#474 - Vaga pro-Palestina, Conca de Barberà i teatre inclusiu

El Refugi, amb Jaume Lías. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 de la tarda i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lías i us dono la benvinguda al Refugi. Dimecres ja, ja estem a meitat de setmana i com sempre el temps envola amb el refugi. Ahir van començar les festes de tardor aquí a Sant Just, així que reviseu molt bé la programació i gaudeu d'aquestes festes tan xules. Però va, ara sí, ens deixem de retllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero. Seguidament la gran pantalla, amb el Daniel Aragón i les seves recomanacions cinèfiles. I acabarem amb una entrevista a la Clàudia Sedó, directora i dramaturga de Fantàstic Ramon i promotora del projecte Ànima i Lliure. Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu. Avui Catalunya viu una vaga general i mobilitzacions múltiples en solidaritat amb Palestina. Des de primera hora, els talls de trànsit i les concentracions s'han fet notar a diversos punts del territori. A Barcelona, la Ronda Litoral ha acumulat fins a 6 quilòmetres de retencions en direcció nord i 5 en direcció sud, després de tallar gran part del matí a la zona franca. Els accessos al port han estat bloquejats per més d'un centenar de manifestants amb pancartes amb el lema Aturem el genocidi. La protesta ha continuat avançant pel centre de la ciutat. Els bloquejos també han afectat a carreteres com la 2 a Sant Vicenç dels Horts i a Cornellà la C17 a Manresa i la C25 a Gurb i Manresa, així com la C31 a Vilanova i la Geltrú i el Passeig de Ronda a Lleida. generant retencions molt importants. A les universitats, els piquets han suspès l'activitat l'activa a diversos campus, inclosa la UAB a Vallaterra, embarricades a carreteres i accessos ferroviaris. També la UB, la UPF, la URB, la UEDG i la UDL han aturat les classes en solidaritat. Els col·lectius estudiantils volen mostrar el seu rebuig a la guerra i a la violència contra la població civil. Pel que fa al transport públic, TMB xifra en un 5% la reducció de demanda i els ferrerreruls de Catalunya en un 20%. Renfa manté el 97% del servei habitual, tot i que s'han registrat supressions i retards a diverses línies de rodalies, incloses la R1, la R2 i la R3. Els sindicats convocants, comissions obreres i UGT han establert aturades de dues hores en tres franges horòries, de 2 a 4 del matí, de 10 a 12 del matí i de 5 a 7 de la tarda. Finalment, les concentracions unitàries se celebren avui a Barcelona a les 6 de la tarda, amb molt poquet dintre d'uns 45 minuts, a Girona a les 2 quarts de 7 i al matí a Tarragona a les 11 i a 11 i mitja a Lleida. Mentre es garanteixen els serveis mínims en sanitat, emergències, subministraments i transports. Aquest dimecres camions amb ajuda humanitària han pogut tornar a creuar el pas de Rafà cap a Gaza, després que ahir el pas fronterer amb Egipte estigués tancat. Els vehicles porten combustible, gas i subministraments bàsics, però han de passar als controns israelians abans d'entrar al territori palestí. Segons l'ONU, l'Israel ha limitat a 300 camions diaris l'entrada d'ajuda. La meitat de l'acordat, malgrat que jamás han entregat aquest dimarts més que de bars d'ostatges morts. La complexitat de localitzar-los i lliurar-los els familiars podria endarrerir encara més el procés, segons la Creu Roja. Mentrestant, Israel ha continuat amb atacs a Gaza, amb tancs i drons disparant al nord i al sud de la franja, inclosa la zona de Shuhaya. tot i l'alto al foc vigent des del passat divendres. Les autoritats palestines informen que dimarts va haver-hi més de sis morts en incidents separats. Des de l'ONU s'han denunciat aquests atacs que violen l'acord de cessament de les hostilitats, exposant els civils al risc. La situació humanitària a Gaza segueix sent crítica amb la població dependent de l'entrada d'ajuda i exposada a violència constant malgrat els acords de pau temporals. Fins demà! L'exministre socialista José Luis Ábalos continuarà en llibertat després d'acollir-se el seu dret de no declarar davant del Tribunal Suprem. El jutge Leopoldo Puente ha rebutjat la petició del PP que demanava la seva presó provisional, tot i de reconèixer un cert risc de fuga que, però, considera no prou intens. Es mantenen, per tant, les mesures cautelars actuals, retirada del passaport i compareixes cada 15 dies. En la seva resolució, el magistrat expressa estupor pel fet que Avalos continuï com a diputat al Congrés dels Diputats i proposa una reflexió legal per evitar que persones investigades puguin mantenir l'escor. Tot i que un nou informe de la UCO reforça els indicis contra ell, el jutge descarta riscos de destrucció de proves o reincidència i afirma que de moment no s'ha trobat els suposats fons opacs atribuïts a l'exministre. Aquest matí al Congrés dels Diputats s'ha celebrat la sessió de control del govern, en la que Pedro Sánchez ha definit el seu executiu com un dels més decents d'Europa. El líder del PP, Alberto Núñez Feijo, ha atacat al president la seva manera de dirigir el país i ha fet un repàs als casos de corrupció que afecten el PSOE i el Ministeri de Transport. Mire, señor Sánchez, usted no dirige un país, usted lo exprime. Exprime a los que cumplen y protege a los que roban. España está cansada de pagar su corrupción, su malversación, su incompetencia y los privilegios de su gente. La gente siente que no trabaja para vivir, sino para mantenerles a ustedes. España tiene que merecer la pena trabajar y con usted merece la pena ser un jeta. Vox a l'oposició també ha fet retrets similars. Sánchez ha respost defensant el dret a l'avortament i ha denunciat el silenci del líder popular davant les polèmiques que envolten el seu partit. Lo que no es decente son sus silencias, señoría. Lo que no son decente son sus silencias. Hemos visto a la señora Ayuso decir ante un derecho que se garantiza a las mujeres que se vayan a abortar fuera de la Comunidad de Madrid. ¿Y usted qué ha hecho? ¿Y qué ha dicho? Nada. Hemos escuchado al presidente de la Junta de Andalucía decir que los médicos de Andalucía no han informado sobre los cribados a las mujeres que tenían esos cribados para no alarmarlas y crearles ansiedad. ¿Y usted qué ha dicho? Nada. En la mateixa sessió, Gabriel Rufián, d'Esquerra Republicana, ha reclamat incloure l'habitatge com a dret fonamental a la Constitució i ha instat a regular el mercat immobiliari per garantir l'accés a un habitatge digne. Sánchez ha recordat que el seu govern ha incrementat el pressupost en polítiques d'habitatges, tot i que algunes comunitats autònomes no compleixen la llei vigent. I ara marxem amb una última hora. I és que ara mateix una fuita de gas important està obligant a desallotjar l'escola Prat de la Manta i diversos blocs de pisos a l'Hospital Ell de Llobregat, al barri de Santa Eulàlia. Els bombers de la Generalitat han rebut l'avís a dos quarts d'onze del matí després que unes obres perforessin una canonada. 12 dotacions treballen al lloc per aturar la fuita i monitoritzar l'acumulació de gas. Fins ara cap persona ha estat afectada, tot i que s'ha registrat una petita explosió en un bar proper. Segons els bombers, la fuita continua activa i el gas estaria començant a entrar al clavegaram, una zona poc controlada pels bombers. Ara comencem a parlar del Festival de Sitges i ho connectem amb el Sergi Arrada, el nostre corresponsal, el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Hola, molt bona tarda. Torno a ser un altre cop el Sergi Rada des del Festival de Sitges, cobrint el festival. I avui us parlaré de dues pel·lícules. Una és, si pudiera, te daria una petada. Una pel·lícula, és un drama, més drama que fantàstic, bastant fort. sobre una mare que està deprimida perquè no pot més amb la seva vida, la seva filla petita té una malaltia, la seva parella no està mai a casa, sempre està viatjant per treball, la casa se li enfonsa el sostre i ella no pot més i cau en una depressió que no li permet avançar i és un drama bastant fosc sobre la maternitat, sobre la depressió, sobre la culpa. La Rose va guanyar el primer millor actriu al Festival de Berlín per aquest paper i jo ja vaticino que estarà a la quiniela de tots els premis i fins i tot als Òscars. O sigui, fa una adaptació espectacular i la pel·lícula és molt bona, és d'orilla però és molt, molt bona. I una altra pel·lícula que comentarà avui és Redux, Redux, És una pel·lícula de ciència-ficció de baix pressupost, de les que parlàvem ahir a veure si hi havia pel·lícules de baix pressupost, doncs Redux Redux és una. També va sobre una mare que pot viatjar a entrar a universos paral·lels i està buscant un univers en què la seva filla no hagi estat assassinada. I com que mai la troba, passa l'estona a cada univers assassinant precisament a l'assassí de la seva filla. I entre viatge i viatge, cada cop ella també es torna una persona més vengativa i sense gaire esperança. És una pel·lícula sorprenent, ja et dic, de petit pressupost i que és força interessant. Fins aquí la micronotícia d'avui des d'Aficitges, una abraçada ben forta. Adéu. ara toca ritme i és que ara toquen els esports. El FC Barcelona encara el retorna a la competició amb preocupacions físiques després de l'aturada internacional. Dani Olmo i Lewandowski han patit lesions durant les seves convocatòries mentre que Ferran Torres ha tornat abans de temps amb molèsties musculars. A més, Pedro i Fernky de Jong acumulen una alta càrrega de minuts amb les seves seleccions. El jugador més utilitzat ha estat Andreas Christensen amb 180 minuts amb Dinamarca seguit de De Jong amb 157 minuts amb els Països Baixos i Pedri amb 142 minuts amb Espanya. Ferran Torres i Robert Lewandowski només van jugar un partit complet cadascun, mentre que Dani Olmo no va arribar a disputar cap minut i ja es recupera de la seva lesió al Soli. Amb el retorn de tots els internacionals, el cos tècnic prepara un pla específic de gestió de càrrega física. centrant-se especialment en Christensen, De Jong i Pedri per arribar al màxim rendiment en les pròximes setmanes claus en un calendari molt exigent. La selecció espanyola va tornar a guanyar ahir en una nova victòria davant Bulgària per 4-0, gràcies a un doblet de Miquel Merino en un gol en pròpia, porta i un penal d'Ollarzabal al descompte. Amb aquest triomf, Espanya manté el lideratge del grup E en la fase de classificació per al Mundial 2026, tot i la pressió de Turquia, que és segona a només 3 punts. A més, la Roja iguala la seva millor ratxa històrica de partits, 29 partits sense perdre, amb 24 victòries i 5 empats. El mateix rècord aconseguit entre 2010 i 2013 amb Vicente del Bosque. Queden dues jornades i el duel directe amb Turquia, que serà clau per assegurar el bitllet al Mundial. Passejada per a Europa del Barça de bàsquet, que ahir va guanyar còmodament davant el Maccabi Tel Aviv a l'Eurolliga amb un resultat final de 71 a 92 en el partit disputat en el Camp Neutral, a Belgrat. I per últim, recordar-vos que aquesta nit teniu cita amb el Barça femení perquè es disputa la Champions Roma-Barça. I ara presentem la cançó del dia. Avui us porto una cançó que combina a dos referents musicals de Catalunya molt diferents i junts creen una cançó molt única en la que tots dos s'entenen i funcionen de meravella. Aquesta cançó és una conversa a dues veus que juga amb la tensió entre l'amor i el desamor, entre l'atracció i el rebuig. Des del primer vers s'hi respira una relació marcada pel desig, la contradicció i el joc del poder emocional. La veu femenina s'expressa amb espontanietat amb una espontanitat pròpia d'aquesta veu femenina i de desinhibició, parlant d'una connexió intensa però molt confusa, d'una atracció que fa pujar l'ego i alhora provoca embolics i malentesos. La veu masculina, en canvi, adopta un to més reflexiu i melancòlic, presenta una paradoxa molt humana, el fet que quan una altra persona diu t'estimo, l'encanteri es trenca i el sentiment canvia i sembla que hi ha una mena de lògica que quan ens confesa la reproositat, això fa desaparèixer la màgia de la incertesa. El resultat és un retrat irònic i tendre de l'amor contemporani, viscut entre l'ego, la vulnerabilitat i el desig de mantenir el control. La lletra parla d'aquesta ciència antiga i inexacta que és l'amor, que quan sembla que el comprens t'acabes adonant que no. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cantant femenina és una de les grans referents de l'urban català. El cantant masculí va formar part d'un dels grups més històrics de la música catalana. I aquesta cançó forma part del disc Nova Bossa. Això ja ho hauríem de tenir, així que que soni la cúmbia amb el Guillem, de La Musca i el Guillem Gisbert. Si la nena estima d'enredar Raus tocan i et me pego, ne em chucan Quan em buscan va pujan a l'ego No es partan, perquè sempre va enredar i l'enredo Bé que aquí hem fet lamentable d'una lògica infernal. Com que m'has dit que m'estimes, jo ja no t'estimo igual. Una peça ja no encaixa l'aire d'un perfum estrany. Com que m'has dit que m'estimes, jo ja no t'estimo tant, jo. Si la nena m'estima, van reduir. Raus Cucaritme P. Nena, t'imagino, et sé veure molt millor quan no et miro. Jo jugo malament, no tinc estratègia, no tinc ple, la gent em fa mal. I ja faig mare de gent, quan el xoc s'acabi podré dir que no perdo mai. Som com boles de billar, xocant, xocant, quan un arriba a l'altra roda una altra banda. Si em retes a un u, contra u, atribuo, aixeco el cap i et supero, fent paret amb algú. És el meu talent, m'influo com globus aerostàtic i bo. Quan m'estima la gent, mira-me allunyant-me, dic cola allunyant-me. Si la nena l'estima, m'enredua. Reus cocanitment pego, nen xucan. Quan em busquen, va pujant-me. M'estima jo ja no l'estimo tant. Jo ja no t'estimo tant. Jo ja no t'estimo tant. Jo ja no t'estimo tant. Jo ja no t'estimo tant. Jo ja no t'estimo tant. Bet aquí el principi tràgic d'una ciència ancestral Com que m'has dit que m'estimes jo ja no t'estimo igual Una peça ja no encaixa l'aire d'un perfum estrany Com que m'has dit que m'estimes jo ja no t'estimo tant Doncs bé, una cançó que ja heu vist, que he combinat dos artistes que en principi no haurien de combinar però que aquí ho fan de meravella. Ara sí, passem a l'efemèrida del dia. Avui, 15 d'octubre, fa 85 anys que Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va ser afusellat al Castell i Montjuïc pel règim franquista. Avui recordem aquell acte injust que no només va intentar silenciar un home, sinó també un poble que mai no va deixar de somiar amb la llibertat. Companys va ser molt més que un polític, va ser un símbol de dignitat, de compromís amb els valors de la democràcia i de defensa de Catalunya. Durant la república va lluitar per consolidar les institucions catalanes, garantir els drets i llibertats de tots els ciutadans i construir una societat justa i plural. I quan la repressió franquista el va obligar a l'exili, mai no va trair els seus ideals. El 13 d'agost de 1940 va ser detingut a l'Avauler-les-Pins, a França, per agents de la Gestapo alemanya, que posteriorment el van lliurar al règim franquista. Traslladat a Madrid, Companys va ser empresonat, va patir maltractaments físics i psicològics, incomunicació total i tortures. Tot això amb l'objectiu de trencar la seva voluntat i obtenir informació, però ell no va dir pas res, ferm en els seus principis. El 14 d'octubre de 1940 va ser jutjat sense garanties legals, sense defensa real i condemnat a mort. L'endemà, el 15 d'octubre, va ser afusellat al castell a Montjuïc, en un acte clar per enviar un missatge al poble català. Just abans de la seva execució, va cridar amb força per Catalunya, unes paraules que han quedat gravades com a símbol de dignitat, coratge i amor per la terra. Recordar Lluís Companys avui és reivindicar la democràcia, és entendre que la llibertat mai és gratuïta, que cal defensar-la, cultivar-la i transmetre-la, de generació en generació. és reconèixer que la força d'un poble raua en la seva capacitat de resistir, de parlar amb coratge i de mantenir-se fidel als seus principis, encara enfront de la repressió més cruel. És també un acte de catalanisme, estimar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història. Mirant enrere trobem en Companys, un exemple perfecte, la valentia, l'honestedat i l'amor per Catalunya com a guia per al present i per al futur. I avui, com cada 15 d'octubre, el seu record ens convida a no oblidar mai que defensar la democràcia és, al mateix temps, defensar la nostra identitat i els valors que ens fan lliures. Ara una petita pausa per publicitat i comencem amb el món del vi. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum. En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Benvinguts a un nou episodi, ara sí, del nostre programa dedicat al fascinant món del vi. Avui ens endincem en una de les zones vinícules menys conegudes de Catalunya, l'ADO Conca de Barberà. Ens acompanya, com sempre, el Jordi. Benvinguts, Jordi, què tal? Bona tarda, com estem? Doncs bé, molt contents de tornar-te a tenir aquí a l'estudi i amb ganes de parlar de la Conca de Barberà. Sí, no? És una de les menys conegudes, també una de les més petites. I bueno, ara explicarem una mica la història. D'acord, perfecte, sí, sí, perquè me'n recordo que justament en un programa et vaig dir, escolta, la de Conca de Barberà és una D.O. i mira, avui parlarem a tope d'ella, no? Sí, avui parlarem bastant. Primer de tot l'anem a situar, que està al nord del camp de Tarragona. Molt a prop trobaríem Montblanc. No sé si he estat per Montblanc. Sí, sí, sí, algun cop. Molt maco. Sí, sí. He estat la passada. La passada? No has entrat mai? No. Ni has anat a la fira medieval? No, no, no. És xula de veure. Ho tinc pendent, no? Ho tens pendent, ho tens pendent. Els antecedents de la Conquerora més remots es remunten als Romans. Més o menys aquí està dintre de la línia, no? De la normalitat. Sí. En l'ocupació serraïna, evidentment, es va perdre el cultiu de la vinya, ja que l'Alcorà prohibia el seu conreu. Per motius religiosos es perd la vinya. Però, per motius religiosos, hi tornarà a haver-hi vinya, perquè al segle XII, amb l'ordre dels monjos cisterencs, a la veria de Santa Maria de Poblet i l'ordre dels monjos guerrers dels Templers, establerts a Bàrbara, transmeten els seus coneixements als pagassos per conrear la vinya de manera profitosa i extreure'n els vins. Una mica, com sempre, la vinya és un conreu que està molt lligada a la religió i a la cultura mediterrània. Això està bé. Almenys l'Església ens dona això que és molt positiu, no? Sí, algú positiu, no? Per comunicar-te amb Déu necessites una mica d'espirit, d'espirituós. La sang, la sang de Jesús. De sang de Jesucrist. L'exportació del vi cap a Europa i Amèrica converteix la vinya en el conreu gairebé exclusiu de la comarca. Es construeixen marxes bancalades per aconseguir una màxima quantitat de sol conreable. I també s'inicia la línia ferroviària de Reus i Montblanc per traslladar els vins de la Conca de Barberà als ports del litoral tarragoní i que així arribin a altres continents. Molt bé, doncs es crea aquesta connexió per arribar al port de Tarragona. Exactament. Primer Reus i després al port de Tarragona. Exactament, i des d'allà portar el vi a tot arreu del món. Molt bé. La plaga de la filoxera, que ja l'hem comentat bastant, que sempre s'ha de comentar perquè va ser molt important, a finals del segle XIX va acabar amb l'època d'esplendor i la pagesia de la comarca va ressurgir amb una renovada empenta, perquè a vegades et donen una bona hòstia però t'aixeques molt bé. I va ser l'exemple de la Conca Barberà perquè és pionera a tot l'estat espanyol en l'agrupació dels pagesos en cooperatives vinculades al sector vitivinícola. En cooperatives. És, diguéssim, la pionera. I va ser l'any 1894 que es va fundar un sindicat per a l'obrar vins allà. Mira, doncs sí que és un pioner, sí. Realment, això és molt important ara mateix, no? Sí, bueno, ara, diguéssim, Les cooperatives en si són bastant... Sí, són importants, l'únic que també n'hi ha molt petit productor que va per la seva, perquè al final potser no li surt a compte ara els preus que es paguen la cooperativa, però durant cert temps i no sé si ara tant, tant, tant, han sigut molt importants les cooperatives per, diguéssim, donar reconeixença a la feina de la gent, posar-se d'acord i per fer força i lluitar per tenir uns majors drets per la pallacia. Molt bé. I quina és la varietat típica d'aquesta zona, de la déu de conca de Berberà? La varietat típica és el trepat. Ja l'havies escoltat, no? Em sembla que algun cop hem parlat d'ella, no? Sí, algun cop hem parlat d'ella, perquè a costat del segre, quan hem parlat a costat del segre, també et vaig comentar que ja el cultivaven. Sí, és veritat, però que era autòctona de... Exactament, de la conca de Berberà. Primer de tot, dir-te que el trepat és una varietat negra... perquè no et confonguis perquè ara començaré a parlar i et diré que sembla un alpinot noir en alguns aspectes bàsicament perquè abans sobretot s'utilitza per fer escumós com en el cas del pinot noir perquè l'alpinot noir què és? És una veritat que també... Una veritat també de raïm, no? De raïm francesa, que també és de color negre, d'acord? I amb la qual es fa xampany. El xampany, tu com el veus, es fa amb veritats que no són blanques, que són negres. Mira, bona nota aquesta. És un blanc de noirs, per això es diu així, saps? I quan veus ells un champan que posa blanc de blancs és que sols estar fet amb varietats blanques. I el trapat s'assembla molt a aquesta varietat i el trapat s'utilitzava sobretot per fer caves rossats i vins rossats. I diguéssim que estava focalitzat en fer això, ja que no buscaven fer vins amb baixa gradació alcohòlica abans. Clar, perquè es conserveixin millor, no? No, sí, més o menys, però abans els vins no eren de més gradació alcohòlica, més cos. Un vi com el que faria el trepat no seria el vi que sortiria al mercat, saps? Ara avui en dia els temps han canviat i és una varietat que té molt de futur, per al que et comentaré ara, perquè... No és una varietat que faci molt de grau alcohòlic. Fa 12 graus, 13 com a molt, i no és una varietat que tingui una criança llarga, saps? Una criança més ben aviat curta, saps? Sí, sí, sí. O sigui, aquests vins d'atrapat no acostumen a tenir una criança com a tal. Realment és una varietat bastant especial. Sí, sí, és una veritat bastant especial i per això és bastant, diguéssim, clau en aquesta zona i clau en aquest temps que ha canviat el mercat i que busca aquest estil. Clar, això ho hem comentat en molts programes, que ara s'està buscant vins més suaus, menys alcohòlics i mira... Doncs el trepat és això, i dir-te que també és més fresc, o sigui, és més àcid, és una tipologia de vinegre que no té res a veure amb el que seria un ull de llebre, que és un tempranill o un cavernet sauvignon, que te l'he posat aquí, que són tipologies de vins totalment diferents que tenen una capa... més forta, més densa i l'altra té una capa més fluixeta i canvia la tipologia vi radicalment i a la persona que normalment es pren un cavernet sauvignon o es pren un tempranillo o una altra varietat així que li doni un cos més fort li xocarà, no? Potser no li agradarà. Però a la persona que no li agrada el cavernet, potser el trepat, en canvi, li encantarà. Perquè no té res a veure. És el pol oposat de les varietats aquestes, les quals es fa vins negres amb molt més cos. És una bona alternativa, no? Perquè a aquesta gent que no li agrada el vi tan fort o que està acostumat a veure vins més suavets, el Trapat és una bona alternativa. Seria l'alternativa per la gent que no busca vins amb cos, vins més suaus, que ja et dic que li agrada la Pinot Noir, que a mi és que no m'agraden els vins que tenen molt de cos, però busco un vin negre així. Diries que el Trapat fa vins com més translúcids o no és això el Sí, més translúcids, exactament. El que t'està dient de la capa, i que és una capa més clareta, t'estava parlant de translúcidats. Quan ho posem en copa ho veurem. No és tan opac, no? Com un sovinyau, per exemple. Exactament. I avui no m'has portat cap cançó dels 80, com l'altre dia. No. És per algun motiu d'interès, o...? Bé, és bàsicament perquè us parlaré al monestir de Poblet i us volia posar una mica, diguéssim, en la sintonia del que és això. No sé si havies vist algun cop aquesta cançó. Sí, sí, la conè. Et sona, no? Sí, sí, ara que la veus... O sigui, tu ja ens poses en aquesta vibe angelical, no cal? Sí, en tenia, no? Viatgem amb el monestir del Poguet, no? Va, doncs viatgem, va. El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'Orde del Sistè, fundat l'any 1150. Està situat al peu de la muntanya Prades. A Poblet constitueix un improvisant conjunt arquitectònic i es pot comptar amb conjunts monàstics més importants d'Europa. És de fet el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Ostres. Des de la Edeta Mitjana és un important referent simbòlic de l'antiga corona d'Aragó. I aquí encara s'hi fa bé? Deixa'm dir-te que sí. Si no m'equivoco, sí. Hi ha una tenda dins la part de fora que promociona tot el que és la conca de Barbera i la seva varietat Trapat i diria que hi havia un vi que era de l'abadia o del monestir de Poblets i t'hi fixes aquestes vinyes, aquestes vinyes la majoria es fa vi. i els monjos tradicionalment allà han fet vi i jo crec que encara en fan l'únic que ara no em ve al cap si es comercialitza o no es comercialitza però jo diria que sí diria que sí l'únic que no el tinc al cap no suposo que assegura el 100% però encara es fa vi doncs aquest real monestir de Santa Maria de Poblet que el trobem a l'ADO dins de la zona de l'ADO de la Conca de Berberà i ens recomanes visitar aquest monestir o què? Jo us diria fermament que sí. Home, és que és el més gran habitat del continent europeu. No, no, és gran. Això és una barbaritat, eh? Sí, sí, no, i encara estan els monjos per allà. Jo, quan vaig anar, me'ls vaig trobar que estaven... Valenvi o no? Sí, bueno, fent una missa. Bueno, perdoneu de l'Itur, jo del món esclasiàstic no sé massa, sempre he anat a escola pública. I bueno, estaven allà i... Bueno, fent la seva vida, suposo. Sí, bueno, estaven fent la misa, suposo, aquell dia. I era bastant xulo el lloc, perquè tenies una part que era una vesita on t'explicava la història del monestir a Poblet, de com... el que feien els monjos, quines tasques, quant de temps llegien, com escrivien... El model de vida, no? Sí, el nivell de vida, al final, que és comú a la majoria de monestirs, suposo. I després anaves visitant el que és el monestir en si i és bastant maco. A mi em va agradar molt com estava distribuït, com estava fet... I, a veure, vaig trobar a faltar potser una visita guiada també per dins perquè expliquessin tot, perquè t'ho deixaven amb uns àudios que t'anaven explicant i a vegades és millor que t'ho expliqui una persona i que t'expliqui cada cosa, el que hi ha i el per què, perquè dona un punt més de sensibilitat i mola molt més. Però no, no ho van fer, però era per uns àudios igualment, era molt xulo, era preciós. Per tant, és bonic per fora, també per dins, no? També per dins. I entenc que tenen les seves terres de conreu, no? Sí, i no hi ha molta gent. Jo el dia que vaig anar-hi no és com Montserrat, o sigui, no té la mateixa massificació que altres jocs que són icònics. És que aquest no és tan tan icònic, que a més a un segon pla crec que seria Montserrat. Sí, això sí, però de Catalunya és... És molt top, és molt top i val la pena parar allà, anar un dia, estar per allà i després anar al seller que té al costat i prendre-te uns quants trepats perquè te'ls posen a molt bé de preu per promocionar la D.O. I pots fer unes copes que estan molt bé. Molt bé, doncs ara deixem la música angelical. Tornem a la sintonia de... del món del vi i seguim parlant de vi quin celler ens recomanes en aquesta conca de barbara? Bé, jo bàsicament m'he centrat avui en un celler que és diguéssim el que conec personalment el vaig anar a visitar quan encara no va vi al col que tenia 14 o 15 anys es diu Josep Foraster també fan vins escumossos ja que dintre de la conca al final estan relativament a prop de les zones escumossos i tota tradició arriba, no? I aquest celler es situa en un blanc. Un blanc, bueno, en situem, no? Sí. Es cultuven les vinyes en cultiu ecològic, que això no vol dir que siguin vins no convencionals, sinó que quan cultiven les vinyes en viu de manera ecològica vol dir que segons quins tractaments fitosanitaris no es fan, saps? Alguns tractaments fitosanitaris més agressius que es farien en cultiu convencional, no es fan. És un tema més de vinya que de celler. És més de com es tracta la terra. Sí, es tracta el raïm per prevenir possibles malalties, segons quins tractaments fúgics que són més durs, per dir-ho d'una manera, no que sigui indolents per l'humà, perquè al final... dintre del que cap està molt controlat i l'òrgan CCPAE de la Unió Europea no permet que hi hagi problemes, que tu tinguis problemes de salut per consumir aquests productes, doncs això, que no canviaré el perfil del virus. Si tu vens vins convencionals, un via ecològic no canvia... en això és totalment igual, el vi natural sí que canvia. Sí, a Europa realment estem molt protegits en aquest sentit, no?, del tema del fitosanitari, realment és un avantatge, no?, estar aquí, perquè realment després te'n vas a Amèrica i fan el que volen, eh? Sí, sí, bueno, és diferent, diguéssim que és diferent, nosaltres tenim la Unió Europea, però és diferent allò. Però va, ara m'agradaria que em recomanessis alguns vins d'aquest celler, del celler Josep Foraster, però ho farem d'una manera una mica diferent, perquè jo et diré un moment o situació del dia i tu m'has de dir quin vi acompanya. Vale. Doncs va, ara un sopar així desenfrenat amb els amics. Els nanos, Blancs del Custer, és un vi monovariet al davant que veu. Anirà molt bé quan els amics vulguin agafar una mica més de potència en aquell sopar i passar-s'ho bastant bé i donar-ho tot després, vagin on vagin, si van a un bar musical o a una discoteca. Doncs amb els nanos ens ho passem molt bé. O sigui, és un vi potent, no, aquest? És un vi molt suau, fresquet, que entrarà com l'aigua i que anirà molt bé per un sopar. Això és entre quatre o no per fer dues, potser, no? Sí, hi-hi-ha-ha, hi-hi-ha-ha, doncs els nanos. Més o menys de preu? Molt bé, aquest està en el superbarbon preu i per 5-6 euros... Molt bé, doncs ens apuntem. Sopa desenfrenat amb amics, nanos blancs, perfecte. I per una cita romàntica amb la nòvia, que no hi ha nòvia, però bueno, per quan hi hagi nòvia. Exactament, o per una estimada que hagis conegut recentment... Exacte, per una cita. Per una primera cita. Per una primera cita, Josep Foraster Blanc Selecció, que té garnatxa blanca, macabeu i xardoner. Amb això impressionaràs a totes les noies, estic molt segur. Perquè és un vi amb volum i ontuocitat. T'estaràs presentant com una persona amb molt de glamour i amb molta ontuocitat. Un blanc en cos, amb potencial d'envelliment, i que té una fruita madura, tropical, torrat, suau, encítrics, amb fons de bona mantega i amb un final fresc amb notes de fruit sec. O sigui, diguéssim, què estàs dient? Que ets un elegant. Et poden prendre per un snob pijo, però, bueno, estàs muntant tocs d'elegant i dius, ostres, aquest sap de vins, aquest sap de coses bones. Per tant, a veure... Anem a l'important. Si jo tinc una primera cita i porto aquest vi, em garantitzes que serà un èxit. Sí, jo crec que sí. Jo crec que així diran, hòstia, aquest tio sap veure, no és un borratxo, l'únic que sap veure. Doncs per la cita romàntica, un Josep Foraster Blanc Selecció. Exactament. Seguim. I ara, a veure, deixa'm pensar... Va, doncs un dilluns, que arribes potser una mica cansat de la feina, et fas un soparet així d'una manera més informal. Bueno, Jaume, has tingut un mal dia a la ràdio el dilluns. A què anem a buscar la nevera? Doncs anem a buscar Josep Foraster Brissat del Coster. No en trobo bé, en trobo malament, doncs Josep Brissat del Coster. Macerat i fermentat amb peix durant més de vins dies. Recordem que quan parlo de brissat parlo del que és orange guany, o sigui, aquells vins així, alternatius, diferents. I és intens, fresc, contuós, tan bo que és expressiu, també té aquí tenir perquè et revifis, perquè, hòstia, deixis la depre, joder, estem començant la setmana. Vas fent i, ui, ui, ui, que bé, que bé que començem la setmana. M'ho començo a passar millor, no? M'ho començo a passar millor. I, bueno, és un monobret el demà que veu. Que no em malinterpreteu, no estic fomentant l'alcoholisme, l'únic que dic que, bueno, per pujar les emocions. Va bé, va bé, va bé. I... Doncs això, per un dilluns una mica així tristet, un Josep Foraster brisat del costat. Exacte, per alegrar-nos el dia. Seguim, a veure, deixa'm pensar més situacions, eh? A veure... Va, per fer el vermutet així amb amics, per exemple, un dissabte així al migdia. Josep Foraster, trepat. Per què? Per la frascor. Les fruites del bosc, el pebre blanc, el geuger amb notes de fritzesc i també algunes notes balsàmiques. Aquest és un vi negre, que us he comentat abans, un oranjuan i un vi blanc, i aquest és un vi negre de tapat i així podeu entendre el que és la varietat trepat i l'entendrem amb el que és, que no és un vi que potser ens vagi bé amb una cal vermella, sinó que potser ens va per fer el vermut, per fer l'aperitiu. Clar, amb unes patentes fregides, amb unes olivetes... Sí, tu vas bevent allà i allò entra com l'aigua. I s'ha tan fet les 3 de la tarda i encara n'has menjat. Exactament, a això em refereixo. Aquesta és la interacció amb aquest Josep Foraster Trapat. Perfecte, doncs Josep Foraster Trapat pel vermut i, a veure, una situació més. Va, doncs... Quan has acabat de dinar, aquests dinars de família, saps que són llargs, llargs, llargs, que t'han fet les 5 de la tarda i dius, va, ara per fer la sobretaula, un vinet. Sí, en algunes situacions que hem viscut conjuntament, que estem allà a la taula, que hi ha gent que trauria el carajillo i no, no treguis el carajillo, no treguis el sigaló, disculpeu el malentès, no és carajillo, sigaló... doncs treu la Julieta, no és l'artista, no és la cantant, és un vi que es diu així de Josep Foraster, que està fet amb formigó per buscar una essència d'una varietat molt delicada, com seria la Julieta, i és un trepat enèrgic i cruixent, i té molt de frescor i és llarg i persistent, té fruites vermelles, espècies i sota bosc. Pràcticament no notem el tenir, ja que és una varietat tan poc de tenir, allò que és l'abstringència, la rugositat en boca, I és agradable i és molt fàcil de veure. O sigui, això entrarà bé per al final de sobretaula perquè no serà una cosa que te'n vagis de sobretaula perquè dius, hòstia, això és massa fort, me'n vaig. No, s'aïres parlant. I és un vinagre, no? Sí, també, és un trepat. És que sembla que no, però és que el trepat, saps, parles del que és però sembla que no estiguis parlant d'un vinagre. Clar, exacte. Perquè són aquests tipus de vins negres del nou món i que aquí costa ara entrar, però acabaran entrant amb molt d'èxit. Molt bé, doncs segur que sí, perquè realment és el que tu dius, el món del vi, com diu la secció, va cap a aquesta direcció. Sí, sí, sí, ja ho veuràs. Jo adivino tot. Tengo un reloj. Jordi, ja que hem acabat per aquí el tema de l'Adeo, com que veurà, m'agradaria que ens fessis una petita review, una ressenya de com va anar la Fira del Vermut a Barcelona, que em sembla que vas anar cap cap de setmana, oi? Sí, vaig anar-hi. Vaig anar-hi també amb una persona aquí de la radio. Una persona coneguda, sí. Sí, que es diu Dani, molt estimat. Ara estarà fent la migdiada, li envio un petó. I bueno, va ser una fira molt festiva en la qual potser no hi havia moltes vermuteries, n'hi havia quatre o cinc. I jo vaig agafar tres consummissions. Vaig provar un vermut antic, vermut padró i també el vermut hijo. A veure, en Quedo em va agradar bastant vermut antic, una vermuteria a Barcelona del 1850, la qual va ser la primera vermuteria a Barcelona, molt raconada aquest vermut, però tot i us haig de dir una cosa que ja no està a Barcelona, saps? Que és el que em fa llàstima... Això. Però, bueno, també estava l'estimat dos déus, que per mi, personalment, si m'haig de mullar, que sempre em mullo, són per mi els millors vermuts catalans, sens ningú en dubte, que aquests es toven per el priorat i fan uns vermuts molt bons. I, bueno, la fira va ser bastant festiva, va haver-hi un bingo musical, on vaig guanyar una línia. Ah, sí? Sí, vaig guanyar una línia. Estaven donant tot d'ampolles de vermut i tot això amb una bossa, arribo jo a agafar el meu premi de línia, i la tia em diu, em dona una bossa buida, i jo em quedo com, què? Què és això? I em va començar a dir, Jordi, triste, Jordi, triste, però ben, que temos de dar algo. I em van donar com un bale per una pizza d'ellà, saps? Ah! Què era, tio? Te volés un vermut. Home, clar, vaig a la fira del vermut, a mi no em donis una pizza, m'acaba un dena. Ostres, quina vergonya. I després tota estona, Jordi, triste, ui, ¿cómo está esperando el bingo? Tota estona dient-me a Jordi, triste. Senyora, aquesta vaig aixecar una mica, una mica fins aquí, saps? Després no, vaig estar a una del bingo. Hòstia, m'hagués emportat una visita a Seller, a Brafin, valorada en 50 euros. I ara no em vaig emportar res, sols una pizza d'allà que, bueno... Estava bona almenys o no? No massa, i es van equivocar amb la que era. Ostres, això... Sí, sí, els de pizza, això ho haig de dir. Hòstia, es van equivocar, els hi va sudar i bueno. Molt bé, altres coses molt bé, però la fira... M'ho vaig passar bé, tret d'algunes incidències normals. Potser no era una fira tan... Com dir-ho? Tan anòloga, no? Tant de sommelier, sinó més festival, no? Molt més festival. Era per gent de 40-50 que la pillaven una bona... Una borrachera, no? Sí, com li diuen això, que van a les discos per la tarda? El tardeo, no? Doncs això, per fer un tardeo estaven allà donant-ho tot i... Bueno, ja està bé, ja està bé també. Sí, fan un tardeo i ho donen tot. Molt bé, doncs si ho vas passar bé, això és l'important. Sí, sí, un tardeo bo. Ara Vic... Ai, Víctor t'anava a dir. Estic pensant... amb el Cortines, ja. Jordi, t'anava a dir, últimament acomiadem les seccions i... amb una pregunta. Sí. Pels convidats, no, pel seccionista, que ets tu. Vale. I us pregunto que ens recomaneu una cançó per acomiadar la secció, així que... No sé si tens alguna idea. Mira, a l'himne del Liverpool, Walcalón, perquè m'ha vingut al cap. El Walcalón? Sí. És el primer que m'ha vingut al cap, com que... No, vas endavant, ja està bé. Doncs Jordi, si et sembla, ens acomiadem i amb el Lundever Walcalón. Exacte. Que vagi molt bé. Que vagi bé. Adéu. Vinga, Hulls. Hold your head up high And don't be afraid of the dark At the end of a storm There's a golden sky I'm blown. Walk on, walk on with hope in your hearts. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Marc Güell. Aquesta hora ha de començar a Barcelona la manifestació unitària pro-Palestina, que anirà des de l'estació de Sants fins al Consolat d'Israel, a la Gran Via de Carles III. La jornada de vaga general i aturades parcials estan tenint poc seguiment a les empreses, però sí que es nota als carrers. Anem en directe de l'estació de Sants. Vicent Mifsud, bona tarda. Bona tarda, doncs centenars de persones es concentren ja aquí a la plaça dels Països Catalans a punt de sortir sota una pancarta unitària que presideix la marxa que diu des del riu fins a la mar Palestina vencerà. S'han acostat moltíssima gent que van arribant per els diversos carrers que envolten l'estació de Sants, de moment vegem membres de la taula sindical, representat i molta gent jove, sobretot en la capçalera, molts amb banderes palestines. Irun Bonner, de CGT, diu que cal continuar pressionant, malgrat l'acord de pau, l'acord d'alto del foc a Israel, perquè sense pressió internacional continuarà el càstig al poble palestí. El que ens estan dient des d'allà és apreteu, perquè aquest alto del foc pot pot en qualsevol moment i l'expulsió de la població de Gaza i el genocidi pot continuar. Prèviament s'han produït alguns incidents al voltant de l'estació de Sants, on els Mossos d'Esquadra han intervingut amb gas pebre per a dissoldre una gent que impedia la sortida dels jugadors del Japoel. Vicent Mifsud, Catalunya Ràdio Barcelona. I més notícia, Txell Vallespí. Ja està controlada la fuita de gas d'aquest matí a l'Hospitalet de Llobregat, que ha obligat a desallotjar preventivament l'escola Prat de la Manta i 11 edificis propers. Els bombers i tècnics de la companyia subministradora ja han tallat la fuita i ara revisen possibles acumulacions de gas al clavegaram, els aparcaments i també els habitatges pròxims per garantir que no hi hagi riscos. L'Hospitalet de Llobregat d'Habitanja, la bona tarda. Bona tarda. Els tècnics ja han aconseguit tallar la fuita de gas que afectava l'entorn del carrer de Nazaret a l'Hospitalet de Llobregat. Ara els bombers inspeccionen pis per pis per descartar que hi quedin bosses de gas i poder autoritzar el retorn dels més de 500 veïns desallotjats. Enric Pous és el cap de guàrdia dels bombers. Això es pot allargar un temps. Per tant, no ho sabem, però un cert temps. El que serà bastant llarg, que és la següent fase, que és la tornada a la normalitat, és a dir, que els veïns puguin incorporar, perquè el fet que s'hagi injectat Gas a molts edificis ens obligaran a habitatge per habitatge de forma prèvia a comprovar la presència o no de gas, la ventilació efectiva, la posada en seguretat. David Àngela, Catalunya Ràdio, l'Hospitalet de Llobregat. El president de la Generalitat, Salvador Illa, és a Londres, on es veu aquesta hora amb el rei Carles III. Ho fan al marc d'un acord de col·laboració amb l'Aliança per la Bioeconomia Circular... una organització internacional amb seu a la capital britànica que impulsa la sostenibilitat del planeta i que presideix el monarca a Londres-Coya Ballester. Bona tarda. Salvador Illeja és al Palau de St. James on participa en aquesta reunió de l'Aliança fundada per Carles III fa 5 anys. La Generalitat col·laborarà amb aquesta plataforma que posa l'èmfasi en la gestió i la prevenció dels incendis forestals, un àmbit en què Catalunya és referent. De fet, el català Marc Palaí, cap d'aquesta aliança per la bioeconomia circular, és l'home de confiança de Carles III en aquest projecte. El president de la Generalitat assisteix a la jornada i a la recepció que avui presideix Carles III. I aquí Ramaderes de Catalunya reclama al govern que aturi els sacrificis de tots els animals de les nou granges a l'Alempordà afectades pel virus de la dermatosi nodular. Només hi ha 33 positius, però s'han de matar 1.500 caps de bestiar. El conseller recorda que fins que no hi hagi un 75% de vacunació, s'han de sacrificar tots. Acord entre l'alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni i Esquerra Republicana pels pressupostos de la capital. Malgrat el pacte, Collboni encara no té els suports garantits per aprovar els comptes. Demà es fa la primera votació a la Comissió d'Economia a Barcelona, Àlex Giralrobert. Bona tarda. Sí, el tinent d'Alcaldia d'Economia, Jordi Valls, ha anunciat l'entesa amb els republicans i n'ha detallat el contingut. El principal bloc, podríem dir que és habitatge, que arriba a un import aproximadament de 239 milions, millores del districte, amb infraestructures esportives, la creació d'un fons turístic vinculat lògicament propiament al recàrrec. I finalment, la consolidació de la Casa del Català, Amb els vots d'Esquerra, però el govern de Collboni no en té prou perquè els nous comptes passin demà el primer examen en comissió. Amb la negativa anunciada de Junts i el més que previsible no de PP i Vox, la pilota és ara la teulada dels comuns que mantenen l'armatisme. Àlex Giralrobert, Catalunya, Ràdio Barcelona. Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Agenda esportiva carregada aquesta tarda vespre. El Barça juga a les 9 al Camp de la Roma, la Champions, amb la baixa de la davantera, Eva Payor. Podeu seguir aquest partit a l'exclusió digital per l'app de Catalunya Ràdio i 3CAT amb tot l'equip de la TDG. A l'Eurolliga Femenina de Bàsquet, l'Uni Girona visita el Praga a partir de les 7 de la tarda. L'Eurocup masculina al Manresa es rebrà a porta tancada al Hapwell de Jerusalem. El Barça d'envol visita la pista del Pílester Macedònia a la lligueta de la Champions a tres quarts de nou. En Waterpolo a dos quarts de nou, duel català entre el Sabadell i l'Atlètic Barceloneta a la primera jornada de la Champions masculina. I el Barça i Frenkie de Jong han escenificat aquest migdia la renovació del jugador narlandès fins al 2029. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova. L'Escola Esproceat Centre Pilot de Sant Just commemora 50 anys d'història, una trajectòria marcada per la dedicació a l'educació inclusiva i l'atenció personalitzada a infants amb necessitats educatives especials. L'acte tindrà lloc el dijous 16 d'octubre de 6 a 9 de la nit al mateix centre. La jornada reunirà representants institucionals de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Sant Just i la Fundació Esproceat. Inclourà una visita guiada per alumnes del centre, Parlament d'Autoritats i un reconeixement simbòlic a la comunitat educativa. La Cloenda tindrà un caràcter festiu amb activitats per famílies i alumnat, música en directe i un mural col·laboratiu. L'esdeveniment culminarà amb una fotografia aèria conjunta al pati de l'escola. L'espai de participació infantil de Sant Just organitza el 18 d'octubre a dos quarts de sis de la tarda l'activitat Escape Sport, la màgia dels esports, que tindrà lloc a la Vagoneta i a la Plaça de la Pau. Es tracta d'un Escape Room esportiu adreçat a infants de 7 a 13 anys amb proves cooperatives i reptes vinculats a diferents disciplines esportives. L'activitat es desenvoluparà per equips de sis participants. Les inscripcions es poden fer a través del representant de l'espai de participació de cada escola per Instagram a infantsiadolescents.senjust o al correu mmunoz arroba méseducació.coop. També es podrà formar equip al mateix dia fins de dos quarts de set de la tarda. L'Escape Sport finalitzarà amb una cluenda sorpresa pels equips que completin el recorregut en una proposta que combina joc, esport i treball en equip promoguda pels infants de l'espai de participació. L'alcalde de Sant Jus, Joan Basaganyes, ha participat en una entrevista a Ràdio d'Esvern per analitzar el ple municipal de setembre i repassar diversos projectes que s'estan impulsant al municipi. Durant la conversa ha abordat qüestions relacionades amb la gestió local, les polítiques socials, la mobilitat i la dinamització econòmica i cultural. Sobre la nova ordenança de dolors, l'alcalde ha explicat que les inspeccions es basaran en proves olfactives realitzades per professionals i que l'objectiu és establir un equilibri entre la protecció de la ciutadania i l'activitat econòmica. Ha afirmat que no es tracta de resar amb cap activitat, sinó de garantir la qualitat de vida dels veïns. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem la pantalla gran amb el Daniel Aragón. Què tal, Dani? Benvingut. Bona tarda, Jaume, què tal? Doncs bé, amb moltes ganes de sentir aquestes recomanacions cinèfiles que ens portes avui. Bueno, comencem com sempre. Et faig la pregunta, què és l'última pel·lícula que has vist? L'última trinxera. Aquesta no l'he vista. Doncs és xula, eh? Sobre la Guerra Civil Espanyola. Mira, avui parlarem d'una pel·lícula de la Guerra Civil Espanyola. Mira, doncs ja va tot de la mà. Molt xula, te la recomano. Mira, avui recomano jo a tu. Vale, molt bé. Doncs primer de tot, ara anem amb les notícies que aquesta vegada ja teníem notícies divertides la setmana passada. Aquesta vegada jo no tinc clar si són divertides, complexes o la veritat que no entenc aquestes notícies. Comencem amb l'estrena de Tronares. Ja vam parlar d'aquesta la setmana passada, la saga Tron, que retorna en aquest cas amb el Jared Leto com a principal, com a protagonista. I és una notícia molt curiosa, perquè hem de dir que Tronares és la número 1 a la guixeta, però ha estat un fracàs. Una cosa bastant sorprenent, ha aconseguit als Estats Units en el seu primer cap de setmana 33 milions d'euros i a la resta del món sumant 60 milions, però hem de tenir en compte que aquesta pel·lícula té un pressupost de 120 i calculant els gastos de publicitat hauria d'aconseguir com a mínim un 280-350 dins d'aquest marge. Llavors ja podem dir que aquesta pel·lícula una vegada més Disney l'ha feta i s'estan parant. O sigui, això ha sigut primera setmana, no? Primer cap de setmana, però al final el primer cap de setmana et dona la referència, és molt complicat que aquesta dinàmica remonti i dels 60 milions passi a aconseguir aquests 300 que hauria d'aconseguir per ser una pel·lícula rentable. Ostres... És bastant sorprenent i això té com a causa la crítica que ha tingut. Els crítics li han donat una crítica molt dolenta, ja que diuen que és un guió repetitiu, però a l'aspecte tècnic d'efectes especials i música sí que han dit que Disney l'ha fet bé. I una altra raó també, bé, hem de dir, al públic li ha agradat. La crítica de Rotten Tomatoes, que és una de les pàgines de referència de crítica, quan veus veure la puntuació dels crítics i la puntuació... del públic, el públic li ha donat un 87% sobre 100, és una crítica positiva, però no ha estat suficient i hem de dir que també això és causat per al seu protagonista, no sé en quin moment Disney va pensar, de posar de protagonista el Jared Leto, que no sé si algú el coneix, que ha estat en moltes pel·lícules, com per exemple... de suïcidi d'esquad, mort vius i demés, però és que ha tingut diverses polèmiques. En aquest cas, comencem per les acusacions de conducta sexual inapropiada que va tenir recentment. El juny del 2025 va ser denunciat per 9 dones, entre les quals trobem menors d'edat. Llavors, en aquest cas, ja és un... s'està convertint en una figura que genera repulsió dins del públic, que ningú vol anar a veure una pel·lícula seva, sinó el contrari. I també comentaris que va fer sobre la guerra de Rússia i Ucraïna, on va comentar que ell volia que termines la guerra perquè volia tornar de vacances a Rússia. Llavors, una mica curiós el tema del Jared Leto, llavors... S'ha ficat en uns bons merders aquest home, eh? I clar, això realment també afecta les pel·lícules. Si el protagonista té mala fama, no? Sí, al final és una persona que, com heu dit, genera repulsió i també genera repulsió dins del món del cinema, els fans dels còmics, perquè va fer aquest paper del Joker, que va ser un Joker que no va agradar a ningú i també dins del món dels actors s'està guanyant molt mala fema perquè existeixen els actors de mètode, però diuen que el Jared Leto l'exagera massa fins al punt que les persones se sentin incòmodes dins del rodat xemell, llavors no sé en quin cap cabia de Disney que si comparem Tron Legacy que va ser l'anterior va aconseguir un total de 400 milions no sé en quin cap entra d'invertir per una pel·lícula que necessitaràs com a mínim 300 i pico d'una saga que no va tenir tant d'èxit amb un protagonista tan polèmic la veritat que jo no sé què pensa Disney fent aquestes pel·lícules amb aquest pressupost tan alt i amb aquestes decisions Però, per tant, la crítica dels crítics de cinema ha estat molt dolenta, no ho has dit? Sí. Però al públic, en canvi, que ha anat, li ha agradat. Sí, però n'ha estat gaire gent la que ha anat. Jo crec que ha anat més persones fans de la Saga Tron i la típica persona que va al cinema, potser, perquè és la número 1, la veritat, per anar amb família, dins del que hi ha ara mateix, dins del cinema. Però és que no ha tingut gaire èxit ni al final, a malgrat la despesa publicitària que té en aquestes pel·lícules, que normalment és com el doble del pressupost d'una pel·lícula la despesa publicitària que té. Ostres, vale, vale. I tu has anat a veure-la o encara no? No, encara no l'he vista perquè ja et contaré la que ha anat a veure i ara anem amb una altra notícia que va relacionada amb la pel·lícula que vam fer la review la setmana passada, d'Smashing machine. Ah, és veritat, és veritat, que vas dir que la nina és a veure. Sí, Smashing machine d'A24, que era la pel·lícula aquesta que vam fer la review, que el de rock volia l'Òscar, dèiem, que feia un paper molt interessant. Què és això d'A24? És la productora. Ah, la productora. És produïda per la 24. Ah, vale, vale. És una productora que no és gaire gran, però sí que fa pel·lícules molt exitoses que han obtingut molts premis. I destaca que aquest any estrenen Marty Supreme, una pel·lícula interpretada per el Timothy Chalamet, que ja el Timothy Chalamet el coneixem de Complident Known, que va ser nominat a l'Òscar per aquesta pel·lícula, Call me by Jornem, que també va ser nominat a l'Òscar per aquesta pel·lícula, Dune, Wonka, El rei, Interestelar, La crònica francesa, Don't look up, o sigui, una estrella total. Sí, sí, sí. La veritat que més tard que aviat jo crec que guanyarà l'Òscar i en aquest cas s'està parlant que dins d'aquesta pel·lícula, Martí suprim de la mateixa A24, que és la productora d'Smashing machine, fa la millor actuació de la seva vida i tothom està dient A24 no té tants diners per fer una publicitat per l'Òscar, per el Rock i una altra per el Timothy Chalamet. Llavors, encara més enrere s'està quedant el derroc a la cursa per entrar dins de les nominacions de l'Òscar. I el que destaca molt d'aquesta pel·lícula és que la primera, la que parlàvem, és Machine Machine, amb derroc, està dirigida per Ben Safdie. Aquesta està dirigida per Josh Safdie, el seu germà. que feien sempre pel·lícules junts i en aquest cas s'han dividit, no per cap problema, però els dos han fet una obra per al seu compte i es compararan molt, perquè al final són pel·lícules amb actors que estan a la cursa per l'Òscar, de la mateixa productora i amb dos germans dirigint-la. Encara no ha sortit fa... de Marty Reisman, que és un home que va ser jugador de ping-pong, és un biopic, també un biopic, i també biopic esportiu, com es m'imagina, és que la comparació és total. Llavors, en aquest cas, no ha sortit encara, però moltes persones parlen que pot ser la millor actuació de la història del Timothy Salamet, i ja hem dit quines pel·lícules i que estan nominats unes altres vegades, llavors ha de ser una actuació molt bona, i bueno... L'haurem de veure, però com dèiem, aquesta pel·lícula té pintada que serà de les pel·lícules de l'any. També l'estan comparant amb One Battle After Another, que és una de les grans favorites. Aquesta amb el DiCaprio, no? Sí, exactament. Dirigida pel Paul Thomas Anderson, si no m'equivoco. I això, a Timothy Chalamet li està prenent la davantera i encara no ha estrenat la pel·lícula. I té pintada que serà així. ja veurem si aquesta actuació dins de Marty Supreme per la que porta 6 anys preparant-se. Hòstia, molt bé. Sí, sí, a tots els seus rodatges portava una taula de ping-pong en secret per preparar-se per aquesta pel·lícula, el Timothy Chalamet. Mare meva. Doncs ja veurem si és una decepció o si al final ens sorprèn a tots i passa pel costat endavant d'Smagy Machine. Home, si porta 6 anys jugant a ping-pong... Realment podem esperar coses molt grans. Veurem si superes Magic Machine o si, com bé diuen a alguns, és la millor actuació de la història del Timothy Chalamet. Però sí, les coses per el Ben Jonson a la raó que es posen molt lletges en aquest cas. Una mica més complicat. I té pinta que aquesta serà de les pel·lícules de l'any i que a la temporada de premis l'escoltarem moltíssim. Se sap quan sortirà aquesta pel·lícula? Aquest mateix any, però encara no ho sap. No estic segur si el mes vinent... ara no tinc clara la data, però aquest any surt Martí Supreme, ja s'està promocionant, es pot veure el trailer i jo tinc bastantes ganes de veure-la. Home, però sí, ara a mi m'has donat molt de hype, eh. Va, doncs seguim. Bueno, passem a la review. En aquest cas, escoltem una mica de la banda sonora de Cochte Stilling, que ara començarà a sonar, que en aquest cas és una de les pel·lícules que vam parlar la setmana passada, que s'estrenava. No teníem clar quina aniríem a veure. Al final hem decidit per anar a veure aquesta Cochte Stilling, que s'ha traduït com Val a la Perdida, que està dirigida per el Darren Aronofsky. Fins demà! Ja estem escoltant una mica de la banda sonora, com dèiem, dirigida per el Darren Oranowski, que és un director molt famós, que ha dirigit The Black Swan, a la traducció Cisne Negro, Reckin' for a Dream i The Wrestler, que són pel·lícules que es caracteritzen per un protagonista atormentat, un protagonista que té molts problemes. En aquest cas, totes aquestes pel·lícules, i Coch de Stealing no és diferent, ja que tracta del Henry Thompson, que és un jugador de béisbol, que en aquest cas era jugador de béisbol a la seva infantesa i durant la seva adolescència i va tenir un petit problema, del qual no parlarem, perquè és un petit spoiler, un trauma que l'està perseguint i ell decideix anar-se, ell és de Califòrnia, decideix anar-se a viure a Nova York I en aquest cas, aquí a Nova York, viu una nova vida fora del béisbol. És un home que l'única relació que té amb el béisbol és veure el seu equip. Els Giants de... Creu que de San Francisco? New York Giants? No, no, no, de béisbol. Ah, de béisbol. Mira, ara no estic segur. Mira, avui venim a parlar de cinema i no d'esport, i mira que d'esport estem enterats, però en aquest cas, en el béisbol s'han agafat fora de lloc. I bueno, dins de Nova York té la seva nòvia, la Yvonne, ell treballa dins d'un bar i no porta una vida gaire bona, està una mica en un pis, una mica pobre, però porta la seva vida i fulleix d'aquest trauma. Fins un dia que arriba, porta aquesta vida i el seu veí, un punk britànic, li diu... El meu pare té un ictus, he de tornar al Regne Unit, podries cuidar del meu gat? Fins aquí no sembla res estrany. Recordar que el protagonista, el Hank Thompson, està interpretat per l'Austin Butler, que al final és un perfil similar al Timothy Chalamet i que dins de la indústria s'estan tenent que l'estan intentant transformar en un nou Brad Pitt, en un nou DiCaprio, és el protagonista del biopic d'Elvis, ha sortit a Dune... ha sortit a Once Upon a Time in Hollywood, Eddington, que s'ha estrenat aquest any, o sigui, és un paper important. I, bueno, en aquest cas, aquest gat el porta, diguéssim, a la ruïna, ja que arriben al pis del seu veí. Una màfia, una màfia portorriquenya, que busca alguna cosa, se la troba i es troba dins d'aquest problema. D'una altra banda, també dins d'aquesta màfia hi ha rusos, d'altra banda també hi ha una altra màfia que és Jueva Ortodoxa ja estem veient que és una pel·lícula bastant boja i en aquest cas es troba dins d'aquest problema i no sap el que passa a poc a poc anirà descobrint que passa aquesta situació a què li porta i és una pel·lícula bastant recomanada d'acció i que té punts de comèdia i que no és tan clàssica del que s'espera de Renor Onoski que són pel·lícules on el protagonista està molt atormentat, però en aquest cas, sí, té un trauma, té una atormenta molt gran, però la pel·lícula deixa espais a l'espectador per respirar, la veritat, té espais de comèdia, i és una pel·lícula que està fora dins del gènere que se l'encassella el de Renor Onoski, i és una pel·lícula bastant disfrutable, en el meu cas l'he disfrutat moltíssim, ja parlarem després, Però és que no és una pel·lícula que pateixes, com també podria ser La balena, també del de Renor Onoski, de Ressler, no és una pel·lícula que tu pateixes. És una pel·lícula que estàs en tensió, però que és com acció, no? Clar, més disfrutable, no? Per tots els públics, no? Un thriller, al final, no? Per tots els públics, no diríem. No? No, diríem majors d'edat o, bueno, majors de 16 o una cosa així, perquè hi ha mort, hi ha màfia, hi ha... Hi ha diners de permits i substàncies, llavors... És clar, sí, és veritat. Hi ha coses que potser no tothom pot veure, però és una pel·lícula que jo recomano molt i és una pel·lícula que està plena de girs bastant inesperats i que jo sentia que eren inesperats. Potser després alguna persona veu la pel·lícula i em diu, jo m'esperava tot el que passa, però jo en aquest cas m'he sorprès bastant de les coses que passaven dins de la pel·lícula, aquests girs de trama que donava i quan et sorprenen dins d'una pel·lícula et sentes molt i molt satisfet i al final... Que al final és això, no? El que ens agrada també són aquests girs, aquestes sorpreses perquè una pel·lícula quan dius, ostres, passarà això i acaba passant, dius, ostres... Sí, sí, sí. Va, jo també ho podria haver fet. Però mira, això és lo guai. Sí, una pel·lícula que m'ha semblat que és molt rodona, al final et deixa molts detalls a l'inici i que tenen importància al final i moltes coses al final que es connecten amb l'inici i que al final dona sentit a tots aquests girs, a totes aquestes petites accions que potser desencadenen no només el gat, sinó potser un objecte, per exemple, o potser una paraula, una situació. A mi m'ha agradat moltíssim. Així que els detalls són molt importants a l'hora de veure-la i jo diria que l'Austin Butler fa una actuació brutal, una actuació molt bona que està a l'alçada del que se li demana. Al final està sent una nova estrella dins de Hollywood que està arribant a un nivell molt alt, diríem un nivell molt alt per això mateix. sense anar més juny era el protagonista fent d'Elvis que és un paper complicadíssim i s'està mantenint en aquesta gínia i potser em diran que soc més optimista però jo he tingut una experiència molt bona dins del cinema i he disfrutat de principi a fi no és una obra mestra perquè no ho és però al final si una pel·lícula es disfruta de principi a final jo només puc dir que ha estat una experiència molt bona i que li poso 8, 9, 9 i pico un 10 no però que és una molt recomanable però molt recomanable a més que la crítica l'acollida molt positivament i també al públic general que no sol passar que aquestes dues apuntacions estiguin d'acord. Sí, sí, totalment. Doncs mira, realment ens apuntem a aquesta review, no? Ja ens la vas recomanar la setmana passada, ara amb la review, doncs ara encara més ganes de veure-la al cinema, la veritat, perquè al final, clar, et vas decidir per aquesta, Smash & Machine la vas deixar per una mica més endavant, no? No, Smash & Machine la vam veure. Ah, també la vas veure? Sí, sí, sí, Smash & Machine la vam veure la setmana passada, que vam fer el review, Ah, exacte, vale. Perdó, és que... I després aquesta era de les estrenes, que no decidíem quina veure, teníem One Battle After Another Pendant i algunes més. Ah, és veritat, veritat. Llavors... Et vas decidir per aquesta i realment, pel que dius, molt content i bona elecció, no? Sí, la recomano, la veritat, molt. És una pel·lícula que si no vas gaire al cinema, és una pel·lícula que és recomanable per veure, que aniràs i que no et sentiràs decebut. Molt bé, sobretot això, no? Disfrutable. Sí, molt disfrutable. I ara passem ràpidament a les estrenes. Molt bé, perfecte. Endavant. Vale, anem amb les estrenes. En aquest cas, sempre recomanem una espanyola. Aquest divendres s'estrena La Cena, que està interpretada per Mario Casas i Alberto San Juan, que són dos actors espanyols, al final, que són referència de les seves generacions. És una pel·lícula, com vam dir a l'inici del programa, ambientada a la Guerra Civil, només termina la Guerra Civil, a la postguerra. En aquest cas, el Mario Casas, si no m'equivoco, és un militar i demana a l'Hotel Palace, que en aquest moment era un hospital de la postguerra, que el Caudillo, el Franco, vol anar a sopar dins de l'Hotel Palace. Llavors... l'Alberto San Juan, el metre del restaurant, li diu que això és un hospital, que allà no és l'Hotel Palace, i ell li diu que li dona igual que el Caudillo, ha de venir. Llavors aquesta situació de transformar tot l'hotel per al sopar, que ha de venir al Caudillo, es torna en una comèdia molt interessant, una sàtira política que sembla molt interessant i que és de les meves favorites per anar a veure dins de les estrenes d'aquest divendres. Molt bé, doncs si realment té molt bona pinta, ens parlen una mica d'història, també amb comèdia i amb això, un context històric, que a mi aquestes pel·lícules sempre m'agraden molt i pel que veig el protagonista és molt conegut aquí a Espanya. Sí, en aquest cas després tenim Caza de Brujas de Luca Guadagino, aquest director que a mi m'agrada molt, que l'última pel·lícula que vaig veure d'ell crec que era Challengers, que era de tenis, em va agradar moltíssim. que també va tenir una acollida molt positiva per crítica i públic. I en aquest cas, la protagonista és la Julia Roberts, que és una professora universitària, i té l'Andrew Garfield, que és un altre actor molt famós, és un company de la universitat que és professor, i una estudiant estrella que és la Ayo Edebiri. Inicia amb tot bé, el que s'espera de cada personatge per en una nit, la Ayo Edebiri li diu a la seva professora, la Julia Roberts, que el seu professor ha abusat d'ella, un professor... que no té pinta que ho seria de ningú i un estudiant que tampoc té pinta que mentiria sobre aquests temes. Llavors, la Julia Roberts es troba dins d'aquesta situació, d'aquesta, com diu el títol, Cafa de Brujas, i no sap què fer. És una pel·lícula que a mi també em crida molt l'atenció i jo crec que aquesta setmana aniré més d'una vegada al cinema perquè la veritat que estic veient les estrenes i m'agrada moltíssim. No, la veritat que és que mira que jo no sóc d'anar al cinema, però és que com me les vens, de veritat que em donen ganes d'anar a totes les pel·lícules. Després hi ha una que potser no és tan interessant per al públic general, que és un simple accident però s'ha de parlar perquè és la pel·lícula que va guanyar la Palma d'Oracans. En aquest cas és del Jafar Panay, que és un cineasta iraní que ha estat exiliat de l'Iran des de l'any 2010 fins ara al 2025, no sé si ha pogut tornar o no. I en aquest cas és una pel·lícula en què es parla de la por que hi ha a l'Iran, del govern, d'aquesta por que et trobin, que et torturin sense motiu. I en aquest cas un ciutadà és el que es troba en un simple accident, en aquest cas és el nom de la pel·lícula, a un agent d'intel·ligència iraní enmig d'un desert. Llavors el ciutadà és el que segresta aquest agent i es troba en aquesta situació de tenir bondat, ser una persona bona o venjar-se per tot el que se l'ha fet. al seu poble, a la seva família, a les seves persones. Llavors veurem si aquest ciutadà decideix ser com aquests agents d'intel·ligència o si decideix agafar aquest camí de la bondat, però que és una mica fastigós i que fa molt de mal. I ja per últim tenim una molt interessant, Exit 8, que és una pel·lícula japonesa basada en el videojoc del mateix nom, Exit 8, que aquest videojoc és un videojoc de terror psicològic que en aquest cas va sobre una parada de metro, la parada 8, en aquest cas entres dins de la parada 1, i el joc té les normes de que dins de cada parada has de trobar una anomalia, alguna cosa estranya, perquè si no continues avançant i no surts d'aquesta parada, tornes una vegada més al mateix escenari, fins que no trobis aquesta anomalia. En aquest cas, si la trobes a la parada 1, tornes a la 2, si no la trobes a la 2, tornes a la 1, i així constantment. Llavors, això tracta la pel·lícula d'una persona que es queda atrapada dins d'aquesta estació de metro, a la que cada vegada passen coses més estranyes que ha de trobar aquestes anomalies per intentar trobar la sortida a la parada 8. Llavors, és molt interessant perquè està basada en aquest videojoc des de terror psicològic, com hem dit, i que al final és una pel·lícula que al final, terror japonès, ja sabem que és molt famós, molt interessant, i que és el que et dic, a mi em crida moltíssim l'atenció. No sé quina aniré a veure al cine i no sé quina reviu tindré la setmana que ve, perquè no em decideixo. És molt difícil, la veritat, perquè són quatre bones opcions i, a més, encara et queden algunes estrenes de la setmana passada, no? No, sí, sí, a mi se m'ha acumulat les passes. Se t'ha acumulat la feina? A mi se m'ha acumulat la feina. Encara em queda un guambat i l'Afteranode. És que aquesta de les de Bebre, també. Sí, sí, sí, que és de les pel·lícules de l'any. Però, bueno, resumint això, diem que per tota la família continuaríem dient Tron, que ha tingut aquesta acollida molt bona de setmana passada. Caza de brujas del Luca Guadagnino potser per un públic més adult, també perquè el Luca Guadagnino ha tingut pel·lícules en què s'ha enfocat més en un contingut més adult, per exemple, escenes sexuals i a més. També tenim l'escena, que és històrica, si vols anar a veure cinema espanyol, que també hi ha més de cinema espanyol aquesta setmana, però bé, he destacat aquesta. I després, per a les persones que siguin molt, molt, molt, molt fans del cinema o que estiguin interessades en aquest tema de política, un simple accidente del Jafar Panay, és complicat el nom, d'aquest cineasta iraní. El problema és molt bé, eh? Panay. Panay. I ja per últim, de terror, la sortida 8, i demà aniré a veure Strangers capítol 2, no he vist encara el capítol 1, el veureu aquesta nit o demà, ja et donaré la meva opinió, però aquesta pel·lícula de por que està ara al cinema, a veure si dona por, si és interessant, o al final és una pel·lícula més de por de les que estan sortint ara. Molt bé, doncs perfecte, ens quedem amb totes aquestes recomanacions i esperem a veure què ens portes la setmana que ve, quina review, però segur, sigui quina sigui, ens agradarà, segur. Moltes gràcies. Adeu, Dani, que vagi molt bé. Adeu. Ara una petita pausa musical i connectem amb l'entrevista amb la Clàudia Sedó. La Clàudia Sedó Fins demà! Good for you, I guess you're getting everything you want. You've got a new car and your career's really taking off. It's like we never even happened, baby. What the fuck is up with that? And good for you, it's like you never even met me. Remember when you swore to God I was the only person who ever got you? Well screw that, screw you. You will never have to hurt the way you know that I do. Well good for you, you look happy and healthy. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Monta l'after a la Kelly, van darrere. S'imaginen fan la pel·li. Es posin suau la crema. Vale, Claudia, 20 segons i comencem. Ara sí, comencem l'última part del programa, l'última secció, i és que avui ens acompanya la Clàudia Sedó, dramaturga, directora i guionista, i una de les veus més compromeses del teatre català. Impulsora del projecte Ànima Lliure, del Teatre Lliure, que busca donar espai a artistes amb diversitat funcional i reflectir la diversitat real de la nostra societat. Amb una trajectòria que uneix art i psicologia, Sedó defensa un teatre humà, inclusiu i transformador. Benvinguda, Clàudia, ens sents? Sí, et sento molt bé. Hola. Molt bé, perfecte, doncs benvinguda. Què tal, com estàs? Gràcies, molt bé, estic molt bé. Merci. Doncs perfecte, doncs si vols comencem ja amb l'entrevista i m'agradaria que per la gent que no ho tingui tan ubicat ens expliquessis una mica resumidament què és això del projecte Ànima Lliure i quin buit vol omplir dins del panorama teatral. Doncs Ànima Lliure és un projecte que neix al Teatre Lliure bé amb les ganes i amb l'objectiu que l'escenari s'hi vegi reflectida la diversitat real que existeix a la nostra societat i que cossos i veus que normalment no ocupen aquests espais doncs els ocupin i aquesta és la segona temporada perquè veu començar la temporada passada quins canvis i quines millors heu incorporat respecte a la primera? Bé, doncs jo penso que ha estat com un procés molt interessant, no?, perquè vam començar amb les ganes que el lliure produís espectacles, al final també el que ens passa, o sigui, jo vaig començar amb el meu projecte Escenaris Especials, diguem-ne, que és de banda, fa 20 anys, fer teatre amb persones amb diversitat funcional, no?, i durant tot aquest temps, doncs sí que hem anat veient amb la companyia d'escenaris que realment les persones... amb una diversitat funcional, sigui quina sigui, sigui si és una persona que té sordesa o és una persona que té discapacitat intel·lectual o té autisme, doncs hi ha una sèrie, és a dir, hi ha unes despeses de més de la producció, nosaltres ho anomenem producció adaptada, no?, que és que potser necessites, doncs, un intèrpret en llengua de signes o una educació social o, perdoneu, perquè, un moment, un moment, Pepa, un moment. Un moment. Llavors, totes aquestes despeses s'han de penjar d'algun lloc. I el teatre lliure, amb l'ànima lliure, permet que es puguin fer produccions adaptades, amb actors i actrius en diversitat funcional, cobrint aquestes despeses. D'acord. I la programació d'aquesta temporada inclou quatre espectacles amb Satgell, Ànima en Lliure, tres internacionals i una de la companyia, perdona si no ho dic bé, s'ha trencat de marxer. Per què heu triat aquests projectes en concret? Digue'm, perdona. En aquesta programació d'aquesta temporada heu inclòs quatre espectacles, tres internacionals i uns de la companyia, perdona si no ho dic bé, s'ha trencat de marxer. Per què heu triat aquests projectes en concret? Bé, una mica els hem triat perquè pensem que són referents on ens podem emmirellar, no? Jo recordo molt els meus vint i pico anar al teatre lliure a veure coses, o al Nacional, que portessin coses a fora i d'alguna manera t'obren, és com si obrissin una finestra, no? A possibilitat, i són, bueno, són referents, són coses que, ostres, és una oportunitat inspiradora. I en aquest sentit hem portat espectacles com molt top. La temporada passada va venir la Chela de Ferrari amb tot el seu treball amb la seva companyia, que va fer el Hamlet, o aquest any l'Avi Invisible, que és un espectacle meravellós a partir del record d'una persona cega de l'últim espectacle que va veure amb la seva mare. És com que d'una manera ens hem anat apropant no tant ja només a tenir actors amb diversitat funcional sinó a buscar autoria amb diversitat funcional i és per això que aquest any per exemple des de l'ànima lliure engeguem un curs a autors i autores amb diversitat funcional llavors aquest curs està obert si per exemple hi ha una persona que té discapacitat o té síndrome de Down o té autisme i té ganes d'escriure teatre doncs es pot apuntar i comptarem amb recursos d'adaptabilitat i d'accessibilitat perquè pugui fer el curs i perquè pugui escriure una peça de teatre que després es farà una lectura, no? Llavors és com una manera d'incentivar també l'autoria, autories que tinguin punts de vista als quals no estem abasats, no? D'acord, i d'aquestes tres espectacles internacionals, entenc que els heu adaptat, no?, i els heu portat aquí a la llengua, no sé si catalana o castellana? No té per què, a vegades es porta un espectacle i es sobretitula. Ah, d'acord. I ja que hem parlat una mica sobre les persones que conformen aquestes companyies i inclús els que la dirigeixen, d'on et neix aquesta vocació o aquesta passió d'incloure aquest tipus de persones en el teatre i al final portar-les a la normalitat? Bé, jo d'una banda... Clar, com el concepte d'incloure, no?, que, bueno, que tots fem servir, però que a vegades penso, bueno, incloure aquí a on, no?, és a dir, potser el que hem de fer és redefinir aquesta mal anomenada normalitat, no?, perquè en realitat què és, no?, o sigui, què és la normalitat, no?, i qui són aquestes persones tan normals, no?, que expliquen les històries i el relat i posseixen el relat, no?, d'alguna manera jo penso que el que hem de fer és ampliar... aquesta visió del món i que l'art es pot nodrir de noves maneres de mirar-lo i de noves maneres d'estar. I penso que a mi el que m'ha passat... Jo tampoc ho faig des d'un punt de vista... O sigui, tampoc ho faig com una lluita ni com res activista, sinó que el que m'ha passat és que com que fa 20 anys vaig començar a treballar amb actors, concretament amb els actors d'escenaris especials, doncs me'n vaig enamorar, no? i jo de l'Andrea, per exemple, Álvarez, doncs m'he enamorat, i de la Judit Pardà també, i d'alguna manera a mi m'agrada el que em donen a l'escenari, no? És com que vull... I llavors és inevitable que quan em poso a escriure, doncs em venen elles al cap, em ve un personatge que té el seu cos, no? Però penso que això que m'ha passat a mi li pot passar, segur, et passaria a tu si dirigissis escena o no, o qualsevol persona que dirigeixi i tingui contacte. Per això penso que és important anar pujant a l'escenari, perquè així anirem inspirant altres persones que diguin, ostres, doncs a què fer sèrie i posaré aquesta actriu, no? I lentament anar construint unes ficcions que realment reflecteixin una mica més aquest món on estem, no? Que en absolut està ple de cossos supermega normatius, no? Clar, al final és ja no pensar en agafar aquest actor o actriu perquè té aquesta condició, sinó agafar aquest actor o actriu perquè realment m'agrada com ho fa, com a actriu. Exacte, clar, clar, totalment, és això que dius tu, que a mi em passa una mica això, que penso, a mi no m'agraden tots els actors amb discapacitat, no, m'agraden alguns que m'agraden molt com ho fan i amb ells vull treballar. I jo penso que ojalà Penso que l'objectiu d'aquests projectes, tant de l'ànima lliure com de l'escenari especial, l'objectiu final és no existir. Penso que no haurien d'existir projectes així, perquè hauríem de poder veure un Hamlet o un qualsevol, un Chekhov al nostre país, amb tres germanes i una de les germanes té síndrome de Down, però no és res que es posi al cartell. Ja, ja, ja. Clar, que per representar realment la realitat on vivim, no? Exacte, sí. D'acord. I una pregunta, treballar amb aquest tipus d'actors, com t'ho has dit, comporta doncs unes... com ho diríem? Unes condicions especials, no? Bé, no especials, sinó... És que no sé com dir-ho perquè així està bé, no? No, sí, una accessibilitat. Això, una accessibilitat. És a dir, jo penso que, per exemple, amb tot el que és físic, és més fàcil de... tothom ho tenim més assumint. Si tu treballes amb un actor i treballo amb el Marc Buixaderes que està en una cadira de rodes, evidentment haurem de fer assajos en llocs que hi hagi una rampa. Això ho veiem tot superclar. Un ascensor, vull dir que aquesta accessibilitat l'entenem. A vegades amb un diagnòstic de discapacitat intel·lectual, amb una diversitat més més psíquica o potser necessites una altra accessibilitat. Potser necessites més temps d'assaig, potser necessites el guió en lectura fàcil o potser necessites treballar amb ells i adaptar el guió a la seva manera de parlar. No ho sé, necessites altres coses. O nosaltres vam treballar a Fantàstic Ramon amb l'Edgar amb un dels actors del repartiment, que ell és sort, doncs vam comptar amb llengua de signes tot el procés d'assaig. Aquest tipus de coses són les que hem de tenir en compte, però saltant això, ja està. Perquè el projecte aposta per funcions adaptades, sessions relaxades o amb audiodescripcions, perquè feu teatre ja no només amb persones amb diversitat funcional, sinó que també dirigit a aquestes persones. Sí, exacte. Això, de fet, a Catalunya ja s'ha anat incorporant, tot i que jo crec que encara queda molt, i encara queda molta feina per fer, i que siguin més funcions i tot això, però sí que s'han anat incorporant mesures d'accessibilitat pels espectadors. I també, això que deia, mesures d'accessibilitat pels processos de creació, que aquestes potser... la que costa a vegades més. I què t'agradaria que el públic s'endugués després de veure un espectacle d'aquest projecte de l'ànima lliure? Doncs... Clar, no ho sé, és bona pregunta perquè a vegades penses que a vegades fa ràbia certs comentaris de són espectacles inspiradors que donen Bueno, no sé, són persones que inspiren... Bueno, no, també fa fàbia, no? Però sí que hi ha un punt que a mi m'agrada o em dona un aire fresc quan veig, bueno, això, una mirada que no és la de sempre a l'escenari, no? I em fa sentir que formo part d'alguna manera, no? I no ho sé, i crec que això és bo. Perquè tu creus que el públic també, a part de la indústria, sinó que el públic també ha de fer un procés de canvi, de prendre a mirar d'una altra manera aquestes obres? Bé, jo el que crec és que realment tot allò que és molt concret, tots els concrets que són de veritat, en realitat són universals. Vull dir que si tu expliques una història des del punt de vista... d'una noia amb discapacitat intel·lectual que vol ser mare, com en el cas de Mare de Sucre, un dels espectacles que vam fer, doncs aquesta mirada concreta del món, un home sense discapacitat, que no vol ser pare, també es pot commoure per allò, no? Segur, segur. De la mateixa manera que jo em commoc quan veig pel·lícules de guerra amb soldats que... Vietnam, no? Vull dir, jo no aniré a la guerra del Vietnam de soldat, però... comprenc el que m'estan explicant i em mou. És a dir, que jo penso que el teatre i l'art és el que ens apropa als éssers humans els uns o els altres, independentment de la situació que visquin, no? Vull dir que no crec que tampoc s'hagi d'anar amb una mirada especial aquests espectacles, sinó senzillament la mirada amb ganes de... viure, que t'expliquin una història, no? Jo crec que és això. Sí, justament, això d'anar a mirar l'obra i perquè vas a mirar l'obra, vas a mirar l'obra que t'agrada i prou. Exacte, i que t'expliquin una història i viure-la des d'aquell punt de vista, que en el cas, potser un... parlarà d'una cosa o d'una altra, però no... No és un acte de beneficència, m'ho explico. Exacte, sí, sí, sí. Que no s'ha de fer per pena ni molt menys, al final. No. Ho fas perquè t'agrada aquella obra, sí, totalment. Exacte. I parlant d'altres projectes, escenaris especials que ja has mencionat, és un projecte que realment és pioner perquè ho has creat fa 19 anys, gairebé 20 anys, una és la psicologia i el teatre, en quin moment tu te n'adones, bé, fa molts anys, però el 2006 o el 2005, quan et plantejaves la idea, en quin moment te n'adones de la necessitat d'un projecte així? Clar, jo no me'n vaig adonar d'aquesta necessitat, vull dir que jo vaig... Déu meu, és que fa 20 anys, soc molt gran. Doncs, clar, vull dir que jo el 2006 havia acabat psicologia, I em vaig posar a treballar de psicòloga a presó, en un centre per persones amb autisme i en un centre per persones que estaven superant una drogadicció. I llavors, bueno, en aquests llocs, com que jo feia teatre, els vaig dir a fer teatre i vam començar, saps? Però no vaig pensar que fos cap necessitat, sinó que vaig pensar que el teatre a mi m'ha anat bé, doncs a ells també els anirà bé i vam començar. quasi gairebé com terapèuticament i després a mesura que anem passant el temps clar, jo em vaig com a enamorar artísticament i ja va ser quan vaig començar a escriure obres per ells i vam començar a fer teatre professional amb alguns d'ells però va ser una cosa com molt orgànica i ja et dic, vull dir que potser és més ara que hem entès tots plegats que estem fent com una mena d'activisme però ens ha passat d'una manera natural que va sorgir molt naturalment això està bé i hi ha algun moment o algun espectacle o algun procés dins d'escenaris especials que realment recordis sempre amb carinyo o que t'hagi marcat especialment doncs sí, en recordo un una obra que vam fer que ara no me'n recordo de quin any potser era el 2010 ai no, més tard el 2014 potser que era El Pou I va ser un espectacle, clar, escenaris vam anar augmentant de grups. Vaig començar amb dos grups, després tres, quatre, cinc, i ara tenim més de dotze grups. I l'any del POU va ser un any que vam unir-nos tots els alumnes, que érem com un centenar d'actors i actrius amb discapacitat, i junts vam fer una única història, no? Que es deia el POU. I va ser molt emocionant, me'n recordo. Molt èpic, també. Home, junta tanta gent... Sí, sí, van passar moltes coses, el típic entre cametes, com molt emocionant, perquè tot això va néixer a Banyoles. Perquè he vist que tu vas viure a Banyoles, però també en algunes altres webs em sortia que eres de Tortosa, però en canvi no tens accent abrenc, això com queda? Perquè vaig néixer a Tortosa, però en un any vaig venir a viure a Banyoles, llavors... Clar, ja se m'ha quedat l'accent d'aquí. D'acord. I com conviuen dins teu la dramaturga i la psicòloga? O molts cops aquesta doble mirada és com molt plausible, no? Les teves obres, entenc, també. És com que al final conviuen, no? O ho tens diferències? Sí, clar, jo és que... No, és que jo psicòloga, clar, ja fa molts anys que no treballo de psicòloga, en realitat. Llavors, ara ja soc dramaturga, en realitat. Però sí que penso que allò que vaig aprendre allà a la carrera i vaig treballar una mica uns anys de psicòloga, doncs, no sé si allò o el sol fet d'haver volgut estudiar psicologia també era que tenia interès per com funciona l'ament humana, per què prenem determinades decisions, Com és que aquesta persona ara en aquest moment de la seva vida fa aquest gir i va cap allà? Aquest tipus de preguntes jo penso que se les fa un psicòleg però també se les fa un guionista. Aquest voler saber com es comporten les persones en determinades situacions, què diria tal persona això? Penso que s'assembla molt, en veritat. I sempre he pensat que s'assembla molt a les professions, no? I les teves obres sovint parteixen de vivències molt humanes i vulnerables. Què és el que a tu t'empenya a escriure? Què és el que et mou? No ho sé. No ho sé. Jo crec que... No ho sé. Jo penso que... Que a vegades, no sé, a mi... Hi ha coses que em remouen, perquè m'enrebien, o perquè m'encurioseixen, o perquè m'exciten, o perquè m'emocionen, o perquè trobo que és una injustícia, el que sigui. I sovint és perquè o m'ha passat a mi, o veig que a algú li ha passat, o potser llegeixo que li ha passat a algú, Com que m'imagino que em passés a mi, no? És com... Crec que hi ha algú en l'escriptor, sempre en les escriptores, com d'imaginació, no? I de si tens la capacitat d'imaginació, d'imaginar-te que estàs a l'altre lloc, penso que llavors... No sé, hi ha algú com de ganes d'escriure-ho i de compartir-ho, no? D'alguna manera, no sé, d'apropar-te als altres, no? Sí, segur que sí. I en quin punt creus que, fora del projecte aquest d'Animat lliure, que aquí sí que hi donem un espai real, però en quin punt es troba el Teatre Català pel que fa a la inclusió i la diversitat real en els escenaris? En quin punt està ara mateix? Bé, és una pregunta complicada, no? Perquè, clar, jo tinc com la perspectiva d'aquests 20 anys que crec que el panorama ha canviat molt i ara... Ara, en aquest sentit, ens veig a tots plegats en un altre lloc, amb una sensibilitat molt més... bé, com molt més preparada per certs espectacles, no?, que fa 20 anys. O sigui, jo quan explicava el projecte pels questos, no... era com molt difícil, no?, o sigui, tirar endavant coses. Ara estem en un altre moment. Tot i així, queda molt, molt, molt per fer i... I per mi queda el pas important que és que les persones amb diversitat funcional passin a ser autores, no? I passin a ser elles les que expliquen les històries, les que dirigeixen els espectacles i les que els escriuen, no? I això, bueno, penso que ara encara no està passant, no? Però encara, bueno, sí que passa, perquè ja n'hi ha, eh? Ja n'hi ha que estan estrenant, però jo penso que ha de passar més. Clar, aquest potser és un punt que encara s'ha de treballar més. Sí, sí, sí, perquè jo penso que en general depèn de qui perquè la diversitat funcional sigui més ample no pot ser, no? Però si em centro en algunes de les institucions i fundacions amb les que tinc contacte, clar, les persones amb una discapacitat intel·lectual, en general el nostre país es tendeix a la protecció, no a la llibertat, no? I això fa... és un... bueno, és que és un... d'alguna manera va junt, no? Vull dir que són vasos comunicants. Llavors, si els volem protegir, doncs no tindran tanta llibertat de decisió. Si tenen més llibertat de decisió, també es poden equivocar més i per tant estaren menys protegits, però és la vida, no? Doncs sí, realment una reflexió molt bona i és al final això el que tu dius, que al final és la vida i ens equivoquem, bueno, tots ens equivoquem, no? Aleshores, perquè ells no tenen l'altre d'equivocar-se, no? Potser. Exacte, exacte, exacte, sí, sí. Doncs, Clàudia, se'ns ha menjat el temps. Ens hem d'acomiadar perquè queda menys d'un minut per les set i ens toca acomiadar-nos. Però bé, moltes gràcies per venir aquí. Bé, per venir no, per sentir-nos, no? Moltes gràcies a vosaltres. Moltes, moltes gràcies. I res, gràcies per tot. Adéu. Gràcies, adéu. Ara sí, posem el final, posem aquí el final d'aquest programa del refugi, tanquem el programa del dimecres, amb aquesta entrevista que ha estat molt xulè, que ens ha permès aprendre també molt sobre la diversitat funcional i com aquesta es relaciona amb el teatre. I res, ens retrobem demà, com sempre, a les 5 de la tarda, aquí, a 98.1 FM.