...música... Bon anirut, una nit més, al Rentapèus, a Ràdio Sant Just desvern, molt bona nit, Jordi. Avui anem amb pressa, perquè té felicitats per el teu sant. Molt bona nit, senyor Sergi Sassí. Bona nit. Regidió de Cultura de Sant Justes Bern. Dins d'Esquerra Republicana de Catalunya. Junts per Sant Just. I junts per Sant Just. I molt bona nit, Jesús Molina. Boira. Boira, perdó, Jesús Boira. Avui ens hauran de perdonar, perquè hem tingut un petit incident amb el nostre tècnic. Benvingut, Fede, al renta Pèus. Moltes gràcies per estar aquí. L'Abrí no ens pot acompanyar. I tampoc ens pot acompanyar avui la Clara Nardion, un altre cop tema feina, la Cultura de Sant Just. És molt nervia. Bueno, era a dir que l'Abrí intentarà arribar. Diria quan pugui estar aquí, amb tots nosaltres. Bé, comença, perquè aquesta setmana tot i no he tingut molta xitxa com les últims dies. Sí que hi ha hagut temes que volíem comentar. Per no variar gaire, és dir, junts, per tant... Vaga de transport públic, sobretot ahir. Quarta setmana de vaga de transport públic, sobretot ahir exacte, en el tema del Barça. Del clàssic. I van haver aturades de dues hores i retards de més de 20 minuts i 30 minuts en les línies de metro de tema B. Bueno, i aprofitar per dir-vos també que el 31 d'octubre està prevista una nova vaga, coincidint amb la convocatòria de vaga general que ha fet la CGT. I aquesta sí que afectarà a metro i també a autobusos. Alguna cosa comentar, simplement. Sou usuaris de transport públic, Sergi? Jo sí, personalment sí. Els dies que vaig a Barcelona treballant, desplaçant un transport públic, Rodalies i metro. No sé si t'ha agafat la vaga. No m'agafa, perquè les vagues són els dilluns i jo vaig a Barcelona dimarts, dijous i algun divendres. Per tant, encara m'he pogut lliurar, però això no treu que algun dia pateixi aquests efectes. Jesús? També, també. També hi ha algun dia. De patir-la entre cometes, eh? Pera, jo abans de seguir amb les notícies m'agradaria comentar una cosa aquí a la ràdio, perquè les notícies les triem nosaltres amb moltes notícies que hi ha. I, òbviament, estem sesgant la informació. No volem nosaltres, en cap moment, triar només el tipus d'informació que ens interessa, que d'alguna manera ho estem fent, però recordem que és un programa obert i que volem que la gent participi. I si algú està interessat en que alguna notícia de la setmana sigui comentada aquí en el programa, doncs només cal canviar un correu al rentapeus.raiodesvern. Arroba hotmail puners, o deixi el missatge al Twitter. Arroba el rentapeus, o el mateix Facebook del rentapeus que porta el mateix correu que he mencionat abans. Correctíssim, Jordi. No vull que se'ns tingui, de anar sempre cap a un costat, que veure ho tenim, però que la gent és lliurada. Si algú proposa una notícia, sortirà. Sí, sí, i tant. Següent notícia que volem comentar, seria el tema de 10 grups o les retallades, que s'estan debatint a una altra cop, a la segona rescat, que és amb la Inminent. Bé, avui hi havia un debat allà, i una mica la resposta que han sortit dient és que estan força satisfets amb la feina feta pel govern espanyol. Per tant, tot encara que continuen els tants refets, sí que són aquestes retallades. El tema és que està pendent de demanar el rescat, que s'està especulant sobre per què no el demanen encara. S'està dient que no ha estat tan malament. Segurament el que hi ha aquí darrere és que un rescat comportaria obligatori un nou paquet de retallades, que encara posarien més tensió amb les relacions entre les mobilitzacions socials i el govern de Rajoy. No, perdona, estava parlant mal, amb el Fede. No, no. Sergi, no sé si tens alguna cosa a comentar pel teu rescat. No diria tantes que... Totes les que volguis i més. No, preguntes encara que hi ha alguna cosa per retallar. Estem en un punt que tant el govern espanyol com el govern de la Generalitat actual estàs passant el ribot per tot allò que hem pogut. I em sembla que el president Rajoy només deia que li quedaven les pensions. Ell afirma que és una cosa intocable, però ja veurem si per rebre aquests diners que li estan prometent des d'Europa no acabaran fent-ho. Això és una poca. Em sembla que tenim tots, no només els pensionistes afectats, sinó tots plegats, perquè tocar això ja serà gairebé definitiu com aquell que diu. Hem anat durant molts anys a l'estat de benestar solint unes fites, ens hem anat acostumant a un tren de vida com aquell que diu, i ara tota aquesta regressió serà molt difícil tornar... Vaja, des del meu punt de vista serà molt difícil tornar a recuperar-la. Penso que serà impossible. Vull dir que ens oblidem de tornar on eren. Un debat. Amb nosaltres mateixos de... Bé, cap on volem anar, perquè si no... Sí, sí, sí. Oblideu que n'hi ha una selecció a la Galícia i a l'Euskadi. No, no, no. I sobretot a la Galícia el PP es juga molt. Les pensions, fins quan les tindrem sense retallar, fins que els passen de les eleccions... Què són, 3 setmanes o 2 setmanes queden... Avui sí, que aviat tindrem rescat. I clar, evidentment... Finals de mes. Està esperant a veure si hi ha un altre país europeu que comença a parlar de rescat. I així aquest estim no el porta el sobre. Però, segon com va allà a Galícia, a Déu pensi doncs. Estic d'acord amb l'electora que fa, és molt prou que es estiguin esperant això, perquè s'hi juguen molt. Ja ho fem amb les últimes amb l'Andalusia. No me'n recordo, si era l'últim... Es va amagar. Sí, es van retreçar i es van... Quan ja va perdre l'Andalusia... Ara sí, i va acabar tot. El següent tema que volíem tocar era els estudiants universitaris que estan en vaga. Han convocat una vaga pel dia 11 d'octubre. Bé, la plataforma unitària de per defensa a la Universitat Pública l'han convocat. Contra la pujada de taxes i la reducció de beques. M'agradaria també fer aquí algun detall de com s'està deteriorant ara mateix l'ensenyament públic. A nivell universitari puc parlar d'una companya meva, que és professora de la Universitat de Barcelona, i que m'ha explicat en primera persona que ha vist un grup d'estudiants anant a les classes i no haver-hi professor perquè no estava contractat. Perquè, òbviament, no hi havia diners. I això està passant aquí a la UB, a la Universitat Pública Catalana. És un gran què, això de bé. Bueno, i per no parlar també de les declaracions que ja vam comentar el primer dia de programa, ara farà un mes sobre el Pla Bologna, que el mateix rector va assegurar que el Pla Bologna s'estava aplicant com un nyap. I que segurament els estudiants estaven tenint raó o havien tingut raó. Però, bueno, com que ja està, tot endavant, això ja és igual. I ara ja ets inapel·lant, no? No miris enrere perquè, si no, encara pots rebre. Següent notícia que volíem comentar. Sé que estem anant molt de pressa i molt accelerats, però volem parlar moltes coses d'avui. Una notícia que a mi, sincerament, em produeix... No sé com dir-ho. Pànic. Amb el tema de les detencions, que ja portem unes quantes, per gent que, simplement, és represàlia d'esbolanqueixa, i li diuen, bé. Bé, la notícia concreta d'aquesta setmana ha sigut que després d'una manifestació a l'hospitalet, que soc ben d'un col·lectiu que s'anul·la... Recuperem la dignitat, es diuen de l'hospital d'Aiurat. No, es diu assemblea de la ràbia, i la manifestació era, recuperem la dignitat. Després d'aquesta manifestació, dues de les persones van entrar en un centre ocupat, i quan van sortir van ser detingudes. I portades a presó, tot i que hem de dir que aquest migdia ja han estat posats en llibertat amb càrrecs. I després també hi ha hagut una tercera persona que no va participar a la detenció, que també va entrar en el mateix centre, també va ser detinguda, també ha estat posada en llibertat amb càrrecs. Quins càrrecs són, aquest? Els càrrecs ara mateix no te'ls podria dir, no? El fet de que puguis anar a una manifestació i anar... Bueno, és que ja no només és anar a la presó. El tema de la repressió, jo crec que l'hauríem de tractar algun dia aquí, el programa amb més profunditat, però sense anar més lluny també conec personalment persones des de la vegada general pel simple fet de dur el megàfon en els piquets informatius, per dir-ho d'alguna manera, els ha arribat una multa de 30.000 euros. I recórrer una multa d'aquest tipus... No és fàcil? No és fàcil. I ja de passada, ja que estem parlant de tema de repressió, des d'aquí també vull enviar una abraçada als companys d'Esplugues de Llobregat d'Animutxnia a la Gàbia. Un dia tindrem tema de tractar... Que els portarem algun dia al programa, però som gent que per defensar Collserola i organitzar també i participar, més que organitzar, participar en un parell de manifestacions i actes en un dels plens de l'Ajuntament, doncs van ser... Sense ser identificats, van rebronar una notificació judicial i ara mateix tenen un procés que els demanen fins a 5 anys de presó. Clar, jo per això deia que em feia bastant pànic. Això ens ho podem trobar, realment, aquí, aquí, a Sant Just Sergi, no ens ho trobem encara. I esperem trobar-nos-ho. Espero que aquest encara... I esperem trobar-nos-ho, evidentment. Perquè arribaríem a un punt, no ens ha de retorn. Això que m'ho expliqueu, és que no m'ho crec perquè m'ho expliqueu i perquè s'ha publicat als mitjans, però és molt difícil de peir o de creure una notícia d'aquest tipus. Sembla que estiguem tornant enrere, també, això. És que és més baterà, diguem-ne. Tornar enrere. Segur que ha viscut aquest tipus de coses per a dalt, diguem-ne, no ho hem viscut. Hi ha un expressiu que jo feia molts anys que no sentia, que ja quan la sentia ja feies garrifança, que és que això de la majoria silenciosa, això de que el bo és el que no parla, el que no és igual, el que no parla, el que no parla... Ara fa poc el senyor Rajoy, el senyor, per dir-li-au. Tornar-te a sentir ara i poder fer-hi a... 37, 38 anys que no sentia aquest expressiu. Sí, ara falava als aquells ciutadans que s'havien anat a manifestar, no? Els que s'acabaran amb el sistema, diguem-ne. Això és la porta de la repressió. O sigui, el bo és el que es queda a casa, i llavors puc fer el que vulgui, contra aquest que surt al carrer. S'ha vist a Barcelona, es va veure, van ser el primer país que va enviar la policia contra els marifants indignats, abans que ningú, inclús abans que la senyora Aguirre té la... i ara ataja una plaça. Sí, clar, de la gent. Molt bé. Va, cuaixó. I enviar, ara el que ha passat a Madrid. Sí, sí. I el que es preocupa per mi és que la repressió només és tan visible com cops de por... No, no. Els problemes de la repressió és que hi ha més. A través de les moltes, hi ha molta gent que està ofegada... Aquestes repressions que hi ha per aquí... Hi ha una altra cosa d'això, lligant a les notícies d'abans, de com està la universitat i l'ensenyament. Millor que no estudi molta gent, perquè quan més cultura tens, més lliure, vols ser i... I penso que d'alguna manera tot està lligat, i això és molt perillós, perquè no hi ha marxa enrere. Sí, tot aquest plantejament que deia, repressió, no sé què... També podem enviar una selecció de Venezuela que ha guanyat Hugo Chávez. El de sempre. Aquí, per uns bé, per uns no tan bé... No sé com ho veieu vosaltres. Les eleccions de Hugo Chávez, aquesta... Això que hagi guanyat. Home, a veure, una persona que, mentre està en el poder, canvia tots els mecanismes possibles. Per poder-se, per patuar en el poder... Home, jo crec que, a mínim, és sospitós, sospitós d'alguna cosa. Quan parles de canviar els mecanismes, va ser aquell referèndum, el 2007, per modificar la Constitució, que va ser aprovat majoritàriament que no. Aleshores, el mecanisme era legal. Es va fer a través d'un referèndum cosa que aquí costa. Això també és veritat, això també és cert. Això també tens tota la raó. Cap a això estem parlant d'un sistema que és evidentment democràtic, perquè la gent expressa les seves opinions a través de referèndum o d'eleccions. Però... Però, estresca, hi ha alguna cosa que em fa dubtar, alguna cosa que em fa sospitar. I no sé exactament què és, perquè primer no hi ha estat mai, evidentment, i després tots els inputs que tens són amb la premsa estrangera, o amb la gent immigrada que t'arriba aquí, que, evidentment, molts o la gran majoria són contra, o són ànits a vistes. Però, vaja, hi ha alguna cosa que no m'acaba de fer el pes, i no tinc cap mena de fonament sòlid per fer-ho, però... Jo lligaré també amb el tema de la immigració, crec que també és important saber que ara Venezuela és un lloc d'arribada d'immigrants catalans. També és un punt de tenir en compte una mica de com està la situació en un país o en un altre. Jo no em considero pròxim vista, en absolut. No passaria res, tampoc. No, no, no. No me'n considero, perquè crec que la seva posada em va sent en supera. Bé, per això molts lladres latinoamericans ja tenen aquesta escola. I l'altre problema és aquest, no? El capdillisme tan típic a Latinoamèrica que allà funciona, però que, des del meu punt de vista, no és bo per la democràcia. Jo crec que no ho és. Jo crec que no és bo. Ara ve. És bona l'alternativa, diríem. Sí, sí. I, bueno, un projecte s'assustenta amb una persona quan aquella persona no hi és. És un problema. I, a més, el projecte s'en sorra. Això també s'ha de tenir en compte. Ara, com que als mitjans de comunicació majoritàriament aquí, bàsicament parlem del Xàbet, només recordem del Xàbet, jo crec que ha de fer-hi cel·lebres, com el tema de la Zufre, o de l'altre moment de l'ocidesa del Bourbon amb el Porqué no té calles, no? No té calles, exacte. A part d'aquests dos moments, Xàbet no se sap res més. I avui investigant una mica més enllà dels diaris, trobes dades com ell va arribar al poder el 98, no? Doncs, diguéssim que... O sigui, d'una banda, el tema de nacionalitzar els punts estratègics del país, el patroli... Ara fa poc ho hem de tenir història amb el Repsol. Amb el Repsol, amb el tema d'Argentina. Bueno, és que a Amèrica Latina s'està cuent alguna cosa, dintre del que seria un moviment d'esquerres, el que passa que no és com el cantarem, típicament aquí, però dades, per exemple... És més accentuat, no? Sí, dades. El Xàbet dedica al 43,2% del pressupost en polítiques socials. Resultats. La tasa de mortalitat s'ha dividit entre dos. O sigui, s'ha reduït a la meitat. L'analfabetisme ha radicat. El número de docents multiplicat per 5 és el país de Latinoamèrica que presenta el millor coficient gini, que és un coficient amb el que és madeix, la desigualtat Amèrica Latina. També podríem dir, sobre temes de mitjans de comunicació, que d'allà, per exemple, hi ha 11 canals, 61 privats, 37 comunitaris i només 13 públics, que s'assembla, que ell sigui com que té el seu propi programa a la tele, també és una cosa bastant típica Amèrica Latina, en segons quins tipus d'estats. Sembla que sigui com el monopolitzador del tema dels mitjans de comunicació, però a l'hora de la veritat, la gran majoria, hi ha molta diferència, són privats. La majoria de prensa escrita és opositora. També són detalls que aquí no ens arriben, perquè no ens arriba la nostra premsa, però jo crec i demanaria a la gent que ens estigui escoltant que faci l'esforç de, potser algun dia, investigar pel seu compte sobre Hugo Chávez i en general pels diferents països de Amèrica Latina. Això és el que s'ha de fer, s'ha d'amuntar la seva opinió sobre qualsevol tema, i sí que arriba poca informació i s'ha de buscar molt. És que també és cert que Venezuela és un dels països de la Latina Amèrica on hi ha més diferència entre rics i pobres, diferència de classes. Més que un país, Caracas, és una ciutat on hi ha molt, molt, molt de pillatge, moltíssim. I són dades que preocupen. Totes aquestes que has comentat no preocupen, sinó tot el contrari. Penses, però bé. Però de l'altra banda tens el contrast que és brutal i crec que és precisament això, un país de... o molt o poc, diguem-ne, de molts contrastos. A veure... No sé fins a quin punt és, és dolent, eh? És cert que hi ha violència a Amèrica Latina i a Venezuela en concret. Ara bé, el tema de les diferències entre rics i pobres, ara mateix no tinc la dada exacta aquí, però m'atreviria a dir que la renda per càpita ha pujat... d'un 100 i pico dòlars a uns pràcticament 500. Són aquestes ales que comentaves que cadascú potser estaria bé que investigués per formar-se una opció. La situació amb què recoll el país a l'any 1998 i la situació en què està ara és bastant diferent. I ho diem ara, però precisament en un moment en què la majoria de països desenvolupats també estan passant... moments difícils. Bé, és aviat que el senyor Xávez no deixa indiferent a ningú. Les seves polítiques no deixen indiferent a ningú. A Amèrica Marària hi ha entrant a un tema més nacional, no? Sergi, ens agrada preguntar-te per la semira independentista de la setmana passada d'Esquerra Republicana si... Bueno, és quan... Gràcies, Catalana, i regroupament. No sé què en penses d'això, de que, com diuen popularment, hagi fracassat. No sé com ho veieu des d'això passant just. Crec que és una oportunitat perduda. Crec que era un moment per intentar trobar punts de proximitat. Estic segur que ho vam fer, que els vam intentar trobar en aquesta reunió. Però pel que sembla, pel que ens diuen, pel que ens expliquen els diferents partits que van ser-hi, ha tornat a posar més la part del lloc a la llista, que l'objectiu real que busquem tots plegats i objectiu comú, que és la independència de Catalunya, vers Espanya. Perquè algú ho deia avui. Catalunya sí serà independent d'Espanya, però passarà si independent de l'Unió Europea. Però jo crec que això és una oportunitat perduda. El que passa és que em sembla que l'Oriol Junqueras, amb molt bona vista, ha dit que ens hem posat d'acord, el temps és el que és, hi havia d'anar de pressa, però si no hem aconseguit això, una llista unitària, com a mínim posem-nos d'acord en 3, 4 punts del programa electoral de tots aquests partits que tenim aquest objectiu comú, i compartim-los. Això ja és un pas més. I abans, quan es trencaven les cartes de la baralla, es trencaven i tothom marxava, i ara, com a mínim, intentem, estem intentant que hi hagi... Potser és una oposició una mica... Bueno, la única oposició ara mateix, excepte la CUP, que va dir directament que no volien participar en aquest... Bé, i la CUP, de fet, la CUP ha seguit... És a dir, va dir que no, però per un procés lògic, diguem-ne. Jo crec que ja haurien d'haver anat, però això és un altre tema. És a dir, ells tenen una... Que se'n parlarem, perdona, que t'interrompis. Ells tenen una sèrie de mecanismes de decisió, diguem-ne, és que no els permetia decidir si anaven a aquesta trobada o no, perquè la tenien a posteriori. Doncs en sembla molt lògic que diguin, gràcies per convidar-nos, però mira, nosaltres no vindrem per això, per això i per això. Doncs, escolta'm, és molt lícid. No hi ha cap problema. El tema de la CUP parlarem la setmana vinent. Intentarem, estem buscant algun contacte, ja que tenen l'Assemblea Nacional Extraordinària... La tenen aquest cap de setmana, el dia 3 d'octubre, que decidiran si concorren a les eleccions o no. És lògic que, si tenen un lloc de decisió assembleari previst per tal dia de 13 d'octubre, has comentat, clar, una reunió d'abans del 13 d'octubre per decidir unes llistes, uns programes, per a unes eleccions que no saben si s'hi presentaran, és normal que declinin la invitació, no? Perquè aquests punts en comú de la cimera que... d'aquesta cimera que han tret, concretament, ens podries explicar. Jo crec que són bàsicament... són dos, no?, l'assoliment de l'estat propi i la consulta a la ciutadania pel referèndum, o la fórmula que busquis, no? Ara, si prima més el lloc a la llista que aquests objectius de país... home, doncs hem tornat a fracassar. Jo crec, personalment, que hem tornat a fracassar. Ara, un cop passat això i un cop més que no ha sigut possible, doncs, escolta'm, intentem-ho fer el millor possible. Intentem-ho fer el millor possible. Des de dins del partit, com es... Perdona, eh? Des de dins del partit, com es planteja o com es veuen aquestes eleccions? Quan dius des de dins del partit, vols dir des de Sant Jordi? Des del punt de vista local? Des del punt de vista... No, ho dic per... Més nacional, però si vols parlar malalt local. No, a veure, des de dins del partit, el que s'està imposant molt d'emfasi és fer veure a la ciutadania que... l'alternativa realment independentista és Esquerra Republicana. Convergència i Unió són independentistes des de fa... quatre mesos, pràcticament com aquell que diu, que em perdonin per la farta de rigor, eh? Però, vaja, fins a l'últim congrés no es van declarar obertament independentista. Esquerra Republicana porta 82 anys, lluitant per assolir l'estat propi i per ser independent. La trajectòria és evident, és a dir, si el que... Si teniu les estadístiques, o pel que es veu fora d'això, és que... si ho ha agafat aquest nacionalisme, i l'haig de reconvertit per poder-lo portar... Parlant en termes d'estratègia política, diguem-ne, Convergència ha agafat una part de l'electurat d'Esquerra amb aquesta declaració. Això està claríssim. I és evident que... que declarar-se favorable a l'assoliment de l'estat propi els fa guanyar molts vots i es fa pràcticament que puguin arribar fins i tot a la majoria absoluta, com deien algunes de les últimes enquestes. Però jo continuo defensant que, per assegurar que arribarem a aquest estat propi, per poder-lo convertir cap a l'assoliment d'aquestes estructures d'estat, de solir o a arribar a ser la segona força d'aquest país, estic convençudíssim que, si no, ho tindrem molt, molt més complicat del que ens pensem. Que ja ho és, que tot el procés no és senzill, no és fàcil, no serà d'avui per demà, però hem de tenir assumit que, si l'ha de fer Convergència sola, jo estic segur que fins i tot encarcarà molt més llarg del que ens pensem. És com que a Jus passen, Jus, o tu com a... Estaries disposat a donar un cop de mà a Convergència en aquest procés d'independentisme o de... com a mínim de referèndum, si hi hagués? Home, sí, evidentment. Si l'objectiu és el mateix, si és compartit, per suposat que sí, si és compartit i anem cap aquí, després ens discutirem de quin tipus de país volem, de quina estructura d'estat volem prou primer, el que sabem segur és que volem un estat propi. Anem junts, anem junts en aquest tema. Després veiem com volem aquest estat, de quina manera creiem les estructures, si són més dretes o d'esquerres, si volem una sanitat pública de qualitat o no. Però primer, assolem-ho. Bé, Eduard. Tenint en compte que tenim una concentració aquí davant de la ràdio per parlar del tema dels tallers d'art plàstic, de canginestar, i que posi en tant. Aquest any és la teva del mòbil que s'ha fet el Jordi Gnaga. Moltes gràcies. Estic segura que la majoria de la gent... Hi ha les condicions laborals i amb el sou, que ells el diuen bé que tenien. Està cargant. I hem d'admetre a l'Ajuntament de fer autocrítica. Si hem fet coses malament, en aquest procés només faltaria saltar la vista. Si no s'havia d'anar a la marxa. Quan l'alcalde va dir, quan va acabar el curs, que jo era com una petita maçana, si ell era una petita maçana, és perquè hi ha uns perufesors, perquè els treuen. El portant que ens van deixar amb aquest concurs era que hi hagués una continuïtat amb l'oferta, i, evidentment, com a administració pública, el que hem de garantir és que aquest servei sigui un èxit. Necessitaràs més homes si quieres salir vivo d'aquí. I no tenir un compte. Els sants que porten treballant. I la pregunta és, què passarà amb aquests perufesors, una vegada que no treballin amb... Guau, a la tor. En un període de temps, com s'ha portat a terme, a l'agost o al contracte, a principi d'octubre ja teníem que haver començat, no ho han fet. No hi vas a fer el que m'imagino. És el mismo. Guau! L'empresa que ho gestioni a mi n'és igual. Necessitaràs un avió nou. Bé, un petit tec que ens han sedit als nostres companys d'apenyar el Morro. Un programa irònic. Un programa irònic per tornar una mica de ferro a tot aquest entrellat que tenim a la mateixa Sant Just pels temes del... dels tallers de... dels plàstiques. Sergi, què ens pots explicar dels tallers? Bueno, no sé si... Per on voleu que comenci? Jo potser seria millor que començés en Jesús, explicant una mica la situació. I després seria en Sergi. Potser li pertucaria a respondre. Perdó, no teníem en... Per començar... amb aquesta burocràcia absurda que no entenem. A Sant Just és un poble més trist. Ara que avança l'1 d'octubre. Perquè resulta que tots porten una tasca de gent des de fa molts anys, que a més era molt l'oada per aquest ayuntament, per tu mateix, per l'alcalde, per tothom. I de sobte ningú diu res, no ens diu res a nosaltres, suposo que amb un altre nivell que s'hauria parlat, ens ofereixen els mateixos cursos, amb els mateixos professors, amb noms i condoms. És fanfullador, que surt al setembre, ens matriculem, ens apuntem allà, amb un paper que jo tinc per casa, que té el celler de l'ayuntament, i que està assignat per mi també, i que va ser al setembre, quan ja sabia que no es podria fer el que s'estava proponent. Així jo hi ha dos coses per aquí, hi ha una polvisitat enganyosa, hi ha una mala fe a l'hora de contractar, perquè si no me'l pots donar, digue-m'ho. Si no estàs segur que me'l pots donar, digue-m'ho. I faré el que pugui. Ara no puc fer res, i això està clar. I després, home, quedes així una miqueta, i et dius a veure què m'estàs dient, que per una qüestió de pressupostar, no sé què, que separes, no sé qui és l'Història, i perquè tot s'ha fet d'acord a la llei, i judicialment d'una majoria n'era impecable, el sentit dels ciutadans de Sant Juls dona igual. És que depèn, ja, desigual. O sigui, hi ha 190 persones que estan dient que no volen fer res, que no sigui, i que no són els mateixos professors que tenien l'any passat, i, bueno, la resposta és, no, ja mirarem, hi ha possibilitats, no estan tancats. Suposo que encara quedarà el dia 15. Per començar les classes, ara serà tot encara no n'ha hagut converses serioses. Entre la cooperativa aquesta, que sembla que vol quedar aquests cursos, o que et quedarà aquests cursos, i els professors que n'hi havien, sí que contactes, conversa seriosa, i, a més, no entenc com aquesta gent a sobre pot dir, després de haver sentit i ha escoltat, que no els volien ni sentir ni veure, perquè no era culpa d'ells, però no volien fer res amb ells, dir que encara són capaços de portar aquests cursos endavant. Això no és una escola de nens petits, que tenen aquí a prendre matemàtiques, i a comptar mercits, i això és molt fred, i això més igual, quin voldí. De dos mesos seran quatre, i seran quatre, és igual, l'escola, el professor, el que sigui. Això és fer ar, i fer ar és sentiment, i és un treball continuat. Aquí no venim a prendre, a agafar el pincel millor, pitjor, perquè en ser és igual. Ningú de nosaltres pensa viure de l'ar, que fa, sinó que gaudeix, gaudeix, d'aquest ar, vol desenvolupar aquesta feina, vol ser feliç, vol treballar, vol continuar amb un treball, i amb una gent, i amb un equip amb el que es confia. Jo, de fet, seria el tercer any, que vindria a aquesta llei, hi ha gent que porta molt més, però no sé a la Carme Malarell la conec, des de fa molt, però molt, però molt més inclús de qualsevol senyor dels que està a l'equip de govern de l'Ajuntament. I aquesta gent passa per sobre d'una persona que porta treballant. Per aquest poble, un fotiment d'anys. I no em val tot el que em diran ara, de que jurídicament està molt ben fet, legalment està molt ben fet. Estem governant la democràcia. I governar la democràcia és una altra cosa. Primer escolta la gent, i després li fas un vestit legal a la que hi ha, la gent et demana. L'altra era l'absolutisme del segle XVIII. I no sé si segur com pagava, però a França encara recorda els caps que caien. Veig que s'ha de dir anar fent així amb el cap. No sé si s'ha de dir molt respondre. Bueno, he anat anotant coses, no, anar fent així per matisos. No m'ha primer dit que sembla que el Jesús té més informació que jo, sobre les converses entre les empreses i els treballadors, perquè jo, com ja vaig dir a la trobada del dijous passat amb l'alumnat, em sembla que l'Ajuntament el que ha de fer és precisament deixar que siguin les dues parles que intentin posar-se d'acord. Ja us vam comentar en aquella trobada que la fundació, que és la cooperativa, que ha guanyat el concurs, que estaven més que disposats a parlar amb el professor etsortint, precisament perquè són sensibles aquest fet que comentaves, que són molts anys, que tenen molt d'arrellament, i això és una part del projecte, aquestes no volen perdre. Però el que jo sé avui encara, és a dir, si que s'han assegut a la taula, ja han parlat, ara els resultats no ho sé, ja vaig dir que si sabia alguna cosa, de seguida ho diria aquí, o per carta, o el que fos. Només comentar-vos que des del rentapeu ens hem posat en contacte amb la fundació, hem concretat una entrevista per aquesta setmana, per tant, sabreu més coses la setmana que ve, des d'aquí, des del rentapeu. Jo feia així, així amb el cap, i ho feia perquè el Jesús comentava de quina manera serien les classes, que fa el pinjar-hi així, d'aquella manera, i que l'art és sentiment, amb la qual estic totalment d'acord. Però el dijous passat, vam intentar explicar quin seria el mètode de treball d'aquestes classes, quin és el projecte que té la fundació pels talles de plàstiques, i en cap moment se'ls va deixar explicar que la manera de treballar és precisament aquesta, aquesta que deies tu, de posar un objecte sobre la taula, i bé, comencem a treballar a veure que ho sugereix aquest objecte o aquesta idea. Vaja, em sorprèn que diguis que les classes eren així, quan en cap moment vam sentir la persona que va venir de la fundació i que venia disposada a explicar qui seria l'equip, quines serien les ofertes, quina seria la manera de treballar. I llavors també si em deixes dir una altra cosa, i és una cosa que ja us vaig comentar el dijous passat, vaig comentar aquí el de Vendres al Justo de la Fusta, torno a dir-ho aquí i ho diré un fas i falta. Quan tu comentes que es va fer la publicitat amb els cursos i els noms dels professors i demés, sí que ens vam equivocar. Ens vam equivocar segurament a baix, no vam posar una nota dient que s'havia iniciat un procés i que aquest professorat o aquesta oferta era provisional fins a la resolució del concurs. Ens vam equivocar també el mes de maig o de juny o juny, em sembla que era quan vam venir a visitar els grups i no vam comentar-ho. Amb això et dono tota l'error. Absolutament teniu tota l'error a aquest punt. I és un error, és un error i dels errors s'ha d'aprendre. T'asseguro que no es tornarà a passar mai més. Seguríssim. És clar, perquè si heu carregat els tallers no pot passar. No, i després també m'agradaria comentar una cosa. El projecte, tot i que personificat en la Puri, el Jordi, la Genira, la Carme, són uns tallers municipals. I, per tant, com a ajuntament hem de garantir l'èxit d'aquest projecte, sigui qui sigui qui el gestioni. Sí que és cert que hi ha tota una història, tot un bagatge, tota una experiència que no es pot esborrar, ni molt menys. Però a vegades m'he preguntat si hagués estat el Ravies. Si la Carme, la Puri, el Jordi i la Genira ens ha sortit un projecte més interessant o portem molt de temps aquí, tenim un desgàs comprensible i volem mirar d'establir-nos per la nostra compte o de fer alguna altra cosa. Entenc el que dieu, entenc perfectament. Espera. I és molt complicat. Perdona. No, Carles. Una mica el Jesús. Em vaig apuntar en cosa. Fem una mica interactiu. He dit unes coses que de veritat que em fan gràcia. Retegro absolutisme en el despotisme il·lustrat. És una miqueta més gran. Com que el projecte és de l'ajuntament, pel que vulgui. Jo no he fet el projecte de la Generalitat, no he fet el projecte de la Generalitat. Com que no fan pel seu bé, que estiguin contents. Això tampoc és governant de la democràcia. Si la Carme, la Puri, la Genira, qui fos, tingués un altre projecte, segur que agafaria un altre projecte, faltaria més. Però és a nivell personal, la responsabilitat és un altre. Hi ha més. Només ho posàvem. Com ha sigut l'Ajuntament de la Generalitat. No ocultaria res. Si pensen anar-se, aguantaria. Segur, i poso la mà al foc per ella. Per qualsevol professor. No per la Carme, ni la Puri, sinó per tots. Si el mes de maig, en abril, sap que hi ha la possibilitat de marxar, des del primer dia que té aquesta possibilitat, a la gent que està amb ella, segur que li diu. No, no. I a sobre li haurien fet un regal, la mar de maco, i estarien la mar de content a la persona que ha fet aquest treball. I quan a la fundació, a mi em sap greu, pobre home, va passar malament. Però es que li van dir que no volien ni sentir-ho, i que ens dava ben bé igual. A mi el que m'estranya és que aquesta persona no s'ha xequés i marxés, perquè jo és el que hauria fet. Bé, d'això ja en parlarem al mar. I ho hauria fet, però no per ell, no per ell, sinó perquè escolta, la gent que no està aquí per poder parlar... Però pobre home tenia una cara de bien. Ostres, com m'he ficat. Jo entenc. I clar, no té res en contra d'aquesta gent. Molt en contra. I és molt lísit que vulgui guanyar-se la vida. El que sí que dic és que l'Ajuntament ha actuat tot malament que pot. I és molt. I és molt malament. I que no tindràs aquest problema més, i que no, perquè no n'hi haurà en tallers d'aquestes. Jo no tindràs el problema. Jo discrepo, discrepo. Sí que hi haurà tallers plàstiques. Sí que n'hi haurà, perquè el projecte continua a sentir. Ja t'he d'anar a la raó, que a la temporalitat l'hem prevista malament i l'hem executada malament. És que és una evidència. No es pot dir el contrari. A mi el que m'agradaria que quedés clar és que aquest procediment s'inicia de comú acord amb el professorat dels plàstiques. És a dir, aquesta separació per una banda la gestió de la Casa de Cultura de Genginestar i per l'altra, els cursos dels plàstiques ve per una demanda del professorat de les arts plàstiques. I atenent aquesta demanda ens asseiem amb ells durant un any i mig i comencem a mirar quina és la millor manera i quins objectius perseguim. I quan tenim tot això decidit, bé, com ho fem, quants diners hi destinem i, a més a més, de quina manera s'ha de fer jurídicament, perquè som la administrativa pública, no ens n'oblidem, i hem de gestionar diners públics. I la manera com s'ha de fer és amb un concurs públic, que... I tant parlant, perdona, saps dir, que abans ho han sentit, de 70.000 euros en total. El contacte és de dos anys prorrogable a dos mes. Els dos anys són 35.000 euros, 17.000 cada any. Quan tu fas la licitació la fas pel total del que pot arribar a ser el contracte, per tant, dels quatre. I són 70.000 més lliures, sí. Jo...Picos, eh, però... Respecte, que el concurs ha de ser públic, perquè són l'administració pública, completament d'acord. Jo crec que això ningú ho posa en dubte, i fins i tot ells, ells tampoc. Això que hi ha d'haver clar, també, per banda... per banda de diament del col·lectiu de l'Umnes, no es posa en dubte i m'agradaria també dir-ho, des d'aquí, que ningú d'ells ho ha posat en dubte. Només faltaria, no? No, a mi el dubte que em surgeix, i en tot aquest procés, i tenint en compte tots aquests antecedents de treball i anys de feina, i de gent que ja coneixia els tallers, i que estava el tema tan afiançat aquí sent just, com per un tema burocràtic. El projecte... Doncs perquè, malauradament, la burocràcia administrativa, o les lleis, o el que sí, que regeixi un procediment d'aquest tipus, són freds, i no entenen d'aquestes conjuntures. Perquè concretament estem parlant que aquest grup de professorat no va presentar unes tases... Aquest professorat... No, no, ho dius bé, és a dir, perquè es tingui en consideració la totalitat del projecte, s'han de tarificar tots els cursos, i se'n va a n'oblidar d'un, que això pot passar. La n'oblidarà concurs de Polona Tarifa? Exacte, exacte. Aquesta dada no entra... Automàticament queda exclòs del concurs. I abans jo deia, malauradament, no l'han guanyat elles. I dic, malauradament, no perquè l'empresa que l'ha guanyat no estigui convençut que pot fer una bona feina. Exacte, ja ho comentarem amb ell o ho comentarem amb ell. Però, sinó que dic, malauradament, precisament per tot aquest bagatge que tenia i per tot el coneixement, que no ha pogut tenir aquesta continuïtat. Des d'alumnats s'ha preguntat, i això des de l'Ajuntament de Sant Just, tenint en compte que si una burocràcia o no, no es podria haver... Com ho diríem? Mariat, no hi ha algú que pogués haver llegit el projecte abans i dir els que estaven treballant i us heu deixat això abans de treure'l? No, no, us entenc, us entenc. Mira, en un concurs d'aquest tipus hi ha dos sobres, d'acord? Un d'ells és tot el projecte artístic, diguem-ne, i l'altre és el projecte econòmic. Cap dels dos pot ser vist per l'administració abans de la mesa de contractació, perquè si no estaríem ajudant a unes empreses i a nosaltres no, i això no podem fer-ho, ha de ser totalment neutral. Per tant, això que comentaves, no, perquè més de més els sobres són tancats i s'obren a la mesa. És la mesa que hi obre els sobres, i llavors la revisa i es veu que és el que hi ha i que no és el que hi ha. A mi, perdoneu el paral·lelisme, però em sembla tan burocràtic, com abans comentaves, el tema que... Sí! El paral·lelisme ètima amb el de la Constitució, no? Si volíem fer un referèndum perquè el poble català dictamini el seu futur, no? Doncs si hi ha un paper que no t'ho permet, arribarà un punt que te l'hauràs de saltar, no? I com és que aquest cas és tan evident que per no haver posat els preus, la tarifa d'un curs concret, agis de... No hi ha cap mecanisme legal. No pot fer res l'Ajuntament en absolut. Solamente res, perquè això és una llei estatal. Sí, hi ha una cosa. No hi ha voluntat. No hi ha voluntat. Ara, en sumclin la boca, amb el terme aquest, del dret a decidir, és igual. Si no s'escolta. Una administració tan petita com aquesta, no escolta. Vosaltres que sou des del col·lectiu d'alumnat, penseu que no us estan escoltant. I tant. S'estan sentint. Quan dius que no t'escoltem, aquest referès és exactament ho dic, perquè dijous ens deia. Doncs, com a mínim, ens seteu negociacions i tenteu que els quedi en els quatre. I fins que no, no ens torneu a dir res, i no cal que ens reuniu, sinó enviar-nos-ho per carta i demés. Cosa que em sembla molt bé. Això s'està fent. Estan parlant, a veure què podem fer i què no. I quan tinguem informació, és el que ens demanava. Però vaja... Saps que no. Què està fent a l'Ajuntament? Mira, ja veurà si la fundició es posa en contacte, no sabeu si són posats en contacte, sinó on estan aquestes converses, a quin nivell estan. És igual. Heu fet aquesta història, algun dia sabrem de bé per què. Perquè a mi hi ha una cosa... Perquè ja l'he explicat abans. Sí, però tu has explicat el que sigui. Jo m'ho puc creure o no. Sí, no és clar. Si ens posem així... Però això és a nivell particular. No, evidentment, sí, sí, està clar. Alguna altra. Però des de l'Ajuntament, que no tenen cap solució, senyors, però que tu has dit a l'Estat pròpia de Catalunya no hi cap a la Constitució, no tenen cap solució. Sí, quan s'interessa s'ha d'escoltar i quan no s'escoltar. Això és la política. Vosaltres des d'Ajuntament, Sergi, concretament, què s'ha fet amb la fundació? Aquestes negociacions, qui ha entrat a parlar algun tècnic? No, perquè nosaltres considerem que aquestes negociacions les ha d'adonar directament a l'empresa i els treballadors. Nosaltres no podem ser part de la taula de negociació. Crec que no hem de ser-ho. Això és una empresa que li fa una offerta a uns treballadors. Ara, el que sí que hem fet, ha estat parlar amb la fundació i explicar-los, abans de la trobada amb els alumnes, explicar-los la situació. Mira, ja ha passat això. Els cursos funcionen des de fa 15 o 20 anys amb un professorat, amb un alumnat molt fidel. Tinguem en compte que és un canvi, que en aquest canvi poden passar moltes coses. I se'ls ha fet veure la necessitat de que alguns membres del professorat són molt aprofitables, molt, tot aprofitables. Més que això, ja no podem fer. És a dir, ja entren la seva competència si decideixen, o no, per fer-ne una offerta als ifans. Sé que tenim el tema o debat burocràtic de la burocràcia, fins a quin punt? Per fer de l'administració pública, quina ha de ser. A mi em sap greu estar aquí defensant burocràcies i lleis quan, precisament, hi ha algunes que no és que m'agradin gaire, però estem fars també d'hora amb el baratament de diners públics. I per una banda, se'ns demana rigorositat com la gestió dels diners, o amb els fons públics. Se'ns demana transparencia, se'ns demana neutralitat, però quan resulta que el resultat del partit no és el que ens agrada, hem de repetir el partit. Home, doncs... Home... Sí, sí, és que simplifica la cara. Simplifica estar en les coses. O sigui, tens un problema de nassos al poble i em dius que quan el resultat del partit no m'agrada, per què esteu a l'Ajuntament Cony per governar, per descomptat l'acord en el poble de Sant Jus. Si tot el que sabeu fer és que sigui jurídicament correcte de tot, legalment impecable i no sé què, ostia, dimitiu, cony, amb un jutjat ja tenim prou. No fa falta, així que és el baratament de fons públic. Continuant dient que hem fet coses des de dijous i que això que no hi ha voluntat deia estupants, No m'ho puc creure. Jo et dic que n'hi ha, i que l'hem utilitzada, i que us vam escoltar dijous. Et matem, que hem fet coses malament. No et puc dir gaire cosa més, perquè no hi ha hagut gaire més notícia com aquell que diu. Jo vaig escoltar l'entrevista que em va fer aquí mateix, a tu, al divendres, al migdia, i aquest mateix dia, aquests 27 minuts d'entrevista, em van deixar molt clar, però molt clar, que no hi havia solució. Perquè després d'un problema de raços, que jo no vaig dormir aquella nit, aquí n'hi havia una tranquil·litat, sinó que ja sabia que és una qüestió de sensibilitats, que sí que podia passar, però... Escolta'm, jo, jo no vaig dormir, i mira, si a mi em fots poc, o sigui, no vinc... I jo et puc assegurar que... Però jo no tinc el problema, el problema té a l'Ajuntament de Sant Lluís. I jo et puc assegurar que a mi sí que em preocupa i que fa moltes nits que no dormo. Tu pots creure com a ser abans o no ho pots creure. Però és que l'encotillament que tens amb el poc marge de maniobra que et permeten les lleis i els reglaments i demés, és molt, encara que no ho sembli, és molt. I hi ha moltes vegades que hi ha un problema d'aquest tipus que té molt mala solució, i és cert el que tu dius, potser no n'hi ha. Home, tant com això no, però sí que és un tema de mal gestionar per tot plegat, per tot plegat, no només per la part jurídica, sinó per la part emotiva, també, no? Però, ostres, de veritat, creieu-me, quan has dit que hi ha voluntat de tirar endavant i de trobar una solució, que no és la solució que ens agradarà a tots, probablement, que no és la solució ideal. Doncs també, però que n'hi haurà una, segur. Estic convençut. Sí, per la qüestió de populisme, però aquesta solució, més o menys quan penseu des de l'Ajuntament que pot arribar. A veure, nosaltres vam dir que ens agradaria començar els cursos el 15 d'octubre, vam dir dijous, però estem veient que les negociacions entre empresa i treballadors, segurament no ens permetran començar el 15, llavors estem suspesant a veure si és millor començar el 15 de manera provisional i de pressa i corrents o, realment, esperar-nos el 5 de novembre en sala, que és el primer dilluns després d'aquell pont, i tenir les coses resoltes, perquè, precisament, els alumnes puguin decidir què és el que fan. Que tens raó, que hauríeu d'haver decidit abans, que hauríeu d'haver tingut l'opció de, fins i tot, no matricular-vos, sinó que ha sigut volgut. Totalment d'acord. Però ara, com a mínim, intentem fer les coses millor del que ho hem fet fins ara. Aquesta setmana hauríem de saber alguna cosa. Aquesta setmana volem que sorti un escrit dirigit als alumnes, amb un màxim d'informació. Més que convidats, nosaltres trucarem, ens seguirem informant per tot aquest tema dels talls dels plàstiques, veiem que hi ha molta gent que ja realment està indignada i li sap greu... Lògic, 200 alumnes. Des de l'agentament, veiem, vosaltres ens dieu, que esteu fent coses, per tant, nosaltres ho seguirem, perquè ens podem informar, i nosaltres podem també informar a tota la gent, aquestes 200 persones, que, com a mínim, són les que ens han comentat, que estan pendents d'aquesta resolució, de la problemàtica als plàstiques. Ens queden dos minuts... Bé, no sé si heu de comentar... Per tancar una mica... Jo, per tancar, em sap greu dir-li al Sergi Pobre, que ha tingut aguantar el xaf, fa una mica, no? Però va pel Sergi, va per aquest ajuntament, i va per totes les administracions, de l'àmbit que siguin, crec, personalment, i estic amb els gessos, que no hi pot haver cap llei que estigui per sobre de la voluntat popular, i és feina de les administracions escollides, fer-hi el possible, anar a les instàncies que facin falta, o moure el que faci falta, perquè es compleixi la voluntat popular. Si, en aquest cas, la majoria dels alumnes estan demanant una cosa, crec que ha de ser l'ajuntament, que ja es va lloguer per aquesta gent, poder obtenir els seus objectius. No sé si... No, no, no, ja... Hem parlat prou, em sembla. Jesús, el tancar. Bé, jo només dic moltes gràcies a tots els que heu vingut. Avui, Sergi, moltes gràcies, moltes gràcies, Jesús, Jordi... Merci. I a l'abri, que fa mitja hora que porta aquí, el nostre comandant, el capitán i els païs. Moltes gràcies a tots per haver-nos escoltat. Esperem una setmana que ve. Esperem gent de la CUP, perquè ens expliquin aquesta assemblea, i podeu tornar, quan vulgueu, més que convidats a parlar del que vulgueu. Moltes gràcies a tots. Bona setmana. És un problema...