#476 - El Refugi del 17/10/2025

Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi. Ja és divendres, ja hem arribat per fi al final de la setmana i ara sí, ja estem a les portes del cap de setmana. I jo només us puc desitjar des d'aquí que gaudiu molt d'aquests dies i res, porteu-vos bé, això sí. Però ara sí, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Comencem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb la tertúlia esportiva de la setmana amb l'Àlex Masdeu. Seguidament parlarem de la llengua i de la filologia catalana amb el Joaquim Salinas i acabarem amb una entrevista al Marc Sureda, un dels organitzadors del Cabre Rock Edició Castanyada. Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu. L'OPA del BBVA sobre el Sabadell ha fracassat després que l'oferta només hagi aconseguit el 25,47% de les accions. El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ha celebrat i en declaracions al matí de Catalunya Ràdio ha admès la seva sorpresa pel resultat. L'escoltem. amb una gran sorpresa perquè no esperava un resultat tan contundent. Sí que esperava i sabíem el recolzament absolut que van donar els nostres accionistes minoristes, és a dir, aquells que són clients del banc, els que tenen relació amb el banc, i això ens donava molta confiança, però fins al moment de saber quina va ser la reacció dels inversors institucionals, la veritat jo no tenia constància que al final també fos un recolzament tan important en el nostre projecte i en la nostra proposta. Obviamente no es el resultado que esperábamos, ni el que hubiéramos deseado, pero es la decisión de la mayoría de los accionistas de Sabadell y así la asumimos. En todo momento hicimos lo que creímos que debíamos hacer. Torres ha lamentat que l'operació hagi estat, segons ell, una oportunitat perduda per Catalunya, però defensa que el BBVA viu un dels seus millors moments. Després del fracàs de l'OPA, les accions del BBVA han pujat prop d'un 6%, mentre que les del Sabadell han caigut més d'un 7%. El BBVA destinarà ara els recursos previstos per l'OPA a incrementar el dividend i recomprar accions fins a 36.000 milions d'euros fins al 2028, mentre que el Sabadell continuarà amb el seu pla estratègic independent, que preveu una remuneració de més de 6.400 milions d'euros als seus accionistes. El fracàs de l'OPA del BBVA al Sabadell ha generat una onada de reaccions polítiques, empresarials i sindicals. Des del govern català, diversos partits han celebrat que el Banc Vallès a continuï com a entitat independent mentre que el Ministeri d'Economia ha expressat respecte per la decisió dels accionistes. També les patronals Foment del Treball, PIMEC i la Càmbra de Barcelona han valorat positivament el resultat, destacant la importància de mantenir un model financer divers i arrelat al territori. Els sindicats de comissions obreres i UGT han coincidit que l'operació frustrada evita la pèrdua de milers de llocs de treball. La jutgessa que porta el cas de la mort d'Issac Andik, el fundador de Mango, ha obert formalment una investigació contra el seu fill, Jonathan Andik, per un presumpte delicte d'homicidi. Segons han confirmat diverses fonts, la magistrada del jutjat va decidir a finals del mes passat convertir-lo en investigat després de detectar contradiccions en les seves declaracions. Els Mossos d'Esquadra analitzen des de fa dies el telèfon mòbil de Jonathan Andik, que acompanyava el seu pare el 14 de desembre passat, quan aquest va caure mortalment per un penyassegat a la muntanya de Montserrat. De moment no hi ha proves concluents contra el fill de l'empresari, però els investigadors mantenen oberta la causa sota secret de Sumari, per intentar aclarir què va passar exactament aquell matí en què només eren ells dos i cap testimoni va veure l'accident. La família Andic ha reiterat el seu respecte per la investigació judicial i confia que el procés demostra finalment la innocència de Jonathan Andic. L'exsecretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, ha demanat sortir de presó i denuncia un greuge comparatiu respecte a José Luis Ábalos i Coldo García, que continuen en llibertat. En un escrit presentat al Tribunal Suprema, la seva defensa considera difícil d'entendre que només Cerdán sigui considerat un risc de destrucció de proves, mentre que la resta d'investigats no ho són. El jutge Leopoldo Puente va justificar l'ingrés a pressó provisional de Cerdán pel perill que pogués ocultar o alterar proves, ja que la investigació sobre ell encara és molt incipient. No obstant això, en els mateixos autos, el magistrat reconeix que Avalos i Coldo podrien disposar de diners opacs o contactes internacionals, tot i que descarta el risc de destrucció de proves pel caràcter avançat de la seva causa. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha iniciat una ofensiva diplomàtica per posar fi a la guerra d'Ucraïna mentre endureix la seva política exterior. Després d'atribuir-se el mèrit de l'alto al foc a Gaza, Trump vol repetir... Perdoneu. Oh, perdoneu que he tingut un estornot. Mentre endureix la seva política exterior, després d'atribuir-se el mèrit de l'alto al foc a Gaza, Trump vol repetir l'èxit amb un acord de pau entre Kiev i Moscou. Aquest divendres rep a la Casa Blanca el president ucraninès Vladimir Zelensky i ha anunciat una pròxima trobada amb Vladimir Putin a Budapest. El moviment suposa un gir radical en la seva estratègia. En l'inici del mandat, recordem, havia retallat l'ajuda militar a Ucraïna, però ara impulsa els aliats de l'OTAN a augmentar la despesa de defensa fins al 5% i destinar-ne part a comprar armament nord-americà per Ucraïna. En canvi, respon a la pressió dels seus socis europeus i al fracàs dels intents de conciliació amb Putin, tot plegat enmig d'una política exterior més agressiva. Trump ha autoritzat operacions encobertes a Venezuela, ha amenaçat Espanya amb aranzels i ha condicionat un préstec a l'Argentina al suport electoral a Javier Milei. Catalunya torna a estar en alerta per aquest divendres per pluses intenses que afectaran a bona part del territori durant la tarda i fins les 8 del vespre. Protecció Civil activa tot el pla inuncat a tot el litoral, a la demarcació de Girona i a les comarques centrals, on es podrien superar els 20 litres per metre quadrat en només mitja hora. Segons el Meteocat, les zones amb més risc són l'Alpenadès, el Baix Llobregat, la Selva i el Vallès Oriental i Occidental, en alerta taronja. Es demana molta precaució en els desplaçaments per carretera, evitar circular per zones inundables i no aparcar prop de rieres o torrents. Ara connectem amb el Sergi Arrada, el nostre corresponsal al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Hola, sóc el Sergi Rada, una altra tarda més en directe des de Sitges. Avui us parlaré de dues pel·lícules més. Per començar us vull parlar d'Obsession. És una pel·lícula que també m'ha agradat molt. És sobre un noi molt tímid que està enamorat de la seva millor amiga i no s'atreveix mai a dir-li. i compra com un objecte especial en una tenda d'aquestes de vidres i d'espèlmes així com una mica esotèriques i tal, que és una mena de branca que si la trenques i demanes un desig, en teoria, se't compleix. Així que ell, una nit desesperat, el fa servir i demana que ella l'estimi per sobre de tot. total, que sembla que es compleix, i a partir d'aquell moment ella comença a estimar-lo, però d'una manera cada cop més obsessiva i controladora. És una comèdia de terror, la història cada cop es torna més fosca i realment és molt tensa i ella dona molta por. Des d'aquí la recomano. I una altra pel·lícula també molt especial que he vist avui també us vull recomanar, és una pel·lícula italiana que aquí es dirà La sonrisa del mal, però el títol internacional és The Holy Boy. Ell és un professor que arriba a un poble perdut enmig de les muntanyes i tal. Ell arrossega un trauma molt gran i va viure en aquest poble on tothom sembla ser superfeliç. Resulta que el secret és que hi ha un noi, un adolescent, que sembla que... que el toman com si fes una persona sagrada, que quan li dones una abraçada se't van tota la tristesa i totes les seves preocupacions. El professor, quan se n'entera, vol ajudar el xaval i tal, i l'empoderarà una miqueta i això farà que el poble vagi molt malament a partir d'aquell moment. És un drama com religiós que cada cop és també més fosc i més terrorífic, i m'ha encantat, de les millors pel·lícules que he vist al festival. Vinc una abraçada i parlem de la setmana vinent ja per parlar del Palmarès i de les últimes pel·lícules. Adéu. Moltes gràcies, Sergi. I ara toca ritme, perquè ara toquen els esports. Per fi, bones notícies. El Barça ja té la llicència de primera ocupació del nou Spotify Camp Nou. L'Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda a la fase 1A de les obres, que permet l'ús parcial de l'estadi amb una capacitat per a 27.000 espectadors, corresponent a les zones de gol sud i tribuna. Tot i això, el club no reobrirà encara el camp, ja que vol esperar a finalitzar la fase 1-B, que ampliarà l'aforament fins als 45.000 seients. Segons el director d'operacions de l'Espai Barça, Joan Santelles, l'objectiu és tornar a jugar al Camp Nou a mitjans de novembre, després de l'aturada de seleccions. El permís arriba després de diverses inspeccions tècniques que van obligar a corregir deficiències de seguretat. De moment, el Barça continuarà jugant a Montjuïc, llogat fins al febrer, mentre accelera els treballs per completar la primera fase del nou estadi que arribarà als 60.000 espectadors abans d'abordar la segona, prevista per assolir la capacitat final de 105.000 espectadors. I avui per fi torna el futbol després de l'aturada de seleccions i ho fa amb l'Oviedo espanyol. Els pericos intentaran trencar la mala ratxa al Carlos Sartier i torna a guanyar després de quatre partits sense fer-ho. Els blanc i blaus no podran comptar amb el seu capità, Javi Puado, per lesió. Lluviedo, en canvi, arriba ambaires nous a la banqueta, estrenarà entrenador i vol aprofitar l'empenta del canvi per reaccionar davant la seva afició i tornar a sumar 3 punts. El partit es jugarà a les 9 del vespre amb l'expectació màxima de les dues parts de l'afició. Aquest dissabte, derbi català entre Barça i Girona, que es disputarà a un quart de cinc de la tarda a l'estadi olímpic Lluís Companys, un partit marcat per les lesions i les baixes en tots dos equips. El Barça, Ferran Torres, finalment serà baixa per molèsties a l'esquerra i tampoc se n'ha entrenat Rafinha, Dani Olmo ni Lewandowski. En canvi, Fermín López i la Minyamal se n'han entrenat amb normalitat, però Hansi Flick ja ha avançat que no estan per disputar 90 minuts. La davantera del primer equip queda limitada a Rashford i Ronnie Vardagi, mentre que set jugadors del filial completaran la convocatòria. El Girona tampoc està lliure de baixes. Unai, Ivan de Vic, Abel Ruiz i Siankov són lesionats i Ivan Martín i Alejandro Fantres compleixen sanció. Males notícies per al FC Barcelona femení. La migcampista Patrick Guijarro té una fractura d'estrès a l'escafoide del peu dret i estarà de baixa aproximadament tres mesos, fins a inicis de l'any vinent. La nova seleccionadora espanyola, Sonia Bermúdez, ha fet pública la seva primera convocatòria amb la selecció femenina per a les semifinals de la Nations League davant Suècia els dies 24 a Màlaga i la tornada el dia 28 a Gotenburg. La llista destaca pel retorn de Mapi, León i Geni Hermoso, mentre que Patria Bejarro és baixa per lesió i la seva plaça l'ocupa la jove culer Clara Serrajordi. També queden fora de la convocatòria diverses jugadores que van disputar l'Eurocopa com Atenea del Castillo o Leila Wahabi. Acabem amb bàsquet perquè el Barça de bàsquet va caure ahir a l'Eurolliga en front del Dubai amb un marcador de 83 a 78 al Coca-Cola Arena. El conjunt local va liderar el partit gràcies al seu jugador Petrusev. Ara sí, presentem la cançó del dia. Avui és divendres i ja sabeu què toca, oi? Doncs toca ritme, toca marxa i una cançó que ens posi de bon humor. I per això avui us he portat un absolut himne del bon rollisme. És una cançó que desprèn optimisme des del primer acord. Amb un to alegre i una melodia contagiosa ens recorda que les coses més importants de la vida no es poden comprar. El somriure, compartir, estimar o simplement gaudir del moment. La lletra juga amb la idea que sovint busquem la felicitat en allò material, quan en realitat la tenim en els gestos més quotidians i senzills. Amb un estil proper i molt desenfadat, el tema convida a viure amb més lleugeresa, a no perdre massa seriosament la vida i a valorar allò que és espontani i sincer. Cada vers transmet una filosofia de vida optimista, gairebé com una oda a la llibertat i al bon humor. El tema és d'un duet que es caracteritza per la seva autenticitat i pel missatge positiu que transmeten a través de la seva música. Amb un estil fresc i proper combinen humor, reflexió i optimisme en les seves lletres, aconseguint connectar amb un públic molt ampli. Ara sí, anem amb les pistes perquè intenteu endevinar la cançó. El duet, llastimosament, es va de separar a finals de 2021. El nom del grup era el nom del guitarrista i el cognom del cantant. Aquesta cançó és el seu hit més popular. Això ho hauríeu de tenir clar, així que Que Soni és gratis, d'Arnau Grisso. El primer día de vacaciones, una siesta ilimitada, rascarse los cojones, disfrutar haciendo nada, follar en una fiesta o saberse la respuesta, la piel de gallina recordando el gol de Iniesta. Me sabe mal, pero mear en el mar es un gustazo que nadie me va a quitar. Lunes de Juego de Tronos, ver caer al Poderoso, arreglar la sociedad entre todos nosotros, vivir en un buen libro, un viaje con amigos, la posibilidad de acabar haciendo un frío. Y espabila que sonreír es gratis, regala buen rollismo, orgasmos y armonía. Que no hay prisa, que ser feliz es gratis, entona esta canción y si no sabes improvisar. La bienvenida de tu perro, día sí día también, encontrar un billete aunque no sea de cien, llegar a casa por la noche y tener comida en tuppers, repasar todos tus dientes cuando te quitan los plaquets, dormir y comer y llorar. Gràcies. Espabila, que sonreir es gratis, regala buen rollismo, orgasmos y armonía. Que no hay prisa, que ser feliz es gratis, entona esta canción y sin Espabila que sonreír es gratis, regala buen rollismo, orgasmos y armonía. Que no hay prisa, que ser feliz es gratis, entona esta canción y si no sabes, improvisa. Espabila que sonreír es gratis, regala buen rollismo, orgasmos y armonía. Que no hay prisa, que ser feliz es gratis, Espero que ja estigueu de bon humor amb aquesta cançó que és molt, molt, molt especial. I ara ja sabeu què toca. Ara toca... l'afemèria del dia. Avui, 17 d'octubre, es commemora el Dia Internacional per l'Eradicació de la Pobresa. Una jornada per recordar-nos, sobretot als països d'Occident, que avui en dia la realitat de moltíssimes persones encara és molt dura i que la pobresa és un mal que encara no hem erradicat. Segons les Nacions Unides, 1.100 milions de persones viuen en situació de pobresa, és a dir, gairebé un quart de la població mundial. Darrere d'aquestes xifres hi ha realitats molt dures. Fam, manca d'aigua potable, educació inaccessible, condicions de vida precàries... Però el més xocant és que la pobresa no és un problema de recursos, sinó de distribució. Informes internacionals apunten que l'1% més ric del planeta posseix més riquesa que la resta del 99% de la població combinada. En altres paraules, si els grans patrimonis aportessin part de la seva fortuna, la pobresa extrema podria desaparèixer de tot el món. Per posar-ho en context, segons Oxfam, les fortunes dels 5 homes més rics del món s'han duplicat des del 2020, mentre que la renda del 60% més pobra s'ha disminuït. És a dir, mentre uns acumulen més, milions de persones segueixen lluitant per sobreviure cada dia. Aquest dia vol ser una crida a la solidaritat i a la responsabilitat compartida. Erradicar la pobresa no és només una qüestió econòmica, sinó també ètica i social. Implica garantir drets bàsics, donar oportunitats i promoure un model econòmic més just i sostenible. Així que avui, més enllà de les xifres, recordem que darrere de cada estadística hi ha persones, perquè la pobresa no és inevitable, de fet, és evitable, és una construcció humana i, per tant, també pot ser una desconstrucció col·lectiva. El món té els recursos per posar-hi fi a la pobresa, només cal la voluntat de repartir-los millor. Ara sí, comencem les seccions del programa. Comencem amb la tertúlia esportiva amb l'Àlex Masdeu. Hola Àlex, què tal? Benvingut de nou. Què tal? Com esteu? Doncs molt bé, content de tenir-te aquí una altra vegada. Moltes gràcies, jo també, molt content de venir. Avui tenim per parlar diverses coses, sobretot la prèvia d'aquest Barça-Girona, però també de les seleccions, perquè Luis de la Fuente amb el Barça ha tingut certs problemes. Sí, efectivament, Jaume. Jo soc molt partidari que al final el tema del minutatge crec que se li ha de donar prioritat als clubs, que al final són els que paguen el sou als jugadors. Aleshores, si per mi fos, d'acord, si prengués jo les decisions, en el moment que un jugador va a la selecció i té una mínima molèstia, però mínima vol dir mínima, per exemple, que li fa mal l'ungle del peu, aquest jugador ja no el pot jugar. D'acord? Sí, sí, sí. Perquè després passa el que passa, que és, per exemple, el que li va passar al Barça amb Gabi, que, per exemple, Gabi va a la selecció, es trenca els creuats, segueix jugant, És a dir, té una mala acció amb els genolls, segueix jugant, em torna a tenir un altre i els creuats. En aquell moment estava trencat. Sí, però igualment. Al final crec que era un partit contra Geòrgia. No sé si era molt transcendental. Però, ostres, trobo que les seleccions, en aquest cas la selecció espanyola hauria de cuidar molt més els seus futbolistes. Ja que al final, per exemple, en el cas de Gavi, doncs Gavi és la Jona gairebé una temporada sencera i no només estàs perjudicant al club que li pagues, sinó a tu també. Estàs de la mateixa selecció perquè al final t'estàs quedant sense un jugador important i el que em crea atenció és que els clubs no tinguin com mà dura en aquests casos. Vull dir, jo soc el Barça o qualsevol club i si se m'emporten un jugador que té molèsties... Per exemple, a casa del Barça amb Bernal amb la sub-21, que ha portat pocs minuts. Jo faig un comunicat i al meu jugador no va a la selecció. No va i si van obrir un expedient he d'anar a judici, vaig a judici. Però crec que aquí el que s'ha de prioritzar és la salut del jugador. I si el jugador té molèsties o acaba de sortir d'una lesió greu, Crec que el primer que ha de fer és recuperar-se a casa seva. No la tonteria aquesta d'anar, fer-los anar a la concentració, que el mirin els metges a la selecció i que torni. Clar, això és veritat. És el que va passar amb Daniel Olmo, no? Perquè realment Daniel Olmo va marxar lesionat d'aquí de Barcelona amb unes molèsties molt greus. I què va fer? Va anar a les Rozas, a lesionar-se del tot? És un sense sentit, això d'anir al món. Sí, i també una cosa que no m'agrada és que els jugadors tampoc tinguin bon nivell. Això a mi també no m'agrada gens. Crec que els jugadors haurien de poder decidir si volen anar o no a la selecció, perquè al final el jugador és el que millor coneix el seu cos, i el jugador creu que està indisposat... i tal crec que el jugador hauria de poder acreditar i poder decidir per ell mateix i no pot el jugador ni la selecció perquè em sembla que fiquen una multa com de 3.000 a 30.000 euros i jolina això és molt injust tots els jugadors d'Espanya tenen l'obligació si la selecció et crida d'anar-hi a jugar o si ens criden a tu i a mi Jaume hem d'anar no podem dir que no no no però bueno jo crec que encara no s'han de trucant no no està difícil la cosa està bastant complicada Però seguim parlant d'aquest tema perquè ara és Ferran Torres que també ha tornat lesionat i realment semblava que seria una petita sobrecàrrega però avui hem sabut que es perta el partit contra el Girona. Sí, hem vist. Crec que és un tema dels isquios. Jo, per exemple, en el cas de Ferran no és un cas que em preocupi en el sentit que no és un jugador que sigui propens a lesionar-se. Òbviament, per estadística, tots els futbolistes al llarg de la seva carrera tindran alguna que altra lesió més o menys greu. A Ferran li ha tocat aquesta dels isquios i estic segur que es recuperarà. A més, és un tio que és compromès amb el tema del treball, és molt metòdic i estic segur que tornarà com una fiera. Això segur, això segur. Un altre dels que se l'hagi anat en aquesta aturada de seleccions, que ha estat mal dita pel Barça, és Robert Lewandowski. Sí. Robert Lewandowski ja té una edat, et preocupa més aquesta lesió o com la veus? Em preocupa pel tema de l'edat, perquè Ferran crec que té 24 anys, Lewandowski té 37 i al final aquí el físic sí que fa estragos. Però, bé, de totes maneres, crec que el fet que, per exemple, Lewandowski s'hagi reajunat, que hagi coincidit just amb l'aturada de seleccions, crec que pot anar bé per donar-li un descans i crec que el partit contra el Girona és un partit en què crec que Lewandowski i Ferran poden descansar i recuperar-se Pel que ve la setmana vinent, que és el clàssic. Sí, però això és veritat. Realment Ferran Torres potser sí que li serveix per recuperar-se. Però clar, el de Roman Lewandowski estem parlant d'un mes mínim. Sí, sí, ho sé. Però aquí també jugarà una mica el paper de Flick com a entrenador. A veure quins recursos té i quina solució ens troba. Això és veritat. Doncs si vols, obrim ja la porta de la prèvia pel Barça-Girona. Un partit important, perquè recordem que el Barça ve de perdre dos partits consecutius. Hansi Flick mai ha perdut tres partits consecutius com a entrenador. Què esperes d'aquest partit del Barça-Girona? Doncs jo crec que és una bona oportunitat pel Barça, aquest Barça-Girona, per sumar de 3 en 3 i per d'alguna manera fer fora tots aquests fantasmes que sembla que han aparegut aquestes últimes setmanes en els partits contra el Sevilla i contra el París-Saint-Germain. Jo, com he dit anteriorment, i sé que em repeteixo més que l'ai, però crec que han estat dos accidents, és a dir, no crec que el Barça estigui en un mal estat de forma veient com va començar la... La temporada, crec que el partit contra el Girona, tot i les baixes, el tirarem endavant i crec que serà un altre punt d'inflexió, punt d'inici per tornar a veure el Barça de principi de temporada, un Barça que ens va enamorar a tots. No obstant, màxim respecte pel Girona, el partit s'ha de jugar, el futbol és imprevisible, no és una ciència exacta i poden passar mil coses, però com he dit, crec que és una bona oportunitat pel Barça per agafar confiança i sobretot per encarar el partit del Clàssic amb possibilitats de posar-te líder perquè al final si punxes demà i després contra el Madrid també punxes doncs ja te'n vas més o menys a 4 o 5 punts i crec que això ja seria una distància òbviament que és salvable pel Barça Però veient com està el Madrid, que en partits de Lliga no punxa, no afluixa, crec que seria més difícil remuntar-li aquesta distància al Madrid de Xavi Alonso que el de l'any passat. Però jo confio molt en el Barça, crec que el Barça farà la feina. Compte amb aquest Girona perquè sembla que a poc a poc està d'alguna manera regenerant-se, com si fos una mica la cua d'una sargantana. Però igualment, si jo si hagués de donar un percentatge, li donaria un 60% al Barça de guanyar el partit, li donaria un 20% a l'empat i un 20% al Girona de guanyar. Crec que el Barça és superior. Ets prou prudent, eh? Jo li posaria un percentatge més gran al Barça. Més alt, al Barça? Sí, perquè és veritat que el Barça ve amb lesions, però recordem que el Girona ve amb moltes lesions. Bé, jo el percentatge l'encaro més en cada 6 de cada 10 partits a casa contra el Girona, el Barça els guanya. Bueno, clar, això també és cert. Saps? Aleshores crec que és una xifra frou, però de cada 10 només en partria dos, vull dir, crec que és prou generós. Veig el Girona que està millor, tu ho has dit, està recuperant-se d'un inici molt dolent de temporada. Crec que ara Michel ha trobat una mica el mecanisme, els engrenatges perquè aquest equip torni a funcionar. Però és el que et dic, que crec que el Girona ve molt tocat amb lesions i amb baixes. No tindrà Ivan Martín, no tindrà Alejandro Francesc, Aonahi... Són jugadors molt importants i jo crec que les baixes en aquest sentit poden afectar molt més el Girona que no el Barça. Sí, és cert. És cert, però mira el que va passar, per exemple, òbviament, extrapolant-lo i que s'entengui el Simin en el partit contra el PSG, que el PSG també tenia baixes importants i va acabar guanyant el... Sí, és cert. El partit, aleshores, crec que el futbol és imprevisible, és la gràcia d'aquest esport, que quan menys t'ho esperes et planteja un escenari amb el que no comptaves. És cert que el Girona té baixes, però estic segur que en Michi Mitchell, a mi em sembla un grandíssim entrenador, estic segur que haurà preparat el partit. com haurà pogut estudiar molt bé el Barça i el Barça igual, el Barça també té baixes i aquí també aquesta és la tasca una mica de l'entrenador, quan falten 4 o 5 peces capitals dintre de l'equip sabent que això a les unitats B o als jugadors de reserva. En aquests moments també es veu la fusta de l'entrenador, totalment d'acord. Però jo crec que aquestes dues setmanes que ha tingut Hans i Flick, jo crec que hauran servit i hauran donat part molt internament a l'equip per acabar de retocar aquestes certes coses que no estaven funcionant, sobretot a l'aspecte defensiu. Vull parlar d'aquest tema perquè jo estic veient un Barça més tou. Sí, mira, just Jaume, volia comentar-te aquest tema. Jo m'he adonat d'una cosa i és que el Barça és un equip que quan juga és un equip que té un estil de joc molt propositiu, és a dir, és un equip al qual li agrada tenir la pilota, progressar amb la pilota i fer-te mal a través de la pilota. És a dir, li agrada proposar portar la iniciativa. Què passa? Que quan els equips juguen contra el Barça... solen ser molt reactius, és a dir, sobretot perquè el Barça està acostumat normalment a jugar amb rivals i equips d'entitat inferior, és a dir, perquè actualment, que siguin millors que el Barça, deu haver-hi, potser, o que li puguin mirar els ulls al PSG, al Bayern, al Madrid i algun més. Aleshores, normalment, la majoria dels partits, el Barça juga contra equips que venen a fer un joc reactiu, és a dir, un joc molt conservador. Jo m'he donat compte que en els últims partits, sobretot el partit contra la RAI, la Societat del Sevilla i el PSG, El Barça s'ha trobat amb tres equips que han fet una cosa que no feien els altres, que és activar-se moltíssim en la pressió post-pèrdua. I a través d'aquí genera atac i genera situacions de superioritat. Què vol dir això? És a dir, que quan aquests equips perdien la pilota, anaven com a motos a recuperar-la. I d'aquí, si t'hi fixes, hi ha un símil molt gran amb els tres gols, o tres dels gols que li han marcat al Barça. que són a la contra, són recuperació o pospèrdua, i amb dos tocs, el rival es planta a l'àrea del Barça, centrada al primer o al segon pal, i gol. Aleshores, per mi, crec que un jugador que ara mateix per mi seria molt important que formés part de l'11 de Flick per, d'alguna manera, intentar corregir aquestes coses, és Marc Casador. Perquè crec que és, del moment, l'únic jugador del mig del camp del Barça que és agressiu en la pressió postpèrdua. És a dir, és l'únic jugador que, per exemple, si hi ha una pilota a terra, ell hi posa la cama, ell va a terra, no hi ha por d'anar pilotes dividides. Per exemple, jugadors com Pedri i Frenkie de Jong tenen moltíssimes virtuts, són on hi ha moltíssimes coses. Però potser a nivell defensiu no t'aporten el que sí que pot aportar Marc Casador quan es tracta, per exemple, de robar una pilota o ser un perro de pressa. Aleshores, jo estic segur que Hansi Flick això ho ha treballat i jo crec que demà anem a Marc Casador de titular. Sí, jo crec que sí. És possible perquè tant Frenkie de Jong com Pedri han tingut molts minuts en la selecció i realment és bastant probable. A més tenim els mitjapuntes tocats. Vull dir que Pedri potser podria avançar inclús la seva posició. Sí, a més, jo crec que en un mig del camp com el del Barça, en el que, per exemple, juguen Pedri, Frenkie i Dijon, que són dos jugadors que, a nivell defensiu, no són tampoc... No sé com dir-ho. No són dos jugadors que, a nivell defensiu, destaquin per sobre de la resta, destaquen més pel que fan en pilota que sense. Però en pilota destaquen moltíssim. Crec que, per exemple, jo crec que els equips rivals han detectat això i han vist que si al mig del camp, a la pressió post-pèrdua, són molt agressius... li poden generar perill al Barça. Aleshores, crec que el Barça també ha de treballar una mica això. I a més, Marc Casador, per molt que sigui un jugador que a nivell defensiu és molt bo, és que amb els peus també ho fa bé. Aleshores, trobo que has de buscar també un jugador que et doni aquest equilibri, que la pressió post-perdua sigui agressiu i que d'alguna manera, quan el rival robi, ràpidament tenir un jugador teu a sobre. Sí, a més, Àlex, jo també et volia comentar perquè... Jo he identificat també que molts gols que li arriben al Barça, sobretot contra el PSG i contra el Sevilla, són d'aquests gols que van per la banda, són contraatacs que arriben per la banda. Jo molts cops veig, no sé si és la basculació de pilota, crec que la basculació de pilota de l'equip no està sent suficientment efectiva perquè molts cops veiem com el lateral està molt avançat o no arriba a aturar la carrera de l'extrem i d'aquesta carrera de l'extrem surt una pilota centrada cap al cor de l'àrea i aquí és on ens arriben els gols. És que a vegades... No sé si és un problema amb els laterals, vull dir. Quan tu jugues 4-3-3, el tema de les transicions fent-se atac o les pressions post-pèrdua les pots treballar més perquè al final tens els interiors i el que pots fer és treballar amb l'alçada dels interiors al mig del camp. El Barça juga sense interiors, juga amb dos mig centres, que són Pedri, Frenkie i De Jong, i la línia de 3 per davant, que òbviament els 3 a dalt tampoc els pots demanar que es posin de laterals, tot el partit. aleshores el Barça pateix molt quan perd la pilota i amb transició als equips li fan molt de mal ja ho hem vist en els partits contra la Real Societat el Sevilla i el PSG que la majoria de gols que li han marcat al Barça han sigut a la contra els rivals han estudiat jo crec això i d'alguna manera han deixat enrere una mica el conservadurisme que tenien quan venien al camp del Barça això de protegir-se molt en pilota, defensar ja han vist que, ostres, que si arrisquen, que si van a buscar el Barça, que si són molt verticals, li poden fer mal, perquè al final jugadors com, per exemple, la Pedri, Frenkie de Jong, són jugadors que si han de córrer cap enrere, no és la seva millor virtut. Aleshores, jo confio que aquesta aturada de seleccions, òbviament, Hats i Flixen més que jo, ho haurà treballat perquè no passi. Jo, sobretot, incideixo molt en que els laterals han de rebre moltes ajudes, perquè constantment els estan fent el dos contra un o dos contra un, com per exemple el dia del PSG, amb Nuno Mendes i Embulo, amb Nuno Mendes i Ibarcola, que era contra Koundé, i crec que Hans y Flick ho estarà treballant perquè no torni a passar. Doncs sí, realment m'ha agradat molt aquest apunt, perquè crec que és molt encertat el que tu has dit, que ara els equips ja no són tan conservadors de tancar-se radicalment cap enrere, i és el que tu dius, van molt més a l'atac i arrisquen molt més. I per acabar la tertúlia, perquè avui Àlex tenia d'acomiadar una mica abans perquè tens uns compromisos, vull que parlem una mica del tema de la minya mal, perquè Hansi Flick avui ha sortit a roda de premsa, i ha dit que els rumors sobre la Minyamal són basura, hi ha un entorn una mica fosc, o no sé si fosc, però amb la intenció d'embrotar una mica aquest jugador. Què opines tu d'aquesta situació que estem veient amb la Minyamal? Jo opino que té 17 anys i que no li podem demanar que es comporti com un adult funcional de 40, que té dos fills o dues filles, una hipoteca, una feina, una jornada laboral de 40 hores... Crec que és un noi de 17 anys i es comporta com un noi de 17 anys, òbviament. Al final, el teu mediàtic que té és molt més potent que el nostre, i les tonteries que fa, doncs, òbviament, salten a la premsa. Però jo crec que si, per exemple, nosaltres, que hem sigut joves, doncs les tonteries que feien amb 17 anys, doncs segurament ens fotrien molts pals. Però jo crec que, precisament, si aquestes coses, clar, si les continua fent amb 30 o 35, ja se'l podrà començar a jutjar, però és que és un nen, és que no... Per què se l'ha de crítica per tenir nòvia? Per anar amb la nòvia al cotxe? No ho acabo d'entendre. Jo, tingut nòvia, també n'he anat a meia al cotxe, no passa res. I segurament la relació que té la Min amb 18 anys, la seva nòvia és molt semblant a la que tenia jo quan tenia 18, una relació. Segurament la seva primera nòvia, una mica inexperta, no sé si madura, però és normal, tio, per edat. Si és que té 18 anys, no li pots demanar que es comporti com si tingués això, com 40. Sí, realment és això també, perquè potser la premsa i certs col·lectius no d'aficionats estem sent... Bueno, estem sent... No, perquè jo no ho soc, però bueno, estan sent massa... Tu no ets tuitero. Exacte. Es nota que hi ha aturades de seleccions, eh, Jaume? Exacte. Està mal avorrida la gent. Exacte, està mal avorrida i jo crec que estan sent massa pesats amb el tema de la menja mal i se li està posant una pressió i estan... Jo me'ls imagino allà amb la lupa, no? A veure què poden trobar ara, què poden trobar de la menja mal per criticar-lo, no? Bueno, jo l'únic que li puc criticar a la Min és que o recrimines que ajudi més a conèixer a defensar i ja està. Fes que faci el que vulgui amb la seva nòvia. És igual. Ja està. La Min, ajuda a conèixer, sisplau. Ja està. A partir d'aquí... Fes el que vulguis amb la Niki Nicole. Baixa't els pantalons fins on vulguis. Doncs molt bé, Àlex. Doncs totalment d'acord. I veurem com va tot això. Veurem com va el Barça. Parlarem del Clàssic la pròxima setmana. Sí. Que això és realment un dels partits d'estrella, eh? Sí, sí, parlarem del clàssic si arribem vius, perquè el dia 26 morirem, ja, home, que és la prou a no passar res. Sí, perquè el dia 26 tenim un dinaret i després veure el partit tots junts amb amics, que això és el més important. Tot junts, amb el pitjor de cada casa. Doncs, Àlex, va, t'acomiado ja, que no vull que perdis aquest compromís i moltes gràcies per venir. De res, ens veiem la setmana vinent. I ara fem una petita pausa musical, us deixo amb Antes de morir-me, de C. Tangana i Rosalía. Yo no quiero hacer lo correcto A esa mierda ya no tengo tiempo No vas a escucharme un lamento A esa puta mierda ya no tengo tiempo Antes de morir quiero el cielo El ciento por ciento Fins demà! Yo no quiero hacer lo correcto Pa' esa mierda ya no tengo tiempo No vas a escucharme un lamento Pa' esa puta mierda ya no tengo tiempo Antes de morir quiero el cielo El ciento por ciento Antes de morir quiero el cielo El ciento por ciento por cierto Antes de que muera yo Vámonos de aquí para no volver Y si volvemos que estás solo pa' hacerlo llover Vámonos de aquí, no quiero esperar El cielo está en algún otro lugar Quiere mi tiempo, no tengo más Sin se agitar no tengo compás Todo el día working sin descansar Perdoneu, que sembla que hem tingut algun problema amb... al Spotify, a veure... Fins demà! Doncs ara us avanço una notícia que va sortir ahir i que realment és d'aquesta artista que estàvem escoltant ara, la Rosalia. La Rosalia està preparant un nou disc, ho porta fent des de fa ja diria que inclús tres anys i l'altre dia Rosalia va trencar el seu silenci sobre el seu proper àlbum i ho va fer amb una entrevista al podcast Ràdio Noia amb la periodista Mar Vallvardú. L'artista català n'ha assegurat que aquest nou treball és el primer que fa sense por al fracàs, després de gairebé 3 anys de feina, com dèiem. Tot i que va revelar el títol a Ballo Ardu, un bip, un bip, el va tapar durant la gravació, així que nosaltres encara no ho sabem. Mantenint el misteri sobre si el disc es dirà finalment Luxe, tal com sospitaven molts fans, després de missatges a les xarxes socials on Rosalia escrivia Luxe igual a Love. És a dir, Rosalia porta ja un temps donant-nos unes quantes pistes sobre què Luxe pot ser aquest nou nom del seu nou projecte. d'aquest nou disc, d'aquest nou àlbum, que no sabem quan sortirà encara, però tot ens apunta que deu estar a propet a propet. La cantant explica que aquest projecte neix d'una confiança nova, de dins cap a fora, diu, i que arriba després d'anys d'una carrera marcada per l'èxit de Motomomi, el seu últim àlbum. També ha reflexionat sobre el seu canvi de vida de Barcelona a Los Angeles, perquè recordem que la Rosalia se'n va anar a viure als Estats Units, a Los Angeles, i que allà a Los Angeles està envoltada de grans estelles, però que sempre recorda que la seva missió és fer música allà on sigui, és a dir, que marxi on marxi, ella sap que el que ha de fer és seguir fent música i sempre tenim molt present les seves arrels catalanes, que Rosalía ha donat aquesta exclusiva a una petita ràdio catalana, que és Ràdio Noia, que és una ràdio amb col·laboració amb el Primavera Sound. I seguim perquè Rosalia també ha compartit pensaments més personals en aquesta entrevista i més espirituals dels que ens té acostumats. Asegura que ha sentit un buit que cap èxit ni cap relació ha pogut omplir i que potser, diu ella, només una divinitat, només Déu, ho pot fer. Per tant, veiem també una mirada més espiritual de Rosalia. Aquestes paraules han alimentat les teories dels fans que apunten que el quàrdic de Rosaldea tindrà un to més espiritual i més místic, allunyat del concepte més explosiu del seu últim embol, àlbum Motomami. El que sí que estem ja tots d'acord, tots els periodistes i tots els fans, és que esperem una nova era, entrarem a una nova era, on sembla que està a punt de començar, aquesta nova era de Rosalia, una era sense por i potser amb molt de llum, això segur. Ara us deixo amb una altra cançó, anem amb Mikasa, de De Valentino, que és un artista emergent, que si ens dona temps també ampliarem una mica més d'informació sobre aquest artista que realment ho està petant, sobretot en el jovent del nostre país. Bona nit. No eches a voler Si así, así Torra dame un beso dime nene Delante de esas nenas que me quieren Ya que territorio adueña que de mi Me encanta que se te vaya la olla Dejo su VIP para venir si aquí Se patea la ciudad sola Dejo su sueldo de imagen Cuando me falta le doy a la grasa Gris el meu consum massa Doncs això és De Valentino, que és una de les noves veus amb més projecció de l'escena urbana espanyola. Realment és que us ho prometo que ho està petant moltíssim i des de molt jove va sentir que la música era la seva millor manera d'expressar-se i amb el temps ha trobat un estil molt propi que barreja reggaetón, air&b, pop i una miqueta de trap. És un artista molt nou, de fet, no ho sé, crec que porta uns dos anys a la indústria, però realment ha sigut aquest últim any on ha despagat i realment està sent molt, molt, molt escoltat. Va començar penjant temes a les xarxes i ràpidament va connectar amb el públic per la seva autenticitat i sensibilitat. El seu gran salt va arribar amb una cançó que es diu Mikasa, aquesta que escoltàvem ara, que va acumular milers de reproduccions i el va situar com un dels grans noms a seguir. Ara sí, passem el bolletí de Catalunya Ràdio. El programa ho hem fet tot, eh? Bona tarda, us informa Marc Güell. Les accions del Banc Sabadell han caigut gairebé un 7%, mentre que les del BBVA s'han revaloritzat prop d'un 6% després que s'hagi tancat el capítol de l'OPA. Els analistes creuen que la reacció dels mercats no és definitòria i que caldrà esperar les properes setmanes per veure com ho paeixen tot plegat els inversors. Mentrestant, el ministre Carlos Cuérpo nega que el govern espanyol hagi interferit en el desenllaç de l'OPA El titular d'Economia respecta, sense entrar en més valoracions, la decisió dels accionistes. Brussel·les ha anunciat al govern espanyol que mantindrà oberta la investigació per comprovar si la legislació espanyola en matèria d'OPA incompleix la normativa europea. A Madrid, Àngels Lafuente. Bona tarda. Carlos Cuervo nega la major i diu que tot el procés de l'OPA ha acabat sent positiu, perquè ha generat valor per als accionistes i ha protegit els interessos generals. Per tant, no creu que les condicions imposades per l'executiu a l'OPA del BBVA al Sabadell hagin provocat el fracàs de l'operació. Hemos visto que tras las condiciones impuestas por el gobierno para proteger ese interés general pero vea si yo adelante con esta operación, por lo cual queda claro que en un momento se ha impedido el desarrollo de esta operación, cuya decisión final le ha correspondido, como no puede ser otra manera, a los artistas de esa vare. Més notícies, Àlex Giralrobert. Aquest vespre Donald Trump rep Volodymyr Zelensky a la Casa Blanca. El president ucrainès busca aconseguir els míssils de llarg abast Tomahawk, però la trucada d'ahir entre Trump i Putin per agendar una nova cimera complica el suport militar a Kiev. La Unió Europea celebra els esforços de Trump per acabar amb la guerra i veu amb bons ulls que reuneixen Putin. La presidenta von der Leyen dona la benvinguda a qualsevol pas que porti una pau justa i duradora per a Ucraïna. Si la reunió serveix per això, li donarien la benvinguda. Diverses companyies de telefonia mòbil estan tenint problemes en les connexions des d'aquest migdia a diverses ciutats, entre les quals hi ha Barcelona i València. Segons el web, DownDetector són els usuaris de les companyies Gestel, Orange, Simio i Movistar. Segons els usuaris, estan tenint dificultat per connectar-se a internet. El Festival de Teatre Gestual i en Moviment Cos de Reus al Baix Camp obre avui nova edició. S'estrenen alguns espais i una col·laboració amb l'Escola de Teatre. Anem cap a Tarragona, Manel Sastre. Bona tarda. La 28a edició del Cos aposta per la complicitat amb el públic i l'exploració de nous llenguatges escènics en el que ja s'ha convertit en un gran aparador per a programadors. Fins diumenge es podran veure 10 espectacles en 6 espais diferents de la ciutat que enguany fomenten sobretot l'espectacle de carrer, segons Daniel Requesens, regidor de Cultura. Una edició de carrer, sabeu que sempre hi ha aquesta necessitat entre sincronitzar, combinar espectacles de sala, espectacles de carrer, i en aquest cas hem volgut centrar-nos en espectacles de carrer. La plaça marcada l'acull aquest vespre l'espectacle inaugural i hord de Marc Fernández, una peça de petit format de dansa contemporània. Manel Sastre, Catalunya Ràdio Tarragona. És divendres, a aquesta hora fem una ullada a la mobilitat. Equip viari, Mariluz Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui les cues han anat canviant en funció dels punts on ha plogut a l'AP7 i a l'Antitud i aturades entre Martorell i Castellbí de Rosanes, direcció Tarragona, també de Santa Perpètua de Mogoda a Barberà, entre Sant Cugat del Vallès i Vallaterra, direcció Girona, la C58 a Montcada d'Entrada i a Ripollet, direcció Terrassa, la B20, la Pota Nord, entre Santa Coloma de Gramenet i el Nusta de Trinitat, I destacem també les dues rondes de Barcelona, la ronda de l'AMCUA de Pedralbes a Canyelles, en sentit Besòs, i la ronda litoral entre Fòrum i la Barceloneta, direcció Llobregat. Mariluz Garcia, Equip Viari de Catalunya Ràdio. Els esports, Roger Bussà, bona tarda. Bona tarda, l'Espanyol obre avui a les 9 la novena jornada de Lliga, el camp de l'Oviedo, amb la baixa del capità Javi Puado. Aquest partit el podeu seguir des de 3 quarts de 9. El tot gira, el Barça jugarà demà contra el Girona, Montjuïc. A l'equip lauranes baixa, Ferran Torres, que té una sobrecàrrega als isquiotibials. El Girona, Michel, recupera Sigankov, Abel Ruiz i Jon Solís. El Barça ha rebut avui la llicència de primera ocupació per part de l'Ajuntament per tornar al Camp Nou. Aquesta autorització correspon a la fase 1A. que comprèn Tribuna i Gol Sud i que té una capacitat per 26.000 espectadors. El club no tornarà al nou estadi fins que obtingui la llicència UB, que comprèn també el lateral, amb l'objectiu d'ampliar l'aforament fins a 45.000 espectadors. Mappi Leon torna a una convocatòria de la selecció espanyola per jugar a la semifinal de la Nations League contra Suècia, en una llista en què també destaca la blaurana Clara Serrajordi, que s'estrena. I Marc Molner es proclama campiona mundial de fossa olímpica. La tiradora catalana s'ha imposat a la final del campionat que s'ha disputat a Atenes. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo Mariona Salas Vilanova. El correfoc de les festes de tardor de Sant Just tindrà lloc el dissabte 18 d'octubre a les 8 del vespre amb sortida des de la plaça Verdaguer. L'activitat comptarà amb el drac de Sant Just, els dimonis a pagar llums de Cama Blanca i les colles convidades de la polseguera d'Argentona, el lleó Brumot de Gabà i els diables La Garça de Sant Feliu. El recorregut passarà per Enselm Clavé, Font, Arater i Tudona fins al Casal de Joves. A continuació a les 10 de la nit el Casal de Joves se celebrarà el 15è aniversari dels dimonis apagar llums de cama blanca amb les actuacions dels grups Montevista Drive i Punk perquè sí. L'entrada és gratuïta i la barra oferirà begudes a preus populars. Els diners recaptats durant el concert es destinaran a donar suport als tres membres de la plataforma defectats per la hipoteca de Sant Feliu, sancionats per fer pintades els bancs. La Caixa i Santander. Segons l'entitat, les accions pretenien denunciar el paper de les entitats financeres en el finançament de la indústria armamentística vinculada a Israel i l'especulació maltret a l'habitatge. L'organització del concert és a càrrec dels dimonis a pagar llums de cama blanca. Can Gin està acollirà el diumenge 19 d'octubre una nova festa de tardor amb activitats culturals artístiques i la tradicional diada castellera. La jornada començarà a dos quarts d'onze del matí amb l'espectacle familiar Sons de Faules, als jardins de l'equipament, seguit d'una classe oberta de dibuix en model a càrrec dels tallers d'arts plàstiques. A les 10.45 la sala Isidore Cònsol acollirà la presentació del vídeo immersiu 360 graus dedicat al jaciment i verd de la penya del Moro amb la participació del director Nou Macià i la presència de la gegantona Arrel. La programació continuarà a les 12 i 15 amb una visita guiada a l'exposició amb el nom 10 anys després Invaí, conduïda per les artistes Pilar Montserrat i Montserrat Sastre al celler de Can Ginestà. Paral·lelament, entre dos quarts de 12 i les dues, se celebrarà la Dia de Castellera amb la participació dels castellers d'Esplugues, els castellers d'Esparraguera i els castellers de Sitges. L'Ateneu de Sant Just acollirà el dissabte 18 d'octubre a les 7 de la tarda la representació d'Abberta i Marià, una comèdia sobre la crisi d'una parella madura que combina humor i emoció. L'activitat forma part del cicle Contraballs de l'Ateneu Sant Feliuenc i compta amb la col·laboració de la X-TAC. L'obra, escrita per Eber Blanj i dirigida per Maria Clausó, és protagonitzada per l'Ali Berenj i Roger Pera. Explica la història de la Berta, una dona de 50 anys que vol revifar la passió amb el seu marit, en Marià, que busca recuperar el desig de la joventut. El relat mostra com la parella s'enfronta a la pèrdua d'atracció i la necessitat de trobar nous camins. I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació, els butlletins horaris i l'informatiu complet. Fins ara. I ara tenim la secció amb el Joaquim Salinas amb qui aprendrem sobre la llengua catalana. Què tal Joaquim? Benvingut. Moltes gràcies per convidar-me. Molt bé, doncs aquí et tenim una altra vegada, aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern i molt content que et puguis tornar. A vosaltres. Doncs, Salinas, avui què ens portes? Avui us porto un recull del que fem més o menys a classe, us diré cada assignatura i acabaré, si hi ha temps, Jaume, amb una petita anècdota. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs sí, sí, recordem que el Joaquim està cursant Filologia Catalana, que ha començat aquest any a la Universitat de Barcelona, oi? Correcte. A la mítica facultat de Barcelona Universitat, o no? Correcte. Molt bé. I, doncs res, ja portes un meset fent classe? Sí, un mes, entre vagues i tot, un mes, sí. Clar, perquè aquests últims dies realment hi ha hagut moltes vagues, no? Bé, ja va d'ahir, realment no va haver-hi un a un dia però que no la va fer molta gent, la veritat. Doncs molt bé, si vols comencem i comencem dient amb quines assignatures estàs cursant ara mateix. Clar, jo ara mateix estic fent quatre aquest quatrimestre fins gener, que és quan hi ha els exàmens diguéssim finals, que són a català, La llengua catalana, bàsicament, gramàtica normativa de l'espanyol, literatura i introducció a la llengua italiana. Molt bé. Aquesta ja vam dir que era com una optativa, no? Sí, és una optativa, realment. Molt bé, molt bé. I comencem, a veure, per català. Què vol dir, català? Català, bueno, a català ens estan donant unes pautes per fer un bon text argumentatiu, és a dir, doncs, que tingui coherència, que tingui cohesió, bueno, un text una mica, doncs, que quedi bé, no? Ens han recomanat que ens comprem un llibre per l'examen, que és el Diccionari d'Ults dels Verbs Catalans, que és un diccionari que et posa, jo què sé, per exemple, a l'és amb accent, doncs, a quins casos es posa, per què es posa, bueno, fa una mica de tota aquesta explicació. Llavors, a l'examen aquest el tenim la setmana que ve just, però és com una petita prova per veure el nivell que tenim i per veure amb les errades que fas. Per tant, és una assignatura una mica introductoria, no? Perquè, clar, català és molt ambigu, aquest nom. És molt genèric. Sí, sí. Doncs això, per posar-te a prova, no? I a veure el nivell de la classe, no? Exacte. Molt bé, molt bé. I seguim, perquè també teniu... Filologia catalana, però és que també teniu classes en espanyol, no? Gramàtica normativa de l'espanyol. Clar, jo t'explico, perquè tu, per molt que vulguis fer filologia catalana, has de saber també l'idioma al castellà, perquè és un idioma, a part del país, és una llengua oficial, doncs, tu l'has d'aprendre. que t'agradi més o menys, això ja és cosa teva, però a mi m'agrada la llengua castellana. I bàsicament també estem fent un text argumentatiu, on hi ha cohesió, coherència i tot plegat. Clar, et recomanen que no facis barbarismes. Què passa? Per cada barbarisme et descompten un punt i mig de l'examen. Això no és com al batxillerat o a l'ESO, que treien 0,1. Sí... Aquí és un punt i mig. Un punt i mig o un punt, ja depèn de la rada que facis o mig punt. Si és tret d'una altra llengua, jo què sé, del català, és que et descompten un punt i mig, no és broma? O sigui, és que tot l'examen se te'n pot anar a pasta fang. Sí, sí, totalment, totalment. I, clar, i aleshores, aquestes classes, ja hem comentat, no?, de català i de gramàtica normativa de l'espanyol... Com són aquestes classes? Què feu en aquestes classes? Perquè, clar, és com molt general, però especifica una mica. Val, doncs, a nosaltres ens han donat un dossier que l'hem de tenir fins al desembre, que són el dossier, no sé, unes 100 pàgines o 100 i pico, on tu, bàsicament, vas fent exercicis per anar aprenent, dient, vale, ara hi ha un exercici d'equació, vale, fes que aquest text quedi bé i et dona en diferents situacions perquè tu et posis en el context de dir, vale, has de fer un bon text argumentatiu o un bon text expositiu o el tipus de text que sigui. Llavors et van donant com les eines, vas practicant i bueno, és bastant... Jo ho trobo bastant bé, la veritat, que ho facin així. Molt bé. I creus que prou bé? Ho portaràs bé per als exàmens? Esperem que sí. Esperem, esperem. I també t'anava a preguntar, aquestes dues assignatures, com les valores? T'estan agradant, no? Creus que es podrien enfocar d'una manera diferent? No, jo crec que la professora, tant la de català com la de castellà, la Paula i la Laura concretament... Una abraçada parelles. Una abraçada parelles, exacte. Jo crec que ho estan fent força bé, estan portant un ritme de classe força bo, el nivell és bastant alt... Menys el primer dia, que van fer fora 3 o 4, perquè van fer de 100 paraules 20 faltes, que dius, home, a veure, a vegades pot ser que no tingui coherència el text, però tu faltes no pots fer. I tu en aquest aspecte, controlat? Més del que m'esperava, la veritat. Molt bé, molt bé, molt bé. I el perfil de classe, quin és? Quin és el perfil d'estudiants de Filologia Catalana? Vols dir tema d'edat? Bueno, edat... no ho sé, edat una mica. Com són? D'edat, tens gent de 18, 17, fins a gent de 60, 67 anys, fora bromes. Mhm. I el nivell en general en si és bastant bo. Jo el trobo bastant bé. Guai, guai. I seguim, perquè també tenim una altra assignatura que hem dit que és optativa, introducció a la llengua italiana. Ja podem començar a parlar amb italià o no, Salinas? Jo parlo italià, no? Una miqueta, no? Sí, bueno, ens van ensenyant algunes paraules al dia a dia, com es diu mare, com es diu pare... El mio padre, tal, no sé què... La mamma, la mamma... La casa di mamma, aquella gran... Bueno, bàsicament el que fas a italià són... Són petites paraules, fas petits exercicis, puntuables, on bàsicament el professor durant classe t'ensenya el nivell, o sigui, et diu, vale, ara parles tu, et parla, et corretgeix, amb el seu accent italià que té meravellós, i doncs et va corregint, és que no hi ha més. Molt bé, molt bé. I t'anava a preguntar també, que abans s'ha manat, de les dues primeres assignatures, català i espanyol, tu diries que és una miqueta com el... Perquè ens ho imaginem una miqueta, eh? Sí. Diries que és com el que fèiem a batxillerat o a l'ESO per a un nivell molt més superior? Però més o menys, o no? Més o menys, sí. Però, clar, és que, com dius tu, el nivell està molt més alt. Has de saber paraules que potser a l'ESO i al batxillerat no en tenies ni idea de que existien. Clar, has d'anar jugant amb molts sinònims. No sempre pots posar el mateix connector o el que sigui. Has d'anar com variant perquè quedi bé. I que no te'nueguis a l'hora de llegir. Clar, clar, clar. I acabem amb l'última assignatura que estàs cursant, que és literatura, no? Sí. Crec que aquesta t'agrada, no? Literatura em sembla molt interessant. Després no sé com van dir a l'examen, però és interessantíssim perquè ens parlen sobre la Bíblia, sobre Homer, sobre Sòfocles, etc. Hi ha molts autors. Llavors, doncs... Ara mateix m'estic llegint dos llibres, un que ja l'he acabat, que era Édip Rey, que si vols saber una mica jo te l'explico. Édip Rey va de que és un home, que és el rei, l'Édip, que no sap que ha matat el seu pare. I realment ho va descobrir mentre va passant l'obra, no et sabria dir el moment en concret. Perquè un adiví de sobte li diu que ha sigut ell i no s'ho creu, i a poc a poc es va reconeixent ell mateix que ha sigut l'assassí. Vale, vale, vale. I quina valoració li dones, aquest llibre? Un 8 o un 9, eh? Bastant alta. Sí, sí, m'ha encantat, m'ha encantat. I Hamlet t'ha desacabat, també? Em queda un quart de llibre, una mica més d'un quart de llibre. I per ara què tal? Home, és un clàssic, eh? Hamlet. Bé, però es fa una mica bola, però... en general em sembla també molt guai i aprens molt també llegint, sobretot a l'hora de connectar les paraules, de dir, vale, ara va, verb, subjecte, predicat, bueno, totes aquestes coses. Al final, quan llegeixes, també agafes de referent, no, aquests autors. Exacte. I també aprens, això és molt important. També en el periodisme ens ho diuen molt, llegiu molt i no fareu faltes. Exacte, encara que alguna pots fer, eh? Sí, evidentment, evidentment. Vale, doncs hem acabat ja amb aquest repàs de les assignatures i... Ah, bueno, abans, abans de continuar et vull preguntar. Tu abans eres molt lector, abans d'entrar a la carrera? No gaire. Va haver-hi una època que sí, a l'ESO, que sí que m'encantava llegir, però aquests últims tres anys, per dir-ho així, no he llegit gaire. I ara t'estàs reenganxant a la literatura i al món lector? Sí, sí, estic llegint altres coses a part de les lectures obligatòries. Estic llegint un llibre de poemes de Miquel Martí Pol, molt interessant també. Ah, és veritat que m'ho vas comentar. També me'n recordo una anècdota aquí pels oients, que el Salines es va comprar abans d'entrar a la carrera, et dic Salines, però jo aquí amb Salines, vas a comprar el llibre dels verbs en català, oi que sí? Sí. Jo recordo que ja et deia, ostres, és que m'està semblant molt interessant, crec que m'apuntaré a filologia. I mira, al final ho vas fer, eh? Va costar, però ho vaig fer, sí. No, no, molt bé, no, no. I estem molt contents d'aquest camí que després d'una època una mica així, que no sabies cap a on tirar, t'has enfocat i això és molt xulo. Doncs sí, la veritat, i m'agrada molt haver-ho trobat, i ara a veure les notes com van, que al final és l'important dintre del que cap, a part d'aprendre. I tu creus que has trobat ara sí la teva vocació? Jo crec que sí, però això va sortir un dia, jo estava amb el meu germà i ell em va començar a corregir, i vaig dir, va, jo també li faré als meus amics, i llavors vaig començar a corregir-vos a tu, als altres amics i tal. Això ho portes fent potser 10 anys. No, tants no, Jaume. 7 o 8, potser et dic que sí, però veu, jo crec que t'has columpiat una mica aquí. Diguem 7 o 8, 7 o 8. I d'aquí, però clar, això ho feies com un hobby, però mira, al final has acabat estudiant de carregar això. Sí, i de sobte un dia vaig fer unes classes particulars a diferents nens, era així un grup de nens i vaig dir, ja està, ja ho tinc, o sigui, ja ho tinc, o sigui, és que no hi ha més, ho ha de ser això, ho ha de ser això, o sigui, no hi ha un punt intermig. Perquè t'agrada estar amb els nens? Sí, sí, sí, la veritat, sí. Ara estic fent el monitor de menjador, per exemple, que és un altre món, òbviament, dintre el que cap, però sé com portar-los. Com que jo he fet moltes gambarrades, doncs ja sé per posar-los de ratlla. Te la saps totes, no, ja? Home! Doncs ara sí, anem amb la següent part, perquè m'has dit que em portes dues anècdotes. Sí, bé, doncs t'explico. Són dues anècdotes en aquest cas. Anècdotes, curiositats, no? Sí, jo he posat com anècdota perquè no sabia la paraula idònia per aquí, però és respecte a literatura. Molt bé, començem amb la primera, va. La primera és... Sabeu la frase feta que diu el següent? Que no se't caigui la casa a sobre. Sí. Aquesta expressió ve d'esquil. que, com diu la història, era un dramaturg grec considerat el fundador de la tragèdia grega. El que va passar va ser que li van tirar una profecia que deia que li cauria la casa a sobre i moriria. Llavors, i què va fer? Doncs, si vivia al centre, se'n van a les afores, fins aquí correcte. i va anar a viure per evitar aquesta maledicció. Per tant, aquesta frase feta ve d'aquí, de l'antiga Grècia. De l'antiga Grècia, exacte. Doncs mira, una curiositat més sobre la llengua, que realment, clar, entenc que aquesta frase feta és gairebé universal, pràcticament, o és només d'aquí, de Catalunya. crec que és més a Catalunya, però no em facis molt de cas. D'acord, que no se't caigui la cas a sobre, molt bé. Doncs ja sabem d'on ve, d'Aleskil, que era això, un filòsof grec, no? Sí, un dramaturg. Un dramaturg, perdona, molt bé. Doncs anem amb la segona anècdota, va? La segona anècdota és una frase que té el seu significat. Exactament diu el monstre de Frankenstein, el Prometeu modern. Per què diuen això de Prometeu modern? Doncs ve que Prometeu era el fill de Japet i Clímenes. Va robar el foc als déus i Zeus, en aquest cas, que és aquest déu que tothom coneix, el va castigar de manera exemplar. Saps com? No, no, què va fer? El va lligar les roques i que una àliga se li anava menjant el fetge a poc a poc, fins que va arribar un salvador. Adivina qui és aquest salvador? Ostres, ara sí que em pilles en blanc, eh? Ni idea, ni idea. Doncs, Hércules va salvar a Prometeu. Per tant, el monstre de Frankenstein, el prometeu modern. Exacte. Però realment el monstre no es diu Frankenstein. Frankenstein és el que el va inventar. Realment és el doctor Frankenstein. Ah, sí? No ho sabia. No me'n recordo el seu nom ara, però sí, sí, és... D'acord, doncs per això ve, no? Perquè clar, al Prometeu li faltava un fetge, no? Li faltaven certes coses. Bueno, més aviat ve que el va salvar Hèrcules com que una cosa porta a l'altra. No sé si... Què vol dir que una cosa porta a l'altra? Que Hèrcules el va salvar i va crear l'home. Llavors, crear l'home, tu crees un monstre. Vale, vale, vale. Ah... Veus, ara m'ho has explicat bé, no m'ho havia entès Molt bé, doncs moltes gràcies Dos bones curiositats, sobretot aquesta última m'ha agradat molt Home, si vols tinc una altra, si tenim temps jo te la dic Tenim temps, si vols endavant Això m'ho van dir l'altre dia, no sé si ho vaig dir també en el programa que vaig fer però en què s'assembla Jesucrist de Don Quixote Don Quixot en català Ni idea que els seus llibres, diguéssim, el que és la vida de Jesús, tu no coneixes quan era petit, que era fuster, que el seu pare Sant Josep era fuster i l'ajudava a la fusteria, tal, no sé què. Doncs narren, diguéssim, els tres últims anys de la seva vida, que són dels 30 als 33. En canvi, Don Quixote narra més o menys dels 50 als 53 anys, que és una curiositat que jo crec que l'havíeu de saber. Molt bé, doncs una altra molt bona curiositat. I ara fem una petita pausa i tornem amb una petita, bueno, amb una petita tartúlia que farem. Em sembla bé. Doncs ara comencem aquesta segona part de la secció i comencem amb un nou convidat. Convidat. Convidat, perdona. Doncs tota la raó. Aquí no puc fallar ni una, que tinc el Joaquim apuntant-me. Doncs ara presentem el nou convidat. Què tal, David? M'escoltes? Ei, què tal, Jaume? Encantat d'estar aquí amb vosaltres. Aquí tenim el David Ventosa, que és un bon amic també del Joaquim i meu, i ens ha comparen ara en aquesta segona part de la secció. Sí, correcte, no? La veritat que molt agraït d'estar aquí. Molt bé. Doncs jo vull comentar, parlant sobre el català, evidentment, comentant una notícia que ha sortit fa poc, i és que Esport3 i TV3, la societat, la corporació 3CAT, començarà a emetre els partits de l'Eurolliga de bàsquet en català. I, doncs, amb aquesta notícia vull plantejar un debat. Creus que és una bona mesura per fomentar el català? Primer Joaquim i després David. Jo crec que sí, sincerament és una mesura idònia, perquè la gent que li agrada el bàsquet ho pugui escoltar també amb la llengua, que si desitgen el català, doncs amb català i pot crear més audiència. Perquè si tu ara li vas a un amic i li dius, ostres, mira, a TV3 han posat a català el bàsquet, no sé què, i potser un amic està interessat i diu, ostres, mira, per aprendre català potser em va bé, vull dir, és que una cosa porta a l'altra. Jo crec, de la meva part, que sí. D'acord. I David, tu què opines? No, sí, estic bastant d'acord amb el Joaquim. Penso que al final el català aquests últims anys s'està perdent bastant i sobretot a les grans ciutats com Barcelona i doncs al final que tingui una iniciativa un canal d'aquí autòcton com seria Esport3 o TV3 doncs crec que és una molt bona idea i més si al final ja s'ha implementat des de fa anys a altres esports com el futbol, no? Vull dir, penso que si està el futbol o el hockey i així, doncs també és jo sí que pugui estar el bàsquet. Clar, al final jo crec que és una molt bona mesura, sobretot també perquè, és el que ha dit el Joaquim, hi ha gent que potser no miraria mai TV3 o no parlaria mai al català o no li interessaria, però realment tu li estàs col·locant el producte de l'Eurolliga del bàsquet, que és un producte que realment capta molts oients i capta molta gent, perquè realment al bàsquet li agrada molta gent, i dius, ostres, mira, el fan en català, me'l poso en català encara que no sàpigui català o l'estigui aprenent, i mira, sense que la gent es doni compte, el va aprenent. Correcte. Totalment. No, no, sí, sí. Doncs és una bona mesura que des d'aquí aprovem, no? 100% aprovat. Vosaltres mirareu el bàsquet o no sou gaire fans? No, no sou gaire, però bueno, tampoc descarto res. Bueno, si estic al poble amb el meu tiet, amb el meu oncle, no ho descarto en absolut. Perquè tiet està mal dit? És més correcte, oncle, jo et diria. I a Gint Maladiec, jo et diria que és més correcte. D'acord. I l'altra notícia que vull comentar és una notícia de Nació Digital que va sortir l'altre dia, va ser com més un article, un post d'Instagram, que deien que el 55% dels catalans no poden ser atesos en català a Catalunya a la restauració. En el món de la restauració, el 55% dels catalans no pot ser atès en català. Com valores això? Home, és que jo crec que realment a tots els llocs has de saber un mínim de català, ni que sigui, no ho sé, és el meu punt de vista, que és que ho tindrà el seu i el respecte, però jo crec que una base de català has de tenir, que després de sortir millor o pitjor parlant, s'entén, però jo crec que la base de dir, vale, et puc entendre i tenir una conversa amb català, està bé. Pots fer barbarismes, no estàs a un examen, però compta. L'important, al final, jo crec que per molta gent és parlar-lo, no? Exacte. Parla'l com puguis, però parla'l. Com diu la frase, qui no arrisca, no pisca. Si no ho proves, no sabràs si saps del català o realment és un idioma còmode per tu. Clar, clar, clar. I, David... Sí, no, jo penso... Perdona, perdona, no, digues, digues. Per exemple, a tu et costa trobar llocs on et parli en català? A Barcelona, per exemple? Home, últimament sí, bastant, però també s'ha de dir que al final ara, si diríem, vivim en un món multicultural, hi ha gent de molts altres països, i entenc que igual si porten poquet temps, al final els hi sigui alguna cosa complicant. A mi em molestaria més algú que porti aquí tota la vida i no es vulgui integrar, perquè al final jo penso que quan tu vas a un lloc a viure, t'has d'integrar al 100%, vull dir, acceptar on vas. Llavors, si aquí tenim un idioma en concret, que en aquest cas és el català, doncs penso que no estaria més d'aprendre'l, no? Sí, evidentment. I a més que també dones una molt bona imatge pels catalans de tota la vida. Crec que és una cosa que fa il·lusió, no? Que algú de fora, doncs, l'estigui aprenent. Sí, perquè això és una cosa que ens passa molt als catalans, que quan veiem algú de fora que s'ha integrat, que parla el català bé, que ho intenta, realment ens produeix com un orgull, una felicitat. Sí, satisfacció. Just el Joaquim i jo coneixíem un noi que es diu Camilo, que és gentil, i portava poquet temps aquí a Catalunya, i ens feia gràcia a vegades que ens veia, doncs ens explicava que havia après alguna cosa en català i tal, i la veritat que, com no sol ser alguna cosa molt habitual, doncs xoca una mica, però la veritat que fa gràcia. Sí, realment jo crec que en la voluntat i en les ganes de voler conèixer una nova cultura està clau de l'èxit i realment si t'obres i realment t'esforces no és una cosa gaire difícil. No, a més se sembla bastant el castellà, vull dir, hi ha bastantes diferències però si tu ja en saps de castellà et serà més fàcil aprendre català que si no en semblessis ningú dels dos, no? Algo a dir, Joaquim? Sí, correcte, els dos provenen del llatí, que algú s'assemblen, però si vols afilar més prim, dir-te que hi ha molts pronoms febles, hi ha moltes coses que has de jugar amb el català, que cosa amb el castellà no passa tant. D'acord, d'acord. Aquí fil en prima, el filòleg. Fil en prima, exacte. El nostre filòleg. I acabarem ja amb una última notícia que, de fet, es va conèixer ahir, i és que un jutjat de Barcelona ha multat a l'Ajuntament de Vic per exigir el B2 en català a un funcionari del cementiri. Perquè van publicar... Cementiri. Cementiri, perdona. Vam publicar una oferta laboral per treballar el cementiri i l'Ajuntament de Vic va posar com una de les condicions tenir el B2, o almenys acreditar un nivell al B2 de català. És a dir, que és un nivell B2, què seria, Joaquim? B2 jo diria que és ESO, batxillerat. Intermig. Sí. Per algú que ve de fora seria un nivell intermig, no? Seria com l'anglès, no? El que tenim a l'anglès és un B2 o B1? Bé, ara aquí no ho sé a l'anglès. El B2 a l'anglès és un nivell intermig, més o més. Intermig alt. No és un nivell tampoc molt exigent, diríem, com seria per exemple el C1, que ja és nivell natiu, o el C2, per exemple, si ja et vols especialitzar, com en aquest cas el Joaquim, per poder, diríem, després exercir la professió. Doncs això és el que ha passat a Vic. El jutjat diu que és discriminatori. Creieu que això és discriminatori o realment els funcionaris han de parlar un B2 de català? Home, jo penso que si al final t'està pagant en aquest cas la Generalitat de Catalunya, vull dir que estàs a Catalunya, al mínim seria parlar en català, no? Vull dir, igual que els Mossos d'Esquadra o si tu vas a la Sanitat Pública, tampoc exigiria igual natiu, perquè entenc que igual vinguis d'una altra part d'Espanya, d'una altra comunitat autònoma, però ni que sigui saber-lo i parlar-lo. Clar, a més un B2 tampoc em sembla res. Superexigent, exacte. No és Joaquim? No, un B2 no. El que veus tu és que és un punt intermitge, és que no hi ha més. Sí que després tens el C1, que és per determinar les coses, i el C2 és... Clar, el C1 és avançat i el C2 és de professor. Exacte, però després hi ha un altre més alt, que crec que es diu de 1, ara no me'n recordo, aleshores m'estic tirant un triple, que és sobretot per advocats, jutges i així que han d'aprendre com un altre tipus d'idioma. No sé ben bé com funciona perquè tampoc mai m'he interessat. Però com a C2 serveix sobretot si vols dirigir una classe o fer classes o el que sigui, doncs... És el que et demanen per dir, tu has assolit els conceptes, per tant, tu que els has assolit i els tens presents, tu ja li pots ensenyar a la resta de gent. Alumnes, que sigui, és igual. Sí, perquè tens un nivell superior, diríem, al natiu, per exemple. Encara que siguis estudiat des de petit aquí a Catalunya. Exacte, perfecte. Molt bona aportació, eh? Sí, és una gran aportació, la veritat. Doncs sí, a mi a més també em sembla que, ostres, si l'Ajuntament de Vic fa una oferta laboral, realment hauria de tenir el dret de posar les condicions que ell vulgui, no? Sí, home, no és una cosa molt descabellada, tampoc. A mi és una notícia que em xoca bastant, realment, i que em costa una mica d'entendre com realment pots creure que això és discriminatori, però, bueno, endavant, no? Hi ha de tot últimament, tampoc em sorprèn, però jo penso que no és gaire lògic. Doncs, realment, jo crec que deixem per aquí el programa, no sé si tenim alguna més cosa a comentar, si vols fer alguna més aportació, Joaquim, David... Tipo, què va Jaume, et deixo escollir, què vols que t'aporti? No, no, el que tu vulguis, home, jo estic a la teva disposició, tu ets el meu filòleg, m'has corregit avui dos o tres vegades en directe, així que... No era natiu, com heu dit, és natiu, que ve de nadó. Bueno, sí, mira, ara m'ha corregit a mi, però la veritat que s'ha de dir que jo li agraeixo al Joaquim perquè, bueno, a part d'ell també em corregia molt la meva exparella i la meva mare, ara la veritat que elles dos no tant, però el Joaquim encara... Però s'ha de dir que m'ha ajudat a, a vegades, jo mateix fer un barbarisme i sense necessitat que m'ho digui ell, doncs ja corregir-me jo sol, no? Vull dir que jo crec que això ja és un abans. Clar, al final una figura com el Joaquim, no cal que sigui el Joaquim en concret, però una figura com el Joaquim que et vagi corregint, si ho fa de la manera en què ho fa el Joaquim, que és una manera propera i sense faltar el respecte, és una molt bona manera de continuar aprenent i millorant l'informe. Exacte, sempre sigui des de l'educació i el respecte, a més que és el que parlàvem abans, que al final s'està perdent una mica i jo, a part de casa i amb un parell d'amics, amb la majoria de gent, sigui al treball o a la vida social, doncs parlem més en castellà, llavors és normal que s'acabi oxidant una miqueta. Doncs sí, Joaquim, deixem per aquí, ara sí, alguna anècdota més, alguna apuntació més, algun error més que has detectat? No. Doncs Joaquim, David, moltes gràcies per venir avui, ens acomiadem i res. Per vindre. Per vindre. No fa acabar l'última punteta. Per venir avui està bé, també, no? pels pèls, no? Jo et diria que sí, però no a l'hora, no ho sé, potser m'he tirat un triple, però jo crec... Jo crec que estàs filant molt primer, ja. Sí. Bueno, va, gràcies David, Joaquim, per vindre avui aquí al programa i ens retrobem, espero que dintre de molt poquet. Fins aviat. Adeu. Fagi molt bé. I ara entrevistem el Marc Sureda, DJ, productor i un dels organitzadors del Cabre Rock Castanyada, el nou festival referent de la tardor. Bona tarda, Marc. M'escoltes? Sí, t'escolto. Bona tarda. Perfecte. Doncs molt bona tarda, Marc. Què tal? Com estàs? Tot bé? Molt bé. Com us podeu imaginar, bastant liat. En moltes canes hi ha de que rogui aquesta castanyada. Doncs sí, perquè aquesta castanyada, situem una mica els oients, aquesta castanyada el dia 31 i el dia 1, celebreu el Cabro Roc Castanyada, que és aquesta nova edició del Cabro Roc, no? Sí, teníem moltes ganes de fer alguna cosa diferent. Portàvem molt de temps donant voltes i bé, aquest any una mica és com... se'ns va unir tot i van dir, ei, hem d'apostar per la castanyada, que és una cosa nostra, i fer-la... doncs el més gran que puguem. Doncs sí, i sovint una mica en els últims temps una mica desprestigiada i opacada pel Halloween. Sí, a veure, ja sabem que sempre una mica s'estima més el de fora que el que tenim nosaltres una vegada. Sí, totalment. I realment jo crec que demostrarem aquesta castanyada que... que el nostre pot ser el millor del món. I tant que sí. I en dues setmanes al Cabro Rock, la Cabro Rock Edició Castanyada, els nervis com els tenim? Ja ho teniu tot a punt o encara acabem de perfilar les últimes coses? Bé, sempre estem treballant fins a l'última hora. Jo sempre dic que L'èxit és que sembli que tot està controlat quan realment hi ha moltes coses que estem trencant fins a l'últim moment. Però bé, de moment ens hem sortit força bé. I has comentat ja una mica que realment volíeu reivindicar la Castanyada, però el Cabrò Roc Castanyada com va sorgir i d'on neix aquesta idea? Sí, doncs com et dic, nosaltres hem estat fent el Cabrò Roc aquest any de 5 anys de vi, estem molt contents, com sabeu allà, és una mica com un lloc de referència per la música catalana, han sortit molts grups. I ara que ja estava una mica consolidat, doncs com et dic, estem treballant en diverses idees de com podíem fer un altre festival, sempre una mica unint el que ens agrada, que és la nostra música, la nostra tradició, les nostres coses. I el Halloween és una edat molt complicada, perquè ningú us la recomanava, però vam dir... A veure, és que no anem a fer un Halloween, el que hem de fer nosaltres és la castanyada. I, òbviament, al seu Festival de Música era molt important tenir un bon cartell d'artistes dels països catalans, però també és molt important tot el que acompanyarà la música. Doncs sí, totalment. A més, realment us aconsellaven que no, però realment està sent un èxit perquè el dissabte ja està d'exhaurit i divendres últimes, últimíssimes entrades, no? Sí, calculem més o menys que durant aquest cap de setmana passaran les 30.000 persones pel festival, que per ser una nova preedició estem molt, molt contents. i anirà fantàstic, esperem. Brutal. I teniu la intenció de convertir aquest festi d'Alcabrurró Castanyada en un festi anual? La idea és que sí, tot i que treballarem any a any, però, vaja, ja estem mirant cosetes pel futur, tot i que encara no puc avançar res, perquè ara, com et dic, el nostre esforç està posat en que aquesta, que és la primera castanyada, sigui... sigui fantàstica per tothom que vingui i un cop hagi passat, doncs ja pensarem, farem la valoració, mirem que ha quedat bé, que es pot millorar i També tenim el cap de Roc de Vic de l'any que ve i també haurem de mirar què fem de casa l'any que ve. Tenim la porta oberta, almenys això ens deixa més tranquils. I ara la pregunta és obligada. Tots els Cabros Roc han estat a casa vostra, Osona, però aquest és amb un meló. Entenc que el clima és un factor important, però explica'ns tu el per què d'aquest canvi. Bé, amb el Boia fa un parell d'anys que vam fer l'inici de gira dels Tiet, ja va ser com una petita aproximació allà en el terreny on es fa. Amb l'Ajuntament tenim molt bona relació, tenen allà, com et dic, un terreny on es poden fer moltes activitats, està molt ben comunicat i ja fèiem altres coses. i, vaja, de seguida, quan ens va sortir l'oportunitat de fer un altre cabrerot, doncs vam pensar que també estava bé sortir una mica de la nostra zona de confort, com aquell qui diu, i bé, vam pensar que seria bonic fer-ho aquí, i a veure què tal, a veure si a la gent li agrada. D'acord, i per la gent que ens estigui escoltant, com ens hem d'imaginar aquest escenari, com és aquest escenari nou amunt meló? A veure, l'escenari... Serà una evolució del de l'estiu, el que repeteixin... Tampoc no vull fer molts espòilers, però nosaltres treballem molt el que és l'imaginari del festival. A vegades la gent no s'hi fixa del tot, però a la gent que veniu li recomano que es fixin les vores del escenari, perquè ja sempre hi ha com easter eggs. I serà una versió, diguem, castanyera de l'escenari que vam tenir a l'estiu. I bé, després, òbviament, el recinte és molt diferent, però tindrem activitats, tindrem... un túnel del tesor, tenim un burro català mecànic. Ostres! Tenim panellets, en Lluca Rosellas ens ha ajudat a fer una zona de gastronomia tradicional amb panellets i aigua castanya, tot amb forns tradicionals, amb opcions sense gluten. Ostres, que vegi bé! creiem que la gent no s'avorirà i que hi haurà passar moltes coses, hi haurà cerdanes, hi haurà castellets, hi haurà moltes activitats i... Ostres, que guai, que guai. Per tant, en comptes de tenir food trucks de smashburgers, tindrem food trucks de panellets i de castanyes, no? A veure, hi haurà de smashburgers perquè al final, òbviament, la gent... ...tenir menjar, però també tindrem... aquesta opció diferent de castanyes, de parellets, que al final és lo tradicional, i com et dic, no podia haver-hi una castanyada sense aquestes coses. Exacte, doncs sí, sí, totalment. I aquesta atracció, per exemple, que m'agrada, l'atenció que has dit del burro català en format de toro mecànic, això què serà? Gratuït o serà com una fila de... com a les files, que has de pagar una entrada? Bé, una entrada, un viatge, no? No, no, no, les atraccions són gratuïtes. Molt bé. És a dir, tenim, com et dic, el burro català que l'iteral és un burro mecànic amb barretina, després tenim un calçó giratori que no sé ben bé, ningú els diu guai pau, potser ho heu vist, que és la típica que has de saltar i hi ha com una cosa que gira i si no et cau, i després també tindrem un turno del terror que encara l'hem fet nosaltres, De zero, ens l'han fabricat expressament. Ostres, sí. I també, doncs, tematitzat. Tindrem també la nena posseïda, que també és molt famosa, i el Cabre Rock, que li va agradar molt, i repetirà, també. i bé més coses que passaran. D'acord, doncs mira, molt xulo, la veritat. A part de música tindrem moltes més coses. I ara anem a parlar del cartell perquè ens porteu, la veritat, una bestialitat de cartell. Realment estan gairebé tots els grans referents actuals de la música catalana, els tiets o casgrasses, la musca, la julieta, els figaflaues, la fúmiga... I també trobem algun grup històric com els pets. I segur que em deixo altres grups que estan molt bé del cartell. Com s'ha gestat tot això? Com heu acabat tenint aquest supercartell? Bé, al final ja portem una relació de 5 anys amb la majoria de grups. Ha ajudat molt al final tenir el Cabre Rock perquè el Cabre Rock s'ha convertit en la referència de Festival de Música Catalana i és un escenari que tots els grups volen trepitjar perquè cau just a l'inici de l'estil i va molt bé per començar la gira. És un gran escenari on començar una gira. Què passa? Que teníem... el festival consolidat, que era l'inici de la temporada, a més, el mes gran de Catalunya, i, ostres, de cop tenim el que tanca la temporada. I amb aquest... ...de... ...farem molt bé amb el festival que fan a l'estiu, segurament ho farem molt bé amb aquest, que pot ser com un gran... una manera molt gran d'acabar la temporada, doncs... evidentment, cada grup té el seu què, però ha sigut en general bastant sentit convèncer-los perquè vinguessin al festival. D'acord, molt bé. I aposteu molt fort pel talent català jove, ja ho veiem amb aquest cartell. Creieu que estem vivint una espècie de segona època durada de la música catalana? Bé, una nova època durada de la música catalana? A veure, és molt curiós perquè realment, segurament, la música catalana mai havia arribat on ha arribat ara. És veritat. És el que fan les arts socials. Ara abraçada també més a l'urban, no? Abans era com més acústic, més musical, ara ens abracem més a la temàtica urban, sembla. Sí, bé, això és molt curiós perquè és una cosa de generacions que abans, si tu agafes artistes com els Pets o Teràpia que deies ara, Abans era com, no, jo soc una banda de rock i faig rock, saps? Ara els artistes no es volen especialitzar en gènere, no volen que el trotiquetis. De cop els tiets acaben de treure una rumba més topa, els catarres també van presentar el disc en una rumba, quan es podien esperar alguna cosa més de foc, com al principi, i a vegades tothom està fent una mica de tot, no? O, per exemple, la cançó d'Escar, que ha fet els Fia Flauers d'aquest estiu. Totalment. Crec que això també és una mica el bonic, que de cop tens un grup supermodern com si hi ha Flavos, que et fa un escà, o tens una combinació dels tiets que s'ajunten amb estopa i surt algú nou. Jo crec que això també és una mica el que està enganxant a la gent, no? No saps quina serà la pròxima cosa que sortirà dels grups catalans. I t'he de fer la pregunta, tu què ets més? De les generacions, de la música més antiga o de l'actual? Jo, la veritat és que m'és difícil posicionar-me perquè he après a valorar tots els tipus de música i sí que és cert que per la meva edat, que jo tinc uns 30 anys, perquè els oients es facin una idea, m'han gançat de ple la generació de les trompetes que es viu, i grups com Oca, Charanya, tot això m'agrada molt. També m'agrada molt l'Axambusto o Sopa de Cabra, m'agrada molt. i crec que és molt de mirar el que està aconseguint aquesta nova generació que té un punt una mica punk i una mica gammerro que és com... fan el que volen i pensen el que volen i fan la música que volen i ningú els ha de dir perquè he de fer un reggaeton o perquè he de fer tal cosa i això a mi m'agrada molt, la veritat, com et deia. Llavors, també... M'agraden molt grups com els tiets, els Fidafragos, també m'encanta. Molt bé. I quin criteri seguiu a l'hora de fer el cartell? És un criteri vostre propi o realment escolteu molt el públic? Escolteu molt el públic perquè al final el Cabra Roca és un festival comercial i de música poc, tot i que hi ha molts estils, però, vull dir, popular. Llavors sí que és cert que un gran festival com el nostre ha d'intentar portar els grups que demana la gent i els grups que són tendència. Però si una cosa caracteritza el Cabra Rock és que mirem de fer cartells que pugui venir tothom. El que comentàvem, tenim els Pets, que és un grup que ara fa les 10 dels 40 anys, o Teràpia, que també torna després de 20 anys, però tenim... la mosca, que no sé si la seva carrera potser són 3-4 anys, és una cosa realment molt nova. Ens agrada que hi hagi de tot i creiem que això també fa que vinguin famílies, que és molt maco, perquè el pare potser vindrà per veure els pets, però la filla per què vol veure la mosca? Llavors també això fa que s'ajuntin i que la gent jove també s'introdueixi i la música catalana ja està molt bé. Totalment, d'acord, la veritat. I quins són els grans objectius d'aquest festival, les grans metes que us heu posat en aquesta edició? Que funcioni. És a dir, el primer any no tens més objectiu que funcioni. No sé com dir-t'ho, però al final és el que et deia, quan nosaltres els vam dir als grups que fèiem un festival el 31 d'octubre, ens vam dir, uau, és que ningú ha agafat aquesta data perquè és una data dolenta, és ja l'altre 2, i vam dir, bueno, però ho hem d'intentar, i per què no, no? I com dèiem abans, ha sigut tot un èxit, llavors, d'aquesta edició, només esperem que la gent que vingui se'n vagi satisfeta per plantejar-nos l'any que ve repetim. Molt bé. No tenim... Aquest és el gran objectiu, ja està bé, sí, sí. I jo ara t'he de fer una pregunta. Costa molt muntar un festival així, d'aquest nivell? Són molts mals de caps? Sí, a veure, no us ho recomanaria per la nostra salut, però és que algú us ha de muntar, no? Si no ens avorriríem el cap de semana. Sí, com us podeu imaginar, moure tanta gent... Bueno, sempre es fa el simil aquest que muntar un festival és com muntar una ciutat per dos o tres dies l'any perquè has de cobrir totes les necessitats que pugui tenir una persona. Implica cossos de seguretat, implica bombers, implica 300 o 400 treballadors que estan allà al servei del públic, entre músics, gent que està a les vagues, en fi, hi ha molta molta gent treballant i que és una feina això que És com si tu t'estàs preparant un examen durant un any enten i t'examines en dos dies, saps? Ha de sortir tot bé i en això estem. Aquests cinc anys que portem a Vic d'experiència, doncs una mica, i l'evolució que ha tingut el Festival de Vic, ara la castellana, crec que anem en el bon camí i esperem seguir en aquesta línia. No, sí, des de fora realment es veu molt complicat, és molta gestió de personal. I també et volia preguntar, ja per curiositat, vosaltres els organitzadors us dediqueu exclusivament a muntar aquests festivals o encara ho compagineu amb altres coses? Bé, jo ara sí em dedico només a això, sí que abans feia la visita, també com has dit i tal. Clar, el Cabro Rock, La idea privilegència surt de la cabra, que és la sala de concert que tenim a Vic. Nosaltres seguim portant la cabra, seguim portant el cabrorot, a vegades fem altres coses que potser no es veuen tant. Justament un de l'èxit és que a vegades diuen que un festival et porta molta gent durant l'any, però després... Ai, perdó, durant l'any, durant dos dies, però després... la ciutat es queda orfa i no hi ha més opcions, doncs nosaltres a Vic justament tenim la sala de la Cabra que programarà música i cultura durant tot l'any i després tenim els dos dies del festival, no? I una mica jo crec que sí. Per resumir una altra pregunta que m'he allargat és que sí que ens diguem això, no? Molt bé, perfecte. Home, sí, a més a Vic teniu la universitat també que entenc que durant tot l'any teniu gent a la Cabra, no? Sí, al final a Vic, bueno, realment hi ha molta cultura, hi ha el mercat medieval, hi ha el mercat de música viva també, que és molt important. O sigui, realment, Vic està molt viu tot l'any i sí, hi ha també els universitaris i també hi ha moltes discoteques i sales, vull dir, hi ha molt d'ambient, no? I ara obrim una mica el prisma, parlem del Cabre Rock en la seva edició original, diguem-ne, d'estiu. El creu, el 2021, en plena pandèmia de la Covid, com us animeu a fer-ho en un moment tan delicat per la música com era aquell moment? Sí, de fet, el Cabre Rock neix l'any abans de la pandèmia i s'ha de cancel·lar per la pandèmia. Com et deia, el Cabre Rock, la idea primigenia és la sala de cabra que teníem i ens adonem que, ostres, portem a la sala oques grasses o diversiones o coses així, i la sala s'omple i ens quedem molt curts i es queda molta gent fora i dient, ostres, és que tenim aquí a Osona grups com oques, com catarres, per dir alguns, que realment se'ls ha quedat una sala petita i podem organitzar un festival que sigui molt més gran. I aquesta és la idea... que fa sorgir això, no? Després, com tu dius, de cop apareix la pandèmia allà, que fa que estiguem un any tots pendents de què passa, i el 2021 ens deixen fer la primera edició amb cadires, que a més va ser com una... Va venir molta gent del sector perquè, com et dic, era el primer festival que es feia al Junt amb cadires i molta gent volia saber com funcionaria allò i com aniria I va ser bastant curiós, no? Home, també vau ser molt atrevits, realment, perquè fer un esdeveniment així després de tot el que havíem passat, home, a mi em sembla que s'ha de tenir cert valor per fer-ho. Sí, s'ha de tenir cert valor, però saps què passa? Que quan estàs un any que no pots obrir la sala, que necessita... que clar, que molta gent es queda sense feina, que tu també veus que l'empresa de cop... Sí, sí, clar. Bueno, és que dius, si això dura gaire, haurem de tancar. I quan et diuen que pots obrir, òbriament, en aquell moment, amb totes les mesures de seguretat que calia, però era un moment per gent atrevida. I en aquest cas, jo vaig entrar en aquella edició, no hi era prèviament, i soc des del primer càrrec que es va fer i ho vaig viure amb una emoció molt gran per tant el forat que volíeu omplir al principi la idea primera era omplir el forat de fer un festival sobretot per la gent usonenca per omplir i per donar espai a aquests grups usonencs que se li estava quedant petit sí En aquella edició, com que ja et dic, no podia venir gent de fora, al final sí, era buscar un festival per la gent d'allà, però sempre hem anat treballant i crec que a mesura... O sigui, no hem tingut mai por en reinvertir en el festival tot el que hem pogut. I cada edició hem anat present en cartell, en activitats, en recinte, en posar... hi havia com un estigma que un festival català havia de ser algo cutre, no podia tenir gestes artificial, no podia tenir limitats, havia de ser com una festa major una mica millor o igual, no? Sense... No vull estigma dins de les festes majors que són a l'arreu de tot el que defensem, de tota la cultura que estem dient, el castellà i tot això. Però... era com que, hòstia, no podem tenir un festival català que es pidi a nivell del que viu l'espectador, sí, com a vegades, ara que tenim tots xatges socials i veiem festivals que fan pira musical i fan coses, per què no podia tenir un festival català? I nosaltres sempre hem... Pas a pas, però portem 5 anys que cada cop era una mica més. I ara farem una rua amb un camí d'escenari per dintre del festival. I ara aquest any farem, són 5 anys, i farem el Piro Musical. I ara ja ens atrevirem a fer la castanyada i a posar atraccions. Sempre anem fent coses i fent créixer el festival. I sempre que la gent ens ho permeti seguirem així, perquè és el que volem sorprendre la gent i que s'ho passin bé. Sempre minen endavant, això està genial. I Ocas Graces ha estat present en tots els vostres cartells, exceptuant el 2023, que crec que a més va ser l'any que estaven d'aturada. Jo entenc que som molt importants, no?, pel Cabró Rock. És un grup molt important. Pel Cabró és molt important, perquè som un grup d'Osona, com he dit, sobretot, però... Ja no només pel cabró, el que ha aconseguit Ocas, crec que a nivell de la relació amb el públic, de la gent, com es vol per anar als concerts, com ho viuen, com ploren, com canten cada cançó, crec que no l'ha aconseguit ningú. Hi ha grans grups catalans, però jo crec que cap ha arribat on ha arribat Ocas. Llavors, com et deia... també va relacionat amb el que vol la gent. La gent vol el que s'estima el que viuen les seves cançons i sempre una mica hi han sigut perquè, òbviament, el públic volien que hi fossin, nosaltres volíem que hi fossin i ells volien estar-hi, que és molt important i que els hi agraït molt, també. Perfecte, sí, sí. Ja m'entenc que també això que siguin usonecs és un plus i que teniu una relació boníssima, no? Sí, sí, sí. Ja et dic, eh? Fa uns anys que ja ho diem com el concert de casa, perquè és una família, ells també a vegades vénen a la cabra, avui al final ells som d'allà i hi ha aquesta naturalitat que a vegades quan els veus allà a l'escenari et sembla que com que l'artista queda lluny és algo distant i amb el que es passa tot el contrari. Són gent amb la qual cosa és superamable. Sempre hi ha moltes relacions, són molt naturals i són persones com tu. I a part del que tu deies, jo crec que ara mateix és el gran, gran, gran referent dins de la música catalana. Quins són els grans reptes de futur del Cabrel Rock? En els seus dos formats, quins són els grans reptes de futur? Sí, el repte cada any és... Com igualaràs el cartell de l'any? Una mica, perquè nosaltres, com et deia, hi posem de la nostra part en cada any intentar que hi hagi més activitats, hi hagi un piro musical, hi hagi més coses, però sabem que al final el centre de tot són els artistes que venen. Llavors, clar, quan tu l'any passat amb unes gires molt exclusives d'hortes que només fan 5 concerts, tens la raïs que torna i es coneixen el cable rock per tornar. Sí. Clar, igual això, aquí sí que nosaltres depenem d'un que hi hagi al mercat, com aquest que us diu. Clar, clar, clar. Ja ens agradaria fer tornar a Xarango o no, no sé, o que ara es diu que si se'n va o no, no. No ho sabem, però per nosaltres es poguessin quedar millor que millor. Òbviament, espero que algun dia ens diguin què passarà. Però, clar, depenem molt dels grups i sí que, en aquest sentit, nosaltres estem disposats a fer el que calgui per intentar tenir aquells grups que sabem que la gent vol veure sí o sí. I en aquest sentit no... allà ens ha costat res dir guanyarem menys diners però disfrutarà més la gent i això és el que volem i crec que és l'alcalde l'ècdic i dins de la indústria se sap alguna cosa d'ells o realment res no jo crec que no hi ha res de fet ahir l'entrevistava algú i no vaig poder escoltar l'entrevista jo volia saber si és que deia alguna cosa que tornara a xarango però no crec que digui res No, jo crec que ara mateix, perquè a més hi ha en Sergi Carboner i que també s'ha muntat en solitari i n'hi ha d'altres que treballem d'altres coses i jo crec que no hi ha res ara mateix. D'acord, doncs... Si algun dia hi ha alguna cosa ens ho dirà. Perfecte. Doncs Marc, t'hem d'acomiadar ja perquè realment se'ns ha tirat el temps a sobre. Moltes gràcies per ser aquí i de veritat, molta sort. Res a vosaltres, que vagi molt bé. Adéu.