#478 - Zoom informatiu, Barça-Champions i cultura

El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Seguim un dimarts més a la ràdio i a compte perquè avui reprenen les activitats de les festes de tardor del municipi. Així que ja sabeu, tots apunteu-vos i aneu a aquestes festes que us ho passareu molt bé. Però va, ara sí ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Comencem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb una tertúlia esportiva amb l'Àlex Galant i un amic seu i seguidament Mare meva quin xou per seguir l'actualitat teatral i acabarem amb Cultura al dia amb la Sara Vito. Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu. El govern espanyol aprova avui el decret per desplegar la llei L, just un any després de la seva aprovació al Congrés dels Diputats. El Consell de Ministres hi destinarà 500 milions d'euros addicionals per reforçar el sistema de dependència i garantir una atenció 24 hores per als malalts d'esclerosi lateral amiotròfica i altres malalties complexes. Amb aquest decret es crea un nou grau, el grau 3+, dins del sistema de dependència, i s'activa una primera fase per agilitzar els tràmits de valoració i per formar professionals del sistema d'atenció. El ministre de Drets Socials, Pablo Bustindúi, ha assegurat que el finançament està garantit després de mesos de queixes de familiars i pacients per la manca de recursos i l'any d'espera fins que ara s'ha dotat per fi econòmicament a la llei. Les associacions de pacients com Benal-Ela celebren l'anunci però recorden que prop d'un milió de persones han mort aquest any sense rebre ajudes i que només un 6% dels afectats poden assumir els costos que poden arribar fins a 9.000 euros mensuals en fases avançades de la malaltia. Amb aquesta mesura, el govern busca accelerar l'aplicació efectiva d'una llei que vol assegurar una atenció digna i continuada per als malalts d'Ela. S'evita el col·lapse a Montjuïc. L'associació Elite Taxi ha desconvocat l'aturada massiva prevista per aquest vespre coincidint amb el partit de Champions del Barça després d'arribar a un principi d'acord amb el Club Blaugrana. El conflicte es va originar arran de l'anunci d'un acord de patrocini entre el club i Uber, empresa que els taxistes consideren el seu principal enemic. Després d'una reunió aquest dimarts, el portaveu d'Elite Taxi, Tito Álvarez, ha explicat que el Barça s'ha compromès a crear una graella de taxis al futur Spotify Camp Nou, similar a la de l'aeroport o la de l'estació de Sants. Tot i això, el club no endarrellarà la presentació de la corta Mover, però sí que revisarà els seus termes. Amb aquest compromís, la protesta queda desconvocada i Montjuïc podrà respirar tranquil·lament durant el partit d'aquesta vesprada. L'expresident francès, Nicolas Sarkozy, ha ingressat aquest matí a la presó de Le Santé, a París. Complirà així la seva condemna de 5 anys de presó per associació de malfactors i pel presumpte finançament il·legal de la seva campanya electoral del 2007, amb diners del règim libanès de Mumar Gaddafi. És un fet sense precedents que ha sacsejat la política francesa. Sarkozy, de 70 anys, ha entrat a la presó acompanyat de la seva esposa, Carla Bruni. Abans, el matrimoni havia saludat els ciutadans reunits davant del domicili, molts d'ells cantant la marcellesa en senyal de suport. L'expresident tindrà una cela individual i estarà aïllat de la resta de reclusos per motius de seguretat. Podrà sortir una hora al dia al pati i rebre tres visites setmanals. Sarkozy ha qualificat el seu emprenonjament com un escàndol judicial i assegurant que la veritat acabarà triomfant. El seu advocat ha anunciat que demanarà la llibertat condicional que se li podria concedir d'aquí a un mes. El president Emmanuel Macron va rebre Sarkozy divendres passat a l'èlisi per respecte i motius humans, va dir. Mentre que el ministre de Justícia, Gerald Darmannin, ha promès visitar-lo per garantir que rep un tracte digne. Ara anem a Lisboa, on ja s'ha fet públic l'informe preliminar sobre l'accident del funicular de Glòria, que va causar 16 morts el passat 3 de setembre. Segons el Gabinet de Prevenció d'Accidents Ferroviaris Portugués, la tragèdia es va produir per la ruptura d'un cable que no complia la normativa per al transport de persones. L'informe revela que el cable no estava certificat ni per l'ús humà ni per el sistema del funicular. i que hi va haver errors acumulats en el procés d'adquisició i manteniment per part de la companyia Carris de Ferro de Lisboa. Tot i això, els investigadors encara no poden confirmar si aquestes irregularitats van ser la causa directa del sinistre. L'alcalde de Lisboa, Carlos Moedas, ha remarcat que l'origen de la tragèdia és tècnic i no polític, mentre la companyia ha acomiadat el responsable de manteniment i espera l'informe definitiu per depurar responsabilitats. Sanae Takaichi s'ha convertit en la primera dona que governarà el Japó. El Parlament japonès l'ha elegit avui com a primera ministra després d'un acord de coalició entre el seu partit, el Liberal Democràtic, i el Partit de la Innovació. De 64 anys i coneguda com la dama de ferro japonesa, Takaichi és una dirigent nacionalista i conservadora, partidària de l'estratègia econòmica de l'exprimer ministre Shinzo Abe, basada en estímuls monetaris, despesa pública i reformes per impulsar el creixement del país. La nova líder ha promès revifar l'economia i combatre l'encariment de preus i l'estrencament salarial. Un cop es reuneixi amb l'emperador, serà investida formalment i la setmana vinent debutarà en una trobada amb el president dels Estats Units, Donald Trump. Ara cultura, i és que tal com va avançar ahir, Rosalia ha confirmat oficialment el seu nou disc, Lux. Aquest sortirà el 7 de novembre, tres anys després de Motomami. L'anunci havia de tenir lloc en un acte multitudinari a la plaça Callao de Madrid. Però es va avançar per error a través de les pantalles de Times Square de Nova York, on es veia la cantant vestida de blanc, envoltada de paraules, lux i conceptes com Forza Ciega, Carmesí o Luz que duele, que s'especula que puguin ser possibles títols de les cançons. A Callao, milers de fans esperaven i un cop finalitzat l'acte es va projectar la portada de l'àlbum a les pantalles, marcant la presentació oficial de lux. Aquest serà el quart disc de Rosalía. Ara toca ritme, ara toquen els esports. El Futbol Club Barcelona torna aquesta tarda a tres quarts de set a la Champions League i rep a l'Olimpiakos amb la necessitat de guanyar després de la derrota davant del PSG. L'equip dirigit per Hansi Flick afronta un partit clau amb moltes baixes, incloent-hi Ter Stegen, Gabi, Dani Olmo, Rafinha i Lewandowski, afectant especialment la davantera i el mig camp. Flick, però, ens ha sorprès aquest matí amb la llista de convocats. Ferran Torres ha rebut l'alta mèdica i finalment podrà jugar. Malgrat que la prèvia l'alemany el donava com a baixa, per contra Andreas Christensen es queda fora per gastroenteritis. La recuperació de Fermín López dona aire. Al mig del camp i en roda de premsa prèvia, el jugador va tornar a parlar del seu estil i del seu estiu, que va ser molt muguetet, i els rumors de la seva possible marxa al Chelsea. Ara sí, l'escoltem. Bueno, la veritat que molt tranquil, molt tranquil perquè sempre he pensat en estar aquí, mai ho vaig dubtar i han sortit moltes coses i això no ho puc controlar, però l'important és que jo volia estar aquí i això ha passat. Amb aquesta combinació de baixes i retorns, Flick haurà de buscar solucions per afrontar una setmana clau marcada també pel clàssic del diumenge. L'Atlético de Madrid, en canvi, viatja a Londres per enfrontar-se aquesta nit a les 9 en punt contra l'Arsenal de Miquel Arteta, encara invicta en aquesta edició de la Champions League. Un partit molt complicat per els de Simeone. El Villarreal rebrà a casa el Manchester City en un partit dalt voltatge i de gran dificultat per als groguets. Els locals buscaran la primera victòria a Europa. I demà més Champions League. L'Atlètic Club rebrà el Carabac i el Madrid a la Juventus. El Futbol Club Barcelona i el Real Madrid ja tenen de tallar escenari per al gran clàssic de la Lliga F. El partit es jugarà dissabte 15 de novembre a les 4 de la tarda a l'estadi olímpic Lluís Companys. Des del club confien que el públic respongui de nou i que el clàssic es converteixi en una gran festa del futbol femení, amb entrades ja disponibles pels canals oficials del Futbol Club Barcelona. Ara sí, presentem la cançó del dia. Avui ens toca una cançó prou diferent, fora de la música comercial. Me la va recomanar una bona amiga i la veritat és que el tema té un ritme que se't posarà al cap de seguida. Aquesta peça que escoltarem avui parla de la fragilitat humana, del pes de la identitat i d'aquella sensació d'estar sempre a punt de trencar-nos. però amb la valentia de voler-ho fer acompanyat. És una cançó que explora el desig de tocar fons només per sentir-se viu una altra vegada. Amb una poesia crua parla d'autodestrucció com una forma de connexió, de voler compartir el dolor perquè almenys algú més entengui aquest caos. Darrere d'aquesta cançó hi ha un artista que s'ha fet un nom per la seva autenticitat en cada tema, barreja el pop alternatiu amb influències urbanes i un toc de distresa digital que el fa únic. El seu so és generacional, parla a qui se sent perdut en un món accelerat i converteix el malestar en art, sense filtres ni artificis. La cançó és un viatge cap a la foscor interior, però també una invitació a no viure a la sol. Com sempre, us deixo tres pistes. La cançó és molt nova, va sortir de fet fa tres setmanes. Forma part del disc Infància mal calibrada. I el cantant us el desballaré perquè avui és molt difícil. Ell és Barry B. Ho tenim, doncs, que Sony quieres autodistruirte conmigo de Barry B. Pagué la cuenta y fui al baño. Miré al espejo, un ser extraño. Toda la vida queriendo escapar de mí mismo buscando la normalidad. Que estoy tan cerca de convertirme en lo que siempre había odiado. El espejismo de un NPC. Un alma rota con miedo a caer. Solo para sentirme viva de nuevo. Es el legado de mi maldición, estropearlo en medio de la ovación. Voy a caer de pie, aún me quedan vidas pendientes. Tengo sitio para los dos, contigo siempre es mucho mejor. Volvería a hacerlo todo mal otra vez. Solo para sentirme viva de nuevo. Ay, ay, ay, ay, si quieres autodestruirte conmigo para tener algo. Siento que tengo algo que sanar Estoy podrando las energías del corazón Aun sabiendo que así crecerá más Doncs un gran tema, la veritat, i seguirem escoltant el barri perquè porta un projecte molt interessant. Però ara baixem una mica les revolucions i anem a l'efemèride del dia. Avui, 21 d'octubre, celebrem el Dia Mundial de l'Estalvi Energètic, una jornada que ens convida a trobar-nos un moment i pensar en com utilitzem l'energia en el nostre dia a dia. Perquè, tot i que sovint no ho notem, cada gest, cada decisió, té un impacte directe en el nostre planeta. L'energia és el motor que mou el món, ens il·lumina les cases, ens escalfa quan fa fred, ens transporta d'un lloc a un altre i alimenta la tecnologia que ens connecta. Però darrere d'aquest confort hi ha recursos finits i un medi ambient que pateix les conseqüències d'un consum desmesurat. Estalviar energia no vol dir renunciar al benestar, sinó aprendre a utilitzar la intel·ligència i amb responsabilitat. Apagar els llums quan sortim d'una habitació, aprofitar la llum natural, fer servir electrodomèstics eficients, reduir el malvaterament... Petits hàbits que, en definitiva, sumats, poden fer una gran diferència. També és un bon dia per recordar que la transició cap a energies renovables no és només una opció tecnològica, sinó un compromís amb les generacions futures. Invertir en el sol, en el vent, en la natura, és invertir en un futur més net, més just i més sostenible. El planeta ens parla. Ho fa amb temperatures extremes, amb sequeres, amb pluges torrencials i amb canvis que ja no podem ignorar. Però encara hi som a temps. Cada acció compta. Cada persona importa. Avui, 21 d'octubre, deixem que aquest Dia Mundial no sigui només una edat al calendari, sinó un recordatori viu del que podem aconseguir plegats, perquè l'energia més poderosa que tenim no surt d'un endoll. Surt de la nostra voluntat de canviar les coses. Ara fem una petita pausa musical i comencem les seccions d'avui. Cuando estamos lejos Me tomo miro al techo Echando de menos uno de tus besos Muero por vernos a solas, comiéndonos frente al espejo, quitándote a boca los complejos, hasta que se enrede tu pelo. Solo con besarte, solo tú eres arte y ya no puedo negarte que sin querer me enamores de ti. Tienes algo que nadie tiene, al menos no vi. Cuando se hace tarde nunca falla, vuelves a mí, porque también me echas de menos. Y aun quiero nieguer, sabes que sí. Cambias mi mal humor con una conversación. How freaky, how freaky. Y me sana el dolor. Cambias mi mal humor con una conversación. How freaky, how freaky. Quiero compartir dirección. Así no me mire, yeah. Esos ojos sin anime. Así no puedo negarte lo que pides. Fins demà! Fins demà! Quiero compartir direccions Ara sí, comencem les seccions del programa d'avui i ho fem amb una tertúlia esportiva, perquè avui tenim molts temes a parlar i ho tenim a parlar amb gent molt interessant i que, bueno, vells amics també de la ràdio. Ara sí, ja podem presentar l'Àlex Galant. Hola, Àlex, què tal? Hola, bona tarda, Jaume, què tal? I també el seu acompanyant d'avui, el Pol Martínez, que abans no he dit el nom, però es diu Pol Martínez. Bones. Molt bé, què tal? Com esteu, nois? Tot bé? Molt bé, fent una visita, no?, sorpresa aquí a la ràdio, sí, sí. Sí, sí, almenys això ha estat molt improvisat, perquè, mira, ens ha sortit un foradet, no?, i hem pogut recuperar l'Àlex a les zones de ràdio d'Esvern i, home, l'Àlex és un convidat de luxe, no és un convidat, és un membre més de la família. I et comentava que quan em sec aquí, o sigui, segueixo tenint els mateixos costums, el punyito, sí, sí, és una cosa molt... Ho vam passar molt bé en aquest estudi, ara canvia't una mica els rols, no? Però la veritat és que molt content de tenir-te aquí. I també tenim el Paul Martínez, presenta't una mica per qui no et conegui. Sí, bé, soc també un estudiant de l'Autònoma, aquí company de classe també de l'Àlex. I bé, també tenim així un projecte semiprofessional així de periodisme que es diu Frontal Rojo, on informem així d'equips de la Lliga per no tractar només el tema de Barça i Madrid com fan la majoria de mitjans. I també parlem una mica de notícies internacionals del futbol, com per exemple el de Japó que es vol separar de la seva confederació d'Àsia, coses així. Per exemple, aquí és l'últim vídeo que hem publicat. Llavors, si a la gent li va donar un cop d'ull, endavant. Molt bé, i on us podem trobar? A YouTube, Instagram i TikTok. Que també fem així entrevistes també amb la gent a TikTok. També ho podran veure a part ja. Molt bé, doncs ens apuntem front al rojo, no? Front al rojo? Correcte. Molt bé, doncs front al rojo no projecta, no, Àlex? Correcte. Seràs més vostè, només. Molt bé, molt bé, doncs perfecte, i ara sí comencem amb la tertúlia esportiva, avui tractarem diversos temes, perquè a més tenim un bon temps, però el principal tema ara per parlar és la prèvia, perquè avui el Barça té la tercera jornada a la Champions League, Barça-Olímpia-Cos, Àlex, què tal? Com veus aquest partit? Sí, de fet, el partit comença una hora i quart. Sí, molt bé. Sincerament, és un partit on el resultat hauria d'estar molt favorable pel Barça. Crec que és una oportunitat per reivindicar-nos després del partit del PSG a casa. I el típic partit de cada any a la Champions que guanyem 5-6-0, crec que ha de ser el d'avui, sincerament. Sí, a més, jo crec que... Aniria molt bé, una golejada per tornar a la confiança, perquè realment l'últim partit, que va ser contra el Girona, no va ser un bon partit. Molt justet. Va ser un partit on vam patir molt, però bé, Pol, tu com veus aquest partit? Home, jo veig una mica més pessimista al final amb el rendiment que està donant al Barça. Han de tornar jugadors com Rafinha segurament que torni avui a tindre una mica de minuts. Està descartant, eh? Rafinha avui? Està descartant al final? Sí, sí, sí. Doncs imagina. O sigui, són jugadors que al final haurien d'estar sent titulars al Barça i de moment no... No ho estan sent, llavors aviam com avança el partit, veure si al final Roni Bargi juga també de titular i es va adaptant encara més, també s'hauria de veure si la menya mal acaba jugant de mitja punta, que s'ha estat parlant, pel que he vist que podria jugar per allà, o sigui al final jo crec que és un partit d'aprovar moltes coses i jo al contrari de l'Èlex no m'espero una golejada, però sí que m'espero la victòria del Barça Ué. Clar, realment és un partit que, com tu deies, potser rotacions o per provar algunes coses diferents, però clar, tens l'urgència de guanyar, perquè és la tercera jornada, si et plantes amb dues derrotes la tercera jornada tens un problema. Però ara vull fer un petit joc, vull que intentem fer una predicció del nostre 11, del que seria l'11 que ha de treure Hans i Flick. Si vols començar, em portaria, començo jo, està clar, Chesney, però en defensa, aquí veus, Àlex. Doncs mira, encara que el nivell està sent molt baix, crec que Kunder serà el lateral dret, el lateral esquerre penso que jugarà Gerard Martín i t'explico per què, perquè potser Valdes l'opció més endavant, després a la defensa crec que no canviarà gens, Eric García i Covarsí crec que són ara mateix els millors centres del Barça, potser entrarà Aujo perquè no va jugar, bueno va jugar i va ficar el gol però va entrar després. Jo no descarto la possibilitat que jugui Aujo, realment El veiem molt endullat últimament i crec que... Però clar, també és veritat que serà un partit on el Barça tingui molta pilota i dos centrals amb bona sortida de pilota també és un punt a destacar. Que per cert, Obro de Bat, després del gol de l'altre dia, ha canviat el discurs, sí o no? Araujo, araujo de davante potser, no? Potser el discurs d'estaparia llavors. Que no la ligui molt i als últims minuts com look de joc, no? A la punta allà. Però va, seguim amb l'onze, per ara tenim aquesta línia defensiva. Pol, ves amb el mig camp. Què t'esperes? De joc, Pedrillo, crec que són inamovibles. Potser entra Bernal, pel que he vist també que ho he llegit una mica, però... no crec jo el que m'espero al final és el doble pivot de Jong Pedri que estem veient tota la temporada i potser la segona part si es necessita una mica més defensiu que entri Casador i llavors ja després que entri Bernal que al final és que amb la lesió dels creuats i tal no crec que estigui per jugar els 90 minuts i mig punta i ni 40 i mitja punta que aquí veus la mitja punta o la minya mal no sé perquè no la sensació que pot arribar a jugar avui la minya mal de mitja punta O si no, és que... Fermín ha tornat. Fermín, però és que es veu que Fermín per tot el partit, o 60 minuts... Avui a la roda de premsa ha insinuat que seria com titular, eh? A la roda de premsa, per tant... Potser jugarà llavors Fermín. Jo crec que serà Fermín titular i si està molt cansat potser l'acaba traient, però crec que començarà Fermín. Mitja punta, no. La davantera. Els tres davanters de dalt, Àlex. Sí. Tu has dit que tenies una idea una mica curiosa. Sí, però he vist a no sé a quin mitjà ha estat que jugarien Rooney Bargi a l'esquerra, Lamin Jamal a la dreta i Marcus Rashford a la punta, que no em semblaria tampoc una mala idea. Insisteixo en que Valde pot ser extrema esquerra i ho ha fet, no és el primer cop que ho faria. D'acord, si tu creus que el balde podria inclús adaptar-se en aquesta posició. Sí, perquè velocitat té, regat té, i què més vols per un extrem, no sé. Sí, sí, realment desequilibri. Sí, sí, realment és una bona alternativa. I d'entrenador qui creus que estarà? Home, d'entrenador està clar, no? Hansi Flick... Depèn de quin sigui l'àrbitre ja. Veurem. Però sí, a més recordem que Ferran Torres finalment ha entrat a la convocatòria. Sí o no? Sí, sí, ha entrat a la convocatòria. Per tant, no crec que sigui titular, ni molt menys. Però bueno, almenys és una bona notícia que ha tornat a la convocatòria quan Hansi Flick ahir el va descartar, eh? Bueno, mira... són bones notícies, perquè són moltes baixes ja, i estem encara a l'octubre, si seguim aquest ritme arribarem al mes d'abril sense jugadors, és a dir, han de començar a aparèixer ja els Gavi, bueno, Gavi li queda, no? Sí, Gavi li queda. Fins l'any venent, res, Gavi. i han de començar a tornar, aquests jugadors que porten molt temps lesionats i sobretot els ha de donar més ritme, perquè penso que jugadors com Dani Olmo, quan tornin, per exemple, han de tenir més minuts, perquè és que no tenen el nivell, han d'agafar la forma física que han tingut l'any passat i no sé. Sí, bueno, també és el que està pensant una mica, per exemple, també és una mica jugar-te-la, perquè al final també està fent el mateix amb el Kunde, a la que ha tornat i ha enviat l'Eric Garcia cap al central, quan estava jugant l'Eric Garcia lateral dret, sent el millor. I molt bé, eh? I molt bé. Bueno, és que estava sent el millor de l'equip tranquil·lament, i a la que l'has passat un altre cop al centre de la defensa i a Kunde al lateral dret, estem veient que és un coladero el Kunde per la dret. Sí, no, aquest és un bon valor per obrir, perquè el partit de Kunde contra el Girona és perpèntic. Sí. És una cosa... que venint de Cundé em sembla sorpressiu, perquè Cundé, per mi, l'any passat era el millor a l'altre del dret del món, perquè jo el veig veure en les actuacions en defensa, sobretot, espectaculars, i a part associant-se molt bé amb la Minyamal, però és que aquesta temporada ha començat molt malament. I no sé si ho sabeu, però Cundé és el meu jugador favorit, preferit, del Barça. I tinc la seva samarreta de la temporada passada, amb el 23, marca el gol de la Copa i, bueno, imagineu la meva reacció... Molt laura. I aquest any està sent molt laura. Sí, sí. No, no, jo realment no ho entenc. És que no ho entenc perquè a mi, Condé, m'agrada molt com a lateral, però sí que és veritat que, ostres, potser un toc de tensió... Però soc molt defensor, eh? Tornaràs al seu nivell. Sí, tant la bo, tant la bo, però de moment jo me la jugaria més amb posar a Eric García almenys a lateral dret i al central... Una pena que tingui Gaston Terit i Cristensen estaria bé, però bueno, que jugui a l'Aujo, jo que sé, amb... Amb Coercí, no? Amb Coercí mateix. Coercí està clar que és l'home fix. Anem a parlar, ja que estem parlant de la defensa, anem a parlar de la defensa perquè és un dels temes que més s'està parlant últimament perquè realment estem veient a l'equip una mica fràgil. Com analitzeu aquest problema de la defensa? Realment jo és que soc una mica d'atractor, sé que pel que he vist Pol, però a mi no m'agrada gaire Eric Garcia, sé que està fent una bona temporada, està complint amb tots els aspectes on se li posa, però crec que no és aquell central capità, aquell kaiser que ens estableix a la defensa. I t'ho dic, eh? Jo soc una mica crític amb Eric Garcia i potser ara us torneu bojos contra mi. No, no, bojos tampoc. Crec que ha de ser titular, però ostres, jo crec que al Barça li falta un central, eh? A veure, jo el que crec que passa aquesta temporada no és tant el que falti nivell defensiu, sinó el tema de la pressió que comporta tot l'equip. Llavors, no pots estar pressionant tan amunt, no perquè no sigui un bon sistema tàctic, sinó perquè els jugadors no pressionen. Llavors, a l'hora de no pressionar, com estaves pressionant la temporada passada, que tenies el Lamin Jamal i el Rafinha pressionant com uns animals... Aquesta temporada tens el Rony Vargi que s'està adaptant quan entra, que tampoc és que sigui la seva culpa, perquè és que està adaptant-se i és suplent. La Minyamal està amb els problemes del Pubis. Ferran Torres, quan juga amb punta, sí que pressiona, però es veu molt sol perquè el Dani Olmo també estava amb problemes. Fermín també té problemes, tots estan tenint problemes físics, que és una cosa que ja vam veure a la seva època amb el Hansi Flick quan estava el Bayern que la segona temporada tots van tindre problemes físics, llavors el problema potser és més el desgast físic que ha generat la temporada passada i que no t'està sàpigant recuperar a nivell físic de tot el que va comportar això. Doncs aquest és un bon punt, realment. Ja vull matisar una cosa, no estic ficant totes les culpes a Eric Garcia, ni molt menys dels problemes defensius de l'equip, però crec que per aquí està la clau, realment el problema de la defensa parteix del problema de l'atac, que no s'està pressionant com s'hauria de pressionar i realment els equips t'estan trobant sobretot les espatlles molt, molt fàcilment. Sí, i mira, si us dic una cosa, si tingués el Flick davant, ara mateix m'agradaria preguntar-li què ha canviat respecte a l'any passat. No sé si és la figura d'Iñigo Martínez, que ara veiem que és molt important. És que em sembla una de les claus, eh? Sobretot perquè jugava al central esquerra i feia que el Coercí jugués al central dret i el central esquerra no ho està fent molt bé. però també hi ha un altre problema i si ho comparem amb les estadístiques de l'any passat són les recuperacions per pèrdua és a dir la pressió per pèrdua quan el Barça perdia la pilota a zona de 3 quarts s'activa amb els jugadors 3-4 jugadors i recuperaven la pilota ràpidament, ocasió i gol, probablement. Aquest any, si mirem les estadístiques, no s'està fent. I què passa? Si pressiones malament espais i, a més, la línia, no sé si és per concentració, perquè un defensa està despistat, no sé, i no la fan bé. A l'esquena hi ha molts espais que aprofiten segurament els rivals. No l'altre dia ho va fer el Girona, que va perdre en moltes ocasions. També s'ha de comentar que en comparació a la temporada passada, una de les que potser sorprèn a la gent és que el Barça està tirant la linea del fora de joc tan a dalt que de moment aquesta temporada hi ha més forats de joc a favor del Barça que la temporada passada. La temporada passada crec que el primer mig pel que vaig escoltar el que t'hi jugues era 4 amb alguna cosa. de fora de joc per partit en els primers nou partits de la temporada i aquesta temporada de moment, això en lliga i aquesta temporada de moment ja van per 5, algo, o sigui, hi ha més d'un fora de joc per partit del que hi havia la temporada passada, llavors potser no és tant el tema del fora de joc El que està perjudicat al Barça, que és sobretot el que se li deia a l'Ingo Martínez, que és el que feia millor. Hi ha més situacions dels rivals que impliquen que els jugadors s'hagin de córrer, es desgastin i tal. Llavors tot això també pot implicar aquest desgast físic que també comentem. Sí, totalment. Al final, és el que tu dius, que jo crec que el tema de la pressió és on està la clau, perquè quan tu fas una mala pressió, realment l'equip es desmorona. Veiem un equip mal balancejat, que no fa bé el balanceig de pilota, I és on estan produint els majors problemes del Barça. Perquè jo, per exemple, veig amb els gols que va fer, sobretot contra el Sevilla i contra el PSG, els gols que ens van fer, tots els gols són molt similars. Realment ens venen de banda, no? Aquesta passada a l'altre costat, sol i gol. I realment és un canvi de joc totalment, no? Arriba la pilota a l'extrem, corre... i realment es veu que no té lateral, el lateral arriba molt tard i un cop arriba la línia de fons, posa al centre el passe de la mort i el passe de la mort, és letal. Sí, i què passa? Que quan, amb respecte, és un equip com el Girona aquest any, doncs pots guanyar el partit dos a un perquè apareix Araujo i tal. Però si tens el PSG, que et dic una cosa, va perdonar bastant, doncs acabes perdent el partit com va passar al minut 90. A mi, jo quan veig un partit d'aquests, inclús contra el Sevilla, que també van fallar moltes, però després ens van acabar fotent 4, però també van fallar. El que penso és, ostres, això Mbappé no ho falla. Saps? Mbappé ens arriba aquestes dues vegades, que aquests rivals ens ha fallat i Mbappé ho marca. I és el problema. Ho veurem el diumenge, no? si voleu obrim el pròxim tema de la tertúlia anem al clàssic perquè el clàssic és aquest diumenge és el Santiago Bernabeu es suposa que Rafinha tornarà per tant tindrem a Rafinha Ferran Torres que estarà més recuperat la Minja totalment recuperat en principi Fermin a la mitja punta anem recuperant jugadors però com veieu aquest clàssic s'està dient que és un clàssic ja desnivellat com ho veieu vosaltres? La veritat és que tinc bastanta por. Jo penso que el Madrid és bastant preferit per aquest partit. ja que és que al final està a un nivell de forma podríem dir superior al Barça tot i que després els seus partits siguin deplorablement avorrits però traient això i a sobre també veient el nivell de l'arbitratge no em fio gaire la veritat és que aquí sí que soc una mica pessimista però no pel Barça com a tal o sigui que també ajuda que el Barça no estigui en el seu millor moment però jo crec que si el Barça no està sempre al 100% Al final del Madrid, a la Lliga ja sabem què passa, ja ho vam veure a l'últim partit i és que tot això són detractors que fan que no confi gaire. Mira, l'any passat aquesta setmana va ser molt clau pel calendari del Barça perquè va ser un 5-1 contra el Sevilla i després va arribar el diumenge 26 d'octubre també del 2024 i li van ficar els 4 gols al Bernabéu. Què passa? Em dóna la sensació que és una mica que arribem amb sensacions oposades a l'any passat. És a dir, l'any passat sí que ja havies guanyat el Bayern de Múnich 4-1, aquest any has perdut contra el PSG, el Real Madrid no es jugava bé i no obtenia els resultats aquest any, sí que està passant... Em costa... Serà un partit molt més difícil que l'any passat, això segur, perquè els caçadors, els Rafinha no estan al mateix nivell, és obvi. També et dic, no sé si jugarà, perquè Flick no és de tornes de l'ació i et poso titular. Potser a la segona part, no? Que es pot guanyar Òbviament, es pot guanyar perquè el Barça, si té la pilota i apareix Pedri, etc., guanyarem. Però és un partit molt més difícil que l'any passat, segur. Sí, sí, jo estic totalment d'acord amb tu, Àlex. Crec que serà un partit que costarà molt més i realment, sobretot motivat, jo crec, perquè el Barça no està en el seu millor moment, però també sobretot perquè hi haurà molts jugadors que farà una setmana que hauran començat a entrenar amb el grup. Per tant, jo crec que aquest to físic es notarà i crec que realment el Madrid arriba millor físicament, tot i que també té les seves baixes, ara hem vist que Álava s'ha tornat a lesionar. Però bueno, veurem com... Clar, a Huysen arribarà. A Huysen, sí. No ho sé si arribarà, però arribarà com el Rafinha, per exemple, amb molèsties. Per tant, a totes dues plantilles veiem afectacions greus, però clar, justament a la davantera, el Madrid està perfecte, no hi ha cap problema. Va a Pesta Saab, Vinícius també, Rodrigo també, Mastantuono també, tot i que Vinícius no és el Vinícius de fa dos anys. No, però bueno, el partit contra el Getafe al final va ser el que va guanyar el partit, perquè l'expulsió anien bé per la seva banda, I la de l'altre noi també, l'Adrià Alice? Sí, l'Àlex, no sé. Era l'Àlex, sí, no me'n recordarà el cognom ara. Se'l coneix per cognom, però com el seu nom de la que se'm reposava Àlex, doncs em vaig quedar amb Àlex. Però bé, també ho va provocar el Vinícius al final, o sigui, tot va passar per ell aquell partit. Llavors potser va ara mateix amb un nivell de confiança, que és que no l'hem vist durant tota la temporada, llavors també s'haurà de veure com torna Vinícius. Jo crec que serà un partit difícil, però crec que també és un partit on el Barça pot crear un punt d'inflexió en la temporada. Un partit en què el Barça sabem que els clàssics i el Bernabéu acostuma a jugar bé, acostuma a reivindicar-se. És un estadi on al Barça li agrada reivindicar-se i crec que pot ser un bon moment, sobretot jo ho condiciono també molt el que veiem avui. Si avui veiem una bona versió del Barça, el que deia l'Àlex, no una golejada. Jo crec que el partit del Madrid es podrà treure endavant, però sí, espero, espero que el Barça avui agafi bones sensacions i arribi al Bernabéu amb bones sensacions i faci aquest punt d'inflexió que ens està faltant. Mira, aprofito per donar-te dades i és que a tots els partits la menja mal Kylian Mbappé fins ara, fins ara. Com m'agraden aquestes dades, eh? els ha guanyat la min, tant al Barça com a la selecció. I després, des que Hansi Flick ha arribat a Can Barça, ha guanyat tots els partits. Clar, què passa? Que Xavi Alonso té la mateixa estadística perquè no ha jugat encara ningú. Clar, això és veritat. Però anem a parlar una miqueta del Madrid, perquè tampoc som grans experts del Real Madrid. Com el veieu aquest any? Perquè realment veig un Madrid sòlid però poc vistós. Avorrit, avorrit. Sòlid en defensa podríem dir. estem veient una versió diferent del Real Madrid, potser més efectiva que vistosa. Sí, al final és un Madrid que té molt més la possessió, una possessió de no tindre riscos a nivell defensiu de tota l'estona, està acabant jugada si fa falta perquè no els generin els contraatacs, llavors són partits que al final ells els fan avorrits, però perquè saben que al final tenen més qualitat que els seus rivals, llavors és evident... que el que vol fer el Xavi Alonso és que sí, que no generin ocasions, que Mbappé, que està enxufadíssim la Marquí i a partir d'allà anar jugant, que és el que estem veient. Per mi la principal diferència és el nivell ofensiu. Crec que la línia d'atac cap al darrere segueix més o menys. Igual que passa que quan fiques gols i quan tens un Mbappé enxufat, que per cert porta 11 jornades seguides fent gol, guanyes els partits. Però el que és a nivell de joc, el Madrid segueix sent el mateix de l'any passat. Sí que és veritat que no té els mateixos errors, Sí, però crec que si el Barça que se mantingui ofensivament té efectivitat, etc., pot guanyar el partit. És que si defenses ve el Real Madrid, que serà el més complicat, perquè el que dèiem, els espais al darrere, a l'esquena de la defensa, però si tens una bona defensa, I aconsegueixes tenir la pilota, és que el Madrid és el mateix equip de l'any passat. El que passa és que a nivell ofensiu ha millorat el nivell, el que s'esperava, no? Al final, Mbappé, Vinícius... Sí, la clau estarà a Natura, no? Sobretot a Mbappé, perquè és el que deia... Però com? Bé, això ja és problema de flex. Bé, tots tenim clar que Mbappé, mínim, un gol ens marcarà, no? Sí. A mi em sembla espectacular el nivell de Mbappé, realment. És un jugador que, mira, està a l'equip contrari, però és que fa goig de veure. És un jugador que fa goig. A més, no és com Vinícius, no, que és provocatiu. És un senyor. Realment és un senyor en el camp i és molt bo i no costa admetre-ho. Però va... Anem a passar a un altre dels temes candents de la setmana, amb els àrbits. Vam veure un arbitratge bastant polèmic contra el Girona, vam veure un arbitratge també bastant polèmic a Getafe a favor del Real Madrid. Com ho valoreu? Vols anar tu, Àlex? No, tira, tira. Et veig més calent. Bé, aviam, sobre el tema del Barça, jo crec que Gil Manzano un altre cop va fer de les seves al final. El gol de Cuberçí, mira, t'ho puc arribar a comprar, que al final, jo què sé, posa les mans i tal, i com es diu, compres papeletes perquè et piti la falta. Que també et dic, no ho va dubtar i la temporada passada o l'anterior, Quan va jugar el Madrid contra l'Almeria, allà quan Rudiger feia les faltetes aquestes per marcar gols, allà no es pitava. Llavors són coses que sorprenen que sempre es pitin a favor d'uns i en contra d'altres. Però bé, com ja dic, això t'ho pots arribar a comprar. El problema arriba quan pita asfalta de raix fora, quan li foten un codafó a la cara. Llavors aquí és com dius, aviam un moment, per evitar l'expulsió de Vitor Reis, perquè era expulsió, no era penalti però era expulsió per agressió, Estàs pitant falta del que li han fet l'agressió per no haver d'anar al bar i que no et diguin res. Llavors aquí és on entra el que a mi em molesta, podríem dir. Et treu de pullar. Jo mira, el penalti... Realment crec que està ben pitat, no és penalti per mi. Com s'està pitant? Sí que és veritat que realment al Madrid hem vist com aquestes coses no s'hagien pitat, però per mi està ben pitat. Però sí que és veritat que el que tu dius, l'agressió és clara i és difícil d'entendre que no s'hagués expulsat a Vitor Reix, no, Àlex? No, no, penso igual. No penses igual? No, no, mira, aquí... Bueno, ja està bé, a mi m'agrada això, a mi m'agrada la varietat, no? Començo amb el partit del Real Madrid, crec que és un bon arbitratge. Bueno, però del madretà encara no l'havien parlat. Bueno, però heu introduït el tema dels dos partits. Però acabem amb el Barça, si vols. Acabem amb el Barça primer. Bueno, vale. No, és que el del Barça, jo tenia el problema... Sí que vaig acabar molt enfadat amb el del Barça, això és veritat. Perquè... No, i el problema comença... Però el problema comença a la banda, amb Hansi Frick. O sigui, per mi li treu la primera groga i el problema és que s'espera l'àrbitre a veure la reacció del Hansi Frick. I aquí és quan fa el gest de desaprovació i l'expulsa. Eh... Si t'estàs esperant, per què? Si et dones la volta i ja està. Després la dutifarra, em sembla bé. De fet, no ho posa a l'acte. L'àrbitre, no ho posa a l'acte. És que al final no es pot atribuir a qui li fa l'àrbitre. És una cosa que tu fas en un moment d'exesi. Avui el president ha dit que potser sí que és per les emocions del partit En tot cas, jo només veig el de la banda Respecte al partit, no veig que sigui... O sigui, veig una falta d'Eric Garcia, crec que és quan empenta Per mi també és falta Sí, l'única acció, la de Rashford Tampoc són accions, el Barça va fer un molt mal partit Una cosa no treu l'altra, però estem parlant del vitratxa Llavors, el que sí que passa és que hi ha un problema, i és que el senyor Gil Manzano ja té uns antecedents que són una mica... Són curiosos, són curiosos. I respecte, bueno, introdueixo ja el tema del Real Madrid. Acabem, vull ficar una conclusió, i és acabar amb el que tu deies, amb aquest arbitratge del Barça, que realment potser és un arbitratge una mica... dubtós, sobretot per mi amb la vermella part donada de Vítor Reis, però no treu que el Barça ha de fer un molt mal partit. Anem amb la veritat del Madrid. Res, és que per mi és un bon arbitratge, és a dir, si la falta que fa Nyon li fan a la mitja mal, tots estem demanant la targeta vermella, crec. I de fet, és que surt el 75 i per mi és que les instruccions que li dona el bordalàs és entra i el que has de fer és defensar Vinícius, o sigui, t'ocupes d'ell, el marques i si pots li fas una falta que piqui. I va passar això, què passa? Que portaves un minut al camp i és... Li dona una... Per mi és vermella, la segona també perquè és una patada que no té per què, o sigui, no ve, no ve, no ho sé. Bueno, crec que és una segona grova. És una segona grova, però és que si tens una perquè li fots la patada. Per mi és un bon arbitratge el del Real Madrid. Jo no estic al 100% d'acord amb tu, home, el tema de Nihom de la segona vermella, sí que estic d'acord, però el problema de la primera vermella, a Nihom, és que entra per un jugador que tenia ja groga, no me'n recordo el seu nom, al final l'estàs canviant perquè té groga, però és que tu et poses a analitzar que hi ha groga, per Quico Femenia, però és que la falta de Quico Femenia és que ni el toca, no me'n recordo qui era, però és que ni el toca, i li treuen groga. Però una pregunta, l'acció, la falta no et sembla vermella? No, no, l'acció de Nihon, a mi no em sembla vermella tampoc Jo tinc dubtes, la veritat És una groga Sí, per mi seria groga, però són accions que al final passen en cada partit Pilota 15 metres Sí, sí, però és que igualment no pots estar expulsant a cada jugador perquè eviti que un jugador pugui atacar com a tal, perquè és que ho veiem a cada partit L'interpretació és que no és una falta, és una agressió ja, bueno, sí, clar, llavors està en araina també a Lewandowski quan estava amb la gent a la temporada passa contra el Rayo que t'he comentat abans però això és un altre partit i una altra història ja, però tornem a entrar al mateix que al final sempre passen justament a favor del Madrid això és un altre debat això és un altre debat home, avui el president és a la porta i la mano blanca, no? clar, clar Li agrada deixar aquestes bullites. Madismo sociológico. I Courtois li ha respost a la prèvia del partit d'avui de Champions League. Qui, perdona? Courtois. Què li ha dit? Courtois, ostres, ara... Bueno, ja ho recuperareu, però sí, sí, li ha respost, li he dit, bueno, com... Ah, sí, ja me'n recordo, li ha retret el cas Negreira. No, què dius? Cada equip tira pel seu. Però al final deixem aquest tema dels àrbits perquè és un tema suculent però ens estem quedant sense temps. Jo, per donar la meva opinió i tancar, la segona vermella em sembla clara perquè és segona groga I la de Neon, tinc dubtes. Realment tinc dubtes. Taronja. Sí, per mi és una taronja. Tinc dubtes. No m'acabaré de mullar perquè tinc molts dubtes. Per això estan els àrbits i ja està. Però bé, nois, gràcies per venir avui. Ens acomiadem i a veure si tenim sort. I el Barça fa un bon partit. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé. Adéu. Adéu. I ara us deixem amb el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio i després el butlletí de Sant Just d'Esvern. Davant, Gelson Martins, El Cavi i Podense. Sí, Dani García, aquell mig centre expansiu. Doncs sembla que avui no tenim butllet informatiu de Catalunya Ràdio perquè recordem que estan fent la prèvia d'aquest Barça Olimpiakos. Per tant, passem directament al butllet informatiu de les notícies de Sant Just. Anem ara amb el butlletí de Sant Just. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. La secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc, la CEAS, estudia la creació d'una nova secció anomenada CEAS Masters, adreçada a persones d'entre 35 i 55 anys. La proposta, impulsada per un grup de socis com Marc Carbonell, Jordi Porta i Jordi Bosch, busca oferir una opció avançada per a qui vol continuar gaudint de la muntanya amb un esperit actiu però amb seny. Per valorar l'interès, l'entitat ha obert una enquesta en línia adreçada a la ciutadania per conèixer el nivell i la disponibilitat dels possibles participants. El formulari permet indicar si es prefereix fer poques sortides anuals o participar de manera més intensiva. L'objectiu del grup és recollir prou respostes per decidir si tirar endavant la secció que vol combinar activitat física, natura i convivència dins d'un ambient proper i col·laboratiu. Segons els impulsors, el projecte vol mantenir l'esperit d'aventura i companyia propi de la CEAS, però adaptat a una nova generació d'excursionistes. La Taneu de Sant Just acollirà el divendres 24 d'octubre a les 7 de la tarda l'obra Fumando Espero, una proposta teatral de la companyia La Bacanal que combina teatre i cabaret per retratar la Barcelona dels anys 20. L'activitat és organitzada per l'Ajuntament de Sant Just i tindrà lloc a la sala del cinquantenari. L'espectacle se situa al Cabaret de la Criolla, un dels locals més emblemàtics del barri xinès, en un moment en què la dictadura de Primo de Rivera i la violència social marcaven el dia a dia de la ciutat. A través de música, humor i dramatització, la peça mostra com l'avinguda paral·lel es devenia un espai de llibertat i evasió davant la censura i el conflicte polític. Dirigida per Alías Estari i interpretada per Eduard Hidalgo, Laura Pony i Òscar Matxancoses, fumant dos peros reflexiona sobre la necessitat de resistir i mantenir l'esperança en temps convulsos. Les entrades es poden adquirir a través del portal Entrapolis. Desiree Triller, portaveu d'Esquerra Republicana a Sant Just, ha analitzat en una entrevista a Ràdio d'Esvern diversos temes d'actualitat municipal, des de l'ordenança reguladora de les Olors fins al pla local d'infància i adolescència o la participació ciutadana. Pel que fa a la nova ordenança d'Olors, Triller ha explicat que el seu grup es va abstenir en la votació perquè encara falta conèixer un estudi tècnic sol·licitat pels veïns del barri sud. Considera que el text és correcte formalment però que cal comprovar si els paràmetres establerts són suficients per garantir l'eficiència de la norma. També ha reclamat un seguiment efectiu i més transparència en les inspeccions per donar resposta a la ciutadania. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació, els butlletins horaris i l'informatiu complet. Fins ara. I ara fem una petita pausa musical. Us deixo amb Cassandra de Quevedo i després, quin xou de Mare meva. Desfiles de moda, acompañada siempre Ella nunca está sola y aunque no esté prometida Anillos diamantes de boda, acompañada siempre Pero siempre sola No sé qué te dio conmigo, qué es lo que me viste. Tú creciste en este ambiente, pa' mí todo está nuevo, tengo que decirte, en la primera gala que te vi. Bona nit. Respeta a tu estilista, pero estás mejor sin vestido. Quítate ese peinado, si quieres puedes hacer ruido. Yo no soy tan formal, deja de ser tan correcta conmigo. Saca todo lo de bella que conmigo. After party privado, desfile de moda. Acompañada siempre, ella nunca está sola. Fins demà! Ni after party privado, ni desfiles de moda. Ahora está sola siempre, pero Seba está sola y no quiere estar prometida. I ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem amb Mare meva, quin xou. Si és tu, sí, jo, no volem el teu paló, accepta qui ets, em va brillar amb un purpurina. Si és tu, sí, jo, ja no podràs ni calor. Doncs benvinguts de nou, Javi i Carles, què tal? Com esteu? Hola, bona tarda. Bona tarda. Bé, estem bé, estem bé. Estem molt bé, estem molt bé. Esteu bé? Esteu contents avui? Sí, molt contents, la veritat. Una bona setmana per ara o... Per acabar de començar, eh? Una setmana, no, no, una setmana plena de... Xisme. No, no, molt de xisme. Ja parlarem. Xisme musical. Xisme musical, eh? Home, això ens agrada perquè el xisme ens agrada a tots, eh? No, i tant que sí. Això, qui m'adquiri que no menteix. Doncs, nois, a veure, què ens porteu avui? Doncs... Em sembla que no hi ha review, no? No hi ha review, tampoc. La setmana que ve n'hi haurà. Sí, sí que hi ha. La setmana que ve hi haurà review de La Cubana, l'amor venia en taxi. Ah, guai, guai. Que la veiem aquest diumenge. Que aneu tots junts, no? Correcte. Viatge escolar. Molt bé. Excursió. Excursió del col·le. Però, bueno, la review no la farem nosaltres, la farà la Eli i la Daniela. Molt bé. Per tant, descobrirem nous membres, no? I tant, i tant, que sí. Perquè després al final de la secció us explicarem on estarem nosaltres la setmana que ve. Sí, tenim una petita sorpresa. Molt bé, doncs això, venim a portar un musical del dia avui també. Exacte. Perquè és un musical que s'estrena aquesta setmana a Barcelona. Llavors hem pensat, aquest musical és perfecte per parlar-ne I al Javi a més li encanta aquest musical. Jo la veritat que no tinc molta idea, però deixaré que parli el Javi. Vale, doncs jo s'explico. Del musical que parlarem avui és Rocky Horror Show, que és un musical del 73, que és més conegut per la seva adaptació cinematogràfica, Rocky Horror Picture Show, que es va estrenar del 75. Va. amb el Tim Curry com a protagonista, amb altra gent com la Susan Sarandon i la Patricia Keen, que es va fer molt famosa perquè és com que només ha sabut fer aquest paper i es va quedar encasillada. Te'n recordes? La Eden Zane a Drag Race? Sí. Que es va fer aquella, que es va burlar d'ella... Bueno, és igual, temes a part. Vale. Rocky Horror Show tracta sobre una parella que són el Brad i la Janet, que és una parella molt clàssica, molt romàntica, en el sentit més clàssic possible, que s'han promès i se'n van a veure a un antic amic seu, que és el Dr. Scott, i quan estan de trajecte a veure'l es queden... Bueno, ha fet un senyal d'Scott, però no. Scott, S-C-O-T. Ja, ja. In English. In English, el doctor Scott. I quan estan de camí a veure'l, els pilla una tempesta al cotxe i es queden amb una roda punxada a meitat del camí. Què passa? Que la cosa que tenen més a prop per anar a veure és un castell. I van a veure un castell i allà es troben... Encantat. Bé, és un castell terrorífic, on es troben el doctor Frankenfurter, que és un travesti, és un doctor travesti on té tots els seus populatxos de Transilvània perquè ha creat un monstre, que és com la història de Frankenstein, però ha creat un monstre que es diu Rocky, que és un home molt alt, ros, superfort, un home guapíssim, i és com aquesta parella Se desenvolupa en aquest ambient, entra la luxúria, l'horror... És una barreja curiosa, la veritat. És una pel·lícula de cultes, sobretot l'adaptació del 75, que després va fer una adaptació del 2016 amb la Victoria Justice. També compta amb... La Victoria Justice? Sí, la Victoria Justice de... Que és la de... La Victorious. Sí. Correcte, la sèrie aquella de Nickelodeon. Que fort! Sí, sí, com a Janet. També està el... A veure si me'n recordo, el Ryan McCartan, que és un home, un noi, que fa musicals, que va fer headers a l'Off-Broadway, ara està un altre musical a Broadway... Aquest va fer l'adaptació del 2016? Correcte, com a brat. Sí, sí, i participa el compositor original, de fet, a la peça. Que és el... que ara m'ho surt... Bé, no ho trobo. És igual. I trobem inclús persones com Adam Lambert, que és el vocalista de Queen. De Queen Ara, sí. De Queen Ara, també participa... El vocalista de Queen Ara. Sí, sí. I també... S'obre l'adaptació del 2016. Correcte. Però la bona és el 75. El 75 és curiosa, és una pel·li molt de 75. Bueno, clar, és realment. Barroca, inclús. Sí, sí, és bastant barroca. Les transicions aquestes de tipo PowerPoint, d'una estrella, ho té, ho té, ho té, és molt fort en aquest sentit. Sí, sí, sí. Això vintage, no? Que ara està tan de moda. Sí, sí. Al final és un musical, una adaptació cinematogràfica que fa honor i paròdia a les pel·lícules de ciència-ficció i d'horrors dels anys 40, com aquesta cosa així. Perquè és còmic, entenc. És comèdia, és comèdia, és pura comèdia. Comèdia, horror i musical. Correcte, és comèdia, horror, musical. És una bona combinació. L'horror, més que horror, ciència-ficció. Àliens, monstres, però és un monstre guapo, no és un monstre lleig, Frankenstein, és un monstre, un tio guapo. amb calçotets durant tota l'hora. Són els pitjors, aquests. Exacte, aquests són els pitjors. Aquests són els pitjors. Això és una texiferència pròpia, eh? Sí. Ai, crec que no mient. Bueno. Doncs sí, sí. Si el voleu veure, estarà al Teatre Coliseum. Ah, perquè la fan ara, doncs. Sí, la fan ara. Comencen el dijous 23 d'octubre, primera funció, i estan fins al 2 de novembre. I fan funcions tots els dies menys dilluns. Sí, i és una producció portada del West End. Sí, és el cast, bueno, no sé si és el cast del West End del qual, però diguéssim que és en anglès. Sí, amb subtítols en versió tant en anglès com en castellà. Perquè, per mi que soc un novatillo d'aquest món, West End, què és? Digues. El West End és... El Broadway de Londres, no? Sí, diguem-ne. És el Broadway de Londres. Tota la zona de... El Paral·lel de Londres. També el Paral·lel de Londres. Si vols dir-li així. Exacte, exacte, exacte. És la zona de Picadilly Circus, que ho estan estant tots els teatres. Clar, és veritat. Sí, sí. Bueno, és una bona recomanació, sobretot en aquests temps de castanyada, tardor, de Halloween, no? Ara bé, penseu que, com que és un musical del West End, heu de poquinar uns bons diners. Perquè jo he estat mirant i les entrades van des de 38 euros si te'n vas al Palco 17, a Cuenca, A 65 euros si te'n vas a la platea principal. Llavors, bueno, valoreu vosaltres. Al Coliseum, oi? Al Coliseum, sí, sí. Ja van estar fa un any, si m'equivoco. No vaig tenir l'oportunitat d'anar a veure'ls, però he de dir que tinc... persones conegudes amb molt bon criteri que m'han parlat molt bé d'aquest espectacle. Diners ben invertits. No, no, no, molt ben invertits. Jo vull anar a veure-ho per gust propi, però no, no, parlen molt bé d'aquest musical. Potser no és la més econòmica ni la més accessible, però probablement ho pagaràs i després no sortiràs de sabut, no? Exacte. Bueno, clar, és que ja, si és com la gira que porten de Londres i tal, ha de ser algú... Allà hi ha nivell. No, no. Bueno, aquí també, no? Sí, sí, i tant que sí. Però allà... Sobretot aquí a Sant Just. Sí, sobretot aquí a Sant Just, no cap anya que es diu Mare meva. Exacte, exacte. M'han dit que té un nivell increïble. Puríssim, sí. No, no, però sí. I s'intentarà, a veure si podem anar. Sí, oi tant, oi tant que sí. En un palco darrere d'una columna, ni que sigui. Aunque sea oírnos de Leo, des de fora... Molt bé, doncs aquest ha sigut el musical del dia. Exacte. Anem amb la programació cultural de la setmana? Sí. Molt bé, doncs Carles, endavant. A part de Rocky Horror Show, tenim també dues obres més que s'estrenen aquesta setmana, que hem volgut seleccionar, també obres musicals. per una banda tenim que avui dia 21 d'octubre s'estrena, s'ha escrit Un Crimen que és una obra musical còmica amb una mica de suspense que fan al teatre Apolo fins al 15 de desembre el que passa és que només tenen 6 funcions fan 4 en dimarts, 1 en diumenge i 1 en dilluns és econòmic, val entre 20 i 26 euros i la gràcia és que es veu que és una obra en la que el públic pot decidir qui creu que és com l'assassí del crim i llavors l'obra canvia depenent de... quan vagis. Llavors, si voleu com una obra així distesa, no molt cara, doncs teniu aquestes opcions. Ja el teatre és una experiència efímera i única, però en aquest cas encara més. I immersiva. Exacte. Clar. Sí, sí. I per altra banda, tenim que el dijous 23 també s'estrena Lizzie, el musical. El teatre Gaudí, que és aquest teatre que és a quatre bandes, que és bastant petitonet, és bastant íntim, però és molt guai per veure... Me'n recordo que l'últim que vaig veure allà va ser Barcelona a 24 hores i superbé. A quatre bandes. Sí, tenim l'escenari al mig i tenim cadires a totes les quatre direccions. És a dir, actuen rodejats del públic, diguéssim. A més, clar, el teatre no està elevat, és el terra, diguéssim. El públic és l'elevat. Clar, el públic és el que està elevat. Ostres, mira, doncs guai. I Lizzie el Musical, no? Lizzie el Musical. Lizzie el Musical tracta sobre... Ostres, no m'he oblidat del cognom. Lizzie Burdon? Lizzie... Espera. Borden. Borden, Lizzie Borden, que és una americana del 1890 i alguna cosa, que va ser acusada d'assassinar a la seva mare i al seu pare, amb una destral. Llavors, el musical tracta una mica sobre aquests esdeveniments. Al final va ser absolta, per cert, que és molt graciós. Perquè és un cas real. Sí, és un cas real. Intentarem anar-lo a veure i llavors ja us parlarem com més in deep de la situació, però es veu que la van considerar que no era culpable perquè van dir que una noia delicada i rica d'aquella època no podia haver matat els seus pares així. Ostres, bomba. Però bueno, hi havia indicis. Hi havia indicis i l'única que estava a la casa era ella i la criada. I la criada va dir que no va sentir res, que estava dormint. Bueno, és que un xau. Ja parlarem, ja parlarem d'això, sí. L'anem a veure o parlarem més detalladament. Coneixem a una noia que està fent l'obra. L'estiu del 1892, eh, passa això. Sí. Doncs coneixem a la Candela. Jo també conec a una altra noia. Ah, tu no és una altra. Doncs coneixem a dues. Coneixem a dues, és veritat. És un musical que són cinc noies, si no m'equivoco, només. És com, crec que, si no m'equivoco, és la... O sigui, els personatges són la Lisi, la criada, la germana de la Lisi... I després no sé si hi ha algú altre i no sé si hi ha els seus pares. Però tots són noies i és musical cantat així molt rock punk, també m'han dit. Sí, sí, sí. I, bueno, si l'anem a veure ja us explicarem a veure què tal. Però té bona pinta, la veritat. És guai. Doncs és molt guai. Realment tres bones propostes. A més, totes tres bastant enfocades en Halloween, castanyà... Sí, oi? És veritat. No m'havia pensat. Us ha quedat molt bé. Perfecte. Ha quedat tot molt bé. Sí que ho havia pensat, era broma. Ho havien pensat així, vale? Us ha quedat molt rodonets. Oi que sí? Jo us volia fer una pregunta. Digues. Perquè ho he estat veient molt a publicitat, també per TV3, per tot arreu. A veure què ho ponyeu i si teniu pensat en veure-la. Aquesta obra que han fet, que és una obra de teatre, no? Super Sapiens. No sé si us heu sentit a parlar. Jo no. Jo tampoc. Què en saps? Explica'ns. Per què no ho sabem, això? Com pot ser? És una obra de teatre que es veu molt novedosa, amb un teatre així com molt immersiu, que es farà en una nau industrial del Poble Nou. Anda. I, bueno, és com que l'espectador podrà participar molt. Diuen que volen transformar una mica... Un espectacle únic a Barcelona. Volen transformar una mica el teatre. No ho sé. Pensa que ho heu sentit a parlar. No, jo no. Mira, des del 14 d'octubre... Una nova forma de viure el teatre, diuen ells. Una comèdia. És comèdia? Sí. Interpretada per Marta Tourner i Enric. Ah, sí, sí que ho he vist. Sí que ho he vist. La Marta Tourner i el pòster surten com fusionats. Sí, sí, sí. Algú m'ho va dir, això de la Marta Tourner, i no li vaig parar atenció. No ho sabia que feien com aquesta cosa així novedosa. Sí, no ho sé. Pues ho mirarem, ho investigarem fins quan hi són. A veure, fins al... Bé, aquí em surten moltes dates. Com a mínim, fins el 29 de novembre surt que hi ha dates. Tenim temps per anar-ho a investigar. Ai tant. Provarem a investigar-ho. Ara us he pillat. Sí, eh? Sí, sí, però per banda i els dos, a més. És que ens centrem molt en musical, saps? Ara em diràs, això és un musical també. És un format peculiar nou i ja ho investigarem i ho parlarem més endavant, a veure què tal i a veure si val la pena o no. Doncs sí, i si algun oient ja ha anat i ens vol explicar, doncs que escrigui a arroba al refugi o arroba maramega.sia i que ens ho expliqui. No sé, no sé com deuen estar els preus, la veritat. He vist 33, si no he vist malament. Atrapa-lo, sí. Atrapa-lo per 33 euros, més un euro de gestió. És a dir, 34. Això entraria en car, normal, barat? Ah, no. He de... Entre setmanes, és a dir, dimecres i dijous, 33 euros. El fin de? 38. Bueno, tampoc. I grades laterals? Ah, amb cultura jove, 15 euros, eh? Ah, sí? Mira que malament miro sempre totes les coses. Cultura Jove, 15 euros. Oficial, eh? Perfecte. Fins quan és Cultura Jove? Jo encara soc Cultura Jove. Jo crec que sí. Jo crec que sí. Jo crec que sí. Jo crec que sí. Molt bé. Ho investigarem. Ho investigarem i ja ens ampliaran les informacions sobre aquesta nova proposta. Molt bé. A veure què tal. I ara voleu passar les novetats musicals? Sí, novetats musicals, que tenim moltes coses a parlar, de novetats musicals. Han passat moltes coses. Sí, la veritat és que sí, eh? Sí, eh? De fet, han passat moltes coses a l'inici de setmana, també? Sí. O sigui, entre... O sigui, me'n recordo que teníem el guió i d'entrar amb el mòbil a afegir coses, perquè passaven coses. Ahir, per exemple, a la nit va passar una cosa. Si vols, comencem per aquesta. O no? Per quina vols començar? Ai, no sé. Sí, comencem per aquesta. Va, ahir a la nit, ahir al vespre. La Rosalia va anunciar el seu nou disc Lux. Lux. No sé com es pronuncia. L-U-X, que significa llum en llatí. Però també pot ser com... Deu ser el de la llum, perquè si heu vist la portada, sembla una monja, sembla la Madre Teresa de Calcuta. Si algú ens està escoltant ara i no heu vist la portada, busqueu-la, perquè és bastant gració. Sobretot si comparem la portada aquesta amb Motomami, que sortia amb boles i amb un casco de moto, és un contrast interessant per parlar. I, bueno, portàvem com temps, no? Veient com pistes que semblava que anava a tornar. Va penjar una partitura, d'acord? Va penjar una partitura que la gent es va posar a tocar. Sí. Amb violins. A més, a títol de Bergen. Sí, que és un club d'Alemanya. De tecno. Sí, sí, un club de tecno molt privat. Però després va penjar un post amb un rosari. I estava gravant com violins, com en una espècie de capella, que vaig pensar, no sé això com encaixa amb el club aquest. No tenim cap idea perquè tampoc ha fet cap avançament, ni cap single. Surt el 7 de novembre el disc, o sigui, tampoc falta gaire. Sense treure cap single, eh? De moment no ha anunciat res, ha anat com a... Ha anunciat que el 7 de novembre surt tot el disc. Sí, sí. O sigui, ja directament amb tot, eh? Sí, sí, sí. I bueno, va fer com una publicitat ahir, va anar al cinema a Escallau, allà a la Gran Via, va comprar totes les pantalles del carrer, va fer una compta enrere i es va presentar allà en persona per anunciar el disc. El que passa és que se li va esgarrar una mica els plans perquè... Bastant, eh? A Estats Units es va publicar com el típic anunci aquest de Times Square, amb el títol del disc i les fotos i tot, i abans que ja ho pogués anunciar aquí a Madrid. Sí, sí, li va sortir malament la jugada perquè és això, realment ho hem seguit al programa aquests últims dos dies i és això, ho tenia tot preparat per estrenar-ho junts a la vegada Times Square i callao, però es veu que el Times Square es va avançar molt. I el vídeo aquest que vam fer en directe per TikTok es veu a ella preparant-se i que li arriba la notícia i al principi sembla comèdia, sembla un show, però no, no, després agafa i se'n va corrents cap al centre i llavors... Sí, perquè més li diu a la seva germana, ¿esto qué es? ¿esto qué es? No sé, que quiero saber qué han hecho esto. Tampoc sabem fins a quin punt és per del màrqueting, no? Clar, vol dir això. Bueno, no se sap. En tot cas, moltes ganes de veure, a veure, què ens porta la nostra... Icona del Baix Obregat. Exacte, icona del Baix Obregat, icona de Sant Esteu de Sant Rovines. a veure quin nou so, quina nova vibe. Jo crec que, a ti també, és que és el primer àlbum que fa sense por a l'èxit, saps? Sense por al que diran. Ja, sense pensant... Sense pensant si això anirà bé o no anirà bé. Exacte. Que guai, tinc ganes d'escoltar-la. Jo crec que, a més, us estava buscant el tros aquest on sona ella, saps, amb el rosari aquest que té agafant-lo a la boca. Sí. que sona com una sinfonia, perquè ho escoltéssim tots, no ho he trobat. El seu Insta. No ho he pogut trobar. És un post del seu Insta, crec. Però sí, és un so molt diferent del que ens té acostumats i realment jo crec que es veu una nova era, no?, de la Rosalia. Potser alguna cosa diferent. A veure, veurem. Jo tinc ganes d'escoltar-la, a veure com ens sorprèn. Que de moment cada nova era ens ha sorprès. Sí, això sí. A mi la imatge m'ha sorprès bastant. Faja... Amb el vel. Faja tres anys de Motomami. Sí, clar, és que fa molt. Jo me'n recordo que vaig anar al concert del 2022 Enxegui ja. Ostres. Sí, sí, sí. Perquè surt el meu recap del 2022, surt el concert de... Aquesta és una bona manera de recordar una de les coses. La veritat és que sí, la veritat és que sí. I parlant de tornades, tenim una altra tornada, també espanyola. És forta, això. Aquesta és forta, també. Tenim la tornada de l'Oreja de Van Gogh amb Amaya Montero. Això ve carregat de xisme, també. Això sí que ve carregat de xisme. A més, aquesta setmana, clar, tenim l'Aleire en el programa d'OT, és jurat d'OT, que és l'Aleire, per qui no sàpiga, era la cantant que ha estat fins ara el 2024. Ha fet ara fa un any que va marxar. El 14 d'octubre del 2024 va marxar. Va marxar? Bueno, va marxar. No se sap exactament la història. Jo crec que el que va passar és que se'ls va plantejar l'oportunitat de fer una gira conjunta amb les dues cantants, perquè és el que parlàvem l'altre dia també, que es porta molt tornar a l'antic, no? I fer com remembers. Sí, sí. I jo crec que la Leire va dir, a mi no em poseu, com a segon dona, a cantar les cançons que vaig fer jo, perquè porto 17 anys cantant les cançons també de la Maya, no? Sí. I a mi ara no em poseu aquí a ser l'altra, saps? Sí, sí, a més, fa poc va treure una cançó, la Leire, Mi Nombre. Sí, sí. Que és bastant... No, no, és forta aquesta. Sembla bastant directa cap als nombres. I, com que ara està OT, de fet, és el que volia dir, que l'han cantat el dilluns, la cançó grupal va ser Mi Nombre, amb la Leire. Mira... Se van aprofitar també. Sí. Bueno, la Noemi ja ho va dir als fans, no? Ai, als fans, als concursants. Els va dir en plan, esta setmana hi que mi mare a Leire. Per tant, afectada estarà una miqueta. Segurament. L'he vist una entrevista que li han fet en una catifa vermella i no ha donat molts detalls. O sigui, ha dit que ja no vol parlar d'aquest tema perquè no és un tema que li pertoqui a ella, ja no és com el seu tema. Ella ja va fer mi nombre, va dir el que havia de dir i ara ja que sigui el que ells vulguin. Però és fort perquè a les xarxes està com molt polaritzat el tema, rotllo. Hi ha molta gent en contra de la tornada per allò malament que van gestionar el cas de la Leire, però a la vegada han fet sold out amb 3 hores de tots els concerts. Bueno, perquè no deixa de ser com un... És un aconteciment com molt fort, que torni a Maya Montero... Que parlàvem de la nostàlgia. És el de dir, la puc tornar a veure, no sé. Sí, totalment. Això ho veurem, perquè jo he vist vídeos a l'Instagram, estan compartint vídeos de la Maya Montero cantant, i bueno, la pobra, que el Barçot fa el que pot, no? Però bueno, també ve de... Jo l'havia vista, aquesta senyora, la Mercè, cantant... Ostres, aquell any... Visiblement afectada per estufaficients. Ostres, no va ser molt fort aquell any, que va ploure. I no... Vull dir... Teniu dubtes, nada, que em tornarà? Jo tinc dubtes, tinc dubtes. A més, ja, el guitarrista, Pablo Venegas, no participa a la gira. Mhm. perquè diu que s'aparta temporalment del projecte, no sabem si també per mal rotllo o què. Vull dir, aquí, no sé, tot està sent una mica... No, no, la veritat és que aquesta tornada ve plena de xismes, realment. Sí, sí, no, és curiós. Però, bueno, no sé si encara queden entrades. Ahir, quan vaig mirar, havien afegit una segona data a Barcelona i les entrades que quedaven estaven com per 300 euros. Vaig dir, anirà satia, perquè... Perquè jo no... Però bueno, venen el 6 i 7 de novembre de l'any que ve, del 2026, i veurem. Però la gira ha començat molt abans, o sigui que abans podrem veure coses. Sí, suposo. Què passa amb la seva tornada, si tindran temes nous, si no... A TikTok estarà tota la setmana. Estarà tot, estarà al concert sencer a TikTok. Segur, seguríssim. Jope, ja ho veuràs. Bueno, doncs molt bé. I acabem ara sí amb les recomanacions o els descobriments de la setmana. Què ens porteu avui? Doncs mira, jo porto tota la setmana, en mi momento más senyora, I he vuelto a les meves arrels a escoltar Luis Miguel. Oh, molt bé. Jo sóc Luis Miguel i era d'acord. És molt fort, això, eh? Jo sóc molt fan de Luis Miguel. És que no es parla prou que escolti Luis Miguel de manera no irònica. No, no, no. I l'escolto molt en sèrio, de formes molt... O sigui, ploro. O sigui, m'encanta Luis Miguel. Tema preferit? Mira, el que he estat més escoltant aquesta setmana han sigut culpable o no i la mentira. És que la mentira em va donar també, estava a la Fitaj, a Girona, i al Fitaj. I també em va donar per escoltar Luis Miguel. Jo tinc èpoques i aquesta setmana he estat molt senyora de mi casa i he estat Luis Miguel. Em va sortir un TikTok que era instrumentals de Luis Miguel com si fossin pistes del Mario Kart. I ho són, i ho són, i ho sabien. I quedava superbé, eh, sorprenentment. És que, bueno, Lluís Miguel, un vocalista increïble. És una icona abans de... És una icona, és una icona. Molt bé, doncs, avui ens porteu la recomanació de Lluís Miguel, bueno, realment... Però i el Carles també. El Carles també és molt de coses. Bueno, a mi m'agradaria tancar, però abans hem de dir una cosa, que és que la setmana que ve no estarem, perquè estarem al concert de Lady Gaga. El Mayhem World Tour. Sí, que ve el 28, 29 i 31 d'octubre. Anem al concert. Anem al concert, llavors estarem fent cua a aquestes hores, per tant... vindran la Daniela i la Eli a substituir a omplir aquest buit que deixarem, que segur que ho faran molt bé. Oh, i tant, que sí. Han de parlar de moltes coses. I, qui sap, potser podem fer una connexió telefònica i us expliquem què tal des de la cua, a veure si hi ha molta gent. Home, doncs estareu, eh? Es pot mirar, es pot mirar. Ho farem, ho farem. Llavors, bueno, que això, que... que ve la Lady Gaga a Barcelona i us explicarem a veure quan tornem què tal, com ha sigut l'experiència, si vam poder estar molt a prop o ens vam quedar molt lluny, perquè tenim pista i llavors això mai se sap. No Golden, però pista. I res, i ja està. Podem acabar, si vols. Jo m'agradaria acabar amb la cançó de mi nombre de Leire, per fer un homenatge a la Leire en aquesta setmana. I així tothom, els oients, escoltin la lletra d'aquesta cançó, perquè realment és molt forta el que diu, perquè clarament és una cançó dedicada a la gent, bé, als nois de la Breja de Van Gogh. D'acord? doncs ens acomiadarem amb aquesta cançó. Javi, vols dir alguna cosa? Jo volia dir que volem acabar el programa, dedicar-li el programa a l'Antoni. És veritat, Antoni, sé que ens estàs escoltant, sé que t'agrada molt la nostra secció. Moltes gràcies, t'estimem. Ens ha dit un ocellet. Vinga, gràcies per tot, Javi i Carles, i ens retrobem la setmana que ve, no? Dintre de dues. Dintre de dues. Gràcies per tot. Adéu, gràcies. Llegan las dudas gritando que sí fue mi culpa Están dictando palabras usando tu voz Imaginando que van a escuchar mis disculpas Rompiste todo cuando casi estaba perfecto No quiero dir... Hace mucho tiempo le hago caso al corazón Y pasan los días los meses pensando en dolor Ha llegado el tiempo para usar la razón Antes que sea tarde y sin querer me parten, no Mírame con ese sol tan linda Que con eso yo también Haya vuelto a nacer Hace tiempo que no agarro a nadie de la mano Hace tiempo que no envío buenos días te amo I ara una petita pausa publicitària i comencem amb Cultural Dia. Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem Cultura al dia. Hola Sara, què tal? Benvinguda de nou. Bona tarda, Jaume. Com estàs? Tot bé? Doncs molt bé, sí, estic molt contenta. Porto un tema que m'agrada molt. Ah, mira, molt bé. Guai, guai. No, no, un tema important, no? Que a més, amb contribució directa de la ràdio, o sigui que ja està bé. Anem directe a Barraca, de què parlarem avui? Mira, jo crec que és un tema que va a la perfecció amb el nom de la secció, que tracta sobre actualitat i cultura, i crec que és un tema molt actual perquè va ser literalment la setmana passada. I també té molta cultura perquè, tot i que la gent no ho pensi, jo haig de dir que la moda per mi és una forma de cultura. Home, sí, sí, evidentment. Per mi també. A més, és una expressió de la cultura que la podem veure dia a dia, no? Perquè clar, ens vestim cada dia i realment formar part de la cultura popular. Sí, molt bé, molt bé. Jo no ho hauria dit millor. Sí, doncs, és de la... És que soc molt bo. Bueno, ara tampoc ens comencem aquí. No, no, no. Bueno, vinc a parlar de la 080, de la Barcelona Fashion, que és la setmana que està... Bueno, doncs, que també crec que és molt important reivindicar-la, no? Perquè tothom està en la Fashion Week de Nova York, que si la de París, que si la de Milán, que són com les més... Sentides, no? Per tothom. I aquí també tenim cultura de la moda amb dissenyadors que són molt bons. Així que crec que és molt important parlar d'aquesta i jo encara més perquè, com has dit abans, vaig poder assistir gràcies a una acreditació per la ràdio que ens va donar una marca que es diu Icoi, que després parlarem d'ella una miqueta més. I des d'aquí molt agraïts a Aiko Aik, que realment ens van donar la possibilitat, no només a tu, que va ser la que va anar presencialment, sinó que ens van donar l'oportunitat a tota la ràdio de poder estar presents en un esdeveniment tan important de moda. Exacte, sí, sí. Ara comencem una mica amb la temàtica de la moda com a cultura. Jo crec que la moda és una forma d'expressió a través d'un llenguatge visual, perquè, vulguis o no, la moda, doncs, és el que veus amb els ulls, o sigui, les peces de robes i la forma, l'estil de vestir, tot és molt visual i que a través d'aquest podem mostrar la nostra personalitat, estat d'ànim i fins i tot, depèn de la roba que portes, també demostres a quina època històrica per tants. Jo, per exemple, ho noto moltíssim entre generacions no vesteixen igual els nostres avis que com vesteixen els nostres pares o com vestim nosaltres avui en dia. I així també ho demostren molts dissenyadors locals que van participar a la 080 a través de les seves marques que les van mostrar com a diferents desfilades. Totes aquestes també intenten trencar una mica amb el convencional, per així dir-ho. i aposten per dissenys... Atrevits, no? Sí, més atrevits, llargades diferents, transparències, teixits diferents, molts estampats, molts complements, també. I a mi, no sé, jo mai hi havia estat, la veritat, i haig de dir que va ser una experiència que em va agradar moltíssim i poder veure-ho de prop, perquè sí que, doncs, a lo millor ho veus, doncs, per xarxes socials, altres periodistes que hi van i fan notes de prems, etcètera, I a mi em va agradar moltíssim, sobretot haig de dir que la marca... No perquè fer peloteo ni nada, de veritat, o sigui, em va agradar moltíssim. De fet, era una de les meves preferides perquè vaig estar mirant totes les marques i tal, evidentment. Clar, perquè a quants desfiles vas estar? Jo a un només. Ah, només et deixen entrar el de la marca. Sí, clar. Cada marca és el que t'ho d'acreditar per veure una desfilada. D'acord, d'acord, d'acord. I en aquest cas, evidentment, sí que he vist altres marques que també ja estan molt regonegudes, no? La del Custo, la Casa de Munt, etcètera. És que aquestes sí que són més trencadores, però Eco-Eye, haig de dir que em va agradar moltíssim perquè, a part de ser molt senzilla, demostrava molta elegància i crec que és roba que jo em podria posar Si no fes tan cara i es diguis una mica més el meu abast, no? A veure si ens envien una marca, una peça de roba, a veure si... L'acreditació i una peça de roba, un vestit per la Sara. Però bueno, si no, realment és el que tu dius, que a vegades les marques d'aquests desfiles potser són una mica més trencadores, no? O fan conceptes molt arriscats que potser no t'arribaries a posar, però no és el cas d'Ecoi, no? No, la veritat és que les peces de roba així estaven fetes com amb materials de seda i les capes més translúcides, que a mi també m'agraden, tot i que fos potser un vestit llarg que utilitzava algunes parts del cos que fossin més translúcides, més transparents, i em va agradar moltíssim. I també el fet del concepte central de la desfilada era sobretot la llum, I es va veure molt en els colors perquè eren molt blancs, colors així més pastissos. I sí que és veritat que a vegades et sortia algun modelet així com d'un color més fosc però sempre tenia el punt de la llum aquest que a mi sincerament em va fascinar molt. D'acord, guai, guai. A més, recuperant una mica el que deies al principi, no?, de la moda com un llenguatge visual, crec que també és guai dir, no?, que la moda realment és un llenguatge que canvia molt, perquè és molt canviant i el que el 2015, potser, els pitillos, no? Sí, bueno, ara comença a tornar a s'abussar, eh? Espera, esperem que no, eh? A mi no m'agraden gens, és a dir. A mi tampoc. Però, bueno, el 2015, els pitillos, això que és, perquè qui no ho sàpiga, aquests pantalons taxants superapretats a la cama... Sí, que ja estaven tan de moda, realment ara... Bueno, ara està tornant, vale, però... Sí, però sí que és veritat que hi ha gent... Que ara tenen una concepció molt dolenta d'aquesta... Sí, molt real, sí, sí, totalment. I ara, en canvi, és tot el contrari, no? Ara es vagui gent, no?, a pantalons superamples, que jo reconec que soc un pecador d'aquesta moda. O sigui, jo vaig molt, molt ample a l'hivern. Però sí, és una mostra, no?, volia posar un exemple de com la moda realment canvia radicalment i el que fa 5 anys o 7 anys era guai, el més guai, ara és el demoni. I també es nota molt en generacions, potser una persona de 40 anys sí que potser veus que porten uns pitillos. Sí, és veritat, sí, sí. Jo crec que això no tan sols també com a personalitat i com el teu estat d'ànim, evidentment, a lo millor si estàs en una època en la que estàs més trist, a lo millor no et vesteixes amb colors grocs, amb taronges vermells, sinó que vesteixes com una miqueta més apagat, o això també diferents èpoques històriques, etcètera. Bueno, i també la moda al final, un sentit que això continua passant ara i ha passat durant tota la història, no? És un sentit de pertinença, perquè realment la moda, realment, per com vas treure't, se't vincula a un grup social, no? Realment veiem, no? L'estil Cayetana, doncs són la gent més adinerada, després estan, doncs jo què sé... altres estils, no? Quins estils més? El Cayetano és el més clar. Però no ho sé, per exemple, els del rotllo o així podríem dir. Hippie també. Depèn de com vesteixis, també se't vincula molt amb un cert grup social o amb una manera de fer. Sí, sí, o ja demostres com, o aquesta persona vesteix més elegant, doncs potser és més seriosa, etc. Jo ho veig molt així, i és, bueno, volia començar també a fer una mica de les recomanacions que porto, que porto més d'una. Vale, doncs sí, comencem amb les recomanacions. Que també va molt amb la temàtica d'aquesta. Ara vull centrar-me més en les èpoques històriques perquè vinc a parlar d'una col·lecció de llibres, no? De tan sols un llibre, no? Una col·lecció de llibres que no sé si has sentit algun cop a parlar. És de RBA... No, ni idea, no? No, no, no. Vale, es diu Leyendas de la moda. I són com uns llibres... Fa un any o així estaven molt per les xerxes socials perquè van com... Treien com aquestes entregues. Per exemple, la primera entrega i costava només 3 euros que jo vaig caure en això i després ja no vaig comprar-me més. Això és la típica. Perquè la primera doncs costa 3 euros i la segona ja et costa 12, llavors és com, ui! Bàsicament les marques més glamuroses, més famoses, Chanel, Dior, Yves Saint Laurent, John Paul Goyter, etc. I bàsicament et parla dels seus dissenyadors i també la història de com van crear la marca, quines van ser les peces fonamentals i com ha anat evolucionant fins avui dia. Jo és a dir que m'agrada molt perquè, bé, com ho expressen, perquè sobretot aquestes marques s'ha de dir que tot i que siguin com així superglamoroses i normalment la gent no està molt a l'abast de poder comprar-ne, doncs, complements, sabates, el que sigui, peces de roba, qualsevol, és bastant car. Però són unes marques que no tan sols van marcar com tendències, per exemple, Chanel amb les perles, les va posar molt de moda, sinó que també van marcar com un canvi de mentalitat, per dir-ho així. Per exemple, jo només puc parlar de Chanel perquè és la primera entrega i és l'única que he llegit... La que valia 3 euros. Sí, sí. Doncs aquesta dissenyadora va apostar més per la comoditat, no? Pensem que va néixer al final del 1800 i fins al... No sé ara quin any va morir la Coco Chanel, bueno, la Gabrielle Chanel, però al 1900 i pico. I en aquesta època, abans que ella comencés com a fer els seus dissenyens i tal, encara es vestia amb el corset. I és com que els seus dissenys va portar com un canvi de mentalitat, no va apostar més per la comoditat de la dona i va començar a crear els vestits sense corset, tot i que segueixen sent com super elegants, o sigui, no et fa demostrar que... o els complements més senzills, potser va portar molta pedreria i ella apostava més per un collaret senzill de perles i un llaç al cap, en comptes de... un gorro amb moltes plumes, etc. és clar que al final són marques que, tot i que per molta gent són inaccessibles pel seu elevat preu, però són marques que ja creen una tendència i que influencien a totes les marques que venen darrere. I clar, ho fan, per exemple, això ho veiem molt també actualment, quan una marca d'aquestes es treu una nova tendència i realment Zara el primer que fa és copiar-ho, o les tendes d'Initex. Per portar-ho a dia d'avui, les marques en aquella època també van fer el mateix. Una marca de moda i del glamour com Chanel trenca esquemes i totes les marques i tota la gent ja se sent acceptada o se sent permesa a introdir aquests canvis a la societat i aquests canvis de moda. Sí, sí. I és això. Jo crec que sobretot posaria aquesta recomanació com a l'exemple de... com que la moda pot trencar els esquemes, que també és una forma de cultura de canviar la història, per dir-ho així, d'una manera, no? I després porto unes altres recomanacions que tracten més sobre el que hem dit abans del llenguatge com una forma d'expressió, la moda com a forma d'expressió, que aquesta és una pel·lícula, comencem amb la pel·lícula. Sí, abans acabem amb la recomanació cultural de lectura. que són els llibres, aquests, RBA, legendes de la moda, per tant, nosaltres ho recomanem des d'aquí i això, que hi ha diverses entregues, no?, de totes les marques aquestes més conegudes o de l'UPSA, per tant, i he vist, per exemple, que estan també a l'Amazon, es poden recuperar. Ah, sí? Ah, no ho sabia, això. Per tant, doncs aquí la recomanació de lectura de la Sara Vito avui. Ara passem a la recomanació cinèfila, no? Sí, que aquesta segur que has sentit parlar, sisplau, Jaume, no em fallis en aquesta, que és El diablo visto de Prada. No sé si l'he vist, diria que no, però clar que em sona. Però ja està bé perquè així, si hi ha algun oient que no l'has vist, ens la pots explicar. És la meva excusa. Ja, ja et va bé. Així comences a mirar més pel·lis. No, que després a casa meva se'm riuen, eh? Sí? No, clar, clar. O sigui, ma mare em diu, nen, no saps res. Bueno, estic en ell. Són molts temes i m'estic fent un petit professional en tots, però estic aprenent. És el que té ser periodista, en cap i a la fi, no? Has de saber de tot una mica. Exacte. I mira, aquesta pel·lícula se centra sobretot en la redacció de Periodisme de Moda. Així que mira, ja... Ens va perfecte, eh? Sí, sí. I bé, més enllà de la trama principal, que és com la protagonista, que és l'Andy, que és l'Anne Hathaway, doncs que comença una redacció que en veritat no és la seva especialitat, que això en el món del periodisme passa moltíssim, que comencem a treballar en uns llocs que potser no són del que ens volem especialitzar o de les coses que més il·lusions fan, però... per agafar experiència, doncs, és el que toca. Llavors, és el que li passa a aquesta noia, no?, i comença en una redacció de moda. I ella, doncs, es veu com canvia tota la seva personalitat, la seva forma de vestir, etcètera, com per encaixar més, no? I la pel·lícula, en veritat, et mostra, doncs, això. Doncs, si tu et... Com si és una necessitat no canviar tot això per encaixar, però, bueno, jo no volia parlar molt d'això. D'acord. No hauries de centrar-me més en la directora de la revista, que és la Miranda, la Meryl Streep. Vale. Que ella... Com estem parlant de la moda, jo vull parlar més de com ell ens fa veure la moda. Ens demostra que la moda és com una forma de llegir el món, en veritat. Així que, primer de tot, volia que introduissis l'altall de veu de la pel·lícula. Sentim-lo? Ah, de acuerdo. Entiendo que esto no tiene nada que ver contigo. Tú... Vas a tu armario y seleccionas, no sé, ese jersey azul deforme porque intentas decirle al mundo que te tomas demasiado en serio como para preocuparte por lo que te pondrás, pero lo que no sabes es que ese jersey no es solo azul, no es turquesa, ni es marino, en realidad es cerúleo. Tampoco eres consciente del hecho de que en 2002 Oscar de la Renta presentó una colección de vestidos ceruleos y luego creo que fue Yves Saint Laurent el que presentó chaquetas militares ceruleas. Necesitamos una chaqueta. Y luego el azul ceruleo apareció en las colecciones de ocho diseñadores distintos y después se filtró a los grandes almacenes y luego fue hasta alguna deprimente tienda de ropa a precios asequibles donde tú, sin duda, lo rescataste de alguna cesta de ofertas. No obstante, ese azul representa millones de dólares y muchos puestos de trabajo. Y resulta cómico que creas que elegiste algo que te exime de la industria de la moda, cuando de hecho llevas un jersey que fue seleccionado para ti por personas como nosotros. Tendré un montón de cosas. Ui, espera, t'havia apagat el micro. Molt bé, doncs que és com el que estava dient, he fet una introducció de l'Andy perquè es veu en el tall de veu ja, que ella com que demostra que passa més de la moda o va amb qualsevol cosa, com li està dient aquí la cap de premsa, no? I ella li demostra que el món de la moda no és un món banal, o sigui, tot... Tot el que hi ha a les botigues, als dissenys, tot està molt premeditat, on les persones intenten mostrar alguna cosa amb cada peça de roba, amb cada color, amb cada textura, amb cada allargada, estampats, amb tot. Clar, clar, realment està tot pensat. Nosaltres a vegades pensem que ens posem alguna cosa per posar-nos, però és el que deia en aquest tall de veu la Miranda, que inclús una peça que tu pots dir, ostres, això no té molta complicació, realment sí, i ve d'uns pretextos, d'uns contextos que, mira, realment són importants i ens demostren això, que la moda està molt pensada i molt present en el nostre dia a dia. Sí, sí, i ella doncs sí que és com l'antagonista a l'Andy, no? En plan, tota la seva vida gira envoltant de la moda, de fer que la gent la vegi com important de com les persones doncs poden tenir una exclusiva abans que... una exclusiva històrica a través de la moda abans que altres rames, no? Del periodisme, altres branques... I no sé, crec que està molt bé, jo la recomano molt. Mirar-la amb profunditat, no només quedar-nos amb la trama de l'Andy, de canvio la meva vida per això, tal. No, jo també, per fer una vista més, com dir-ho, més profunda, no ho sé com explicar-ho ara... més profunda d'aquesta trama, doncs intentaria donar-li com la volta també, perquè aquí sí que es veu com que la moda és una mica superficial, però en veritat també t'està donant una altra perspectiva, com aquesta dualitat. Mira una mica més enllà de la trama principal i veure realment això que explicava, de la importància de la moda en el nostre dia a dia. I com et vesteixes i com et fas veure a la resta, que això ho llegaré amb la següent recomanació, que anem una mica justetos, crec. Passem del cinema, passem a les sèries, no? Sí. I aquesta també és molt coneguda, que és Sexo en Nova York. I aquí la trama està centrada en quatre noies que porten quatre estils de vida superdiferents i també que són quatre noies que personalment són molt diferents també i això ho demostren molt també amb la seva manera de vestir. Per exemple, la primera noia que es manté és la Carri, que és com més divertida, més relaxada, bastant més curiosa i es demostra a través de peces de roba amb estampats, barres amb moltíssimes textures, colors, volums... Com que li agrada més experimentar, com que és una noia més relaxada, doncs li agrada més experimentar, no li importa equivocar-se o deixar-se veure d'alguna altra manera. Després tenim la Samantha, que és una noia que és molt més segura de si mateixa, molt directa, molt orgullosa, i es posa modelets que són més atrevits, per dir-ho així, molts escots, se li veuen molts escots tant per la part davantera com la part trasera, ja sigui esquena, pits, etc. És tot així, com que demostra la seva seguretat a través d'aquestes peces de roba, no? Després tenim la Charlotte, que és una noia tot el contrari, és com més innocent, és molt més romàntica i és com que busca només un home per ella, com que té aquesta expressió més innocent a la vida. Sí, sí, de príncep blau, no? Sí, i llavors porta una roba més dolça, molts vestits així com molt monos amb volants... Colors més dolços, blancs, pastissos, bons jacets o topos, que ara estan molt de moda, per exemple. I per últim tenim la Miranda, que és com bastant més seriosa i que és l'única que... Bé, no, l'única no, però la que més mostra que busca estabilitat a la seva vida, un treball estat blau, un pis... Etc. I llavors ho mostra també amb peces de roba molt més serioses, que són com faldilles de tratge americanes... No sé, em fa... Sí, sí, sí. Justament és el que parlàvem al principi del programa, com la forma en què vestim diu molt de qui som i com som, no? Exacte. Sí, sí. És que aquí es veu super... Clar, és claríssim. Realment, amb el que has explicat, tu pots dir, ostres, m'estàs explicant el cas d'aquesta noia, que vesteix una mica més així, amb colors, més atrevida, i ja saps que s'associa amb una personalitat més atrevida, més despreocupada, més desenfadada. És interessant, realment. I tant en personalitats com en estils de vida. La veritat, és com que tot va molt de la mà. Això també ho veiem en una altra sèrie que es diu Valeria. Aquesta l'he vist. Sí? Doncs mira, és literalment tot el que he dit, són també les quatre i són literalment igual. Mira, el meu hauria d'haver parlat de Valeria. No, bueno, Sexe en Nova York també l'ubico, eh? No me l'he vist sencera, però sí que m'he vist capítols. Sí que m'he vist capítols. El típic que te l'ho posaven a la Neus o algun d'aquests. Sí, sí, una sèrie històrica. Que més que la vam portar fa poc a Netflix. Sí, de fet sí. Estic al dia. Estic al dia, estic al dia. Doncs Sara, vols fer alguna conclusió? Doncs sí, doncs això, parlar que sobretot les persones que són com més pillo el primer que agafo de l'armari, literalment, doncs que si s'escolten això, que pensin una mica en aquesta reflexió, que cada peça de roba pot demostrar com la teva personalitat, època històrica, estat d'ànim... Llavors, jo convido això. Jo des que em vaig començar a mirar més aquestes coses, sí que és veritat que vaig amb més cura a l'hora d'escollir la meva vestimenta. Molt bé, doncs ara amb aquesta reflexió tanquem el programa d'avui i invitem a la gent a que escurri els outfits i ja està. Fins aquí el programa d'avui i ens retrobem la setmana que ve. Fins la setmana vinent. Adeu. Ara sí, nosaltres també ens acomiadem, tanquem aquí el programa d'avui, el programa del dimarts, i ens retrobem demà, com sempre, aquí al 98.1 FM, a Ràdio d'Esvern, amb una nova edició, bueno, una edició, un nou programa, perquè això és un programa diari, i demà ens retrobem a les 5, aquí, a Ràdio d'Esvern, amb un nou programa del Refugi. Adeu i fins aviat.