#444 - El Refugi del 23/7/2025

Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez. Molt bona tarda, refugeros i refugeres. Benvinguts i benvingudes, una tarda més al Refugi, al Magassin de Tardes de Ràdio d'Esverns. Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM. Avui dimecres 23 de juliol ens espera un programa ple d'actualitat, de bona música i també de ciència. Parlarem de preguntant-se entén la ciència amb en Jan Bigata. Tot seguit, a la segona hora, entrevista del dia amb Gemma Binèfar. Parlarem amb la cap de la unitat de cribatge del càncer del LICO i també acabarem el programa d'avui parlant de la xarxa educativa, a la xarxa Les Ones, amb en Jaume Funes, psicòleg i educador. Seguim gaudint dels episodis que ens queden d'aquest refugi d'estiu. Recordeu que acabem temporada la setmana vinent, divendres dia 1 d'agost. Serà l'últim programa del refugi. També tenim ganes de gaudir d'aquestes vacances. I al setembre tornarem amb la tercera temporada del refugi. Tinc moltes ganes d'estar aquí també amb vosaltres, a casa nostra, a ràdio d'Esverna, 98.fm. Però us mentiria si us dic que no tinc ni una miqueta de ganes d'anar-me'n de vacances. Tot sigui per descansar una mica, per desconnectar i també per venir amb les piles carregades al setembre. Vinga, va, em deixo d'enrotllar i comencem, com sempre, el refugi. I benvinguts. Actualitat 360. Les notícies a prop teu. Es frena el creixement del turisme a Catalunya amb estades més curtes als hotels. Catalunya és una de les grans destinacions del turisme mundial, però a poc a poc es veu com el boom dels últims anys es va desaccelerant. Tot i que les portes de l'estiu de l'arribada també turística continuen xifres rècord, el creixement és més tímid i les estades als hotels es fan més curtes. A Catalunya el juny hi van fer nit, prop de dos milions i mig de turistes, un 6% més que el mateix mes de l'any passat, quan el creixement respecte al 2023 es situava en el 12%. Un milió i mig de visitants que han arribat són visites internacionals. Cada frenada que estem vivint, en aquest cas, aquesta actualment, aquesta frenada, arriba després d'anys de forta expansió amb la recuperació econòmica després de la pandèmia i un retorn de l'interès per viatjar. En aquest creixement més normalitzat, però, hi intervenen altres factors, tal com apunta David César Hyman, economista de CaixaBank Research. En aquest cas, parla de la desacceleració, que no vol dir contenció, vol dir que la taxa de creixement es farà més petita a mesura que s'acaba el vent de cua de la pandèmia. En aquest cas, d'on venen els turistes que visiten Catalunya? Doncs les dades fetes públiques aquest dimecres per a l'Institut Nacional d'Estadística desgranen d'on venen els visitants de l'Estat que s'han quedat als hotels i tenint en compte que bàsicament la meitat són turistes catalans. A banda del turisme autòcton, els que més fan nit a Barcelona són els de Madrid i els d'Andalusia. A Girona, pel que fa també a la nostra estimada ciutat, Girona s'hi queden principalment de Madrid i Galícia, i a Lleida tenen visites d'andalusos i madrilenys, i els que acaben escollint visitar en Tarragona són bona part d'Arragó i també del País Basc. I seguim amb més notícies. Una nena recull una pedra a la Costa Brava i un any després hi apareix una granada a l'interior. La nena se la va endur a casa seva amb el temps, s'ha anat escardant i la família ha descobert que s'hi amagava l'artefacte. Una nena va recollir una pedra a la Costa Brava i se la va endur a casa seva, a Sant Cugat del Vallès. Segons han explicat els Mossos d'Esquadra, la pedra es va estar a l'habitatge durant 12 mesos sense que ningú sospités que amagava. Ha estat ara en desgastar-se quan la família ha descobert que a l'interior s'hi ocultava un artefacte explosiu. Després de trucar al 112, els Mossos han informat que els TEDx han retirat l'explosiu amb seguretat. La policia, però, encara no ha pogut concretar de quina platja provenia exactament. I avui dimecres es posarà fi a la trencadissa entre la Generalitat i els premis de la Fundació Princesa de Girona. Salvador Illa serà el primer president de la Generalitat que assistirà a la gala des del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. El retrobrament, però, no serà total. Aquests premis fa set anys que no s'entreguen a Girona i des de llavors viuen una etapa nòmada sense seu fixa. Però les relacions entre la Fundació, la ciutat i les diferents institucions no sempre van ser tenses. La llavors Fundació Princesa de Girona es constituïa l'any 2009, impulsada per empresaris gironins per donar suport al talent jove sota el patronat del Princesa Felip. L'acte fundacional celebrat a l'Auditori de Girona acabaria amb el peu esquerre, amb els Princesa Felip i Letícia, el president Montilla, el president de la Fundació i l'alcaldessa de Girona tancats a l'ascensor. Malgrat l'anècdota i tot i les protestes antimonàrquiques que va haver-hi en l'acte, la relació entre la ciutat de Girona, la Fundació i el llavors Princesa Felip seria plàcida en els seus inicis. Des del 2010, els premis Princesa de Girona es van entregar a l'Auditori de la ciutat. Però l'accés de Felip VI al tron i també l'inici del procés van anar tensant la relació i el 2014, el llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont, anunciava l'aprovació d'una moció perquè no es proclamés la Princesa Leonor, Princesa de Girona. El consistori gironí afirmava que el títol ja no representava la ciutat. I vinga, va, canviem radicalment d'assumpte perquè anem a parlar de les notícies a nivell municipal. Sant Just té ball és el lema crític que encapçala el dia blau de Festa Major a Sant Just. El dia blau de la Festa Major a Sant Just d'Esvern es celebrarà el dijous 31 de juliol i inclourà una jornada plena d'activitats familiars, lúdiques i reivindicatives. En una entrevista, Pep Vila, membre de la Comissió de Blaus, ha detallat la programació. La birra és que en aquest cas l'organitza el cau, una activitat que fins fa poc com que estava el cau jo també l'organitzava i tothom sortia molt content i que té la seva dificultat organitzativa també. És un concurs d'escalada però que s'escalen caixes de cerveses, caixes banals, les botelles de cervesa, buides, evidentment, sense les botelles i s'apilen i llavors qui arriba més amunt... Com cada any, el dia blau té una temàtica basada en allò que Sant Just no té. Enguany, el lema és Sant Just té ball, una ironia que serveix per posar en relleu la problemàtica urbanística de la zona de la bona aigua. Podeu recuperar aquesta i altres entrevistes al www.radiodesvern.com Prop de 40.000 persones han participat en les activitats impulsades pel Consell Esportiu del Bas Llobregat durant el curs 24-25. La xifra inclou tant els jocs esportius escolars amb 12.032 participants entre esportistes, entrenadors, delegats, tutors de joc i de grada com prop de 24.000 infants i joves que han gaudit del programa d'activitats de promoció al llarg del curs. Els esports col·lectius han aplegat 6.716 persones, en aquest cas repartits en 539 equips de disciplines com el bàsquet, el futbol sala, el voleibol, l'hoquei, mentre els esports individuals han registrat 3.657 participants. I ara sí, és el moment de parlar de l'efemèrida del dia. Avui la que hem triat és el Dia Mundial de les Balenes. Avui, 23 de juliol, es celebra aquesta efemèrida que tenim subratllada al nostre calendari. 7 minuts per arribar a dos quarts de 6 de la tarda. Ara marxem a la cançó del dia. La càpsula. Música sense límits. Doncs avui us portem una cançó que jo especialment avui he escoltat bastant al llarg de tot el dia. No sé, m'ha donat per aquesta cançó. No sé si us passa alguna vegada que us dona per alguna cançó en concret, sense cap motiu aparent, i llavors l'estàs escoltant tot el dia. Doncs a mi m'ha passat, i com que és una cançó que té moltes versions, doncs he escoltat que si una versió, que si l'altra, que si l'altra... Bé, deixem-nos d'històries i parlem de la cançó. Us estic parlant de Rei del Glam d'Alaska i Dinarama, que en aquest cas té versions com la de Loquillo, la de la pròpia Alaska, que la té també en versió single, i evidentment la de les Nancis Rubies. Avui sentim la d'Alaska i Dinarama, aquest Rei del Glam. El rey del Glam nunca podràs cambiar ajeno a las modas que vienen y van, porque tú, tú, eres el rey del Glam. Eres el rey del Glam, nunca podràs cambiar ajeno a las modas que vienen y van, porque tú, tú, eres el rey del Glam. Con un tajón de aguja, los ojos pintados, dos kilos de rímel, muy negros los labios, te has quedado en el 73, con Bobo y T-Rex. Hombre, las gigantescas glitter en el pelo, esmalte de uñas, negro, leopardo y cuero, te has quedado en el 73, con Bobo y T-Rex. Eres el rey del Glam. Eres el rey del Glam. Nunca podràs cambiar ajeno a las modas que vienen y van, porque tú, tú, eres el rey del Glam. Eres el rey del Glam. Nunca podràs cambiar ajeno a las modas que vienen y van, porque tú, tú, eres el rey del Glam. El Glam. Otra cosa. Cuasi el rey del Glam. Mencken su colonizar. Cuidad de Tunas. Junja. Direrenlo. Dueña. Cuatro. Tutstante. Sura. Cuarta. Cuarta. Cubo. Cuatro. Cuarta. Cuarta. Cuarta. Cuarta. Cuarta. Cuarta. Cuarta. Cuarta. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Comencant! Fins demà! Sí. Ui, però mala experiència, no? No, no mala experiència. Ho ha dit així com un sí. Sí, mon pare sí que és consumidor de kombucha feta i la fa també a casa i tal. Ah, la fa? Sí, però a mi sempre m'ha donat una mica de respecte. I les vegades és una mica aquest tipus de gust que t'has acostumat una mica. I, bueno, no li dono tanta l'oportunitat que es mereix, potser, podem dir això. L'oportunitat que es mereix. Doncs... No, sí, al final la kombucha hem estat parlant en alguns programes sobre el que aporta... O sigui, no s'ha demostrat 100% l'efecte de la kombucha en el cos, però sí que és veritat que versus un refresc o versus una cervesa, no? Sí que té bastants beneficis a nivells nutricionals. O sigui, és una fermentació de te verd amb una colònia de bactèries, que ahir vam estar també parlant. I tot el que aporta aquesta kombucha, per això m'agrada bastant, està ficat de manera natural. És a dir, no hi ha saboritzants, no hi ha sucre afegit, no hi ha res. Llavors, és com l'alternativa saludable, no? El que dèiem, de buscar una mica l'alternativa aquests sabors que el teu cos demana, encara que siguin superparatables, no? De dir, escolta, en comptes de vendre un refresc o una Coca-Cola que té quilos de sucre i no m'aportarà res, anem cap a una versió una mica més. Potser igualment comercial, industrial, però molt més saludable que no fos un refresc d'aquests que es venen avui en dia. Vitae Kombucha Slow Drink és una de les marques així potents de Kombucha que també marca la diferència a Foodies, perquè és la que teniu vosaltres. Ja ens ho vas explicar també en el programa de Foodies d'aquesta temporada on vam parlar de la Kombucha. Posteriorment jo vaig venir a Foodies per provar-la, perquè, clar, vam dir, home, hem parlat de la Kombucha. Se tiene que provar esto. Doncs això s'ha de provar. I vaig anar a Foodies a provar. Vaig provar aquesta que ens has portat de gingebre, perquè soc molt fan del gingebre. Sí. Però, si et sembla, arrenquem, farem una petita cata, això és una prèvia de la secció. Farem una petita capa, també capa, però una... Una cata. D'acord, una cata. I comencem amb una que és d'Apple & Simon. Les dava a rejar primer, no? No. No s'ha de ser sexejar. No. Aquest és un dels temes de la Kombucha. La Kombucha porta gas. És un gas que surt a través de la fermentació. Aleshores, si li fotem canya, quan l'obrim pot ser un desparrame total. El que hi ha només a la Kombucha és una mica de part que et queda de colònia, residual de colònia, de bactèries i una mica de la fruita que ha estat aquí. És un poço com de fruita. Que només en servir-ho ja es va barrejant. O sigui, no hem de fer un shake de la Kombucha perquè llavors podem tenir aquí un sifon. L'Anna m'ha dit que ja se n'ha pres una abans de venir. No sé si vols una mica més. Jo me n'he pres una. No, no, no, no. Això us ho deixo a vosaltres. Jo me n'he pres una. Poma i canyella, eh? Sí. 100% Kombucha. Us he portat aquestes dues bàsicament perquè la meva elecció ha estat per una que té bases dolces de fruita, però igualment es nota aquesta amargura de la fermentació, i sobretot del té verd. I l'altra que us he portat és la de llimona i gingebre perquè ens anéssim cap a l'altre extrem. Vam parlar en l'altre capítol de col·laboració que vam fer, vam parlar sobre com identificava el cos aquests sabors, tant el fermentat com l'àcid, com la marc. Doncs aquesta kombucha de llimona i gingebre jo crec que ho té tot. O sigui, és un combo de dir bella tela, perquè la té la llimona que és àcida, el gingebre que és com aquest àcid picant amarg, i després té la fermentació del té verd. O sigui que aquí és una bona combo de dir potent els sabors. Sí, jo crec que com diria el Miguel Montoro, cures costipats, no? Jo crec que tots els aliments que de cultura popular curen, que és el gingebre, la llimona i tal, jo crec que estan tots aquí. Exacte, totalment, totalment, sí, sí. Molt bona, eh?, aquesta de poma i canyellà. Sí, sí, està molt bona. I em sembla molt curiós això que deies, que com veiem, quan tenim una fermentació, veiem fermentacions a tot arreu, veiem el pal, veiem, per exemple, el iogurt, normalment acostumen a ser bactèries que bàsicament s'alimenten de, per exemple, sucres, i fan una acidificació del medi. Exacte. Doncs ens semblava molt interessant com les pròpies bactèries poden fer l'acidificar el medi, arriba a un punt que fan el medi tan tan àcid que les altres colònies de bactèries que podrien ser perjudicials no poden existir. Per tant, són les pròpies bactèries les que et fan segur contra altres bactèries. Te l'esterilitzen. Que curiós, tal qual. Que curiós. Sí. Anem a parlar de la llimona, que no us comentaves, Anna? No, o sigui, alhora volia parlar del tema de la fermentació perquè sí que és veritat que aquestes combutxes els se'ls hi posa sucre perquè la colònia de bactèries existeixi, però elles mateixes la consumeixen. Llavors, sí que és una beguda que en l'elaboració porta sucre, però després, clar, la bactèria el va consumint. Fins a això, que crea un medi que queda estèril. Perquè aquesta kombucha és com si fos, bueno, pues això, una beguda estèril que no té bactèries perjudicials, ni inclús bactèries. Bueno, ja hem servit la segona kombucha. He volgut fer una mica d'ASMR perquè la gent escoltés perquè la gent escoltés de fons com la preparàvem. I, bueno, xin, xin, xin. Salut de l'Anna Pogueda. Això ho hauríem d'haver gravat, això ho hauríem d'haver penjat. Aquesta ja, aviam, anem a fer... Aquesta és molt més potent que l'anterior. Aquesta m'agrada més, aquesta té més panxa. Té una olor, té una olor brutal. Té més panxa. Té més panxa? Sí, sí, sí, exacte. Aquesta és feta amb suc de llimona, per això és una mica més opaca que l'anterior. És amb suc de llimona, porta el gingebre, que també està fermentat a dins, i, clar, el té verd, que també s'utilitza en l'elaboració, fa que sigui també aquest punt d'antioxidant, no?, dels te verds. Així, per mi, aquesta és la que més venen, també, però és la que més agrada, la que més sol agradar. Molt bona. Molt bona, perquè et recorda una llimonada, perquè al final no deixa de dur llimona, que per la gent que potser no estigui tan acostumada a aquest tipus de begudes, doncs se li pot fer més... més còmode, no?, el millor aquesta, més agradable. Sí, més habitual. Perquè és molt refrescant, a la gent que li agrada el gingebre, doncs també segur que li encantarà. Aquest tipus de begudes, a mi, a part d'obrir-me una mica l'estómac, no?, que és com un aperitiu, no?, abans de dinar o el que sigui, també, a part de refrescar-me molt, també m'obren les papiles gustatives, no?, perquè salivo molt. Sí, això pot ser pels àcids, no?, potser. Ai, aquí ja em pilles, eh? No, no, no ho sé pas. Jo crec que és tot el tema de l'àcid que hi ha... Em dóna la sensació que està neteja, saps?, de que et neteja la boca. O sigui, al final, quan hi ha una beguda que és àcid o algun component que és àcid, el que et fa és que el teu cos activa com la saliva per protegir, al final, totes les mucoses que tens, no?, és un àcid, que el que fa és que això que t'activa la saliva per tot el sistema digestiu perquè sigui molt més llevadero, o sigui que es pot dir molt millor. Que interessant, no ho he escoltat mai. Sí que havia estudiat tota la... O sigui, la catàlisi química, no?, com ja els enzymes a la boca comencen a digerir, però m'havia pensat com una protecció a nivell del pH per l'estómac. Que interessant. Sí, sí, sí, sí. Per això et passa això i per això moltes begudes d'aperitius porten aquest punt àcid o inclús amarg, no?, els d'aperols i aquestes coses també porten aquest punt amarg, que el que fa és el mateix efecte. Jo, doncs, hauríem de fer... Com es diu el... Aquesta vegada que es pren els diumenges, s'ha semblat el nom. El vermut? El vermut. Fer el vermut de kombucha. Jo crec que seria un concepte... Aquest vegada que es pren els diumenges, eh? Bueno, què tens el diumenge? El diumenge, a les 12 i mitja, amb unes olivates... És veritat, la próxima vegada ens portes... El Dani ens porta unes olivates. Què vol dir el vermut? És que m'agrada com demanes. És aquí fa la tertulia, directament. Sí, sí, sí. Home, perquè jo vinc aquí i porto un material i tu, portes les olivates. Vale, vale. Ja m'ho apunto. Jo m'ho apunto. Jo m'ho apunto, si voleu, no passa res. Ja m'ho apunto, jefe. Ja m'ho apunto. Molt bé, doncs, comencem una mica amb la tertulia. Si et sembla més a guió, no? Que tenies un guió també preparat per fer aquest crossover de ciència i cuina, que ja vam fer el primer capítol. Continuem en aquest segon. Després d'aquest petit testet de kombucha que hem fet, arrenquem amb cosetes, perquè també hi ha molta història en el món de la cuina i com ha canviat, no?, tot això, la forma de cuinar, d'elaborar els plats, de la cocció... I una mica parlarem de tot això. Exactament. Ahir vam parlar de com... O sigui, primer, quin és el sentit que ens permet tastar, perquè si no, no tindria gaire sentit. Bueno, evidentment, a partir del menjar aconseguim els nutrients, però també tenim un plaer. O sigui, jo crec que l'edonisme del menjar és una cosa que per mi no me la poden treure. Aleshores, volia parlar sobre, amb el següent tema, una de les qüestions que per mi em sembla més important dintre de la cuina, potser vosaltres, que teniu més estudis que jo, em criticareu, però és la cocció. O sigui, jo crec que per mi sense la cocció no existirà la cuina tal com la coneixem avui. Bueno, sí o no, no? Clar. O sigui, hi ha moltes altres coses que no siguin coccions, com els macerats, com les emulsions aquestes que havíem comentat, que pròpiament no és cuina, amb cocció, vull dir. O sigui, sí que és cuina, però no amb cocció, que també aporten, sobretot a l'estiu, aporten plats que són molt interessants, sense que hi hagi cocció. I que també han format part molt important del paper de la conservació dels productes, que també això ha influenciat molt a com cuinem i a com mengem, que això també hem parlat aquí al programa Foodies, que al final també tots aquests mètodes de conservació són mil·lenaris, centenaris, hi ha molts mètodes de conservació que no requereixen d'un foc per poder cuinar. Però sí que és cert que aquella imatge de l'home inventant el foc i cuinant les peces que caçava, els animals que caçava i tal, doncs està en l'imaginari de tots i al final també forma part una mica de la prehistòria de la cuina. Jo crec que és una mica exacta la combinació. O sigui, no podia existir una cosa sense l'altra, jo crec. Sí, seria important, de fet, teniu raó, jo crec que hauríem de canviar el tema, no hauríem de parlar d'això. No, és broma. D'acord. Aleshores, anem a... O sigui, la visió que anem a ficar és com d'important ha sigut la cocció dels aliments amb l'evolució de l'humà. Ja no només en com fem els nostres plats, sinó com som avui en dia. Aleshores, una de les coses més importants que fa el foc fa que els aliments siguin més facis de digerir. Per tant, una de les coses, quan tu comences a veure els diferents tipus d'homo, veus el nivell de crani, sobretot la mandíbula, veus que antigament teníem la mandíbula molt més desenvolupada. Però necessitàvem moltíssima força, o sigui, ara mateix, tu vas a una poma una mica dura i se't trenca ja una dent. Vull dir que ara mateix... Però, sempre hem anat perdent aquesta força de la musculatura perquè no necessitàvem tanta força per mastegar. I l'altra característica que teníem molt important és que era molt més fàcil extreure els aliments, els nutrients, a partir d'un menjar que havia estat cuinat. Per tant, amb el mateix menjar podíem extreure moltíssima energia i això és molt important per a un dels òrgans més importants del cos, que és el cervell. Aleshores, què veiem? Des que ens considerem homos, concretament, des que ens considerem sàpients, no tenim tants canvis a nivell dels ossos, el que veiem més canvis és a nivell de la composició del cervell, sobretot en nombre de neurones. Ha crescut moltíssim i això és gràcies a aquest aport nutricional tan gran que vam començar a tenir a partir d'aquí comencem a cuinar el menjar. Perquè, tenim una dada aquí, és molt interessant, el cervell consumeix el 25% del gas energètic del cos quan suposa un 2% del pes. O sigui, veiem... Clar, perquè és el múscul que requereix molta més energia que els altres, no? Exacte. Aleshores, hem de recordar quan anem a estudiar menjar bé. És una cosa que els estudiants crec que no ho fem gairebé moltes vegades. No, som roli una mica. Sí, sí. Però bueno, tots els estudiants que estudien aquest programa és una cosa que s'emportarà cap a casa que serà menjar bé i sobretot quan estudieu, que és com fer un esport pel cervell, pràcticament. Aleshores, tens les dues coses. Tens. Necessitem... Com tenim la mandíbula més petita, això també ajuda a que tinguem més espai, més o menys, la deformació del crani fa que tinguem més espai pel cervell. I evidentment és una cosa que com a espècie ens sentim molt identificats, no? Som espècies superintel·ligents, serà molt pel cervell, doncs serà per alguna cosa. I és també interessant com aquestes dues característiques que necessitem menys temps per mastegar els aliments i amb el mateix aliment tenim més energia que ens canviarem molt a nivell de cultura, a nivell de societat, perquè si no necessitàvem tant de temps per menjar aliments, podríem destinar molt de temps a altres activitats. I això també és un pas molt, molt important per l'evolució de l'humà. Aleshores, no sé si això es dona a les cleres de cuina, no sé si... Però potser ara tardem més en cuinar-los, no? O sigui, abans estàvem parlant del temps que dediquem potser a cuinar i que, ara ja no tant, també és una reivindicació, però les nostres àvies, per exemple, es passaven hores i hores a la cuina per elaborar menjar per tota la família i allà sí que s'hi perdia molt de temps. O sigui, sí que és veritat que... Aquí ara faré una mica de distinció de sexe, però és veritat que l'home, que és el que normalment treballava, tenia més temps per treballar, mentre que la dona que estava a casa es dedicava molt més a preparar menjar i que tothom pogués, quan arribés a casa, poder menjar. Aleshores, jo crec que sí que és veritat que ha donat molt més temps el tema de no dedicar-li tant d'estona a menjar, però també se li dedica una mica a preparar aquell menjar, a la cocció d'aquest menjar. Sí que al principi era com molt simple, ficaves al foc una costella i ja està, i lo tenies, a fer això, però sí que és veritat que jo crec que amb l'evolució hem anat com sofisticant aquest procés, de dir, i si li fico una salseta o si li fico unes herbetes o si li... I això jo també el que ha fet és complicar el procés. I els mecanismes, no? I els mecanismes, al final també els aparells que tenim no són els aparells que tenien les nostres àvies, els nostres avis que tenien doncs una olla potser així d'aquestes de ferro colat i alguna cosa més o alguna cassola de fang i amb allò ho feien tot, nosaltres en canvi teníem que si l'air frayer, que si no sé què, que si el lecoé pel micrones, el lecoé pel no sé quantos, al final tenim tants estris que també això jo crec que ens acaba saturant una mica perquè no acabem traient-li profit a tot ni molt menys que això ja també té una vessant comercial i capitalista que seria per un altre debat, però té molt d'això, vull dir que a vegades menys és més a la cuina també perquè moltes vegades amb poca cosa doncs ho acabes fent, jo ho estic notant ara perquè m'estic independitzant i a casa meva a la meva cuina m'ha passat una cosa molt bonica que és que la meva àvia era una dona que comprava moltes coses però que no les acabava d'estrenar i la meva àvia doncs ens va deixar fa un parell d'anys i quan vam estar doncs endreçant la casa ens vam trobar tot d'olles, tot d'estris de cuina que havia comprat potser feia 20 anys i que no els havia arribat mai a estrenar i els estic estrenant jo i estic cuinant jo amb aquells estris i hi ha diferència perquè són molt més pesats són d'un altre material sí, sí, sí concretament diferents però cuinen molt bé perquè el foc el foc es reparteix molt bé quan estàs allà cuinant vull dir que és molt diferent però al final què vull dir amb això que a vegades amb una olla per bullir una paella una cassola per poder cuinar una mica més de plats més de cullera o el que sigui ja ho tindríem vull dir si tenim el forn i això amb això ja podem fer moltes coses el que passa que bé doncs li hem anat a fer en gatges a la cuina i a vegades ens hem enredat una mica amb això sí, totalment i jo crec que els gatges és una com deies aquesta tendència cada cop necessita menys-menys temps i la modernització ens ha portat a un punt gairebé negatiu a un punt que deixem de considerar la qualitat dels aliments que ens estem ingerint només necessitem menjar molt ràpid i sobretot per exemple una cultura que crec que es veu estant clarament als Estats Units on tenen una cultura del treball que t'ocupa tot el dia crec que aquí potser si tenim una cultura més de la nostra voreta per dinar de fet una mica més relaxada però aquestes noves tendències occidentals de menjar el més ràpid possible que no sigui un esforç que pengem el menjar com un esforç quan hauria de ser un plaer i menjar coses de qualitat i veiem una de baixada de la qualitat dels aliments dels superprocessats i després de com això ens acaba afectant en carcerígens en risc de malalties cardiovasculars i en nutrició cada cop tenim menjars menys pobres hipercalòrics i és que no té gaire sentit totalment al final el que dèiem abans en capítols anteriors que dèiem això que la gent busca el superparat a les que les den un xute alguna cosa ràpida fàcil i a seguir com a mi vida que no li vull dar més importància al tema del menjar i una mica s'ha de reivindicar el que deies menjar sobretot estan triomfant moltes cadenes a Barcelona o restaurants que abogan per aquest camí a l'Ons Green sobretot quan va sortir a Barcelona va ser un boom per què? perquè et parlava de real food o sigui menjada de bo de que ve del camp al final darrere hi ha un tema industrial segurament però al final el que aboga és una mica tornar a gaudir del menjar i que siguin coses que tu puguis identificar o sigui a vegades et posen a un plat una cosa que dius no sé si és ketchup o és alça brava o barbacoa o sigui és una salsa indefinida el que et posen o sigui no sabries identificar els ingredients que porta per què? perquè s'ha anat perdent tota la naturalitat que tenia aquella pròpia salsa en si i això ha passat amb moltíssimes altres coses i això és molt trist és molt trist i això és molt trist perquè d'anar a un lloc casolà a menjar doncs això de restaurant que té cuina central i que el menjar li porten fet cada dia al migdia perquè això d'aquests restaurants també n'hi ha molts a Barcelona que tenen cuines centrals i que allà només escalfen el menjar i poc més i tu estàs assegut en una taula pensant que et trauran el menjar de la cuina i sí te'l treuen de la cuina però aquest menjar allà ve d'un altre lloc o ve d'una bossa de plàstic perquè està cuinat a no sé on llavors clar dius aquí és on jo crec que hem de reivindicar i s'està fent i crec i crec que podem estar molt orgullosos les nostres generacions estan abugant una mica a tornar tot això jo tinc molts amics que estan tornant a comprar granel que estan fent aquestes passes per acostar-se una mica més a això perquè aquí també parlaríem del canvi climàtic parlaríem de moltes coses que al final jo crec que ens estem tornant molt conscients aquestes generacions de joves que a vegades es diu no és que tal no sí totalment els joves els joves van perduts bé no tots hi ha gent que ho té molt clar això sí totalment o sigui jo crec que hem arribat a un punt on estàvem supersaturats d'aliments industrials begudes industrials inclús i quan anàvem a restauració tot era potser fregits industrials i aquestes coses jo crec que la nostra generació està tirant un pas enrere s'està preocupant molt més per el seu cos escolta'm què li estic donant al meu cos i com l'alimentació afecta després al meu cos ja s'ha reduït moltíssim el consum d'alcohol totes les empreses d'alcohol estan baixant facturació i això també es nota en la nostra generació que no els estem fent com aquest canvi de demà any de dir no no escolta'm aquest és el meu cos jo vull saber què li estic ficant al meu cos com a gasolina o sigui com a substituents que té perquè cada una de les coses que mengem té el seu efecte o sigui quantes malalties cròniques s'han detectat a través d'una mala alimentació o una correcta una incorrecta alimentació no hi ha moltíssimes intoleràncies al·lèrgies malalties que són cròniques sí que vull fer un matís que hem de tenir en compte que quan posem sobretot el punt de la culpabilització del menjar que comprem i de la qualitat que mengem no tenim en compte moltes vegades el factor socioeconòmic i veiem que quan tens talls superconcrets quan veiem incidències i malalties i sobretot les malalties que tenen a veure amb els hàbits moltes estan molt relacionades amb la qualitat socioeconòmica que té la població sí aleshores dintre de les tres possibilitats anem sobretot anem a intentar fer-ho més accessible i dintre de la capacitat de cadascú doncs el que hem dit reivindiquem sobretot menjar de qualitat que sigui de proximitat que sigui de temporada i ja doncs això si la persona del bar sap el teu nom i tens una relació personal a mi ja és una cosa que m'encanta totalment jo crec que hi ha un tema aquí que és no fer-se mala sang i ser conscients ser conscients d'allò i també ser conscients de la situació en la que estem perquè potser això els joves ara mateix doncs potser has de tenir dues o tres feines per poder pagar el lloguer per poder pagar no sé què per poder no sé quantos sobre estàs estudiant sobre no sé què i a més a més doncs has d'omplir una nevella cada setmana i potser doncs no t'arriba potser doncs has de tirar de recursos tipus to go empreses d'aquestes que doncs donen els seus aliments que estan a punt de caducar a un preu més econòmic però tot això també són opcions per evitar el malbaratament alimentari per altra banda també per estalviar econòmicament i per acabar menjant productes que realment són en unes condicions que ja et dic caducen però caducen demà o caducen passat demà que estan bé que es poden menjar avui totalment i una mica tornar allò de la compra diària que feien els nostres avis les nostres àvies o inclús els nostres pares en algun moment donat aquella compra diària que hi havia molta gent que feia que ara fem aquestes compres setmanals o inclús mensuals i ens oblidem i llavors aquest tipus de consum també pot ser interessant totalment totalment d'acord i ara per és un debat que donaria per moltíssim hi ha moltíssims temes i m'estic tallant la llengua per no continuar però si em deixeu acabarem el que havíem començat continuarem amb la cocció anem a plantejar des del punt de la química què es pot dir sobre la cocció dels aliments aleshores hi ha una de les reaccions més importants que és podríem dir la principal que es produeix quan tu veus per exemple la ceba que es comença com a caramelitzar sense haver utilitzat sucres externs no necessites realment quan comences a ficar-se marroneta que té com més color més olor tenim una reacció que es diu reacció de maillard i es diu una glicosilació de proteïnes que significa tenim proteïnes que quan parlem de macronutrients ja ho sabrem crec que ja molta gent sabem però per si de cas fem un resum tenim els greixos tenim els sucres o els carbohidrats que són com la gran categoria i les proteïnes llavors aquí tenim una reacció on les proteïnes reaccionen amb els sucres que són els carbohidrats simples i aquests sucres que estan reaccionant amb les proteïnes canvien les propietats i poden donar-li més gustos li poden donar més colors i fa que sigui un menjar molt més complet i molt més ric aleshores veiem que aquesta reacció augmenta el sabor de l'umami el gust i la palatibilitat que és tenia a veure amb el que vam parlar l'últim cop però en aquest cas no estem parlant necessitament d'algú dolent simplement ho fa més sabros i per un altre costat veiem quins factors té veiem que els factors més importants en com aquesta reacció es dona són la temperatura la humanitat del pH que serien com els factors més senzills que podríem utilitzar des de la cuina per controlar que aquesta reacció es doni correctament perquè què passa que aquesta reacció també pot tenir conseqüències negatives si no es fa adequadament hi ha el que es diu la reacció no controlada de Mallard també pot donar substàncies com per exemple l'acrilamida que és cancerígena o els AGS que té un nom llargíssim que no diré que augmenta els marcadors d'inflamació que ja tenim ja hem conscients en aquest programa quines conseqüències té la inflamació sobretot quan és crònica per tant són coses que s'han de tenir en compte crec que tothom sap que el cremat és dolent i que s'han d'anar perill jo quan el passa una mica torrat ja el raspo o sigui és com la mania d'estar no, no, no no, no quiero estar quemado saps? clar ben fet que al final sempre està dit no m'insiste el cremat que al final això és dolent i pot ser cancerígena però no sabia que era una reacció inclús en el pa els carbohidrats del pa els sucres del pa estan veient-se afectats per la proteïna que té el pa però o sigui fa la mateixa reacció que hem dit de la seva oi? sí, sí, exactament o sigui tot el que tingui aminoàcids i tingui sucres el pa té carbohidrats complexos però es poden anar trencant i poden reaccionar més i aleshores tens quan parlem de cremat podríem tenir per un costat aquesta reacció no controlada que és quan tens amb majors temperatures hi ha una humitat massa baixa o també després tenim la següent reacció que és la piròlisi que ja és el cremat ja per excel·lència i aquest ja té coses bastant més xungues si voleu us dono aquí un nom però sembla que estigui invocant el dimoni però la piròlisi és un punt més que la reacció amb el llarg no controlada? és una reacció diferent però també comença a aparèixer de temperatures semblants clar com que el cremat la piròlisi comença a aparèixer a partir dels 180-200 graus i la reacció de Mayard està entre els 140-165 això pot variar després de la humitat i com hem dit pot canviar una miqueta i tenim aquest rang o sigui que amb els últims més a prop dels 180 és quan comencem a tenir la reacció de Mayard no controlada i a partir d'ella tenim la reacció de piròlisi i és una reacció diferent però és el que ens dona aquestes substàncies que ja quan es fa completament negre té un gust cremat pur i és quan són les substàncies una miqueta més xungues que tenim si vols dir algun home així són hidrocarbots aromàtics policíclics com el benzopiré que bueno ui el benzopiré sona xungo sona bastant xungo aleshores quan pensem què podem fer per no o sigui per controlar aquesta reacció i per agafar les coses positives i no les negatives perquè hi ha un punt màxim és a dir com controles que un cremat sigui o no massa en quan per exemple nosaltres servim una pizza foodies que té les vores una bombolleta gramada o sigui aquesta bombolleta hauríem d'evitar menjar-la clar això ja o ens podíem menjar aquella bombolleta i no passa res en general en el conjunt de la pizza o sigui jo a nivell de salut no et puc no podria dir perquè no sé quin és el parís el parís relatiu si està o sigui depèn bastant de la temperatura o sigui jo crec que és el que més podríem controlar i també el tema de la humitat clar quan es perd quan la humitat arriba a un punt ja crític i és com comences a tenir aquestes reaccions ara no t'estic ponent en posició d'esper perquè la veritat és que no ho sé però a nivell personal jo crec que ja depèn d'una mica de tu si és una miqueta les vores i saps i si també amb el color ho pots veure jo crec no? no sé vosaltres sí sí bueno ja és cadascú vull dir alguna moleculeta tindràs però bueno no vull matar ningú mentre no siguin no a veure no crec ja t'ho em porten a pizza és com merda n'estic matant aquesta persona et treballa si és molt negra ja l'arrasques una mica clar no no la serveixo directament bueno després el menjar que te'n poses tu a casa no sí això sí ui se m'ha cremat quina llàstima això això em fa els meus fills per avui exacte i no passa nada i per això aquesta era l'execció que portava avui veiem una reacció és a dir com la química pot explicar aquest marronet tan bo que podem trobar els aliments ja veus podes dir la ceba podem dir la carn podem dir el pa per exemple i com aquestes reaccions que són més perilloses hem dit que pot donar substàncies que són tan cancerígenes com poden augmentar la inflamació per tant és una cosa que hem de tenir en compte i és el que has dit a nivell de controlar doncs podem controlar la temperatura i l'aigua el pH és una més complicat o sigui sí que estava veient que quan tens una el medi és més alcalí o sigui menys àcid sí s'accelera la reacció de Mallard sí que es fa més ràpid però també has d'anar amb compte que si et passes de temps se't pot cremar i alhora quan volies evitar que acudís la reacció de Mallard ja no sé amb quin context d'un plat voldries que no ocorris però això voldries al revés voldries tenir un medi més àcid i la reacció de Mallard és beneficiosa per a nosaltres a nivell de digestió també no el que deies ostres això sí que no ho havia pensat o sigui jo no he trobat res com directament a nivell de salut o sigui jo la majoria de coses que he trobat és a nivell més de sensació més d'aroma més de gust granolèptic sí exacte però de salut no havia trobat pas res jo crec que sí que on sí treballem per exemple millores amb el tema de o sigui per digerir que sí més digeribles amb la kombucha i amb les fernodacions sí que trobem aquest factor però no hi havia res d'això sobre la reacció de Mallard fins ara vale curiositat però bueno així tindrem en compte per propers capítols reivindiquem la kombucha un altre cop comencem acabem com hem començat no? totalment família moltíssimes gràcies per l'espai d'avui tanquem aquí aquests episodis especials que hem fet per la temporada d'estiu on hem juntat foodies amb preguntant s'entén en la ciència amb Jan Bigata ha estat un plaer poder portar això a terme o sigui que si la temporada vinent renovem doncs mira podem tornar-ho a fer o sigui una abraçada molt gran cuideu-vos molt bon estiu i ens escoltem aquí a Ràdio d'Esvern igualment igualment Dani que a G adeu i seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern seguim al refugi ara és moment pels bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tot seguit a les 6 i 10 seguim amb la segona hora del magazín de tardes de Ràdio d'Esvern us esperem d'aquí no res després dels bolletins fins ara Catalunya Ràdio les notícies de les 6 Bona tarda us informa Rafel de Ribot el telèfon d'emergències ha rebut una quarantena de trucades per l'episodi de fortes pluges que afecta Catalunya des d'aquest matí la majoria s'han fet des de la Catalunya central tot i que ara les precipitacions es desplacen cap als Vallès i les comarques gironines 3 carreteres s'han tallat per la caiguda d'arbres a Potsreig, Santa Maria de Marlès i Sant Marí del Bars entre les comarques del Bargadà i el Lluçanès per caigudes d'arbres i s'ha tallat la circulació de trens entre Calaf i Cervera a l'R4 per una esllavitzada Renfa gestiona transport alternatiu pels usuaris la subdirectora de Protecció Civil, Imma Soler explicaven declaracions al programa a la tarda de Catalunya Ràdio que el terreny està molt moll per les pluges de les últimes setmanes i que això provoca aquests incidents com que ha anat plovent i a més a més tenim les pluges dels passats dies 12-13 i que a més a més està plovent també en les mateixes zones doncs el terreny està molt xupat d'aigua i podem tenir algun risc d'aquests d'alguna caiguda d'aigua, d'arbres, disculpeu d'alguna esllavissada, etc. Això també ho hem de tenir present Protecció Civil demana molta precaució en els desplaçaments d'aquesta tarda Més notícies, Rosa Pujol El màxim tribunal de l'ONU obre la via als països més afectats pel canvi climàtic a reclamar reparacions contra els que no compleixin amb les seves obligacions en la lluita contra l'escalfament global Els jutges ho recullen en un pronunciament històric fet avui a l'AIA Brussel·les, Jordi Baró Bona tarda Unanimitat dels 15 jutges del Tribunal Internacional de Justícia en l'opinió pronunciada avui El màxim tribunal de l'ONU declara que el canvi climàtic és una amenaça urgent i existencial i que els països que violen les seves obligacions climàtiques cometen un acte il·lícit que pot resultar en reclamacions de reparacions per part dels estats més afectats per l'escalfament global com assegurava el president de l'acord el japonès Yuji Iwasawa Les conseqüències legals poden incloure les obligacions de cessar les accions o omissions il·legals donar garanties de no repetició i la reparació plena als estats perjudicats Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les L'Assemblea Nacional Catalana ha convocat per aquesta hora una manifestació per anar de la plaça de Sant Jaume de Barcelona fins al Gran Teatre de l'Ixou per protestar contra la presència del rei aquesta tarda al Coliseu a l'entrega dels Premis Princesa de Girona Barcelona, Toni Fortesa, bona tarda Bona tarda, doncs ara mateix un centenar de persones concentrades aquí precisament davant a dintre de la plaça Sant Jaume precisament, com deies contra la presència del rei Felip VI a Barcelona La convocatòria l'ha convocat ha anat a càrrec de l'ANC i denuncia, com deies la presència del monarca a la ciutat Lluís Llach és president de l'ANC Som aquí per rebutjar la presència d'un rei que és espanyol perquè no és de casa nostra i que se'l quedi en ell si ja està i sempre que vingui l'ANC li demostrarà que no volem un compte de Barcelona de la seva mala qualitat per dir-ho d'una manera I deies que la idea era moure's del pass de Sant Jaume al Liceu d'aquí ens deien ara mateix els participants que creien que igual la mobilització seria complicada de fer tot i així, ara mateix en aquests moments com sentim de fons comença a moure's la manifestació sota la pancarta fora de la monarquia Visca la Terra i amb una fotografia gegant de Pablo Hasél Toni Fortès de Catalunya A aquesta hora està previst que comenci a Istanbul la tercera ronda de les negociacions entre Rússia i Ucraïna aquí planteja la necessitat d'una trobada entre els líders dels dos països mentre que Moscou refreda les expectatives i vol centrar les discussions en les condicions de cada part per un altre foc Julieta i Goran Bregovic són les dues primeres actuacions confirmades dins del cicle de concerts Cruïlla d'hivern de l'any vinent la cantant i productora catalana actuarà el 12 de febrer al Sant Jordi Club de Barcelona i el músic Servi serà l'hivernacle del poble espanyol el 26 de febrer Bregovic acaba d'actuar el Cruïlla d'estiu fa dues setmanes i el febrer presentarà el nou disc The Lally Button of the Wall I ara els esports amb la Sònia Olehart Aquesta tarda a les set final de la Copa Catalunya entre l'Espanyol i el Girona a Sabadell amb el nou propietari de l'Espanyol a l'Ampeis a la Llotja a les nou semifinal de l'Eurocopa femenina entre Espanya i Alemanya Anglaterra ja és la primera finalista pendents de l'anunci oficial del fitxatge de Marcus Rashford per part del Barça que està previst que sigui en breu i el Tour de França final de la 17a etapa i ja tenim guanyador Isaac Vilalta bona tarda bona tarda victòria de Jonathan Milan a l'esprint en un esprint atípic per culpa de la pluja hi ha hagut una caiguda que ha tallat la part capdavantera del gran grup just sota l'arc de l'últim quilòmetre és a dir dins la zona de seguretat no ha afectat els que han vingut per darrere i s'han quedat tallats com és el cas de Pogatxar o Vingegor i al final a l'esprint en un grupet d'unes quinzena unitats Jonathan Milan que ha estat el més ràpid s'ha imposat per davant de Jordi Meus a la General no hi ha canvis Pogatxar es manté lidar còmodament tot seguit les notícies de Sant Just Bona tarda us informa Mariona Sales Vilanova El dia blau de la festa major de Sant Just se celebrarà el dijous 31 de juliol i inclourà una jornada plena d'activitats familiars llúdiques i reivindicatives En una entrevista Pep Vila membre de la comissió de Blaus ha detallat la programació que començarà a les 12 del matí amb el Correvern un ègimcana cultural per a quits ambientada en els elements naturals Organitzada pel Casal Popular la sala puntuarà per la festa major i si podrà participar en grups de 4 a 10 persones A la tarda entre les 4 i les 8 el protagonisme serà per les calavirres una activitat organitzada pel cau consistent a apilar caixes buides de cervesa i escalar-les a marners Estarà dividida en categories infantil i adulta amb l'obligació que els menors de 12 anys vagin acompanyats La prova serà al Parc Maragall i si podrà participar sense inscripció prèvia Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern Dues gimcanes puntuables marcaran el programa d'activitats de la festa major de Sant Jus La primera gimcana pagesa se celebrarà el dimecres 30 de juliol a les 12 del matí a la plaça Verdaguer en el marc de la jornada del punt de trobada Estarà ambientada en el món de la pagesia amb l'objectiu de reivindicar la terra i les tasques del camp Durant el recorregut les parelles participants hauran de superar diverses proves als voltants de la plaça Verdaguer i Can Ginestar L'activitat adreçada a persones a partir de 8 anys és organitzada per l'Esplai a la mateixa L'endemà a dijous 31 de juliol també a les 12 del matí tindrà lloc el Correvern una gimcana cultural sobre el poble que combinarà proves físiques i de coneixement ambientades en els elements naturals Es donarà terme al Parc Maragall dins els actes del Dia Blau Per participar en qualsevol de les dues gincanes cal inscripció prèvia i en dos casos les proves sumaran un punt de festa major pel color de l'equip guanyador Els veïns i veïnes de Sant Just podran participar en guany a una nova edició del concurs de decoració de balcons amb motiu de la festa major A partir del dilluns 28 de juliol i fins al dijous 31 les persones interessades hauran d'enviar tres fotografies del balcó guarnit al WhatsApp 630 185 143 o bé al correu electrònic casal arroba santjust.cat També s'haurà d'indicar el nom el contacte i la ubicació del balcó així com el color en què es participa blau o groc Les imatges s'exhibiran a les xarxes socials i un jurat recorrerà els carrers per escollir el balcó guanyador El veredicta es farà public el dissabte 2 d'agost durant el sopar de festa major i el balcó premiat rebrà un reconeixement de 80 euros i un punt pel seu color a la competició de la festa I això ha estat tot Tornem a més informació dels butlletins horaris i a l'informatiu complet Fins ara Ràdio La Sperma Durant el week Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Ràdio La Sperma Feel the beat from the tambourines You can dance, you can dance Having the time of your life See that girl, watch that scene Digging the dancing queen Digging the dancing queen El Refugi, el magazin de tardes de Ràdio d'Esvern I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern Seguim al Refugi Avui en aquest programa, magazin de tardes de l'emissora municipal de Sant Just Ens endinsem en un món molt interessant Avui parlarem amb una doctora que ens fa molta il·lusió En aquest cas parlarem amb Gemma Binefar Que és cap de la unitat de cribatge del càncer de la ICO Coordinadora del programa de cribatge de càncer a Colorectal des del 2006 És metgessa especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública Doctora en Medicina per la UB I compta amb dos màsters en Salut Pública i Metodologia de la Investigació Gemma Binefar, bona tarda Hola, bona tarda Com estàs? Molt bé, doncs aquí amb moltes ganes d'estar amb vosaltres I d'explicar-vos el que necessiteu Ens fa molta il·lusió poder parlar amb tu també Hem llegit una mica el teu currículum així per sobre Però et volem conèixer més a fons, volem saber una mica més de tu Què et va motivar a especialitzar-te en Medicina Preventiva i Salut Pública, Gemma? Doncs mira, justament fa poqueta vam fer una entrevista i els vaig comentar el mateix Quan jo estudiava Medicina ja fa uns quants anys La Medicina Preventiva i Salut Pública Començava a sentir-se, a parlar del que és la prevenció I a mi, doncs, com que mai m'havia agradat molt això d'estar davant del pacient Vaig pensar, bueno, doncs igual és aquest el camí Poder prevenir les malalties, no? No haver de veure el pacient potser cara a cara I poder fer alguna cosa per intentar evitar que els usuaris que jo dic vagin al metge I per aquí va anar tot, vull dir, va començar així I de fet ara és una especialitat que, bueno, gràcies a la Covid és molt més coneguda Gràcies, vull dir, malauradament, volia dir Pel que fa al cribatge de càncer, quins han estat els majors reptes En la coordinació del programa de cribatge de càncer colorectal també, en aquest cas? Sí, mira, a la nostra unitat portem tant el cribatge de càncer de mama com el colorectal El de mama ja fa més anys que està implementat I potser, doncs, les dones estem més conscienciades en temes de salut I tenim una participació més elevada I el de càncer i colorectal, doncs, està tot un repte Perquè ha costat molt arribar a un mínim d'una participació Que a Europa ens ho marca amb un 45% I tot just després de 25 anys en marxa hem assolit ara aquest 25% Llavors, bueno, doncs, cada dia intentant esbrinar Què podem fer perquè la gent ens participi i poder, això, prevenir aquest càncer Clar, clar, clar, efectivament Entenc que també, doncs, aquí heu de fer molta feina de sensibilització, no? A l'hora de sensibilitzar el pacient Totalment Com tu deies, també l'usuari Perquè, d'alguna forma, doncs, sigui conscient, no? Dels beneficis que pot tenir, doncs, detectar-ho de forma precoç I també, en aquest sentit, tot el que es pot prevenir, no, Gemma? I tant, has donat, no? En el clau És molt important que la gent conegui Ha de tenir informació que és una malaltia molt freqüent El càncer colorectal, si agafem casos en homes i dones És el càncer més freqüent I això la gent ho desconeix Saben que acristeix el càncer de mama, de pulmó, altres I aquest, el colorectal, no ho saben tant I, sobretot, hem de saber que existeix una prova fantàstica Que és molt fàcil de fer Que ens permet veure si pot tenir més risc O no de tenir el càncer colorectal Interessant Aquestes proves, en què consisteixen, més o menys, Gemma? Perquè els nostres oients es facin una idea Mira, és el que diem Un test de sang oculta en femte És un test molt fàcil Que recull, a través dels programes Doncs, en el nostre cas, recull a la farmàcia Els usuaris que poden participar reben una carta I amb el llestat de les farmàcies on poden anar I els hi dona, jo dic, és com un pendrive, no? Com un tubet molt pla Llavors han d'anar al lavabo, això sí A casa seva, on vulguin Han de fer una mostra de femte I en aquesta mostra de femte, res, recollir-la amb aquest tubet Que és res, com un escuradet Un escuradet ens han de recollir I amb aquesta petita mostra de femte Doncs analitzem si hi ha sang no visible a simple vista I això és molt important És a dir, nosaltres busquem sang que no es vegi Perquè si una persona va al lavabo i ja hi ha sang Doncs, evidentment, algú hi ha, no? Llavors, és sang que, en principi, no es veu I que aquesta sang pot provenir d'haver un càncer O una lesió precancerosa I gràcies a aquesta prova, doncs nosaltres detectem amb molta gent Moltíssima Que té aquestes lesions que, diem, precanceroses Que en un futur podrien arribar a ser un càncer També detectem càncers I la sort que tenim és que els detectem en estadis molt incipients Amb la qual cosa evitem tractaments agressius, no? I una millora de la qualitat de vida Però el que és important és que la gent no s'espanti Vull dir, que si els diem que té sang Aquesta sang segurament vindrà d'una lesió precancerosa O fins i tot, a vegades, ens trobem que ni tan sols això Que, bueno, doncs és sang d'una fissureta O d'una hemorroide que ha segnat en aquell moment Sí, sí, efectivament En aquest cas també voldríem parlar sobre l'impacte, no? Que aquests programes de cribatge han pogut, doncs, fer I també en aquests impactes que tu hagis pogut observar en la salut pública Perquè entenc que també, doncs, d'alguna forma Sigui positiva o negativa, entenc que més positiva D'alguna forma, doncs, deu donar aquests resultats, no? Home, sí, sí, jo he d'apostar i aposto I ha donat molts bons resultats Perquè, el que et comento, detectem càncers inicials Que no només fan millorar la qualitat de la vida de l'usuari No rebre tractaments agressius Sinó a nivell econòmic, doncs, com més incipient és un càncer Més barats són els tractaments Però, sobretot, és que això Detectem aquestes lesions precanceroses Evitant que progressin a càncer Amb la qual cosa, bueno, és que només amb la clonoscòpia Podem arribar, no?, a treure aquesta lesió I evitar que en uns anys pugui tenir un càncer Aleshores, és molt positiu Jo, vamos, a part que és la meva feina I m'agrada, però és que aposto per aquest cribatge Potser amb altres diríem Mira, no són resultats tan efectius L'únic inconvenient és això Que tenim una participació encara molt baixa Hem de conscienciar, no sabem com A la població, doncs, que faci aquesta prou És que és un test tan fàcil I que no és gens invasiu Després, ha de quedar clar que si surt positiu Farem una clonoscòpia Que tampoc se'ns espanti la gent La clonoscòpia fa amb sedació No fa dolor I si trobem una lesió Amb la mateixa exploració Intentem, doncs, treure aquesta lesió Però, bueno, això és una petitíssima part De la nostra població És a dir, només el 4% Dels que arriben a fer aquest test Surtan positius I, per tant, els hem de fer una clonoscòpia La resta és un test que no detectem sang Quina edat, més o menys, estem barallant, no? Amb quines edats ens estem movent Quan parlem de cribatge? Doncs el programa de cribatge S'adreça a homes i dones De 50 a 69 anys Tot i que ja està acceptat Que s'ampliarà fins als 74 anys D'una manera progressiva A partir, segurament, de l'any vinent Però la població focus És a partir dels 50 anys En aquest cas, també, hem de parlar De la investigació I seria interessant, doncs, també A partir d'aquestes tesis Que has realitzat Com apliques tots aquests estudis Que tu tens En la teva feina diària A vegades és complicat Perquè la recerca En tots els àmbits Costa, potser Es fan molts estudis De què s'investiga I, oh, doncs, mira, això ha anat molt bé I portar-ho a la pràctica Costa moltíssim Nosaltres tenim línies molt centrades En com adreçar-nos a la població I fer més accessible, no? Que puguin participar Per exemple, ara estem Duent a terme un projecte Doncs, que en lloc del paper Fer amb SMS Invitar la gent per SMS Fer recordatoris Però sí que és cert Que en el nostre món Estem investigant Biomarcadors Que ens puguin identificar De millor manera Tot i que el temps que tenim és bo Però sempre es pot millorar I evitar, potser Que molta gent Vagi a fer-se una colonoscòpia I després no trobem res O sigui que En aquest món Vull dir, cada any Es treuen nous Medicaments també Pel tractament Que fan que Tinguem millors resultats Però en quant al cribatge La nostra línia Sobretot a nivell De l'ICO És intentar això Trobar estratègies Que puguin Fer més accessibles A tothom Que puguin participar I entendre El que és el cribatge En aquest cas Quines estratègies Consideres també essencials Per incrementar La participació ciutadana En el cribatge Perquè clar Jo crec que No deu ser Tasca fàcil Ara, per exemple A mi se m'acudia Com equiparar-ho Per dir-ho d'alguna manera Amb el tema Dels bancs de sang Que es demanen Moltes donacions de sang I també costa molt Que la gent participi En aquestes donacions de sang A vegades Evidentment Una cosa no té res a veure amb l'altra Però no sé Són coses de mobilització Al final són dues accions On necessites la mobilització de la gent Per què costa tant Mobilitzar la gent Gemma? Doncs si ho sabés T'agradaria saber-ho, no? Sí Tant de bo ho sabés Perquè dius Home, llavors podríem augmentar La participació Jo crec que és que Sobretot Prop d'algú familiar Algun amic Doncs et consencies més Llavors Potser la gent més sensibilitzada És la que ha tingut Alguna experiència A prop seu Però jo crec que el tema De sensibilitzar A través de ràdios Com fem ara Teles Fer sortides al carrer Que ja les intentem fer I que això Que ens coneguin És com anar No sé si la paraula Matxacant a la gent Però de manera Hauríem d'anar Constantment Fent-ho Vull dir Perquè ho fem un dia La gent Ah, vale, vale I se t'oblida És a dir Jo crec que ha de ser Algú constant Anar ensenyant números A través dels mitjans Ostres És que si Cada dia veiessin O cada dia Cada setmana Els números de càncer I que veiessin Que el càncer És color rectal El de mama El de pulmó Estan a unes primeres posicions I que els podem evitar En el nostre cas Ho podem evitar Primer fent una Prevenció primària És a dir Portant un estil de vida Saludable Menjant bé Fent exercici I evitar L'alcohol I no fumar Però Si malgrat això Doncs tenim Una segona estratègia Que és Els programes Acrivats Que és el que diem Prevenció secundària Detectar-ho a temps O sigui que tenim A les nostres mans Realment Eines potents Per poder evitar Evitar molts càncers I no I no ho fem Perquè Per molt que S'han t'omplit la boca Dient La dieta mediterrània Doncs hem de veure els números Algo està fallant I no ho estem fent bé Avui estem parlant Amb la Gemma Binèfer Cap de la unitat De cribatge de càncer De l'ICO I coordinadora del programa De cribatge de càncer Color Rectar Des del 2006 Parlem amb ella També Doncs d'alguna forma Per difondre Tot aquest missatge Que hem anat comentant Al llarg de l'entrevista I ara vull parlar de futur Perquè Quins són els propers passos A la prevenció del càncer Gemma? Mira S'està parlant molt De la prevenció personalitzada Així com hi ha tractaments Avui en dia Molt personalitzats Et fan moltes proves Realment Anar al focus D'on està una lesió Doncs també El futur Crec que serà Com una prevenció Molt personalitzada Depenent dels teus factors De risc De l'edat De si et som o dona Intentar fer com un pack I I potser el test de sang ocultà Em fem En lloc de fer-lo Cada dos anys Com estem fins ara Amb algunes persones Es podria fer cada tres Amb altres cada un any I la mamografia Igual Doncs intentar Anar personalitzant Aquests temes Jo crec que No sé Em jubilaré Abans a veure-ho això Però és el que ara A nivell d'Europa Sobretot S'està movent Abans parlaves També de la pandèmia Que va ser una època Que ens va marcar molt A tots i a totes Però sobretot també El sector sanitari Del nostre país Bé Del món Però Del nostre país Que és el que ens toca Més de prop En aquest cas A mi m'agradaria saber Com creus Que ha canviat La gestió De programes preventius Arran de la Covid-19 Mira En el nostre cas No ha canviat gaire Bé No ha canviat Al reddit Que ho continuem gestionant Igual L'únic que sí que hem vist Un petit increment De la participació Jo crec que la gent S'ha conscienciat més Que la prevenció és important De fet La Covid ens ho va ensenyar Si fem les mesures De higiene Tot el que ens ensenyaven De protecció Evitarem els contagis Doncs això La paraula prevenció Ha fet que potser la gent Entengui més Que fer aquest test de sang ocult En fenta És prevenir Un futur Tàncer I Malgrat tothom Deia Ostres Això ens farà baixar La participació Després de la pandèmia Doncs no Realment Hem tingut Un petit increment Tampoc Partir a coets Però Això és el que ens ha ensenyat I també A donar a conèixer La nostra especialitat I veure que Malgrat molts de nosaltres Estem davant dels ordinadors Fem una feina Que És molt important De cara A la població I Gemma M'agradaria acabar aquesta entrevista Preguntant-te Amb què és el que més t'apassiona Del teu dia a dia professional Doncs ja tinc la sort Que m'encanta I perquè és una feina molt variada Perquè la gestió Implica des de relacionar-te Evidentment amb el teu equip De treball Que és multidisciplinar Tenim estadístics Tenim matemàtics Infermeres Administratius Però també Amb gent fora de l'ICO I en relació Amb les farmàcies Amb atenció primària Amb radiòlegs Després fem Moltes sessions Adreçades Tant a professionals Com a A la població I m'agrada molt parlar No sé si es nota Però I bueno I transmetre tot això Que a mi m'apassiona I això Cada dia És per molt que em planifiqui I dic Bueno Avui tinc aquesta reunió Sempre surten imprevistos I coses que fan Que el dia a dia Sigui diferent Gemma Binèfar Moltes gràcies Per acollir-nos avui Aquí a Ràdio d'Esvern En aquest fragment Acollir-nos En la teva agenda Perquè entenc Que també Deus anar Bastant Liada Molta feina I molts compromisos Però t'agraïm moltíssim Que hagis puc fer un forat Al revés Encantada De poder Donar-nos veu Una abraçada molt gran Que vagi bé Igualment Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Gràcies Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit