#475 - Actualitat, Martinenc, carnet i Essen Spiel

El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Doncs ja hem arribat el dijous, a punt d'acabar la setmana i espero que estigueu tenint una molt bona setmana i ja preparant-vos per aquest cap de setmana que ens promet moltes coses, sobretot a Sant Jus, que recordeu les festes de tardor del municipi ja n'ha arribat. Però ara sí, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia, i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb Foodcat, descobrint de la mà del Víctor Cortines la història del Martinenc. Seguidament, estrenarem Sense Filtres, la nova secció del programa amb l'Ariadna Cruz, i acabarem descobrint un nou joc de taula a la vida joc. Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu. Hamas assegura que ara mateix no pot lliurar més cadavars d'estatges segrestats a Israel. El grup islamista diu que molts estan sota la runa dels bombardejos israelians, en tunnels inaccessibles o no localitzats, i afirma que ha entregat tot el que ha pogut preservar després de dos anys d'ofensiva i destrucció de Gaza. Fins ara s'han retornat entre 9 i 11 dels 28 previstos, un nombre que varia segons l'informant. Els Estats Units i algun país de l'Orient Mitjà han ofert ajuda per trobar-los, però Israel no els creu i amenaça de reprendre els combats si jamás no compleix l'acord d'alto al foc. El ministre de Defensa d'Israel, Katz, ha ordenat a l'exèrcit preparar un pla per reprendre l'ofensiva si el grup islamista no retorna la resta de cossos. Israel considera que incomplir alliurement és una violació de l'acord impulsat per Donald Trump, que fixava un termini de 72 hores. Paral·lelament, també han començat a retornar els cadàvers de palestins morts durant el cap tiberi per part d'Israel. De moment n'han lliurat uns 90, però els metges de Gaza denuncien signes de tortura i execucions. I a les Terres de l'Ebre continua la neteja i la recuperació dels pobles afectats per la pertorbació àlisa. La tasca està sent impulsada principalment per particulars i grups autorganitzats dels mateixos municipis que col·laboren per retirar branques, fang i restes acumulades durant les fortes pluges. Pel que fa a la circulació, el Servei Català de Trànsit ha informat aquest dijous al matí que la C12 ha reobert el tram entre Emposta i Tortosa, però amb pas alternatiu regulat per semàfors. L'única carretera encara tallada és un tram de la TB 3443 entre Emposta i Tortosa. Coldo García, exassessor del ministre José Luis Ávalos, s'ha negat a declarar davant del jutge al Tribunal Suprem. Segueix així les passes d'Ávalos, que ahir tampoc va respondre a les preguntes en la causa que els investiga per la presumpta trama de corrupció al Ministeri de Transport, coneguda com el cas Coldo. Coldo ha alegat indefensió perquè, segons diu, no ha tingut accés a tota la documentació de l'UCO. Tot i que les acusacions populars han demanat presó preventiva, el fiscal anticorrupció no hi ha donat suport, de manera que el jutge mantindrà les mesures cautelars actuals, com la retirada del passaport, i Coldo, per tant, no entrarà a la presó. El cas s'apropa al final de la instrucció amb uns indicis, segons la Fiscalia, cada cop més sòlids. Un jutjat de Barcelona ha condemnat a l'Ajuntament de Vic, governat per Junts, per exigir un nivell de català, segons el jutge, desproporcionat per optar a una plaça d'operari de cementiri i manteniment. L'ENS local havia demanat un nivell B2, però el jutge ha declarat nules les bases del concurs i ha ordenat reduir el rexit al nivell A2, un nivell molt bàsic. En considerar que l'elevació genera una barrera d'accés excloent i constitueix discriminació directa per raó de llengua. La sentència explica que el nivell de català ha d'estar relacionat amb les funcions del lloc i que un operari de cementiri no requereix interacció lingüística tan complexa. L'alcalde Albert Castells ha criticat la decisió assegurant que suposa una ofensiva judicial contra el català i defensant que els treballadors públics han de dominar-lo per garantir els arts lingüístics dels ciutadans. El Partit Popular citarà a Pedro Sánchez al Senat pel cas Coldó el 30 d'octubre, coincidint així amb el primer aniversari de l'Adana al País Valencià. Des de la Moncloa indiquen que Sánchez podria modificar la seva agenda local per compareixer al Senat. Mentrestant, el Congrés PSOE i Sumar han pactat investigar la gestió de Carlos Mazón durant l'Adana. El pla demana geolocalitzar els telèfons d'Amazon i dels seus consellers, revisar les agendes i els vídeos de seguretat del CECOPI. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que ha autoritzat a la CIA per dur terme operacions encobertes dins de Venezuela. Aquesta ordre suposa una nova escalada en la pressió contra el règim de Nicolás Maduro, a qui Trump qualifica de narcoterrorista. El mandatari ha justificat la decisió assegurant que el govern venezolà ha buidat les seves presons i ha enviat delinqüents cap als Estats Units i també per combatre el tràfic de drogues. Trump ha afegit que estudia llençar atacs terrestres per controlar les rutes de narcotràfic, després de diversos moverdejos al Mar Carip, que, segons Washington, han destruït embarcacions dedicades al contraband. Segons fons del govern nord-amèrica, la nova autorització permetria a la CIA dur a terme operacions llatals dins de Venezuela contra els càrrecs del règim. Tot això mentre el Pentàgon manté desplegats uns 10.000 militars i diverses embarcacions de guerra a la zona, amb previsió d'una possible escalada militar al Mar del Carib. Un acte no autoritzat amb la presència de l'agitador Vito Quiles ha provocat moments de molta tensió aquest migdia a la UAB. A la plaça cívica, partidaris i detractors de Quiles s'han enfrontat amb llançaments d'ous, tomàcats i altres objectes, fet que ha obligat els Mossos d'Esquadra a intervenir per separar-los. Posteriorment, el Zarro ha encarregat contra un grup d'encaputxats que mantenia llançaments d'estudiants amb banderes d'Espanya. Els detractors han negat a Vito Quiles que finalment no ha pogut fer l'acte que tenia pensat i la universitat li ha comunicat que no pot celebrar cap acte sense el seu permís. Ara anem amb els esports. Ara, ritme. El Barça femení segueix imparable a Europa i és que ahir va guanyar 0-4 a la Roma en un partit dominat de principi a fi. Esme Bruges va obrir el marcador al minut 1 i Kika, Alexia i Graham van completar el marcador. Els culers van generar moltes ocasions i podien haver marcat molts més gols, però la Roma va aconseguir evitar una golejada més... Va evitar una golejada més gran gràcies a la portera Baldi. Patri i Salma també van tenir oportunitats clares, però la defensa italiana i els errors de cara a porteria van impedir que el resultat reflectís de manera més exagerada la superioritat blaugrana. El Barça està explorant el fitxatge de Dusan Blahovic per a l'estiu, segons Tutosport. Deko, director esportiu blaugrana, està en contacte amb la gent pel davanter de la Juventus des d'agost, tot i que encara no s'ha fet cap oferta. Blahovic, de 26 anys, acabarà contracte el 30 de juny i sortirà lliure, de fet, que el converteix en una opció molt interessant, sobretot econòmicament. És un nou de referència similar a Lewandowski, amb experiència internacional i que ja ha estat vinculat a equips de la Premier League i del Bayern de Munic. Ara sí, connectem amb el nostre corresponsal, el Festival de Sitges, amb el Sergi Arrada. Molt bona tarda, sóc el Sergi Arrada un altre cop en directe des del Festival de Sitges i, bé, com sempre, us recomanaré un parell de pel·lícules de les que he estat veient aquestes últimes hores. Començaré per la pel·lícula Un fantasma útil, Una pel·lícula tailandesa sobre el fantasma d'una dona que posseeix una aspiradora per poder estar a prop del seu marit. I, bé, la pel·lícula és molt divertida. Al principi la família s'ho posa, no? No pots estar amb una aspiradora, però de mica en mica li permet continuar. I després, bé, la pel·lícula és molt surrealista i a partir d'aquí es converteix en una crítica social bastant potent, parlant fins i tot de la memòria històrica i dels morts que van tenir allà quan... Anàvem manifestacions fa molts anys i tal. Una pel·lícula molt curiosa, s'ha de veure, una mica llarga, com totes les que passen per aquí, però està força bé. I una altra pel·lícula que us vull recomanar és Bugonia, del Jorges Lantimos, que torna a treballar ja per tercera vegada seguida amb l'Emma Stone. Recordem que ella ja va guanyar l'Òscar a la millor actriu per la primera seva col·laboració que hem fet plegats. I aquí tracta de dos homes que segresten a la Emma Stone, que és una CEO, o sigui, és la cap d'una gran corporació, d'una gran empresa, perquè creuen que ell en realitat és un extraterrestre que està aquí a la Terra per eliminar els humans i preparant el terreny perquè vingui la seva raça alienígena i destrueixin el planeta. És una pel·lícula també bastant sorprenent. Tot i així, és un remake d'una pel·lícula coreana de fa molts anys, Save the Green Planet. Però, bueno, ha agradat molt, és bastant curiosa també i sorprenent. No vull fer gaire espòilers perquè la història té diferents sorpreses, però, bueno, la recomano molt. Fins aquí i fins demà. Una abraçada ben forta. Adeu. Doncs moltes gràcies, Sergi, com sempre. I ara sí, passem a l'efemèrida. No, mentida, a l'efemèrida, no. M'estic avançant avui. Anem a la cançó del dia. Avui us porto una cançó realment especial per mi. És un tema que m'encantava de petit quan anava a primària i potser diria que era la meva cançó i tot preferida. Me'n recordo d'escoltar-la i cantar-la d'aquella manera amb el meu germà Enric. Realment a tots dos ens flipava aquesta cançó. Ja us aviso que us farà tornar uns quants anys enrere, aquella època daurada del R&B i el pop caribeny que sonava per tot arreu. La cançó explica la història d'un noi que no es pot treure del cap una noia que ha conegut per casualitat. La compara amb una melodia que no para de sonar dins del seu cap, com si el seu reproductor s'hagués quedat encallat en el mateix tema una vegada i una altra. A mesura que la lletra avança, veiem com aquesta fascinació inicial es transforma en un enamorament sincer. Ell parla de com ella ha canviat la seva vida, de les converses fins la matinada i de les coses noves que fa per ella. Musicalment barreja ritmes del pop, del R&B, i una mica de riqui però bastant suau, creant un ambient molt estiueng i molt positiu. És d'aquelles cançons que quan la sents et fan molt al cap sense adonar-te'n i et deixen el seu nanananana al cervell d'obrenones. Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Amb aquesta cançó l'autor va saltar a la fama mundial. El cantant és de les Illes Verges, que forma part dels Estats Units, i la cançó va sortir a finals del 2009. Això ho hauríem de tenir, així que que soni... Replay, de Yath. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs una cançó molt i molt xula, que a mi és el que es deia abans, em porta molt bons records i això, l'escoltava moltíssim. Això quan anava a la primària, que fa molt de temps, ha plogut molt i el temps realment ha volat. Però va, ara sí, deixem-nos de rotllos i anem amb l'efemèride del dia. Ara sí. Avui, 16 d'octubre, celebrem el Dia Mundial de l'Alimentació, una jornada que ens recorda la importància de garantir que tothom pugui menjar de manera justa, saludable i sostenible. Aquesta data commemora la Fundació de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, l'any 1945, i ens convida a reflexionar sobre la realitat de milions de persones que encara pateixen fam al món. Malgrat els avenços mundials, avui encara més de 700 milions de persones passen fam. Al mateix temps, en altres parts del planeta augmenten els problemes de malnutrició, obesitat i desaprofitament dels aliments. Aquesta contradicció ens recorda que produir menjar no és suficient si no garantim que arribi a tothom de manera equitativa. El Dia Mundial de l'Alimentació també posa en relleu la tasca dels petits agricultors, ramaders i pescadors, que són la base del sistema alimentari mundial, però sovint els més vulnerables davant el canvi climàtic i la inestabilitat econòmica. A més, ens convida a reflexionar sobre els nostres hàbits quotidians. Com comprem, com cuinem i com consumim. Petits gestos, com reduir el malbaratament, apostar per productes locals o menjar de temporada, poden tenir un impacte positiu en el planeta i en la societat. Aquesta jornada ens recorda que l'alimentació no és només una necessitat bàsica, sinó un dret humà fonamental. Menjar bé i de manera sostenible no hauria de ser un privilegi, sinó una realitat per a tothom. que aquest dia ens inspiri a cuidar la Terra, a valorar el que tenim i a compartir amb qui més ho necessita. Ara fem una petita pausa per la publicitat i tornem. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer. És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. I ara fem una petita pausa musical. Us deixo amb No quiere bailar de The Valentino, que és un dels artistes més populars del moment, sobretot en els joves. Així que endavant amb aquesta cançó i gaudiu-la. Me llora solo cuando falto. Somos polos opuestos y tú y Polar, juro que no iba a volver. Y se hace tallar de dos AM, tres AM, seis AM y ya. Me estás a faltar y llegó el mensaje. Justo a la hora en que ya estaba recogiendo el equipaje. Ella no quería saber de mí, hoy tenés que me marche. No, tú no quieres tener todo. Y a mí me mata estar solo. Cada noche que pasó sin ti. Gràcies. Cada noche que pasó sin ti Se hace más difícil para mí Cada noche que pasó sin ti Se hace más difícil para ti Ara sí, comencem les accions del programa i començarem amb FoodCut amb Víctor Cortinas. Què tal, Víctor? Com estàs? Molt bé, Jaume, què tal? Bona tarda, com estàs tu? Doncs bé, una setmana més aquí amb tu, que sempre és un gust tenir-te, ja ho saps. Moltes gràcies. I amb ganes, no?, de descobrir més coses sobre el futbol català. Doncs sí, amb ganes, jo ja et dic, sempre m'ho prenc amb alegria, amb il·lusió, també, i tant tu com jo, al final, doncs acabarem aprenent qualsevol cosa nova, també. Sí. Home, Avui et veig especialment actiu, no? Amb ganes, no? Exacte, així contentillo, no? Una miqueta. Sí, sí, és que avui i jo, aquesta setmana portem un... Bé, és que portem bastantes coses bones, també, aquesta setmana també portem un equip bastant guai, que ja desvetllarem en els últims minuts, però... Bueno, dintre de molt poquet, no? Sí, exacte, això t'he da... Però, bueno, però ja et dic, o sigui... Estàs bé, no? Per tant... Totalment. Ara amb feina, m'han dit, no? Sí, sí, sí, exacte, amb feina, en veritat, estem en un lloc bastant exclusiu. Bueno, molt bé, molt bé. Sí, sí, el Víctor ha aconseguit feina, o sigui que des d'aquí li donem una forta abraçada i una enhorabona. Moltes gràcies. Però va, ara sí, ens centrem en el que realment ens importa, que és el futbol català. Avui què ens portes? Quin equip? Doncs sí, home, avui en el cinquè programa, ja que portem cinc programes de la seva temporada, passa molt ràpid, les setmanes passen molt ràpid al final. Doncs explicarem com vas a fundar un club amb molta història aquí a la ciutat de Barcelona. Avui toca el torn del Futbol Club Martínenc, que imagino que tu el coneixeràs també, és molt dels històrics també. Sí, és un dels històrics de Catalunya i sobretot perquè tenen el molt bona cantera. Totalment. Els seus juvenils sempre estan allà jugant contra el Barça i contra l'Adam, contra l'Espanyol. Sí, sí, correcte. O sigui, realment és un molt bon equip. És més o menys igual com a comparació amb el Júpiter també al final. Exacte. I també té la seva qualitat. La filial. Sí, sí, molt bé. Doncs va, comencem-hi. Doncs bé, com comentàvem, avui el Futbol Club Martinenc, cal destacar que és un club poliesportiu avui dia, fundat el 1909. Originalment es va fundar al barri de Sant Martí, com tothom ja ve coneix, d'on va agafar el seu nom, el nom del club, però que ha anat arrelat al barri del Guinardó actualment, que és on té les seves instal·lacions. O sigui, neix a Sant Martí, però la vida el va portar a instal·lar-se al Guinardó. Exacte, i ja perquè veus també una miqueta, Sant Martí ja agafa el nom una miqueta al club de Martínec del barri. I ara estan instal·lats a la part alta de Barcelona, podíem dir, no? Correcte, correcte. Tot el tema de les seves instal·lacions, el camp, les oficines, estan allà, com bé comentàvem, al barri del Guinardó. Molt bé. I aquest club on... Bueno, no, quan s'origina? Exacte, doncs comencem pel principi, els orígens de l'entitat, cal situar-los a començaments del segle, concretament l'any 1907, començament del segle passat. Exacte, a un històric, eh? Totalment, totalment. Com bé comentar, amb el 1907, has de fundar... I el 1909, dos anys després, ja competien en representació de l'ex Vila de Sant Martí, de Provençals, al Club Futbol Martinenc. Exacte, sí, correcte, i al Centre d'Esports Martinenc. Clar, perquè recordem que abans Sant Martí de Provençals era en poble. Correcte, clar. I ells competien representant aquest poble, que era Sant Martí de Provençals, que després va passar a ser un barri, però guai, guai. Sí, o sigui, cal destacar també que Barcelona abans era... Bé, o sigui, abans de ser ciutat eren pobles... Sí, clar, com el poble de Sants, com el Sant Andreu de Palomar... Totalment. I en aquest Sant Martí de Provençals hi havia dos clubs, el Futbol Club Martinense i el Centre d'Esports Martinenc. Correcte, i aquestes dues entitats decideixen fusionar-se I has vist, aquí s'han fusionat ràpid, eh? No m'ho sap la passada que amb el Vic es van fusionar bastant tard al final, eh? Sí, sí, sí. Es van fusionar i van adoptar el nom de Futbol Club Martinenc participant en els campionats organitzats per la Federació Catalana, com és evident. I aquesta fusió va ser l'any 1917. Molt, eh? Perfecte. Quan ja portaven ja uns anys ja competint en competicions bastant top en el moment de la Federació Catalana. D'acord. I cal destacar una temporada en especial, la 22-23. Doncs sí. La 22-23 del 1922. Ah, correcte. No fa poc, exacte. Sí, sí. Perquè en el 1922-23, com jo comentaves, el Futbol Club Martinenc queda campió de Catalunya i després va quedar campió d'Espanya de la seva categoria. Uau. Brutal. Totalment. Va ser un dels majors èxits de la història del club perquè l'equip campió d'Espanya i a Catalunya del grup B a temporada 1923-24. Genial, home. O sigui, és una miqueta perquè ens fa una mateixa idea que el 22-23 es queda campió de Catalunya, un any després d'Espanya, I és això al final, ja va començar el rodatge amb el club, amb un gran èxit. Realment es va enfondar la fusió. De fet, es va fer el 17, i ja el 22 i el 23, i el 24 ja van ser campions de Catalunya i d'Espanya. Realment un èxit prematur i realment que ens mostra l'ascens meteòric que va tenir el Martín Nenca en aquesta etapa. Però, clar, arriba la Guerra Civil... I què passa? Doncs sí, com tu, de les històries de Focat, també, una vegada va... Quan arriba la Guerra Civil, es va canviar el nom per complet, com ha passat en tots els clubs, però finalitzada aquesta... Bé, o sigui, aquest... La Guerra Civil. Exacte, aquest conflicte... es va reiniciar la seva activitat amb el nom de Unión Deportiva Sant Martín. Canviat pels rotius obvis, fins que l'any 1995 l'assemblea de socis, per unanimitat, va acordar tornar al seu nom d'origen futbol club martinenc. O sigui, com passa tot amb el tema de la poca franquista i tal, et canvia el nom. Has vist quin nom? Unión Deportiva Sant Martín. No té la mateixa aura que dirien els joves. No té la mateixa aura. Martinenc mola molt més, i al final és el nom dels socis, és el nom que el club va escollir, i no el nom que hi vam posar Franco, que ja sabem que aquí a Catalunya va fer molt de mal, i els clubs són especialment també, perquè els va obligar a canviar a tots els noms. Totalment, totalment. Pensa al final també, jo imagino, suposo, i això ja és una suposició, se li va donar aquest nom, més que res en nom del barri d'on provenia. Sí, del poble, del Sant Martí. Exacte, del poble. I després barri, sí, sí. Molt bé, doncs seguim perquè hem de tirar una mica més enrere, no ens hem d'avançar tant fins al 75. Tornem una mica enrere per repassar una mica les temporades històriques. Doncs sí, perquè l'entitat continua consolidant la seva presència al futbol català i també al futbol espanyol amb temporades molt exitoses, de les quals cal destacar unes 5 temporades. Primer de tot, la temporada 44-95 va ser campió d'Espanya de la primera divisió en aquell... de la primera Copa Federació Espanyola de Futbol. Ah, exacte, sí, perdó. La primera Copa Federació Espanyola de Futbol. Jo ara ja m'anava ja amb el Barça i aquestes coses, perdona. No, no, ja està bé. 44-45, campió d'Espanya de la primera Copa Federació Espanyola de Futbol, que entenc que hauria de ser... Una espècie igual de primera federació actual... Una espècie de Copa del Rei per equips de divisions més baixes... No ho sé. És bastant possible. Al final això un dia sí que estaria bé com comentar. Si vols, això ho apunto. Ho vaig buscant i mentre vas explicant... La segona afemèrida va ser la temporada 45-46, que va ser campió de Catalunya d'aficionats i campió de la Copa de Federació Catalana. La tercera temporada, que cal destacar, va ser la 46-47, que el Martinenc va ser campió de Catalunya d'aficionats. Anem a avançar més amb el temps perquè la temporada 47-48 es va proclamar campió a Catalunya d'aficionats i l'última temporada que destaguem en aquestes cinc temporades exitoses del club que estem parlant avui va ser la temporada 50-51 que va ser campió de la tercera divisió nacional Bueno, molt bé, enhorabona. Mira, Víctor, la Copa Federación Española és realment la mateixa que tenim ara. És aquesta copa que es disputa entre equips que no han aconseguit classificar-se a la Copa del Rey. D'acord. És a dir, majoritàriament clubs de tercera ref, de primera ref regional o inclús algun de segona ref. Així que abans, antigament, eren els de tercera divisió i segona ref. Ostres, doncs una bona anada que al final jo m'apunto i jo crec que acabem d'aprendre a tots també al final. Sí, i tant. I Víctor, seguim perquè l'any 1959 és una data molt especial pel Martínenc. Molt, molt especial, molt històrica, perquè va ser el 50 aniversari del club, on es van celebrar, no sé, d'actes que van acabar un partit contra el primer equip del Real Madrid en un camp ple de goma homo. És a dir, que als anys, a finals ja, o sigui, a punt dels anys 60... aquella època del mític Madrid, doncs bé, al final que el Martínenc podés disputar el seu camp contra el primer equip contra el Madrid, deuria ser espectacular. Home, aquell Madrid, Víctor, es deia el Madrid de los IE. I hi havia jugadors mítics com Pirri o Manuel Sanchís, o Paco Gento. Realment, un equip molt fort, aquell Madrid... que van tenir el plaer de poder veure'ls al seu camp, que això segur que per aquest aniversari va ser un regal molt especial. Bastant especial. Jo crec que també van acabar, ara per posar una mica d'humor, van acabar de fer contacte amb el tema de les entrades. Les entrades que sigui al Madrid, jo crec que les van poder palpar una mica. A part d'onar-se la mà, jo crec que es van palpar... Ara, això no ho he entès, eh, Víctor? M'hauràs d'explicar perquè no ho he entès. Volia dir que... Que, bueno, que... O sigui, com que van tenir la sort que el Madrid pogués acabar amb el 50 aniversari, doncs, com que el Madrid sempre ha sigut històricament una miqueta... Ah, l'equip que reverteix llenya, que van poder palparar en aquells anys ja les fortes entrades que feien. Ah, vale, vale. Sí, sí, home, això és... Home, i més en aquells anys que en aquells anys el futbol era molt més dur, eh. Totalment. Seguim, va. Doncs sí, perquè el dia a dia de l'entitat ja actualment permet constatar la gran tasca desenvolupada vers el futbol base, com hem comentat en molts programes, mitjançant tornejos escolars i fent possible una de les principals i més nombroses escoles d'inició del país, com tu ben comentaves al principi del programa. Comentàvem que al final el Martinenc jo sobretot, per exemple, el conec per la seva planter, el seu planter, el seu filial, perquè realment fan molt bona feina de planter i és d'admirar. Sí, sí, cal destacar que la directiva que ara hi ha actualment segueix encara amb els èxits que tenia el Sogument i, ostres, estan portant a formar molts joves que avui dia els podem veure anar al primer equip i decepcionar-se. Bueno, hi ha primeres divisions, veiem gent que ha passat per Martínen que ha primeres divisions, o sigui que realment és senyal de molt bona feina, però va... Tornem una miqueta enrere i arribem a l'any 1984. Doncs sí, perquè allà se celebrarà el 75è aniversari amb el suport de totes les institucions catalanes, amb la participació entusiasta dels socis i clubs col·laboradors, el treball de les diferents seccions, natació, water polo, hockey patins, patanca i futbol, s'assemblirà als 2.500 nens i nenes en edat escolar que participen a l'escola d'iniciació esportiva, practicant al·latisme, bàsquet, gimnàstica i judo. És a dir, a part de futbol i portat el tema de la base, tenen moltes accions que també les porten i de manera exitosa. Sí, sí, exitosa i el que diem, no? 2.500 nens, una barbaritat. I ja això el 84, ja tenien 2.500 nens a les seves files, als seus equips. O sigui, brutal. Víctor, veig que el Martinenc té petanca, potser et podries apuntar. És bona aquesta tirada, al final. Jo crec que al final, bueno, sí, quan acabi el treball, si em fan fora, que no ho crec, potser em vaig a jugar. Ens va a tancar el Martinenc. Però tu has de venir millor. No, i tant. Una partida de petanca estaria molt bé. Ojo, estaria guai. Sí, estaria guai. Jo crec que em guanyaries, al final. Jo et guanyaria tu. Jo tinc bon cop de canell, eh? Ojo, eh? Tens experiència, tu. Va, va, seguim, perquè també es celebra l'edició del torneig històric del futbol català. Què és això? Sí, perquè és el torneig on s'acostumen a jugar tots els equips de territori català, que ha arribat actualment a les 30 edicions sent tot un referent aquí a Catalunya. És sens dubte la celebració dels 75 anys d'una entitat esportiva de primera volta a Catalunya. Doncs mira, vol dir que el torneig històric aquest, que realment és molt famós i es fa cada estiu, neix d'aquí, neix del 75è aniversari del Martinenc. Correcte, i diria que si no m'equivoco, potser aquest any la va guanyar el torneig a l'Hospitalet, em sembla. Sí, sí, sí, totalment, sí, sí, realment. Home, i des d'aquí, una forta abraçada als meus companys d'Espitalet. Has vist, ara sí que em poses allà, com a somriure. Però és això, cal destacar sobretot que el Torrent d'Històrics de Futbol Català, per a qui no el conegui, és molt mític a Catalunya, i bueno, el podem anar sempre a veure, les instal·lacions del Martínenc. Bueno, crec que van canviant, eh? Per això. Sí. Crec que van canviant de seu, però bueno, que l'origen està al Martí Nenegra, això està clar. Exacte, exacte, perquè ara ens conem en salut, no? Sí, ens conem en salut per si en cas. Bé, doncs, cal destacar també que el Martí Nenegra continua treballant pel jovent del barri i competint pel seu primer equip de futbol, la tercera divisió, fins a temporada 94-95, eh? O sigui, van estar al club fins a aquella temporada, van estar a tercera divisió, o sigui que van arribar bastant lluny, tot s'ha de dir. Sí, sí, un bon rendiment. A la temporada 98-99 comencen a notar-se els resultats de la tasca desenvolupada i es classifiquen en següent lloc a la Lliga jugant la promoció d'ascens. Molt bé. I com va? Doncs mira, a la següent temporada, 99-2000, quan el futbol club martinenc es classifica en primer lloc a la Lliga i va guanyar l'ascens a la primera divisió catalana. Molt bé. Són fites que al final van obtenint i, ostres, com a club històric tot sempre és d'agrair, també. però també arriben moments una mica més agradosos, no? Doncs sí, després d'uns anys complicats en les categories amateurs de la Federació Catalana de Futbol, el Martinenc celebra el subcentenari amb moltes activitats i reconeixement l'any 2009. D'acord. A més a més, l'equip de futbol aconsegueix l'ascens a tercera divisió, la més alta categoria de l'història del club, que va tornar a ser la temporada 2014-2015. És a dir, després d'aconseguir el primer lloc a la Lliga i guanyar l'ascens a primera divisió catalana el 1999-2000, arriba un petit sotrac, baixa una miqueta el rendiment, suposo també motivat pel que dèiem, que ho hem comentat a molts futcats, la crisi immobiliària no només va afectar les famílies, sinó també va afectar els clubs, i d'aquí veu una mica aquest petit sotrac, però veiem que després la recuperació ha estat bona i el 2014-2015 arriben a tercera divisió. Doncs sí, al final jo crec que pareixi una fita històrica perquè, ostres, ho han aconseguir res, o sigui, fa 10 anys, és molt recent. I ara, si vols, anem més a la part més humana del club, també, amb altres capacitats del club, que cal destacar que el setembre de 2017... es va detectar la necessitat de crear un projecte des del club que facilités l'accés a l'esport a persones que formessin part de diferents col·lectius amb certes dificultats d'accés a activitats físico-esportives. A més a més, a partir d'aquí es va generar un grup de treball per tal de crear el projecte, anomenat ja altres capacitats, que fes possible la integració de les persones que volguessin participar en aquesta nova línia de treball. Molt bé, home. Això està molt bé, al final la inclusió és molt important. Totalment. I tothom té dret a jugar a futbol o a jugar a l'esport que vulgui, perquè el Martínenc té bàsquet, té patenca, ja ho hem dit, no? Moltes seccions, al final. La tu sigui si vols. Això és l'important, no? Que al final tothom pugui practicar l'esport perquè és salut, és vida i ens ho passem molt bé fent esport. És aquesta la clau, i al final els dos col·lectius amb els quals s'està treballant actualment és amb persones amb discapacitat intel·lectual i també amb persones amb malalties mentals. Per tant, la missió del club és ser un referent esportiu, tant des del punt de vista social com des de l'esportiu. Cal destacar que aquests últims cinc anys la tasca social i d'obrir-se el barri s'ha potenciat molt especialment. Molt bé, és a dir, estan tenint èxit, la gent està anant i el barri ho està valorant positivament. I ho està agraïnt, això i tal. Exacte. Cal destacar sobretot aquests objectius a la secció que estem comentant ara fa uns instants. Principalment els objectius són fomentar la pràctica esportiva i proporcionar un servei a tothom sense perdre de vista la tasca social, transmetre també a través de l'esport diversos valors, El respecte, la igualtat, la convivència, la tolerància, l'amistat, l'esforç, la integració, el compromís i el civisme important. Afavorir el desenvolupament integral de les persones, tot treballant la relació interpersonal i el desenvolupament intrapersonal. I per últim, crear diferents equips amb persones amb discapacitat intel·lectual i equips amb persones amb malalties mentals. Molt bé, doncs perfecte. Una tasca que és boníssima. I ja per acabar una miqueta amb això de la secció, els equips que formen aquesta secció, actualment comptem amb quatre equips, sorgits de l'estrat de col·laboració del Martínec i de la secció Altres Capacitats, en concret amb diversos centres i institucions com Arep, Joia, Club Social, SRC, IP, Molist, el Centre Guru o l'Hospital de Sant Pau. Us els destaco una miqueta pel tema d'horaris. Comencem, va. El primer seria, hi ha un equip de bàsquet que fa els entrenaments els divendres d'11 a 12 al matí, Per altra banda, un primer equip de futbol sala que realitza l'activitat els dimecres de dos quarts d'onze del matí a dos quarts de dotze del matí. En tercer lloc, un segon equip de futbol sala que realitza l'activitat els dimecres de dos quarts de dotze del matí a dos quarts d'una. I per últim, també compten amb un tercer equip de futbol sala de recent creació, fruit de la col·laboració amb el Hospital de Sant Pau. Molt bé, doncs aquí està, aquí ho hem dit, i realment molt de futbol sala veiem, eh? Sí, sí, la veritat, jo crec que avui dia també el futbol sala, bé, és el que comentàvem, també el promou bastant, i bé, és el que... Perfecte. Doncs si algú coneix algú que li vingui de gust venir a fer esport, doncs que provi també allà el Martí Nen, que segur que l'acullen molt bé. Jo crec que ara provaré la petanca, i aquestes decisions em sembla, eh? Ara m'ha fet aquell raustillo. Molt bé, perfecte. I, Víctor, acabem perquè vull saber a quina situació es troba ara el Martinenc. Doncs sí, cal recordar que el futbol club Martinenc milita aquesta temporada a la Lliga Lit, concretament a la grup 1 de la categoria. No ha tingut un bon inici a Lliga, ja que de les dues jornades que ha disputat només ha sumat un punt i té una derrota. Llavors, a veure, esperem que a poc a poc es vagi avançant la temporada, vagi obtenint el seu lloc que es mereix també, que pugui pujar també de Goteoria, seria fantàstic. I recordar que el pròxim partit és el camp del Martinent contra el Guinardó diumenge 12 d'octubre a les 12 del migdia. Molt bé, perfecte. Doncs això... Ens ho apuntem. Ens ho apuntem també. Un altre partidet. Si a la gent li agrada el futbol així, modest, humil, de barri, doncs ja ho sap que pot anar al camp del Guinardó a veure el Martinen, que és el que hem estat comentant al llarg del programa, un històric... que s'ha mogut molt entre la tercera divisió, el que seria ara la Lliga Elite, no? Exacte. O sigui, divisions més aviat baixetes, però recordem que és campió també de la Copa Federació, per exemple. Correcte. I sobretot el que hem destacat. Deus coses que ha destacat, jo crec, del Martinenc al planter. Un plantell excel·lent i sobretot la segona per què hem transportat també aquest equip inclusiu d'altres capacitats, que realment és molt bona feina pel barri, per la ciutat i per la gent que realment necessita jugar a esport, tot i tenir o trastorns mentals o altres capacitats o discapacitats intel·lectuals, doncs el Martinenc no tanca la porta a ningú. Exacte, és molt important això, perquè al final hem de recordar que el futbol hi juga tothom, és molt disponible per tothom i s'ha de ser inclusiu sempre amb aquesta xulital. Deixa'm acabar abans, Jaume, el tema que jo crec que potser haurem fet una mica la competència amb l'ADAM, que jo crec que algun dia també haurem de parlar, perquè també parlar de Cantero una miqueta és molt bona. Home, un dia hem de parlar de l'ADAM perquè és un club molt curiós, perquè... realment és un club que no té primer equip, que només té planter, però bueno, aquest és l'episodi del Martinenc, això ja ho deixem per un altre dia, apunta tu i a veure quan ens portes el dam. I per acabar, m'agradaria comentar també, que no m'havien comentat en aquest programa, els colors. Quins són els colors del Martinenc? El Martinenc ho esteix amb una camiseta vermella, normalment, i uns pantalons blaus, és a dir, és xula la camiseta també. Sí, sí, sí, ara també, bé, m'estava fixant en aquesta fotografia també, és bastant històric també, no? Perquè, o sigui, pocs clubs cal dir que tinguin tot un color a la samarreta i tot un color, bé, en els pantalons encara, però a la samarreta és molt curiós també. Sí, clar, normalment si és tot un color acostuma a ser blanc, com el Sevilla o el Madrid, però així una camiseta tot vermella no es veu tant i és xula. Dóna el seu poderío, no?, també. Jo crec que al final, quan t'enfronta els contadents, dius, ostres, aquest vermell, no?, com vermell de sang, també, aquest esperit competitiu que segur que cada partit el deuen... Lluïa amb orgull. Lluïa amb orgull, totalment. Doncs molt bé, Víctor, ens acomiadem per aquí, acabem per aquí FoodCat, i ens retrobem la setmana aquest. Fins la setmana que viatja, home, gràcies. I ara sí, us posem una cançó, Satisfaction, dels Rolling Stones. Amb res, dos minuts i connectem amb Catalunya Ràdio després. Enhorabona, Jordi, gràcies. Bolletí, ara seguim. Bona tarda, us informa Marc Güell. La Generalitat posa en marxa l'Observatori de la Inundabilitat. Servirà per assessorar el govern en episodis de torrentades com les que acaben de patir les Terres de l'Ebre i per planificar actuacions sobre el terreny per prevenir-les. L'Observatori està format per personalitats del món acadèmic, organismes de la Generalitat, com ara el Meteocat o Protecció Civil, i representants de les Confederacions Hidrogràfiques de l'Ebre i el Xúcar. L'acte de Constitució s'acaba de fer al Palau de la Generalitat, Barcelona, Miquel Járkem. Bona tarda. L'Observatori emana d'un acord de govern del novembre passat, posterior a la Dana de València, de ser un fòrum on els principals especialistes del món acadèmic dialoguin des de tots els punts de vista per arribar a acords per millorar l'adaptació de Catalunya al canvi climàtic. Sílvia Panic és consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. No és possible el risc zero i encara ho és menys en unes circumstàncies de canvi accelerat de l'escalfament global. Tenim el deure com a govern i jo crec com a país a fer que aquest risc com a mínim tingui criteris per fer-lo avaluable i que tinguem la capacitat de reduir-lo al màxim amb la tecnologia i amb els coneixements que tenim en aquests moments. L'acte ha servit per anunciar que la directora general de Transició Hídrica, Conxa Zorrilla, impulsora de l'Observatori, deixa el càrrec per motius personals. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio Barcelona. Més notícies, Oriol Pujador. Els nous pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona passen al primer examen amb els vots dels comuns i Esquerra. El govern de Jaume Collboni ha superat el tràmit inicial a la Comissió d'Economia tant per als comptes com per les ordenances fiscals. El tinent d'alcaldia d'Economia, Jordi Valls, ha agraït l'esforç negociador que els grups han fet i ha donat suport en retreta Junts i al Partit Popular, així com també a Vox, que vetin per sistema qualsevol iniciativa de l'executiu municipal. Perquè qui beneficiaria el bloqueig d'aquest Ajuntament amb la no aprovació dels pressupostos? Beneficiaria Junts? No. Beneficiaria Comuns? Tampoc. I sobretot no beneficiaria aquesta ciutat. I avui el que fem és que aquesta ciutat no estigui bloquejada, que tinguem un pressupost. Barcelona en Comú i els republicans insten ara els socialistes a intensificar les converses per poder aprovar els pressupostos definitivament. El ple podria votar-los al mes de novembre. En marxa aquesta hora la trucada entre Donald Trump i el seu homòleg rus Vladimir Putin per abordar la guerra ucraïna. Una conversa que arriba el dia abans que Trump rebi a la Casa Blanca el líder ucraïner Zelensky. Trump ha escrit a les xarxes socials que la conversa amb Putin està sent llarga i que tots dos líders n'oferiran una valoració en acabar. Espereu que demà Zelensky pressionarà Washington perquè els ofereixi més suport militar en plena escalada del conflicte. Ucraïna aspira que els Estats Units els ajudin amb míssils de llarg abast Tomahawk que tenen prou abast per comprometre la seguretat de Moscou i d'altres ciutats russes. Trump ha deixat la porta oberta a entregar a Ucraïna aquest armament si Rússia declina a negociar una sortida del conflicte. Els socialistes valencians denuncien que el govern de Carlos Mazón hauria deixat fora del cribratge de les mamografies unes 90.000 dones l'any passat al País Valencià. Aseguren que la crisi d'Andalusia no és un cas aïllat i ho atribueixen a la privatització de la sanitat. La paeria de Lleida mou fitxa per desencallar un conflicte que fa més de 10 anys que s'allarga. La construcció d'una mesquita a la ciutat han pactat amb una comunitat musulmana cedir un terreny durant mig segle per 1.000 euros l'any amb les condicions que detalla el regidor de drets civils de la paeria, Roberto Pino. Una concessió de 50 anys amb un cànon únic de 50.000 euros i a més la comunitat ha d'assumir les despeses d'urbanització que estan valorades en uns 300.000 euros més les despeses pròpies de la construcció del temple. Primer s'havia previst un cànon de 61.000 euros anuals, però s'ha acabat acceptant el proposat per la comunitat. Ara, però, el govern del PSC haurà de ratificar-ho al ple i necessitarà el suport d'un altre grup. El PP i Junts ja han confirmat que no votaran a favor i l'altre possible aliat, Esquerra, encara no s'ha pronunciat. Esfor, Ruth Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda. El Barça de bàsquet juga des de fa uns minuts a la pista del Dubai la cinquena jornada de l'Eurolliga. De moment, l'equip local ha començat millor que el Barça, que perd per 4 a 0 en els primers minuts de joc. Els blaugranes tenen un balanç de 3 triomps per una derrota, els 3 triomps a més a més consecutius. El Dubai, que debut a la competició, és 11, amb dues victòries i dues derrotes. Aquest partit el podeu seguir ja per l'aplicació i al web de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT. En futbol, després de l'aturada pels compromisos de seleccions, torna a la Lliga. La jornada s'obre demà mateix amb l'Oviedo espanyol. Els blanquiblaus ja han fet ara l'últim entrenament i tenen de baixar d'apuado lesionat. Dissabte també hi ha un Barça-Girona. I en Waterpolo, en Natació Barcelona i en Natació Terrassa comencen avui la seva participació a l'Eurocup masculina, que és la segona competició continental. En aquesta primera jornada, a les 7, Drobotnic-Terrassa i a les 20, Triester-Barcelona. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. L'espai de lliure creació Carme Malaret presentarà aquest dissabte 18 d'octubre a les 12 del matí la clau número 11 dins del projecte Claus, una iniciativa que serveix per finançar les diferents línies de treball de l'entitat i garantir-ne la continuïtat. Aquesta nova edició és a càrrec de Nil Nebot i manté el format habitual, amb una aportació de 20 euros que permet endur-se una clau simbòlica i alhora contribuir al sosteniment econòmic de l'espai. El projecte Claus es consolida com una eina de participació col·lectiva que any rere any ajuda a obrir l'espai i donar suport a la creació artística local. La Casa d'Extremadura de Sant Just celebra el seu cap de setmana cultural amb tres jornades d'activitats que tindran lloc del 17 al 19 d'octubre a la Vagoneta i la Plaça de la Pau. Els actes començaran el divendres 17 a les 8 del vespre amb el prego d'obertura a càrrec de l'Esbar de Sant Just i a continuació tindran lloc una actuació del mateix esbar i un aperitiu català. El dissabte 18 a les 12 del matí la plaça de la Pau es farà una paella popular per persones associades i convidats i la celebració es claurà el diumenge 19 a les 12 del matí amb una missa extramenya oficiada pel mossèn Xavier Sobrevia amb cans del grup de l'entitat i un aperitiu extrameny posterior. El grup d'escacs de l'Ateneu de Sant Jús compleix dos anys de trajectòria i enceta el curs 2025-2026 amb l'objectiu de consolidar-se com a espai obert de trobada i aprenentatge. Creat per tres aficionats amb ganes de compartir partides presencials, el grup s'ha convertit en una secció estable de l'Ateneu amb una vintena llarga de membres i activitats setmanals. Les trobades tenen lloc cada dimarts de 5 a 8 del vespre a la Sala Piquet i combinen partides lliures amb sessions guiades i tornejos socials. Els integrants en destaquen el bon ambient i la convivència i remarquen que és un espai pensat tant per jugadors experimentats com per persones que s'inicien. El grup dona molta importància al caràcter inclusiu i a la possibilitat d'aprendre diferents ritmes i nivells. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això és tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que els informatius complets i els botlletins horaris. Fins ara. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putelles. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus el esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ara comencem la segona hora del programa i ho fem estrenant en secció. Ara estrenem sense filtres, amb l'Ariadna Cruz. Hola Ariadna, què tal? Benvinguda. Hola, hola, bona tarda. Com estàs? Estic una mica nerviosa, però sí que és veritat que he vingut en taxi i el conductor ens ha calmat bastant, llavors estic una mica més tranquil·la. Bueno, ja està bé, tu tranquil·la i ara a gaudir del programa. Abans de començar, presenta'ns una mica, de què parlarà, de què anirà la teva secció. Com ha dit el Jaume, sóc l'Ariadna i sóc una estudiant que està actualment fent tercera de periodisme a la UAB. I llavors, la meva secció he decidit que sigui sobre els joves, és a dir, sobre preocupacions, interessos, dubtes... Tot el que sigui relacionat amb els joves ho parlarem aquí, ja que, per sort o per desgràcia, Tant tu com jo som joves i sabem com és ser un jove en l'actualitat. Llavors, considero que és un tema que podem parlar i que ens pot interessar bastant els dos. Molt bé. Per tant, tractarem temes molt variats, entenc, no? I sobretot temes que afectin al jovent. Això està bé. I res, una altra persona de la UAB que ve aquí a la ràdio d'Esvern, al final ho estàvem comentant abans d'entrar al programa, que estem fent una mica de cantera, no? Sí, sí, estem aquí representant la universitat. Molt bé, doncs ja està bé. Doncs endavant, si vols comencem amb el primer tema de la secció, amb què comencem avui? Avui comencem amb un tema que en algun moment ens ha preocupat, ens està preocupant o ens preocuparà a tots els joves, que és el carnet de conduir. Sí, sí, sí, i tant. És un tema inclús tabú, et diria, dels joves. És dramàtic, és molt dramàtic. Jo parlant amb la gent em diuen que és un trauma i tot, així que... Costa, costa. És un procés, bueno, farragós, però bueno, va, salim. Això, abans de començar, volia saber i preguntar-te si tu tens el carnet de conduir. Doncs sí, sí, jo el tinc, ja de fa bastant temps. De fet, el 19 d'octubre faig 3 anys amb el carnet, que ho estic esperant amb ganes, perquè dic, ostres, ja podré agafar la moto de la meva mare, que als 3 anys et convalida, i mira, doncs la meva mare encara no ho viu amb les mateixes ganes que jo, no vol que li prengui la moto, però jo ja li he avisat que li prendré. Bé, avisar sempre està bé. Jo, al contrari, en 20 anys estic en el procés de treure'm el carnet. No el tinc encara i només porto 3 setmanes apuntada. Aquesta és la tercera setmana d'Al Teòric. Ah, d'acord, encara estàs amb el teòric. Estic amb el teòric, estic fent classes, anant a classes cada tarda, mirant-me el llibre i fent tests, que està sent molt dramàtic. L'altre dia vaig fer 17 fallos en un test. No, no, sí, sí. I són 30, no? Són 30 preguntes. Però bé, a la meva defensa estava a classe, distreta... Ah, jo això ho feia molt, eh? Ho feia molt d'estar a classe i mentre estava a classe anava fent testos a l'ordinador. És una bona estratègia. Sí, però els 17 fallos va ser una cosa complicada de gestionar després. Sí, sí, sí. No, però jo et recomano que facis molts testos, eh? Sí, sí. Molt, molt, molt, molt. Jo no sé si vaig fer més decent, et diria, fàcilment. Sí, sí, s'han de fer perquè bàsicament és l'examen i les preguntes, moltes les treuen d'aire. Sí, sí, sí, totalment. Doncs això, jo, a mi, com he dit, se m'està complicant bastant. I... Va, tres setmanes. Tres setmanes, però és que m'ho esperava molt més entretingut i millor. Ja, sí, és bastant avorrit, eh? Les preguntes. Sí, sí. Però, bueno, primer tema que volia tractar del carnet, que jo l'he sentit i no l'he sentit a la vegada, és la pressió que se'ns dona als joves per treure'ns el carnet. És a dir, ja siguen els pares, els germans, els cosins, els amics, una persona, un mateix, doncs sembla que al fer 18 anys, va molt de la mà de tenir el carnet de conduir. És a dir, jo no sé tu, però jo des que vaig fer els 18, la pregunta que més van fet és, tens el carnet? El vols treure? Quant el trauràs? No tens cotxe? No paren, no paren. Sí, sí, sí, realment sí. A mi sobretot, més que la família i això, et diria els amics, inclús. Els amics, sí. A veure quan em portes, que estic cansada de portar-te... Sí, sí, sí. Clar, sobretot els amics que ja el tenen, no? De dir-te, ara et toca a tu, no sé què. O sigui, sí que van fent-hi enri. Van, sí, sí, van a machete, per així dir-ho. I, clar, ja tu t'ho planteges i dius, a veure si realment és una cosa que va tant de la mà i que me l'he de treure. O sigui, jo en el meu cas he de dir que no va ser tant per pressió. O sigui, sí que és veritat que les preguntes no m'he lliurat d'elles, però va ser una mica més per FOMO. És a dir... El famós FOMO, eh? El FOMO ens pot a tots. Jo aquest estiu, clar, tenia amics i amigues que o ja tenien el teòric o ja tenien el pràctic i això d'anar a la platja i no haver d'agafar el tren o de poder fer plans més guais i més... no sé, més lluny d'on vius, és molt guai. Sí, jo crec que, sobretot, les avantatges de tenir el carnet de conduir, almenys vivint on vivim nosaltres, a la gran ciutat, la gran avantatge és a l'estiu, és quan notes la gran diferència, perquè, clar, si vols anar a la platgeta, doncs vas en un moment. En canvi, si has d'agafar els rodalies, anant com van... ja fa més pal i ja t'ho penses dues vegades ja et quedes fent un cafè a la plaça d'ajuntament del teu exacte et quedes més apropat de casa i també una altra cosa és per anar a la universitat perquè com he dit estudio a l'autònoma està molt lluny és una travessia bastant bastant llarga la veritat si tu quan tardes Jo... El dia que em menys he tardat una hora i quart. No, no, sí, sí, a mi també... A mi també, perquè realment vivim relativament a preu, tu i jo, i tardava una hora també i quart, quasi, quasi... I és que a mi saps el que em passava? Que deia, ostres, gairebé 3 hores de la meva vida perdudes aquí. Sí, sí, jo el primer any vaig acabar tan, tan, tan agobiada, o sigui, era, per mi a la uni era un sacrifici, o sigui, jo arribava a casa, d'haver fet, és que clar, jo faig 3 hores, bé, feia 3 hores de classe només, i jo de 12 a 3, o sigui, que això no és res, però arribava a les 4 i mitja sense haver dinat, i era com si hagués, jo què sé, hagués anat caminant a la universitat, i realment no. No, no, és que aquest trajecte cap a la vella terra es fa molt i molt llarg. I cada dia, i cada dia. I cada dia el mateix, la mateixa gent. A mi el que més m'angoixava és el que et dic, això de dir, ostres, 3 hores al dia perdudes. A mi això em treia de polleguera. I la gent, bueno, pots llegir, és que jo em mereixo. O sigui, jo no puc llegir, jo he d'estar amb els trucs tancats mirant per la finestra perquè no puc. Ja, ja, i jo deia, bueno, llegeixo, ho intento, però és que després em posava, i no ho feia mai, em posava amb el TikTok, amb la dopamina tope, però bueno, malament, no, no, malament. I bueno, com he dit abans, a part de la pressió, una cosa que va també molt de la mà per treure's del carnet és la motivació, perquè s'ha d'estar molt motivat i amb moltes ganes per fer-ho, ja que és un procés molt dur, o sigui, no dur, no és dur, però és molt llarg i... Sí, és que jo diria que és llarg i una mica dur sí que és, perquè... Bé, després parlarem de la pressió, no? Sí. Després parlarem abans, perquè aquest tema... Sí, sí, o sigui, és molt dur, molt dur i es fa molta bola d'una manera molt fàcil. Jo, per exemple, parlo de la meva experiència, de curta experiència. El primer dia anava supermotivada, a més vaig amb una amiga que ens vam apuntar a la vegada i era com, va, però si ho tenim ja fets, si són classes, pràctiques i l'examen. L'examen aprogram i ja el tenim. No, no, no. El quart dia ja va ser catastròfic. Per tant, et pensaves que era més fàcil del que realment estàs fent? Sí. Jo deia, la gent no sé com suspen tant si això és fàcil. Si veiem senyals, veiem coses cada dia, això ja ho hem de saber. No ho sabem. Van a pillar, van a pillar els de la DGT. Sí, i les preguntes de sobre són... Catastròfiques també. Et canvien una coma i et canvien tot el significat. Con los siempre, los nunca, los... No, no, és horrible. Llavors, és important tenir aquesta motivació, ja que sense aquesta motivació no vas a classes teòriques, no fas els tests que has de fer... Exacte. i no fas una bona preparació, que al final és el que ja has de fer bé. Sí, sí, al final t'has d'imposar una mica d'anar a classes o fer els testos, perquè si no et vas deixant, et vas deixant i arriba la data de l'examen i malament. I suspens. Jo saps el que feia per anar fent els testos? Perquè si no, no els feia. M'imprimia el calendari de tot el mes i deia cada dia 5 al dia. Mena meva 5. 5 tests al dia, cada dia. I m'ho anava tatxant amb una creu. I clar, no sé, a mi això de tatxar-ho amb una creu al dia, m'anava bé. Sí, de lo típic de subratllar el que ja has fet. Exacte, era com, va, avui ja puc tatxar el dia. Em donava com satisfacció. O sigui, si no, no ho feia. És una tonteria, però a mi m'anava bé. Sí, sí. I bueno, anant per aquí, volia preguntar-te que quina va ser la teva experiència amb el teòric. De moment, el teòric. Amb el teòric t'he de dir que bastant bona. Sí? Sí, sí, sí. A mi no em va costar gaire. Vas anar a classes? Vaig anar a classes una setmana, que era com un intensiu d'una setmana, i bé, m'ho vaig prendre molt en sèrio, agafava notes, agafava punts, que mira, no ho feien a la universitat, però bueno... Però bueno, sí, agafava punts, m'ho vaig apuntar tot a una llibreteta i tal, i després el que t'he dit, de fer 5 testos al dia, durant un mes, vaig pujar l'examen 30-0, perfecte. Molt bé. Examen perfecte i endavant. O sigui, el teòric, però bé. Clar, és que, com has dit, has d'estar motivat o motivada per fer-ho. I llavors també us porto l'experiència d'una noia de 20 anys de la meva edat, que és la Clàudia, que ella també va aprovar l'examen teòric a l'abril i que ara es troba en el procés de fer les pràctiques. Jo em vaig apuntar a l'autoscola pel meu comple dels 18, com a regal, però vaig decidir començar la uni sense aquesta càrrega i passat un any, més o menys, amb més motivació i amb més ganes vaig decidir que era el moment de començar a treure'm el carnet. I la veritat que va ser el millor que vaig poder fer, esperar a tenir una mica de ganes per treure'm el, perquè no em va costar tant i... I la veritat que m'ho vaig treure a la primera i vaig quedar molt contenta. Bueno... Doncs bé, com ens explica, es va apuntar pels 18 i en 20 ha aprovat. El teòric. El teòric, sí, el teòric. El primer pas. I llavors això és una mica per on anava. És a dir, fins que no es va veure motivada, no ho va fer. O sigui, va estar un any que tu li deies, però no s'has d'apuntar a l'autoescola. Sí, però és que vull estar a la uni, és que no sé què. Llavors, clar, fins que no trobes aquesta motivació, no t'apuntes. T'apuntes, el pots apuntar, però no te'l treus. Sí, sí, sí, totalment. Això ho podem extrapolar a qualsevol cosa de la vida. Total. Com anar al gimnàs o coses d'aquestes, que realment fins que no diem, va, ara sí, tinc les ganes. No, no anirem, si no. Sí, sí, sense motivació és molt complicat tot, però el carnet més. O sigui, és bastant complicat. Molt bé. Buona moraleja? Buona moraleja no en català. No sé com es diu en català, ho sento. No, tampoc. Però bueno. Sí, que és una bona frase d'edita? Una frase feta. Una dita, sí, una dita, no? És una bona dita per això, per la motivació. Sí, sí, però es pot perdre molt fàcilment la motivació, com he dit abans, i que se't faci molta bola. I una cosa que ajuda molt en aquest procés és els temps d'espera. La DGT es passa bastant. O sigui, jo ara mateix m'he ficat en aquest món i entenc totes les queixes i totes les coses que la gent deia que deia. Però tampoc és per tant. Sí, sí. És a dir, tot s'allarga moltíssim en el temps. O sigui, quan estava escrivint el que havia de dir, vaig estar pensant i vaig dir que clar, des de què t'apuntes fins que comences les classes. Et poses en sèrio. Et presentes a l'examen teòric. En el millor dels casos l'aproves, a la primera. L'aproves a la segona i ja tot s'allarga molt més. Després, entre que proves el teòric i comences les pràctiques, també hi ha un temps. Depèn de cada auto d'escola. Et diuen, ara dintre de dos o tres mesos. Vaig estar buscant i el més que pots esperar, sis mesos, set. Sí, sí, sí. Hi ha algunes autoescoles que estan molt saturades, que no han d'anar bastes, i realment és això el que tu dius, hi ha llistes d'esperes de 7 o 8 mesos. I a part també, parlant amb el meu profe d'autoescola, perquè entre test i test i explicació i explicació, li donem molta bola perquè ens avorrim bastant, llavors ens va explicar que hi ha com una crisi, per així dir-ho, d'examinadors, que no hi ha examinadors. Ostres... Perquè al ser com un càrrec públic, doncs... S'ha de fer l'OP, suposo. S'ha de fer oposició i t'envien on t'envien d'Espanya. Llavors, hi ha molta gent que a la mínima aprofita per marxar d'on és, per exemple, d'Andalucía, els manden aquí, llavors, quan ja pot i ja pot demanar el canvi, doncs marxa. Llavors, aquí no hi ha gaires. Llavors, això tot... Clar, això s'atura més al mercat. Exacte, ja és una saturació. El que estava dient, comences les pràctiques i fins que el teu professor o professora et veu preparat o preparada, també pot passar 20 pràctiques, les que menys suposo, que t'anava a preguntar, que és un tema tabú per així dir-ho, quantes pràctiques vas fer tu i com va ser el teu procés de fer les pràctiques. Doncs mira, el teòric va anar molt bé, ja ho he dit, però el pràctic sí que va costar una mica més. Me'l vaig treure a la tercera, que dius, bueno, encara, més o menys. Però és que clar, jo vaig començar a Tarragona, perquè abans vivia a Tarragona, vaig començar a Tarragona a fer les pràctiques. Aleshores vaig, i va acabar el curs universitari i em vaig tornar a Barcelona. Clar, va ser anar a Barcelona i no tenia la mateixa autoescola que tenia a Tarragona. I vaig dir, ostres, ara què faig? I clar, què feia? Anava fins a Tarragona i tornava per fer les pràctiques. Això va ser durant un temps. Clar, vaig anar a fer l'examen, vaig suspendre perquè vaig dir, va, vull anar a l'examen, vull anar a l'examen, vull anar a l'examen, no anava preparat i vaig suspendre. Després vaig estar una bona estona, bé, tot l'estiu sense fer pràctiques... i després em va costar com tornar a agafar una mica la pràctica, no? Perquè al final, això si ho deixes de fer dos mesos, realment quasi que t'oblides. Sí, sí. I clar, el procés aquest de tornar a aprendre una mica tot, vaig sumar unes quantes pràctiques més i al final, no sé, potser unes 50, et diria, o així. Bueno, no ets el que més ha fet, o sigui, conec gent que 70 i pico, que dius, a veure una cosa, això ja... Sí, sí, no, no, dintre del que cap, tens raó que potser m'he salvat una mica, però bueno, per mi ja van ser masses que el tema del preu... Una cosa que parlarem després, que he reservat un apartat molt important, que és els diners. És que clar, jo anava sumant, era 60 pràctiques, per exemple, si portava 60 pràctiques, era tals diners. Això feia mal. Quan veus el total gastat en pràctiques, a mi se'm quella el món. Pobre la mama, pobre la mama. Sí, sí, i a part, que clar, com les pagues, bueno, en el meu cas, quan faci les pràctiques les hauré de pagar dia a dia. Clar, que no t'adones tant... Ostres, jo les pagava en packs, això sí, de 10 en 10, però clar, era una hòstia... Sí, sí, és una hòstia, és una hòstia. Sí, sí, però bueno. Però bueno, parlarem després. D'això. Des diners parlem després. Sí, perquè és com el que més trauma pel final. Perquè, clar, això també en el fer menys pràctiques o menys pràctiques depèn molt de l'habilitat de cadascú també. Clar, clar. I, clar, tu pots pensar que vas molt preparat o preparada però després agafar un cotxe i no saber ni pissar el embrague, com ell diu. Sí, sí. O les marxes, clar, que són molt les marxes també. No, no, les marxes són un món al principi sobretot, uf, se't cala allà per mig de Barcelona, bum, se't cala. A mi em fa por. I ho passes malament, ho passes malament. Jo he de dir que a mi les marxes em fan bastant respecte, la veritat. Sí, sí, després és espillar el tranquillo i ja està, però sí, sí, al principi, com tu dius, fa molta por. Sí, sí, sí. Agafar el cotxe en si a mi em fa molta por. L'altre dia li vaig dir al profe de l'autoescola, li vaig dir que jo pateixo per tu i per mi, pels dos. Perquè si jo faig alguna cosa que estigui malament... El responsable és ell. El conductor és ell. Per molt que estigui jo darrere del volant, ell és el responsable. Llavors, em fa com... Però bueno, intento no pensar en això perquè primer m'he de treure el teòric i amb 17 fallos estic una mica lluny de fer-ho, la veritat. Pas a pas, pas a pas. Sí, llavors això, parlant dels temps d'espera, és molt llarg, és tot molt llarg, molt llarg i vas perdre la motivació. I a més, si suspens, et feien com una penalització de més temps d'espera. Sí, sí. A mi és el que m'ha passat, del segon que vaig suspendre, el tercer, no sé si era un mes de penalització. Mare meva. Vull pujar ja, vull pujar ja i no pots. Però això depèn de l'autoescola, potser. No, no, és de la DGT. Si suspens dues vegades, tens una penalització que no és així d'un mes, sense poder pujar. Mare meva. Si suspens tres, un mes i mig. Jo crec que no volen que la gent estigui al carrer. I va sumant, va sumant, va sumant. Perquè se t'oblidi, en aquest mes perquè se t'oblidi. Sí, sí, jo crec que no volen. I així també relacionant-me una mica amb les normes i tal, s'ha de parlar que hi ha una nova normativa de conducció que jo me l'he menjat amb patates perquè va començar a l'1 d'octubre i jo vaig començar a estudiar el teòric el 29 de setembre perquè era el dia que la meva autoescola començava a fer les classes de la nova normativa. Ostres. I això és molt diferent? A veure, aquí sí que em perdo. És molt dramàtic. Nova normativa sona molt dramàtica, però realment crec que el número eren 30 senyals noves que han canviat. Però no han canviat que no existien i ara existeixen. O sigui, algunes sí, per exemple, les patinets elèctrics. han regulat molt l'ús i tal i sí que hi ha una senyal que és un patinet elèctric que és un patinet amb un enxufe amb un doll ja la tens après aquesta és que les senyals se'm donen bé jo vaig anar motivada per les senyals ja ens pensem que només és això sí sí sí literal literal i després problemes Sí, i clar, això, i també han canviat l'estil de moltes, és a dir, abans, per exemple, un tren. Abans el tren era el tren de vapor, que sortia l'um, s'ha de fum per... ui, per sobre. Aquesta ha escoltat una mica l'um, eh? Sí, sí, però he corregit, he corregit. I ara és un tren normal, com els que veiem aquí, com els que veiem ara. Ah, un tren modern. Sí. Llavors, han redissenyat algunes per fer-les més modernes, Però moltes segueixen igual. Potser els han canviat que són una mica més rodones o una mica menys. I això ja diuen nom a normativa. Les han modernitzat. Sí, han modernitzat moltes senyals i altres sí que han fet noves, com per exemple aquesta, la dels patinets elèctrics. Molt bé. Bueno, necessari. Quin perill. Sí, sí. I també ho han regulat perquè suposo que era molt necessari. I també han fet com molts canvis en antigues normes i regulacions que estan com malament escrites o que no acabaven de ser del tot... Clar, dients o concretes o específiques. Exacte. A veure, a veure què tal, aquesta nova normativa, almenys com tu ja has començat amb aquesta. Exacte, perquè jo conec molta gent que deia, no, si jo em trauré el carnet abans, el teòric abans, però és que per les pràctiques necessites la nova normativa. Sí, sí, sí, clar, això és veritat. Les senyals que veuràs fent les pràctiques són les que no has estudiat, o sigui, sí, però que hi ha senyals noves i... I ja les has de conèixer. Clar, i tu que tens el carnet també te les has de conèixer, les ha de conèixer tothom. Sí, sí, no, no, hauria, hauria. Sí, no, però al final... No, són fàcil d'interpretar alguna. Sí, sí, saps el mateix, però amb diferents, per exemple, la d'animals salvatges ha canviat també. Ara què és? Ara crec que és un... Ha canviat l'animal, no? Sí. No sabia dir-te l'animal, però... Em va sortir això en un post d'Instagram. La típica, no? Les deu senyals que han canviat. I sortien això. Em sona una del senglar, potser. Sí, crec que sí. Crec que ha canviat. Ah, i han t'ha ensenglat, aquí? Sí, sí, però clar, jo penso que no és tan... No és tan fàcil d'entendre, eh? Però bueno, si han pensat que és així, doncs... endavant, la DGT endavant exacte, ens haurem de refiar i ara si obrim un dels últims melons del dia que és el gran meló del carnet de conduir tema diners Els diners. Sí, sí, és un tema complicat. A tothom que li dius, m'estic traient el carnet, o te'l paguen els teus pares, o has treballat molt. Sí, sí, sí. En el teu cas? Jo tinc la sort que és un regal dels papes. És el típic regal de 18 anys. És el típic regal, me'l paguen ells, perquè, o sigui, realment, És una cosa que ells m'han dit que me'l tregui, o sigui, també vull, però així com el carnet, el carnet, si vols que m'apunti, me'l pagues. És la condició. Sona fatal, però sí que és veritat que me l'han pagat. A mi també me'l van pagar i menys mal, perquè realment és el que tu dius, són molts diners. Són molts diners. Has d'haver estalviat molt per poder pagar-te el carnet i més amb 18 anys, que realment... Sí, sí, o sigui, la base ja és molt elevada, Sí, sí. I supera els 1.000 en gairebé tots els casos. Aquí a Catalunya sí. Sí, sí, sí. Mínim, mínim 1.000 euros. Sí, i sé, jo conec gent d'Extremadura, que és l'altre i tal, i no arriben els 1.000. Però aquí a Catalunya els 1.000 arriba, la base. I un altre tema, les pràctiques. En el meu cas, són més de 42 euros, crec, 43 o així. És que això va pujant a més. Clar, clar, això a mesura que d'avances va pujant més. Són 43 euros. 43 euros cada una. Cada una. A mi, amb el pack inicial, m'entren 14 pràctiques. Això sí que ho he de dir. Bé, un bon pack. 12 i 12 de regal. Perquè és una autoescola de barri i ens coneixem, o sigui, és el boca a boca. Sí, sí, sí. Conec quatre persones que se l'han tret i tu vas allà i coneixes tothom que està... Llavors, és molt de barri i va dir que per venir com de gent del boca a boca em regalava dues. Molt bé. Bueno, mira, que s'ha portat bé aquí al GP. Sí, sí, no, he de dir que el meu profe d'autoescola, Déu de Déu, a mi m'encanta. O sigui, ho fa molt bé, es nota que li agrada i és com molt familiar. Això és important, eh? Que li agradi, perquè també un tema important a parlar és els profes d'autoescola. Sí, sí. Perquè jo he tingut alguna experiència aquesta, eh? Sí, jo tinc sort i com és tan petita és el mateix per tot. I si t'agrada molt bé, no? Sí, i si no, doncs, canviat. No, no, jo vaig tenir diversos, perquè com vaig estar a Tarragona, després a Barcelona, però jo estava en una així com més, no sé, multinacional, no? Sí, més gran. Una de franquícies. I teníem diversos professors. I, a veure, al final vaig trobar un que era molt bo, però vaig tenir alguns que de veritat, què tela, eh? Típic de caricatura de torrente... De veritat t'ho dic, d'anar soltant piropos a noies pel carrer i jo dient, mare meva, que és aquest personatge d'un segle. Mare meva, mare meva. No sé si és interessant això. I això, els diners i les pràctiques, que és un tema que ens podríem estar aquí parlant molt, molt de temps. Sí, sí, sí. Perquè fins a quin punt ha de ser tancat a veure el carnet, quan és una cosa tan necessària, realment. I a més que altres parts d'Espanya, tu ho has dit, és més barat. I a part, en altres països, ja n'hi dic, en altres països com als Estats Units pràcticament el regalen el carnet. Sí, sí, sí. Fins a cert punt t'han de regalar, perquè és un perill. però tan car, no sé, a mi em sembla bastant car. No, no, és molt car i realment és una estafa. Jo ho dic així, a mi m'ho sembla perquè és caríssim i, ostres, no sé els costos que tinguin una autoescola, però no crec que sigui tan, tan, tan car. Però clar, al final, com ho fas un cop a la vida, doncs jo crec que s'en profiten. Sí, sí, però bueno, sempre hi ha gent que es vol, o sigui, sempre hi ha gent que acaba de fer els 18, sempre hi ha gent que té 20 i es vol apuntar o... I això que tu deies, que estan saturades. Que sí, que sí. Que no els falta el treball. Exacte, exacte. Però que entenen el monopoli, no? Has de passar per allà, sí o sí. Llavors jo crec que, exacte, com poden, ho fan. Exacte, com poden, ho fan. Però bueno. I res i ja, doncs una mica com per acabar i per posar-li el llacet. Molt bé. Volia que em donessis a mi, que he començat i els que ens estan escoltant, alguns consells, algunes com coses que et van ajudar a tu per, o bé pel teòric o pel pràctic. A veure, pel teòric ja ho he dit. Posar-te això d'un calendari o alguna cosa, posar-te com una meta diària. He de fer tants testos al dia. I després pel pràctic no soc el millor per donar consells, però bueno... Bueno, tens el carnet. Sí, això sí. Però jo crec que intentar de la manera que puguis treure't els nervis, perquè no serveixen per res i et condicionen molt. Exacte, un altre tema, la subjectivitat que tenen els professors per aprovar-te o no aprovar-te. Sí, sí, i tot el tema de la pressió. Exacte. Que, clar, tenir el professor i el teu examinador darrere... Et posen una pressió a sobre que estàs aquí tremolant i dius, ostres, una cosa que la sé fer perfectament, vaig a l'examen i la faig malament i sospec. Sí, que portes com quatre pràctiques fent-ho perfecte, clavat tot, però que arribes i la cagues i ja no. Però bueno, és igual, ja... Segur que us anirà molt bé a tots, a tu també, Ariadna, segur que tiraràs endavant aquest carnet i sabràs que aquests 17 fallos seran anècdotes. Sí, sí, ens riurem, ens riurem. Doncs Ari, ens acomiadem per aquí. La veritat que, molt bé, no t'he notat gaire nerviosa al final. No, és que m'he tranquil·litzat, sigui la primera frase i ja estic tranquil·la. Molt bé, molt bé. Doncs Ari, ens retrobarem la setmana que ve. Sí, fins dilluns, fins dilluns que ve. Adéu, deixa-vos. Adéu. I ara us poso una cançó d'Oques Grasses, us poso La gent que estimo, que és un dels millors temes d'aquest grup que es diu Oques Grasses i que segurament ja el coneixeu tots. Oques Grasses Porto amb mi les coses que em vas dir. El teu amor, el meu verí, una part de tu em floreix a dins. El meu amor, el meu destí. Soc feliç, prou del parís. Només sóc un desig, un desig. Queda'm mort en aquest món. I t'estimo molt, i t'estimo molt, i també tinc compte. Sempre porto un tros d'ahir I un altre cop m'escapo I un altre cop m'escapo Sempre porto un tros d'ahir I un altre cop m'escapo Van plorant els núvols grisos i ens fan enyorar el bon temps, el record del que vam ser, que tots em vagi a la merda. Recordo que t'ho vaig dir, que seria millor així. No sé res, però m'ho vull creure, que al final s'ha decidit, si en el fons sembla veritat, de tot el que ens ha passat. Som la sort de seguir aquí, Entre el miracle i el desastre jo en vivim. Entre el miracle i el desastre jo en vivim. Sol de llums per fer-te feliç. Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí. Segur que sí. Sempre porto un tros d'ahir I un altre com escapo. I un altre com escapo. Sempre porto un tros d'ahir. I un altre com escapo. I un altre com escapo. I quina cançó més bonica aquesta de les oques grasses, que realment... Doncs és un tema que posa els pèls de punta i tot. Però ara sí, comencem l'última secció del programa i comencem amb la vida joc. Doncs ja tenim aquí el Ricard. Hola, Ricard, què tal? Bé, molt bé, i molt d'acord amb tu. M'encanten les recoles gràcies, de veritat. Moltíssim, moltíssim. Són molt peculiars i són molt, molt únics. Sí, sí, sí. Justament és això, un grup que és molt únic. Tu ho has definit molt bé. I tant. I que esperem que duri molts anys. Esperem, esperem, Jaume. Molt bé. Ricard, què ens portes avui? Mira, avui us porto un joc moníssim. És un joc que és una capseta, es diu Sardenya, com l'illa, evidentment, eh? I és un joc que vam treure fa molt de temps, una versió antiga de l'illa de Creta. Però ara ho ha agafat una altra editorial, ho ha refet, ho ha fet sobre Sardenya amb una edició maquíssima. I és un joc curiosíssim. És una capsa que tu desmuntes la capsa i la capsa és el taulell. Ah, la pròpia capsa. Sí, sí, sí, la capsa es desfà, són dues parts i es junten i és l'illa de Sardenya. D'acord? És un joc de cartes i recursos. Cada jugador té unes cartes i uns recursos que són, diguem-ne, unes torres, un sacerdot, uns dilatants, de fusta molt monos, d'acord? Tenim el mapa de Sardenya, el tauler, que és un mapa dividit en 16 províncies. El joc es tracta de mitjançant les teves cartes que vas jugant d'acord amb el que tu planifiquis, vas col·locant una sèrie d'elements, vas col·locant torres de vigila, vas col·locant vaixells dels ports, vas col·locant sacerdots, vas col·locant viles, vilatants i torres, d'acord? Molt bé, llavors això al final de cada ronda puntua depenent d'una sèrie de majories. Com es fa això? Molt senzill, tu tens unes cartes i cada carta et permet fer una acció de col·locar un element determinat o moure'l, d'acord? Llavors és molt fàcil perquè tenim uns, els diré ràpidament, el comandant et permet Col·locar un viletà a un territori, a una província, d'acord? Això són les cartes, oi? Digues, digues. Sí, sí, amb les cartes, les teves cartes. Cada jugador té les seves cartes. Ui, hola. El comandant, hola. Era que s'havia tallat re, un minissegon. Digues, digues. Hola, Jaume. Hola a tothom. El comandant et permet col·locar un viletà o moure'ls que tinguis quatre moviments. Per moure't d'una província a l'altra has de gastar un moviment, d'acord? Per tant, la carta del comandant fa això. La carta de l'almirall et permet posar un vaixell a un dels ports. Ja veurem per què és important això, tenir un vaixell o moure'l d'un port a l'altre. Ja tenim dues cartes. El sacerdot ens permet posar un sacerdot on hi càpiga. Per què dic on hi càpiga? Perquè a cada província hi ha un màxim de set elements que podem col·locar entre tots els jugadors, no tu sols. És a dir, que quan ja hi ha set bilatants, viles o sacerdots, ja no es pot posar res més. D'acord? Aleshores, què passa? El sacerdot a doctrina. Per tant, si jo poso un sacerdot a una província, ningú més pot posar cap element del seu color, de la seva família, a no ser que també posi un sacerdot. D'acord? Per tant, ja tenim tres cartes força estratègiques. La següent és el vilatà. El vilatà, quan el posem, la carta del vilatà, perdó, ens permet, eh?, Agafar recursos. A cada província hi ha una fitxeta de recursos, que és o oli d'oliva, o curmatxa, o blat, d'acord? Que ja veureu que són necessaris després. Aleshores, si jo jugo la carta de Vilatà, trio un port on jo tingui un vaixell. Llavors, a la província del costat, on hi hagi una d'aquestes fitxes, que l'han portat, me l'emporto, d'acord? I això em dona uns punts, uns punts que avancen el trac dels punts, d'acord? Puc agafar... la fitxeta d'una província adjacent on tingui el vaixell o d'una província connectada per vilatants meus fins al port d'acord? el següent és que l'arquitecte l'arquitecte et permet posar una torre d'acord? una torre és una torre que es posa entre vàries províncies i que ja veurem després perquè ens serveix ens serveix per treure punts però podem posar torres si tenim fitxetes d'aquestes de recursos que hem agafat amb els vilatants si no, no Tantes fitxes de recursos, tantes torres, si no, t'has d'esperar, d'acord? Després tenim la reina, que és el joker, que és el comodí que et permet repetir l'acció d'una altra carta. I la carta final, la del sentinel. La del sentinel la jugues quan vols acabar la ronda. I què es fa? Molt bé. Us he dit que hi ha unes torres, oi? I que cada torre, hi ha vàries, hi ha vint i pico, tenen un número. I aquestes torres estan col·locades tocant a províncies. Doncs molt bé. hi ha unes cartes que ens indiquen el número de la torre que es posen pou cavall menys dues llavors quan jo jugui la carta de sentinela i digui s'ha acabat la ronda? s'agafa la carta aquella que ens indica el número de la torre que es puntuarà i es diu les províncies que estan tocant aquesta torre es compta la majoria en aquell moment és a dir, per exemple si hi ha una torre tocant a una província mirarem Qui té més sacerdots, vilatants, torres, qui en tingui més... En aquella província, no? En aquella província s'emporta els punts d'aquella província. D'acord? Per tant, és un sistema de majories. D'acord. I una pregunta. Quan tu dius que poso el sentinela i s'acaba la ronda, pots posar el sentinela quan tu vulguis? Sí. I com es decideix qui té el sentinela o qui no? No, no, no. Cadascú té un sentinela. Cadascú té una carta de comandant, perdó, de vilatant, d'arquitecte, de reina i de sentinela. Tu gastes-la de sentinela quan vols que s'acabi la ronda. Ah, vale, vale. Ho escolleixes tu. Clar, sí, sí, ho escolles tu. El que passa és que no seràs tan ruc o ruca com per posar-lo al principi, perquè no hauràs tingut temps de posar elements a les províncies, per tant, no tindràs majories. Vale, vale, vale. I això ho poses quan ja es posa... Quan tens diverses majories a diverses províncies, no? Ah, exacte, sí, ja, però clar, i tu mires, tu com que la carta de la torre que comptarà està descoberta, tothom anirà a posar majories en aquelles províncies, m'entens? És molt estratègic i ja veus que és molt bàsic, és molt senzill, d'acord? Però clar, tu has d'anar veient amb quines cartes jugues, si te les gastes abans que els altres, no t'esperes que els altres facin jugada i mostrin la seva estratègia. És brutal, és un joc senzill, molt ben editat, amb unes fitxes de fusta maquíssimes, d'acord? I les cartes són aquestes, per tant, tothom juga al mateix joc. La cor no és un joc asimètric. Tothom té les mateixes cartes, per tant, decideix l'estratègia que fa. Clar, o sigui, tu tens totes les cartes destapades sempre o vas anar destapant-les? Tu les tens a la mà. Llavors, el Jaume decidirà jugar primer, per exemple, al mirall i posa un vaixell a port, però Ricard dirà, no, jo primer hi jugo el comandant i poso un viletà. A la província que jo vulgui. Exacte, exacte. El que passa és que la província que tu vulguis haurà d'estar associada amb després poder obtenir recursos perquè tens un vaixell posat allà i un viletà, m'entens o no? És molt important anar planificant i clar, t'exposes a que un dels altres jugadors digui s'ha acabat el bròquil i li posi la carta de sentinela i apa, comptar majories. I es compta les majories a totes les províncies? A totes les províncies adjacents a la torre que diu la carta de torre. Si la carta de torre que és una que es posa al taulet per a tothom, és la 15, les províncies adjacents, a la torre número 15. D'acord. Llavors, aquestes cartes de torre o de fortalesa són 11. N'hi ha vàries, eh? Però es posen 11 boca avall. Quan s'ha descobert la darrera, és a dir, quan s'han fet les majories relacionades amb aquestes 11 cartes, s'ha acabat la partida. Llavors, com que a cada vegada que s'ha baixat un sentinela i s'han comptat majories, ha avançat el track de punts, al final veurem qui guanya. És un joc que enganxa, és molt senzill, és molt maco, ja saps que a mi em perd l'estètica, i veritablement és un joc amb el qual jugarà molta gent i s'ho passarà molt bé, perquè no és complex i dona per molt. Té molta estratègia i té molt pique entre els jugadors, perquè tu no saps quan l'altre... et posarà un sacerdot o quan l'altre dirà sentinela i això fa molta interacció moltíssima interacció molt d'improvisar això no m'esperava i bum, bum van passant coses tota l'estona exacte és baratet, val 18 euros l'han tret fa uns dies 15 dies, vull dir, que vaig anar a buscar un i vaig veure aquest i em vaig portar dos dos. O sigui, és 9 de trinca. També parlarem del Triangle Friki, d'on hi ha les botigues de jocs i coses d'aquestes. Però, veritablement, un joc molt divertit i per jugar una bona estona. Per tant, són... Hi ha molts jocs d'aquests petits que permeten això. Són les 4 cartes per cadascun i després les taules de... les cartes de Torres, no?, que es van desvetllant a poc a poc. Ho has clavat, perfecte, exacte, exacte. I és un joc, al final, aquest es diu joc de majories. Aquest estil de joc, no? Sí, sí, exacte. Doncs, Ricard, no sé si vols passar al següent tema o seguim comentant aquest joc. I tant, i tant. Tinc una cosa molt important que està molt relacionada amb el programa de la setmana que ve. La setmana que ve es celebra a la ciutat alemanya d'Essen la fira... Essen Spiel, d'acord? Que és la fira del joc més important del món. I es fa a la ciutat d'Essen. Penseu una cosa. Al Mobile World Congress hi van 120.000 persones, d'acord? Doncs a la fira de 120.000, 1.230.000. Què dius? És brutal. Sí, sí, és molt bèstia. Molt bèstia. Molt bèstia. Penseu que el món dels jocs a taula aquí ha començat una mica fort després de la pandèmia, però hi ha països, pel clima, pel que sigui, que fa molts, molts anys que juguen a jocs d'aquest tipus. Evidentment, aquí tota la vida hem jugat a Monopolis i Carcassones, una mica, però el joc aquest, ja que entenem que hi ha un mercat amb tanta varietat i tot, i botigues especialitzades, hi ha llocs que fa molts anys que s'hi fa, i tenen aquesta fira que ve gent de tot el món. Hi ha un altre als Estats Units, el Gen Con, però no té tanta gent com aquest, ni de bon tros, d'acord? És brutal. Aleshores, nosaltres, des del club, bueno, pots anar, vull dir, anem diversos, de fet, va moltíssim a Catalunya, d'acord? Nosaltres em sembla que socis del club anem a 11 o 12, però ens juntem amb altres. De fet, el divendres fem el sopar dels catalans. Fem una pizzeria, ens juntem allà a menjar pizza i a parlar dels jocs que hem comprat o que hem provat o que hem vist. I gent de tota Catalunya, de clubs de tot arreu. Sí, sí, sí, quedem amb gent d'Osona a jugar, gent d'esparrar jocs, sí, sí, d'esparrar jocs, de calders, de llagotera... I, Ricard, explica'ns una mica com és la fira, en plan, què podem fer aquesta fira? Bueno, aquesta fira és grandiosa, grandiosa, vull dir que són molts pavellons, i aleshores el que hi ha és per un costat d'editorials que ofereixen, que mostren jocs nous, o jocs que tenen uns o dos anys, amb els quals tu els pots provar, en alguns casos és allò... el primer que arriba doncs juga o t'has d'esperar una estona en altres casos ja per internet ja et pots apuntar vull provar la demo a les 11 o a les 12 depèn de l'editorial fer una cosa o l'altra per tant hi ha editorials amb jocs editorials que ensenyen protos és a dir jocs mig desenvolupats que et demanen l'opinió tu els proves jugues i dius què et sembla i aquest joc després es faran retocs es faran modificacions fins que es jugui el joc definitiu pots conèixer autors molta gent doncs va a comprar el joc i el d'autor li signa i coses d'aquestes. Evidentment hi ha tota la part una mica de merchandising, de samarretes, de mípels, de daus, jocs de rol, hi ha mil coses. Moltes editorials fan esdeveniments, per exemple, hi ha una editorial catalana de Virc, que el divendres fa una mena de trobada, que fa pica-pica pernilet i coses d'aquestes. Els divendres al matí hi ha la jornada dels educadors, que es fan... xerrades i s'expliquen experiències de com utilitzar els jocs de taula a l'aula, per exemple. Després també hi ha tota la part molt curiosa, perquè molts jocs d'aquests, a la llarga o a la curta, surten aquí. Vull dir que no és que et vagis a comprar un joc allà. Potser te'ls compres amb molta il·lusió allà i al cap de tres mesos han sortit aquí traduïts al castellà o al castellà, d'acord. Però hi ha la part dels coreans i els taiwanesos. La gran majoria dels jocs taiwanesos, coreans o japonesos triguen molt o no s'arriben a traduir, és a dir, no arriben a venir aquí. Les has de comprar d'importació, en botigues d'importació, coses així. Aquest joc sí que val la pena anar allà i veure'ls, m'entens? Clar, clar, clar. Perquè són molt... Sí, són curiosos i estan molt... Però entenc que els tradueixen en anglès, això sí, no? O no? Sí, sí, sí, no, no, i tant, i tant, i tant. Perquè si normalment... Si estan en coreans, perdem una mica, no? Clar, les editorials coreanes, taiwaneses, japoneses, Els jocs normalment els fan en japonès i en anglès, o en coreà i en anglès, o en xinès i en anglès, d'acord? Alguns els acaben traduint aquí, però moltes editorials del que fan allà, com a qualsevol fira, van a veure altres jocs i es posen en contacte amb l'editorial de l'altre país i acorden un acord comercial per agafar el joc aquí i publicar-lo aquí amb la llengua que sigui, m'entens? Està molt bé perquè... ja no és el que veu, sinó la pinya, què fas? Vam començar al principi que anàvem uns quants, ara anem entre els del nostre club i altres, mira, a sopar, em sembla que ens juntem 20, diria. Però que hi ha molta més gent que no va a sopar i que són d'aquí, que ens trobem allà, gent d'aquests que tenim canal de YouTube, que parlem de jocs, ens veiem allà també. Ah, tu també tens canal de YouTube? Sí. Això no ho sabia. El Jaume, jo i un altre company que es diu Sergi. Com es diu? Que el busco immediatament. I tant, i tant, i pels oients. Es diu La vida és joc. Ah, com la secció. Exacte, per això es diu així la secció. La vida és joc. Aquesta informació no me l'havien donat. Ostres, doncs sí, sí, sí. Fem un programa al mes, sense moltes ínfoles, però parlem de jocs. El darrer vam parlar una mica d'Essens, dels jocs que sortirien nous a Essens, i ens ho passem molt bé. I sobretot ho fem en català. Avui vam veure que hi havia una mancança de canals en català. Ara ja n'hi ha... diversos i més potents que nosaltres, però vull dir que no n'hi havia molts, i vam voler fer un assequible a tothom, que no fos molt allò highbrow, que diuen en anglès molt profund, sinó que fos... Explica'm els jocs que ens agraden, els jocs que sortiran i tipus de jocs i coses d'aquesta. Molt bé, molt bé. Sí, sí. A més, estic veient el canal i, a més, us estic posant cara, que també és important. Exacte, exacte, exacte, exacte. Un d'ells, el Jaume, com el teu tocalló, és el segon any que va amb autocaravana fins allà. Doncs quatre o cinc i van allà, surten un dia o dos abans, s'agafen uns dies de vacances i van amb autocaravana i, aleshores, què fem després? Doncs els jocs que comprem, com que anem amb motxilleta d'aquesta de Pujadal, que és petita, abans es podien enviar des d'allà però no t'arribaven en bones condicions. A vegades alguna vegada va arribar algun apunyegat i valia pasta. Doncs el que fem, els paguem un preu molt mòdic i ells tenen capses, posem a dintre bombolletes o la roba bruta dels quatre dies, perquè faci una mica d'endecolxat, I posem els jocs allà i quan tornen ells cap a Catalunya ens porten els jocs a l'autocarabana. I tenen una samarreta i tot. Home, i tant i tant. Però tu figura't tot aquest caliu, m'entens? És molt xulo. M'imagino que deueu formar una comunitat molt xula. Però una cosa, Ricard. La fira d'essen quant dura? Quants dies? Mira, la fira és de dijous a diumenge. De dijous a diumenge, eh? D'acord? i acaba a les 6 o les 7 cada dia, és a dir, horari així europeu. Alemany, sí, horari europeu, exacte. Sí, sí, exacte, exacte. Està plena de gent, però com que està tot molt endrecedet i tot, doncs et permet circular i veure coses de fet, vull dir que Si a tu et sembla bé, dijous que ve, com que estarem allà, ens connectem i el que podem fer és el programa des d'Essen. I us expliquem una mica el que estem veient, les opinions, podem entrevistar algú, el que sigui. Vull dir, ho han fet l'any passat i va ser molt xulo. No, sí, sí, això t'ho firmo ara mateix. Molt bé, molt bé. La pròxima setmana connectarem des d'Essen. Unital, mòbil d'Essen. Exacte. Ràdio d'Esvern arriba fins a Essen, així que... Exacte. Que molt bé, molt bé. Per mi encantat, el mes és una experiència radiofànica nova pels oients. Doncs ja pots comptar, ja pots comptar. Perfecte, perfecte. Molt bé. Doncs escolta, ja us explicarem els jocs que veiem, els jocs que... Normalment nosaltres el que fem és a una web que es diu BGG, que... hi ha una llista de tots els jocs que sortiran nous a E100, que en aquest moment, per exemple, hi ha 1.300 jocs llistats, 1.300 jocs llistats que sortiran nous a E100. Aleshores, la gran majoria de nosaltres que anem, doncs, amb una mica de temps, doncs entres a la web i vas mirant-los i t'anotes els que vols anar a veure, dius, escrius quin vols anar a veure, a quin estan està, que ja està posat, als 6, 8, 200, per exemple. Llavors ja tenim la nostra ruta. Vull dir que, evidentment, es nota que som gent molt aficionada i que ens ho prenem amb molta bona voluntat i amb molt carinyo, això. Està tot planificat, a les hores. Sí, sí, sí. I tant, i la pizzeria i l'hamburgueseria del darrer dia, també. Molt bé, Ricard. Doncs, Ricard, ens tenim d'acomiadar ja, que queda menys d'un minut per les set. Ens sentim la setmana que ve des d'Essen. Exacte, ens retrobem la setmana que ve des d'Essen. Molt bé. Molt bé. Que vagi molt bé, Ricard. Gràcies. Vinga Jaume, adeu a tothom. Doncs nosaltres acabem aquí el programa de dijous i demà ja encarem l'últim dia de la setmana, demà divendres, encarem l'últim programa del Refugi i realment és que el temps em passa volant aquí a la ràdio, no ho entenc i ja ens hem plantat un altre cop el divendres però bueno, ens sentim demà divendres a les 5 de la tarda al 98.1 FM aquí a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies a tots. Adeu!