#518 - El Refugi del 15/12/2025 — Nadal, cultura pop i ciència a El Refugi

Panorama general de l’episodi

Episodi d’El Refugi molt variat i marcadament nadalenc, amb una barreja de:

• Actualitat política, social i internacional (Pedro Sánchez, Marató de TV3, Airbnb, conflictes internacionals…)
• Agenda local de Sant Just Desvern (aules d’estudi, tallers per gent gran, recitals i concerts de Nadal, Pastorets)
• Cultura i música (homenatge a Robe Iniesta, especial Nadales modernes en català, programació nadalenca local)
• Secció històrica sobre el ballet El trencanous
• Secció científica amb un xisme molt crític sobre el món de les publicacions científiques

L’episodi combina el to distès habitual d’El Refugi amb reflexions serioses sobre democràcia, salut, alimentació infantil i ètica científica.

1. Zoom Informatiu i actualitat general (secs. 80–826)

Política espanyola i balanç de Pedro Sánchez

• Pedro Sánchez fa el balanç de 2025 defensant la resposta del PSOE als casos d’assetjament i corrupció.
• Reconeix un problema estructural però assegura tolerància zero i compromís amb els drets de les dones.
• Carrega contra PP i Vox per oposar-se a avanços en matèria d’igualtat:

> "Cero lecciones de una derecha y una ultraderecha que siempre se aplican la misma ley, la ley del embudo."

• Anuncia un abonament únic mensual de transport a partir de gener de 2026 (60 € general, 30 € menors de 26 anys) per viatjar per tot l’Estat.
• Adverteix a comunitats del PP que no permetrà retallades de drets (com l’avortament) ni infrafinançament de serveis públics.
• Reivindica haver aprovat 52 lleis sense majoria absoluta i descarta eleccions anticipades: vol esgotar la legislatura fins 2027.
• Situa com a prioritari el combat contra l’emergència climàtica i un pacte d’Estat imminent.

Pesta porcina africana a Catalunya

• El govern relaxa les mesures en la segona corona de protecció (6–20 km del focus de Cerdanyola del Vallès).
• Municipis com Sant Just Desvern recuperen l’accés a boscos, rieres i camps, després de setmanes de restriccions.
• Encara es prohibeixen activitats organitzades i grans concentracions al medi natural.
• A la primera corona (12 municipis com Cerdanyola, Sabadell, Terrassa, Rubí) la prohibició es manté.
• Han començat captures de senglars al segon radi; de moment, no hi ha nous positius fora de la primera zona.

La Marató 2025 de TV3 i Catalunya Ràdio

• Recauda més de 9,7 milions d’euros per a la recerca sobre el càncer, amb el lema “Detectem-ho, arreglem-ho”.
• Eix central: prevenció, detecció precoç i investigació del càncer.
• Programa conduït per Ramon Escapa i Ramon Pellicer amb més de 3.000 activitats solidàries arreu del territori.
• Des dels inicis, La Marató ha superat els 257 milions d’euros, consolidant-se com a motor clau de la recerca biomèdica a Catalunya.
• Es recorda que es pot seguir donant fins al 31 de març de 2026.

Abusos i assetjament a la Universitat de Barcelona

• La UB investiga el catedràtic Ramon Flecha arran d’acusacions de presumptes abusos sexuals, violència psicològica i explotació laboral.
• Ja són 13 denunciants (dones i homes) per fets acumulats durant més de 30 anys al grup de recerca CREA.
• La UB obre una investigació independent, fet inèdit en una universitat espanyola.
• Si es confirmen indicis penals, el cas es traslladarà a la justícia.
• Les víctimes expliquen un sistema de control emocional, dependència afectiva i subordinació laboral/sexual, amb treball no remunerat i articles no signats.
• El CREA ho nega tot i parla de campanya de difamació.

Multa històrica a Airbnb

• El Ministeri de Consum imposa una multa de 64 milions d’euros a Airbnb.
• Motiu: anunciar milers d’habitatges turístics sense llicència o amb registres falsos i informació enganyosa.
• La sanció equival a 6 vegades el benefici il·lícit de la companyia en el període investigat.
• Més de 65.000 anuncis vulneraven la normativa.
• Airbnb ha de retirar anuncis il·legals, corregir incompliments i fer pública la sanció.
• El Ministeri anuncia que seguirà actuant contra plataformes que vulnerin la llei d’habitatge i de consum.

Atac antisemita a Sydney

• Tiroteig a Bondi Beach durant la festa jueva de Hanukkà: almenys 16 morts i una quarantena de ferits.
• La policia ho investiga com a atemptat terrorista d’origen antisemita.
• Dos atacants (pare de 50 anys i fill de 24) obren foc amb armes llargues; el pare mor al moment, el fill està crític.
• El primer ministre australià, Anthony Albanese, confirma que l’objectiu era la comunitat jueva.
• Es localitza un artefacte explosiu improvisat en un vehicle vinculat als sospitosos.
• Es destaca l’actuació d’Ahmed el Ahmed, que desarma un dels atacants en solitari.

Gir polític a Xile

• José Antonio Kast, líder d’ultradreta i obertament vinculat al pinochetisme, guanya la presidència de Xile amb el 58,1 % dels vots.
• Supera la candidata d’esquerres Janet Jara (41,8 %), en unes eleccions amb vot obligatori reintroduït.
• Es converteix en el president més votat de la història del país.
• Anuncia un govern d’emergència amb tres eixos: seguretat, control de la immigració i creixement econòmic.
• Governarà fins al 2030.

Esports (Barça, Madrid, Girona, Espanyol, bàsquet i UFC)

• Barça 2–0 Osasuna: partit espès però victòria clau per mantenir el lideratge a la Lliga. Doble gol de Raphinha.
• Debut a la Copa del Rei contra el Guadalajara; Hansi Flick anuncia que el porter no serà Joan Garcia, sense aclarir si jugaran Szczęsny o Ter Stegen.
• Reial Madrid guanya 1–2 a l’Alabès (gol decisiu de Rodrygo al 76’) i es manté a 4 punts del Barça.
• Girona guanya 1–2 al camp de la Reial Societat però continua en zona de descens.
• Espanyol encadena victòries amb un 0–1 al Getafe, consolidant la seva candidatura europea.
• Bàsquet: el Barça venç el Manresa 62–89 a la Lliga ACB amb un gran segon temps liderat per Darío Brizuela.
• Notícia d’última hora: Ilia Topuria renuncia temporalment a defensar el títol de la UFC per amenaces i intents d’extorsió amb falses acusacions de maltractament.

2. Cançó del dia: “Física o Química” (secs. 876–1153)

Presentació i context de la cançó

• Jaume presenta una cançó del 2008 que va marcar una generació: “Física o Química” de Despistaos.
• Característiques:
• Pop-rock fresc i directe
• Centrada en la passió i tensió emocional de les relacions
• Dilema constant entre raó i sentiment
• La lletra mostra:
• Atracció intensa tot i sentir-se ferit
• Contradicció entre desig físic i dubtes emocionals
• Momenta contradictoris de gelosia i dependència afectiva

Importància cultural

• El grup Despistaos es caracteritza per parlar de sentiments juvenils i relacions contradictòries.
• La cançó va ser la intro de la sèrie “Física o Química” (2008–2011), sèrie generacional sobre la vida d’un grup de joves.
• Jaume destaca que aquesta sèrie reflectia les vivències de molts joves de l’Estat, convertint la cançó en un himne nostàlgic.

3. Efemèride del dia: Referèndum de la Llei per la Reforma Política (secs. 1196–1316)

Context històric

• 15 de desembre de 1976: referèndum sobre la Llei per la Reforma Política a l’Estat espanyol.
• Punt clau de la Transició després de gairebé 40 anys de dictadura franquista.
• La societat reclama llibertat, democràcia i participació ciutadana.

Resultats i significat

• Resultat aclaparador: 94 % de vots a favor de la reforma.
• Interpreta aquest resultat com:
• Suport massiu a la democràcia
• Expressió de la voluntat col·lectiva de decidir el futur
• Inici del camí que porta a:
• Primeres eleccions democràtiques
• Constitució de 1978
• Bases d’un país lliure, plural i respectuós amb els drets humans

Reflexió actual

• Jaume subratlla que la democràcia no està garantida per sempre.
• En un context de polarització i retorn de discursos absolutistes i confrontacionals, cal:
• Participació activa
• Respecte
• Molt de diàleg
• Idea clau:

> La victòria del 1976 no va ser d’uns polítics, sinó de tota la societat.

• Conclusió: la llibertat és compromís present i llegat per al futur.

4. Publicitat i serveis locals (secs. 1347–1404, 4951–4999)

Campanya contra les violències masclistes

• Espot d la Generalitat de Catalunya que visibilitza:
• Comentaris i actituds aparentment “innocents”
• Situacions de pressió i menyspreu cap a les dones
• Missatge central:

> “Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes.”

• Es recorda que moltes violències s’amaguen sota bromes o rols normalitzats, però no són inofensives.

App BitPaid a Sant Just Desvern

• Presentació de l’aplicació BitPaid per a:
• Obrir contenidors d’orgànica i resta amb el mòbil
• Consultar obertures
• Comunicar incidències a l’Ajuntament
• Informar-se sobre la gestió de residus
• Impuls de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, dins la transició cap a un model de residus més controlat i tecnificat.

Altres espots breus

• Servei públic sobre els danys del tabac i la necessitat d’espais lliures de fum.
• Campanya de la Generalitat per fomentar el reciclatge (contenidor blau per paper i cartró).
• Promoció de bicicletes elèctriques compartides (ambici) a l’àrea metropolitana de Barcelona.

5. Sons de casa amb Montse Baquès: Robe Iniesta i Nadal musical (secs. 1443–2872)

5.1. Homenatge a Robe Iniesta (Extremoduro)

• S’anuncia la mort de Robe Iniesta (Robe Iniesta), líder d’Extremoduro, amb 63 anys.
• Perfil:
• Figura capdalt del rock en castellà
• Nascut a Plasència (1962)
• Fundador d’Extremoduro el 1987
• Més d’una desena d’àlbums
• Artista de gran influència en múltiples generacions

• Montse i Jaume el descriuen com:
• No només cantant, sinó poeta i filòsof del rock
• Considerat per alguns com “l’últim gran poeta i literat de la llengua hispana”
• Lletres plenes d’introspecció, humor negre, rebel·lia i reflexions sobre llibertat, dolor, amor i vida quotidiana

• Després de la dissolució d’Extremoduro, Robe va seguir amb carrera en solitari, explorant nous sons sense perdre l’essència poètica.

Impacte de la seva mort

• La notícia de la seva mort (dimecres 10 de desembre) genera:
• Onada de reaccions emocionades a xarxes
• Homenatges públics i cites de músics d’arreu de l’Estat
• Reconeixement de la seva influència transversal en el panorama musical

• Exemples:
• Alfred García li dedica una cançó en un programa de TV3 (Zenit) i s’emociona en directe.
• Melendi li ret un homenatge en concert, destacant la seva capacitat d’unir generacions.

• Homenatge multitudinari a Plasència (diumenge 14 de desembre):
• Palacio de Congresos ple de milers de persones vingudes d’arreu d’Espanya
• Acte carregat d’emoció, flors, missatges i música
• Se subratlla el seu llegat cultural impressionant més enllà del rock.

• Reflexió personal de Montse:
• No coneixia gaire Extremoduro, però la notícia la porta a descobrir la seva obra i a valorar-ne la profunditat.
• Jaume sí que el seguia i el defineix com un artista únic i molt especial del país.

5.2. Especial Nadales modernes en català

Montse canvia de tema i dedica el gruix de la secció al Nadal i les Nadales, amb un enfoc molt generacional i català.

Debat: estimar o odiar les Nadales?

• Jaume admet que les Nadales són polèmiques: o agraden molt o es detesten.
• Montse es declara fan total del Nadal:
• Comença a escoltar Nadales l’1 de desembre (o fins i tot després de Halloween).
• Recorden Nadales clàssiques com:
• “25 de desembre”
• “El noi de la mare”
• “El dimoni escuat”

Però Montse vol centrar-se en propostes més modernes que també creen ambient nadalenc.

“Quan somrius” – Josep Thió

• Considerada una Nadala a mig camí entre clàssica i moderna.
• Any 2000: ja adulta però no tan antiga com els grans clàssics.
• Molt coneguda, s’han fet moltes versions.
• Versió destacada: per La Marató de fa cinc anys amb Doctor Prats, Els Catarres, Búhos i Elena Gadel.
• Temes que transmet:
• Nits llargues i retrobaments
• Carrers il·luminats
• Família, amics i germanor

“Aquí és Nadal i estic content” – La Pegatina

• Cançó que ha marcat la infància/adolescència de Montse i molta gent de la seva generació.
• Tot i que és del 2019, la percebien més antiga.
• Molt animada i perfecta per posar de bon humor.
• La Pegatina s’auto-relaciona amb el bon rotllo, i la cançó n’és una mostra clara.
• El grup anuncia nova gira i parada al Festival Empremtes del Poble Espanyol (29 de maig), després d’un any de descans.

Disc “Nadal Mix 2023”

• Álbum col·lectiu del 2023 amb artistes de l’escena catalana actual:
• The Tyets, Figaflauas, Maria Hein, Danisic, Ziza, Triquell, Moxca, entre d’altres.
• Montse destaca una Nadala del grup Saxeni com una de les seves preferides del disc.
• Sonoritat urbana i moderna però mantenint les vibres nadalenques.
• Jaume remarca la cançó “La millor època de l’any” de The Tyets, una de les més populars del disc.
• Es valora positivament que tants músics catalans s’unissin en un projecte nadalench sense rivalitats.

Joan Dausà, l’artista del Nadal

• Identificat com l’“artista del Nadal per excel·lència”.
• Cada any fa concerts especials a la Basílica de Santa Maria del Mar:
• Format íntim: piano i veu
• Entrades exhaurides
• S’hi pot escoltar la seva Nadala “Per nosaltres i els de dalt”:
• Barreja l’estil emocional de “Jo mai mai” amb to nadalenc
• Parla d’abraçades, retrobaments i ganes d’estar bé

"És Nadal i em fas una abraçada... brindem per nosaltres i els de dalt."

• Jaume destaca el to càlid i casolà de Joan Dausà, ideal per imaginar-se Nadal davant la llar de foc.

Nadales clàssiques preferides

• Parlen breument de les Nadales clàssiques:
• “Fum, fum, fum”
• “25 de desembre”
• “El noi de la mare”
• Montse admet que li agraden, però se sent més identificada amb les propostes modernes.

5.3. Agenda nadalenca a Sant Just

Després del bloc musical, Montse repassa la programació de Nadal al municipi.

Concerts i actes de la setmana

• Dijous: Concert de Nadal de l’Escola de Música de l’Ateneu amb:
• Agrupacions corals
• Grups instrumentals

• Dissabte al matí (carrer Bonavista):
• 11:00 – Cantada de Nadales amb el grup Flouk
• 13:00 – Recital del “Poema de Nadal” de Sagarra, interpretat per Roger Cónsul i acompanyat de Nadales.

• Dissabte a la tarda:
• 19:00 – Cantada de Nadal de la Casa d’Extremadura a La Vagoneta
• 20:00 – Concert de Nadal de Just Gospel Choir a l’església

• Diumenge:
• 11:00 – Concert de Nadal del Cor Flor de Llum a la Llar Nostra Senyora de Lourdes
• 21:00 – Concert de Nadal de l’Orfeó Enric Morera a l’església

Pastorets de Sant Just

• Diverses funcions dels Pastorets durant la setmana i la següent.
• Primera representació: divendres a les 19:30.
• Es descriuen com una versió força clàssica, tot i que altres produccions modernes incorporen:
• Papers femenins protagonistes
• Escenes més trencadores i humorístiques
• Recomanen molt assistir-hi com a tradició nadalenca local.

5.4. Tancament musical de la secció

• Per acomiadar la secció, Jaume demana a Montse una cançó que tingui al cap.
• Ella tria “M’hauria de despertar” de The Tyets amb Javi Pablo, recentment publicada.
• Curiositat: la cançó és una reversió en català d’un tema previ del mateix Javi Pablo.

6. Butlletins informatius generals (secs. 3008–3316)

Economia i borsa

• L’IBEX 35 marca nou rècord històric superant els 17.000 punts.
• Revalorització de gairebé un 50 % des de principi d’any, el millor registre en més de 20 anys.
• Els valors bancaris lideren els guanys.
• Borses europees també pugen malgrat el retrocés de Wall Street.

Guerra d’Ucraïna i negociacions

• Volodímir Zelenski qualifica les converses amb els EUA per acabar la guerra com a difícils però productives.
• Denuncia que Rússia utilitza els bombardejos per obtenir avantatge a la taula de negociació.
• Recorda que cap central elèctrica ucraïnesa s’ha lliurat dels atacs.
• En la trobada amb emissaris de la Casa Blanca (Steve Whitcock i Jared Kushner), Zelenski accepta renunciar a entrar a l’OTAN a canvi de garanties de seguretat.
• Es preveuen més contactes nocturns entre delegacions.

Política espanyola: casos del PSOE i aliances

• Sánchez intenta recuperar la iniciativa política després d’escàndols de corrupció i assetjament sexual al PSOE.
• A banda de l’abonament de transport, anuncia nous gestos cap a Junts i ERC.
• Defensant l’acció del PSOE:

> “Nosotros somos los primeros en abrir camino, en cumplir con la ley…”

• Reclama que la resta de partits també activin protocols interns de control i transparència.

Política municipal: renúncia d’un alcalde

• Joan Roig, alcalde del Canal (Montsià), anuncia que deixa el càrrec.
• Motiu: desgast per la gestió continuada de les inundacions dels últims 7 anys.
• Explica que és insostenible compatibilitzar la gestió de la catàstrofe amb el dia a dia dels veïns.

Mobilitat i incidències viàries

• La C-17 resta tallada en un tram cap a Granollers i Vic per un pont malmès per un camió.
• Hi ha 5 km de via fora de servei.
• Es recomanen desviaments per la N-150 i sortir de Barcelona per la C-33 o la C-58.

Crònica negra internacional

• A Los Angeles, la policia deté el fill mitjà de Rob Reiner com a principal sospitós de l’assassinat del cineasta i la seva dona.
• S’apunta a un homicidi amb arma blanca.
• El president Donald Trump emet un missatge polèmic insinuant que la víctima patia una malaltia derivada del seu “antitrampisme”.

Esports (butlletí breu)

• Hansi Flick confirma que Joan Garcia no jugarà a la porteria del Barça a la Copa.
• Clàudia Pina renova amb el Barça fins al 30 de juny de 2029.
• Lliga: Rayo Vallecano – Betis tanca la jornada a les 21h.
• Florentino Pérez torna a vincular el Barça amb el cas Negreira, dient-se sol davant les institucions.
• Pablo Álvarez no seguirà al Barça d’hoquei patins la pròxima temporada, després de 12 temporades i essent un dels màxims golejadors històrics.

7. Notícies locals de Sant Just Desvern (secs. 3316–3476)

Aules d’estudi ampliades

• Biblioteca Joan Margarit i Centre Cívic Soledat Sants i Serafini habiliten aules d’estudi del 13 de desembre al 25 de gener.
• Pensades per a alumnat en període d’exàmens i persones que necessiten espais de treball.
• Horaris:
• Biblioteca: 10:00–13:30 i 16:00–22:00
• Dies 24–31 de desembre i 5 de gener: només matins
• Centre Cívic: 10:00–02:00 (cada dia), amb el mateix horari reduït en festius
• Ambdós equipaments tancats el 25 i 26 de desembre, i l’1 i el 6 de gener.

Taller d’estimulació cognitiva a La Vagoneta

• Taller “de joc i estimulació cognitiva” per a gent gran a La Vagoneta.
• Objectius:
• Prevenir deteriorament cognitiu
• Combatre la soledat no desitjada
• Treballar memòria, atenció, percepció, planificació
• Enfortir habilitats socials i emocionals
• Metodologia: jocs de taula per reforçar competències matemàtiques i lingüístiques.
• Horari: cada dimarts en dos torns (17:00–18:30 i 18:30–20:00), fins al 23 de març.
• Organitza: IAC (Associació d’Inclusió i Acompanyament a la Comunitat).

Poema de Nadal a la plaça del mercat

• L’actor local Roger Cónsol i el grup de folk Flouk tornen a representar el “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra.
• Serà dissabte 20 de desembre, a la 13:00, davant del mercat municipal.
• Tercera edició consecutiva del recital poètic i musical.
• Combina:
• Declamació del text clàssic
• Nadales tradicionals amb arranjaments d’arrel
• Vol ser una experiència cultural i comunitària en ple carrer, lluny del Nadal més comercial.
• S’oferirà caldo calent als assistents (cortesia de Granja Carbonell), fomentant una comunió de poble.
• Es convida a escoltar l’entrevista completa al web de Ràdio Desvern.

8. Un salt enrere amb Jesús Martín: El trencanous (secs. 3512–4799)

8.1. Ràpid repàs d’efemèrides

Abans d’entrar al tema principal, Jesús fa un cop d’ull exprés a efemèrides de les properes setmanes:

• 15 de desembre: fa 100 anys que l’Hospitalet de Llobregat adquireix la denominació oficial de ciutat.
• 17 de desembre: es compleixen 36 anys de la primera emissió de “The Simpsons” als EUA, en un especial de Nadal vist per 26,7 milions d’espectadors.
• 19 de desembre (1843): publicació d’“A Christmas Carol” (Conte de Nadal) de Charles Dickens.
• 20 de desembre (2015): es compleixen 10 anys d’unes eleccions espanyoles que trenquen el bipartidisme, amb l’entrada forta de Podemos i Ciutadans.
• 25 de desembre (1991): fa 34 anys de la dimissió de Mikhail Gorbatxov i la caiguda de la URSS.
• 26 de desembre (2004): terratrèmol de magnitud 9,1 a l’oceà Índic i tsunami posterior amb 260.000 morts (inspiració de la pel·lícula “L’impossible” de Bayona).
• Jaume hi afegeix l’efemèride espanyola del dia: referèndum de la reforma política de 1976 (tema que ell mateix ha treballat abans a l’efemèride del dia).

8.2. Origen de la figura del trencanous

• Al segle XVIII a Alemanya, la figura de fusta del trencanous era vista com un talisman protector:
• Es creia que tenia poders sobrenaturals
• Protegia les llars i portava bona sort
• Es penjava a la porta de casa com a símbol de protecció

8.3. De conte a ballet: Hoffman, Dumas i Txaikovski

• 1816 – L’escriptor E. T. A. Hoffmann publica el conte “El trencanous i el rei dels ratolins”, primera versió literària de la història.
• 1844 – Alexandre Dumas adapta i simplifica el conte en “Història d’un trencanous”, que esdevé la versió que inspirarà el ballet.
• El director dels teatres imperials russos, Ivan Vsevolozhsky, llegeix l’adaptació de Dumas i encarrega un ballet.
• 1892 – Encarrega a Piotr Ílitx Txaikovski la composició de la música del ballet “El trencanous”, amb coreografia de Marius Petipa.

8.4. Argument del ballet: dos actes

Jesús avisa que hi ha moltes versions (llibres, pel·lícules, dibuixos animats, adaptacions Disney, episodis de sèries com The Simpsons). Ell explica la versió més clàssica del ballet, on la protagonista es diu Clara Stahlbaum (tot i que en Hoffman es deia Marie).

Primer acte: la nit de Nadal i la batalla

1. 1 Escena inicial

• Casa de la família Stahlbaum, família acomodada alemanya del segle XIX.
• Nit de Nadal: Clara, el seu germà Fritz i els pares decoren l’arbre i preparen l’arribada dels convidats.
• A les 8 del vespre, el rellotge de cucut fa sonar un mussol i apareix Drosselmeyer:
• Mag, inventor de joguines
• Padrí de la Clara

1. 2 Llegenda del trencanous

• S’explica que Drosselmeyer va inventar una trampa per ratolins que va aniquilar la meitat de la seva població.
• El rei dels ratolins es venja convertint el nebot de Drosselmeyer en una figura de fusta: el trencanous.
• Per trencar l’encanteri, el soldat ha de vèncer els ratolins.

1. 3 La festa i el regal especial

• Drosselmeyer reparteix regals a tots els nens, menys a Clara.
• Ella es mostra trista veient com la resta de nens juguen.
• Més tard, el padrí li fa el veritable regal: un soldat de fusta amb uniforme vermell i barret negre de copa: el trencanous.
• Clara s’enamora de seguida del ninot.
• Per gelosia, el seu germà Fritz li pren el trencanous i el trenca.
• Clara plora desconsolada; Drosselmeyer el repara amb presses i màgia.

1. 4 La transformació a mitjanit

• A mitjanit, Clara baixa al saló per veure el seu trencanous.
• Succeeixen fets màgics:
• Apareix una colla de ratolins
• L’arbre de Nadal creix desmesuradament (un dels moments més espectaculars al teatre)
• El trencanous i les altres joguines prenen vida

1. 5 La batalla

• Es desencadena una batalla entre:
• El trencanous i el seu exèrcit (homes de gingebre, soldadets de plom, nines infermeres…)
• El rei dels ratolins i el seu exèrcit
• Amb l’ajuda de Clara, el trencanous aconsegueix vèncer el rei dels ratolins.
• Per primer cop, Clara coneix el trencanous en la seva forma humana i se n’enamora encara més.

1. 6 Transició al món màgic

• Junts viatgen cap a una pineda nevada, on ballen flocs de neu, fades i reines.
• Baixa el teló: final del primer acte.

Segon acte: el Regne dels Dolços

1. 1 Arribada al Regne dels Dolços

• Clara i el trencanous arriben al Regne dels Dolços, regit per la Fada de Sucre i el seu príncep.
• La Fada és un dels papers de ballarina principal més importants del repertori clàssic.

1. 2 Relat de la batalla

• El trencanous explica a la Fada de Sucre la lluita contra el rei dels ratolins i com ha conegut Clara.
• La Fada, contenta, revela que ha preparat un gran espectacle en honor dels dos.

1. 3 Danses nacionals i dolços personificats

• Desfilen diversos personatges-dolços amb característiques humanes i nacionals:
• Xocolata (Espanya) – Dansa espanyola
• Cafè (Àrabs) – Dansa oriental
• Te (Xinesos) – Dansa xinesa
• Massapà (França) – Dansa francesa
• Bastó de caramel (Rússia) – Ball rus “Trepak”, un dels fragments més famosos

1. 4 Vals de les flors

• Les flors de sucre ballen el Vals de les flors, un altre fragment icònic del ballet.

1. 5 Pas de deux de la Fada de Sucre i el príncep

• Moment culminant: pas de deux (ball per a dues persones) entre
• La Fada de Sucre
• El seu príncep
• Inclou:
• Adagio lent i exigent tècnicament
• Dues variacions (solos per a cada ballarí)
• Coda final
• En la variació de la Fada sona la famosíssima “Dansa de la Fada de Sucre”.

1. 6 Desenllaç: somni o realitat?

Hi ha versions que presenten tota la història com un somni de Clara, però Jesús opta per l’original:

• En la versió de Txaikovski i d’Hoffmann, no és un somni.
• Després de l’espectacle, tothom s’acomiada de Clara i ella es desperta.
• El dia de Nadal, Clara surt al carrer a buscar Drosselmeyer.
• A la seva botiga de joguines hi troba el nebot en forma humana, lliure de l’encanteri.
• El malefici del trencanous s’ha trencat – final romàntic.

8.5. El trencanous a la cultura popular i a Barcelona

• Jesús subratlla que la música d’El trencanous és present a milers d’adaptacions:
• Especials de Nadal de The Simpsons (ex. temporada 17, episodi 9)
• Referències a pel·lícules i sèries de tot tipus
• Parlen d’una possible inspiració de “Toy Story” en la idea de joguines que cobren vida.
• Esmenten que el ballet s’està representant a Barcelona al Teatre Coliseum (companyia de ballet de Kíiv), entre el 10 i el 21 de desembre.
• Recomanen assistir-hi com a experiència nadalenca molt completa.

8.6. Conversa de Nadal

• Parlen dels llums de Nadal a Barcelona:
• Passeig de Gràcia – llums ja coneguts i reciclats
• Diagonal – llums d’estil modernista, considerats molt bonics
• Passeig de Sant Joan – Jesús els troba una mica “cutres” però simpàtics
• Jaume li recomana especialment els llums de Sant Just Desvern.
• Jesús diu que el seu moment preferit del Nadal és Cap d’Any (per la festa, l’estrena d’any i els propòsits nous).

9. Xisme científic amb Jan Bigata (secs. 4999–6567)

Secció molt rica que combina divulgació sobre nutrició infantil i un xisme duríssim sobre el sistema de publicació científica.

9.1. Dietes vegetarianes/veganes en infants

Titular: Les dietes vegetarianes i veganes en nens s’associen a una millor salut cardiovascular, però exigeixen una planificació molt acurada.

Context

• Jan presenta un metaanàlisi (metaanàlisi = estudi que combina dades de molts estudis previs) sobre alimentació infantil.
• Es comparen tres perfils dietètics en menors:
• Dieta vegana (cap producte animal)
• Dieta ovo-lacto-vegetariana (amb ous i lactis, sense carn)
• Dieta omnívora (amb vegetals i carn)

Resultats principals

• Les dietes basades en vegetals (vegana i ovo-lacto-vegetariana) s’associen a:
• Menor colesterol total
• Menor colesterol LDL (el que s’associa més a obturació d’artèries)
• Menys sobrepès

→ Perfil globalment millor per a la salut cardiovascular.

• Però també presenten més risc de dèficits nutricionals, sobretot en:
• Ferro
• Vitamina D
• Vitamina B12 (especialment crítica per a vegans)
• En vegans, cal vigilar també zinc, calci i ferro.

Sobre la vitamina B12

• No la produeixen directament els animals, sinó les bactèries.
• Abans, en menjar aliments menys esterilitzats, s’ingerien més bacteris del sòl i, per tant, B12.
• Avui, amb aliments molt més nets, en dietes veganes és freqüent necessitar suplementació directa de B12.

Dades de l’estudi

• El metaanàlisi inclou 59 estudis amb gairebé 48.000 menors.
• Perfil de distribució:
• Vegetarians (ovo-lacto): 15 %
• Vegans: 2,6 % (uns 1.300 infants)
• Omnívors: 82,4 %

Associació vs causalitat

Jan insisteix molt en una idea clau de metodologia científica:

• Els resultats actuals són associacions estadístiques, no proves de causalitat.
• Possibles factors confusors:
• Famílies que trien dietes vegetals poden tenir més consciència de salut en general
• Poden cuidar més l’activitat física, el tipus de producte (més fresc, menys processat)…

→ Això també podria explicar part del millor perfil de salut.

• Per demostrar causalitat caldrien estudis controlats a llarg termini (p. ex. bessons amb dietes diferents i seguiment estricte), cosa complexa i poc freqüent.

Recomanacions de Jan

• Sí: és possible una infància vegana o vegetariana segura, sempre que:
• Hi hagi planificació molt acurada
• Es consulti amb professionals de la salut (pediatres, nutricionistes)
• Es monitoritzin regularment els nivells de ferro, B12, vitamina D, zinc i calci, sobretot en dietes veganes.
• Per infants, és clau no improvisar i evitar deficiències silencioses.
• Les guies nutricionals no obliguen a menjar carn, però insisteixen en:
• Més fibra (més vegetals)
• Menys sucres i greixos saturats
• Control de la sal

• Jan apunta que els motius principals per fer-se vegà/vegetarià solen ser més ètics i ambientals que no pas estrictament de salut.
• Recomana limitar el consum de carns vermelles i processades (vedella, porc) i prioritzar-ne un ús més ocasional, utilitzant més carns blanques (pollastre, gall dindi) si es menja carn.

• Sobre els excessos de Nadal i “trampes” alimentàries:
• El que importa és la dieta global i el patró habitual
• Alguns dies d’excés a l’any no són un drama si la resta de l’any hi ha equilibri
• A nivell mental també és sa permetre’s flexibilitat.

9.2. El xisme científic: una revista de prestigi, sota sospita

Titular: Expulsada una gran revista científica de la llista de revistes de prestigi.

Protagonista: la revista “Science of the Total Environment”

• Revista de l’editorial Elsevier, una de les quatre grans editorials científiques mundials.
• És una de les 15 revistes que publica més articles científics del món.
• El 28 de novembre, la base de dades Clarivate (referència en avaluació científica) expulsa la revista dels seus rànquings per manca de qualitat i rigor.

Paper del CSIC i Emili Barceló

• La tercera institució que més articles hi havia publicat era el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), màxima institució científica espanyola.
• L’exdirector de la revista (fins al març de 2025) és el químic espanyol Emili Barceló.
• Barceló multiplica per 10 el nombre d’articles publicats en 10 anys, fins a gairebé 10.000 articles anuals.
• Arriba a publicar un article amb el seu nom cada cinc dies, quan un article científic de qualitat pot requerir mesos o anys de feina.
• Aquesta hiperproducció el porta a ser considerat un dels 7.000 autors més citats del món per Clarivate.

El cas Aràbia Saudita

• El diari El País destapa el 2023 que Aràbia Saudita subornava autors molt citats amb 70.000 € per declarar falsament que treballaven per una universitat saudita.
• Això ajudava a inflar el prestigi internacional d’aquestes universitats.
• Emili Barceló apareix com a professor de la Universitat Rei Saud des del 2016, mentre en realitat treballava a Girona.
• Barceló nega haver cobrat diners, però lligar el seu nom a una universitat saudita genera sospites de connivència.

Fraus en el procés de revisió per parells

• Elsevier reconeix haver hagut de retraure (retirar) una cinquantena d’articles d’un autor, Guilherme Malafaia.
• Motiu: aquests articles presentaven revisions d’experts falsificades:
• Utilitzaven noms reals de científics que mai havien revisat aquests treballs.
• Es simulava l’existència d’un procés de revisió per parells rigorós que en realitat no s’havia fet.

Com funciona la revisió per parells?

Jan explica el mecanisme perquè s’entengui la gravetat:

• Un investigador envia un article a una revista.
• L’editor en cap decideix si, en principi, és publicable (tema adequat i mínim de qualitat).
• Si passa el filtre inicial, es busca 2 experts en el tema per fer la revisió per parells (peer review).
• Sovint es fa “a doble cec”: ni revisors ni autor saben la identitat de l’altre.
• Els revisors recomanen acceptar, rebutjar o revisar l’article.
• Només superant aquest procés s’hauria de publicar.

En el cas Malafaia, aquest mecanisme va ser simulat i manipulat per fer passar articles sense avaluació real.

Mega-revistes i negoci editorial

• El càtedra Emili Delgado (Universitat de Granada) defineix aquestes revistes com:

> “Revista de portes obertes, un atrapa-ho-tot. Una mega-revista. És un mega-negoci.”

• Jan denuncia que el món de les publicacions científiques és un gran negoci opac:
• Les editorials cobren quantitats enormes per publicar i donar accés a articles
• Els autors no cobren res per publicar
• Els revisors treballen gratuïtament
• Les institucions i biblioteques paguen subscripcions molt cares per accedir als continguts

• El 2024, les quatre editorials científiques més grans han facturat 600.000 milions d’euros amb marges de rendibilitat superiors al 30 %.
• Ni científics ni lectors ni revisors veuen ni un euro directe d’aquests beneficis.
• Jan critica que la pressió per publicar molt (per aconseguir beques, prestigi i llocs de treball) fomenta:
• Publicació d’articles de menor qualitat
• Recórrer a revistes menys exigents
• En casos extrems, fraus com els exposats.

Posicionament d’Elsevier

• Elsevier assegura que els seus estàndards de rigor i ètica no s’han perdut i que vol “rehabilitar completament” la revista.
• Jan es mostra escèptic, ja que la reputació ha quedat greument tacada i la magnitud del negoci fa sospitar de conflictes d’interès estructurals.

10. Cloenda de l’episodi (secs. 6567–final)

• Jaume tanca el programa resumint que ha estat un dilluns intens i el primer programa de la setmana.
• Recorda que El Refugi torna dimarts a les 17:00 a Ràdio Desvern.
• El to és cordial i proper, mantenint l’esperit de magazín de tarda que barreja informació, cultura, humor i reflexió crítica.

Temes principals tractats

• Política espanyola i internacional: balanç de Pedro Sánchez, Pesta porcina africana, Marató 2025, UB i abusos, multa a Airbnb, atac a Sydney, eleccions a Xile.
• Esports: resultats de Barça, Madrid, Girona, Espanyol, bàsquet i UFC.
• Memòria històrica: referèndum de 1976 i naixement de la democràcia espanyola.
• Música i cultura popular: homenatge a Robe Iniesta, anàlisi de “Física o Química”, Nadales modernes catalanes, Joan Dausà com a icona nadalenca.
• Cultura local i Nadal a Sant Just: concerts de Nadal, Pastorets, Poema de Nadal, tallers per gent gran, aules d’estudi.
• Història del ballet: origen, argument i influència d’El trencanous.
• Ciència i salut: dietes vegetarianes/veganes en infants i el seu impacte; crítica profunda a la indústria editorial científica i als seus abusos.

En conjunt, un episodi que combina actualitat, memòria, cultura pop, proximitat local i esperit crític, tot impregnat d’un ambient molt nadalenc i amb voluntat clara de divulgar i fer pensar l’audiència.