xenòfobes o racistes que a vegades... que a vegades s'han viscut a certes canades d'animació, que a això no li donem suport, li donem suport a la gent que convidem a la gent a animar, a tenir una grada d'animació jove i que també animi de veritat, que no el que vanyem ara al Montjuïc, que molts cops està ple de turistes. Sí, bueno, jo tampoc vull una grada de flans com la del Margarita. Puribit divertir-se, Jaume? No, no, ens divertim i animem, però sense fer bajanades. Ja, però ara què estàs dient això, que l'Àlex ha tret... El tema econòmic, me'n recordo que, no sé si és veritat, va haver-hi un rumor tal que Rafinha va voler pagar la multa. 23.000 euros. Que la multa, qui no ho sàpiga són només 23.000 euros. Només. Només. Òbviament que es pot pagar. Òbviament que la Garda d'Animació no ho pagarà perquè és just el que els han fet. Jo ho trobo molt bé que no ho paguin. Però bueno, que és el que anava a dir, que Rafinha va dir, Laporta pago jo de la meva butxaca els 23.000 euros i Laporta va de negar. I he escoltat amb gent dels Almogàvars, que van intentar reunir amb Laporta i Laporta els hi nega la reunió. I tenim la nostra companya, Elena Ford, que no s'entera de res. Què va dir l'altre dia? Que som la pitjor afició o algo així, no va dir? Prima va dir que tornaria a Mujic el 10 de novembre del 2024. Sí, aniríem a veure les obres o a veure el Barça li ganés, perquè una altra cosa... No, que tornaria amb l'Espotica i cap nou el 10 de novembre del 2024. El Barça és això, no té gra d'animació perquè va posar una multa per mal comportament de 21.000 euros i l'agrada d'animació s'ha negat a pagar-la perquè crec que és una multa injusta. El futbol va insultar el rival. I és el que diu l'Ivan, que Rafanya es va oferir a pagar-ho i Laporta li va denegar. Ara tanquem aquest tema de la gran animació. Passem a una altra. Vull parlar de la situació actual del Barça. Com veieu l'equip? Perquè venim de dues derrotes, PSG i Sevilla. Especialment dolorosa la de Sevilla, diria, perquè vam veure un Barça molt desdibuixat. Mas Déu, tu com valores la situació? Com he dit, tornem a ficar a ginestar. Fem del drama tres muntanyes. A veure, hem perdut dos partits, un contra el que jo crec que és el millor equip de l'Europa, que és el PSG, i fins al 21-90 anaves empatat a un. Em sembla un drama el partit? No, em sembla més un accident. El Barça es va despistar a l'últim minut i... I ja està, però no em sembla tampoc per incendiar les oficines. El partit del Sevilla i el Sánchez Pizjuán és un camp que sempre és complicat i és un camp en què sempre pots perdre. Vull dir, no has perdut, jo què sé, el camp de l'Atlètic Corbera. S'has perdut el camp del Sevilla. Aleshores, has de marcar també dos gols al temps de l'escompte. Anaves 2 a 1 al minut a 90. Són coses que poden passar, són accidents. Òbviament, la mirada ha de ser curta. És a dir, si això és una raixa que es repeteix en el temps i que estem així fins al desembre, potser ja ens hem de preocupar. Però jo crec que el Barça es refarà i que aquesta atura de seleccions anirà bé a Flick per estructurar fitxes. No sé com ho veus tu, Ivan. Doncs mira, jo el primer partit del PSG Barça ho veig com més en un despiste. Bàsicament, la primera part vam jugar perfecte. Vam jugar perfecte. O sigui, si juguem així, tots els partits de la primera part contra el Mandril i tot això, els guanyem. Si fins i tot no sabeu què és l'Ovieto, algun seu... Va dir, si el Barça juga com la primera part, no estem a aquest nivell nosaltres. O sigui que això és com ànims. I la segona part, jo crec que vaig veure molts jugadors fosos. Sí. Molts fosos. 1-92, gol... 1-2 contra el campió d'Europa, que li va clavar 4 a l'Inter de Milán. Òbviament, sí, després vindran els al Madrid. Ai, ja, però és que no estava Dembélé ni tal. Nosaltres no teníem Rafinha, no teníem Joan Garcia, no teníem a Fermín, no teníem... Algú més, no me'n recordo ara, faltava un més. Gavi, també. Valde va entrar al final del partit. Valde, que tampoc estava. Valde per mi no va servir perquè Valde estava sortint d'una lesió i encara s'ha de ubicar, per així dir-ho. No sé què hagués passat si haguéssim jugat amb tota artilleria i ells. No ho sé. No ho sé. Però jo em va quedar un gust de... Per almenys competim. Hem fet alguna cosa. I Sevilla. Sevilla. Resumit. Polèmica. Polèmica. El penalti no era penalti. A veure, jo crec que quan te'n foten 4 a Ivan... No, no, no. No, no, no. Perquè si te'n foten 4 és que el rival ha sigut millor que tu. Ja pot l'arbitre ser, jo què sé, tu o jo, el Francesc. Però vull dir, si te'n foten 4 a Jaume... No sé si te l'has de guanyar. El rival ha sigut millor que tu, d'aigua, l'àrbitre. Òbviament el Sevilla va ser superior a nosaltres quan surti dormits, però jo crec que si treus el primer gol... Sí, clar, si treus el primer gol i li dones dos al Barça, el Barça empata el partit. Però si per allò és penalti, llavors, el Barça... L'àrbitre es va menjar un altre penalti a favor del Barça per la Marta, ixa regla que va pitar el primer... Llavors, el segon gol, no sé si era el segon o el tercer, que el Condeli... Allò es falta, estava el Condel Terrell i estàvem fotent petades per Terrell i la pilota. Per mi, allò es falta, també. Llavors, clar, si ens posem així, òbviament, diràs, ah, sí, doncs 2 a 1. Òbviament, el Barça va sortir adormit, sí, però si treus aquestes... O sigui, si posem aquestes dues polèmiques sobre la taula, com hagués acabat el partit, no ho sé. Potser haguéssim perdut, òbviament, perquè no estàvem jugant a res. Literalment. No estem jugant a res. Va ser un dels pitjors partits de l'Era Flick. Sí, sí, de l'Era Flick va ser un dels pitjors partits. Òbviament, jo crec que la temporada passada vam començar el mateix. Ens va guanyar un equip francès que va ser el Monaco, si no me'l recordo. I després també vam perdre contra l'Osasuna, que també ens va quedar de 4. I a partir d'aquí vam tindre una temporada perfecta, a partir d'aquests dos partits. Estic dient que està passant el mateix. Sí, òbviament, jo amb això no hi crec. Jo dic, el que passi, passi. No dic, hòstia, com va passar la temporada passada? No, pot ser que no. Però, òbviament, jo Flick confio molt en ell i sé que això ho tira enrere, perquè si els fot quatre crits i ja està. Perdó, que et talli. I també m'està agradant molt Flick com està gestionant l'investidor. Arribes un minut tard, ja no jugues. Sí, sigui qui sigui. Ben fet. Això és perfecte, no? I és en plan, bro, perfecte. Perquè Xavi Alonso és el segon ofert. Què hagués fet a l'any, tu eres igual. D'acord, d'acord. Doncs sí, estic totalment d'acord amb l'anàlisi que heu fet tots dos. Crec que el del PSG, com tu ho has dit tu, Ivan, em sembla que ho has clavat amb el del PSG, i amb el del Sevilla, bueno, sí que realment, és el que dèiem, no va ser un partit molt dolent, realment també hi ha la part polèmica d'aquell penalti, el d'Araujo, que per mi tampoc ho era, però bueno, és igual. Però mereixíem perdre, òbviament, això ho diré. Sí, exacte, mereixíem perdre. Però no 4-1, potser. Ens hem de quedar amb això, que realment vam ser inferiors, i jo crec que és un partit que després ens serà molt útil, perquè Hansi Flick ho utilitzarà per aprendre molt, i aquesta atura de seleccions crec que anirà molt bé per refer una mica l'equip, per agafar automatismes nous, i jo crec que... Com t'agrada la paraula automatisme, això, perquè no saps què vol dir. Res, home, i que Hans explica això, ho tiren endavant, estic segur. Ara sí, acabem el programa amb un últim tema que vull obrir, que espereu del Barça post-aturada de seleccions, és a dir, dintre de dues setmanes contra el Girona. Ens tirem un triple. Juguem contra el Girona el 18, què espereu d'aquest partit? Bueno, el Girona està malament. El Girona està malament, a veure, nosaltres tampoc estem molt bé, però el Girona és un equip que... Home, és un partit que s'ha de guanyar. Sí. jo crec que aquest partit hauries d'anar totes per com a festa de les dues derrotes que has tingut anem segons, no? anem segons, el Madrid va primer per un punt o dos, no me'n recordo jo crec que hauria de ser una victòria fàcil Òbviament, pot passar tot em sembla que a la Min l'ha guionat un altre cop sí, a veure si arriba, està pendent a veure si arriba Ja, bueno, arribarà pel Madrid? Arribarà segurament. Sí, jo crec que sí. Llavors, no sé, jo veig un partit que el Girona, sempre quan juga amb el Barça, sembla el Barça el 2009. O sigui, l'últim partit, òbviament, amb el Flick els hem defensat bé i tal, però el Girona jo crec que pot ser un equip que pot haver-hi sorpreses. Perquè, ja et dic jo, que si juguem contra el dia del Sevilla... No, no, tranquil, va, fes, fes. Quasi jugant contra el dia del Sevilla... Cuidado. Cuidado. Cuidado. Àlex, tu com fas aquesta anàlisi? Jo crec que és una bona oportunitat per refer-se d'aquestes dues derrotes i per agafar una mica de confiança de cara a classe, perquè després ve el Madrid, saps? Sí, és Girona, recordem, després l'Olimpiagos. Vaneu al camp, no? Jo sí, jo vaig al camp. Jo també aniré al camp. Eh, però traiem-me una entrada. I després toca... Mentida, jo no vaig al camp perquè em pillava aquí a fer un programa. Doncs dona'm el teu carnet, sisplau. Anirà l'Enric, que no sabrà qui anirà. Ah, no, no, no. Escolta, no parlaràs a Miami o què, Jaume? És veritat. S'anava a petar el tema de la sabana del periodista. Tenim un minut. Què ha passat? Comentem, el Villarreal-Barça del 20 de desembre... Diuen que si ens fem del Villarreal ens foten un bus per anar a Miami gratis, eh? Home, ens jugarà... Socis del Villarreal van gratis. Ens fem socis, 50 euros i anem a Miami durant el partit. Odio el futbol modern. Això, vale. Perfecte. Tenim l'equipo de tu ciudad. 30 segons, fem un mini-anàlisi d'això perquè recordem que la Lliga ha aprovat jugar aquest partit a Miami. Àlex... Que Miami me lo confirmó. Concretament, me confirmó que cada vegada el futbol és més un negoci i menys els aficionats. Anima a l'equipo de tu ciudad, si us plau, que aquestes coses no passaran. Doncs sí, el Frenkie de Jong ho ha dit, que és una vergonya. Jo crec que ho pensa tothom, o sigui, què és això? O sigui, no el posis a Miami, posa'l, jo què sé, un altre estudi d'Espanya, la cartuja. Sí. O no, no, s'ha de jugar a la ceràmica, a l'estadi del Villarreal. Però per què, per què, un moment, és que... Perquè és el camp de Villarreal. Per què no s'ho juguen al camp del Villarreal? Perquè, per pasta, per diners. Perquè van a Miami a jugar-lo per un negoci. Pensem que està en palabras. No, no, no. Vale, vale, doncs em sembla una vergonya, la veritat. Vale. O sigui, la lliga que té tanta pasta no podrà, saps? O sigui... Però bé, en fi, jo crec que el futbol s'està convertint, com diu l'Àlex, en un negoci en comptes de ser una passió. Doncs nois, ens acomiadem per aquí. Gràcies per venir. Totalment, Ivan. Què dius si t'estic acomiadant? És que l'Àlex t'ha tret els cascos, no sé per què. Àlex, per què t'ha tret els cascos abans d'haver estudiat per viure? Digues, home, què passa? Gràcies per venir avui, Àlex. Gràcies per venir, Ivan. Moltes gràcies. Ens veiem. Nosaltres ens acomiadem aquí i ens retrobem demà, no, dilluns, perquè tenim el cap de setmana pel mig, ens retrobem dilluns. Adeu!