#519 - El Refugi del 16/12/2025 — Volta al món a peu, cultura i teatre local

Panorama general de l’episodi

Episodi complet d’El Refugi a Ràdio Desvern conduït per Jaume Elias, amb format magazín: informació d’actualitat, cançó i efemèride, una llarga entrevista central i seccions culturals i teatrals.

1. Zoom informatiu i titulars municipals

Actualitat general

• Sanitat animal a Catalunya: 26 casos confirmats de pesta porcina africana en senglars a l’àrea de Cerdanyola del Vallès. El virus sembla confinat al focus inicial, fet que permet mantenir les restriccions tal com estan: prohibició d’accés al medi natural en la primera corona (0-6 km) i limitacions més laxes a la segona (on s’inclou Sant Just Desvern).

• Dermatosi nodular contagiosa en bovins: focus contingut. Entre el 26 de desembre i el 8 de gener s’aixecaran restriccions a Cassà de la Selva i Castelló d’Empúries, amb indemnitzacions previstes per a les granges afectades.

• Aranzels de la Xina al porcí europeu: Pequín fixa nous aranzels de fins al 20%, però Catalunya queda en un 9,8%, molt per sota del risc inicial (fins al 62%). Això es presenta com un avantatge competitiu per a empreses catalanes i espanyoles (Noel, Costa Brava, Friselva, El Pozo) en un context complicat per la pesta porcina.

• Política estatal: les formacions de Sumar amb responsabilitats de govern exigeixen una reunió urgent amb el PSOE per casos de presumpta corrupció i assetjament sexual dins el partit. Reclamen remodelació de l’executiu i més transparència, però descarten sortir del govern.

• Transport públic a Catalunya: acord entre Govern i Comuns per mantenir el 50% de descompte als abonaments T-usual i T-jove durant tot el 2026, combinable amb un nou abonament estatal anunciat per al gener de 2026.

• Guàrdia Civil i corrupció: nomenament de Pedro Merino Castro com a nou cap de l’UCO, unitat clau en les investigacions de corrupció que afecten el PSOE. Perfilat com a especialista en delictes fiscals, crim organitzat i blanqueig de capitals.

Notícies de Sant Just Desvern

• Sant Just queda dins la zona de risc moderat per pesta porcina africana: accés permès al medi natural però amb mesures preventives estrictes (prohibició de caça no autoritzada, limitació d’activitats esportives organitzades, protocols de biosseguretat, etc.).

• Mobilitat sostenible: Sant Just es consolida com un referent metropolità en ús quotidià de la bicicleta, amb la ràtio més alta d’usos per habitant respecte a altres municipis. Es destaca tant la xarxa ciclista com la implicació ciutadana.

• Agenda cultural local: sessió especial "Comptem i cantem per Nadal" amb Mercè Martínez a la Biblioteca Joan Margarit, a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestar, adreçada a infants a partir de 3 anys i amb inscripció prèvia.

Esports

• Futbol – Copa del Rei: debut del FC Barcelona als setzens de final contra el Guadalajara (Primera RFEF). Dubte a la porteria (Chesny o retorn de Ter Stegen). També es repassen els partits de l’Atlètic de Madrid i el Real Madrid.

• Cas Negreira: nova escalada dialèctica. Florentino Pérez qualifica el cas com el major escàndol de la història del futbol i critica la inacció de LaLiga i la RFEF. Joan Laporta respon dient que Florentino pateix "barcelonitis aguda".

• Tenis: Carlos Alcaraz confirma participació al Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeu Conde de Godó 2026, cercant el seu tercer títol al torneig després de 2022 i 2023.

2. Cançó del dia: "Como te atreves" de Morat

Context i significat

El programa presenta la cançó "Como te atreves" del grup colombià Morat com un himne de dignitat en una ruptura:

• Relata el retorn d’algú que ha fet molt de mal, "com si el temps ho hagués esborrat tot".
• El protagonista ha madurat a través del patiment i decideix no tornar a una relació tòxica.
• Temes clau: traïció, mentides, ferides emocionals que perduren i la necessitat de posar límits i valorar-se.

"La cançó és un crit de dignitat, de dir prou, de donar-se que estimar també vol dir saber marxar quan no et respecten."

Es destaquen tres pistes per endevinar-la: forma part del primer àlbum de Morat (2016), la banda és colombiana i la cançó els va donar fama mundial. Després sona un fragment ampli del tema.

3. Efemèride del dia: Dia internacional contra la soledat no desitjada

El 16 de desembre es commemora el Dia internacional contra la soledat no desitjada. El presentador fa una reflexió molt personal i emocional:

Reflexió personal

• Confessa que és una de les grans pors de la seva vida: la por de sentir-se sol, que passin els anys sense que ningú pregunti per ell.
• Descriu la soledat de la gent gran com a especialment colpidora: persones que han estimat i cuidat però que ara viuen "sense visites, sense trucades, sense converses".
• Remarca que en dates de Nadal la soledat s’accentua: carrers plens de llums i anuncis de famílies felices en contrast amb vides molt solitàries.

Crida a l’acció

• Proposa gestos petits però poderosos:

- Anar a veure avis i àvies si fa temps que no es visiten. - Trucar veïns que viuen sols. - Preguntar a botiguers sense família com estan.

• Missatge clau:

"Feu-ho abans que sigui massa tard, abans que ja no ho pugueu solucionar, perquè ningú hauria de sentir-se sol quan no vol estar-ho."

La secció posa accent ètic en la responsabilitat familiar i comunitària i en la necessitat de retornar l’amor rebut.

4. Gran entrevista: Enric Luzán i la volta al món a peu

L’eix central de l’episodi és una llarga entrevista amb Enric Luzán, youtuber català (canal Enric Adventus) que ha iniciat una volta al món a peu prevista d’uns 3 anys.

4.1. Origen del projecte

• El 2020 descobreix Naciodin, un noi que havia fet la volta al món a peu, i se n’obsessiona: "això ho vull fer".
• Inicialment ho descarta per sacrifici personal i cost econòmic.
• Obre el seu canal de YouTube amb una idea al cap: construir una base de subscriptors per algun dia poder emprendre la volta al món i monetitzar vídeos diaris.

4.2. La beca que ho canvia tot

• La Generalitat convoca unes beques per creadors de contingut en català a YouTube (format llarg).
• Es presenta amb el projecte de la volta al món a peu, però no l’hi atorguen a la primera.
• La decepció és tan gran que interpreta la tristesa com un senyal: si no ho fa, se’n penedirà tota la vida.
• Decideix insistir: programa tornar-s’hi a presentar i, tant si li donen la beca com si no, fer la volta.
• Finalment, l’hi concedeixen, i això li dona suport econòmic i institucional per arrencar el projecte el 2025.

4.3. Perfil com a creador: bolets, senderisme i reputació

• Canal Enric Adventus amb tres línies principals:

- Vídeos de TOR (ultratrails de muntanya). - Senderisme i travesses (Transpirinenca, Via Alpina, Geòrgia...). - Bolets, la vertadera explosió del canal: vídeos de caça bolets amb 20.000 visualitzacions en català, que li donen notorietat mediàtica i credibilitat.

4.4. Renúncies i reacció de l’entorn

• Per fer la volta al món a peu ho deixa tot:

- A casa: la família (especialment els pares) ho viu com una bogeria i reacciona malament al principi. Amb la repercussió mediàtica comencen a veure que és un projecte gran i ho entenen una mica més. - A la feina: ho comunica tres setmanes abans de marxar; tampoc agrada (els deixa descoberts), però després l’empresa acaba patrocinant el projecte.

• Un dels grans temors inicials era l’economia, més que la distància emocional, però admet que també li pot pesar estar tant temps lluny de casa i caminant cada dia.

Possibles motius per abandonar: malaltia greu d’un familiar, lesió important, accident, bloqueig mental o esgotament emocional.

4.5. Ruta i situació actual

Arrencada i ritmes de caminada

• Comença el viatge el 30 de novembre.
• Declaració d’objectius: 30–40 km diaris (aproximant-se a una marató cada dia). En estiu ha arribat a fer fins a 50 km/dia.
• Porta uns 17 dies de ruta quan fa l’entrevista, es troba als afores de Montpeller, a la zona de la Camarga.

Dia a dia tipus

• S’aixeca a la tenda de campanya, fa una mica el ronso, es prepara cafè amb fogonet i galetes.
• Recull el material dins la tenda, desmunta tenda i en 30–40 minuts està llest.
• Camina fins a mig matí, fa segon esmorzar (sovint en un forn/cafeteria), compra baguette, iogurts, etc.
• Dinar: sobretot entrepans.
• Tarda: tram de caminada més intens.
• Cap a les 17:30, quan es fa fosc, busca lloc per acampar (de vegades planificat, de vegades improvisat). Zones rurals de França li permeten acampar pràcticament on vulgui.
• Vespre: treball intens d’edició

- Es proposa penjar un vídeo diari a YouTube. - Inverteix ~1,5 h en edició + temps per pujada, subtítols, miniatura i publicació: total, unes 3 hores de feina cada dia.

4.6. Ruta global planificada

La ruta està planificada quilòmetre a quilòmetre, però amb marge per improvisar. El recorregut previst (amb possibles variants) és:

Europa

• França → Costa Blava.
• Nord d’Itàlia per la plana (Milà, Vèneto) per evitar les Dolomites i anar ràpid.
• Des de la regió adriàtica, per evitar el fred dels Balcans interiors:

- Albània, Bòsnia, Croàcia, Montenegro → Grècia (meteora) → Istanbul.

Àsia occidental i central

• D’Istanbul, seguint la costa del Mar Negre fins a Geòrgia.
• A Geòrgia, vol anar fins a la frontera amb l’Azerbaidjan, però no es pot creuar per terra; solució logística:

- Tornar a Tbilisi. - Vol fins a Bakú (Azerbaidjan). - Bus fins a la frontera per mantenir una línia seguida de recorregut.

• Des de Bakú, ferri pel mar Caspi fins a Kazakhstan.
• Kazakhstan: llarg desert, recorregut dur però assumible.
• Uzbekistan: tram desèrtic fins a Samarkanda (Ruta de la Seda).
• Tadjikistan: zona de muntanyes espectaculars.
• Petit tram de Xina (regió especial) que requereix un permís específic (encara pendent de decidir si el farà).
• Pakistan per la carretera del Karakoram, zona del K2, fins a Islamabad i Lahore.

Índia, Nepal, Bangladesh i sud-est asiàtic

• Objectiu: entrar a l’Índia per terra des de Pakistan, tot i que la frontera pot estar tancada.
• A l’Índia, pujar ràpidament als Himalayas per evitar la calor extrema.
• Travessa de Nepal i retorn breu a l’Índia.
• Bangladesh fins a Dhaka.
• Des de Dhaka, vol fins a Tailàndia (zones de frontera tancades obliguen a usar l’avió).
• Ruta terrestre fins a Singapur, passant per Malàisia.

Oceania

• Avió des de Singapur cap a Austràlia i/o Nova Zelanda, encara per decidir:

- Nova Zelanda té el sender de 3.000 km que creua les dues illes (Te Araroa), molt atractiu però molt car. - Austràlia implica trams molt llargs i semidesèrtics, semblants a Kazakhstan. - Decisió dependrà del pressupost i suport econòmic en aquell moment.

Amèrica del Nord i del Sud

• Vol cap als Estats Units, recorrent el país del Pacífic a l’Atlàntic.
• Considera el Canadà però ho veu més car, més llarg i condicionat per l’estació.
• Per a Sud-amèrica, la ruta més probable és:

- Vol des de Houston a Colòmbia. - Descens a peu pels Andes: Colòmbia, Equador, Perú. - Xile: desert d’Atacama, un dels llocs més àrids del món. - Creuar els Andes cap a Santiago de Xile → Argentina → Buenos Aires.

• Des de Buenos Aires, vol fins a Santiago de Compostel·la i fa el Camí de Sant Jaume a l’inrevés fins a Plaça Catalunya (Barcelona), tancant el cercle.

Àfrica, per què no?

• Descarta Àfrica per dos motius principals:

- Seguretat i clima (zones tropicals, malalties, inestabilitat política, deserts extrems). - Coherència visual de la ruta: vol una línia est-oest clara; baixar a Àfrica implicaria repetir longituds ja recorregudes a Europa, perdent l’efecte de "volta" neta.

4.7. Visats, fronteres i dificultats logístiques

Visats

• Encara no té cap visat de llarga distància aconseguit. Raó: molts visats (com el de l’Índia) només permeten entrar en els 6 mesos posteriors a la concessió, i ell encara no hi haurà arribat.
• Estratègia: tramitar-los pel camí, per exemple a Istanbul.
• Complicacions especials:

- Myanmar: descartat per guerra civil i fronteres tancades. - Petit tram de Xina especial (per entrar des de Tadjikistan), amb permís complex. - Visats de pas per Uzbekistan i Kazakhstan poden requerir extensions si el ritme caminant no permet travessar el país a temps.

Clima i deserts

• Desert de Kazakhstan i trams remots: potser necessitarà carretó amb 8–10 litres d’aigua per tenir autonomia de 3 dies entre punts d’abastiment.
• Nepal: preocupa la manca de cobertura i connexió per pujar vídeos.

- Idea: gravar diaris i després pujar-los en bloc quan tingui internet, o fer resums setmanals.

Por i seguretat

• No li fa por extrema la part desèrtica (sempre hi ha la carretera, cotxes, comunicador per satèl·lit i possibilitat de trucar emergències).
• On té més respecte és en alguns països de Sud-amèrica percebuts com insegurs, i en algunes zones de l’Índia amb cert sentiment anti-occidental.
• Idees per gestionar la seguretat: dormir a gasolineres a l’Índia (com fan altres caminants) per aprofitar vigilància i llum; usar més hotels en zones delicades.

4.8. Economia, finançament i patrocinis

Fonts d’ingressos

• Beca de la Generalitat per creadors en català (peça clau).
• YouTube: monetització dels vídeos diaris.
• Patrocinadors privats:

- Antiga empresa de l’Enric (patrocinadora principal). - Corredoria catalana d’assegurances que li ha pagat una assegurança de llarga estada (365 dies, trekking), molt cara. - Marcas de calçat de muntanya interessades a proporcionar-li sabates (encara per concretar).

• Micromecenatge a l’Aixeta:

- Persones que fan una donació mensual. - A canvi, l’Enric promet enviar postals físiques del lloc on es trobi. - Admet que el nombre de mecenes és tan alt que no sap com podrà escriure tantes postals.

Relació amb futurs patrocinadors

• De moment no busca activament patrocinadors (no envia e-mails massius). Espera que el projecte parli per si sol i que les marques el contactin, especialment quan es vegi que és un projecte seriós i sostingut en el temps.

4.9. Logística de vida: motxilla, higiene i descans

Motxilla ultralleugera

• Pes base inicial: 7 kg, ampliats a 7,5 kg després d’afegir alguna cosa per por.
• Amb menjar i aigua: uns 10–11 kg, depenent del tram.
• Menys és més: ja hi ha objectes que considera prescindibles (especialment el fogonet, que li fa mandra muntar i sobretot netejar cada nit).

Material clau

• Tenda de campanya, sacs, bosses estanc per evitar humitats, roba limitada.
• Roba: una sola muda per caminar i una per dormir; renta la roba cada 3–4 dies quan passa per un hotel.
• Equip de pluja: jaqueta i pantalons impermeables.
• Equip de fred: guants gruixuts d’esquí i un buff, que gairebé no ha necessitat encara, però que guarda pensant en Itàlia i Balcans.

Higiene

• No es dutxa cada dia: massa fred per fer-se dutxes "de botella" a l’aire lliure.
• S’atura en hotels cada 3–4 dies per dutxar-se, rentar roba i descansar millor.
• Confessa que no fa gaire olor i que cap amic que l’ha visitat li ha comentat res (atribueix part d’això a la seva fisiologia i al clima fresc).

Descans i possibles vacances

• Calcula la durada total del viatge entre 2 anys i pico i 3 anys. Dona oficialment la xifra de 3 anys per no pecar d’optimisme.
• Sap que haurà de programar setmanes de descans real (no només dies intermitents): ho veu com una certesa, no una possibilitat.
• També planifica fer 5–6 vídeos per setmana en el futur, i no 7, per acostar-se a una jornada laboral humana.

4.10. Família, emocions i normes de la "volta al món a peu"

Regles i possible retorn temporal a casa

• Esmenta unes regles no oficials definides per una comunitat de caminants de volta al món:

- Pots descansar fins al 25% del temps total de ruta. - Només compten com a descans llarguesa les aturades de més de 4 dies.

• Això li dona marge per, si cal, tornar temporalment a casa i reprendre després el recorregut sense "trencar" la volta dins aquestes normes.

Nadals i catalans pel món

• La mare li demana que torni per Nadal, però ell decideix no tornar.
• Com a part del projecte de la beca, proposa que en cada país on passi farà una entrevista a un català que hi visqui, en l’estil del programa Afers Exteriors.
• Per aquest Nadal l’ha contactat un català que viu prop de Marsella (en Josep) i que l’acollirà a casa seva. Allà farà la primera entrevista d’aquest format.
• Fa crida a l’audiència per contactar catalans residents a Croàcia, Montenegro, Albània, Grècia, on encara no té contactes.

Visites de familiars

• El seu pare vol anar-lo a veure al gener a Croàcia.
• Espera que familiars i amics el visitin també en altres punts del recorregut, tot i que reconeix la dificultat logística (ell es mou ràpid i cal comprar vols amb molta anticipació).

4.11. Relació amb altres caminants

• Esmenta diversos referents:

- Naciodin, el malaguanyat noi que li va inspirar el somni inicial. - Un australià que també fa la volta al món a peu però en sentit contrari i que ell espera trobar-se a mig camí per entrevistar-lo. - Un italià que acaba de completar una volta al món a peu amb carretó i que li ha donat idees sobre logística a l’Índia (dormir en gasolineres, per exemple).

5. Secció teatral "Mare meva, quin xou"

Segona hora del programa dedicada íntegrament a teatre i musicals, amb els col·laboradors Carles i Javi.

5.1. Ambient i to

• Conversa informal i plena d’humor sobre refredats, epidèmies i mascaretes, que dona peu a parlar de la pesta porcina africana en to de broma.
• Tenen una agenda teatral molt plena: assagen, veuen obres, preparen contingut per xarxes i anuncien projectes escènics propis.

5.2. Review de "Gola" (Oriol Pla)

Escolten un àudio gravat per Gerard Cruzet i Elisabet Giné amb la seva crítica de l’obra "Gola", dirigida i interpretada per Oriol Pla (cocreació amb Pau Matas).

Contingut de l’obra

• Monòleg físic i teatral de llarga durada (unes 2 h 30 min), amb l’Oriol Pla fent clown, comèdia i moments molt durs.
• Metàfora central: engolir com a imatge de l’avidesa i l’avarícia contemporània:

- Voler-ho tot ràpid i amb vici. - Desig compulsiu de consum, immediatesa i satisfacció instantània.

• L’actor explora preocupacions i angoixes de la societat actual, interpel·lant el públic i generant gran empatia.

Valoració artística

• L’Oriol Pla és definit com un actor espectacular:

- Domini total del cos, veu i espai escènic. - Control tècnic impecable, però que no resulta mecànic. - Habilitat per fer riure mentre diu coses molt dures, generant incomoditat i reflexió.

• L’espectacle inclou música en directe, molt impactant.
• Visualment és descrit com a "brutal", amb construcció escènica potent.
• Conclusió dels crítics:

"Això és teatre. Veureu teatre, però teatre tal dur."

Gira

• Estrenat a Temporada Alta 2024.
• Representacions recents al Teatre Artesà del Prat de Llobregat.
• Próxim bolo destacat: Reus, 19 de desembre (data que entra en conflicte amb altres plans teatrals dels col·laboradors).

5.3. Avanç de "Germans de sang" (Blood Brothers)

Musical "Germans de sang" (adaptació catalana de Blood Brothers), al Teatre Condal.

Context del musical

• Clàssic del West End amb més de 10.000 representacions.
• A Barcelona ja s’havia fet el 1994 amb molt èxit, i una posterior reposició menys exitosa.

Sinopsi

• Dos germans bessons són separats en néixer i creixen en contextos socials molt diferents.
• De grans, malgrat els esforços de les mares perquè no es coneguin, acaben fent-se millors amics i es juren amistat eterna amb un ritual de "germans de sang" (es tallen el dit i barregen la sang).
• Sense saber que realment són germans, s’enamoren de la mateixa noia, desencadenant un drama que explora:

- La dicotomia innat vs adquirit. - El pes de la classe social. - El destí i la tragèdia.

Repartiment i producció

• Còctel d’actors joves i coneguts:

- Triquell (cantant) en un dels papers destacats. - Mariona Castillo. - Albert Salazar (actor, que aquí descobreixen també com a cantant protagonista). - Roc Bernadí, entre d’altres.

• Gran producció musical, amb nombrosos covers. Els col·laboradors comenten la curiositat de veure qui hi haurà en el repartiment la nit que hi vagin.

Funcions i preus

• Estrena: 15 de desembre.
• Temporada: fins al 25 de gener (inclou funció especial de Cap d’Any, amb entrades més cares).
• Preu orientatiu: entre 31 i 47 € segons localitat (platea, centre, platea final, etc.).

La setmana següent prometen fer-ne review completa després de veure-la.

5.4. Altres recomanacions teatrals

"Un estat" – Teatre Acadèmia

• En cartell del 12 de desembre a l’11 de gener.
• Drama centrat en una actriu veterana que treballa amb un director jove que li demana un nu integral en escena.
• Tema central: consentiment, límits personals i poder en les relacions professionals artístiques.
• Direcció i dramatúrgia de Francesc Cuéllar.
• Durada aproximada: 1 h 15 min.
• Preu: uns 20 €.

"Casa Calores" – Sala Beckett

• En cartell del 16 de desembre a l’11 de gener, a la sala de baix de la Sala Beckett (Poblenou, Barcelona).
• Sinopsi deliberadament críptica, però centrada en:

- Un poble pesquer. - El port (muelle), el pas del temps i el pes del passat.

• Tò de drama poètic amb atmosferes.
• Sala de mida mitjana-petita, adequada per a propostes intimistes.

"El fil invisible" – Teatre Goya

• Espectacle familiar basat en el llibre de Míriam Tirado.
• Versió catalana a Barcelona (Goya) i versió castellana simultània a Madrid.
• Tema principal: la idea que els infants estan sempre units als pares per un fil invisible que surt del melic, metàfora del vincle emocional.
• Recomanada per a tota la família; molts adults expliquen que han plorat tot i ser teatre infantil.
• Dates: del 22 de desembre al 25 de gener.
• Horaris molt family friendly: sessions matinals (12:30) i de tarda (16:00).
• Preu orientatiu: 24 €.

5.5. Pastorets de Sant Just i teatre local

Pastorets de Sant Just

• Representats a l’Ateneu de Sant Just, una tradició local molt arrelada.
• Funcions: 19, 20, 21, 22 i 26 de desembre.
• Hi participen les mares dels col·laboradors Carles i Javi, com a tramantinaire i en altres papers, i també hi estan implicades Daniela i Elisabet (directores/col·laboradores teatrals locals).
• Encara hi ha entrades disponibles a la plataforma local de venda (esmenten Poliplis com a sistema de reserves).

Projectes propis de Carles i Javi

• Esmenten els seus espectacles "Purpurina" i "Eurodrama" (obres llargues, 2h20–2h40), amb comentaris sobre durada i recepció.
• Avancen que preparen un nou projecte per al 21 i 22 de març a Sant Just i demanen a l’audiència que es reservi les dates.

5.6. Agenda immediata i contingut per xarxes

Els col·laboradors tenen una setmana plena de teatre:

• Veuran:

- "Super Sapiens" (amb el mateix Jaume Elias) – i prometen contingut per xarxes. - "Desaparellats". - "Germans de sang" al Condal. - Pastorets de Sant Just (funció del 21 de desembre a la tarda).

• Anuncien que la setmana que ve hi haurà moltes reviews acumulades al programa.

5.7. Recomanació musical de la secció

Per tancar, Carles recomana "Church" de Jade (exintegrant de Little Mix), del seu disc "That’s Showbiz Baby" (i la versió deluxe recent). El tema es punxa al programa com a sortida de secció.

6. Butlletins de notícies de Catalunya Ràdio i Sant Just

A l’equador de l’episodi s’emet un butlletí de Catalunya Ràdio i posteriorment un de Ràdio Desvern amb focus municipal.

6.1. Catalunya Ràdio

Política barcelonina

• Gerardo Pisarello (Comuns, ex-tinent d’alcaldia d’Ada Colau) anunciarà la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona per a les municipals de 2027.
• S’haurà de sotmetre a primàries, possiblement contra Bob Pop (Roberto Enríquez), que també s’ha postulat.
• La regidora Gés González ha estat escollida per liderar la nova executiva de Barcelona en Comú.

Economia del porcí

• El sector porcí català rep amb satisfacció moderada els aranzels del 10% fixats per la Xina (millor que el 20% de la resta d’Europa), però esperaven zero aranzels.

Casos d’assetjament al PSOE gallec

• Nova denúncia per assetjament laboral contra un alcalde d’Ourense, al qual el partit demana que deixi tots els càrrecs.
• Pressió també sobre el president de la Diputació de Lugo per casos similars.
• El secretari general del PSdeG, José Ramón Gómez Besteiro, es nega a dimitir però defensa haver actuat amb prudència i rapidesa.

Ministeri de l’Interior

• Fernando Grande-Marlaska afirma que no estava informat de la condemna per assetjament sexual de l’antic cap de la Policia Nacional a Lleida, defensant la gestió del cas.

Estats Units i política

• La cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles, qualifica Donald Trump de tenir una "personalitat d’alcohòlic" en una entrevista a Vanity Fair, comparant la seva manera de ser amb patrons addictius (tot i que Trump és abstemi).
• També titlla el vicepresident J.D. Vance de teòric de la conspiració i critica diverses figures com Elon Musk (a qui acusa de consumir ketamina) i la fiscal Pam Bondi.
• Davant la polèmica, Wiles al·lega que han tret les seves declaracions de context.

Cultura catalana

• La periodista Anna Guitart és nomenada nova directora de l’Institut Ramon Llull, rellevant Pere Almeda. Assumirà el càrrec l’8 de gener de 2026.

Esports (resum ràpid)

• Recordatori del partit del Barça a Guadalajara.
• Reforç del relat sobre el cas Negreira i la resposta de Laporta.
• S’anuncia que Castelló acollirà la Supercopa femenina, i que el Barça femení és a París per jugar contra el Paris FC a la Champions.

6.2. Notícies municipals de Sant Just

Repetició ampliada d’alguns punts ja destacats al Zoom informatiu, amb més context local:

• Pesta porcina africana: explicació detallada del perímetre d’actuacions (0–6 km risc alt, 6–20 km risc moderat). Sant Just queda a la zona moderada, amb:

- Recuperació d’accés a espais naturals i fluvials amb condicions de prudència. - Prohibició de caça excepte en batudes autoritzades. - Restricció d’activitats esportives multitudinàries. - Protocols de biosseguretat per a gestió forestal i ramaderia.

• Collserola: reobertura parcial d’accessos com la Carretera de les Aigües, però es manté la prohibició de creuar el parc de banda a banda.

• Biblioteca Joan Margarit: detall de l’activitat "Comptem i cantem per Nadal" a Can Ginestar, amb inscripció i edat mínima d’assistents.

• Mobilitat ciclista: insistència en Sant Just com a municipi capdavanter en ús de bicicleta, i reconeixement explícit a la cultura ciclista arrelada gràcies a l’impuls ciutadà i als projectes municipals.

7. Secció "Cultura al dia" amb Sara Vito: Jane Austen

La secció final, Cultura al dia amb Sara Vito, se centra en la figura de Jane Austen, escriptora preferida de la col·laboradora.

7.1. Efemèride i importància

• Enguany es compleixen 250 anys del naixement de Jane Austen (nascuda un 7 de desembre).
• Figura clau de la literatura anglesa i universal, coneguda per novel·les costumistes que retraten la societat de finals del segle XVIII i inicis del XIX amb humor i sàtira.

7.2. Context vital i social

• Pertany a la Gentry, la burgesia agrària anglesa: família amb finca i subsistència basada en l’agricultura.
• Aquest context li permet tenir accés a una biblioteca familiar i a clàssics com Shakespeare, cosa que alimenta la seva vocació literària.
• Va publicar les seves primeres novel·les anònimament, perquè era molt complicat guanyar-se la vida com a dona escriptora en aquella època.

7.3. Vida personal: amor i emancipació

• Jane Austen no es va casar mai.
• Va tenir un gran amor, Thomas Lefroy, advocat, però la família d’ell no va acceptar el matrimoni per qüestions econòmiques (ella no era prou rica).
• Rep altres peticions de matrimoni però les refusa: decideix que, sense amor, no es casaria.

La Sara defineix Jane Austen com "una feminista abans que existís el concepte de feminisme".

Això es reflecteix en les seves decisions vitals i en com aborda el matrimoni a les seves novel·les.

7.4. Estil literari i personatges

• Novel·les de costums: retraten la vida quotidiana, els codis socials i les hipocresies del seu temps, sovint amb sàtira subtil.
• Personatges humans, imperfectes i en evolució: no són herois idealitzats, sinó persones que s’equivoquen, aprenen i rectifiquen.
• Això fa que, tot i la distància temporal, els lectors actuals encara s’hi puguin identificar.

7.5. "Orgull i prejudici" (Pride and Prejudice)

Importància personal

• És el llibre preferit de la Sara, no només de Jane Austen sinó de tota la seva vida lectora.

Trama principal

• Se centra en la família Bennet: pare, mare i cinc filles. Economia modesta però estable gràcies a la finca familiar.
• Com que no hi ha fills mascles, l’herència de la finca, per llei, no pot recaure en les filles, sinó que passarà a un cosí llunyà quan mori el pare.
• La mare està obsessionada amb casar les filles per garantir el seu futur econòmic i social.

Arribada de nous veïns

• Mr. Bingley: home ric, amable, sociable, es converteix en el centre d’atenció de totes les mares casadores.
• Mr. Darcy: amic de Bingley, ric, distant i orgullós. Xoca des del principi amb la protagonista, Elizabeth Bennet.

Relació Elizabeth–Darcy

• Elizabeth desenvolupa prejudicis contra Darcy per la seva actitud altiva.
• Darcy pateix d’orgull de classe: es considera per sobre dels altres, especialment de famílies d’inferior condició.
• Hi ha malentesos, xocs verbals i una confessió d’amor rebutjada per Elizabeth.

S’escolta un fragment doblat de la pel·lícula (adaptació de 2005) en què Elizabeth retreu a Darcy la seva arrogància i li diu que seria "l’últim home del món" amb qui es casaria.

Evolució dels personatges

• Al llarg de la novel·la, els dos protagonistes:

- Reconeixen errors i rectifiquen. - Elizabeth supera els seus prejudicis. - Darcy rebaixa el seu orgull i es mostra més humil i atent.

D’aquí el títol Orgull i prejudici: combina les dues falles principals que han d’aprendre a superar.

Adaptacions recomanades

• La Sara recomana dues versions:

- Pel·lícula de 2005 (Keira Knightley i Matthew Macfadyen): no és 100% fidel al llibre però la considera magnífica per la música, els plans i el to. - Minisèrie de la BBC (6–8 capítols): és la més fidel al text original.

7.6. "Emma"

Segona obra preferida de la Sara, també molt representativa de l’estil Austen.

Personatge principal

• Emma Woodhouse és:

- Jove, rica i molt ben educada. - Intel·ligent, segura de si mateixa i molt malconsentida pel seu pare. - Convençuda que mai es vol casar, ja que viu còmodament i no necessita mari per sobreviure.

La frase icònica Es cita una de les frases més famoses atribuïdes a Emma:

"Si una dona dubta en si ha d’acceptar un home o no, és evident que hauria de refusar-lo."

La Sara la qualifica de molt trencadora per l’època i perfectament aplicable avui tant a dones com a homes.

Trama essencial

• Emma creu que és una gran casamentera i es dedica a intervenir en la vida amorosa dels altres.
• Quan coneix Harriet, una noia sense pares que viu en una mena d’internat, decideix buscar-li un bon marit.
• Convenç Harriet que rebutgi un pretendent honest i adequat perquè creu que ella mereix algú superior, generant desencerts i patiment.

Personatge de Mr. Knightley

• Veí i amic de la família, germà del marit de la germana d’Emma.
• L’única persona que no li riu les gràcies i que li diu obertament quan s’equivoca.
• Aquest contrast li crea a Emma un conflicte intern: està acostumada a tenir sempre la raó.
• A mesura que passa el temps, la relació entre Emma i Knightley evoluciona cap a l’atracció, culminant en una història d’amor que ella no esperava.

Desenvolupament i aprenentatge

• Emma, com Elizabeth Bennet, ha d’afrontar els seus errors:

- Acceptar que no té la veritat absoluta. - Reconèixer que les seves bones intencions han causat mal. - Revisar el seu propi rebuig al matrimoni i les seves idees sobre l’amor.

Adaptació cinematogràfica recomanada

• Pel·lícula "Emma" (2020) amb Anya Taylor-Joy com a protagonista.
• La Sara l’ha revisada recentment i la troba molt gaudible, visualment atractiva i fidel a l’esperit de la novel·la.

7.7. Tancament de secció

La conversa deriva en comentaris personals de la Sara sobre:

• El significat de l’orgull i com ha evolucionat la seva relació amb l’error.
• El tema dels "quasi algo" sentimentals i com encaixa amb l’experiència dels personatges d’Austen.

Finalment, es fixa cita per a la propera secció, amb la promesa d’un programa especial dijous i de seguir aprofundint en cultura i literatura.

8. Estructura i to global de l’episodi

• Format magazín de tarda: combina informació general, notícies locals, esports, música, reflexió social, entrevista de viatge extrem, crítica teatral i literatura clàssica.
• To proximal i emotiu: especialment en la reflexió sobre la soledat i en la conversa distesa amb l’Enric Luzán i els col·laboradors teatrals.
• Fort arrelament local (Sant Just Desvern i entorn) però amb mirada totalment internacional (volta al món a peu, política global, Jane Austen, etc.).

L’episodi ofereix una imatge clara de Ràdio Desvern com a ràdio de proximitat amb alt contingut cultural i molta atenció a la comunitat, sense renunciar a temes globals i experiències extraordinàries com la volta al món a peu d’Enric Luzán.