#498 - El Refugi del 17/11/2025 — Notícies, Oques Grasses i ciència al “Refugi”

Visió general del programa

Episodi del magazín El Refugi a Ràdio Desvern, conduït per Jaume Elias, amb una estructura clàssica de dues hores:

• Zoom informatiu (actualitat general i local)
• Música i efemèride del dia
• Seccions de contingut: Sons de casa (amb la Montse), Salt enrere (amb Jesús Martín) i Xisme científic (amb Jan Bigata).

El programa combina actualitat política, notícies locals de Sant Just, esports, cultura musical catalana, memòria històrica (catàstrofe del Prestige) i divulgació científica (premis a investigadores, canvi climàtic i Covid).

Zoom informatiu i actualitat

Política i successos a l’Estat

Compareixença de Carlos Mazón pels aiguats al País Valencià

• Es recorda la tragèdia dels aiguats del 29 d’octubre al País Valencià, amb 229 morts.
• El president valencià en funcions Carlos Mazón compareix obligat al Congrés.
• Se li retreu:

- No respondre les trucades de la consellera d’emergències Salomé Prades en plena alerta roja. - Contradiccions sobre què va fer durant les hores crítiques.

• Crítiques molt dures al Congrés:

- Ione Belarra l’acusa d’haver mentit un any i d’humiliar les víctimes. - Compromís i PSOE remarquen les seves contradiccions. - Gabriel Rufián (ERC) el titlla de “mentiroso”, “incapaz” i fins i tot “homicida”, desitjant-li càrcer.

• Mazón es defensa dient que també és víctima, insisteix que l’alerta als mòbils (ES-Alert) no depenia d’ell i que és “l’únic que ha demanat perdó”.
• Les famílies el continuen assenyalant com a màxim responsable polític, tot i que, com que és aforat, la jutgessa no el pot imputar de moment.

Amnistia i retorn de Puigdemont

• Carles Puigdemont demana al Tribunal Constitucional que aixequi urgentment l’ordre de detenció.
• La petició s’empara en l’informe de l’advocat general de la UE, que avala gairebé tota la llei d’amnistia.
• La defensa reclama:

- Suspensió urgent de totes les ordres de recerca, detenció i ingrés a presó. - Argumenta que mantenir-les no té justificació jurídica i li causa un perjudici irreparable.

• Petició idèntica per a Toni Comín.
• El TC ja havia rebutjat fa un mes i mig una suspensió cautelar, però ara tots dos defensen que el context legal ha canviat.
• El Ple del Constitucional ha de resoldre també sobre l’aplicació de l’amnistia en els casos de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó (malversació) i sobre recursos contra la llei presentats per diversos governs autonòmics.

Nou model de finançament autonòmic

• El govern espanyol obre el debat del nou sistema de finançament autonòmic al Consell de Política Fiscal i Financera.
• Hi participen totes les comunitats de règim comú (excepte Navarra i País Basc).
• La ministra María Jesús Montero vol presentar només les línies mestres del model.
• Punts de fricció amb ERC i el govern català:

- Ordinalitat. - Criteris de població ajustada. - Capacitat de la Generalitat per recaptar i gestionar tots els impostos.

• El Consell també dóna tret de sortida als Pressupostos Generals de l’Estat amb el sostre de despesa i el límits de dèficit (0,1 % per a les autonomies).

Infraestructures i transport

• El ministre de Transports Óscar Puente anuncia la renovació de la línia d’alta velocitat Madrid–Barcelona:

- Objectiu: reduir el trajecte a menys de 2 hores. - Velocitat fins a 350 km/h amb noves travesses aerodinàmiques. - Noves connexions d’alta velocitat i estacions al Prat i a Parla.

Política internacional

Trump i els papers d’Epstein

• El president dels EUA Donald Trump demana als congressistes republicans que votin fer públics tots els arxius sobre el cas del pederasta Jeffrey Epstein.
• Gir de guió, perquè fins ara s’hi havia oposat.
• Ja s’han publicat uns 20.000 documents, inclosos correus en què Epstein esmenta Trump i insinua que coneixia els crims.
• Trump acusa els demòcrates d’utilitzar el cas per desacreditar-lo i nega qualsevol implicació.

Actualitat de Sant Just Desvern i entorn

Política municipal i habitatge

• Ple extraordinari de Sant Just el 17 de novembre a les 20 h, a la sala de plens de la Casa de la Vila (sense torn de precs i preguntes).
• Temes clau:

- Modificació de crèdit núm. 21-2025 (gestió pressupostària ordinària). - Aprovació definitiva de la modificació de l’ordenança de protecció i tinença d’animals, un cop resoltes les al·legacions. - Resolució de reclamacions i aprovació definitiva de les bases d’habitatge de lloguer i cessió d’ús per a persones vulnerables. - Bases d’adjudicació d’habitatges de lloguer de El Mil·lenari, orientats a gent gran.

• L’ordre del dia complet es pot consultar al web de Ràdio Desvern.

Formació i economia

• Es promociona una formació en línia i gratuïta per crear un assistent d’intel·ligència artificial per gestionar xarxes socials.
• Adreçada a autònoms, pimes i professionals que vulguin millorar la seva presència digital.
• Dates: 20 i 27 de novembre.

Cultura i memòria musical

L’Ona Laietana a la Biblioteca Joan Margarit

• La Biblioteca Joan Margarit acollirà l’activitat “L’Ona Laietana, Música i Transformació Social”.
• Data: dijous 20 de novembre, a les 18:30 h, a la Sala Isidor Cònsul de Can Ginestar.
• Sessió a càrrec del fotògraf i autor Àlex Gómez Font.
• Forma part del programa Música a Fons de la Xarxa de Biblioteques Municipals (Diputació de Barcelona).
• Continguts:

- Anàlisi de l’Ona Laietana com a moviment musical i social nascut el 1973 a la Sala Celeste. - El seu paper en la transformació cultural de la Barcelona de finals del franquisme i primers anys de democràcia. - Repassa els grups clau del moviment i el seu llegat.

• Activitat gratuïta amb inscripció prèvia.

Educació: nou projecte a l’Escola Montseny

• L’Escola Montseny inicia curs amb nou equip directiu i projecte educatiu renovat.
• La nova directora Cristina Chamorro, amb Esther Jiménez (cap d’estudis) i Mireia Font (secretària), explica el projecte a Ràdio Desvern.
• Eixos principals:

- Transformació de tres espais clau de l’escola. - Treball conjunt amb experts i entitats locals (com Carrau Blau quan s’esmenta al podcast associat) per convertir l’entorn en “tercer mestre”, és a dir, en un agent educador actiu. - Voluntat de consolidar el centre com a motor de cohesió i oportunitats al municipi.

• L’entrevista sencera es pot recuperar al podcast al web de Ràdio Desvern.

Esports

Futbol

• El FC Barcelona confirma que el partit de Lliga contra l’Atlètic Club del 22 de novembre es jugarà a l’Spotify Camp Nou.

- S’autoritza la llicència d’ocupació de la fase 1B, que permet ampliar l’aforament fins a 45.401 espectadors. - Millores d’accessibilitat, seguretat, evacuació i infraestructures (nou túnel de jugadors, vestidors renovats). - El club treballa per obtenir la llicència UC abans de final d’any i arribar als 62.000 seients. - Esperen el vistiplau de la UEFA per jugar al Camp Nou el partit de Champions contra l’Eintracht de Frankfurt.

• A la Lliga F, el Barça femení surt reforçat del clàssic:

- Victòria 4–0 contra el Real Madrid a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. - 36.000 aficionats a la graderia, reafirmant la superioritat blaugrana.

Tennis i NFL

• Jannik Sinner revalida el títol de les ATP Finals, derrotant Carlos Alcaraz en una final molt ajustada (2–6, 7–6, 7–5).

- Sinner, número 2 del món, guanya el torneig sense cedir cap set. - Es destaca la seva solidesa al servei i sang freda al tie-break. - Alcaraz juga amb molèsties a la cama.

• A Madrid es disputa el primer partit de la NFL al Santiago Bernabéu:

- Victòria dels Miami Dolphins sobre els Washington Commanders per 19–16, en una pròrroga molt ajustada.

Resum esportiu al butlletí de Catalunya Ràdio

• Es recorda de nou el canvi d’escenari del partit Barça–Atlètic a l’Spotify Camp Nou.
• El partit Catalunya–Palestina d’endemà a Montjuïc ja ha venut 26.000 entrades (objectiu: 30.000).
• Bàsquet: el Joventut de Badalona jugarà a porta tancada contra l’Hapoel Holon (Israel) a la Champions FIBA, per recomanacions de seguretat.
• Conflicte PSG–Mbappé per reclamacions creuades de centenars de milions d’euros.

Cançó del dia i efemèride: la Covid, 6 anys després

Cançó del dia

• Jaume Elias presenta una cançó que li desperta nostàlgia d’infància.
• Pistes:

- Grup de les Canàries. - Cançó de 2012. - Cantant amb barret al videoclip.

• Es tracta de “Pan y mantequilla” de Efecto Pasillo, que sona íntegra i serveix per connectar amb records i bon rotllo.

Efemèride: primer cas de Covid-19

Record i reflexió sobre la pandèmia

• Efemèride del dia: 17 de novembre fa 6 anys del primer cas de Covid-19 a la Xina (2019).
• Es remarca:

- Com un diagnòstic llunyà es va convertir en una crisi sanitària global. - Imatges de ciutats desertes, hospitals saturats i famílies confinades. - A l’Estat espanyol, més de 100.000 morts oficials i UCI al límit.

Impacte social i emocional

• Es parla de:

- Pèrdua d’éssers estimats i por generalitzada. - Ruptura de la rutina i estrès profund. - Necessitat de reinventar-se col·lectivament.

• També es posa en valor una gran onada de solidaritat:

- Veïns ajudant persones vulnerables. - Professionals sanitaris treballant sense descans. - Investigadors desenvolupant vacunes en temps rècord. - Voluntaris fent arribar menjar i medicaments.

Lliçons apreses

• Importància de:

- La preparació davant crisis globals. - La cooperació internacional. - La resiliència i capacitat d’adaptació humana.

“Recordar aquell primer cas no és només mirar enrere, sinó també una manera d’homenatjar qui va patir i va lluitar, i de reafirmar que, fins i tot en les situacions més difícils, la resiliència i l’esperança sempre són possibles.”

Després de l’efemèride, el programa fa pausa publicitària (campanyes de mobilitat sostenible amb bici metropolitana, entorn lliure de fum i reciclatge impulsades per la Generalitat).

Secció “Sons de casa” (Montse): música catalana i fenomen Oques Grasses

Inici de la secció i novetats musicals

Context local i musical

• Jaume dona pas a la Montse, que ja està “adaptadíssima” al programa.
• Primer repassen altres novetats abans d’entrar a fons al “meló de la setmana”: el fenomen Oques Grasses.

Sidonie i el català

• Es destaca que Sidonie (rock amb gran trajectòria a tot l’Estat) publica el seu primer disc íntegrament en català, titulat “Catalan Graffiti”.
• Un dels membres, Axel Pi, és veí de Sant Just, fet que dóna proximitat a la notícia.
• El disc obre una nova etapa per al grup, que havia cantat en anglès i castellà.
• Gira prevista per 2026, amb dues dates confirmades:

- 6 de febrer – Teatro Eslava (Madrid). - 27 de febrer – Sala Apolo (Barcelona).

Telecogresca i festivals emergents

• Novetats del cartell de la Telecogresca, festival organitzat per estudiants per a gent jove.
• Primer avançament ja conegut: Auxili, DJ Trapella, Boom Boom Fighters.
• Segon avançament: artistes emergents com Vandal i Perifèria, i grups consolidats com La Ludwig Band i Mama Duixa, que hi estrenaran nou disc.
• La Montse valora que aposten per grups en creixement, no només pels noms de sempre (The Tyets, Figa Flawas, etc.).

Monogràfic Oques Grasses: trajectòria i comiat massiu

Qui són Oques Grasses?

• Grup format a Osona el 2010, liderat per Josep Montero, amb una veu molt característica.
• Estil musical inclasificable, autodefinit com a música lliure:

- Barreja de pop, reggae, funk i electrònica. - Lletres amb humor, bon rotllo i alhora reflexió vital (pors, amor, vida quotidiana).

Discografia principal

• 2012 – Un dia no sé com (autoeditat, inici de trajectòria).
• 2014 – Diguem-ne com vulguis (Premi Enderrock a grup revelació, primer gran salt).
• 2016 – You Poni.
• 2019 – Fans del Sol.
• 2021 – A tope amb la vida.
• 2024 – Fruit del deliri.

• Tant Jaume com Montse coincideixen que “Fans del Sol” és l’àlbum clau:

- És amb el que els van descobrir. - Hi veuen “tots temazos”, amb component nostàlgic fort.

• Dels últims discs destaquen “La gent que estimo”, cançó convertida en himne generacional.

“Jo crec que quan aquesta cançó sona la gent comença a plorar; tothom s’agafa, és preciós.”

• Recorden concerts multitudinaris com el Palau Sant Jordi (18.000 persones) i el futur Estadi Olímpic.

Els concerts d’acomiadament: quatre Olímpics exhaurits

• Oques Grasses anuncien la seva retirada i un concert d’acomiadament el 10 d’octubre de 2026 a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.
• Es genera una autèntica bogeria per les entrades:

1. 1 Primera data (10 d’octubre)

- Entrades a la venda un dimecres a les 15:00. - En 21 minuts s’exhaureixen les 55.000 entrades. - Cues virtuals desbordades (fins a 100.000 persones esperant).

1. 2 Segona data (9 d’octubre)

- S’anuncia una nova data. - Entrades esgotades en 19 minuts. - En aquesta ronda, el Jaume aconsegueix entrades i rescata la Montse de quedar-se sense plaça.

1. 3 Tercera i quarta data (5 i 7 d’octubre)

- S’afegeixen dues dates addicionals, tot i caure en dilluns i dimecres (dies menys còmodes). - Les entrades surten a les 12:00 del migdia. - Tots dos concerts s’esgoten en menys d’una hora.

• Càlcul global: 4 estadis olímpics, unes 210.000 persones en total.
• Oques Grasses esdevenen el primer grup en català que omple quatre cops l’Estadi Olímpic.
• Comparació amb grans noms internacionals com Coldplay o Bruce Springsteen, que sí ho havien fet però amb milions de fans a escala mundial.

Crítica a la revenda d’entrades i al sistema de venda

Indignació de la Montse

• Montse mostra molta frustració amb la compravenda especulativa:

- Entén la revenda “normal” (algú que no pot anar-hi i ven al mateix preu). - Però denuncia qui compra entrades només per fer negoci i revendre-les al doble o triple del preu.

• Exemples:

- Entrades de grada a 40 € que es venen a 100–200 € a plataformes com TicketSwap. - Alguns compradors aconsegueixen fins a 10–12 entrades de cop.

Crítica al model d’entrada no nominal

• Tant Jaume com Montse consideren que hi ha responsabilitat de l’organització:

- No hi havia nominalitat estricta (les entrades no anaven associades a cada assistent). - Es podia comprar fins a 10 entrades per persona (alguns casos de 12 amb altres sistemes). - Només calia el nom del comprador, no dels assistents, fet que facilita l’acaparament.

• Solucions que proposen:

- Entrades nominals. - Possibilitat de canvi de nom amb una taxa moderada (p.ex. 3 €). - Limitació més estricta del nombre d’entrades per persona.

“Si us plau, no caigueu en aquestes trampes i feu que la gent que ha comprat aquestes entrades se les mengi.”

Debat sobre el futur: festivals, relleu i retorn

On tocaran abans d’acomiadar-se?

• Es pregunten a quin festivals podrien aparèixer abans dels Olímpics:

- Canet Rock: Montse creu que no, per cicles de programació. - Cabró Rock: ho veuen molt probable, perquè hi han passat diversos anys i hi tenen bona relació. - Telecogresca: ja descartat pel cartell anunciat. - Festivalot / Fastiuet: alguna opció, però sense pistes clares.

• Coincideixen que l’estiu previ serà de pocs concerts, molt seleccionats.

Cançons preferides

• La Montse tria “Ping-pong” com a cançó preferida:

- Tema més introspectiu i trist, centrat en l’autoestima i la reflexió. - Toma emocional en directe, similar a “La gent que estimo”.

“He de pensar menys en tu i més en mi.”

• El Jaume recomana “Serem ocells” (de Fans del Sol), que li encanta per la seva força i component emotiu.

Relleu generacional: qui omplirà el pròxim Olímpic?

• Debat sobre quin grup català podria intentar l’Estadi Olímpic en el futur.
• Coincideixen en Figa Flawas com a millor candidat actual:

- Molts fans i èxit de públic. - Xou molt cuidat: escenografia, coreografies, posada en escena.

• Però la Montse apunta alguns límits:

- Figa Flawas toquen a tot arreu (festes majors, festivals), i això pot restar excepcionalitat a un gran estadi. - Potser el públic no estaria disposat a pagar preus tan alts si els veuen sovint en altres formats.

• També comenten que amb Oques Grasses passava el contrari: pocs concerts, molt especials, fet que genera més desig i disposició a pagar.

Retorn futur? Projectes nous?

• Es pregunten si algun membre del grup reapareixerà en nous projectes musicals.
• Referència a altres bandes com La Gossa Sorda, que han tornat anys després.
• Debaten si Oques Grasses han viscut només de la música (sembla que sí, és el grup que més cobra per concert a Catalunya).
• Es remarca la seva trajectòria de 13–15 anys i l’orgull de veure com uns nois que tocaven a places d’Osona han arribat a omplir quatre estadis olímpics.

Comiat de la secció

• Abans d’acomiadar-se, la Montse recomana “Molta tralla”, del disc Fruit del deliri:

- Cançó més animada i trallera, ideal per tancar amb energia.

“Notícies de Sant Just” i butlletí general (2a hora)

Informació general

• Butlletí de Catalunya Ràdio amb temes destacats:

- Preparatius per als Pressupostos 2026 i pressió als grups perquè aprovin el sostre de dèficit. - Situació judicial de Jordi Pujol, que declararà per videoconferència a l’Audiència Nacional per valorar si està en condicions d’afrontar judici. - Fuga d’un pres perillós de Quatre Camins durant una sortida amb educadors. - Vagues anunciades pel Sindicat de Metges de Catalunya (9–10 de desembre, 14–15 de gener). - Nova campanya de la Generalitat per promoure un kit d’emergència de 72 hores (aigua, menjar, llanterna, farmaciola, ràdio de piles, diners en efectiu), adaptat a persones vulnerables i animals de companyia.

Notícies de Sant Just (2n bloc)

• Es repeteixen i amplien els continguts sobre:

- Ple extraordinari (modificació de crèdit, ordenança d’animals, bases d’habitatge per persones vulnerables i gent gran a El Mil·lenari). - Activitat sobre l’Ona Laietana a Can Ginestar. - Nou projecte de l’Escola Montseny amb DUA (Disseny Universal de l’Aprenentatge) i el concepte d’entorn com a tercer mestre (referenciat al podcast relacionat i al glossari general del programa).

“Salt enrere” (Jesús Martín): la catàstrofe del Prestige

Marc temporal i context

• Jesús dedica la secció a la catàstrofe del Prestige (2002), coincidint amb el 23è aniversari.
• Situa també altres efemèrides de la setmana:

- 34 anys de la mort de Freddie Mercury. - 25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch per ETA. - 50 anys del final del franquisme. - 6 anys del primer cas de Covid (connectant amb l’efemèride de Jaume).

El Prestige: el vaixell i les condicions del desastre

Característiques del vaixell

• Prestige: petrolier monocasc, construït al Japó, armador grec, bandera de Bahames.
• Monocasc: només una paret d’acer al casc; qualsevol trencament permet l’escapament directe del petroli.
• 26 anys d’antiguitat, ja havia estat reparat el 2001.
• Havia estat sancionat a Rotterdam i Nova York per deficiències de seguretat.
• Carrega en el moment de l’accident: 77.033 tones de fuel oil (capacitat màxima 80.000).
• Eslora: 243,5 metres.
• Tripulació: 27 persones (20 mariners + 7 oficials).
• Capità: Apostolos Mangouras, amb 44 anys d’experiència.
• Ruta: de Sant Petersburg a Gibraltar, destí final no del tot clar (es parlava de Grècia o Singapur).

Condicions meteorològiques

• 13 de novembre de 2002:

- Temporal fort a l’Atlàntic nord: vents fins a 90 km/h i onades de 8 metres. - Zona amb molt trànsit marítim.

• Possibles causes del trencament:

- Impacte amb contenidors o restes (tuberies, etc.) caiguts al mar per altres vaixells. - Estat deficient del vaixell.

Cronologia bàsica del desastre

13 de novembre de 2002: Mayday i primeres decisions

• El Prestige es troba a 50 km de la costa gallega.
• El capità envia un Mayday al Centre de Salvament de Finisterre.
• El vaixell ja perd fuel per una bretxa al casc.
• Arriben un helicòpter, un vaixell de rescat i un remolcador.
• A les 18 h s’evacuen 24 tripulants; queden a bord:

- El capità Mangouras. - El cap de màquines. - El primer oficial.

El dret marítim i el cost del rescat

• Jesús explica que el salvament marítim es regeix per una lògica econòmica:

- El rescatista té dret a una compensació segons el valor del vaixell, la càrrega i el grau de perill.

• El Prestige estava valorat en 5 milions d’euros (depreciat dels 22 milions pel seu estat) i la càrrega en 10 milions.
• L’armador tem un cost molt elevat de rescat i, segons es creu, intenta allargar la negociació amb Salvament durant 3–4 hores.
• A la nit s’acorda:

- Pagament del 30% del valor del vaixell i de la càrrega si és salvat. - Si s’enfonsa, només cobrir despeses.

• El capità es nega d’entrada al remolc, fet que després li costarà imputacions.

14 de novembre: la taca arriba a la costa

• El vaixell continua vessant grans quantitats de fuel.
• Es calcula que 20.000–30.000 tones podrien haver-se vessat només el primer dia.
• El fuel arriba a la costa gallega, especialment a Muxía (A Corunya), en forma de “chapapote”.
• El Prestige arriba a estar tan sols a 7 km de la costa, el punt de màxima proximitat.
• Es comença a remolcar el vaixell amb dificultats pel temporal.

Debat sobre què fer amb el vaixell

• L’armador proposa portar-lo a un port de refugi (possiblement A Coruña) per fer un trasvasament controlat del combustible.
• Els experts científics i tècnics també recomanen aquesta opció.
• El govern espanyol, però, decideix allunyar el vaixell de la costa.
• Decisió presa pel ministre de Foment Francisco Álvarez-Cascos en contra del criteri científic.

15 de novembre: tensions polítiques i empreses de salvament

• Es dibuixen dos bàndols:

- Administració pública: Foment (Álvarez-Cascos), delegat del govern a Galícia Arsenio Fernández de Mesa, i director de la Marina Mercante José Luis López-Sors. - Entorn del Prestige: capità Mangouras, armadors i l’empresa holandesa de rescat Smit Salvage.

• Smit Salvage insisteix en portar el vaixell a un port-refugi; López-Sors s’hi nega.
• A la tarda, un helicòpter evacua la tripulació que quedava a bord.
• El capità Mangouras és detingut en arribar a A Coruña, acusat de desobediència.

16–18 de novembre: propaganda i minimització

Estratègia comunicativa del govern Aznar

• Jesús repassa declaracions de diversos responsables, mostrant una minimització sistemàtica del problema:

Miguel Arias Cañete (ministre d’Agricultura): “La ràpida actuació de les autoritats espanyoles ha permès controlar els vessaments. No es preveuen grans problemes per als recursos pesquers.”

Federico Trillo (Defensa) – futurament admetrà que es va arribar a plantejar bombardejar el vaixell amb avions Harrier o F-18 per cremar el combustible.

Arsenio Fernández de Mesa (delegat del govern a Galícia): “Las bajas temperaturas de la mar probablemente solidifiquen el fuel y en lugar de continuar avanzando la mancha, puede suceder que se vaya al fondo lo que queda.”

Mariano Rajoy (vicepresident i portaveu del govern): “La mancha se va a solidificar… salen unos pequeños hilitos, unos hilitos de plastilina en estiramiento vertical.”

Manuel Fraga (president de la Xunta) i Enrique López Veiga (conseller de Pesca), que arriba a dir que “no se trata de una marea negra, sólo de un vertido de fuel”.

• Jesús remarca el paral·lelisme amb altres episodis del govern d’Aznar:

- Guerra d’Iraq (armes de destrucció massiva). - Tractament de l’11-M (insistència inicial en ETA).

19 de novembre: enfonsament i desastre complet

• Finalment, el 19 de novembre, el Prestige es parteix en dos i s’enfonsa.
• S’havien declarat només 3.000–4.000 tones vessades, però realment ja eren 54.000.
• Càlcul final: 63.300 tones de fuel oil vessades al mar.

Impacte ecològic i social

• Segons la sentència judicial posterior:

- Afectació d’uns 3.000 km de costa. - 1.137 platges contaminades. - 450.000 m² de costa rocosa afectats.

• La taca arriba:

- Del nord de Portugal a tot el Cantàbric. - Fins al sud de França.

• Repercussió econòmica enorme en el sector pesquer gallec i en l’economia local.

Tasques de neteja i “marea blanca”

• Es recorda la marea blanca: milers de voluntaris amb monos blancs netejant platges.
• Hi participa gent de tota Espanya, incloent-hi el llavors príncep Felip (avui rei Felip VI).
• L’Institut Espanyol d’Oceanografia indica que entre el 95 i el 98 % de la zona afectada estava neta el novembre de 2007, 5 anys després.
• Tot i així, encara es poden trobar restes de fuel a la costa gallega.

Judici i responsabilitats

• El judici comença el 16 d’octubre de 2012.
• A la banqueta dels acusats:

- Apostolos Mangouras (capità). - El cap de màquines. - José Luis López-Sors (director de la Marina Mercante), únic responsable polític processat.

• La sentència (13 de novembre de 2013):

- Absolució general pels delictes contra el medi ambient. - Mangouras rep 9 mesos de presó per desobediència (que no comporten ingrés efectiu). - La sentència justifica la decisió política d’allunyar el vaixell de la costa. - El tribunal conclou que no se sap amb exactitud la causa ni quina hauria estat la millor resposta.

• Jesús i Jaume subratllen la sensació que ningú paga realment pel desastre i la connexió amb un patró de negligència i rentada de mans política.

“Per mi, el que queda és la reacció de la gent: voluntaris de tot arreu, els propis gallecs deixant-s’hi la pell netejant les platges.”

“Xisme científic” (Jan Bigata): dones a la recerca, COP30 i Covid

Premis “Vanguardia de la Ciencia” i visibilització de investigadores

Context dels premis

• El dimecres anterior s’han celebrat els premis “Vanguardia de la Ciencia”, organitzats per La Vanguardia i la Fundació La Pedrera.
• Són premis pioners a l’Estat espanyol en reconeixement a la recerca d’excel·lència i, en la seva evolució recent, enfocats a investigadores dones.
• L’objectiu actual és doble:

- Premiar dones científiques de primer nivell. - Donar visibilitat a la seva recerca i trajectòria.

Experiència personal del Jan

• El Jan hi assisteix amb un vincle molt directe:

- La guanyadora és la seva supervisora de tesi. - També té relació amb Josep Corbella (responsable de ciència a La Vanguardia), amb qui havia fet pràctiques.

• Destaca que les investigadores premiades presenten la seva recerca en ponències divulgatives de 10–15 minuts.
• Un dels treballs premiats analitza alteracions de proteïnes que provoquen errors en el desenvolupament, relacionats amb trastorns de l’espectre autista (connexió amb un programa anterior).

Crítica constructiva: visibilitat limitada i sostre de vidre

• Tot i ser actes oberts al públic, el Jan detecta:

- Assistència majoritària de gent del món acadèmic. - Poc ressò fora de La Vanguardia; actes que no s’omplen tot i les places limitades.

• Suggeriment: donar-los més difusió mediàtica, especialment en un mitjà generalista.

• Sobre la igualtat de gènere en ciència:

- Moltes de les premiades són caps de grup, però la gran majoria de posicions de poder científic encara són ocupades per homes. - En biociències, a nivell d’estudis universitaris i doctorats, ja hi ha més dones que homes, però això encara no es reflecteix a les capes altes (IP, directors d’instituts, etc.).

“Els canvis que veiem ara en graus i doctorats trigaran uns anys a notar-se a les direccions de laboratoris i centres de recerca.”

La càrrega de la cura i la carrera científica

• El Jan comenta que la maternitat i les tasques de cura coincideixen sovint amb el moment de màxima exigència professional (crear laboratori, aconseguir beques, estabilitzar-se).
• Cita declaracions de Marta Lacambra (Fundació La Pedrera) sobre:

- La dificultat de les dones per arribar a ser investigadores principals. - El pes afegit de tenir cura de fills i pares.

• Es reforça la necessitat de:

- Polítiques de conciliació reals. - Repartir millor la càrrega de cures. - Donar finançament i estabilitat a nous grups liderats per dones.

COP30 a Belém (Brasil) i emergència climàtica

Què és i per què és important?

• Trobada de les Nacions Unides sobre canvi climàtic (COP30), del 10 al 21 de novembre a Belém, capital de l’estat de Pará (Brasil).
• Marca els 10 anys de l’Acord de París:

- Límit d’1,5 °C d’augment de temperatura respecte a l’era preindustrial.

• Ja s’ha superat puntualment aquest 1,5 °C, i les projeccions apunten cap a 2,5 °C si no es canvien les tendències.

Dificultats actuals

• El Jan destaca:

- El retrocés en l’agenda climàtica de governs clau com el dels Estats Units. - L’augment continuat de les emissions i el risc de processos de retroalimentació (més calor, més emissions, més desgel, etc.).

• Segons el Global Carbon Budget:

- El 2024 (o l’any de referència de l’estudi) es preveu un màxim històric d’emissions: 38.100 milions de tones de CO₂.

Impacte de la IA i del núvol

• El Jan connecta amb l’actual auge de la intel·ligència artificial:

- Les grans plataformes d’IA necessiten centres de dades gegants. - Aquests centres consumeixen enormes quantitats d’energia i sovint encara depenen de combustibles fòssils (incloent el retorn al carbó en alguns països). - El “núvol” no és intangible: són naves plenes de servidors que cal refrigerar i alimentar.

Eficiència vs. consum

• Observació important:

- Cada vegada que fem la tecnologia més eficient, tendim a utilitzar-la més (efecte rebot). - El resultat és que, malgrat l’eficiència, sovint el consum total augmenta.

“No podem imaginar un futur verd amb el nivell de consum energètic actual. O reduïm consum, o la transició no serà prou ràpida.”

Participació indígena i justícia climàtica

• El biòleg Fernando Valladares (CSIC) subratlla la presència rècord de nacions indígenes a la COP30 (més de 1.000 representants).
• Feia 11 anys que una COP no se celebrava a l’Amèrica Llatina (des de la COP20 a Lima).
• Els pobles indígenes pateixen de primera mà la devastació de l’Amazònia i d’altres ecosistemes.
• El Jan destaca la importància de:

- Incorporar la seva veu en la definició de mesures. - Reconèixer que moltes de les nostres deixalles i costos ambientals es desplacen a territoris vulnerables on la gent “no es pot queixar”.

Covid, vacunes i riscos cardiovasculars en infants

Estudi sobre vacunes i malalties cardiovasculars rares

• El Jan porta un article recent (publicat la setmana anterior) que estudia:

- 14 milions de nens i adolescents (5–18 anys) al Regne Unit. - Incidència de malalties cardiovasculars rares després de la infecció per Covid-19 i després de la vacunació.

Resultat central

• La infecció per Covid-19 incrementa 2,63 cops més el risc de patir aquestes malalties que no pas la vacunació.
• Dit d’una altra manera:

- Posar-se la vacuna redueix aproximadament en un 62 % el risc de patir aquests problemes respecte a no estar vacunat i agafar el virus.

Magnitud de riscos

• La vacuna incrementa lleugerament el risc, però en valors absoluts molt baixos:

- +0,85 casos per cada 100.000 nens vacunats.

• En canvi, la infecció per Covid incrementa en:

- +2,24 casos per cada 100.000 infectats.

“Quan tens una pandèmia que acaba infectant pràcticament tothom, el balanç global de risc és clarament favorable a la vacunació.”

Desinformació i percepció de risc

• El Jan recorda les pors i fake news del 2021:

- Es deia que les vacunes provocaven infarts generalitzats, entre moltes altres teories de la conspiració.

• Dades de l’OCU (febrer 2021):

- 80 % de la població espanyola disposada a vacunar-se. - 50 % amb preocupació pels efectes secundaris. - 8 % deien que no es vacunarien. - 10 % dubtosos. - 30 % volien “que es vacuni un altre primer”.

• El Jan remarca la responsabilitat dels mitjans de comunicació:

- Les autoritats anaven actualitzant criteris a mesura que hi havia més evidència científica. - El canvi de discurs (màscares, dosis, etc.) es percebia com a contradicció, però era un ajustament a nova informació.

Limitacions de l’estudi

• El catedràtic de pediatria Adam Finn (Univ. de Bristol) adverteix:

- L’estudi reflecteix una etapa en què:

• Les variants de Covid eren més virulentes (alfa, delta).
• La població infantil tenia zero immunitat prèvia.

- Aplicar directament aquestes dades a l’actualitat cal fer-ho amb precaució.

• Tot i així, el missatge general és clar:

- En el context de la pandèmia inicial, la vacunació infantil va ser més segura que la infecció natural pel que fa a riscos cardiovasculars.

Conclusió del programa

“El Refugi” ofereix un episodi molt complet que:

• Barreja informació política (Mazón, Puigdemont, finançament autonòmic) amb notícies internacionals (Trump i Epstein) i esports.
• Dona protagonisme a l’actualitat de Sant Just Desvern (ple municipal, cultura a la Biblioteca Joan Margarit, projecte de l’Escola Montseny).
• Explora el fenomen cultural d’Oques Grasses, com a símbol de l’auge de la música en català i del vincle emocional amb una generació.
• Recupera la memòria de la catàstrofe del Prestige, posant el focus en la negligència política i la solidaritat ciutadana.
• Actualitza grans debats científics: dones i recerca, crisi climàtica i vacunes de la Covid, amb un to divulgatiu i crític.

El programa manté un estil àgil i pròxim, amb diàlegs naturals i una combinació equilibrada de rigor informatiu, opinió i música, pensat per a un públic local però connectat als grans temes globals.