This is very wise. I'm crossing over into enterprise. This is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. I am a victim. I don't want to be your side. I'm not a love song. This is not a love song. This is not a love song. I'm going over to the other side. I'm happy to have, not to have, not. Big business is very wise. I'm surprised this is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. This is not a television behind the curtain. Out of the covers, you take the first train. Into the big world, are you ready to grab the candle? Let's tune a vision. This is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. This is not a love song. Hola, molt bona nit. Una nova edició del renta Pèus, torna a ser dilluns, comencem setmana. Ara mateix, en una situació una mica estranya per ser el nostre programa, diguem que no puc saludar ningú a l'estudi més enllà de l'Abrí. Bona nit, Brí. Bona nit, bona nit. Què tal, com estem? Bé, sembla que això està deserti que avui. Sí, no sabem si la vaga general ha començat abans d'hora, però per ara l'Eduard i la Clara Nervion encara no han arribat al programa. Sembla que a Ràdio d'Esvern ha arribat, ha arribat la vaga. Ha arribat la vaga? Ha arribat. Hem començat un xic abans d'hora. Bé. Què tal, Jordi? Com va, Lini? Les previsions per la campanya? Bé, la campanya electoral recordem que va començar la setmana passada, dijous a la nit, i que ara ja estem en menys de dues setmanes per les eleccions. Ja tenim aquestes campanyes, retrets, pactes a última hora... Tot un seguit de coses que aquesta nit aprofitarem per anar comentant. Jordi, perdona, perdona aquest molest. Crec que he vist un espejismo, o no? És la Clara? Hola, què tal? Bona nit, Clara. Això de Can Ginestar. Can Ginestar, enganxa. Bueno, de moment ja som tres persones a aquesta nit al renta Pous, i esperem arribar aviat a ser quadra. Ara, meva, això és lujo. Lujo, lujo. Bueno, aprofitem també per comentar que a uns hauria agradat seguir amb les rodes que estàvem fent d'entrevistar partits, que aprofito per dir que no serà l'únic tema que tractarem els programes, però ja que havíem començat amb uns creiem que el lògic seria seguir amb els altres per no fer cap tipus de discriminació a ningú, només aquells que són apostolats declaradament feixistes o racistes. Això és un dels principis que tenim en aquest programa. És allò que respectem totes les opinions menys aquelles que no respecten els altres, per tant, és tan senzill com això. Correcte. Doncs, dit això, avui no podrem seguir amb aquesta roda de contactes i entrevistes amb els partits polítics, perquè, com ja hem comentat i ve sabreu, ha començat una nova campanya electoral per les eleccions del 25-N, que entrarem a valorar més endavant. Ara començarem una mica primer amb el que fem sempre, que és una mica el recull de les notícies que hem volgut destacar aquesta setmana, i com no, com no, avui dilluns gairebé podríem dir que és el dia de la Marmota. Cada dia comencem per el mateix que és vaga de transports. Correcte. M'agrada que treguis el tema, perquè jo, si no comencem per això, no em sento com a casa. No, no, no. Crec que no sé si portem ja 8 programes, només n'hi ha hagut un que no hem començat comentant que hi havia hagut vaga del transport públic. Vull dir, alerta. Això pot ser un senyal que realment... A més, hem de dir que avui empalmarem vaga en vaga. Sí, avui parlarem vaga, parlarem d'eres, parlarem de diversos temes, però diguéssim que l'ambient, la conflictivitat social està bastant a flor de pell el dia a dia, i per molt que no es vegi directament al carrer, sí que està sent present, i sí que s'està notant, i com a usuaris de segons quin tipus de serveis que són els transports públics, sí que ho estem visquent en primera persona. L'has notat tu avui, la vaga de transports? No, perquè jo faig trampes i agafo el tramvia i el metro, i aleshores avui l'autobús no m'ha afectat gens. Doncs això, com deia el Jordi, avui hi ha hagut de nou vaga de transports, en aquest cas, vaga d'autobusos, i com sempre convidem els nostres uvients a explicar-nos la seva experiència i explicar-nos com han vist pel Twitter, al Facebook, al radio d'Esvern, a robajotmail.com. És que faltava, faltava, el cap de la tribu. Capità, digues alguna cosa aquí, ja estàs aquí. Aprofito per comentar que normalment, ara, darrerament, els dilluns està arribant tard perquè surt de treballar a les 9, i abans no pot parlar de pel micròfon, està uns minutets fent respiracions profundes aquí. Aprofito per comentar. Avui estàs sentint el racó, que és el meu bluetooth nervi, pots dir. No sé si els reivigents ens sentiran, si vosaltres ara sí que en tot tio, la viuen. Suposo que sí, que ens estem escoltant des de casa, sentim com si estigués en la tercera esfera, a 20.000 km d'aquí. Jo tinc por de parlar perquè em sento molt alt. Us he d'explicar que aquí sota la taula tenim un regulador. Jo no sé què passa avui, però... M'he quedat a causa, al principi. No m'he pogut arribar tots a l'hora. No, no. Bé, estaves al racó? L'he estat sentint. He posat bastant els nervis en el fet que només han entrevistat els usuaris enfadats. Hi ha hagut un, em sembla que era, que ha sigut el que hem parlat. Diuen, bueno, sí, jo estic una mica enfadat, però bé, jo he sigut un recursament, un d'uns quants entrevistats dins els usuaris de transport públic, he al·lucinat bastant, ha sigut una cosa que dius. Si hi ha alguna mica objectius amb aquesta laga, vull dir, sí que és que hi haurà gent que està enfadada, però n'hi ha que... vull dir que no, i que a part només pots entrevistar els usuaris enfadats de manera negativa. Clar, aquest tipus de vagues que afecten directament a la població, el cap i a la fi, és fàcil trobar alguna persona que pugui tenir un judici bastant en contra del que serien les persones que estan realitzant la vaga, perquè el cap i a la fi no deixen de ser unes persones afectades. I també entraria una mica dintre d'aquest fenomen que ja n'hem parlat en altres programes, una mica d'aquesta manca de solidaritat i de comprensió entre les diferents persones de classe treballadora, que són tant els que són conductors de qualsevol tipus de mitjà de transport públic com la resta de treballadors que s'hi esteixen a la seva feina habitual. A mi hi ha una forma... em sento molt alta. Perdoneu. Ara, millor. Doncs crec que això li agafa bastant amb el tema de la vaga general de Dimitres, que és imminent, i tal com jo la vaga general anterior la vaig veure, que tothom està bastant posat, que tothom veia bastant clar que realment s'havia de fer alguna cosa per aturar aquests reajustos diuen que s'estan fent a l'estat espanyol i a l'estat... no, a l'estat català. Aquest com, no sé si vosaltres també ho veieu, que hi ha com més dubtes de si assistir o no assistir en aquesta vaga. És una percepció meva? Sí, no només dubtes, sinó que hi ha molt posicionament en contra, i per què es fa una altra cop una vaga general. Això ho he sentit fins i tot en aquesta ràdio. Bueno, fins i tot vull dir que cadascú és evidentment lliure de pensar que vulgui, però en aquesta ràdio vaig estar sentint la tertulia els matins de Justa la Fusta, i els convidats, diguéssim, les tertulians, no estaven gens a favor de la vaga, sinó que estaven bastant en contra, del fet de que tornés a haver-hi una vaga. I s'ha de dir que la gent intenta que vinguessin, no sé què ben bé ha passat, no ho puc venir. M'agradaria que algú que ens estigués escoltant truquers, o diguéssim, escolta, jo estic en contra de la vaga, no ho vull dir. En contra de favor, vull dir que acceptem. Sí, acceptem, els dos punts de vista. Els dos punts de vista. Home, en aquest estudi estem a estres d'acord de crear. Sí, sí, a veure, jo soc una persona que estic a favor de la vaga i que exerciré no dret a vaga el proper dimecres. Ara ve també cert que d'altra banda, crec que... D'una banda també s'ha de tenir en compte, que amb els més de 30 anys de democràcia només hi ha hagut vaga generals, i dues de les quals s'estan produint en un mateix any. Això sí que és un fet insòlit, a les hores sí que realment el context social que estem vivint podria... Fa fàcil d'entendre que hi puguin haver dues vaga generals seguides en un mateix any. El que passa és que potser... I soc crític, perquè jo soc dels sectors favorables a la vaga, potser no s'han donat tantes argumentacions com s'han donat amb anteriors vagues. Com que la situació segueixen més o menys la mateixa que la que hi havia al mes de març, l'anterior va ser el 29 de març d'en guany, potser els sindicats que han convocat no han dedicat tants esforços a explicar els motius pels quals anaven a fer la vaga, sinó que una mica és un recordatori de tot allò que hi ha, es va reivindicar el 29 i que s'estigués reivindicant, perquè la situació no ha fet més que empitjorar. Jo crec que aquesta és una, però crec que hi ha altres motius, com, per exemple, la sensació que aquestes vagues no serveixen absolutament per res. Jo crec que això és un fet que està passant. Vull dir que hi va haver una vaga el 29 de març, on molta, molta gent va sortir al carrer a reivindicar els seus drets i a reivindicar la necessitat d'una inversió amb la societat, si hi ha el nivell que sigui. Això, per una banda, crec que és superimportant de dir, fa cinc mesos van fer una vaga i no ha servit de res perquè anem de tornar a fer una altra, i dos, crec que també s'ha de tenir en compte, que és que tu fas vaga, desconten una part del cel·lari, no només el dia no treballat, sinó la part proporcional de les vacances i la part proporcional de les pagues dobles, si és que la gent en té, que tothom en té. I això crec que la situació que vivim, que hem comentat en aquest programa, un cop i una altra i una altra, hi ha gent que realment no s'ho pot permetre, no et pots permetre perdre 80, 100 euros al mes. Correcte, i encara afegiria un tercer factor, que seria el fet que la vulnerabilitat pogués ser acomiadat. Fa es vaga, doncs mira, si no ve ens dimecres tampoc el que tornis al dijous. Potser no és tan dràstic, segur que n'hi ha d'embreres que poden fer-ho. Sí, sí. Jo també crec que la pressió és un tema... la pressió anti-vaga és un tema tan més subtil de si fas vaga, no tornis, però sí que pot ser que et posin, per exemple, una reunió important aquell dia que t'impadeixi, o realment si no veig aquesta reunió, és un problema greu. Crec que hi ha això, crec que hi ha d'un cert ambient laboral, tot la teva empresa fa en vaga sense fins i tot recolzar-ho, fins i tot animar a seguir-la, mentre que si ets l'únic de la teva empresa que la fas, sembla ser que ets, no sé com diu, l'enarquista, l'enarquista. I crec que tot plegat suposa un problema per l'assistència. Després, com sempre, veurem el que passa, veurem quin és el seguiment, també és difícil tenir dades reals... Com les manifestacions, una mica. Fins i tot més que les manifestacions, perquè al final les manifestacions sempre et fan fotos de l'aire contagiant. I els seguiments de la vaga sempre són difícils, en primer lloc perquè es pot treballar des de casa, vull dir, jo conec molta gent que té feines, de dir, no vaig al meu lloc de treball habitual, per no tenir problemes amb piquets, per no ser la empresa, però treballo des de casa. Això és un fet cap a la nova vaga. També hi ha gent que vol intentar anar a la feina i els piquets impedeixen. I jo crec que és molt encobert tot plegat, cap a una banda com cap a l'altra. Fins i tot m'atreviria a apuntar el fet de poder treballar moltes més hores als dies abans, per no treballar el dia de la vaga, que al cap i a la fiesta es fem... El que passa és que en aquest sentit, és cert que això passa, però no sé si tenim l'impression que moltes feines s'han de fer sí o sí, podríem de quedar fetes. Aleshores és veritat que pots un dia dir que aquest dia no vaig al meu lloc de feina, faig vaga, però la feina l'has de tenir feta dies abans. Per tant, molts cops suposa que durant tot aquelles setmanes has estat treballant una hora de més per poder fer la vaga. Això passa. És un factor d'estacar el fet d'aquesta vaga que està al metge d'una campanya electoral. Això és un factor... No sé si ho tenen en compte o no, però és, com a mínim, un curiós d'estacar. El fet de que hi hagi una campanya com un rebrand. No només la gent, sinó les empreses. Si farà un cop d'efecte, també cap a les eleccions. O és un indicatiu de si la gent està o no està, o cap a quines tendències vol votar. No sé, jo també el penso de dir que dius que no. Sí, la influència de la vaga a les eleccions, jo tampoc sóc capaç de predir. Fins a quin punt... Fins a quin punt influiran en la decisió de les persones? No crec que en la decisió de vot, no, potser, però sí que diuen, escolta, i m'ho penso més. No la van votar, cert o no. Per exemple, podem veure que Siu i PP no van recolzament aquesta vaga. Per tant, seguiran fent campanya electoral. Avui se'n dit que Siu no farà campanya electoral, no hi ha una recolzament a la vaga, però no farà campanya electoral, només el PP. Em sembla que és... També s'ha de veure, no? Si jo faig vaga, però la meva intenció de vot anava cap a Siu o cap a les eleccions popular. A mi em fa l'impression que no afectarà gaire a la intenció de vot de la gent. Em fa l'impression, no sé per què. Crec que molta gent ho considera com coses separades. Bé, també la opinió dels que ens estiguin escoltant serà molt valorada, sobretot per Facebook, per Twitter, per el chat mateix de la ràdio, es podria posar a radiodesvern.cat o.net, no estic gaire segur, busqueu a Google Radio Desvern, i el streaming del chat us podeu posar. En fet, fins i tot diria que l'hauria pres a passar trucades. Vull dir que si algú vol... És punès. És una ràdio de fer punès, gràcies. És molt fort l'hora de passar trucades. Si us imagina, un dia ens passen una trucada. Estaríem molt contents que ens passés una trucada. Això vol dir que ens estan escoltant. Algun dia passarà, algun dia passarà, no? Jo crec que ja ho hem arribat, ja el nostre top. Sí, ens han passat una trucada. Sí, sé que hi ha gent que ens escolta. L'altre dia em van demanar de venir el programa. Sí, evidentment. I on són? A casa, suposo. Ara d'aquí en estona ens trucaran probablement. No és que estigui preparat. Simplement conec la persona. Ja està el telèfon. Ja està. Ja ho sento. Bé, un altre tema del que portem setmanes... Bé, setmanes, no, però un parell de setmanes, 25N, les reaccions. Bé, la setmana passada ja està parlant. De fet, el volíem deixar més cap al final, tot i que ara ja ens estàvem una mica lligant el tema de la Vada General i el 25N, però volíem parlar en aquest primer apartat, també, de notícies que estaven relacionades més. No, no passa res. És el que passa quan arribem a estar als programes. Ja estic molt enganxat. Estic malogetada. No, no, no. Sí, després podrem entrar ampliamente a valorar les eleccions, les enquestes, les campanyes, els slogans, i tot allò que et vingui de gust. Fantàstica, encara més tranquil, eh? Sí, sí. De la mateixa manera que podem entrar a valorar nosaltres, aprofitem per tornar a dir que els ullens, més enllà de la Vada, també poden opinar sobre campanyes, sobre les eleccions, el que vulgui. Jo al cap de la vegada vaig tenir una llarga conversa amb un dinar que vaig tenir familiar. Van convidar uns amics de família i tal, i vam tenir una llarga conversa sobre aquestes eleccions, sobre el planeta, bastant revelació. Deia el que dius, estic. No em pensava que aquesta persona pensés, així. No, no, no, no, no pensem que tampoc la conegui tant, però els arguments que et donen, penses, hòstia, és curiós veure aquestes eleccions així. Però per això sempre ens agrada també portar a la gent de diferents colors i diferents opinions, perquè... Estic enganxat en molts arguments. Bé, doncs aquestes notícies, Jordi, en comptaves que hem trobat notícies d'aquestes. Més clar. Volem sascar, que són notícies que no ho hem trobat, que són interessants de comandar, però que ens podeu enviar sempre, que ho veu del Facebook, del programa, per e-mail, trucant-nos... Bé, el fet està parlant de vagues, i m'agradaria dir que vagues, i ha de passar de campanya electoral, que el primer dia de la campanya electoral, TV3, els treballadors de TV3 van fer una vaga durant el programa, a l'hora que començava el tema de la campanya electoral. I crec, en clara, que no són les úniques persones que treballen en el món del periodisme, que estan en un procés de reivindicació ara mateix. Sí, vam tenir una molt, molt mala notícia, dissabte al vespre, que és que 120 treballadors del país havien sigut acomiadats, una mica com diuen en castellà, perquè els van... Fa un mes es va informar que el país estava pensant fer un error, i van haver unes negociacions entre el comitè d'empresa i l'empresa, que, segons diuen, no van arribar a bon port, s'acusen els uns als altres de la culpa, perquè les negociacions no van arribar tard a bon port. El cas és que dissabte a les 8 del vespre, 129 treballadors del país van rebre un mail, indicant-los que estaven dintre de la llista dels afectats per l'ero, i que els acomiadaven. A mi reconec que és un tema que hem tocat de prop, perquè a part de que és la meva professió, conec gent que ha estat a la llista del 129, però intentant-me posar una mica objectiu, diria que em sembla bastant patètic, que és gent que he portat 30 anys treballant al país, a gent de rebre un mail, dient-los que estan acomiadats, i que ningú hagi tingut la decència d'anar a fer una feina feta, i que no poden comptar amb ells. Perquè fins i tot puc entendre que un diari té pèrdues, que el model de negoci està canviant, i que s'han de reinventar. Puc entendre això. El que no puc entendre és que hi hagi... No puc entendre que hi hagi directius que estiguin cobrant milions d'euros, com està passant, i noms i cognoms el cebrian que estan cobrant milions d'euros, perquè ha sigut publicat. Això ho han publicat. Està guanyant milions d'euros, i fas fora 129 treballadors que s'estan deixant la pell. I em pregunto diverses coses. Una, quin diari, quin país tindrem amb el 30% menys a plantilla, gent professional que porta anys i anys, i ens treballant i supertalentosos, això per una banda i per una altra banda, no tens la decència de cridar-los i dir-li en persona. A mi em sembla tristíssim. I, a més, el país, que és un diari de referència, ho estiguis més o menys d'acord. És un dels diaris més importants d'Espanya. I em sembla molt trist, no sé... Jo m'ho puc pensar, a l'altre dia, que no vull comprar el país perquè no vull comprar un diari així. No vull comprar un diari que tractin els seus treballadors així. O sigui, a mi és que estic molt en trist i de la veritat, perquè el tema... No, no, normal, la notícia és forta. Des d'aquí, també, la màxima solidaritat amb tots els treballadors del país, independentment de si estic d'acord o no amb la línia editorial del diari. Sí, és independent. Jo crec que, a més, penseu que els que es queden, les seves condicions es veuen rebaixades, també. És a dir, perden uns i perden altres. Com està passant a multitud d'empreses? Sí, sí, sí. A Aero vol dir tots els treballadors pierdan, probablement. Per això us deia que jo puc entendre que hi hagi empreses amb dificultats econòmiques, que hi hagi empreses que no... Perquè la directiva del país deia que la publicitat, que era el nostre gran negoci, ha baixat substancialment. Jo això puc entendre. No puc entendre les formes, no les puc entendre. És que em semblen inhumanes. Jo crec que s'està tenent el rotllo i perdoneu de socialista. És el que t'anava a dir. Vull dir que en el país sí que salveu una línia, no? Diguéssim, d'entrar a mantenir un recultament a la gent que surta al carrer, o què? Històries d'aquestes? És que jo parlo del país com em sabrieu... Ui, hem tingut aquí un... Em sembla que hem tingut interferències. Interferències. Hi ha hagut interferències. És directe del país. L'Ebrià. Doncs això us deia que em sembleria igual de trist que passés en una altra empresa. Em sembla profundament injust les formes i em sembla profundament injust en un diari com el país. Estic trista. Per la meva professió. No, no, completament d'acord. No és un fet aïllat i única la teva professió. Tot i que sí que és cert que també el món dels diaris ha de fer una reflexió per com encara una mica aquesta nova època, perquè amb la facilitat que tenim avui en dia d'accedir a la informació a través d'Internet, el que és la premsa escrita, no dic que s'hagi quedat obsoleta, però crec que tots ens agrada el cap de setmana tranquil·lament fer el cafetó amb un diari. Sí, però és una cap de setmana que al final ha sigut una mica això que diu la Clara. Radoeixa sustentialment. Bé... Entre setmana has de triar o prendre el cafet. Llegint el diari o aixecar-te molt abans o dormir més hores. No dic d'acord, Jordi, que absolutament la premsa escrita. I jo crec que és a mitjans de comunicació en general, no només la premsa escrita, sinó també la televisió i la ràdio. Han de fer un canvi de paradigma i un canvi de model, perquè és el que ja ara mateix no funciona, o si més no, no dona pros beneficis. Jo no crec que sigui obsolet, jo crec que no dona pros beneficis per pagar nòmines. I crec que això és un problema, però crec que es pot reinventar el periodisme. És una mica com la tendència en general. Els periodistes no serveixen de res. Doncs mira, no. Sí que serveixen de molt, sí que serveixen. Bons periodistes. Bons periodistes. Clar, el tema és que crec que també internet apuntem-ho. També és una cosa que s'haurà de parlar, perquè a nivell laboral afecta, a tots els nivells els afecta, jo crec que a nivell psicològic, la petjada que ens pot deixar a les futures generacions, el fet d'haver començat a treballar a internet, és una cosa que jo crec que ara mateix som totalment inconscients del que ens pot arribar a provocar, però hi ha tant la forma d'interacció entre nosaltres, amb tan poc temps. És un tema que ja parlarem en un altre programa, perquè és immensa, però hi ha, des de les relacions personals, d'abans trobar-te a la plaça, ara trobar-te al xat d'internet, ara que estàs sempre connectat i que tot ho tens, de buscar la informació que abans havies d'anar a la biblioteca, abans havies d'anar a la... A la LaRus. A la LaRus, o la que tenies a casa. Jo no faré propaganda de la que no tenia, però vull dir, sí, era un fet el tema de dir, de buscar informació avui en dia, és com Google apreteu un botó, comences a buscar, ja ho tens tot, i si també el punt de desvaloraritzar les coses, la feina de... Però a mi em sembla interessant, en molts casos, per exemple... No, no, no, no estic dient el contrari. Sí, sí, es desvaloritza, jo crec diverses coses. Un, la informació ràpida i eficaç, és molt important, i jo crec que és un desenvolupament increïble en la nostra societat. Jo crec que això pot portar un problema, que és l'accés d'informació, i que molts, i en Cloc, fins i tot... Té que anunci, no?, d'infoxicació. Clar, és infoxicació, exacte. No estem formats, no ens han ensenyat d'estriar la informació. El món. Exacte. Aleshores llegeixes una cosa a un blog, i li dones la mateixa importància, una mateixa exemple, en una notícia que llegeixes al país. Jo crec que són coses diferents, i hi ha blogs i blogs, i hi ha diaris i diaris. Correcte, correcte. I molts cops llegin diaris que són un igual de planflataris, quasi no ho sé dir, com si llegissin el blog d'un radical. Què et passa amb els radicals? Doncs jo depenc quins, que hi ha radicals... No, no, hi ha radicals, ja no dic ni de dreta ni d'esquerra, que el creiem abans, aquí respectem totes les opinions, sempre i quan respectin les altres. Exacte, i aleshores depèn cada cosa, jo que estic bastant ficada i que intento llegir moltes notícies al dia, m'espanto, però m'espanto. Però és aquest tema, el fet que tothom pot tenir el seu blog, tothom pot publicar la seva notícia, tothom pot publicar les seves opinions, de cop i volta, és com que tothom pot ser bàlid per fer qualsevol cosa. I és aquest fet, el tema de no saber d'estriar, que és bàlid, que no... Si saps contrastar o no saps contrastar, perquè a vegades és una notícia d'algú que més o menys tens confiança, però tal com tal en foc, et dius, això és molt bèstia, el que m'estàs dient. No, vaig a mirar una altra banda, no sé si ni acabarbo de veure. Jo sóc un exemple, una mica tonto, però que em sembla que és bastant bèlid per explicar el que està passant a Fidel Castro, que tant la premsa o els mitjans de comunicació, i en concret Twitter, l'han matat 5 cops. Em sembla que continua viu, que l'han matat 5 cops, i és que fins i tot, o sigui, això surt a Twitter, i en mitjans de comunicació internacionals que ho publicen. Però això és un problema gravíssim, gravíssim. El fet de no contrastar la informació, no? Igual que deien que totes les opinions són bàlides, les opinions dels nostres ullins, evidentment, són molt bàlides, i... i ens truquessiu en dir-s'ho, que em penseu de quantsevol tema que traiem, aquí al Roig de Peu. M'agradaria, ja que estem entrant a mitjans, si poguéssim escoltar en Bri, perquè em sembla que teniu una de les notícies, un dels nostres blogs són aquests vídeos, que han anat sortint de campanya electoral. No, però a veure... Estan mirant els companys, diem-me... No, no, no. O sigui, sí que hem d'entrar amb el tema electoral, tot i que abans d'entrar el tema electoral, ja ho lligaries amb una altra notícia, també, que és d'avui. Sí, que això d'arribar a tant dels llocs no és bueno. No és bueno. Però, bueno, sí que després sí que parlarem del tema aquest, dels eslògans i els no, sí que els podem comentar, però no sé jo si passar-los, perquè... No, però la prècnica de control... No, no, no. Jo crec que tenim més problema pel tema dels blogs electorals. Correcte, aquí és on volia arribar, jo. Aquest tema en campanya... Una cosa és que estiguin campanyades, una cosa és que poses els vídeos, no estàs fent propaganda. Bueno, però els vídeos tenen un temps... Estàs escoltant i està dient... Mira què li vaig dir l'altre dia... Escolta, m'ho passo pel forro vector. Que sàpigues. Que no, que no posarem els vídeos. M'ha imaginat que et venen a buscar, tenim qualsevol tipus de problema... No, no, vull posar els vídeos, tots els vídeos, tots els partits. Que mai hi consti, eh, que consti. Però no els posarem, perquè... Bé, hauríem d'haver començat a les 8 de la tarda, potser... Sí, sí, sí. Bueno, per tant, entrem en una reduïcció, i no són els blogs... Bé, o sigui, amb... Exacte. Bé, o sigui que té un reafons electoral, perquè ara vull dir a qualsevol notícia relacionada amb la política té un reafons electoral, no obrirem que estem en campanya, però jo volia parlar també de la notícia aquesta, de la reunió que s'ha dut a terme avui entre el Partit Popular i el Partit Socialista d'Obre Espanyol. Correcte. Bé, en principi, han arribat a l'acord, aquest, d'una cor de mínims amb la banca, pels quals, en els casos d'extrema, en necessitat els desnonaments seran paralitzats fins a dos anys i sense caràcter retroactiu. És a dir, tots els anteriors que hi ha hagut fins ara no seran afectats. És a dir, que el PSOE sí que demana que sigui un retroactiu, però, bueno... Jo perdoneu que hi fiqui meranya, però el PSOE demana ara, perquè hi ha quants anys fa que s'està parlant d'això i que hi ha partits polítics que han presentat al Congrés dels Diputats la paralització dels desnonaments, i tots... No és que s'ho hagin passat pel forro, és que hem votat que no, i a més, sense mirar-s'ho gairebé. Vull puntualitzar que eren ILP, iniciatives legislatives populars presentades per la plataforma afectats per la hipoteca, i que, bàsicament, justament en el PP i el PSOE, no sé si algun altre partit també ara... Si sé que aquesta vegada ha sigut... ara fa poc va sortir una noticiela que entraven una ILP, que és tu, en 30.000 firmes o alguna cosa així, precisament la plataforma per desnonaments... Afectats per la hipoteca. No sé si ha entrat aquesta, precisament. Bueno, n'han entrat diverses al llarg de diferents anys, perquè el tema dels desnonaments no ha estat d'ara, i porten temps. Vull dir, ara s'ha convertit en un drama, perquè si fa dos setmanes estàvem comentant que havia hagut un suïcidi, un intent de suïcidi, avui hi ha dos mesos. Jo vaig exigir de treure un hospitalet. El hospitalet fa ja mesos. No, una persona que la van anar a desnonar i es va penjar al carrer pel tema desnonament. Això fa relativament poc. Vaig exigir en una notícia, en un diari digital. No em feu dir el busquin, però sí. La veritat és que jo... Jo vaig estranyar. Potser no és veritat, perquè jo la vaig exigir i no s'ha tornat a dir res. No sé on és més bon bus. També per aquest tabú de suïcidis, que tot sabem que fan aquesta restricció. L'alt tabú... m'agradaria puntualitzar que tampoc és que sigui un tabú, sinó que hi havia un cert acord entre les mitjans de comunicació de no parlar de suïcidis, de no parlar del tema, de no parlar del tema, de no parlar del tema. Hi havia estudis que, si ho indicaven, hi havia un efecte crid. Es va pactar entre tots que no es parlaria del tema. El tema dels desnonaments, concretament, no em puc ficar dintre de la vida de les persones que han optat per suïcidar-se. El que jo parlava era del de Baracaldo. El d'hospitalet, francament, el desconeixia. No havia arribat la informació. Vaig ser com una notícia que em vaig quedar bastant sorprès. Em sembla que és una notícia que fa mesos. Això sí que cerca hospitalet has de suïcidar una persona. No sé si fa 7 o 8 mesos. Vaig ser un diari que fa mesos. Em sembla que és una notícia que no podria posar mal foc. Aquesta clàssica que fa 8 mesos va passar. No sé si el mateix un paral·lel va passar a l'hospitalet. No, jo simplement el que volia dir, que a mi no em dona la gana de parlar de suïcidis. Jo directament parlo de terrorisme financer. El cap i a la fi estem parlant d'accés a la vivenda, a l'habitatge, perdó. I estem parlant de persones que per no poder pagar aquest habitatge. Aquest habitatge que li garantia, el que es va atrevir a comprar. Al final, és el que dius. Sempre està menjant a la calle del pis o del pis que t'has comprat. Doncs ho he viscut un lloguer. Jo per sortir una mica dels casos particulars i de les decisions personals i duríssimes que pren cada persona, pensaré una mica més en els partits polítics que aquests sí que els podem jutjar amb una mica més de facilitat. I diria, ostres, a mi em sap molt greu que hagi m'ha hagut d'arribar aquest drama, i que això és una cosa gravíssima que està passant. I ara, aleshores, em sembla que les decisions que prenen, de doncs, vale, ara ens posarem d'acord i fem un pacte de mínims perquè aquestes coses no passin. Som més fruit de l'alarma social que d'una voluntat real per aturar aquestes coses injustes. És a dir, és més un alarme i una presió social que una creença que això és una injustícia. Jo estic completament d'acord. Jo crec que, bàsicament, aquí, el principal motiu pel qual hem arribat o estem arribant ara mateix aquest acord de mínims que en realitat tampoc soluciona res, és, bàsicament, perquè hi ha hagut molta mobilització i hagut molt de temps de lluita i crec que hauríem de fer un agraïment a la plataforma d'afectats per la hipoteca perquè si ara s'estan plantejant aquestes coses és gràcies a aquesta gent que ha estat cada dia al carrer perquè només em sembla que a Catalunya hi ha hagut 80.000 desnonaments. Avui és just a llegir-te un diari que hi ha un desnonament a Espanya cada 8 minuts. Imaginat. Cada 8 minuts. És molt fort, amb el que portem de programa, n'hem fet fora 5. No sé si veu el discurs que va fer la presidenta de la plataforma. La de Colau. Quan li va donar un premi, no me'n recordo quin va ser ben bé, però va molt la pena buscar-lo per internet. La de Colau. Si la podeu veure per internet, va ser un discurs que no van passar per la televisió, que va ser un d'aquests mailings que fan... Sí, allò que te n'has d'entrar, gràcies als amics, perquè TV3 no ho posen. Però valia molt la pena, aquesta dona, parlar-hi, com deia, realment, que els partits polítics us posaven les piles, o això era... El que està passant ara, actualment, és el dret d'aquest drama. Em fa la impressió que és exactament el que diu Ledo, és posar-se una ben a davant dels ulls, i no voler veure el que està passant, i m'agradaria puntualitzar que el PP i el PSOE, per una banda, estan fent mini esforços, possiblement per l'alarma que s'ha creat, però estan fent mini esforços, amb una mà i amb l'altra mà, tenen una pressió per part dels bancs, que jo m'imagino que els diuen, ojo, ves amb compte amb el que fas, perquè tallo ràpid l'aixeta del finançament. Correcte, correcte, això... Si els drets li diuen, escolta, aquí, o et ponen les piles... És un... Hem posat un pedàs, estan posant pedassos, perquè no s'atreveixen realment, o no ens atreviuen com a societat enfrontar el problema, que és un problema gravíssim, és un problema de base. És un problema de base. Això d'una pacte de mínims, quins són els mínims que tens fills... Sí, que és un cas, com ho fan anar, d'extrema necessitat. Què vol dir, que s'està tots a l'atura, s'ha de tenir quantes criatures i no els pots donar a menjar? És greu, això. I si no em passa això, fer-me fora de casa meva. Si hi ha un de la família que treballa, ja no és d'extrema necessitat. Hi ha un que és autònom i resulta que ingressa X, però no arribem, perquè no arribem, perquè la hipoteca que em va posar va ser... I no oblidem, no oblidem. Ja no sé quants milers o milions de pisos buits en aquest país, i no sé quanta gent que no hi pot accedir. Vull dir, un moment, vull dir...Vull dir, és que estan cobrant dietes de la manutenció d'una mateixa... Vull dir, de dietes d'habitatge, d'estar vivint... Vivint a la mateixa ciutat. Tenint 3 pisos o 4 a la mateixa ciutat. Vull dir, és que hi ha un punt que diu... Vull dir, és que... Com diu el de la competència, que ens pixen a la boca. Jo crec que també això... L'impressió que es podria solucionar l'èxit eslativament i fins i tot fiscalment, perquè si tu dones ajudes als propietaris dels pisos i fas que al final els hi sortim més a compte, posa el lloguer el seu pis, tot i que cobrin en ves de 1.000 que podrien haver cobrat el 2005, que en cobressin 300, i amb això els hi dones avantatges fiscals, els ajudes d'alguna forma. Si tu ajudes això, estàs promocionant que la gent posi el lloguer el seu pisos, i no, que és el que passa ara, que els hi surt més a compte. Jo crec que és una estranya esperança, sense fer res i anar pre-esperant, que pretes el cinturó i tal, que de cop i volta tot això s'ha solucionat. No sé si és una esperança, no sé si és ignorància, o no sé si fins i tot és una tàctica. No sé si el que ens està escoltant es troba en aquest cas, que té un pis x o per parar, té un pis que vol posar-lo en lloguer, o que el vol vendre, o que espera... M'agradaria veure si poguéssim trucar-nos i explicar-nos l'esperança. És que mira, tinc el pis perquè necessito que ets calés per tal. Saps què passa? Jo crec també que... S'ha fet molt negoci mobiliari en aquest país. Per exemple, potser ha acumulat 15 pisos. Què més dona si 5 els té 8? Si és que amb els altres ja viu. Els 5 els té 8. Fins que no li vingui un tio i li pagui 1.500 euros el que demani, és que no necessiten posar-lo en lloguer. Per tant, els té allà... Bueno, acumulant pols, acumulant pols. Com tu deies, pots fer algun tipus de llei que pugui regular aquesta tinença de pisos buits, o d'altra banda, sincera més lluny, també se'n passa pel cap tots aquests pisos que ara mateix formen part de bancs o caixes que han estat intervinguts i desrascatats amb diners públics. Què dius? Anem a fer una associació d'idees. És aquí i tu, a més, et quedes els teus actius, però quina broma és aquesta? Jordi, estic totalment d'acord. Quina broma és aquesta? Avui hi hagi una altra dada. A la gent les estan desnonant per 2.000 euros al banc i es calcula que per espanyol i mitja hem pagat 2.000 euros per rescatar la banca. O sigui, a mi què m'ho computin? Sí, sí, per favor. I ara amb 2.000 euros vam-ho. I ara amb 2.000 euros per rescatar la banca? Sí, és duríssim, duríssim, duríssim, que hagin pagat milers de milions per rescatar els bancs i després la gent l'estigui fent fora a casa seva per 600, 800 euros que deu. I, a més, 600, 800 euros, és que no volguin pagar, és que no poden, no poden. L'abri ens comunica que hi ha algú que ens està escoltant gràcies a aquest algú i que ens vol dir alguna cosa. Digues-li. Mira, tenim un Twitter de Lluís Montfort. No sabem qui és. Bueno, perdona, un Twitter, un missatge de Facebook, perquè un Twitter massa llarg. Ens diu, no tots els partits són iguals. No és just que es fiqui a tothom en el mateix sac. No cal que dieu el nom en antena, però, revisant la maroteca, veureu que n'hi ha. Des del 2007 han estat lluitant per evitar els desnonaments. I un altre pecat és no haver posat condicions als bancs quan se'ls va injectar diners públics, en el sentit del no poder desnonar. No sé què em penseu. Això és justament aquesta. Estic d'acord amb el Lluís, que no podem posar tots els partits polítics al mateix sac. Perdona, Jordi. Ho entenc, que el Lluís deia que no diguéssim el nom. Lluís, això no ho farem, va? Sí que direm noms, és que sempre... No direm noms, però, bàsicament, estàvem parlant de dos partits en concret, que era el Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit Popular. Els altres no els hem ficat tots en el mateix sac, tot i que n'hi hauria d'altres, que també els hi podríem posar. Jo crec que també hi ha una cosa que potser ens hem obviat, que tots els intents del Congrés per finalitzar els donaments han sigut una iniciativa legislativa popular. Sí que és cert que hi ha partits que han intentat, si més no, introduir el debat o paliar aquest gran drama que estem vivint. Doncs clar que han intentat posar una llei, però se'ls ha tombat. Sí que crec que sí, per majories. A més tenim unes majories tan clares, que és difícil, però és cert que hi ha partits que ho porten al seu programa des de fa temps i no és una cosa que ara els estigui venint de nou, o estiguin en profit. És que a més a mi em sabria tan greu per fer electoralisme, és a dir, que hi haguessin partits com els dos majoritaris. És una pregunta que us volia fer, que si no penseu que aquest llei o aquest... anem a seure'ns a pactar. Aquest acord. No es va una mica lligat amb les eleccions catalanes amb uns partits que, un està a punt de perdre, o per què diuen les enquestes, pot perdre molts descons i un altre que pot empatar i ser segona força. Hi ha dos partits que van molt lligats, per tant. A veure, jo, des del meu punt de vista, crec que ara mateix és difícil no fer una cosa en finalitat electoralista des d'un partit polític. Ara bé, crec que... No sigui la única finalitat, és evident. Crec que els tres intents de suïcidi que hi ha hagut han posat un suficient alert a la població, com perquè sigui un tema que no pugui ser menys tingut. Ara mateix, vull dir, en el moment en què tens cada dos setmanes una persona que s'està intentant suïcidar per un tema d'un desnonament simil·les cap a una altra banda. Jo crec que t'estàs posant excessivament en evidència quines són les teves finalitats com a organització política. Què passa? Sabeu que em temo jo, i això és molt dur de dir, però em sembla que molts d'aquests partits... Això acabarà anant guanyant. O sigui, fins i tot posant evidència que ells estan en contra de la propietat privada fins a l'infinit. És a dir, que tu puguis tenir 8 pisos, 12, 15, 40, mentre hi ha gent que l'estan fent fora. Fins i tot gairebé com que els seus electors els hi posen una mica a to, saps? Família impressió. Bé, bàsicament perquè hi haurà electors que potser voten per aquesta raó. Però jo crec que aquests electors seran una certa minoria. Vull dir, no crec que estiguem en un país on hi hagi una gran majoria de població com la que té ara, per exemple, el Partit Popular, que tingui en posació un gran nombre d'immobles. Perquè en aquest país es mantenen formes empresariales o formes d'associació empresarial com la CICAP, que són unes formes que tenen només menys 1% de la població, però molt menys, un 0,0% de la població, que estan pagant 1% d'impostos mentre totes les societats anònimes i les societats limitades i els autònomes estan pagant 20 cops més. Això és perquè hi ha una classe i hi ha uns lòvits... Un 0,1% i un 1%... Un 1% pagant la CICAP. ...una mortalada. Una mortalada. Perquè això s'ho té. Vull dir, perquè jo crec que això fa una enquesta de la població. Tu te'n diuen que ets que paguin com paguem tots. Doncs perquè hi ha un lòvi. Un lòvi de pressió que fa que això continua existint. És que jo no et sabria dir si és un lòvi o realment és que tot està muntat per aquesta gent. Ara no em vull ficar amb teories de conspiració i coses d'aquestes, però la setmana passada em parlàvem una mica de la lluita de classes, que ara sembla que a poc a poc està com retornant. Estem fent ressuscitar una mica el pobre Marx, que havia quedat totalment destarrat i abandonat, marginat a la soledat absoluta. I ara sembla que tornen a florar aquests temes. El 99% de la població, la gent que realment està controlant totes les coses i té totes les facilitats, i a més a més, quan no les té, té tots els mecanismes per saltar-se-les. El cap i a la fi és estrany. És curiós que estan les coses com estan, un partit que defensa el que defensa pugui treure majoria absoluta. Fa què pensar? Òbviament tots sabem quins són els motius, o tenim indicis de quins són els motius pels quals la situació que tenim avui en dies, aquesta i governa, qui governa, però no deixa ser curiós. Jo no vull dir semblada amagògica, de la moralitat, d'entendre que és el boi, que és el dolent, i que et pot sentir orgullós i que no, perquè l'any 29, quan la crisi era el 29, els que suicideien eren els banquers. Ara els suiciden, la gent que no... És veritat, no? A més, hi ha imatges, fotografies del 29... Un senyor que acumulava grans fortunes, i aleshores les perdien per... No m'estic inventant res. Hi ha fotografies que documenten que són 29 gent per 10 grans fortunes, i no ho podien soportar. Ara no són ells els que suiciden, i no són ells els que ho estan passant fatal. Ara és la gent que no té res. Si és la gran massa de poblacions, és que som nosaltres, la gent que ho està passant malament, i és que és una diferència absolutament qualitativa. A mi aquests últims 5 minuts, m'agradaria, és evidentment, convidar la gent que ens estigui escoltant, a participar en el programa. És tot la setmana que ve, perquè és el programa anterior a les eleccions en què hem parlat, que podríem fer un petit anàlisi de com anirem a aquestes eleccions, com creiem que anirem a aquestes eleccions. Per tant, qui vulguis, t'ha convidat a participar en aquesta raó... Sí, ho diem molt en sèrio. Jo crec que a vegades se'n sent per antena, i no entenen el que parlem. No cal que ens envieu un tuit. Podeu venir aquí a la porta? Deu obrir la porta, entrar, presentar-vos i parlar. Sí, dir la vostra. Estem decidint que la setmana que ve farem un programa íntegre sobre les eleccions, sense fer esment a cap esloga, sense posar cap tall publicitari d'algun partit. És un repte. Una de les coses que volem parlar avui, que se'ns en val temps, és dels grans anunciis que estan fent alguns partits grans, ho dic amb absoluta ironia. Em deixeu dir una coseta, m'he posat les mans al cap. A Catalunya Radio estan fent una campanya. Jo crec que la transparència que m'agrada molt, és dir quants minuts han estat tots els partits. I això se'ls pot sentir, si és totes Catalunya Radio pel matí. Avui hem dit, per exemple, coses com si, que són ciutadans, han tingut 45 segons per ara, del que porta una campanya. Esquerra Republicana, més o menys, dos minuts i algo. PP, dos minuts i algo. Ciutadans, 40 pocs segons. La CUP, 40 pocs segons. La CUP? Sí, 40 pocs segons. Per dir animalista també. A veure si ens heu dit, tenir en compte aquestes xifres, quin número ha tingut, que m'ha fet molta gràcia. 10 minuts. 17 minuts. 17 minuts. De totes formes, he dit que... M'agradaria perdoneu que una altra com defenci la meva professió, però suposo que no sé si tots els ullens saben que la part dedicada a cada partit polític durant la campanya electoral va fixada pel número de vots que tens al llarg que tens durant les eleccions i per això... Sí, però a mi no em deixa de ser gràcia. Per això totes les TVes, que jo s'ha pegat TV3 i Televisión Española, durant la campanya electoral, no firman les informacions perquè estan en contra d'aquests blocs electorals, perquè creuen que és més important estructurar les notícies polítiques en funció del que diuen o de la rellevància de cada un dels partits i no perquè tomen la Junta Electoral. I per això no firmen les notícies, no les firmen. Vull dir, de l'única forma que es poden encaixar... Jo també vull fer un petit incís i vull aprofitar per donar les gràcies a aquesta casa perquè jo que sí que soc militant d'una organització política que ara mateix no té representació al Parlament puc afirmar que des de Radio Desvern s'està procurant que totes les organitzacions tinguin almenys un temps per poder... Avui per exemple... Avui era el torn de la CUP, però m'alauràdament nosaltres vam entendre malament la informació i ens pensàvem que era demà i no hem pogut venir, però no agraïm... No m'ho crec... Sí, sí, som així... No, però s'ha d'agrair a Radio Desvern aquest detall... Tenen molt present aquest timing pels partits... I de la mateixa manera que estem parlant una mica dels blocs electorals i ja que queda poc temps m'agradaria llançar també que la última crítica fora dels mitjans sinó també una mica dels espais on les organitzacions polítiques poden fer la seva propaganda durant l'acapallà electoral i ara més concretament no parlaré de Sánjo sinó que parlaré d'esplogues de llobregat i perquè la gent es pugui fer una idea, una xifra de 1.580 faroles una organització que no té... representació, li toquen 17. 17 faroles... 17 faroles... Amb aquesta informació acabem el programa tot i convidant a la gent repetint per la setmana que ve per veure com veuen a les eleccions també... i intentarem portar algú que ens pugui anar en aquesta matèria que ens pugui explicar bé com venien les eleccions. Moltes gràcies a tothom que està aquí escoltant, Clara... Moltes gràcies i bona nit. Avui no t'has caït tu. Sembla bé, jo només vull dir que molt bona vegà generar-la a tothom. Bri, des dels controls, moltes gràcies i... Bona nit, bona nit. Bona setmana. Bona setmana.