#477 - Zoom informatiu, Sons de Casa i Sitges 2025

El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Hola, hola, què tal? Com esteu? Ja tornem a estar aquí, que ja torna a ser dilluns. Espero que hàgiu començat molt bé la setmana i que no us hagi fet molt llarg aquest dia, aquest dilluns, que sempre costa una miqueta més. Però va, ara és el moment de relaxar-vos i de gaudir amb aquest refugi d'avui. Però va, ara sí, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb la Montse i la seva secció musical, Els Sons de Casa. Seguidament recuperarem el retrovisor, la secció d'efemèrides del Jordi Bernet i acabarem amb el Sergi Herrada per fer la crònica final del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu. El Ministeri de Seguretat Social farà marxa enrere i proposarà congelar les quotes més baixes dels autònoms de cara al 2026. El govern ara vol mantenir sense canvis les quotes dels tres primers trams de rendiments, és a dir, per als que ingressin entre 670 i 1.166 euros al mes. I als treballadors que més guanyin, se'ls augmentarà la quota un 2,5%. La rectificació arriba després de la forta polèmica que va generar la proposta inicial de pujada de quotes, que implicava increments d'entre 11 i 17 euros mensuals. La ministre Elma Saiz va rebre nombroses crítiques la setmana passada, tant des de l'esquerra com des de la dreta, per l'impacte que aquestes pujades podien tenir els treballadors amb menys ingressos. El nou plantejament es presentarà aquest dilluns a la taula de diàleg amb les organitzacions d'autònoms dins del sistema progressiu acordat el 2022, que adapta les cotitzacions als ingressos reals i té la intenció de garantir millors prestacions socials. Una caiguda mundial dels serveis al núvol d'Amazon ha provocat aquest dilluns incidències en milers de plataformes digitals d'arreu del món. Amazon Web Services és un dels principals proveïdors de serveis digitals globals. Ha confirmat un augment d'errors i retards en la seva regió dels Estats Units. Uns errors que han afectat mundialment aplicacions tan populars com Alexa, Prime Video, Canva, Snapchat, Duolingo, Roblox o Fortnite. També s'hi han vist afectades plataformes com el xat d'intel·ligència artificial, Perplexity o l'aplicació de missatgeria segura Signal. A l'estat espanyol s'han detectat problemes en plataformes de bancs com el BBVA o l'ING Direct i també en serveis de telecomunicacions com Movistar i Orange. Amazon Web Services és clau per al funcionament d'internet ja que proporciona potència informàtica i emmagatzematge de dades a empreses, governs i usuaris de tot el món. Segons ha informat la companyia, el problema ja estaria resolt a tot Espanya. I ahir a França es va viure un espectacular robatori al Museu del Louvre, que ha sacsejat el país i el món de la cultura. Quatre lladres vestits amb armilles de construcció van assaltar ahir la galeria Apolo del museu, on s'exposaven les joies de la corona francesa i es van endur vuit peces d'incalculable valor històric. L'operació va durar només set minuts, entre les 9.30 i les 9.38. En ple horari de visita. Segons el ministre de l'Interior, Lauren Núñez, els lladres, probablement professionals molt experimentats, van arribar amb un camió equipat amb un lavador i dues motocicletes. Van tallar el vidre d'una finestra i van serrar les vitrines amb una serra elèctrica. Durant la fugida, però, van perdre una de les peces més valuoses, la corona de l'emperadiu espanyola Eugènia de Montijo, esposa de Napoleó III, que va quedar molt malmesa. Entre els objectes robats hi ha diademes i colls de safir, maragdes i diamants de diverses reines franceses. El president Emmanuel Macron ha expressat la seva indignació i tristesa i ha assegurat que la protecció del patrimoni és una qüestió d'estat. L'ultradreta, per la seva banda, ha qualificat el robatori d'insuportable humiliació per a França. Els experts alerten que les joges podrien ser desmuntades per vendre les peces precioses i que això dificultaria enormement la seva recuperació. El Louvre romandrà tancat avui mentre continua una intensa investigació policial per trobar els autors del que ja es considera el robatori del segle. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, proposa posar fi al canvi d'hora d'hivern i d'estiu a tot Europa. El pròxim diumenge es farà el canvi al fuso horari d'hivern, però l'executiu vol que sigui l'últim. Segons Sánchez, es tracta d'una pràctica obsoleta que ja no genera estalvi energètic i sí, en canvi, molèsties i efectes negatius en la salut de la població. Espanya aportarà aquesta proposta al Consell Europeu per eliminar definitivament el canvi estacional. El govern recorda que tant el Parlament com la Comissió Europea ja s'hi van mostrar favorables fa sis anys i que ara és el moment de reprendre el debat, ja que el calendari actual de canvis acaba el 2026. El 66% dels espanyols donen suport a acabar amb aquesta pràctica segons dades del mateix executiu. Ara una notícia internacional i és que Bolívia ja té nou president. El candidat de centre-dreta, Rodrigo Paz, després de guanyar la segona volta amb el 54,6% dels vots davant l'expresident Tuto Quiroga. Bolívia tanca així una etapa de gairebé 20 anys de govern progressistes. Fill de l'exmandatari Jaime Paz Zamora, Paz haurà d'afrontar una greu crisi econòmica marcada per l'escassetat de combustibles i la caiguda del creixement. ha promès obrir Bolívia al món i estabilitzar el tipus de canvi del dòlar. El moviment del socialisme del president sortint, Luis Arce, ha quedat pràcticament esborrat del mapa polític amb només dos diputats. El Tribunal Electoral ha negat qualsevol frau, tot i les protestes socialistes pel resultat. I en cultura, Rosalia torna a sacsejar les xarxes. Després de més de dos anys sense nou disc des de Motomami, la cantant catalana ha encès totes les alarmes entre els seus fans amb un vídeo publicat a Instagram. A les imatges se la veu emocionada, basant un rosari mentre sona una melodia orquestral amb violents i violonchels. Un so més èpic i sinfònic del que ens té acostumats. Ho sentim. Fins demà! Les especulacions apunten que podria ser l'avançament del seu nou àlbum i l'expectació creix perquè Rosalia ha anunciat aquest dilluns 20 d'octubre a tres quarts de nou del vespre farà un live a TikTok, segons informen des del Museu del Prado a Madrid i tot apunta que finalment serà el moment de conèixer el seu esperat retorn musical. Ara toca ritme, ara toquen els esports. El Barça rep aquest dimarts a tres quarts de set de la tarda l'olimpiacós a l'estadi olímpic Lluís Companys, en la tercera jornada de la Champions League. L'equip blaugrana arriba al maig després d'un triomfagònic per 2-1 davant del Girona, amb un gol d'Araujo en el temps afegit, que va salvar els tres punts actuant de davant de centre. Hansi Flick afronta el partit amb set baixes importants. Ferran Torres, Rafinha, Lewandowski, Dani Olmo, Gabi, Joan Garcia i Ter Stegen. Ferran i Rafinha continuen sense entrenar-se amb el grup i continuen amb els seus respectius plans de recuperació, tot i que el club confia que puguin arribar a temps pel clàssic de diumenge contra el Real Madrid. Els grups d'animació del Barça han expressat el seu rebuig total al nou model de grada que vol club va presentar diumenge a l'Assemblea de Compromissaris. La vicepresidenta Elena Ford va anunciar que la nova zona, anomenada Gol 1957, tindrà un aforament de 1.247 persones, reservat a socis d'entre 18 i 25 anys, al corrent de pagament, sense expedients i amb una assistència mínima del 80%. Diversos col·lectius, com Nostra Ensenya o Seguiment Futbol Club Barcelona, han criticat la decisió i denunciant que el club ha ignorat el procés participatiu i la història de la grada. També el grup Front 532 ha acusat la directiva de desmantellar un espai que mai no ha estat un problema i que sempre ha donat suport a l'equip, diuen. El Marroc es va proclamar ahir campió del Mundial Sub-20 per primera vegada després de guanyar a l'Argentina per 0-2 a Santiago de Xila. Els lleons de l'Alda es van dominar la final amb una actuació brillant dels seus dos jugadors puntals, Yazir Zabiri, que va marcar els dos gols en la primera meitat, i Otman Mama, que ha escollit millor jugador del torneig. Argentina invicta fins al moment amb sis victòries consecutives, es va mostrar impotent davant la sòlida defensa i l'eficàcia ofensiva marroquina. En informació local, l'Atlètic Sant Just va empatar 0 en el derbi del Baix Llobregat contra el Sant Feliuenc. L'equip es posiciona en sisena posició amb un partit menys. En hoquei, el Sant Just va perdre 5 a 0 contra l'Igualada i es queda en dotzena posició. Ara sí, presentem la cançó del dia. I avui anem al pop amb una cançó que va sortir fa 4 mesos però que ho està petant ara gràcies a la seva viralització a les xarxes socials i diversos trens que estan posicionant la cançó en totes les playlists del país. Aquesta cançó parla de l'atracció immediata i apassionada que sent una persona en coneix algú que li crida poderosament l'atenció. En un entorn com una discoteca, la protagonista descriu els primers moments de connexió amb aquest misteriós desconegut, amb una barreja de curiositat, seducció i adrenalina. El tema mostra la idea que enamorar-se d'algú que sembla fora de l'abast no és fàcil i combina moments de joc, seducció i complicitat amb la realitat de l'exposició pública i els rumors que circulen. L'artista darrere d'aquesta cançó és una cantant i compositora espanyola molt reconeguda entre el públic jove. Va començar la seva carrera en un programa de talents i s'ha consolidat amb un estil fresc i emotiu, combinant pop i ritmes moderns. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó sembla anar dedicada a un famós youtuber. El tema forma part del álbum Cuarto Azul i l'artista va sortir d'Operació Triunfo. Avui és bastant fàcil, així que endavant que soni superestrella d'Aitana. Me ve entrando en la disco y se me queda mirando Lo que me ha conocido será uno más de tantos, mierda Quizá eres mi próximo error Estoy con mis amigas de reojo mirándote Queda también esa camisa de Versace Hoy vas a ser mi próximo error Música Música Música Fins demà! Supongo que no lo he pensado bien, pero mañana seremos noticia en la TV. Que seas tú a quien le cuente mis mentiras, tatuarme tu apellido, querernos para toda la vida. Y no sé qué diablos estamos haciendo. No te conozco, pero me estoy muriendo. Fuck, vámonos ya de aquí, hoy soy toda para ti. Divertirse, yo le digo que los rumores vuelan. Él me dice que no le importa estar con una superestrella. Yo le digo de dónde te has salido. Él me dice que quiere estar conmigo. Yo le digo que no es fácil enamorarse de una superestrella. Els rumors vuelen i és que després d'aquesta cançó es va confirmar la relació entre Plex i Aitana. Però ara sí que sí, baixem les revolucions i anem amb l'efemèrida del dia. Avui, 20 d'octubre de 2025, es compleixen 14 anys del cesament definitiu de l'activitat armada d'ETA, una data que va marcar un punt d'inflexió en la història recent del País Basc i d'Espanya. ETA, sigles d'Euskadi Ta Escatasuna, que significa País Basc i Llibertat, va ser una organització armada i clandestina creada l'any 1959 en el context de la dictadura franquista, amb l'objectiu de construir un estat basc, independent i socialista, que englobés tots els territoris d'Euskal Herria, les tres províncies del País Basc actual, Navarra i les tres zones basques del sud de França. Tot i que es definia com un moviment independentista i socialista, la seva activitat va estar marcada per la violència i el terrorisme. Des de la seva fundació, ETA va assassinar 817 persones, la majoria militars i membres dels cossos policials, però també 339 civils, entre ells càrrecs polítics, empresaris i ciutadans. que van ser víctimes col·laterals de la seva estratègia de pressió. A més, van practicar segrestos i extorsions com a mètodes habituals de finançament i coacció. Segons l'Institut Basc de Criminologia, entre 4.000 i 5.000 persones podrien haver estat víctimes de tortures entre 1960 i 2013, una realitat que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha reconegut en diverses condemnes a l'estat espanyol. El 20 d'octubre de 2011, després de més de 50 anys de dolor, silenci i violència, ETA va posar fin definitivament a la seva activitat armada. Aquell anunci va tancar una de les etapes més dures i convulses de la història recent entre Espanya i el País Basc. I va obrir la porta a un camí de pau, memòria i reconciliació. 14 anys després, la societat basca i espanyola continua mirant enrere amb respecte i amb serenor, recordant les víctimes, reconeixent el seu sofriment i reafirmant el compromís col·lectiu amb la veritat, la justícia i la convivència. Perquè només des de la memòria es pot construir un futur compartit i perquè aquell passat, que va deixar tantes ferides profundes, no torni mai més a repetir-se. Ara fem una petita pausa per la publicitat i tornem. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Ara sí, comencem la primera secció del programa i comencem amb els sons de casa, amb la Montse. Hola Montse, què tal? Benvinguda de nou. Hola, bona tarda, què tal? Què tal? Com estàs? Tot bé? Molt bé, molt bé, i tant. El fin d'ha anat bé? Sí, molt bé. Guai, guai, guai. Doncs perfecte, Montse. Comencem amb el programa d'avui i comencem, com sempre, amb el repàs de la setmana, no? Efectivament, sí, sí. Tota l'actualitat musical d'aquesta setmana, que la veritat és que ha vingut carregada, tenim molts temes a tocar, així que, res, comencem amb dos grups que fa setmanes que tractem, que són La Fómiga i La Gossa Sorda. Tu i jo la resistència, tu i jo desobediència, tu i jo crem en València. Com ja sabem, la Fomiga va anunciar el seu acomiadament dels escenaris a principis d'aquest mes i van posar les entrades a la venda dels seus dos últims concerts per l'octubre de l'any que ve i es van esgotar en menys de dues hores. Per tant, va ser un èxit rotund i que va fer que molta gent es quedés sense entrada i sense poder-se acomiadar com cal. Entre ells i jo. Entre ells, tu. I jo també. Els dos. I bueno, va fer que aquesta setmana anunciessin dues dates més, que també es van esgotar en qüestions de minuts. No sé si aquest cop vas poder anar a pillar. Doncs no, perquè no m'havia d'anir a s'avantat. Ostres, malament. Tu sí? Jo sí, jo sí. A Barcelona? A Barcelona, sí, sí. Què et són? Una data a València i una a Barcelona? Sí. O sigui, una extra a cada lloc, no? Exacte, sí, una extra el dia abans del dia que ja vam dir que era a Barcelona mitjans d'octubre. I van volar, eh, també? Sí, sí, van volar en qüestions de minuts, també. Brutal. I, tot i així, molta gent també s'ha quedat sense entrada, ja sigui perquè són despistats com tu, o perquè també van posar-se a fer cua, un com altra gent, i no ho van aconseguir. Bueno, en total s'han vendut un total de 46.000 entrades. Mare meva, 46.000 entrades, eh? Sí, sí. Quina brutalitat. O sigui, entre els quatre concerts, 46.000. Sí, exacte, en total. Brutal, brutal, la veritat. Però bueno, no patiu, perquè com ja vam comentar, encara queden molts esdeveniments per veure'ls. Tant aquest any, el Cabró Rock per la Castanyada, el Calçofés i el Festivern, i segur que algunada també ha deixat, i l'any que ve, que segur que també fan molts més concerts, a part d'aquests quatre, de comiat. Doncs sí, a mi em tocarà anar voltant i anar veient-los per altres llocs. De fer-los una bona despedida. Perquè em sembla que ja els concerts de comiat sí que m'he quedat sense. Bueno, segur que alguna de rebenta. A més, justament ahir van anunciar la seva última cançó, Gràcies per Tant, que és per agrair a tot el públic i tots els fans que els hem donat aquest suport durant aquests 12 anys i que sortirà a totes les plataformes el dia 23, és a dir, aquest dijous. Molt bé. O sigui, aquest dijous tenim l'última cançó de la fórmica. Efectivament. Ai, mana meva. Doncs tindrem un any sencer realment per escoltar, no? Sí, sí, sí, tindrem un any sencer que segur que faran molts més concerts. També diria que m'hagués agradat un últim, no sé, un últim àlbum, no? Sí, hauria estat bé. O un EP, una mica més de cançons. No sé, potser ens sorprenen, però ja han dit que aquesta serà l'última de totes. No crec que sigui àlbum ni res. Bé, bé, bé. Veurem, veurem. Sí. Ara passem a parlar d'un altre dels grups valencians, no? Sí. La Gosa Sorda. Bé, doncs aquest grup també ha tingut novetats, ja que, com ja sabem, tornant als escenaris i van anunciar tres dates de pròxims concerts. I, doncs bé, aquests concerts formaran part de la gira que han anomenat Atornallom, que tal com va explicar Pep de la Tona, membre del grup i cantant, És una paraula antiga de l'Horta de València que significa el treball comunitari dels jauradors. Ens unien per fer entre tots una feina col·lectiva. Ja ens anuncien amb aquest nom que serà una mica també del seu rotllo més reivindicatiu. A tope amb el reivindicatiu, la veritat. Tornallom, una nova paraula. Atornallom. A més, també ens anuncia que dins d'aquesta gira d'aquí poc trauran una cançó que també es dirà Atornallom. I en el que s'explicarà la raó pel qual el grup torna, perquè clar, ens van dir que tornaven i tampoc ens han deixat cap raó concreta, no? Llavors, doncs, en aquesta cançó ho explicaran. Molt bé, doncs, almenys ja traiem una incògnita més, no? Perquè vam dir, seran concerts o trauran nova música? Doncs, almenys una nova cançó. Almenys una cançó, exacte. Almenys una en trauran. De moment, sí. Bueno, això està bé. Jo crec que si fan una, les posaran a fer més. Jo crec que sí, segur que sí. Tornant a la gira, els primers concerts que van anunciar també es van esgotar molt ràpidament i això va fer que justament ahir afegissin noves dates i finalment aquesta petita gira queda així, a Picascent, que és un poble de València, els dies 24 i 25 d'abril, a Palma de Mallorca, només el dia 2 de maig però que van ampliar l'aforament i per tant crec que encara deu quedar alguna entrada, i a Cunit el 22 i 23 de maig. A mi la veritat és que em va sorprendre molt aquests llocs que han escollit, perquè clar, jo pensava, de fet em sembla que en l'últim programa ho vaig dir, que vaig dir Barcelona, València i Pego, que és el poble d'on són. Sí, van ser les teves propostes. Van ser les meves propostes, perquè Barcelona i València, que són llocs més centrals, on poden trobar estadis més grans i més accessibles també per gran part de la gent que viu per allà al voltant, no? Però bueno, no sé, m'ha sorprès aquests llocs. No, no, sí, sí, a mi també em sorprèn molt, no? Al final, Cunit, entenc que serà un concert a l'aire lliure, no? Imagino que sí, de fet em sona que algun grup ja ha tocat a Cunit i ja ha sigut un concert gran, però ara mateix no et sabria dir qui. però això imagino que no m'ha tenint algun descampat segur que sí a mi em sona un que hi ha allà conegut a prop de la platja segur que deu ser per allà doncs molt possible que sigui per això estarem atents i a veure a veure tu et planteges comprar l'entrada de la costa sorda? no ho sé, és que tampoc soc tan fan jo entenc que són un grup mític però em fa ràbia gastar-me diners perquè soc tan fan quan ja sé que hi ha gent que segur que és molt més fan que jo això és veritat Però bé, aquest matí mirat sembla que encara queda alguna entrada disponible Ah, perquè ja han sortit Sí, sí, van sortir les primeres dates que es van esgotar molt ràpid i les segones van sortir ahir la tarda Molt bé, doncs mira, si algun fan de l'agossa sort encara està despistat com jo ja ho sap Exacte, afanyeu-vos perquè fa pinta que també volaran Doncs segurament I passem a parlar de festivals perquè durant aquesta setmana també hi ha hagut notícies del Canet Rock No partis de business, que ara estic de vacances. No tinc senyal al fons, no arriben els missatges. Mojito a la mà, però la festa no em cansa. Ara ja no plou, no m'exploro. Doncs aquest grup... Ai, aquest grup... Aquest festival tan mític de Catalunya també s'ha sumat a donar-nos exclusives anunciant els seus tres primers integrants de l'edició de l'any que ve. Guai, guai, guai. I aquests artistes seran Maria Jaume, 31 fam i, com no podia ser d'una altra manera, Detallets, que sembla que estan a tot arreu també. Doncs ja tenim tres, eh? Home, jo són dos peixos grans de la indústria, tiets i 31 fam i Maria Jaume, que també és important però no és potser tan referent com els altres dos. Sí, perquè no és tan coneguda, imagino. Sí, però vull dir que almenys ja tenim dos importants. Sí, sí, totalment. I 31 Fam, que sembla que ja s'ha establert el canet rock, que al principi li es va costar entrar, però un cop han entrat ja no surten. Sempre són els que el públic espera més. Sí, sí, dels que més esperen. I, bueno, de rock sembla que no trobarem gaire, però sí que hi haurà música urbana, com és en el cas de 31 Fam i Tiets, i un estil més autoral i pop amb Maria Jaume. Però, tot i així, encara queden 9 artistes més per anunciar. I tu t'atreveixes a dir... Qui creus que podria formar-te part? Com ho fem, això? Vols que anem dient un i un o...? Com vulguis. Jo els tinc aquí preparadets, ben redactats. Ah, tu el teu ja el tens, eh? Sí, sí, sí. A veure, jo crec, així ràpidament, buos, figaflaues, no podrà faltar, la fòmiga sent el seu últim any, no podrà faltar... A mi sincerament m'agradaria veure una sorpresa, m'agradaria veure Flash i Ice Cream. De fet aquesta cançó que he posat de fondo és la 31 fam i Flash i Ice Cream. Em sembla que és un grup que ho fan molt bé, però que encara no acaben d'arribar en aquests escenaris tan importants. Suposo que la musca també estarà per allà. No ho sé, potser alguna proposta més emergent com Gavina o no ho sé, o la Jules inclús, no ho sé. Buah, estaria molt guai, sí, sí. Però bueno, anem amb el teu pronòstic, que serà més analitzat. A veure, jo el que dic és, per seguir amb aquest estil més urban, com deien... També proposava la Mosca i la Julieta, que són al final dues veus revelació d'aquest estil urbà a Catalunya. Sí, sí, sí. A més, sembla que si portes l'una has de portar l'altra, no? Sí, sí, sí. Sempre van com a empac. També flash i ice cream m'ha agradat la teva proposta. Sí, és guai. Sens dubte, també estaran alguns dels típics que mai fallen, com tu has dit, bugos, figaflaues i també faceixo catarres, que toquin a l'hora que toquin, sempre ens animen la festa. Doncs sí... Buos és incansable, eh? Jo crec que també estaran, perquè són incansables, estan a tot arreu. Totalment, sí, sí. També crec que ha d'haver-hi algun grup clàssic com el Sopa de Cabra o els Pets, que tenen cançons mítiques i conegudes per totes les generacions. Per altra banda, també com feiu que sigui la fumiga, com tu has dit, que tot i que es retirin, segur que participaran en festivals durant aquest any que ve. Home, jo crec que els organitzadors del Canet Rock, com no portin a la fúmiga, els posem una creu, un punt negatiu. Jo crec que els haurien de portar a mínim o el Cabro Rock. El Cabro Rock segur. Sí, jo crec que sí. I espero que el Canet també. Sí, segur que sí. I també crec que serà Doctor Prats, que han tornat aquest any després d'una parada d'un any, o sigui, van parar el 2024 i ara el 2025 han tornat, i segur que ho segueix empatant i seguim empatant l'any que ve, ja que aquest any han tret el seu últim disc, F5. Molt bé, doncs segur que sí per presentar aquesta nova producció. Sí, i per acabar també veig molt bona proposta La Pegatina, que aquest any ha estat de peron també i aquest any següent, el 2026, tornarà als escenaris. I també és el típic grup que sempre anima molt la festa, no? Això m'encantaria. Sincerament, que la pegatina tornés al canet rock, perquè a mi em sona que ja han estat, m'encantaria. Jo me'n recordo el meu primer i únic canet rock, de fet, va ser el del 2022. Has dit únic? Sí, he dit únic. Només és un cop? Sí, sí, sí, va ser, clar, jo abans de la pandèmia i tot això tampoc estava molt endinsada en el món de la música catalana. Però això va ser el 2000? Quant has dit? 2022. 2022? Sí. Clar, després del 2020 va ser pandèmia, 2021 ja com que hi volia anar, però... El canet brot no va ser? El canet brot, efectivament. Com el tema Covid i tal em va fer una mica de mal rotllo i no vaig anar-hi. Però i el 23, el 24 i el 25 què ha passat? Em sembla, no sé, per altres temes de... Jo què sé, que sigui castell, que sigui viatges o el que sigui, no vaig poder anar. El 2026 has d'anar, eh? El 2026 ho intentaré, si no em coincideixo amb res. Molt bé, jo porto... Ostres... L'impàs... El 25 no vaig poder anar, però el 24 sí. El 25 tenia la festa de graduació de la meva uni. Era una rara de pes. Però va, anem, va. Seguim. Sí, seguim anant a l'escena més internacional, ja que també hem de parlar de la Rosalia. Compte la mitjana. Cando desde chamba a loca. Baje con un front. Doncs aquesta artista internacionalment coneguda la setmana passada va penjar xarxes una cançó que molts pocs poden sentir, ja que es tracta d'una partitura, i venia amb el nom de Bergein, no sé si ho pronuncio bé. Bergein. Bergein. És el nom d'una discoteca de música electrònica de Berlín, cosa que fa pensar que serà d'estil electrònic i que podria formar part del seu nou i esperat disc. No sé si has vist l'última exclusiva de Rosalía. Quina? L'hem comentat ara fa poc, al programa, i és que ha tret un vídeo a Instagram... Sí, que sonava una cançó de fondo, no? Sí, que sona, però sona com molt melòdic. Com de missa. Sí, sí, sí, com així bastant... Molt sinfònic, o sigui, no ho sé, és el que tu dius, no? Berghain ens dona toques electrònics i de tecno, però clar, també ens porta música sinfònica i com d'església. Pot ser que sigui un disc que hi haurà tot tipus d'estils. Jo crec que serà molt experimental. Segurament. Per el que ha dit Rosalia. I a més, ha dit que farà un directe a TikTok a tres quarts de nou avui. Ostres. O sigui que no sabem què farà, però sembla que desballarà alguna cosa important. Uau, doncs ja estarem atents i tant. Doncs bé, tornant a aquesta cançó, molta gent a xarxes ha tocat aquesta partitura amb instruments com el piano, el violí o fins i tot també vist amb flauta travessera, cosa que ha fet generar molta expectativa i el fet de penjar aquesta sola partitura realment ha acabat sent una estratègia de màrqueting i molt original i fora del comú, no? Sí, la veritat és que sí. Tothom s'ha fotut a tocar la flauta travessella, el piano, violí i instruments per desxifrar una mica què seria la partitura. El que no sabem és l'estil que serà, però almenys tenim una melodia que... Sí, sí, Rosalia, la veritat és que l'ha estat liant bé, l'ha estat liant molt bé amb aquestes pistes que ens està donant. Sí, perquè al final fa que tothom parli d'ella. I jo crec que és el que dèiem, no? La pista final o el secret es desvallarà aquesta nit, no? Avui, no? Sí, sembla que sí. Estarem atents i tant. Las tardes de invierno por Madrid, las noches enteras sin dormir, la vida pasaba y yo sentía que me iba a morir. Finalment també cal parlar de l'Oreja de Van Gogh, que per posar-me una mica en context, imagino que ja el coneixeu, aquest grup, però és un conegudíssim grup espanyol de pop rock que es va formar l'any 1996 i on la Maya Montero va ser la seva veu principal fins al 2007, que ho va deixar per iniciar la seva carrera en solitari. Sí. El grup va seguir endavant a partir del 2008 amb la Leiria Martínez i després d'aquests 16 anys amb un èxit musical brutal abandonar el grup el 2024 perquè sabia que la intenció del grup era que tornés l'Amaya Montero. Tornava estant als orígens, eh? Sí, efectivament. El grup semblava que volia tornar als orígens des d'allà fa temps. Realment, després, si ho penses, la Maya va ser la fundadora, però és que la Leire ha estat més anys que la Maya. Totalment. Sí, sí, sí. És curiós, eh? La Leire ha estat més anys i sembla que ha portat també més èxits i tal. I, bueno, això. Ella ho va deixar perquè semblava que la intenció era que tornés la Maya i així ha sigut just aquesta setmana passada. que han anunciat una nova gira amb la Maya Montero en comptes de la Leire. Tu què opines de tot això que han fet? No ho sé, no ho sé. És que clar, no sé si ho han fet amb consens o si li han fet una patada a la Leire i li han dit, mira, volem que torni la Maya. Jo pel que he sentit és més la segona opció que acabes de dir. Que a la Leire li han dit, vés a prendre per cul. I que volien que si o sigui tornés la Maya Montero, no? Llavors, no ho sé. Si ha estat així em sembla una mica lleig, perquè és el que dèiem, la Leire ha estat més anys fent l'oreja de Van Gogh que no la pròpia mai. Però veurem a veure si li surt aquesta estratègia i a veure com torna a... Perquè clar, això no és... Ostres, torno i és com abans. Hi haurà un procés d'adaptació d'altra vegada. Jo sincerament crec que això no s'ha portat gaire bé ja amb la Leire i després de tots aquests anys i ara l'han fet una mica fora així d'aquesta manera. Sí, de mala manera. No ho veig correcte, però bueno... Bueno, veurem, veurem a veure... A veure què fa la Leire, no, també, suposo? Sí, sí, sí. Cal dir que la Leire va treure una cançó a l'abril d'aquest mateix any dedicada al grup anomenada Min Hombre. Escoltem un trosset. Imaginando que van a escuchar mis disculpas Rompiste todo cuando casi estaba perfecto A veure, s'ha de dir que analitzant la lletra està clar que aquesta cançó va directament dedicada a ells. Per tant, de fet aquest tros també queda molt clar. Sí, bàsicament, com que deixa veure això, el que dèiem una mica, que és com que l'han fet fora, que preferia anar a la Maya abans que a ella, que han tingut l'oportunitat de tornar amb la Maya Montero, doncs com que l'han preferit a ella i l'han fet fora de males maneres, sembla, no? Llavors ella com que els hi tira en contra tot això. Sí, sí, sí. I, per tant, amb aquesta cançó deixa clar això, no?, que és d'ella que ara vol marcar la seva carrera en solitari i que no té por que sigui escoltada més enllà de les cançons, no? Bueno, a veure, esperem que també li vagi bé la Leire, que s'ho mereix després d'aquesta trajectòria de tants anys. Sí, perquè realment té molt de talent ella i jo crec que també s'ho mereix. Doncs sí, perquè aquesta cançó sona bé. Sí, a més ara, curiosament, resulta que aquesta mateixa cançó la cantaran als concursals d'Operación Triunfo a la gala d'aquesta nit, juntament amb ella. Ah, mira, amb ella. Sí, perquè en aquesta edició és jurat d'OT. Ah, la Leire és jurat? Sí. Ostres, mira, no la sabia. I llavors la cantaran amb els concursants i ho fan coincidir amb la setmana que han anunciat aquest retorn amb la ex cantant. Llavors, em sembla un totalment encert com per treure'ls una mica encara, tipus que la Leire seguirà triomfant més enllà de tot el que ha passat. Segur que si li deixem això a la Leire, evidentment. I ara canviem una mica de tema. Sí. I anem amb les festes de tardor de Sant Just. Sé que no ho he fet bé 30.000 cops, ho he també estimat malament. Se'm fa difícil reconèixer els meus errors. Tant de bo vingués oques a Sant Lluís, eh? Aquesta que et suc semblava, no? Estaria prou bé, no? No, no, per acabar el programa d'avui us recordo això, que encara segueixen les festes de tardor i aquesta setmana ve carregada d'esdeveniments culturals i musicals. Trobem, perdona, més lluny, aquest dimecres a les 6 de la tarda al Centre Social del Milenari. T'anima Toni Carlo, que és un cantant que versiona Joan Manel Serrat. Bueno, molt bé. Així que, bueno, qui li agradi aquest clàssic cantant? El noi de Pobla Sec. Si a algú li agrada el Serrat, que és a molta gent que li agrada Serrat, ja sabeu on anar. I tant. El divendres a les 7 a l'Ateneu tenim un teatre cabaret amb l'obra Fumando, espero. Molt bé, propostes culturals. Sí. Dissabte al matí, a partir de les 11, les festes es trasllaran a Mas Lluí, on faran tallers i activitats infantils, ball de gegants, conte-contes, botifarrada i bingo populars. Doncs una mica de tot, eh? Sí, la gent de Mas Lluí també pot disfrutar de les festes, el dissabte a les 11. Per fer colla, això estarà guai, segur. Sí, sí, i tant. I a la nit tenim el que per mi és l'esdeveniment més xulo de Sant Jus, que és la nit de Sant Jus al carrer, en què els comerços i la restauració ompliran els carrers del barri centre fins a mitjanit i es podrà gaudir d'etapes, de dolços de la restauració local, en un ambient molt acollidor, festiu, amb escenaris, amb espectacles i actuacions musicals, de màgia i de dansa... Una nit per totes les edats, que si volem anar a sopar és molt entretingut, la veritat. I pels més joves, què? Pels adolescents? Sí, efectivament, pels més joves aquesta mateixa nit hi ha concert de festes de tardor a les dotze i mitja de la matinada fins a les quatre, tenint en compte que el nou horari d'hivern s'allarga una hora, o sigui, canviarà de dues a tres, diria. En fi, que tindrem una hora menys de festa, per això acaba a les quatre i no a les tres. I aquella mateixa nit, bé, això és com era l'hora, i serà La bona aigua amb les actuacions dels grups Functori i Quintus, que el que tinc entès són grups de versions, el Functori és més música de funk i més antiga. i quintus, música actual, inclou reggaeton i tot tipus. Els quintus està guai, eh? Sí? Sí, sí, que me'n recordo que per... Bé, és que tu no sé si vas arribar a estar, però per la conselleria, que va ser un projecte passat que la Montse també va estar vinculada, els vam entrevistar, però crec que va ser molt al principi i potser tu no estaves. Sí, són molt bona gent i ho fa molt bé. Sí, ja anirem a veure'ls i tant. I finalment a les 10 del matí de diumenge fins a les 2 de la tarda tindrem a l'avinguda de la indústria Sant Jus al carrer, no la nit sinó el dia, el matí, amb paradetes, actuacions i tot tipus d'activitats per tancar les festes. Doncs sí, això estarà bé també perquè a més... Tu estaràs allà fent el programa, no? Sembla que sí. La ràdio ha d'estar present a Sant Jus al carrer i no faré el refugi, farem una altra cosa, una cosa diferent amb tota la gent. Vindrà a parlar molta gent i farem entrevistes a tot tipus, a molta gent. A veure si m'ho puc passar i xerrem un rato. Estarem allà i encantat que puguis venir Montse i segur que passem una bona estona parlant amb la gent del poble. Clar que sí, segur que sí. Doncs Montse, no sé si vols comentar alguna cosa més o ja ho deixem per aquí. Com vulguis, per mi ja ho podem deixar, perquè seria més llarg que avui, tanta cosa que hem comentat. Bueno, prou bé, a 25 minuts, t'has cascat. Ah, prou bé, prou bé, ni tan mal. Doncs Montse, no sé... No, sí, sí que ho sé. Saps el que vull fer ara? A veure. Vull que em recomanis, o a mi no, a l'audiència, que em recomanis una cançó amb la que acomiadarem la teva secció d'avui. Molt bé. Et posen un compromís perquè tens poc temps per pensar, però... Sí, em posen una mica un compromís. Però vull que em diguis un temacle que tinguis en bucle o que t'agradi molt o que vulguis recomanar per alguna raó. Molt bé, doncs, mira, com ja sabeu, jo soc molt fan d'Esberlana, ja ho he comentat algun cop. És veritat. I us diria alguna cançó d'ells. No sé si tu tens alguna que t'agradi molt d'ells. Els conec poc, per això em deixo aconsellar per tu. Sí, els conèixes poc. Els conec poc. Doncs jo us diria Sarnalona. Sarnalona. És una cançó així crítica a Barcelona, als Guiris, però a l'hora també és molt divertida. Doncs molt bé, ens acomiadem amb Sarnalona d'Esvetlana. Moltes gràcies per ser aquí, Montse, per tornar. Gràcies a tu. I ens veiem diumenge, potser, i si no, el dilluns també. I si no, el dilluns, segur. Molt bé. Doncs Montse, que vagi molt bé i gràcies per venir. Moltes gràcies a tu. Fins demà! La ciutat està infestada, maleïda la ciutat. I per això tothom se'n va. I per això tothom se'n va. Ben Guardiola, Leo Messi, la Shakira ens va abandonar. Només el papa de Roma quan va barri a la ciutat. Quan compreu per internet, si pagueu amb una targeta de crèdit, podeu exigir l'anul·lació del càrrec si la targeta és utilitzada indegudament o si, finalment, no s'arribés a proveir el bé o servei. Trobareu més informació a consum.ca Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Marguell. La Borsa Espanyola marca un màxim anual i s'acosta al seu rècord històric. L'Ibex 35 ha pujat avui un 1,5% i ha superat els 15.800 punts. El nivell més alt el va aconseguir ara fa 18 anys, el novembre del 2007, just abans de la crisi financera, quan va arribar als 15.945 punts. Si la setmana passada es va tancar amb caigudes els valors bancaris, aquests són els que més han pujat avui divendres. El Sabadell liderava les pèrdues I avui en capçal els guanys també puja amb força el BBVA. Madrid lidera les pujades de les borses europees, impulsades per l'eufòria als mercats del Japó i els Estats Units. La baixada de la tensió comercial entre Washington i Pequín ha animat els inversors, que també respiren amb optimisme, després que la banca nord-americana ha superat el risc que els va crear la fallida del gegant de l'automoció, Fersbrans. Més notícies Joan Vilaplana. En marxa encara Waterloo, la reunió entre Carles Puigdemont i una comitiva d'alcaldes de Junts. Els dirigents locals volen traslladar-li al líder del partit la preocupació per l'ascens de l'extrema dreta independentista i la necessitat d'un cop de timó de la direcció per revertir-ho de cara a les pròximes municipals d'aquí un any i mig. Waterloo, Jordi Baró, bona tarda. Bona tarda. Sis alcaldes de Junts són aquesta tarda a Waterloo, encapçalats pel de Sant Cugat, junt amb l'alcaldessa de Massanet de la Selva i els de Vic, Cabrera de Mar, Sant Climent de Llobregat i Font Rubí. És una reunió que respon a la preocupació que hi ha al món local de Junts, sobretot a la Catalunya central, les comarques gironines i el Maresme, pel creixement de l'extrema dreta d'Aliança Catalana. La representació d'alcaldes de Junts, a qui rep avui Puigdemont, ja es va reunir fa un mes amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, també avui present a la trobada. Demanen un discurs més clar sobre la migració que doni resposta a qüestions com els empadronaments i replantejar també l'actual estratègia d'oposició al Parlament per poder arribar a acords, si cal, a banda i banda de l'hemicicle. Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Waterloo. La cap de files d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alemany, ha anunciat un acord amb el govern municipal per reduir l'aforament del Parc Güell en mig milió de visitants durant aquesta legislatura. Alemanya ha explicat que la previsió de visitants total fins al 2027 era de 4 milions i mig i que amb les mesures acordades s'espera que la xifra en el moment de les eleccions del 27 no superi als 4 milions. Segons Alemanya es tracta d'una reducció de 1.360 persones al dia, La regidora republicana considera que aquesta decisió és una bona notícia per al veïnat del parc i per al conjunt de la ciutadania. Són xifres que suposen un gran allogiment per als veïns i veïnes del barri, però també perquè aquest parc sigui cada vegada més dels barcelonins i barcelonines i perquè Barcelona, en definitiva, torni a ser la nostra Barcelona. La diplomàcia russa i nord-americana preparen la trobada entre Vladimir Putin i Donald Trump a Budapest sobre la guerra ucraïna. El Kremlin qualifica de constructiva la trucada que han mantingut els dos ministres d'afers estrangers per pactar els termes de la reunió, segons ha revelat el Kremlin. El líder ucrainès Volodymyr Zelensky es mostra disposat a anar a Hongria per parlar amb Putin. Es multipliquen pràcticament per 5 els acomiadaments per no haver superat el període de prova. Segons el Ministeri de la Seguretat Social, de gener-agost d'aquest any es van rescindir per aquest motiu gairebé 480.000 contractes a tot l'Estat, mentre que els mateixos mesos del 2019 se'n van finalitzar 96.000. Els sindicats asseguren que és una de les conseqüències de la reforma laboral de fa 3 anys i que eliminava els contractes per obra o servei al contracte eventual. Òscar Riu és secretari de Política Sindical de l'UGT i Maria Recuero és secretària general de l'USOC. És retorçar el conveni col·lectiu del sector que ho permet, és retorçar la normativa laboral, és un frau. És una figura que no s'està utilitzant correctament i que no hi ha mecanismes per controlar que realment aquest període de prova sigui real. En canvi, els sindicats defensen que s'han tornat més exigents amb els treballadors durant el període de prova. Els esports, Rod Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda, el Barça. Ja sap que no podrà comptar amb ni en Ferran ni en Rafinha per al partit de Champions de demà contra l'Olimpia Cosa-Montjuïc. Els dos jugadors continuen amb problemes físics. Per cert, que el Club La Grana ja ha presentat al·legacions contra l'expulsió de Hans i Flick davant el Girona. Ara mateix li impedirà dirigir el clàssic del Bernabéu del cap de setmana. L'Espanyola presenta la samarreta commemorativa del 125è aniversari. És groga, amb alguns detalls negres, inspirada en la primera equipació de l'any 1900. En basque, la penya ha anunciat que ha arribat a un acord per la rescissió de contracte David Galler. La jugadora francesa va arribar a Badalona aquest estiu i tenia contracte fins a final d'aquesta temporada. El nadador Tarragón i Carles Coll ha guanyat la medalla de plata als 200 braços de la Copa del Món que es fa a Westmont, als Estats Units. I al Mundial de Gimnàstica i a carta, els catalans Tierno Diallo i Joel Plata s'han classificat per a la final del concurs complet que disputaran dimecres. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. L'Hospital de Sant Joan d'Espí Moïseix Brogi ha inaugurat aquest octubre l'Espai d'Òmum, un nou entorn per a pacients oncològics impulsat per la Fundació Nou Cims i el Consorci Sanitari Integral. El projecte busca millorar el benestar emocional i la humanització de l'atenció sanitària. L'espai, ubicat a les consultats d'oncologia de l'edifici B, inclou una sala d'espera renovada amb zones d'intimitat, àrees de convivència i espais per lectura o treball, així com una sala polivalent per activitats psicosocials dirigides a persones que viuen o han viscut un procés de càncer. El disseny de l'estudi Aura s'ha fet amb la participació de pacients, familiars, professionals i voluntariat. El programa d'Òmum implantatge en més de 20 hospitals de l'Estat combina la transformació dels espais amb l'acompanyament emocional. Al Brogi, les activitats les coordinarà una comissió de dinamització formada per personal del centre i entitats col·laboradores dins el Pla Estratègic 2024-2026 del CSI per millorar l'experiència i la qualitat de vida dels pacients. L'Ateneu de Sant Just acollirà el dimecres 22 d'octubre a les 8 del vespre la segona estació del cicle de Tardor, Lectures amb Mirada Pròpia, conduït per l'escriptor Malsió Comas. L'activitat forma part del Club Literari de l'Ateneu i convida a reflexionar sobre la literatura des d'una mirada crítica i compartida. En aquesta sessió es treballarà el conte davant del rei de Suècia, de Quim Monzó, inclòs en el recull Tot és mentida. La trobada girarà al voltant de la necessitat dels altres, un dels temes centrals del relat, i analitzarà també l'estil narratiu i les intencions de l'autor. No cal haver llegit el llibre per participar-hi. Les inscripcions són individuals per cada sessió i es poden formalitzar a través de la web de l'Ateneu. La propera trobada del cicle tindrà lloc el 26 de novembre amb la lectura de Jardí vol al mar, de Mercè Rodoreda. L'equip del curtmetratge La filla d'elles, format per la Sant Justenca i Ona Quesada, la Malena i la Noa, han visitat Ràdio d'Esvern per parlar sobre l'èxit del seu projecte, seleccionat al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. La peça, nascuda com a treball jornal del màster de documental creatiu de la UAB, ja havia passat pel festival IDFA d'Amsterdam i s'ha consolidat com una proposta que retrat a l'adolescència des d'una mirada íntima i en primera persona. El curt parteix dels diaris personals d'un adolescent i reflexiona sobre la identitat, les crisis i les relacions familiars. Les seves creadores expliquen que volien donar veu a l'adolescència des del propi punt de vista dels joves, fugint de la mirada adulta que sovint domina el relat. El film mostra amb sensibilitat i realisme experiències quotidianes com la descoberta del propi cos, les amistats o la gestió de la ràbia i la incertesa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers I ara encetem la segona hora del programa i comencem el retrovisor, amb Jordi Bernet. Hola Jordi, què tal? Ens escoltes? Sí, Jaume, bona tarda, què tal? Molt bé, molt content de tornar-te a tenir aquí, que per coses de la vida no vas poder tenir la secció setmanal, però per aquests foradets que tenim ens vas molt bé, no? Doncs sí, sempre és una oportunitat tornar-hi i fer-ho en el teu programa que sempre fa goig. Tornem amb moltes ganes, tornem amb grans coses avui també, amb grans històries i espero que us agradin totes. Molt bé, doncs recordem als oients que la teva secció tracta d'efemèrides, de les efemèrides més destacades de la setmana. No només d'avui, sinó de tota la setmana, oi? Sí, bueno, avui, com que som dilluns i com que aquesta secció va i bé, he portat 5 efemèries de dia d'avui i després n'he portat 4 més que estan durant el mes d'octubre. Molt bé, doncs perfecte, perfecte. Doncs si vols, comencem ja directament amb la primera. Doncs sí, doncs la primera fa referència avui i és una efemèride que va marcar un abans i un després en la història d'Espanya, ja que, tal dia com avui, l'any 2011, ETA va declarar la fi a les seves activitats terroristes mitjançant un vídeo que va enviar al diari Gara, que és un diari basc. L'anunci es va fer tres dies després de la celebració de la Conferència Internacional de la Pau a Sant Sebastià, en la qual el grup terrorista s'instal·la a fer aquest pas de deixar, de fer aquelles accions terroristes cap a la població civil espanyola. Doncs molt bé, sí, sí, totalment una efemèride que també hem destacat avui en l'efemèride del dia i que realment és molt important, sobretot pel País Basc i per la seva relació amb Espanya, que gràcies a Déu, per dir-ho d'una manera, després d'aquest cessament hi ha hagut un període de pau al País Basc que dura fins ara. Doncs sí, ja no només al país va, sinó també al que és el conjunt del territori espanyol. Recordem que ETA va ser, per exemple, els que van matar Calvo Sotelo. També van protagonitzar alguns grans crims dins de la història del nostre país. Passem ara també a la segona efemèride, que també va en relació una mica amb la història d'Espanya, però ja ens remuntem... al segle XIX, l'últim any del segle XIX, el 1899, i aquesta efemèride va sobre el tancament de caixes que es va produir aquí al país durant el període aquest de la descolonització, quan Espanya perd les seves colònies, quan perd Cuba. Què va passar? Va haver-hi el que s'ha anomenat el tancament de caixes que consistien d'anar de baixa als establiments per deixar de pagar la contribució, sense que sigui il·legal. Doncs tal dia com avui, en aquest període d'aquesta mesura política, diguem-ne, hi va haver una protesta per part dels botiguers contra aquesta llei del govern, on hi va participar l'alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert Illar Zaval, que va ser un dels líders d'aquestes... d'aquestes protestes, i aquesta és la segona efemèria d'avui. Per tant, això vol dir que els botiguers de... entenc que principalment de Barcelona, o a tota Espanya? Bé, principalment afecta aquesta mesura, això ha produït tot el país, però va afectar principalment a Catalunya, recordem que Catalunya era el territori d'Espanya on més on més població tenia terres a Cuba, per què ens entenguem. Llavors, a Catalunya, aquesta mesura va tenir un gran impacte. Clar, i van anar a pujar els impostos moltíssim, no?, per ajudar a pagar això que deies, no?, del desastre de Cuba, que Espanya va perdre la guerra, i clar, els botiguers van dir prou, no?, i es van negar completament. Efectivament. I l'alcalde de Barcelona d'aquell any, Bartomeu Robert Illar Zaval, va ser un dels líders d'aquestes protestes. Molt bé. I es va posicionar amb els botigues. Molt bé. Doncs ara sí. Efectivament. Passem a la tercera efemèride. Doncs sí, passem a la tercera efemèride per als grans amants del futbol, sobretot del Barça. I és que es va inaugurar la Magia l'any 1979. La... la magia antiga, la magia on hi va créixer grans jugadors com Xavi, com Iniesta, com Messi, i va ser la residència d'aquests joves fins l'any 2011, que recordem que es va construir, es va inaugurar la nova magia a la ciutat esportiva Joan Gamper. Sí, aquesta magia antiga, que era la que estava a prop del Camp Nou, oi? Efectivament, i a dia d'avui aquesta masia encara es conserva, no sé si fan visites guiades, a mi em sembla que el club feia visites guiades per aquest establiment, no sé si a dia d'avui amb això de les hores, perquè és una masia que està... Igual molta gent no ho sap, però aquesta masia està tocada al Camp Nou. Però ara amb el tema de les obres no sé si hi ha accés o què. I era molt curiós perquè abans de la creació de la societat esportiva Joan Gamper, que tu ho has dit el 2011, El primer equip del Barça entrenava allà mateix, en uns camps que hi havia al costat del Camp Nou i que realment tu podies veure des del carrer a Messi i a Iniesta entrenar perfectament, saps? Això era molt interessant i ara ens quedem bastant lluny, però que era una realitat que fins al 2011 era així, saps? Doncs mira, jo això no ho sabia, la veritat. Doncs sí, sí, és guai. I crec que ara per l'Espai Barça, que estan planejant fer, crec que la volen resignificar, li volen fer com un museu, crec que alguna cosa volen fer amb la Masia, perquè realment és una Masia que és molt xula, que té molta història, però que ara mateix el club la té una mica deixada de la Mare de Déu, eh? Bé, doncs sí, doncs veurem ara si amb aquestes obres de... Amb aquestes obres que s'estan duent a terme al Camp Nou es pot recuperar aquesta masia. A veure què ens té preparat el president del Barça, no el Joan Laporta. Però va, ara sí, passem a l'efemèrida número 4. Doncs passem a la número 4 i és que és la inauguració de l'òpera Sidney l'any 1973. També un dia 20... d'octubre. Una òpera que acolli nombresos figures importants tant en l'àmbit de l'òpera com de la música popular, com els cantants d'òpera Virgin Nilsson i el Sydney Sonata Singers i artistes com Primes, Sting George, Bob Dylan, Patty Smith I Arnold Schwarzenegger. No sé com es pronuncia aquest cognom. Ah, el Schwarzenegger, no? El Schwarzenegger. Exactament, Schwarzenegger, perdó. Sí, sí. Doncs mira, realment el dia 20, Jordi, han passat moltes coses, eh? El dia 20 d'octubre. Doncs sí, han passat moltíssimes coses i sembla que anem a la següent, que aquesta encara és millor. A veure... Que una efemèride, no? La següent sempre és millor que l'anterior. I aquesta... M'ha agradat molt i m'ha fet molta il·lusió trobar-me-la. També és de futbol, potser em faig pesat parlant de futbol i després encara em queda una altra de futbol. Aquí ens agrada el futbol, estigues tranquil que aquí ens agrada el futbol. Si ens agrada això és bo. Passem a la següent efemèri de número 5 d'avui i és que l'any 1976 Dia 20 d'octubre va debutar el legendari futbolista argentí Diego Armando Maradona. Molt bé. Campió del món l'any 1985, anomenat el Pide de Oro i famós per la seva habilitat i carisma. Doncs sí, segurament. Al llarg de la seva carrera va guanyar 12 títols, entre els quals hi ha la Copa del Món de l'any 86 a Mèxic, amb la seva selecció que és l'Argentina, i 5 títols amb el Napoli, on és considerat un ídol i què més que el Napoli li va posar al seu estadi Diego Armando Maradona. Doncs sí, realment una llegenda que va fer el debut. Amb quin equip el va fer? Amb Argentinos Juniors. Mira, doncs el 20 d'octubre amb Argentinos Juniors va debutar possiblement un dels 3 millors jugadors de la història del món mundial, de la història del futbol. Sí, sí, completament d'acord. I és que, a més, Diego Armando Maradona també és un jugador que és conegut per la icònica mano de Dios, no? Sí, sí, sí. En aquell partit contra Anglaterra i també en aquell mateix partit un altre gol històric després d'eludir a diversos jugadors anglesos, no? Sí, sí. És també un punt de la carrera de Diego Armando Maradona que també és... és bastant reconegut i recordat per tots els seus fans. Doncs sí, jo crec que realment és el partit més recordat de la història de Diego Armando Maradona, aquest partit de semifinal contra... Bueno, era quarts, no? Era quarts, de fet. Era quarts contra Anglaterra el 1986 i on va fer dos gols i coneix, un per la seva picaresca, la mà de Déu, aquest gol que va fer una mà, i després va dir, mira, per si no és suficient amb aquest gol, que ja sé que és brut... Faig el millor gol de la història que s'ha fet en un mundial i probablement en el món del futbol per el context històric del partit i va fer el segon gol, que és una obra d'art. I la mare de Dios que després la replica Messi anys més tard en un derbi, en un derbi al Camp Nou, un bas espanyol on Messi marca un gol amb la mà. Doncs sí, i també aquest gol històric que estem parlant, també hi ha el mític vídeo de l'encara Messi, encara Messi, encara Messi. Efectivament, sí, sí. És un gol que li fa al Getafe que és també pràcticament calcat el que va fer Armando Maradona contra Anglaterra. Però bé, un jugador molt carismàtic. Què ha passat a la història? Pel que va fer dins del terreny de joc i també pel que va fer fora, que realment sabem que no va ser exemple de gaires coses, però amb aquest carisme desbordant que tenia es va guanyar el cor de tota l'Argentina, de tota Itàlia i gairebé de tot el món. Doncs sí, tota la raó i fa uns anys ens va deixar aquesta llegenda del futbol i segurament serà ben recordada per tothom. Doncs sí, ara sí, passem a l'efemèride número 6. Passem a les 6 i ara ens anem al món de la música. I és que l'any 1940 va néixer John Lennon a l'octubre, músic, compositor, activista de la Pau i escriptor mundialment conegut per ser un dels fundadors i líders de The Beatles. Després de la separació de la banda va tenir una reixida carrera en solitari, destacant pels seus àlbums com Imagen i la seva tasca d'activisme pacífic al costat de Yoko Ono. que va incloure protestes com la famosa encamada per la pau. Va ser una icona de la contracultura i el seu llegat segueix vigent la música i la cultura popular. Doncs mira, una altra personalitat no vinculada a aquesta data que realment, Jordi, és el que t'he dit abans, en aquest 20 d'octubre han passat moltes coses. Aquesta no passa un 20 d'octubre, aquesta va passar un 9 d'octubre. Ara ja han passat les femèries d'octubre. Ara passem a les femèries d'octubre. Si no ho he dit, disculpeu, però estem ja parlant de femèries d'octubre. I passem a la número 7, que també fa referència al dia 2 de l'any 1869, i també un altre personatge molt important de la història de la humanitat, com és Mahatma Gandhi, un líder clau en la independència de l'Índia, conegut per la seva filosofia de no violència i resistència pacífica contra l'imperi britànic. Va néixer el 1869 a Port Bandar, a l'Índia, i va morir l'any 1948, sent assassinat després d'aconseguir la independència del seu país. va ser advocat, polític, activista social i escriptor, i considerat el pare de la nació índia. El seu llegat inclou la promoció de la pau, la igualtat en te castes i la no violència a nivell mundial. Doncs sí, un llegat realment espectacular el que ens va deixar Gandhi, que és això que tu has comentat, va aconseguir una cosa històrica, va ser el pare de la independència de la Índia, que es va desfer del colonialisme britànic, I realment, com ho va fer? Aquí està la gràcia o la curiositat o el valor que li donem a la figura de Mahmata Gandhi, que ho va fer sense violència, amb un discurs pacífic i social. I realment aquí és on està la veritable màgia d'aquest personatge. Sí, és un personatge d'admirar. Jo tinc dos amics de la Índia i ells ho expliquen, i parlen de Gandhi com Com si fos un veu, no? És una figura que la tenen molt present els habitants de la Índia i és un exemple que ells volen seguir per tot el que va fer i per liderar aquesta pau i aquesta tranquil·litat al poble índic. Doncs sí, totalment, un referent ja no només per la Índia sinó pel món sencer. I marxem a la penúltima efemèride, marxem també amb un altre personatge, jo crec que important, transcendental, també per la història de la literatura espanyola i un personatge que pertany a la generació del 98, que recordem són aquells escriptors literaris, crítics que van fer una crítica al que va ser la crisi del 98 després de la descolonització, de la pèrdua de totes les colònies d'Espanya i aquests escriptors crítics literaris escrivien, realitzaven obres en crítica al que passava al nostre país. I és que estem parlant de Ramon María del Valle Inclán. Va ser un escriptor espanyol i sobretot un dramaturg important que va escriure algunes obres bastant rellevants com Tirano Banderas, Divines Palabras o Luces de Bohemia, en aquesta última obra on Tilla d'Esperpento a la gestió del govern d'Espanya en aquella època per les polítiques que aplicava i per la situació política, econòmica i social que està vivint el país. Doncs sí, un referent també de la lectura i de la literatura espanyola, aquest personatge Ramon Valleclán de la generació del 98, que tu deies que va ser tan important en el nostre país. I perdona que ara, és que jo tinc ara un dubte, i quedaré potser com una mica tonto, però bueno, Luces de Bohèmia és aquella història que al final... És un històric, és un clàssic, no passa res. És que s'acaba morint, no? Sol i pobra o alguna cosa així. Sí, sí, s'acaba morint aquell home en plan... És allò de la loteria, no? Efectivament. D'acord, d'acord. És que tenia el dubte... Home, tens el dubte... Jaume, perdona que et digui ara, aquí et vaig a criticar una mica. Critica'm, critica'm. Aquesta hora va entrar a la nostra selectivitat. Exacte, per això ho tenia present, però és que ara ha passat tant de temps, Jordi, que em vaig oblidant de les coses, però sí, sí, me'n recordo perfectament d'aquella obra, que està la família i tot, que al final s'acaba morint, que és una mica tràgica al final, però que ens fa una crítica també de la societat espanyola del moment. Sí, de com era, una societat pessimista, està vivint uns moments a nivell econòmic, econòmic, polític, social doncs bastant nefastos, parlant clar, i doncs, com he dit, Luces de Bohèmia retrata doncs això, la situació d'Espanya doncs a través d'un personatge, un personatge que vell, no? És un vell que sense ànima, sense pena, que, bueno, que busca alguna cosa, no? Doncs sí, des d'aquí la recomanem i si esteu pendents d'alguna lectura, vinga, animeu-vos amb Luces de Bohèmia, que també està en format vídeo, crec, perquè és teatralitzada, també. O sigui, que teniu diverses opcions. Ara sí, passem a l'última efemèride del dia, va. Passem a l'última. Del programa. Efectivament. Passem a l'última efemèria d'aquesta secció i és que m'agradaria parlar una mica d'un club històric pel que és Espanya, pel que és Catalunya i pel que és Barcelona. I és que enguany estem parlant del Real Club Deportiu Espanyol de Barcelona i és que enguany aquest 28 d'octubre fa el seu 125è aniversari. Són 125 anys d'història d'un club fundat l'any 1900 i crec que és bo parlar una mica de l'espanyol perquè la gent sàpiga una mica més d'aquest club. Jo vull explicar a l'audiència, a tota aquesta gent que ens està escoltant, que va ser un club que es va fundar a la Universitat de Barcelona per Àngel Rodríguez, un estudiant d'enginyeria, i amb més amics seus que estudiaven també a aquesta facultat d'enginyeria i van crear el club de l'Espanyol amb el nom Sociedat Deportiva Espanyola de Futbol aquest va ser el primer nom que va rebre l'Espanyol en contrapartida al que era el Barça recordem que el Barça va ser fundat per Hans Gamper un any abans i era un club en els seus orígens on només jugaven persones provenients de l'estranger i la gent d'aquí de Catalunya volia jugar al futbol i es va fundar la Sociedat Deportiva Espanyola de Futbol que és avui l'espanyol com ja he dit en anterioritat i doncs són 125 anys d'història que celebra aquest club aquest any 125 anys un club on ha jugat a primera divisió també ha passat sis temporades a segona, finalista en dues ocasions en competició europea a l'Europa League i també campió de la Copa del Rei fins a quatre vegades l'última el 2007, el Santiago Bernabéu contra el Saragossa amb un resultat de 4 a 1. Aquesta és una mica la història d'aquest club, els seus orígens. Actualment milita a primera a primera divisió i fa poc temps que ha canviat el seu propietari en un grup inversor a Amèrica. Doncs molt bé, aquí un petit repàs a la història d'un club que realment és històric en el futbol d'aquí de Catalunya i d'Espanya. Així que des d'aquí, amb el respecte, donem l'enhorabona a l'Espanyol per aquest aniversari, perquè 125 anys no es fan cada dia. El Barça els va fer l'any passat, ara és el torn de l'Espanyol, així que moltes felicitats a tots els pericos, eh? Doncs sí, és un goig tenir dos clubs aquí a Catalunya, Espanyol i Barça, 126 el Barça que fa aquest any, 125 l'Espanyol, després tenim altres clubs com el Gimnàstic de Tarragona, ja no només com a entitat en futbol, sinó també com un club que representa molts altres esports, com el Gimnàstic, i altres equips com per exemple el Palamós, que és encara molt més antic que l'Espanyol i el Barça, és un equip que a dia d'avui no milita a primera divisió, però és un club que també és històric del que és Catalunya i també altres clubs que també tenim en el territori català que també són importants. I és un goig tenir-ne dos o tres amb tants anys d'història i que a dia d'avui continuïn existint i continuïn persistint en el món del futbol. Doncs sí, totalment, i reivindiquem des d'aquí el futbol català, que és un futbol realment que el que fem aquí és molt bo, i ho estem veient amb el Barça, amb l'Espanyol i amb el Girona, amb diversos equips que tenim per a l'era del territori, que fan molt bé la seva feina, així que Jordi, amb això ens acomiadem, ara sí, i realment moltes gràcies per venir un cop més, i ens sentim, espero que molt aviat. Doncs sí, Jaume, moltes gràcies per tornar aquí al programa, per tornar-me a convidar, i no res, a veure si podem tornar a compartir més efemèrides amb tots i totes, i espero que us hagin agradat i ens veiem a la propera. Doncs segur que sí, Jordi, gràcies per tot. A tu, Jaume, que vagi molt bé. I ara us deixo amb una cançó dels tiets, amb un petonet, i ens reconnectem dintre de molt poquet amb el Sergi Herrada, el nostre corresponsal al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, perquè ens faci aquesta crònica final després de que ahir donés per acabat aquest gran festival. Era necessari una mica de pari per posar-te a ballar. I segur que demà ens farem una risa, parlarem de la missa que ahir vaig oficiar. No se m'oblidarà. Tremenda xapa que ens va menjar. Un ritmet veure el pis de dalt. Espectacular. que ningú em digui res, des dels 20 ja comptava milions, no pensava en res més. Em van dir que t'en catàlia i els vaig dir, tia, és perquè si el món és gran ja ho vull quedar mentat, però també ho faré. Fins demà! Fins demà! que jo no m'esperava. Però al final ha passat una casualitat que era predestinada. I ens trobem pels racons, els dos sols d'amagar. A la una, un petonet. A les dues, calment no sé. A les tres només quedàvem els dos i no ens faltava res més perquè amb tu tenia tot. I ara sí, tanquem el programa d'avui amb una nova entrevista al Sergi Herrada, el nostre corresponsal al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Hola, Sergi, què tal? Com estàs? Hola, molt bona tarda. Què tal? Bé, molt bé. Amb ganes de sentir aquesta crònica final del festival, perquè ara ja et tenim a casa, oi? Sí, sí, sí, vaig tornar ahir. Molt bé, perfecte. I ara sí, el festival ja ha acabat. Quina valoració final ens pots fer d'aquest festival tan emblemàtic? Doncs, per mi realment ha estat una de les edicions més potents dels darrers anys. No hi ha hagut cap pel·lícula d'aquestes que t'explotin al cap i tal, però realment el nivell mitjà ha estat força bo. O sigui, hi ha hagut molt bones pel·lícules. Sí, sí, ja ens ho vas dir que realment és això, no? Va mantenir un nivell constant molt elevat durant molts dies, no? Sí, sí, sí. Pensava que la secció oficial són 34 pel·lícules, que són moltíssimes, i potser hi havia com 8 o 10 que realment eren molt bones, o sigui, com una tercera part que no acostuma a passar això. D'acord, sí, sí, a més ens ho dius de primera mar que tu has estat a molts festivals de Sitges, oi? Sí, porto tota la vida, eh? Des del 98 que vaig. Ostres, doncs mira, aquí tenim un bon expert amb més de 25 anys d'experiència i si ens dius que ha estat un dels millors festivals, bueno, una de les millors edicions, et careiem. Jo et vull fer ara un petit, bueno, un petit minijoc. Com definiries aquesta edició amb tres paraules o amb una frase curta? Amb una frase curta... Doncs... Interminable. Clar, pensa que és un festival que són 10 dies, eh? Bé, 11. Amb 200 pel·lícules gairebé, o sigui... Realment arribes a casa i dius, per fi s'ha acabat o no? Bueno... Arribo en un estat una mica estrany perquè són moltes hores veient pel·lícules que no xarres amb ningú. Sí que tinc amics allà que també van al festival i tal, que ens anem trobant com en alguna sessió. Però al final és com molt solitari anar a un festival de cinema. No és com anar al cinema amb els amics o a un festival de música, que estàs xerrant tota l'estona i escoltant i tal. Aleshores... Arribo com molt desconnectat de la realitat, de tothom, saps? M'he de retrobar amb la gent i amb la societat una mica. D'acord, d'acord. Però ho vas gaudir, oi? Molt. Molt bé. Doncs això és el que està bé. Des de l'últim dia que vam parlar, que va ser la setmana passada, què ha passat al festival en aquest tram final? Doncs van haver-hi un parell de pel·lícules també força bones. Una vaig veure el Frankenstein de Guillermo del Toro, que s'estrenarà a Netflix el mes vinent i que també durant molt poc temps estarà en alguns cinemes. És una pel·lícula bastant bona, és molt irregular perquè és molt exagerat tot, és una pel·lícula des de la duració, perquè dura gairebé dues hores i mitja, els plànols, els escenaris, la banda sonora, són com superviolins tota l'estona, tot és com super exagerat i superrecarbolat, però realment la pel·lícula és molt bona, hi ha coses que no, perquè hi ha coses que no, però el que se ve està tan bé que no pots dir que la pel·lícula sigui dolenta molt bé, doncs mira, ens la recomanes, no? per tant sí, sí, sí, molt i després la pel·lícula de clausura que també s'estrenarà als cinemes d'aquí no molt era aquesta pel·lícula sorpresa, no? No, no, està la pel·lícula de clausura, que és la que tanca el festival i ja a la gala on es dona els premis i tal, i després està la pel·lícula sorpresa, que es fa després, que cada any és una pel·lícula diferent i tal, que no s'anuncia fins al dia d'abans. Ah, vale, anem a pams, doncs, anem a pams amb la pel·lícula de clausura. La pel·lícula Clausura és una adaptació d'una novel·la de Stephen King, que és La larga marxa, i és, bueno, un futur o present distòpic als Estats Units, d'Amèrica, que, bueno, la societat està molt malament després de guerres i de tot, i aleshores un cop l'any fan una cursa on es presenta una persona de cada estat dels Estats Units, o sigui, 50 joves, han de ser joves, i es tracta de caminar sense parar i sense rebaixar la velocitat de 8 km per hora. Ostres. Fins que només quedi una persona amb peus. I si tu t'atures, et criden l'atenció fins a 3 cops, i després, si no, et maten. I és tota l'estona caminant, o sigui, sense dormir... Però minant en plan de miner. Caminant, caminant. Ah, caminar, ja he entès de minar. O sigui, caminar al ritme de 8 km per hora interminablement, no? Interminablement. Fins que només quedi una persona de 50. D'acord. Aleshores, la pel·lícula és això, o sigui, és tota l'estona joves caminen i xerrant entre ells i tal, i fent-se amistats que després es trenquen perquè moren. Però la pel·li està força bé, o sigui, tu sents això i potser penses, hòstia, quin rotllo, no? Però no, no, està molt bé, els actors estan molt bé, i la trama està molt bé, i jo la recomano també. No, sona interessant realment, la veritat és que sí, i aquesta la podrem trobar a cinemes o a plataformes. S'estrenaran cinemes en no molt de temps. Sí, perquè aquesta té distribució. A veure si te la puc dir. S'estrena el 14 de novembre. Doncs molt bé, perfecte. Ens estarem pendents a veure si la puc anar a veure. I ara vull parlar de la pel·lícula sorpresa. Quina va ser la pel·lícula sorpresa? La pel·lícula sorpresa era una pel·lícula que només havia vist anteriorment en un altre festival de cinema fantàstic, que és el Festival d'Estim, als Estats Units també, i era The Restoration of Grayson Maynard. No em va agradar gaire. És un músic que li salva la vida a sa mare en un accident, però ell perd les dues mans. i sa mare aquesta forrada de pasta, doncs, li paga un tractament especial per qui, amb una tecnologia d'esta de nanotec i tal, tingui com unes mans bioniques. D'acord. El que passa que les mans, doncs, bueno, pels impuls que té ell, doncs, van per la seva banda i tal i van matant a la gent. Ostres, vale, vale. O sigui, són unes mans malignes, eh? Sí, una miqueta. Ell, perquè té molt odi dintre, també, i amb la seva mare porten una relació bastant peculiar. El tema és que jo t'explico això i dius, mira, el tema de la pinta pot ser entreteniguda i tal. Doncs no. Si dura 90 minuts, doncs 80, són ell i la seva mare insultant-se i fent-se retrets i comentaris irònics i tal... I els 10 últims minuts les mans maten. D'acord. I aquest és el resum de la pel·lícula. Un bon resum, crec, eh? Aquesta no me l'apunto, doncs. No, no, aquesta no te l'apuntis. D'acord. I anem a posar notes. Vull que et posis nota a Frankenstein de l'1 al 10, a la de clausura i a la de sorpresa. I a la de sorpresa, aquesta que hem comentat ara de les mans. Vale, perfecte. Doncs mira, el Frankenstein seria un 8. Molt bé. La larga marxa seria un 7. Vale. I la sorpresa seria un 4. D'acord, doncs perfecte. Ens quedem amb aquestes notes, com si fos això del film Affinity, eh? Sí, és que tinc film Affinity i tinc un altre que és el de Tarbox i de fet les tinc puntuades i per això ha estat fàcil. Vale, vale. No m'has hagut de pensar gaire. No, no. Doncs seguim perquè vull repassar una mica el palmarès perquè al final de cada edició s'entreguen uns premis. I el premi a la millor pel·lícula ha estat per l'Hermanestra Fea, que me'n recordo que ens la vas comentar. Estàs d'acord amb què és la millor pel·lícula? Per tu era la gran favorita o per tu hauria pogut estar una altra pel·lícula? O sigui, és una bona pel·lícula. Jo quan la vaig veure vaig dir, o vaig pensar, té possibilitats de guanyar per la tipologia del jurat de com funciona Sitges. Per mi no és la millor pel·lícula d'aquesta edició, però és una molt digna pel·lícula i que guanyi em sembla bé. El tema del jurat de Sitges, algun any l'he explicat, crec. No funcionen per majoria, ha de ser consens absolut. Tothom ha d'estar d'acord i han d'arribar a acords entre totes les persones del jurat i tal. Què passa? Que quan hi ha una pel·lícula que a alguna persona, per qui sigui, no li ha agradat gens, doncs mai guanyarà millor pel·lícula. Aleshores acaben guanyant pel·lícules que agraden a tothom i després a la resta de premis detectes això que són pactes. Aquesta li agrada molt a alguna persona i com que no ha pogut ser la millor pel·lícula, al final li han donat aquest premi. D'acord, d'acord, d'acord. Doncs mira, curiós, aquesta curiositat del festival no la coneixia. I per tu quina hauria d'haver estat la millor pel·lícula? Per mi, la millor pel·lícula era la de Park Chan-wok, la de No Other Choice, que al final ha guanyat millor director. No sé si aquesta la vam comentar o no. És un home que es va a l'atur, té una casa a mantenir, una família i tot això, i es va presentant ofertes de feina, no l'ha agafat mai, i aleshores decideix matar a les persones que tenen com un currículum similar o millor que ell, perquè així a la propera oferta de feina l'hi ha de fer. D'acord, d'acord, doncs sí, sí, sembla realment interessant i és el que t'anava a comentar la següent pregunta, que ha estat reconeguda com a la millor direcció i ja que ja l'has comentat una mica et vull preguntar, el cinema coreà, sobretot el cinema asiàtic per generalitzar una mica més, Realment en aquests aspectes de terror i en aquest gènere s'està fent un forat important, s'està fent un hueco important, no? Sí, van haver-hi modes, o sigui, a finals del 90, a principis dels 2000, el cinema terror japonès va pegar molt fort, no?, totes aquestes pel·lícules de noies japoneses amb cabells llars, no?, fantasmes amb cabells llars i tal. I després va arribar el moment del thriller coreà, que també es va fer molt famós, molt boi, amb Memories of Murder, amb moltes pel·lícules que van posar el cinema coreà en el mapa. I el cinema de terror japonès no ha tornat a arrancar de tant en tant surat una pel·lícula que està com bé, dramas i tal, doncs sí, el cinema japonès està molt bé, però el thriller coreà continua o sigui, ja no ho pega tan fort com pagava abans però de tant en tant van sortint pel·lícules molt potents com aquesta o com per exemple The Furious que, bueno, The Furious, ara no sé si era xinesa, ara potser m'estic liant, però... Diria que sí, perquè és de Kenji Tanigaki. De Furious és de Kenji Tanigaki, entenc que deu ser de... Sí, sí, és hongkonesa, és hongkonesa. Però sí, sí, el No Dark Choice de Parts and Walk, brutal, i cada any o cada dos anys surten com dos, tres, quatre pel·lícules que realment ho peten bastant. Molt bé, sí, sí. A més, aquesta que has connectat de Furious, premi especial del jurat, eh? Exacte, aquesta era favorita per moltíssima gent, crec que, no sé si la van comentar, és una pel·lícula d'arts marcials, que les coreografies de pelees i tal són absolutament brillants, o sigui, se't queda la boca oberta, i la gent aplaudia a la pantalla i tal, i reia, i era la favorita per moltíssima, moltíssima gent. I l'altre favorit és l'altre que també ha guanyat el premi especial del jurat. Els dos primers especials del jurat són com la segona millor pel·lícula, no? Aleshores, suposo que entre aquestes tres van estar el jurat decidint i al final van pactar, bueno, li donem aquesta i a aquestes dues li donem la menció especial. Vale. Que la d'Obsession, també la vam comentar, que era el noi que demanava un desig, perquè estava enamorat d'una noia i demanava que li estimes a ell per sobre de tot. I el desig es complia, però es transformava en un amor obsessiu i bastant tòxic i cada cop més violent. Clar, clar, clar, de Carrie Baker. Barker. Barker, sí, exacte. I ara anem a parlar de l'aspecte interpretatiu, perquè el jurat ha distingit a Rose Byrne com la millor actriu per la seva magnètica actuació en Si pudiera, te daria una patada. Com vas veure aquesta pel·lícula i sobretot l'actuació de la Rose Byrne? Per mi, bueno... Espectacular les dues coses. Jo tenia claríssim que Roswell guanyaria el Premi a millor actriu. De fet, a veure si no arriba els Oscars, jo espero que sí. Perquè és senzillament espectacular. És una dona que està traumatitzada Bé, traumatitzada no, té una depressió postpart bastant... Bé, és que ni tan sol, és postpart. Té una filla que té una malaltia, el seu marit sempre està com fora de viatge i, bé, ella se sent sola, se sent desbordada i cau en una depressió. i és una visió de la maternitat bastant fosca, però la pel·lícula és superinteressant i està realment espectacular. També s'estrenarà aquesta pel·lícula, ara exactament ho busco i t'ho dic, però sí, sí, la recomano i molt, i la gent que no li agrada el terror, que no es preocupi perquè no és de por. És un drama, té un petit element fantàstic, Però sí, sí. De fet, hi havia molta gent que discutia de per què aquesta pel·lícula estava en secció oficial perquè no era com fantàstica. Però bé, sí que mostra... Al final sí que és una pel·lícula de terror, però que està parlant d'una depressió. I l'element fantàstic està ja com molt difuminat i tal, però, bueno, si ens oblidem de les etiquetes, realment la pel·lícula és espectacular i ella, o sigui, és que ella porta la pel·lícula tota l'estona, té la càmera apagada a la cara gairebé i la pel·lícula és ella. Clar, sigui com sigui, si no encaixa del tot o si encaixa del tot, realment el que és és una bona pel·lícula i la Rose Bird, en aquest cas, fa una actuació molt bona, com tu has dit. Mentre que el repartiment masculí queda una mica... Bueno, una curiositat, aquest any han fet una cosa una mica peculiar, perquè li han donat a The Plug, però ha sigut un premi col·lectiu, no? Li han donat a tot el conjunt d'actors que participen en aquesta pel·lícula, no? Sí, la pel·lícula de la plaga transcorre crec que era als finals dels anys 70 o al principi dels 80. És un campament d'estiu de Waterpolo i hi ha un tema de bullying allà, que li fan a un noi que diuen que té una malaltia contagiosa i ningú li toca. perquè si li toquen després estàs de rentar molt i no sé què. I, bueno, un noi nou arriba en aquest campament, la gent ja es coneix de l'any anterior, ja li estàvem fent el bullying a aquest noi, i ell, doncs, es veu allà ficat al mig, que no sap si ajuda al noi que li fan bullying, si continua amb la història, però de mica en mica també es comença a obsessionar si al darrere de tot no serà veritat i aquest xaval té com una malaltia que és contagiosa. I realment tot el repartiment d'adolescents està espectacular i em va semblar molt bé. També és una pel·lícula que ha agradat molt, també és una pel·lícula que la gent també ha discutit bastant si també havia d'estar a secció oficial per al tema de... Al final és una història sobre el bullying i no hi ha gaire fantasia pel mig. Però també és una pel·lícula que està molt i molt bé. Jo també la recomano molt. Doncs, per tant, consideres que aquest repartiment múltipla és just, no? Per tant. Sí, perquè és molt difícil que un repartiment d'adolescents, perquè són grups tan gran de nombrers de xavals, estigui tothom tan bé. Clar, clar. Sí, és que està guai. A part són molt joves i, mira, són... És això que s'ho emporten a casa, no? Sí, evidentment. Des d'aquí també li tenim suport. Hi ha hagut molts premis a curts i també a animació. Quina importància tenen aquests formats així que realment ara estan bastant de moda dins del festival i sobretot pel futur del cinema dins d'aquest gènere? Doncs curtmetratges sí que passen bastants. Jo, em sap molt greu, però jo no els veig, perquè abans sí que feien que abans de cada sessió de cada pel·lícula posaven un curtmetratge, però el tema és que, clar, hi ha pel·lícules que són com molt llargues i els curtmetratges sempre venia gent a presentar-los i s'endarraria tot l'horari, s'endarraria bastant. I ara el que fan és que hi ha sessions exclusives per veure els curtmetratges. Hi ha com tres sessions de curtmetratges d'animació O sigui, tres sessions dic com tres passes diferents de curtmatratges diferents, eh? Sí, sí. Tres passes de curtmatratges d'animació, tres passes de curtmatratge de ficció, i després hi ha un altre, més enllà d'això, que es diu Nova Autoria, que també... Això són curtmatratges com Catalans i tal, que és un premi que dona l'SGAE, i també hi ha una gala, i també es passen els curtmatratges, i hi ha un altre premi. I després, a part de tot això, l'apartat de Noves Visions té també com uns migmetratges i tal, que també tenen el seu propi premi. O sigui, sí, sí, hi ha un munt de curtmetratges en un munt de... de dies i la gent que els agraden els gulmetratges es poden fartar de veure'ls i després l'animació també hi ha bastantes pel·lícules no hi ha... El premi de millor pel·lícula d'animació és transversal. Hi ha la secció animat, que són tot pel·lícules d'animació, però a part, si hi ha pel·lícules a secció oficial, si hi ha pel·lícules a noves visions, si hi ha pel·lícules a el que sigui, totes les pel·lícules d'animació opten al premi animat, encara que no estiguin dintre de la secció animat. D'acord, d'acord. Perquè al final és això, és com un premi transversal. A l'animació. Vale, perfecte. Sí, hi ha una altra que també és transversal, que és la millor pel·lícula asiàtica. Clar, i entenc que ha guanyat el director coreà, no? El de la pel·li... El Novo Their Choice, o no? Potser no. Però tu, potser no. Perquè no em sona. Bueno, clar, també hi ha la de Furious, potser. Espera, és que ho estic mirant ara. És que hi ha tants premis? Sí, sí. Jo he estat mirant els galardons, no? I realment una barbaritat de premis, eh? Sí, també estan els premis del públic. Estan els premis del jurat jove, que també dona com el seu premi a la millor pel·lícula. És la millor pel·lícula fantàstica europea. És la millor pel·lícula iberoamericana. I l'asiàtica ara no la trobo. Bona, és igual, tranquil·le, no passa res. Si vols passem a la següent pregunta. Vale, sí. Et volia preguntar si has tingut algun moment o així una anècdota o algun moment més divertit que ens puguis explicar dins d'aquest festival en aquesta edició. Jo, mira, una anècdota que no és que sigui bona, però... Hi havia diferents pel·lícules, perquè aquí hi ha diferents distribuïdores, perquè hi ha pel·lícules que sí que tenen distribuïció, hi ha pel·lícules que, com jo no tenen distribuïció a Espanya, però sí que les porten no sé quina distribuïdora. Hi havia com 3 pel·lícules, que eren de Sony, I cada cop que hi havia una pel·lícula de Sony, doncs posaven uns segurates a l'entrada, que revisaven tal, que et deien que estava prohibit treure el mòbil, que si portaves bossa l'havies de deixar entre les cames, que no la podies deixar al seient del costat encara que estigués buit. Estaven tota l'estona passant per allà, a meitat de la pel·lícula, unes ulleres d'aquí. a veure si algú tenia el mòbil, tu millor traies un moment el mòbil per veure l'hora i se't llançaven a sobre, en plan, què estàs fent? No, no. Saps que, a part que amb els temps que estem ara, o sigui, ara la pirateria en el cinema, al final el que estan piratejant són pel·lícules que ja estan a plataformes i coses d'aquestes. O sigui, ara s'ha de treure una pel·lícula i a les 3 setmanes ja la tens en una plataforma encara que sigui de pagament. Ha canviat molt tot el món de la pirateria, que encara existeix, òbviament, eh? Però jo què sé, la gent es descarrega una pel·lícula que ja està a Netflix. I gairebé tothom té Netflix. O sigui que t'ha deixat de tenir una mica de sentit. Ningú va amb una càmera de cinema al cinema a gravar. A més que ho gravaries malament amb el so dolent. Realment ningú miraria. Per tant, aquesta anècdota una mica negativa, no la destaquem? Sí, sí, sí, perquè, a part, com que... O sigui, prensa tenim com unes fileres reservades, però no tenim seient reservat. La gent de públic que compra la seva entrada, sí, no? Té, jo què sé, la filera 11, el seient 23. Tu no. I, aleshores, prensa sempre està allà fent cua i a la que obren, sortint corrents per agafar un seient que no sigui a l'última filera amb 200 caps per al mig que no et deixin veure els subtítols ni res. I, clar, tu anaves allà com... superràpid i tal i de cop se't posava aquest home pel mig a dir-te no, però el mòbil el guarda, si no i no sé què i la bossa, que ja ho sé no s'ha passat sí, sí, després hi havia discussions entre premsa perquè deia no, però jo sàpigues que tu m'has tret el seient i no sé què això sempre és un enredo però bé, tot bé doncs, Sergi, ens queda un minut en 30 segons només perquè se'ns acaba el temps què esperes de la següent edició? Doncs espero que Ràdio d'Esvern em prengui continuar amb la meva feina un any més perquè jo mentre pugui allà estarà el peu del canó. Així que moltes gràcies a la ràdio i a tu per deixar-me fer-ho. No, home, de res, home. La veritat que molt bona feina, ens ha quedat una setmana molt completeta amb el festival i des d'aquí també estem agraïts amb la teva feina. Vinga, una abraçada. Adeu, Sergi, gràcies per tot. Adeu. Ara sí, ens acomiadem, tanquem aquí el programa d'avui, el primer programa de la setmana, el programa del dilluns, i ens retrobem, com sempre, demà, aquí, a les 5 de la tarda, a Radio d'Esvern, al 98.1.