recuperant, i clar, a nosaltres ens agrada molt tenir-lo, però no pot ser, no pot ser, no pot ser, ara està mal lligament, està... Està tocat, anímicament també està tocat, perquè li ha fet d'una iaia, 3 podies ser la bella cua res, mai tot. La gent, bye bye. De Pujol, hem de jugar dos lesionats. Parlant de Pujol, clar, parlant de Pujol, tornem al chat, què més diuen, tinc partit, s'anarà d'anar a l'Erik, ens deixa, no? En fi, un minut per acabar aquest Juguem a casa d'avui, amb aquest especial de... amb aquest especial de l'oquei Sant Just, hem pogut parlar també amb el Toni de Pablo, amb l'Enric Torrents, i... Hem creat una secció, hem directe la secció aquí pel Toni. El seguiment de Toni de Pablo, farem aquesta nova secció, i fer de 30 segons que marxem, foli, foli, el xipirón. Subiendo pa'bajo, bajando pa' arriba, perdiendo imperdibles, que tú no querías que agosca... Cal destacar que l'equipot torna allà a la futbol sala, eh? Aquest cap de setmana, per cert. I la setmana que ve, especial la futbol sala, amb Marc More, Jordi Molina... Jugadors amb molta història de la futbol sala. Molta història de la futbol sala, aquí a la ràdio d'Esvern, al Dilluns Caber, aquí al Juguem a casa. Jordi, bona nit, ens acomiadem. Bona nit, Marc. Ens veiem Dilluns Caber, us esperem i us prometem que intentarem fer-ho millor, però tampoc no us podem assegurar res. Bona nit a tothom, una fort abraçada, ens veiem Dilluns. I have gone, highest mountain, I have run through the fields, only to be with you. I have run, I have run, I have scared, these city walls, these city walls, only to be with you. But I still haven't found what I'm looking for, but I still haven't found what I'm looking for. I am curious, how it lives, there for healing, free in the tears, in blood like fire, this burning desire. I have spoken, when we turn on angels, I have held, and all the devil was white in the night, I was cold as the sun. But I still haven't found what I'm looking for. I believe in the kingdom come, in all the colors, leading to war, leading to war. But yes, I'm still running, to broke the bonds and lose the chains, carry the cross, I'm ashamed, I'm ashamed, you know I believe it. But I still haven't found what I'm looking for. But I still haven't found what I'm looking for. I believe in the kingdom come, in all the colors, leading to war, leading to war. I believe in the kingdom come, in all the colors, leading to war. Molt bona nit, un dia més, tot benvingut al Rentapeus, a Ràdio d'Esvern, són les 9 de la nit, i comencem un nou programa. Molt bona nit Jordi, molt bona nit, i molt bona nit amb el nostre comandant de l'Enterprise, molt bona nit Bri, no ens sentim Bri, té el micro desconectat. Molt bona nit, molt bona nit. La clòpia és membre actiu de la CUP d'Espelugues de Llobregat, mèmbra no sé si és actiu del Pesac, per dir socialista i llibertat nacional de Catalunya. i biòleg, coses que se'n saberà, dirà que ens hem de fer de favor de venir avui a parlar-nos de tots els temes que volem parlar del tema de la CUP, dissabte que heu de tenir, i veu tenir perquè el Jordi també és membre actiu, per si no ho sabien els nostres ullets, per si no ho sabien, també és membre actiu de la CUP dels Plugues, per tant avui tindrem una doble entrevista, veu tenir l'Assemblea Nacional, per a veure si volíeu o no entrar en aquestes eleccions del 25N, això és una que va ser que no, oi que no, dirà que. Va ser que sí, però no és només el que es decidia en aquesta Assemblea Nacional, que era una Assemblea Nacional extraordinària, era també el com. Molt bé, parlarem de tot això, d'aquí una estoneta, ja sabeu que en primer de tot ens agrada comentar les notícies que han hagut durant la setmana, les notícies més de Caire Nacional, de l'Estat espanyol o de l'Estat català. M'agradaria reiterar, tot i que a la setmana passada també vam comentar notícies més internacionals, com la victòria d'Ugo Chávez, el que m'agradaria recordar i reiterar altra vegada el tema de que les notícies que nosaltres triem no tenen per què ser les úniques que surten al programa, ens agradaria que hi hagués participació i ens enviesiu notícies que vulguessiu que comentem en el proper programa i ja sabeu que els canals per fer-ho són el Correu Electrònic, el Rentapeus. Ràdio d'Esvern Arroba, Hotmail.es, la Brinds fa així, un OK molt bé, nois, ja els anem recordats. També ho podeu seguir per vi a Twitter, o fer-nos un Tweet i o bé al Facebook, al Rentapeus. Exacte, que tenen les tres vies possibles, i fins i tot imagina't que podeu trucar aquí a la ràdio, Brinds, no sé si tens del telèfon per aquí, que tots són un compromís, oi que sí? T'acaba de posar en un compromís? Sí. Ja el buscarem i us passarem al telèfon perquè podeu trucar en directe. El més senzill és que el busquin al Google. Exacte. Escolta, Jordi, no m'infravaloris d'aquesta manera. Jo us l'ha aconseguir en aquests dos minuts. Vinga, gràcies, Jordi. Queda anotat aquí. Bé, vam començar la setmana amb coses com que la proposta de l'esquerra republicana es va tombar, dic la proposta, que és que la realitat tingui la puta estat de poder convocar referèndums d'independència. PSC, PP i PSOE van votar que no, per tant, que tenen una gran majoria de votes no es va poder aprovar, no va poder tirar endavant. No sé què en penseu. Aquest tema, referèndums... Era una proposta que calia entendre, des de la basant d'obrir la legalitat de l'estat espanyol a la possibilitat de celebrar un referèndum que fos convocat per la Generalitat i no pel govern espanyol. Actualment seria el govern espanyol, o que, segons la legalitat espanyola, hauria de convocar, o és el que ha convocat tots els referèndums, siguin de basta estatal o siguin d'una basta autonòmica o fins i tot més local. És curiós, perquè penso jo, el ser un referèndum per independència catalana, fet que hagi de convocar l'estat espanyol, no sé si acaba de tenir gaire sentit, tenint en compte que això ha de sortir dels ciutadans espanyols i dels catalans, evidentment, és a dir, els catalans que tenim la iniciativa i volem o volem o no. Fins ara, potser és una mica... Fins ara i que algú em corratgeixi, però diria que no hi ha hagut cap referèndum d'aquest tipus. Vam intentar amb dibarreig, eh? No, d'independència d'un lloc en el qual la gent que anava acabia de votar fos tot l'àmbit de tot l'estat en concret o imperi, perquè recordem que tot això ja comença bastant abans, en l'època de colonització, imperialisme, etcètera. Diria que seria, potser, el primer cas que no és el territori concret que es vol a Mancipa, el que ha de tenir dret a les urnes, sinó que volen que sigui també l'estat espanyol, però ja han posat de manifest reiterades vegades que faran tot el possible des del govern espanyol per evitar qualsevol via per la qual Catalunya pugui exercir aquest dret a l'autodeterminació i de moment, a nivell legislatiu, tenen tota la puta estat i també, més enllà de la majoria absoluta, que té el partit popular amb la qual cosa. Era una proposta que era evident que no arribaria a bon port. El que fa gràcia i no deixa de sorprendre una mica és la posició del PSOE no tant, però sí del PCC, perquè dies abans havia declarat que estarien d'acord amb un referèndum legal i en la que tenen la possibilitat de legalitzar aquest referèndum i diuen que no. Aleshores dius, si és legal, sí, però farem tot el possible per evitar que això sigui... Jo crec que el PSC va abstenir-se, no és que digués que sí, sinó que es va abstenir en el tema de la proposta. Va votar amb contra de la proposta? Sí, no, en la declaració. En el Parlament de Catalunya. És una que es va abstenir, no és que digués que sí, sinó que ell va dir, jo ni xitxa ni ni mola, com diuen aquests, i després allà sí que van dir, aquí no passem parlar o no? Sí, al Congrés es van estimar més de no debutar juntament amb la resta del PSOE. No fos cas que es creés algun partit alternatiu abans d'algun militant, o ara mateix ex-militant i sense dir gaire els noms, crec que tothom tindrà amb algú... O natura... És meravell, aquesta mateixa setmana ha presentat el nou partit que ja va començar a iniciar anys enrere en Pasqual. Ah, sí? I aquesta notícia no l'he vist? No. Estàs bastant despista d'aquesta setmana. Ara no recordo concretament el nom del partit. El nom és Nova Esquerra Catalana. Nova Esquerra Catalana i no sé què més... És una grupa Nadal, no? No, no, de moment l'ha creat ell sol a partir del manifest aquell que van elaborar uns quants del grup socialista català, i amb l'esperança que hi hagi més persones del mateix partit i de fora del partit que també s'adereixin ara bé. Només per puntualitzar m'agradaria veure els trets diferencials entre aquest nou partit i el que vindria a ser Esquerra Republicana. No, perquè el cap de la fi crec que si els dos volen un mateix estat, vol dir que Catalunya tingui un estat propi, i es consideren d'Esquerres, fins ara a dia d'avui no hi visc massa diferència amb les seves polítiques econòmiques com per tenir aquest fet tret diferencial. Bé, ja veurem com avança això amb l'Ernest Malaga. Jo penso que, bueno, jo crec que més d'un cel·liadirat... Aderint. Aderint, gràcies. M'he encallat aquí, cel·liadirat, aderint. Ja veurem com avança. Dimecres ens vam aixecar i vam veure... Bé, ens vam aixecar, caldona estona, de veure una gran notícia. No sé com calificar-la aquesta notícia, jo estic una mica desconcertat. No és que em sorprengui, realment, i em refereixo a la notícia del ministre d'Educació Werth dient que no hi ha intencions... ministre de Cultura. Cultura i Educació. Bé. No és que... sí, perquè la mateixa cartera, diguéssim, no es banca res. Bé, al principi, Educació és una competència transferida a... Qui? Ah, la majoria, com un exector. Jo de la Ràdio, per exemple, sí que deien que no, la consellera Rigau va dir que no, que no s'aplicaria per a ell, o sigui, que aquesta competència ve directament de Madrid, completament de la Ràdio, i això en suena bé de menjar aquí. És una competència una mica... No, sí, de fet, arreu d'aquesta notícia em sembla que també van sortir altres dades, que no recordo exactament, però no sé si entre un 40 o un 50% de les matèries o del contingut de les matèries que s'han de donar, per exemple, al principi de Catalunya, venen... Donades de Madrid, sí, sí. Correcte. És una competència relativa, per dir-ho d'alguna manera. Sí, són els tres estats que ve des de Madrid, després de cada escola també s'ho pot adaptar, però sí que el currículum ve... Fins i tot avui he llegit una notícia dient que aquest currículum... Bé, un tuit, concretament he llegit un tuit, que volia dient que el ministre... Això del tuit és perillós, eh? Per què? Perdona? Depèn de qui faci el tuit. Ah, no, clar. Clar, clar, clar. No, però després m'ha portat directament a un diari que també seria el periódico digital, el públic, perdona, el públic digital, dient que a WebVol eliminar la part contemporània de revolucions que no entri a partir de segon d'això ja no s'hagi d'estudiar. Per tant, no entri com obligatori a estudiar revolucions, la revolució industrial, la revolució francesa... Diu molt, eh? Diu molt, eh? Sí, sí, diu moltíssim. Aquesta notícia diu moltíssim. Entra al tema, no?, d'aquesta frase que volem espanyolitzar a los catalanes, a la educación catalana, perdón, i després et venen amb aquesta notícia dient que a partir de segon d'això ja no cal estudiar, pot haver-hi l'opció de no estudiar aquestes revolucions i fins i tot saltar-se al tema de feixismes i dictadures. Per tant, no estudiar Hitler, Mussolini, Franco. Esperar és a tornar l'història, en el segle XVIII, abans de la revolució industrial, és com el seu somni, potser, que volen tornar a aquella època, no?, doncs sembla que, si no l'estudiem, si no estudiem el segle de les revolucions, que va ser el segle XIX, el segle XX, que també va ser un segle de revolucions i de guerres no ho estudiem, doncs sembla que podem tornar a aquella societat patriarcal, vocòlica i arcàdica, que potser renyoren força, aquell bipartidisme que avui et diria d'alguna manera s'està donant, però no de la forma també el que es donava potser en aquell temps. Bé, no sé, haurem d'estar molt atents, perquè si realment funciona, o no sé en què comentàvem, jo la traia comentant a l'escola i jo treballo en l'escola, comentàvem que els francesos, per exemple, que van fer i fa molt de temps que ho fan, és directament canviar el professorat del nord, el d'envi en cap al sud, i és el que fan és simplement francolitzar, fer francòfons a tots, a tot l'estat, i fer, simplement, retirant aquestes persones, que potser són més properes a una idea, o diferent idea, a la capital, les retirant, les canvien, i ja tenen aquesta doctrina. Si realitzem l'estat francès, segurament podem veure que ha sortit bastant més victoriós a l'hora d'eliminar tot el que no fos francès, segons els criteris més centrals, per dir-ho d'alguna manera. Potser estan més d'acord, a menys d'acord, però és el que van fer, i continuen fent-ho pel que es veu, perquè jo parlo pel que m'he informat una mica, és el que sí que ho fan, sí, sí, vull dir, simplement posen mestres, professors, del nord, del nord, en cap al sud, i les coses d'aquesta gent. I no es noricament en la qüestió de l'ensenyament, sinó pràcticament en tota la funció pública, per això les biografies de molta gent de la Catalunya del nord, que precisament en un lloc on ja sempre hi ha hagut més problemes per trobar freina, la funció pública te permet d'alguna manera entrar i anar pujant pels teus mèrits i tot això, però això sempre implica uns tres llats fora de Catalunya, molt sovint cap al nord, això, i després, a mesura que un avança en la carrera, pot anar continuant, cap al migdia, i tornar a casa, però després de molts anys, de cílic, clar. Exacte. Bé, jo ho trobo preocupant. Aquesta última notícia que he llegit, sí, bueno... No són les úniques declaracions preocupants que hi ha hagut? No, bueno, no només declaracions sinó també manifestacions. Hi ha entrant o no, si estàs d'acord o no. Profesores de manifestacions de divendres, tot i que dijous també van haver-hi manifestacions. Correcte, el dijous va ser el dia que hi havia vaga el sector de l'ensenyament universitari, i, bueno, tot i que va ser un dia... Ensenyament universitari públic, s'ha dit, perquè normalment... Sí, sí, sí. Bé, no en fa. Bàsicament, és el que es queixaven... Jo estic endavant i no en feia. Directament. D'acord o no? No n'hi havia. A la pública es van caixar, deies, Jordi, perdona. No, que amagrat va ser un dijous plujós, es va aconseguir que, a més o menys, la manifestació central que hi va haver a Barcelona, que no va ser la única, hi van assistir uns 5.000 estudiants, que hi va haver un èxit, va ser convocatòria, i va estar en seguiment tant el que era la UB com la UAB, la Universitat de Vella Terra. Va transcorre en tranquil·litat, pel que sembla, no? Sí que va transcorre en tranquil·litat, no obstant sempre hi ha el detall, un cop acaba de la manifestació, uns quants dels participants van ser identificats. No detinguts, però bueno, hi ha forma para una mica la estratègia policial dels últims temps, el tema de... O bé, ja no sempre detenim-te, el fet que et identifiquin i que ja et tinguin fitxat, sense tenir un expedient, però que ja sàpiguen qui és, a l'hora de la veritat, pot jugar en contra teva, més que res. No sorprendria ningú que qualsevol dia algú d'aquests, en una altra manifestació, després d'alguna altra manifestació, fos anar-te a buscar a casa seva. No seria el primer cas, malauradament. Malauradament, cada cop passa més. Sí, realment, les mobilitzacions del dijous van expressar tot el malestar que hi ha en la comunitat educativa. Més enllà dels estudiants, també en altres sectors, s'està veient un atac a l'educació pública, un atac a l'educació universitària, i precisament per part d'uns governs, que proclaman que són els governs dels millors i que cal la formació per sortir de l'ecris i la formació d'excel·lència, però que acaba en un recurs alitista i un concepte de l'educació no per formar tota la societat, sinó perquè hi hagi quatre espavilats que em facin negoci. Exacte, per aquells que la poden pagar. Aquí m'agradaria fer un petit incís. Brí, no sé si has aconseguit el telèfon. Sí, sí, sí. El telèfon de la ràdio, com que també n'és... El 9-3-3-7-1, 3-3-6-6-1. Tornem a repetir, m'està quedant clar. M'hi vaig sobreure, em sembla. Tornem a repetir, Brí, sisplau. 9-3-3-7-1, 3-3-6-1. Molt bé, fantàstic. 9-3-3-7-1, 6-6-1. És que abans crec que se m'ha colat un 6, però ara ja està. Sí, és que tu s'ha tornat a colar el 6. A mi s'ha tornat a colar el 6. És 6-1 al final, no? Sí, sí. Truqueu i si us l'agafem bé, i si no, ens envieu un e-mail. Per comentar quan se vol notícia que volen comentar, ja sigui quants soldats que hem comentat nosaltres, la proposta d'Esquerra Republicana, el ministre Auer, la vaga estudiantil de 10 jocs, o comença vol notícia que vosaltres que ja ho ha de sortir i ja ho ha de comentar. O sigui, ho voleu comentar. I fins i tot la següent notícia, que és la manifestació espanyolista el 12 d'octubre. No sé tu dir que si vas a aparèixer per allà, a celebrar d'experimentat. Òbviament no hi vaig anar. És una concentració antifeixista a Plaça Universitat, a la mateixa hora per denunciar l'aprofitament que fa el feixisme d'aquesta diada que davant no hi ha res a celebrar, perquè si el que se celebra és com va anar la conquesta d'Amèrica, no és una cosa per celebrar. És el que s'està celebrant, per l'enclà és un genocidi. Crec que no té un altre nom. Sí, està clar que el descens que va haver-hi de la població de les Amèriques entre l'any 1500 i l'any 1700, és el genocidi per excel·lència, per el nombre de pobles que van ser víctimes i fins i tot per com s'arrossega això encara amb unes estructures, potser no colonials, sinó neucolonials que encara pateix, sobretot l'Amèrica Iatina. A part d'aquesta manifestació antifeixista, va haver-hi un altre concretament espanyolista, volen ser espanyols, volem ser espanyols, no? Som catalans, per tant som espanyols. Comptament és això. A part d'una xifra no és un bai de xifres? El bai de xifres ara mateix no el recordo. Ens va ser la Guàrdia Urbana, va xifrar amb uns 6.000, i després els organitzadors van arribar a donar una xifra... Jo crec que n'hi havia una que se'ls va colar un zero i tot. Per fer una mica de comparació odiosa, podríem dir que l'estimació més baixa de la manifestació de l'11 de setembre per la independència va ser de 600.000 persones. I l'estimació més alta de l'12 d'octubre va ser de 10.000. És una relació entre 1 i 60. Justem els números més favorables amb una i més desfavorables amb l'altra. Aquesta xifra de Guàrdia Urbana ha estat fins i tot comentada per la premsa espanyolista, i que s'ha de recapècitar de com s'havia convocat això. Fins i tot dient que era un error estratègic plantejar-ho d'aquesta manera. De fet, jo penso que aquí, tant les declaracions del ministre verd, com algun contingut d'aquestes manifestacions, jo tampoc no els hi vaig a donar lliçons, però és sintomàtic com prenen la nostra terminologia de l'independentisme català, perquè nosaltres, quan diem que els països catalans no són Espanya o que nosaltres no som espanyols, o reclamem la independència, ells ja estan utilitzant la paraula independència per dir que no volen la independència, i ells estan dient que cal espanyolitzar l'educació o cal espanyolitzar els catalans. De qual cosa, reconeixen realment el que nosaltres portem dient. Doncs tant i tant. Que la paraula espanyola i la paraula espanyola, si abans havien tingut en el seu moment un sentit merament geogràfic, ara no, ara el tenen un sentit nacional, un sentit nacional en el qual nosaltres no hi tenim caguda. Bé, mira, ja entran. Jo crec que ja podríem començar a entrar... Sí, sí, de fet, aquesta manifestació, com a molt, es podria comentar les dificultats que van tenir, potser això també, a l'hora de la veritat va tirar enrere que ja n'éssim més persones, o sigui, tampoc tontos, i ens creiem que sigui tan poca gent, la que dona suport a aquest tipus de pensament, però pot ser que una de les coses que tireixin enrere molta gent a anar és la possibilitat que grups d'extrema dreta apareixessin o es fessin seva fins i tot, la manifestació. Bé, no sé si van arribar a fer-ho, algun sempre n'hi ha, tampoc crec que fossin del més visible, crec que dintre del que caig. Si vols buscar-ho trobes, òbviament, però crec que tampoc va destacar excessivament per l'aparició o la monopolització d'aquesta manifestació per part de la gent d'extrema dreta. Recordem que, normalment, el Barriors es manifestava amb un juic de forma individual, i allò sí que feia... Tirant reira. Bueno, feia una mica de por, però és la veritat. Sí que es podia destacar, potser, per la sensació d'aparició dins d'aquesta manifestació de gent que és evident, perquè ho propaguen i ho diuen, com el Berriera, l'Issé Sanchez Camacho, o Josep Albíol. No ets jo? Josep Anglada. Anglada i Josep Anglada. Que se linin amb Josep Anglada tampoc és sorprenent, la veritat. No. Bé, i per comentar l'última notícia més general, aquí sí que ja podríem començar amb matèria amb tu, directe, és ja el tema del dissabte 13 d'octubre, deu tenir assemblea amb la CUP, en què tu també vas a participar, Jordi. Correcte, conjuntament amb el directe. Potser us veu anar-hi. No sé si hi haurà tota la gent desplugues. Sí, tot. Totes les plugues no hi era, però a més no l'habitància de la CUP. M'he explicat malament. Més o menys perquè hi hagi 7.500 persones. No, era un teatre. No recordo dades exactes, però sé que a l'hora de votar hi havia més de 500 vots. Vull dir, no el sabia dir. No donava ben encara jo. No, perquè et sembla que t'ha saltat i has llegit una altra notícia que hem suprimit. Però no passa res. Acabó. Adiós, notícia. Seria graciós o moriria de canes de veure una assemblea nacional de la CUP amb 7.500 persones votant. No esperem que... Tot arribarà. Exacte. Com podeu veure, el meu coneixement d'aquesta assemblea és bastant dol, perquè no vull llegir les notícies. M'agradaria que m'expliquessin temes de tractar què deu tenir, com va resultar aquesta assemblea. Sí, el tema... De fet, és una assemblea nacional extraordinària. Es convocava de manera centrada en la qüestió de la participació en les eleccions del 25 de novembre, motivada per aquesta convocatòria, una convocatòria anticipada, i que, de fet, la legislatura que es tranca és la legislatura de la història de la Comunitat Autònoma de Catalunya més vereu de totes. Ha durat escaçament dos anys. Menys de dos anys. I amb aquesta urgència, s'havia convocat aquesta assemblea nacional extraordinària i havia hagut un treball previ per, diguem-ne, cobrir i fer totes les coses que pertocava, per poder decidir. I, gràcies sobretot, a les assemblees obertes que s'havien fet a nivell local i a nivell comarcal, hi havia hagut tota una entrada, també, de qui opinaven els diferents agents de l'esquerra independentista, que opinaven també persones llegades a moviments populars, que opinaven una mica de tot el procés, i sentit, una vegada, que tota aquesta informació prendrà la decisió al dissabte. Jo crec que, tenint en compte que és una organització política una mica diferent a les que potser s'han vist fins ara, o si més no, les que són més conegudes per tothom, potser podríem començar explicant que és una candidatura d'unitat popular. Sí, perquè molta gent que... s'ha de donar en els mitjans... mitjans d'informació més populars, diguéssim, farà un any, un any i poc... Jo crec que a partir de les darreres municipals, que va ser quan la CUP va fer... va experimentar un creixement amb nombre de regidors bastant exponencials, si no el vaig mal fixat diria que va passar de 22 a 104, i obtenint fins i tot quatre alcaldies. A mi m'agradaria que m'expliquessis... o ens expliquessis els ullens que estan escoltant el programa. Ben bé, la CUP, en què és diferència? O potser... Don Prové, no? Don Prové, doncs... ha fetes pràctiques en aquesta fase actual, en aquest de res de 10 anys, perquè el nom s'havia fet servir també en altres ocasions, sempre una mica amb la mateixa idea, de la candidatura de la unitat popular més de l'esquerra independentista. És aquell actor de l'independentisme que mai no s'hi va integrar a la reforma, la reforma post-franquista, no?, i que va mantenir, diguem-ne, la seva estructura, i que es van fortir, sobretot, fa 10 o 15 anys a través de la xarxa de casals, no?, de vegades avançant més en les temes socials, en el tema, diguem-ne, més en aquest sentit, que no, les organitzacions polítiques, que de vegades anaven una mica més enrere. I, d'alguna manera, la candidatura de la unitat popular és concepte com el sector institucional, o la branca institucional, o l'eina institucional d'aquest moviment. Del moviment de l'esquerra independentista i de les altres organitzacions i moviments, alguns d'ells sectorials, com poden ser sindicats, sindicats d'estudiants, o altres que es consideren, o s'anomenen, de estratègia política, que una mica serien creadors d'idiologia, bueno, només que creador, reafirmadors d'idiologia. I la CUP, el que havia a la fi només, és la part de la lluita institucional d'un corrent molt més ampli. La CUP ha deixat arran i em sap greu, perquè, a més, aquest és l'any que s'ha constituït, que és el grup juvenil que neix de la fusió de Maulets i Cajei. I, bé, això, vull dir... Per tant, la CUP, com a eina, és relativament jove, relativament, però com a idea, podríem parlar d'anys... Sí, podríem parlar, bàsicament, des de... Des del pesant. La data històrica seria la fundació del pesant, de finals de l'any 68, començaments de l'any 69, en aquell moment neix la idea d'un... Bé, suposo que ja podem trobar antecedents històrics en els anys 30 d'aquell independentisme que se n'adona que hi ha unes problemàtiques de classe, en una societat de classe cal una estratègia de classe, que valora també quina és la classe social que pot liderar aquest procés, i arribar a la conclusió que cal un socialisme de llibertat nacional. Per tant, des d'aquesta data de fundació, fins a aquesta decisió de fer una candidatura per les eleccions nationals de la comunitat autònoma catalana, és un dels temes principals de la CUP, la qüestió nacional. De fet, no serien tampoc la primera candidatura de l'esquerra independentista en unes eleccions al Parlament. Hi ha hagut alguns altres exemples en el passat. Sí, però més recentment diria que ara portàvem uns quants anys sense que hi hagués aquest tipus de partit o organització política a les vulletes de votacions al Parlament de Catalunya. Perquè abans ens comentàveu que a les últimes eleccions municipals, es nota un augment de 22 regidors a 104 regidors, com vosaltres, com us expliqueu aquest augment, de 22 regidors a 104, a 4 alcaldies, ara plantegar-se a fer, a presentar-se als municipals. L'ocument del 2007 al 2011 s'explica per d'alguna manera, per una posta creixent en la lluita institucional, com una forma més de lluita, per part de l'esquerra independentista, la qual cosa va comportar que es creessin més candidatures d'unitat popular. Com més candidatures en crees, com més se preparen aquestes candidatures i fan un treball continuat, les que no van poder presentar-se l'any 2007 van presentar el 2011, segur que això també. I després també és clar, les que ja s'havien presentat i havien tingut alguna representació, o n'havien tingut representació, com que van tindre 4 anys més per treballar. I aquest treball va saber enganxar amb les inquietuds, d'una bona part de la ciutadania, va no aconseguir augmentar-ho millorant els seus resultats. Tampoc crec que se'ns pot escapar una mica al context polític, per dir-ho d'alguna manera, en el qual vivim. Després d'aquella pujada històrica que va tenir Esquerra Republicana, que va arribar a aconseguir 20 escatx diputats al Parlament, a partir del tripartit també hi va haver una davallada molt important. Més endavant també s'està produint, de fet, una crisi amb la creença, amb el model de partits polítics actuals. I la CUP, diguéssim, que potser... Canvia aquesta idea? Canvia aquesta idea, i com que ja fa uns anys que existeix, de fet, no és que canviï. El que passa és que, com que existia un tamany reduït, potser, i afortunadament, ja esperem que segueixi així, no ha tingut l'oportunitat de corrompre's, per dir-ho d'alguna manera. De moment, diguéssim, que es manté com una alternativa que, d'alguna manera, no ha tingut encara ni la possibilitat, o quan l'ha tingut, no s'ha vist perjudicada que per cap a fer de tipus corrupcions, de coses d'aquestes, que s'hagi pogut donar a molts dels altres partits que avui en dia estan governant i governaran. Quan parleu de gestió, de funcionament, de partit... De fet, hem estat parlant de moltes coses, però encara no hem definit exactament els pilars bàsics. La CUP, clar, em diuen, hi ha moltes regidories que la gent diu, formem una CUP. Quins són els pilars bàsics? No, parlàvem ara dels pilars bàsics, els 3 eixos estratègics bàsics de l'esquerra independentista, que és l'àmbit nacional de països catalans, aquesta defensa com a punt bàsic, la defensa de la independència i la defensa de la construcció del socialisme. Serien els 3 eixos bàsics que evidentment van lligats també a tota una altra sèrie d'ajuts, contra el patriarcat, una lluita contra un model econòmic provoca una destrucció ecològica important, a escala planetària, però també a escala local i a escala nacional, i aquestes són els idearis bàsics. I després també m'agradaria destacar el concepte municipalisme i el concepte radicalitat democràtica. La CUP és una organització assembleària, completament assembleària. Aquest dissabte ho tinc a l'Assemblea Nacional. Aquest dissabte hem tingut l'Assemblea Nacional per veure si aconcorríem en aquestes eleccions o no. Però, d'alguna manera, partim de la base, o es parteix de la base que el Parlament mateix o tal com està estructurat del sistema democràtic, deixem que li posi cometes avui en dia, perquè és molt complicat perquè realment la política arribi a les persones que els afecta la pròpia política. Per tant, la CUP planteja que les persones facin la política? Absolutament. I un dels mecanismes, i això està claríssim, i de fet la CUP és una organització municipalista, per això també el fet de passar a concórrer a unes eleccions extra-municipals. Això es volia preguntar ara. Suposo que un debat intens d'una restructuració molt important, vull dir, la política al cap i a la fi és una cosa molt senzilla, és molt més fàcil relacionar-te amb els ajuntaments, algú que coneixes, que pots veure teu dia a dia, que el Parlament és una institució que està absolutament allunyada, absolutament allunyada de qualsevol persona de peu que puguem conèixer, vull dir, les decisions que es prenen allà, que a més a més no oblidem que les que es prenen allà tampoc són les definitives, que hi ha unes altres decisions que encara venen de més a un que també afecten, que ens afecten directament, i que hi ha aquest Parlament d'aquí al mig que simplement les legitima. És per això, la nostra aposta real és el municipalisme i el municipi, com a ens polític, on s'ha de gestionar la major part de decisions polítiques. Òbviament entenem que som una nació als països catalans, que hi ha de haver coordinació entre els diferents municipis, però on s'ha de centrar bàsicament el poder és el lloc on està el poble, i el lloc on està el poble és el municipi. Perquè jo els pregunto com a partit municipalista i ara plantejant-se unes eleccions a dins de la comunitat catalana, com es planteja, com es vol restructurar, posem pel cas, que ara us anà a preguntar com veieu aquestes eleccions, els resultats, si creieu o no, si us ho preguntaré, però en el cas que la CUP tingui és un sector fort, com es planteja a dins la CUP de dir a tot això, com ho fem? De passar als municipis, que tenim, no sé, 4 caldies, uns 100 i pico residus dins dels municipis catalans, ara tenim X residus, i han de restructurar això. De fet, la feina de restructuració va començar abans. Enfortint, doncs diguem, de la idea de les CUPs, en aquell plural, de les candidatures de cada poble, a vestir una estructura territorial, una estructura territorial i nacional, des del nivell comarcal, el nivell territorial, el nivell nacional, i això és una cosa, un procés que potser encara no ha acabat del tot. En aquest sentit que és la forma necessària per poder, realment, destructurar-te també a nivell nacional, que és l'esignatura pendent, l'extensió de la CUP, tot el territori o dels països canats. Jo no es pregunto, perdona, directe, però els preguntors no és una mica arriscat, dir que sí, ara, a presentar-se en aquestes eleccions. Sí, sempre hi ha arriscos quan... Hi ha sempre, però el risc el tens, tant si t'hi presentaves com si no t'hi presentaves. D'alguna manera, s'estava parlant, després també són especulacions, i veurem com acaba el tema. De moment el Mas ja ha dit que no parlem d'independència. Si no parlem d'estat propi. Parlem d'estat propi. Ja veurem com acabarà sent aquest estat propi a la Porto Riquenya, veurem com acabarà sent una mica el tema. El fet de no presentar-te en un moment com l'actual, en què en principi, en la següent legislatura, hi havia un procés constituent o hi havia d'haver un referèndum que a l'organització de l'Esquerra Independentista que ha apostat per l'independentisme des de l'any 68, amb la Fundació del Sant, creiem que d'una banda, no podríem influir, per exemple, amb aquest tipus de pregunta. Per nosaltres, un tipus de pregunta que no contempli en cap moment els països catalans no ens interessa, per nosaltres el nostre subjecte polític són els països catalans, la nació completa, no volem només un tros. I d'altra banda, el concepte Unió Europea. Nosaltres, com parlem d'independència, parlem d'independència de veritat. Un estat propi, dins de l'Unió Europea, no et dona cap mena d'independència. Abans documentàvem el tema del Parlament que el que havia a la fi el que està és legitimitzant unes lleis o unes normes o uns dictàmens, perquè no són ni lleis que provenen de més en un. I al cap i a la fi, la Unió Europea, que no estem en contra de la Unió, dels pobles d'Europa, cuidado, canvia molt, el cap i a la fi no ens donarà cap mena d'independència. A l'altre dia, ho deia el Jordi Martí, el candidat per Tarragona, nosaltres no volem un estat propi, nosaltres volem la independència. Que els conceptes són una mica diferents. Clar, el fet de no presentar-te aquestes eleccions, tu no pots incidir en aquestes coses, no pots... Quedes completament obviat d'aquest debat i creiem que era necessari que el nostre punt de vista i fos, almenys, en aquest petit procés o procés que hi pugui haver d'independització d'una part del nostre territori. Bona nit, et parla tu també que ets el convidat. No, de fet, a veure, és el que jo penso que la idea que va transpogar de l'Assemblea és que era una cosa convenient, no diem, imprescindible, però era una cosa convenient, una cosa convenient que l'esquerra independentista fos en aquestes eleccions amb una candidatura. A mi, sí, que amb un 77% es va votar... Sí, esclar, esclar, evidentment que la gent que va estimar saber més votar que no o l'abstenir-se ho van fer pensant en la precipitació de les coses i esclar, quan les coses es fan precipitadament posar el diguem-ne les forts que s'ha de fer, les forts mateix que ara s'estan fent en aquestes hores, recollint els avals, els avals necessaris per presentar les candidatures Això dels avals dirà que és el 0,8% És el 0,8% de la població sensada en cadascuna de les quatre provincies, perquè ara anava a dir circunscripció, però són provincies perquè estem utilitzant la llei electoral espanyola perquè al principi des de els anys que porten des de l'any 80 del principi, no hem tingut encara una llei electoral pràpia Volem una estat pràpia, però no tenim una llei electoral pràpia I llavors hem de dependre d'aquesta modificació de la llei electoral fet amb tota la mala intenció la primavera del 2011 la primavera del 15 de maig del 15M aquella primavera es va votar un canvi en la llei orgànica de la llei electoral general per posar aquesta condició dels evals No n'hi ha prou amb ser una organització registrada en el registre del Ministeri de Justícia i tot això, sinó que a més has de presentar uns evals del 0,8% i a més de fer-ho en un temps molt breu i bé Clar, per organitzacions com el PSOE, PP, CIO no sembla que els hi costi gaire De fet, és que la llei no els hi demana Els que tenen representació parlamentària no els hi demana Entren directament cosa que d'alguna manera fins i tot podríem considerar que els evals són una bona eina per saber si una candidaturata té un suport mínim abans d'imprimir les paperetes per aquesta despesa que de ball pagarà contribuent però llavors els haurien de recollir totes les candidatures perquè de fet bé els partits que ara tenen representació parlamentària van tenir representació parlamentària en unes eleccions de fa 4 anys ara som a nosaltres en aquest cas, sí en aquest cas Bé, una altra vegada s'ha de pronunciar la gent i podríem pronunciar-se també recollir navals, a veure quanta gent Bé, com a li passa una mica i no és una mica una comparació una mica estrapitosa però el PSC que diuen ha perdut bastant votant i ha perdut bastanta gent que evidentment el 0,1 el recollirien és evident però és una mica aquesta idea que el cap ja l'ha fet i nosaltres és la militància bueno, militància tant de la CUP com de la resta d'organitzacions de l'esquerra independentista i fins i tot d'altres moviments socials no necessàriament alineats amb l'esquerra independentista qui estan duent a terme tot aquest procés i col·laborant perquè els dijous puguin estar presentades totes les firmes i tots els avals Aquest mateix dijous, sí, clar prenem la decisió al dissabte si us hem de presentar les firmes ara correcuita hem de tenir amics per totes les bandes de fet, si mireu el Twitter a Barcelona era el tema de AvalCUP o allò que ho volem tot que són d'empreses de l'Ocupara són trenditòpics quan ha estat trenditòpica aquesta tarda fa unes hores sí, està clar que aquesta campanya de recollida de avals s'ha de presentar per presentar les candidatures que en aquest sentit ens fan fer una feina ara en 3 dies però que l'haurem de fer igualment A mi no m'agradaria acabar perquè ens queden pocs minuts sense preguntar-vos directament a vosaltres com a Jordi, com a dir-vos que penseu que pot passar el 25N Penso que realment amb tot el desplaçament polític que hi ha hagut en aquests dos anys fins i tot una mica més és molt difícil de fer prediccions perquè la dinàmica de les eleccions és una mica diferent que la dinàmica del carrer que la dinàmica social sempre va una mica més enrere els processos electorals s'reacciona vota la mateixa gent però és com si d'alguna manera la gent t'endeja a ser una miqueta més conservadora a les eleccions però sí que vivim un temps de digitació en el qual la gent valorarà quines són les forces polítiques que davant de la crisi nacional de la crisi social que tenim donin respostes i donin unes respostes que siguin trancadores que no sigui el mateix que no sigui realment tornar a reafirmar-se o el poder per al poder i això és una exigència per això aquestes eleccions també seran molt exigents jo sincerament si ho mirés a priori et diria amb la crisi econòmica que ha d'estar al país o la nació o com li vulgueu dir i el creixent independentisme que hi ha hagut a nivell del principal a priori haurien de ser unes eleccions excelents per a una organització política rupturista com la CUP obertament anticapitalista una organització socialista i que aposta per la independència dels països catalans des del seu primer moment i fins i tot de les organitzacions anteriors i de la resta d'organitzacions que conformen l'esquerra independentista Ara bé no sé si per un tema de mitjans de comunicació o de boca a boca general a mi la sensació una mica camdona és que malauradament la CUP ara mateix el seu principal obstacle el trobarà amb el que seria el conjunt de l'esquerra més sobiranista del país amb tota la broma aquesta de la ciriza catalana o de la coalició transversal o del no sé què candidatura alternativa sense entendre jo crec moltes vegades és vista com una dispersió més del vot independentista i que la CUP amb el principal obstacle que es trobarà bàsicament amb la militància amb aquell conjunt de població que estarien dintre del que seria l'esquerra gent d'esquerres independentista que votarà la CUP però sí que gent d'esquerres independentista veure que una nova organització independentista es presenta a les eleccions no està sent ben vist i aleshores crec que el treball que tindrà la CUP amb el seu propi discurs en línia amb el seu propi discurs però anirà molt en direcció de moviments socials alternatives al sistema capitalista i crec que de fet anirà una mica per a qui ara que aquest col·lectiu de gent amb massa tampoc és un col·lectiu que sigui molt votador que canviarà la fi segurament a la captació de vot potser de la CUP serà bastant tirant dels abstencionistes mira fins i tot el que et dic per exemple conec molta gent que no aniria a votar si no és perquè es presenta a la CUP ara el que passa són molts els vots que s'han de treure amb una circonscripció o una província com la de Barcelona no sé si són el votant de 75.000 o 80.000 de fet poden ser més perquè en aquestes eleccions també preveiem que segurament hi haurà una mica més de participació i llindar que se necessita un altre d'aquestes teòricament sí és el 3% o realment la circunició de Barcelona que es llegeixen 85 diputats si fas el compte amb molta menys població amb un 2% menys o un 2% ja te correspondria un diputat però bé, no ens queixem tampoc aquí al principi perquè el país valencià demana un 5% que de lleis electorals n'hi ha moltes i sempre el sistema electoral sempre juga a favor del poder si el 5% del país valencià tenia una intencionalitat de frenar forces del tercer espai entre els dos partits espanyolistes majoritaris doncs aquí la llei del 3% té aquesta finalitat però bé, jo penso que també hem de pensar que les eleccions són molt més enllà dels resultats és també difondre utilitzar les eines de la campanya electoral per difondre el teu discurs i jo penso que sobretot la idea és utilitzar les eleccions per fer avançar no ara retrocedir per recaptar vots, perquè precisament el que s'ha de fer és que aquests votants que ara són una mica més recalsitrans doncs que vagin veient que és necessari una ruptura sí, de fet una de les grans frases que s'han dit aquests dies és que passi el que passi el dia 26 ahir el dia 25 l'endemà és dia 26 que la feina s'ha de seguir fent hi hagi representació o no hi hagi representació molt bé, moltes gràcies per haver vingut d'aquesta manera tan precipitada que hem trucat avui moltes gràcies a vosaltres moltes gràcies Loli per participar i avui per estar a les dues bandes autoentrevistar-me per estar aquí controlant-nos la nostra nova espacial m'agradaria comentar que mai ho hem dit aquest gran tema dels brokers que hi hem venit és una versió d'Alfandre Infight moltes gràcies per poder-lo posar i moltes gràcies evidentment a tota la gent que ens escolta i recordem que podeu participar per Facebook al Rentapeus, al Twitter al Rentapeus i al Ràdio d'Esberm a robar-ho 1.000 punets Aprofito Edu per dir llegir un Twitter de l'Aulàlia de Sant Just que diu felicitats pel programa d'avui m'ha encantat Fantàstic! Moltes gràcies a l'Aulàlia ens veiem la setmana que ve Vinga, bona setmana a tots! I l'editor José Manuel Lara ha de compartir taula aquesta nit I l'editor José Manuel Lara han de compartir taula aquesta nit a la gala d'entrega del Premi Planeta. L'Observatori, temps d'informació i anàlisi amb Joan Catà.