...música relaxant. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves. The Hill of the Leaves. Every afternoon from 5 to 7. A radio there's better. Què fa? Vostè m'ha dit que volia ser-hi internacional. Ja no li he dit això. No, no. Volia donar-li... Com ho ha dit, a més, el començament? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. The Hill of the Leaves. Morro, morro. En fi. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus. I presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el quint de vot, bralla, trucant al telèfon gratuït, 900, 100, 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o Parlament 2012 apuntcat. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara, també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara, també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara, també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofreniar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. www.informativcomarcal.com www.informativcomarcal.com www.informativcomarcal.com www.informativcomarcal.com www.informativcomarcal.com www.informativcomarcal.com www.informativcomarcal.com www.informativcomarcal.com www.informativcomarcal.com Molt bona nit, ara sí. A tots aquells que ens esteu escoltant. Una setmana més a Ràdio d'Esvern, el renta Pèus. Molt bona nit, Clara, i el seu constipat. Hola. Els dos us diuen, hola. Molt bona nit, Jordi. Molt bona nit. Molt bona nit a la nostra comandant de la Enterprise. Molt bona nit, Brí. Brí, no et sentim. Bona nit. Bona nit, ara sí. I un servidor. Bona tina. Aquesta setmana, lamentablement, no podem explicar-vos que no podem portar un convidat a la nostra segona part del programa per entrevistar. Per tant, avui tenim una llarga conversa entre nosaltres. A tots aquells que voleu participar, podeu participar a través del Facebook, que és el renta Pèus... Facebook al renta Pèus. Clara, gràcies per aquesta cara de... És que li poso cares. Facebook al renta Pèus. Per Twitter al renta Pèus, també. I en el nostre mail, el rentapeus.ràdiodesvernarrobahotmail.es Molt bé. Adiós, faig millor, això, eh? Sí, sí. A tots aquells que voleu contactar amb nosaltres, sempre diem, i no ho aconseguim mai, avui estaria bé que poguéssim dir el telèfon directament del programa, que és a la ràdio. La Brindz podrà dir una estoneta. Ella hi endagarà per aquí. Poder contactar directament nosaltres, trucant-nos i donant-nos la vostra opinió. I si aquelles notícies que voleu destacar, o que heu vist, que diuen... Doncs mira, a mi m'interessa comentar-ho aquí, el renta Pèus. Estarem molt agraïts i molt disposats a escoltar-vos. Evidentment. Què tal la setmana, nois? Bé. Atrafagal. Comencem dilluns, ja, que anem sempre estressats. Semana curta, una de tres dies. Bueno, bueno, de tres. Seran alguns de tres. Sí, jo sí. Ja t'ho dic. El tres no podem fer por, però bueno, treballem a gust, treballem a gust. Molt bé, molt bé. L'important és tenir feina. No necessàriament, sí. No, no. No em cajaré pas. Molt bé. Quines notícies heu vist aquesta setmana? Què volem comentar, nois? Bé. De notícies, com cada setmana n'hi ha hagut apatades. 500.000. Per això ja sempre ho comentem, que sense voluntat de sesgar la informació, nosaltres traiem aquelles que considerem inconvenients. Convenients, no inconvenients, no sé si és el mateix. I sobretot aquelles que, malauradament, no surten els mitjans massius de comunicació. Tampoc és que ràdio d'Esvern sigui escoltada per les masses, però almenys des d'aquí des de... Encara, encara. Des de la nostra petita localitat, intentem fer arribar i transmetre tot allò que encara no arriba suficientment a tota la gent. O molts cops, també, notícies com la que comencem, que ens subten tant o ens sorprenen tant, que creiem que és important donar veu a aquestes coses que passen i que molts cops passen desapercebudes també per la població. I aleshores en Jordi potser ens pot fer una petita introducció de primera notícia que volem abordar. Bé, bueno, bàsicament durant aquesta setmana hi ha hagut un suicidi i un altre intent de suicidi a dues persones que anaven a ser desnonades. Tots ja sabem que... Totalment, ho estan desgraciant molt el dia. Els desnonaments, sí, sí. És una lacre que estem patint, tota aquella gent que es va... un bon dia va decidir comprar-se un pis en tota la legitimitat del món. Els preus que hi havia els pisos en aquell moment eren els que eren i ara tampoc és que estiguin tampoc a l'abast de qualsevol butxaca, per dir-ho d'alguna manera. Tot i que insisteixo que és un dret constitucionalment reconegut. Jo anava a dir que els lloguers no estan a l'abast de tothom. Ara mateix els lloguers... Bueno, lloguers, depèn de quin lloguer sí, però n'hi ha molts, que per exemple el nostre municipi no arribes, no és un lloguer fàcil, no és el vostre cas, però nosaltres, per exemple, és un lloguer alt per pel que tenim. Em sembla més forta d'això, és com dues persones amb una sola setmana, una granada i l'altra, a Borgesota, a València, arriben a una conclusió que... com que l'única sortida que els hi queda és fer un acte com aquest, i a més, molts ho fan d'una forma bastant pública. És a dir, un suicidi gairebé reivindicatiu. A mi costa molt d'entendre. Que són notícies que ara fa poc, aquest estiu va aguantar molt, una parella que es volia llançar per la finestra, per la pèrdua del treball, perquè els dos eren treballant a la mateixa empresa, i amb els dos es feien fora, durant moltes hores van estar jo... amenaçant que es tiraven fins al punt de que l'home va entrar, però la dona va estar molt, molt a punt de llançar-se. Això a Grècia, dius, és que a Grècia estan molt malament, i que estan... Però estava pensant exactament el mateix... Però aquí, a veure, veiem això gran ara i a vosaltres... Vés a saber. Més que res, ho llegeixes a aquestes notícies, i dius, on és, això? És a Grècia, és a llocs que sembla que estan pitjor, i no realment aquestes coses passen aquí al costat de casa, i amb gent que poden ser els veïns... Jo, si us exercis sincer, no acabo d'entendre. Home, és complicat, és difícil d'entendre. O sigui, la decisió de perdre la vida... crec que és bastant incomprensible... per la immensa majoria de la societat, sigui pel motiu que sigui. Vull dir, el cap i a la fi, considerem que la vida és... Sí, però la diferència d'aquest suicidis és que són com suicidis públics, quan la gent que està al límit i prenen aquesta decisió per un desnonament o per una perda de feina, és que és molt dur parlar d'això, però no esperes en pastilles a la banyera, sinó que fan com una reivindicació pública que és l'única sortida que els queda. M'imagino que també... No ho sé, per mi és complicatíssim parlar d'aquest tema, i em sembla que és un tema també molt privat, però el que està clar és que això està passant. Jo ja li vam posar en dom, però em sembla molt adequat, això se'n diria terrorisme financer, el cap i a la fi. Que no hi hagi una llei que pugui regular que hi hagi gent que es queda sense vivenda, sense habitatge, i que els deixin sense en pare de res, que els deixin fora. Quan sabem que hi ha milers i milers i milers d'habitatges que ara mateix es troben puits, és que... Sí, no sé si seria... El tema és que jo crec que no s'estan intentant fer una llei per salvar-te tots aquests casos. La Soraya de Santa Maria va fer unes declaracions de... Clar, això és tan dur, aquests casos s'haurien d'habitar. I dius, bueno, tu ets la persona clagis, la senyora capaç de fer que aquestes coses no passin, que la llei canviï perquè sigui una mica més justa per tothom, i és obvi que no tenen cap intenció. Això m'agradaria, perdona, clar, que t'interrompi, però m'agradaria veure si algun dels nostres clients sapigués quines són les vies. Però quines podien ser les vies? O quina alternativa té una persona que desnona? A la fa poc vaig dir un mail, de com fer una petita trampa pel tema d'assassinaments, de no posar-te el lloguer, que al final acabes perdent el pis igualment, però no et podien fer fora, que era posar-ne el lloguer a algun familiar, per un lloguer així relativ, una ínfima quantitat. Aleshores, no sé si algun dels ullens que ens estigui escoltant, es pogués posar en contacte amb nosaltres, i ens explicar-nos una mica, que no poguéssim arribar a aquests casos, perquè ja sabem que les plataformes... Tornem els desnonaments. Tornem els desnonaments. Han fet una gran feina, una molt bona feina, i, a més, han aconseguit que ara mateix l'edació en pagament, que no és la solució definitiva, però, si més no, és un petit... Estic parlant i fins i tot has arribat al Parlament. I, de fet, ja hi ha hagut varios judicis, en els quals el jutge o la jutgessa els ha donat la raó, i ha acabat assentenciant que es donaven el pis, sense haver de pagar més a més la hipoteca. És que això ja és una mica de... Clar, no, no. Que tu tingués un pis, el que di al banc, i que li hagis de pagar el pis, és que em sembla una salvatxada. Clar, clar, no s'entén. No s'entén. Després és cert que els bancs estan traient a lloguer bastants aquests pisos que tenen, que se'ls han quedat com a la seva bossa, no de imòbles. El banc com a l'oquet, que ha de sortir. Però només surten pisos de la perifèria. Vull dir, o visc algun cop sortís un banc a muntaner diagonal, o arribau. Aquests se'ls guarden, per què? Perquè aquests és igual si passen 1, 2, 8, 40 anys, que no es continuaran tan amb valor. Aquests pisos se'ls posen al lloguer. Mm-hm. També, igual que he demanat... He demanat d'algú de l'opinió, no? Com evitar aquest assonament. També t'agradaria, jo també tinc curiositat, per a veure si algun banquer... Estigues escoltant. Jo penso que no, però ara... Jo només ho dic. Jo crec que hem de distingir entre banquer i treballador de la banca. També, tens raó. Però algú que sàpiga d'aquest tema, de dir per què els bancs van agafar... que ens expliqui una mica... Per què els interessa els bancs tenir tots aquests... Perquè són vents immobles, això no passa, això no caduc, això... Fins allà sempre. A veure... Aquesta és la trampa, Edu, jo crec, trampa-ho. D'alguna manera, en tota aquesta crisi que els anomenen, el que està passant, i ara està passant amb l'habitatge, però tinc el temor que arribi també a passar al menjar i l'aigua. L'aigua també s'està privatitzant. Però, sí, de fet, és que la situació és desesperada, eh? Actualment, aquí, a Aigüester... Aigüester s'està privatitzant, com també s'ha privatitzat. L'energia és estar privatitzant absolutament tot. Però el cap i a la fi, el que hem aconseguit amb aquesta anomenada crisi econòmica, és que ara mateix, tot el parc d'habitatges que hi ha nous, la gran majoria estan amb mans d'uns pocs. Vull dir, que hi haurà gent que simplement per fet de viure hi haurà de pagar una determinada gent que concentra tota aquesta riquesa i que estem parlant d'un dret essencial. Però què passa és que la concentració no només és la concentració de l'apropietat de l'habitatge, és la concentració del capital, és la concentració del final de tot, absolutament tot. Hi ha informació del poder, no? I també, fins i tot hi ha informació, tu ho sabràs clara, que hi estàs. Hi ha un món de realistes i d'enviaris. Sí, al final, en molts casos, no en tots, però són grans grups de comunicació, com són grans grups d'empreses, o són grans grups de banc, no? 5% de la població acumula 98% de la riquesa del planeta. Aleshores, posant-te això d'aquesta perspectiva, ja malament anem. No, però la crisi d'alguna manera ha servit d'excusa per a tota aquella gent que es va hipotecar en un determinat moment, bàsicament, treure-li, ara mateix, tots aquests edificis que ja estan construïts, que haurien de ser d'unes determinades persones, que, òbviament, no estic gens d'acord amb els preus que s'estaven pagant i que s'havien de pagar i que encara s'han de pagar, però tot això ja ha passat amb unes poques mans privades. A mi que ja han creat la jugadeta perquè tot el lloc que havia de ser de determinades gens ja es concentrim en unes determinades mans. I consta que a determinats llocs també s'està especulant amb el menjar, amb l'arròs, amb el gra i amb aquestes coses. És que estem arribant a un punt de salvatge. Sí, jo vaig trobar concretament una experiència fa un any. Vaig trobar una persona que era, em sembla, el Paquistan, em va dir, i el Paquistan, no sé si m'explica, que un kilo d'arròs, costava quasi 100 dòlars, un kilo d'arròs. Això també ho veig a la persona. Jo no tinc dades per contrastar a aquesta informació. Jo no em conec una mica. A mi no em sembla... Potser probablement sigui... 100 dòlars? Tu és el que són 100 dòlars? 100 dòlars és una bastona, ara mateix són 80 i 90 euros. Bé, això no ho sé, però que sí que podem saber tots, és que han determinats llocs d'aquí a Occident i també s'està donant a terme a altres països del tercer món, però que estan gestionats, si més no, el tema de menjar per empreses d'aquí. En el moment en què hi ha una sobreproducció, el tema de la llei de l'oferta i la demanda, això baixa el preu que fan en lloc de baixa el preu... Destroeixen productes. I collites. Collites per que el preu surti més car i el que fan és un compte econòmic, a veure què entreien més diners. Amb tants productes venuts a tants diners, o sigui, ja en venem més, però amb menys diners. I si s'ha de destruir menjar, es destroeix. Per molt que després hi hagi gent que es mori de fam, i totes aquestes coses. I ens som tots conscients. Això funciona així. Si més no, m'agradaria que, si la crisi serveix com a mínim, perquè tothom s'entereix d'aquestes coses que estan passant i de la crueltat dels mercats. Tothom, no només la gent que ho pateixi, que realment es faci públic. I d'aquestes que estan fent amb tot, i així podria ser el següent tema, que és... Redallades, la gent ja no té vivenda, no té dret a... No té salut, per poc no té dret a educació. I això, per exemple, amb això, la gent que s'ha posat en front, ha sortit al carrer per reclamar una enhorra tallada a l'educació. Això no és lo primordial. I és el que en el fons ens farà competents no només a Europa, sinó en tot el món. És veritat que a un cor pla de 4 anys que venen unes eleccions, però si ens ho mirem amb una generació vista. Els milers de persones que es van tornar a manifestar en contra de les polítiques de ciutadans i de PP amb el tema d'ensenyament. Aquesta s'ha nominada la Maria Groga. Això no sé si va ser la... Aquest dissabte, a la tarda, segons dades de l'organització 55.000, segons les dades de la Guàrdia Urbana, rebaixaven a 5.500, correcte. Li traien uns euros per dir-ho d'alguna manera. Em sorprèn el Lema, que és molt obvi, per la dignitat i la qualitat de l'ensenyament públic, que així hem de reclamar una cosa tan obvia com ha sigut en aquest país la dignitat de l'ensenyament públic, vol dir que estem fent les coses molt malament. Molt, molt malament. Molt malament. Vull dir, perdona, una gent... està molt bé, això. Vull dir, si vos traurà negoci del tema d'educació, ho estan fent molt bé. Vull dir, per pròpia experiència, ho puc veure que la gent que pot treure negoci d'extescolars, de menjadors, d'anglesos, idiomes, grans corporacions d'escoles, ja n'estan parlant d'empreses, sinó d'escoles, que estan aconseguint amassar i concentrar en tot el tema d'educació i té molts beneficis d'aquestes retallades. El Jordi sempre diu que l'habitatge és un dret recullit per la Constitució, l'educació també i fins i tot més ha de ser un dret recullit per la Constitució, i ha de ser una educació lliure, una educació de qualitat, una educació per tothom. A mi la sensació que em fa és que s'estan generant també escales o diferents lligues d'educació. Si et pots pagar una escola concertada, sabràs anglès, sabràs possiblement alemà, hi ha una mica de sort, sabràs xino, i si et toquen a l'escola del teu barri, no seràs competitiu i possiblement amb uns anys, potser no pots entrar ni a la universitat. Què passa? Ens estem convertint en un model d'anglosexor de l'educació. Si ho pots pagar, podràs guanyar-te després un bon sovi, sinó no. Jo també veig molt la filla. En alguna manera, amb la privatització o conducció de la vivenda cap a unes certes mans, cap a poques mans, i el cap de la fil que està passant amb l'educació és el mateix. De moment, no crec que tinguin el valor de carregar-se directament el que és l'educació pública, perquè seria massa greu, i l'oposició seria molt forta. Ara bé, poc a poc, esglonadament, ja estan fent que a tots els instituts públics hagi de veure no sé quantes persones paraula, que els professors tinguin limitades, no sé quantes coses... No només els recursos, sinó el tema de l'horari, el sou... A la vegada, també, en aquestes escoles públiques, per sort o per desgràcia, es concentra, per exemple, a tots els nou vinguts, en lloc d'estar repartits pels diferents llocs, i produir una interacció més o menys... Integració, fins i tot. Sí, més o menys normal, es concentren en uns determinats llocs. Clar, no és el mateix el nombre de recursos que s'han de destinar a un institut, on hi ha 90% de persones que acaben d'arribar, i que moltes d'elles no saben parlar ni el català ni el castellà, com una escola, on tothom domina aquests idiomes. I, a més a més, hi ha un tema, també, dintre de l'educació pública, que els centres funcionen per... O sigui, el finançament dels centres ve donat per el compliment de determinats... Exactius. ...objectius. I, clar, les escoles, que no tenen aquests determinats objectius assolits, cobren menys diners, i reben menys finançament públic. O sigui, al cap i a la fi, estàs condemnant el que són les classes populars... a la miseria. A no tenir una educació. Estàs privatitzant l'educació. El cap i a la fi, al final, inclús amb el mateix pla Bologna, la manera que tenia plantejat el pla Bologna, si tu no tens calés per estar-te fent una carrera sense haver de treballar, perquè el pla Bologna el que t'impliques, hores de feina, hores d'això... L'assistència. I l'assistència presencials que són incompatibles amb una feina fora de casa. Si la teva família no té recursos per això, la universitat. Em preocupa profundament, en el tema universitari, però em preocupa igual o més a l'educació primària i secundària. L'educació básica, el que no podem fer, és que surti en uns adolescents que tenen problemes per escriure, que tenen problemes per entendre el que llegeixen, i que tenen problemes per identificar els elements claus de la nostra història, per exemple. És que estàs creant en alfabets funcionals. No et vull dir que no sàpiga llegir, però sí que és veritat que els hi costarà més. Els hi costarà més obrir un diari, els hi costarà més obrir internet, i els hi costarà més informar-se, part d'exercici i llibertat al seu dret de ser ciutadans, i d'estar implícats amb la societat civil. La meva pregunta és, vols dir que ja no els hi va bé? Ciutadans menys contestataris, amb menys capacitat d'anàlisi, amb menys capacitat de crítica? Em sembla que el final és gairebé voluntari. A mi em sembla molt interessant el que esteu dient. M'agradaria tornar a obrir el debat a la gent que ens estigui escoltant. Ara sí, tenim el telèfon de la ràdio, després de dos dies, ens el pots dir, perquè no porto les ulleres, i no veig res. Doncs mira, Edu, què se'n sent? Sí, sí, sí. Mira, és el 93, 37, 23... 37, 23, 66... 66, 1. Quina forma més rara dir aquest número de telèfon? 3, 7, 2... No sé quantos. Pots tornar a repetir-li, per si no ha quedat clar. Pots tornar a repetir. 3, 7, 2... És el 93, 37, 23, 66, 1. Moltes gràcies, Brí, i em sembla peculiar el format del número de telèfon. És que em fa gràcia, perquè tots els números de telèfon comencen per 3, 7, 2, 3, 7, 2, 3, 4, 3, 3... 16 i el 96. Ara que no hi ha nous. Bé, dèiem perdó al tema d'escola pública. Certament preocupant. Sí que és veritat que com en deus primàries, secundàries, com estan els instituts públics, com arribaran a estar certes a les escoles concertades, perquè no és només que la pública... tota la pública estigui molt malament, perquè sí que és veritat que està malament, però hi ha barriades. És així de trist dir-ho, però va per barriades, també. Aquí s'enjust. En consta que no... Com a recursos sí que estan malament, perquè sí que els entren al tema dels 15 dies i dels calés que no entren, però sí que és veritat que tenen una diferència de l'alumnat. Però sí que és veritat que també pots diferenciar amb certes escoles d'un lloc, certes escoles públiques d'un altre. És un bit que és important, per exemple, quan t'ajudes a dedicar-li a un professor als alumnes, del ràdio d'alumnes per classe, això és un bit que marca, però potser que marca molt més. És el que deia el Jordi, de com has de fer classes de ciències naturals, és que existeix això ja... Una de ciències naturals. Sí, la gent té problemes, realment, per parlar d'idioma, que necessita una classe de reforç amb un altre professor per aprendre la llengua. I això sí que marca els recursos que existeixen o no, això sí que ho marca. No sé, és tristíssim, i a mi el que em sembla més trist de tot, és que veurem els mal resultats de tot això d'aquí 10 o 15 anys, quan ja siguin molt massa tard. Sí, perquè ara fa 10 anys vam tenir com un boom de gent que deixava l'estudia quan acabava el 8è, a treballar. Era una obra, perquè m'oblidem que eren els moments d'album immobiliari, que ha fet tots aquests pisos que ara mateix estan desnonant. Era els mateixos que es compraven els pisos, per dir-ho així. Hi ha molta gent que entrava a treballar els 16 anys, tenien uns calers estalviats amb 25 anys per poder posar una primera part d'una hipoteca, i ara mateix es troben que li diuen que ara no hi ha feina, no puc pagar-ho, et torna al pis i li diuen... I apanyat, eh? És que és un boom del sistema, no? Com tant és que estem en un boom, en un sistema que està podrit, vull dir, o fem un canvi, o els greuges aniran empitjorant, empitjorant, i empitjorant, i respecte al tema, que també ara dels desnonaments ja va regegar les dues notícies, per tant, em permet el luxe. També m'han fet molta ràbia per aquests comentaris que sents a vegades sobre haver viscut per sobre les teves possibilitats i a l'averte hipotecat amb un pis que possiblement no et podries pagar. Per favor, estem parlant d'un pis on anar a viure. No estem parlant de comprar-te un Ferrari. No n'has tardat. Vull dir que estem parlant d'un ve de primera necessitat. I que probablement és que digui que això de que has viscut o no un Ferrari, però un cotxe molt més car del que hi ha a aquella persona que s'ha hipotecat per un pis. Que hi hagi gent que s'hagi comprat un cotxe que potser no li feia falta, d'acord, però amb el tema dels pisos. Estem parlant de poder fer la teva vida. El problema de tot això és que si ho miràs amb dades macroeconòmiques, la gran deuta de l'estat espanyol, en aquest cas, que el final ara mateix és el que ens implica, el deuta de les famílies, i, en fi, en comparació amb els deutes del banc, per exemple. Els mercats, algun dia, els hauríem de definir, perquè semblen un ente aquí... Un ente, no? Els mercats. I els mercats. Són directius de grans empreses, grans multinacionals, de bancs, i d'organismes i corporacions seudo-públicas, per dir-ho d'alguna manera, que s'encarreguen de ballar. En el fons monetari internacional volia el banc al central europeu. O privades, com les agències de qualificació. Això ja és la broma màxima que va de fer la gràcia al sistema. Vull dir que, per favor, que és això de les agències de qualificació, és que això només fan que juguem l'especulació. És la cirereta, la peça d'engranatge, que fa que l'especulació pugui donar encara més diners. Jordi, però justament el que jo deia és que el problema és que la situació que tenim ara és gravíssima, però amb les mesures que s'estan prenent, l'única cosa que a mi em sembla és que estem amb una carrera sense fons, que, perquè vagin molt, i molt, i molt pitjor. És que està claríssim. Vull dir, si parem analitzar el que ponen irem, si seguim en el sistema on estem ara, pensa d'una banda, molta gent aturada, sense recursos, i amb àncies de treballar del que sigui. S'han carregat tot el tema de la legislació laboral, l'han fet superflexible, la carització màxima. O sigui, ara mateix pots anar a una persona i demanar-li que et treballi 10 hores al dia i li pagues 600 euros. Clar, a més a més, has de tenir en compte que per sort, o per desgràcia, depèn de com tu miris, l'evolució tecnològica també ens ha fet que la careixi és menys màobra. Per tant, o sigui, d'alguna manera... Necessites menjent. Necessites menjent, a veure, podria repartir la feina que hi ha menjent, però tal com està muntada la situació ara, si pots agafar algú que et treballi per dues persones i que et cobri per mitja, doncs, bàsicament, el que acabarà sent és condemnar un gruix de població a l'absoluta misèria i exclusió social. I aquesta és la sortida que està prenent aquest sistema. Però, potser, justament, el que necessita el sistema és cert que s'està innovant, és cert que potser, físicament, necessites menjent, però necessites altres coses. Necessites nova tecnologia, necessites i més de més i. No, no. I el que estem fent, justament, justament, amb aquesta retallada en l'educació, aquesta retallada en l'investigació, és no crear per aquí. Per l'únic que sembla ser que podem créixer, estem retalladant per aquí, per la base, per l'educació, per l'investigació, fent que els joves que tenim preparats, la gent que realment s'ha preparat i que s'ha fet una carrera, la única sortida que té és marxar. Estic totalment d'acord amb tu. No estic en contra de l'evolució. No sóc una persona que voldria que torressin als arbres, ni res per l'estil. Ara bé, afegida la situació de precarització laboral, extesa, si a sobre poses, que es pot fer més feina amb menys gent, jo sóc partidari de que reparteixi la feina. No que saps el que et vull dir. Jo estic d'acord amb això, durant molt de temps ho he pensat, i després llegeixo coses, per exemple, d'alemània, que van implantar aquest model dels mini-jops. Això no és això, eh? No, però em fa por que tal com val el nostre sistema i el nostre país, quan la gent digui... No, mira, repartim la feina, perquè si tothom tindrem una mica de feina, etcètera, s'ha acabat convertint en mini-treballs absolutament precaris, que per 300 hores al mes estàs tot el dia a prenga. Jo parlo de repartir la feina, mantenint els salaris, eh? Bueno, oi, pujar-los, perquè ara ja els han tocat prou. No és que en faltinguin diners, és que n'hi ha uns que s'estan embutxacant, una mortarada que és que ni ens la podem imaginar. Els diners no han desaparegut, estan en alguna banda. Això és clar.Vull dir que no ens enganyen, per favor. Jo crec que aquesta, fundamentalment, és la clau de tot això, de no és que hi hagi menys diners, és que els diners no estan on han d'estar. S'han concentrat amb poques mans per diferents vies, o sigui, ja tenen tot el seu sistema i circuits creats, perquè la gent que som de la classe popular, mica a mica, no hem perdut poder adquisitiu, i tot el que és diner líquid acabinant amb unes poques mans, i ja tenen la borsa, tenen els bancs, tenen les privatitzacions, ho tenen tots, tenen un joc muntat fantàstic. Un dia hem de parlar de la borsa i de la psicàpia, totes aquestes coses que jo crec que se'ns escapen, però que són interessantíssimes, perquè... Perquè t'ajuden a entendre molt... És aquell màtric que abans dèiem que són els mercats. Els mercats són justament aquestes coses i ens les perdem, perquè són tan arrabassades, tan complicades, que és difícil com accedir, i és difícil entendre... Jo veig aquests números milers de milions d'euros. Mare meva, que ens els donin a la Sant Jordi, quins pobles més vagos que fem. O a les escoles, o als hospitals. Vull veure'ls, com realment els aprofitem, i es mouen una mortada d'inès d'aquí cap allà, que és que ni ens veiem passar. I també entre el joc del llenguatge, parlar dels mercats, parlar d'uns ens abstracte, també fa que a l'hora de mobilitzar la gent, digui contra què m'estic mobilitzant. Contra aquell lluitó. Quan tu, i no vull tornar a aquesta època, no vull que se'm malinterpreti, vius amb una dictadura, tens clar qui no és el teu enamig. Ara mateix parlen dels mercats, però a l'hora de la veritat, tu no saps a qui dirigir-te. Quan te'n vas a comprar el mercat, o quan vas a l'Àxid? Sí, que realment dels mercats hem de tenir clar que hi ha directius de grans multinacionals, de grans empreses i de corporacions que maneja en tot aquest joc del capitalisme, que a partir de la globalització ha començat aquí amb un desenfre, que veurem com acabarà la situació. M'agradaria comentar una notícia que no ha passat, sinó que passara, però que van allà salvant tot això de lluitar amb els nostres drets, que és el tema de manifestació... Ai, manifestació, perdó. De la vaga del dia 14 de novembre, de la vaga general, que està convocada per quatre sindicats, que són l'UGT, comissions obreres, la CNT... Ai, la CNT, perdó, la CGT. I falta un, que no me'n recordo ben bé qui és, però... Ho sóc. Però també han convocat el COS, que és el sindicat de la CNT. Ah, bé, gràcies. El YAC no ho tinc clar. L'únic que no sé si no ha convocat encara és la intersindical. No ho sé. Però, bueno, també vull dir que... Volia preguntar-los, perdó, perdó. Fareu vaga, vosaltres, al 14 de novembre? Bé, al 14 de novembre... Jo no ho respondré, no ho responeu, però... Jo, al 14 de novembre, faré vaga. Però, a part d'això, també volia dir que hi havia una altra vaga convocada pel 31 d'octubre, que la va convocar en solitari la CGT, ja farà uns mesos, que s'hi va sumar a la CNT, aleshores, a partir... Bueno, a mesura que ha avançat el procés, la manifestació... La vaga general del 14 de novembre no és només una vaga a l'estat espanyol, sinó que comença d'una vaga convocada general. Vaga general convocada a Portugal, que s'hi sumarà a l'estat espanyol, també s'hi sumarà a Grècia, i s'estan decretant jornades de lluit... També s'hi sumarà a Xipre, i s'estan decretant jornades de lluita a França, Itàlia i Alemanya. A mi no ho sabia. Vull dir que es tracta el 14 de novembre... Vull dir que la CGT va desconvocar, finalment, tot i que a Barcelona, la secció de Barcelona, no ho ha fet. I la CNT, tampoc, o algunes CNTs, tampoc ho han desconvocat pel 31 d'octubre, van passar-ho a convocar el 14 de novembre, també entenent que es tracta, potser, de la primera vaga general més supranacional, una vaga general de tota la zona més afectada ara mateix per la crisi a la Unió Europea, dels països del Mediterrani, que, d'alguna manera, estan més fotuts en tot el procés. I tot això, en realitat, quan tu mires i t'expliques i sents això, tens a dir, com s'expliquen les coses, i Portugal, Grècia, Espanya, Catalunya, França... Vaga general al mateix dia. Fensa que no ha decretat vaga general, però hi haurà jornades de lluita. És com tot el mateix dia dius... A part de la globalització de mercats, la globalització d'aquestes coses que tampoc estan malament en el sentit que és aquesta comunicació. Ni molt menys en el sentit que hi ha vaga general, perquè això com el que implica, no? Però, escolta... No s'ha d'aprendre frivolament mai a les vagues generals. Vull dir, no. A mi em sobta això de convocar una vaga general de 31, una vaga general de 14. La vaga general, jo crec que ha de unir tots els esforços de tots els treballadors amb un objectiu clar. I que ja veurem com acaba, perquè els últims vagues generals, per exemple, no sé si va ser un... No me'n recordo, no sé si me'n recordeu... No m'agrada la participació, però no va ser gaire de debat. Això arriba al 50%. No me'n recordo, no me'n recordo. És que aquí, en torno a la vaga, també, hauríem d'entrar a un debat de quina és l'afectivitat que pot tenir una vaga, com s'hauria de fer... O per què la gent no fa vaga, entre altres coses, que després de la flexibilització del mercat laboral et poden fotre el carrer, fàcilment. Aleshores, molta gent segurament no s'hi juga. I a partir d'aquí, les dades que puguin sortir també poden estar una mica distorsionades amb la realitat que s'està vivint. No és que la gent no tingui ganes de manifestar-se, és que realment està escorsionat... ...per poder anar a la vaga. Exacte, perquè tens una amenaça real de poder... No et podés ser expulsat de la feina. Sí, sí. No ens retallem drets. No ens retallem drets, hem parlat d'educació, hem parlat d'habitatge, ara parlem de manifestar-te... Bueno, de manifestar-te... Estàs ligat, després hi arribarem. També tenim notícies pel dret de manifestar-te i indagar sobre coses que no toquen, com diuen alguns. Preguntar els ullens del programa, els quatre que tenim... Saps què m'agrada fer broma, Clara? No em diguis així. Sí, el dia 14 de novembre faran vaga o no. Perquè és una pregunta molt típica als diaris, però penso que està bé. És una cosa molt bona. Però jo amb la pregunta també què he de fer, ja, avui dia... És un dia de vaga suficient. No sé si recordareu la passada de vaga general del 29 de març, que va sortir el Mariano Rajoy uns dies abans que ja et deia que tenia quantificades les pèrdues que podien produir-li, una vaga general. Si l'estat es mira, les vagues generales com unes simples pèrdues econòmiques, com a malament, ho poden assumir. No, però és una vaga general, no són unes pèrdues econòmiques, és que una vaga general és una mostra de repulsa del poble a unes polítiques determinades. Clar, però, Jordi, com sempre, s'ho fan anar bé, perquè, com tu deies, la gent no té pitjor ara per fer vagues tan més cagats, tenen por de perdre feina, etc. Per tant, si no hi ha prou gent, també s'ho prenen o s'ho fan venir bé per prendre un recolzament en les polítiques impulsades per govern, que és cert que em sembla que va fer el Rajoy l'última vaga general de, bueno, no ha sortit tanta gent, això vol dir que encara recolzen la nostra postura. Aleshores corres el risc de convocar una vaga general, i de si no hi ha prou cuoro mentre cometes, que el govern s'ho prengui com un afiançament de les seves postures. Jo us volia preguntar els dos. No creieu que el fet de fer una vaga general en aquestes polítiques, en aquest govern, per exemple, no portem dos, com cada amb aquesta, el 14 de novembre, més la que deies tu, la CGT, la CNT. Bé. No penseu que pot ser un... Pensem, pregunto, eh? Un fet de que... Quants utilitza les vagues generals? Vull dir, no s'està utilitzant massa o com s'està utilitzant... És el que estava preguntant. Potser el mètode d'un dia de vaga general ara mateix està obsolet. Vull dir, quina mesura de pressió estem fent, fent un dia de vaga general, a part de la participació que hauria pogut haver. No? Vull dir tu. Jo també crec que és un tema reflexionar, i posant-nos una mica més en clau local, no sé si el 14 de novembre és un bon dia per fer vaga general a Catalunya, donat que no dies més tard hi ha eleccions. És un dia excel·lent. Com que s'ha volat, no? Jo crec que el dia fantàstic seria el 25 o el 23, perquè el 24 es diu de reflexió. El 23 fas una vaga general. Aquí s'ha de ganar escals. Jo crec que s'ha de reflexionar, com diu el Jordi, sobre la vaga general i sobre quin sentit té també els nous models laborals que hi ha. Perquè molta gent potser sí que no va a la feina, però tens el movil engegat per si passa alguna cosa. Realment potser sí estàs treballant. És obvi que sempre que hi ha una vaga general, tots els mitjans de comunicació, i això ho sé, perquè molt viscut, t'acaben convocant a la porta de la CIA, t'acaben convocant a la porta de les grans fàbriques, de les grans empreses. Ningú va a la botiga d'Apple a veure si aquesta gent fa vaga o no, la gent no va al petit supermercat d'un barri de la periferia a Barcelona, a veure si la gent fa vaga o no. I la gent és el que donaria més veracitat a les informacions. Té mala vaga general, ja parlarem també la setmana que ve. Per cert, parlarem amb el regidor, que està ara mateix... Podíem llançar una pregunta de per quins motius faríes vaga. Molt bona pregunta, per quins motius faríeu vosaltres vaga. O per quins motius, no? Potser hi ha gent que ens digui que no m'agradaria fer vaga, perquè si no, no arribo a final de mes. Són molt bones, totes dues preguntes. Com preguntem els nostres ullens, ens han respost. Tenim una resposta d'un ullent que ara mateix l'Abril ens comentarà. Digues, Bril. Palante, comandante... No et sentim, Bril. El teu micro et fa... Et fa pollita. Ara et sentim, ara et sentim. Em sentiu, no? Ara et sentim, fantàsticament. Mira, tenim la resposta de la Roser, que diu si tenim por a fer vaga per perdre la feina, no fem res. Tots som lliures, però hem d'exercir el nostre dret a la democràcia. I després tenim una altra opinió dels nostres ullens, que és respectar el tema de l'educació que estàvem parlant abans. Que diu la nostra ullent... Porto des del 83 treballant a la concertada. Tots som professionals, i els de la concertada treballem més hores i cobrem més, menys. Ens estan tractant com funcionaris i no ho som. La concertada a la Generalitat li costa 4 xavos. Vull dir, no sé què en penseu i... No, és evident que el tema de l'educació, a la mateixa pública, a la concertada, com està... Això ja vam convidar el nostre regidor de crides en just d'educació, el Lluís Montfort, però sí que podíem tornar amb un torn de debat, perquè és un tema l'argo-itendid, el que diuen. És interessant també la gent que treballa a l'escola concertada, que ens anirà la seva opinió, perquè nosaltres sempre fem una defensa frontal a l'escola pública, perquè, com deia, més un dret bàsic. Però també hi ha aquest punt intermitz de professionals que tampoc treballen a l'escola privada de l'UCSA, i que es troben possiblement amb molts problemes que també té l'escola pública, i que segons i fins i tot poden arribar cobraments, és a dir, que potser la seva situació és... No podem, no, cobraments. Jo aquí vull fer una distinció. Una cosa és el model d'ensenyament, que jo defenso al públic i no al concertat, i l'altra cosa són els treballadors i treballadores, que aquí els defenso tots. És el que dèiem abans, la diferència entre la banca i els treballadors d'una oficina del banc. Però és que el final sempre és el mateix, és treballadors... Bueno, és una estratègia, jo crec, no sé si va ser fet aconcientment o no, però, d'alguna manera, que la classe o treballadora se senti tan dividida, per si treballa un lloc o per si treballa un altre, per si va estar ja amb corbata, per si porta monos. El cap i a la fi... El que passa és que jo sempre havia pensat, allò de tota la meva adolescència, que la lluita de classes començava a estar esgotada, i ara és com el ressorgiment de la lluita de classes. Ai, ha estat esgotada. Sí, potser com tot anava millor, no hi havia el xoc tan frontal. No vull dir que hagi desaparegut mai la lluita de classes, però sí que és veritat el que diu l'Edo, que l'hem trobat més diluïda, però n'hem sigut menys conscients, i ara és un altre cop el mateix. El mateix d'altres classes. No ha canviat mai. Jo crec que hem tingut la sort o la desgràcia, mai sabem si és sort o desgràcia, fins que ho puguem valorar al final de tot, que és el fet d'haver viscut amb l'època que a l'estat del benestar estava en auge per dir-ho d'alguna manera. Ha ben escut. Ha ben escut perquè hem sortit tots de la facultat, hem sortit ja amb l'època... Sí, que a l'estat del benestar, però bueno, volíem d'analitzar una mica l'estat del benestar amb què se sustenta, com i per què va haver tot aquest creixement, no? I aleshores, potser, si ho comences a analitzar, dius... Jo crec, Jordi, que podríem estar d'acord en sentar unes bases de l'estat del benestar, que són accés a l'educació, la sanitat, la vivenda, que és just del que parlem a cada programa. És a dir, s'està encarregant la base de l'estat del benestar. I és a dir, ja no són cotxes, ja no és si et pots comprar el Zara o a Dior, o et pots comprar una camisa nova cada dia. És la base, i és això el que s'està encarregant. Aquest és el drama. Però per què s'ho està encarregant? Amb què se sustenta l'estat del benestar? Vull dir, sí, hi ha aquestes bases, però per què han funcionat? I mentre han funcionat, per què ho han fet? En principi, han funcionat perquè tots creiem amb elles i tots creiem que eren intocables. Resulta que ja no són intocables. No, perquè hi ha hagut un tema. No només no són intocables sinó que són deficitaries i són un mal per la societat. Quan insisteixo i crec que serà el setè programa que fem i la setena vegada que ho diré. Jo ja sé què vas a dir. A veure, digueu. Els serveis públics són per ser deficitaris. Bueno, clar, no és un déficit. Evidentment, tu els pagues amb impostos. No han de donar beneficis. Han de donar serveis. No té més. És per això pel que pagues els impostos. Qui calculi els serveis públics per si són beneficitaris o no, és que no estan tan en què són els serveis públics. El que està clar és que s'estan encarregant les bases. I els nostres uents, els dos que han fet el comentari, és justament el que diuen. Si treballo a la pública, a la concertada, a mi també m'estan matxecant. I l'altra noia que deia, un altre dret que s'estan encarregant. Dret a la vaga. Ella deia, no, hem de fer un pas endavant i per molt que ens amenacin. Hem de fer valent el nostre dret. A mi m'agradaria saber o m'agradaria veure realment com ni d'això de la vaga. Perquè... No ho sé, s'ha d'interessant. És un pas més nou. És que el fan els motors. Sí, sí. I s'ha de saber la gent que serà útil, servirà per alguna cosa. Si a darrere no tens aquestes argumentacions, òbviament la vaga tindrà el seguiment que tindrà a part del que ja hem comentat per temes de raons laborals. No, no, però s'ha d'interessant, també. Perquè jo crec que... tampoc s'ha de cansar a la població. Avui fem agadament, també. Mirem una altra opció i dir-hi. Vaga indefinida, fins que no es compleixin unes certes condicions. Veurem. És interessant. Jo crec que és interessant dir-hi. Veure com va això de la vaga. Bé, veient tot aquest... el tema de... dels serveis públics de... de què hem de fer per evitar que hem de fer. Com a mínim hem vist una notícia aquesta setmana interessant i esperançadora en el fet que... la primera fila d'economia solidària de Catalunya desborda totes les seves provisions d'assistència. Més de 4.500 persones han assistit a la fàbrica... Fabricots. de Sanambró de Palomar, a Barcelona. On s'han fet? 114 entitats han estat fent iniciats... han parlat sobre les seves iniciatives, xerrades... Com a mínim es veu un... Sí. Un contra... Bueno, jo crec que fins ara portem 50 minuts de programa criticant i posant a parir tot. I ara tenim una notícia que... que són propostes alternatives que estan començant a funcionar i que són beneficioses donant feina. Molta gent està aconseguint productes de més qualitat, de proximitat, i és una cosa que s'ha d'anar tenint en compte. I crec que hem de també racionalitzar una mica el nostre territori i aprendre a saber sobreviure amb el que tenim més aquí. Òbviament no podrem satisfer tot, però és bàsic que cada territori sàpiga sobreviure amb els propis recursos que té. I aquesta gent ho està fent molt bé perquè, a més a més, no oblidem a les cooperatives aquestes la forma de funcionar de les empreses és democràtica. Això no existeix. Jo em comprometo a veure si puguem portar algun responsable d'aquesta fira, o, com a mínim, per l'envei, ni que sigui per telèfon, per d'aquí tres setmanes o alguna cosa així. Fixa-vos que aquest programa sempre són molt destroyers. Ja tenim dues coses positives. La crisi és com a mínim serveixi per obrir ulls i per obrir consciències, i dos, que ens acostem als uns a l'altre, i que mirem què s'està fent en nostre voltant a les opcions alternatives hi ha. I m'agradaria fer una pregunta als ullens. M'agradaria dir una cosa respecte als seus comentaris. Jo m'ho vaig agafar. Només és la meva opinió personal, que és la de sempre, també. Per mi no és una crisi, és una part... No, no, és una part més, una evolució més del sistema. I això tardor havia de passar. Vull dir... Posa'm el nom que vulgueu, aquesta clàssica. Digue-li crisi, digue-li drama, digue-li la situació que estem vivint. No, no, havia de passar. Estava clar. A mi, jo, ara sí, em permets. Volia fer una pregunta que deixarem penjada al Facebook del programa, que és quines iniciatives o a quines iniciatives heu trobat o esteu interessats o us voleu apuntar o el meu veí està apuntat que ajudin no a... Tipus, volem fer un or comunitari. Tipus, per exemple, és una proposta... A veure si podem portar algú algun dia. Viem, clar, ara ja els dos estem posats amb aquest projecte. Clar, el que ja parlarem un dia, segurament. I... Jo crec que jo era molt interessant que formi un programa d'això. Jo tinc coses a dir, coses a dir. Per tant, veus? Jo sé que tothom, més o menys, està movent per la seva banda, per un cantor o per l'altre, per poder aportar... I aquesta crisi l'estic patint, però, com a mínim, estic batallant-la com puc. Sí, jo crec que també respecte això, hi ha dos punts molt importants a l'hora de combatre aquesta crisi o moment actual. Gràcies. Aquest moment de pas, que havia de passar, i punt. Que és d'una banda, les accions que aprenem a nivell individual, que són molt relacionades amb el nostre consum, que consumim, de quina manera ho consumim, i d'altra banda, les accions que puguem doar a terme de forma col·lectiva, que el cap ja la fes o la resposta pública a un fet que volem negar. El tema de l'obrida de consciències, justament ho deia, perquè ara hi ha una iniciativa que s'està fent molt popular, si més no, al meu Facebook, que és de quan... Que estàs tan popular. Quan un compra s'està fent una crida, perquè quan un compra regals de Nadal, que volgui, jo no és inevitable, caure en aquest cerc consumisme, o voler fer regals, perquè és una època maca i tal, de fer-ho a comerciants locals, artesans locals, a gent que tens a la vora. No voldria parlar de la parola boicot a gran superfícies, però si volia... No, torno a repetir. No voldria parlar de boicot. El Jordi, sí.Verdria parlar... El Jordi parlarà de boicot, i jo m'intrestant parlaré de l'impuls al petit comerci, l'impuls al comerç de barri, els artesans de barri. Vull dir, ja pot ser, perquè també pot ser, pot caure dins d'aquest, d'això, que un petit comerciant no faci bé les coses. És més improbable. Com a mínim, si l'estàs comprant aquest petit comercial, l'estàs ajudant a la seva família a sortir endavant, o ell mateix, amb les seves penes. O fomentes, ajudem-hi una mica l'economia d'aquí. Hi ha el tema d'anar a comprar gran superfícies, que tots els productes venen fabricats de fora, a l'hora de dir com sortirem d'aquesta crisi o moment de pas actual, diu si tot el que comprem ve de fora no sé com incentivarem la pròpia economia local. Però bé, vull dir que estic totalment d'acord amb el... boicot, que no ho proposes, però el seu donament és a les grans superfícies. L'envisament positiu que pels nostres veïns. No, i tant, i tant, i cap aquí ha de ser. Totalment d'acord. Jo vull destacar una cosa, que no està aquí jo, a família, però ens ha passat 58 minuts i no hem parlat, en cap moment del tema de PSC, de... Saps què passa? I tant a gust, jo he estat tant a gust. No és que ho critiquis. Sembla que ho dic com a una cosa exclamativa, com a dir, no hem parlat de totes les notícies que sempre surten, com podria ser, per exemple, el Roval Cava que ha regeçat el dretge de decidir segons el mundo, eh, al PSC, i tot allà i això. Jo només ho dic com a exclamació, com a... Jo crec, o sigui, havíem estructurat... No, no, havíem estructurat avui la xerrada o el programa amb 3 eixos, un parlar de primer de les notícies relacionades amb l'economia, i ens hem quedat en aquest punt. Després hi havia un segon punt, que eren els drets i llibertats, que també hi havia notícies que no surten a gaire. Les hem parlat també. Sí, és que és tot tan interrelacionat, que és una mica complicat, però eren notícies concretes de sancions a gent que per manifestar-se o dur a terme determinades investigacions i posar en dubte certes opacitats en el tema de la sanitat, també n'ha hagut de... Jo heu d'estar parlant de la revista que fem iet, que ara ha tingut un judici. Ja en parlarem la setmana que ve, perquè aquest tema fa temps que corra. Si tu estàs enterada... Bueno, segur que està enterada, però amb la feina si en parleu i en el nom de la premsa... A la feina parlem de moltes coses de premsa, ja que és l'àmbit que ens toca. Si voleu, un dia podem dedicar-ho també a aquest món, que és apassionant i més en els temps que ens toca viure, tant per l'o negatiu, que són els eres i la precarització que estem vivint del sector, com de coses positives també, que és el naixement de petits o mitjans, mitjans de comunicació, projectes que intenten posar una mica llum en coses que no sempre s'emparren i que estan una mica ocultes. Bé, em sap molt la greu, família, però se les deu. Hem de plegar. Sí que és veritat que el problema de blues avui no hem vingut, però ara podríem estar una hora més parlant, si us ve de gust, per a tots tenim coses a fer. Entre altres, sopar. Sopar, per exemple. De moment, això encara no ens hem prohibit. No tindrem recursos per comprar els aliments, però anirem comprant arrosse. Moltes gràcies, Jordi, per haver vingut i haver estat aquí tan actiu com avui. Avui és molt actiu, està molt il·lustratiu. Sempre t'ho dic, estàs molt il·lustratiu cada vegada. Estàs il·lustratiu, la Clara també, igual l'il·lustratiu. A mi li us treu els dos, cada dia que vinc, cada dia ens que vinc, surto d'aquí il·lustrat. Es tracta d'anar-nos a ensenyar uns als altres tots, a través de tots, i d'anar construint les coses al col·lectiu. La veritat és que és un plaer estar aquí els dilluns, i començar la setmana així, com amb energia. L'Abrí, moltes gràcies per controlar tot l'interprise que tens allà, que sabem que és difícil, com ho portes, això. Cada setmana és un repte, però... Cada cop ho fas millor. Ho aconseguim, ho aconseguim pire endavant. I evidentment a tots els uents que ens deuen estar d'escoltar, moltes gràcies avui, moltes gràcies. I a l'altre aviat, que no ens sabem el nom. A l'altre aviat, que no ens sabem el nom.