#479 - DO Montsant, precarietat juvenil i pantalla gran

El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Ja és dimecres i ja hem arribat a la meitat de la setmana i és que com sempre dic, aquí a mi les tardes em passen volant, els dies em volen i de veritat que ja ens hem plantat un altre cop el dimecres i res, és que ja estem a punt d'acabar la setmana, com aquell qui diu, eh? Però va, ara sí, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Comencem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero, on describrirem la D.O. Monsant. Seguidament xerrarem amb l'Enric, un jove que va haver de deixar a Barcelona per trobar una feina digna. I acabarem amb la pantalla gran per seguir descobrint l'univers cinèfil amb el Daniel Aragón. Ara sí, anem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu. Els principals grups de la posició del Parlament, Junts i Esquerra Republicana, han carregat avui contra el president Salvador Illa per, segons diuen, mantenir-se en silenci davant la polèmica sobre la fiscalitat dels treballadors autònoms. Després que el govern espanyol hagi rectificat i decidit congelar la quota dels autònoms amb menys ingressos, Junts i Esquerra Republicana han criticat que el president català no hagi sortit a defensar el col·lectiu, que Catalunya, recordem, supera els 600.000 treballadors. El líder de Junts, Albert Batet, ha estat molt contundent amb Salvador Illa. L'escoltem. Entre Pedro Sánchez i Catalunya, vostè sempre tria Pedro Sánchez. A Catalunya hi ha 600.000 autònoms. Qui els defensa? Perquè ja ha quedat clar que vostè no. Junts per Catalunya sí que ho fem. Vostè és a Madrid quan no hi ha de ser, quan va passar el 12 d'octubre amb la Dana de l'Ebre. I, en canvi, no diu res quan ho ha de dir. Com passa amb els autònoms, com passa amb rodalies, com passa amb les inversions de l'Estat a Catalunya. Silenci, silenci i silenci. El portaveu de Junts també li ha proposat una rebaixa de l'IRPF i l'eliminació de l'impostos de successions i donacions. El president ha rebutjat la proposta i ha defensat que la fiscalitat catalana està per sota de la mitjana europea i que si es volen fer serveis públics de qualitat, cal mantenir una fiscalitat progressiva. on qui més té, més paga. Des d'Esquerra Republicana, Josep Maria Jové ha demanat al president que faci valer la seva influència dins del PSOE per aconseguir un tracte just per als autònoms i una millor protecció social. Durant la sessió de control, els comuns han tornat a exigir a ella que descarti l'ampliació del Prat per raons climàtiques, mentre que el PP li ha demanat reduir l'estructura política de la Generalitat. El Partit Popular ha bloquejat el pla del Ministeri de Sanitat per revisar els cribatges de càncer a tot l'Estat. Les comunitats autònomes governades pel PP, com Madrid, Andalusia, Galícia o la Comunitat Valenciana, entre altres, han rebutjat la petició d'informació de la ministra Mònica García amb arguments i frases pràcticament idèntiques, en una resposta que evidencia una coordinació entre tots els territoris populars. El Ministeri havia demanat dades sobre els programes de detecció precoç de càncer de mama, de coll, uterí i de colorectal, després de la crisi pels errors en els cribatges a Andalusia. Però les comunitats del PP defensen que aquests programes són competència exclusiva d'autonòmica i que funcionen amb èxit i segons els estàndards europeus. Des del govern central, García ha acusat el PP de manca de transparència i ha advertit que negar la informació posa en dubte la credibilitat del sistema de prevenció. Treballadors de l'empresa pública Traxa han trobat aquesta tarda al riu Túria, al terme de Manisses, el cos d'una persona que podria ser del veí de Pedralba, desaparegut durant la d'anar d'octubre del 2024. El cadavar localitzat entre fang i restes al costat del polígon, la cova, ha estat traslladat a l'Institut de Medicina Legal de València per fer-ne l'autòpsia i les proves genètiques. Tot apunta que podria tractar-se de José Javier Vicent Fas, desaparegut juntament amb la seva filla Susana, trobada sense vida dos dies després de l'arribada. Si es confirma la identitat, el descobriment tancaria una de les recerques més llargues i doloroses després d'aquella catàstrofe que va causar 229 víctimes mortals a la comunitat valenciana. La Casa Blanca ha confirmat que no hi ha plans perquè Donald Trump i Vladimir Putin es reuneixin en un futur immediat, malgrat que tots dos havien anunciat una cimera a Budapest aquesta mateixa setmana per intentar negociar la pau a Ucraïna. Segons fons oficials, la decisió s'ha pres després d'una trucada entre el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, i el ministre d'Afers estrangers rus. Sergei Lavrov, en què el Kremlin ha rebutjat clarament un alto al foc immediat. Trump, que fa només cinc dies havia anunciat aquesta reunió després de parlar amb Putin, va rebre divendres el líder ucrainès Vladimir Zelensky a la Casa Blanca. Segons diversos mitjans, la trobada va ser tensa i fins i tot hi hauria hagut una discussió a crits després que Trump insistís a Zelensky accedir al Donbass per facilitar un acord amb Moscou. Mentrestant, des d'Israel, el vicepresident nord-americà, J.D. Barnes, s'ha declarat molt optimista sobre l'alto al foc a Gaza, tot i advertir que caldrà temps per consolidar-lo. Ja són 17 els casos de dermatosi nodular contagiosa que està afectant els bovins de Catalunya, després que aquest dimarts se n'hagin confirmat 3 casos nous. El nou focus es sumen els detectats a diversos municipis de l'Alepordà i a casa de la Selva i el Gironès. Davant l'abans de la malaltia, el govern espanyol ha decidit tancar temporalment l'exportació d'animal vius, com també ha fet França. El ministre Luis Planas ha anunciat la compra de 207.000 dosis de la vacuna, que ja s'estan administrant al Bastia dins del perímetre afectat, on la cobertura ara mateix arriba al 70%. Tot i això, Unió de Pagesos reclama accelerar la vacunació per evitar nous sacrificis. Fins ara s'han sacrificat prop de 1.900 animals i entre 700 i 800 ho seran els pròxims dies. I ara toca el ritme, ara toquen els esports. Fins demà! I comencem amb la notícia del dia. La Liga ha anunciat que el partit Villarreal-Barcelona, previst per al 20 de desembre als Estats Units, finalment no se celebrarà per decisió de la promotora Relevant. La patronal lamenta que es perdi una oportunitat històrica per internacionalitzar el futbol espanyol. La decisió arriba després de setmanes de tensió entre jugadors i la Liga. Els capitans de primera divisió reclamaven més informació sobre el partit i davant la manca de transparència van pactar una protesta de 15 segons a l'inici de cada partit. També el Real Madrid va sol·licitar al Comitè Superior d'Esports que impedís la celebració del maig. Els clubs implicats han reaccionat de manera diferent. El Vilarreal critica haver-se assabentat de la cancel·lació en ple partit de Champions, mentre que el Barça lamenta l'ocasió perduda, però acata la decisió. Aquesta és la quarta vegada que la Liga intenta portar un partit als Estats Units, tots ells sense èxit. El Barça va golejar 6-1 a l'Olimpíacos ahir en la tercera jornada de la Champions. Fermín López va ser la gran estrella del partit amb un hat-trick, mentre que Marcus Rashford va firmar un doblet i la Minyamal va completar la festa transformant un penal. Els de Hans i Flick van començar amb imprecisions i patint la pressió dels grecs, però a poc a poc van imposar el seu telèlit individual. Fermín va obrir el marcador i a la segona part el Barça va trencar el partit després de l'expulsió d'un jugador de l'Olimpiakos. Amb un joc més fluid i efectiu, l'equip blaugrana va acabar sense patir al darrere i amb un resultat molt contundent que reforça la confiança del vestidor abans del clàssic al Bernabéu. A l'altra cara de la moneda tenim l'Atlético de Madrid, que va patir una dura desfeta a l'Emirates Stadium davant l'Arsenal, perdent per 4-0 en la tercera jornada de la Champions League. La primera part va ser molt igualada amb dos equips mostrant intensitat, però sense aconseguir imposar clarament la seva idea de joc. No obstant això, a la segona meitat, un gol d'estratègia dels anglesos va obrir la llauna i va desfermar un autèntic malson per als matalassers. En menys de 15 minuts, l'Arsenal va marcar 3 gols més, demostrant tot el seu poder ofensiu i capacitat golejadora. Els del Xolo Simeone van intentar reaccionar, però no van trobar mai la manera de fer front a l'equip anglès. Aquesta derrota deixa l'Atlètico amb moltes preguntes sobre la solidesa defensiva en el que va ser una nit per l'oblit a Londres. I acabem recordant que avui hi ha més Champions League. L'Atletic Club rebrà a samemés el Carabac i el Madrid a la Juventus d'aturir el Santiago Bernabéu. I ara sí, podem passar a la cançó del dia. I avui canviem d'idioma, anem a l'anglès, amb una cançó superpopular d'un cantant que s'ha convertit en una autèntica superestrella del pop. El tema que escoltarem ara és una d'aquelles cançons que et fan sentir com si estiguessis a dins d'una pel·lícula. Llums de ciutat, carrers buits i un ritme que et fa córrer sense saber bé cap a on has d'anar. Amb una producció plena de sintetitzadors i uns sons que recorden els anys 80, aquesta peça parla del desig, de la necessitat de retrobar-se amb algú i d'aquella adrenalina que només apareix A mitjanit, la lletra descriu la sensació de soledat i buit d'un noi que busca algú que li torni la llum i l'emoció. Conduint de nit per una ciutat freda i buida, expressa la necessitat de sentir el contacte d'aquella persona que li dóna sentit i el fa escapar de la foscor. Darrere d'aquest èxit hi ha un artista que ha sabut fusionar el pop i el Airbnb i l'electrònica amb una personalitat molt pròpia. La seva veu és inconfusible, transmet emoció i intensitat, mentre que la seva imatge i posada en escena juguen sempre amb la foscor, la nostàlgia i un punt de misteri molt interessant. Ara sí, com sempre, us deixo amb tres pistes perquè intenteu endevinar-la. El cantant és Canadenc. El videoclip es veu a l'artista amb una característica americana vermella i la cançó va sortir el gener del 2020. Jo crec que això ho hauríem de tenir, així que que soni Blinding Lights de The Weeknd. No one's around to judge me I can't see clearly when you're gone I said Ooh, I'm blinded by the lights No, I can't sleep in it till I feel your touch I said Ooh, I'm drowning in the night Oh, when I'm like this, you're the one I No one's around to judge me. I can't see clearly when you're gone. I said, ooh, I'm blinded by the lies. No, I can't sleep it till I feel your touch. I said, ooh, I'm drowning in the night. Oh, when I like this, you're the one I dreamt. Fins demà! Fins demà! Doncs d'una gran cançó aquesta de The Weeknd, realment, amb aquests tocs que ens recorden una mica la música dels 80, però portada a aquest so més actual i realment The Weeknd, ja sabem, s'ha convertit en una superestrella del pop, en un dels grans referents actuals i a mi, sincerament, m'agrada molt The Weeknd, la feina que està fent. Però, ara sí, passem a l'efemèride del dia. The Weeknd Avui, 22 d'octubre, se celebra la Setmana Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball. La seguretat laboral no hauria de ser un privilegi, sinó un dret fonamental. No obstant això, la tragèdia viscuda recentment a Madrid, on el col·lapse d'un edifici en obres va costar la vida a quatre persones, tres d'elles immigrants. Ens torna a evidenciar que aquest dret encara és lluny de ser una realitat per a tothom. El cas posa en relleu una veritat incòmode per a molts. Molts dels que aixequen els nostres edificis, recullen els fruits que mengem o netegen els espais on treballem, són persones migrants, homes i dones que sovint fan feines dures, mal pagades i amb condicions de seguretat precàries. Mentre la part de la societat espanyola els assenyala o els acusa injustament de prendre llocs de treball o de crear inestabilitat al país, la realitat és que assumeixen les tasques que altres no volen fer. Sovint, arriscant-hi la vida per sous, que amb prou feines arriben als 1.200 euros al mes. Segons dades del Ministeri de Treball, la sinistralitat laboral al sector de la construcció no deixa de créixer i bona part d'aquests treballadors són d'origen estranger. La vulnerabilitat derivada de la situació administrativa, la por a perdre la feina o la falta d'informació sobre els drets, fa que els dins estrangers siguin més propensos a acceptar condicions que tempten contra la seva salut i seguretat. En una setmana com aquesta dedicada a la prevenció, a la salut i a la dignitat laboral, és imprescindible mirar més enllà de les estadístiques i reconèixer que no hi pot haver seguretat ni salut al treball sense justícia social. Cal exigir a empreses responsables, inspeccions rigoroses i una societat que no giri la mirada davant de la precarietat dels que en silenci sostenen bona part de la nostra economia. La Setmana Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball ens convida a reflexionar i actuar. Perquè cap persona, sigui d'on sigui, hauria d'haver de triar entre sobreviure o treballar amb risc de morir. Ara fem una petita pausa per publicitat i comencem amb el món del vi. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora. Al carrer... És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Bona tarda i benvinguts a un nou episodi del nostre programa dedicat al fascinant món del vi. Avui ens endinsarem en una de les zones vinícules més potents de Catalunya, la Deo Montsant, i en la qual el Jordi ha pogut assistir, a més, a una jornada exclusiva de la Deo Montsant que es va fer a Barcelona a la Llotja de Mar. Això va ser el dilluns. I, per tant, avui, com sempre, ens acompanya el Jordi Clavero. Benvinguts, Jordi, com estàs? Ui, perdona, perdona, perdona, que he anat avians al micro. Benvingut Jordi. Bona tarda, com estem? Doncs molt bé Jordi, amb ganes de saber més sobre el món del vi i sobretot d'aquesta trobada que es va fer per mitjans i per professionals i a la que tu vas poder estar. Sí, sí, això avui en dia que sempre es fa servir un argot relacionat amb l'anglès, se li diu un showroom. Vale, sempre busquem les paraules angleses. Sí, sí, per quedar molt guais. I, bueno, era per entendre millor la D.O. i perquè els professionals coneixíssim una mica aquesta D.O. que va néixer el 2001, que és relativament nova, pel que seria, no?, els anys, l'edat que té una D.O., però que té coses molt, molt, molt importants. Molt bé, perfecte. Doncs endinsem-nos en aquest showroom. Què vau fer en aquesta showroom? En aquest showroom, hi havia diversos estants, diversos cellers, on nosaltres anàvem a provar els diversos productes que hi ha, com seria una mica la Wine Week, més o menys. Primer dir-te, per situar una mica la gent, on està la Déu Montsant? La Déu Montsant està a la província de Tarragona, i és la D.O. que voreja el Priorat, o sigui, que fa frontera amb el Priorat. No sé si podeu buscar un mapa per internet, però veureu que delimita la frontera entre Montsant i Priorat i que falset està en Montsant. O sigui, que això porta a confusió a moltes persones i es pregunten quina diferència hi ha entre la D.O. Montsant i la D.O. Priorat. Però, bueno, si diguéssim que la D.O. Montsant és diferent, I va néixer el 2001 i avui en dia ja compta amb 59 sellers i amb una superfície de més de 1.800 hectàrees. Per tant, una D.O. important aquí a Catalunya. Sí, sí. I sobretot és això, és curiós perquè si podeu buscar el mapa, en busqueu-lo perquè si és interessant poseu denominació d'origen Montsant, no mapa? Sí, mapa. I us sortirà que realment és, clar, veus com el perfil sencer del priorat, però al forat veus un mig, bueno, al forat veus un... Ai, al... Al mig veus un forat. Que és el priorat. Que és la D.O. priorat. La D.O. priorat. És curiós, és curiós. Sí, sí. Bueno, al final són denocions d'origen cosines, no? Diríem perquè els pobles estan a tocar. Estan a tocar i l'únic que canvia una mica les maneres de fer de cara a D.O. I d'aquesta D.O. Montsant, quines són les varietats més típiques? Mira, les dues varietats típiques i estrelles amb les quals s'acostuma fer la majoria de vins negres són la carinyena, no és autòctona d'aquí, és d'Aragó, la garnatxa negra i això per què? Per què la majoria porten carinyena i garnatxa negra? La garnatxa d'on seria? La garnatxa negra et diria que es desconeix exactament d'on proven. Està molt estesa, no? Està molt estesa i és molt difícil dir, vale, és d'aquest lloc. La Carinyena, en canvi, sí que hi ha un lloc d'Alagó que es diu Carinyena i fa una hora el lloc. Bé, i una de la missió d'origen. I, o sigui, aquestes dues varietats combinen molt bé perquè s'adapten al concepte d'aquests vins. Bàsicament, la varietat garnatxa és la que fa el grau alcohòlic, o sigui, la que té un major grau, però té un punt més de dolçó i un tenir molt suau. O sigui, que no es nota massa i és poc àcida. Si tu paguessis un vi 100% de garnatge, de la terra alta o d'un altre deó, com es fan altres deons, veuries que aquell volum, aquell cos, no hi és, saps? O sigui, té molt de grau alcohòlic, Però no és un vi que diguis, ostres, quina estructura, quina potència. No, és un vi suau, que és dolç, que no és àcid i que t'estàs bevint una bau d'alcohòlica a 16 graus i que t'entra com una mica l'aigua, no? I veuràs que és molt nítid, que pots veure bé els dits, saps? Jo que vaig explicada si és més opac o menys opac, seria menys opaca la... garnatge. Per dir, un negre molt més suau, no? Una mica per tots els paladars, no? Exacte. Bé, per paladars que els agraden les coses més suaus, perquè hi ha gent que l'agrada més negre i que sols vol coses dures, saps? Sí, sí, però vull més fàcil de veure, no? Potser que... Sí, sí. Pel públic més generalista, potser. Sí, sí, més generals. Després tindríem la carinyena, que bàsicament es complementa perquè és tot l'oposat. Perquè, o sigui, aquí en aquesta teó que es fa una combinació de les dues, sempre. Sí, acostuma a ser una combinació carinyena i garnatxa, saps? I per què la carinyena? Perquè no fa un grau alcohòlic tan elevat, però té més acidesa, i això vol dir més frescor... que la garnatxa no en té. I també té una major presència de tenir que és més consistent, ja que la garnatxa té un tenir que és més suau, que no en notem tant, i en canvi el tenir de la carinyena es nota molt més. I aquestes característiques de combinació són molt bones per fer els vins de la teva Montsant. Perquè una, cadascuna, aporta, diguéssim, fa amb aquest puzle que t'he explicat, el que no té l'altre i s'adapta molt bé al clima que és un clima sobretot mediterrani amb poca aigua i que aquestes varietats els hi van com a neia el dit al final amb aquesta combinació es busca aportar el que no té la garnatxa aquesta potser aquesta més presència en boca per tant aquesta combinació fa vins no tan transparents Com un només garnatge. No, no. És a dir, un garnatge és més nítid, no? I una combinació és més... amb més cos, no? O sigui, també et diré que depèn del tant percent que posi de cada veritat, però si anem 50-50 no seran vins molt, molt, molt transparents, perquè hem de pensar que la carinyena... ens donarà la part de cos i estructura que no té la garnatxa. Molt bé, doncs una bona combinació que està funcionant molt bé a la Deo Montsant. Sí, els hi va bé. I què vas provar ahir? Bueno, ahir no, no va ser dilluns? Sí, va ser. Va ser dilluns, va ser dilluns. Què vas provar dilluns? Una llàstima que no estiguessis, Jaume, hauria estat bé. Sí, la intenció era anar tots dos junts, però al final era a les quatre i a les quatre havia d'estar aquí fent programa. Però bé, de tot el que vas provar en aquest showroom, què és el que més et va cridar l'atenció? Doncs va haver-hi una varietat que no és tan coneguda, que es mantenen quan parlem de la Deo Pla de Bages, i que, bé, just la vaig provar un vi d'aquests que són d'una qualitat molt alta, que és la Picapoll Negra. No sé si l'havies escoltat un cop. Mai, mai de la vida. Primer cop a la vida. És una varietat autòctona que es diu que és del Pla de Bages. Aquí tenim una discussió, perquè amb la persona que em vaig parlar em va deixar entreveure que ell per ell no era autòctona el Pla de Bages. El sello Joan Asens Masdeu, anòleg del sello Horto, fa 20 i es troba en el Mar Roig i forma part d'aquest celler horto. I em va explicar que els seus besavis ja treballaven la varietat i que en el passat no s'utilitzava massa ja que era una varietat que feia poc grau. Però que era difícil de treballar a la vinya, o sigui, ni una cosa és bona ni l'altra, perquè si et dona molta feina i no et fa grau, sobretot en aquella època que es pagava el quilograu... El grau alcohòlic, no? Exacte, era l'important, que fessin grau les coses perquè gustava que fessis grau. Doncs no, no tirava aquella varietat. Però, en canvi, és una veritat que té un perfil molt fresc, amb una bona acidesa, que no fa un excés de grau, que és el que, com que ha canviat el clima, és el que busques avui, que no et faci massa, massa grau. I amb uns ceps del segle XIX, a Horto Vins... Amb uns ceps? Què vols dir ceps? Ceps amb unes vinyes del segle XIX, que se li pot dir de diverses maneres... Doncs em van comentar que amb aquestes vinyes de Picapoi, doncs, fan un vi negre, que és molt prestígic, que es diu les tallades de Cal Nicolau. I el vaig provar i, sincerament, val bastant la pena. val la pena, l'únic que seria d'aquests vins que l'hauríem de comprar quan ja tinguem una experiència allà prou amb vins per una ocasió especial per tant vas provar aquest vin de les talles de Cal Nicolau que és 100% pica-poll és un monovarietal de pica-poll quan és 100% un vi s'ha de dir un monovarietal és sols una varietat de pica-poll i et va agradar sí, em va agradar bastant I perquè... Quin preu estaríem parlant? 70 euros. O sigui, és un vi ja amb renom, eh? Sí, és un vi amb renom. També vaig provar un vi dolç de garnatge negre, que estava molt bé, i que ara que és a prop a la castanyera, ens pot anar molt bé amb els panellets. Ah, mira, sí. Seria una bona combinació, ja que a més la garnatge té un tenir molt suau i combina molt bé amb el menjar. O sigui, ara que és a prop a aquesta època de castanyera, que alguns li diuen Halloween... Feliz Halloween, grupo. Halloween. Feliz Halloween. Halloween. Pues nosotros aquí som orgullosamente catalans y sabemos la castañada, ¿no? Exacto. A mi no me agraden las castañas, pero los panellets sí que me agraden más. Ostres, a mi me agraden molt las castañas y los panellets no tanto. M'agrenen els panellets i els moniatos. Mira, doncs tu i jo ens complementaríem bé, perquè jo soc un boig de les castanyes i en canvi els panellets i els moniatos no em fan gaire gràcia. No et fan gaire gràcia. Doncs bueno, tot al contrari. Però bueno, de totes maneres, amb totes tres coses, combinaria bé, no? Un vidols? Sí, combinaria bé, ens aniria bé, a part aquest que us he comentat, o... o també un altre tipus de vi dolç o un vi de mistela per provar i poden ser opcions per aquesta castanyada o una ratafia també i a part d'aquest celler vas provar algun més? Sí, doncs vaig provar bastants, però faré un mini resum, perquè si no ens passaríem fins demà. També vaig provar alguns que no em van agradar, però va ser la minoria, perquè a la Monteu, Montsant, Déu-n'hi-do, ja el celler està de molta qualitat. Però començarem. El primer celler que vaig tenir un bon feeling va ser el celler cooperatiu de Cornudella. La persona que estava estant també es deia Jordi, era un noi molt jove, molt amable... que em va explicar on estaven i que era una cooperativa que agrupa més de 80 pagesos de la comarca del Priorat. Però és d'anar a Déu Montsant. És que aquí ens podem fer menjar el cap, saps? Clar, clar, clar. La Déu Montsant és una Déu que pertany realment a la comarca del Priorat, però no és la Déu Priorat. Exactament, perquè la Déu Q Priorat és una denominació de divisió qualificada. Sí, sí, sí. Que no vol dir que els vins de la DOQ priurà tots siguin millors que els del Montseny. No, no, no, no té res a veure, sinó que té un altre tipus de normativa. Bé, aquest celler és un celler centenari, fundat l'any 1919 i és considerat una de les cantredals del vi. L'arquitecte César Matinell, deixeble del famós arquitecte d'Antoni Gaudí, va ser l'artífex de la creació del celler. No sé si veus la foto... Sí, sí, és impressionant aquest saller. Sí que és veritat que té alguns tocs que ens recorden una mica el que feia Gaudí, no? Sí, sí, home, al final els deixebles, no? Aprenen del mestre. No sé si li arriben a superar mai. Depèn del cas. Depèn del cas. Si ets una bèstia, doncs, bueno, potser el César Martinell va ser un d'aquests deixebles que va deixar una bona empremta. Va, va, va, va. Aquest saller cooperatiu de Cornudella és molt xulo. No, no, entra amb ganes d'anar-hi, eh? Entra amb ganes d'anar-hi. I quins vins vas provar d'aquesta cooperativa? Doncs primer vaig començar per al vi rosat, que es diu 8C, que crec que em van explicar que era per honor als escaladors que n'hi ha a la zona. 8C més, no? 8C més. O 8C plus. Sí, 8C plus. Si no m'equivoco, aquest era en honor a la gent que va fer escalada per aquella zona l'hivern, que estava plegat d'escaladors. Vava a fer rates i tot això. Sí, exactament. I aquest vi està fet amb macabeu i garnatge negre i era suau, però amb un grau al qual i potent. O sigui, que aquí hem d'anar amb compte, o sigui, ens ho hem de ben bé, però a poc a poc perquè ens pot donar una bona hòstia, eh? Podem acabar contents, no? Podem acabar excessivament contents. O sigui, no, estava ben fet. Després vaig provar el castell de Siurana, que el castell de Siurana fa honor a un castell molt bonic que hi ha per allà. i era un vi negre de garnatge negre i carinyena. Aquesta combinació estalart, no? La combinació típica que reflexava el que és un latén a l'ADO. Era un vi corpulent, el qual ens combinaria molt bé quan mengem carns vermelles i fem una sobretaula i ens veiem en la situació del típic cunyau que ens comença a parlar de negreira. Després del que va passar l'altre dia a Getafe, ens comença a parlar de negreira, negreira... i nosaltres anem bevent d'aquest vi i ja ens oblidem per fer una mica més amè per fer més amè aquestes converses de política, de futbol amb gent que ens costa aguantar i que tenen opinions poc contrastades i poc argumentades anem bevent d'aquest vi i ja està per acompanyar una bona carn o per acompanyar un buen pesau també va bé per això els vins molt bé doncs i a veure a veure I avui em sembla que portes també una cançó, perquè t'estàs aficionant a això de portar-me cançons, que a mi m'agrada molt, perquè així fem un mini break, no a la meitat, i refresquem, no? Sí, per anar a prendre una copeta. Clar, exacte, bueno, ens falta el vi, no? Ens falta el vi. Sempre diem el mateix en aquests programes. A veure si aquesta D.O. ens envia un vi. mai acabem demanant res mai se sap el dia que tinguem números potser ens faran cas bueno la cançó és en català ojo eh que n'estava portant i crec que en català encara no no n'havia portat cap em sembla que no I és un himne. És un himne de Catalunya. Podries suplir el nostre himne actual, no sé si estàs d'acord. Bueno, és un himne, realment ens ha acompanyat a tots, no? Així que la posem, no? Sí, vinga, va, ens posarem emocionals amb aquesta cançó. No canto molt bé, eh? Doncs Jordi, una gran cançó, la veritat, però jo t'he de preguntar una cosa. Ah, que bé aquesta cançó, explica'm. Quina relació té amb la Déu Monsant? Té un sentit, té un sentit. Si aneu a les tendes especialitzades, ja hauríeu trobat aquest vi perquè no es troben normalment en supermercats o en grans superfícies, sinó que en altres llocs més especialitzats. I estic parlant del celler Vinyes Domènecs, ja que tenen un vi que jo he provat i que m'agrada molt, no sols perquè estigui vigor, sinó perquè té aquest nom que fa homenatge al nostre himne del rock català. El vi en concret es diu Poig per tu. Mira, com la cançó, eh? Aquí no hi ha error, eh? Fa honor a aquesta cançó, tan bonica el grup Sau, i porta garnatge negra i carinyena, com o no. Molt bé. El vi és un clàssic de l'EDO i es manté en la línia i és bastant representatiu. I, bueno, bàsicament ens el podríem prendre copes mentre escoltem aquesta cançó i així... Ens posaríem sensibles, eh? Sensibles, no? Pensant en Carles Sabater amb aquella història tan dura, no?, amb el que va passar. I també podríem prendre'l una tarda fent un copeo, no?, per dir-ho d'aquesta manera, o fent un botelló, per dir-ho en català. No, però un botelló no, no. Bueno, és per dir-ho en català, no m'agrada dir copeo, eh? No, però votar jo, jo crec que s'associa més a... Com li podem dir copeig o... Saps com ho vaig sentir jo l'altre dia també? Tardeig. Tardeig. Fent el tardeig. Uf, bueno, doncs tardeig. Com li volguem dir? Bueno, també hi ha el Rossat, que fa honor a una altra cançó, no sé si la coneixes, El tren de mitjanit, estiu. Rossat de mitjanit. Mira, sí, també és de Sau? Sí, també és de Sau. Crec que aquests dels Allervinyes Domènech són bastant fans, eh? Sí, sí, sí. No, no, no. El tenen relació amb el Pep... Com es diu? Pep Plaza? No, Pep Plaza no. Pep... No ho sé. Ara he quedat malament. No sóc un gran fan de Sau, però sé que es diu Pep, però no sé el cognom. Però el... Carles Sabater és el cantant, no? Sí, i l'altre era... Es deia Pep, si no m'equivoco. Sí, Pep Sabater. No? O no? No, no eren germans. Ah, canta en sau. A veure, canta en sau Pep. No, no, això ja ho descobrirem ara. Pep Sala. Pep Sala, sí, mira, el Pep Sala. Perfecte. Doncs, bueno, tenen una relació al final perquè, ostres, estàs posant la cançó i tot, a l'artista això li cridarà l'atenció i si a més li agrada el vi, doncs sí, m'han dit que han anat al celler i tot i que és una gran persona. T'he de comentar també que m'han comentat un oient, m'ha enviat un missatge ara en directe, I em diu que el celler de Rocafort de Caral, que també està per allà, és a la DEO Conca de Barberà. Conca de Barberà no, eh? Conca... Estem a Montsant, eh? Sí, sí, sí, però dic que Rocafort de Caral, que està a la DEO Conca de Barberà, també ho va fer l'arquitecte César Martinelli. Hòstia, això t'ho ha dit un oient? Sí, sí, sí. Però aquest oient, qui és? Oh, és un bon oient, és un bon oient. Hòstia, veia bèstia, no? Sí, sí, sí, està enterat, eh? Doncs, gràcies per l'aportació, no? Doncs sí, sí. Perdoneu, eh, perquè no sé què m'està dient de Concalvara, si estem parlant del Montserrat. Clar, clar, amb l'associació aquesta amb el César Martinell. Sí, sí, no, no. I, Jordi, parlant de cellers, algun més que et sorprengués? Bueno, el cellers de Ronadelles em va sorprendre perquè no sabia la seva existència. No sé si et sona cap de roc. Sí, em sona moltíssim. Són aquests. Els dels Ronadelles. Sí, els dels Ronadelles. L'únic que al cap de ruc, diríem, seria el més comercial i després tenen una gama de vins que venen normalment als restaurants i a segons quins jocs que són boníssims. I vaig començar provant un vi blanc que es diu guineu d'argent blanc, el qual portàvem acaiu i garnatxa blanca. Estava molt equilibrat, entrava molt bé. Un d'aquests vins blancs que en qualsevol moment el pots veure. I després, l'Orange Lion, era un vi brissat de macabeu que estava molt ben fet i que va bé per prendre compres a temperatura fresca, o sigui, en moments salts per anar fent un tardeig. El vi negre, també, em va agradar molt, que va ser al Giral Finca Familiar del 2017, un vi que ha tingut bastant d'envelliment i que es nota. perquè està molt ben emocionat i porta una combinació, com no, de garnatge negre i carinyena. Això no falla, eh? Sí, no falla, això és una línia. Aquests vins, quan els tinguem a casa, una recomanació, el que podem fer és tenir-lo inclús més temps al nostre celler particular i si no tenim un celler particular en aquell lloc húmet ho guardem, que no li doni el sol. I quan arribi una situació especial en el dia a dia, doncs l'obrim. L'obrim amb temps, amb una mica de temps perquè s'airegi i el posem, depenent de l'època de l'any, a la nevera. Perquè li es beneficia, un repòs extra. Sí, sí, un repòs d'extralip, si són certs vins que no són tan joves i que poden envellir una mica, doncs poden encara evolucionar més, perquè al final amb el tap transpira i aquest vi pot evolucionar més. I també va bé amb vins que han tingut un llarg envelliment, doncs, deixar que s'aeregin una mica, decantar, saps? Per si hi ha algun sediment, o si està una mica, doncs, tancat, saps? Perquè hi té contacte amb l'aire. És important, no, airejar els vins, també? Sí. Sí, també és una manera, no? Per què? Per gent més novell com jo, per què ho hauríem de fer? Què ens aporta? Perquè hi hagi més aromes, saps? Perquè quan estiguem olorant-ho, si volem olorar-ho bé i fer un tast bé, tindrem més aromes quan guairegem i... Clar, perquè respira una mica més. I respirarà una mica més i no estarà tan tancat. D'acord, d'acord. I amb quin celler vas fer aquesta última copeta? va ser amb el Celler de l'Era, que a part que em van agradar els vins i també em van explicar molt bé el que era, estava a Cornudella del Mont Sant, en el Mas de les Moreres, una masia del segle XVII. Molt bé. És molt maca i la qual em va recomanar visitar l'anòleg Jesús, que des d'aquí li envio una abraçada. Va ser bastant amable i per aquí t'he deixat unes fotos perquè entenguis una mica, no?, perquè hi ha que anar a visitar aquesta mania, Masia. Sí, sí, realment un saller que... que sembla... bueno, que té una certa presència històrica, no et diria? Perquè, ostres, es veu com... com dir-ho? Vintage, no?, que és fort ara de moda, no? Sí, ara diu vintage, però jo et diria història de Catalunya, no? Sí, és una magia catalana, no? Sí, té essència, té alguna cosa com per anar-hi, saps? No és d'aquests jocs que dius, vale, aquí sí fa bit, però... A més, envoltat de venyes, deu ser preciós. Sí, sí, sí, no sé si t'has fixat en aquests bancals aquí... Com fa pendent la muntanya, això és maco. És xulíssim. I a la primavera... És això, no? Una masia antiga d'aquestes catalanes que realment aquí a Barcelona ja no en veiem. I potser fer una excursió al celler i a l'era és un molt bon pla, no? Sí, fer una sobretaula, una calçotada, no? Clar, clar, clar. S'inviten... No, realment sí... O si ens inviten anem directes, anem aquest cap de setmana mateix. Sí, sí. A mi m'ha tocat un sorteig, una visita a Joel Porrera. A Porrera t'ha tocat? Sí. Molt bé. A quin celler? A Joel Porrera. Ah, Joel Porrera. Joel, Joel. Joel. Però és a Porrera o no? Sí, bueno... El poble de Porrera, o no? Està per allà, Geol Porrera. És de Montsant? No, aquest és... Crec que és de O Priurat, eh? De O Q Priurat. Geol Porrera, sí, Priurat. És que... És un liu. És un liu, no? No és fàcil... No és fàcil saber si tu... no ets d'allà, que és a vegades el Priorat i el Montsant. Et pots confondre molt fàcilment perquè realment estan tocant-se. Exactament. Estan bordejant-se i tocant-se. O sigui, si ens escolta algú del Montsant o algú del Priorat, potser s'estira els pèls i està dient què diuen aquests ineptes, aquests incultes, però nosaltres... No, no, aquí l'incul l'ambició jo, el Jordi Dominau. Bueno, però jo soc de Barcelona, vulguis o no, hi ha coses que no les tinc tant a mà com les té un pagès d'aquella zona. Amb això segur. I es deu conèixer aquells pobles, bueno, com la seva mà. I, doncs sí, doncs jo el Porrera és del Priorat i fa uns vins molt xulos i l'anireu a veure, bueno, m'ha tocat un sorteig així. Doncs disfruta, eh, no? Sort de la vida, saps? Quina enveja. A mi mai de la vida m'ha tocat res. Mai t'ha tocat res. En sortejos d'aquests Instagram i de xarxes... Mai, mai, mai m'ha tocat res. Tinc molt mala sort. T'has agafat, eh? Mira que ho intento a vegades i començo allà, allò típic, no? A etiquetar tots els meus amics, no? A molestar-los. El teu germà ho fa molt, eh? Sí, sí, i a l'Enric, bé, el meu germà és l'Enric, li han tocat, li ha tocat a vegades, eh? Sí, sí, fa pinta, però perquè és insistent. És una persona que tens Instagram i com 3 o 4 notificacions que t'ha etiquetat aquell sorteig i dius, que pesat que és, crec que el bloquejaré. Ah, ja, ja. Però després no el bloqueixes, eh? No, que va. Faig broma, faig broma. Una abraçada. Una abraçada a l'Enric i realment, doncs sí, aquests sortejos que, bueno, al final és sort, eh? Sí, és sort. Tinc sort en altres coses. Bueno, diuen que afortunado en el juego desafortunado en el amor. Lo sabías o no? No en tenia idea, però no és un mal concepte, no? No pots fer ni sort en tot, no? No, i el joc no és massa bo, saps? No, no, des d'aquí no fem ninguna apologia al joc, ni molt menys, eh? És una edita popular i la volia recuperar. Sí, sí, sí. Però, bueno, Jordi, jo crec que ens podem anar acomiadant. Sí. Bueno, una D.O. més repassada, no? D.O. Montsant, ja ens la coneixem, no sé si perfectament, però molt bé. Sí. I realment m'alegro que gaudissis el dilluns d'aquest showroom i que portis també la ràdio de Sant Just, no?, en aquests esdeveniments tan especials i tan importants. Sí, sí, la portava tatuada. Tu anaves allà amb... Sí, sí, ho ensenyava. Jo anava a dir que estic aquí, saps, com un... com un aficionat més. Molt bé, molt bé. Doncs Jordi, moltes gràcies per venir avui i ens retrobem la setmana que ve. Moltes gràcies a vosaltres. Adeu. Doncs ara us deixo amb un minutet de la cançó La Fortuna dels Catarres i després, tot seguit, el butllet informatiu de Catalunya Ràdio. Ja he tingut tot el que valia la pena tenir. I tot i ser de casa pobre sempre m'he sentit molt ric. Perquè estimo com un boig, perquè he vist de fer cançons. I camino a poc a poc i mai he tingut massa pressa. He sentit tot el que valia la pena sentir. I potser som massa nits que he passat sense dormir. He fumat i ho he deixat, he begut i m'he passat. He estat més temps de festa que estudiant per la carrera. Ja he estat als dos costats d'un cor trencat. I tants cops m'he equivocat que no els podria ni comptar. Quan m'ho he currat, també he encertat de ple la felicitat. I això ningú m'ho pot robar. No! Soc la llebra i la tortuga i la cigala i la formiga. Ho he estat tonta a la vegada i vaig al que he donat. Ei, que tu i jo parim de baix de tot, i el que tenim ens guanyem a pols, que aquesta nostra no és un cop de sort. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Marc Güell. Primer pas del Parlament israelià per anaccionar-se tots i Jordània. L'Agneset ha aprovat en lectura preliminar dos projectes de llei presentats per l'oposició destinats a ampliar el control israelià sobre aquesta part de Palestina. El primer busca ampliar la colònia d'Amalat Budumin, on ara viuen 40.000 persones a l'est de Jerusalem. El segon, impulsat per l'extrema dreta a l'oposició, té com a objectiu aplicar la sobirania israeliana a tots i Jordània. El partit del primer ministre, Benjamin Netanyahu, havia ordenat als seus diputats que s'abstinguessin, però, malgrat tot, ha tirat endavant. El president dels Estats Units, Donald Trump, principal aliat d'Israel, està en contra de qualsevol anacció de Cisjordània per part d'Israel. Qualsevol acció de Televip en aquesta direcció faria augmentar la tensió al Pròxim Orient. Més notícies, Montse Pujol. El preu del lloguer Barcelona és el més alt d'Europa en relació amb el sou, només superat pel de Lisboa. Un informe de la Unió Europea alerta ara que Barcelona cal destinar un 74% del sou mitjà per pagar el lloguer. Demà, per primera vegada, els líders europeus discutiran en una cimera sobre la crisi de l'habitatge. A Catalunya els cotxes d'ocasió cada cop són més cars. Els últims anys han apujat al voltant d'un 6%. Ara de mitjana costen 19.600 euros, segons els portals especialitzats. Els experts assenyalen l'augment de preus dels cotxes nous per explicar l'encariment. Toni Fuentes és periodista i director de Cotxe Global. Es calcula que des del 2019, abans de la pandèmia, els vehicles nous s'han encarit de preu mitjà al voltant d'un 40%. Això vol dir que estan arribant al mercat de segona mà vehicles que tenien un preu en origen com a nous més alt. Al final, els dos mercats són passos comunicants. Els ramaders estan preocupats per l'impacte econòmic que pot tenir la suspensió de les exportacions de vaques i vedells vius a causa de la dermatosi nodular. Un dels països que compra bona part dels vedells, França, també està afectat per la malaltia. La presidenta del Louvre de París, Lorenz Descartes, ha reconegut que no es va detectar amb prou rapidesa l'arribada del grup de lladres que van robar 8 joies d'un valor patrimonial incalculable perquè el dispositiu de càmeres de protecció exterior és insuficient. En una compareixença, el Senat ha insistit, però, que els dispositius de seguretat van funcionar correctament i el personal de l'Obre també. Descartes ha assegurat que el sistema de càmeres de l'emblemàtic museu ja s'ha començat a reforçar i ha demanat que s'instal·li una comissaria de policia a l'interior del mateix espai. La Generalitat ha rebut 83 sol·licituds per acollir-se al Pla de Barris. Està dotat amb 200 milions d'euros que repartiran entre tots els projectes aprovats. Barcelona, Rosa Pujol. Bona tarda. Ara una comissió avaluarà els projectes i el Departament de Territori espera tenir-ho tot enllestit a finals d'aquest any perquè al gener del 2026 ja puguin començar a posar-se en marxa els projectes que representen les vuit bagairies catalanes. El comissionat del Pla de Barris, Carles Martí i Jofresa, ha fet una valoració molt positiva de l'acollida del Pla. És una mostra molt representativa de la realitat del país, que és on volíem arribar. Volíem que, efectivament, aquesta proposta interpel·lés i se sentís com a seva per part de qualsevol tipus de municipis en què hi pogués haver una àrea vulnerable. Rosa Pujol, Catalunya Ràdio Barcelona. Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. Avui es juguen 9 partits més a la Champions masculina de futbol, entre ells l'Atletic Club de Bilbao Carabac a 3 quarts de 7 i el Madrid Juventus a partir de les 9. D'altra banda, el Barça recorrerà a l'ascensió d'un partit a Hans i Flick per la seva expulsió davant del Girona, que el deixa fora de la banqueta per diumenge al Santiago Bernabeu. El jugador blaugrana Rafinha ha tornat avui als entrenaments després de ver-se perdut pels últims 5 partits per una lesió al bíceps de la cuixa dreta. I en bàsquet, a les set del vespre, Uni Girona, Burge Francesc a l'Eurolliga femenina. I a tres quarts de set, Joventut Burge Esport de Turquia a la FIBA Champions League. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova. Sant Just d'Esberna acollirà el dissabte 25 d'octubre la mobilització Sant Just per la Pau, aturem els genocidis, organitzada per Justícia i Pau i Sant Just Solidari. L'acte començarà a les 12 del matí al Parc del Perdó i consistirà en una passejada pel municipi per reivindicar la fi dels conflictes armats i la defensa dels drets humans. El recorregut passarà per la Rambla, el carrer de la Creu i Bonavista i finalitzarà el mercat municipal on es farà la lectura d'un manifest per la Pau. Amb aquesta iniciativa, les entitats promotores volen implicar la ciutadania en una crida col·lectiva contra els genocidis i en favor d'un món més just i solidari. En esports, el Casal de Joves de Sant Jús oferirà el dissabte 25 d'octubre de 10 a 1 un curs intensiu d'acord de llis a la sala utopia. L'activitat té un preu de 7 euros amb 70 i requereix inscripció prèvia. El taller està adreçat a joves de 12 a 40 anys i permet introduir-se en aquesta disciplina acrobàtica aèria que combina força, coordinació i expressió corporal. Durant les sessions treballaran tècniques bàsiques de moviment i control de la corda d'una manera pràctica i segura. L'activitat forma part de la programació d'arts del moviment del Casal de Joves i busca fomentar la participació juvenil en propostes creatives i esportives. I pel que fa a cultura, el cicle d'estones de clàssica de l'Ateneu de Sant Just ha iniciat una nova temporada amb la voluntat d'apropar la música clàssica al públic general mitjançant concerts de petit format, pedagògics i amb preus accessibles. L'espai, en funcionament des de fa més de sis anys, es consolida com un punt de trobada cultural al municipi, amb actuacions que busquen crear un vincle directe entre músics i espectadors. El primer concert d'aquest curs tindrà lloc aquest diumenge amb la formació Barcelona Bràs, un grup d'avent metall creat el 2021 que interpretarà peces originals d'entre els segles XVI i XXI. Segons explica Santi Fernández, un dels membres de la formació, els seus integrants volen oferir un repertori variat i àgil que permeti descobrir la riquesa sonora dels instruments de metall, sovint poc presents en l'escena musical catalana. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ara escoltes Ràdio Desfer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. A casa em pregunten per què vaig arribar tan tard que tinc. Estic cento per mi. Hasta tu n'hai molt dur. Perfiu aconseguir. Jo ja no pensé, jo ja no pensé, jo ja no pensé en tu. I no em busqueu que jo no estigui a dormir quan s'acabe l'estim. Estic fent tot per mi. Ha estat un any molt dur. Per fi ho he aconseguit. Jo ja no penso, jo ja no penso, jo ja no penso en tu. I no em busqueu que jo no estic, ja dormiré quan s'acabi l'estiu. Tu m'has ensenyat la felicitat, voldria estar per sempre al teu costat. Bon dia, bon dia. I ha sorgit el sol a sobre del mar, dissenyant el sol que ens hem de llevar. Bon dia, bon dia. M'has ensenyat amor pur perquè tu ets el més sagrat i ara estic segur que per sempre, que per sempre més viuré enamorat. Doncs ara sí, amb una mica de retard, perdoneu, però és que estàvem acabant d'arreglar el tema tècnic de la trucada, perquè ara obrim la primera secció del programa. Ai, la primera. Ah, estic fatal. Obrim la segona secció del programa. I obrim aquesta segona secció amb una pregunta clara. És Barcelona la terra de les oportunitats de Catalunya? O realment s'ha convertit en una terra de treballs precaris? Per parlar d'aquest tema fem una petita entrevista barra tertúlia amb l'Enric, un jove de Barcelona que ha hagut de marxar de la gran ciutat per trobar una feina digna i estable. Amb l'Enric vull parlar sobre la situació del jovent, la situació de l'habitatge i les perspectives de futur de tota una generació. Ara sí, comencem. Hola Enric, benvingut. Què tal? Em sents? Sí, et sento perfectament. Molt bé. Com estàs? Tot bé? Sí, tot bé. Aquí serà... amb ganes de començar la Tartula i entrevista. Molt bé. Doncs comencem ja a Barraca i ubicam una mica els oients. Pel que tinc entès, al gener vas fer un canvi de feina i podríem dir que també de vida pràcticament. Explica'ns on estàs treballant i on estàs vivint ara mateix, perquè tu ets de Barcelona. Sí, exactament. Jo soc un jove de Barcelona que actualment he vingut a viure a les Terres de l'Ebre, concretament a Santa Bàrbara, un poble que ha sonat molt els últims dies pel tema dels aiguats. Estareu ja atents, suposo. Però no em vull desviar de tema. Vull dir això que he tingut de marxa de Barcelona perquè les oportunitats laborals que eren molt precàries perquè jo he estudiat un àmbit bastant competitiu, la veritat, i que demanen molta experiència, molts cursos i moltes coses que per un jove que acaba de sortir de la formació professional no donaven oportunitat. De quin sector estem parlant? Eh? De quin sector estem parlant? Sí, clar, el sector és el màrqueting i publicitat. D'acord. Per tant, un sector molt competitiu. I per situar-nos una mica més, com se't presenta aquesta oportunitat d'anar a viure allà, a les Terres de l'Ebre? Quina feina estàs fent i on veus aquesta oportunitat de marxar fins allà? Vaig estar investigant per internet, per pàgina web del CIDO, per la DIPA, o sigui, de l'administració pública, una pàgina web que es penja en els processos de selecció de l'administració pública. I vaig trobar una oferta de feina que era per a joves en situació a l'atur i amb ganes de treballar, que pogués ser un... els donen l'oportunitat de conèixer l'administració pública des de dins. Perquè estic treballant concretament a un ajuntament d'Aldové, que és un poble de la comarca del Baix Ebre. Molt bé. I et va costar prendre la decisió de marxar de casa, de marxar de la ciutat, o ho vas veure clar des del principi? Doncs va ser... Ho vaig tenir bastant clar, perquè era una oportunitat molt interessant, perquè feia entrevistes aquí a Barcelona, concretament d'això de màrqueting i també de tot, o sigui, de supermercat, d'administratiu, del que trobava, però eren feines amb uns horaris molt llargs i molt precàries, i no era gens atractiu quedar-me a Barcelona. Per tant, veient com estava el panorama i amb el que havies pogut veure amb la teva experiència laboral aquí a la ciutat, vas veure clar, això de marxar, vas dir, mira, prefereixo marxar i tenir un treball digne, que no està per aquí a casa, però bé, mal treballant en llocs que realment no m'apassionen. Exactament, sí, sí. He fet molta feina, he treballat moltes empreses. Després ho comentem, també, que vull repassar una mica el teu historial. Però... Anem a la següent pregunta, perquè, per tant, buscant això, un treball digne, vas arribar aquí, al Dover. Per tant, tu creus que Barcelona s'ha convertit en una terra de treballs precaris? Òbviament, o sigui, és una... Suposo que per la indústria, que és el turisme, estar molt orientat al turisme i a gastar, no sé, no hi ha molta oportunitat més. Clar, perquè al final tot i tenir estudis i en el teu cas dos cicles superiors, oi? No trobaves feina del que havies estudiat o realment quan la trobaves et requerien una experiència que, clar, no pots tenir perquè no has tingut l'oportunitat de treballar en el sector perquè, clar, això és un peix que es mossega a la cua, no? Perquè et demanen una experiència però, clar, no tens aquesta experiència perquè ningú et dona l'oportunitat, no? Exacte, sí, sí. És això, o sigui... Et demanen idiomes, que és normal, això ho entenc, però clar, potser deu anys d'experiència. Tenim tots 25 anys, o així, 20 anys, que clar, és assumible, és impossible. Clar, clar, clar. I ara volia repassar el teu currículum vitae. En què havies treballat? En què havies arribat a treballar pel fet de no trobar feina del que era realment el teu? Jo he treballat de comercial bastantes vegades perquè és una feina bastant fàcil de trobar, però clar, desgasta molt, o sigui, és molt feixuc, perquè has d'estar tot arreu de la gent, tal, convèncer, i és una feina molt dura a cap i la fe, i va molt amb objectius, que és superprecari, i després també posar supermercats, estat, acord anglès, superprecari, també. i l'anmaia origen i bueno l'última feina així més decent va ser agent cívic de Barcelona que va ser prou entrat entretinguda i molt interessant em va satisfar bastant la veritat així ajudar la gent una mica tal Ja hem vist que has tocat una mica de tot, eh? Com diuen a aquella famosa sèrie de la quesadecina, un currículum al estil Amador Ribas, que has tocat una mica tots els pals. Sí, sí, he tocat de tot i ara mira, he acabat de l'administració pública. Molt bé. I coneixes gent... És el millor que hi ha. Molt bé. I coneixes gent que hagi passat o que està passant ara mateix pel que tu vas passar? És a dir, gent amb estudis que no troba feina relacionada amb allò que va estudiar? Creus que és una situació... Creus que és algo comú a Barcelona? Sí, sí. Sobretot en els joves que acaben de sortir de l'AFP. Bé, perquè jo conec els meus amics, que tothom... tenen formació professional i estan en la mateixa situació que no donen oportunitat i llavors, no sé, és un juguent que està una mica perdut, el deixen com perdut i sense poder créixer laboralment i és una llàstima perquè acabes desgastant un jove que vol treballar. És un avorriment, això no pot ser. ha d'estar millor pensat pels joves perquè es puguin accedir al món laboral d'una forma més assequible i poder créixer. Doncs sí, totalment d'acord. I ara anem a parlar de la teva nova vida. Com ha estat aquesta adaptació? Perquè passar de la gran ciutat a un petit poble del Montsillà entenc que ha comportat molts canvis. Sí, sí, ha sigut un canvi bastant radical. però també t'he de dir que he vingut a viure al poble del meu pare, llavors estic a una casa que està ja apagada i de tot. Una casa familiar, no? Sí, una casa familiar, llavors he tingut la gran oportunitat que només està 30 minuts de la meva feina, de la nova feina aquesta del dober, però sí, això ha estat un canvi perquè m'he adaptat aquí a viure més de poble, més tranquil·la també, Això es nota i, no sé, molt positiu, estic molt positiu. Viu a un poble, jo recomano. I què és el que més valores de viure en un poble? El que valoro menys és l'espai que tens, primer de tot. Tens bastant més espai que a Barcelona i tampoc estàs tan acelerat. I el consumisme i això tampoc està tan present, trobo jo. Llavors... No sé, et relaxes més al cap i a la fi. D'acord. O sigui, per tant, viure d'una manera una mica més pausada, no? Sí, més pausada i més tranquil·la, no? Molt bé. I al cap i a la fi és això, la vida. Doncs sí, gaudir-la. I què és el que més trobes a falta de Barcelona? El que trobes més a falta sí que són els serveis, que té grans serveis, com hospitals, per exemple... Festa, discoteques, bars, això sí que es troba a faltar. Potser una mica més l'apartat social, no? També podríem dir. Sí, més social, sí. I la gent, suposo que els amics que estan a Barcelona també, no? Sí, òbviament, sí, sí. I tota la família també que està a Barcelona, també els he trobat a faltar. I ara mateix et planteges tornar a Barcelona o creus que la teva vida s'adequa més a una vida al poble? Doncs molt bona pregunta, la veritat no ho sé encara, no ho sé. Ho he de consultar també amb mi mateix encara, a veure com acabo la feina, com acabo i tal, no ho sé. Ho he de reflexionar, no m'he parat a pensar encara, la veritat. Molt bé, però és una possibilitat real, no? Sí, clar, sí, sí. No és descartable. Per tant, podem dir que realment estàs content amb la teva nova vida? Sí, sí, sí, estic molt content i molt satisfet perquè no em puc queixar. He tingut totes les oportunitats. Hem comentat que tu estàs vivint a la casa de la teva família, però com veus el mercat immobiliari al poble o a les terres de l'Ebre en general? Creus que està igual de saturat que a Sant Just o a Barcelona? El tema immobiliari d'aquí és un mercat més baix de preu, suposo. Aquí hi ha cases grans, hi ha pisos... Per tant, els preus són molt inferiors, oi? Sí, sí, exacte, clar. Aquí Santa Barbara és un dels pobles... més econòmics per comprar una vivenda, un habitatge. Clar, clar, clar. I realment aquest és un dels temes capdals de la nostra actualitat. Realment el tema de l'habitatge és un dels temes que més preocupen a totes les generacions, però sobretot al jovent, que realment veu la impossibilitat d'independitzar-se. Sí, sí, exacte. Per això he vingut també aquí a Santa Gàrbara. És com... independentitzar-me una mica, que també hi havia ganes de fer aquest pas, de viure una mica sol i tal. Llavors va ser una gran oportunitat. Igualment que, clar, que la meva família va venir a Santa Bárbara també, de tant en tant, òbviament. Però, clar, entre setmana estic completament sol. Molt bé, i clar, això és una de les prioritats dels joves, poder emancipar-se i almenys d'aquesta manera tu ho has pogut fer. Com creus que està la situació actual? Creus que és una de les grans frustracions d'aquesta generació? Òbviament, òbviament que sí. Com està en Barcelona és impossible, és que s'ha de compartir potser amb cinc persones perquè tinguis estalvis i poder comprar la compra i alguna mica d'oci, és que tampoc. A Barcelona és que és impossible. Amb els jugadors que hi ha, aquí tens una mica més la tranquil·litat que els preus estan més baixos i pots tenir un estalvi, que això també agrada. Clar, clar, clar. I tu creus que joves d'aquí, de Barcelona, podrien mirar com a alternativa, seguir una mica el teu camí i començar a explorar ofertes laborals d'altres zones de la gran ciutat, sortir una mica d'aquesta gran ciutat, de la voràgina que envolta Barcelona? I tu creus que és una bona idea pels joves, tornar una mica a la vida rural i intentar trobar feina en aquests paratges, no? Pues sí, sí, sí, jo... Sí, sí, jo veig que seria... O sigui, estaria bé i és necessari, al cap i a la fi, perquè aquí estem vivint el que es diu un despoblament, també, al cap i a la fi, a les Terres de l'Ebre, que també s'ha d'incentivar més la zona aquesta per atreure més el jovent i incentivar també els serveis i tot el conjunt. Al cap i a la fi... Ja es diuen que les Terres de l'Ebre són la quarta província. La quinta, la quinta. Ah, doncs la quinta. Doncs sí. Hem fet un vídeo amb les províncies. I et volia comentar, clar, molta gent també té por de marxar de Barcelona perquè suposadament és el que dèiem, Barcelona és la ciutat de les oportunitats, però clar, en llocs com les Terres de l'Ebre, creus que hi ha feina? Creus que hi ha suficient oferta de feina? Bueno, primerament s'hauria de buscar. És a dir, hi ha oportunitats? A veure, oportunitats, sí. Sí que hi ha oportunitats. Òbviament que sí, perquè la generalitat aquí, els municipis rurals donen ajudes per emprendre, també. I també hi ha supermercats, també, llocs de treball, més fàbrica, també. i la fàbrica dona bastanta feina i feina amb capacitat adquisitiva bastant bé. Clar, al final, si no has de destinar el 90% del teu sou a l'habitatge, realment tens un bon marge per estalviar i realment el teu poder adquisitiu està creixent. Exactament, sí, sí. El que volem els joves, tenir aquesta independència amb els diners i poder... disfrutar-los sense patir a final de mes. Exacte, exacte. Doncs realment és això del que estem parlant amb l'Enric. És un de tants joves que han hagut d'abandonar la gran ciutat per anar a una zona més rural i trobar oportunitats d'una feina digna, perquè realment sí que Barcelona l'Enric, per exemple, trobava feines, però cap d'elles era digne o digne sí, són feines que hem de respectar molt, però clar, que realment les condicions laborals no eren dignes. Per tant, seguim parlant sobre aquest tema. Enric, també et vull comentar, vull que parlem una mica del futur. Com veus, des de la teva perspectiva, com un jove també com jo, com veus aquesta generació de joves i el seu futur? Quina perspectiva de futur tenen i la situació actual en què s'estan trobant? Creus que això, com dèiem abans, està frustrant a tota una generació? Sé que no ets expert en aquest tema ni en sociologia, però com creus que això pot afectar en un futur? Uf, vaja pregunta, tu. És una gran pregunta, eh? És una difícil resposta. No sé, el futur pels joves... No sé, està complicat, no? El que deia amb l'habitatge tan alt. No sé jo quina solució és, però... Sabi, la fi s'ha, no sé, s'ha de regular l'habitatge, augmentar el salari, potser. Però clar, si augmentes el salari augmentes també els preus de tot, no? O sigui, no ho sé, és un tema molt complicat i jo se m'escapen. A mi se m'escapen coses. No, no, evidentment, evidentment. Potser m'he envoluntat... Ara no em surt aquesta paraula. Potser m'he vingut una mica massa dalt, no? Amb aquesta pregunta... Potser sí, em fa greu, però... I l'última pregunta que et volia fer, Enric. Estàs preocupat, tu, pel teu futur? Bueno, doncs una mica amoïnat sí que estic, no? Perquè, clar, pel teu i el de tota la generació, eh? Uf, que parlar per una generació sencera és complicat, eh, també. Bueno... Sí, sí, bé, clar, jo ho trobo complicat perquè les oportunitats que hi ha són molt precàries, no? I ara estic amb una xicota, no? I clar, m'agradaria també identificar-me amb ella i fer el gran pas de viure junts, però clar, és bastant inviable, no? Actualment, o sigui, no sé, és... És un tema preocupant. Ens té preocupant a tots. Projectes vitals que es veuen endarrerits per aquesta precarietat que patim els joves. Doncs Enric, no et molestem més. Moltes gràcies per venir aquí per fer aquesta petita entrevista, xerrada, com li vulguem dir, sobre la situació dels joves i també on hem plantejat aquesta nova tendència d'alguns joves que marxen de la gran ciutat per anar a zones més rurals. Així que, Enric, de veritat, moltes gràcies i molta sort. Un plaer haver pogut aquí participar i qualsevol cosa ja sabeu on estic, aquí baix. Molt bé, moltes gràcies. Adeu. Adeu, gràcies. I ara fem una petita pausa musical. Us deixo amb Demonios de Blanco, de De La Hossa i Recycle G. I després anem amb la gran pantalla, la secció del Daniel Aragón sobre el món del cinema. I és que... quise hacer como que no existías... Los tiré por la borda, hice mil tonterías. Mil noches se me hicieron de día y perdí lo que más quería. Tú esperando mi señal y yo que el bar de abajo habrá pa' beber. Somos tan distintos. Sé que mañana me arrepiento y me disculpo por mensaje otra vez. Todos los días lo mismo y no. Fins demà! Fins demà! Ara sí, comencem l'última secció del programa i comencem amb la pantalla gran, amb el Daniel Aragón. Què tal, Dani? Com estàs? Bona tarda, Jaume. Tot bé? Sí, sí, tot bé, la veritat. Content de tornar-te a tenir aquí i amb ganes de sentir aquestes novetats del cinema i de tot el que ens portis avui. Sí, sí, avui hem canviat de sintonia, l'altra vegada teníem la de Fórmula 1 i avui amb aquesta de Rocky comencem fortíssim. Home, una sintonia molt de cinema, eh? Sí, sí, sí, que dóna aquesta força, no? La que té la pantalla gran. Exacte, exacte, exacte. Jo crec que ha estat molt adient i avui comencem, com sempre, amb les notícies, no? Bueno, primero de tot et faré la pregunta. Ah, mira. Què és l'última cosa que has vist? Ah, doncs mira, just ahir vaig veure una pel·lícula d'humor, una pel·lícula catalana que es deia Toscana. No, la puc coneguda, però mira, sincerament no la coneixia de res, la va posar el meu pare com per posar-la i em va semblar molt graciosa. On la vas poder veure? Al 33, al canal 33. Ah, bueno, llavors estarà complicada si algú la vol tornar a veure, però bueno. Bueno, potser, jo crec que a la plataforma de 3CAT potser deu estar... Sí, segurament. Però és molt graciosa, de veritat, és recomanada. A més, una hora només. La primera recomanació d'avui ve de la mà del Jaume Toscana. Ja miraré jo també de veure. Molt bé. Comencem amb notícies i avui no hi ha grans notícies. Ens centrarem únicament en una i a la que aprofundiritzarem una miqueta. És que el Gary Oldman, l'actor, ha rebut el títol de Sir Gary Oldman després de la seva... llarga trajectòria com a actor, d'una vegada per totes s'ha rebut aquest reconeixement del Regne Unit, per als que no ho sàpiguin, el títol de Ser, que és un títol que reben les persones famoses dins del Regne Unit, persones que són com icones, no?, per al país. Clar, a mi em ve a la ment Sir Alex Ferguson, no? Sí, Sir Alex Ferguson, Sir David Beckham, si no m'equivoco, o podria arribar ser-hi? No ho sé, potser sí. Però sí. Ha rebut aquest títol, el Gary Oldman, que és conegut per el seu paper de comissari Gordon a Batman, també va ser el Dràcula d'Abraham Stoker, va rebre l'Òscar per l'actuació seva com a Winston Churchill a The Darkest Tower i el meu personatge favorit del Gary Oldman, el Sirius Black dins de Harry Potter. No, no, el que està clar és que és tota una institució del cinema i realment un bon mèrit que s'emporta. M'ha rescut. Sí, sí, al final representant, sense anar més lluny, Winston Churchill, dins de Harry Potter, al final el Regne Unit el té moral, no? Perquè, clar, la J. Carraulín és de... Sí, és del Regne Unit. Harry Potter és del Regne Unit i pràcticament totes les persones que actuen dins de Harry Potter, pràcticament totes, són del Regne Unit. Ara tornaran a treure... Harry Potter, parlarem algun dia. Una altra edició, una altra pel·lícula. Trauran una sèrie. Faran una altra vegada totes les pel·lícules en format sèrie i cada temporada pertanyarà a una pel·lícula. El que abans era una pel·lícula potser de dues hores passarà a ser una sèrie d'edat. Què? 5 hores, 6 hores cada temporada, no? Ostres, és guai, això. Més detalls, no? Sí, al final els fans de Harry Potter volien una cosa diferent, potser que li s'expliquessin una història que encara no haguessin escoltat, però al final d'un diner és qui em manda. I el que més ben és repetir tota la història i és molt fort perquè s'està fent un ricast de tots els personatges de Harry Potter i es preveu que la primera temporada surti el 2026, el 2027. Clar, perquè la primera de Harry Potter realment veiem el personatge principal que és un nen. Sí, sí, sí, una altra vegada. Són tres nens, els que fan de Ron, Harry i Hermione, si no m'equivoco tenen entre 10 o 11 a 12 anys i ja han signat per 10 temporades, no, per 10 anys, 7 temporades. Perquè cada temporada és un llibre i al final també hi ha problemes, com per exemple es deia que el Sirius Black, el Gary Oldman, ja en picaven el personatge, podria fer d'un personatge nou, però en aquest cas d'Albus Dumbledore, ja que és una persona ja gran, però no, no, no. Hi ha hagut tot aquest problema, que han canviat constantment de personatges i ara les persones estan decidint si es quedaran amb la versió de pel·lícules, de sèries... Ja ho veurem quan surti, però és molt interessant. Per l'any vinent, eh, això? S'espera que per l'altre, però ja s'estan començant a veure personatges, s'estan començant a veure els rodatges i té molta bona pinta. Al final soc molt fan de Harry Potter, ara mateix m'estava llegint els llibres, que no me'ls havia arribat a llegir, me'ls havia agafat. i jo crec que estarà molt i molt bé Sí, sí, i a més el que està segur és que triomfarà perquè Harry Potter té una base de fans molt àmplia i a part que podrà atreure molts nous fans que potser no han vist les pel·lícules i veuran la sèrie directament Sí, sí, sí, al final l'HBO Max vol que aquesta sigui Ah, perquè és l'HBO Clar, perquè està amb la Warner Llavors vol que sigui la seva sèrie Insígnia i veurem si surt tot bé perquè al final no és fàcil tenir uns actors 10 anys i repetir el mateix èxit Exacte, és molt complicat I bueno, al final això, Gary Oldman es converteix en una gegenda en vida, i tenim uns altres exemples d'actors que es van tornar a ser, i tenim l'exemple d'Ian McKellen, que és l'actor de Magneto dins dels X-Men, que també és l'actor principalment famós per ser Gandalf. Després podem passar al Patrick Stewart, que també va sortir al CX-Men, en aquest cas. Ell no és Magneto, ell és el professor X. També tenim l'Antoni Hopkins, famós pel seu paper d'Aníbal, la Maggie Smith, una altra de Harry Potter, que és la professora McGonagall. Sí, que va morir fa poc, crec. Sí, fa poc. Pobreta. I també destaquem el Sean Connery, un dels James Bond més famosos. Realment bon grup d'actors. A més, molts vinculacions amb Harry Potter. Sí, al final Harry Potter és tot un insígnia dins del Regne Unit, com hem dit, i al final destaca molt. I bé, passem al que hem vist en aquesta setmana i hem parlat del que has vist tu en aquesta setmana. Jo he anat dues vegades al cinema, he anat a veure una espanyola, que no és habitual amb mi, al final aquestes normalment les veig a casa, però aquesta em crida molt l'atenció, que és l'escena, i també parlarem de Strangers capítol 2, que si no has vist el capítol 1, el 2 no té gaire sentit veure-ho. O sigui, has de veure el primer per veure el segon, eh? No és com aquestes pel·lícules que realment no cal, com parlàvem l'altre dia, no?, de Tron, que potser no calia. No, en canvi aquesta sí. Vale, vale, vale. Strangers 2, eh? Sí. La buscaré, perquè no la ubico, eh, ara mateix. Sí, però ja et diré que potser no cal anar al cine per veure. Va, doncs comencem amb la cena, sí, la cena, que els principals són el Mario Casas i l'Alberto San Juan, Aquesta pel·lícula ens trasllada a l'època de la postguerra. Ja vam parlar d'ella. És una pel·lícula en la qual un grup de militars arriben a l'Hotel Palace i demanen que Franco ha de sopar aquella nit dins de l'Hotel Palace. Però l'Hotel Palace en aquest moment era un hospital. Llavors l'Alberto San Juan és el metre de l'Hotel Palace i transforma aquest hospital de guerra En el que era abans, no? En el que era abans. D'altra banda tenim els militars liderats pel Mario Casas i es dona una situació molt interessant perquè al final és de la postguerra però és una comèdia i el Mario Casas que sempre ho diu que es sent actor de comèdia per sobre de tot. i fa un molt bon paper com a militar. I bueno, dins d'aquesta pel·lícula es donen situacions molt curioses, que entre l'enfrontament dels dos bàndols, perquè al final és tema de la postguerra, no tenen cuiners i diuen que no hi ha bons cuiners de dretes a Madrid, han de treure presoners d'esquerres de dins de la presó perquè cuinin per Franco. Al final és una cosa molt curiosa i al final es donen situacions una mica surrealistes, perquè també els d'esquerres... volen fugir de l'hotel, després els dos bàndols no sap qui és cadascú, després el Franco en el sopar li fiquen coses. És una mica una pel·lícula molt curiosa, però jo crec que val la pena per l'entreteniment que et dona. Al final no és una pel·lícula impactant visualment, però que sí que dona un toc d'humor a aquesta època que va ser tan dura. d'aquestes típiques pel·lícules espanyoles, que realment són molt entretingudes, fàcils de veure, divertides, i que tu passes bé, realment. No són la gran pel·lícula, no per l'Òscar, però és una bona pel·lícula per entretenir-te. Sí, és una pel·lícula que jo al final recomano, perquè també és el que ha dit, al final, efectes visuals, això no és fast and furious per anar... Però estèticament és xula perquè també et reflexa com era aquesta època i veure al final en 4K, en HD, a la gran pantalla, aquestes situacions, aquests hotels, aquests vehicles, aquestes robes, al final és una mica molt interessant, la veritat. Sí, jo realment aquesta la tinc apuntada perquè em crida bastant l'atenció, perquè a mi les pel·lícules històriques em criden molt l'atenció i crec que aquesta comèdia pot ser interessant. Sí, i ara no recordo l'actor que feia de Franco, li dona una interpretació, uau, no sé si molt bé, però una interpretació bastant curiosa al personatge i que és una responsabilitat bastant gran. Jo vaig escoltar en una entrevista els dos guionistes, que són dos guionistes, i... que fan la comèdia, que tenen un bagatge, que han fet moltes altres pel·lícules de comèdia, i explicaven això, que la pel·lícula volen, a través de l'humor, denunciar i exemplificar que el franquisme a vegades podia ser... Bé, podia ser no, a vegades no. Era d'entès, surrealista a vegades en les decisions que prenen, i crec que amb aquesta pel·lícula ho exemplifiquen bé. I també... utilitzant la comèdia fan una crítica al que va ser una de les etapes més fosques d'Espanya. Sí, no vull fer spoilers al final, però hi havia situacions que algunes terminen bé, algunes no terminen tan bé, i es nota aquest punt de crítica que al final jo sentia que et donava aquesta ràbia, que es donessin certes situacions dins de la pel·lícula, que si al final ets una persona que té un mínim de civisme, que senta alguna empatia per les persones... et cabreja molt. Llavors, aquest punt de crítica a aquesta època i a la persona que ells es referien com paca la colona. Llavors, aquí et dona l'exemple de quin és el to de la pel·lícula. Vale, vale. Doncs sí, sí, doncs una bona recomandació. A més, bueno, anem a preguntar-te directament, et posarem ara un compromís. De l'U al 10, quina valoració? És molt complicat aquesta pregunta que sempre em fas, però li donaria, no sé, sí, sí, alguna cosa, 7, que al final és una nota positiva, jo penso, però... Entre una pel·lícula que està bé... Un B alt, un B alt, sí. Un B alt, però al final sí, un B alt. Al final el 10 és molt complicat d'arribar, el notable també... El problema és que hi ha tantes pel·lícules que no es pot situar pràcticament ningú per sobre del... Tal bé alta, menys que sigui una gran obra mestra, perquè ja és notable i si és la millor pel·lícula que has vist en la teva vida és una excel·lent. D'acord, d'acord. I Dani, sé que no ve el cas, però t'ho faré ràpid. Quina és la teva pel·lícula preferida? És una pregunta molt i molt complicada, però... És que ara se m'ha acudit la pregunta i li he de preguntar, no me puc guardar això. Mira, faig una mica de tot. A mi m'agrada molt els superherois i els detectius, llavors la meva pel·lícula favorita de superherois probablement és The Batman, l'última, la del Robert Pattinson, que m'agraden molt les altres de Batman i també les de Marvel. Potser clos més que les de DC, la veritat, però jo diria les meves favorites The Batman, potser de musical La La Land... és una pel·lícula que jo potser en veig dues vegades a l'any i això és un tema curiós perquè a mi els musicals no m'agraden gaire però aquesta en particular una que també m'agrada bastant com es deia ara no recordo el nom passaré una altra perquè ara el nom és molt complicat però no sé hi ha molta Seven que és molt similar a The Batman un bon recolle La típica, no? Interestellar, que a tothom li agrada, però al final és una pel·lícula increïble i que no em va agradar tant la primera vegada que la vaig veure, però després la vaig veure al cinema i la vaig col·locar al top de la meva vida. Aquestes pel·lícules en cinema canvien. Però va, no ens desviem més, no et distrec més. Ja portaré un top bon. Perfecte. Anem amb la segona review, va. Bueno, aquesta és ara una mica més ràpida, Strangers capítol 2, és una pel·lícula de terror que ja ve, com dèiem, d'un capítol 1 que està disponible a l'Amazon, i aquesta Strangers capítol 2 és la continuació de la primera, que són dos joves que van als Estats Units, bueno, que van als Estats Units, no, que viuen als Estats Units, que són, si no m'equivoco, de Nova York, i acaben en un d'aquests pobles perduts, que hi ha persones una mica estranyes, i es torna tot en un slayer a l'estil Viernes 13, a l'estil La nit de Halloween, en què tres desconeguts, un home i dues dones amb màscara, els volen assassinar, bàsicament, en el capítol 1. És una pel·lícula que jo en aquesta cicle li donaria uns 5, 4 i alguna cosa, però al final, no ho sé, al final és entreteniguts. Per tant, aquests dos joves, durant tota la pel·lí, intenten escapar, no? Sí, aquesta és la primera. I després, la segona, la primera... diguéssim que hi ha uns dels personatges que els hi passen alguna cosa, sense entrar en espòilers, i a la 2 continuen uns altres. I és la continuació d'aquesta història, perquè la primera... Però amb el mateix format d'escapar. Sí, i amb els mateixos personatges, els mateixos assassins, i llavors això continua, i aquesta té un punt aquí una mica pitjor en certs moments, que són una mica surrealistes, donen escenes una mica estranyes, llavors és una pel·lícula que jo recomano més que res per veure a casa. I ja... Perquè és una pel·lícula de pom. Que hi ha capítol 3. Hi ha capítol 3. Sí, la pel·lícula dura una hora i alguna cosa. Una hora i 36. Sí, jo estava amb el rellotge i jo deia, a mi em sembla que això no tanca pom, capítol 3. Però les coses com són. És un final obert. Molt obert. Molt obert. Però les coses com són, jo vaig veure la primera, no em va agradar gaire. Va ser, bueno, està bé, veuré la 2. Després vaig veure la 2 i... I vaig dir, la 1 i la 2 no és per tant, però tinc ganes de veure la 3, al final jo vull saber com es resol aquesta cosa, tio. I em sembla interessant això de dividir com si fos una sèrie, no? Capítols petits d'una hora i alguna cosa, en lloc de fer una pel·lícula llarga, com es fa habitualment. Clar, realment hi ha moltes sèries que tenen aquesta durada, capítols que tenen aquesta durada. I què t'anava a dir? És una pel·lícula de terror? Fa por? O no gaire? Depèn. La persona amb la que vaig anar, que era una amiga, estava amb bastant por, però jo que passo bastant por, per exemple, no vaig passar tant. No és aquesta, sinó que et fan saltar de la boteca, no? És que depèn molt de la persona, perquè al final és el que dic és un slayer, això d'un assassí, que al final depèn de la persona. Jo, per exemple, si és una cosa paranormal o si hi ha per mi pallasos o alguna cosa així, jo ho passo horrible. No dona por, però jo quan la vaig veure a l'edat que tenia, jo vaig veure un pallasso i ho passo horrible. A mi el que em fa bastanta por també és el tema d'espíritus, coses paranormals. A veure si em pot passar a la vida real. Però aquesta et deixa pensant també pel fet que els assassins són persones. El fet que... A qui li tindrien que tenir més por, no? Sí, això que et dona, i és una situació molt, com diu la pròpia pel·lícula, Strangers, però no és perquè sigui estrany, sinó perquè són persones estranyes, són persones que no tenen res a veure amb els que volen assassinar, simplement són psicòpates, llavors et posen una situació que si la penses molt sí que et dona por, perquè dius, jo no he fet res en aquesta vida i pot arribar un psicòpata i em vol matar. Totalment, totalment. Parlant de por, has vist la sèrie del Guin? No. Saps quina és o no? No. Ostres, com has de dir? Bueno, ara em surt només el cognom. Bueno, és una sèrie que ha fet Netflix sobre... Saps aquesta sèrie que vam fer? Bueno, la sèrie de Damer, Jeffrey Damer. Ah, sí, la de Monstruos. I és una part més. La temporada, ja la de Damer, els hermanos Menéndez i la que dius tu, no? Sí, la del Jim. No he vist ninguna dels tres, perquè jo aquest tema de psicòpodes, quan ets reial, de vegades prefereixo viure en un munt d'il·lusió, perquè així ja tens temps lliure, per pensar en assassins reials, al final ho fas una mica malament. Doncs és xula. La crítica és una mica dispar. Hi ha gent que diu que està molt bé, hi ha gent que diu que està bé, però que és una mica massa ficció. Però crec que és interessant perquè, a més, és un personatge molt important per les pel·lis de terror. Mira, ara que has dit sèries, ja que estem aquí, recomano una. Bé, recomano. dic que sortirà, que si us agrada el món de Stephen King, el món d'Eat, el 27 d'octubre, crec que surt a HBO, no estic segur, el 27 d'octubre, Welcome to Derry, que està baixada en les novel·les d'Eat, d'aquí, a Derry, que era on es feia la pel·lícula, una petita sèrie on torna a sortir Pennywise, i bueno, a mi em sembla interessant, perquè al final tot aquest toc que té de mig goonies, mig terror, jo crec que pot ser una sèrie bastant divertida de veure. Això és la de la sèrie, per tant, guai. Doncs sí, sí, pot tenir bona pinta, la veritat. I bueno, d'estrenes, només porto dos aquesta setmana a Blackphone 2, de terror. Si no has vist l'1, no té gaire sentit, que al final és el protagonista de la 1, que es torna a veure en la situació contra un personatge que és un assassí, però aquest és un assassí una mica paranormal, el qual el truca per un telèfon negre. I, bueno, a la primera pel·lícula s'enfrontaven i a la segona torna aquest personatge que es diu el captor. I jo tinc moltes ganes de veure-la perquè a la primera vaig passar bastanta por, potser, en el meu cas personal. Jo sé el que dic, no veig gaire pel·lícules de terror, en el meu cas personal. Així que no m'agafeu de referència. Però, bueno, sembla interessant. A més, a part que... A part que... Crec que aquestes pel·lícules que estàs portant avui, i hem parlat bastant de pel·lícules de por, venen molt bé, no? Ara mateix, que ens estem apropant a la castanyada, al Halloween... Crec que són pel·lícules que venen de gust. Hauríem de fer alguna cosa de Halloween, la setmana. Jo crec que sí, jo crec que sí. I bueno, d'altra banda, el biopic de Springsteen, el qual està interpretat per Jeremy Allen White, i s'ambienta a l'època a la qual Bruce Springsteen va fer el disc de Nebraska. que és un dels seus discs més famosos no ha rebut per part de la crítica gaire bona nota però al final té un actor de per mig que és el Jeremy Allen White que és un actor espectacular i que si a tu t'agrada el Bruce Springsteen segurament t'agradi la pel·lícula sigui una obra mestra o sigui una pel·lícula de sis Clar, més perquè com combinant amb les cançons, van posant les cançons, si t'agrada Bruce Springsteen, The Boss, no? Sí. Doncs segur que la gaudeixes. A més, Jeremy Allen White és el que tu deies, no? S'està fent un nom, aquest home, no? Ja el té, ja el té el nom. A mi m'agrada moltíssim, la veritat. A mi, a la sèrie de The Bear, que és on jo el vaig descobrir, realment m'encanta el paper que fa, és molt bo. Sí, i a la sèrie de The Bear, també a la sèrie de Shameless, que és la que el va fer més famós, també a The... d'Iron Claw, que és una lluita lliure d'una desgràcia, fa un paper boníssim i cada vegada que el veig a mi m'agrada més. És un actor que està fent un paper increïble. Molt bé, doncs abans l'apuntem també, Springsteen. Aquesta, quan surt? La setmana que veia jo? El divendres. Ah, el divendres. Totes aquestes que porto sempre d'estrenes són pel divendres següent. Perfecte, perfecte. Doncs ens l'apuntem. O sigui, no... Per dintre de dos dies o per la setmana que ve? Aquest divendres. Aquest divendres, perfecte. Sí, jo sempre porto les del divendres. Genial, apuntat. I bueno, aprofitant que tenim una mica de temps, porto dos tips per anar al cinema. Un el vaig descobrir l'altre dia, el dia que vaig veure Strangers 2. Vaig anar amb una amiga i em va dir, agafem un To Go To Go, que jo no sabia l'aplicació aquesta, el To Go To Go, que és una aplicació en la qual tu pots agafar... Les coses que s'obren, no?, d'un restaurant o d'un lloc. Per exemple, si un restaurant tancarà i els sobra menjar, el pots agafar per una mica menys de preu. Sí. Doncs als cinemes hi ha. Si vas a l'última sessió, per exemple, de les 10, ets una persona que ha sortit a treballar a les 7, 8 i acabes anant a l'última sessió, descarrega't aquesta aplicació del To Go To Go, perquè, per exemple, nosaltres vam pagar 5 euros i ens van donar... Unes begudes i dos de crispetes. Està molt bé, realment. Jo no tenia ni idea que estava a cinemes, però realment és un bon tipus per estalviar-nos una mica de diners. Home, per dos crispetes i una beguda... 5 euros no és res, clar. És no res. En un cinema et cobren 15 per això. Llavors va ser una molt bona opció i al final no és que s'obrin, és que la màquina estava ja i no. Eren crispetes normals. Clar, clar, clar. A més, una de les coses que a mi més m'agrada del cinema és això, justament. Anar a menjar les crispetes del cinema, perquè són unes crispetes que, no ho sé, per mi tenen un sabor diferent. No sé si és perquè me les menjo allà tot il·lusionat, però no són les mateixes que et pots comprar a una tenda. Sí, sí, sí. I una cosa que diré, també ens van oferir un Twix d'aquests, que estava caducat d'un mes. va dir si el voleu responsabilitat teva si alguna persona no li fa lleig i tu sabent com ets jo no el vaig agafar i un últim tip que donaré que sempre dic aquí vaig a veure aquesta pel·lícula no és que estigui forrat no és que estigui forrat No és publicitat, però jo vaig habitualment al cinema, al Cinesa, i jo agafo una targeta que és mensual, que són 16 euros al mes, i al final l'entrada al cinema cada vegada puja més. Per exemple, una pel·lícula d'estrena un divendres dissabte et pot costar 9-10 euros. Sí, sí, perfectament. Llavors, si vas dues vegades, ja... Clar, és que són 16 al mes. Ja et serveix, sí, són 16 al mes, i pots anar, és la Cinesa Unlimited Card, Pots anar tot el mes totes les pel·lícules que vulguis. Em sembla molt barat, eh? I pots anar més d'una vegada al dia. Em sembla molt barat i realment una molt bona opció, ja que s'ha de donar suport a la cultura. A vegades se'ns complica, no?, perquè són diners, però amb aquesta fórmula realment surt molt bé. Bueno, però jo dic sempre el mateix. Si al final pagues 12 Netflix, pagar 16 d'aquesta per anar a veure-ho a la gran pantalla a les últimes estrenes està molt bé de preu. No, no, que és genial. A més, si vas a veure una pel·lícula per setmana... Què t'està costant, realment? Home, a mi... 16 entre 4... Jo és que no vaig veure un a la setmana, jo potser al mes veig 5, 6, que serien 60 euros en entrada, si no costat 16. I que t'està costant 4 euros a la setmana, realment, que està molt bé, i realment una bona proposta per fomentar el cinema, que és important. Sí, si teniu un cinés d'aquests a prop, va bé, jo en el meu cas sí que el tinc, hi ha d'altres zones de Catalunya que no la tenen, però bueno... Si tens aquesta sort, jo, mira, vaig a veure, sense anar més junts, a l'agost vaig anar una, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit vegades. Però és que... Clar, que això podrien ser gairebé setanta euros. Setanta euros, vuitanta euros. Clar, clar, clar. Bueno, i també et dona descompte el bar i tot això. Va. si ets la típica persona com tu que agafa crispetes doncs mira ja les tens una mica més barates i pots estar el dia de les últimes estrenes i anar a una pel·lícula com vaig ja jo anar l'altre dia a l'Strangers capítol 2 aquest i vaig dir hòstia No està tan guai la pel·lícula o la de la cena, que dic que està bé, però és igual, si al final em costa el mateix i si gaudeixes l'experiència d'anar al cinema habitualment, jo és una cosa que recomano molt. No sé si uns altres cinemes el tenen, jo dic aquest perquè és el que tinc a prop, però està bé d'investigar això perquè alguns cinemes ho estan incorporant i si ets una persona que t'agrada anar, ho recomano moltíssim. Clar, és que et donarà la possibilitat d'experimentar una mica de més, també, no? Home, aquestes dues... Mira, aquesta que no m'acaba... No estic segur, me la jugo, m'és igual. Clar, realment, ho tens inclòs, me la jugo i vaig a veure-la. Mira, jo aquest mes he vist Smash & Machine aniria al cinema. Va a la perdida. Si no hagués tingut la targeta, no sé si hagués anat i havia d'haver anat, perquè va valdrà... valdre la pena, no? Sí, va valdre la pena. I després, les últimes dos que he vist, l'escena Strangers capítol 2, si no tingués la targeta, no anava ni de conya. Però bueno, experimentes, no? Tu amb qui acostumes a anar al cinema? Perquè això és important. Vas sol? Vas acompanyat? Jo vaig acompanyat de la meva nòvia. Molt bé. Però, si la pel·lícula és de terror, tinc una amiga, que és la que em va explicar l'altre dia, que és la que s'apunta a les pel·lis de terror. perquè la meva nòvia no ho suporta. No, no, no, no passa per aquí, eh? Si no, el meu germà, alguna cosa, alguna persona li ho. Per això no vaig a veure tantes pel·lícules de terror com m'agradaria, perquè sol no aniré. Aguanto, però fins a cert punt. Després, vas amb el cotxe, la veus tu sol, a la sala, així, tot sol. Sí, sí, sí, cagat. I després, tornes a casa de nit, va... No, no. Jo ets d'anar acompanyat d'alguna persona. Molt bé, Dani. Doncs, si et sembla, ho deixem per aquí. Crec que ha quedat una secció molt xula. I res, ens retrobem la setmana que ve. Sí, sí, sí. Ens veiem la setmana que ve i a veure si preparem alguna cosa de Halloween. Sí, una especial. I a veure quina pel·lícula veiem. Ah, bueno, i el 31 d'octubre tornen a llançar Regreso al futuro. Mira. Els cinemes? Sí, el dia de Halloween, la Regresso al Futuro 1, amb bona qualitat, en una pantalla gran, per les persones de la nostra edat que mai l'hem pogut veure. Si hi ha alguna persona que sigui fent o la vulgui veure, aquí està el moment de veure-la. Doncs, Daniel, ens veiem i ens sentim la setmana que ve. Sí. Adeu. Adeu. Doncs fins aquí el programa d'avui. Ens acomiadem. Espero que hagueu gaudit tant com jo d'aquest dimecres, d'aquest programa que hem fet avui, que realment ha estat molt especial. Hem fet una miqueta de tot, crec jo, i crec que això és molt interessant per tots vosaltres. Així que res, no m'enrotllo més i ens acomiadem. I ens retrobem demà, com sempre, a les 5 de la tarda al 98.1 FM. Moltes gràcies per tot. Fins demà.