#473 - Sitges, Ebre i actualitat: teatre i salut mental

El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 del matí, del matí no, de la tarda, mare meva, com estic? I comencem les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Mare meva, mare meva, perdoneu la confusió inicial, suposo que és aquesta ennubulada que tenim avui a Sant Jus per aquí, però bé, jo estic molt content, eh, ho he de dir, perquè ahir a les xarxes socials van publicar l'efemèride del dia d'ahir en suport a les Terres de l'Ebre i esquivar patat amb més de 26.000 visites i espereu-vos que va pujant. De debò que estic molt agraït del suport que he rebut. Però va, ara ens deixem de rellús i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts a sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem xerrant amb el Sergi Arrada, el nostre corresponsal al Festival de Cine Fantàstic de Sitges, perquè ens expliqui com està anant això. Seguidament tindrem els nois de Mare meva per parlar-nos de teatre i acabarem amb la Sara Vito i la seva secció Cultura al dia. Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu. A les Terres de l'Ebre continua la feina per recuperar la normalitat després del pas de la pertorbació a l'IC. Aquest dimarts les tasques se centren en neteja de carrers i baixos inundats, mentre es mantenen restriccions de mobilitat i centres educatius tancats a les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre i Terra Alta. En total, gairebé 30.000 alumnes continuen sense classes. A la ràpida, l'alcalde Xavier Reverter ha fet una crida a la ciutadania per trobar més voluntaris i maquinària per ajudar en la neteja. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha justificat la pròrroga de les restriccions per prudència i ha anunciat un paquet d'ajudes de 10 milions d'euros pels municipis, explotacions i particulars afectats, així com 50 milions en crèdits bonificats a través de l'Institut Català de Finances. Mentrestant, uns 250 efectius dels bombers i diverses brigades voluntàries de protecció civil treballen per restablir, serveix i netejar zones afectades, Pel que fa a la mobilitat, el corredor mediterrani s'ha mantingut tallat entre Villacona i l'Aldea fins a les 5 de la tarda i encara hi ha carreteres inundades com la C12. El pla Inuncat es manté en fase d'emergència fins a la mitjanit, tot i que les pluges han afluixat, el Servei Meteorològic de Catalunya avisa que podrien reactivar-se aquesta mateixa tarda. Fa 60 anys que les terres de l'Ebre no vivien un episodi de pluja tan intens. Música No han passat ni 24 hores des de la signatura de l'alto al foc entre Israel i Hamas i ja s'hauria produït una violació de l'acord. Segons l'agència palestina Quds News Network, 5 persones han mort aquest matí al barri de Shuhaya, a la ciutat de Gaza, per l'atac d'un dron israeli mentre inspeccionaven unes cases. L'exèrcit d'Israel ha confirmat les morts i assegura que les víctimes havien traspassat la línia groga, la zona de control acordada amb Hamas, i que es van disparar després d'intentar dispersar-les per eliminar una amenaça. Això són les justificacions d'Israel. A més, segons Al Jazeera, un altre atac a Jan Yunis, al sud de la franja, ha deixat dos ferits i al nord de Gaza, a Jabàlia, s'han registrat nous enfrontaments entre forces de seguretat vinculades a Hamas i grups armats que, segons mitjans locals, comptarien amb suport israeli. Tot plegat mentre la comunitat internacional insta les dues parts a mantenir la treva i evitar un nou esclat de violència. El govern espanyol ha iniciat aquest dimarts els tràmits per blindar el dret a l'avortament a la Constitució. El Consell de Ministres ha demanat el dictamen al Consell d'Estat per començar la reforma que respon a l'ofensiva antiavortista del PP i Vox, especialment de la senyora Isabel Díaz Ayuso. La proposta consisteix a afegir un nou punt a l'article 43 de la Carta Magna, el que regula el dret a la salut, per reconèixer explícitament el dret de les dones a interrompre voluntàriament l'embaràs i obligar els poders públics a garantir-ne l'excés en condicions d'igualtat. La reforma podria aprovar-se sense dissoldre les Corts ni convocar un referèndum, però requeriria una majoria qualificada de tres cinquenes parts del Congrés i el Senat. Una cosa molt difícil sense el suport del Partit Popular, que ja ha anunciat el seu rebuig. La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha assegurat que el govern no tolerarà cap retallada de drets i que aquest blindatge servirà per protegir les dones davant de possibles retrocessos. El president espanyol Pedro Sánchez ha obert la porta a un referèndum, si cal, i ha demanat al PP que demostri si realment defensa el dret a l'avortament. L'exministre de Transports, José Luis Ávalos, ha demanat al Tribunal Suprem un advocat d'ofici per declarar demà com a imputat en el cas Coldo, després de renunciar al seu lletrat per diferències irreconciliables. La decisió arriba amb vigílies d'una comparegència clau, en què el jutge vol aclarir nous indicis d'ingressos irregulars i opacs detectats per la Guàrdia Civil. Avalós, que manté l'escó al grup mixt, és investigat, juntament amb el seu exassessor, Coldo García, i diversos empresaris per l'adjudicació irregular de conductes públics a canvi de comissions i mossegades. Davant d'aquests nous indicis, la Fiscalia Anticorrupció podria demanar-ne mesures més dures, inclosa la presó provisional, com a Santos Cerdan. Un 97,2% dels clients del banc Sabadell que tenen accions del banc han rebutjat l'oferta de compra del BBA, segons ha informat aquest dimarts la entitat catalana. Només un 2,8% l'han acceptat, una xifra que representa només l'1,1% del capital total del grup. El Sabadell ha comunicat aquestes dades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i ha recordat que els seus accionistes minoritaris clients representen prop del 31% del capital. L'escassa participació reforça els dubtes sobre l'èxit de l'OPA i obre la porta a una possible segona oferta. El resultat definitiu, recordem, es coneixerà aquest divendres 17 d'octubre, quan la CNMB publicarà el percentatge total d'acceptacions. Si el BBVA no arriba al 50%, podria optar per una nova OPA en efectiu per la totalitat del Sabadell, un escenari que el banc considera totalment incert. El president del BBVA, Carlos Torres, ha insistit que el preu seria el mateix que el de la primera oferta, mentre que des del Sabadell alerten que una ampliació de capital per finançar-la podria perjudicar els accionistes del BBVA. Ara toca ritme, ara atacant els esports... Segueixen les males notícies a Can Barça amb una nova lesió. Robert Lewandowski té un trencament muscular al bíceps femoral de la cama dreta, una lesió que s'ha fet jugant amb la seva selecció, la selecció polonesa. El club ha confirmat que el davanter és baixa indefinida, tot i que s'estima un temps de recuperació d'entre 4 i 6 setmanes. Tot i això, tant el jugador com el club són optimistes i confien que pugui tornar en un mes. Amb aquesta lesió, Lewandowski es perdrà de ben segur el clàssic del 26 d'octubre, el Santiago Bernabéu, on el Barça tampoc podrà comptar amb Ter Stegen, Gabi, Dani Olmo ni Joan Garcia. Anem a actualitzar el cas de Dani Olmo. Les proves mèdiques que se li van fer ahir han confirmat que el jugador pateix una lesió muscular al soli de la cama esquerra, tot i que sense una afectació connectiva. El temps de baixa s'estima entre dues i tres setmanes, així que, de ben segur, també es perdrà el clàssic el 26 d'octubre al Santiago Bernabeu. Si la recuperació va segons el previst, podria tornar als terrenys de joc el 2 de novembre contra l'Elx, abans del partit europeu davant del Club Bruxers. Gràcies. I ja és oficial. Demà, Frenkie de Jong signarà la seva renovació en un acte a l'oficina comercial del club a partir de dos quarts de dues de la tarda, en un acte obert als mitjans de comunicació. De Jong ampliarà el seu contracte fins al 30 de juny del 2029. Les condicions actuals es mantenen aquesta temporada i la nova fitxa entrarà en vigor l'1 de juliol, coincidint amb l'inici de la temporada 2026-2027, una notícia que reforça el compromís del jugador amb el projecte Valor Grana. I acabem perquè a les 7 de la tarda m'acabi Televip, Barça a l'Eurolliga, un partit que jugarà a Belgrado, Sèrbia. Ara sí, presentem la cançó del dia. Avui viatgem a un altre país i us porto una cançó que ho va petar moltíssim a inicis d'any a Itàlia, quan jo estava d'Erasmus a Padova. La cançó té aquell punt melancòlic, tan italià barrejat amb una sensibilitat quotidiana que sincerament et desarma. L'artista que la canta és molt jove, però jo s'ha fet un lloc destacat dins de l'escena musical italiana. Té un estil molt prop i barreja el pop més clàssic amb tocs de cançó d'autor i una manera molt natural d'explicar històries petites, d'aquelles amb qui tothom es pot sentir identificat. La veu amb un to mig trencat explica una història d'amor acabada, però no del tot superada. Parla d'aquella mena de nostàlgia absurda que ens fa parar la taula per dues persones, tot i saber que ja només en queda una, o de buscar l'altra en els racons més petits de la rutina. La cançó comença suau, gairebé com una confessió, i va creixent a poc a poc, amb una aire de balada moderna i un toc pop que li dona molta força. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. El cantant és de Genua. És una gran revelació a Itàlia i ja s'ha convertit en un gran referent de la música pop italiana. I aquesta cançó, com a última pista, va ser seleccionada per a Neurovisió, però el cantant li va servir el seu lloc al segon classificat. Què, això ho tenim? Doncs que soni valor de nostàlgia. Déu-li. I magari non sarà Nemmeno questa sera La sera justa per tornar insieme, tornar a estar insieme. Magari no sarà, nemmeno questa sera. I me l'ha detto la signora, l'ha affacciata al quarto piano, con la sigaretta in bocca, mentre estendeva il suo bucato. Io le ho risposto che vorrei, vorrei, vorrei, vorrei, vorrei, vorrei tornare a quando ci bastava idea. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Una cançó realment especial, molt bonica, i que us recomano moltíssim que si no coneixeu aquest cantant, l'Oli, anem a donar-li una ullada perquè té música molt i molt bonica. Ara sí, passem a l'efemèride del dia. Avui, 14 d'octubre, celebrem el Dia Mundial de la Donació d'Òrgans, Teixits i Transplantaments. Una jornada per recordar el valor immens que té un gest aparentment senzill, donar vida. La donació d'òrgans és una de les expressions més pures d'altruisme que existeixen. Un acte que neix de la generositat i de la voluntat de continuar ajudant fins i tot més enllà de la pròpia vida. Cada any, milers de persones arreu del món recuperen l'esperança gràcies a un transplantament. Darrere de cada història de superació hi ha un donant i una família que ha dit sí. Dir sí a la donació és dir sí a la vida, al futur i a la possibilitat que altres persones tornin a somriure, a estimar i a compartir moments. És un gest que no coneix fronteres, religions ni condicions, només la profunda humanitat de voler fer el bé. Aquest dia ens convida a reflexionar sobre el poder transformador de la solidaritat. Sovint pensem que per canviar el món calen grans gestes, però la donació ens recorda que en un sol acte podem canviar completament el destí d'altres vides. Un sol cor pot continuar bategant dins d'una altra persona. Uns ulls poden tornar la llum a qui havia deixat de veure i uns pulmons poden tornar la lè a qui ja no podia respirar. La donació també és una mostra de confiança en la ciència i en la societat. Gràcies a l'esforç de professionals mèdics, equips de coordinació i programes públics de salut, el procés de donació i transplantament és cada vegada més segur, transparent i eficient. però res d'això seria possible sense la decisió generosa de les persones donants. En aquest dia mundial de la donació d'òrgans recordem i homenatgem a totes les persones que han fet possible que altres visquin una segona oportunitat. El seu llegat perdurarà en cada batec, en cada respira, en cada nova vida. Ser donant és, al cap i a la fi, creure que la vida pot continuar a través dels altres i aquest és potser el més gran acte d'amor que existeix. Ara us deixo amb una cançó de Flash i Ice Cream, Poquet a Poquet. És una cançó molt xula i després tornem amb la nostra xerrada pendent amb el Sergi Arrada, el nostre corresponsal al Festival de Sitges. Ara sí, Poquet a Poquet, de Flash i Ice Cream. Tu i jo connectem com el mar i la platja, com el sol i l'horitzó. Vull conèixer amb tu cada racó. Poquet a poquet, se n'ha anat el fred. Fem un cigarret i t'explico un secret. Sota la lluna plena. Estirats a la sorra, amb tu s'està tan bé. Poquet a poquet, se n'ha anat el fred. Fem un cigarret, t'explico un secret. Sota la lluna plena. Estirats a la sorra, amb tu s'està tan bé. És una gangsta, em barro el cor amb elegància. Baby, avui comencen les vacances a l'Empordà. El que tenim a casa és el millor que hi ha. Hola, com va? Una taula de 10 amb vistes per sopar. Avui toca uateque, toca celebrar. Toca celebrar. Poquet a poquet, se n'ha anat el fred. Fem un cigaret i t'explico un secret. Sota la lluna plena, estirats a la sorra, amb tu s'ha estat en bé. Poquet a poquet, se n'ha anat el fred. Fem un cigaret, t'explico un secret. Sota la lluna plena, estirats a la sorra, amb tu s'ha estat en bé. Aquesta és la salseta que et posa ben loca, tu m'has deixat petjada com ara donen el boca. Necessito un TVT, veig en DVD l'últim viatge que vam fer. Ara fa temps que no ens trobem pel carrer, ja ni recordava els teus uns color cafè. Tu posa el sucre, jo la llet i avui farem un fillet de la teva cara ompliré el meu carret. Poquet a poquet, se n'ha anat el fred. Fem un cigarrer i t'ho explico un secret. Sota la lluna plena, estirats a la sorra, amb tu s'està tan bé. Poquet a poquet, se n'ha anat el fred. Fem un cigarrer, t'explico un secret. Sota la lluna plena, estirats a la sorra, amb tu s'està tan bé. Poquet a poquet, se n'ha anat el fred. Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Per què el blues? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Ara sí, comença l'entrevista, la nostra xerrada amb el Sergi Arrada, el nostre corresponsal al Festival de Cine Fantàstic de Sitges. Hola, Sergi, ens escoltes? Hola, molt bona tarda. Molt bona tarda, Sergi, què tal, com estàs? Molt bé, o sigui... Bueno, estic cansadet, eh? No et mentiré. Però no, jo aquí a Sitges soc molt feliç sempre veient pel·lícules. Molt bé. I com està anant aquest festival a Sitges? Doncs realment en aquesta edició el nivell mig està bastant bé. O sigui, sí que potser no estan avent pel·lícules que t'explotin al cap, no?, de dir, uau, la millor pel·lícula de l'any... Però el nivell mitjà és molt millor que d'altres anys, o sigui, no hi ha pel·lícules dolentíssimes. I amb el que has pogut veure fins ara, perquè recordem que encara queda una miqueta de festival, quina valoració fas? Doncs ja et dic que força bona, o sigui, ja hi ha com sis, set pel·lícules que m'han agradat molt, i si realment que jo digui que no m'han agradat són un parell, o sigui que molt bé el nivell d'aquest any. D'acord, perfecte. I et volia preguntar quines han estat les grans sorpreses per tu d'aquest festival. Del que has pogut veure que has dit, ostres, això no m'ho esperava i realment està molt bé. Doncs mira, precisament una pel·lícula que vaig veure ahir a la nit, Demano disculpes si hi ha com una mica de xivarri, perquè estic precisament com al vestíbul de Hotel Melià, que és la sala principal. Bueno, tranquil, s'ha escolta prou, eh? Vale, vale, vale. Doncs ahir a la nit vaig veure una pel·lícula que es diu It Ends, feta per un jove director, bueno, de fet tot l'equip de la pel·lícula tenen com vint i pocs anys, I em va sorprendre i em va agradar bastant. És una película molt original, són quatre amics que marxen de viatge en cotxe per una carretera. Han d'agafar l'entrada de l'autopista i l'entrada de l'autopista no arriba mai i la carretera no s'acaba, no s'acaba, tampoc s'acaba mai la gasolina, ells no es cansen, no necessiten menjar, no necessiten dormir i no sabem per què els està passant això. I a part, cada cop que aturen el cotxe, quan aturen el cotxe una mica més d'un minut, comencen a aparèixer sempre persones corrent i criden que els volen treure el cotxe i muntar-se a ells. D'acord. I no explico res més. D'acord, doncs ens apuntem a aquesta recomanació com una de les grans sorpreses. It ends. I també, a l'altra cara de la moneda, t'he de preguntar alguna gran decepció. Doncs sí, mira, el Luc Besson, un director francès que ha fet grans pel·lícules, sobretot als anys 90... com El Quinto Elemento, o León el Professional, o Nikita... Fa uns anys també va fer Lucian, que també va tenir molt d'èxit. Doncs ha fet ara una versió de Dràcula que no m'ha agradat gens, però gens. Ostres, però que és una versió de Dràcula de la història que ho coneixem tots. Exacte, però és que a part, visualment, tot el que és la primera part s'assembla molt al clàssic de Francis Ford Coppola, el Dràcula de Bram Stoker, tota l'escenografia, el vestuari i tal, de tota aquesta primera part a Transilvània s'assembla moltíssim, però moltíssim, però com de pitjor qualitat, saps? I després els canvis que posa, doncs no. Hi ha unes gàrgoles al castell que tenen vida, que són com el... el majordom, el cuiner, el no sé què, tot el que cuiden de Dràcula són les gàrgoles, i queden com molt cutres, ell té com una colònia espacial que quan se la posa la gent queda com encisada per ell, no? És com, no sé, és una mica estranya la pel·lícula, la veritat. O sigui que realment no porta gaire res nou, no? Res, res, res. I el que porta nou és dolent, o sigui que... D'acord, doncs aquesta no ens l'apuntem, eh? I què t'anava a dir? Aquesta pel·lícula, en canvi, Dràcula, sí que és de bon pressupost, oi? Bueno, és una coproducció europea i sí que hi ha diners perquè s'han rodat a molts espais naturals i tal, i Luc Besson té diners, o sigui que les seves produccions no són de baix pressupost. Però sí, sí, bueno, ja han estat a la basura tot. Ostres, i t'anem a preguntar també quina creus que és la tendència temàtica o estilística que està portant més aquest any? Què s'està portant més al festival? Bueno, la temàtica en si d'aquest any, d'aquesta edició, perquè cada any hi ha com una temàtica general, són la comèdia en el terror, no? Vale. Aleshores hi ha moltes comèdies de terror i tal, però a part de tot això, una tendència des de fa un parell d'anys i que aquest any igual són com els bucles temporals. O sigui, hi ha moltes pel·lícules de bucles temporals. Clar, com la que ens has comentat, de l'Itens, una mica? No és un bucle, no és un bucle. Espero no fer un espòiler, però no és un bucle. Però sí que jo una mica, i de fet els propis personatges suplanteixen si estan dintre d'un bucle, no? Però sí, sí, sí. Hi ha pel·lícules que directament és això, i d'altres que comencen d'una manera i després acaben amb un bucle, que dius, ja estaria, no? I ens pots donar algun gran exemple de bucle, que no és del festival, sinó perquè ens orientem una mica, un referent. Sí, un referent dels 90 molt conegudes, Atrapado en el tiempo, que la gent popularment la coneix com el dia de la marmota. Ah, ostres, sí, sí, clar, clar. Que és una película en Bill Murray, en un poble que era el dia de la marmota, i tota l'estona es repetia el mateix, que tot li surtís bé al protagonista. Sí, sí, sí. I què t'anam a preguntar també? En canvi, referents de comèdia en el terror, a mi em ve un al cap, que crec que és més comèdia que terror realment, però ara no em surt el nom molt bé, era la del horror story o algo així potser. Horror story? No, no, com era? És que no me'n recordo. Terror... Terrorifica luna de miel, no? No, no, no. Bueno, no ho sé, és una pel·lícula que... Unes pel·lícules com que eren de por, però que eren gairebé més de comèdia que de por. Bueno, hi ha moltes. Han fet moltes, que són així bastant tontes, eh? Sí, a veure, hi ha moltes, des de Gremlins, que barrejava, la primera part barrejava com la comèdia amb el terror, a, jo què sé, pel·lícules més mítiques. Sí que és cert que algunes van més enfocades cap al terror, i la comèdia ve amb el gor i amb la sang, que és com superassagerada, i hi ha d'altres, directament, que són més comèdia que terrorífiques, no? D'acord, doncs mira, ara no aconsegueixo que se'm vingui a la mena aquest tipus de pel·lícules. Ah sí, Scary Movie, Scary Movie. Ah, Scary Movie, sí, sí, sí. O sigui, és més còmica que de terror, perquè és com una paròdia de Scream i totes aquestes pel·lícules, però sí, sí, és una comedia de terror. D'acord, i com veus la presència de cinema independent o de baix pressuposta al festival? Està ben cobert? Hi ha una secció que es diu Brigadun, que és gratuïta, que la gent pot venir, o sigui, no s'ha de treure entrada, tu vas i fins que s'ompli la sala la gent pot entrar. I són com pel·lícules i curtmetratges de baix pressupost o també posen com pel·lícules antigues i tal, i té com la seva secció. Després, per exemple, ara que veu sortir d'una que es diu Volc, que és de la secció oficial, que és una pel·lícula sense ficció en blanc i negre, però està feta amb res, amb 4 euros. Els efectes... O sigui, quan anaven en una carretera, per exemple, era una maqueta, amb un cotxe que es veia que era un cotxe de mentida, no? I els escenaris també eren maquetes que es sobredimensionaven els actors, o sigui, que miraven per davant d'una pantalla. O sigui, sí, sí... Superbaix pressupost, però mira, estava a secció oficial. Molt bé. I estava bé la pel·lícula? Estava curiosa. És interessant. No és un pel·lículot, però és bastant curiosa. També és cert que molta gent no l'aguantava, s'ha aixecat, s'ha dormit, hi havia gent roncant. És una secció divertida. Això passa molt al festival, que la gent es quedi dormida. Entre la premsa, realment sí, perquè pensa que nosaltres a les 8 del matí ja estem veient pel·lícules i veiem com 5-6 pel·lícules cada dia, jo he vist 7 i clar, després del dinar o a mitja tarda, després un parell de cervell, la cosa es complica una miqueta. I queda la pregunta, perquè jo realment soc un bastant novell en tot això del Festival de Sitges. Com funciona un Festival de Sitges? Perquè la gent comú que vol anar a veure pel·lícules al Festival de Sitges pot o no pot? Només és per premsa? Explica'ns una mica. Està obert a públic. De fet, és un festival molt excitós. És el festival de cinema fantàstic, de fet, dels més importants de tot el món. I aleshores, el públic... La gran majoria de gent, els que ja són com superveterans, el que fan és compren un abonament que es pot compartir, que hi ha abonaments de 10 pel·lícules, de 20 pel·lícules, de 30 pel·lícules, que això es pot compartir i a part et donen accés a la prebenda. I el dia abans que surtin les entrades, els que tenen els abonaments ja ho poden descanviar i poden agafar les pel·lícules que volen. I després, el dia següent, amb les entrades que queden perquè... perquè realment s'esgoten moltes sessions, doncs qualsevol persona pot comprar-la fins que s'esgoti. I després també el mateix, bé, el vespre abans del dia alliberen més entrades, també perquè si alguna persona a última hora vol comprar alguna, doncs que pugui. S'alliberen molt poquetes. O sigui, l'estació que està esgotada, potser després s'alliberen 10 entrades, saps? D'acord, o sigui, tenim abonus per tot el festival, no, per dies, entenc, i a part també podem anar comprant per pel·lícules individuals, no? Exacte. Perfecte, perfecte. I també et vull preguntar, tu que ets veterà, que has anat a molts festivals de sitges, creus que el festival està aconseguint mantenir la seva essència original o realment està patint un canvi, una transformació amb el pas dels anys? Doncs ara mateix jo crec que està en un molt bon moment. D'acord. Sí, al principi dels 2000, a finals dels 90, va tenir... va perdre una mica com de seva essència, que van començar a agafar comèdies romàntiques, venien pel·lícules de Woody Allen, coses d'aquestes, i de fet es va treure tota denominació de terror o de fantàstic del nom, i després sí que va tornar... com a Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya i sí, sí, realment ara estan en un molt bon moment. Agafen pel·lícules com importants però també agafen pel·lícules que són estrenes mundials perquè al final com porten tants anys i és un festival de cinema fantàstic tan important ja es fan també estrenes mundials aquí i aleshores és una oportunitat per descobrir cinema per veure també com les grans pel·lícules que van passar per Cants o per Venècia Sí, sí, està molt bé Molt bé, doncs el Festival de Sitges era un molt bon moment ens agrada sentir això Tu diries que és el festival més important de cinema fantàstic d'Europa o encara no? Sí, sí, sí, d'Europa segur, jo diria del món també. Ostres, vale, vale, perfecte. Doncs mira, perfecte, perquè si es fa casa nostra ens alegrem. També t'anava a preguntar, has notat més presència internacional, de gent que ve de fora, de premsa internacional, públic d'altres parts del món? O sigui, premsa internacional hi ha, no molta, però sí que hi ha. De tot el territori espanyol sí que hi ha bastant. I també... Últimament estan començant a venir també com intèrprete internacional a presentar les pel·lícules. Ahir va estar aquí el Benedict Cumberbatch, per exemple, i va ser una bogeria, la gent esperant-lo pertot arreu, demanant signatures i tot això. Clar, clar, clar. Doncs bueno, molt bé, es queda una mica més per la gent d'aquí, d'Espanya. Sí. I en quina posició està el cinema de terror i fantàstic ara actualment? Perquè fes-nos una mica un anàlisi així molt breu, de com està aquest gènere. Sí, jo crec que està força bé, perquè a part, a nivell de recaptació, de taquilla al cinema, és un gènere que ara mateix funciona molt bé, perquè el... Al cinema ja no va amb molta gent, no? De fet, des de la pandèmia, des del Covid, va baixar espectacularment la presència de les persones al cinema. Però el cinema de terror és com un gènere, un tipus de pel·lícula, que als adolescents i als joves els agrada anar, i sobretot en grup. Aleshores, són pel·lícules que acostumen a ser més econòmiques que... que és una pel·lícula de Marvel, són pel·lícules més petites, més barates, i amb la recaptació que fan, surten a compte a fer pel·lícules de terror. I a part, el cinema fantàstic dona molt joc, per exemple, en països que tenen molta censura, per fer alegories i parlar de temes sense parlar de temes directament. que quan fas una pel·lícula dramàtica que has de parlar, per exemple, jo què sé, de la pena de mort. Però si ho fas en un altre planeta, ho fas en una societat que dius, no, però si és una societat utòpica, no sé què, tal, ja pots parlar del que tu vulguis, no? Sí, sí, ostres, molt interessant. No ho coneixia, realment molt interessant. I el futur del cinema d'aquest gènere, com està? Sobretot a Espanya, centrar-nos en Espanya. Doncs a Espanya, des de fa uns anys... El cinema en general i sobretot la televisió, les sèries estan funcionant superbé a l'estranger i, bé, no hi ha molt cinema fantàstic, però el que es fa, es fa força bé. I aquí, per exemple, sempre s'estrenen cada any a Sitges 5-10 propostes espanyoles o catalanes. Molt bé. Sí, que interès de l'indústria també hi ha, i tenim el Ballona, que és català, tenim l'Àlex de l'Iglésia, que també sempre fa cinema fantàstic... Bé, hi ha directors que estan aquí a Espanya i a Catalunya que sempre fan cinema fantàstic i això està molt bé. I també et volia preguntar, des de la meva desconeixença, en el Festival de Sitges també podem veure sèries i pel·lícules que s'estrenin a plataformes digitals com Netflix o HBO? Sí, o sigui, hi ha convenis amb Netflix, amb Amazon i coses així... i per exemple Frankenstein de Guillermo del Toro es projectarà aquí divendres i d'aquí a unes setmanes es projectarà a Netflix. També hi ha com una minisacció que es diu Serial Sitges on es presenten sèries. Ahir es van passar dos capítols de Crims. Dels nous capítols de Crims es van passar dos episodis. Que guai. La nova sèrie sobre el pallasso d'ahir, el relat de Stephen King, ara fan una sèrie per HBO i es preestrena també aquí. que venen els directors i posaran els 10 primers minuts del primer capítol. Que sí, sí, també hi ha presència serial aquí a Sitges. I s'ha presentat a Sitges la sèrie aquesta que ha presentat ara a Netflix sobre Edgin o això no? No, perquè ja s'havia estrenat a la plataforma. Ah, ja s'ha estrenat. Ah, vale, vale. Sí, sí, sí. Ah, va, pensava que encara havia de sortir. D'acord, d'acord. No. Tu l'has pogut veure aquesta? Sí, sí, sí. Quina és la teva opinió? Perquè jo he vist ressenyes i revius bastant negatives. Bueno, és un personatge que ha estat molt influent als Sats Units i en el món del cinema, perquè... Bé, és la matança de Texas, és la psicòsis d'Alfred Hitchcock, que també es basa en coses d'Edgeen i tal. L'Eatherface. L'Eatherface, sí, el de la matança de Texas. Però després, bé, ell era molt macabre, perquè el que feia sobretot era desenterrar morts i treure'ls-li la pell i tal, i fer làmperes i... Sí, cadires, cinturons... Sí, sí, canviava la tapisseria de casa que desenterraven mort. I aleshores la sèrie és com molt seriosa, molt fosca, no és com una sèrie que et vingui de gust, vinga, vamos a ver otro capítulo, no? És com, sí, és una mica depriment la sèrie. A mi m'havien comentat també una mica frívola, que a vegades s'inventaven massa coses. El què, perdona? Que m'havien dit que era una mica massa frívola en alguns aspectes i que a vegades ficcionaven massa certes coses que no eren reals o no eren tal com s'expliquen a la sèrie. Clar, al final sempre has de posar ficció, i al final el creador és el d'American Horror Story, que també li agrada posar de tant en tant coses així com Messi d'Esgoia, no? Sí, sí, sí. I a nivell organitzatiu del festival, tens alguna queixa o alguna suggerència o realment creus que està molt ben organitzat a nivell d'espais, de serveis...? Bueno, per exemple, fa dos anys que una de les sales oficials, que és el Cinema Retiro, està d'obres. Aleshores, aquella sala no es pot fer servir. Han com obert una altra sala, l'escorxador, que l'han adaptada i tal, però no és un cinema, és una pantalla supercutre amb un so supercutre, que les entrades per al públic costen igual que un cinema de veritat. De fet, a premsa no es deixen accedir perquè hi ha molt poques butaques i és com... És una sala que en realitat no és un cinema. I ara mateix el que ja està a l'auditori de l'Hotel Melià, que és espectacular, i després hi ha el casino El Prado. Però la resta de sales que tenim per veure pel·lícules en realitat són sales adaptades i no cinemes. D'acord, per tant, la proposta de millora aniria una mica cap aquí, no? Habilitar sales de més qualitat. Sí, o que siguin ja com coses més fixes que funcionin durant tot l'any, no? Que no sigui una cosa que organitzes pel festival amb un show regulero, que després la gent està pagant 13 euros per veure una pel·lícula. i per algú que ens estigui escoltant i vulgui anar els pròxims dies o en properes edicions per tu quins són els 3 o 5 consells claus que has de donar per un novell en aquest festival? Clar, el primer seria que arribin ja amb l'entrada comprada, perquè després aquí gairebé està tot esgotat i és com molt complicat, que es mirin recomanacions, perquè tothom fa recomanacions de Sitges, no? El Time Out, no sé què, no? Qualsevol diari i tal. Sí, o els Dictakers també, molt. Hi ha molta, molta, molta pel·lícula, o sigui, hi ha 200 llarimetratxes sense comptar la secció Brigadun. Ja. que era aquesta gratuïta. Aleshores, s'ha de cribar una miqueta perquè només falta que deixis 13 euros per una pel·lícula que després realment no valgui la pena, no? Clar, sí, sí. I s'agana una mica sobressegur. D'acord, d'acord, d'acord. Doncs perfecte. I quin ha estat el teu moment més especial per ara, perquè no acabo el festival, però per ara, el moment més especial d'aquesta edició? El moment més especial... Ara m'has achampat. No sé què dir-te ara mateix. O la pel·lícula que t'hagi fet més il·lusió. Mira, també una altra sorpresa molt gran i que ha estat bastant curiós és Silencio, que és una miniserie d'Eduardo Casanova i el Fidel d'Aida. És una miniserie de tres capítols supercurs. O sigui, en realitat, en una hora t'has vist tota la sèrie. I són unes germanes vampires en moments pandèmics mundials forts com La Pesta Negra i després l'UVH. I és una nadada d'olla divertidíssima, és molt kitsch, té coses com Dalmodó, Bar també per allà i tal. I aquesta sèrie es podrà veure a Movistar el dia 1 de desembre, que és el dia... de la lluita contra l'UVH i s'ha de veure per creure perquè és al·lucinant i és divertidíssima doncs aquesta també ens l'apuntem ben apuntada 1 de desembre ens la perdrem i ja per últim et vull preguntar què és el que esperes amb més ganes el que et queda de festival que crec que acaba el 19 oi? què és el que esperes amb més ganes d'aquests últims dies? Doncs tinc moltes ganes de Bugonia, que és la nova pel·lícula de l'Antimos, amb l'Emma Stone, que va passar per Cannes també. Tinc moltes ganes del Frankenstein de Guillermo del Toro, que la veuré divendres. Tinc moltes ganes de saber quina és la pel·lícula sorpresa, que cada any hi ha una que projectaran l'últim dia, el dissabte a la nit. Ostres, mira. Sí, sí, encara tinc moltes ganes de moltes coses. O sigui, encara tens feina, eh, per hi ha versitges? Sí, sí. Doncs, Sergi, perfecte. I nosaltres anem sentint diàriament en aquestes petites cròniques que ens envies per l'informatiu, que ens serveixen per ubicar-nos una mica, eh? Moltes gràcies. Doncs, no sé si vols comentar alguna cosa més o ens acomiadem per aquí. Ens acomiadem perquè està en rindria tothom que comença una nova pel·lícula. Molt bé. Doncs Sergi, et deixem. Vinga, una abraçada ben forta. Gràcies, adeu. Adéu, adéu. Doncs ara us deixo amb una mica de música, us deixo amb David Tirar-me's Fotos de Bat Buení i després, després del butllet informatiu, ens retrobem amb la secció de Mare meva. Mare meva Otros once bonitas que veo en San Juan. Disfrutando de todas esas cosas que extrañan los que se van. Disfrutando de noches de esas que ya no se dan. Que ya no se dan. Pero queriendo volver a la última vez. Ya lo sabes, te miré y contarte las cosas que no te conté. Te parecía mi crush. Y tirarte la foto que no te tire Ay, tengo el pecho pelado, me di una mata El corazón dándome pata Dime, baby, ¿dónde tú estás? Pa' llegarle con Roro, Julito, Cristal, Roy, Edgar, Seba, Oscar, Darnell y Big J tocando bata Hoy la calle la dejamos esbarata i tirar ma foto. Ey, hoy voy a estar con abuelo todo el día jugando domino. Si me pregunto si aún piensa en ti, yo le digo que no. Que mi estadía cerquita de ti ya se terminó, ya se terminó. Ey. Beber y hablar mierda hasta que me expulsen. Estoy bien loco, estoy bien loco. Cabrón, guía tú que estás caminando y yo estoy que choco. Estoy bien loco, estoy bien loco. Vamos a disfrutar que nunca se sabe si nos queda poco. Gente, los quiero con cojones, los amo. Gracias por estar aquí, de verdad. Para mí es bien importante que estén aquí. Cada uno de ustedes significa mucho para mí. Así que vamos pa' la foto, vengan pa'cá, métase to'l mundo, to'l corillo, vamos. Zumba. Ya Bernie tiene el nene y ya es la nena. Ya no estamos pa' la movie y las cadenas. Estamos pa' las cosas que valgan la pena. Ey, pa'l perreo, la salsa, la bomba y la plana. Chequete la mía, ¿cómo es que suena? Y que tú me envíes más nubes Y si el mes borracho que viene me ayuda Bona tarda, us informa Marc Güell. La circulació de trens pel corredor mediterrani entre Barcelona i València recuperarà d'aquí un parell d'hores. Segons acaba d'informar a DIF, a partir de les 8, els trens podran tornar a passar entre Ullacona i l'Aldea, tot i que de moment aniran per via única. Aquest tram ha quedat afectat pels estralls del temporal a l'IS i continuen els treballs de neteja per recuperar les dues vies. A la zona protecció civil manté el nivell d'emergència del Pla Inuncat, el Montcial, el Begebre, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. En paral·lel, els experts avisen que les zones urbanitzades que estan construïdes en zones inundables a Catalunya sobrepassen el 15% que fixen alguns estudis oficials. Xavier Sánchez Vila, catedràtic d'Hidrogeologia de l'Escola de Camins de la UPC, ha dit al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio que aquests càlculs es basen en les condicions climàtiques de fa una dècada que ja no són les actuals. El concepte de zona inundable és un concepte estadístic, basat en les pluges dels últims anys. Clar, com ara està plovent més i amb més quantitat, realment, quan tornem a fer els números, sortirà una zona encara inundable, encara més gran de la que tenim definida de manera legal. És a dir, zones que fins ara era de tant en tant es pot inundar, ara passa a ser que s'inundaran freqüentment. El partit socialista francès qualifica de victòria l'anunci del primer ministre Sébastien Lecornu que suspindrà la reforma de les pensions fins a les pròximes eleccions presidencials i que no hi haurà cap augment de l'edat de jubilació fins al gener del 2028. La proposta del govern Macron proposava augmentar dels 62 als 64 l'edat per retirar-se. Lecornu s'hi ha referit així. Suspendre per suspendre no té sentit. Suspendre sense res a canvi seria irresponsable. Aquesta suspensió d'establir la confiança necessària per construir noves solucions. Suspendre per fer-ho millor i és la solució si tothom en treu alguna cosa. Suspendre la reforma era la condició innegociable dels socialistes per no presentar una moció de censura. Ferran Torrent renuncia al Premi de les Lletres Valencianes pels atacs del govern valencià contra la llengua. L'escriptor ha fet arribar una carta al president Carlos Matón on li argumenta els motius. El guardar al qual renuncia és el premi literari més important al país valencià i Torrent el va rebre de mans d'Amazon el 8 d'octubre de l'any passat. El grup Planet adverteix del perill que la intel·ligència artificial pot suposar per la propietat intel·lectual dels autors. El president del grup, José Creueras, ho ha alertat així. Deberíamos ser muy rigurosos y proteger la propiedad intelectual de todos los autores, que hoy está en riesgo por el mal uso que se puede hacer. Y, por tanto, el proteger el talento y el proteger la propiedad intelectual de las obras me parece que es algo a la que le debemos dedicar mucho tiempo en tomar resoluciones. Tot i això, confirma que el sector editorial viu un bon moment amb una previsió de creixement del 4% a finals d'any a tot l'estat. Creueres ho ha dit el dia abans de l'entrega del Premi Planeta que aquest any ha rebut la xifra rècord de 1.320 obres. Les entitats socials de Catalunya de la cooperativa Roba Amiga alerten d'un col·lapse sense precedents en el sector per un excés de roba de baixa qualitat que en dificulta molt el reciclatge i omple vessar els contenidors. Segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, la meitat dels catalans reconeix que no compra roba de segona mà. Girona, Fèlix Martín, bona tarda. Expliquen que la moda ultraràpida ha inundat el mercat amb peces de baixa qualitat, difícils de reutilitzar i de col·locar de nou. També l'estranger i les vendes s'han desplomat. Nati Esares és responsable de Medi Ambient de l'entitat Solidança del col·lectiu Robamiga. Cada vegada hi ha menys demanda per culpa d'aquesta baixa de la qualitat, que és una barreja entre... que en el contenidor que nosaltres recollim s'està ficant tot tipus de tèxtils que ara són de baixa qualitat i que la pròpia indústria està produint roba molt barata de molt baixa qualitat que també té un valor menor a nivell de reutilització i menys vies de tractament. Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El jugador del Barça Lewandowski té un trencament muscular al bíceps femoral de la cuixa esquerra i es perdrà, per tant, el clàssic. El nou propietari de l'Espanyol, Alan Peix, diu que el seu objectiu és fer un canvi de mentalitat al club i creu que és un èxit que els contemplin entre els sis millors equips de la Lliga. El director esportiu del Girona, Quique Cárcel, ha fet autocrítica avui sobre el mercat d'estiu i ha defensat la feina de Michel i la plantilla, tot i el mal inici de temporada. A l'Euroliga de Bàsquet, a les 7, Macavi i Barça, que podeu seguir al canal exclusiu digital d'aquesta casa. I a la Champions FIBA, dos quarts de 7, Japo el Jolón d'Israel Penya, un partit que jugarà a Hongria. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Els grans incendis en el context del canvi climàtic i serà a càrrec de Marc Castellnou, cap del grup de reforç d'actuacions forestals dels bombers de la Generalitat. L'acte tindrà lloc el dijous 16 d'octubre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió analitzarà com el canvi climàtic està alterant el comportament dels grans incendis forestals i quines estratègies s'estan desenvolupant per afrontar-los des de la gestió del territori i l'extinció. Castellnou compartirà la seva experiència com a expert en emergències i referent internacional en l'anàlisi de focs forestals. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. El portaveu de Sant Just en Comú i soci de govern, Just Fossalba, ha valorat positivament la incorporació del municipi al Pacte Nacional per la Llengua, sobrallant la importància de preservar el català com a llengua d'acollida i entesa. Fossalba ha afirmat que el català ha de veure's com una oportunitat i no com una imposició i ha destacat el paper del Servei Local de Català en l'acompanyament a comerços per complir la normativa de ratolació en català. Pel que fa a la nova ordenança d'Oleus, el regidor ha explicat que el text neix arran de les queixes veïnals per protestes al barri sud i que té com a objectiu equilibrar drets entre la ciutadania i l'activitat econòmica. Ha remarcat que regular les oleus és tècnicament complex, però que l'ordenança s'ha elaborat amb criteris professionals i permetre garantir la convivència. També ha anunciat que l'empresa responsable de les emissions més molesta es traslladarà part de la seva activitat fora del municipi. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. El 16 d'octubre s'inauguren dues exposicions a Sant Jús en el marc de les festes de tardor. A les 7 de la tarda, el celler de Can Gin es t'acollirà l'obertura d'Invair, una mostra col·lectiva que reuneix 21 artistes que van participar fa 10 anys en l'exposició original del mateix nom i una mostra que es podrà visitar fins al 20 de novembre. A la mateixa hora, a les escoles s'obrirà l'exposició Bangala, visions de resistència de la dona Sagra Ui, un projecte de caps i ruido foto que visibilitza el paper de les dones Sagra Ui en la resistència, la pau i la lluita pels drets col·lectius. La mostra inclou un curtmetratge documental i estarà oberta fins al 14 de novembre. Totes dues propostes, organitzades per l'Ajuntament de Sant Just, combinen art i compromís social i formen part de la programació cultural de tardor del municipi. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert. Doncs ara sí, comencem la segona secció del programa i comencem, mare meva, quin xou. Què tal, nois? Benvinguts. Hola, hola. Hola. Com esteu, Carles i Javi? Molt bé, molt bé. Ha sigut una molt bona setmana, la veritat. Bueno, inici de setmana del que queda, però bueno, anem fent. Sí, bueno, avui no fa gaire bon dia, eh? No, la veritat és que no. Avui, els dos. Jo agafa la bici, ella agafa el cotxe i els dos. Comencem a plorar. Però sí, molt bé. Però bueno, sí, ens han nublat una mica aquí de manera una mica lletja, però bueno. No passaré, venim a alegrar-vos el dia. Home, i tant que sí. La tarda. I la setmana. I la setmana. Sí, sí, que els oients ja estan molt entretinguts ja, portem una horata de programa. Home, i tant, que sí. I realment està sent molt xulo el programa d'avui. Avui, què ens porteu per això, vosaltres? Doncs a veure, avui hem estrenat una nova minissecció dins de la nostra secció, que l'hem anomenat el musical del dia. Per què? Doncs perquè no tenim revius aquesta setmana, llavors havíem de compensar. I el musical del dia... És el musical Into the Woods de Stephen Sondheim. Sí. Exacte. Tot això ve perquè l'altre dia, fa unes setmanes estàvem assajant per Eurodrama i va entrar per la porta Quart Passadís, que és una de les altres companyies dins de la factòria de teatre de l'Ateneu de Sant Just, dient que havien tingut una baixa en el seu projecte I van dir, necessitem ajuda, busquem un actor per fer d'un príncep, tal, no sé què. Si algú pot, per horaris, el que sigui, que ens escriguin. I jo puc. Home. I m'he ficat amb ells. El Javi va dir, ara que acabo l'eurodrama i que podré respirar, per què respirar si puc continuar assajant cada dilluns i cada dimarts i cada dimensi? Exacte. O sigui, era dir que el primer assaig... Va ser terrible, perquè nosaltres vam estrenar eurodrama divendres i dissabte, i jo dalt dilluns ja tenia assaig. Jo vaig dormir. No, jo no. Jo no vaig dormir molt tard. Per tant, això és un nou musical, Dins del Bosc. És una adaptació, no? És una adaptació del musical Into the Woods, que es diu Dins del Bosc. I aquest musical es farà a la Taneu de Sant Just. A la Taneu de Sant Just, el dia 7, 8 i 9 de novembre. A les 7 els dos primers dies. Els dos primers dies i a les 6 el diumenge. I et van enganxar per allà, et van enganyar, no? Em van enganyar de molt bona manera i allà es té, que després quan acabi la secció me'n vaig cap allà, ser ja l'ha fet. Doncs, ells fan el musical Into the Woods, més conegut aquí a Barcelona, a Catalunya en general, per Boscos Andins, que és un musical que va adaptar de goll de gom l'any 2017, que el van presentar a temporada alta a Girona. Però es va estar al gener del 2008, al Teatre Victoria. 2008? 2008, sí, sí, correcte, correcte. Amb nominacions, i vam tenir diverses nominacions, no va engoñar, dos premis Butaca. El Premi al Milió Musical i Premi a la Millor Actriu, si no m'he equivocat, per l'Anna Sant Martín. que feia de caputxeta. I ara explico el que és Boscos Andins. Perquè no s'ha fet mai a Catalunya. Correcte. I una pregunta. Això de premis butaca, pels que no sabem tant de teatre, què vol dir? Són una gala de premis on es galardonen i es nominen diferents... Categories dins de les obres, des de direcció, primer millor musical, millor obra de text, millors actrius o actors principals, secundaris... Però a nivell català o a nivell espanyol? Crec que és a nivell català, si no m'equivoco. Serien com els Gaudí, no?, una mica, del cinema. Sí, no? L'equipitatiu en teatre. Sí, sí, sí. Després també hi ha els premis de teatre musical, més a part, però sí. No han estat molts premis de teatre, jo crec, eh? De fet, la Daniela Fumador, companya de la nostra companyia, va estar nominada... a Millor Actiu Revelació als Premis Butaca fa dos anys, potser, per la seva participació a Fàtima al Teatre Lliure. Sí, molt bé. Correcte. Sí, sí, és veritat. Doncs, Boscos Andins, dins del bosc, Into the Woods, és un musical on diferents personatges de contes s'uneixen les seves històries, com la Caputxeta Vermella, com el Jack el que mata gegants, la Rapunzel... La Rapunxó. Tot això bé, perquè mira, ara acabo d'això i ara vaig amb el Rapunxó, ara vaig amb la Rapunxió. La cosa és, són diferents personatges de contes on tots tenen un somni, on tots tenen les seves metes i per aconseguir-ho es fiquen dins del bosc. Jo ja he dit que hi ha uns penaderos. Sí, hi ha uns penaderos, que és una història original del mateix musical de Sondheim. Llavors, aquests penaderos volen tenir un fill, la Ventafox vol anar al ball, el Jacques vol vendre la seva vaca, la caputxeta, el no sé què, tots tenen els seus somnis i es posen dins del bosc com per... Com per complir-los. Què passa? Que les seves accions tenen conseqüències i totes les conseqüències, oi, conseqüències, totes les conseqüències... totes les conseqüències tenen l'efecte al segon acte on es veu que totes les coses tenen un preu a pagar estem parlant de drama? és un musical de comèdia que té el seu toc de drama al segon acte Sobretot perquè al final estem parlant de personatges superestereotípics com la Caputxeta Vermella, com el príncep de la venta Fox. Són personatges que són de comptes. El musical original, Into the Woods, és com bastant antic, no? Del 86. Sí, correcte, del 86. És del 86, però sí que és cert que inclús en el 86 ja li donaven a la producció original una... Una volteta, no? Una volta. O sigui, no són personatges plans, són personatges... que tenen molt rere fons. Realment és molt maco el musical. I és un musical molt difícil. O sigui, molt difícil. Stephen Honsonheim té dels musicals més complicats. A nivell de partitura, sobretot. Digues, Jaume. Tu quin paper exactament faràs? Jo faig el príncep de la Rapunzel. Faig el príncep de la Rapunzel, que és un personatge bastant secundari. Per sort, per sort. Perquè estrenen en menys d'un mes, llavors, què vols que et diguis? Es porten com mesos assajant, de fet. Un any, des del desembre. Es porten un any assajant, quasi. I el Javi ha vingut al mes final. Hola! Hola, vinc a aprendre amb tota aquesta cosa complicada. No, però és un musical que és molt complicat a nivell de partitura, però el Sondheim fa coses molt maques amb les partitures, perquè dins de la seva complexitat ell busca... tota l'estona la veritat, que la història s'expliqui. Ell prefereix que la història s'expliqui, que sigui explicada, que no sigui ben cantada. No ben cantada. Però té melodies curioses com perquè sigui més fàcil d'explicar. Que després són molt difícils de fer, o sigui, és contradictori perquè és molt difícil el que has de fer, però tu explica-ho, explica-ho, però com vols que ho expliquis? Si està més pendent de les notes que he de fer, que són bojes, però bueno... Ara ja vaig a parlar de la Rapunzel, que el Carles ha fet molta gràcia que ell no coneixia que el nom de Rapunzel realment ve d'una planta, que és el Raponxigo, el Rapunxó en català. I li ha fet molta gràcia que l'hi he explicat just abans d'entrar. Però és que llavors, abans d'entrar, ho hem buscat, i llavors resulta que el Rapunxó és una adaptació que va fer un tal Carles Riba del nom de Rapunzel en català. Sí, perquè Rapunzel és una planta d'habitat. Sí, a la manya o de porall. I quan ho van adaptar a Catalunya, el senyor Carles Riba va dir, doncs, Rapunxó. Però resulta que no es refereixen ni a la mateixa planta. No. Sí, són plantes diferents, però com que sonen igual, ja s'ha quedat com a establert. I ara no paràvem de fer broma de la Rapunxó. La Rapunxó. Que en castellà és pitjor perquè és Rapunxigo. Rapunxigo. Rapunxigo. Rapunxigo, tírame la trenza. Claro, Rapunxigo, tírame la trenza, me mato. Però a l'obra li dieu Rapunxó. Rapunzel. Rapunzel, amb bucal neutre. Clar, és perquè és catalana, la Rapunzel. És tan catalana. És molt catalana, ella. I és de trena. De trena, de trena. De natural o no? No, no. Bueno... Unes extensiones. Lo natural que pugui ser, una trena de mentida, però sí que pot ser. I la companyia, aquesta quart passadist, és Sant Justenca, també? Bé, és un origen bastant més divers. Crec que la base sí que és Sant Justenca, o sigui, al final també és companyia resident a l'Ateneu, però ve gent de tot arreu, de Barcelona i més enllà. No és purament Sant Justin. I ara una pregunta que m'ha vingut al cap, perquè sí, vosaltres sou una companya teatral, mare meva, però us feu molt musical, no? El Rosaris i Eurovision és musical. Esteu preparant alguna hora de teatre, més teatre sense ser musical? O us esteu bastant dirigint cap al musical? Ara per ara no, no. Jo crec que al final molts venim del món de la música. La majoria venen del món del teatre musical directament. I els que no venen del teatre musical, jo crec que més venen de la música que no del teatre. Llavors, clar, tenim com una orientació molt cap a la música en general. Jo, per exemple, quan vaig entrar a Mamma Mia per fer el projecte inicial que va iniciar Mare meva, jo no havia fet teatre mai. Jo cantava i tocava el piano i tal, no sé què, però no havia fet mai teatre. I ara mira... Sí, al final he après a base de fer-ne, però la millor classe és la vida. Totalment d'acord. Aprender a base de palos. Sí, i de llàgrim. No, no. A vegades sí. Alguna miqueta, alguna cau, no? Doncs molt bé, si voleu tanquem això del musical del dia, aquest apartat. Súper. I comencem amb la programació cultural perquè aquesta setmana també està carregadeta. Correcte. Sí, encara queden coses. De fet, ens vam deixar la setmana passada, que vam dir que s'estrenava el dia 10 d'octubre, el divendres. No sé si era la de... La de Bartami pel darrere o la de Tutsi. Una de les dues era el dia 10, no me'n recordo quina era. Tutsi, Tutsi, Tutsi. I el dia 10 d'octubre també s'estrenava la Morvanian Taxi, de la Cubana, al Teatre Romea. El que passa és que aquesta la volem deixar perquè anem el dia 26 d'octubre. Correcte, diumenge 26 d'octubre. Tota la companyia, viatge d'empresa, a veure-ho, perquè aquest estiu, gravant unes coses, hem tingut certa connexió amb la Cubana, per coses que, ja com sempre dic, no ho podem dir, però ja ho direm. Ja ho direm. I ens fa il·lusió veure l'obra aquesta nova de la Cubana, amb la que tornen, no? I, bueno, està el Romea fins al 21 de desembre. Molt bé. I ja us vindrem amb la review després de veure-la, a veure què tal. En principi, pinta interessant perquè es basa en una obra que és la Morvanian Taxi, que és una obra de teatre amateur, tot i que ells diuen d'aficionats, perquè tal qual a la web posa que... No els agrada la paraula amateur perquè s'ha utilitzat moltes vegades com d'espectiu. Tot i que resulta que he après que amateur ve del francès d'amare l'arte, crec, o alguna cosa així. He pensat, que poètic, que poètic. Aficionat, queda com d'apringat, he de dir. Ets un aficionat, o sigui, no sé què és pitjor. A mi el paraula d'aficionat sempre és com, em sembla que vols ser algú però no hi arribes. Ja. Però bueno. Bueno, ells diuen teatre d'aficionats. Llavors volen fer com un oda al teatre d'aficionats i teatre amateur amb aquesta obra. musical també, llavors veurem a veure perquè clar, diuen que és un musical de la cubana a la catalana, llavors això mai saps per on sortirà. No, la veritat. I fins que no ho veiem no us podrem dir més informació perquè tampoc no hi ha molta més informació en la sinopsi ni enlloc, vull dir que... Que al final això, heu dit que aneu al 26 d'octubre. No queda tant, queda poquet. No, queda poc, queda poc. Doncs no ens portareu la review, no? Sí, però no vindrem nosaltres, segurament. Vindran altres persones, vindran cares noves, veus noves. Veus noves, bueno, cares, clar, cares noves. Cares no les veuran, però també seran noves les cares. Per mi, per mi seran noves. Sí, perquè sí. Però sí, sí, ja us ho explicarem. Tenim ganes de seguir coneixent la companyia, però bueno, també us trobarem a faltar. Bueno, tornarem, no passa res. Perfecte, perfecte. Perquè al final la Cubana també tenen una manera molt particular de fer teatre i musicals. Sí, i nosaltres moltes vegades ens hem mirallat molt en la Cubana i en la seva manera com... Perquè per la gent que no sapiguem tant, quina és la manera? Què és el main in la Cubana, que tant es diu? La Cubana és com una... És bogeria, personatges estripats, gent que parla alhora... immersiu, no saps què passa de veritat i què no, irreverència, originalitat, no? Vull dir, han tingut de tot, eh? Per tant, molt de temps d'història, d'obres i de musicals i tal. Però... Però, bueno, jo crec que també té aquesta cosa que vas al teatre i no saps exactament com serà l'obra. No és una obra corrent que tu vagis a veure l'obra i ja està. Normalment, o t'involucran com a públic, o passa alguna cosa, o... Són els que van fer... Doncs sí. Per això que anem com una mica sense saber molt bé què ens trobarem. També és veritat que ara portàvem temps sense fer res, si no m'he equivocat, des de Déu Arturo, que va ser l'últim que vam fer en plena pandèmia. Que he de dir que a mi aquell no em va agradar gaire, o sigui, no em va fascinar gaire. en comparació amb altres coses que han fet, però ho veurem. A veure ara què tal. Vaig llegir, que ho fan al Teatre Romea, que és un teatre amb un pèl més petit que altres, com l'Apollo o algun d'aquests, no? Sí. Vull dir que també s'han adaptat a aquest espai una miqueta més petit. Sí, crec que fan... He llegit alguna cosa, pot ser, que també el teatre fes algun aniversari o alguna cosa, no sé. He llegit alguna cosa que eren diversos aniversaris que coincidien, de la cubana, del teatre o del grup, de la productora o què, i com per celebrar-ho, han fet aquest projecte. Bueno, molt bé. Veurem. Amb ganes de tornar a veure la Cuba en l'escenari. Sí. I després, sí, pels més peques i per les famílies, estrenen el dissabte 18 d'octubre, La veia i la bèstia, al Teatre Apolo, que és on també està Tutsi. però no coincideix en part que La Bella i la Bèstia són sessions matinals de dissabte i diumenge a les 12 del migdia. Llavors, entenc que l'orientació de l'obra serà bastant, a nivell familiar, els preus són bastant baixos, vull dir, la platea més propera són com 23 euros o així, vaig estar mirant. Vull dir que... Sembla com bastant adaptat per les familles i que puguin anar amb els nens i tal. Llavors, si teniu peques o si us agrada molt Disney o us agrada molt La vella i la bèstia, que sapigueu que fins al 8 de novembre podeu gaudir de La vella i la bèstia al Teatre Apolo pels matins. Una adaptació més en català? No, en castellà. Sí, en castellà. És lo que hi ha. La vella i la bèstia. La vella i la bèstia no ha vingut encara. Però, mira, podríem fer-la. I que fos com, jo què sé, saps? Com una pubilla i un asa català que es transforma en persona. Bueno, tot són idees. S'ha d'anar agafant idees. I una... Però hi ha idees aquí en directe, eh? Sí. Si de sobte surt aquest musical d'aquí un any, que sapigueu que ho vam anunciar la primera vegada a El Refugi, a Ràdio d'Esvern. I compte que no us ho copin. Doncs això es talla, eh? Ah, no, que és en directe. Drets d'autors, ja. Bé, i no, és una pregunta més que em ve ara a la ment. Si poguéssiu escollir un teatre de Catalunya per actuar, quin seria? Ah! El teatre somiat de Mare meva, o del Carles i del Javi. Mira, jo, ara parlo per mi, el teatre Romea és un teatre preciós amb moltíssima història, però a mi m'encantaria actuar el Condal. O sigui, són dos teatres que m'agraden molt, el Romea per la història del Condal perquè és, em sembla espectacular, està al paral·lel, no ho sé, m'encantaria, m'encantaria, m'encantaria. El paral·lel podríem dir que és una mica el Broadway català. És que és el Broadway català. Era l'època durada dels... Fem el que podem, però és el Broadway català. Ara per ara no és el que era, però durant l'època durada... També estava el molí vermell, no? Correcte. Ara no tornen a fer coses en el molino? Tornen a fer coses al molino, sí, sí, sí. Bueno, guai, guai, guai. I tu, Carles? És que jo he de dir que tinc la... A mi se'm fa la pitjor un lío, perquè jo penso que un d'Al Romea i ara mateix no sé quin és qui ni on està cadascú. Al Romea... Jo mi m'encantaria actuar en qualsevol que ens paguin un sol. He de dir, cap de moment. No, però en sèrio vull dir que qualsevol seria benvingut. O sigui, seria brutal. Qualsevol teatre amb, jo què sé, 600 localitats ja seria com, uau! Pujaria. Increïble, saps? Bueno, anem a actuar al teatre. A Sant Vicenç n'hi ha 700. Sant Vicenç no, Sant Climent. Sant Climent, perdó. És que ara m'enviaràs la gent a Sant Vicenç dels Horts i no trobaran. A Sant Climent del Llobregat. Sí. O sigui, aniríem a un teatre amb 700 persones? Bueno, de màxim, sí. Si venen 700, les poden encabir. Bueno, veurem. Que vinguin. Que vinguin. Això, en aquesta fareu rosaris. Sí, rosaris i purpurina. I acció. 22 de novembre. Sí, per la nit. I ja esteu assajant, ja? No, encara no. Jo i la resta de la companyia està de setmana de vacances i el Javi està assajant amb boscos endins. Vull dir, dins del bosc. Dins del bosc. Perquè la companyia vostra, per exemple, com es subvenciona? o amb molt d'amor i ja està amb molt d'amor però què passa? que l'amor no paga les factures no les paga ahir vaig estar prenent com amb la Mary que és la tresorera estava en un curs de com declarar l'IVA quan ets una empresa i com fer l'impuesto de sociedades perquè et facis la idea del que passa aquí. Llavors, som uns pringats, no tenim diners, però igualment s'ha de fer tota la paperassa, i es subvenciona amb les taquilles que fem, amb l'Ateneu quan ens posa diners pels projectes, i amb subvencions quan aconseguim alguna. He de dir que l'última de l'Ajuntament, arroba Ajuntament de Sant Just, no va ser molt fructífera. No, la veritat. Però bueno, farem el que podrem amb els llis que ens heu donat. A nivell monetari. Sí. No, clar que no. i llavors ara mateix amb això amb el que ens vulguin pagar la gent que vulgui veure els nostres espectacles bàsicament enviem aquest missatge que l'Ajuntament col·labori i qui vulgui també col·labori per la cultura i acabem el programa amb les novetats musicals perquè ens porteu algunes no? Sí. Tu, Javi, què tens? Bueno, jo és que he estat en bucle amb Boscos Andins, amb Dinta del Bosque, Amint to the Woods. Llavors, jo no sé si ho recomanaré perquè no quiero entrar dentro del bucle. Però jo recomanaré la pròxima... Quan anem a estrenar jo ho recomanaré. Ah, bé, no ho vols dir, eh? No, no, no. No vols ni esmentar el títol? De la cançó que més estic escoltant? Sí. Mira, la meva cançó preferida del musical és Moments in the Woods, que canta a la fornera en el segon acte. És la meva cançó preferida. Mentida, és Your Falls, que és la cançó que va després. Vale, doncs aquestes dues cançons, si us poseu la playlist de Spotify d'Into the Woods, doncs es podeu escoltar. Sí, correcte. Jo, la veritat és que vinc amb alguna cosa molt ràndom avui, perquè estava mirant la meva playlist a Spotify i es fan com una playlist d'En Bucle, que és el que has estat escoltant més últimament, no? I estava mirant i dic, a veure què puc portar, així com diferent i tal, i m'he adonat que hi ha un raper canadenc que escolto fascinantment, que és Bibi Nou Money, que s'escriu com a B-B-N-O i un signa de dòlar. B, B, no, dòlar. I és un tio de 30 anys, com Super Cachondo, que s'ha fet com molt famós a nivell de xarxes i tal. És el de la cançó de... Sí, vale, doncs aquest ha sigut... Ai, ha seguit traient cançons. I últimament estic molt viciat a la nova, que es diu Not Safe for Work, N, S, F, B, doble. I és la que tinc més escoltada ara mateix. I he pensat, vaig a recomanar-la perquè no sé, no recomanaria mai com rap jo, saps? A veure, repeteix-me el nom aquest. Sí, sí. El nom de l'artista o de la cançó? Sí, el de la cançó. La cançó N. S. F. B. W. De Bibi No Money. I el videoclip està travestit i surt la Jimbo. Ah, sí? És una drag queen de Canadà. De temporada 1 de Drag Race Canadà. I de All Stars 8, que va guanyar All Stars 8. Bé, és una queen molt icònica amb unes tretes enormes. I llavors ell també surt al videoclip amb unes tretes enormes, he de dir. Doncs sí, aquesta és la meva recomanació de la setmana. Doncs perfecte, doncs. M'agrada acabar així. Doncs si voleu ens acomiadem i quan ens acomiadem deixem aquesta cançó de fons. I tant. Estupendo. Doncs Javi i Carles, moltes gràcies per venir una vegada més. Gràcies a tu. Ens retrobem la setmana que ve? Sí, la setmana que ve encara vindrem. Doncs bé, moltes gràcies. Adeu. Adeu. Adeu. Fins demà! Goddamn, this shit ain't safe for... Goddamn, this shit ain't safe for... Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. El guió n'estava on sempre a la carpeta. Quan el cinema es fa ràdio. El trobava. Ah, això és un autobús, tu. Tall de veu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Per què un blues? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Doncs ara sí que sí, encetem l'última secció del programa i tenim aquí ja a la Sara Pitó amb Cultura al Dia. Benvinguda, Sara. Hola, Jaume, bona tarda. Què tal, com estàs? Doncs molt bé, molt contenta i també una mica reflexiva. Ah, mira, i això per què? Doncs mira, perquè haig de dir que l'acció d'avui també se centra una mica en una reflexió com la de setmana passada, evidentment no és el mateix tema, però també té a veure això per conscienciar una mica tots els nostres espectadors a l'audiència. D'acord. I jo vinc a parlar una mica de la salut mental, ja que l'altre dia, el passat divendres, el 10 d'octubre, va ser el Dia Mundial de la Salut Mental. De fet, jo no me'n recordava, em vaig assabentar perquè ho vaig veure a partir de l'Instagram de la ràdio, que vaig veure que vam penjar molts actes i tal. I vaig dir, ostres, doncs mira, és un tema molt interessant i a mi és que hi ha moltíssimes peces culturals que consciencien molt sobre aquest tema... Sí, la realitat és que és això, és un tema del qual últimament, per sort, s'està parlant molt i bastant, realment, tant a productes culturals com també al nostre dia a dia, i realment és guai perquè fa uns anys jo crec que era més tabú i ara ho estem superant una mica. Sí, jo volia parlar d'això, que hem de deixar enrere també l'estereotip que anar a teràpia és per a aquelles persones que estan bojes i com tu dius, que cada cop això s'està deixant més enrere, jo quasi no ho escolto ja, que parles del tema amb persones com molt conservadores o molt tradicionals, la veritat. Sí, sí, sí. Sí, jo crec que a poc a poc realment s'està normalitzant i anar al psicòleg ja no és de bojos, no? No, clar, a més és que és això. O sigui, aquest dia també intenta mostrar-nos, no?, que a part de cuidar-nos com físicament, també hauríem de mirar també per cuidar-nos mentalment, que és molt important. De fet, jo crec que és encara més important, fins i tot. Sí, bueno, va de la mà, és que realment és inseparable, perquè si et cuides bé la ment, físicament també estaràs millor i viceversa, no? Sí, sí, totalment. I com has dit abans, que ara estava molt més normalitzat, o sigui, jo de fet parlo amb amics i cada cop vaig trobant encara més amics que diuen que van a teràpia, i tot i que alguns, algun cop sí que els hi ha costat, o també... Últimament també molt a les xarxes socials ho veig moltíssim d'influencers, sobretot jo segueixo a moltes noies que ho han dit la setmana passada o darrere aquest mes he vist com tres influencers ja que han explicat obertament que van al psicòleg i que és això que crec que s'ha de conscienciar una mica perquè, tot i que està més normalitzat encara hi ha persones que, no sé, posen com a excuses, no? O sigui, hi ha persones que estan malament i diuen, ostres, doncs... O no és per tant. Clar, o no és per tant, o és una mala ratxa que passarà, acabarà passant, o potser que ja d'entrada pensen que no els serviran, o ja perquè són molt tancades i... Els costarà molt obrir-se. Jo haig de dir que fins fa res era una d'aquestes. En plan, jo aquest últim any he passat una temporada una mica... Bueno, podem dir que he anat empalmant les malarratxes, no?, com diria. I jo deia, això ja passarà, això ja passarà, però al final, després de parlar amb molts amics i tal... em van dir, ostres, potser t'aniria bé com per desfogar-te, no? No és que estiguis super, super, super malament d'això que potser et detecten algun diagnòstic, etc. Però sempre va bé... Sí, per buidar-te. Exacte. Sí, sí. I, de fet, no va ser fins que jo vaig veure la pel·lícula de la que vinc a parlar avui que no vaig dir, vale, doncs vaig a donar el pas. Encara no he assistit a cap sessió, però ja he demanat l'hora, que ja és un pas. Ah, guai. Ah, o sigui, estem parlant en present. Sí, sí, sí. Doncs molt bé, me n'alegro que hagis donat aquesta passa, que realment és una petita passa, però que és molt important, saps? Sí, sí. No ho hem de minimitzar i realment segur que t'anirà molt bé, Sara. Sí, jo crec que sí. A més, a mi em costa molt el ritme, però quan ho faig ja, d'entrada, ja és... Ja, quan comences no passes, no? Sí, mires, igual estic dient obertament aquí. Sí, sí, sí, ara t'has escoltat a tothom aquí, sí. Bueno, doncs molt bé, doncs sí, jo crec que és el que hem dit, que t'anirà bé i realment és això, has fet molt bé de dir-ho aquí al públic, no? Perquè s'atreven totes les vergonyes i és això, no s'ha de tenir vergonya ni por ni res. Exacte, sí, jo he vingut aquí a conscienciar, no? Exacte. Doncs què millor que fer-ho en primera persona? Exacte, has de predicar amb l'exemple que diuen. Sí, sí. I per això, a les persones que crec que potser els hi costen o no volen donar el pas, els recomano molt veure aquesta pel·lícula de la qual vinc a parlar, que és la de l'indomable Will Hunting. No sé si has sentit a parlar. Sí, d'aquesta sí, home. Sí, que la protagonitzen el Matt Damon i el Robbie Williams. Perfecte. Home, i el Robbie Williams es va molt bé per parlar de salut mental, perquè realment Robbie Williams es va treure la vida. Sí, sí, sí. De fet, els seus problemes postmentals i personals, Robbie Williams va acabar tirant per la pitja opció de totes, que és acabar amb la vida, però bueno, això és un tema a part. I a més aquí, en aquesta pel·lícula, fa de psicòleg. Clar, és que això passa molt a la vida, que realment la persona que sembla que està millor, que ens dona més consells, realment al final, després, és la que pitjor ho està passant. Sí, sí, és que total. Però bé, anem a parlar una mica de la trama de la pel·lícula, que està centrada en el Will Hunting, que és un noi d'un barrer de Boston que la veritat és que té una vida una mica precària des de sempre. Al llarg de la pel·lícula s'esmenta de fet que ha passat per diverses cases d'acollida i que algunes d'aquestes famílies al final l'han acabat maltractant, etcètera... I ja se'ns presenta com un noi que, la veritat, no té un rumb molt clar. La seva vida està una mica desmoronada. Tot i que sí que és veritat que ens ho mostren, que és un noi amb molt bon cor, amb molt amic dels seus amics, però també que amb aquests amics, potser no acaba prenent les millors decisions. Un noi amb molt potencial. Sí. Però, igualment, a la que veu una mica i veu una mica de baralla, doncs hi ha cleques pertot arreu. Ni crida aquest món. Exacte. I, bueno, una d'aquestes baralles acaba empresonat. O sigui, s'està barallant amb un noi del barri i de sobte apareix un policia que intenta agafar-lo i acaba donant-li un cop al policia i llavors, clar, d'aquesta ja no se salva. No, no, hi ha la presó directa. Exacte, i aconseguir sortir perquè hi ha un professor que està apostant molt per ell. Què passa? Ell no va a la classe, no va a la universitat ni res. Ell és un conseller d'una universitat. I en aquesta universitat un professor de matemàtiques deixa una pissarra al passadís i escriu com problemes. Problemes de matemàtiques, etc. I que algun alumne... Deixa reptes. Exacte, doncs que algun alumne quan faci el problema l'escrigui i després ho mostra el professor. Què passa? Que hi ha un dia que arriba i està tot el problema solucionat i de manera correcta. I és un problema que crec que diuen que van tardar com dos anys els professors en solucionar-ho. I va preguntant a classe i no surt ningú. I un dia que estan passejant pel passadís, veuen aquí el Will, que és abans de la baralla i tot, que està resolent el problema. I quan li diuen, en plan, què estàs fent, això no és per tu, no ho hauries de fer i tal, doncs marxa corrents i veuen que al final l'està solucionant i buscant-lo, buscant-lo, acaba veient que està a la presó. I llavors diu, vale, doncs vaig a treure'l d'allà perquè és una ment que té moltíssim potencial i tot sense saber què té aquests problemes, ni aquesta vida, ni res. En plan, clar, només vol... com explotar el seu servei. Clar, que el professor veu que realment ha solucionat un problema que és molt difícil i clar, no és cap alumne ni res, és el conserge, veu el potencial del Will i clar, veient això, el va buscar. Exacte. I què passa? Que el jutge el que diu és que si tu vols treure aquest noi has de fer dues coses. Una, doncs donar-li les classes de matemàtiques i números i química i totes aquestes coses que se li donen bé, però també ha d'anar a teràpia. Llavors, això li diu el professor i clar, avui l'accepta perquè és l'única manera que el treguin fora, però i des del principi es mostra com que no vol anar al psicòleg, que ell no ho necessita, que ell no està boig. Clar, també és una pel·li antiga. Llavors es dona aquesta imatge de la teràpia també, que és per persones boixes, l'estereotip... Bueno, clar, és la storytelling que té el Will, que realment és el que potser té encara gent aquí a casa nostra. Sí, sí. Vull dir que és un reflex de... sobretot de l'època, no?, del que era la societat i que encara perdura una miqueta. Sí. Sí, hi ha algunes persones que segueixen pensant així mal ordentament. Sí, sí, sí. I, bueno, aquí ho podem veure, no? El Will va amb molta desgana, utilitza molta ironia, humor, passa per molts psicòlegs, o sigui, abans d'arribar al cinc, que és el que protagonísa el Robbie Williams, passa per uns quants que, de fet, els vacila, els... Vam, és que es desprestigia molt, no? Llavors, els professors... Ai, els professors psicòlegs diuen, ostres, però... Ho fan una sessió i diuen, jo amb aquest noi no segueixo, és que no ho vull. I llavors al final arriba el cint, que també es veu com que ha passat durant un temps, una època mala, també dolenta, així, i llavors decideix que se'l queda, que se'l queda i comença i tot i així que segueix sent pèssima, pèssima, però pèssima, l'actitud, és a dir, fins i tot hi ha una escena d'alguna sessió que es queden tota l'hora callats perquè com ell no vol explicar res, l'altre diu... que tampoc. Però bé, jo crec que també és molt important veure la figura d'aquest psicòleg perquè tampoc el pressiona i intenta com entendre'l, etcètera. Ara sí que és veritat que hi ha alguna escena en què el Will es passa de la ratlla amb certs límits d'humor, etcètera, i llavors sí que el psicòleg li diu no, no, no, per aquí no vagis. O sigui... Utilitza molt també com les típiques bromes del Will, dels seus problemes. Intenta com... Com si fos un mirall, no? I com si aquella persona tinguessis els mateixos problemes i intenta atacar-la d'aquesta manera i llavors el psicòleg li diu que no, que no, que no. I hi ha una escena que a mi em va marcar molt d'aquesta pel·lícula que és ja al final de les últimes sessions però que després de veure això és quan de veritat comença a millorar, si la vols posar. Sí, i tant. Anem a posar-la. It's not your fault. It's not your fault. Don't fuck with me. It's not your fault. Don't fuck with me, alright? Don't fuck with me, Sean. Not you. It's not your fault. No està sencera, l'escena, perquè és que es passa com potser un minut sense plorant ja semblava massa, però... O sigui, és com que amb això... Perquè és el Sean que li diu, no és la teva culpa, no? Clar, perquè és quan ja comença a veure com tots els maltractaments que ha patit el Will, et veuen fotos dels blaus que li deixaven, doncs, potser algun pare d'acollida, etcètera... que un dels problemes del Güell és aquest, que arrel que no ha tingut una infància fàcil, a part que no té recursos ni per estudiar ni per potenciar la seva intel·ligència ni res, també amb amics es veu també que comença a tenir cites amb una noia, després la deixa anar perquè sent que no és... mareixador que l'estimin o té por que l'abandonin un altre cop o li facin mal llavors no és fins aquest moment que el son li diu no és la teva culpa intenta empatitzar una mica i és fins que ell no es trenca i no es buida la motxilla, per dir-ho així, com que fins que no s'obre del tot amb el psicòleg que no comença a millorar. Arrel d'aquesta escena, que ja és quasi al final, crec que després d'aquesta escena només queden 20 minuts de pel·lícula i la pel·lícula dura dues hores, o sigui, imagina't. No és fins aquest moment en què algú no comença com endreça la seva vida, fins que no s'obre i no comença a explicar-ho tot pas per pas, comença Es trenca la seva armadura, no? Exacte. El seu escut protector, que ell mateix s'havia fet, perquè, clar, és el que diem, no? Una persona, quan li han fet tant de mal, quan és petit, realment... Ostres, pots dir, aquest és un balapertuda. Bueno, analitzem el cas, no? I el cas del Will és aquest, no? El cas d'una persona que ho ha tingut molt difícil, que no ha tingut una infància fàcil, no ha tingut el suport de gairebé ningú... i realment es crea aquest escut per protegir-se i clar, després t'han fet tant de mal que et penses que tothom et vol fer mal. Clar, sí, sí, totalment. I clar, això al principi era com que no tenia cap rum a la vida i amb aquesta escena jo vaig entendre molt, o sigui, és com que marca un avanç i un després en aquesta pel·lícula que si tu tampoc col·labores, o sigui, per molt que hi vagis a un psicòleg, en aquest cas perquè li han imposat Però si tu estàs buscant ajuda en un psicòleg per intentar millorar en una teràpia, etc. Però tu no arribes i no ho expliques tot, o sigui, no t'obres del tot amb el professional, doncs aquesta persona tampoc pot fer res per tu. Clar, clar, clar. Al final la predisposició és la que nosaltres ens posem. I realment si un no està obert a obrir-se... O a millorar, perquè això tu pots fer el pas, és el que dic, pots fer el pas de... Sí, vull millorar, però també depèn de tu. No pots deixar... que tot recaigui en el psicòleg o en el terapeuta. Exacte, que realment és un acompanyant, és una ajuda, però el protagonista és la persona que té el problema i és la que ha de posar més de la seva part per solucionar-lo. Sí, sí, i és això. Jo ho dic que fins que... No t'obres, no endreces la vida. Després es veu com que ja comença a trobar treball, amb els amics comença a tenir una molt bona relació, fins i tot els amics li regalen un cotxe. Que sempre ha estat molt pels seus amics, però que es nota com que des que el veuen com millor o que està també... Clar, el teu estat d'ànim també afecta com cuides les relacions que tens al voltant i també la noia que he dit abans que la deixa anar es muda i tot perquè la noia li diu que marxa amb ell i llavors quan ella li diu que marxi, que es mudi amb ella i és com, ostres, deixar tota la meva vida per una persona que no sé si en un futur em farà mal, doncs No vull. I és en aquest moment en què ell també, quan comença a millorar, que diu, ostres, doncs, potser sí que hauria de deixar intentar que m'estimi algú o tal, i comença també a millorar les relacions amb les persones que té al voltant i també les relacions amb ell mateix. Clar, això és molt interessant perquè realment ara ho portem una mica al terme de la parella però jo crec que és molt important també que una persona per estar amb una altra persona primer ha d'estar bé amb ella mateixa perquè per ser estimat necessites primer estimar-te a tu mateix i jo crec que això és molt important i realment no sé tu Sara però jo sí que ho he vist algun cop en el meu entorn i és això que a vegades tot i no està bé estàs amb alguna persona i realment estàs amb aquella persona doncs perquè et dius el que vols sentir o perquè realment et dona aquest suport que és una mica fictici perquè tu realment aquella persona no l'estàs veient d'aquella manera però és l'únic suport que tens i vas tirant, vas tirant, vas tirant i això tampoc és. Al final és estar bé amb tu mateix i després ja quan estiguis bé poder-te obrir a una altra persona. I poder estimar algú com t'haurien d'estimar. I deixar-se estimar també, que és molt important. Sí, sí, sí. I bé, jo per això he portat aquesta pel·lícula perquè crec que demostra molt com la teràpia és una eina, no?, de creixement emocional i que també, doncs, això que pot ajudar-nos a endreçar el nostre cap quan més perduts ens sentim. Bé, també, o sigui, no tan sols per alguna vivència traumàtica que hagis passat a la teva vida, etcètera, sinó... ara sobretot en els joves que estem en unes situacions també que pensem en, ostres, no sé què fer amb la meva vida, no sé què m'agrada, abans m'agradaven unes coses, ara no m'agraden trobes que no t'agraden gens, tenies molt clares les teves aspiracions, ja de sobte han canviat i és un moment en què també et sents molt perdut i segurament parlar-ho amb un professional també va bé. Sí, sí, segur. Clar, és això que al final no és només anar al psicòleg quan estic trist, per dir-ho d'una manera, o quan estic enfadada amb la vida, no. També pots anar pel que acabes de dir, no? Per endrecer-te, per replantejar-te les teves prioritats, que no només és, ostres, estic trist, vas ser al psicòleg, no. Clar, no, perquè... Té moltes més funcions. Sí, i que totes aquestes coses sí que sí, que la pots parlar amb família, amb pares, amb amics... però crec que la persona que jo t'aconseguirà sempre serà un professional que hagi estudiat la ment humana, que és així, que són els psicòlegs, terapeutes, és això. I que no hem de tenir por d'en el psicòleg i encara menys de demanar ajuda si sentim que la necessitem i menys si aquesta ajuda sempre ens acabarà beneficiant. Exacte, sí que això és un altre punt important, el demanar ajuda, que ens costa molt a vegades. Jo reconec que a mi a vegades em costa una mica... Sí, sí, totalment. Demana ajuda i al final, bueno, no sé per què ho fas, no? Potser dius, ostres, que no vi sembla dèbil o no vi sembla no sé què i realment no ets ni dèbil ni menys cosa, ni menys persona, no?, per demanar ajuda. Llavors hem d'entrencar també aquests petits estigmes que jo crec que ens han anat instaurant, no?, a poquet a poquet Sí. Pel·lícules, cultura, o jo què sé. La vida en general, sobretot els homes, no? Sí, sí que és veritat que jo... Jo crec que tenim aquesta cuirassa que ens creem. Amb grups d'amics sí que és veritat que... Jo tinc sort que sempre... O sigui, molts amics meus m'ho diuen que recorren cap a mi perquè creuen que sóc una persona que dona molts consells, molt bons consells. Tant noies com nois. I al principi sí que tota la meva vida he estat amb les noies, comentant problemes, preocupacions, etc. Però ara sí que és veritat que cada cop més hi ha alguns homes que sobren més. No amb tothom. Això també passa que jo tinc un amic, sobretot, que em diu, ostres, doncs jo sincerament, si haig de parlar amb algú d'alguna cosa... ni amics, ni res. Vaig cap a tu, em diu de quedar-te a fer un cafè i parlem de les preocupacions, jo també m'obro molt a mi, jo haig de dir que em costa, però sí, els homes sí que és veritat que cada cop veig que intenten però no acaben d'obrir-se del tot. Jo, per exemple, crec que homes que vagin a teràpia, de tots els meus amics, conec a un, només. No sé si realment, jo crec sincerament que els homes tenim més treball per fer que les dones, no sé per què, pel patriarcat, suposo, també, per la figura que ha de ser l'home, en teoria. Bé, en teoria, ara ja no, però en el passat, que havia de ser el protector, el macho men, i realment això ja no és així. Jo vaig dir que ara cada cop estic coneixent homes que són més sensibles. No, no, sí, sí, ja està bé, eh, i endavant. Jo vaig dir que ho prefereixo mil cops, que no el típic... machito, tal no ploro, no vull obrir-me al final aquestes coses acaben fent mandra jo quan els meus amics veig que són més sensibles o em mostren les seves preocupacions, etc doncs ho agraeixo molt més, la veritat no, no, totalment, totalment però bueno, és aquest camí que hem de fer de poc a poc de la societat anar obrint-nos, anar obrint la nostra ment i és això el que tu dius, demanar ajuda si necessitem anar al psicòleg i ja està Sí, jo és això, i recomano molt a totes aquestes persones que pensin que el psicòleg no serveix per res, sobretot, com hem dit abans, els homes, sobretot, aquest és un personatge masculí que més ben representat no pot estar, sobretot les persones que pensen que han de ser fortes i que en el psicòleg és una debilitat, aquí ho estàs veient, que és... Bueno, i la tassa de suïcidi, per exemple, és molt més alta en homes, la gent que viu al carrer és molt més alta en homes, vull dir, Que sembla ser que, les dades ens ho diuen, que als homes ens costen més de bona ajuda. Exacte, sí, sí. Doncs Sara, no sé si vols comentar alguna cosa més o ens acomiadem per aquí. No, jo ja ho tinc tot dit. Doncs perfecte, Sara. Doncs moltes gràcies per tornar a ser aquí i ja ens retrobem... Bé, anava a dir la setmana que ve, però em sembla que tornaràs abans, no? Abans? No, però jo estaré fora donant suport. Ah, vale, vale. No vindré aquí a parlar, només a donar suport. Bé, això ja ho parlarem més endavant. Exacte. Així que ens retrobem al micròfon l'estatmana. L'estatmana vinent. Molt bé. Adeu, Sara. Adeu. Ara sí, nosaltres ens acomiadem fins aquí al programa d'avui, fins aquí al programa del dimarts 14 d'octubre i demà ens tornem a retrobar aquí al 98.ufm de Ràdio d'Esvern i res, amb moltes ganes de tornar demà aquí. Si voleu us faig un petit avançament del que tindrem demà. Demà tindrem, com sempre, el Clavero amb el seu món del vi, després tindrem la secció del Dani, la pantalla gran i per últim tindrem una entrevista molt especial a una dramaturga que es diu Clàudia Sadú. Ja demà ampliarem les informacions i ja veureu de què està preparant la Clàudia, perquè realment té un projecte entre les mans molt interessant del qual ens vindrà a parlar demà. Però bé, ara sí que sí, ens acomiadem i fins aquí al refugi d'avui. Moltes gràcies. Adeu.