#341 - El Refugi del 25/2/2025

I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugiaros i refugieres. Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez i des de la fin de set de la tarda estarem amb vosaltres aquí, al 98.fm, a Ràdio d'Esvern. Donem la benvinguda també a aquesta hora en Rubén Pérez, el nostre company de producció. Rubén, bona tarda, com estàs? Bona tarda, amb molta energia avui, la veritat. Avui gairebé no et veig, perquè mira, hi ha ara mateix una boira aquí a Sant Just. De fet, jo que sempre tinc aquí vista directa amb la penya del Moro, avui us puc dir que està la cosa una mica enterbolida. Hi ha bastants núvols baixos, no sabem si plaurà al llarg de la tarda, però sí sabem que aquí plauran moltes accions d'entreteniment i aquí estarem xerrant una molt bona estona al 98.fm. Avui, què tenim? Doncs mira, començarem amb Actualitat 360, on destaquem dues notícies, com sempre. La primera és que Julian Moore denuncia que l'administració Trump li ha censurat un llibre en escoles públiques. Carai, anem bé. Després, tot seguit també, notícies a nivell municipal, parlem avui de Robamiga. Sí, ja vam parlar fa uns dies, i avui destaquem que Robamiga recolgarà bé 6.000 tones de tèxtils i crea més de 100 llocs de treball el 2024. Perfecte. I avui, a nivell musical, ens portes un artistazo. A mi m'agrada molt. De fet, l'aniré a veure el juny aquí a Barcelona, que passa per gira. Estem parlant de Cheyenne. Sí, quin tema, eh? Porto un clàssic, un mític. Avui portem Torero. Molt bé, doncs això serà a l'espai de la càpsula. Després, la vida d'estudiant, el teu espai, Rubén, avui detallarà més temes sobre un tema que ens preocupa molt a tots. Doncs sí, ja, quan vaig avisar la setmana passada, volia aportar aquest tema. Se'm va fer una miqueta de contratemps. Costar molt, no? No, més que costar contratemps. Volia fer-ho bé. Crec que ho tinc bé plantejat. Espero que al públic li agradi. Avui parlarem sobre el bullying escolar. i espero que li serveixi molt a la gent perquè hi haurà punts, hi haurà pautes que crec que són bastant importants. Al final és un tema al que li hem de dedicar estona i també a l'hora de preparar-ho, doncs també s'ha de preparar amb carinyo i amb calma perquè s'ha de parlar bé i s'ha de tractar bé. Tota la raó del món. Seguirem parlant d'educació perquè avui, a la segona hora, tindrem la xarxa de zones, la xarxa educativa, on avui ens visiten l'Esther Figueres i l'Àlex Morón del Centre Pilot de Sant Just. I acabarem el programa amb veus d'emigrants. Sí, avui la Jordi i el Consol ens porten a Tamara, la presidenta de l'Associació Madre d'Abril de Nicaragua. Perfecte, doncs ja tenim aquí el menú servit. Comencem ara aquí, a Ràdio d'Esvern amb tu. T'escoltem d'aquí una estoneta. Rubén, fins ara. Fins ara. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Els centres escolars del Departament de Defensa han suspès l'accés als llibres de biblioteques escolars mentre el revisen per trobar-li continguts relacionats amb la ideologia del gènere o temes d'ideologia d'equitat discriminatòria. Aquesta és la notícia amb la qual porta la protagonista, Julianne Moore, que denuncia l'administració Trump que ha censurat un llibre a les escoles públiques d'ella mateixa, de l'actriu. I és que l'actriu escriptora nord-americana, Julianne Moore, ha denunciat que l'administració Trump ha decidit unir-se a una tendència cada cop més habitual als Estats Units, la de prohibir llibres. A més, denuncia que la mesura afecta a un dels seus llibres. Les alarmes van saltar per amor el diumenge de la setmana passada després d'assabentar-se a través d'una nota del PEN, una prestigiosa associació mundial d'escriptors, que s'havia suspès l'accés als llibres de les biblioteques que hi ha a les escoles dirigides del Departament de Defensa, el DOT. En aquest cas, uns 160 centres amb desenes de milers d'alumnes. Fa unes setmanes, les famílies van rebre un avís del DOT, que l'accés a les biblioteques quedava suspès, mentre els funcionaris feien una revisió de compliment per buscar llibres potencialment relacionats amb la ideologia de gènere o temes d'ideologia d'equitat discriminatòria, segons va destapar The Guardian. Aquest rotatiu es van retirar de les prestatgeries els llibres considerats com una possible violació dels ordres executius, del president dirigides a persones trans i l'anomenament adoctrinament radical dels escolars. Malgrat que la censura de llibres no és un fenomen nou al país, perquè ja ho havien fet altres administracions o entitats de caire conservador, sí que seria la primera vegada que el censurador és ni més ni menys que l'administració federal. La llista de llibres marcats l'ha fet publicar el PEN americà i inclou llibres sobre pobles indígenes. Un capítol sobre sexualitat i gènere d'un llibre d'institut o fins i tot Hilvil Elegi, el vicepresident J.D. Bans, entre d'altres. En aquest cas, com esmentàvem, aquesta és una situació que està succeint als Estats Units i que Julian Moore també ha denunciat aquests dies. Passem a una altra notícia perquè avui us volem parlar també de la Covid. Han passat 5 anys des que es va detectar el primer cas de Covid a Catalunya. Era el 25 de febrer del 2020 a l'Hospital Clínic de Barcelona, un cas lleu d'una noia jove italiana. Podíem intuir que començava alguna cosa greu, però mai imaginar-nos fins a quin punt. Aquest hivern, 5 anys després del SARS-CoV-2, gairebé no ha fet acta de presència. De moment, hi ha el nínxol dels virus respiratoris, l'ha ocupat quasi completament la grip. La Covid no ha desaparegut, però ja no és aquella malaltia que va fer tant i tant de mal als anys 20, 21 i 22. La pandèmia ha passat i ara n'estem veient aquest endemà. Ho diu així Robert Guerri, que va ser el coordinador d'hospitalització per Covid-19 a l'Hospital del Mar. I què és el que ha canviat? Doncs tots els especialistes hi coincideixen. Més que el coronavirus, que no ha mutat ni més ni menys que altres virus il·liminars, els que hem canviat són nosaltres. La Covid va arribar quan el nostre sistema immunitari era completament naïf, és a dir, com si fóssim un nadó acabat d'arribar al món i, per tant, completament vulnerable. Per això va tenir aquelles conseqüències tan greus, explica Jacobo Menidord, subdirector general de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Alertes i Emergències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. També hi ha consens expert en el paper de la vacuna. Òbviament hauria acabat passant, però es dubta que al cap de cinc anys se n'haguessin sortit d'una manera tan clara si no haguéssim tingut la vacuna al cap d'un any i la major part de la població vacunada en menys de dos anys. Així ho esmenten els especialistes. Ara sí, en aquest cas, podem dir que hem oblidat una miqueta aquesta pandèmia de la Covid-19, però no ens podem oblidar de tot el que va succeir i també ens ha de servir com a societat per seguir endavant i perquè, allò que dèiem, la Covid ens farà millors persones. No sé si ho va aconseguir o no, però intentem-ho, intentem ser més bones persones perquè realment el que vam patir tots i totes, tancats tants mesos, també amb tantíssimes morts i amb una situació tan complexa per la sanitat, mundial, doncs ens ha de fer reflexionar i ens ha de fer pensar que, bé, no hauria sigut possible tampoc sense la sanitat que tenim al nostre país, el fet que tots els infermers i infermeres lluitaven també per anar a la seva feina, també d'alguna forma posaven en risc les seves vides, totes aquestes coses les hem de posar en valor i les hem de tenir en compte després de cinc anys d'aquesta situació tan alarmant. Passem a una altra notícia perquè també volem parlar que s'ha detingut amb 19 paquets de cocaïna amagada sota el perruquí quan intentava agafar el vol a un home que duia amagada aquesta cocaïna en un valor de 10.000 euros, segons la policia de Cartagena a Colòmbia. La Policia Nacional de Colòmbia ha detingut un home a l'aeroport de Cartagena que duia 19 paquets de cocaïna amagats sota un perruquí. La imatge és realment curiosa perquè es veu com un policia està traient-li aquest perruquí i de cop i volta apareixen aquells putets, aquests petits paquets de cocaïna que duia i que de fet volia passar abans d'agafar aquest vol i volia pujar el vol, evidentment, i volia doncs tràficar amb ells, per dir-ho d'alguna manera. Aquesta situació, com comentàvem, segons el comandant de la Policia Metropolitana de Cartagena s'han detingut ja 450 persones per tràfic de drogues i han intervingut més de 115 quilograms de substàncies. I ara parlem d'assolidància d'empreses enjustenques especialitzada en la gestió de residus textils que ha recollit 5.946 tones de roba durant el 2024 a través del programa Robamiga generant 115 llocs de treball d'inserció sociolaboral. La roba es processa a la planta de preparació per la reutilització que hi ha a Sant Just i es distribueix a les 17 botigues de solidància i robamiga. A més, s'han donat 4.443 quilograms de roba i 7.641 quilograms d'aparells elèctrics i mobles a famílies en risc d'exclusió a través també del programa d'entrega social. I també parlem de la nova temporada de les Jugateques Ambientals que ha començat el 24 de febrer oferint activitats familiars als parcs i plages metropolitanes incluent-hi el Parc del Milenari i el Parc de Torreblanca, Sant Just d'Esvern. En guany s'han programat 1.175 activitats amb l'objectiu de fomentar la descoberta de la natura urbana a través del joc i l'experimentació. I ara sí, acabem aquest espai d'actualitat amb l'efemèrida del dia. Es declara el segador, està el dia com avui, però del 93, com a himne nacional de Catalunya per llei del Parlament autonòmic. Avui celebrem per això aquesta efemèrida, com dèiem, del 93, 1993. Jo pensava que era el nostre himne des de feia més temps. Mira, avui ja he pres una cosa més. Ara sí, passem a l'espai musical del programa. I avui parlem de Cheyenne, que confirma el seu retorn a Espanya amb la gira més ambiciosa. 14 anys han transcorregut des que l'artista va pujar a l'escenari del nostre territori per últim cop, però les seves cançons han estat intactes al llarg del temps. Un repertori ple d'himnes que han estat a la memòria de tots i que ara per fi podrem gaudir en directe. Però dir-vos que dimecres 4 de juny del 2025, a les 9 del vespre, hi haurà aquest concert de Cheyenne. Bailemos otra vez, aquest tour del 2025, amb entrades exaurides. Per tant, si volíeu comprar entrades pel concert a Barcelona, no podrà ser possible. Us recomano que mireu altres dates. Ara sí, sentim aquesta cançó de Cheyenne, Torero, que és ja un clàssic de l'artista. De lunes a domingo voy desesperado. El corazón prendido ahí en el calendario, buscándote y buscando como un mercenario. Tú dime dónde estás que yo no te he encontrado. Y en las manecillas giran yo voy al contrario, poniéndome la vida a sorbos y a tragos. Tú me diste así de frente, qué tremendo impacto, para unirme a tu mirada dime. Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga, pa' que sepas que te quiero como un buen Torero. Me juego la vida por ti. Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga, pa' que sepas que te quiero como un buen Torero. Me juego la vida por ti. Y te cuentan que ya me dieron un solitario en el callejón, que ya no duermo y desvarío, que el humor ya me cambió. Y tú por dónde estás, que mi presión ya no me da. Te buscaré, vuelve conmigo. Y que tú no sabes que yo te necesito como el perro al amo. Que si tú no respondes aquí, todo es caos. Me diste así de frente, qué tremendo impacto, para unirme a tu mirada dime. Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga, pa' que sepas que te quiero como un buen Torero. Me juego la vida por ti. Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga, pa' que sepas que te quiero como un buen Torero. Me juego la vida por ti. En noviembre hasta enero, si que te necesito, hay de junio a febrero, quiero que estés conmigo. Y en marzo el amor, en diciembre tú y yo, no importa mi amada, que si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga, pa' que sepas que te quiero como un buen Torero. Me juego la vida por ti. Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga, pa' que sepas que te quiero como un buen Torero. Me juego la vida por ti. Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga, que se venga pa' que sepas que te quiero como un buen Torero. Me juego la vida por ti. Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga, 5 minuts per arribar a dos quarts de 6 de la tarda. Seguim aquí al Refugi, al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern, i permeteu-me que parli una miqueta de Carnestoltes, que arriba a Sant Just amb una programació plena de festa i diversió. Sant Just d'Esvern es prepara, per tant, per celebrar aquest Carnestoltes, que té una pintassa espectacular. i és que la festa començarà el divendres 28 de febrer al Casal de Joves, que acollirà la festa de Carnaval Jova des de les 11 del vespre fins a les 3 de la matinada, destinada per joves a partir de 16 anys i organitzada per l'agrupament Escolta Martin Luther King. Després, tot seguit, dissabte, 1 de març, a la plaça Maragall, serà la pricentre de la festa amb un programa molt variat. A dos quarts de 5 de la tarda, el concurs de disfresses en categoria de comparses escolars donarà el tret de sortida. A les 6 de la tarda, la xocolatada popular per a totes les persones assistents, i a dos quarts de 7, el lliurament de premis de les comparses escolars. A les 7 serà el torn del concurs de disfresses en categories comparsa, grup i individual. I a dos quarts de 8, a les 7 i mitja, el pregó del rei Carnestoltes i l'inici de ruà de Carnestoltes amb recorregut d'anada i tornada al Parc Maragall. A dos quarts de 9 del vespre, a les 8 i mitja, serà el lliurament de premis de les categories comparsa, grup i individual. Per participar en el concurs de disfresses, heu d'enviar un enllaç fins avui mateix, 25 de febrer, últim dia per inscriure's en el concurs de disfresses, excepte en la categoria individual, que en cas de no haver pogut fer la inscripció abans d'aquesta data, les persones interessades podran apuntar-se al mateix 1 de març, entre les 4 i les 5, al Parc Maragall. D'altra banda, les persones inscrites al concurs de disfresses en categories de comparsa, grup i individual, entraran en un sorteig a títol individual de vals de descompte en comerços adherits a les entitats dona i empresa i d'esvern comerç i empresa. Aquest es farà després de la Rua de Carnestoltes, el mateix 1 de març, i es coneixerà la persona guanyadora. Per part de dona i empresa hi ha establiments col·laboradors i també per part, com dèiem, d'esvern comerç i empresa. Aquest any el Carnestoltes compta amb la col·laboració de la Comissió de Festes del Barri Nord, de Bandandarà, de dona i empresa, de l'Ateneu, de Sant Just, de l'agrupació fotogràfica i també de desvern comerç i empresa, que contribuiran a fer d'aquesta festa un esdeveniment molt festiu. Doncs ja sabeu, si voleu gaudir d'una bona tarda a Carnestoltes, aquí a Sant Just, aquest dissabte no us podeu perdre la festa que hi haurà al Parc Maragall. Si voleu més informació podeu contactar, doncs, a través del portal de santjust.cat, també els canals de comunicació de l'Ajuntament per tal d'arribar a més informació d'inscripcions o del que sigui. Però que sapigueu també que des de Ràdio d'Esvern estem informant sobre les novetats d'enguany d'aquest Carnestoltes i també ahir es va entrevistar l'Escola Montseny que afronta el Carnestoltes amb un repte molt important i que de ben segur assoliran. Veurem aviam qui acaba guanyant a nivell de comparsa escolar, però com dèiem, l'Escola Montseny afrontarà aquest Carnestoltes amb una temàtica escollida per les famílies i una organització renovada. Ara sí, gaudim del Carnestoltes, gaudim també de bona música i tornem en un tres i no res amb la vida d'estudiant i amb en Rubén Pérez. Fins ara! Fins ara! Un autor al refugi Avui a l'espai d'un autor al refugi us portem l'escriptora Almudena Grandes. Almudena Grandes és una reconeguda escriptora espanyola nascuda a Madrid el 1960. Destaca principalment per les seves novel·les que sovint aborden temes com la història contemporània d'Espanya, les relacions humanes complexes i els secrets familiars. La seva obra més coneguda és la sèrie Episòdios d'una guerra interminable, que inclou novel·les com Inés i l'Alegria i el lector de Julio Verne, on explora la guerra civil espanyola i les seves repercussions en la societat espanyola. Amb una prosa detallada i emotiva, Grandes crea personatges vívids que captiven els lectors. Ha rebut diversos premis literaris i es considera una de les escriptores més importants de la literatura espanyola contemporània. Avui us portem un fragment de la madre de Frankenstein, d'Almodena Grandes. Lo malo es que tenga la vista tan débil, porque no le veo bien la cara, pero conservo mi cerebro privilegiado, superior, y he activado todas mis potencias. Se lo expliqué muchas veces a los médicos al llegar aquí, y no me hicieron caso. Mi corazón, mis caderas, mis pechos, mis nalgas son de mujer, pero el cerebro, el cuello y los brazos, las piernas y la clavícula son completamente viriles. Y si no se lo creen, que me hagan una autopsia cuando muera y ya lo verán. No conseguí transmitirle esta facultad a Hyld, ella era mujer de los pies a la cabeza, por eso se perdió. Las mujeres se pierden por el sexo, pero a mí ningún hombre me ha hecho sentir nada de la cintura para abajo. De ahí proviene mi fortaleza. Cada vez que él entra por la puerta, mientras hago que escucho a la mosquita muerta, me pongo en mi postura de pensar. La madre de Frankenstein, d'Almodena Grandes. El Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern. La vida d'estudiant, amb Rubén Pérez. Que m'ha quedat la, la, la, la, la, perquè no em sentia. Dic, ara què està passant? La vida d'estudiant amb Rubén Pérez. Vull dir-ho al i clar. Rubén, bona tarda, com estàs? Bona tarda. Doncs amb moltes ganes de parlar aquest tema. Avui un tema, tema important, ho hem comentat abans a l'inici del programa, parlarem del bullying escolar. Sí. I primerament crec que és important fer com una breu definició, no?, del que és l'assetjament escolar o bullying, perquè al final també, doncs, hi ha molts alumnes que l'acaben patint, per desgràcia, i en aquest aspecte, doncs, nosaltres avui voldrem aprofundir una mica sobre la definició de què és l'assetjament escolar. També parlarem de percentatges, de dades reals, i acabarem, doncs, fent també una mica diferents punts, no?, diferents situacions en les que ens podem trobar i com acabem, doncs, actuant enfront a aquestes situacions. Per on comencem, Rubén? Doncs començarem per la definició com tal que és, que ara mateix la lleiré perquè no hi hagi cap error i si algú la té, que ens faci saber també que ens anirà molt bé rebre més informació. Però, mira, començarem que l'assetjament escolar o bullying es produeix quan un o diversos companys tenen conductes negatives cap a algú de manera repetida o prolongada. Aquestes poden incloure insults, amenaces, rumors, exclusió, robatoris o agressions físiques. Podríem dir, doncs, que l'assetjament escolar pot produir-se dins del centre educatiu en espais com el pati, els passadissos, l'aula o els banys, però també fora, com a l'entrada de camí a casa o en el transport escolar. A més, pot manifestar-se a través de mitjans digitals com el mòbil o les xarxes socials, mitjançant missatges amenassants o insults. I què és el més important? Què hem de tenir clar, Rubén? Doncs que l'assetjament i el bullying, primer de tot, i hem d'estar en contra cap persona i ha de patir aquest cas en la nivell escolar ni fora de l'àmbit escolar. i hem de tenir en compte que tothom és per si, pot veure i pot defensar i pot ajudar a que no sucedi aquest acte. Tant la persona agressora com el capru, bueno, el que podem dir... Sí, d'alguna forma podem explicar-ho de forma clara als nostres oients que hi ha diferents tipus de protagonistes. Diferents rols, sí. Exacte, el noi o la noia que pateix assetjament, per altra banda també els agressors o agressores, i els espectadors, aquelles persones que estan a l'altra banda i que veuen el que està succeint i que a vegades prenen partit, no? I molts cops no. Manifestant aquella situació i a vegades doncs es callen i doncs per por a represàlies o el que sigui i acaben doncs també formant part una mica de l'agressió, no creus? Perquè al final aquella persona que no ajuda a desencallar la situació jo penso que també d'alguna forma està formant part no activa però sí passiva d'aquesta situació d'assetjament. Jo sí que amb tu perfectament penso també que és de manera més activa perquè ho està vivint ja no compartim que sigui amic proper, amic prop, però si estàs veient a un alumne, algun amic, algun company, algun desconegut que està patint aquest assetjament, el millor que es pot fer és dir-ho, és fer-ho públic perquè no pugui passar. Aquesta por que molts cops acompanya en aquest cas els alumnes, no hi hauria d'existir perquè tant el propi alumne que ho veu com ho pateix han d'ajudar-se perquè no pugui anar a més. Doncs parlem una mica de percentatges, fem balanç de la situació, començarem el 2015 perquè va ser un any detonant, un any clau a nivell de xifres perquè es donen xifres molt elevades, de fet les més elevades, en situació d'assetjament escolar, perdoneu, parlarem d'assetjament sexual perquè també és una forma d'assetjament, però aprofundim en assetjament escolar, ens situem en el 50,1% el 2015. Jo havia flipat quan he començat a mirar dades i he vist 2015 destacat i dic no pot ser això veritat. Com dius, 50,1% dels alumnes que es consideraven que en la seva classe hi havia un company o algun company que sofria aquest assetjament que no s'entén. Aquestes xifres que estem parlant d'un munt de persones que poden estar en aquest moment. Clar, estem parlant de percepció, no estem parlant en cap cas de persones que estiguin patint un assetjament, sinó que hi ha la percepció aquesta que hi ha algun company que està patint assetjament escolar. Aquesta xifra del 50,1% durant la pandèmia en els anys 20-21 baixa. Baixa d'una forma bastant precipitada perquè, clar, evidentment, al tancar-nos també a casa, al sortir de les aules, etcètera, també en aquell buit, tot i que parlarem també de l'assetjament digital, però aquí la xifra ja baixa bastant fins al 15,2%. I això és sorprenent el que dius perquè encara hi ha un 15,2% que dius, comparant, hem baixat moltíssim, però és que estem parlant de pandèmies, que el tema del bullying digital s'ha fet més present que mai. Aquest 15,2% a mi no em sembla res, res poc, o sigui, em sembla moltíssim per l'època que estàvem vivint tots i jo penso que tot el tema de molestar una persona i de fer-li la vida impossible és que no hi hauria ni sentit en el moment on estava. Sí, sí, totalment, la veritat és que és bastant surrealista que existeixi així aquesta xifra quan hauria de ser zero perquè realment no es podien veure, però encara i així existia aquest assetjament digital, existia aquest increpar el company o company a través d'eines digitals, tecnològiques com Whatsapp, xarxes socials, etcètera, doncs amb les que feien servir aquestes eines per increpar els companys i companyes. El 21-22 la percepció va augmentar d'aquest 15,2% al 24,4%, reflectint així un entorn amb interaccions presencials, és a dir, tornem un altre cop a les classes presencials i per tant també es torna a visibilitzar aquests casos d'assetjament. si torna a pujar un altre cop com bé dius, motius, doncs mira, si portem del 50 i hi ha hagut un atur m'imagino que torna una mica, jo trobo sense sentit, també era l'època amb mascaretes que portàvem, teníem massa escosa jo crec tothom per començar un altre cop amb la pujada, per sort, ja cap allà que després direm, el 22-23, torna a baixar i d'allà ja està a caiguda. Clar, també hem de tenir en compte que el curs 21-22 va ser un curs amb una modalitat híbrida entre la presencialitat i també la modalitat més digital perquè hi havia escoles que optaven per aquesta modalitat híbrida i a més també hi havia moments, hi havia casos, situacions concretes en les que s'havia de optar per aquesta modalitat híbrida i per tant també podem entendre una mica aquest augment, tampoc és un augment significatiu com per exemple, és a dir, no és una xifra tan alta, tan elevada com aquest 50,1%, però evidentment és un augment significatiu respecte al curs anterior. Si marxem al 22-23, aquest curs es va registrar una disminució significativa amb un 11,8% dels estudiants indicant la presència d'assetjament a les aules. La xifra més baixa des del 2015, és a dir, va baixar molt, va disminuir molt aquesta situació més d'assetjament escolar, però bé, encara està aquella xifra de l'11,8%, no? Sí, jo penso que també és l'any on les escoles, m'imagino, i la gent, comença a parlar més del tema bullying per com hem passat, com dius, al final estava el tema híbrid, el tema tecnològic, jo crec que entra més fort que mai el bullying digital, jo penso que aquest any és quan ja es parla molt les coses, es fa més presència i més vigilància dels alumnes que no puguin pater aquest bullying, jo penso que aquesta data de 23-24, de 22-23, perdoneu, és la més marcada perquè és quan comença a baixar, és el punt infracció on tot estudiant ja comença a rebre més informació i a rebre, en aquest cas, més ajuda per no patir aquest assetjament. Efectivament, és així. Ara marxem al curs anterior aquest, el 23-24, on un estudi va revelar que el 9,4% dels alumnes afirmava que ell o algun dels seus companys estava patint assetjament escolar presencial o cyberbullying, o com comentàvem nosaltres, aquest assetjament digital. Per tant, ara sí que sí, podríem estar parlant del curs anterior una baixada molt significativa respecte a la del 2015. Per tant, aquest 9,4% ens ha de quedar molt marcat a la nostra ment com la xifra en la que hem de superar aquest any, és a dir, aquest any hem de disminuir. Totalment, també hem de dir aquest 9,4% no és per estar orgullós, segueix la gent o els estudiants tenint aquest bullying, aquest assetjament, hem de tenir zeros, crec que és el principal objectiu que hem de tenir tot estudiant, tota persona que pot conviure amb els estudis. El 9,4% sí que pot ser mèrit que hem baixat, però segueix tenint aquest percentatge que no ens ajuda a res, ens fa donar-nos compte que som capaços de baixar i de no rebre aquest bullying, jo crec que és motivant per a tothom el dir que s'estan fent bé les coses i que tothom està ajudant més ara que mai. Dos minuts per arribar a tres quarts de sis de la tarda seguim al Refugi al magazín de tardes d'aquesta emissora. Ara és el moment on estem parlant d'educació, tot i que aquest programa d'avui dimarts ens quedarà molt tematitzat en aquests aspectes educatius, ja que en aquesta primera hora parlarem amb el Rubén Pérez al llarg d'aquests minuts on estem parlant una mica d'aquesta vida d'estudiant. Però, tot seguit, a la segona hora, al Refugi, també avui parlarem d'educació amb la gent del centre pilot on parlarem d'aquest projecte d'Esproceat aquí en el nostre municipi. Per tant, com dèiem, un programa molt centrat en l'educació que també és molt important tenir-lo com a eix vertebral del nostre programa perquè ens ha d'importar molt l'educació dels nostres joves i també l'educació de la nostra gent, dels nostres veïns i veïnes aquí en el nostre municipi. Espais com la xarxa a les zones, la xarxa educativa, doncs també vetllen perquè l'educació a Sant Just sigui pionera i sigui una educació de qualitat. Nosaltres aquí al programa des de l'espai de la vida d'estudiant també intentem una mica això, visibilitzar aquestes situacions com per exemple la del bullying i portar-ho aquí a la ràdio, comentar les xifres reals perquè hi ha una qüestió que és clara que és que nosaltres des d'aquí podem divulgar perquè aquestes coses no succeeixin o com a mínim vagin disminuint any rere any, no? Sí, fer un missatge clar pels nostres oients que en els dos espais volem al final informar, ajudar i si podem també aportar informació és el punt que busquem per a que tothom pugui escoltar-ho i pugui dur a terme o tenir aquesta informació que de vegades no la tenim com tal. Rubén, ens has portat avui uns gràfics que estan magníficament complimentant aquest document d'avui per desgràcia com que estem a la ràdio no els podem mostrar els nostres oients però sí poder fer un petit resum d'aquests gràfics que extreiem d'aquests gràfics i amb què et quedes? Mira, per començar aquests gràfics hi ha uns quants que són verídics són de la UNESCO per a la gent que no sàpiga què és és l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació la Ciència la Cultura i on destaquem una miqueta els tipus primer anem a dir-ho així que hi ha de l'assetjament d'aquest bullying que pot ser la violència física la violència psicològica o fins i tot com bé has dit al principi sense quedar així una miqueta la violència sexual saps? hi ha diferents punts que per exemple amb la violència física hi ha agressions hi ha les baralles els càstigs hi ha un munt a nivell psicològic tenim el maltractament verbal que de vegades sembla que no perquè de vegades estem fent bromes o qualsevol cosa però hi ha un punt on de veritat sí que fa mal fa mal i això psicològicament tant a estudiar com a tu propi no et sent res bé i això no ajuda mai també està l'exclusió social que d'això també hem parlat molt durant aquests últims anys sobretot a la societat d'intentar involucrar a tothom aquest món social i per últim tenim la sexual o bé ens podem imaginar una miqueta el que tenim com el propi acost sexual els tocaments etcètera això diguéssim aquest gràfic que us hem resumit ara en res en dos minuts és el marc conceptual de la violència i l'assetjament en l'àmbit escolar està molt ben definit al final són quatre paràmetres per tipus de violència la sexual física i psicològica i realment doncs està molt ben definit i molt ben resumit en aquest gràfic passem a parlar una mica també de conseqüències no? perquè el fet de patir assetjament o aquest ciberassetjament que comentàvem abans també pot afectar negativament a l'autoestima a les ganes d'anar al centre educatiu a les ganes de fer coses i a l'estat anímic a les notes al rendiment escolar als hàbits alimentaris això és superimportant també els del son i a la relació amb els nostres amics i amigues i amb la família parlem una miqueta de les xifres sense tampoc donar molts detalls però sí que nosaltres ho hem dit en un ordre des de un ordre inicial en el que partíem diguéssim d'un patiment a un altre és a dir d'unes conseqüències percebudes a unes altres els percentatges de més a menys no? Sí aquests percentatges en principi ho han fet gent que ha patit aquest assetjament o bullying i on destaca més és l'autoestima que a mi per exemple em preocupa perquè penso que és una part molt important de nosaltres i que l'autoestima sempre l'hem de tenir prou pujada per ni passar-nos de la ratlla ni estar amb l'autoestima molt baixa perquè hem de trobar aquest punt que ens faci la nostra personalitat també no m'agrada que això de les ganes d'anar a l'institut tingui un 43% penso que l'institut i faig d'aquí el missatge ha de ser un lloc de seguretat i de diversió i d'ensenyament aquests tres punts en molts col·legis s'han de complir perquè el propi estudiant tingui ganes d'estudiar i vulgui seguir aquest aquest fet de creure que pot seguir creixent a nivell estudiantil aquesta il·lusió que tenim des de petits de jo vull ser bomber policia tota aquesta il·lusió que tenim portar-la des de sempre i no en un moment donat dir ja no puc anar a estudiar tinc por que aquest noi noia noia pugui a fer massatjament jo penso que aquests tres punts són molt importants per a les escoles efectivament així és així és i aquests són els punts que com comentàvem estan més assenyalats és a dir són els que afecten fonamentalment la seva vida que són l'autoestima les ganes d'anar a l'escola i l'estat anímic important important tenir en compte aquests tres factors perquè realment doncs afectaran la vida de l'alumne parlem també d'aquest percentatge d'estudiants que són objecte d'assetjament per la seva aparença física raça nacionalitat color de pell o religió és a dir és fort que en aquest any 2025 en el segle XXI haguem de parlar d'aquestes qüestions de gènere de raça és gravíssim jo penso que això ja és passar límits però a mi em sorprèn els percentatges estem parlant de parlar de l'aspecte del cos o de la cara d'una persona ha sigut el 15,3% és un número que destaca ser el primer tinguem en compte que aquest gràfic és del 2019 però jo no crec que en 6 anys hagi canviat molt la cosa sincerament ha pogut baixar com ben dit per desgràcia jo crec que no ha canviat gaire la cosa està molt bé que hagi baixat el tema de quantes persones o el percentatge de quantes poden haver d'evitar aquest assetjament però és que jo com tu dius aquest percentatge jo crec que sincerament ara mirant les dades crec que han augmentat tots sí segur crec que han augmentat tots perquè aspecte del seu cos o de la cara i tot això per la societat estem veient les xarxes que van creixent és a dir el TikTok en el 2019 era una xarxa important però clar jo no crec que tingués el pes que té ara TikTok que mou masses i per tant també amb tot aquest mirall que fan els joves que s'emmirallen amb les xarxes socials amb el TikTok amb totes les cares boniques que surten allà i que volen aspiren a ser allò i també els missatges d'odi que també podem llegir a les xarxes socials com X per exemple com l'antic Twitter la raça nacionalitat color de pell i religió que per mi va també doncs molt a la mateixa línia en el sentit que també són coses són qüestions que jo crec que han anat a l'alça en aquest aspecte però imagina't que l'han separat aquí el percentatge o sigui quan parlem de nacionalitat color de pell o raça és 10,9% i quan parlem de la religió és un 4,6% i com tu bé dius aquest estudi és de 2019 jo ho dic en sèrio espero que hagin baixat però és que potser no no és creï però potser per la societat on estem per el que hem comentat hauríem de veure-ho a veure si podem trobar-ho però des d'aquí si no s'ha baixat fem una crida és important que aquests tres punts no es puguin pujar més encara que estiguem a la societat és que no hi ha excusa i d'una societat que està molt evolucionada i al mateix temps estem fotent passos enrere que no ajuden res sí, sí, efectivament avui estem parlant de l'assetjament escolar o bullying que es produeix quan un o diversos companys tenen conductes negatives cap a algú de manera repetida i prolongada ho estem fent a l'espai de la vida d'estudiant amb en Rubén Pérez i ara parlarem d'aquells segments que hem comentat abans hi ha com tres rols que deia el Rubén el de la persona que està patint aquest assetjament el dels agressors o agressores i el dels espectadors aquelles persones que fan que fan d'espectadors parlarem una miqueta d'això inicialment parlarem de si ets espectador en una situació d'assetjament escolar què és el més important no? mira, el primer punt si ets espectador i no fas res posa't a la pell de l'altre posa't a la pell que tu ara mateix estàs patint aquest assetjament jo penso que a tu t'agradaria aquesta ajuda o aquesta veu per fer el pas d'explicar-ho a gent fer-ho públic i que pugui haver una solució al teu problema també hi ha de ser solidari i no significa en cap moment que siguis tu un xiuleta o siguis tu la persona aquí afectada sobretot posar-se la pell de l'altre ajudar i si veieu que algú està patint això el bullying aquest assetjament dir-ho fer-ho públic perquè no pugui passar més per aquesta persona pugui ser a mi jo sona la paraula molt forta però pot ser castigada i pot aprendre després d'això sí, sí totalment al final el que comentàvem a l'inici jo crec que la persona que veu aquest assetjament escolar i que el que fa doncs és quedar-se en aquella distància o que doncs riu les bromes de la persona que està fent aquest assetjament jo crec que també doncs d'alguna forma és còmplice s'ha de veure també cada situació perquè cada situació pot ser un món i a lo millor doncs aquella persona no s'està implicant en l'acció doncs perquè també repassetjament per una altra banda i a lo millor doncs també és víctima però cada cas és un món com tu ben dius estem parlant sobretot generalment però com tu dius cada persona té el seu món cada persona té la seva vida i a lo millor tu no ho saps i aquesta persona que està d'espectador també té aquest assetjament centrem-nos també en les famílies perquè si el nostre fill rep amenaces o és víctima d'assetjament què hem de fer? doncs mira destaquim quatre punts el primer és escoltar el teu fill de manera oberta i tranquil·la jo penso que és un punt per començar que és necessari perquè la persona s'ha d'obrir amb tu tu has de tenir la confiança per explicar-te tot perquè no sabem si ha sigut recent o ha sigut fa uns mesos jo penso que això d'escoltar és un treball que tant la persona que té aquest assetjament li costa obrir-se i ha d'escoltar i ha d'escoltar i a veure què diu escoltar escoltar escoltar tota l'estona doncs important també escoltar el fill o fill de manera oberta i tranquil·la tranquil·litzar-lo des d'una veu pausada calmada no anar a tons histriònics ni tampoc posar-se al seu nivell sinó el menor en el cas que sigui menor o si és adolescent el que vol és reconfort per què dic això? perquè les situacions de bullying també les pot viure un jove de 18 anys que està començant a treballar en una feina per exemple qualsevol persona pot patir aquest bullying no no totalment per tant jo crec que també és interessant aquestes eines que es poden extrapolar a moltes situacions hi ha molts casos diferents parlar amb el tutor tutora amb l'escola són també doncs passes importants a seguir a l'hora de l'assetjament escolar i donar-li suport tu des d'aquí també el que vols és deixar clar que els pares han de tenir també part de responsabilitat d'aquest suport en el sentit que siguin una figura com de de poder-se emmirellar una mica i que si necessiten alguna cosa que facin una mica de fart els pares sí com hem dit hi ha de posar-se la pell també de l'altre i jo penso que els pares hi han de fer-ho més perquè és el propi fill ells esperem que per sort no hagin patit això però si el teu fill està en aquest moment i tu ja has fet l'acte de parlar hi ha un temps on el propi fill ja ha d'agafar confiança un altre cop no tenir aquests pors jo crec que aquest suport és molt necessari perquè li ajudes i estàs fent que el teu fill ja no tinc li estàs fent la teva ajuda com l'abraçal i diguem-li saps aquest món que s'havia fet per culpa d'aquest assetjament i ara per acabar ja a l'espai d'avui parlem de què puc fer si el meu fill assetja altres és a dir si hi ha un membre de la família en aquest cas fill o filla que sigui l'assetjador o assetjadora de l'escola de la classe etc. Mira ho farem ràpid primer de tot fomentar la comunicació és molt important que hi hagi una comunicació directa i explicar-li què està fent de veritat amb aquesta persona després el treballar de forma saludable sempre com d'afrontar el problema perquè tu pots adonar-te compte sense voler o després d'explicar-t'ho i tu has de demanar perdó tant a tu mateix com a la persona i a lo millor no sempre és demanar perdó hi ha uns actes que tenen conseqüències i això ho has de dur a terme també com a pare o com a mare t'has d'observar a tu mateix perquè molts cops els fills sense donar-nos compte agafem coses de la nostra família aquests moments o aquestes coses que podem viure en família i sense voler són un reflecte nostre i per últim hi hem de fer-li veure que les conseqüències del que fa i donar-li l'oportunitat a rectificar és molt important que la persona una vegada ja ha pogut demanar perdó donar-se compte de les conseqüències que ha fet i poder arribar a ajudar l'altra persona i ha de donar-li aquesta oportunitat de rectificar tot el que ha fet sapiguent que el que ha fet és una part molt important i que segurament a la persona li deixarà esperem que no un trauma però sí una part important d'inseguretat durant un temps Rubén Pérez moltes gràcies acabem amb la Fundació ANAR que és una fundació que ajuda a nens i adolescents en risc exacte per aquí ara deixarem un número com també està a la pàgina web la Fundació ANAR deixem el 92010 un número que funciona a les 24 hores del dia tota la setmana i estarà atès per un equip de professionals on participen psicòlegs treballadors socials i advocats doncs ja sabeu si considereu que necessiteu consultar sobre aquest tema amb algú a la Fundació ANAR us podran ajudar www.anar.org o al 92010 Rubén Pérez gràcies una abraçada molt gran ens sentim de nou demà amb el sumari del programa i els nostres oients els deixem amb Catalunya Ràdio i amb els bolletins de Ràdio d'Esvern a les 6 i 10 tornem amb la segona hora del refugi gràcies Rubén fins adeu Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Sergi Molero Crítiques de Junts a l'acord del govern espanyol amb Esquerra Republicana per perdonar a Catalunya 17.000 milions d'euros del deute amb el FLA el fons de liquiditat autonòmic el partit de Carles Puigdemont qualifica de cafè per a tothom la generalització de la condonació parcial del deute al conjunt de comunitats autònomes i denuncia que els catalans no en notaran els beneficis Mònica Sales és la portaveu de Junts al Parlament l'experiència ens demostra que pot ser una nova aixecada de camisa que no ens vulguen vendre gat per llebre perquè aquest pacte consolida el cafè per a tothom des del govern les crítiques s'han focalitzat en el Partit Popular el conseller de la presidència Albert Dalmau ha carregat contra la sortida en tromba dels presidents autonòmics populars que han denunciat que es tracta de l'enèsima sessió a l'independentisme català Carlos Mazón no era el centre de coordinació d'emergències al Sacopi quan es va enviar l'avís d'emergències a la població per l'Adana a les 8 i 11 minuts del vespre del 29 d'octubre passat tampoc s'hi va connectar telemàticament en cap moment de la tarda aquesta informació és el que ha revelat el president de la Diputació de València Vicent Mompó del mateix partit que Mazón el PP segons han assegurat diversos portaveus de l'oposició en aquesta institució entre els quals la representant del grup de compromís Dolors Jiménez hem preguntat si efectivament quan es va enviar el missatge d'alerta a les 20 i 11 estava present el president de la Generalitat i se manifesta que efectivament se pressuposa que en aquest moment encara no havia arribat al CECOPI La Diputació Valenciana ha reunit aquest dimarts per primera vegada la comissió que estudia la gestió que es va fer dels aigüats i els projectes de recuperació de les comarques afectades Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'un home que ha aparegut aquest matí en un descampat al costat d'una carretera als afores de Roses a l'Alt Empordà La víctima tindria 32 anys i està previst que demà se li faci l'autòpsia Girona Maria Rovira La policia ha rebut l'avís cap a dos quarts de vuit del matí i han començat a inspeccionar la zona El cos era al costat de la carretera local GI 610 que porta de Roses cap a Palau Saverdera i tenia signes evidents de violència Quan hi han arribat els equips mèdics només han pogut certificar la mort violenta Segons algunes informacions el cadàver tindria ferides a diferents parts del cos com ara les cames i ara s'investiga si serien provocades per armes de foc A la zona s'hi han desplaçat la policia científica i agents de la divisió d'investigació criminal dels Mossos i s'intenta esbrinar també si l'han mort allà mateix o en una altra banda Els investigadors també rastregen la zona per comprovar si hi ha càmeres de videovigilància que puguin haver captat vehicles o moviments sospitosos que ajudin a aclarir el cas El jutge de Guàrdia n'ha decretat el secret de sumari Les accions de Tesla perden fins un 10% per la caiguda de les vendes de l'automobilística Als Estats Units la venda de vehicles elèctrics va augmentar un 45% al gener mentre que les vendes de Tesla van recolar un 13% La situació de la companyia és encara pitjor a Europa on el mes passat les vendes es van desplomar un 45% També han recolat a la Xina un altre dels mercats estratègics per als vehicles elèctrics Els analistes consideren que una part dels compradors poden haver ajornat la compra després que Tesla ha anunciat l'arribada al mercat d'un nou model més barat També creuen que les posicions polítiques d'Ilon Musk poden estar passant factura a la companyia I us expliquem també que s'apuja el preu del bitllet de l'aerobús l'autobús que connecta el centre de Barcelona amb les terminals de l'aeroport del Prat L'àrea metropolitana de qui depèn el servei ha incrementat 20 cèntims el bitllet senzill que ara costarà 7 euros amb 45 cèntims El bitllet d'anada i tornada s'encareix 35 cèntims fins als 12,85 Més de 5 milions i mig d'usuaris van agafar l'any passat l'aerobús un increment de gairebé un 0,5% respecte l'any anterior Esports a dos quarts de 10 comença el partit d'anada de Copa Montjuïc entre el Barça i l'Atlètic de Madrid amb la minyamal disponible per jugar Des de dos quarts de 9 podeu seguir la prèvia del partit amb la transmissió d'entor quemada i tot el seu equip per l'Atlètic de Madrid Coque i Azpliqueta són baixa per molèsties Pablo Barrios és la novetat a la convocatòria de Simeone Ja hi ha horaris per la 28a jornada de Lliga de Primera el dissabte 15 de març Mallorca Espanyol a un quart de 5 de la tarda i Girona València a les 9 del vespre i el diumenge dia 16 Atlètic de Madrid Barça també a les 9 del vespre La jugadora del Barça Quica Nazaret té una elongació muscular a l'adductor dret el temps de baixa aproximat és de 10 dies El granoll és masculí d'envol rep el Luzerna a 3 quarts de 9 a la Lliga Europea d'envol ha de guanyar si vol continuar tenint opcions de classificar-se per a la següent ronda I a la Lliga de Futbol Sala a les 7 Saragossa Barça Fins aquí les notícies Tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda informa Mariona Salas Vilanova La nova temporada de Jugateques Ambientals ha començat el 24 de febrer oferint activitats familiars als parcs i platges metropolitanes incluent-hi el Parc del Milenari i el Parc de Torreblanca a Sant Just d'Esvern Enguany s'han programat 1.175 activitats amb l'objectiu de fomentar la descoberta de la natura urbana a través del joc i l'experimentació Entre les novetats d'aquesta edició destaca la implementació definitiva del Passaport de Fidelitat que permet als participants segellar les seves activitats i obtenir un obsequi després de completar 10 caselles També s'incorpora a la Jugateca Viatgera un nou format itinerant que participaran festes i esdeveniments culturals per arribar a més públic Totes les activitats són gratuïtes i sense inscripció prèvia i inclouen tallers espais de joc lliure i activitats d'educació ambiental sobre biodiversitat gestió de l'aigua i canvi climàtic L'Escola Montseny de Sant Just es prepara per participar en la festa de Carnestoltes que tindrà lloc el pròxim 1 de març al Parc Joan Maragall La comparsa de l'escola organitzada per la Comissió de Carnestoltes de l'AFA Montseny ha estat treballada durant mesos i comptarà amb la implicació d'un gran nombre de famílies i alumnes L'Ai Alcon membre de la Comissió explica que enguany la temàtica de la comparsa ha seguit un procés de selecció diferent A diferència d'altres anys quan es coordinava amb el projecte interdisciplinari de l'escola aquesta vegada ha sorgit d'una proposta feta per famílies abans de l'estiu La idea va ser acceptada per la Comissió que ha treballat en el seu desenvolupament amb la col·laboració de les famílies participants Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern La mare superiora de la residència del Llar de Vís Nostra Senyora de l'Urdes de Sant Just Maria Àngeles Piqué finalitza la seva etapa al capdavant del centre després de sis anys Durant aquest temps ha liderat la comunitat de monges i el personal destacant la seva implicació en la cura dels 157 residents així com en la dinamització d'activitats per fomentar la seva autonomia i benestar Piqué també va viure en la crisi de la Covid-19 un dels moments més difícils per la residència amb confinaments manca de recursos i mesures estrictes per protegir els residents Malgrat les dificultats ha ressaltat la resiliència de la gent gran i del personal així com el suport de l'Ajuntament i la comunitat local en la millora de la qualitat de vida del centre Ara Piqué iniciarà una nova etapa a Sabadell Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern I això és tot Tornem amb tota la informació a l'informatiu complet de les 7 de la tarda Fins ara Ara escoltes Ràdio d'Esvern Ràdio d'Esvern I feel so good to be there Not worth the aftermath After that After that Try to get you back I still don't have a reason And you don't have the time And it really makes me wonder If I ever gave a think about you And there's something to believe in Cause I don't believe in you Anymore Anymore I wonder if it makes a difference I wonder if it even makes a difference To try Yeah So this is goodbye Goddamn my spinning head Decisions that made my bed Now I must lay in it And deal with things I've left unsaid I want to dive into you I want to dive into you Forget what you're going through I'll get behind you Make you move Forget about the truth I still don't have a reason And you don't have the time And it really makes me wonder If I ever gave a think about you And there's something to believe in Cause I don't believe in you Anymore Anymore I wonder if it even makes a difference It even makes a difference To try Yeah And it's all behind the feeling But I don't believe it's true Anymore Anymore I wonder if it even makes a difference To cry Oh no So this is goodbye And I won't hear before One day I'll wake up And it won't hurt anymore You caught me in a lie I have no alibi The words you say don't have a meaning Cause I still don't have a reason And you don't have the time And it really makes me wonder If I ever gave a fuck about you and I No service is goodbye And there's something to believe in Cause I don't believe in you Anymore Anymore I wonder if it even makes a difference I wonder if it even makes a difference To try Yeah And it's all behind the feeling But I don't believe it's true Anymore Anymore I wonder if it even makes a difference To cry distortion So this is goodbye So this is goodbye Yeah So this is goodbye I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern. Seguim al Refugi en un nou espai de la xarxa Les Ones, l'espai de la xarxa educativa del nostre municipi. Avui ens visiten a l'emissora l'Ester Figueres, directora del Centre Pilot, i l'Àlex Morón, psicòleg orientador, que d'aquí uns instants els encendrem els micròfons per parlar sobre el programa de transició a vida adulta i també de diferents aspectes del Centre Esproceat, en aquest cas. Molt bona tarda, com esteu? Benvinguts i benvingudes. Hola, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Avui parlarem, com dèiem, del Centre Pilot, parlarem una miqueta de tot plegat i comencem, Ester, si et sembla, parlant en què consisteix aquest programa de transició a la vida adulta. Molt bé, doncs aquest programa de transició a la vida adulta que fem a l'escola és un programa adreçat a l'alumnat que és major de 16 anys. Llavors, a la nostra escola pot estar fins als 21 anys i són aquests 4 anys que fan de preparació pel que vindria a ser després la seva vida a nivell, doncs, amb la comunitat i a nivell, doncs, més diària de dia a dia a casa i amb totes aquelles activitats que tenen a veure amb fer-se gran, en definitiva. Si ho dividim en blocs, començaríem parlant una mica del seu objectiu, també, de parlar de quins alumnes va adreçat i, evidentment, doncs aquí entrarien també amb l'edat, amb quines activitats es realitzen. Explica'ns una mica. Hi ha, sobretot, tres àmbits de treballar en aquest PTUBA que li diem nosaltres, el trànsit a la vida adulta. El primer seria l'àmbit més d'integració social i comunitària, com si diguéssim, que seria, doncs, dedicar a aquestes activitats més d'oci, més de temps lliure, també de veure, doncs, com es desplacen per la mateixa ciutat, el poble on viuen, els desplaçaments que es fan en metro, en bus, per buscar, justament, aquest punt de comunicació i també d'autonomia. Després, també, el conèixer el context on el que estan, no només d'escoles, sinó a nivell comunitari, el mercat, l'Ajuntament, els diferents equipaments esportius. Aquest seria el primer, el d'àmbit d'integració més i de vida comunitària. El segon àmbit seria, sobretot, el que centra aquest programa, que és d'autonomia personal. És a dir, el que busca és que la persona, doncs, pugui ser autònoma al llarg de tota la vida i aquest és un punt inicial on es posa, doncs, la base del que després podrà ser. Llavors, important, sobretot, autonomia, no només en les activitats diàries, que això ja ho portem treballant durant molts anys dintre de l'escola, sinó que seria l'autonomia a la pròpia llarg, que és el que ens interessa, no? Poder fer l'abugada, poder cuinar, poder fer activitats, doncs, que els produeixin, doncs, això, no? El que el seu dia a dia sigui més beneficiós i que també puguin treure, doncs, al màxim profit possible i que siguin autònomes durant tota la vida. També important, com a últim dia a punt d'aquests àmbits de treballar, seria aquesta formació prelaboral. És a dir, nosaltres no fem una formació específica com poden fer un IFE o un PFI, és una formació en la que fem tallers, és a dir, fem, per exemple, el taller de cafeteria. I el que es dediquen, doncs, és a poder fer, doncs, per tota l'escola, els cafès que, per exemple, professionals o alumnat voldria, o amb trepans, per exemple. Després, també, tot el tema de les compres. Fem taller de cuina, doncs, anem també al súper, anem a comprar, fem aquesta llista de la compra, treballem el que seria la llengua, anem a comprar el súper de forma vivàncial i de forma... T'anava a dir, no? De forma pràctica, també, aprenem moltes coses, no? Els alumnes aprenen, doncs, diverses qüestions de la vida quotidiana, que, per què fer-ho des de l'aula, podem-t'ho fer vivint aquella experiència, no? Exacte, és aquesta la diferència. És a dir, que fem activitats molt més vivencials, el que et comentava, no? Anar al súper, anar a fer la compra, com fa qualsevol persona normal, no? Del dia a dia i d'una persona autònoma 100%. Va acompanyada, evidentment, dels mestres, eh? I després també tenim que tenir en compte que també fem activitats, per exemple, per activitats per vendre, no? Per exemple, amb paper, amb resina, fem també mercats de Nadal, mercats per Sant Jordi, per treure també beneficis per l'escola i això també ens ajuda aquest alumnat a poder fer aquestes creacions més manuals i fer, doncs, una miqueta... Seria un prelaboral pel que també pugui ser. Després t'explicarem una miqueta en què es pot generalitzar això d'aquests alumnats i cap on pot anar. Perfecte. Deixem també que saludi de nou a l'Àlex, que el tenim aquí també a l'estudi. Explica'ns una mica en què consisteix aquesta tasca de psicòleg orientador. Bé, una mica el que comentàvem també, no? El psicòleg orientador, que una mica les funcions són més de cara al futur, no? També d'adoptar d'habilitats, no? a aquest alumnat perquè pugui ser, no? Al final, un altre servei també, bé, que es pugui desenvolupar de millor manera, no? Si en aquest cas, amb el nostre perfil d'alumnat també tenim diferents opcions per orientar, no? Tenim el tema d'UNIFE, no? Que és un itinerari formatiu específic que el que es tracta també és una mica d'una continuïtat a aquest PT-UBA perquè al final són quatre anys que també, no? Treballem molt específicament amb el tema dels hàbits de via diària. Llavors, també hi hauria l'altre punt que seria el PFI. El PFI també estaria orientat amb el tema de treballar més de cara a la part professional. No seria a nivell de mecànic, a nivell de treballar tallers, treballar també del tema de donar com cures a animals, a nivell de jardins també. Llavors, una mica, aquest seria una mica la funció d'orientar. Seria una mica també veure, conèixer l'alumne i també on pot anar depenent de les seves necessitats, no? I característiques individuals. Estem parlant avui amb l'Ester Figueres i també amb l'Àlex Morón. Estem aprofundint una miqueta més sobre aquestes tasques que realitza el centre pilot i concretament en el programa de transició a la vida adulta. Parlem de quins aspectes contempla el pla individual de cada alumne, que entenc que també és part important d'aquest projecte. Sí, a tota l'escola. Aquest pla de suport individual no només està amb els alumnes de PT-UBA, sinó que està als alumnes de tota l'escola. Un cop arriben els alumnes, primer els hem de conèixer quan entren a l'escola. Hem de saber quines són les seves habilitats, les seves fortaleses, quins coneixements tenen. I a partir d'aquí, cada tutor, juntament també amb els especialistes, l'equip psicològic també ens ajuda molt en aquest aspecte, doncs elabora aquest pla que és veure quin és el punt en el que està l'alumne i sobretot més que en el punt, perquè no ens podem quedar només aquí a la superfacilitat, sinó que hem d'anar una miqueta més enllà i hem de veure quins objectius ens marquem amb cada alumne de manera individual, com diu bé el pla, per poder afavorir el seu desenvolupament i poder seguir creixent. Parlem de les famílies, sempre que ens visita l'Ester també és un tema que toquem bastant, perquè al fet, les famílies també han de formar part activa, de tot aquest procés. Quin és el paper de les famílies en aquest cas? És bàsic, és important i és imprescindible que elles continuïn treballant amb nosaltres de forma, doncs, com ho hem fet des del principi, és un dels punts també claus dintre de l'escola. nosaltres com a formadors, com a educadors, com a mestres, sí que és veritat que tenim un paper molt important perquè és tota la part més pedagògica i educativa, però pensem, i això sempre ho diem a les famílies quan entren també a l'escola, que ens han d'acompanyar, les hem d'acompanyar i també ens han d'acompanyar, és a dir, hem de treballar molt de manera conjunta, no paral·lela, a casa no pot ser que passin unes coses i a l'escola que en passin unes altres. Hem d'anar amb una mateixa línia de treball, hem de compartir molt, fer moltes coordinacions, moltes reunions, perquè això sigui possible, que sigui un fet i no això sigui una realitat. Ens agrada compartir tot el que fem, ens agrada també, des de la part més educativa, poder també donar eines a les famílies i poder-los acompanyar, ja que és un procés complicat, el tema de la discapacitat a casa, i és important poder-los dotar de les eines necessàries perquè puguin seguir ajudant els seus fills i filles al dia a dia. Àlex, parlem una mica també de com respon l'alumnat del PTBA en aquest cas durant el procés i també quan arriba aquest punt de fer la transició que comentàvem, de dir que hem de començar a manegar-nos de forma més autònoma i intentar fer vida, tot i que sona molt malament, perquè al final vida normal, qui fa vida normal, abans comentàvem fora micròfons que anem tots ofegats de feina, cadascú ho porta com pot i al final també les persones amb capacitats diferents també ho portaran com bonament puguin. Àlex? Al final també depèn molt de cada alumne perquè al final no hi ha com un temps o una temporalitat potser estàndard sinó que ens adaptem també molt a les seves necessitats. Hi ha alumnes potser que també necessiten dos, tres anys també per estar en aquest pla i hi ha altres que ràpidament ja poden fer aquesta orientació a un punt ja més o un altre servei perquè ja està més capacitat per desenvolupar-se millor en aquestes diferents àrees. Llavors també és molt, és un treball molt d'anar a conèixer molt l'alumne com comentava l'Ester i també d'adaptar-nos molt a les seves necessitats llavors també al final això és com és una mica una muntanya russa perquè hi ha anys que potser veus preparat i dius mira aquest any serà el que potser pugui marxar a un altre centre o a un altre recurs però hi ha altres que dius ostres potser hem intentat hem recolat una mica llavors sempre és una mica anar adaptant-nos molt al que necessita el nostre alumnat. I a quins llocs de treball poden accedir aquests alumnes? Entenc que clar hi ha molts perfils diferents i us heu d'anar adaptant però més o menys? Sí com comentava abans també hi ha diferents diferents vies tindríem l'IFE que és els itineraris de formes formatius específics llavors aquí portem o sigui aquí orientem més alumnes potser amb diversitat funcional que al final tenen desquipersedentat actual més moderada que també els costa més aquesta autonomia llavors allí sí que fan un treball més específic i més extens durant quatre anys per intentar també que siguin més funcionals en la vida diària. També tenim amb alumnat potser que ja no té que té més habilitats potser per desenvolupar-se en el dia a dia a un PFI sobretot també busquem molt el tema d'educació especial seguim una mateixa línia perquè al final també hi ha un seguiment més individualitzat i també els podem de temporalitat són de dos anys perquè el PFI sense educació especial seria només d'un any. Aquí també el punt a favor és el que ja ràpidament també els capaciten per fer una professió hi ha diferents famílies professionals com parlaríem d'un PFI o d'un grau mitjà i llavors també ja ràpidament ja també els donen com a eines per intentar també buscar una professió que al final també es puguin incloure i puguin tenir una inserció laboral òptima. I quin tant per cent d'aquests alumnes aconsegueixen treball aquesta inserció laboral Esther? A veure clar a part dels programes com ha explicat l'Àlex del PFI i de l'IFE també hem de tenir en compte que tots els nostres alumnes sí que és veritat que primer de tot han de passar per un EBO que és una acreditació que dona també l'apartament més de salut en aquest cas i de tot el tema més de serveis i que dona aquí un com si diguéssim de sortida laboral no la marquem només nosaltres sinó que ve marcada primer de tot pel que vol l'alumne després pel que la família també pensa que pot ser el millor per ell i després el que nosaltres també aconsellem des de la nostra part professional a partir d'aquí quan tenen l'EBO i tenen aquesta resolució que marca ja Departament de Salut aquí el que fem doncs és assessorar-los tenim també una treballadora social dintre de l'escola dintre d'Esproceat que ens ajuda també a poder buscar totes les sortides més laborals podem tenir o bé un centre ocupacional que seria una continuació també d'escola amb activitats amb un més o menys el mateix horari amb activitats més d'oci també més laborals i poden estar allà des dels 18 anys fins als 65 després tindríem la part més formativa que és la que hem comentat d'IFE i PFI i després hi hauria la part del SET la part del SET és un centre específic de treball és a dir que ja poden treballar a el que seria doncs un entorn més ordinari sempre acompanyats amb referents perquè els doni seguretat i perquè puguin fer-ho de la millor manera possible és a dir que tenim aquests tres escenaris aquestes tres sortides i dependrà del nivell de cada alumne que pugui ser una o pugui ser l'altra tot això ho treballem conjuntament i és molt important treballar-ho amb temps és a dir l'anticipació aquí sí que té un paper molt important perquè donem temps primer de tot a l'alumne a madurar acabar de madurar en segon lloc a les famílies per donar-los marge que també és un procés doncs això que s'ha d'anar incorporant i hem d'anar-ho com fent-ho molt a poc a poc perquè és una sortida ja de l'escola i el que representa la sortida de l'escola i entrar ja al món adult i en tercer lloc doncs això poder proporcionar totes les eines necessàries perquè allà on vagi sigui un èxit que és el que ens interessa que l'escola està molt protegit i estan en un entorn molt segur però quan sortim de l'escola sobretot és això no estem parlant d'un, dos, tres anys estem parlant de tota la vida i és una paraula molt gran com per treballar-la bé com per donar-los el que cadascú d'ells necessita en definitiva parlàvem de la importància del suport de les famílies de la predisposició dels alumnes però també ens hem de posar amb la visió econòmica de tots aquests projectes i també entendre quin suport rebeu de les administracions i què trobeu a faltar perquè entenc que aquí la llista no deu ser curta però també per altra banda també entenc que siguin privats o públics doncs deveu rebre ajudes i suports per tal de realitzar aquesta tasca em fas així amb el cap costa cada vegada costa més clar nosaltres som una escola concertada es procés sí que és una entitat sense anim de lucre que es dedica a tindre persones amb discapacitat al llarg de la vida llavors som una entitat del tercer sector moltes ajudes doncs la veritat és que les hem d'anar a buscar les ajudes més que donar-nos ajudes hem de fer moltes subvencions fem molts concursos precisament per això per buscar els millors recursos per poder dotar i donar a totes les persones en definitiva que estan als nostres serveis en definitiva és això i poca cosa més departament sí que és veritat que tenim una aula que sí que tenim concertada per fer aquest programa perquè sense tenir aquest vistiu blau del departament nosaltres aquest programa no el podríem tenir i a partir d'aquí és amb el que el departament ens atorga que és el mínim anar construint des de l'entitat i anar donant nosaltres al màxim és a dir anar buscant anar cercant i anar fent el millor que podem per aconseguir que aquest programa sigui també un èxit clar moltes vegades entenem el centre pilot com una escola a l'ús i està molt bé a nivells d'inclusió però clar per altra banda hem de ser realistes i també amb aquesta entrevista s'evidencia que hi ha moltes altres coses molts altres serveis molts altres projectes que van a banda d'una escola a l'ús i al final també aquí és on requereixen també totes les ajudes possibles per tal d'adurre la terme i perquè no s'esgoti aquesta ajuda que esteu oferint que al final ja fa molts anys que l'oferiu aquí a Sant Just i hi ha moltes famílies que estan molt agraïdes perquè són moltes famílies les que es beneficien de la vostra feina i tant i nosaltres a ells també també donem les gràcies per la confiança i perquè ens trin perquè en definitiva és això és una elecció que fan i estem molt contents que vinguin a la nostra escola i som feliços de veritat Esther Figueres directora del Centre Pilot i Àlex Morón psicòleg orientador gràcies una abraçada molt gran que vagi molt bé i ens sentim aviat adeu-siau adeu adeu-siau a ells clor a ells i amic i amic i amic aré-siau ve가지 nostra això i amic que siguen te'n van a ells i deman amic Ràdio Desvet El magasin de tardes de Ràdio Desvet Veus d'emigrants I tornem amb un nou episodi de Veus d'emigrants amb en Jordi i la Consol. Família, bona tarda, com esteu? Hola, bona tarda, què tal? Bona tarda Tornem a engegar una mica aquesta roda al llarg d'aquesta temporada i finals de la passada que tenim aquest espai de Veus d'emigrants on donem veu a aquelles persones que han fet un viatge bastant costós fins a arribar aquí a Catalunya. Avui la nostra protagonista, Consol, no només ve en qualitat de persona emigrada, sinó també amb qualitat de presidenta d'una associació, l'associació AMA, que ara ens explicaràs una miqueta més. Que avui, per definir una mica on viatjarem, avui viatgem fins a Nicaragua. Sí, senyor, fins a Nicaragua. I què? Què és això de l'associació AMA? A veure, l'associació, que ara ja ens ho explicarà encara millor, ella és l'associació de les Madres d'Abril, que es va fundar el... quin any? El 23? No, la Asociació Madres d'Abril se fundó en el 2018. Es una organización organizada por los familiares de las víctimas asesinadas en el contexto social del 2018. Con el contexto del 2018, después de los asesinatos de los primeros estudiantes, en abril del 2018 se organizan las primeras familias con el objetivo del esclarecimiento de la verdad y buscar la justicia, ya que el estado de Nicaragua negó los asesinatos y no dio respuesta por ello. Doncs avui parlarem amb ella, la Tamara, que és la presidenta de l'associació. Bienvenida a Radio Desveja, Tamara. Presidenta de l'associació. Bienvenida, sí, sí, Tamara. Digo yo que todas estas personas estáis fuera del país. O sea, la asociación se crea allí, pero ¿qué vínculos tiene allí esta asociación? Hay personas allá, físicamente, en Nicaragua, que pertenecen a esta asociación creada allí, supongo. Sí, aún permanecen familiares de la víctima y que pertenecen a nuestra organización, con mucho cuidado, obviamente, porque el contexto en Nicaragua, pues cada día está peor la represión, pero sí, todavía tenemos familiares. De hecho, creo que somos una de las organizaciones las cuales sus miembros aún siguen en Nicaragua. Aún siguen en Nicaragua. O sea, pero con cuidado dices, pero tampoco es que estén amenazados seriamente o ¿cómo va esto? Bueno, desde el asesinato de nuestros familiares, el estado de Nicaragua nos dio una muerte civil, donde también ha arrebatado nuestros derechos como personas sujetas de derechos. A muchos de nuestros miembros se les ha negado acceso a la educación, acceso a la medicina pública. Si, por ejemplo, algunos de ellos, bueno, obviamente no trabajan en nada de servicios públicos, pero si trabajabas en una empresa privada, llegaban como que estos son golpistas y hacían que lo echaran de su trabajo, pero además un asedio constante para que ellos no pudieran seguir expresando y pidiendo justicia. El asedio ha sido tan fuerte que también a nosotros nos negaron el derecho de poder conmemorar a nuestros familiares cuando se acercan, por ejemplo, las fechas conmemorativas como el 20 de abril, 19 de abril, que fueron los primeros asesinados, 30 de mayo y después que viene la mal llamada operación limpieza, que fue donde también se sumaron más asesinados, que fue en julio, 1 y julio, ellos visitan nuestras casas, se ponen afuera, no te permiten salir y hemos tenido presas y presos políticos que hoy en día están desterrados, unos en Estados Unidos y otros en Guatemala actualmente. Hace poco tuvimos la liberación de Nelly, que Nelly es una tía, ella es de la ciudad de Masaya, estuvo un año presa y fue desterrada hacia Guatemala. Pero, a ver, estamos hablando que el poder político es el que os está acosando de esta manera, está evitando que tengáis acceso a universidades, a todo lo que está explicando, pero, ¿el poder judicial está totalmente vendido a este poder político o qué tipo, ¿quién cuida de vosotros en realidad, de vuestros derechos o no hay derechos? En Nicaragua ningún poder del Estado es independiente, todo, todo, todo, todo está monopolizado por Ortega y Rosario. No hay ninguna decisión independiente de ningún poder, las decisiones las toman ellos y no hay derechos para los nicaragüenses, no hay ningún tipo de protección, o sea, muchos de nosotros que nos volvimos opositores perdimos tal derecho, o sea, si nosotros hicimos todo un proceso de poner la denuncia del asesinato de nuestros familiares, fuimos a fiscalías y se llevó todo un proceso, lo cual se lleva en el país, ¿verdad? Y ninguno de estos fue, se obtuvo respuesta. ¿Tú has sufrido en tu familia, algún familiar? El 30 de mayo del 2018 asesinaron a mi hermano de 21 años. ¿A tu hermano? Sí. Todos los miembros de la Asociación Madres de Abril somos familiares, no hay nadie que no sea familiar de algún asesinado. ¿Y esta situación desde cuándo es? Porque en principio hubo unas elecciones que ganaron democráticamente, parecía que había un gobierno de izquierdas democrático, y, pero claro, después ha habido una conversión, un proceso, hacia un totalitarismo, ¿no? Bueno, no fue tan democrático en 2007, pero bueno, hubieron unas elecciones donde ellos ganan las elecciones por un mínimo porcentaje, mucha gente, pues no nos fue a votar, y bueno, ganan las elecciones. Luego de esto, en ese periodo, 2007 al 2018, vinieron pasando situaciones en las cuales, pues, ya no era... Lo que prometía ser. Así es, este, no era tal cual, o sea, ya habían arreglos, ya habían situaciones que iban poniendo incómoda a la población, y pues, este, el detonante ya fue en 2018, con la quema del indio maíz, que no dieron respuesta de lo que estaba pasando, los jóvenes salieron a hacer protestas por el indio maíz, para saber qué era lo que estaba pasando, de qué manera se podían involucrar, y ellos hicieron una contramarcha donde golpearon a la gente que estaba en la marcha o protesta. De ahí, pues, viene lo de la reforma del INSS, donde los ancianos salen el 18 de abril a reclamar, ¿verdad? Porque las reformas iban a ser, este, iban a perjudicar principalmente a ellos. Eso fue en León, comienza en León, salieron los ancianos a protestar, y fueron golpeados los ancianos. Cuando pasa eso, en la capital, en Managua, salen la ciudadanía, el 18 en la noche, y también fueron golpeados. Los periodistas les robaron sus cámaras. Este, sí, la policía no hacía absolutamente nada. Y a el 19 de abril se suman los estudiantes. Se suman los estudiantes de las universidades, que obviamente en Nicaragua los jóvenes son como que lo que no nos deben de tocar. Y ese 19 de abril comienza. Ya el estado de Nicaragua responde con armas. Fueron los primeros asesinados en Tipitapa, en Managua. Y eso, pues, fue subiendo de nivel. Comenzó la gente a marcha, a organizarse, pero seguían los asesinatos. Hasta que, bueno, ya hubieron también levantamientos con los tranques, donde se quería parar el país, pues, en exigencia de que se fuera Ortega, por lo que estaba pasando. Sin embargo, hicieron una mal llamada operación limpieza, que fue ir a sacar, a quitar los tranques y a asesinar a diestres siniestras, todo lo que se le ponía enfrente. En esto, en esta operación limpieza y todo, y la mayoría de los asesinatos fueron con armamento de guerra. No, también, este, los asesinatos hacia los chavalos fueron, o sea, no fue como para detenerlos que dejaran de estar en las protestas, era callarlos para siempre. Los tiros eran a matar, o sea, la mayoría de los, o sea, todos, sus disparos eran en cabeza, en garganta, en tórax, y la mayoría de ellos, así fueron los asesinatos. Pero, tú estás exiliada, te exiliaste, te buscaron, tuviste que salir corriendo. Sí, la mayoría de las personas que hemos estado organizadas y también las personas que estuvieron participando tanto en las protestas, en las marchas, nos ha tocado salir a un exilio forzado. A mí me tocó en el 2023. Tuve que salir de manera irregular porque ya tenía una orden de captura. Permanecí un par de meses en Costa Rica, que era el lugar más cerca para nosotros, y luego, pues, pude venir acá. ¿Y qué te hizo venir para aquí? ¿Tenías gente conocida? Porque aquí seguís, estás relacionada también con más madres de abril. Sí, claro. Bueno, Costa Rica no es un país que te brinde una seguridad. Ah, ¿no? No. Han habido atentados allá también en Costa Rica, a personas nicaragüenses. El consulado de Nicaragua, pues, es más bien un lugar donde trabaja para vigilar más bien a los nicaragüenses. y, pues, no es algo muy seguro y la verdad es que eso me hizo tomar la decisión de no seguir ahí, no me sentía segura. ¿Viniste acompañada? Sí, vine con mi hijo y mi esposo. ¿Con tu hijo? O sea, tienes aquí a tu familia. Sí. Fuera de, a lo mejor, tus padres o más familiares allí. Sí. Que debe ser duro. Sí, lo es. Los tienes allí. Sí, sí, sí, lo es porque siempre hay un miedo, pues, la represión va creciendo, va subiendo de niveles y, pues, es bastante frustrante porque no sabes en qué momento va a parar. Pero esto, esta misma situación que se dio en el 2018 con estos asesinatos, ¿al gobierno no le pasó factura? Por decirlo de alguna manera, porque esto es duro, ¿eh? De estar viéndolo, estos jóvenes asesinados, así impunemente. ¿Esto, de qué manera afectó o nada? Claro que sí, claro que afectó muchísimo. Al gobierno, al gobierno. Claro que afectó muchísimo porque ellos han perdido, obviamente, mucha credibilidad. Han perdido también mucha gente que estaba, o sea, en el lado del sandinismo. Obviamente, desertaron de esto. Pero además de desertar también para Rosario, fue un golpe grandísimo porque ella, supongo que quería ser presidenta y esto le bajó todos sus sueños de ser presidenta porque es una de las imágenes menos queridas en el país por cómo ella también ha actuado. Dentro del partido del frente también ha habido mucha... Se ha quebrado demasiado, se ha dividido y entre ellos se andan también... Pero, ¿hay una influencia importante de Rosario frente a Ortega? O sea, ¿es una persona influyente en este gobierno? ¿Ella toma decisiones de calado? ¿De qué manera? ¿Él la escucha? ¿No? ¿Sí? ¿Puede haber competitividad o no? Mucha, mucha, mucho poder sobre él. Ella tiene. Sí. Vamos a ver, Jorge, que estás aquí mirándote porque aquí traemos al experto en lenguas que hemos leído que las dos lenguas oficiales hacemos un poco un inciso porque es fuerte lo que dices, es como doloroso, ¿eh? Para centrarnos un poco más también en este aspecto de las lenguas del país. O sea, leemos que hay dos oficiales, el español y el mosquitio. Miskito. Miskito. ¿Miskito es? Miskito. Miskito. Miskito. Miskito es mosquita. ¿Oficiales las dos conviven perfectamente? ¿En qué ambiente se habla un idioma? ¿En qué ambiente es otro? ¿Tú entiendes los dos, por ejemplo? No. Es por regiones. El lenguaje oficial es el español, pero también hay comunidades miskitas donde hablan el miskito. Y también está en el Atlántico que se habla el inglés criollo, pero nuestra lengua es el español. Sí, por lo visto, bueno, si hablamos de lenguas, hay como 25 lenguas en Nicaragua, ¿no? Pero el español, la principal, y la segunda más alvarada parece ser que es el miskito, aunque vaya por regiones. Sí, sí. Luego hay un inglés criollo. Recordemos que un criollo significa, una lengua criolla es una lengua que se establece entre dos comunidades que hablan idiomas diferentes, pero que elaboran una lengua muy básica, muy elemental, para poderse entender entre ellas, entre comunidades, sobre todo, más que nada, por razones comerciales. Entonces, hay en el mundo una serie de lenguas criollas. Y en este caso hay un criollo con el inglés, ¿no? Sí, en la costa atlántica. En la costa caribeña, ¿no? Sí, y luego, aparte, el miskito, que también incorpora algunas palabras del inglés, por ejemplo, ayudar, le llaman help, ¿no? Que se parece a help en inglés, ¿no? Pero entonces, claro, el español nicaragüense tiene algunas características diferenciales del español que hablamos nosotros en España, ¿no? Por ejemplo, cuando tú quieres comprar algo y entrees una tienda, ¿qué preguntas? Bueno, eso ha sido como que bastante gracioso, porque nosotros tenemos el, bueno, cuando queremos comprar algo, ¿me regalas una Coca-Cola? ¿O me regalas? Es como, obviamente, lo vamos a pagar. ¿Tú lo sabías? ¿Me regalas? Me lo ha contado. ¿Ah, sí? Bueno, pero, claro, es que si esto lo dices en una tienda de aquí, lo que aquí te dicen es que ¿dónde está la puerta? Sí. Pero bueno. Hombre, tampoco siempre, a lo mejor alguna vez te regalan algo. No, pero no, no, no. Pero no, no. Pareciera como que no lo es, pero sí, como que no, no te... Sí, claro, lo que tienen las lenguas, que es verdad, porque regalar ahí es una cosa, aquí otra, pero también la palabra regalo existe como un regalo, ¿te hago un regalo? Claro, sí, sí. Claro. Pero nosotros decimos, bueno, ¿me regalas una Coca-Cola con tal cosa? Sí, sí. Es como que parte de... Aquí, bueno, te puedes regalar agua del grifo, quizás, te necesitas de buen humor. Y cuidado que tampoco. Escucha, y me parece muy duro, porque, claro, en tu caso puedes pensar, estás aquí establecida, pero es tu país. ¿De qué manera piensas cuándo puedo yo volver mis familiares se enferman? A ver, aunque sea dura la pregunta, ¿no? Pero, o quizá no me pregunto cosas y que sea lo que Dios diga, por ejemplo, puedes pensar esto por un lado. Y por otro lado, ¿desde qué forma estáis vosotros colaborando aquí, las Madres de Abril, en relación allá? ¿Qué vinculación os está uniendo los de aquí con los de allá? ¿Qué manera de trabajo tenéis? Bueno, migrar es un proceso, un proceso muy duro, muy solitario. No es como que, tampoco, pues nuestra situación, no fue como que, planeamos un viaje y decir, nos vamos a ir a tal país y mejorar nuestras vidas. o sea, no fue algo planeado, fue, nos tocó salir con lo que andábamos puesto, sin poder mirar atrás, porque no podíamos mirar atrás. Es algo como que salís sin una fecha de retorno, el cual llega a doler muchísimo, pero además de eso, salís con tu corazón destrozado, porque te sentís como una plantita que arrancaron y tiraron y andás buscando dónde plantarte o dónde hacer y sembrar esas raíces y yo traía mi semillita que es un adolescente muy lindo, pero también lo arrastrás con lo que te involucrás y eso duele mucho porque te das cuenta que no es solamente vos de tus decisiones, también perjudicas a otras personas, por así decirlo, cambias la vida de otras personas y bueno, sí lo pensás muchas veces porque ver crecer a tu familia a través de una pantalla, a tu sobrino, ver a mi abuelita a través de una pantalla y preguntarte eso de cuándo voy a regresar y lo único que me hace sentir o pensar es seguir trabajando por Nicaragua, seguir organizándome porque todo lo que se vivió en Nicaragua, todo el dolor que Nicaragua ha vivido, pero también lo que hemos cargado de la historia que se volviera a repetir con otra dictadura, nos hace sentir el compromiso de seguir trabajando, tanto como con la Asociación Madres de Abril porque nosotros seguimos pidiendo justicia, seguimos trabajando por la justicia porque vamos a hacer justicia por nuestros familiares, hemos creado un museo de la memoria contra la impunidad donde es un museo virtual, lo pudimos presentar en Nicaragua en dictadura, lo hemos traído a España, ha estado acá en Barcelona, se ha presentado en Mataró, lo hemos presentado en varias ciudades de Barcelona, pero también ha estado en Alemania, ha estado en Francia, en Costa Rica y en varios lugares donde el museo habla sobre la historia de nuestros familiares desde las voces de nosotros mismos, sus familias, porque el estado de Nicaragua siempre los quiso tratar como delincuentes y para nosotros era necesario dignificar la memoria de ellos y que supieran quiénes eran nuestros familiares, chavalos, estudiantes, trabajadores, campesinos y formamos este museo y seguimos trabajando por la memoria, construyendo la memoria desde nuestra historia, pero además de eso, pues organizarnos también como mujeres, también soy parte de las feministas autoconvocadas que están acá en Barcelona, que ha sido para mí una red de apoyo, cuando migraste sentís completamente sola y estas mujeres me han acuerpado y me han dado ese calorcito de sentir a Cataluña como mi hogar y poder tener un poco de sembrar mi raíz acá y poder continuar. Esta precisamente era la siguiente pregunta que yo te quería hacer, cómo te has sentido aquí en Cataluña y está más que respondida porque me alegro mucho de que te hagas sentir bien. ¿Qué edad tiene tu hijo? 17 años. 17 años ya es un... ¿Y lo ves bien? ¿Está adaptado? ¿Está... ¿O tiene todavía aquel pensamiento en los amigos de allá del país de Nicaragua? ¿O ya está más o menos bien aquí relacionado? Para nosotros fue... Bueno, un cambio estamos cambiando de continente y todo, ¿no? El proceso de pasar de Costa Rica para acá pero fue... tener esta red de apoyo fue muy bueno porque hemos también trabajado con psicólogos porque el cambio fue muy fuerte además nosotros veníamos con con un duelo que no lo pudimos vivir en Nicaragua. de tu hermano mi hermano fue asesinado en el 2018 que fue un duelo pues que tampoco nos dejaron vivir pero también en el 2023 en febrero del 2023 mi mi hijo de 11 meses fallece vaya y en agosto pues me toca salir de Nicaragua y y fue algo que que no nos no pudimos vivirlo con nuestra familia y todo eso fue fue un golpe y múltiples duelos que que trajimos acá que tuvimos que que llevar ese proceso acá y y bueno gracias a estas redes pues hemos aprendido a sobrellevar esto y ya pues mi hijo ha estado bueno ya tiene amigos ya ya se está involucrando más en el ambiente de acá va a la escuela nos metimos a clases de catalán y tratamos de de ir acomodándonos acá y y Barcelona ha sido pues una un lugar que nos ha encantado muchísimo no no hemos sentido en casa y y realmente pero bueno es de esperar y se supone que antes o después aunque no será pronto desaparezca este régimen en Nicaragua volveríais porque ese será otro planteamiento creo que todo lo que hemos salido de Nicaragua queremos regresar yo tengo dos grandes razones de de de regresar y es que quiero ir a enflorar a mi hermano a mi hijo a decirles aquí estamos y lo logramos abrazar a mi familia y ir a la primera fritanga a comer carne asada que extraño mucho la comida de allá pero claro creo de que el planteamiento de regresar siempre está en nuestro corazón porque Nicaragua nos duele nos duele muchísimo y queremos regresar a nuestras tierras porque de ahí somos y ningún gobierno y ninguna persona nos va a poder arrebatar ser nicaragüenses porque de ahí pertenecemos evidentemente seguro que antes o después estáis en Nicaragua desde luego nos ha faltado muchísimo tiempo porque hay entrevistas que dices por favor más tiempo lo de hoy es que hubiéramos estado rato rato y rato hablando contigo porque aparte de que nos has concedido este tiempo tuyo que te ha costado venir has venido desde Barcelona por tus propios medios quiero agradecerte muchísimo muchísimo muchísimo bueno te lo agradecemos todo tu presencia aquí lo que nos has contado seguro y lo que queremos es que te sientas súper feliz bien aquí en Barcelona y que te entregue que todo el mundo te entregue todo lo que os merecéis que es muchísimo gracias también gracias por el espacio siempre es bueno contar lo que Nicaragua vive porque no queremos que nos olviden no queremos que se olviden que en Nicaragua hay un régimen y que estamos personas luchando por la libertad de Nicaragua y porque regrese la democracia y podamos regresar todas las personas exiliadas a nuestro país claro que sí claro que sí Consol Jordi Tamara yo creo que nos encontramos davant de los capítulos de los emigrantes más duros un capítulo donde yo hago extensivo este agradecimiento Tamara porque te has abierto aquí con nosotros con los oyentes y eso no ocurre siempre y te lo agradezco muchísimo porque realmente yo creo que nos ha llegado a todos en lo más profundo de nuestro corazón toda esta situación tan trágica y tan terrible que se está sufriendo en Nicaragua por vosotros también por la gente que vive en Nicaragua este programa de hoy gracias nos sentimos muy aviados Consol y Jordi y nosotros nos dejamos de la gente aquí muy bien muy bien hasta la próxima adeux adeux adeux i fins aquí el refugi d'avui moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 25 de febrer del 2025 nosaltres com sempre tornem demà dimícres de 5 a 7 de la tarda sóc Daniel Martínez ha estat un plaer estar amb vosaltres aquesta tarda de dimarts aquí a Ràdio d'Esvern i tornem demà que sigueu molt feliços adeux adeux totes a Ràdio d'Esvern l'oratà m'incorre m'incorre