#472 - Aiguats a l’Ebre, alto el foc a Gaza, música i migrants

El refugi amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Tornem al lluny, tornem a la rutina i espero que hagueu tingut un molt bon inici de setmana i ara ha arribat el vostre moment de relaxar-vos, d'escoltar El Refugi i de gaudir d'un nou programa que, a més, avui ve carregadet de contingut. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèride del dia. I a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb els sons de casa, on la Montse ens portarà l'actualitat musical. Seguidament, Hyper Productions, amb el DJ Hambo Jambito, amb qui coneixerem la música màquina. I acabarem amb veus migrants, amb el Jordi i la consol, amb qui descobrirem la realitat de les persones migrades. Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu. Les terres de l'Ebre continuen patint les conseqüències dels forts aiguats provocats per la pertorbació a l'ICE. El temporal ha deixat nombroses inundacions, sobretot al Montsià i al Baix Ebre, i ha obligat a més d'un miler de persones a passar la nit amb pavellons i espais habilitats. La Generalitat manté activada la fase d'emergència del Pla Inuncat i recomana quedar-se a casa a evitar els desplaçaments. Escoltem el president de Catalunya, Salvador Illa. Estem davant d'un fet excepcional, amb puges que fèiem molts anys que no havíem vist a les Terres de l'Ebre i que, afortunadament, no hem hagut de lamentar cap víctima ni cap dany personal. Hi ha hagut, sobretot ahir, entre dos quarts de vuit i les vuit, haver-hi més de trenta operacions de salvament per part dels hombres, que totes van acabar, afortunadament, en sentit positiu. La previsió que tenim és que això no s'ha acabat. I vull ser en aquest sentit molt clar, no s'ha acabat. Els models de predicció meteorològica ens diuen que a partir d'aquest mig matí i migdia i durant tota la tarda pot haver-hi episodis de puges fortes i torrencials. Sense levantar víctimes, moltes infraestructures de la zona han quedat destrossades. Cooperatives, habitatges, establiments i carreteres com l'ENA340, que continua tallada i podria mantenir-se així fins aquí a dos dies. Diversos municipis, com la Ràpita, Mas d'en Verge, Godall i Santa Bàrbara, han quedat parcialment inundats. Els ajuntaments ja han començat a avaluar els danys i les tasques de neteja. Les pluges han obligat a suspendre les classes i les activitats educatives en cinc comarques, el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp. En total, més de 50.000 alumnes s'han quedat avui sense escola. Els aiguats han afectat a les connexions ferroviàries i encara ara queda totalment tallada la connexió entre Catalunya i el País Valencià. Des del sector agrari, els pagesos reclamen ajudes per fer front als danys en els camps d'oliveres, cítrics i arròs. Tot just quan ara començava l'inici de la collita. Amb més de 2.000 trucades, el 112, 31 rescat per part dels bombers, 20 ferits, 1 de greu. El temporal encara no dona treba i en aquests moments comença a ploure, tot i que encara ho fa amb suavitat. La Generalitat manté l'alerta i demana extremar la precaució fins que la situació millori. Hamas ha alliberat aquest dilluns tots els hostatges israelans que continuaven amb vida a Gaza, fruit de l'acord d'Alto al Foc signat amb Israel fa tres dies. En total, el grup palestí ha alliberat 20 supervivents dels 48 retinguts, després de dos anys de captiveri. La Creu Roja ha confirmat que els primers set van ser traslladats a primera hora del matí, i la resta poc després des de diferents punts de la franja. A canvi, Israel allibera 1.900 palestins, 1.700 detinguts a Gaza i 200 presos de les seves presons. I està prevista la repatriació dels cossos dels ostatges morts en els pròxims dies. El president nord-americà Donald Trump ha viatjat fins a Israel per presenciar la rebuda dels alliberats i tot seguit participar en una associació històrica de la Nesed al Parlament israelià on ha situat l'acord d'alto al foc com la fi d'una guerra i també d'una era de terror i mort. Trump ha assegurat que el pacte marca l'inici d'una era de pau per a Israel i per a tots els països de la regió i ho ha qualificat al moment com l'inici d'un nou Pròxim Orient. Tot seguit viatjarà a Egipte on presidirà la firma del Pla de Pau per Gaza juntament amb el president egipci Abdel Fattah al-Sisi. Uns actes que responen a l'acord de pau impulsat des de Washington que busca posar fi a la guerra de Gaza i permetre l'entrada d'ajuda humanitària. Ahir diumenge van entrar uns 170 camions amb aliments i medicaments des d'Egipte, tot i que la xifra queda lluny dels 600 previstos a causa dels controls israelians que enfrenen l'arribada. Mentrestant, l'exèrcit israelè atén els retinguts alliberats als hospitals del sud del país, on estan retroban-se amb les seves famílies. El govern espanyol vol blindar el dret a l'avortament a la Constitució després de la polèmica sorgida a Madrid per una proposta de Vox sobre la suposada síndrome post-avortament, un concepte que no té cap base científica. L'executiu planteja afegir una frase a l'article 43.3 de la Carta Magna perquè els poders públics, cito, velin pel dret a la interrupció voluntària de l'embaràs. Amb aquesta reforma, el govern de Pedro Sánchez busca garantir aquest dret davant d'una possible involució si PP i Vox arriben al poder. La Moncloa preveu portar el text del Consell de Ministres aquest dimarts o el següent, però el procés es pot endarrerir per qüestions tècniques i jurídiques. Tot i això, les possibilitats d'aprovació són mínimes, ja que per modificar la Constitució calen tres cinquenes parts del Congrés, i el Partit Popular ja ha anunciat que votaran contra. A València, els veïns d'un bloc del barri de la Font Santa continuen en xoc després de descobrir que havien conviscut 15 anys amb un cadàver al mateix edifici. Les fortes pluges dels últims dies van destapar el cas quan un desguast tapat va provocar una inundació. Han accedit al pis afectat dels bombers i van trobar l'esquelet d'un home entre deixalles i colònies de coloms. La Policia Nacional investiga els fets però descarta una mort violenta i apunta a causes naturals o accidentals. La víctima seria un ancià que avui tindria 86 anys, veï del mateix immoble, separat i sense família propera. Ningú havia denunciat la seva desaparició i la pensió i les despeses, es continuaven pagant automàticament. Ara connectem amb el Sergi Herrada, el nostre corresponsal al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Hola, molt bona tarda. Soc el Sergi Herrada un altre cop des del Festival de Sitges. Avui aniré ràpid perquè el cap de setmana ha donat per molt. Així que faré com un llistat així resumit de les grans pel·lícules que s'han pogut veure aquest cap de setmana. Comencem per la vida de Chac. una adaptació d'un relat de Stephen King dirigit per el Mike Flanagan, que ja s'ha encarregat d'adaptar unes quantes històries seves. Aquí s'allunya del terror i és una pel·lícula fantàstica, comptada en tres parts sobre la vida d'aquest xac. És molt recomanable, és molt emotiva i tal, i és una pel·lícula que està molt bé. Una altra pel·lícula que també s'ha pogut veure aquest cap de setmana i que ha agradat molt és l'Hermanastre Fea. És un... una nova versió de la Ventafox, però des del punt de vista de la germanastra lletja, de tot el que ha de fer per ser maca com la Cenicienta, Si us va agradar la substància, que aquí a Sitges es va agradar molt l'any passat, doncs és una mica aquest tipus de terror i tipus d'història. Té el seu punt d'humor negre, té el seu punt violent i una mica de sang i fetge, i la gent va aplaudir i li va agradar bastant. També una altra pel·lícula que la gent ha aplaudit molt és de Furious, és una pel·lícula d'arts marcials, amb unes coreografies de pelees i batalles i tal, sensacionals. A la línia de pel·lícules que s'han pogut veure aquí d'altres anys com The Raid, se sent bastant com a possible pel·lícula de premi del vot del públic. Una altra pel·lícula, anem ràpid, perquè com que ja he dit són moltes, The Plague, és un nen que va a un campament d'estiu de Waterpolo i fa com una semblança entre el bullying i com corren els rumors i, bé, sí, és com si fos una pròpia malaltia i com una persona que rep bullying es pot també em paranoia amb el que li diu la gent és veritat i tot això. És un drama, no és de terror, però sí que té com un llir així una mica més fosc, bastant dur i bastant potent. O sigui, realment ha agradat molt. I una altra cosa que s'ha vist i acabem és la miniserie d'Eduardo Casanova, Silencio, que també fa una... un símbol entre l'UBIH i el vampirisme, com el silenci pot matar, que s'estrena l'1 de desembre a Movistar i realment és una passada. Demà sí que parlem molt més, des d'aquí una abraçada i a tope continuo veient pel·lícules. Vinga, adeu. Gràcies, Sergi. Ara toca el ritme, ara toquen els esports. Fins demà! Les lesions en aquesta aturada de seleccions tornen a sacsejar el Barça. Ara l'afectat és Ferran Torres, que no jugarà al següent partit de la selecció espanyola contra Bulgària. El davanter del Barça ha estat desconvocat per molèsties musculars, segons ha informat la federació. Es tracta d'una sobrecàrrega que li impedirà disputar el partit de classificació per al Mundial 2026. El jugador torna avui mateix a Barcelona per posar-se en mans dels serveis mèdics del club, que ja han estat informats de tots els detalls. Segons es comenta, sembla ser que Ferran Torres podrà disputar el següent partit amb el FC Barcelona contra el Girona el dia 18. Bones notícies en el cas de Dani Olmo, perquè s'ha descartat un trencament al Soli. Per tant, bones notícies i la seva relació no és tan greu com se podia haver esperat. Més lesions a Can Barça i s'encenen les alarmes pel genoll d'Eva Pajor. La davantera polonesa es va retirar entre llàgrimes del partit davant l'Atletico de Madrid després de patir un mal gest a la cama dreta al minut 68, poc després d'haver notat el primer gol de la segona part. Els serveis mèdics del club van assistir immediatament a la jugadora, que va haver de sortir del camp subjectada per l'equip mèdic sense poder recolzar la cama dreta. La gravetat de la lesió encara s'ha de confirmar. Pazur se sotmetrà a revisions aquest dilluns i si està afectat el lligament creuat anterior, podria perdre's el que resta de temporada. Més lesions, i és que avui tot va de lesions, sembla. Marc Marquez, finalment, ha hagut de ser operat de l'espatlla dreta després de la lesió patida a la carrera de diumenge a Indonèsia. El pilot de Cervera, nou vegades campió del món, i de fet, l'última en aquesta edició, va patir una fractura a la base de l'apofísic coracoides i una lesió als lligaments de l'espatlla a conseqüència d'un impacte amb Marco Besecki. Inicialment, els metges havien optat per un tractament conservador. Però l'evolució no ha estat l'esperada i finalment s'ha decidit operar-lo, segons ha confirmat Ducati. El derbi català de la Liga a Sobal entre el fréquing Granollers i el Barça va deixar una nova entrada de rècord al Palau d'Esports de Granollers, amb 5.350 espectadors. Tot i l'ambient increïble a la grada, el Barça va brillar sobre la pista i es va endur el partit amb un contundent 28 a 35. Ara presentem la cançó del dia. Avui us porto una cançó molt divertida, marxosa, perquè comenceu bé la setmana amb força i amb il·lusió. A més, és una cançó especial perquè recupera un dels grans gèneres de la música catalana, la rumba. Aquesta cançó ens explica la història plena d'humanitat, la història d'en Quirico, un nen de Senegal, que viu en un context de pobresa i dificultats. Tot i la duresa del seu dia a dia, troba un motiu per somriure quan escolta la rumba per primer cop. Aquella música el captiva i li encén una passió que li permet oblidar les penes, sentir-se lliure, encara que sigui per uns petits instants. Amb el pas del temps, un jove català, el Josep, li regala la seva guitarra i aquell gest canvia la vida per sempre del Quirico. Gràcies a la música, el nen creix i aconsegueix transformar la seva realitat. Es converteix en rumbero i li comparteix felicitat a través de la seva guitarra. I és que la cançó transmet un missatge preciós. La música uneix cultures, trenca barreres i ens recorda que, malgrat tot, sempre hi ha espai per ballar i ser feliç. Ara, com sempre, us deixo tres pistes per què intenteu endevinar-la. El protagonista de la cançó és un nen senegalès anomenat Kiriku. La cançó es va fer popular gràcies al TikTok i es va publicar el febrer de 2025. Ho tenim? Doncs va, que soni la rumba del Kiriku, dels BTZ. que usatxerca i va a buscar aigua. Caminava, caminava, estava cansada, estava cansada, estava cansada. És que la vida no és justa i no hi ha res. Al pati tot la poden anar a la universitat. Però quan arriba a casa, un pato a sa mare de bon matí. Li toca ajudar a su pare, que el platà taula s'ha d'acollir. Y es que la que haya música para morar, para morar. Quiricú, quiricú, hay que mirar la guitarra. Al Quiricú volía ser un verón. Se ha ligado a Ferran y la música sonaba. Y con la nuestra es un palo a la cantiga. Se pasó esperando toda la semana. Va a contar la música de la que se enamoró. I quan va arribar d'irendres, sur la casa se va a llitar sa marreta. I va a tornar a costar la rumba, mitja el camí, aquí eric com m'hi havia, sigut tan fàlix. En tant, tant, pobresa, la maludia clamava les penes. Al poble sotiava, hi ha un feia, m'ha sabe? El que a mà aquesta rumba son pa' les cares, perquè són així. Txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, txerere, t La guitarra, la guitarra se la regaló y se la regaló. La guitarra, la guitarra se la regaló. La guitarra, la guitarra se la regaló. La guitarra, la guitarra se la regaló. La guitarra, la guitarra se la regaló. La guitarra, la guitarra se la regaló. 3 anys, madre mía cómo pasa el tiempo. Aquilico sentia que volava, ja no escoltava les pistoles. Amb una guitarra i poca roba, el patitó ja era feliç. Perquè la música ens va viure, aquest és el missatge. Oblida les penes i vine a ballar aquesta rumba que sona així. Xerere, xerere, xerere, xerere, xerere, xerere, xerere, xerere, xerere, xerere. M'encanta la rumba catalana i me n'alegro que molt, poquet a poquet, els joves estem tornant a recuperar aquest general que ens fa tan especials i tants únics. Però va, ara passem a l'efemèride del dia. Avui, 13 d'octubre, és el Dia Internacional per la Reducció del Risc de Desastres Naturals. Sí, justament avui, l'endemà que les Terres de l'Ebre s'inundessin, els carrers es convertessin en autèntics rius i els pobles s'acabessin tots enfangats. Una tragèdia que, per sort, no s'ha emportat cap víctima, però que em toca de molt a prop. Gran part de la meva família és d'allà, concretament de Santa Bàrbara, un dels pobles més afectats per aquestes pluges torrencials. Ahir a casa vam estar molt pendents del que passava i rebem vídeos contínuament. Vídeos que feien faradat. Els carrers del poble ja no eren carrers, sinó rius salvatges amb una força que realment espantava. I això que va passar a Santa Bàrbara va ser una realitat compartida, amb Godall, Mas d'en Verge, La Ràpita o Alcanar, entre altres pobles. La gent d'aquests pobles s'ha llevat aquest matí rodejada de fang i destrosses, amb els carrers, comerços, escoles, carreteres i terres de conreu de la seva població en un estat irreconeixible, totalment devastats per un temporal que ja ha deixat una marca inesborrable en els abrencs. Familiars i amics de la zona em traspassen un clam clar i contundent, i que vull fer-vos arribar a través d'aquest petit altaveu que tinc. Les Terres de l'Ebre no només són maques durant l'estiu, quan s'omplen de turistes que busquen escapar de la gran ciutat, i tampoc són un parc d'atraccions ni una simple zona de desconexió. És la llar de prop de 200.000 persones, que se senten abandonades, desprotegides i massa sovint ciutadans de Segona. Els abrencs diuen prou, estan farts i reclamen una inversió real i urgent en el territori. El delta de l'Ebre, que atenció, no només existeix a l'estiu, any rere any es va encongint. El servei ferroviari de la zona és penós. Els pagesos cada cop ho tenen més difícils i la cobertura mediàtica només arriba en cas de desastre. Per tot això i molt més, diem prou. Molta força, suport i ànims a les Terres de l'Ebre, un poble que no es rendeix, que avui s'aixeca més fort que mai, que sempre ha resistit i que ho continuarà fent. Ara una petita pausa i comencem les seccions del programa. Aire fresc em ve a la cara Ben que bufa de llevant Tegrega l'intramuntana, a la fe i no té la sal. Tu i jo som terra i mar, la er descontrolat. I si la nau se'nfonça, jo em queda al teu costat. Som força, furia, sang, deixem des que enxapar. Protagonistes d'una història que ens contarà. On esperen i van? On és que van trencant? On és la gent de la Mediterrània? Mediterrània és una feina. Ara sí, comencem la primera secció del programa i comencem amb els sons de casa, amb la Montse. Què tal, Montse? Benvinguda de nou. Hola, què tal? Molt bé, aquí estem. Molt bé, molt contents de tenir-te una vegada més, una setmana més, aquí a Ràdio d'Esvern. Avui comencem amb titulars, no? Sí, efectivament. Començarem amb algunes cosetes que han anat passant durant aquesta setmana. D'acord. Bueno, aquesta setmana passada, efectivament. I primer de tot, tema de la gossa sorda. Sí. Que, bueno, ja vam comentar que vam publicar un vídeo després d'estar 10 anys totalment inactius. Doncs bé, el divendres van anunciar amb una nova publicació tres dates de concerts per la seva gira del 2026. Una el 25 d'abril, una altra el 2 de maig i una altra el 23. El que no sabem és on es faran aquests concerts, però per fons properes tot apunta que es duran a terme a València, Barcelona i a Pego són la gran majoria d'integrants del grup. Doncs mira, ja tenim resulta una de les incògnites de la cosa sorda. Sí, efectivament. Així que tres nous concerts, això està molt bé, i ara ens falta saber si en aquests concerts portaran nova música. Exacte, de moment només han anunciat aquests tres concerts, no hi ha indicis que en facin més ni de si faran nova música. Suposo que depèn de com els rebi el públic, llavors decidiran si seguir fent noves coses o no. Bueno, esperem que la reputa sigui molt bona i s'animin i segueixin fent música. Jo crec que sí, que seguiran durant un temps més i esperem això, que amb nova música, amb nous concerts, ja que els seus fans els trobem a faltar després de tant de temps inactius i necessitem més música en València després de la retirada de La Fumiga i altres grups que s'han retirat properament. Doncs sí, tenim aquesta mala notícia de La Fumiga. Sí, que també tinc novetats de La Fumiga, per cert. Sí. Doncs com ja vaig comentar la setmana passada, la Fomiga van anunciar dos concerts de final total, que ja ho deixen, bàsicament, per l'octubre de l'any que ve. Llavors van posar les entrades a la venda pels dos concerts el dijous passat i en menys de dues hores es van esgotar totes. Sí, jo Montse m'he quedat sense. Jo també. Això anava a dir més endavant. Sí, sí, perquè la gent va anar molt boja i és per això que molts fans demanen que es facin més dates o que fins i tot facin un Palau Sant Jordi en comptes del Sant Jordi Club, que és el que tenen pactat, ja que hi ha molta gent com nosaltres que s'han quedat sense entrada. I jo crec que si es fes en un recinte més gran com el Palau Sant Jordi, doncs això no passaria, no? Clar, al final hem vist a cantants catalans com Joan Dauzà o Casgrasa o omplint el Palau Sant Jordi. I jo crec que la Fomiga també té el mateix potencial per fer-ho. No tinc cap dubte que l'omplirien, a més això ho demostra. Esperem a veure si fan un petit upgrade i ens pugen al Palau Sant Jordi o a veure si treuen una nova data. Una altra cosa que fa molta ràbia és que molta gent s'ha comprat entrades, o sigui, han iniciat només dos concerts, un per Barcelona i un per València. Sí. Molta gent s'ha comprat entrades pels dos, tant per Barcelona i per València. Llavors, clar, molta gent que s'ha quedat sense fa ràbia, de veritat. A veure si es soluciona, perquè jo vull anar. Home, òbviament s'ha de despedir bé d'ells, però al final han sigut un grup que ha tocat molt tota la indústria catalana, valenciana. Però bueno, primer els podrem veure el Cabro Roc Castanyada, que hi serem allà. Sí, totalment. I per acabar amb els repets de la setmana també comentar què van ser les festes de tarda de Sant Feliu la setmana passada i això, farem un petit resum. Doncs bé, el divendres es van actuar detallets i DJ Trapella, que jo vaig comentar en el programa anterior, però, tristament, en el meu cas, jo no vaig poder gaudir d'ells, ja que anava amb aforament limitat, vaig arribar tard... Sí, el que vam comentar de l'aforament, al final no vas començar a entrar. Bé, és que realment n'hi vaig intentar perquè se'm va fer molt tard, vaig arribar, vaig començar a tirar cap allà, però és que també, és com que estava a les afores de Sant Feliu, a la pista d'atletisme, aquí faig una minicrítica, no en Mateus, Sant Feliu, però crec que pròximament ho hauria de posar en un lloc més a prop, pel centre o així, Ja que, tot i que potser no hi hagi tant aforament, no sé, al final també, des del centre era gairebé mitja hora caminant. Ja. I això, com que vaig arribar a Sant Feliu, que ja havia començat, tiets, vaig dir, és que dir, estarà petard, no podrem anar. Ja, que no et val la pena ni fer-te la caminata. Exacte, sí, sí, anàvem amb altres amics i vam dir, és igual, ens vam quedar pel centre al final. Molt bé. i a Forç, això. Al centre, el que hi havia era... Bé, espera, abans de comentar, perdoneu, que, pel que sé, Tiet sí que va estrenar en directe la seva nova cançó, Mestopa, Camila, la qual ja vam comentar un dia d'aquests. Camila, podríem anar a dormir, que potser ja no són hores, un dimecres a la nit, on han anat a casa. Aquesta rombeta catalana, com la que hem escoltat abans, la cançó del dia, no? Sí, és veritat. És el mateix estil, sí, sí. I, doncs bé, l'únic que sé és que van estrenar aquesta cançó, que encara no l'havien tocat mai en directe, sense els estoupa, tristament, però bueno. Home, això ja hagués sigut la bomba, eh? Això ja hagués sigut, vamos. Que haguessin anat els estoupa. Però no, si el Camila l'ha verit que ho està patant molt i ja és que a mi m'encanta, eh? A mi també m'agrada molt. Feia temps que els tients no traien un hit així, eh? Sí, la veritat és que sí, jo també ho penso. Guai, guai. Doncs, bé, com que al final no vam poder anar a la pista d'atletisme, em vaig quedar pel centre i vam anar a una festa organitzada pels Diables de Sant Feliu, els Diables de la Salut, que també hi havia molt d'ambient, sobretot jove, i on vam poder escoltar temes com aquest. És un placer conocerte, quizás tú me traigas pena, pero no puedo perderte el número uno, la que más te pega. És una festa en què predominava sobretot el reggaeton i el dembow i cosa que personalment tampoc em desagrada però al final més d'una hora seguida tota l'estona aquest estil es fa una mica insuportable Jo vaig anar el dijous que feien el seguici i després del seguici feien un DJ amb música i la veritat que el noi ho feia molt bé perquè combinava tant reggaeton com música més clàssica com el YMCA per exemple o alguna música d'ABA La veritat és que no me'n recordo com es deia aquell DJ, però el DJ del dijous, després del Seguissi, la veritat és que des d'aquí li donem l'enhorabona. Doncs sí, totalment, perquè a mi al final en una festa m'agrada que hi hagi això, música variada, que no sigui tota l'estona el mateix tipus de música. Exacte. Que, bueno, un DJ que també ho va fer així va ser al carrer Jon Maragall, amb la DJ Marta Vidal, en un ambient més adult, però amb música també més variada i del meu gust, dels anys 80, 90 i 2000, Com la que s'està escoltant de fondo. Home, és que això és un temazo que totes les generacions coneixen. Sí, és un temazo, és un temazo. Jo crec que, bueno... Això no falla mai. Això va fatal, totalment, sí, sí. És que no falla mai. Aquests temes així clàssics no fallen mai. Sí, totalment. És una cançó una mica trista, però realment quan estàs allà de festa, com que fas germanor, no? Això és veritat, que és molt trista. O sigui, realment la lletra té un regafons molt trist, que si tu te la poses a llegir, a pensar, dius, ostres... Però no sé, té alguna cosa que anima i quan estàs així amb ambient de festiu i tal... Mola, sí, sí. Sempre mola, sí, sí. I a part de les festes de Sant Feliu, també van ser festes a un altre barri de Barcelona. Sí, efectivament, a les Corts, que també van predominar actes amb molta música, sobretot el dissabte. I a la tarda es va fer la Tabàlam, que és una mena de corre-bar cercavila, que vol tapar el nucli del barri de les Corts i va ser acompanyat amb tres grups de percussió que anaven animant el recorregut, entre ells els Atabalats, que és la batucada d'Esplugues i també hi havia els Diables de les Corts. Tot seguit, després a la nit, a les deu i mitja, va haver-hi l'actuació de Miquel del Roig. Potser el Miquel del Roig ho sona per aquesta cançó que estava sonant ara, que és la mítica Farola. És un home que, per qui no el conegui, els seus 74 anys, volta per tot a Catalunya amb la seva guitarra fent versions pròpies de cançons mítiques de totes les èpoques tan actuals. Mira, la Farola. Aquest home, quants anys? 74. He vist que té 74 anys. I realment és que no para quiet. No para, no para. Cada festa te'l trobes. És brutal. A mi em fa molta, no gràcies, sinó que m'agrada molt trobar-me el cada any al Canet Rock. Sí, sí, sí. Això m'encanta, eh? És curiós, sí, perquè el Ganet Rock és normalment grups així de gent jove, bueno, a vegades també actuen grups més mítics de Catalunya, però generalment és grups de gent jove i de sobte te'l trobes a ella ja, sol, a l'escenari, amb la guitarreta, molt adorable. A més és que és sol, completament sol. Sí, sí, sí, completament sol, ho fa tot ell sol i sempre es guanya el públic d'una manera increïble. Totalment, sí, sí. Totalment. I bé, això, cançons mítiques, versiones de cançons mítiques de totes les èpoques, com la que hem escoltat amb els Tenia Tanto Quedarte, cançons actuals, de tot, de tot. Guai. Doncs mira, jo també et vull comentar un artista que anava a classe amb mi i que va fer un concert a les festes de les Corts i ja que estem el posem, que és un artista emergent que s'està currant i ho està fent molt bé i des d'aquí li donem un petit ventall, un petit altaveu. Ara ens posem el Marlo. Bueno, és un altre estil. No el coneixia, sí, sí. És un altre estil, però és company meu de l'escola i des d'aquí una forta abraçada. Sí, una forta abraçada i que segueixi endavant. I tant. I, bueno, finalment les festes aquest dissabte van acabar amb digeis locals del barri. Molt bé, perfecte. I posaven també això, tot tipus de música, molt bé, de veritat. Molt bé, molt bé. I seguim perquè tanquem festes de les Corts que van acabar aquest cap de setmana, però és que obrim unes festes aquí que ens toquen directament. Efectivament, sí, sí. Després d'aquest cap de setmana mogudet, ara comencen les festes de tardor de Sant Just, que també venen uns dies més plens d'activitats relacionades amb la música i amb la cultura. Sota l'ombra d'un arbre, no queden núvols que em vinguin a veure, passa la tarda pensant-te, i és molt dur. Doncs sí, les festes comencen el dia 14, és a dir, demà, ple d'actes, com he comentat, culturals i musicals, i ara us en vull destacar alguns. Per començar, tindrem el dijous 16 el Invaí, que és una exposició col·lectiva d'art de 21 artistes locals, que la podem trobar al cellar de Can Ginestà a les 7 i mitja. Molt bé. També divendres a la tarda, a partir de les 7, es celebrarà el Casal de Joves el desè aniversari del Tutuguri, que és una escola d'arts escèniques d'aquí de Sant Just, on treballen sobretot el circ, la dansa, i tal com diuen en la seva web, també treballen el benestar a través del moviment. Molt bé, doncs a donar suport a les entitats socials d'aquí de Sant Just, que són molt importants. 10 anys, eh? Sí, sí, perquè a més en aquesta celebració també podem trobar actuacions relacionades amb aquestes arts que treballen en aquesta escola, com la dansa, el ioga, teles o també dansa més urbana. Molt bé. I la mateixa nit hi haurà actuacions de diversos DJs, com el DJ Maz, Cat Complex i Dog Boyd, que posaran bonifinal a aquesta festa i ens prometen un xou ple de llum, ritme i bogeria. Això quin dia? Això el divendres, aquest divendres, el dia 17, si no m'equivoco. Divendres dia 17, doncs tenim cultura pel matí i festa per la nit, eh? Efectivament. Perfecte. I per altra banda, el mateix dia a les 9 a les escoles hi ha concert solidari de festes de tardor a favor dels projectes de les entitats. Així que ja sabeu, a donar suport a les entitats del poble. Guai, perfecte. I el dissabte es fa una cosa peculiar, molt xula. Sí, em sembla que ja ho vau comentar en aquest mateix programa, la Vertical Walden. Exacte, que et toca molt de prop a tu. A mi em toca al costat, literalment. Jo surto de casa meva i ho veig allà al massadís, perquè visc allà, bàsicament. I això és una cursa que recorre les 16 plantes i 240 esglaons del Walden Set, un dels edificis més emblemàtics de Sant Just. I una proposta, la veritat, que és única, tant esportivament com culturalment, no? Molt bé, i vam parlar amb la Cristina, que és una de les organitzadores de la Vertical Walden, però no hem parlat amb cap veí, tu ets una veïna del Walden, com veus tu la proposta? Jo ho veig bé, o sigui... Està guai, no? Jo he sentit gent que diu, ai no, és que serà com una molèstia per nosaltres, però al final és només un dia a l'any, jo ho veig, o sigui, és això que deia, no? És una proposta, la veritat, diferent a el que s'ha fet sempre, sempre és una cursa horitzontal, no? Sí. A les carrers de Sant Just o el que sigui, en aquest cas és una cursa vertical que has de pujar tots els osglaons de l'edifici fins a dalt de tot, i jo la veritat és que em sembla una proposta molt divertida. Sí, la veritat és que sí. A més, no us preocupeu, veïns del Walden, perquè els organitzadors ho tenen molt bé muntat. Segur que sí, no ho dubto. I no us molestaran gens ni mica. A més, és una activitat molt xula. La faràs tu, Montse? No m'he apuntat, però m'ho estic replantejant, perquè pinta bastant xula. Si encara estic a temps, potser m'animo. La cosa és que no s'hi estàs a temps, perquè crec que que li es queden els últims dorsals, no ho sé, ho haurem de mirar a la web, això. Bueno, si no, realment, cada dia que vulgui, puc pujar i pujar les escales, així que cap problema. Va, seguim. A les 7 la teneu, fan més coses. Sí. Toca tarda de teatre amb Berta i Marià, que explica... És una obra de teatre que explica l'evolució d'una parella que es fa i es desfà on l'amor perdura malgrat tot. Una comèdia divertida i picant amb un final tendre i emotiu. Perdoneu que això m'ha quedat una mica raro, ho he llegit tal qual... Ho he trobat a la web, però bàsicament això, una parella que sembla que no està del tot bé. I això... Molt bé, està bé. Una comèdia dimonquesa, així que segur que estarà molt bé. Més teatre. Al final aquí a Sant Just, una cosa nova, però teatre en tenim molt i molt bo, eh? Sí, sí. Així que perfecte. Totalment. I per altra banda, a les vuit a la plaça Verdaguer trobarem el correfoc de festes de tardor organitzat pels dimonis apagallums de Cama Blanca. Molt bé. I són els dimonis aquí de Sant Just. que faran un recorregut per tot el poble i acaben al Casal de Joves. Molt guai, perfecte. I tot seguit hi haurà més festa, ja que els Dimonis celebren el seu 15è aniversari amb actuacions dels grups Punk... Imagino que és Punk perquè sí. Escriu Punk P-K-E, sí? Sí, deu ser així. I Montevista Drive. Molt bé, perfecte. Però això es fa la mateixa vegada que els altres DJs, també? O és el mateix dia tot, o no? Els altres DJs que hem comentat abans eren divendres. I això és dissabte? Això ja és dissabte, efectivament. Vale, vale, perfecte, perdona, perdona. Doncs festa divendres, festa dissabte, ens haurem de... Potser ens haurem de diversificar, no? Ens haurem de posar les botres. Sí, sí. Totalment. I deixant la festa enrere per acabar el cap de setmana, diumenge hi haurà Dia de Castellera, que en Gina està a les 11.30 amb les colles de Castellers d'Esplugues, Esparreguera i Sitges. Us espero a tots allà ajudant Esplugues. Els cargolins. La Montse és cargolina. Efectivament. I encara que ella, Sant Justenca, estarà lluint les colors d'esplugues aquí a la festa. Sí, em sap greu. El dia que facin una colla castellera a Sant Just, ja m'ho replantejaré. Ho deixes tot i vens cap a la colla castellera de Sant Just. Totalment. Que crec que va haver-hi una al seu temps. Em sona. Pot ser. Però que com no va acabar de fructifarà, al final es va acabar tancant. Pot ser. Clar, és que al Baixobregat al final tenim moltes colles properes. Tenim esplugues, Sant Just... Ai, Sant Just, perdó. Sant Feliu. Sí, Sant Feliu. Els Magentes, no? Sí, els Magentes, exacte. Molt bé. I els cargolins que aneu de blau. Efectivament, sí, sí. Molt bé. Perfecte. I seguim perquè a les set a la teneu l'últim acte, no? Sí. Hi haurà un concert de Jonathan Herrero i The Big Easy Screw. Molt bé. Que fan un viatge per la gran varietat d'estils que tenen el seu origen a Nova Orleans. Perfecte. I amb això acabem la primera setmana de les festes, però s'allargaran, eh? Efectivament, però s'allargaran durant tota la setmana que ve i durant tot el cap de setmana també que hi hauran els actes per mi més xulos, com són per exemple la nit de Sant Jus al carrer, que bàsicament totes les tendes obren i fan una exposició dels seus productes, de comerç local, no? Guai, sí, sí, i també a la Rambla de Sant Just es faran paradetes, estarà la ràdio, o sigui que moltes coses molt xules. I els passarem per allà. I tant que sí. Això ja ho comentaré més en detall la setmana que ve. Sí, sí, no fem espòilers, que encara tenim moltes coses xules per... Per descobrir-ho, encara que us podeu fer spoilers si llegiu el programa. Sí, si llegiu el programa realment. Però sempre està bé que algú t'ho expliqui i si és la Montse posa encara millor. Home, gràcies. Em poso vermella. Doncs Montse, sembla que ja hem acabat. Ara últimament el que estic fent amb molts col·laboradors és preguntar-vos una cançó que estigueu escoltant últimament que recomaneu i que posarem per tancar la secció. És bona, espera't, deixa'm mirar-me la primera música. Últimament m'agrada, estic fent això bastant. Molt bé, molt bé, està bé, així per acabar la secció una mica també és animadeta, no? Sí, així coneixem també una mica el gust, els gustos de cada col·laborador. Jo crec que els meus gustos ja els coneixeu de sobres, la veritat. En aquest cas sí, és veritat. Doncs mira, em posaràs una cançó de Doctor Prats i Miqui Núñez, que és l'Efecte Papayona, que és una cançó així animadeta, que últimament també estic escoltant bastant. Molt bé. Doncs la tenim per aquí. I així acabarem animadeta la secció. Doncs Montse, moltes gràcies per tornar-hi a ser aquí. Gràcies a vosaltres per convidar-me. I res, ens retrobem la setmana que ve. Digui uns que ve, efectivament. Afecta Papa Lluna, de Doctor Prats i Miqui Núñez. I ara una altra primavera ha florit els teus peus. Hem caigut de la figuera, ens hem fet mal però hem après que només mirant enrere hem pogut seguir endavant. Ho tornaria a fer mil cops de tant en tant. Cada dia fem més bones totes les nostres històries. Anem sobrevivint del cuento com fulles per l'Amazones. Ara estem aquí, se l'aprem que el pudés Permeteu-nos que se'ns en vagi de les mans. Perquè ara sona, aquesta la fem bona. El teu ritme provoca un efecte papallona. I ho feies tan, tan, tan, tan, tan amunt. Era inexplicablement flipant, tan, tan, tan amunt. Perdem-nos enmig del fum. I avui porto a la maleta les ganes de seguir. No em cal arribar a la meta, vull perdre'm pel camí. Que només mirant enrere hem pogut seguir endavant. Ho tornaria a fer mil cops de tant en tant. Cada dia fem més bones totes les nostres històries. Anem sobrevivint del cuento com fulles per l'Amazones. Ara estem aquí, celebrem que ho podem celebrar. Permeteu-nos que se'ns en vagi de les mans. Perquè ara sona, aquesta la fem bona. El teu ritme provoca un efecte papallona. I ho feies tan, tan, tan, tan, tan amunt. Perdem-nos enmig del fons. Perdem-nos enmig del fons. Perdem-nos enmig del fons. Bona nit. Música Música Pero las copias de tu llave las volás por si te va a convolver. Pero soy tan rencoroso que si vuelves yo me pongo pa' la calle. Voy y compro esa pistola que empeña. En el Sanizarro encontré una colilla con tu pintola. I ara el butllet informatiu. Bona tarda, us informa Marc Güell. Els veïns de, com a mínim, quatre habitatges afectats pels aiguats d'ahir al Montsià no podran tornar a casa seva perquè els edificis tenen danys estructurals. Pel que fa al balanç d'afectats, una vintena de persones han quedat ferides. Pel pas de la Borrasca, l'Is, al sud de Catalunya, una d'elles està en estat greu. A les 8 del vespre hi haurà una nova reunió del Consell Assessor del Pla Inuncat, última hora, amb la unitat mòbil al centre de coordinació de Tortosa. Xavier Spelti, Ricard Boigas, bona tarda. Bona tarda. Els bombers han acabat de revisar infraestructures. Han detectat 5 punts vermells i 8 grocs. Un dels punts vermells és un pont de la Nacional 340 que no es podrà utilitzar. El sos inspector del Grec, el grup d'estructures col·lapsades, Francesc Serra, ens ha concretat que hi ha 4 habitatges on els inquilins no hi podran tornar a entrar. Concentrem amb els vermells, hi ha quatre vivendes que amb els danys que han patit els estadans no hi podran continuar fins que no hi haguin accions per normalitzar la situació en què estan. Ja s'ha pogut reobrir la 3.40 entre el Canal Platja i Sant Carles de la Ràpita i no queden persones allotjades en pavellons i altres espais públics. Enric Arruigues i Xavier Espera, Unitat Mòbil de Catalunya Ràdio, el Centre de Comandament d'Emergències a Tortosa. Més notícies amb la Núria Har. El president nord-americà Donald Trump va per feina i ha anunciat que la segona fase de les negociacions per a l'alto al foc a Gaza ja han començat. Ho ha avançat des d'Egipte, responent a preguntes dels periodistes. President Trump, ens pot dir quan començarà la fase 2 de les negociacions? Bé, ja han començat. Vull dir que, pel que tinc entès, ja han començat. El president egipci Abdel Fatal Sisi ha rebut Trump a la ciutat de Sharm al-Sheikh, on aquesta tarda té lloc l'anomenada Cimera per la Pau. En aquests moments, Trump rep un per un la vintena de líders mundials amb qui fa una encaixada de mans en un escenari sobri, coronat amb unes grans lletres blanques on s'hi llegeix Pau 2025. Hi assisteixen una vintena de líders, entre ells Emmanuel Macron, Kirch Tamer i Pedro Sánchez. Trump ha alluat el rol de l'anfitrió de la Cimera. Egipte ha tingut un paper molt important amb Hamas, perquè Hamas respecta aquest país i respecta els líders d'Egipte. Així que Egipte hi ha tingut un paper molt important i els hi agraeixo molt. Gràcies. Mentrestant, la Creu Roja ja ha rebut dos dels quatre primers cadàvers que Hamas entrega aquesta tarda en compliment de la primera part de l'acord tancat per Donald Trump. Els cossos corresponen als ostatges d'un home de 53 anys i de 3 nois joves a la vintena. En total hi ha 28 cadàvers que continuen retinguts a la franja. Els últims 5 ostatges que continuaven en vida han estat alliberats aquest matí a canvi de prop de 2.000 presos palestins. El president de Madagascar ha abandonat el país forçat per les protestes juvenils i el suport de l'exèrcit a les manifestacions en contra d'ell. S'espera que en les properes hores el president emeti un missatge dirigit a la nació, tot i que des d'un indret desconegut. L'oposició i diversos mitjans internacionals expliquen que el president de Madagascar va marxar ahir amb un avió militar francès i gràcies a la mediació d'Emmanuel Macron. Benedict Cumberbatch ha recollit el Premi Màquina del Temps del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. L'actor britànic conegut per interpretar Sherlock Holmes i el Doctor Strange del món Marvel ha presentat també la pel·lícula Esa Cosa con Alas. Enviat especial a Sitges. Marc Garriga, bona tarda. Cumberbatch ha generat un enrenou pocs cops vist aquí a Sitges i ha agraït així el premi just després de veure a la pantalla de l'auditori un recull de les seves pel·lícules més destacades. Veig que és rosa i encantador i peculiar, una mica com em sento en aquest moment. Quin premi curiós, una màquina del temps, i justament et sents en una màquina del temps quan veus la teva feina a la pantalla d'aquesta manera. És una experiència extracorpòria, estranya, però estic aclaparat per aquest reconeixement i per la invitació per venir aquí, per projectar la nostra pel·lícula Esa Cosa con Alas, en aquest meravellós i prestigiós festival de cinema fantàstic a Sitges. El film Esa Cosa con Alas interpreta un pare que queda vidu de sobte i que va superant amb una profunda tristesa totes les fases del dol, un dol que pren forma d'un corp gegant. Margarria, Catalunya Ràdio Sitges. I als esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El Barça ha confirmat que Dani Olmo no té cap trencament al soli de la cama esquerra. Les proves que li han fet indiquen que té una lesió muscular. El club diu que l'evolució marcarà el temps de recuperació. Ferran Torres té molèsties per una sobrecàrrega muscular, però podrà jugar aquest cap de setmana. La jugadora del Barça, Eva Peyor, té una lesió al genoll dret. El tractament serà conservador, amb un temps estimat de recuperació entre 4 i 6 setmanes. Catacoll ha renovat amb el Barça fins al 2029. El contracte de la porteria blaurana, recordem, de 24 anys, acabava el mes de juny. L'exjugador de bàsquet Jordi Trias, de 44 anys, s'incorpora al Barça de bàsquet per fer tasques de suport a l'àrea esportiva i tasques relacionades amb l'àrea institucional. En motor, Marc Márquez, finalment ha passat pel quiròfan. El pilot serverí s'ha operat de la fractura òsia i el trencament de lligaments a la zona de l'espatlla, que es va fer després de caure al Gran Premi d'Indonèsia. I s'ha disputat la primera etapa del Rally Ride de Portugal, l'última prova del Mundial. Edgar Canet ha guanyat l'etapa en Rally 2 Moto i encapçala la General amb 8 minuts de marge. Espira guanyar aquesta Copa del Món, però el de la Garriga, a més, ha situat segon de la General Absoluta. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova. El 15 d'octubre a les 5 de la tarda a les escoles tindrà lloc la presentació del pacte contra la segregació educativa de Sant Just, una iniciativa impulsada per l'Ajuntament amb la col·laboració de la comunitat educativa del municipi. L'acte inclourà una conferència, l'assignatura del document i un espai de trobada oberta a la participació. La sessió començarà amb la ponència Inclusió i educació, un dret, un deure, a càrrec de Miquel Àngel Assomba, catedràtic de pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en polítiques educatives i cohesió social. Posteriorment es farà la signatura del pacte per part dels agents educatius locals com a mostra del compromís compartit per garantir un sistema inclusiu i equitatiu. L'acte finalitzarà amb una copa de cava i tindrà espai de joc pels infants per facilitar l'assistència de les famílies. La Biblioteca Joan Margarit posa en marxa una nova activitat de foment lector adreçada als més petits i petites amb La Penya dels Contes, lectura en veu alta, que té lloc el 14 d'octubre a dos quarts de sis de la tarda a la sala Isidore Consoli Giribet de Can Ginestar. La proposta, conduïda per Roser Mora, està destinada a infants de 6 a 9 anys i té com a objectiu reforçar la comprensió lectora a través de la lectura i la interpretació de contes infantils en un ambient participatiu i lúdic. Amb aquesta activitat, la Biblioteca vol fomentar l'hàbit de llegir i la confiança lectora dels infants mitjançant una experiència col·lectiva i amena. Lluís Casals, president de Sant Just Solidari, ha explicat que l'entitat comença el curs 2025-2026 centrada en dos eixos principals. El suport a les dones nicaragüenques exiliades a Costa Rica i el projecte local amb bici sense edat, adreçat a persones grans que pateixen soledat no desitjada. L'entitat, amb més de 30 anys d'història i un fort vincle amb la ciutat agermanada de Camoapa, manté el seu compromís amb la solidaritat internacional i la justícia social. Casals ha recordat que la situació política a Nicaragua va obligar l'organització a traslladar part de la seva activitat a Costa Rica, on dóna suport a la Red de Mujeres Pinoleras, formada per dones exiliades. L'ONG impulsa el seu empoderament personal i econòmic, oferint formació, eines digitals i suport per tirar endavant petits negocis d'alimentació, cosmètica o artesania. Enguany, Sant Jus Solidari ha posat en marxa també un projecte de beques pels fills i filles d'aquestes dones, finançats amb els beneficis del concert solidari del 17 d'octubre al Pati de les Escoles. Podeu escoltar l'entrevista complet del podcast que trobareu a la pàgina web de Radio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. I ara, abans de començar la secció amb el DJ Hambo Jambito, fiquem una petita cançó, bueno, petita no, però fiquem una cançó de Queen, I Want To Be Free. I Want To Be Free Fins demà! Fins demà! I ara sí que sí, ja estem preparats per començar Hyperproductions amb el DJ Jambo Jambito que avui ens descobrirà una miqueta més sobre la música màquina. El Refugi i Ràdio d'Esvern presenten Hyperproductions amb DJ Jambo Jambito Hyperproductions. Què tal, Fernando, com estàs? Molt bé, aquí estem una altra de més amb vosaltres, aquí en Hyperproductions, pasándolo pipa. Molt bé, Fernando, doncs nosaltres molt contents de tornar-te a tenir aquí, portant-nos la millor música tecno i màquina de la nostra història, no? De los 90 a 2000. Música es millenial. Molt bé, perfecte. Millenial. Sí, los de 2000 ya es millenial. 90 a 2000 es millenial. Dos millenials, claro, claro. Doncs molt bé, molt bé, Fernando. Tenia ganes de tornar-te a escoltar. Gràcies, jo també tenia aquí al programa, m'encanta. I avui què ens portes? Perquè ens portes algú que m'has dit tu que és molt pepino. Sí, Per què Compilation 99. És un disco que me compré en el Don Disco en el 99. Per tant, lo tengo que agarrar. Doncs avui parlem sobre el Per què Compilation 99. Endavant, a veure. Anem a sentir-lo una miqueta, no? Sí, entro. La intro. Es guapísima. Ta-ta. El temazo es canela, tío. Una crema. Empieza, ¿no? ¡Peta, peta! ¡Peta, peta, peta, peta! ¡Ahora, ahora, ahora! ¡Ahora, ya he sido el truñón! ¡He sido! Bueno, hoy tenemos que hablar que el domingo tengo una exposición de trenes aquí en Molins Exacto, espera, espera Fernando, espera Ahora estábamos escuchando la introducción del Parque Compilation 99 Pero ahora explica'ns porque yo creo que te podemos ver en un estaminamiento muy especial este cap de semana Sí, el domingo Explica'ns En el Barque del Canal hay una exposición de trenes en miniatura Molt bé, perquè explica als oients que no et coneixin tant, perquè tu tens dues grans passions. Sí, la música i els trens en miniatura. Però tu m'has dit que només un tipus de trens molt especial. Los trenes de España, el gran fe. Vale. Trens de França no t'interessa? No me gusta. Merkley no me gusta. Me gusta más el Eletrotren, Ibertren, Maval, son marcas de trenes. Son trenes que hacen miniaturas españolas muy chulas, escalas muy chulas. Vale, vale, vale. Muy currados. I, per tant, tu faràs una exposició de trens en miniatura a Molins del Rey. Sí, en el barrio de Canal, en la asociación de Viní del Canal, en centra por la puerta de la plaza Vicente Fernández. A l'Associació de Veïns Canal, molt bé. I l'entrada libre, hi poden entrar a qui en quiera, que és l'entrada libre, sí, respetando las estaciones materiales que hay. Los trenes no se pueden tocar... Clar, perquè són teus. Són mis trenes, son mi colección. Quiero algo para enseñarlo a la gente del barrio del canal. Fas barrio, hacemos... Fas barrio. Fas barrio, como digo allí del barrio del canal. Vale, però ara has explicat això? Però ara ens hem de centrar en aquest disco. Sí. En el disc del Parque 99 Compilation, perquè és un disc molt especial per tu, no? Sí, me gusta mucho. Es la música que es mi generación de los 90 a los 2000. Vale, vale. I aquest... 19 años que ya he cumplido los 20 años de los 2000. I aquest disc és de dos DJs famosísims, ¿no? Bastísimo, ¿eh? Explica'ns una mica, perquè, per exemple, si hi ha algú que ens escolta i no el coneix, com els explicaries? Yo para este modo les explico que son dos dilles y productores de música que hacían sesiones de Máquina Remember, Máquina de los 90 a 2000. Vale. Y ahora hacen eventos en polideportivo, en fiesta macro grande, por ejemplo en Mataló, porque han hecho en distintos sitios. En Ibiza, incluso. En Ibiza y también creo que en Ibiza. Sí. En muchos sitios han hecho sesiones de Máquina. El Paz está ahí pinchando. I el Buenri igual. Lo guapo del Pastis que se está arreglando la boca. Sí, eh. Tenia la boca, estaba muy malito el Pastis, estuvo muy malito. Sí, sí, y ahora... Yo he visto fotografías y creo que está completamente recuperada de la boca, eh. Sí, sí, está muy bien. Fernando, recorda también que realmente Pastis y Buenri son... dos dels grans referents de la música catalana a màquina, no? Sí, sí, són dioses, com el Frank Trach, l'Escorpia. Clar, clar, o sigui, pels que sou aficionants a aquesta música, realment, és el que tu dius, són dioses, no? Són mis dioses, sí, són mis dioses. Doncs va, escoltem una mica. Jo crec en pastis. Creix en pastis, fiquem una mica de pastis. Fernando, com diem aquí al programa? La caña. La caña. Hyperproducción, la caña. Bueno, he de decirte que el sábado pasacó hubo discoteca en la semana pasada. Es verdad, espera, espera, espera. Et presento. Sí. La semana pasada vam tenir en una discoteca d'aquí de Sant Just, una sábado vena molt especial, on el Fernando vas fer de punxadiscos, ¿no? O me pincho yo cada 15 días en el centro. Ah, exacto. I què vau fer? Mi 20 aniversario. 20 aniversari, molt bé. Y vino la Kima Jiménez, que todos la conocemos. La Kima Jiménez, sí, que es regidora de Sant Just. Y me vino con una sorpresa muy potente. Me vino con un Hyper. ¿Sí o no? No, muy crec. Llamada y pregúntala. Pregúntala y pregúntala a Dani. No, era broma, sí que muy crec. El Hyper no lo saqué de la caja. Lo dejé metido de la caja porque lo saqué con 10 casas, que es muy potente eso. Però, o sigui, et van regalar un Hyper. Sí, un Hyper, sí. Mara meva, que chulo, tío. I també van al col·laborador, bueno, al col·laborador, no, al presentador de la Matins, al Daniel Martínez, també. Però el Matins estuvo, sí, estuvo lluny en el Hyper. I el vas veure a disfrutar o no? Sí, vi molt ràpid, estuvo reto a nosaltres, hablamos con Hakima i con el... con el pareja Hakima, ¿cómo se llama? Bueno, algú altre, no passa, pues. Bueno, el barrio de la Quima era pareja. Sí, sí, sí. Bueno, és igual, és igual. No passa res. I què va estar chulo? El Andreu. El Andreu, molt bé. Va estar chulo l'esdeveniment o no? Sí, estuvo chulo. Luego, los padres de los chicos, de la asociación de padres, de los que vienen allí, el padre, hermanos, familiars, me compren un regalo también que era un Neceser con colonias, desodorantes... Que guai. Estava molt chulo, molt chulo. O sigui, era el 20 aniversari teu... 20 anys punxant a la discoteca Sant Just. Jo he 20 anys en el disco Sant Just, sí. Molt bé, brutal. En el discoteca inclusiva. Doncs per celebrar-ho, fiquem una cançó, va. Mare, ens ha saltat un anunci. Bueno. Ens ha saltat un anunci. Bueno, bueno, bueno. Mira, l'anunci el salto. Mira. Ja veus, el tecno, eh? Com mola. Uah, me encanta, me encanta. A més, si això ho féssim gravat, veuríeu el Fernando, que ho està donant tot a l'estudi, aquí balla, no? El Fernando no para de moure les mans, brutal, brutal com sent aquesta cançó, aquesta música, i realment se't nota que t'encanta, eh? Me encanta este estilo, es lo mío. Va, parlem una miqueta del disc. Aquest disc va sortir en l'any 99, veritat? Sí. Tu quan el vas començar a escoltar? Yo en el 99, cuando salió a la venta de Don Disco, me enteré el agallo de que me estrenca la frase FM. Me enteré, ¡guau! Apoyé el disco, fui a Don Disco, que entonces tenía de tutora a la Fermina, una exeducadora de mi casa. Digo, Fermina, dame mi peseta y me quería comprar el disco. Me dio mi peseta, me fui cagándoles a Don Disco y digo a Miquel Casas, Miquel, ¿tienes el disco de Peque Compresión? Y yo, sí, venga, pónmelo. 90 pesetas me costó el disco, el triple CD. De Tempo Music, marca Tempo Music. Molt bé. Esto no era beat, era Tempo Music. I on el vas comprar o no te'n recordes? A Don Disco Molins. A Don Disco Molins el vas comprar. Don Disco Molins. Don Disco Molins. Don Disco, molt bé, molt bé. Me tiende que había la calle Miquel Torque. I què era, un CD o era un vinil? El triple CD. Triple CD? Sí. Molt bé, molt bé. 1.000 pesetas, 900 pesetas me costó el disco, me acuerdo. I 900 pesetas, quants euros són? Pueden ser... Bueno, molts, no? Bueno, no tant. No tant, potser 10 euros o menys de 10 euros. I on acostumaves tu a escoltar aquest disc? A casa, a la discoteca, al cotxe... Ah, en un altre cotxe, jo l'escoltava a casa. A casa, molt bé. I llavors, en el 97 vaig anar a una festa, el per què, que jo ni sabia què era el per què. Vaig anar amb l'amics del barri de Sant Michels, amb uns col·legas, fuimos d'excursions, Ahí del Perqué, una noche. I, o sigui, tu vas anar al Perqué, a la discoteca de Palafrugell. Sí, creo que estaba ahí, no sé si. Yo pensé que era Mataró. És que amb el Fernando hem descobert, perquè em diu, sí, sí, el Perqué de Mataró. Sí, sí, és que està Mataró, això de mi. Ho hem buscat i realment està a Palafrugell. Però bueno, tu com recordes aquella discoteca? Pues era la pista grande, los discos, los yo que acabo pinchando. Estaba pastísimo, pero los vices de lejos cabían mucha gente. I era, però com era l'àmbit? La gent era divertida? Bueno, eras maquinero. Había mucho rapado, mucho maquinero. Pero buena gente. Sí, buena gente de la época. Aquello es de la época que había gente, era mucho rapado. Pero tú también vas rapado, Fernando, ¿es un maquinero? Sí, sos maquinero, pero yo no he liado parda por ahí. No, no, no. Yo solo escucho música, tecno y maquinario. No, no, tú no la veo. Y ahora la escucho en casa. Vale. A ver, escutem. Esta es chula, esta guapa. Es guapísima esta. ¿La caña o no? Buena la caña. Opa, opa, opa. Es guapa. Es como Mike Coffee, ¿verdad? Sí. Ahora es la introducción a eso, encara, ¿no? Sí. Tan, tan, tan. Va, va, va, que peta! Ara, ara, ara, ara. ¡Faipei Productions! Y ara. Adiós, mirad. ¡Faipei Productions! Ostras, mola moltíssima aquesta. Guay, eh. Estás guapo el disco, eh. Fernando, saps què? Sí. Que m'encanta veure't somrient aquí a l'estudi. Gràcies. Que m'encanta. Que et veiem aquí que s'ha... Sí, sí. M'encanta veure't aquí gaudint perquè veig que gaudeixes de la música. És impressionant. És impressionant, Fernando. Disfruto la música, hay que disfrutarla. Es nota, es nota que t'encanta, Fernando, que tu has nascut per escoltar i pintar música, eh? He nascut per això, sí. Per això i pels trens. Sí, els trens. Bueno, i el dia 8 de noviembre, aquí en el Barres Sur, la fiesta aquel sábado, una fiesta... De música zumba que l'organitza Reque Rubiales. 8 de novembre, festa al barri sud, on tu tornaràs a ser, no? Pinxant? Sí, punxant. Molt bé, punxant, molt bé, perdona. Doncs molt bé, molt bé. I explica'm, tu què ets més, de pastis o de buen rí? Jo soc dels dos, és que m'agraden els dos. No pots escollir, no és com escollir entre papà i mamà, no? No, no se puede. I si tinguessis que anar a la teva joventut, tornaries a anar al per què? Sí, me gustó el per què, sí. I tens algun record especial del per què o alguna cosa que us va passar o no? En la entrada, que estábamos en las puertas, estallando justo para entrar, y llegaba el pastic, con las maletas, con los vinilos, y los de seguridad haciendo la escolta, entrando para adentro, ¿sabes? Ostras, ya veus, que guay. Ese fue en el año 97, tío. Nunca olvidaré. ¿Y ya no vas a tornar a anar más? No. ¿Només vas a anar un cop? Un cop sí, ya tengo bastante. Ostras, bueno, bueno, ya está bé, ya está bé, molt bé. Es guay. Es súper happy. I d'aquesta compilation, quina és la cançó que més t'agrada? La que més m'agrada, m'encanta, la primera que hem posat, la de Peter Evans. La de la introducció? Indigen, la chama Indigen. Ah, sí, la que ara acabem de sonar. Esa m'ha encantat, la primera, la chama mi favorita. Ostres. Ese de Encontro Vinilo me lo compro, Vinilo. Perquè això està en disc i en vinil, també. Sí, aquesta cançó està cantant en els tres. Tu en Vinilo Maxi, qual cançó t'has su disco? I una altra pregunta, Fernando, tu aquest tipus de música, quan te la poses? Quan estàs trist, quan estàs content o sempre? Sempre. Home, però pel que veig et fa com alergia, no? Et dona energia aquesta cançó. Sí, t'animes, t'animes, t'es recupera. Això t'es recupera, clar, clar, clar. És guai. És un mojón, sé que te sube. I tu, quan punxes música, t'inspires en el DJ Pastis i el Buenrip, per exemple? No, jo soc Hambo, Hammito. O sigui, tu ets únic, no? No m'agrada copiar-me d'altres i jo que no m'ho mola, saps? No, però copiar no, per inspirar-te. Me gusta el pinxer mi propia música. ¿Sabes lo que podríamos hacer un día? Sí. ¿Podrías hacer aquí un pinxant directo un día a la rádio? Venga, traigo la página y la traigo. Yo traigo la R1. Bueno, eso... Ahí en la sala de grabaciones la hacemos y lo grabamos. Això un día ho hauríem de parlar amb el responsable tècnics, però estaría chulo, ¿no? ...grabarlo y un viernes para noche... ...que la mesura lo invita. Vale, vale, bueno, parlaremos, parlaremos. Sí, eso es una propuesta que quería hacerte... ...ya hacía muchas veces la propuesta... ...de grabar una sesión de 50 minutos... i publicarà. Ho parlarem, ho parlarem, que jo no puc decidir-ho. Fernando. No pones maquina, pones tech house, que és més light. Tot el que tu vulguis. Doncs Fernando, si et sembla, ens hem d'acomiadar perquè ara són dos quarts, ens acomiadem. Vols dir alguna cosa als hiperos que t'estan escoltant? Un abrazo a Quima Jiménez i un saludo, un abrazo també a Miche Díaz de la Autoscola Vallebregat de Sant Feliu. Un saludo, Miche, guapo, un abrazo. Fernando, adeu, que vagi molt bé. Adeu. Ara baixem una miqueta a la revolució, ens us deixo amb la platja d'Steigh Homes i de tiets i després veus emigrants. Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo. Jo vull anar a la platja amb tu i fer l'amor després dinar amb plats bruts. Tardeo de mojito, teteo malvenito, són bones vibes tot el que faig amb tu. Perquè només puc pensar amb tu i tu i tu i tu i tu, des que t'he vist avui, ui, ui, ui, ui. Cada noc ha passat, crec que m'he enamorat. per anar a la cala d'ahir. I menjarem calipo, cervesa i solesito, fins que se'ns faci de nit. Fins que se'ns faci de nit. Ai, ai, ai. Ja està tot ready per sortir. I tu portes el pareo de vestit. I sona despacito, flotant com un manguito. Fins que s'acabi la nit. Jo vull anar a la platja amb tu i fer l'amor després dinar amb plats bruts. Tardeo de mojito, teteo malvenito, són bones vibes tot el que faig amb tu. Perquè només puc pensar amb tu i tu i tu i tu i tu. Des que t'he vist avui, ui, ui, ui, ui. Ja, ja, no, què passa? Crec que m'he enamorat. que fa molt de temps que estic amb la sola i ara només puc pensar en tu i tu Fins demà! y ahora no cuento el camino de vuelta. Son muchas estrellas las que puedo ver, creo que he perdido la cuenta. Un agujero negro central de una galaxia espiral me lleva adentro. Me acuerdo de ella porque me va a doler porque se para el tiempo. Un agujero negro super masivo me ha atrapado y yo no sé ni cómo sigo vivo. La verdad se ve distinta desde aquí metido Yo no pensaba que esto sería tan colorido Aquí las curvas son rectas, vaya lío Hasta todo lo que inventas ha sucedido Ya, mami, tienes que probar Mami, podemos montarnoslo en la nave. Dime si quieres quedar a las afueras del sistema solar. Ma yo te paso a buscar en mi nave. Ya sé que es grande, pero creo que en tu planeta me cabe. Ara sí, comencem l'última secció del programa i comencem amb veus migrants. Com sempre tenim a l'estudi l'Aconsol i el Jordi, benvinguts de nou. Hola, què tal? Bona tarda, Jaume. Bona tarda. Doncs avui tenim una entrevista molt especial amb l'Alia, la presentem. Hola, Alia, ens escoltes? Sí, sí, l'escucho. Perfecte. La sentiu vosaltres també? Sí, una mica més alt serà millor. A veure, Lia? Sí, sí, l'escucho. Vale, perfecte. Ara sí. Doncs Consol, endavant. Doncs mira, és com has presentat tu, l'Alia. L'Alia que és de Bolívia i ens explicarà unes quantes coses perquè ho ha passat bé i ho ha passat malament, com tots nosaltres, però bé, ja ens explicarà. A veure, Alia, benvinguda al programa. Al teu país d'origen parlàvem que és Bolívia, eh? Ah, sí. Per què vas vindre exactament? Per què vas escollir tu venir aquí a Barcelona? Bé, jo he venit aquí per millorar la família, perquè tenia nens que estudien en la escola i en el col·legi. Molt bé. Llavors, just per ajudar-los a ells, per portar-los a davant. Molt bé, Lía. I quant temps fa que vinguis? Cumpliré 19 años. 19 años hace que estás aquí. Sí. Veo que estabas entenent al català o no? Com vols que parlem? En català o en castellà? Com vols que parlem? Es que mira, yo entiendo el català, entiendo, pero hablar no puedo. No, no, claro. Me da vergüenza por pronunciar un poco mal. Entonces no, prefiero escucharles, aunque en català, pero... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Del todo, del todo no, pero entiendo, entiendo. Pues mira, vamos a hablar en castellano, porque la entrevista tiene que ser ágil y no queremos que te quedes atascada, ¿de acuerdo? No pasa res, no pasa res. Venga, no pasa res. A ver, cuando viniste aquí hace 19 años, tú viniste sola, viniste acompañada, ¿cómo fue esto? Yo vine sola. Sola. Y la decisión dices que la tomaste para ayudar a tus hijos a que estudiaran. Sí, sí. Viniste sola y allí se quedó tu familia. ¿Cuántos hijos tienes, Lía? Yo tengo cuatro. Mi esposo y mis cuatro hijos. Y tus cuatro hijos. Y todos con carreras, creo. Todos con carreras universitarias. Sí, los cuatro. Ahora la pequeña ya se graduó este año. Sí. Los cuatro son profesionales. Bueno, molt bé. Realment venint de Bolívia a buscar un futur millor i realment l'IA vas aconseguir donar-li un gran futur als teus fills, que com tu ho dius, quatre universitaris a la família, doncs això costa, he de dir. Costa, costa, sí. Evidentment que costa. Escolta, tu decías que eras exactamente donde dices que naciste en un pueblo cerca de Oruro, ¿cómo era? Bueno, yo nací... en un pueblo de Potosí. Potosí es un departamento de Bolivia. Sí. Yo nací en un pueblito. Sí. Pero cuando nací, mis papás se fueron porque usted sabe de que cuando no hay rendimiento en el lugar, pues buscan dónde mejorar, ¿verdad? Claro. Entonces ellos se fueron al centro minero, que esos años, le hablo del 70, del 75, 70 y hasta el 85, estaba en su auge el centro minero. Sí. Entonces se fueron a trabajar Allá El lugar donde yo viví se llama Guanuni Es un centro minero Está muy cerca de De Oruro Unos a media hora de viaje Está muy cerquita Pero este centro minero Se fueron a este centro minero porque Entiendo que tu padre Puede ser que trabajaba en la mina Sí, sí, sí, trabajaba en la mina Mis papás, mi papá ¿Tú trabajabas en la mina? Un trabajo duro también. Ah, sí, sí. El minero es muy sacrificado, pero trabajaba ahí. Es sacrificado, pero trabajabas ahí. Pero luego, ahí estuviste un tiempo y luego fuiste a La Paz. Bueno, el ochenta y... Si no me equivoco, el ochenta y dos o el ochenta... Uno o ochenta y dos, no me acuerdo muy bien. Yo tenía once años, mi papá murió, mi mamá era muy jovencita, pues quedó viuda. Mi mamá se hizo cargo de dos, mis hermanos, mi hermano mayor y mi hermano pequeño, los dos chicos. Y a mí me entregó a una familia que eran maestros, los dos, y entonces me llevaron a La Paz. En La Paz he vivido unos 5 años, unos 4 a 5 años. Una madrina. O sea, una madrina, la que luego se encargó de ti ya definitivamente, ¿no? Bueno, encargado entre comillas. Entre comillas. ¿Por qué entre comillas? A ver, entre comillas le digo porque usted sabe de que... A un no lo llevan y a mí no me han hecho estudiar para empezar. Ellos siendo profesionales, a mí no me han hecho estudiar. Y como yo era pequeña, pues tampoco le di importancia a eso. Entonces, de esa manera, me fui a, o mi padrino, el hermano de ella me llevó a Cochabamba. Y en Cochabamba es donde sí he vivido y tengo mi hogar ahí. Vale. Aquellos tu hogar. Y escucha, allí entonces te casaste, allí tuviste tus hijos y bueno, allí los criaste y tú con la idea clarísima de que lo que tú no tuviste lo tuvieran ellos. Exactamente. Esto es aquello que los padres que no han podido darle siempre piensan en esto, casi la gran mayoría. Después de tanto tiempo, ¿extrañas tú mucho tu país? Sí, lo extraño mucho. Lo extrañas. Bueno, aparte de que allí tienes familia, tienes tu familia, tienes tus hijos, tu marido, pero como país, como país, te viene a la cabeza, sí que lo extrañas. Sí, siempre, siempre, es la tierra donde me vio nacer. la tierra donde he crecido y he hecho mi familia, pues sí, extraño mucho. O sea, son raíces que las tienes ahí bien afincadas. Exacto, sí. Sí, al final casa es casa, ¿no? Y yo creo que es un sentimiento que, aunque vayamos lejos de casa, siempre tenemos ese deseo de volver, ¿no? Algún día sí, siempre hay que volver. Y una pregunta, porque claro, nos has dicho que llevas 19 años aquí en Barcelona, bueno, en Cataluña. Entonces, ¿podemos saber cuánta edad tienes tú? Yo tengo 56 años. Ah, vale. ¿Y tu familia está en Bolivia o está aquí contigo? No. Mi hijo, mi esposo está allá. Ah, vale. Mis tres hijos están allá. Tengo una hija aquí, aquí conmigo, aquí en Barcelona. Entonces lo que tú estás haciendo es aquí trabajar y luego enviarles el dinero allí para que puedan tener un mejor futuro, ¿no? Desde allí. Bueno, sí, sí, sí. Bueno, usted sabe que cuando uno queda sola en la vida pues tiene que procurar, o sea, empezar de cero, ¿verdad? Entonces es lo que he hecho. Oye, muy bien, muy bien. Oye, vamos a hablar un poco de la lengua con Jordi. ¿Qué te parece? Muy bien. De las lenguas de tu país y de tu región y de por todo allí. Venga. Bueno, porque de hecho hay algunas lenguas de estas que son indígenas. ¿Y hay alguna lengua indígena que tú hablas? Lengua que no sea el español, lengua propia de allá, de la zona. ¿Lía? Hola, Lía. Hola. Sí, digame. Algún idioma que tú hables que no sea el español? Idiomas propios de la zona? Sembla que no sent el Jordi, eh? Em sembla que la Lía no sent el Jordi. Lía, ¿oyes a Jorge hablar? Un poco lejos. Ahora me oyes? No, Jordi, Jordi, em sembla que haureu de parlar pel mateix micròfon que la consol. Ah, vale. Ara, ara. Ahora me oyes, Lía. Sí, sí, le escucho. Vale, no, te preguntaba por algún idioma propio de allá, de la zona, además del español, que ya sabemos que es la lengua principal oficial. Sí. Que tú hables. Bueno, si yo hable. Sí. Yo hablo un poco quechua. Quechua, ¿eh? Sí. Sí, el quechua es lengua de allá, ¿no? De Cochabamba, de Cochabamba. Propio de Cochabamba, sí. Sí, sí, sí. De hecho, sí, es característico de Cochabamba, es una lengua amerindia y que en general también se habla en zonas próximas a los Andes, por lo que yo he podido informarme. O sea, también se habla en Perú y en Ecuador, por lo visto. Ah, sí. En todo lo que es zonas cerca de los Andes, como es el caso de Cochabamba, ¿no? Ajá, sí. Pero no es igual. No es igual, ¿no? Hay variantes diferentes. Sí, sí, sí. Pero de todas las lenguas indígenas es la que más se habla en Bolivia, el quechua. El quechua, como he explicado, solo es en Cochabamba. Porque en La Paz tiene su idioma que es el Aymara. Aymara, sí, sí, sería el siguiente, sí. Después, si no me equivoco, también Potosí. Un poco de Aymara se habla, pero lo demás no tanto. Pero es más característico de Cochabamba. Y luego, bueno, también habla el español, por supuesto, es la lengua principal oficial. Sí. Y bueno, hay algunas palabras que son diferentes de aquí, ¿no? Por ejemplo, no sé, ¿cómo decís? ¿Cacahuetes o patatas? La patata es la papa. La papa, bueno. El melocotón es durazno. Y el cacahuete es maní. Bueno, pero aquí lo de maní y lo de la papa también a veces se entiende. Y entonces también estos calzados que utilizan los deportistas. Las bambas. Sí, ¿cómo se llaman ahí? En mi país se llama tenis. ¿Tenis? Pues claro, pues es muy lógico lo de tenis. Porque, a ver, ¿para qué sirven? Pues para jugar al tenis, ¿no? Sí, porque lo de Bamba, Bamba es un rey visigodo, o sea, que no tiene ningún sentido. O sea, que es mejor llamarle a tenis. Yo creo que lo tendríamos que adoptar aquí. Una pregunta, Lía. ¿Tú hablas Cochabamba? O sea, perdona, ¿quechua? Hablo. No perfecto, pero hablo. Vale, perfecto. Escúchame, a ver Lía, tu situación familiar antes de venir aquí, ¿cómo la valoras entre antes y después? Supongo que ha mejorado una barbaridad, ¿no? Ah, eso sí, bastante. Antes, bueno, usted sabe que los niños de pequeños no... Donde mamá va, los niños van, ¿verdad? Sí, sí. Yo tenía mi tienda, pues a mis hijos los llevaban a mi tienda, al cole iban de ahí, cenábamos ahí, todo eso. Yo no tenía casa antes. Vivía en casa de mi suegra. Pero cuando yo me he venido aquí, yo dije siempre, algún día tendré mi casa. Pues lo hice, ahora mis hijos viven en mi casa. O sea... De lo que era antes a hoy, hoy es mejor, obviamente. Hoy es mejor. Te lo has ganado, te lo has estado ganando, porque por lo que dices, 19 años aquí trabajando, de bonito, te lo has ganado. ¿Qué es lo que más extrañas? Cuando piensas en tu país, que dices, ay, a qué llevo, cómo lo extraño. ¿Qué puede ser? ¿Hay algo en especial que extrañes mucho de tu país? ¿Alguna fiesta, alguna festividad? No sé. Vale, en fiestas sería Urcupiña, que es el 15 de agosto, es la fiesta grande de ella, de Quillacollo, donde yo vivo, en Cochabamba, pero yo vivo a 13 kilómetros más que es Quillacollo. Entonces ahí es la fiesta de la Asunción, ¿no? El 15 de agosto. Sí. Ahí sí hay bastantes danzarines folclóricos que entran bailando, adorando siempre a la Virgen, ¿no? Y después, pues... También me añoro las comidas, todo eso. Pero las comidas aquí ahora puedes comprar en muchísimos sitios, comidas de cualquier país, casi de todos. ¿Alguna vez te cocinas para ti alguna comida de estas especiales de las que comías allí? Bueno, especiales aquí, allí no, claro. ¿Sí? ¿Te lo haces? Sí, alguna vez sí me lo he hecho. ¿Y cuáles son los platos más típicos de Bolivia? ¿De Bolivia? A ver. ¿O de la zona tuya? ¿De casa del departamento? Claro, de tu zona, perdón. ¿Donde yo vivo? Sí, sí. ¿Donde yo vivo? Vale. El lambreado de conejo. El picante de pollo. Lechón al horno. Choclo. No sé si usted lo entiende. El choclo es el maíz recién sacado de la planta, ¿verdad? El maizal. Vale. Eso fresquito, cocido con queso. Obviamente el picante. Vale. El rocoto. Todo eso. Sí, el pique macho. La verdad es que aquí siempre se nos hace la boca agua en estos programas porque... Si has llegado, empiezan a hablar aquí de las comidas de cada país. Escucha, a ver, en cuanto a tu proceso de integración, aquí, tú vienes de allí, no habías visitado nunca España, ni ya vienes directamente igual, me imagino, a Barcelona. En este proceso de integrarte dentro culturalmente, todo, con la relación con la gente, ¿lo viviste bien? ¿Tuviste algún problema? ¿Tuviste alguna cosa desagradable? La verdad, gracias a Dios, no. Toda la gente, las personas que me han acogido han sido muy buenas personas, muy caballeros, muy educados, respetuosos. Muy bien, yo doy gracias a Dios aquí en Barcelona. La gente me ha acogido muy bien. Donde yo he ido, siempre he sido bien recibida, gracias a Dios. Bueno, también te lo has ganado. Estoy convencido de que a veces uno va dando y recibiendo. Escúchame, dices el catalán, pero tú el catalán, entender sí que lo entiendes, creo. Porque tú puedes ir a la compra a muchos sitios, aquí te hablarán en catalán, ya lo has visto, y a lo largo de este tiempo sí que lo entiendes. Sí, sí, entiendo. Es cierto que para una conversación igual como la de hoy, quizá hayas preferido el castellano, que también... Sí. De la cultura catalana, ¿qué es lo que más ha podido llamar la atención? Al principio, vienes aquí y dices, uy, qué fiestas más raras, uy, esto de aquí yo lo desconozco. Hay algo... San Jordi, me gusta, sí, me gusta la fiesta mayor de Gracia, Ah, muy bien. Me gustan las sardanas. Vaya. Me gustan mucho esas. Todas esas. Las sardanas. Hay muchos más que ahorita no me acuerdo bien, pero sí, me gustan las fiestas. La fiesta de la Merced. La fiesta de la Merced, bueno, estás ya muy integrada, porque las fiestas ya has hecho un recorrido de las fiestas básicas populares de aquí y eso está muy bien, eso está muy bien. O sea que yo entiendo que situaciones un poco de racismo y un poco de estas desagradables no has tenido, no te has cruzado. No, no, no, nunca. Si tú tuvieras que decir a alguien que tiene que venir de tu país aquí, venga, voy para allí, dame consejos. ¿Qué le puedes decir de entrada? ¿Que tire para adelante o qué? Porque hoy ya sabemos... Sí, que venga aquí, que la gente es muy buena, que sea uno mismo como es la persona, ser educada, respetuosa, atenta y pues mira, la gente corresponde a eso. Sí, totalmente. Y una pregunta, Lía. Entiendo que, bueno, conozco que en Barcelona hay una comunidad boliviana muy grande, porque hay mucha gente de tu país que ha venido hacia aquí. ¿Cómo es esta comunidad? ¿Os dais mucho apoyo entre vosotros? ¿Acudes normalmente a gente de tu mismo país? La verdad, nunca he participado. Vale. Nunca he participado. Nunca he participado porque... Como siempre he trabajado, pues no, nunca, no, no, no. ¿Quieres decir que has dispuesto de poco tiempo para integrarte dentro de esta comunidad? Sí, sí, pero tampoco yo he sido de una chica de fiestas, de reuniones, así, no, no, no. Vale, vale. No lo echas de menos porque tampoco lo desconoces, o sea que nada. Yo me imagino que tú hablas constantemente con toda tu familia, ¿no? Sí, hablo con mis tres hijos que están allá, con Miguel, mi esposo, casi a diario, porque sé dónde están, qué han comido, qué están haciendo, qué van a hacer, todo eso. Fíjate, que los tienes ahí muy cercanos, porque con las redes y con todo, es verdad que gracias a Dios, a pesar de la distancia, estáis cerca. Sí, sí. Escucha, vamos a hablar un poquito, que todavía nos queda un poquito de tiempo, de tu país. Cuéntanos, Cochabamba... Si Jorge y yo decimos y Jaume, vamos a Cochabamba, a ver, ¿qué tenemos que ver allí? ¿Qué no nos podemos perder de Cochabamba? A ver. Primero, la gastronomía. La gastronomía, muy bien. Comer bien, comer bien todo lo que hay por allí. Comer muy bien, sí. El clima es... no es cálido ni frío, es medio, porque... Temperado, ¿no? Muy bien. Muy bien, sí, sí, esto ayuda. Es normal, es perfecto. Es perfecto. Y hay lugares, pueblos, que tienen lugares muy bonitos en Cochabamba, aguas termales, la Casa Patiño, después... Villa Tunari, que hay hielo, no siempre, pero hay nevada, hay atrás, hay aguas termales. Hay lugares muy bonitos. A ver, con nevada un poco de frío hay por ahí también. No, pero eso ya sería en la montaña. Donde nosotros estamos, no. Sí, te quería preguntar, la montaña, para los que nos gusta hacer excursiones de montaña, ¿está cerca? Sí. Está cerca, está cerca. Pues, como les decía, en la Villa Tunari, arriba. Hay otro que está en La Paz, también hay muy buenos. La Paz, obviamente que es más frío La Paz. Después está en Potosí también. Potosí es un lugar muy bonito también. Tiene lugares turísticos muy buenos, como la Casa de la Moneda, todo eso. Pero La Paz es mucho más alto, ¿no?, que Cochabamba? Sí, es más alto, sí. Es más frío. La Paz es muy alta, creo, ¿no? Sí, La Paz está a 3.650 metros de altitud. 3.600, madre, muy bien. 3.650, oye, ese dato. Sí, sí, sí. Perfecto, ¿eh, Yauma? Oye, pues no sé si iré, me parece que voy a ir más a Randemar. Cada vez que juega la selección de Bolivia llevan al equipo contrario a jugar a la paz y se ahogan todos. Una hojita de coca y ya está. Podría ser. No, pero también pueden ir a Copacabana. Ah, claro. Es muy bonito el mar, como mar, pero es grande, grande, grande. Es muy bonito Copacabana. Copacabana, claro, está por allí. Sí, en La Paz está Copacabana, que tanto Copacabana yo no sabía ni por dónde caía. Está la Copacabana de Río de Janeiro, que es la playa, y luego está la Copacabana boliviana. Exacto, a mí me sonaba entonces la de Río de Janeiro. Ah, Copacabana boliviana. No está mal. Oye, te quiero hacer otra pregunta y a ver, contéstame. Muy bien, Barcelona. Pero algo que te haya chocado que digas, esto igual no tanto. Con sinceridad, ¿hay algo de Barcelona que tú eliminarías? Que dijeras, esto no. ¿Qué? A mí, a mí, no. No. Con sinceridad, no. A mí en persona, a mí sola, no, nunca. Bien, lo que has visto de Barcelona bien, lo que has visto de la gente bien también. Bueno, y a todo esto, supongo que la idea de tu país la debes tener en la cabeza, ¿no? Algún día volveré con mi familia, no te vas a... A eternizar aquí. O sea, el futuro estará... Sí, algún día, sí. Algún día hay que juntaros con los vuestros porque, claro, tú tienes aquí, has dicho, una hija, pero igual los otros tres hijos no siguen el mismo camino y se vienen todos para aquí, ni tu marido. Ah, me gustaría. Ah, ya te gustaría, ya te gustaría, claro, claro. Te gustaría, pero bueno, igual a ellos no tanto, o sea que lo que quieren ellos es lo que... Sí, mis óxigos sí quieren venir, los mayores. Ah, muy bien. Mi Cristian y mi Dayanita sí quieren venir. ¿Cómo se llaman? Danos los nombres de tus hijos. ¿Cómo se llaman? Mi hijo mayor se llama Cristian Gabriel. Cristian Gabriel, ¿qué más? Sí, la que sigue es Marcela, la que sigue es la Diana Fernández y la pequeña es Laura. Laura, oye, los nombres, enhorabuena, son bonitos, ¿eh? Porque podían haber, hay muchos nombres también compuestos, ya has dicho dos de tus hijos compuestos, pero muy bonitos. Escucha, dinos algo que nos gustaría conocer de ti o algo que quieras contarnos. Dinos algo, algún secreto. Algún secreto mía. Alguna cosa, venga, que no conozcamos y que digas, pues mira, me gusta mucho el teatro, por ejemplo. Dinos alguna afición tuya que realmente te gustaría estar practicando, que la hayas practicado, algo que te gustaría hacer fuera de trabajar, porque trabajar de burido. Ya, ya. A mí me gustan labores, o sea, labores, el bordado. Ah, muy bien. Muy bien. Me gusta el patchwork. ¿El qué? El patchwork. Ah, el patchwork. Ah, muy bien, muy bien. Me gusta mucho. Y así, labores así, eso sí me gusta. Muy bien. Y el corte de pelo, ¿eh? Soy peluquería. Eso me encanta. Ah, ¿también? Sí, sí, sí. A ver, ¿cortar el pelo? ¿Estás diciendo peluquería? Sí, sí, sí. Yo soy peluquera. Ah, ¿tú eres peluquera? Ah, muy bien. Al decir el corte de pelo me quedo ahí un poco clavada. Muy bien, así que eres peluquera. Pues enhorabuena. Por lo tanto, Lía, aquí en Barcelona te has ganado la vida cortando el pelo. No. Igual podrías hacerlo, ¿no? Ah, bueno, sí, si se me presenta, sí. Sí, sí, se me presenta, sí. Entonces, ¿de qué has trabajado? No, yo siempre he trabajado con una persona mayor. Ah, vale, cuidando. Sí. Muy bien. Eres cuidadora. Muy bien, muy bien. Sí, sí, sí. Bueno, pues les habrás cortado el pelo si hacía falta. Ah, sí. Ah, claro, claro. A Angelina, a Angelina, a Rosa María. ¿Ves? Después, ¿a quién más le he cortado? A Angelina, a Rosa María y a Conchita. Muy bien, todas ellas han tenido una peluquera además en casa. Bueno, pues muy bien, Lía. Ahora Jaume pues igual nos va a despedir ya. Sí, sí, Lía. Que esto se acaba. Esto se acaba ya, ya son casi las 7 y nosotros nos tenemos que despedir aquí. La verdad que ha sido un gusto tenerte aquí en la radio, escucharte y saber un poco más sobre la cultura boliviana. Molt bé, Lía. Buenas tardes. Moltes gràcies, Lía. Vinga. Gràcies. Adiós. Adiós. Bueno, Jordi, Consol, ja hem acabat per avui, no? Sí. I res, molt bon testimoni, no? Molt bé. Doncs ens acomiadem de vosaltres dos també. Gràcies. Vale, d'aquí 15 dies. Adéu. Ara acomiadem el programa i fins aquí, al refugi d'avui, i ens retrobem demà, com sempre, a les 5 fins a les 7 de la tarda. Gràcies. Adeu.