#516 - El Refugi del 11/12/2025 — Informatius, Erasmus i jocs de taula a El Refugi

Panorama general de l’episodi

Aquest episodi d’El Refugi a Ràdio Desvern combina actualitat informativa, contingut local de Sant Just i seccions temàtiques sobre joventut i jocs de taula. El to general és àgil i entretingut, amb blocs molt diferenciats i ben marcats per la locució de Jaume Elias.

1. Zoom informatiu: política, corrupció i geopolítica

1.1. Trames de corrupció vinculades al PSOE

• Detenció d’Anxon Alonso, soci de Santos Cerdán, en una operació de la Guàrdia Civil per una presumpta trama de comissions il·legals i irregularitats en contractes públics.
• La investigació implica empreses públiques com SEPI, Denussa, Cepidis i Mercasa i s’hi atribueixen delictes de tràfic d’influències, malversació, prevaricació i organització criminal.
• En paral·lel, el Tribunal Suprem obre judici oral contra José Luis Ábalos, el seu exassessor Coldo García i l’empresari Víctor de Aldama pels contractes de mascaretes en pandèmia.
• La Fiscalia demana penes de fins a 24 anys de presó per Ábalos i es manté la presó preventiva per a ell i per a Coldo.

1.2. Casos d’assetjament i crisi interna de partits

• Dimissió de José Tomé com a president de la Diputació de Lugo després d’una nova denúncia per assetjament sexual, que ell qualifica de falsa; manté l’alcaldia de Monforte de Lemos com a no adscrit.
• El PSOE obre investigació interna, mentre que, en paral·lel, denuncia a la Fiscalia del Suprem l’alcalde d’Algesires (PP), José Ignacio Landaluce, per assetjament sexual, malversació i tràfic d’influències.

1.3. Eurovisió i boicot per la participació d’Israel

• Islàndia es converteix en el cinquè país que es retira d’Eurovisió 2026 per la presència d’Israel al festival.
• S’afegeix a Espanya, Irlanda, Eslovènia i Països Baixos, mentre que Portugal i altres països es plantegen el boicot si no s’exclou Israel.

1.4. Crisi a Veneçuela i escalada militar

• Reaparició de Maria Corina Machado, Premi Nobel de la Pau 2025, després d’un any amagada a Veneçuela.
• Defensa que no hi pot haver pau sense democràcia ni llibertat i denuncia la presència d’agents russos, grups criminals i Hezbollah al país.
• Els EUA, sota presidència de Donald Trump en aquest escenari, intercepten i confisquen un petrolier veneçolà, fet que Maduro qualifica de pirateria i robatori.
• Es parla d’una nova ofensiva militar nord-americana a la regió i de pressions també sobre el president colombià Gustavo Petro.

2. Actualitat de Sant Just Desvern

2.1. Festa de Cap d’Any a La Bonaigua

• S’anuncia la revetlla de Cap d’Any a La Bonaigua (CEM Sant Just) de la 1 a les 6 del matí.
• Música a càrrec de DJ John Kiep i Beca DJ Team.
• Entrades:
• 13 € anticipada amb accés garantit si s’hi entra abans de les 2 h.
• 15 € a taquilla, condicionat a l’aforament a partir de les 2 h.
• Menors de 16 anys només hi poden accedir amb pare, mare o tutor.

2.2. Conferència sobre hidratació a la muntanya a l’Ateneu

• A l’Ateneu de Sant Just, xerrada «La hidratació a l’alta muntanya, un problema seriós» dins el cicle Salut i Muntanya.
• Ponent: Daniel Cardona-Pera, farmacèutic jubilat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
• Continguts clau:
• Riscos de la deshidratació en activitats d’alta muntanya.
• Resultats d’estudis científics que la vinculen a molts accidents.
• Recomanacions pràctiques per prevenir la pèrdua de líquids.

2.3. Tancament de Cuina Miracle

• L’establiment Cuina Miracle tanca els seus dos locals a Sant Just després de més de 30 anys de trajectòria.
• La fundadora, Miracle Serra, explica que la decisió respon a motius d’edat i salut, i a la dificultat de mantenir el ritme i l’exigència del negoci.
• El seu fill, Joan Targarona, gestionava el dia a dia, però el suport familiar era clau.
• Ràdio Desvern ofereix una entrevista completa en podcast sobre aquest comiat.

3. Esports: Barça i competicions europees

3.1. Barça femení a la Champions

• El Barça femení s’imposa 3–1 al Benfica al Johan Cruyff.
• Alexia Putellas signa una actuació destacada, participant en el 2–1 (autogol d’Ukiebe) i en la jugada del 3–1 de Laia Alexandri.
• El Barça es manté líder de la lligueta de la Champions League femenina.

3.2. Reial Madrid – Manchester City

• El Reial Madrid perd 1–2 al Bernabéu contra el Manchester City de Pep Guardiola, segona derrota consecutiva a casa.
• Gols: Rodrigo avança el Madrid, però Riyad Mahrez (Rili) i Haaland de penal remunten.
• El tècnic Xabi Alonso queda encara més qüestionat.
• Ambient crispat: l’afició xiula l’equip, el joc és poc clar i Courtois evita un resultat més ampli.

3.3. Altres titulars esportius

• Presentació oficial de la renovació d’Eric Garcia amb el FC Barcelona.
• El Barça reclama danys i perjudicis a l’Eintracht de Frankfurt pels actes vandàlics de la seva afició al Camp Nou: seients arrencats, objectes llançats i destrosses en lavabos.
• El club envia un informe complet a la UEFA i reclama mesures perquè no es repeteixin fets similars.

4. Cançó del dia: «Hey Jude» de The Beatles

4.1. Introducció i pistes

• El Jaume presenta «Hey Jude» com un clàssic universal del rock.
• La lletra funciona com un consell íntim a algú que ho passa malament:
• Transformar la tristesa en motor de canvi.
• Obrir el cor, perdre la por i deixar de carregar culpes que no pertoquen.
• No fingir que tot va bé quan no és cert.
• Tres pistes per endevinar-la:
• Any de publicació: 1968.
• Banda originària de Liverpool.
• Final llarg i repetitiu, molt característic.

4.2. Valoració

• Es destaca que The Beatles van canviar per sempre la música rock, convertint melodies senzilles en himnes emocionals.

5. Efemèride: Dia Internacional de les Muntanyes

5.1. Valor natural i emocional

• El programa recorda que les muntanyes són espais de pau i serenor, llocs on el temps sembla aturar-se.
• Activitats com caminar, respirar aire fresc i contemplar els cims permeten una connexió única amb la natura.

5.2. Biodiversitat i recursos

• Les muntanyes són claus per a la biodiversitat:
• Allotgen espècies vegetals i animals úniques.
• Actuen com a reserves naturals que sostenen l’equilibri ambiental.
• A casa nostra, es posen com a exemple els Pirineus: valls, llacs cristal·lins i cims imponents.
• També tenen un paper essencial per a la ramaderia i la pagesia:
• Pastures d’alta muntanya.
• Rius i aqüífers que neixen als cims i alimenten cultius i comunitats.

5.3. Amenaces i responsabilitat

• Principals riscos:
• Escalfament global.
• Contaminació.
• Explotació indiscriminada.
• Preservar les muntanyes vol dir:
• Protegir la biodiversitat.
• Assegurar l’abastament d’aigua.
• Mantenir l’activitat pagesa i ramadera.
• Garantir que les generacions futures gaudeixin de la mateixa bellesa i serenor.

«Les muntanyes són molt més que pedra i terra. Són vida, són pau i són un recordatori constant de la nostra responsabilitat amb el planeta.»

6. Secció Foodcat: història del Can Vidalet CF

Secció Foodcat amb Víctor Cortines, centrada en descobrir joies amagades del futbol català.

6.1. Context històric i fundació del club

• El Can Vidalet CF neix en el context de l’expansió del barri de Can Vidalet (Esplugues) entre els anys 50 i 60, en plena dictadura franquista i amb una forta immigració interna.
• Davant la manca d’equipaments esportius i d’oci, els veïns s’organitzen per crear espais on practicar esport i socialitzar.
• El club es funda l’any 1966 per Manuel Juan Magdaleno d’Eres i veïns com Zeferino Vaniano i Pablo de la Osa.
• Objectiu inicial: oferir espais d’esbarjo i esport i allunyar la joventut de la delinqüència.
• El nom del club reforça la identitat de barri, seguint l’exemple d’altres clubs com el Sant Cristóbal.

6.2. Vida de barri i seus als bars

• Com en molts clubs modestos de l’època, les reunions es feien als bars perquè no hi havia seus pròpies.
• Inicialment es reuneixen a la Peña Hortencia (del bar del Germón Casas), però desacords interns fan que el grup es traslladi al bar del president Manuel Magdaleno, al carrer Pubilla Casas, 28.
• El programa remarca la essència popular i de barri del futbol d’aquells anys, molt lligada a bars, tapes i tertúlies.

6.3. Colors i escut del club

Colors de l’equip

• Debat inicial entre colors del Barça i colors del Madrid.
• Per evitar conflictes, s’opta per copiar els colors d’un tercer club (blanc i blau), inspirats en el CE Sabadell:
• No en franges, sinó en composició a quadres/quarters.
• Es consolida així una identitat pròpia però connectada amb el futbol català.

Disseny de l’escut original

• Escut d’estètica medieval:
• Forma triangular a baix i trapezoïdal a dalt.
• Proporció aproximada 1,4 vegades més alt que ample.
• Elements simbòlics:
• Cantó superior dret: quatre barres vermelles sobre fons groc (senyera) com a símbol de club català.
• Cantó superior esquerre: una mà de la bandera d’Esplugues sobre un cercle blau, que alhora simbolitza una pilota de futbol.
• Part inferior: franges en blau i blanc, representant els colors del club.
• Una faixa central groga amb el nom del club en negre.
• Contorn vorejat per una franja blanca.

Evolució i modernitzacions de l’escut

• 2008: primera gran modernització, amb un redisseny més actual però mantenint l’essència.
• 2011: nova remodelació aprovada en Junta Ordinària:
• Redistribució de les quatre barres de la senyera.
• Substitució de la mà original per una versió més esquemàtica i neta.
• Eliminació de les línies negres que separaven colors.
• 2016 (50è aniversari):
• Es modifica l’escut per incorporar-hi el text «50 aniversari» com a homenatge a la història del club.

El Víctor recomana visitar la web del Can Vidalet per veure l’evolució gràfica de l’escut, amb imatges i descripcions detallades.

6.4. Fites esportives i categoria actual

• Millor classificació històrica: temporada 2025–26, quan el club assoleix l’ascens a Tercera Federació per primer cop.
• Actualment juga al Grup 5 de Tercera Federació, amb rivals com l’Hospitalet o el Sant Cristóbal.
• El Can Vidalet ocupa la catorzena posició amb 12 punts, en zona mitja-baixa però fora del descens, fet que es valora molt positivament per ser un equip acabat d’ascendir.

6.5. Filosofia del club: «Primer persones, després futbolistes»

El Can Vidalet té com a màxima:

«Primer persones, després futbolistes»

Objectius principals del club:

• Que els jugadors siguin feliços jugant a futbol.
• Complementar formació esportiva i formació en valors per aconseguir una formació integral.
• Utilitzar una metodologia comuna i entrenadors qualificats que garanteixin aquests objectius.
• Ser competitius només quan s’han complert prèviament els objectius educatius i humans.

La conversa destaca la responsabilitat dels futbolistes professionals com a models per als nens, i critica actituds poc exemplars (esmenten el cas de Vinícius com a mal referent).

6.6. El mètode Econ: entrenar el cervell i els valors

Des de 2007, el club aplica el mètode Econ, una metodologia de qualitat i entrenament cognitiu que busca crear jugadors intel·ligents i compromesos.

• S’aplica a tots els equips del club.
• Basat en:
• Formació contínua d’entrenadors i jugadors.
• Entrenament de les capacitats cognitives (presa de decisions, percepció, lectura de joc).
• El Can Vidalet destaca que aquesta metodologia s’està implementant també al futbol base del Paris Saint-Germain, fet que reforça el seu prestigi.

Les quatre característiques del mètode Econ

1. 1 Joc

• Es fan servir jocs com a eina didàctica principal per aprendre futbol.
• Cada joc planteja un problema concret que el jugador ha de resoldre en situació real de joc.

1. 2 Percepció

• S’entrena la capacitat de recollir informació rellevant sense pilota.
• Es treballa l’orientació corporal i la cerca activa d’informació abans de rebre.
• Es cita l’exemple de Pedri: saber on estan companys i rivals abans de controlar.

1. 3 Preguntes

• Durant els exercicis, l’entrenador formula preguntes guiades perquè el jugador:
• Identifiqui el problema.
• Entengui què ha passat.
• Proposi solucions i prengui consciència de les seves decisions.

1. 4 Conceptes

• Els entrenaments han de tancar-se amb nous conceptes apresos sobre el joc.
• Es treballen tres fases de comprensió:
• Egocèntrica: l’individu i la seva acció.
• Sumativa: coordinació amb uns quants companys.
• Col·lectiva: funcionament global de l’equip.

La secció conclou remarcant que el futbol és un esport col·lectiu i que, com en un efecte dòmino, si un falla, pot caure tot el sistema.

7. Secció Sense Filtres: l’Erasmus vist pels joves

Secció Sense Filtres amb Ariadna Cruz, dedicada a les preocupacions dels joves. En aquest episodi, el tema central és l’experiència Erasmus.

7.1. Què és un Erasmus i per què preocupa

• Es defineix l’Erasmus com un programa d’intercanvi universitari europeu on l’estudiant passa un semestre o un curs complet estudiant en un altre país.
• L’Ariadna explica que no hi va anar finalment, tot i haver aconseguit plaça a Coimbra (Portugal), i haver hagut de signar una renúncia formal, fet que relata com una experiència emocionalment dura.

7.2. Entrevista inversa: el presentador com a testimoni

En una inversió de rols, Ariadna entrevista el Jaume, que sí que va viure un Erasmus, per conèixer la seva experiència de primera mà.

Decisió i destí

• El Jaume tenia clar abans d’entrar a la universitat que volia marxar d’Erasmus.
• Destí: Pàdova (Itàlia), primera opció en el seu llistat; les cinc primeres preferències eren totes ciutats italianes (Florència, Siena, etc.).
• També havia considerat Polònia, coneguda per la vida social Erasmus.
• Va viure el procés de selecció (nota mitjana, idiomes, etc.) amb nervis i expectació, refrescant constantment la plataforma de l’Autònoma.

Idioma i adaptació

• Abans de marxar no sabia italià, però es va preparar amb música, podcasts i una mica de Duolingo.
• Diu que entendre l’italià li va resultar relativament fàcil, però parlar-lo no tant.
• Totes les seves assignatures eren en anglès, triades expressament així; Pàdova ofereix molta oferta en anglès.

7.3. Diferències acadèmiques: Itàlia vs. Catalunya

• Percepció clara: la universitat italiana és més fàcil que la catalana.
• Menys exigència en projectes, exàmens i càrrega de treball.
• Moltes classes no són obligatòries, tot i que el Jaume afirma que hi anava sempre que era a la ciutat.
• Assignatures convalidades (per ex. periodisme de dades, història del periodisme) no sempre coincidien en contingut amb les de l’Autònoma, però igualment li van ser reconegudes.

Exàmens orals

• A Itàlia la majoria d’exàmens són orals:
• L’estudiant s’asseu davant el professor, respon un parell de preguntes i marxa.
• Si les preguntes no encaixen amb el que s’ha estudiat, no hi ha marge de compensació.

7.4. Vida social, amistats i festa

• El Jaume hi va anar pràcticament sol, només amb un conegut amb qui després va fer bona amistat.
• Eina clau: grup de WhatsApp d’Erasmus espanyols. Quedaven massivament en un bar de referència per a Erasmus a Pàdova.
• Dinàmica social:
• Grups de taules grans, molta gent nova cada dia.
• Es formen grups d’afinitat (el seu, d’uns 15–16 amics de tota Espanya) que encara avui es retroben (Saragossa, Madrid, etc.).
• S’assumeix el tòpic: els espanyols acaben fent “piña” entre ells, sovint més que amb locals o altres internacionals.

Ritme de festa

• El Jaume reconeix que va fer molta festa (3–4 nits per setmana) però que aconseguia compaginar-la amb les classes gràcies a tenir horari de tarda (a partir de les 15 h).
• Comparativa de festa:
• A Itàlia les discoteques tanquen a les 4 h, fet que li sembla poc en comparació amb Espanya.
• Malgrat això, s’hi adapta i ho viu com una part natural de l’experiència.

7.5. Viatges i millors records

• A banda de la vida a Pàdova, el grup d’amics fa molts viatges:
• Diverses ciutats d’Itàlia.
• Albània, Grècia, Suècia, Polònia…
• El Jaume destaca especialment els viatges en grup com els records més divertits i significatius.

7.6. Tornar a casa i depressió post-Erasmus

• S’aborda la depressió post-Erasmus, que molts estudiants pateixen en tornar a la rutina.
• El Jaume explica que ell gairebé no en va tenir temps:
• Va tornar el 28 de febrer.
• El 3 de març era el seu aniversari.
• El 4 de març començava pràctiques a Catalunya Ràdio i classes al matí.
• L’alta càrrega de feina i la il·lusió per les pràctiques van fer que la transició fos més suau.
• Reconèixer, però, que molta gent ho passa malament, fins al punt d’haver d’anar al psicòleg.

7.7. Recomanació final

• Tant l’Ariadna com el Jaume coincideixen que, si algú s’ho està pensant, val la pena anar-se’n d’Erasmus.
• L’experiència permet:
• Viure una bombolla temporal de llibertat i aprenentatge.
• Fer amistats duradores i trencar prejudicis.
• Millorar idiomes i conèixer altres cultures.

8. La vida és joc: jocs històrics de Looping Games

Secció La vida és joc, centrada en jocs de taula. Malgrat alguns problemes tècnics, el Jaume (convidat) aconsegueix explicar un joc principal de l’editorial catalana Looping Games.

8.1. La sèrie «1900» de Looping Games

• Looping Games ha creat una col·lecció de jocs de taula compactes (caixa petita) ambientats en esdeveniments del segle XX.
• Cada joc porta un any al títol i té una temàtica històrica concreta, per exemple:
• 1902 – «El viatge a la lluna» de Georges Méliès.
• Reconstrucció de San Francisco després del terratrèmol.
• Crack de Wall Street.
• Segona Guerra Mundial al front del Pacífic.
• Restauració de la Capella Sixtina.
• Construcció del túnel del Canal de la Mànega.
• Estació Espacial Internacional (ISS).
• Són jocs curts (uns 60 min), amb molta rejugabilitat i una forta component temàtica i històrica.

8.2. Focus en «1975: White Christmas»

Context històric

• El joc «1975: White Christmas» se centra en l’evacuació de Saigon al final de la Guerra del Vietnam.
• Detall clau: la cançó «White Christmas» a la ràdio era el senyal codificat perquè tot el personal nord-americà i col·laboradors locals sabessin que havia començat l’evacuació.
• Instrucció: quan sonés la cançó, calia pujar al terrat més proper (ambaixada, hotels, edificis alts) i esperar els helicòpters que els evacuarien cap als portaavions nord-americans.

Fitxa tècnica

• Jugadors: 1 a 4 (inclou mode solitari).
• Dissenyador: Albert Reyes.
• Artista: Pedro Soto.

Mecànica bàsica

• Cada jugador gestiona un portaavions amb dos helicòpters.
• Al centre de la taula hi ha diversos terrats (nombre variable segons jugadors).
• Objectiu: enviar helicòpters als terrats, rescatar personatges (soldats, civils, personal d’ambaixada, etc.) i portar-los al portaavions complint missions concretes.

Tipus d’accions

• Primera fase: robar cartes (fins a 5) i executar-ne els efectes com a accions:
• Millorar la reputació.
• Moure helicòpters.
• Mirar quins personatges apareixeran a un terrat.
• Guanyar punts o millores.
• Segona fase: jugar cartes per
• Activar accions específiques.
• O bé rescatar personatges concrets, si l’helicòpter és al terrat adequat.
• Tercera fase: complir missions (combinacions de personatges que donen punts addicionals).

Avistament de l’avioneta i minijoc de punts

• S’inclou un minijoc d’avistament amb binocles inspirat en un fet real:
• Un pilot vietnamita va apropar una avioneta carregada amb la seva família als portaavions nord-americans.
• Volava molt baix perquè la família pogués saltar a l’aigua a prop dels vaixells i ser rescatats.
• Finalment, l’avioneta va acabar caient al mar.
• En el joc, l’últim torn representa aquest episodi, i l’avistament atorga punts extra mitjançant una mena de subhasta entre jugadors.

Gestió d’espai i dramatització històrica

• A mesura que arriben evacuats, el portaavions s’omple de gent.
• Es reprodueix un altre element històric: un cop ja no calien, alguns helicòpters es llançaven al mar per fer espai per a més persones.
• El joc permet millorar els helicòpters (capacitat de càrrega, punts per certs personatges) i ampliar espai al portaavions.

Sensacions de joc

• Explicació ràpida (uns 20 minuts) i partida d’uns 60 minuts.
• Gran rejugabilitat gràcies a:
• Terrats i personatges que canvien cada partida.
• Missions variables.
• Diferents estratègies possibles.
• Combina:
• Planificació (quines accions jugar, quins personatges rescatar).
• Interacció (es poden frustrar objectius dels altres jugadors).
• Narrativa històrica molt marcada.

El Jaume recomana explorar tota la col·lecció a la plataforma BoardGameGeek (BGG) cercant Looping Games i destaca també el joc dedicat a la Capella Sixtina com a especialment atractiu a nivell visual i temàtic.

9. Música i tancament del programa

Al llarg de l’episodi sonen diverses cançons que actuen com a ponts entre seccions:

• «Hey Jude» – The Beatles (cançó del dia).
• «Citebas» – Extremoduro, en homenatge al líder Robe Iniesta.
• «Malibú» – Rusowsky, escollida per l’Ariadna.
• «Tu Bacin» i altres temes urbans/latins per omplir espais mentre es resolen problemes tècnics amb la connexió telefònica.

El programa es tanca amb la recuperació parcial de la secció La vida és joc i l’acomiadament del Jaume convidat, amb la promesa de tornar aviat i, si pot ser, presencialment a l’estudi de Ràdio Desvern per evitar entrebancs tècnics.