Bona nit, senjús. Tornem a ser veïns i tornem a engegar una nova edició del programa, El Rent Apeus. Si la setmana passada vam començar comentant l'anomalia del programa, avui no pot ser menys. De fet ara mateix ja recuperada de la seva crisi intestinal, bona nit, Bri. Bona nit, bona nit, ja estic aquí de nou. Ja estàs aquí de nou, comandant el tema dels micròfons. Sí, però això cada vegada sembla més difícil. Sí, bé, de fet dic bona nit, Bri i ara dic bona nit jo, Jordi. I ja estem a l'espera que arribi l'Eduard enbreu que surt de la feina. I avui també haurem d'alamentar que per temes laborals la Clara Nervión no podrà venir al programa. Jo no sé si haurà sigut aquest pont tan llarg que haurà causat estragues. Creus que la gent està llargant el pont? I si no ho vas tant tu no està llargant el pont. No, no vull dir res. Bueno, va, anem al tema, Jordi. Per cert, tu què tal el pont? Bé? Molt bé, molt descansat, molt descansat, molt difícil tornar avui. Però bé, torna a ser lliure. Per sort avui no hi ha hagut vagant ni de metros ni de busos. I hem pogut arribar a la feina tots a l'hora. Sembla ser que no. Tot i que a la setmana passada que no hi havia convocada una vaga de metros i autobusos de Barcelona, sí que n'hi havia convocada una de la Hispana i Gualadina. Tot i que no sé quanta població de Sant Just l'haurà afectat la vagant aquest mitjà de transport. Però bé, tornem al tema de la setmana que comentarem més detingutament quan arribi l'Eduard. He gastat l'esborrany de la proposta de llei que ha presentat el ministre Huert, obert, o com es vulgui dir aquest subjecte, a la qual ja s'ha publicat molta cosa. Tothom ha comentat més o menys tots els diaris irrotatius, que han fet una mica de ressò sobre la situació delicada en què deixava el català... Bàsicament tots els territoris de parla catalana i el basc en els llocs de parla basca, i el gallec en els llocs de parla barallega. És una llei que no només ens afecta a la comunitat autònoma de Catalunya, sinó que afecta arreu dels territoris que tenen la riquesa de tenir una parla diferent a l'Espanyola. Bé, ara quan arribi l'Eduard ja entrarem amb més profunditat per debatre el tema, perquè això de debatre-ho... Efectivament, efectivament. Jo sol, és una mica avorrit. I si de cas, començarem amb una notícia que també va de la setmana passada. Bueno, Jordi, jo amb aquest tema del ministre Burt et volia proposar un joc, no? Vinga, et pujat una mica el micròfon, que m'arribes poc. Aviam. Ara et sento. Per veure, efectivament, és un joc que s'ha dit avui a Catalunya Ràdio, si efectivament els catalans tenim la mateixa competència lingüística en castellà i en català. Llavors, el que estava fent era diparaules en castellà i, instantàniament, els convidats havien de traduir-les al castellà. A veure, i en funció de l'immediat és en què es contestava, s'entén que la competència és més bona o no. Si ara mateix em vols deixar com un incompetent... No, perquè jo ara estic pensant, pensant... Aquelles paraules que dius, ostres, com era això, no? Val, direm, faciletes, així, per fer una mica de... I sí, des de... Vés recordant el mail del programa. Si els d'Internet em voleu proposar paraules o mots o frases... O si volen jugar, també ho poden fer. Sí, simplement volen fer algun comentari respecte a aquesta notícia, que podríem dir que està la notícia de la setmana o alguna altra notícia que comentem o que no comentem i volguin que sigui comentada aquí a la ràdio. Doncs ho poden fer a través del Twitter, a roba al rentapeu, de la nostra pàgina de Facebook o del nostre correu electrònic, que és Radio Desvern. Radio Desvern, a roba hotmail.es No, però no hi ha un guió al rentapeus. Al rentapeus.radiodesvern, a roba hotmail.es Correcte. Jo sabia que em costa molt aprendre'm aquestes coses electròniques, em sap greu. Bé, doncs... Bueno, comencem. Ah, ja em poses a prova. Va, Jordi, preparat? Vinga. Tornillo. Cargol. Artilla. Esquirol. Cuchillo. Ganibet. Queso. Formatge. Esternuclidomastridal. Esternuclidomastridal. Saca corchos. Lleva taps. Estintor. Estintor. Telefono. Telefono. Calcetines. Mitjón. Sujetador. Sustens. Ara m'ho sento. Bragas. Calcetes. Tot i que aquí jo crec que entraríem en un camp una mica d'això, perquè en alguns territoris es diuen calces, mitges calces, inclús bragas. Per tant, com que el lèxic és ric i el territori de parla catalana és ampli, podríem entrar en moltes variants. Tinc un altre. Va. Zanahoria. Pastanaga. O. Safranoia. O. Hólim. Quin és? Carlotas. Carlotas, val. Bueno, una vegada ja està en l'entrenament i podem entregar amb el mateix. Sí, hem superat la prova lingüística. Jo crec que sí. D'acord. Doncs vinga, prosseguim amb les notícies, aquesta notícia que ja hem comentat de la setmana passada, que no vam poder comentar per manca de temps, però creiem que és important, perquè no és ben bé del municipi de Sant Just, però sí que té un regrafons local i és d'un municipi d'aquí a la vora, que és cornellada, llobregat, i és la mental tancament del cine-pisa. No sé si tu ja havies anat mai... Sí. Sí, l'última vegada, per dos euros. Feien una oferta per dos euros, mai l'havia vist en play-off. Però sap greu, sap greu que vagin tancant els ciners així. Sí, ara mateix, lamentablement sembla que l'única pot aguantar aquesta crisi són aquestes grans multisales de grans centres comercials, i estem perdent una mica aquests equipaments de barri que donaven aquest tret identitat a cada un dels nostres partits territoris, i que durant molts anys havien servit de distracció i de punt de trobada de moltes de les persones que conformaven aquell barri, i que ara mateix lamentablement això de la crisi, i no només la crisi, suposo que també el cinema està patint sobretot per les noves tecnologies i el fàcil accés a qualsevol pel·lícula des d'internet, vull dir que només és un tema de les grans multisales que podem trobar, per exemple, a Cornella mateix hi ha l'Eroski, i l'esplau. Sí, però és una llàstima que aquestes sales, per exemple, jo penso en les sales petites, unes projectes en pel·lícules amb versió original, el Sigui Verdi, o... El Renoir també ara, que ara uns mesos va tancar la seva Ceu de les Corts, i només que el de Florida Blanca, per exemple. I són cines emblemàtics de tota la vida, de Barcelona, i que s'hagin de tancar així les sales, perquè es vagin magnificant aquestes sales, com per exemple l'esplau, on sí, tens aquelles butacas, que et pots asseure, posa les crispetes, pots estirar, però, aviam, el que és veure la pel·lícula subtitulada i aquelles que van posant versions, i això, m'ho sap greu. Mira, ara ja ho llegarem també un altre tema, que hem començat parlant d'educació. No sé si vas veure els singulars d'aquesta setmana. No, però me l'han recomanat molt. La veritat és que estava molt bé. Ara no podré dir el nom del catedràtic que parlava, però era un pedagog i psicòleg. No era catedràtic, era doctor en pedagogia, perdó. I feia una mica un estudi comparatiu entre el que seria el sistema educatiu en tant català com espanyol, amb el sistema educatiu que ara mateix es considera dels més òptims, tant a nivell de resultats, com a nivell de metodologia, que és el finès, la finlàndia. Una de les coses que precisament comentava és la necessitat de dublar-ho tot que fem aquí. Aquesta idea que tot estigui dublat, ve d'una mica des del règim franquista, que tenia com a objectiu censurar tot allò que no interessava que sortís, i sembla que ens hem quedat una mica enquistats en aquest tema. El lloc que seria positiu, que des de petit poguessis veure les sèries, els dibuixos, amb el seu idioma natural i a sota subtitulat per poder entendre que estimularia d'una manera la lectura i et faria conèixer altres idiomes, aquí és una cosa que costa, que has d'anar a sales de cinemes específics on facin la versió original subtitulada, perquè si no vas a qualsevol cine... Sí, sembla que estem passos enrere, però que la gent que no està acostumat ho veuen de la forma més còmode, perquè hem d'anar a una sala on hi ha versió original si ja ho tenim dublat, perquè no tenim aquesta cultura... No sé si és cultura de l'esforç o és el no estar acostumat, el no estar acostumat de sempre. Vull pensar que és el no estar acostumat. Jo també, jo també m'agradaria. No en el cine per no llegir, em sembla una mica estrany. Sí, però potser al principi no hi hageixes, però després a la que t'acostumes, a la que portes un temps veient les pel·lícules subtitulades, hi ha l'avui de si que s'acostuma, que la nostra generació ja té un nivell d'anglès que ja pot. Jo puc certificar que conec companys i companyes que bàsicament han après l'anglès a partir de mirar sèries per internet i veure les subtitulades, després feies classes amb ells i tot el que era gramàtica no en tenien ni bé. Ara podíem mantenir un diàleg tranquil·lament, i sovint el tema oral és el que més ens costa. Aprofitant que estem parlant d'anglès, sembla que tenim l'arribada d'un professor, que està comentant no sé què a l'abri. Bé, el mateix acaba d'arribar a l'Eduard, però ara entrarà, mentre tant passarem a comentar noves notícies. Bé, una altra de les coses que s'han anat succeint al llarg d'aquesta setmana és que per diversos motius no hem pogut anar comentant, sobretot bàsicament pel temps, quan estàvem realitzant entrevistes o fins i tot el dia aquell que comentàvem l'actualitat entre nosaltres ens quedàvem detinguts parlant d'un tema durant molta estona i ens encallàvem. Són tot un seguit de mobilitzacions que han anat esdevenint a diversos àmbits dels sectors públics i que ens agradaria destacar creixent mobilització social que està fent ara mateix a tot l'estat espanyol però també a nivell de Catalunya. Una d'aquestes mobilitzacions són la tancada que s'està realitzant a l'hospital de Sant Pau en defensa de la sanitat pública i que, a més a més, avui he pogut veure per Twitter tot i que hauré d'acabar de certificar-ho que altres hospitals també se sumaran aquestes tancades, sobretot, per evitar la privatització de la sanitat pública. Abans de comentar la notícia, bona nit, Eduard. Bona nit, Jordi. Com va el monòleg? Bé, bueno... T'estàs sortint avui? La veritat m'està participant avui. Molt bé. Ja sabeu que aquí al ret de peus tenim sets problemes per poder quadrar-ho tot una mica. Compaginar l'horari laboral, personal... I l'efició és complicat. Correcte, sí, sí. En principi avui tenim dues trucades. Si podem, tècnicament, fer-ho. L'hauria d'estar treballant en ella. Ella sé que podrà, no hi ha cap problema. Una d'elles, trucar al senyor Lluís Montfort, regidor d'educació, perquè ens explica una mica què en pensa dels borranys, que segur que ningú ha sentit a parlar d'aquest borrany del senyor Hubert. No, avui hem comentat així d'entrada per donar la bona nova... Tenim convidats. Tenim convidats avui. No és tan convidat com a una acció, com a un futur, però és un compte artulianou avui, una persona que jo agraeixo molt que hagi vingut, vingut amb bici, directament de la seva classe d'anglès, el senyor Josep. Hola, Josep. Bona nit. Policòleg, filòleg català, un procés, no? Isenciat. Filòleg, ja. I des de fa poc, veig que amb el cabell més curt, és el 4 de 8 de castells. Conegut com a heavy dins de castells. Fins fa 4 dies era el heavy. Vaig a un punt comparat les setmanes, i ara ja ets una persona formal. Això ha vingut a Sant Just. Han tornat a donar un col de mà avui en el programa. Molt ben vingut. Comentàvem la notícia de l'Hospital de Sant Pau. Sí, bàsicament hem començat per recordar diverses mobilitzacions que hi ha hagut. Han estat ben durant aquesta setmana que no havíem pogut comentar. Una d'aquestes eren el tancament que s'estaven realitzant a l'Hospital de Sant Pau i altres hospitals que estan llent, que se sumaran aquestes tancades. I lligat una mica el tema de la salut pública, que l'Hospital Clínic queda saturat i opta per ingressar als pacients en un passadís. Cosa que també passaven al brosi. I avui discute això d'estar esperant a entrar a Quirofan i estar-te en el passadís, que és molt divertit. Ho dic en tota il·lúnia del món, perquè realment és una... La meva germana va estar al brosi, fa un parell d'anys o tres i va passar fatal. Va anar a la munya avall, va estar a la sala d'espera, que no sé com ha sigut, va estar allà alguna setmana fatal. Estan amagats a mà, a la gent. També s'ha de saber el tema d'Hospital Clínic. No sé si ho he aguantat vosaltres com continuar les negociacions per privatitzar aquest hospital. No sé si ho ha entrat gaire. Jo no ho he seguit, això. Ho he seguit i ho he seguit poc. Ho he sentit per la revista Café & Yet, que és fan seguiment bastant curós del tema, però em sembla que ara mateix fa poc van visitar una corporació japonesa, o inversors japoneses venien aquí a comprar el hospital. No sé com deu estar la cosa, ja sabia que fa poc volíem fer una mobilització dins del propi hospital, tant del personal com la gent de fora. Us conec en quin procés està la situació. Està clar que hi ha un intent de privatització del que és la sanitat. Dintre d'aquesta amenasa que estan duen a terme als diferents governs que hi ha aquí, com a l'estat espanyol, crec que com a punt positiu és que qui estigui defensant aquesta sanitat pública són els que són els clients, sinó que també els treballadors que formen part d'aquestes plantilles. Un brid esperança de cara a aquest procés neoliberal saturi, tot i que la situació d'aquest 2013 no pinta gaire bona. També no pinta gaire bona, suposo que ho dius d'esquerra i com estan negociant. Desconec com estan anant... Vull dir, no. No coneixen de primera mà. Ja ho vam comentar la setmana passada. Bàsicament va ser l'any 1 que va fer Francesc Homs dient que aquest 2013 s'hauria de retallar el que s'havia retallat el 2011 i el 2012 junts. Avui em sembla que ha sigut que li ha dit d'esquerra que pot entrar o que accepta certes condicions d'esquerra però la consciència és que d'esquerra ha d'acceptar aprovar aquests presopostos amb aquests 4 milions de retallades. Jo tampoc... Aquí no m'he llegit la premsa, problema greu. En tot cas, si... Us he d'explicar que l'he enganyat jo per un quart d'hora perquè tinguin aquí. Jo no sé si s'ha de dir o no. Jo sóc militant d'esquerra. És una altra opinió, poc a poc. Però en tot cas jo no soc molt optimista en aquest sentit. Esquerra, segons el meu punt de vista, s'hi pacta en convergència sense entrar al govern. Haurà de vendre molt bé totes les retallades, crec que costarà. Jo tampoc soc militant, però no aplaudeixo tot el que fa Esquerra. Crec que hem de pactar pel bé del país en general. I si esquerra ha de passar-se això ho ha de fer ara. Jo suposo que Esquerra no ho passarà. Suposo, no ho sé tampoc. Aprofitant que tenim un militant crític, però militant d'esquerra, com veus una mica la situació que han quedat a Esquerra? Que d'una banda els resultats són boníssims i felicitats pel resultat s'obtinguts. Però a l'altra banda, aquesta situació és una mica complicada. Tots els militants han parlat i la gent que no és militant, que més o menys és d'Esquerra, o no, o més o menys hi va amb el mateix. O que sí, que tirarem endavant, que esquerra pugui retallar les retallades tant com pugui. Però no ho concepte, retallar les retallades. Això posava l'autònoma i havien coses d'aquestes. Jo crec que si Esquerra aconsegueix, quan veniu franar una mica, i puguem avançar en la llei de consultes o com s'anagui, no sé com es farà el fet, però com es pugui fer, crec que Esquerra ja haurà fet una gran feina. Ara, quan venien els pressuposts, i les gent ha de votar, serà molt difícil de gestionar això. Recordo que hi havia dos temes a això, de la setmana passada, sobre la taula, d'una banda, la llei de successions, de tornar a aprovar el que aquest govern de convergència ja va tirar enrere, i d'altra banda, com a contrapartida, era l'euro per recepta, s'havia parlat de treure l'euro per recepta i recuperar l'impost de successions, si el que recuperaries d'una banda el perdries per l'altra i quedaria una mica més neutralitzat, que passa que amb l'import de successions, en principi, afectaries els rendes més altes, i l'euro per recepta acaba afectant a tothom per igual. El que s'ha entit d'Esquerra és canviar una mica com sigui possible i puguem des de Catalunya, com això que vam posar, i com puguem, dèiem que intentaríem que els impostos fossin més progressius. Ara, jo crec que segur que avançarà, que ja va ser amb la llei de successions, que estaria molt bé l'impost de successions que tornés, o qualsevol cosa, és que ara mateix, passen dos anys amb convergència, bastant dolents, molt dolents, a mi no m'agrada gens, i per això vaig veure la petacada que es va enfotre, i em xica una mica a mi i em arredreço una mica, tant com puguem, però per això també que hi hagi... que hi hagi les copalladins, fotent canya, és una mica més complicat. Ja fa temps que no estava il·lusionat o esperançat amb Esquerra, i ara, per fi, no sé, tinc un brir d'esperança, el sens parlar és que som gent assenyada en algun sentit, que... Jo he de dir, des del meu punt de vista, que no sé mil·litant d'Esquerra, sinó de la CUP, que, realment, crec que ha millorat bastant el canvi de cares que ha tingut Esquerra, i Oriol Junqueras, per mi té molta més querencia, i és molt més vàlid com a candidat que no pas als seus antecessors. Jo també ho penso, de fet, ho penso la majoria. He sigut un canvi molt bo, amb l'agenda de decidir coses, i a tot i que s'equivoqui, tothom es pot equivocar, el que no pots fer és portar una estratègia raríssima, molt mala explicada, i que més fos la patacada, és normal. Sí, de fet, ara que estem parlant una mica d'això, hi ha una notícia relacionada amb el tema sobre l'Assemblea Nacional Catalana, que ha demanat a Convergència i Esquerra que s'espavilin a formar govern, i que s'ha acomanat no fixar, encara, no fer pública la data pel referèndum. Això sí que ho he vist. Em sembla bé que facin, que la estratègia, si han de fer els partits que governen, estaria que no la diguin el primer dia, perquè també crees expectatives que potser no funcionen, i aquestes coses sí que s'han de fer. Sí com l'Assemblea, deia, no hem de fer això, perquè és un full de ruta molt lògic. A mi em va semblar com fer volar coloms, i és una cosa que em sembla molt bé, però jo crec que un govern ha d'anar més a poc a poc, i no dir-ho així. El 2014, el 11 de setembre serien independents, més a poc a poc. I sense fer gaire soroll, una de les coses que feies que era abans era fer molt de soroll, i és que sí, més que res, perquè des de l'estat espanyol no posaran fàcil el tema de la realització d'aquesta consulta, i ja no només amb el tema de la realització d'aquesta consulta, sinó en una mica relacionat amb el tema de la setmana del subjecte word, que és l'intent aquest de atacar diferents àmbits, però jo us pregunto a vosaltres que esteu entendent l'estratègia que està doent el govern espanyol en tot el tema, de tot aquest procés, o no procés, o possible procés d'indapanyència? No, no, no, l'estratègia. Jo parlo de l'estratègia del govern espanyol com a vent i aquests resultats, malgrat totes les lectures que haguessin pogut sortir des de la premsa de Madrid el dia 26 de novembre, després d'aquests resultats, llançar una ofensiva contra la llengua catalana com aquesta la setmana següent. Quina creieu que és l'estratègia que està seguida el govern espanyol? A mi m'ho preguntes. Ho pregunto en general. No, no, és que ho pregunto i pagui, ja saps que no són les que comento. Jo sempre escolto, jo vinc aquí al programa Escolta, però jo crec que una mica a Palos a Fiera, no sé si jo he venut a ons d'una cosa הב�ta. Però sé que no tinc listes d'aquests resultats que sempre se sents aquí, perquè em disposec, demasiado fort, sobretot van veure papas, i de freure la salut i diuen que estic aquí amb el Wet, amb les histories... 就o una mica ese rotllo, Cosa que jo per dir-se en Sánchez Comacho trobo bastant ensaltada, no? Si tu vols fer aquesta cosa, pregunten-nos-les que vivim aquí, que seran la realitat de Catalunya, i tu dedicat a fer tus toreos i tus capeades... És que aquesta no la capeja, vull dir. Esto no lo capea, diuen. Perquè aquí s'aposa tothom en pied de terra, però bé. La meva perspectiva és que banda de que sí que és una cosa ideològica, que sí que voldrien. Això que diuen, tot i que no poden, és una qüestió competencial, i és anticonstitucional de fer el que estan dient. És desviar l'atenció. Ells s'estan fent la seva merda pel mig, i mentre... No me'n recordo, el dia que va sortir el tonto aquest d'Albert, no sé, va aprovar una cosa per l'estil. En cantem, no descalifica. El mateix dia que el ministre Huert va anunciar aquest esborrany de proposta de llei, va ser el dia que vam conèixer dades de la TUR. Ah, de les quals no s'han parlat? No s'han parlat, però són xifres històriques. L'estat espanyol està al voltant del 26% de TUR, i també es preveu que el 2013 s'arribia al 27% amb uns bora 6 milions de persones aturades. Fins a quin punt és sostenible això? Entenem que els aturats són només part de la població activa, que hi ha pensionistes i estudiants. Jo veig molt insostenible. Clar, aquí necessitem un economista o una persona que ens ho diguis amb dades, i un coneixement, però jo veig molt insostenible, en el sentit de que la gent, o t'espaviles tu mateix, a buscar-te la feina. I no és fàcil, i no ho posen fàcil. No és de jo que diguis, vull fer la gala, no pots fer-ho, perquè et costa un ui de la cara i més. Avui sabíem que el programa ens havia dit el regidor de la Convigència Junts Reis, que aquí es paguen 56% de taxes. Per tant, això de tenir un compte a l'hora de buscar-te la feina, o de fer tu la teva feina, o tens complicatíssim, o això, o et donen una feina que... ojo, ojo al dalt, o dius... Tens una feina de merda. Perdó l'expressió, però és una feina de merda segur. Sí, sí. I mesures com la modificació, la flexibilització del mercat laboral encara greujan molt més aquesta situació. És que no veig... Es deia que era perquè... Això dic jo, que van comunicar-te donant cops de to a tot el que pillen. Pum, ara li demanem que... Perdó. Estàvem amb el tema wear i berenat, però tot està molt lligat, perquè el canvi de la fila, la situació avui en dia, no es pot entendre una cosa sense l'alta. Jo tenia la teoria, quan llegia... Sí, sempre, una teoria bastant comprobada, que a Espanya sempre està... Quan no està amb els catalans, està amb els vascos. Sempre està amb algunes dues coses. I mentre tant, sobretot quan hi ha el PP, però amb el PSOA també passa, però amb el PP passa sempre. Quan no està amb una cosa, està amb una altra. I mentre tant, van fent la seva, que ja abans privatitzava Niveria, i ara estan privatitzant, que són els hospitals. Va sortir una notícia també, que a Madrid... privatitzava encara tots els hospitals, no sé quant, és una passada i se l'afli pan. Això sí, la recomanació... Si hi ha un vídeo d'explicació... És que torno a repetir, jo soc molt fan d'aquesta revista que fa en llet, que aquesta gent estan donant molta canya, d'estapa moltes coses, i una altra cosa és la sanitat. Gent que ara mateix ha rebut una multa de 10.000 euros, per ficar-se allà on no demanen. Però bueno, si els que ens estan escoltant, ho busquen per internet, la revista en sigues diu que fem llet, val molt la pena mirar els vídeos que posen, bàsicament per això, perquè et destapa... El primer diuen, no? Com funciona la sanitat a València? Doncs tot una corporació d'empreses, que tenen els hospitals, no sé què, tornen a sortir concurs, tornen a guanyar aquesta corporació d'empreses, les mateixes que havien tingut déficit en el concurs anterior, i estarà aplicant aquesta mateixa norma a la sanitat de Madrid, que jo crec, sincerament, que és la que estan intentant fer a la sanitat catalana. No sé si Madrid o Cataluña, però és el mateix sistema que penses. Però no, i és que no funciona així. Jo crec que estem assistint a l'ofensiva neoliberal, sobretot per la meva edat, més bèstia que he vist a la meva vida, i poca cosa a poc quedar després per privatitzar. Entenc que l'ideal neoliberal és que acabi desaparegint l'Estat, i un gran mercat, i crec que estem arribant al camí. Poc a poc. Bé, ja ens hem carregat la mica tot el sistema, que solen fer quan estem sols. Quan hi ha algú sempre som una mica més respectuosos amb el sistema, però quan no hi són, no podem fer altra cosa que criticar-lo. Només es falta aquí la cervesa i ja... filòsofo de bar. M'agradaria comentar un parell de notícies, que hem anat veient això. El tema de Word, però... No sé, Bri, no ens escolta mateix. No, no ens escolta. És que estem intentant comunicar amb el regidor d'educació d'aquí de Sant Just perquè ens expliqui quines mobilitacions es poden arribar. S'han fet o es volen fer aquí a Sant Just que forma aquest esborrany, a veure si ho conseguim. De fet, no ho hem comentat, però avui mateix hi ha hagut mobilitzacions a una saixantena de municipis i ciutats de Catalunya. I Barcelona, jo he vist imatges. I, bàsicament, plaça Sant Jaume no sí que havia. S'havia d'anar als carrers que confluien a la plaça. La Guàrdia Urbana ha dit a unes 4.500, no sé quan dirà l'organització, però encara no tinc dades de l'organització. Aquesta dada, a final, és... Has plogat, també hi ha hagut mobilització, també hi ha hagut concentració de l'Andalajuntament. Jo sé, perquè m'han dit, no n'hi ha hagut, encara. No sé si tenen intenció de fer-ho, per això volíem trucar. A veure si ho podem aconseguir. Si no, jo crec que el tema... A mi, realment, això del word, sincerament, em fa poc a poc, i jo estic dins del món d'educació, ara menys que abans, però continuo, i jo veig una mica... Cortina de humo, sincerament, perquè si ara ja està rectificant, ja no és aquesta tercera via, és aquesta tercera llengua, sinó que ara ja la vol ser optativa. Jo crec que no s'acabarà tocat per part, evidentment, a la societat catalana. Jo crec que no s'acabarà aplicant, perquè en realitat és inaplicable. Per tirar endavant una llei d'aquestes, és el que comentaven molta gent. Hauries de tenir pràcticament un guardia civil a cada aula, comprovant que el professor estigui fent allò que manda la llei. Això, òbviament, és inviable. La crida a la desobediència civil pot ser massiva, i és el que us preguntava abans, quina és l'estratègia més enllà d'una cortina de fum, des del punt de vista tàctic o estratègic. Jo crec que hem premut l'accelerador. Si prems l'accelerador, és perquè vols obtenir alguna cosa a canvi. Jo crec que el pots prema si el que t'esperes és una resposta que sobrepassi una mica el que seria el concepte de la legalitat. Per què estàs fent això? Si ara mateix el que estàs fent és fomentant gent que cada vegada vegi més clar que és necessària la independència amb una llei així. Si el teu objectiu era, per dir-ho d'alguna manera, que tornés a crear-se aquí un terra lliure, una organització que ja estigui allò cansada i acabi agafant aquests mètodes que estan ara mateix. Ni discutible. Ningú s'ho planteja, ningú s'ho planteja. A la notícia d'avui, jo crec que és significativa, perquè m'has dit això de terra lliure i directament he pensat a meta, però avui ha hagut un acte en què s'han reunit l'associació de víctimes de eta i Vildu, en el mateix acte, que era pel tema masclisme, violència de gènere, a Sant Sebastián. Un minut de silenci, cosa curiosa, i jo crec que important. Jo que tinc família Navarra, sempre m'ha interessat una mica que et quedés més tranquil, sàpiguen que, com a mínim, per les dues passants... Sí, sí, per avançar... Per avançar el procés de pau, és evident, que totes dues posicions... L'acte d'avui crec que és important. No, però abans de... hem quedat aquí amb un terra lliure en el aire, i el que volia dir és que si... El pare i la guàrdia civil, tranquils. Que si l'objectiu d'Auer era crear una resposta d'alguna manera crítica, o sigui, violenta, per part de la població catalana, crec que es trobarà justament al contrari. Si alguna cosa ara mateix pot caracteritzar aquest procés, aquest auge independentista, és d'alguna manera aquest saber-estar, aquesta serenitat, i aquest tenir les coses clares de com fer el procés. Si no hi ha pacifisme, és evident que no hi haurà procés. D'una mica sensació, aquesta de... de crió de... Ja no t'estoy. Me aguanto respiración y ya no te quiero escuchar. No lo fotem. Les coses no es fan així. Per part de si... Si al final s'acaba fent o no, que jo... Jo crec que no es farà. Jo crec que la lliure aquesta té un suport imbensa a Espanya. L'únic lloc on té és aquí Catalunya, que és on també s'afecta, i només pel tema del llengua, perquè també hi ha temes de... El país d'Esquí i a Galícia també... Hi ha la resta dels països catalans, països... i també tenen un problema molt greu amb la llengua i amb els propis governs de les comunitats. Per una cosa tan bèstia com a Catalunya, el país bàsic també, però allà és diferent. Hi ha les icastoles i la Galícia... Un sistema que funcioni també com el català, que funciona relativament bé. En una oposició tan forta no hi ha lloc. Però a Espanya hi ha molt de suport, perquè segurament ells sí que pensen que en general aquí s'aductrin al nacionalisme, que aquí els ensenyem a pensar en barretina. De fet, a mi una de les coses que més m'ha preocupat d'aquesta notícia o d'aquest esborrany no és tant el tema de l'idioma, perquè sé que no es podrà aplicar, sóc conscient. Confio plenament amb la desobediència, el que hi podria haver en el cas que la tiressin endavant. Confio plenament amb la inaplicabilitat d'aquesta norma. Però el que sí que m'ha preocupat és un altre tema que no és tan evident com la llengua, que és aparentment intocable, és un tema cultural, sinó una cosa que passa més desapercebut, que és l'enfocament de la història. A partir d'ara dictaminarà que els continguts de la història els percebrem des de la sagrada unitat d'Espanya. No des de la nostra pròpia óptica. Tant dins com fora. Optica dels historiadors en general. Vull dir, ja des d'una part o des de l'altra, o des de l'úptica que sigui, són els que han de realment dir quins són els conceptes històrics que s'han d'aplicar i ensenyar. És que els espanyols també diuen que els catalans ens inventem l'història i que la seva és la de bona. Té una mica, s'explica la història de la seva manera, en el seu idioma, per dir-ho així. És normal que no ens entenem de cap manera. I en la història anem amb la llengua. Podríem parlar la mateixa llengua. El tema és que la història sempre l'escriuen els vencedors. Però els resistents també poden escriure la seva. No sé què opinen en tots els nostres ullents. Els poden escriure via Facebook, via Twitter. Poden trucar aquí. Tot i que encara no sabem com passar les trucades, l'hauríem d'estar mirant. Vull matar després del programa temat, avui. L'he vingut i li he dit que necessitem posar trucades. I també creiem dues trucades. Sí que podíem passar les trucades, però Sergi, del casal de Joves, ja ha tingut que marxar. No sé si ens han anat. Demà el trucarem per disculpar-nos. Tot i que queden 10 minuts. I nosaltres tenim una trucada pendent. Amb el regidor d'educació de Sant Justes Bern. Sí, veus? Té a matar. Però si pots buscar el senyor Lluís Montfort. I el trucarem ara en dos minutets. Per veure què en pensen. I què es pot fer des de Sant Justes? O què volen fer? Potser no volen fer res, també és una opció. Potser estan d'acord. Va sortir el Margarit a la TV3. Sí, el Margarit va sortir el meu professor de filosofia espànica. Actual director d'institut de Sant Justes Bern. I també deia que això ho diu tothom. Diuen juristes i politòlegs que em va eixen competències catalanes i em va eixen a la nostra llei i a l'estatut que tenim. Però alguna cosa funciona. Era un bon moment també d'esquerra. Voleu comentar? Una notícia. Potser no és política. No, el que anava a dir és que no sé quines eren les intencions d'Auerto. Però si el seu objectiu era fer una cortina de fum crec que en aquest programa l'ha aconseguit. Malauradament portem 50 minuts parlant d'aquest home. Hem caigut en el... No volien fer notícies d'Auerto. També han hagut les mobilitzacions i tampoc podien passar-la per alt. Una notícia a comentar. El tema de les pilotes de goma. També era una notícia que teníem aquí i que també la volíem treure la setmana passada però que no ho vam poder per temes de temps. Bé, anem a contextualitzar una mica la notícia. 14 novembre vaga general. Bueno, en aquell que no sap... Anava a contextualitzar amb cosa de tres frases. Em pot anar a fer aquí una narració molt extensa sobre com van succeir els fets. Però bé, manifestació anticapitalista, que era l'alternativa a l'oficial. Al final de la manifestació hi va haver el Darult en els quals es van disparar pilotes de goma. Segons el govern, no. Segons la primera versió del govern, no. Seguidament a les posteriors dies van aparèixer pel YouTube uns vídeos del dia de la vaga general on apareixien a la zona on el conseller Felip Puig havia afirmat que no s'havien disparat projectils de goma que sortia clarament a les imatges com els Mossos d'Esquadra estaven disparant bales de goma justament a la zona, on Esther Quintana, la dona, que malauradament va perdre un dels ulls, va ser ferida a les hores. Clar, com et deixa aquesta? Jo t'ho pregunto, tu, Josep, perquè des d'Esquerra ja s'ha dit que no demanava la divisió del Felip Puig. Això em sembla malament, però sobretot perquè, mira, pots equivocar, però dius, val, m'he equivocat, i revisarem això dels productes de goma, el que no pots fer és mentir d'aquesta manera. Jo, per mi, hauria d'admitir. Però clar, si també dius, hem d'arribar un pacte, i no sé què, doncs no ho demanem, però bueno, per detectar-hi el polític ho puguin entendre, però a nivell polític no. D'una mínima decència. Estàs mentint i estàs escaragant... No sé quan surts empatat en aquests anys. 7, 7. 7 ulls menos, uns 5 anys. Imaginat. En el nostre Facebook dels rentapeus, la pregunta és si em penseu que el senyor Felip Puig hauria d'admitir o no. Ara té l'oportunitat de no haver d'admitir si no no tornarà a ser conseller. Correcte. És una forma bastant ruïna, de no reconèixer l'error. Aquesta proposta indirecta que ha fet Esquerra, de alguns consellers, potser entra algú al conseller de dia interior. O si ara mateix el senyor Puig? Està clar que el de Felip Puig ve d'antig. Des de com va ser allò, el tema de la neteja de plaça Catalunya amb el 15M, que hem anat tenint problemes diversos amb actuacions de Mossos d'Esquadra, però independentment dels vèdodes que hi puguem estar d'acord o no, que jo ara mateix havia posat-lo en contra. Crec que l'ús de bales de goma té aquest problema, que una persona de 52 anys, l'Ester Quintana, que va anar a la manifestació tranquil·lament i no estava fent res, va rebre l'impacte d'un projecte que li ha fet perdre un ull. Aquest mètode, quin mètode ha de ser per una policia teòricament democràtica? Hi ha gent que té els càrrecs dins la policia, s'han proposat... hi ha hagut propostes en canvi de fer les boles de goma que hi haguessin tanquetes d'aigua, que sembla poc democràtic, però per l'argument que donaven no et fan un mal relatiu, que és un cop, però de totes maneres, no perd la aleatorietat del projecte. Vull dir, assumeixes un mètode repressiu que pot ser aleatori, un pare que li agrada anar a una manifestació i porti el seu crió pot acabar machacat. En fi, com sempre, se'ns tira el temps de sobre, ens queden 7 minuts de programa. No sé si podem trucar a Brí, diu que no, diu que en un moment, quieto, parau, mentre la Brí truca al recidor d'educació, d'aquí a Sant Just, vius molt fort, torno a dir, podeu donar la vostra opinió, creieu que el conseller Puig hauria d'imitir o creieu que el senyor Puig no es repatirà com a conseller d'interior, com a mínim, us ho posarem al Facebook, ho podeu enviar per via Twitter, via Facebook, i deixaré la setmana que ve comentarem. Bé, doncs ja més o menys anirem acabant el programa. No, el que estava acabant de dir amb el tema del Felix Puig. Jo, com sempre, tallo que, independentment del coronavirus amb els usos, crec que el fet d'haver mentit, perquè és una mentida que s'ha pogut constatar, o fan molt malament els informes policials, pot ser una possibilitat de la qual no hi crec gaire, o realment aquest personatge, escollit electament, representant la conselleria d'interior i dels cossos de policia de Catalunya, ha mentit, ha mentit públicament. O s'ha equivocat? No crec que és pitjor mentir que equivocar-se, personalment. Crec que m'ha mentit d'escarada venir, però durant tota la legislatura, s'han sigut dos anys sorribles amb aquest home. Sempre que he hagut una mani d'aquestes amb cops de porra, sempre dic que no sé què, que no hi havia ni un fil de mosos, no sé què, i després es veia que sí que hi eren. Hi ha hagut mil tontaries. Que els Mossos anaven amb el número de plaques vistos i no ens hi hem pogut veure mai. Bé, però la gent al final també... és el que ha escollit. És una persona que ha estat dos anys, potser han fet un retret en el partit que ha escollit aquesta persona per fer... i continuen. Siguem la força més botada, la força més... Em va ser a tots els contres. No sé si directament per fer-hi puig o no. Això és una cosa curiosa. De fet, ara que comentes això, i mentre no ens entri el Lluís Montfort aquí... No sé si aviso a tots els que ens esteu escoltant, no sé si acabarem escoltant avís molt per avui o la setmana vinent. Ara que estàvem parlant això de la baixada d'escons de convergència, la proposta que ha fet avui Pere Navarro, secretari de PSC... Sí, un govern de... Concentració, que no ho té presidit per mar. Ai, per mar, perdó. Ni per mar, ni per terra, no ho tenen presidit per ningú. Això és una cosa també que diu per dir. Això no té cap futur, ara mateix. Jo, companys del PSC, redefiniu-vos. I ara d'aquí poc tornem a convidar més gent del PSC. Ja no només l'alcalde, sinó a més gent del PSC, perquè ens vinguin a explicar. Una de les persones que volem convidar és la regió de Isenda. Si m'equivoco, em disculparan, però s'ha d'anar a Torrelles, perquè ens vinguin a explicar els pressupostos que es volen aprovar aquí a Sant Justos Bern. 19 milions com a dos d'euros per fer funcionar el nostre municipi. I bé, crec que la setmana que ve podrà venir. Teníem intenció que vingués aquesta setmana, amb això del port. Hem tingut la presència del Josep, que ha estat grata, i que pot tornar sempre que vulgui. Igual que pot venir, qualsevol persona que ens escolti que vulgui, dir la seva, té micro obert, per preguntar a qui sigui, que estigui al programa. Si m'ha aconseguit contactar amb en Lluís, també tindria un altre... M'agradaria preguntar perquè és una cosa que desconec, que si s'ha aprovat l'emoció a l'estot bales de Goma, aquí, a Sant Justos Bern, esplugues, per exemple, ha estat aprovada. Si ho has sentit, no sé si s'ha aprovat. Si no, armament indiscriminat i aleatòrica per a les persones que van a les manifestacions, davant d'un moment d'insertesa social prou profunds com els que estem vivint en els nostres dies. I tenim el Lluís a l'últim minut. Sí, vient per l'abri, ole tu, que diuen, eh? Este és el contestador automàtic. La setmana que ve promès, prometido... Això és una senyal. Tindrem avís molt fort el telèfon perquè ens expliqui les mobilitzacions que es poden fer en aquest municipi nostre. I jo crec que per tirar la música a l'abri ja aniríem acabant aquest... Avui el programa una mica... No només espècie, una mica... Bateric? Sí, un programa una mica estranyat, però com sempre, intentant sobreviure en aquestes ondes municipales. Moltes gràcies, Josep, per haver vingut avui. Moltes gràcies a vosaltres, he encantat. Moltes gràcies, Jordi. Moltes gràcies, Jordi. Vri, ets la millor que sàpigues, ets la millor. Et poso un apuro sempre, si tenteu. Moltes gràcies, Josep. Moltes gràcies, moltes gràcies. Mola, mola, mola, mola, mola, mola.