#512 - El Refugi del 5/12/2025 — Notícies, dejuni saludable i cinema vs història

Panorama general de l’episodi

Episodi d’El Refugi a Ràdio Desvern estructurat com un magazín de tarda amb quatre grans blocs:

• Zoom informatiu amb notícies d’actualitat internacional, estatal, catalana i local.
• Espai musical i efemèride centrats en Quevedo i el Dia Internacional del Voluntariat.
• Secció de nutrició amb una entrevista extensa sobre el dejuni (ayuno): tipologies, beneficis, riscos i mites.
• Bloc cultural-històric sobre cinema històric i errors en pel·lícules, i tertúlia esportiva centrada en el Barça, el Betis i el sorteig del Mundial 2026.

1. Zoom informatiu i actualitat general

1.1. Pesta Porcina Africana (PPA) i investigació a Collserola

• Es confirma que la Pesta Porcina Africana (PPA) arriba a Catalunya després d’anys expandint-se per Europa.
• Dades d’impacte a la UE:

- Més de 540 brots en granges. - 9.000 casos en fauna salvatge. - Greu afectació en països com Polònia i Romania (centenars de milers de porcs morts).

• Catalunya mira de replicar el model de Bèlgica, l’únic país que ha aconseguit eradicar el virus en dos anys amb mesures molt estrictes.
• El sector porcí pateix una forta caiguda de preus (el quilo a 1,10 €, per sota de costos) i reclama:

- Més rapidesa en el sacrifici de porcs i senglars. - Evitar el col·lapse dels escorxadors.

• Clau: s’obre una línia d’investigació sobre l’origen del brot en un laboratori a Collserola, perquè la variant detectada coincideix amb una soca usada en recerca i no amb les que circulen ara a Europa.

1.2. Reforma del Codi Penal i multireincidència en furts

• Acord inèdit PSOE–PP–Junts per endurir el Codi Penal contra la multireincidència en furts.
• Principals punts:

- Serà considerat multireincident qui tingui tres condemnes pel mateix tipus de delicte. - Furts de mòbils i dispositius tecnològics podran comportar fins a 3 anys de presó. - S’amplia la regulació d’estafes, incloses les de menor quantia.

• El pacte genera malestar a Sumar, Podem, ERC i EH Bildu per haver-se tancat al marge.
• A Barcelona, 266 persones acumulen més de 5.200 delictes i 1.800 detencions el 2025.

1.3. Gestió de la DANA al País Valencià i polèmica política

• Es revelen WhatsApps entre l’exconsellera Salomé Pradas, el president Carlos Mazón i el seu cap de gabinet durant la DANA de 2024, que va deixar 230 morts a la província de València.
• Missatges destacats:

- Mentre Pradas alerta de la gravetat al barranc del Pollo, Mazón respon amb un «cojonudo» a una comunicació. - El cap de gabinet frena la idea de confinament amb missatges com «Salo de confinar nada, calma» i «Sácate eso de la cabeza, por favor», malgrat el nombre creixent de víctimes.

• L’S-Alert oficial a tota la província no arriba fins passades les 20 h.

1.4. Transició energètica i ajudes al vehicle elèctric

• El govern espanyol injecta 400 M€ addicionals al Pla MOVES III per cobrir totes les sol·licituds pendents d’ajudes a:

- Compra de vehicles elèctrics. - Instal·lació de punts de recàrrega.

• Moltes comunitats ja havien esgotat fons i acumulaven llargues llistes d’espera.
• A partir de 2026, el MOVES III serà substituït pel programa AutoPlus, amb:

- Nova dotació inicial de 400 M€. - Gestió més centralitzada des de l’Estat.

1.5. Crisi a Eurovisió i sortida d’Espanya

• Espanya abandona Eurovisió 2026 per primera vegada en 65 anys.
• Motiu principal: la Unió Europea de Radiodifusió manté Israel al concurs tot i el context de guerra a Gaza, fet que genera una forta controvèrsia.
• També es retiren Països Baixos, Eslovènia i Irlanda, configurant una de les pitjors crisis del festival.
• Antecedents:

- El 2025, RTVE havia denunciat públicament les víctimes civils abans de l’actuació israeliana i va rebre amenaces de sanció. - Sospites de manipulació de vots en diversos països.

• RTVE manté el Benidorm Fest 2026, mentre l’edició d’Eurovisió se celebrarà el 16 de maig a Viena.

1.6. Música i grans gires: Rosalía

• Rosalía anuncia la Lux Tour, gira mundial amb:

- 4 concerts al Palau Sant Jordi (13, 15, 17 i 18 d’abril de 2026). - 42 concerts en 17 països (Europa, EUA, Canadà…).

• Entrades a la venda l’11 de desembre, amb prevenda el dia 9.

1.7. Primer tast d’esports nacionals

• Previa del sorteig del Mundial masculí 2026 a Washington:

- Mundial ampliat a 48 seleccions i 12 grups de 4. - Espanya, líder del rànquing FIFA, serà cap de sèrie al Bombo 1. - Restricció de màxim dos equips europeus per grup.

• Renovació d’Eric Garcia amb el Barça fins al 2031, reforçant el projecte a llarg termini.
• Prèvia del Betis–Barça de Lliga, amb el Barça líder i pressió sobre el Real Madrid.
• Copa del Rei:

- Espanyol eliminat per l’Atlético Baleares (Segona RFEF). - Celta de Vigo passa als setzens després d’un partit duríssim contra el Sant Andreu, decidit als penals.

2. Música del dia i efemèride

2.1. Cançó del dia: Quevedo i Spotify Wrapped

• Amb motiu dels Spotify Wrapped, el presentador comparteix el seu artista més escoltat: Quevedo.
• La cançó del dia és Buenas noches, de Quevedo:

- Cançó de novembre de l’any anterior. - Títol basat en una frase quotidiana abans d’anar a dormir. - L’artista és un dels grans referents urbans de Gran Canària.

• Anàlisi breu de la peça:

- Reflexió sobre vida en gira, relacions familiars i amoroses, i estrès de la fama. - Combina sentiments de nostàlgia, afecte i vulnerabilitat, mostrant un costat més humà, menys ostentós que el tòpic del gènere. - Musicalment, barreja rap i ritmes urbans amb una melodia molt enganxosa i ambient nocturn i íntim.

2.2. Segona peça musical

• Després de la publicitat, es punxa Halo, de Quevedo i La Pantera, reforçant el to festiu de divendres i el gust personal del presentador.

2.3. Efemèride: Dia Internacional dels Voluntaris

• El 5 de desembre és el Dia Internacional dels Voluntaris.
• Missatge central del monòleg:

- Reconeixement a totes les persones que donen temps, energia i talent de forma altruista. - Recordatori que el voluntariat és present en esport base, entitats socials, gent gran, protecció civil, cultura, medi ambient, etc. - El treball voluntari no substitueix les obligacions de les administracions, però les complementa i humanitza. - Aporta cohesió social, comunitat i acció solidària tangible.

• Idea clau:

> "La solidaritat no és només una paraula, sinó una pràctica que transforma".

3. Secció de nutrició amb l’Elvira: el dejuni (ayuno)

3.1. Nova etapa professional de l’Elvira

• L’Elvira explica que inicia una nova etapa dedicada a la nutrició regenerativa.
• Treballa amb la clínica Regenera Medical Service, en un equip multidisciplinari amb:

- Reumatòlegs - Fisioterapeutes - Osteòpates - Acupuntors - Nutricionista

• Objectiu: millorar la salut d’ossos, tendons i teixits des del “triangle de la salut” (medicina, moviment, nutrició i part emocional).

3.2. Tema del dia: el dejuni

• Es tria el dejuni perquè moltes persones l’utilitzen com a estratègia de compensació a Nadal.
• Missatge central que l’Elvira vol deixar clar des del principi:

El dejuni pot ser útil només en alguns casos concrets i sempre ha d’estar adaptat a la persona i a la seva relació amb el menjar. No és una eina universal ni innòcua.

3.3. Breu història i significat tradicional del dejuni

• El dejuni no és una moda nova; forma part de la història humana:

- Inicialment, l’ésser humà dejuna perquè no hi ha aliments disponibles. - Més endavant esdevé una pràctica espiritual i de purificació.

• Apareix esmentat a:

- Textos grecs antics. - Bíblia, Corà i textos hindús i budistes.

• També existeixen dejunis lligats a fases lunars, tot i que l’Elvira adverteix que aquests no tenen suport científic sòlid.

3.4. Tipus de dejuni explicats

3.4.1. Dejunis religiosos (exemple: Ramadà)

• El Ramadà és un dejuni religiós on no es menja ni es beu des de la sortida fins a la posta de sol.
• L’Elvira el considera molt dur des del punt de vista professional, tot i respectar que és una decisió personal.
• Detall important: la manera progressiva de trencar el dejuni a la posta de sol:

- Primer aigua. - Després dàtils. - Més endavant, àpats fraccionats per evitar cops forts a l’estómac i facilitar la digestió.

3.4.2. Dejunis intermitents

• Basats en finestres d’ingesta i finestres sense menjar, on habitualment només es permeten líquids (aigua, infusions sense sucre, caldos vegetals).
• Modalitats principals:

- 16/8: 16 hores sense menjar i 8 hores permenjar (el més popular). - 12/12 o 14/10: variants més suaus. - Model 5+2: 5 dies menjant normalment i 2 dies només amb aigua (molt extrem).

• Es destaca que:

- El dejuni nocturn natural (de quan anem a dormir fins a esmorzar) ja és, en si, una forma de dejuni suau.

3.4.3. Dejunis terapèutics

• Exemples: dejuni previ a una analítica de sang.
• Serveixen per analítiques i procediments mèdics concrets.
• Il·lustren com, quan ens prohibeixen menjar, augmenta la fixació en el menjar i la sensació de gana.

3.5. Com actua el dejuni al cos? Beneficis i límits

3.5.1. Metabolisme de greixos i cossos cetònics

• Quan no hi ha ingesta d’energia per via oral, el cos recorre al teixit adipós (greix corporal) com a “banc de reserves”.
• Es produeix un canvi metabòlic:

- Es mobilitzen greixos i es transformen en energia. - Es generen cossos cetònics, que el cervell pot utilitzar com a combustible alternatiu a la glucosa.

• Punt clau:

- La pèrdua inicial de pes sol ser en gran part aigua, no pas greix pur. - El que realment disminueix és el volum de greix (com et queda la roba, capacitat per moure’t, etc.).

3.5.2. Indicadors de resultat

• L’Elvira insisteix que no s’ha de mesurar l’èxit del dejuni només amb la bàscula:

- És més útil mirar centímetres (contorn de cintura, volum) i sensacions corporals (agilitat, facilitat per cordar-se les sabates, etc.). - Moltes persones s’obsessionen amb els “4 kg” que promet certa bibliografia, sense entendre que no tot és greix realment perdut.

3.5.3. Quan pot tenir utilitat

• En casos concrets, sota supervisió professional, el dejuni pot ajudar a:

- Donar descans a l’intestí (p. ex. persones que s’inflamen molt després de sopar). - Afavorir cicles de reparació i cicatrització intestinal durant la nit.

• S’ha de veure com una eina puntual, no un mètode miraculós de pèrdua de pes.

3.6. Qui no hauria de fer dejuni?

L’Elvira és molt clara: hi ha col·lectius en què el dejuni pot ser perillós o inadequat:

• Embarassades i dones en lactància.
• Infants i adolescents.
• Persones amb Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA/TSA).
• Diabètics insulino-dependents.
• Persones amb patologies cardíaques o hepàtiques greus.

També adverteix que, en persones amb problemes emocionals o relació complicada amb el menjar, el dejuni pot intensificar l’obsessió i perdre el control quan s’obre la finestra d’ingesta.

3.7. Dejunis i esport

• Resposta matisada: “depèn”.
• Hi ha esportistes que rendeixen millor en estat cetogènic (maratons, esports de llarga distància), i d’altres que necessiten ingesta regular per mantenir la performance.
• Alguns atletes prefereixen competir amb l’estómac lleuger; d’altres necessiten snacks i aportació de carbohidrats.
• No hi ha una norma universal: és totalment individual.

3.8. Efectes secundaris i senyals d’alerta

• Efectes freqüents durant el dejuni:

- Irritabilitat. - Mal de cap. - Insomni o son de mala qualitat. - Acidesa. - Possibles atracaments quan arriba l’hora de menjar.

• El presentador pregunta pel “rebot”: l’Elvira confirma que és molt habitual acabar menjant en excés després d’un període de restricció dura.
• Senyals clares per trencar el dejuni de manera prudent:

- Marejos. - Sensació de debilitat extrema. - Pèrdua de massa muscular visible.

• Com recomana trencar-lo:

- Primer aigua. - Després hidrats de carboni suaus (fruita, dàtils). - Més tard, iogurt amb fruits secs o àpats lleugers i equilibrats.

3.9. Errors típics i dejuni com a excusa

• Error molt comú: utilitzar el dejuni per després fer àpats molt calòrics i de baixa qualitat (pastissos, menjar ràpid, fregits…).
• Si es fa un dejuni de 16 hores i després es trenca amb:

- Pastís de xocolata - Hamburguesa amb patates fregides i cervesa - Pizza per sopar

→ El dejuni perd tot el sentit nutricional.

• L’Elvira subratlla que trencar el dejuni ha de significar oferir aliments densos en nutrients, no “menjar sense control”.

3.10. Fase de “meseta” i greix visceral

• Sovint, després d’un inici de pèrdua de volum, arriba una fase d’estancament.
• En aquesta fase, el cos pot estar prioritzant la pèrdua de greix visceral (el que envolta els òrgans), que no es veu des de fora.
• És un moment en què moltes persones abandonen perquè no veuen canvis a la bàscula, però internament el cos sí que està millorant.

3.11. Conclusions de l’Elvira sobre el dejuni

• El dejuni:

- No és obligatori per aprimar-se. - No és una dieta miraculosa. - Pot ser una eina útil en mans de professionals i en casos concrets.

• La base real de la salut continua sent:

- Alimentació de qualitat, equilibrada i adaptada a cadascú. - Descans adequat (6–7 hores, deixant reposar hormones com la grelina, relacionada amb la gana). - Moviment i exercici regular per millorar la massa muscular i generar dopamina, que augmenta el benestar.

• L’Elvira recorda el seu “triangle daurat”:

- Part emocional (autoacceptació, no lligar la felicitat a la balança). - Alimentació (quantitat i qualitat adequades). - Exercici físic.

4. Informació de servei i actualitat catalana

4.1. Nova onada de PPA i restriccions a Collserola i entorn

• Es detecten més cadàvers de porcs senglars amb PPA a la “zona zero” (ja n’hi ha 52 confirmats).
• Generalitat i Estat investiguen si l’origen del brot pot ser un centre de recerca (CRESA i altres instal·lacions).
• Mossos d’Esquadra també han obert investigació pròpia.
• Mesures adoptades:

- Prohibició d’accedir al medi natural en 91 municipis dins un radi de 20 km al voltant de Cerdanyola del Vallès. - Es defineixen:

• Un grup de risc alt amb 12 municipis.
• Una segona anella de 79 municipis de risc baix.

- Afecta espais naturals com Collserola, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, serralada de Marina, serralada Litoral, Sant Miquel del Fai i parc fluvial del Besòs.

• El conseller d’Agricultura demana màxima col·laboració ciutadana i adverteix que ja tenen les actes preparades per sancionar qui incompleixi.

4.2. Dependència i nou grau 3+

• El govern català desplegarà a inicis de l’any vinent el nou sistema de dependència que preveu la llei catalana de dependència (Llei L).
• Nova figura: grau 3+ de dependència extrema, amb atenció personalitzada 24h.
• Estimació inicial: entre 100 i 200 persones en seran beneficiàries en la primera fase.
• Es continua estudiant com incloure altres malalties neurodegeneratives dins d’aquest criteri.

4.3. Accessibilitat al metro de Barcelona

• Enllestides les obres de l’intercanviador de Passeig de Gràcia:

- Instal·lació de 4 ascensors. - Millora dels recorreguts entre andanes i vestíbuls sense sortir al carrer.

• Quan acabin totes les obres previstes, el 96% de les estacions seran accessibles.
• Estacions pendents d’adaptar:

- Verdaguer L4 (obres en curs). - Plaça de Sants L5 (obres previstes a partir de gener). - Projectes pendents a Verdaguer L5 i Urquinaona (L1 i L4).

4.4. Trànsit i mobilitat de cap de setmana llarg

• Durant la connexió amb el servei viari es reporten cues en punts clau:

- C-58 (incendi de vehicle). - Trams de l’AP-7, C-16, C-17, C-55. - A-2 amb 8 km de retencions per obres.

• Es vincula amb l’inici del cap de setmana llarg de tres dies.

4.5. Esports (blocs informatius de Catalunya Ràdio)

• Recordatori del sorteig del Mundial 2026 i les 6 places encara pendents de repesca.
• Resum de l’actualitat del Barça:

- Renovació d’Eric Garcia fins al 2031. - Baixas (Olmo) i altes (De Jong, Fermín) per al partit contra el Betis a la Cartuja.

• Bàsquet:

- El Barça visita l’Estrella Roja en partit d’Eurolliga. - El Baxi Manresa rep l’Hamburg a l’Eurocup.

5. Notícies locals de Sant Just Desvern

5.1. Nadal 2025–2026 a Sant Just

• L’Ajuntament publica el programa d’activitats de Nadal 2025–2026.
• El calendari cobreix del 14 de desembre al 6 de gener i inclou:

- Activitats familiars. - Concerts i pastorets. - Mercats de Nadal i tallers. - Actes solidaris. - Cavalcada de Reis.

• Es pot consultar la programació completa a la web de Ràdio Desvern.

5.2. Detencions de dues joves de Sant Just

• Dues joves santjustenques són detingudes el 4 de desembre en dues actuacions policials (matí i tarda).
• Traslladades a la comissaria d’Esplugues de Llobregat i posades a disposició judicial l’endemà.
• Segons Arran i Alerta Solidària:

- Les detencions es relacionen amb protestes pro-palestines i accions davant establiments de McDonald’s. - Se les investiga per danys i possible delicte d’odi. - Interpreten el cas com un augment de la pressió policial sobre col·lectius juvenils i de lleure.

• Mobilitzacions de suport:

- Concentració davant la comissaria d’Esplugues (7 de la tarda del mateix dia). - Segona concentració davant els jutjats d’Esplugues coincidint amb el pas a disposició judicial.

• No hi ha encara detalls oficials tancats sobre el procediment judicial.

5.3. Esport i solidaritat: “Vine a nedar per la Marató”

• El Club Natació Sant Just organitza per segon any “Vine a nedar per la Marató”.
• Jornada a la piscina municipal de la Bonaigua:

- Data: diumenge 14 de desembre. - Horari: de 10 h a 14 h.

• Funcionament:

- Participació per equips. - Quatre hores de releus nedant per sumar el màxim de metres.

• Recaptació per a La Marató de 3CAT, dedicada enguany al càncer:

- Quotes d’inscripció dels equips. - Donacions d’empreses col·laboradores per cada metre nedat.

• Es remarca la dimensió esportiva i festiva de l’acte i s’invita a escoltar l’entrevista completa a la web de Ràdio Desvern.

6. Secció “On és el passat?” amb Clas Moreno: cinema vs història

6.1. Concepte de la secció

• “On és el passat?” és una secció quinzenal amb Clas Moreno.
• Objectiu: explicar anècdotes i curiositats històriques lligades a la cultura popular:

- Cinema - Sèries - Música - Videojocs

• En aquest episodi: repàs a incoherències històriques en pel·lícules molt conegudes.

6.2. Braveheart

Context:

• Pel·lícula de 1995 sobre William Wallace i la lluita per la llibertat d’Escòcia contra Anglaterra.

Principals distorsions històriques:

• El títol “Braveheart” en realitat correspondria a Robert the Bruce, no a William Wallace.

- A la pel·lícula, Robert the Bruce apareix com a traïdor, manipulable pel seu pare. - A la realitat, va ser qui es va convertir en rei d’Escòcia i va aconseguir la independència.

• William Wallace no era un camperol humil com mostra el film, sinó un noble terratinent de rang mitjà-alt.
• La relació amorosa amb la princesa d’Anglaterra és impossible:

- Quan Wallace mor, ella només té 10 anys. - Tot i que és cert que després es casa amb el príncep anglès, no hi va haver romance amb Wallace.

• Batalla de Stirling:

- A la realitat es diu “batalla del pont de Stirling”. - L’element clau és un pont estratègic que permet fer un coll d’ampolla i compensar la inferioritat numèrica escocesa. - A la pel·lícula, el pont ni tan sols apareix.

• Mort del rei anglès:

- Al film mor gairebé alhora que Wallace. - Històricament, el rei mor dos anys després de l’execució de Wallace.

6.3. Àgora

Context:

• Pel·lícula d’Alejandro Amenábar (2009) ambientada a l’Alexandria romana del segle IV–V.
• Protagonista: Hipàtia, filòsofa, matemàtica i astrònoma.

Diferències respecte a la història real:

• La pel·lícula fa Hipàtia una mena de precurssora autodidacta del mètode científic, quan en realitat:

- Ja existia una llarga tradició científica prèvia. - Ella era una dona altament formada, que comentava i transmetia grans obres clàssiques (Plató, Aristòtil...). - Va compilar i millorar instruments com l’astrolabi i planisferis celestes.

• La seva mort a la pel·lícula és suavitzada:

- Un esclau seu l’ofega per pietat abans que la turba cristiana l’ataqui. - A la realitat, la seva mort va ser molt més violenta i cruel, convertint-se en símbol del fanatisme religiós.

• La pel·lícula mostra la destrucció de la biblioteca d’Alexandria com si fos coetània d’Hipàtia, quan en realitat la biblioteca ja s’havia destruït molt abans.
• Es reforça la idea de la dona no ajustada al rol tradicional (llar i fills) com a bruixa o pagana, cosa històricament certa però encara més dura del que es veu en pantalla.

6.4. Gladiator 2

Context:

• Seqüela de Gladiator, situada cronològicament després de la mort de Màximus.
• Protagonista: Lucius, el nen de la primera pel·lícula, ja adult.

Incoherències i llicències:

• La batalla inicial a Numídia està desplaçada històricament:

- Es vincula a una època que no correspon. - La Guerra Iugurtina (conquesta de Numídia, territori entre el Marroc i Tunísia) és posterior a la destrucció de Cartago i té un context diferent.

• Mortalitat de gladiadors:

- El cinema presenta combats on gairebé sempre mor algú, però històricament no era així. - Morir un gladiador era car i poc rendible per als ludi (escoles de gladiadors), que invertien molt en la seva formació.

• Animals al circ:

- No es podien muntar rinoceronts, molt més agressius i poc domesticables que els elefants. - Escenes amb micos rabiosos o animals actuant com bèsties descontrolades són més aviat fantasioses. - Sí que hi havia espectacles amb animals exòtics, però sovint d’exhibició, o bé per execucions públiques.

• Naumàquies:

- Es recreaven batalles navals al circ, omplint-lo d’aigua, fet que és històricament cert. - Però la presència de taurons al Coliseu és inversemblant per la dificultat logística fins i tot avui. - Cas real: a Òstia, un emperador aprofita una orca atrapada al port per fer espectacle, però sense traslladar-la a Roma.

• Representació dels emperadors Geta i Caracal·la:

- A la pel·lícula semblen blanquíssims i d’estètica molt “romana clàssica”. - A la realitat, tenien orígens familiars a Líbia i Síria, cosa que probablement implicava trets més mediterranis/afroasiàtics.

6.5. 300

Context:

• Pel·lícula bèl·lica basada en el còmic de Frank Miller, sobre la batalla de les Termòpiles.

Principals exageracions i errors:

• Edat de Leònides:

- Al film és un rei-guerrer jove, fibrat i en plenitud física. - Històricament, en aquella batalla tenia uns 65 anys.

• Paper dels èfors i l’Oracle:

- A la pel·lícula apareixen com a sacerdots corruptes, subornats pels perses. - A la realitat, el context religiós (festes Càrnees) i les consultes a l’oracle de Delfos sí que influeixen, però els èfors no són tan caricaturescos.

• Nombre real de combatents grecs:

- No hi havia només 300 espartans; en total van participar uns 7.000 grecs de diverses polis. - Els 300 espartans eren l’elit, però no l’únic contingent.

• Personatge de Xerxes:

- Representat com una figura quasi divina, plena de piercings i exageracions estètiques. - Històricament era un monarca poderós, cruel i venjatiu, però no es veia com un déu ni era tan “fantàstic”.

• Efialtes:

- Al film és un “monstre deformat” que traeix Esparta. - A la realitat era físicament normal, però efectivament va trair els grecs mostrant als perses un pas alternatiu.

• Aspecte dels espartans:

- No lluitaven quasi nus amb capa i espasa. - Portaven armadura, casc, escut i llança, equipament complet de hoplita.

• Els Immortals perses:

- Al film semblen criatures monstruoses amb màscares i dents afilades. - Històricament eren un cos d’elit de 10.000 soldats, anomenats “immortals” perquè el seu nombre es mantenia sempre complet (substitucions immediates).

6.6. Missatge de fons de la secció

• El Clas remarca que una pel·lícula no ha de ser 100% fidel a la història per ser bona.
• El cinema és un llenguatge narratiu propi, que simplifica, exagera o inventa elements per fer històries coherents i emocionants.
• L’objectiu de la secció no és “destruir” les pel·lícules, sinó distingir entre ficció i realitat i despertar la curiositat per la història real.

7. Tertúlia esportiva amb Àlex Masdeu

7.1. Context general

• Tertúlia centrada en:

- El Betis–Barça de Lliga (a la Cartuja). - L’estat de forma del Barça i la pressió sobre el Real Madrid. - Renovació d’Eric Garcia i aparició de Gerard Martín. - Comentaris sobre altres porters (com Joan Garcia de l’Espanyol). - El sorteig del Mundial 2026.

7.2. Betis–Barça: prèvia tàctica i emocional

• Camp i context:

- El Betis juga a la Cartuja, no al Benito Villamarín, perdent part del seu fort factor camp. - Es compara amb el que va viure el Barça a Montjuïc, jugant lluny del Camp Nou.

• Estat de forma:

- El Betis arriba en bona dinàmica, tot i pèrdues importants com Isco i N’Diarra/Amrabat (migcampistes clau). - El Barça ve d’un gran partit contra l’Atlético, acumulant cinc victòries seguides a Lliga després de la derrota contra el Madrid.

• Claus del partit per al Barça:

- Mantenir el nivell d’intensitat vist contra l’Atlético per demostrar que no va ser un miratge. - Aprofitar l’absència d’Isco, peça clau del Betis en creativitat i últim terç. - Saber gestionar un Betis que, animat per la bona ratxa, pot voler jugar de tu a tu, cosa que pot beneficiar el Barça si sap fer mal a l’esquena de la pressió.

• L’Àlex remarca que el Barça ha de pensar sobretot en fer la seva feina, no tant en el que faci el Real Madrid.

7.3. El Barça fora de casa i objectiu classificatori

• El Barça ha mostrat dificultats fora de casa:

- Empats i derrotes en camps com Rayo, Bernabéu o altres sortides complicades.

• El partit a la Cartuja és vist com una prova de foc per confirmar la consolidació d’aquest “nou Barça” que sembla més consistent a Lliga.

7.4. Baixes i altes: Fermín, Dani Olmo i Rafinha

• Fermín:

- Torna abans del previst i entra en convocatòria. - Aporta energia, arribada, pressió i joc interior. - Possibilitat que no surti com a titular, però serà clau com a recurs.

• Dani Olmo:

- Lesió a l’espatlla (dislocació) en el gol contra l’Atlético. - L’Àlex subratlla que, dins la mala sort, no és una lesió muscular, cosa que hauria estat pitjor donada la seva història clínica.

• Rafinha:

- Considerat fonamental pel seu lideratge, caràcter, pressió i gols. - Se’l veu com el jugador que contagia intensitat als companys. - El Xolo Simeone va arribar a dir que per ell la Pilota d’Or hauria de ser de Rafinha, cosa que l’Àlex aprofita per reivindicar-lo.

7.5. Possibles onzes i rols

• El debat gira al voltant de la possible alineació ofensiva del Barça:

- S’aposta per un trident amb Rafinha i Lamine Yamal al voltant de Lewandowski. - Ferran Torres podria mantenir un rol d’impacte sortint des de la banqueta.

• Es confia que Lewandowski, després de l’error en el penal contra l’Atlético, tingui ganes de redempció.

7.6. El Betis sense Isco i el perill d’Anthony

• Isco:

- Renovava fa poc i vivia un estat de forma brillant. - És una baixa greu pel Betis i molt significativa pel bon futbol.

• Anthony:

- Jugador amb gran talent, cedit del Manchester United. - Es discuteix si serà titular o recurs de segona part, però en qualsevol cas se’l veu molt perillós. - Caràcter impulsiu: el Barça podria intentar treure’l del partit psicològicament, aprofitant que es pot escalfar fàcilment.

• Sense Isco, el Betis pot reforçar molt les bandes amb jugadors com Abde o Rodrigo Riquelme, i confiar en la profunditat i l’1 contra 1.

7.7. Renovació d’Eric Garcia i irrupció de Gerard Martín

• Eric Garcia:

- Renovació fins a 2031. - Cas de jugador que passa de ser molt discutit a peça gairebé imprescindible. - La cessió al Girona li ha anat molt bé: ha guanyat confiança, minuts i polivalència (central, lateral, pivot). - Es destaca especialment el seu partit com a pivot contra l’Atlético, on va fer una gran actuació en recuperació i sortida de pilota. - S’explica que el Barça va rebutjar una oferta del Como (uns 8–9 M€) gràcies a la insistència de Hansi Flick.

• Gerard Martín:

- Central esquerrà emergent, exemple de “triomf de la classe obrera” al vestidor. - Ha avançat Christensen en la rotació, gràcies a rendiment i constància. - Es debat, fins i tot, si en un futur pot ser parella fixa de Koundé o d’un altre central de jerarquia en partits grans.

7.8. Porters i Joan Garcia

• Els tertulians comenten la irrupció de Joan Garcia (Espanyol):

- Porter molt alt (1,93 m), comparat amb Courtois (1,98 m). - Sorpresa pel seu rendiment excepcional i capacitat de dominar el joc aeri. - Es considera que té potencial per ser un dels millors porters del món en el futur.

7.9. Sorteig del Mundial 2026 i opcions d’Espanya

• Mentre parlen, s’està celebrant el sorteig del Mundial 2026 (48 seleccions, 12 grups de 4):

- Es col·loquen les tres seus (Estats Units, Mèxic, Canadà) com a caps dels seus grups. - Es recorden les restriccions: màxim dos equips europeus per grup.

• Sobre Espanya:

- L’Àlex creu que Espanya pot guanyar el Mundial. - Argument: té un bloc molt consolidat, amb pocs canvis respecte a l’Eurocopa, mentre que altres seleccions (com França) perden moltes vaques sagrades (Benzema, Griezmann, Kanté, Lloris...). - L’estabilitat de l’onze de Luis de la Fuente pot ser un avantatge competitiu.

8. Tancament

• El programa es tanca amb el comiat habitual del presentador, anunciant que El Refugi torna dilluns següent a la mateixa hora al 98.1 FM de Ràdio Desvern.
• Es desitja un bon cap de setmana llarg als oients i es manté el to proper i festiu de divendres tarda.

Resum de les idees clau

Actualitat

• Pesta Porcina Africana arriba a Catalunya i s’investiga un laboratori de Collserola com a possible origen.
• Acord PSOE–PP–Junts per endurir el Codi Penal contra la multireincidència en furts.
• Polèmica major: missatges de Carlos Mazón durant la DANA mortal al País Valencià.
• Espanya abandona Eurovisió 2026 per la continuïtat d’Israel al concurs.

Comunitat i territori

• Programa complet de Nadal 2025–2026 a Sant Just, amb activitats familiars i la cavalcada de Reis.
• Detenció de dues joves de Sant Just per protestes pro-palestines, amb reacció d’Arran i Alerta Solidària.
• Jornada solidària “Vine a nedar per la Marató” del Club Natació Sant Just.

Salut i nutrició

• El dejuni no és una dieta miraculosa: pot ser una eina específica, però no és per a tothom i requereix supervisió.
• Cal prioritzar alimentació de qualitat, descans i moviment, i tenir present la dimensió emocional de la relació amb el menjar.

Cultura i oci

• Secció “On és el passat?” mostra com Braveheart, Àgora, Gladiator 2 i 300 desvien significativament de la història real, però poden servir per despertar interès històric.

Esports

• El Barça arriba líder al partit contra el Betis, amb retorn de Fermín i lideratge de Rafinha.
• Eric Garcia renova fins al 2031 després de consolidar-se al primer equip.
• El Mundial 2026 comença a prendre forma amb el sorteig dels grups.