Molt bona nit! Una setmana més el programa El Rent-a-peus, avui començarem amb un cert retard i certes baixes. d'una banda, l'Abrí, que avui no ens podrà acompanyar al programa, i d'altra banda, el presentador, l'Eduard, que ha sortit immediatament a la feina i està incorporant el programa. Bona nit, Eduard. Bona nit. També tenim la Clara Nervión. Hola, bona nit. El Carles, que avui ens està substituint a l'Abrí. Moltes gràcies. I en Llorenç Ray, portaveu de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Sant Just Desvern. Bona nit i gràcies per acompanyar-me. Moltes gràcies a tu per venir. Bé, com ja és habitual en aquest programa, començarem fent una mica el repàs d'algunes de les notícies de la setmana. No totes, òbviament, però en l'espai és reduït, i després l'interès del programa serà una mica entrevistant Llorenç, que aprofitem ja per dir que si teniu qualsevol qüestió, ho podeu enviar a nosaltres a través del nostre Facebook, del Renta Pèus, o arroba el Renta Pèus al Twitter, o sinó al correu... ElrentaPèus.radiosvernarroba.hotmail.es Molt bé. Ho he dit bé, Brí? Ah, sí, perdó. Doncs bé, la primera notícia que teníem per comentar avui de la setmana seria un expedient sancionador arremfer. Normalment sempre comencem els programes, comentant que hi ha hagut vagues al transport públic, avui és el revés. Avui, per primera vegada, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Racudé, ha anunciat aquest dilluns que la Generalitat ha obert 125 expedients sancionadors arremfer per infraccions greus. En concretament, entre el 15 de setembre i l'1 d'octubre, es van detectar que s'havien suprimit 75 trens sense transport alternatiu i es van produir 478 retards. 188 dels quals van ser superiors als 15 minuts. Què em penseu? Bueno, és el que diem sempre en aquest programa, i no sé per què, però sempre que hem parlat, no començant parlant de l'arremfer i dels retards, que suposa això per als usuaris. I en aquest posicionament, jo crec que és clar que el dret a vegades inalienable en aquesta societat, tot i que és obvi també que els serveis mínims s'han de complir en tots els casos. I m'agradaria saber exactament per què és l'expedient sancionador i, a més, em sembla que és personal als treballadors. En principi diria que no. En principi diria que és a l'empresa i és per un tema de mal funcionament de la línia d'arremfer. Durant el 15 de setembre i fins al 1 d'octubre. I és a l'arremfer, em sembla que s'ha caixat, de que l'estan d'editat, perdó, els ideeu, no sé si m'atreviria a dir, 30 milions o una cosa així, 300 mil euros, una pasta. El problema d'arremfer és el mateix, no? És una infraestructura obsoleta, en la que és obvi, que és necessari un... Una inversió. Una inversió, absolutament. Una inversió que no arriba per moltes parts. No sé, Llorenz, què em penses? Jo, quan era petitet, tenien allò de... Rougamos i empujen nostres ferrocarrilles estropeados. I ara que sou gairebé més grans, doncs, si farofà, continua a ser la mateixa. És cert, vull dir, que en aquest país la meva opinió és que hem volgut fer volar colons i hem volgut portar els aves a tot arreu i no hem invertit en rodolies i amb inversions d'aproximitat, que era realment obertebrador del país. És poder viatjar ràpidament, amb enrereza, avi, que... I no ho sé. No se n'ho tenen a Madrid. No ho sé, però el problema està que anem per lliure. Vull dir, som... Aquí muntem, tenim més aeroports que a Alemanya, tenim més aves que ningú en el món després de Xina, fabriquem carrils baos que no en té ningú, i després el que tothom té que funciona, que és una xarxa ferroviària de rodolies, que funcioni bé, ara aquí... No invertim. El que passa és que és una competència transferida a la Generalitat. No hi ha una part. Les inversions amb transport, les inversions amb ferrocares, no els fa de la Generalitat. En rodolies? Tot el que és la xarxa de remfer que arriba fins aquí, si donen una transferència, si no donen els diners, és com si deixo sortir i no tenc quartos per fer-ho. Les inversions amb la xarxa nova no la fa de la Generalitat. La Generalitat fa gestionar-la, i el que necessites no és un tema de gestió, és un tema d'inversió en aquests mitjans de transport, i creure que realment el tren és la via més utilitzada a tot el menys a la zona europea per anar del centre de la ciutat a el que són ja no els pobles del costat, sinó els pobles que puguin estar fins a 100 quilòmetres de rodona, i que ajuden a enxampar molt més el país. Jo, anecdòticament, vull dir-ho, ja que estem al programa, aprofito per manifestar el meu malestar, he estat usuari de la línia de tren que va fins a Tàrrega, que és una població que està a 120 quilòmetres d'aquí, i el trajecte dura unes tres hores i mitja. D'acord que fa una mica de volta, és el tren que va per Manresa. És que el de Manresa triga el mateix ara, el mateix temps ara, que a l'any que es va inaugurar fa 50 anys. Els veïns de Manresa es queixaven de que triguen el mateix amb 20 de Manresa a Barcelona ara, que quan es va inaugurar. Ara és el 50, 60, quants anys fa, però és el mateix temps. Sí, sí, no evolucionen mai la xarxa de rodolies. Jo crec que és un problema doble, però és un problema, com de llorens d'inversions, que és necessari invertir en la xarxa de ferroviària espanyola i, evidentment, catalana, però, possiblement, també és un problema de gestió de mal diners que hi ha per aquests projectes ferroviaris que s'enfai com a gestió. I per què sempre són les mateixes línies les que van malament? Suposo que dic. Perquè és un tema que aquelles línies que van malament, el reparar-les és el que costa realment molts diners. Una cosa serà que... No, perquè sí que hi ha uns pressupostos per al tema dels rodolies. No, però els pressupostos són per manteniment, les inversions noves, el que és una línia nova el que sigui, no es fa des de l'altre. Una línia nova de la promoció, que ets pressupostos per manteniment o per arreglar, perquè no es destinen. Penso jo, és una reflexió que faig com a... No és que t'ho estigui preguntant a tu, sinó que estic preguntant com a una reflexió de dir per què aquests calés no s'inverteixen les línies que caldria. Per exemple, a tàrrega tres hores de mitja potser una mica exagerat, agafar aquests calés i mirar-se una mica millor. Bé, sí. El cap i a la fi també comporta d'anys colaterals, que és augmentar l'ús del transport privat i, d'alguna manera, congestionar tot el que és l'àrea metropolitana, l'accés a Barcelona, i no trobar aparcament, que hi ha augmenti la contaminació i que no es faci servir el transport públic. El cap i a la fi no dedicar pressupostos a millorar aquestes línies, el cap i a la fi és també d'alguna manera incentivar-los del transport privat. I després una altra cosa, eh, que continuo. No vertebrar el país i fer que la gent es concentri a la gran metròpoli. Perquè la gent acaba per traslladar-se a viure a Barcelona perquè no pot soportar o rodalies molt properes quan, si tingués, igual que ve des de Girona, fets el sol en una hora i és una cosa assumible, doncs sembla mentida que no es pugui vindre des d'altres poblacions que estiguin relativament a prop i que farien que la gent tingués una millor qualitat de vida i no ara que es veu obligada a renunciar al seu poble de Manresa de Berga perquè té que vindre a viure a Barcelona que està a 4 hores d'anar des d'un llavall. Bé, el tema del transport públic. Un dia haurem de ser endavant a fons. Bé, és el que diem que ens preocupa i molt, perquè molts som usuals, habituals, i és obvi que formen part del dia a dia i condiciona la teva vida. Si et pots llevar a les 5... O sigui, si et pots llevar a les 7 del matí, m'és d'haver-te de llevar a les 6 i mitja. És una pena que no puguis fer per les infraestructures o per la gestió de la mateixa, que em sembla igual d'important. No, no, és un tema que s'ha de tractar molt a fons. Però passem de notícia. Si veiem que hi ha primera notícia... Sí, avui intentarem superar les 3 notícies. Noves dades de la TUR. Avui ens hem donat noves dades de la TUR i diguéssim que el regne d'Espanya hi ha la xifra és de 5.778.000, un total del 25,02% de la població activa. A Catalunya és del 22,5%. El juvenil supera el 52%, alerta amb aquesta dada i la fuga de talents i els processos migratoris. I després, així més genèric, a nivell de països catalans estaríem al voltant de 1.500.000. I si analitzem dades així ja històriques, podríem veure que, per exemple, els països catalans eren uns 700.000, el 2008 ja arribaven al milió, i ara, el 2012 ja estan al milió i mig. I una altra dada també important a tenir en compte que una de cada 3 persones aturades no rep ja el subsidi de TUR. I no cal dir que moltes, poca a poca, n'hi ha perdent aquest subsidi si no troben una feina immediatament. Jo crec que hauria de ser la preocupació principal absolutament principal de tots els governants, sigui el nivell que sigui, municipalment, en el que estigui la mà, que entenc que potser no és tot. A nivell de la sanitat, jo, òbviament, a nivell de l'estat espanyol. I sembla que s'estan impueus en unes polítiques que havien de arreglar el tema, i no només no les estan arreglant, sinó que la TUR creix i creix i creix. I perdoneu que digui que sempre responsabilitza la coyuntura econòmica i la situació de crisis. És obvi que en tots els països els índex de TUR estan creixent tan com estan creixent aquí. És dramàtic. No només ara a la població en general ha anat de treballar, sinó especialment als joves. Jurens? Jo vaig tenir una visió particular de Jurens, ja no tant de partits sinó de Jurens. O sigui, el que em crec és que tinguem el doble de TUR del que teníem fa aquests anys que estaves nomagant. Estic convençut que hi ha el doble de TUR ara que fa 6 anys, perquè abans tenies algun amic que estava aturat, ja tots tenim molts coneguts que estan aturats. Ara tenim un amic que treballa. De la mateixa manera també vull dir-te que no m'he cregut ni ara ni abans les dades de TUR del nostre país. Jo no me les crec. Jo crec que si realment tinguéssim el doble de TUR, que tenen els grecs, que tenen els portuguesos, i ara aquells llocs t'atracen pel carrer, si realment aquí fos així, no tindríem aquesta. Jo, per mi, que hi ha una gran quantitat, i amb les noves mesures últimament de la pujada de l'IBA, i tal, hi ha molts negocis que estan tancant i s'està incrementant, i ho diu en totes les fonts, l'economia submergida. I està creixent molt l'economia submergida un 20% més de recàrrec per fer una cosa, l'altra i l'altra, i s'està creant molts llocs de treball enterrats, perquè és que realment, si no fos així, la situació seria molt més... ara és dramàtica. Però si realment fos tant, tant així, si un de cada quatre persones no tingués feina, i no tingués cap tipus de recurs, escuteu, som humans, i arriba un moment que quan ja no tens res a fer, la estadística diu que no vos quedaran a casa, però un de cada 10 agafarà i et roba el que tu tinguis per un tema de subsistència i de poder viure, i que ni ho defensen, però no m'atreviria a criticar que una de cada 10 persones que no tingués res que menjar s'anés a buscar el que li sobre, li prengués. Jo vull repuntualitzar un parell de coses el que diu Allurens, una és que efectivament la criminalitat està pujant, i parlar amb l'altre dia, aquí, al rentapeus... El tema de les càmeres? Les càmeres que veu que es ploguen per posar un context a Allurens, han posat unes càmeres de vigilància al carrer per evitar justament aquest atacament, i dèiem que hi ha un problema greu, que és que està creixent els robatoris per necessitat, els robatoris super compren robant, que compren robant arros, robant pa. Jo crec que això sí que està creixent, i l'altre punt que comentaves, que jo estic d'acord, que és probable que hagi crescut també l'economia submergida, això també és un problema, i és conseqüència de les polítiques que ha aplicat el govern. Si tu puges liba als autònoms, jo soc autònoma, per exemple, m'han pujat liba, cada cop em resulta més difícil elaborar la meva tasca legalment, i de forma regular. És que no crec que els hi traguis responsabilitat, això és obvi, que és ben provable que hagi ho mandat d'aquesta economia submergida per evitar els impostos, que a vegades són estratosfèrics. Comença, no sé... Jo no m'estic a l'opinió de la clara, que és començar a estar... No soc autònom, encara. Encara, però sí que m'haig de fer. Jo fa més de 20, tota la vida he estat autònoma. El que no és normal és que una persona menors de 30 anys, que té un sou regular, per no dir baix, estigui pagant 252 euros de 4 autònoms i un 21% d'Iva. Imaginau-vos això, si cobres 1.000 euros. Si cobres 1.000 euros, més els mòduls. Més els mòduls... Bueno, el mòduls... Sí, però això encara més o més els mòduls... Si guanyes 1.000 euros amb mòduls, sí que... Depèn de l'opció de... Però, per exemple, mira, ara mateix he hagut una modificació en els mòduls, que jo la celebro. L'ha fet el Partit Popular, però d'alguna manera que ha sigut que era un cau d'economia sumesida amb molts sectors, perquè es faturava... Si faturaves molt. Ja no sí que faturaves molt, sinó que determinats empresaris autònoms que es dedicaven a fer factures falses, perquè on tenien un tipus d'Iva que pagaven un canon fix, es dedicaven a fer moltes factures, per llavors poder incrementar el que curaven d'Iva, i tal, i els determinats sectors. El que s'ha dit és l'autònoma més l'autònom. El que treballa aquí i allà. Ara, el que faturava terceres empreses, un fotiment de factures i tal, doncs els han retirat. Ja els han dit que passin a acotitzar pel que treballen, no per una estimació fixa. Sí, com sigui, i crec que és important aquesta idea, a vegades et fan impossible treballar legalment. Insisteixo, si cobres 1.000 euros. 252 manautònoms, i d'aquests, el 21% de l'Iva, estàs amb 600. I puc arribar a entendre la postura de gent que diu, mira, és que a mi no em surt a compte. Això t'ho factura, no? Això t'ho factura aquí i això t'ho fa jo. Si ets un professional, que a més a més, estàs facturant i et fa una retenció del 20%, aquells privilegats, vull dir, que estan parlant dels amics, jo tinc uns amics, que ell és arquitecte, ella és advocat, aquest fa 6 anys, eren uns privilegats, que vivien força bé, tenien el seu pis pagat, i ingressaven 7.000, 8.000 euros. En aquests moments, ni l'un ni l'altre, no ingressen res, i l'ú poc que ingressen, si a sobre s'han de donar dalt del col·legi, no sé què, pagar la segurança, pagar el 20% de retenció que m'ha retornat, no sé quan, perquè amb els diners que guanyo no em tocaria pagar res, però de moment em fa la retenció del 20%, el líquid del 20% diu, al final dius, no queda altra opció que marxa del país, que són els privilegats que estaven parlant abans, molt greu això, estem parlant d'un ator del 50% juvenil, i que, sobre els més ben preparats, marxen, una cosa, la situació del país queda com bastant tètrica o realment crua. El drama de això és que ja no és que no puguis autònom, perdona. És difícil ser autònom, que aquests autònoms, a l'hora, poden general llocs a treball. I aleshores és un doble problema, ja no hi ha emprenedoria, però tampoc hi ha possibilitat de contractar salariats. Jo crec que això és un cercle que es fa gran, gran i gran. No sé què pensa Jordi. D'una banda, tot el que és economia submergida, desgraciadament són impostos que no arriben a les administracions i que, per tant, després no repercuteixen a la societat. Això, d'una banda. De l'altra banda, caldria veure també quina seria la fórmula, perquè tota aquesta gent que té aquests salaris més baixos no hagi de pagar uns impostos tan altres i potser altra gent que té uns ingressos, perquè les no serien sòls en la majoria de casos que tenen aquests ingressos, són ingressos nets d'empreses, o fan evasió fiscal, o potser tenen una retenció excessivament baixa pel tipus de sou que estan tenint, o pel tipus d'ingress que estan tenint, i després, d'altra banda, comentant una mica el tema de per què es fugen la gent, de per què no hi ha feina, jo crec que aquí també ens hauríem de remuntar una mica el model productiu que estem tenint ara mateix en aquest país, que potser no és capaç ni de generar llocs de feina, ni de produir absolutament res. El que passa és que potser no s'inverteixen les coses importants i també ho hem parlat d'aquí algun cop. Si entenem que hi ha models que no voldria dir caducats, però potser si envies d'estaro, en ves d'apostar pel futur, en ves d'apostar per IMSD, el que es fa és justament retallar d'això. Les partides que més han retallat són les d'investigació, són les inversions a futur. Sí, el que passa és que no s'ha acabat de crear en cap moment polític és per ajudar a ni a muntar preses, ni a creixer, ni a sortir diferents estudis. Espanya és el país més complicat de tota Europa per poder muntar un empresa. És que costa de ser emprenedor, costa de fer coses, tot són problemes, són complicacions. Tot es fa tan ferregós que, en quant als tipus impositius, ens hem d'estar en aquests moments a Catalunya entre totes les recarregències, ens hem d'estar en el tipus màxim de Europa pels seus grans. Pels bons seus, ja estem en el tipus màxim. Però ingressos o seus? Estem parlant d'això, dels seus bons, perquè després aquí tenim totes les grans famílies que estan amb les cicats, amb aquests, i aquest s'acaba anant a dins, però realment la majoria, una altra cosa és la visió que puguin fer amb negre, que això ja és una altra història. Però els altres ens ho roben a la cara. Vull dir, els altres guanyen diners, declaren que els hem guanyat, ja ho han pactat així, vull dir, que ara és més descarat, perquè s'adriuen a la cara. Ara, tots els empresaris que tenen un bon sou, i que guanyen benefici tal, esteu a un tipus impositiu dels més als d'Europa, si no és el més ara, anem a un moment. Vull dir, quan parlem del 52, 53%, veiem quan coneixis algú que sí que guanya molts diners, però que el 52% del que guanya suprenen del sou, el 56, que és molt tipus màxim, deu n'hi do. No és poc. I el que no hi ha són beneficis per a les reinversions. Hi ha molts països que, durant tota la vida, el que hi ha hagut és si tu aquells diners que s'ho ha tingut de benefici una empresa, els reinverteixes i crees els de treball, doncs tens possibilitats. Vull aprofitar aquesta llorens, que justament parla això de la basió de capital que existeix en aquest país, m'hauria de saber la seva opinió sobre la llei d'amnistia fiscal que ha impulsat i ha aprovat el Partit Popular. Jo, particularment, no hi estic d'acord. No em sembla de cap manera correcta que es creï una amnistia, a part de que no ha tingut els resultats que s'esperaven ni de bon tros. Veiem amb 20 milions, no? Potser anirem a arreglar... Vins anirem a arreglar dos. A part, és que... no ho sé... És que facin una altra cosa, però dir la gent que li perdones pagant una miqueta per allò que tu has tingut que sobar, treballar... Quin sentiment et queda? Quin sentiment et queda? Vull dir, a mi, que la gent ara li diguin... Doncs aquests diners els has d'invertir, o no sé què... Però com a mínim, tendrien que pagar el mateix que haguéssim pagat en el seu moment, si tu acabes de pagar. I si vols, no ho sé, que haguessin dit, escolti, a vostè li havia tocat, li tocava, pagar 40, i li oblidem a invertir-ne 50 a la seva empresa i a crear llocs de treball i produc... Algo, ara, si es limitem, a dir, no, vi, vostè tenia que pagar 50, em paga 10, però així ja en tinc jo 10, em sembla una vergonya, vull dir. És com si condenes a la gent que ha fet una cosa i no va a la presó, escolti, la gent té que pagar. Ara, si ho vols condonar, per fer altres coses, doncs això es pot fer, però si no, qui ens ha dit que jo per robar, em posin quatre anys a la presó, hi ha un altre per robar l'imposi mig, és que no ho puc entendre de cap manera. No té sentit. I per canviar de notícies, ara una bona notícia, no tots són retallades, no, Clara, tenim un augment en una partida pressupostària. Sempre parlem en aquest programa de que ens quedem sense hospitals, que tenim inversions en educació, no hi ha professors, hi ha una partida que puja, i atenció a la dada, a la despesa en material anti-disturbis i de protecció de la policia, augmenta en un... 1.780%. És que és un tant per cent que no fem ni acostumats a sentir. Normalment sentim un 3, un 8, un 22, 1.780%. I us donaré una dada molt senzilla, que és que a l'any 2012, és a dir, a l'any corrent, hi havia una despesa de 1.173.000 euros, i al 2013 hi ha, en pressupost, 3,2 milions d'euros. Estem parlant del material que utilitzen anti-disturbis. Exacte, i l'equipament de protecció de la Polícia Nacional. Per un altre banda, en aquest mateix cos de la policia, sí que hi ha unes petites retallades en seguretat ciutadana. Això sí que diuen que, quan, no és tan important... Són un perill, ciutadans ja se sap. Però es veu que necessiten moltes porres. Mira, només us dic que han comprat, però tenen comprat molt gent de coses per gastar-se tant gent, es imagineu. I els preus ron d'anar, per exemple, als gasos lacrimògens per les manifestacions, costen uns 28 euros, amb 3 milions i mig tampoc, en comprar molts. I per exemple, un escut per la policia, que a mi em sembla surrealista, a l'hora de mitjana, va als 140 euros per les arbosexiones de dades. Ànims d'aquesta gent que té empreses de seguretat armamentístiques, que aquests sí que els van bé. Crec que un d'ells és el ministre actual de... No crec, segur, un d'ells, el ministre actual de Defensa d'Espanyol. Té una empresa de defensa i de missils, històries d'aquestes, que probablement tingui una empresa filial de... Esperem que missils, de moment, a les manifestacions, encara no es projectin. Tot pot ser terrible, però de moment... És que els ciutadans... No sé què em penses, Jurens, tu d'això. La dada dels percentatges seria demagògica, avui. Un altre... No, et dic demagògica. Aquesta notícia, atenció, que l'he entrat del Mundo. No, no. Entenc amb el que vol dir el demagògica. Demagògica és que el Mundo seria un gran... Sí. Aquest vull dir-te que si aquest any en els pressupostos municipals que s'aprobaran ara d'aquí dos dies, et destinem 400 euros a radicar els coloms que estan contaminats, haurem multiplicat un 400.000% o pressupost de la llanteria. No, però el que passa és que amb sauratat de la policia és una cosa que és simple i inversió. Sí, però ara... Sí, però probablement, probablement, era una partida molt baixa, i ara probablement ens pugui semblar una partida molt exagerada. Jo no entraré a avaluar... Jo no entraré a avaluar les partides perquè no les conec. El que sí que puc dir és una cosa. En aquests moments i en la situació actual, t'hi haurem més feina als anti-disturbis de la que havien tingut mai a la vida. En aquest país. Més feina de la que hi he hagut. M'ha agradat ja més la prestació. Sí, a més, perquè ja... No sé, ens estem... aquest mes tornarà a venir una vaga general i ens sembla que n'hem viscut més. No ho portem. Sí, però és que en portem en poc temps més totes les que hem viscut en tota la democràcia, gairebé quasi, vull dir. Jo crec que també és obvi que el paper d'Alge anti-disturbis ha canviat, abans era com una certa protecció a la ciutadania i ara molts cops sembla que sigui una... Repressió, potser. Una taca a la ciutadania. Preguntem. Jo no m'hi posaria, vull dir, he corregut més davant d'ells perquè que no pas vagin defensat ells. Per tant, vull dir... Sobre els anti-disturbis, hi ha una dada d'aquesta setmana tan concreta com que s'ha reobert la investigació pel desallotjament de Plaça Catalunya. El que vol dir és que, com a mínim, hi ha indicis que l'actuació dels Mossos d'Esquadra i dels anti-disturbis no va en aquell moment per al que s'ha reobert la causa. Potser no era tan assenyada fins i tot tan legal com es pretenia que fos. Bé, com a mínim, és curiós que aquesta partida s'ha jo mantat tant tenint en compte l'època de retallades. Vull dir... No parlem de què són les retallades en educació, en sanitat, en transports... És curiós que, com a... amb el material, sí que potser hi ha més delinqüència i hi ha estar menys protegits. Això també ho hauríem de preguntar a un mosso, no? Ens digués... No sé, jo senzillament dir que per no ser-nos no amb això perquè no és un tema que crec, el que sí que crec que és una cosa. Jo no criticaria tant el material que els els donen en aquest cas, en els Mossos, sinó les decisions polítiques que es prenen de quina actuació tenen que tindrem els Mossos en aquell moment. Si hi ha una voluntat política per part de convergència, per part d'aquí sí, que aquests Mossos tinguin aquesta actitud, que tinguis ben equipats. Una altra cosa és que tu decideixis que no tens necessitat de que facin aquest tipus d'actuació. Insisteixo que és després de material antisturbis, és a dir, porres. No sé fins a quin punt amb la situació crítica que estem vivint, com que s'estan tancant plantes d'hospitals, plantes d'hospitals, es pugui estar un sol eure amb una porra. Perquè la situació realment és crítica o més aviat ens fan veure que ho és. El que et pregunto és que tinguis un Mossos d'Esquadra que tu vas entrar al cos dels Mossos d'Esquadra per visitar el trànsit i t'envien allà amb una manifestació amb 30.000 persones davant i et diuen que tens que fer que aquella gent no passi d'aquella ratlla. El que et donin l'equipació pertinent o si no, no pones fer la teva feina. Que segurament no tens ganes d'anar a fotre-li poros a ningú. Hi ha una gent que suposo que sí que li pugui agradar. Jo crec que hi ha una gent que li agrada, que la majoria de gent que estan allà no és que fos un porter de discoteca reconvertit a Mossos per poder anar allà a fotre pals. Imagineu que els antidisturbis han rebut una formació especial per fer d'antidisturbis i que no agafaran el primer Mossos d'Esquadra de trànsit per ficar-lo davant d'una manifestació amb 30.000 manifestants perquè aleshores es pot generar un problema realment. Suposo que també el cos d'antidisturbis deu ser molt més gran del que era anteriorment. Ja t'hi he caigut. Tampoc piquen fora de la regalada perquè no soteu en què conegui. Bé, tots aquells uents que ens volem donar la vostra opinió sobre els temes que n'hem traient, les notícies que n'hem traient, que n'hem parlant, ens podeu enviar un correu, ens podeu trucar al telèfon de la ràdio o contactar per Facebook o Twitter. Si esteu en un d'acord amb aquestes coses. Són i 37. Hauríem de començar a fer una entrevista amb els uents, que per això t'ho hem portat també. Ens agrada molt que ens comentis tots els temes que n'hem parlant. Jo tenia una pregunta que us haig de dir, Jordi, que m'he deixat l'entrevista a la feina. He sortit volant de la feina, m'he deixat l'entrevista a la feina, per tant, ho faré de memòria. Si no et sap greu, uents. La cosa que volia fer és que tu et consideres panader, o penadero, o empresari. Forne. Gràcies. Forneu empresari. Les dues coses? Les dues coses. En considero empresari, ja no per la meva empresa. Sí, sinó perquè tota la vida m'ha agradat. Organitzar coses, muntar coses, vull dir... L'empresa forma part del meu negoci, i la farina és que, quan era petit, ja estava treballant al operador, i quan tenia 7 anys ja baixava per la nit a fer pa. Aleshores, doncs... Forneu a naixement, també. Jo diria que les dues coses, una sense l'altra, tampoc l'entendria. Fa concretament... Conratgesme, perquè torno a repetir. M'he deixat les dades, gairebé 12 o 13 anys, que ets a... Dins de Convergència de Sant Just. No, no, no. És una entrevista molt divertida. No. Fes del doble. Fa 30 anys que estic en Convergència de Sant Just. Però vas deixar-ho. Sí, jo vaig entrar a Convergència de Sant Just als 16 anys, als 18 anys, em vaig presentar... Les primeres eleccions democràtiques que em vaig poder presentar, em vaig presentar. Vaig ser durant molts anys el regidor més jove de tota Espanya. Després de 4 anys, ho vaig deixar. Vaig deixar perquè... una mica de casa em van dir allò de caixa o faixa, o portes el negoci, o et dediques a... s'ho vaig deixar, havia fundat el club d'esquí de Sant Just, l'estava la política, estava amb altres coses. Vaig deixar-ho tot, i em vaig dedicar a la meva empresa. I la responsabilitat, i em vaig dedicar a fer créixer a la empresa. I després, ara fa 6 anys, vaig tornar a una altra cop a la primera línia, i vaig anar a capçalar la vista de Convergència. És a dir, que ens hem revitjat, vaig deixar un paret així de 20 anys, però, com que vaig començar molt jove, tenc temps de... com ara que puc fer un paret així, tornar aquí 20 anys. Sempre ho ha seguit, per això? Sí, sí. He sempre estat militant, membre de l'executiu a temporades, a temporades no membre de l'executiu, però, inclús, de recolzament amb altres llistes naturals, havia anat estant, a següents meves, a les altres, a les altres, ha estat 4 o 5 vegades de recolzament electoral. Com a capdèïsta o regidor en la posició, com es viu aquí a Sant Just? Perquè hem preguntat a l'alcalde com es viu a Sant Just, a l'oposició de Sant Just. Com ho veieu? Bé, molt... És molt decepcionant, molts cops, perquè realment s'aplica un resclet disfressat d'una bona intenta i de col·laboració, però... realment... Són molt macos, molt simpàtics, es porten tots molt bé, i diuen les coses, si estàs d'acord amb ells, doncs ho aprovem per unanimitat, però ningú es va llogar ni un centímetre per arribar a un acord, o alguna vegada un milímetre. Però realment el govern té la idea del que vol fer i, a partir d'aquí, ho tiren davant, i el que busca són consens dels demés, si el té i si no el té, doncs també, que per això són majoria. En aquest aspecte no hi ha massa diferència entre el Rajoy a Madrid i l'Ajuntament de Sant Just. En el sentit d'aplicar el seu full de ruta i no escoltar. No amb altres aspectes ideològics. I conversència no faria el mateix en cas de guanyar per majoria de les següents eleccions? No ho sé. Jo no et puc dir... Jo no et puc dir el... M'has preguntat a Sant Just. Què passa? Passem de Sant Just. La clau vol preguntar-te una cosa. Sí, jo com deia de la oposició que l'alcalde regeix aquest poble amb ma ferma, em agradaria saber qui creus que són els principals problemes de Sant Just que no dona solució a l'actual consistori i fins i tot quina solució li podria donar a vosaltres, així com els tres grans temes que penseu que ho faria millor. Bé, aviam, principalment que el que hi ha és una desinversió o una manca de cura per determinats barris del poble i hi ha gent que realment se sent abandonat. Pots concretar? Principalment, si algú fa un seguiment dels plers, veurà que els veïns de la Plara Pedrosa estan cada mes, cada mes, cada mes reclamant, però es que reclamen el mateix. No és allò que diguis, i cada vegada els diuen, i al cap de dos mesos torna la vida i diu, escolti, és que aquell final que ens va dir que ens varia, un fanalet, tampoc ens l'ha fet. I més, i més, i més, i sempre és el mateix. En Barri es vull dir que estan totalment que no s'hi ha fet cap inversió des de fa, des de fa no sé quant, moltíssims anys penso que és l'últim barri que es va fer per compensació en aquest poble. És l'últim barri que es va fer que els veïns van pagar una contribució especial per arreglar el seu barri. A partir d'aquell moment, tots els de més barris ens van fer pressupostos municipals, mai més en aquest poble s'ha tornat a cobrar a ningú perquè d'aquí no ha arreglat el carrer. És una cosa que permet la llei, però no s'ha aplicat mai més, jo va ser l'última vegada que es va fer. I després, el problema és que tenim un ajuntament a un cost per supos molt elevat, i creiem realitablament que hi ha una manca de rigor, o administrativa, de lo que és tot l'ajuntament. Tenim un cost per ciutadà, molt elevat, i hem vist retallades que s'han fet des del govern en temes com el de la vacuneta, que era un tema molt sensible, per després veure que allò que ha retallat per un cantor per la vacuneta, al final, quan n'has comptat, ja ho veurem quan acabi aquest any i que van a la liquidació, entre l'empresa de neteja i els cursos adicionals. Resulta que després hi ha tot una sèrie de treballadors que fan una mica d'un... un semifrau de llei, d'alguna manera, s'amplia la jornada laboral quan els treballadors de la casa, perquè a final, totes aquestes parties van pujant més diners que a finales acaben retallant per la vacuneta. Si estàs dient que hi ha com una certa irregularitat, fins i tot el funcionament entre l'ajuntament. Bé, d'entrada, i el que hi ha és una manca, més o menys una conflictivitat entre l'ajuntament. Crec que es porta molt malament la relació laboral de gestió de l'ajuntament amb els polítics de l'ajuntament. D'entrada, entenem que és incomprensible, quasi bé, com no hi ha una persona de recursos humans destinades a realment fer un organograma. L'ajuntament va encarregar a la Diputació de Barcelona, socialista, un moment que van anar fins mateixos, un informe, i els van dir que allò era una olla de mills, que no hi havia organograma en aquest ajuntament, i que totes les areas estaven totalment descontrolades. I això no s'hi ha fet i que recomanaven que contractessin una persona per endreçar tot el organograma de l'ajuntament. I això no s'ha fet mai, no s'ha volgut fer, i crec que és un problema que afecta de retruc a tota la gestió de tot el que surteix el poble. Si no hi ha realment un organograma clar i meridiat de quines són les tasques que té que fer cadascú, qui són els seus jefes, quin és l'organograma que hi ha, és molt difícil de poder portar després una bona tasca. Això seria fonamental a qualsevol empresa que tingués el volum de treballadors que té aquesta? Sí, i la vostra... Si no m'entenc malament la principal proposta, la principal crítica és un tema de estructura i d'ordre. Més enllà d'això, per exemple, socialment o econòmicament, tenim alguna proposta, així en concret, d'enganyar què porta o què portava l'ajuntament socialista? És un tema de gestió del que hi ha i tampoc d'una racionalització de les inversions als diferents llocs no tant ja sempre centrada en un lloc o un altre, sinó repartir-lo a tots els barris i principalment seria això, més que coses de caràcter, de caire social, d'aquestes que s'estan ben fetes. El que passa és que la mateixa partida de pressupostària amb un organogramament platejat i amb una independència, potser vegades, més gran de totes les diferents àrees portaria resultats finals molt millors que no pas quan les coses es perden d'un despatx a l'altre i perquè ningú sap tenim una capacitat de reacció tremenda, tremenda, tremenda, molt lenta. Hi ha dos exemples absurds i tontos, no són de gran quantia, però quan el govern decideix quan entra al PP i decideix que treuen la sexta hora, decideixen que això es treu la sexta hora. En el moment en què es va aprovar la sexta hora es va dir que feia un complement a tots els conserges perquè es quedessin una hora més a l'escola. Nosaltres hem trigat 8 mesos des que surt la llei que diu que no hi ha aquesta hora a l'escola, fins que li diem el conserge que no cal que es quedi una hora més. Aquests 8 mesos aquests 8 mesos de tots els conserges no ho vull dir d'una xifra perquè no me'n recordo, però em sembla que suposaven que agogís com 30.000 euros o 20.000. Però era una xifra important i era per des de que en comença fins que acaba vull dir, passa, les decisions triguen, triguen, triguen i triguen. Un altre exemple com aquest és el que s'ha de fer. Així és tonto. Es fa els pressupostos de l'any passat i es preveu un estalvi amb la neteja perquè es farà un nou contracte de neteja i es retallarà les hores que es neteja. Aquí la ràdio, a l'altre lloc, a l'altre lloc, a l'altre lloc. Tot aquest estalvi que s'havia de fer de tot l'any en el ple passat es va aprovar la concessió a la nova... a la mateixa empresa, la nova concessió amb això que ara suposa un estalvi i després de l'1 d'Egen hem trigat 9 mesos per adjudicar un concurs de neteja pública. El concurs de fer i dels seus plats és un concurs... Sí, i tres mesos. Tres mesos que surt publicat, s'ha de redactar primer. Sí, però si... El redactat era el mateix concurs que ja havia previament i quan tu estàs fent un pressupost i estàs dient que t'estalviaràs, això és perquè ja has fet el càlcul de tot el que t'estalviaràs, a sortir el concurs, i després, des que va sortir el concurs, els terminessin llargant, a llargant, a llargant, perquè des que s'aprova, fins que es publica, passen dos mesos perquè no sé què, perquè l'altre no se'n recordava i no ho sabia, perquè té que passar d'un departament a l'altre, el que manca és una claritat de saber quines són les vies ràpides per fer unes coses. I amb aquestes propostes, des de la oposició, diueu, que no us escolten a govern, si no en tens malament abans, i que no m'hi quedes dintre abans? Sí, perquè hi ha moltes vegades, que hi ha moltes coses que dius, que són coses de cap contingut polític, que són coses de senzillament de col·laborar entre tots, perquè no tenen... O sigui, allà en què estem parlant d'un contracte de neteja, o en què estem parlant de les noves, o el contracte de zones blaves i tal, estem parlant de coses que, si anirem a treballar-hi quatre i treballen vuit, sempre veuen més vuit que quatre. I al final, no estem parlant de continguts polítics, amb una decisió de si tenen que haver-hi més hores blaves, o com s'ha de fer, o a quines són les condicions que tindrà una empresa per fer-ho o no fer-ho. I llavors, tu donen ja el dia de la informativa que a la setmana següent va a ple. I llavors, quan diem, no m'acabes de donar, i a sobre és un toxo de 300 pàgines, vols que et déu molt recolzament, quan a més a més podries fer això, això i això. I després t'ho acaben acceptant. L'altre l'hem passat, per exemple. Un cosa és l'ordenança de balladors. Vam presentar 12 menys i de les 12 menys se'n van recollir 11. Si això mateix es passés a moltes altres coses, podrien col·laborar molt més. Però és que moltes vegades és un tema de què... Tu presenten i ja no tens temps de participar-hi i s'aprova el cap d'una setmana, o el cap de 15 dies. I són coses que la majoria de tràmits, si veieu-les, quan un va al ple, el 80% del contingut són continguts tècnics. No acaben sent continguts polítics. No acaben sent una cosa realment d'una gran transcendència política. Això deu passar, la majoria, també, de consistories. Aquest tipus de funcionament on hi ha majoria. Sí, sí, suposo que sí. Que això passi a la majoria no ho vol dir. No vol dir que hagi de passar. El meu fill diu que quasi tots els suspens. No, no, sí. Jo volia tornar al tema del pressupost i de les inversions. Estàvem parlant una mica de redistribuir, una mica més equitativament, les inversions arreu de tots els territoris de Sant Just, d'on traurien els diners ara mateix amb el pressupost actual per invertir en aquests altres territoris. Hi ha partides. Mira, pensa que hi havia una partida que estava destinada per un cantor a fer unes inversions. Es va escriure i han anat a parar al final amb unes provisions de fons per unes pàrceres que s'han de... Hi ha una expropiació a la viñeta, a la part de l'entrada de l'autopista, perquè teniu aquell solar ple de trastos vells. Doncs hi ha un procediment d'expropiació, que s'hauria d'haver fet una provisió de fons per poder pegar allò, que és unes finques que estem parlant de les propiacions en funció d'aquí... Ajudem-me, comencem. Aquí són les finques, no? No, no, hi ha dues finques. El que parles és que estem parlant de una expropiació de 6 milions d'euros. No estem parlant de... Ara estan al Suprem. I és perfecte, perdona, parèntesis, l'expropiació? Bueno... Això, el plager de la metropolità, a zones que tenia que ser equipaments, apareix un tipus d'equipament hospitalari, molt especial i i tal, que tenia que n'havia expropiació. Amb uns altres moments, que no era de situació econòmica actual, l'Ajuntament va iniciar aquesta expropiació, el tema es va allargant, i hi havia uns projectes, que en aquells moments, si tu vas anar al 2006, preveies de canallar, faries unes oficines, faries no sé què, faries no sé quantos i projectes, faria una gran activitat. I... sortia un negoci molt rodó, i en aquells moments, el que es trobem és que tindrem que fer front a un pagament de molts milions d'euros, i que no sabem ben bé ni què en sortirà d'aquí. Esclar, és que em surt de molt. Que no ets el grup municipal, que ara mateix està al poder, però em surt de molt una expropiació i uns terrenys. Per 6 milions d'euros, quan no se sap què s'hi vol fer? Sí, però en aquells moments és obligat. Quan hagi iniciat el procés... I ha de acabar. Que aquesta gent, inclús en el seu moment, per ministeri d'Eig, haguessin pogut exigir l'expropiació. Acabaràs que vencer el Premi Juditament, qui la va començar aquesta inversió. Però hi ha... Ara, en aquest últim ple es va aprovar, per part de promunçar les bases per un concurs per fer 100 habitatges nous. Nosaltres ja estem d'acord amb fer aquests habitatges nous, perquè veiem que tenia un gran sentit, promunça, en el moment en què neix, en el moment en què l'oferta d'habitatges no ha fet l'habitatge privat, a uns preus astronòmics, i apareix com una necessitat per donar habitatge a la gent que no podia accedir aquells preus. Però en aquells moments es trobem que no en dubbi a la realitat, i la realitat és que els bancs no deixen diners a qui no té diners. I aleshores, qui pot accedir a aquest habitatge, qui compleix els requisits per accedir a aquest habitatge, ningú li deixa els diners per comprar-ho. I qui té els diners per comprar-ho, no pot accedir a aquest habitatge. El qui té els diners a la butxaca, si igual li traia aquest pis per 120 o 180, però és que aquest no pot accedir-hi d'aquest pis. No compleixes bases. I en aquells moments, ningú amb pis d'aquests que et judiquin, el banc li dona els diners. Perquè quant a la judica n'és perquè no tens els ingressos limitats, no tens tal, no tens qual i no te'ls donen. Doncs es va fer una altra operació, que es va vendre una parcel·la d'aquestes a Caixa, a Catalunya, doncs potser arribar del moment en què determinades inversions s'han de reorientar i aquest part del sol que tenim se li pot trobar rendiment per fer altres inversions al territori, que potser acaben fent pisos que no sabem a qui vendre aquests pisos. No, jo estic completament d'acord amb no fabricar més pisos, en el moment en què n'hi ha tants i tants, i tants d'avui. Ara ve. Quina és la solució perquè aquesta gent que no pot accedir, perquè no li den el diners als bancs, puguin accedir a algun habitatge? Aviam, des del món local, des del món local, per exemple, jo seria més partidari de buscar la fórmula, de dir, faig una permuta d'aquest solar que tinc, perquè una altra faci els pisos i m'endongui uns quants. A mi, com a ajuntament, jo els trec amb regi de lloguer, que tots els de regi de lloguer estan esgotats, i és realment la necessitat. I jo crec que quan se vol el polític local, que no vagi encaminada a adquirir patrimoni per poder llogar als ciutadans, no té sentit en aquests moments. O sigui, si de tota aquesta operació, en lloc de sortir 105 pisos d'avent d'un preu econòmic, em puc obtindre 15 pisos, que els tinc jo amb titularitat municipal i que els pugui llogar 15 persones de Sant Just, i així hi ha col·lectius determinats, de joves, de gent gran, del que sigui. Però en aquests moments, per mi no té sentit cap inversió pública en pisos d'avendra, perquè és que no s'aconseguiran els objectius. Per qui no s'havia plantejat aquests pisos que deiau de construir de troles a lloguer, una per troles a lloguer i l'altra per d'avent. No, perquè no s'ho tiren. Aquests nous són tots per la venda, perquè, si no, no surten els números. I ara mateix hi ha alguna promotora que estigués, per exemple, disposada a fer pisos nous i sedir-ne 15. Entenc que, si fa pisos nous que es puguin vendre, s'han de fer pisos d'un cert luxe, a les hores d'aquests 15. Quan jo t'estic dient això, veiem que aquestes promotors, a vegades, allò mateix que li vens una parcella, o de manera... Ah, s'havia vingut una parcella, perdona'm, abans he tingut una islexia, que s'havia vingut una parcella a Caixa de Catalunya, no és així. S'havia vingut una parcella a la cooperativa de l'UGT, i ha demanat un permís d'obres a Caixa de Catalunya, al Mas Lluís. No he tingut una dislexia de les dues noves, que si no, que ara algú et dirà que no. Si ricia una edifici de Caixa de Catalunya, o que a mi m'han pagat el permís d'obres, i s'havia vingut a la cooperativa de l'UGT una parcella per fer, doncs igual li pots vendre amb una altra cooperativa, l'únic al llot que et pagui en diners... Això faig aquest plantejament pel següent, en aquest moment el que molta gent té és problemes de liquiditat. Potser no tothom té els 900 milions per pagar de la parcella, i prefereix donar-te en llot dels 900 milions o dels 900 mil euros o dels 2 milions, o el que t'hagi de donar, preferir-te uns pisos quan hagi acabat la promoció. Jo penso més en vistes a la posterior venda, no amb el tema de la liquiditat. Vull dir, ara mateix, potser invertir en pisos nous, és una cosa que s'ha quedat caduca, veient el panorama. Que la idea no em sembla malament, però no sé, jo sí, hi haurà gaire promotores disposades a fer noves obres... Hi ha promotores que estan fent pisos de protecció oficial, però perquè ara els interessa, perquè abans... És a dir, hem de seguir fent bullir l'olla. Sí. Heu vist què és sotil, què és el cap? Que ens posa musiqueta. Llorenç, això vol dir que estem esgotant el temps de programa. Realment ha sigut molt interessant tenir-te aquí, a explicar-nos moltes coses que ens ha explicat... Cur. Avui ha sigut molt cur. Estàs convidat un altre dia quan vulguis, igual que la resta dels nostres ullens, perquè aquí, clar, podeu venir tots els que vulgueu, a parlar del que vulgueu. El Carles fa una mica... No tenim prou micros. Tots no, perquè és més. Més de 5 micros... Carles, que l'has volgut, s'atabalen, però podeu venir qui vulgui, quan vulgui. Esteu més que convidats, els micros estaven oberts per a vosaltres. Moltes gràcies. Això ho diem cada dia. Cada dia ho diem, que vinguin, que s'apuntin amb nosaltres. Us expliquin igual que ha fet el Llorenç avui, i ha sigut molt interessant. Moltes gràcies per escoltar-nos. Gràcies, Clara, Jordi, Llorenç i a la nostra brí particular d'avui. El Carles, moltes gràcies. Gràcies a tots. Bona setmana a tothom, bona setmana.