#499 - El Refugi del 18/11/2025 — Especial Catalunya-Palestina, cultura local i sororitat

Visió general del programa

El Refugi d’avui a Ràdio Desvern és un magazine de tarda molt variat amb quatre grans blocs:

• Actualitat general i esportiva (política estatal i internacional, guerra a Ucraïna, pla de pau per Gaza, esports).

• Informació local de Sant Just Desvern (ple municipal extraordinari, cultura, xerrades i serveis locals).

• Especial Catalunya–Palestina (cobertura en directe del partit solidari, context polític i testimoni d’un jove de Gaza).

• Cultura i entreteniment (crítica teatral i musical, projectes locals de teatre amateur i reflexió sobre l’empoderament femení a partir de la gala Glamour Woman of the Year i la pel·lícula Barbie).

El to general és informatiu però proper, combinant notícies serioses amb música, entrevistes i seccions d’opinió més disteses.

1. Zoom informatiu – Política i actualitat internacional

Reforma del finançament autonòmic (Hisenda – Estat espanyol)

• La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, anuncia que té avançada una proposta de reforma del model de finançament autonòmic vigent des del 2009.
• El Ministeri planteja un sistema mixt de multilateralitat (competències comunes) i bilateralitat (competències pròpies com presons a Catalunya, o casos específics com Canàries o el País Valencià).
• Possibles criteris:

- Suficiència financera i solidaritat entre territoris. - Opció (no confirmada) de respectar el principi d’ordinalitat (qui més paga, més rep). - Estudi de penalitzar autonomies que bonifiquin impostos.

• Objectiu: reduir la bretxa actual de 1.005 € per habitant entre la comunitat millor i pitjor finançada, augmentar la cessió d’IRPF i IVA i eliminar el sistema d’entregues a compte perquè els recursos arribin abans.
• Polèmica política: les comunitats del PP rebutgen compatibilitzar bilateralitat i multilateralitat i acusen el govern de voler satisfer l’independentisme per mantenir suports al Congrés.

«El camí no sembla gens fàcil», remarca el locutor, recordant que cal majoria absoluta del Congrés.

Canvi de lideratges al País Valencià i PP

• Juanfran Pérez Llorca presentarà la candidatura a la presidència de la Generalitat Valenciana després d’un acord amb Vox que garanteix la seva investidura.
• L’operació implica:

- Remodelació interna del PP valencià (nou síndic i relleu progressiu a la direcció autonòmica). - Anunci de Núñez Feijóo que Carlos Mazón deixarà la presidència del PP valencià en un congrés previst després de l’estiu del 2026. - Moviments pensats de cara a les autonòmiques del 2027, on María José Català surt com a figura destacada.

• Feijóo aprofita per criticar la gestió de la DANA per part del govern central i qüestionar infraestructures no executades.

Corrupció al PP d’Almeria (cas mascaretes)

• La Guàrdia Civil deté tres alts càrrecs del PP d’Almeria per presumpta corrupció en contractes de compra de mascaretes durant la pandèmia:

- Javier Aureliano García, president de la Diputació i líder provincial del PP. - Fernando Jiménez, vicepresident. - Rodrigo Sánchez, alcalde de Fines.

• Se’ls investiga per comissions il·legals en adjudicacions de més de 2 milions d’euros en material sanitari.
• El PSOE (acusació popular) denuncia mancances i contradiccions, i demana més informació per investigar possibles delictes de prevaricació, suborn, tràfic d’influències, malversació i frau.

Gira europea de Volodímir Zelenski

• El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, passa per Madrid en una gira europea per reforçar el suport militar.
• Agenda a Espanya:

- Recepció al Congrés dels Diputats i agraïment pel suport a Ucraïna en un context de pressions militars russes i talls elèctrics de fins a 12 hores al país. - Reunió amb empreses espanyoles de defensa (entre elles Indra) per reforçar la defensa antiaèria. - Visita al Guernica de Picasso al Museu Reina Sofia amb Pedro Sánchez. - Dinar amb el rei Felip VI i posterior trobada a La Moncloa per actualitzar compromisos d’ajuda militar.

• Forma part d’una gira que ja ha passat per Grècia i França, on s’ha anunciat un acord amb Macron per adquirir avions de combat Rafale.
• Següent parada: Turquia, per impulsar negociacions amb Moscou i intercanvis de presoners.

Pla de pau de Donald Trump per a Gaza

• El Consell de Seguretat de l’ONU aprova una resolució de pau per a Gaza impulsada per Donald Trump:

- 13 vots a favor, abstencions de Xina i Rússia, sense vet.

• Punts clau de la resolució:

- Creació d’un govern transitori palestí. - Desplegament fins mínim 2027 d’una força internacional de seguretat (no cascos blaus) per controlar fronteres amb Israel i Egipte, protegir la població civil i formar una nova policia palestina. - Creació d’una Junta de Pau dirigida per Trump, amb funcions de coordinació de l’ajuda humanitària i suport a un comitè tecnocràtic de gestió diària de Gaza. - Futur de l’estat palestí condicionat a reformes de l’Autoritat Palestina i al progrés en la reconstrucció de Gaza.

• Reaccions:

- Israel reafirma l’oposició total a un futur estat palestí. - Hamas rebutja diversos punts i afirma que la resolució no respon als drets del poble palestí. - Donald Trump celebra el text com un acord «històric».

2. Esports: tennis, futbol estatal i partit Catalunya–Palestina

Actualitat esportiva general

• Carlos Alcaraz es perd la final a 8 de la Copa Davis a Bolonya per una lesió muscular a l’isquiotibial dret, originada a les ATP Finals.

- Espanya afrontarà els quarts contra Txèquia amb Muñoz, Carreño, Pedro Martínez i Marcel Granollers. - Alcaraz tanca una temporada «excel·lent» amb 2 Grand Slams i 8 títols.

• La selecció espanyola de futbol està a 90 minuts de confirmar el bitllet per al Mundial 2026.

- A la Cartuja (Sevilla), li n’hi ha prou amb no perdre de 7 o més gols contra Turquia. - Registre impecable: 5 victòries, 19 gols a favor i 0 en contra. - Marca històrica de 30 partits seguits sense perdre, superant la selecció campiona del món del 2010.

Focus especial: partit Catalunya–Palestina

• Es presenta el partit amistós Catalunya–Palestina a l’Estadi Olímpic Lluís Companys com un esdeveniment esportiu i polític.

Dades principals del partit

• Partit benèfic i solidari en el marc d’Acte per Palestina.
• Tot l’ingrés de les entrades (entre 5 i 15 €, preus populars) es destina a projectes d’ajuda al poble palestí.
• Èxit de convocatòria:

- En pocs dies es venen 23.000 entrades, després s’arriba a 27.000 i s’obre part del segon anell. - Es preveu arribar i fins i tot superar les 30.000 persones.

• Selecció catalana entrenada per Gerard López, amb barreja de jugadors de Primera, Segona i Segona RFEF.

Connexions amb els corresponsals

Jan Bigata (des de l’entorn de l’estadi)

• Subratlla que el més important no és el resultat esportiu, sinó la visibilització de la causa palestina i el record de la situació a Gaza després de «més de 70 anys de conflicte» i «dos anys de genocidi».
• Destaca:

- La importància de no normalitzar el que passa ni «dissipar el focus» amb el temps. - El paper de les comunitats europees: «amb el nostre silenci també hi participem». - L’impacte simbòlic que per primer cop la selecció palestina juga a Catalunya.

• Ambient al voltant de l’estadi:

- Moltes banderes independentistes i palestines, keffiyehs i un ambient festiu i reivindicatiu. - Entrades gairebé exhaurides, només queden petits sectors lliures.

• Recomanació cultural: el CineBaix de Sant Feliu acull una mostra centrada en cinema palestí, oportunitat per entendre millor el context.

Àudio d’un jove de Gaza resident a Barcelona (traduït pel Jan Bigata)

«Com a palestí que ha viscut a Barcelona durant l’últim any, sento que aquest partit és molt més que un joc de futbol. És el resultat de molts esforços incansables i un recordatori de valors humans importants.»

Punts clau del seu missatge:

• Agraïment profund al suport constant del poble espanyol als palestins, tant a Gaza com a la diàspora.
• Record del patiment de més de 70 anys d’ocupació, i especialment dels dos darrers anys de genocidi que han destruït vides, infraestructures i «el sentit de la vida a la nostra terra».
• Valoració del suport rebut a través de:

- Campanyes de boicot. - Manifestacions massives. - Projeccions de pel·lícules i activitats culturals. - Flotilles i boicots acadèmics i esportius.

• Denúncia de la situació actual a Gaza:

- Ajuda molt limitada, passos humanitaris tancats. - Inundacions per la primera pluja, infraestructures de drenatge destruïdes, cases malmeses i tendes febles.

• Missatge final:

«Mai oblidarem el vostre suport fort i sincer. Us demanem encara més suport per a la gent de Gaza en aquests moments tan difícils.»

Sergio Fernández (de camí amb cotxe cap a Montjuïc)

• Subratlla el doble caràcter del partit:

- Reivindicatiu (visibilitzar el conflicte de Gaza aprofitant l’aturada de seleccions). - Solidari (destinar els ingressos a causes relacionades).

• Ganes de veure la selecció catalana, que juga molt poques vegades.
• Punts sobre la convocatòria catalana:

- Jugadors repartits entre Primera, Segona, 1a i 2a RFEF. - Referències a joves talents com Marc Bernal (Barça), amb el detall que Hansi Flick serà a l’estadi. - Presència destacada de jugadors de Girona, Espanyol, Reial Societat i equips com Europa, Sabadell, Nàstic o Sant Andreu. - Il·lusió especial per veure jugadors semi-professionals com els germans Cano (Europa) defensant la samarreta catalana.

• Debat sobre absències notables (Gerard Moreno, Ferran Jutglà, Oriol Romeu, Sergi Cardona, Bartra, etc.) i la fantasia d’una Selecció Catalana “ideal” amb jugadors com Lamine Yamal o Cucurella.
• Pronòstic esportiu (porra): victòria de Catalunya per 3–0.

El partit és presentat reiteradament com una «festa de l’esport i de la reivindicació social i política».

3. Música i efemèride del dia

Cançó del dia: Soldadito marinero – Fito y Fitipaldis

El conductor fa una introducció literària i emocional abans de posar la cançó completa.

• Descripció del tema:

- Peça emblemàtica del rock espanyol (2003) que combina rock i balada. - Retrata un personatge que camina lent, carregat de records i decepcions amoroses. - Parla de somnis trencats, desig de fugir del passat i frustració de buscar allò que ja no existeix.

• El locutor destaca que Fito ha sabut convertir «petites històries de carrer en emocions universals» i que la cançó s’ha fet icona generacional perquè tothom s’hi pot reconèixer en algun moment.

Efemèride: Dia Mundial per prevenir l’explotació sexual infantil

18 de novembre – Dia Mundial per a la prevenció de l’explotació, abusos i violència sexual contra infants.

Punts clau de la reflexió del presentador:

• És una jornada de crida a l’acció i a la reflexió sobre una realitat sovint silenciada.
• Segons l’ONU, els abusos tenen conseqüències duradores en:

- Salut física i mental. - Autoestima i desenvolupament vital de les víctimes.

• A escala estatal:

- Dades judicials i del Registre Central de Delictes Sexuals apunten a un problema estructural. - 3.936 adults figuren inscrits per delictes contra la llibertat sexual, una part d’ells contra menors. - Aquesta xifra creix un 37 % respecte l’any anterior.

• El conductor subratlla la tasca d’entitats com la Fundació Madrina i moltes altres que treballen en prevenció, suport, reparació i acompanyament emocional.

«Darrere de cada estadística hi ha un nen o una nena que ha viscut un dolor que no haurien d’haver conegut mai.»

Missatges finals clau:

• Necessitat de prevenció, denúncia i reparació.
• Construir espais segurs, escoltar les veus dels infants i fer-los saber que no estan sols.
• Considerar la protecció de la infància com una responsabilitat col·lectiva.

4. Notícies i serveis locals de Sant Just Desvern

Després del bloc d’actualitat general, el programa entra en la part de proximitat amb titulars i un butlletí específic sobre Sant Just Desvern.

Titulars municipals

• Ordenança de tinença d’animals i habitatge social:

- El Ple municipal extraordinari aprova canvis a l’ordenança de protecció i tinença d’animals per actualitzar criteris de control i convivència. - Es resolen reclamacions i s’aproven les bases d’adjudicació d’habitatges socials i per a gent gran, amb atenció a persones en risc de vulnerabilitat social. - Es validen les bases d’habitatges de lloguer d’El Mil·lenari, que queden aprovades definitivament per continuar el procés d’adjudicació a gent gran.

• Nova experiència immersiva a la Penya del Moro:

- Es presenta un audiovisual anomenat El conte de l’Arrel, una experiència immersiva i virtual en 360° sobre la vida íbera a la Penya del Moro. - Permet explorar el jaciment amb recorregut virtual i ficció dramatitzada basada en la cultura local. - Es vincula al CIM i a la Torre de la Penya del Moro com a elements patrimonials destacats.

• Acció artística a l’Espai Carme Malaret:

- Mariona Pujol Miravent i David G. Torres presenten una performance titulada «Acció artística, una exposició maqueta». - És una performance en directe que construeix i reconstrueix una exposició sobre una taula, mostrant com el relat expositiu es pot fer i desfer davant del públic. - Reforça l’Espai Carme Malaret com a espai de lliure creació artística i difusió de projectes contemporanis.

• Xerrada de Txe Arana a Les Escoles de Sant Just Desvern:

- L’actriu i comunicadora Txe Arana ofereix la xerrada «Reiniciar, forçar sortida i reconnectar», organitzada per Dona i Empresa. - Explica el seu procés de recuperació després d’una Craniotomia per extreure una malformació arteriovenosa congènita. - Defineix l’experiència com un «reset» que li va exigir generar noves connexions neuronals i replantejar la vida. - L’entrevista completa està disponible al podcast de Ràdio Desvern.

Serveis i entitats locals

• Càritas Sant Just:

- Presenta el «Cafè de les 3», un espai de trobada i companyia tots els dimarts fins les 17 h al carrer Bonavista 113.

• Gestió de residus i tecnologia:

- Presentació de l’app BitPaid, que permet obrir els contenidors d’orgànica i resta amb el mòbil, consultar obertures, comunicar incidències i obtenir informació sobre residus. - Forma part de l’estratègia «A Sant Just, canviem així» impulsada per l’Ajuntament.

5. Secció cultural «Mare meva, Quin Show»

Secció d’humor i crítica cultural amb Carles i Javi, centrada en teatre musical emergent i esdeveniments locals.

5.1. Ressenyes de musicals

No es pot saber – Companyia «No es pot dir» (Teatre Eòlia)

• Musical d’uns 90 minuts, definit com «musical queer» i molt mamarratxo.
• Trama:

- Ambientat a la Barcelona dels anys 70–80 i l’actualitat. - Se centra en la família Rodríguez i Saballs i, en especial, en dues filles, Olga i Maria. - El relat el condueixen dues noies del 2025 amb un podcast anomenat No es pot saber, que expliquen la història d’aquesta família amb salts constants enrere i endavant en el temps.

• Temes principals:

- Postguerra, repressió política i social. - Arribada del VIH a la Barcelona de l’època. - Sortir de l’armari, comunisme, socialisme i repressió.

• Música:

- Composada per Núria Lleuzí, en el seu primer musical complet. - Estil molt variat: des de cuplé i tocs de sardana fins a reggaeton i reggae. - Destaquen els «temazos» i la capacitat de combinar humor i drama.

• To i valoració:

- Primera part molt còmica, amb gran quantitat de gags; la segona entra en el drama. - Espai íntim del Teatre Eòlia (unes 70 butaques) que apropa molt el públic a l’escena. - Recomanació clara: espectacle barat, fresc i amb descompte amb Cultura Jove.

Criatura emocional – Teatre Poliorama

• Musical jukebox (cançons ja existents versionades) sobre històries de dones arreu del món i les formes d’opressió que pateixen.
• Temes:

- Feminisme i violència de gènere. - Situacions quotidianes de desigualtat a diferents contextos culturals.

• Format i públic:

- Sessions matinals (12 h), pensades principalment per a instituts i públic adolescent. - Es considera molt adequat per a escoles, per treballar temes de gènere i igualtat.

• Valoració:

- Espectacle «molt maco i visualment bonic». - Companyia formada per sis actrius joves que han creat el projecte conjuntament. - Bona eina per obrir debat i reflexió entre joves.

5.2. Programació cultural local

Matilda a l’Ateneu de Sant Just

• Producció local dirigida per Elisabet Giner i Daniela Fumador amb molta canalla a escena.
• Sold out de les tres funcions (dissabte tarda, diumenge matí i tarda):

- Les dues primeres es van vendre abans fins i tot d’anunciar-les. - S’afegeix una tercera funció que també s’exhaureix.

• L’Ateneu de Sant Just es descriu com una sala de 181 butaques (després de reforma), mentre que la Sala Gran resta pendent de reforma i es reclama a l’Ajuntament que impulsi les obres.
• Els col·laboradors, que assagen sovint allà, han pogut veure l’escenografia de Matilda i la qualifiquen d’«espectacular».

Rosaris, Purpurina i Acció – Companyia Mare Meva

• Espectacle de teatre musical-humor que es representarà a Sant Climent de Llobregat.
• Característiques del bolo:

- Sala gran amb fins a 700 localitats (uns 400 seients en platea i la resta en amfiteatre). - Entrada amb taquilla inversa: el públic entra gratis i paga al final, segons el que vol i pot aportar. - Es fomenten «billets de tots colors» (broma sobre la necessitat de suport econòmic al projecte).

• Contingut de l’espectacle:

- Gran part basada en improvisació i en la interacció amb el públic. - Alguns gags es reescriuen segons l’espai (escales, disposició de l’escenari) i donen lloc a noves escenes espontànies. - Cada funció és diferent, fet que anima a repetir.

• Origen de la contractació:

- Contacte a través d’una amiga de la universitat d’un dels actors, vinculada a l’Ajuntament de Sant Climent. - Bon tracte amb la regidoria de Cultura i molt agraïment de la companyia.

5.3. Recomanacions musicals

Maria Jaume – Els teus besos

• Cançó recent de la cantautora mallorquina Maria Jaume, descrita com a pop fresc amb tocs intimistes.
• La secció destaca:

- La seva capacitat per combinar cançó d’autor, popstar i crítica social (turisme massiu i gentrificació a Mallorca). - La trajectòria creixent a partir de festivals com el Tingladu.

• El tema es presenta com a cançó de la setmana, que sona sencera al programa.

5.4. Teatre musical i formació

• Es mencionen escoles i circuits de teatre musical a Barcelona:

- Eòlia, Aules, l’Institut del Teatre. - Referència a projectes com Lunala i Domus de Núria Lleuzí com a pràctiques i discos vinculats a Aules.

6. Secció «Cultura al dia» – Glamour, sororitat i Barbie

La periodista Sara Vitor dedica la seva secció a parlar de dones, empoderament i cultura pop.

6.1. Gala Glamour Woman of the Year

• Esdeveniment anual organitzat per la revista Glamour, celebrat a Madrid.
• Objectiu: donar veu a l’empoderament femení a través de històries de superació, talent i influència.

Premiades destacades:

• Maria Becerra – Premi a millor cantant.
• Elsa Pataky – Premi en la categoria de benestar.
• Aitana Soriano – Premi com a influencer.
• Golden Bubbles – Premi Esportistes de l’Any.
• Òscar Casas – Premi Home de l’Any, amb un discurs on agraeix a les dones de la seva vida.

Les Golden Bubbles

• Són el quartet de relleus 4x400 m de la Federació Espanyola d’Atletisme, campiones del món amb un temps de 3:24:13.
• Reivindiquen la importància de:

- Anys de treball i disciplina. - Treball en equip i complicitat. - Bon ambient com a clau per arribar lluny.

• Són presentades com a exemple de que la força unida de les dones té un gran potencial transformador.

Sororitat i sisterhood

• La cap de continguts de Glamour, Carmen Mañana, remarca al seu discurs que:

«Juntes són més fortes.»

• La secció aprofundeix en el concepte de sisterhood / girlhood:

- Recolzament mutu entre dones. - Potenciació de les altres en lloc de competir destructivament. - Especialment visible en xarxes socials, on moltes creadores de contingut es recomanen mútuament.

6.2. Experiència personal com a creadora de contingut

• La Sara explica la seva vivència com a creadora de contingut en català a TikTok:

- Observa molta complicitat entre noies d’edats semblants. - Són habituals els vídeos recomanant altres creadores catalanes que mereixen més visibilitat. - Aquests gestos li donen ànim quan li falta motivació per gravar o editar.

• El presentador destaca que els seus vídeos són «molt entretinguts» i anima l’audiència a seguir-la a xarxes.

6.3. Barbie com a referent cultural d’empoderament

La part central de la secció és una lectura feminista de la pel·lícula Barbie de Greta Gerwig.

La pel·lícula més enllà del tòpic

• Barbie es presenta com molt més que una pel·lícula per nenes:

- Combina humor, musicalitat i crítica social. - S’utilitza molt l’humor per baixar defenses i fer arribar missatges feministes a un públic ampli.

• La Sara explica que la sala de cinema durant l’estrena respirava un ambient de sororitat:

- Persones (noies i nois) vestides de rosa. - Sensació de «moment col·lectiu» similar al fenomen Barbenheimer.

Trama i temes clau (sense entrar en espòilers profunds)

• El Barbie Land s’hi mostra com un món on les Barbies viuen en una societat aparentment igualitària i avançada, amb molta solidaritat femenina.
• Barbie passa per una crisi d’identitat: descobreix que no vol ni pot ser la «nina perfecta» que li exigeix l’estereotip.
• Viatja al món real i descobreix el masclisme estructural, mentre Ken descobreix el poder que tenen els homes en aquesta societat i intenta importar aquest model patriarcal al Barbie Land (amb cavalls, ranxos i el famós mojo dojo casa house).
• El film mostra:

- Com les Barbies s’organitzen per revertir aquesta situació. - El paper d’un personatge masculí que encarna els homes feministes i de suport.

Impacte emocional

• La Sara destaca escenes especialment emotives:

- Seqüències on es mostren imatges reals de famílies i amigues de les integrants del rodatge, acompanyades d’una cançó de Billie Eilish. - Moments on es veu clarament la vulnerabilitat de Barbie i el seu rebuig a l’estereotip impossible que se li ha imposat.

«És una pel·lícula que va fer plorar gairebé tothom amb qui he parlat», explica.

Reflexió final: micromasclismes i canvi social

• S’insisteix que dones i homes han crescut en una societat patriarcal i porten integrats micromasclismes i rols apresos.
• Pel·lícules com Barbie ajuden a:

- Fer conscients aquests patrons. - Obrir converses sobre com millorar actituds i comportaments.

• El locutor apunta que ell mateix, com molts homes, ha hagut de revisar actituds passades.

Missatge final de la secció:

Davant persones vulnerables o en crisi, cal recolzar-les, no enfonsar-les. El suport entre dones és una força transformadora i s’ha de fomentar.

7. Estructura musical i tancament del programa

Al llarg del programa s’intercalen diverses cançons senceres, que serveixen tant de pausa com per donar to emocional a les seccions:

• Soldadito marinero – Fito y Fitipaldis.
• La fortuna – Els Catarres.
• Amics, tiets i coneguts – Els Amics de les Arts & The Tyets.
• Els teus besos – Maria Jaume.

Finalment, el conductor Jaume Elias tanca el programa recordant l’horari del dia següent i donant pas a l’informatiu de Sant Just.

L’episodi combina informació rigorosa, mirada local i reflexions socials (infància, Palestina, feminisme) amb un to pròxim i culturalment molt connectat amb el territori.