El Refugi
Magazín de tarda, amb Jaume Elias
Subscriu-te
#502 - El Refugi del 21/11/2025 — Alcohol, Cartago i cuina d’hivern al refugi
Jaume Elias dona la benvinguda a El Refugi a Ràdio Desvern, presenta l’ambient de divendres i avança l’estructura del programa: Zoom informatiu, cançó i efemèride del dia, i tres seccions a partir de les 17.30 h aproximadament (nutrició amb l’Elvira, nova secció històrica "Ones al passat" amb Clas Moreno i secció gastronòmica amb Daniel Martínez).
Bloc de notícies generals. Es repassa el baròmetre de novembre del CIS amb el lideratge del PSOE, la pujada del PP i sobretot l’auge de Vox; també es destaquen les principals preocupacions socials (habitatge, política, immigració, canvi climàtic i guerres). S’exposa un estudi de The Lancet sobre l’impacte dels aliments ultraprocessats i la seva consideració com a emergència de salut pública. Es comenta la proposta d’augment salarial del 10% als funcionaris fins al 2028 i el rebuig dels sindicats. En cultura del vi, es celebra l’entrada de Perelada i Gramona a la llista The World’s 50 Best Vineyards 2025. Finalment, s’aborda la investigació sobre els "turistes de la guerra" a Sarajevo i la denúncia contra l’actual president serbi Aleksandar Vučić per suposats crims de guerra.
Jaume introdueix la cançó del dia, "Blu-Tac" d’Els Pets, descrivint-ne el to íntim i reflexiu: un protagonista que torna a un espai que ja no és seu, entre portes repintades i fotos antigues, i descobreix que la vida ha seguit mentre ell continua aferrat als records. El títol juga amb la massa adhesiva Blu-Tac enganxada al costat del llit, metàfora d’una memòria que no es desenganxa. S’ofereixen pistes (any 2013, àlbum L’Àrea Petita, títol compartit amb la pasta adhesiva) i sona la cançó completa. Jaume comenta després com l’hi agrada escoltar-la en moments de calma.
Se celebra l’efemèride de la signatura dels Acords de Dayton (21 de novembre de 1995), que van posar fi oficialment a la Guerra de Bòsnia. Es recorden els horrors del conflicte: el setge de Sarajevo, les neteges ètniques, les deportacions, el bombardeig de civils i el genocidi de Srebrenica amb més de 8.000 homes i nois assassinats. Es critica la resposta tardana d’Europa i s’explica com Dayton va representar una pau imperfecta però imprescindible per aturar la mort. Es reflexiona sobre la fragilitat de la convivència actual a Bòsnia i la persistència de tensions i nacionalismes. El record de Dayton serveix per remarcar que la pau no és un regal permanent sinó un compromís que exigeix memòria i responsabilitat col·lectiva.
Conversa llarga i estructurada amb l’Elvira sobre l’alcohol com a droga legal i la seva presència social en vermuts, festes i publicitat. S’explica que l’alcohol es relaciona amb prop de 200 malalties, incloent-hi diversos càncers, fetge gras alcohòlic, malalties cardiovasculars, problemes renals, trastorns de salut mental, caigudes, violència i accidents. L’Elvira detalla que l’alcohol aporta calories buides (unes 7 kcal per gram) que el cos no pot aprofitar i converteix en greix, sobretot al fetge, provocant hígado gras alcohòlic. S’explica com l’alcohol contribueix a l’enduriment i obstrucció de les artèries i pot augmentar la tensió. També s’aborda la retenció de líquids i la càrrega sobre el ronyó, i s’explica la fisiologia de la ressaca: l’alcohol deshidrata tot el cos, inclòs el cervell, fent que les neurones “s’encongeixin”, cosa que provoca mal de cap i problemes de memòria i reflexos. L’Elvira recomana alternar alcohol amb aigua i, per a qui ja té ressaca, prendre vitamines del grup B per ajudar el sistema nerviós. S’insisteix en la importància de no beure amb l’estómac buit: l’alcohol travessa molt ràpid la mucosa digestiva i entra a la sang, fent pujar de cop la borratxera. L’Elvira proposa com a truc menjar un grapat de fruits secs (greixos) abans de beure per retenir l’alcohol a l’estómac i frenar-ne l’absorció. Es parla de la unitat de beguda estàndard (10 g d’alcohol: una caña, una copa de vi, un vermut o un xupito), però l’Elvira remarca que nutricionalment no cal gens d’alcohol i que la copa diària de vi no és necessària ni especialment beneficiosa. Es desmunta el mite que una copa de vi al dia és bona per al cor, assenyalant el paper de la indústria vinícola i d’altres begudes en aquest relat. Es discuteixen els riscos dels combinats amb refrescos ensucrats i begudes energètiques, que camuflen els efectes de l’alcohol i empitjoren les ressaques. També es parla de diferències de resistència entre homes i dones, relacionades amb morfologia, massa muscular i tolerància adquirida, i de l’ús de l’alcohol com a refugi emocional, per superar la timidesa o suportar problemes personals. Finalment, l’Elvira adverteix que el fetge no acaba de madurar fins als 21 anys i que l’abús d’alcohol en adolescents és especialment perillós. Insisteix que no es tracta de demonitzar, sinó de responsabilitzar el consum: cada copa que s’evita i cada got d’aigua sumen salut, i l’alcohol ha de ser un complement ocasional en celebracions, no una necessitat diària.
Tram d’informatius de Catalunya Ràdio. Es destaca la petició de Donald Trump a Volodymyr Zelensky perquè respongui abans d’Acció de Gràcies a una proposta de pla de pau per Ucraïna, amb Zelensky advertint del risc de perdre un aliat però afirmant que no trairà el seu país. A nivell intern, es descriu una crisi a la federació d’ERC a Barcelona per discrepàncies estratègiques amb la presidenta Creu Camacho i la composició dels òrgans que ordenen les llistes, amb dimissions i tensions internes. En l’àmbit judicial, l’Audiència de Girona condemna a sis anys de presó un home que va apunyalar un jove a Santa Coloma de Farners però descarta l’agreujant de motivació racista, tot i que un dels processats lluïa simbologia d’extrema dreta i va proferir insults racistes. En cultura, Girona es converteix en aparador de la creació contemporània amb l’edició del festival Temporada Alta i l’arribada de més de 100 programadors; es destaca l’espectacle itinerant "Picasso" de Lorena Nogal al CaixaForum. En trànsit, es reporten retencions a la C-32 i B-20 a la pota sud entre Sant Boi i Cornellà, a la C-33 entre la Llagosta i Montcada i a l’A-2 entre Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí, sovint per vehicles avariats. A esports, es recorda el retorn del Barça al Camp Nou en el partit contra l’Athletic Club de Bilbao, amb cobertura especial de la TDT de Catalunya Ràdio, el retorn del porter Joan Garcia i de Rafinha, i també es mencionen partits d’handbol de la Lliga Asobal amb presència catalana.
Mariona Salas ofereix un bloc d’informació local vinculat a Sant Just Desvern. Es presenta el projecte fotogràfic participatiu impulsat per l’Agrupació Fotogràfica de Sant Just amb suport municipal, que des del juliol de 2024 busca crear un fons d’imatges sobre la diversitat i el paper essencial de les dones del municipi. Les sessions es fan el segon dijous de cada mes al Centre Cívic La Vagoneta, i es convida les dones interessades a inscriure’s via web de Ràdio Desvern. Tot seguit s’anuncia la campanya de recollida d’aliments de Càritas Sant Just, que comença el 24 de novembre i s’allarga fins al 18 de desembre, amb l’objectiu de reforçar el suport a famílies vulnerables durant les festes. Es detallen els productes sol·licitats (arròs, pasta, galetes, dolços nadalencs, etc.) i els centres educatius i equipaments implicats, entre ells el Centre Pilot, l’IFP Antoni Algueró i la Biblioteca Joan Margarit. Finalment, es destaca el projecte educatiu de l’Escola Montserrat, que combina innovació pedagògica i connexió internacional a través del projecte eTwinning, on l’alumnat de cinquè treballa en anglès amb escoles de diversos països europeus. Es remarca també el vincle de l’escola amb la comunitat local i s’indica que l’entrevista completa es pot recuperar al web de Ràdio Desvern.
S’emet una cançó en català d’estil pop/folk romàntic centrada en la vida quotidiana en parella. La lletra posa el focus en petits detalls domèstics que prenen un valor emocional: l’olor de cafè als matins, els plats per rentar, els mitjons de colors oblidats al llit, la pressa al matí que acaba en cinc minuts més al llit, les queixes dels veïns pels crits de la nit i les nits d’estiu a la fresca o banyant-se al riu. El leitmotiv del tema és que els defectes de l’altre són “espectaculars” i no fan sinó reforçar el desig de continuar junts. El tornaveu insisteix en la idea: “per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu”. La cançó transmet una imatge molt positiva de la convivència, on les imperfeccions esdevenen part del encant i de la felicitat compartida.
Estrena de la secció "Ones al passat" amb Clas Moreno, dedicada a Cartago, una civilització sovint menystinguda en comparació amb Grècia i Roma, però amb una història molt rica i influent. Clas explica que la seva fascinació ve de jugar a Rome 2 Total War, on controla Cartago i això el porta a investigar-ne la història. Comença pels orígens fenicis: Tiro com a metròpoli important per la producció de tint porpra i la gran habilitat dels fenicis com a navegants i comerciants, fundant colònies a Càdiz, Eivissa, Sicília, Còrsega, Sardenya i el nord d’Àfrica. A través del mite de Dido (Elisa pels romans), explica la fundació llegendària de Cartago: la princesa fuig de Tiro després que el seu germà mati el seu marit, arriba a un promontori prop de l’actual Tunis i, davant la reticència dels habitants locals, aprofita una oferta simbòlica de terra “tan gran com pugui envoltar amb una pell de bou” tallant-la en tires llarguíssimes per obtenir prou espai per a la ciutat. Clas relata també el mite d’Enees, l’heroi troià, que arriba a Cartago després de la caiguda de Troia. Dido i Enees s’enamoren, però els déus ordenen a Enees fundar una nova Troia a Itàlia; ell marxa en secret i Dido, desesperada, es suïcida llançant una maledicció que els cartaginesos seran enemics eterns dels descendents d’Enees, és a dir, els romans. Aquest relat mític anticipa les futures guerres púniques. Després, la secció fa un salt al segle VI aC: amb la conquesta de Tiro per part dels babilonis, Cartago esdevé la gran ciutat fenícia del Mediterrani. Controla el nord d’Àfrica (Mauretània i Numídia), colònies a Còrsega, Sardenya, part de Sicília, Càdiz, Eivissa i la fundació de Màstia (posterior Carthago Nova i actual Cartagena). Es destaquen innovacions atribuïdes a Cartago, com la construcció d’edificis en pisos (per falta d’espai en una ciutat molt poblada), la invenció o perfeccionament del garum (salsa de vísceres de peix molt estimada pels romans), els sistemes de regadiu en una zona fèrtil i els grans avenços en navegació i astronomia. Clas explica les expedicions d’Hannon: un viatge al nord de l’Atlàntic per establir rutes comercials amb la Gàlia, Anglaterra, el nord d’Espanya i Portugal, on descriu monstres i perills per dissuadir rivals com els grecs; i un altre viatge costeant l’Àfrica fins a zones properes als rius Níger i Congo, amb intents fallits de fundar colònies i anècdotes com la confusió de goril·les amb humans. La segona part de la secció se centra en les guerres de Cartago: primer, les lluites constants amb els grecs per Sicília (sobretot amb Siracusa) a causa de la seva posició estratègica. Després, la Primera Guerra Púnica amb Roma: els romans copien i milloren la tecnologia naval cartaginesa, i tot i alguna victòria cartaginesa com la del riu Bagrades, Cartago perd clarament, amb una derrota decisiva a les Illes Egades i un tractat de pau molt dur que els deixa endeutats i incapaços de pagar els mercenaris. Això porta a la guerra dels mercenaris, una guerra civil brutal en què els soldats a sou es revolten per falta de pagament i no es fan presoners. Amílcar Barca, pare d’Aníbal, guanya prestigi derrotant-los. Mentrestant, Roma aprofita per arrabassar a Cartago Còrsega i Sardenya. Per compensar pèrdues, Cartago s’expandeix a la península Ibèrica sota el lideratge d’Amílcar i després Asdrúbal, signant el Tractat de l’Ebre amb Roma com a frontera d’influència. Però Roma es vincula amb Sagunt (al sud de l’Ebre) i, quan aquesta ciutat entra en conflicte amb un aliat cartaginès, Aníbal la conquista, provocant la Segona Guerra Púnica. Clas detalla l’estratègia d’Aníbal de portar la guerra a Itàlia travessant els Alps amb elefants i cavalleria númida, obtenint grans victòries com la de Canes, però sense rebre els reforços necessaris des de Cartago. Roma contraataca conquerint els territoris cartaginesos a Hispània i després envaint Àfrica, forçant Aníbal a tornar i sent derrotat a Zama. La pau posterior és encara més humiliant, prohibint a Cartago fer la guerra sense el permís de Roma. Quan els antics aliats númides els envaeixen i Cartago es defensa, Roma interpreta que ha trencat el tractat, declara la Tercera Guerra Púnica i destrueix definitivament la ciutat, que més tard es reconstrueix com a ciutat romana. Al tram final, Clas connecta Cartago amb la cultura pop: al videojoc Rome/Total War, on es pot governar Cartago; a Joc de Trons, on els dothraki recorden la cavalleria lleugera númida i una ciutat rica del món de la sèrie evoca Cartago; i al Senyor dels Anells, on els olifants (mûmakil) s’inspiren clarament en els elefants de guerra cartaginesos i d’altres civilitzacions antigues. El Jaume destaca com Cartago, tot i ser menys present que Roma o Grècia, ha deixat un llegat molt viu en la imaginació moderna.
Daniel Martínez tanca el programa amb una secció de cuina centrada en la gastronomia d’hivern i els plats de xup-xup que escalfen panxa i ànima. Després de comentar amb el Jaume la seva experiència al Fòrum Gastronòmic de Barcelona, el Dani presenta tres receptes clàssiques: mandonguilles amb salsa d’ametlles, pollastre rostit a la catalana i fricandó amb bolets. 1) **Mandonguilles amb salsa d’ametlles**: es fa una barreja de carn picada de vedella i porc amb ous, all, julivert, pa ratllat, sal i pebre; es formen les mandonguilles, s’enfarinen i es fregeixen per enrossir-les. A la mateixa cassola es fa un sofregit de ceba, all i tomàquet, es desglassa amb vi blanc i s’hi incorpora una picada d’ametlles torrades, all i pa fregit (o carquinyoli, truc del Dani per espessir i donar un punt dolç). Es torna a posar les mandonguilles a la cassola, es cobreix amb brou i es deixa fer xup-xup uns 20–25 minuts. Es remarca que el plat és encara millor l’endemà i convida a tenir pa a punt per sucar la salsa. 2) **Pollastre rostit a la catalana**: el Dani el presenta com un clàssic de diumenge i de Nadal. Es treballa amb pollastre de pagès tallat a quarts, ceba, alls, tomàquet, prunes seques, pinyons, canyella, llorer, farigola, romaní, vi ranci o brandy i brou. Primer es dauren els quarts de pollastre fins que facin crosta; es retiren i s’elabora un sofregit profund amb la ceba, els alls sencers i el tomàquet. S’hi afegeix vi ranci o brandy per desglassar, prunes i pinyons, canyella i herbes aromàtiques en un farcellet lligat. Es torna a incorporar el pollastre, es cobreix amb brou i es deixa coure a foc baix una hora llarga, afegint al final una picada de pa fregit, all fregit, fruits secs i julivert. El resultat és un plat amb un característic toc dolç de les prunes i un gust molt festiu, que també millora l’endemà. 3) **Fricandó amb bolets**: el Dani reivindica que no es pot anomenar fricandó a qualsevol vedella amb bolets; el fricandó requereix tall fi de vedella (llata o similar), un sofregit molt treballat, picada i tradicionalment moixernons secs rehidratats. La recepta proposada inclou vedella per fricandó, ceba, tomàquet, llorer, vi blanc, un paquet de bolets secs (idealisme moixernons), aigua o brou, farina, oli i una picada d’all, ametlles torrades, julivert i una mica de l’aigua de remull dels bolets. Es rehidraten els bolets, es marca la carn enfarinada volta i volta, es fa un sofregit fosc i dolç amb ceba i tomàquet, s’hi torna a posar la carn, s’afegeix vi blanc i llorer, els bolets i es cobreix amb brou i part de l’aigua dels bolets, deixant coure uns 90 minuts a foc baix. Al final s’hi incorpora la picada per espessir la salsa. La secció posa èmfasi en la importància del temps, el foc baix i el xup-xup, així com en el fet que tots tres plats són millors després de reposar. El Dani destaca la necessitat de controlar la temperatura per no cremar la cassola i perdre el fons de gust i convida a gaudir d’aquesta cuina lenta com una forma de cuidar-se. En el tancament, el Jaume tria el pollastre a la catalana com el seu favorit, mentre que el Dani es queda amb el fricandó.
Jaume Elias acomiada el programa de divendres d’El Refugi a Ràdio Desvern, desitja un molt bon cap de setmana als oients i els recorda que el programa torna dilluns a les 17.00 h al 98.1 FM. Tanca convidant la gent a "no faltar" a la propera cita radiofònica.
Visió general del programa
Episodi d’El Refugi a Ràdio Desvern conduït per Jaume Elias, amb una estructura de magazín de tarda: informació d’actualitat, música, una efemèride històrica i tres seccions temàtiques (nutrició, història i gastronomia).
El fil conductor del programa és:
- Informació i context internacional (política espanyola, salut pública, guerra de Bòsnia, esport).
- Una reflexió històrica sobre la pau a Bòsnia i els Acords de Dayton.
- Tres blocs divulgatius molt diferenciats:
- Impacte de l’alcohol en la salut i la nutrició (amb l’Elvira). - Història de Cartago aplicada a la cultura pop (amb el Clas Moreno). - Receptes de cuina d’hivern i plats de xup-xup (amb el Daniel Martínez).
Zoom informatiu i actualitat
Política i societat a l’Estat espanyol
- Es comenta el baròmetre de novembre del CIS:
- PSOE al capdavant amb un 32,6% d’estimació de vot. - PP puja lleugerament fins al 22,4%. - Vox creix fins al 18,8% i esdevé el principal beneficiat de la tensió PSOE–PP. - Santiago Abascal apareix com a segon candidat preferit per presidir el govern (11%), darrere de Pedro Sánchez (24,5%) i per davant d’Alberto Núñez Feijóo. - Entre la resta de partits: Sumar 7,1%, Podemos 4%, ERC 2,2%, Junts 1,1%, i EH Bildu superant el PNB al País Basc.
- Principals preocupacions ciutadanes:
- Habitatge (40%) com a problema central. - Problemes polítics en general (19%). - Immigració (18,9%). - El canvi climàtic preocupa el 71,9% i les guerres a l’Orient Mitjà i Ucraïna inquieten prop del 63%.
Salut pública i aliments ultraprocessats
- Es presenta un estudi publicat a The Lancet sobre aliments ultraprocessats:
- Ja representen un terç de les calories diàries a Espanya i s’han triplicat des dels anys 90. - Desplacen la dieta mediterrània i augmenten el risc d’obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars, malaltia de Crohn i depressió. - Els experts denuncien que les grans empreses dissenyen aquests productes per ser addictius, amb estratègies similars a la indústria del tabac.
- Es reclamen mesures com:
- Etiquetatge clar i campanyes educatives. - Prohibir la publicitat d’ultraprocessats dirigida a menors. - Retirar-los d’escoles i hospitals. - Limitar-ne la presència als supermercats i aplicar més impostos per afavorir aliments frescos.
“El consum massiu d’aliments ultraprocessats és una emergència de salut pública que requereix actuacions immediates.”
Funció pública i salaris dels empleats públics
- El Ministeri de Funció Pública ofereix als sindicats un increment salarial del 10% fins al 2028:
- Fins a un 4% als dos primers anys i el 6% restant repartit fins al 2028. - Augment més fort previst per al 2027.
- CCOO, UGT i CSIF rebutgen la proposta:
- La consideren insuficient i alerten de pèrdua de poder adquisitiu amb una inflació superior al 3%. - No descarten vagues si no s’arriba a un acord “just”.
- El govern defensa que l’objectiu és millorar serveis públics i la relació amb la ciutadania, i convoca una nova reunió.
Cultura del vi i enoturisme
- Dos cellers catalans entren a la llista The World’s 50 Best Vineyards 2025:
- Perelada (Alt Empordà) al número 22. - Gramona (Alt Penedès) al 25.
- Es destaca:
- Perelada com a experiència immersiva que connecta història i patrimoni. - Gramona pels escumosos i la gestió orgànica i biodinàmica.
- A escala estatal, Bodegas Ysios (La Rioja) és el celler millor situat (3r), i el número 1 global és Viña Vik (Xile).
Crims de guerra a Sarajevo
- Es comenta una investigació sobre els anomenats “turistes de la guerra” a Sarajevo durant el setge dels anys 90:
- El periodista croat Domagoj Margetić denuncia l’actual president serbi Aleksandar Vučić davant la Fiscalia de Milà. - L’acusa d’haver estat en un lloc militar des d’on milicians serbis i visitants occidentals haurien disparat contra civils. - S’han difós documents que suposadament provarien la seva presència.
- La investigació inclou francotiradors italians i altres europeus adinerats que haurien viatjat a Sarajevo per “diversió”:
- S’ha arribat a parlar de “safaris humans”, amb preus variables segons la víctima (nens, dones, homes).
- La Fiscalia de Milà preveu interrogar un exagent dels serveis secrets bosnians sobre el trasllat dels tiradors i la coordinació per aturar aquestes pràctiques.
Bloc esportiu
Futbol masculí
- FC Barcelona – Athletic Club (Lliga, jornada 13):
- Partit al Spotify Camp Nou, que es reobre després de 909 dies sense jugar-hi. - Nou aforament de 45.401 espectadors (fase 1-B, nova llicència de primera ocupació). - Millores en comoditat, seguretat i infraestructures (vestidors nous, túnels de jugadors, més accessos). - El club destaca l’impacte en botiga i venda de marxandatge i el retorn del factor camp. - Part de l’afició es mostra indignada pels alts preus de les entrades.
- Girona – Real Betis (jornada 13):
- Es juga a l’Estadi de la Cartuja (el Benito Villamarín està en obres). - El Betis busca mantenir-se a la zona alta malgrat irregularitats. - El Girona vol sumar lluny de casa per sortir del descens.
- Espanyol – Sevilla FC al RCDE Stadium:
- L’Espanyol vol aprofitar el factor camp per mantenir la bona dinàmica. - Es preveu un partit igualat i molta pressió per mostrar solidesa davant un rival complicat.
Futbol femení
- Copa de la Reina:
- El Barça femení s’estrena als vuitens contra l’Alavés, a Vitòria (partit únic entre el 19 i el 21 de desembre). - El CE Europa, un dels dos equips de 2a que han arribat a aquesta ronda, rep l’Athletic Club i buscarà la sorpresa. - El Badalona Women continua viu, representant el futbol femení català.
Cançó del dia: “Blu-Tac” d’Els Pets
El programa presenta com a cançó del dia “Blu-Tac” d’Els Pets, de l’àlbum L’Àrea Petita (2013).
Context i significat de la cançó
- El conductor descriu la peça com una cançó tranquil·la i reflexiva, d’un dels grans grups històrics del rock català.
- La lletra parla d’un retrobament emocional amb el passat:
- El protagonista torna a un espai que ja no és seu. - Entre portes repintades i fotos antigues, constata que la vida ha seguit, però ell continua atrapat en els records.
“La peça ens parla des del lloc més fràgil de la memòria, aquell punt on els records encara enganxen fort i on els silencis pesen més que les paraules.”
- S’hi retrata una pena “bonica”, aquella tristesa dolça que recorda que estimar sempre deixa marca.
- El títol juga amb el Blu-Tac, la massa adhesiva reutilitzable que enganxa fotos i records al costat del llit; metàfora de la memòria afectiva que costa desenganxar.
Efemèride del dia: Acords de Dayton i fi de la Guerra de Bòsnia
El 21 de novembre fa 29 anys de la signatura dels Acords de Dayton (1995), que van posar fi oficialment a la Guerra de Bòsnia.
Record dels horrors del conflicte
- La guerra (1992–1995) va deixar el país devastat:
- Setge de Sarajevo. - Neteges ètniques, deportacions massives i bombardejos a civils. - Violacions sistemàtiques com a arma de guerra. - El genocidi de Srebrenica, amb més de 8.000 homes i nois executats en pocs dies.
“Tot això davant d’una Europa que, com massa sovint, va reaccionar tard i malament.”
Una pau imperfecta però imprescindible
- Els Acords de Dayton, signats en una base militar dels EUA, van ser fruit de l’esgotament i la pressió internacional.
- No van ser un acord perfecte ni just, però sí una pau urgent:
“No era un acord perfecte ni just, però significava una cosa més urgent: aturar la mort.”
- La pau resultant és complexa i fràgil:
- Bòsnia i Hercegovina encara no ha assolit una convivència plena. - Persistència de tensions polítiques, ètniques i territorials. - Reviscolament de nacionalismes. - Noves generacions marcades per un passat que no van viure però que condiciona el present.
Reflexió final sobre la pau
- L’efemèride es presenta com un recordatori que la pau:
- No és un regal permanent, sinó un equilibri fràgil. - Exigeix memòria, compromís i responsabilitat col·lectiva.
“La pau mai s’ha de donar per garantida.”
Espai de nutrició: l’alcohol i la salut amb l’Elvira
La secció de nutrició amb Elvira es dedica monogràficament a l’alcohol: què és, com es metabolitza i quin impacte té en la salut física i mental.
1. L’alcohol com a droga legal i normalitzada
- L’alcohol forma part de la vida social i cultural:
- Celebracions, sobretaules, festes de poble, futbol, concerts, el vermut, etc.
- La publicitat i el relat cultural han associat el consum d’alcohol a ser “guai”, exitós i divertit.
- Històricament, l’alcohol va estar prohibit i traficat, fins a la seva legalització.
Legal no vol dir innocua: l’alcohol és una droga i pot crear addicció.
- L’Elvira assenyala que l’alcohol es relaciona amb prop de 200 malalties.
2. Malalties i riscos associats a l’alcohol
L’Elvira ordena els efectes segons la gravetat i el temps d’exposició:
- Càncer (en general):
- L’alcohol afavoreix processos inflamatoris i metabòlics que augmenten el risc de diversos tipus de càncer.
- Hígado gras alcohòlic:
- L’alcohol aporta calories buides. - El cos no les pot utilitzar bé i les emmagatzema en forma de greix, especialment al fetge. - Es diferencia del fetge gras per alimentació, però tots dos són greus.
- Malalties cardiovasculars:
- L’acumulació de greix també afecta el sistema circulatori. - El greix es diposita a les artèries, les endureix i n’estreny el pas. - Pot provocar hipertensió, infarts i ictus.
- Ronyó i retenció de líquids:
- El fetge necessita aigua per metabolitzar l’alcohol. - Si es beu alcohol sense acompanyar-lo d’aigua, el cos reté líquid i el ronyó es veu sobrecarregat.
- Salut mental, caigudes, violència i accidents:
- L’alcohol afecta el sistema nerviós central. - Disminueix reflexos, altera l’estat d’ànim (riure, plor, agressivitat) i afavoreix conductes de risc.
3. Calories i metabolisme de l’alcohol
- Cada beguda té uns graus i es consumeix en una quantitat (grams).
- L’Elvira explica que, de forma orientativa, es pot pensar en 7 kcal per gram d’alcohol.
- Són calories buides: aporten energia, però no nutrients útils.
- El cos tendeix a emmagatzemar aquesta energia en forma de greix, especialment al fetge.
4. Deshidratació i ressaca
- La ressaca es deu principalment a la deshidratació:
- No només del cos i del fetge, sinó també del cervell. - Les neurones es “encullen” per manca d’aigua, cosa que deteriora memòria, reflexos i coordinació.
“Per això l’endemà et fa molt mal el cap: el cervell està deshidratat i no es recupera tan ràpid.”
- Truc de l’Elvira:
- Alternar begudes alcohòliques amb gots d’aigua per reduir deshidratació. - Per persones que ja tenen ressaca, recomana vitamines del grup B (complex B) per ajudar el sistema nerviós.
5. Menjar abans i durant el consum
- Beure amb l’estómac buit fa que l’alcohol passi ràpidament a la sang a través de la mucosa digestiva.
- Això fa que “pugi de cop” i augmentin els efectes.
Truc amb greixos i fruits secs
- L’Elvira recomana, abans de beure:
- Prendre un grapat de fruits secs (greixos saludables). - Les grasses no es digereixen a l’estómac i retenen l’alcohol més temps allà. - Això enenteix l’absorció d’alcohol a la sang.
Aquest consell és “poc ortodox” des de la nutrició tradicional, però pràctic per minimitzar els pics d’alcohol.
6. Quant és “segur”? El mite de la copa diària
- L’Organització Mundial de la Salut parla de la unitat de beguda estàndard (~10 g d’alcohol):
- Una caña mitjana. - Una copa de vi (no plena fins dalt). - Un vermuth. - Un xupito (però amb més graduació).
- Però l’Elvira és clara:
- Nutricionalment, no cal gens d’alcohol per ser saludables. - La copa “diària” no és una necessitat ni aporta un benefici essencial.
“No crec que per ser feliços o demostrar-nos res necessitem una copa de vi cada dia.”
- Distingeix entre:
- Consum diari i justificat (no recomanable). - Consum ocasional i conscient (brindar en un àpat familiar, festa, celebració).
El mite del vi i el cor
- Es comenta el mite que “una copa de vi és bona per al cor”:
- L’Elvira el qualifica de fals i amb molts matisos obviats (quantitat, tipus de vi, context, interessos de la indústria). - Remarca el paper de la indústria vinícola, cervesera i d’altres alcohols en la creació d’aquest relat.
7. Tipus de begudes i riscos diferencials
- Vins:
- Prefereix el vi negre pel seu contingut en tanins, si cal “rascar” alguna propietat beneficiosa. - El vi blanc no és “dolent”, però el negre tindria un perfil una mica més interessant.
- Destil·lats i combinats:
- Com més destil·lada la beguda, més graduació i calories. - Especialment perillosos els cubates, gintonics i combinats amb refrescos energètics: - Barreja d’alcohol i sucre: el sucre camufla la percepció d’afectació. - Generen sovint les pitjors ressaques.
- Xupitos:
- Sovint barregen diversos alcohols i sucre. - Es beuen ràpid i en molta quantitat sense ser-ne conscient.
8. Adolescents i desenvolupament del fetge
- Punt clau: el fetge madura fins aproximadament als 21 anys.
- Si es força aquest òrgan a treballar intensament amb alcohol abans d’hora:
- Pot comprometre la seva funció metabòlica a llarg termini. - Especialment greu en joves que encara estan en ple creixement i desenvolupament.
“El fetge està ocupat metabolitzant alcohol i no pot atendre altres emergències del cos.”
- L’Elvira remarca la pressió social sobre els joves per beure i la necessitat de educació en lloc de demonització.
9. Alcohol, gana i emocions
- Per què l’alcohol dona gana?
- Estimula el sistema nerviós de l’estómac i la secreció de sucs gàstrics. - El cervell detecta energia (calories de l’alcohol), però reclama glucosa real. - Es genera sensació de gana i antojos.
- Diferències entre homes i dones:
- No hi ha un efecte qualitativament diferent, però sí resistència diferent. - Entren en joc morfologia, massa muscular, mida corporal i tolerància adquirida.
- Alcohol i vulnerabilitat emocional:
- Moltes persones el fan servir per superar la timidesa o la baixa autoestima. - Pot convertir-se en un refugi davant problemes (igual que tabac o menjar compulsiu).
10. Missatge final de l’Elvira
- No es tracta de demonitzar, sinó de responsabilitzar el consum:
“No hi ha aliments bons o dolents, sinó propietats. Conèixer-les ens permet decidir millor.”
- Cada copa que evitem i cada got d’aigua que afegim suma salut.
- L’alcohol ha de ser vist com un acompanyament ocasional, no com una necessitat quotidiana ni un instrument per suportar la vida.
Ones al passat: Cartago i la cultura pop amb Clas Moreno
Nova secció d’història, “Ones al passat”, amb Clas Moreno. Primer episodi dedicat a Cartago, una civilització sovint eclipsada per Grècia i Roma, però molt rellevant.
1. Plantejament de la secció
- Objectiu: explicar història connectant-la amb la cultura popular:
- Cinema, sèries, videojocs i música.
- Punt de partida personal:
- Clas juga molt a Rome 2 – Total War, un joc d’estratègia on es poden controlar civilitzacions de l’època romana. - Ha jugat molt amb Cartago i això li ha despertat curiositat per la seva història.
2. Orígens de Cartago: fenicis i mites fundacionals
Els fenicis
- Cartago és una fundació fenícia.
- Els fenicis eren grans navegants i comerciants:
- Van fundar colònies a Cádiz, Eivissa, Sicília, Còrsega, Sardenya i el nord d’Àfrica. - Una de les seves ciutats més importants era Tiro, famosa per la producció de tint porpra, color associat a la reialesa.
El mite de Dido
- Dido (Elisa pels romans) era princesa de Tiro.
- Fuig perquè el seu germà assassina el seu marit. - S’escapa amb seguidors i arriba a un promontori prop de l’actual Tunis.
- La llegenda de la pell de bou:
- Els habitants locals (líbics) no volen semblar hostils, però tampoc desitgen que s’hi instal·lin. - El rei local ofereix a Dido tanta terra com pugui envoltar amb una pell de bou. - Dido talla la pell en tiretes molt llargues i n’encercla una àrea molt més gran del que s’esperava.
Així, de forma mítica, hauria nascut el territori de Cartago.
- Versiona més realista:
- Dido hauria fundat un assentament i probablement s’hauria casat amb un rei local per assegurar-ne la supervivència.
Connexió amb Enees i Roma
- Un altre mite connecta Cartago amb la Guerra de Troia:
- Enees, príncep troià, fuig després de la destrucció de Troia. - Arriba a Cartago i ell i Dido s’enamoren profundament. - Dido li ofereix ser rei de Cartago i viure junts.
- Però els déus li han encomanat fundar una nova Troia a Itàlia.
- Enees marxa sense acomiadar-se de Dido. - Dido, desesperada, es suïcida i abans llança una maledicció:
Els cartaginesos seran per sempre enemics dels descendents d’Enees, és a dir, dels romans.
- Aquest mite anticipa el conflicte històric entre Roma i Cartago (guerres púniques).
3. Creixement i esplendor de Cartago
- Any 566 aC: els babilonis conquereixen Tiro i altres metròpolis fenícies.
- Cartago passa a ser la gran ciutat fenícia del Mediterrani:
- Domini del nord d’Àfrica (Líbia, zona de Tunis, part de l’actual Marroc – Mauretània i Numídia). - Control de Còrsega, Sardenya, part de Sicília, Càdiz, Eivissa. - Fundació de Màstia, que després és Carthago Nova i avui Cartagena.
Aportacions i innovacions
- Edificis en pisos:
- Davant la manca d’espai a una ciutat molt poblada, comencen a construir en vertical. - Es consideren precursors dels habitatges en pisos tal com els entenem avui.
- Garum:
- Salsa feta amb vísceres de peix i molta sal. - Per als romans esdevé com un “ketchup” antic: l’afegeixen a molts plats.
- Agricultura i regadiu:
- Desenvolupen sistemes de regadiu en una zona molt fèrtil.
- Navegació i astronomia:
- Excel·lents navegants, es guien per les estrelles. - Un dels seus governants (sufetes), Hannon, destaca per grans viatges.
Viatges de Hannon
- Viatge al nord de l’Atlàntic europeu:
- Estableix rutes comercials per la costa de la Gàlia, Anglaterra, nord d’Espanya i Portugal (lusitans). - Escriu que hi ha molts monstres i perills, per espantar grecs i evitar que ocupin aquelles rutes.
- Viatge al llarg de la costa africana fins a prop dels rius Níger i Congo:
- Intenta establir colònies, però li falten provisions i coneixement del terreny. - Anècdota: confon goril·les amb éssers humans, mostra dels límits del seu coneixement zoològic.
4. Guerres i caiguda de Cartago
Conflictes amb Grècia per Sicília
- Sicília és una illa estratègica al centre del Mediterrani.
- Cartago hi manté lluites constants amb colònies gregues, sobretot Siracusa.
Primera Guerra Púnica (Roma vs Cartago)
- Roma entra inicialment com a aliada de Cartago contra Pirro d’Epir.
- Després del conflicte amb Pirro, apareixen els Mamertins (pirates) a Sicília:
- S’alien amb Roma. - Cartago els ataca; Roma declara guerra a Cartago per Sicília.
- La guerra és un desastre per Cartago:
- Roma copia i millora la tecnologia naval cartaginesa. - A terra, Cartago només aconsegueix una gran victòria al riu Bagrades, liderada per un general grec al seu servei.
- Batalla de les Illes Egades: derrota naval decisiva.
- Tractat de pau molt dur:
- Cartago ha de pagar grans indemnitzacions. - No pot ni pagar els mercenaris del seu exèrcit.
Guerra dels mercenaris (guerra civil cartaginesa)
- Mercenaris sense cobrar es revolten.
- Guerra extremadament cruel, sense presoners, execucions sistemàtiques.
- Amílcar Barca (pare d’Aníbal):
- Guanya prestigi a la Primera Guerra Púnica. - S’erigeix en figura clau en la derrota dels mercenaris.
- Roma aprofita el moment per prendre a Cartago Còrsega i Sardenya, zones molt importants econòmicament.
Expansió cap a la península Ibèrica
- Cartago busca nous recursos (plata, terres fèrtils, mà d’obra i mercenaris) a Hispània.
- Amílcar dissenya un pla d’expansió; després de la seva mort, el succeeix el seu gendre (Asdrúbal).
- S’hi signa el Tractat de l’Ebre entre Roma i Cartago:
- L’Ebre com a frontera d’influència. - Cartago al sud, Roma al nord.
Cap a la Segona Guerra Púnica
- Roma fa aliances amb Sagunt, ciutat al sud de l’Ebre (zona cartaginesa).
- Sagunt entra en conflicte amb un aliat de Cartago.
- Cartago (ja amb Aníbal Barca al comandament) assetja i destrueix Sagunt.
- Roma demana explicacions i acaba declarant la Segona Guerra Púnica.
Aníbal i la campanya a Itàlia
- Aníbal decideix portar la guerra a Itàlia:
- Creua els Alps amb exèrcit, elefants i cavalleria númida. - S’alinea amb pobles gals contraris a Roma.
- Obté grans victòries, especialment la batalla de Canes, on gairebé destrueix els exèrcits romans.
- Teòricament, hauria pogut conquerir Roma, però:
- El govern de Cartago no li envia reforços (soldats, elefants, recursos).
Contracop romà i fi de Cartago
- Roma ataca els territoris cartaginesos a Hispània, els conquista.
- Posteriorment ataca Àfrica i amenaça directament Cartago.
- Aníbal es veu obligat a tornar i és derrotat a la batalla de Zama.
- Nova pau encara més severa:
- Cartago no pot fer la guerra sense autorització de Roma. - Roma no els autoritza a defensar-se quan els antics aliats númides els envaeixen.
- Quan Cartago finalment reacciona i es defensa, Roma l’acusa d’haver trencat la pau i declara la Tercera Guerra Púnica.
- Resultat: destrucció total de Cartago i posterior refundació com a ciutat romana.
5. Cartago en la cultura popular actual
Clas connecta la història de Cartago amb referències modernes:
- Videojocs:
- Rome: Total War i Total War: Rome II: es pot jugar com a Cartago, gestionar-ne l’economia, l’exèrcit i l’expansió.
- Joc de Trons:
- Els dothraki recorden la cavalleria númida cartaginesa: lleugera, ràpida i especialitzada en armes de llançament. - Certes ciutats comercials riques de la sèrie recorden la Cartago mercantil.
- El Senyor dels Anells:
- Els olifants (mûmakil) s’inspiren en els elefants de guerra utilitzats per Cartago, selèucides, egipcis i altres pobles antics.
Cartago ha deixat empremta en la nostra imaginació, tot i que sovint apareix “camuflada” en altres universos ficticis.
Espai gastronòmic: cuina d’hivern amb Daniel Martínez
Secció final amb Daniel Martínez, dedicada a plats de xup-xup ideals per a l’hivern: receptes que escalfen panxa i ànima.
1. Introducció i context: Fòrum Gastronòmic
- Conversa inicial sobre la visita al Fòrum Gastronòmic de Barcelona:
- El Daniel i el Jaume hi han anat (també amb Jordi Clavero). - Destaquen que és una fira més recollida que grans salons com Alimentària o Hostelco. - Permet veure masterclass i activitats amb xefs destacats de manera propera.
- A partir d’això, el Dani proposa la secció “El caliu de l’hivern”:
- Plats de cocció lenta, de diumenge, que exigeixen temps i cura. - Cuina que “només existeix quan tens temps i ganes de cuidar-te”.
2. Recepta 1 – Mandonguilles amb salsa d’ametlles
Ingredients principals
- Per a les mandonguilles:
- 300 g de carn picada de vedella. - 200 g de carn picada de porc (carn mixta). - 2 ous. - 2 grans d’all picats. - Julivert picat. - Pa ratllat, farina, sal i pebre, oli d’oliva.
- Per a la salsa d’ametlles:
- 1 ceba gran. - 2 grans d’all. - Un grapat d’ametlles torrades. - 1 llesca de pa fregit o carquinyoli (truquet del Dani per espessir i donar punt dolç). - 1 tomàquet madur o tomàquet fregit/concentrat. - Vi blanc. - Brou o aigua. - Opcional: una mica de safrà o cúrcuma.
Elaboració resumida
- 1 Formar i fregir les mandonguilles:
- Barrejar carns, ous, all, julivert, pa ratllat, sal i pebre. - Fer boletes, enfarinar i fregir fins que estiguin rossetes per fora (no cal coure-les del tot).
- 2 Fer el sofregit:
- A la mateixa paella/olla, enrossir la ceba a foc lent. - Afegir l’all (sempre al final perquè no es cremi) i el tomàquet. - Quan estigui ben confitat, abocar vi blanc i deixar evaporar l’alcohol.
- 3 Preparar la picada:
- Triturar ametlles, all i pa fregit (o carquinyoli) amb una mica d’aigua o brou.
- 4 Cocció final:
- Afegir la picada al sofregit, remenar. - Tornar a posar les mandonguilles a la cassola. - Cobrir amb brou i deixar fer xup-xup 20–25 minuts.
Com tots els estofats, millor l’endemà, ideal per “sucar pa” a la salsa.
3. Recepta 2 – Pollastre rostit a la catalana
Platazo clàssic de festa major i Nadal: pollastre amb prunes, pinyons i vi ranci.
Ingredients principals
- 1 pollastre de pagès tallat a quarts.
- 2 cebes.
- 1 cabessa d’alls.
- 2 tomàquets madurs.
- 150 g de prunes seques.
- 2 cullerades de pinyons (substituïbles per ametlles si cal).
- 1 branca de canyella.
- 1 fulla de llorer.
- Farigola i romaní.
- 1 got de vi ranci o brandy.
- 1 got de brou.
- Oli d’oliva, sal i pebre.
- Per a la picada:
- 1 llesca de pa fregit. - 1 all fregit. - Un grapat d’ametlles o avellanes torrades. - Julivert.
Elaboració resumida
- 1 Enrossir el pollastre:
- Salpebrar els quarts de pollastre i enrossir-los amb oli fins que facin crosta. - Retirar i reservar.
- 2 Sofregit fons:
- A la mateixa cassola, sofregir ceba, alls sencers i tomàquet a foc lent fins que quedin ben confitats.
- 3 Desglasar i aromatitzar:
- Afegir vi ranci o brandy, pujar el foc i deixar evaporar l’alcohol. - Incorporar prunes, pinyons, canyella, llorer i herbes (en farcellet lligat per retirar fàcilment).
- 4 Cocció llarga:
- Tornar a posar el pollastre a la cassola. - Afegir brou i deixar coure una hora llarga a foc baix, fent xup-xup.
- 5 Picada i toc final:
- Afegir la picada (pa, all, fruits secs, julivert) als darrers 10–15 minuts. - Deixar reposar.
- El resultat és un plat amb contrast dolç-salat molt marcat:
Les prunes i, si es vol, orellanes aporten un toc dolç característic del pollastre a la catalana.
- Igual que abans: encara més bo l’endemà.
4. Recepta 3 – Fricandó amb bolets
El Dani el presenta com un dels plats icònics de la cuina catalana, gairebé al nivell del pa amb tomàquet.
Fricandó vs Vedella amb bolets
- Reivindicació important:
“A tot se li pot dir vedella amb bolets, però no a tot se li pot dir fricandó.”
- Fricandó implica:
- Tall fi de vedella adequat (llata, etc.). - Bolet petit sec rehidratat, clàssicament moixernons. - Llarg xup-xup amb sofregit molt treballat i picada.
Ingredients principals
- 500 g de vedella per fricandó (llata o tall fi similar).
- 1 ceba (gran o 2–3 petites).
- 2 tomàquets madurs.
- 1 fulla de llorer.
- 1 copa de vi blanc.
- 1 paquet de bolets secs, idealment moixernons.
- 1.000 ml d’aigua o brou.
- Farina, oli d’oliva, sal i pebre.
- Per a la picada:
- 1 all. - Un grapat d’ametlles torrades. - Julivert fresc. - Una mica d’aigua de remull dels bolets (colada per eliminar impureses).
Elaboració resumida
- 1 Rehidratar els bolets:
- Posar els moixernons en aigua tèbia o calenta. - Colar i reservar l’aigua de remull.
- 2 Marcar la carn:
- Salpebrar la vedella, enfarinar-la lleugerament i fregir-la volta i volta (només marcar-la, no coure-la del tot).
- 3 Sofregit llarg:
- Amb la mateixa cassola, fer un sofregit de ceba i tomàquet molt lent, fins que sigui fosc i dolç. - Incorporar la carn de nou.
- 4 Deglasar i estofar:
- Afegir vi blanc i llorer; deixar evaporar l’alcohol. - Afegir els bolets escorreguts. - Cobrir amb brou o aigua + aigua dels bolets. - Deixar coure prop d’1 h i mitja a foc baix, fent xup-xup.
- 5 Picada i acabat:
- Preparar la picada amb all, ametlles, julivert i una mica d’aigua dels bolets. - Afegir-la al final de la cocció perquè la salsa espesseixi i agafi personalitat.
Clau del fricandó: tall fi + moixernons + sofregit fosc + xup-xup llarg.
- Novament, és un plat que guanya molt l’endemà, quan tots els sabors s’han integrat.
Informatiu local: Sant Just i entorn
En un dels butlletins posteriors, s’ofereix informació local de Sant Just Desvern i la comarca.
1. Projecte fotogràfic sobre les dones de Sant Just
- L’Agrupació Fotogràfica de Sant Just, amb suport de l’Ajuntament, impulsa des de juliol de 2024 un projecte fotogràfic participatiu.
- Objectiu: crear un fons d’imatges que mostri la diversitat i el paper essencial de les dones del municipi.
- Característiques del projecte:
- Es vol retratar dones de totes les edats i perfils. - Quan el fons sigui prou ampli, es farà una primera exposició o altres formats de difusió. - Les sessions fotogràfiques tenen lloc el segon dijous de cada mes, de 18.00 a 20.30 h, al Centre Cívic La Vagoneta. - Inclou totes les dones inscrites durant el mes anterior.
- Es fa una crida a la participació per garantir una representació plural i diversa.
- Inscripcions via formulari a la web de Ràdio Desvern.
2. Campanya solidària de recollida d’aliments
- Càritas Sant Just organitza una campanya de recollida d’aliments.
- Inici: 24 de novembre a les 9 del matí. - Objectiu: reforçar el suport a les famílies ateses per l’entitat durant les festes.
- Productes demanats:
- Arròs, pasta, olives, galetes, cereals, xocolata, neules, torrons, polvorons.
- Centres col·laboradors:
- Escola Bressol Mainada. - Escola Bressol Marrecs. - Escoles Canigó, Montseny, Montserrat, Madre Sacramento. - Institut de Sant Just. - Centre Pilot. - IFP Antoni Algueró. - Biblioteca Joan Margarit.
- La campanya s’allarga fins al 18 de desembre.
3. Projecte educatiu de l’Escola Montserrat
- Es destaca el projecte educatiu de l’Escola Montserrat de Sant Just:
- Ha estat explicat en una entrevista a Ràdio Desvern amb la directora Mireia Muñoz i l’especialista d’anglès Sílvia Dobon.
- Punts clau del projecte:
- Combina innovació pedagògica amb vincle internacional i arrelament local. - Eix central: el projecte eTwinning (més de 10 anys de trajectòria). - Treball a 5è de primària, amb anglès com a llengua vehicular, en col·laboració amb escoles de Finlàndia, Grècia, Polònia, etc.
- L’entrevista completa es pot escoltar al podcast a la web de Ràdio Desvern.
Cançó final: tema romàntic en català
Abans de la darrera secció, el programa emet una cançó en català amb to romàntic i quotidià:
- Lletres que parlen de:
- Petits detalls de convivència (olor de cafè, plats per rentar, mitjons de colors al llit). - Moments domèstics, rialles, discussions i defectes estimats.
“I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu.”
- Una oda a la vida de parella quotidiana, on els defectes de l’altre esdevenen part del seu encant.
Tancament del programa
- Jaume Elias acomiada el programa recordant que El Refugi torna dilluns a les 17.00 h al 98.1 FM de Ràdio Desvern.
- Desitja un bon cap de setmana als oients i els convida a “no faltar” a la propera cita radiofònica.