#504 - El Refugi del 25/11/2025 — Notícies, memòria de la Transició i teatre en clau jove

Visió general del programa

El Refugi d’avui combina actualitat informativa, agenda i memòria local i crítica teatral jove, amb un fort fil conductor: la reflexió social i política (violència masclista, memòria democràtica, cultura i identitat) presentada amb un to proper i entretingut.

1. Zoom informatiu i context polític

1.1. Canvi a la Fiscalia General de l’Estat

• El govern espanyol proposa Teresa Peramato com a nova fiscal general de l’Estat, després de la renúncia d’Álvaro García Ortiz, condemnat per revelació de documents.

• Peramato és una figura referent en la lluita contra la violència de gènere, actual fiscal de sala del Suprem en aquesta matèria.

• El nomenament es fa el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, com a gest simbòlic.

• Associacions de fiscals reaccionen de manera dispar:

- La Unió Progressista de Fiscals en destaca la solvència professional. - L’Associació de Fiscals reclama recuperar la imatge d’imparcialitat del Ministeri Públic.

1.2. Debat sobre el Salari Mínim Interprofessional (SMI)

• UGT i CCOO proposen una pujada del 7,5% de l’SMI fins als 1.273 € bruts/mes (14 pagues), uns 89 € més que ara.

• Volen compensar l’entrada de l’SMI a l’IRPF prevista per al 2026.

• Reclamen que el reial decret impedeixi compensació i absorció de complements salarials, condició clau per signar acord.

• El Ministeri de Treball de Yolanda Díaz analitzarà la proposta en el marc del diàleg social.

1.3. ERO a Telefónica

• Telefónica concreta un ERO massiu:

- 5.319 acomiadaments a Telefónica España, Telefónica Móviles i Telefónica Soluciones. - A Telefónica España s’hi planteja acomiadar el 41% de la plantilla. - També s’afegeixen 279 sortides amb Avistar Plus.

• L’empresa ho justifica per motors organitzatius i tècnics dins el pla estratègic per reduir un 25% els costos operatius abans de 2030.

1.4. Guerra a Ucraïna i plans de pau

• Continuen els bombardejos russos sobre Ucraïna:

- Almenys 6 morts i 13 ferits a Kíiv. - Danys a infraestructures energètiques i portuàries. - Zelensky denuncia llançament de 22 míssils i més de 460 drons.

• Alguns drons arriben a espais aeris de Moldàvia i Romania (membre de l’OTAN), fet que augmenta la tensió internacional.

• En paral·lel, negociacions de pau liderades pels EUA:

- Pla inicial de 28 punts substituït per un de 19 punts que elimina la cessió automàtica de territoris i el reconeixement de Crimea com a russa. - El Kremlin rebutja el nou text i només accepta el pla original.

1.5. Èxit català als Emmy Internacionals

• Nit històrica pels creadors catalans als International Emmy Awards:

- Oriol Pla, primer actor català i espanyol a guanyar l’Emmy a millor actor per la sèrie “Yo adicto”, sobre la lluita contra les addiccions. - Joana Pardos, guardó pel documental de Netflix “Se acabó, diario de las campeonas”, sobre el cas Rubiales – Jennifer Hermoso.

• El Regne Unit és el gran vencedor general de la nit amb 7 estatuetes.

2. Actualitat local de Sant Just Desvern

2.1. Cursa de Karts de Coixinets i 50è aniversari

• Es comença a preparar el 50è aniversari de la Cursa de Karts de Coixinets (edició especial 2027).

• Crida a:

- Participants i excorredors. - Antics membres de l’organització. - Simpatitzants.

• Objectiu: crear una comissió del cinquantenari per dissenyar una edició “ambiciosa i plena de contingut”.

• S’ha habilitat un formulari d’inscripció per rebre informació i participar en reunions i propostes.

• Ja s’ha fet l’entrega de premis de la 48a cursa i presentat el vídeo de l’edició actual (disponible al YouTube de la cursa).

2.2. Activitat cultural i formativa

Conferència de l’AUGGE sobre els Càtars

• L’AUGGE organitza la xerrada “Els Càtars” a càrrec del periodista i escriptor David Revelles.

• Lloc i data:

- Residència de la Mallola, Auditori. - 27 de novembre, 18:00 h.

• Contingut:

- Origen i expansió del catarisme. - Persecució i llegat cultural, sobretot al sud de França.

• Entrada:

- Gratuïta per a socis de l’AUGGE. - 5 € per a no socis.

Cinema i memòria històrica local

• El cineasta santjustenc Pol Arrazuri presenta el projecte de curtmetratge “L’última quinta”.

• Característiques:

- Treball de final de màster a l’ESCAC. - Ambientat a Sant Just durant els últims dies de la Guerra Civil. - Protagonista: un jove de la Lleva del Biberó, personatge fictici que representa tots els joves enviats al front sense edat reglamentària.

• Origen del projecte:

- Neix el 2020, en quarantena, amb la idea de crear una ficció local. - Recerca històrica amb suport del Centre d’Estudis Santjustencs. - Evoluciona d’història local a relat universal sobre la joventut en guerra.

• El rodatge està previst per a gener de 2026.

• L’entrevista completa és disponible al podcast de Ràdio Desvern.

3. Esports

3.1. Champions League: Chelsea – Barça

• Partit clau a Stamford Bridge en la 5a jornada de Champions.

• Situació del Barça:

- Equip de Hansi Flick en bon moment després del 4–0 a l’Athletic Club al Camp Nou. - Necessita victòria per apropar-se als vuitens (ara és 11è al grup).

• Estat de la plantilla:

- Recuperats Rashford i De Jong. - Pedri continua de baixa.

• El Chelsea arriba també en bona ratxa recent, però amb algun entrebanc europeu.

3.2. Altres partits destacats

• Espanyol – Sevilla: victòria perica 2–1, amb gols de Pere Milla i Roberto; equip 6è, empatat a punts amb el Betis.

• Reial Madrid: baixa de Courtois per gastroenteritis al partit de Champions contra l’Olympiakos, afegida a diverses baixes més, complicant la rotació de Xabi Alonso.

4. Cançó del dia i efemèride

4.1. Cançó del dia: “Invencibles” – Els Catarres

• El presentador tria “Invencibles” d’Els Catarres, peça optimista i vitalista sobre una relació capaç de superar-ho tot.

• Idees principals:

- Celebració de l’amistat, la complicitat i l’aventura compartida. - Lletres plenes de referències històriques i culturals pop. - El grup, d’Aiguafreda, és destacat com a banda que ha connectat generacions (joves i grans).

4.2. Efemèride: 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona

“Jo, sincerament, encara no veig la igualtat enlloc.”

• Monòleg editorial molt compromès i emocional sobre la violència masclista i la falsa idea que la igualtat ja està assolida.

Realitat quotidiana de la desigualtat

• Exemples de desigualtat que posa el locutor:

- Companyes de feina que no poden tornar tranquil·les a casa de nit. - Amigues que no surten soles de festa per por. - Veïnes assetjades al carrer. - Germanes que reben comentaris masclistes per la roba.

Dades clau (Espanya, 2024)

• 544 denúncies diàries per violència de gènere.

• 3 de cada 4 dones pateixen violències no denunciades per:

- Por. - Dependència econòmica. - Manca de suport. - Temor a no ser cregudes.

• Les denúncies falses representen només el 0,02%, desmuntant el mite de les falses denúncies.

• Violència sobre les joves:

- Gairebé 2 de cada 10 dones joves han patit violència masclista o assetjament sexual.

• 48 dones assassinades el 2024 per violència masclista:

- “48 projectes vitals, 48 famílies i milers de somnis troncats.”

Crida col·lectiva

• El 25N s’entén com una lluita compartida:

- Institucions. - Comunitats. - Homes i dones que no miren cap a una altra banda.

• Claus per avançar:

- Educació. - Conscienciació. - Recursos i compromís.

• Missatge final: no només es commemora, sinó que es reivindica, denuncia i exigeix per les dones que hi són, les que no hi són i les que vindran.

4.3. Pausa musical feminista

• Després d’“Invencibles” i del discurs del 25N, sona:

- “País Estrany” – Els Catarres (tema sobre identitat, llengua i amor al país, amb to emotiu i compromès). - “Ay Mamá” – Rigoberta Bandini, presentada com un “crit feminista” molt adient per la jornada.

5. Entrevista: “Veus de Transició – Sant Just parla”

5.1. Presentació de l’acte

• Entrevista a Montse Casals (Centre d’Estudis Santjustencs) i Montse Molinero (Òmnium Cultural Sant Just, en representació de l’Ateneu de Sant Just).

• Objecte: presentar l’acte “Veus de Transició – Sant Just parla” a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu.

• Data i hora: dijous 27 de novembre, 19 h.

• Entrada gratuïta fins a omplir la sala (uns 200 seients).

5.2. Contingut i enfocament

• Acte de memòria de la Transició viscuda a Sant Just, centrat en el període 1973–1979:

- 1973: últimes eleccions municipals franquistes. - 1979: primeres eleccions municipals democràtiques.

• Objectiu: mostrar com la transició no va caure del cel, sinó que es va fer des de baix, al carrer i a les entitats.

“La transició es va fer als carrers, a les entitats, la gent del poble.”

5.3. Testimonis i estructura

• Hi participen 21 testimonis seleccionats, tot i que s’ha entrevistat molta més gent.

• Format de l’acte:

- Preguntes concretes als testimonis (2–3 cadascun) per centrar els relats. - Representacions teatrals breus relacionades amb la transició. - Música en viu. - Projecció de fotografies i documents.

• Es busca un acte dinàmic i diferent d’una conferència clàssica:

- Amb ritme marcat pel director Roger Cònsul. - Combinació d’història, teatre i audiovisual per impactar el públic.

5.4. Selecció de testimonis i materials

• Criteri: que expliquin “com ho van viure ells” des de diversos àmbits:

- Escola (català/castellà). - Política i vida institucional. - Cultura, teatre al carrer, vida associativa.

• Fonts documentals i gràfiques:

- Arxiu municipal. - Fons del fotògraf Francesc Fàbregas. - Aportacions de particulars (fotos, pamflets, llibres, documents).

• Es destaquen imatges especialment impactants:

- Últim consistori franquista, en blanc i negre, amb regidors encorbatats i un Sant Crist al darrere. - Aspecte antic de l’entrada de l’Ajuntament. - Fotografies de teatre al carrer.

5.5. Metodologia i col·laboració entre entitats

• Impuls inicial del Centre d’Estudis Santjustencs, que busca aliances:

- Òmnium Cultural Sant Just. - Grup de Tertúlies de l’Ateneu de Sant Just.

“Les portes s’obrien soles: el dia que hi vam anar a explicar la idea ja estava fet.”

• Treball de recerca i organització iniciat al juny (uns 9 mesos), amb una pausa relativa a l’agost però sense deixar de buscar informació “com a formiguetes”.

• S’ha intentat ser molt escrupolós per no destacar cap partit ni moviment per sobre d’un altre i no caure en biaixos partidistes.

5.6. Transmissió a les noves generacions

• L’acte es gravarà i es vol difondre a:

- Institut de Sant Just. - Escoles del municipi (sobretot cursos avançats).

• Objectiu: que el jovent conegui “com estàvem abans” i vegi les diferències amb l’actualitat, en un context d’auge de posicions extremes entre joves.

“Després de l’1 d’octubre la gent ha tornat una mica a asseure’s, però això no vol dir llançar la tovallola.”

• Es fa una crida directa des del programa a l’Institut perquè contacti amb l’organització i faciliti la projecció a classe (per exemple, a Història).

5.7. Dates simbòliques i reptes logístics

• Inicialment es volia fer l’acte el mateix dia de la mort de Franco (20 de novembre, 50è aniversari), però:

- L’Ateneu de Sant Just tenia compromesa la sala amb l’obra “Matilda” (assajos i escenografia). - Es reubica al 27 de novembre, data de l’enterrament de Franco, també simbòlica.

• Coincideix amb ple municipal, cosa que impedirà l’assistència de membres del consistori.

• Proposta en clau d’humor i crítica: que regidors i regidores es mirin el vídeo posteriorment, com faran els instituts.

5.8. Recepció al poble i possibles continuïtats

• La resposta del teixit local ha estat molt positiva:

- Molta gent ha facilitat materials, escrit records i recomanat altres testimonis. - El boca-orella ha estat clau.

• Les organitzadores no tanquen la porta a:

- Repetir l’acte. - Fer noves activitats similars aprofitant el material, però incorporant informació nova.

• Es preveu difusió a través de La Vall d’Hebron / La Valla Verda (equip de gravació local; el nom exacte es menciona confús), però encara s’ha d’acordar si hi haurà emissió en directe.

• Missatge final que volen que s’endugui el públic:

- Que la idea que la transició la van fer només “des de dalt” és falsa. - Que poble català posat a caminar (imatge de la Marxa de la Llibertat) resumeix bé l’esperit d’aquells anys.

6. Crònica teatral: “Mare meva, quin xou”

La segona hora del programa es transforma en revista teatral amb la secció “Mare meva, quin xou”, conduïda per Carles i Javi. To molt fresc, jove i humorístic, amb recomanacions per dinamitzar el teatre en català.

6.1. “Carn humana” – Sala Atrium

Sinopsi

• Obra ambientada en una parella, Màrcia i Ramon, que han adoptat un nen bosnià, el Mirko.

• Un dia passen un fet “extraordinari” amb el nen que desencadena:

- Una espiral de deliri i competició parental. - Una crítica feroç a la mercantilització de les persones i a la moda d’adoptar nens d’altres països com a “objecte de prestigi social”.

Característiques artístiques

• Gènere: comèdia d’humor negre, sense buscar redempció ni moralines al final.

• Format:

- Dos únics intèrprets a escena: Meritxell Calvo i Santi Ricart. - Durada aproximada: 1 hora. - Sala petita i íntima (Sala Atrium, prop de Tetuán; uns 90–91 seients), que afavoreix la intensitat.

• Text i direcció: Josep Julien (dramaturg i director), amb diàlegs àgils i trepidants.

• El nen Mirko només s’escolta fora d’escena (veus llunyanes, efecte sonor molt cuidat que li dona realisme).

Valoració dels crítics

• Punts forts:

- Valentia del text: “no es talla” i porta els conflictes al límit. - L’humor negre permet reflexionar sobre classe mitjana, egos parentals i racisme soterrat. - Bona escenografia: pati/jardí de la casa molt ben resolt; disseny de llums i ambientació sonora destacats.

• Punts febles:

- Cost inicial per part d’alguns espectadors d’entrar en el codi (conversa absurda/criptica al principi). - Algunes metàfores triguen una mica a connectar, però un cop entès el joc, l’obra “agafa volada”.

• Recomanació:

- Altament recomanable; es destaca preu entorn dels 20 €. - S’encoratja a donar suport a petites sales i produccions valentes.

• En cartell fins al 30 de novembre.

6.2. “Un refugi al sol” – Sala Versus Glòries

Sinopsi i temes

• Musical original de Cia Gèminis que barreja:

- Lluita LGTBIQ+, feminisme i antifeixisme. - Memòria de la Guerra Civil i lluita antifeixista històrica. - Una trama contemporània al voltant del Benidorm Fest i una pandèmia fictícia.

• Protagonistes: germans Kai i Ària, artistes que preparen candidatura per al Benidorm Fest.

• Un episodi d’agressió homòfoba a la parella del Kai desencadena la seva crisi existencial:

- Es retira del festival. - Es refugia a la casa familiar del Pallars.

• Allà, amb la padrina i la memòria familiar, es vincula la seva lluita actual amb el diari de guerra d’un oncle-avi republicà.

“És la guerra dels bitxos raros contra els fatxes.”

Estructura i estètica musical

• Basada en el diari real de guerra de l’oncle-avi del dramaturg Pol Sanuy (Pol Sanull al programa), del qual es reciten fragments literalment.

• Dramatúrgia: Pol Sanuy + Júlia Monerra (anomenada Jumon Erra al micro) i composició musical de Mireia Morera.

• Estil musical:

- Referents: Charli XCX, Troye Sivan, pop electrònic contemporani. - Cançons que remezclen o samplegen cançons tradicionals catalanes: - “Margarideta”, “El Joan Petit”, “La font del Gat”, etc. - Lletres explícites i polítiques (“Make Catalunya gay again”).

Recepció i impacte

• Per al Carles, “la millor obra que he vist aquest any”; valoració conjunta de 10 sobre 10.

• Punts forts destacats:

- Humor molt marcat, interacció directa amb el públic i ruptura de la quarta paret (el diari del Kai es comparteix a escena amb el públic). - Text molt dinàmic, cançons potentíssimes i coreografies atractives. - Gran capacitat de fer riure i alhora colpejar amb missatges polítics clars. - Paral·lelisme entre front republicà vs nacionals i lluites actuals LGTBI, feministes i antiracistes.

• Punts febles (des del punt de vista dels crítics):

- Poques funcions (fins al 7 de desembre), consideren que mereix més temps en cartell. - Només una cançó publicada a Spotify (“Bum Bum”); reclamen l’edició del disc sencer.

• Sala Versus Glòries:

- Muntatge a tres bandes (escenari envoltat per públic a 3 costats). - Aforament d’uns 97 seients. - Públic barrejat, amb presència de noms coneguts de l’escena catalana (p. ex. Triquell).

• Els crítics preveuen nominacions als Premis Butaca pel musical.

• Es tanca la secció amb la cançó “Bum Bum” d’Un refugi al sol, tot reforçant el missatge emocional de ruptura i reconstrucció personal.

6.3. “Matilda” – Producció jove a l’Ateneu de Sant Just

Muntatge local

• Adaptació del musical “Matilda” feta per infants i joves a la Sala del Cinquantenari de l’Ateneu de Sant Just.

• Repartiment plenament infantil (incloent personatges adults, interpretats també per criatures):

- Uns 22–25 infants a escena.

• Direcció i equip creatiu:

- Direcció escènica i dramatúrgica a càrrec de Eli i Daniela (esmentades pel nom de pila, conegudes a la comunitat teatral local). - Gran treball d’escenografia, coreografies, cançons i moviments de grup.

Resultat artístic i recepció

• Es destaquen diversos elements:

- Gran nivell interpretatiu infantil, especialment de la Bruna, que fa de Matilda. - Capacitat de memoritzar molt text i cançons en només dos mesos de preparació. - Escenes molt potents, com la mare de la Matilda, mencionada com a treball “espectacular”.

• Dificultats tècniques:

- Problemes de so en alguns moments (pocs micros per a molts infants). - Algunes lletres es perdien puntualment, però sense afectar l’entendiment global.

• Impacte al poble:

- Sold out les tres funcions. - Moltes famílies repetidores (hi ha pares que hi han anat tres cops).

• Els crítics ho veuen com l’inici d’una “cantera” teatral local, i pronostiquen:

- Possibles repeticions del muntatge. - Nous musicals infantils en el futur.

“És espectacular que 22 nens facin un musical així i omplin tres dies seguits.”

6.4. Recomanació ràpida: “Desaparellats” – Espai Texas

• Comèdia a l’Espai Texas (Barcelona), en cartell del 20 de novembre al 25 de gener.

• Sinopsi:

- Una parella troba un portal dimensional al rebedor de casa. - A partir d’aquí comencen situacions absurdes i còmiques que posen a prova la relació.

• Gènere: comèdia amb to fantàstic i de multiversos (amor + humor + ciència-ficció lleugera).

• Preu orientatiu: des de 18 €.

• Els crítics la tenen a l’agenda per fer-ne una review futura.

7. Cultura pop i nostàlgia: Stranger Things

La part final del programa, “Cultura al dia” amb Sara Vitó, gira al voltant de la nostàlgia i la sèrie Stranger Things, aprofitant l’estrena imminent de la cinquena (i última) temporada.

7.1. Nostàlgia personal i col·lectiva

• Es reflexiona sobre la tendència a recordar el passat com a millor que el present:

- Recordem sobretot excursions escolars, tardes amb la família, olors que ens tornen a la infància. - El cos “esborra” records dolents i reté els bons.

• La Sara es defineix com a molt melancòlica:

- De petita ja li agradava fer àlbums de fotos i mirar fotos de quan eren nadons. - Ara reviu records amb la galeria del mòbil i fotos “d’un dia com avui”.

• Es comenta el paper del mòbil i l’iPhone en la nostàlgia contemporània:

- Funcions que creen àlbums de persones o records sense demanar-ho (de vegades incòmodes quan es tracta d’exparelles o gent que ja no hi és).

7.2. Stranger Things com a màquina de nostàlgia

Llarg recorregut temporal

• Stranger Things s’estrena el 2016 i ja porta quasi 10 anys de trajectòria.

• Els espectadors han vist créixer el repartiment:

- De nens molt petits a adults joves (alguns ja amb fills adoptats, com Millie Bobby Brown amb el fill de Jake Bongiovi).

• Per molts fans, la sèrie marca literalment la seva infància i adolescència; el final de la sèrie s’associa al final d’una etapa vital.

Ambientació als anys 80

• La sèrie està ambientada als anys 80 i juga fort amb la nostàlgia retro:

- Vestuari: melenes amb gomina, mullets, pantalons de campana, estètica pop-rock vuitantera. - Vehicles: cotxes americans de morro allargat. - Tecnologia: walkie-talkies en lloc de mòbils; bicicletes com a mitjà central de desplaçament.

• Aquesta estètica ha influït en la moda actual, fent tornar patrons i estils vuitanters.

7.3. La música de Stranger Things

• La banda sonora ha reactivat grans clàssics de l’època:

- “Should I Stay or Should I Go” – The Clash (cançó icònica associada al Will i el seu germà). - “Never Ending Story” (escena mítica cantada per Dustin i Suzie). - “Everybody Wants to Rule the World”, “Material Girl”, “Master of Puppets”, etc. - “Running Up That Hill” – Kate Bush, peça central d’una escena clau de la, fins ara, última temporada.

• Es comenta que els anys que apareixen a les trames casen força bé amb la data de publicació de les cançons.

• De cara a la cinquena temporada, el tràiler fa servir “Who Wants to Live Forever” de Queen, que podria convertir-se en la cançó icònica final (llançada el 1986, en línia amb l’època de la trama).

7.4. Calendari de l’última temporada i reaccions

• L’estrena es fa en dues parts:

- Primera part: dijous 27 (de novembre/desembre, contextualment és l’estrena global, sense data exacta al tall, però es presenta com imminent). - Últim capítol: 1 de gener, amb durada de dues hores i mitja (pràcticament una pel·lícula).

• Algun capítol ja s’ha anunciat amb més d’1 h 45 min de durada.

• Als Estats Units, l’últim episodi es projectarà als cinemes, cosa que els locutors veurien amb bons ulls que també passés aquí.

• Es debat la “intel·ligència” o no de les dates triades (25/26 de desembre, 1 de gener), enmig de festes familiars i ressaca de Cap d’Any.

7.5. Teories, fans i memòria de la sèrie

• Molts fans, a mesura que s’acosta l’estrena,

- Pengen edits comparant els actors de petits i ara. - Fan teories sobre el final, qui morirà, el futur dels personatges.

• La Sara i les seves amigues tenen la seva porra sobre qui podria morir:

- Possibles candidats: Will, Eleven, o la parella Lucas–Max.

• Es destaca com TikTok i xarxes regalen un “refresc” constant de la trama i les temporades anteriors, gairebé substituint la necessitat de tornar a veure tota la sèrie.

7.6. Escenes i personatges preferits

• Escena preferida del Jaume:

- Moments domèstics entre Eleven i Hopper a la caravana/casa, creant vincles de pare–filla amb pollastre fregit, gofres i quotidianitat tendra.

• Escena preferida de la Sara:

- La seqüència on Vecna atrapa la Max i ella fuig del món del revés amb “Running Up That Hill” de fons, una escena de tensió i alliberament que ha marcat molts espectadors.

• Sentiment compartit: la sèrie és una gran màquina de nostàlgia i la seva fi deixarà un buit emocional als fans.

• La secció es tanca amb “Should I Stay or Should I Go” com a cançó emblemàtica, reforçant la connexió entre memòria personal i cultura pop.

8. Fil conductor i idees clau del programa

Malgrat la varietat de blocs, el programa manté una coherència temàtica al voltant de memòria, identitat i lluita col·lectiva:

• La memòria democràtica local (“Veus de Transició”) connecta amb la memòria de la Guerra Civil (“L’última quinta”, “Un refugi al sol”).

• La lluita contra la violència masclista (25N, dades demoledores, editorial del presentador) enllaça amb peces musicals feministes i amb iniciatives culturals sensibles al gènere.

• Les obres teatrals revisades utilitzen l’humor per tractar temes incòmodes o dolorosos (mercantilització de l’adopció, agressions homòfobes, feixisme, precarietat emocional).

• La cultura pop (Stranger Things, música vuitantera) funciona com a espai on la nostàlgia personal i col·lectiva es troben, tot recordant que entendre el passat és clau per no repetir-lo.

En conjunt, el programa ofereix una tarda completa a Ràdio Desvern: informació de fons, mirada crítica, memòria històrica local, proposta cultural i una banda sonora cuidada que acompanya els temes tractats.